a judici dos activistes i un veí per una protesta del 2014...» la principal campanya de descomptes...
TRANSCRIPT
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 93 530 96 22 – [email protected]
“Vull retornarl’Ajuntament
a la ciutat:s’ha perdut la
complicitat”Ernest Maragall
pàgs 6 i 7
Candidat d’ERC a l’alcaldia
A L’ATENEU 9 BARRIS pàg 8
El festival de culturacrítica Cítric aposta perdefensar les llibertats
FUTUR EN PERILL pàg 10
Veïns de Porta preparennoves protestes pelshorts de Maladeta
COMERÇ pàg 16
La moneda REC ja es fa servira 172 comerços de l’Eix Besòs
A PRIMERA LÍNIA pàg 13
Ciutat Meridiana: entre l’oblit i l’esperança
A judici dos activistes i un veíper una protesta del 2014
La fiscalia els acusa de les destrosses als Serveis Socials de Ciutat Meridiana i els demana penes de presó pàg 8
CANVIS AL COMERÇ pàg 3
Les rebaixes es dilueixenmentre el sector demanaconsensuar una data d’inici
ESPORTS pàg 17
La Monta de Dani Andreu,un dels equips més en formade Primera Catalana
10 anys
Publicació mensual · Gener 2019 · Núm. 99 · linianoubarris.cat · Control OJD-PGD: 6.681 exemplarsbarcelonalínianoubarris
3 |
línianoubarris.catGener 2019Reportatge
Una munió de gent preparada perentrar en uns grans magatzemsjust abans de la seva obertura.Aquesta era la foto que fins fa pocil·lustrava millor l’inici de les re-baixes. La imatge, però, ha perdutmolta força en els últims anys.
El sector del comerç ha vistdes de fa un temps com el seu es-quema clàssic de vendes s’ha anatdifuminant, principalment lacampanya de rebaixes. El passat7 de gener va arrencar, teòrica-ment, una nova edició de les re-baixes d’hivern. Teòricament per-què les rebaixes, enteses comabans, ja no existeixen. “Les re-baixes com el període on es feiendescomptes per vendre estoc acu-
mulat pràcticament han desapa-regut. S’han convertit en unacampanya comercial més”, explicaJoan Carles Calbet, president deRETAILcat, la Unió d’Entitats deRetail de Catalunya. Aquesta li-beralització de les rebaixes pro-voca que la gent pugui trobar co-merços que fan descomptes du-rant la campanya de Nadal.
EL COMERÇ VOL CONSENSPer recuperar l’impacte que abanstenia el tret de sortida de les re-baixes, des del petit comerç de-manen establir una data de con-sens sobre el seu inici. “El sectorcomercial hauria d’acordar el diad’inici perquè ens beneficiaria atots”, afirma Calbet. El presidentde RETAILcat remarca que elmés important és l’acord del sec-tor i no el que marca la llei cata-lana del 2017, que va flexibilitzar
les dates tradicionals per fer pro-mocions (7 de gener i 1 de juliol).
Des de la Fundació Barcelo-na Comerç, Lluís Llanas, un delsseus vicepresidents, també de-mana “unes rebaixes amb un diafix d’inici i amb temporades llar-gues perquè la gent miri preus icompri els estocs” i no la situa-ció actual on “anem de rebaixesen rebaixes”.
EL FRED POT AJUDARPel que fa a les expectatives per aaquestes rebaixes d’hivern, elscomerciants creuen que poden serpositives a causa del descens de lestemperatures en comparació aldesembre. “Si es confirma la bai-xada de les temperatures, enspot ajudar a tenir una campanyauna mica millor que la de l’anypassat, especialment al sector dela moda i el tèxtil”, conclou Calbet.
Rebaixes rebaixades» La principal campanya de descomptes del comerç s’ha difuminat a causa de la seva liberalització
» El sector demana consensuar les dates d’inici per recuperar l’impacte que s’aconseguia abans
Albert RibasBARCELONA
El concepte de rebaixes ha canviat en els últims anys. Fotos: Línia
BALANÇ4L’última campanyade Nadal ha anat una mica mi-llor que la de l’any passat i haaconseguit un augment devendes del 2%, tal com expli-quen des del RETAILcat.
“Aquest any el Black Fri-day, que és el que ara marcal’inici de la campanya, va sermillor que el de l’any passat,tot i que després els primersdies de desembre van ser mésfluixos”, afirma Joan CarlesCalbet, president de RE-TAILcat. En la mateixa línias’expressa Lluís Llanas, vice-president de la Fundació Bar-celona Comerç, que parla d’un
“lleuger augment” de les ven-des en relació a la passadacampanya. Tot i això, Llanasdeixa clar que l’escenari no ésper tirar coets, ja que “el can-vi d’hàbits de la gent es nota”.
I és que no només les re-baixes han patit canvis en elsúltims anys. La campanya deNadal ha vist com la irrupciódel Black Friday trencava elseu antic tret de sortida, queera el pont de la Puríssima.Aquesta situació, tal com diuCalbet, fa que la campanya deNadal “s’allargui massa i lesvendes no augmenten, sinóque s’avancen al novembre”.
La campanya de Nadal,millor que la de l’any passat
| 4
línianoubarris.cat OpinióGener 2019
Dipòsit Legal: B 6766-2010 www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Mas-
sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas
(Districtes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports
i Xarxes), Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel,
Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfica:
Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,
Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez, Rosa Bertran
i Esteban Freri (Controller) Distribució: Wiliam
Hernández, Yennil Viteri i Andrés Meca.
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Cap de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Coordinador de Distribució: Daniel Manuel
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
La lupa
per Francesc Reina
Operació fred
Existeix a Espanya una brigada d'in-vestigació policial que posa nom als ope-ratius sense seguir més protocol que elcriteri de no donar pistes. Així doncs, lesoperacions es coneixen públicamentper la inventiva o coneixement i les afi-cions dels agents, o alguna novetat en eltranscurs de la investigació. Fins i tot lesmés delicades solen identificar-se en al-tres idiomes. També hi ha intervencionsque no donen per més i re-ben l'apel·latiu de Cas.
L'operació Anúbis es vabatejar així amb motiu delreferèndum d'independènciadeclarat il·legal pel TribunalConstitucional. L'operacióEstela va treballar en el des-mantellament del frau de la Diputació deBarcelona amb Salvador Esteve, ex-president, de Junts x Catalunya. L'A-gència de l'aigua es va veure implicadaamb alts càrrecs de Medi Ambient sotales sigles de Convergència Democràticade Catalunya; l’exsecretari de relacionsinternacionals, Victor Terradellas, abansde proposar un exèrcit català, va ser in-vestigat per relacions econòmiques sos-pitoses amb ONG’s internacionals. So-bre el cas 3% van informar d'un finan-çament il·lícit del mateix partit. A la ma-teixa bancada se li atribueix l'operació
Petrum, on alguns alcaldes i famílies delnord i del sud català pagaven comissionsa fundacions properes a la seva conve-niència. L'operació Catalunya segueixoferint-nos sorpreses sobre la família Pu-jol per tràfic d'influències, suborn, cor-rupció i falsedats. L'home de confiançade l'expresident Mas, que va ser treso-rer de la formació esmentada, DanielOsàcar, al costat dels seus socis Rahola
Matutes, Prenafeta i Estivill, van ser acu-sats per fraus milionaris en el cas Palaude la Música i en algunes concessionsconstructores d'edificis emblemàtics dela Generalitat. L'operació Mercuri va de-mostrar delictes urbanístics amb laconnivència de membres del partit so-cialista; igual que el cas Pallerols, per fraui malversació en els Ferrocarrils de la Ge-neralitat i la línia 9 del metro. El cas In-nova va demostrar corrupció en càrrecsdel departament de Salut amb el concursde tots dos partits.
Hi ha operacions que no són oficials,
només deixen veure detalls de tant entant, a pinzellades. Són paisatges in-complets. L'operació fred és un dispo-sitiu que realitzen els ajuntaments quanes preveuen temperatures properes als0º. No hi ha delictes. Va dirigit a les per-sones que viuen sense llar en un intentd'evitar patiments grans, ja que es pre-tén prevenir malalties i defuncions. Alcarrer es passa malament cada dia. A
més, la gent que dorm encotxes s'escapa dels comptesdels serveis socials i els quehabiten locals i habitatgesocupats encara més, aquestsno compten.
Les classes econòmica-ment dominants i els polí-
tics poderosos evadeixen les seves ri-queses per amagar en els paradisos fis-cals que, abans i després de la llistaFalciani, s'estenen impunement per totel planeta amb la col·laboració d'enti-tats financeres. Aquestes castes nofan més que perjudicar greument alsseus conciutadans, ja que ens privendel capital necessari per a distribuiraquestes quanties equitativament en-tre el conjunt de la població, impedintdolosament el benestar i la prosperi-tat de les poblacions més necessitades,i el pitjor, insultant-les.
Les classes econòmiques dominantsevadeixen les seves riqueses, impedint
el benestar dels més necessitats
Una de las cosas quemás daño puede ha-
cer a Uber son los de-rechos laborales de sus trabajadores. Silos muchos taxistas que no trabajan porcuenta propia fueran capaces de des-vincularse de su patronal y movilizar-se conjuntamente con los conductoresde Uber, ganaban todos.
El Twitter en paperAquí espiula
La repressió de l’1d’octubre és un fet
provat i tangible. Iden-tificable amb noms i cognoms de per-sones de totes les edats afectades. Sivol ser alguna cosa a la política cata-lana, i més li valdria, el PSC hauria d’es-menar el ministre d’Exteriors del go-vern espanyol, Josep Borrell.
@quimnadal
El que confunde la cri-sis del taxi contra Uber
y Cabify con un conflictode progreso tecnológico en vez de unconflicto de derechos laborales o noestá entendiendo nada o lo hace contoda la intención. Esto no va de apli-caciones y vehículos de último mode-lo, va de neoliberalismo salvaje.
Bolsonaro dice en Da-vos que va sacar la
“ideología” de la econo-mía brasileña. Acto seguido anunciaprivatizaciones, bajadas masivas deimpuestos y liberalizaciones, que comotodo el mundo sabe no tienen nada deideológico. Y después añade que Lati-noamérica ya no será de la izquierda.
@carlosecue@Helena_VillarRT@suma_cero
Festival CítricEl Festival Cítric celebra una nova edi-ció des del 26 de gener i ho fa amb unaaposta clara de defensa de les llibertats:la de pensament, la sexual, la d’expres-sió i la de moviment. L’Ateneu Popular9 Barris torna a ser epicentre cultural.
pàgina 8
AjuntamentNou Barris gaudeix des de fa unes set-manes del nou servei de Bicing. El dis-tricte té ara un total de 8 estacions i zo-nes de muntanya com Ciutat Meridianao Trinitat Nova ja poden fer servir un
servei que no havien tingut mai. pàgina 10
AV PortaL’Associació de Veïns del barri de Portaestà decidida a seguir lluitant per reivin-dicar els horts de Maladeta, que ocupenun solar privat des de fa més d’una dèca-da. L’entitat es reunirà aviat amb l’Ajun-tament i prepara noves mobilitzacions.
pàgina 10
Els semàfors
Difusió controlada
5 |
línianoubarris.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] Gener 2019
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
L’escola Antaviana i l’esplai Druida, Medalles d’Honor1
2Un tiroteig a Can Peguera deixa quatre ferits, dos d’ells greus
Es rehabilitarà el poliesportiu del carrer Joan Alcover, 6
Josep Bou (PP) presenta la seva candidatura des de Nou Barris
El caganer català
El + llegit línianoubarris.cat
3
4
5
Les claus
En aquests dies convulsos en què,als independentistes, la políticaespanyola ens les endinya de totscolors, es fan una sèrie de pro-postes que posen els pèls depunta. Per Pablo Casado s’ha d’a-plicar el 155 a perpetuïtat, s’had’endurir el règim de presons pelsindependentistes, pels de la Gür-tel i altres casos del PP no en diures, il·legalitzar els partits inde-pendentistes i lliurar el territoride fanàtics racistes i supremacis-tes. Es podria fer una proposta:
Espanyols! Des de Catalunyaens fem càrrec que no es pot con-tinuar així, que ja no podeu su-portar més la càrrega política ieconòmica que suposa anar trans-ferint any rere any diners cap aCatalunya, insolidària amb laresta del territori espanyol. Comdiu Carmen Maura, s’ha d’aturaraquesta sagnia, ja n’hi ha prou,que es posen negres per mor d’a-questa infàmia. Per això ens vo-lem independitzar, per alliberar-nos d’un país que no para deploriquejar demanant almoinessense parar. Mai en tenen prou.Que si infraestructures, que si ba-lances fiscals, que si immersió lin-güística, que si Mossos, que si TV3i Catalunya Ràdio. És un no parar!
Espanyols, una vegada des-lliurats d’aquesta sangonera queno para de xuclar-vos els vostresdiners, viureu com Déu! Gaudireud’una vida rica i plena. Ho ente-neu no? Si us plau, poseu-vos lespiles i, treballant de valent, entretots ho podrem aconseguir. Pa-raula que, per part nostra, hi abo-carem totes les nostres capacitatsi energies per deixar-vos tranquilsi en pau d’una vegada. Vinga som-hi! Anem per feina!
Deslliurem-laper Jordi Lleal
El dolorper @ModernetdeMerda
Estem gestionant la derrota i hoestem fent com podem. Ambmolt més desencert del que to-caria, és evident. El problemamés palpable, crec, és el desgastemocional que carreguem sobreles espatlles. Es nota que els pre-sos i la repressió pesen i això estàfent que tothom es comporti demanera estranya: uns, quedant-se amb la bandera de l'1-O i ex-hibint l'independentisme méstestosterònic; altres, dubtant desi explicar del tot o no que el seupla no és a curt termini i que in-clou aromes peixalcovistes.
El dolor ens enverina el dis-curs a tots. Però ja han passatmolts mesos d'ençà dels primersempresonaments i hauríem deser capaços de refer-nos del copi no deixar que aquest dolor con-tinuï prenent decisions en nomnostre. Els presos han repetit milvegades que són conscients dequin és el seu paper històric. Perquè a fora no assumim el nostre?Per què no som capaços de tirarendavant, fent propostes que novinguin embolicades de dolor?
Crec que toca ser valents enaquest sentit. I això significaser capaç de posar-te davantd'un faristol i explicar solemne-ment el què, el perquè i el comde la teva proposta post-1O.
És evident que JxC i ERC te-nen propostes diferents. Doncsque les expliquin, però clara-ment. Que surti JxC i expliquiamb detall en què consisteix i
què implica la proposta d'anar atotes amb una majoria dèbil i de-bilitada, sense reconeixementsi amb mitja Catalunya a punt perajudar l'Estat a escanyar-te. Quesurti ERC i expliqui amb detallen què consisteix i què implicagirar full de l'1 d'Octubre, segu-ir la veta a l'Estat per dirigir lagestoria i aspirar a una majoriamés àmplia en un futur no de-terminat.
I que no s'escudin en excu-ses com, per exemple la unitat,per evitar fer aquesta reflexió iaquest pas. No ens enganyem,no hi haurà unitat independen-tista en un futur pròxim perquè,ara mateix, hi ha -com a mínim-dos projectes antagònics peraconseguir-la. I no passa res, lapolítica és això. I el nostre paísés aquest. No ens posem ner-viosos ni vulguem embolcallar-ho tot d'unitat, perquè unitat nosempre vol dir projecte. I sem-bla que ara la invoquem més perdonar una via de sortida al do-lor -i per pressionar-nos els unsals altres- que no pas per mar-car nous fulls de ruta amb carai ulls.
Si us plau, deixem de fer po-lítica estèril amb el dolor i pugema l'escenari. Expliquem-nos bé(sense limitar-nos a escopir ti-tulars), bastim les propostes dedades i fets i tractem-nos com sialgun dia haguéssim estat prouadults com per ser capaços de ferun 1 d'Octubre.
A les xarxes
@vicentmontagud: Rafael Murúa, 34 años,primer periodista asesinado en México en2019. Era director de la radio comunitariaRadio Kashana. Lo han matado a tiros.
@NicoFul: Els CDR col·lapsant la Gran Viai agredint cotxes i conductors al centrede Barcelona! Terrorisme! Ah, no, tranquils,que són taxistes. No passa res.
#GranViaOcupada
@sergifarrecon_d: Ter Stegen, Arthur,Sergi Roberto, Dembélé, Aleñà i ara DeJong. Rejovenir l’equip amb garanties d’è-xit sense deixar de competir!
#FitxatgeEsperat #LlibertatdExpressió
Línia Nou Barris estrena un nou web redissenyat
COMUNICACIÓ4Línia Nou Ba-rris fa un pas endavant en l’àmbitdigital. Recentment ha posat enmarxa un nou web renovat i in-terconnectat amb la resta d’edi-cions Líniai els portals temàtics delGrup Comunicació 21, de tal ma-nera que a partir d’ara és molt mésfàcil i accessible navegar entre lesdiferents publicacions del grup.
El nou web és àgil, minima-lista, s’adapta a totes les panta-lles i prioritza la fotografia i la cla-redat. “Hem intentat traslladara la pantalla el que ja estem fent
a les edicions impreses dels Lí-nia, on hem aconseguit uns ni-vells alts en disseny gràfic”, ex-plica Arnau Nadeu, director edi-torial de la xarxa de periòdics Lí-nia i responsable del projecte derenovació dels webs de tot elGrup Comunicació 21.
Amb l’assessorament de l’em-presa Tec Tic Solutions, que s’haencarregat d’executar el projec-te tècnic, s’ha elaborat un dissenyque prioritza els punts forts decada publicació i l’enllaç directeamb les xarxes socials.
| 6
línianoubarris.cat Gener 2019 Entrevista
Les enquestes li són favora-bles. Es veu com el pròximalcalde de Barcelona?
M’hi veig, sí. Però això no vol dir res,perquè si ens creiem les enquestessegur que perdo. Estem en unacompetició democràtica més inte-ressant i oberta que en altres oca-sions i crec que tinc possibilitats,però ens les hem de treballar i ensho haurem de guanyar a pols.
A l’últim Baròmetre municipal,més d’un 40% dels veïns suspe-nen la gestió de Colau i un 60%diuen que la ciutat ha empitjorat.Amb aquestes xifres, creu queColau té possibilitats de tornar aguanyar?Passa una mica el mateix que ambles enquestes. Una cosa són lespercepcions i els estats d’opinió iuna altra cosa diferent és la decisiódel vot. Aquí tots estem en igualtatde condicions. L’alcaldessa té unsactius evidents, derivats de la sevagestió, però té uns passius encaramés evidents, també derivats de laseva gestió. Ara tenim una oportu-nitat de construir un projecte i de
fer una oferta d’esperança i ambi-ció per a molts ciutadans.
Ha mantingut converses ambColau per un possible futur pactepostelectoral, sigui qui sigui queobtingui millors resultats delsdos?No, no. No som ni molt menys enaquest punt.
No han concretat escenaris defutur?No és el moment. És bo que aracadascú ofereixi el seu millor per-fil. És cert que podem compartirmoltes coses des d’un punt devista progressista, però també ésevident que tenim diferències enaltres coses, com ara el model depaís o l’estil de govern.
En aquestes eleccions també tin-drà al davant Manuel Valls. Elpreocupa tenir d’adversari un ex-primer ministre de França, ambtot el que això suposa?Em preocupa més pel que repre-senta i el que diu, en el sentit queValls ofereix una visió contradictò-ria amb la que volem representarnosaltres. La seva visió és molt in-coherent amb el que és Barcelona,el seu caràcter i la definició de laciutat que ens hem guanyat a pols
durant molts anys. Una cosa és quehi hagi problemes per resoldre iuna altra cosa és un projecte lligatabsolutament al poder econòmic.
Creu que no serà atractiva per ala ciutadania l’oferta que pre-senta Valls, doncs?El problema és que sigui atractiva.Jo no dic que no pugui ser-ho. Potser-ho en la mesura que el podereconòmic sempre és capaç d’en-
lluernar i fer creure que el progrésdepèn que manin ells. Es tractaque els ciutadans entenguin queel més important és confiar ennosaltres mateixos, partir del nos-tre caràcter i expressar la nostradeterminació democràtica. El nos-tre projecte és de complicitat, fetdes de la consciència que manarés molt diferent que governar. I, a
més, hi ha un altre contrast ambValls: com aconseguim que elpoder democràtic de la ciutadaniaes pugui expressar i que aquestase senti identificada amb una ad-ministració que la representa.
Fa un moment deia que el seumodel de país és diferent del deColau...Es diferencia en un sentit molt es-pecífic i no en altres. Estem encondicions de compartir el com-promís per la llibertat i la demo-cràcia, però aquesta coincidèncial’hem de saber convertir en accióconjunta.
Quan parla de “sentit molt espe-cífic” es refereix al projecte de larepública, de la independència.Nosaltres estem explícitament com-promesos amb un projecte repu-blicà i Ada Colau no exactament.Encara que crec que podem com-partir una amplíssima part delcamí.
Parlant de l’escenari indepen-dentista, sembla que hi hauràmoltes llistes. Fa uns dies expli-cava que Junqueras li va dema-nar que surti a guanyar. Se sentpressionat?No cal que ningú afegeixi pressió
a la que ja em poso jo mateix[somriu]. El que em sento és posi-tivament exigit i motivat, peròtambé em sento acompanyat.Aquest no és un projecte personalni de lideratge en exclusiva, mésaviat el contrari. Som un equip,estem treballant amb intensitat iés molt engrescador. Estem dibui-xant la Barcelona que somiem iaquest somni el podem compar-tir amb milers de barcelonins i bar-celonines.
Parlant de l’equip, ens agradariasaber quina llista té al cap. Quintipus de perfil vol integrar a laseva candidatura?Serà una llista de ciutat, amb unabase forta i arrelada d’ERC, peròuna candidatura que també rebràel valor afegit d’un bon nombrede ciutadans implicats.
Independents, per tant.Sí. Ciutadans de Barcelona no ne-cessàriament organitzats política-ment, però sí compromesos ambla ciutat i que comparteixen lamajor part d’un concepte pro-gressista i republicà.
Pot posar algun exemple?[Somriu]. Encara no. De momentno hem de tenir pressa.4
Ernest MaragallCandidat d’ERC a l’alcaldia
Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Lola Surribas
“No n’hi ha prou amb bones intencionssi no hi ha solvència i responsabilitat”
“El meu no ésun projectepersonal
ni de lideratgeen exclusiva”
7 |
línianoubarris.catGener 2019Entrevista
3Fa dies també va proposar a laresta de candidats firmar uncompromís de Barcelona contral’odi per aïllar l’extrema dreta.No pot passar que amb això lifacin la campanya a Vox i acabientrant a l’Ajuntament?El que ha passat a Andalusia noés un exemple contrari? Tothomdeia que no passava res, que noentrarien o en traurien un... Imira què ha passat. Els anys 30,abans de la Guerra Civil i a totaEuropa, hi havia la consigna deno parlar-ne, de no passarà res,de ja guanyarem... Hem de serconscients que la millor respostaés construir alguna cosa digna.
Baixem a la ciutat. “Polítiquessocials integradores a barris dela zona Nord, des de Sant Martíi el Besòs fins a Sant Andreu iNou Barris. Revitalitzar la Ma-rina, la posada al dia del 22@...”.Són paraules seves, però sem-bla que estiguem llegint el pro-grama de Colau...El programa de Colau de fa qua-tre anys?
Sí.L’evidència que calgui seguir-hodient...
És que no s’ha complert.En tot cas, que no hem arribat, nide bon tros, al punt d’ambicióque totes aquestes qüestionsplantegen. I, per tant, em per-meto pensar que darrere d’unmateix objectiu hi pot haver polí-tiques diferenciades. No estem re-petint, al revés, estem construintsaba nova amb ambició reno-vada. No n’hi ha prou amb unaideologia i uns objectius ambbones intencions des d’un puntde vista social si darrere no hi hasolvència, responsabilitat i com-plicitat. Barcelona és una ciutat decomplicitat, i el govern actual haestat incapaç de mantenir i afegirriquesa a aquesta complicitat. Alcontrari, en molts terrenys s’haperdut.
Un terreny on sembla que nohi ha hagut complicitats és eldel turisme. Creu que el modelturístic actual de la ciutat estàesgotat?Esgotat, no. El problema que tenimés d’èxit. L’èxit, si no el gestiones,
acaba generant costos que de ve-gades es fan insuportables. Calgestionar-ho, compensar els cos-tos i repartir els beneficis. Això voldir redistribuir econòmicament isocialment, canviar els conceptesfiscals que avui defineixen el tu-risme i una política clara de retorndels seus beneficis. També hi hauna política metropolitana perdesenvolupar, una política d’acordamb altres ajuntaments. En aquesttema, com en altres, no hi hauràrespostes si no hi ha una gover-nança metropolitana.
Al principi parlàvem de l’últimBaròmetre, on també apareix lapreocupació per la seguretat.Què canviaria respecte de lespolítiques de seguretat de l’al-caldessa Colau?Primer cal dir que el problemade la seguretat no és que el seuorigen sigui una gestió millor opitjor des de l’Ajuntament. Elproblema de la seguretat apa-reix per una suma de factors, al-guns d’ells molt poc associatsamb l’administració ni amb lamateixa ciutat. Estem en un mónglobalitzat, en una ciutat que ésun aparador des de tots elspunts de vista i, per tant, d’inte-rès per totes les delinqüènciesque un es pugui imaginar, la-mentablement. Això ho compar-tim amb altres ciutats.
Però alguna cosa s’hi pot ferdes de l’Ajuntament...Hem de tractar la nostra situaciói saber utilitzar els instrumentsque tenim, i això no s’ha fet bé.No s’ha fet bé la combinació depolítiques, perquè una cosa és laGuàrdia Urbana i la seva presèn-cia, que és obvi que ha de millo-rar en molts sentits, però a mésd’això s’han de fer unes políti-ques més adreçades a les causesque a les conseqüències. Per
tant, hem de parlar d’habitatge,de cohesió social, dels serveis so-cials en un sentit molt ampli... Peròmolts d’aquests temes només elspodrem afrontar amb el Governde Catalunya i el de l’Estat. La res-posta simple de més autoritat,més llei i més ordre és la pitjor.
Però quan es fan operacionspolicials, els veïns que pateixen
la inseguretat les aplaudeixen.Ho hem vist diversos cops alRaval.És que jo no dic que això nos’hagi de fer perquè hàgim de ferpolítiques de llarg termini. S’hande fer les dues coses. Per exem-
ple, però, hi ha un element queno considerem mai: qualsevolpolítica de seguretat ha de comp-tar amb un sistema judicial po-tent, proper, àgil i immediat. Uncas de furt triga 18 mesos a veu-re’s. Això forma part del càlculque fa la delinqüència organit-zada. Saben molt bé que tenenimpunitat durant un temps llargu-íssim. Per això jo defenso ferma-ment una justícia de proximitat ilocal, que ja està plantejada peròque el sistema judicial sempre s’hiha oposat.
L’habitatge és un altre temaque preocupa. Què pot fer l’A-juntament al respecte que nos’hagi fet fins ara? Les compe-tències municipals són limita-des...Pot fer dues coses. Augmentarmolt l’estoc d’habitatges perdestinar-lo al lloguer social o aaltres opcions i, en segon lloc, hiha un tema de regulació fiscal idel mercat. Ens trobem aquestsgrans inversors que ens estancomprant la ciutat i nosaltres nosabem ni qui són. Això no pot seri ha de tenir una resposta fiscal ide regulació. Aquí hi ha tot unterreny per treballar i innovar,amb ambició i rigor.
Per acabar, si arriba a l’alcal-dia, quina serà la seva primeradecisió?[Pensa]. N’hi ha tantes... El primerque faré serà enviar un missatgede complicitat. Expressar la vo-luntat de retornar l’Ajuntamenta la ciutat.
Aquest mandat no ha estataixí? Precisament aquesta haestat una de les banderes deColau.S’ha deixat que anés augmen-tant la distància. Potser Colauhavia generat tantes expectati-ves que ara podem apreciar lanecessitat que hi ha de generarnovament aquesta complicitat iproximitat.<
“Grans inversors ens estan comprant la ciutat i no sabem ni qui són”
“La respostasimple de més
autoritat, més lleii més ordreés la pitjor”
– Han parlat amb Colau per unpossible pacte postelectoral?
– No. No som ni molt menysen aquest punt.
– No han concretat escenaris defutur?
– No és el moment. Compartimmoltes coses, però també tenimdiferències, com el model de país.
– La independència...
– Nosaltres estem compromesosamb la república, Colau no.
“El poder econòmicsempre és capaçde fer creure queel progrés depènque manin ells”
El model turísticactual de la ciutatestà esgotat?
“No. El problemaque tenim és d’èxit”
línianoubarris.cat Gener 2019
| 8
Nou Barris
22 d’octubre del 2014. Una qua-rantena de veïns entren al Centrede Serveis Socials de Ciutat Me-ridiana-Torre Barró-Vallbona.Durant l’ocupació, en protestaper un desnonament a Ciutat Me-ridiana, alguns veïns tiren papersa terra i d’altres fan destrosses mésimportants.
Més de quatre anys després,concretament el pròxim 4 de fe-brer, tres persones aniran a judi-ci. Són Filiberto Bravo, activistaveïnal i president de l’Associacióde Veïns de Ciutat Meridiana;Toni Tallada, actual conseller deBarcelona En Comú i llavors líderde l’entitat 500x20, i una tercerapersona, usuària dels serveis so-cials en aquell moment.
En declaracions a Línia NouBarris, Bravo explica que ja no
s’esperava haver d’anar a judiciper aquests fets. Assegura que ellno va formar part de la protesta,sinó que es va presentar a ServeisSocials després que l’avisessinque la situació s’estava descon-trolant. Tallada, per la seva ban-da, admet que ell formava part dela protesta però deixa clar que“només” va “tirar papers a terra”.
El cas va provocar molt de re-bombori en aquell moment. ANou Barris es vivia un dels mo-ments més durs de la crisi eco-nòmica. Llavors, Bravo i Tallada
van denunciar que la Guàrdia Ur-bana els havia denunciat “per serlíders veïnals”. En declaracionsals mitjans, Tallada afirmava:“Han dit que som nosaltres per-què representem els veïns i enstenen ganes”.
“DESPROPORCIONAT”El fiscal demana penes de presóde dos anys i mig per als tres acu-sats. Bravo i Tallada ho conside-ren “del tot desproporcionat”.“Tirar papers a terra és un delic-te penal?”, conclou Tallada.
Una imatge de les destrosses fetes durant la protesta. Foto: Arxiu
A judici dos activistes i un veíper una protesta del 2014
» La fiscalia els considera responsables de les destrosses als Serveis Socials de Ciutat Meridiana i els demana dos anys i mig de presó
Multa per a quatre propietarisde pisos públics per frau
HABITATGE4L’Ajuntament haposat en marxa des de fa unessetmanes una ofensiva per per-seguir el frau als habitatges pú-blics. En el cas del districte, elconsistori ha detectat quatrepropietaris de pisos protegitsque els relloguen o els tenenbuits a l’espera de vendre’ls quans’acabi el termini de protecció.
De moment l’Ajuntament,en el cas d’aquests quatre pro-pietaris, no ha tramitat la mul-ta, com sí que ha fet en el casd’un frau a la Barceloneta, on laquantitat que haurà de pagar elpropietari s’enfila fins als
180.000 euros (dues multes). Laresponsable de la Unitat de dis-ciplina d’habitatges i inspec-cions, Fuensanta Alcalá, va ex-plicar que en el cas dels quatreexpedients oberts al districte, ivuit més a la resta de la ciutat,els propietaris podran tenir unareducció de la multa si cedeixenels seus pisos a la borsa muni-cipal de lloguer social.
El regidor d’Habitatge, JosepMaria Montaner, va afirmarque l’objectiu d’aquestes san-cions “no és recaptatori sinórecuperar la funció social d’a-quests pisos”.
CULTURA4L’Ateneu Popular deNou Barris torna a acollir, des deldia 26 de gener, una nova ediciódel cicle de cultura crítica Cítric iho fa per abordar les llibertats: lade pensament, la llibertat sexual,la d’expressió i la de moviment.
Així doncs, el tret de sortidadel festival va anar a càrrec de ‘La-boratoriA:Una mujer fue la cau-sa’, un espectacle de flamenc ex-perimental protagonitzat perAlba Núñez (ball), Isabelle lau-dembach (guitarra), Cristina Ló-
pez (cant i ‘loopstation’) i AnnaColom (cant) i que té com a ob-jectiu reflexionar sobre la condi-ció de la feminitat.
Després d’aquesta estrena,el programa del festival s’aturafins al 16 de febrer. Aquest diaarribarà el torn d’‘Amor oscuro.[Sonetos]’, un espectacle sobreFederico García Lorca que re-passa la història dels versos des-apareguts d'un poeta desapare-gut a través d’onze personatges,onze sonets i una vida.
La tercera cita serà el 30 d’a-bril amb ‘Constel·lacions: Ho-menatge a Gata Cattana’, un tri-but a aquesta artista andalusaamb el protagonisme del col·lec-tiu cultural Quattrocento que ge-nerarà un espai escènic amb el rapi la poesia com a pilars.
Per últim, el cítric abaixarà lapersiana l’11 de maig amb l’es-pectacle circ ‘Sarabia, de la com-panyia de circ de Palestina i quecomptarà amb la col·laboració del’Associació Catalana per la Pau.
Albert RibasCIUTAT MERIDIANA
L’Ajuntament fa mesos que està fent inspeccions. Foto: Districte
El Cítric, amb les llibertats
Successos | Detingut l’autor d’una vintena de robatoris en comerçosEls Mossos d’Esquadra van detenir fa uns dies el presumpte autor d’una vintena de robatoris a NouBarris i Horta-Guinardó. El detingut, de 37 anys, feia servir en la majoria de robatoris el mètode de
l’encastament utilitzant una moto o un cotxe o fent servir una barra. L’home tenia antecedents.
Nou Barris
| 10
línianoubarris.cat Gener 2019
Nou Barris ja gaudeixdel nou servei de Bicing
MOBILITAT4Els veïns del dis-tricte ja tenen a la seva dispo-sició un total de 8 estacionsdel servei de Bicing, que van en-trar en funcionament a mit-jans de mes. El nou servei mu-nicipal de bicicleta funciona les24 hores del dia i inclou bici-cletes elèctriques.
Les noves estacions estan si-tuades en els següents llocs:Passeig d’Andreu Nin, 22; a laseu del Districte; carrer TuróBlau, 1-3; carrer de l’EscultorOrdóñez, 55; avinguda Rio deJaneiro, 3; carrer Amílcar, 1;plaça Virrei Amat i al carrer Ra-mon Albó, 1.
Zones de muntanya del dis-tricte com ara Ciutat Meridianao Trinitat Nova no havien tingutmai servei de Bicing. Ara, ambla implementació progressivadel servei es trencarà aquestamancança d’ençà que fa 12 anyses va estrenar per primera ve-gada el Bicing.
Des de l’Ajuntament calculenque la posada en marxa del nouservei municipal de bicicleta“n’incrementi l’ús un 10% enuna dècada, fins a 16 milions dedesplaçaments anuals”. Des delconsistori també destaquen queactualment la infraestructurade carrils bici fa 204 quilòmetres.
URBANISME4L’Associació deVeïns del barri de Porta té la in-tenció d’accelerar la seva reivin-dicació relacionada amb els hortsde Maladeta, situats en un solar depropietat privada d’aquest mateixcarrer. Fa més de 10 anys ungrup de jubilats va decidir ocuparl’espai per donar-li una utilitat. Elsveïns fa temps que reivindiquenque el solar sigui públic i servei-xi perquè s’hi facin equipaments.
Així doncs, tal com explica elpresident de l’entitat, Albert Vi-llacampa, a aquesta publicació, laprimera mobilització tindrà lloc elpròxim 30 de gener. Aquell dia elsveïns tenen concertada una reu-nió a l’Ajuntament per tal detractar amb el govern municipalla seva reivindicació. L’entitat hadecidit que, mentre es faci la reu-nió, faran una concentració a laplaça Sant Jaume per fer visiblela seva reivindicació. La seva pe-tició, però, sembla difícil que pu-gui ser una realitat, ja que unapromotora va presentar fa unsmesos una llicència d’obra perconstruir al solar on hi ha elshorts. A la part del solar on no hiha els horts, Nuñez y Navarrotambé hi vol fer pisos.
La decisió de fer la protestamentre se celebri la reunió es vadecidir en una assemblea veïnal
celebrada el 22 de gener. Aquelldia els veïns també van acordarque tots els dissabtes i diumen-ges del que queda de gener i elsde febrer muntaran dues para-des al barri per explicar a tot elveïnat la reivindicació. Al mes demarç seguiran amb la seva llui-ta aprofitant el carnestoltes iuna calçotada que faran el dia 23.En paral·lel, també s’han posat encontacte amb els partits de l’o-posició per parlar de la qüestió,ja que volen portar el cas al Con-sell del Districte.
2004: ANY D’EXPROPIACIONSLa problemàtica amb el solar deMaladeta es remunta a l’any2004, quan els solars del carrervan ser expropiats en el marc delprocés de remodelació del barriper substituir cases baixes per
blocs de pisos. Els veïns, però, vandecidir que volien una zona ver-da per lluitar contra la massifica-ció i van ocupar els solars per fer-hi els horts. Al mateix temps,l’associació de veïns va posar enmarxa la reivindicació per cons-truir una rambla que unís el carrerdel Doctor Pi i Molist amb laplaça Sóller.
Per últim, des de fa poc hancomençat les obres de l’espera-da reforma de la plaça Sóller, queha de permetre convertir-la enun espai clau per al barri, ja queestà previst que sigui més verda,amb més arbrat i permeti con-nectar millor tots els carrers delseu voltant. En aquest escenaritambé hi entra el futur de l’Ate-neu la Bòbila, les entitats del qualja es preparen per traslladar-sementre duri la reforma.
Assemblea veïnal als horts de Maladeta. Foto: Twitter (@TopoSudaka)
Veïns de Porta preparen novesprotestes pels horts de Maladeta
11 |
línianoubarris.catGener 2019
4A mitjans de l’any passat naixiena Barcelona tres nous equipa-ments destinats a potenciar elsprogrames de prevenció i pro-moció de la salut de la ciutat. Ac-tivats per l’Ajuntament de Barce-lona i l’Agència de Salut Pública deBarcelona, i ubicats respectiva-ment a Ciutat Vella, Sants i LaVerneda, s’afegien a un equipa-ment d’iguals característiquesque va veure la llum fa uns anys.
Ens referim a l’Espai de SalutComunitària de la Guineueta, queva ser fruit en bona part de la rei-vindicació veïnal després del tan-cament de les urgències del CAPGuineueta, i que el dia d’avuiacull una bona oferta d’activitatssobre salut i qualitat de vida pera persones de totes les edats i, es-pecialment, per a la gent gran.
ESCOLES DE SALUTEl seu èxit al llarg d’aquests anysha estat clau perquè ara la ciutatdisposi de quatre equipamentsd’iguals característiques. Ha per-mès augmentar el coneixementde l’ampli ventall de factors queinflueixen en la salut i ha contri-buït a construir una xarxa comu-nitària de persones interessadesa implicar-se en aquesta mena detemes.
Així, a l’Espai de Salut Comu-nitària de la Guineueta s’hi han duta terme accions com el programad’habilitats de criança o l’abor-datge d’estratègies d’educacióper a la salut sexual i reproducti-va. Alhora, les seves instal·lacionsacullen activitats de les associa-cions de veïns i veïnes de Gui-neueta i Canyelles, de l’Equip In-terdisciplinari per a la Petita In-fància treballant qüestions com lapsicomotricitat, tallers del PIAD(Punt d’Informació i Atenció a laDona) i un punt d’informació so-bre demències fruit d’una col·la-boració amb la Fundació Uszhei-mer i que funciona amb cita prè-via al telèfon 93 418 65 65.
En paral·lel, també s’hi handesenvolupat dues Escoles de Sa-lut. D’una banda, l’Escola de Salutper a Gent Gran, un espai d’apre-nentatge dinàmic i participatiuamb temes especialment pen-sats per a aquest perfil d’edat,orientats a un envelliment actiu isaludable. En aquest sentit, s’hi
tracten temes tan diversos com laprevenció sobre estafes, furts iincendis, pors o la conscienciaciósobre l’ús de medicaments. D’al-tra banda hi ha l’Escola de Salutper a Tothom, amb els mateixosplantejaments que l’anterior peròque ha fet un èmfasi especial enles dones, l’aparell locomotor, larelació entre el medi ambient i lasalut, el canvi climàtic, tòxics i te-mes relacionats amb el doloremocional i físic com la fibro-miàlgia o l’artrosi.
SALUT COMUNITÀRIAI és que a Nou Barris la salut co-munitària sempre ha estat unaprioritat. És un dels districtes mésactius en aquest aspecte. Enti-tats, professionals, veïnat i altres ac-tors han treballat de manera fermai continuada per aconseguir mi-llorar la salut i la qualitat de vida deles persones. Aquest és, precisa-ment, l’objectiu de les Taules de Sa-lut Comunitària de Nou Barris,promogudes al llarg d’aquest man-dat, i que es van reunir per primeravegada el passat 17 de gener a laSeu del Districte per tractar temesdiversos d’interès comú.
A la trobada van participarfins a nou espais de treball sobrela Salut Comunitària: Verdum Fa-mílies i Gent Gran, el Grup Motorde Salut Zona Nord, PromosalutProspe, la Taula de Salut Gui-neueta - Canyelles (l’Espai de Sa-lut Comunitària Guineueta), el
Grup Motor Salut als barris Turó dela Pera i Can Peguera, la Taula deSalut Comunitària de Porta, elsGrups i Taules de Salut Comuni-tària de Cotxeres (salut mental-en-velliment), la Taula de Salut de Ro-quetes i la Taula de Salut de Trini-tat Nova.
Són òrgans concebuts comespais de participació i construc-ció col·lectiva que elaboren pro-postes per a la millora de la salutde la comunitat, tenint en comp-te els diferents factors que l’afec-ten. Estan integrades per entitats,professionals i serveis del territo-ri de l’àmbit de la salut, l’educació,els serveis socials, la gent gran o lainfància, i també pel veïnat. De fet,estan obertes a la participació detothom que ho vulgui. I aquesta ésla clau del seu èxit: han esdevingutexperiències molt positives detreball comunitari on no hi haviaantecedents de Plans Comunita-ris. A la Prosperitat, Porta o a Vila-picina i la Torre Llobeta, per posaralguns exemples, hi trobem casosd’èxit a partir de l’impuls donat pelveïnat i els professionals.
Clau en salut comunitària»Nou Barris s’ha convertit en un districte bàsic en les polítiques de salut que s’apliquen a la ciutat» L’Espai de Salut Comunitària de la Guineueta és un centre pioner i té una bona oferta d’activitats
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
Diferents imatges de la primera reunió de totes les Taules de Salut Comunitària de Nou Barris. Fotos: Districtes
4Les polítiques de salut de la ciu-tat tenen un pilar fonamental enel programa Barcelona Salut alsBarris (BSaB), que té com a ob-jectiu promoure la bona salut dela població dels barris més des-favorits de la ciutat.
Així doncs, Barcelona Salutals Barris aborda les desigualtatsde salut amb un model basat enla participació del veïnat i dels di-versos sectors que incideixen so-bre la qualitat de vida als barris,
sempre amb metodologies con-sensuades.
Al llarg d’aquest mandat, l’A-juntament de Barcelona ha in-crementat substancialment elsrecursos dedicats a aquest pro-grama, augmentant el nombre debarris on es desenvolupa. A NouBarris, el trobem a la Zona Nord,a la Trinitat Nova, a Verdun, aRoquetes, al Turó de la Peira, aCan Peguera i, des de l’any passat,a Canyelles i la Guineueta.
Barcelona Salut als Barris
Barris al dia
L’Espai de Saluttambé acull actes deles entitats veïnals
Professionals, veïnsi entitats treballenconjuntament
13 |
A primera línia Ciutat Meridiana| Un matí a...
“Aquest barri es va construir en un lloc on s’havia de fer un ce-mentiri. Ja vam començar malament”. Ciutat Meridiana. Deudel matí d’un dimarts de desembre. Soc a la seu –’provisional’des de fa 24 anys–de l’associació de veïns del barri. Parla el seupresident, Filiberto Bravo, veí i activista incansable. La seva pri-mera reflexió no convida a l’optimisme, tot i que el matí queens espera acabarà amb una dosi d’esperança.
Ens trobem perquè em faci una radiografia actual d’un ba-rri també conegut com a Villa Deshaucio. Un lloc de la ciutaton la paraula perifèria pren tot el seu sentit. On els últims anysles esperances de molts veïns es van esvair per una crisi queaquí va passar com un huracà. El telèfon de Bravo ens interrompla conversa. A l’altre costat, els efectes de la crisi. Toca gestio-nar un nou cas de desnonament.
BARRI DORMITORI“Vols que posi la calefacció?”. A la seu de l’associació de veïns,la humitat que caracteritza aquest barri es fa notar. La cons-trucció del cementiri a la serra de Collserola que Bravo men-cionava al principi de la nostra conversa es va descartar els anys50 per l’elevat nivell d’humitat. La voracitat especuladora a laBarcelona franquista de Porcioles, combinada amb la neces-sitat d’habitatge per a la classe treballadora, va acabar provocanta principis dels 60 el naixement d’un barri format, en parau-les de Paco Candel, pels “altres catalans”. Un barri que va néi-xer inacabat, sense equipaments i que ja semblava condem-nat a l’oblit des del principi.
Sortim de la seu de l’associació, situada a l’avinguda Ra-sos de Peguera –la zona més alta del barri–, per trepitjar ca-rrer. Per conèixer com batega Ciutat Meridiana. Per saber l’o-pinió de la gent que hi viu. Surten quatre dones del pavellóde Can Cuyàs. Els pregunto com veuen el barri. “Malament.No hi ha seguretat, molta gent embruta i no respecten res“,diu una d’elles. “Fa 47 anys que visc al barri. Em molesta moltel comportament d’alguna gent”, diu una altra. El missatgede totes quatre té un marcat to racista. Així de cru i així de real.Al llarg del matí aquestes dones no seran l’excepció. “Aquí jono hi entro”, em dirà al cap d’una estona una altra dona, as-senyalant la botiga d’un pakistanès.
La passejada amb el ‘Fili’, així el coneix la gent, continua. Cadados per tres ens aturem. Em va explicant les mancances delbarri, les reivindicacions veïnals, els principals problemes...
“Aquí ens agradaria una passera per es-tar millor connectats amb Vallbona.Aquí hi ha l’Ateneu de Fabricació... Enaquest barri tot el que s’aconsegueixés gràcies a les reivindicacionsdels veïns”, em diu. Els blocs de pi-sos són molt vells. Estan degradats.A Ciutat Meridiana no hi ha pi-sos construïts en els últims 20o 30 anys. “L’últim bloc es va ferel 1974”, diu Bravo mentre caminem. De seguida es fa evidentel desert comercial que és la zona més alta del barri. Negocistancats, persianes abaixades... El paisatge, en alguns moments,és desolador. “Ens hem convertit des de fa molts anys en unbarri dormitori. No hi ha res, estem condemnats a això”, afir-ma resignat Bravo. Ara bé, també apuja el to per lamentar lesparaules racistes d’aquelles veïnes: “No hi ha inseguretat. El ba-rri, sense la immigració, encara estaria pitjor.”
POC COMERÇSeguim caminant, direcció la part baixa del barri. Passem per laparada del metro de l’L11. “El transport públic és l’única cosa queha millorat en els últims anys. Estem ben connectats”, em diuel ‘Fili’. Per ensenyar-me un nou cas de la precarietat del barri enequipaments em porta fins al Casal d’Avis, situat en uns modestosbaixos d’un edifici. Ara l’Ajuntament hi està fent obres. Ho apro-fito per treure el tema de les eleccions del maig. “Que el barri es-tigui així és culpa de tots: dels socialistes, dels convergents, dela Generalitat, dels d’ara...”, deixa anar el ‘Fili’. “De Colau també?”,li pregunto. “Aquest govern va generar molta il·lusió però s’haanat apagant. Han pagat la novatada, tot i que és cert que al-guna cosa han fet. Amb l’Ada ens coneixem però ens les hemtingut i no crec que en aquesta campanya vingui al barri”.
Acabem fent un cafè al bar Espai Solís, a tocar de l’esta-ció de Renfe. “Et porto aquí perquè vegis el costat positiu detot plegat”, em diu. El bar fa tres anys que és obert i funcio-na molt bé. Hi ha gent i la seva propietària, veïna del barride tota la vida, desprèn energia i té ganes de posar el seugranet de sorra perquè Ciutat Meridiana tingui un futur mi-llor. Com diria el ‘Fili’, aquí tot passa per les ganes de lluitardels veïns. Vèncer l’oblit per tenir esperança.
| perAlbert Ribas
Entre l’obliti l’esperança
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
| 14
línianoubarris.cat Gener 2019
veïns en líniaveïns en líniaveïns en línia
La FAVB demana explicacions al Banc Sabadell per haver tapiat un pis amb tres menors a dins
Reclamen responsabilitatsSOCIETAT/ La FAVB i l’Associació de Veïns iVeïnes de Ciutat Meridiana van exigir elpassat dilluns 7 de gener explicacions aSolvia, la immobiliària del Banc Sabadell,perquè durant un desnonament en unbloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’a-quest barri de Nou Barris del passat diven-dres 4 va deixar tres menors d’edat al’interior d’un pis que va quedar tapiat.
La federació, representada per la sevapresidenta, Ana Menéndez, i l’entitat ve-ïnal, a través del seu president FilibertoBravo, van comparèixer a la seu de la FAVBper reclamar que s’investiguin les respon-sabilitats després d’un episodi que vanconsiderar de “matonisme immobiliari”.
De fet, després d’aquesta comparei-xença, les dues entitats van emetre un co-municat conjunt denunciant que “la malapràctica dels operaris, que haurien d’havercomprovat si havia algú al pis abans decanviar la porta, va posar en risc la vida delsmenors durant unes hores”. La mare delsmenors no era al pis, i havia deixat el fillmés gran, de 16 anys, a càrrec dels seusgermans de 5 i 12, que durant unes 12hores no van poder sortir del domicili perla porta, ja que a sobre s’hi havia col·locatuna planxa metàl·lica. Quan la dona va tor-nar de treballar va veure com tampocpodia accedir a l’interior del pis i, aleshores,va trucar a l’associació de veïns, que va serdes d’on es van fer les gestions amb la po-licia i els bombers, els quals van haver d’in-tervenir per obrir la porta.
Així, l’AV i la FAVB van assegurar que se-guiran “pressionant fins que s’aclareixin elsfets” i van anunciar que posaran una denún-
cia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acciódels operaris, i de manera indirecta també delBanc Sabadell i Solvia, és constitutiva de de-licte per posar en risc la vida dels menors”.
Tot i això, al text les dues parts van volervalorar positivament que “l'Ajuntament haginegociat un lloguer social per a la veïna afec-tada i els seus fills”, tot i que consideren queaixò és “un rentat de cara de Solvia, que técentenars de pisos buits a tota la ciutat, i queno els cedeix a l'Ajuntament”. Finalment, lesentitats van preguntar-se “què passarà amb
les desenes de famílies que patiran la ma-teixa situació, però que no tindran ressò me-diàtic per tenir els fills a l'escola”.
“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”El text acaba denunciant que l’habitatge“segueix sent un dels problemes del modelcapitalista de la ciutat”, ja que es contem-pla com “un privilegi fora de l’abast de laclasse treballadora” i no com un dret, i con-sidera que fets així “demostren la voluntatespeculativa amb què bancs i fons voltorgestionen els seus parcs de pisos, allunyatsde la situació d’emergència social que con-verteix l’habitatge en un luxe”.
HABITATGE/ El Sindicat de Llogaters ha tornat a recla-mar al govern del PSOE la regulació del preu del lloguer.L’entitat ho ha fet després que el passat 22 de gener el Con-grés tombés el reial decret dels lloguers que l’executiu dePedro Sánchez havia aprovat el desembre i que, entre al-tres mesures, incorporava l’ampliació dels contractes detres a cinc anys, la limitació a dues mensualitats de la fian-ça o que les comunitats de veïns limitessin l’activitat tu-rística dels seus edificis.
El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palome-ra, ha recordat durant una entrevista a la cadena Ser queja havien alertat que el reial decret del PSOE podia ser “con-traproduent, ja que allargava el termini dels contractes delloguer sense regular els preus”. Palomera considera quefins ara, en el sector de l’habitage, s’ha legislat “a mida dela banca i els fons voltors, ja que han passat a controlarel 4% del mercat del lloguer en només 5 anys”.
D’altra banda, el mateix Sindicat de Llogaters i la PAH vanocupar, el dia abans que el Congrés tombés el reial decret,la seu del PSC per fer visible la seva reivindicació sobre la li-mitació dels preus del lloguer. Durant l’ocupació, Palome-ra va demanar al PSOE un “compromís real” amb la ciuta-dania afectada per la situació del mercat de l’habitatge. Sal-vador Illa (PSC) va expressar el seu respecte per l’ocupació.
Sindicat de Llogaters i PAH insisteixen en la regulació dels preus del lloguer MOBILITAT/ La unió del tramvia per la Diagonal va fer un
pas endavant el passat 25 de gener durant la celebraciódel Ple municipal gràcies al vot favorable d’ERC. Amb elvot afirmatiu dels republicans, juntament amb el del PSC,el de la CUP, que finalment també es va col·locar al bàn-dol del sí, i els dels regidors no adscrits Gerard Ardanuy iJuanjo Puigcorbé, el projecte va obtenir una majoria de24 regidors d’un total de 41.
L’expedient aprovat serveix per comunicar formalmenta l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i a la Gene-ralitat que s’aposta per la unió per la Diagonal. De totesmaneres, encara hi ha un llarg recorregut per fer. De mo-ment s’encarrega a l’ATM que negociï amb les conces-sionàries privades del Trambaix i el Trambesòs per a unafutura gestió pública, que és el que demana ERC.
ERC dona el sí a la uniódel Tramvia per la Diagonal
La Federació va anunciar que posaràuna denúncia pel casa la Fiscalia de Menors
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
15 |
línianoubarris.catGener 2019
veïns en líniaveïns en líniaveïns en línia
SALUT/ Durant els primers diesde l’any, la Plataforma del RavalNord va fer arribar a l’Ajunta-ment les primeres signaturesque ha recollit entre veïns i enti-tats perquè el futur centre d’a-tenció primària es construeixi a laCapella de la Misericòrdia. L’espaiestà cedit al MACBA, però la pla-taforma espera que el governmunicipal revoqui aquest acordi que construexi l’equipament.
Aquesta campanya de reco-llida de suports es va posar enmarxa a mitjans del passat mesde desembre i la intenció que te-nen els seus impulsors és recollir-ne prop de 4.000 abans que s’a-cabi aquest mes.
Els veïns segueixenreivindicant el nouCAP Raval Nord
CONDOL/ El barri de les Roquetes va co-nèixer la mort d’un dels seus referents veï-nals el passat dimarts 1 de gener, ManuelRodríguez, conegut popularment com elpintor de la vida i la lluita de les Roquetes.Tenia 90 anys.
Rodríguez va néixer a la localitat anda-lusa de Nerva a finals de la dècada de 1920,però amb poc més de 40 anys va arribar aBarcelona. Veí de les Roquetes, va dedicarpart de la seva vida a col·laborar amb elmoviment veïnal, especialment en àmbitscom el de la sanitat (va ser el principal de-fensor de la necessitat d’obrir un ambula-tori al barri) o la cultura (va impulsar lacreació del Grup de Pintors de Nou Barris,que fins i tot va aconseguir exposar al Palaude la Virreina, o de la reconversió de l’an-
tiga escola Ton i Guida en un centre cultu-ral, cosa que ha arribat fins a l’actualitat).
Cinc dies abans de Rodríguez va morirDiosdado Cabello, conegut com a ‘Dado’.Nascut a Santoyo (Palencia) l’any 1929, vaarribar a Barcelona a la dècada dels 60 i es vaestablir a la Trinitat Nova. Tal com recordendes de l’arxiu Històric, va començar a treba-llar la cadena de producció de la HispanoOlivetti, on de seguida va ser un dels homesforts del sindicat de l'empresa fins a arribara formar part del grup fundador de la UnióSindical Obrera (USO) a Catalunya. Un copjubilat va ser escollit president de l'Associa-ció de Veïns de Trinitat Nova, des d’on va li-derar lluites com la de l'ambulatori deChafarinas, l'arribada del bus i el metro ocontra l'augment del rebut de l’aigua.
Nou Barris s’acomiada dels líders veïnalsManuel Rodríguez i Diosdado Rebollo
PATRIMONI/ L'entitat SOS-Mo-numents, una de les principalsveus per a la conservació dels ele-ments arquitectònics de l’antigapresó Model, ha criticat l’ender-rocament parcial de les galeriesen el nou projecte de transfor-mació del centre penitenciari.
En un comunicat emès elpassat dia 4, l’entitat asseguravano entendre “la necessitat d’en-derrocar els murs d’alguns delsbraços de l’estrella, quan els vo-lums que es perden amb aques-ta acció es tornen a construir enun altre lloc del mateix solar”.També van dir que consideren ex-cessives les construccions que s’a-dosaran als braços.
Crítiques perl’enderrocamentde part de la Model
PUBLICACIÓ/ El número 150 dela revista Carrer, la publicació dela FAVB, té com a tema principaldel seu dossier el barri del [email protected] peces d’aquest se centren entemes com les lluites veïnals, lesproblemàtiques socials i les ini-ciatives culturals que han sorgiten aquest punt de la ciutat, alhoraque es planteja el debat ciutadàque vol repensar aquest territo-ri en clau crítica.
Altres peces d’aquesta ediciósón un balanç sobre l’arribada del’L9 del metro a la Zona Franca odel pacte entre l'Ajuntament i laSagrada Família. Com sempre,Carrer es pot descarregar desdel portal web de la FAVB.
El número 150 de ‘Carrer’ fa unapassejada pel 22@
Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat
TURISME/ L’objectiu no ha de serrepensar el model turístic de laciutat, sinó limitar l’impacte queté sobre els barris i els veïns i lesveïnes. Aquesta és una de les con-clusions que, a mitjans del mespassat, va fer públiques l'Assem-blea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) respecte del Plad'Estratègia de Màrqueting Turís-tic de Destinació Barcelona, quees va presentar a la Llotja de Mara principis del mes d’octubre.L’ABTS va emetre un text en elqual publicava aquestes i altresreflexions al respecte d’aquestaacció conjunta de l’Ajuntament,Turisme de Barcelona, el Gremid’Hotelers i la Cambra de Comerç.Les entitats havien convidatl’ABTS a aquest acte de presenta-ció, però els responsables de l’en-titat van descartar anar-hi.
Tot i que des de l’entitat reco-neixen que “la presentació delprocés suggereix un canvi deplantejament”, denuncien que nohi ha gaire marge per “anar mésenllà d’un aspecte terminològic”.I és que, asseguren, tot i que apa-reixen idees com sostenibilitat oretorn social, “darrere d'aquesteshi ha de seguida el clàssic creixe-ment turístic, encara que siguiposat al dia” i que això xoca fron-talment amb els principis que de-fensen, com el decreixement delsector, la seva reconversió o la di-versificació que comportaria enl’economia de la ciutat.
De fet, l’ABTS considera queuna de les novetats del Pla és“transcendir els límits de la ciutat”.L’Assemblea, però, no ho veu com
una bona notícia i considera quesignifica “una nova ampliació delcamp de batalla, exportant els im-pactes de la turistització a tota lacomarca o província”.
Un altre dels aspectes denun-ciats és que es parlava de vetllarperquè el retorn social del turismefos gran, tot i que l’ABTS creu que“amb l'actual pressió turística el re-torn social de la competitivitat ésautomàticament negatiu” i que téderivades com “l’expulsió de ve-ïnat, precarització laboral i vital,conseqüències greus per a la saluto contaminació ambiental”.
Així, l’ABTS creu que “la ciutat il’àrea metropolitana no necessitenun Pla de Màrqueting Turístic, sinómesures concretes per revertir elmodel turístic actual en favor del
veïnat” i que interpreten el Pla com“una operació de rentat de caraper part de l'Ajuntament i Turismede Barcelona, alhora que una re-fundació de la marca Barcelona”.L’Assemblea conclou l’escrit dientque, en el context actual, el Pla“només pot llegir-se en clau detreva entre el govern municipal i elsector turístic de cara a la properacampanya electoral per tal d'evitarun desgast potencialment alt”.
L’ABTS va rebutjarassistir a l’acte depresentació públicd’aquest projecte
línianoubarris.cat Gener 2019
| 16
Comerç
Les trobades dels alcaldablesamb els comerciants, en marxaPOLÍTICA4La Fundació Bar-celona Comerç i BarcelonaOberta han donat el tret de sor-tida als Esmorzars Comerç Bar-celona, el cicle de trobades ambels diferents candidats a l’alcal-dia de cara a les eleccions mu-nicipals. El primer protagonis-ta del cicle va ser, el 16 de gener,Manuel Valls, candidat de laplataforma Valls BCN 2019, queté el suport de Ciutadans.
Durant la trobada es vanposar diferents temes damunt lataula. Un d’ells va ser la qüestióde la venda ambulant, que pre-
ocupa els comerciants. Valls vadeixar clar que el seu objectiu és“posar fi al top manta” i va dirque per aconseguir-ho fa faltaque la Guàrdia Urbana tingui laconfiança dels polítics.
Una altra qüestió impor-tant que va aparèixer durant latrobada va ser el de les Àrees dePromoció Econòmica Urbanaper potenciar el comerç local.Valls va afirmar que “el co-merç i el turisme són els pilarsde l’economia de Barcelona i lacol·laboració publicoprivada ésimprescindible”.
ECONOMIA4La moneda vir-tual Rec (Recurs Econòmic Ciu-tadà) ja es fa servir a un total de172 comerços i parades de mer-cat de l’Eix Besòs segons va ex-plicar l’Ajuntament a principisde gener.
Des del consistori tambéhan explicat que els negocisque accepten aquesta monedavirtual han ingressat 883 recs demitjana durant els tres primersmesos d’aquesta prova pilot, dela qual en formen part un totalde 471 usuaris.
Aquesta moneda virtual,que equival a un euro i es fa ser-vir a través d’una aplicació del
mòbil o d’una targeta recarre-gable, va néixer fa tres mesos en
el marc d’un projecte pilot d’in-novació social que impulsa l’as-sociació Novact juntament ambentitats comercials i socials del’Eix Besòs i la col·laboracióde l’Ajuntament.
ECONOMIA DE PROXIMITATEl principal objectiu del projec-te, expliquen des del govern mu-
nicipal, és “afavorir que els dinerscirculin dins del territori per fo-mentar l’economia i el comerç deproximitat, evitar la desertitzaciócomercial, apoderar la ciutada-nia i enfortir les xarxes associa-tives”. Els comerços també po-den fer compres al barri i oferiravantatges, ofertes o promo-cions per fidelitzar els clients.
Una parada de mercat que accepta recs. Foto: Twitter (@RecBarcelona)
La moneda Rec ja es fa servira 172 comerços de l’Eix Besòs
Mercats i comerços | Inserció laboral per a joves Barcelona Activa desplegarà al llarg d’aquest any el programa ‘Oportunitats als mercats i elcomerç de proximitat’ amb l’objectiu d’impulsar l’ocupació juvenil al sector del comerç ali-
mentari de venda i el tractament de productes. La iniciativa acollirà una cinquantena de joves.
883recs de mitjana haningressat els negocisadherits durant elstres primers mesos
17 |
Esports Futbol | Les obres del camp del Baró de Viver comencen a l’abrilEl barri del Baró de Viver tornarà a tenir camp de futbol. Aquest mes, l’Ajuntament ha anunciatque, durant el mes d’abril, començaran les obres per construir aquest equipament esportiu. Finsara, els equips de futbol del barri havien d’anar al camp de la Trinitat Vella per entrenar i jugar.
La Monta vol que aquesta tem-porada 2018-19 sigui recordadaper sempre més com la del retorna Tercera Divisió. I és que elcurs està sent realment bo, es-pecialment d’ençà que Dani An-dreu va assumir la banquetagroc-i-negra en la cinquena jor-nada, a finals del mes de setem-bre de l’any passat.
Els de la Prosperitat són undels ferms candidats a l’ascens(després de 19 jornades de lliganomés el CE Manresa té millorsnúmeros que la Monta), de ma-nera que, si els d’Andreu noabaixen el ritme (la Bomboneratorna a ser un fortí gairebé inex-pugnable i l’equip s’ha convertiten un dels millors visitants de lacategoria), els pròxims quatremesos i mig prometen un frec afrec apassionant contra el con-junt del Bages.
L’Almacelles, el Mollerussa i
el Viladecans són, a una certa dis-tància de la Monta i del Manre-sa, els tres únics equips que po-drien ser una alternativa a lesdues places d’honor de la classi-ficació si els dos primers enca-denen alguns mals resultats.
La Monta, doncs, continuatreballant per retallar el seu des-avantatge respecte del líder; des-prés de posar el punt final als par-tits del primer mes de l’any elpassat diumenge 27 al camp del
CF les Borges Blanques, els de laProsperitat afrontaran la difícilvisita del Viladecans a la Bom-bonera en el primer partit delmes que ve, el diumenge 3 de fe-brer a les 12 del migdia.
Una setmana més tard, elconjunt d’Andreu visitarà elcamp del vuitè, el CF Vilanova ila Geltrú, mentre que el partit deldia 17 de febrer serà de nou alMunicipal de Nou Barris, contrala UE Sant Ildefons.
La comunió equip-públic continua funcionant. Foto: Twitter (@Pedro9Garcia)
La Monta vol que el 2019 sigui l’any del retorn a Tercera
Pau ArriagaLA PROSPERITAT
Rematar la salvació, objectiudel SESE per a la segona volta
Una part importantde la feina està feta,però encara falta re-matar-la. El sènior
masculí del SESE de Carlos Es-pona, que va començar la sego-na volta amb una victòria el pas-sat dia 19 contra la UE Barberà(76-70, gràcies a una actuacióofensiva notable, liderada perAlbert Barquets i Joaquim Gal-ve, que van anotar 21 i 19 puntsrespectivament) vol poder cele-brar la permanència a la lligaEBA en aquest 2019. Aquests
tres últims mesos de campionat,doncs, seran apassionants.
L’últim partit del mes delconjunt blau va ser el passatdissabte 26, al Guinardó contrael Martinenc (un rival directe). Elprimer cap de setmana del fe-brer, la competició s’aturarà (hiha partits de la Lliga CatalanaEBA), de manera que el conjuntdel Virrei Amat tindrà gairebédues setmanes per preparar elsenfrontaments contra el JAC (el9 de febrer a casa) i la visita al CBMollet del diumenge següent.
loMejor, sólo noticias en positivo
| 18
línianoubarris.cat Gener 2019
lomejor.cat¿Quieres saber más?
loMejor, sólo noticias en positivo
19 |
línianoubarris.catGener 2019
loMejorSólo noticias en POSITIVO
M I K IQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Participar a ‘Operación Triunfo’Ha format part de l’última edició del concurs musical
Famosos
Representarà Espanya a Eurovisión El cantant de Terrassa interpretarà la cançó ‘La venda’
Agraeix el suport dels seus fans L’audiència va votar Miki per anar a Eurovisión
QUÈ HA FET?
Carme Portaceli és l’encarregada de di-rigir aquesta adaptació d’una novel·laque critica els patrons de gènere i declasse de l’Anglaterra victoriana. Ariad-na Gil representa l’heroïna romànticamés inclassificable, acompanyadad’actors com Abel Folk, Joan Negrié,Pepa López o Jordi Collet.
Al Lliure de Gràcia de Barcelona.
Jane Eyre (una autobiografia)Charlotte Brontë
Les aventures d’un policia francès, eldetectiu Jules Magret, enmig d’unaBarcelona en plena Guerra Civil, l’hi-vern del 1936. El comissari arriba a Ca-talunya en cerca de l’anarquista LlibertTarrés, però el que es troba és un paíson regna el caos. L’obra va ser la guan-yadora del V Premi Memorial AgustíVehí, que atorga el festival Tiana Negra.
Magret i els anarquistesFrancesc Puigpelat
Movistar estrena una nova sèrie deproducció pròpia, que arriba de la màdels creadors de La casa de papel. Latrama planteja un triangle amorós: lesvides de dues dones (Alejandra i Veró-nica) s’entrecreuen després del suïcididel marit d’una d’elles (Óscar). L’altra ésla seva amant, i la vídua comença unviatge per intentar trobar respostes.
El embarcaderoÁlex Pina i Esther Martínez Lobato
El Tàpies més políticFins al 24 de febrer es pot visitar a la Fundació Antoni Tàpies
l’exposició ‘Antoni Tàpies. Biografia política’, que trasllada l’es-pectador a l’etapa que va del 1946 al 1977, on l’artista va fer
el seu propi recorregut des de la postguerra i la dictadurafins a les acaballes del franquisme i la transició democràtica.
Amb més de 50 grans obres, l’exposició mostra com era pos-sible ser modern sota un règim feixista que sistemàticamentreprimia qualsevol intent d’exercir la llibertat que pregonavala modernitat crítica. El recorregut de la mostra és discontinui està marcat per moments icònics i esdeveniments crucials.
| Resident Evil 2Anys després de la seva aparició, un dels clàssics d’aquesta
coneguda saga de zombies arriba a la PS4 i la XBOX 360.
No t’ho perdisTot i que ‘Operación Triunfo’ va acabar abans de Na-
dal amb Famous com a guanyador, el concurs musi-cal encara tenia pendent triar l’artista que represen-
tarà Espanya a Eurovisión. Amb aquest objectiu, diu-menge 20 de gener La 1 va emetre una gala perquè
alguns dels triunfitos de l’última edició interpretessinles cançons que des del programa es proposaven
per participar a Eurovisión el pròxim mes de maig.Finalment, la votació de l’audiència va decidir que el
guanyador fos Miki amb el tema La venda, compo-sat per Adrià Salas de la Pegatina. El cantant, naturalde Terrassa, es va mostrar molt il·lusionat per aques-ta oportunitat a través de les seves xarxes socials, on
va agrair el suport dels seus seguidors. D’aquestamanera, Miki haurà de viatjar el 18 de maig a Tel
Aviv (Israel), on intentarà aconseguir la millor pun-tuació amb una cançó festiva que barreja l’estil de la
rumba catalana amb un toc d’ska.
La fitxa
Llibres Teatre Música Pelis i sèries
Viu en línia
Recentment el partit d’extrema dretaVox ha posat una denúncia contra elcantant de Pepet i Marieta, Josep Bor-des, per "exhibicionisme" per un stripte-ase durant un concert a Castelló. Da-vant aquests fets, el grup ha decidit res-pondre amb el llançament d'un nou vi-deoclip, Que nos quiten lo bailao, temaque formarà part del seu pròxim EP.
Que nos quiten lo bailaoPepet i Marieta
| 20
21 |
Viu en línia
P R O P O S T E SDIJOUS 31 DE GENER19:00 Silvana és una rapera que ha conquerit
Escandinàvia amb les seves cançons intran-sigents contra totes les formes d’opressió. /Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.
TOTS ELS DIMECRES19:15 Sabors exòtics, tradicionals, picants,
atrevits... El món a la cuinapermetrà els alum-nes conèixer els cinc continents a travésdels fogons. Cal inscripció prèvia. / Centre Cí-vic Can Verdaguer.
TOTS ELS DIJOUS18:00 Cada dijous a la tarda es farà una nova jor-
nada del taller de reparació de bicicletes, unainiciativa autogestionada del barri de Porta.L’activitat és gratuïta. / Ateneu La Bòbila dePorta.
FINS AL 29 DE GENERMatí-Tarda Darrers dies en els quals es podrà
visitar la mostra anomenada Nou Barris: l'a-bans i el després, una repassada històrica delscanvis que ha viscut el districte. / Espai ex-positiu golfes del Centre Cívic Can Verdaguer.
DIMARTS I DIJOUSMatí-Tarda Des del dia 28 està en marxa l’ex-
posició Finals dels 70, una mostra dedicadaa la imatge i la seva evolució a finals d’aquestaèpoca. / Centre d'Estudis Populars i Arxiu His-tòric de Roquetes - Nou Barris.
DES DEL 30 DE GENER18:00 Montse Pozo i Isabel Resina seran les res-
ponsables de les diferents sessions de l’acti-vitat La Tira de Contes. Entrada gratuïta. / Bi-blioteca Nou Barris.
DIMARTS 5 DE FEBRER18:00 Judith Navarro s’encarregarà de coordi-
nar Sota el meu paraigua, una sessió de na-rracions emmarcada en el Lletra Petita - Sacde rondalles: Poesies i altres contes. / Biblio-teca Canyelles.
DISSABTE 9 DE FEBRER18:15 Derbi a la vista. Partit de bàsquet co-
rresponent a la dissetena jornada del grup C-B de la lliga EBA entre el SESE i el JAC Sants./ Pavelló Ramon Aldrufeu.
L’espectacle Les històries del senyorBorra seran les protagonistes d’una ses-sió de narracions per a infants. / Bi-blioteca Zona Nord.
‘Les històries del senyor Borra’arriben a la Zona Nord
Dimecres 13 de febrer a les 17:30
Tècniques fotogràfiques és el tallerperfecte per a persones amb nocionsbàsiques de fotografia que vulguin am-pliar els seus coneixements. / CentreCívic Can Verdaguer.
Continua en marxa el curs‘Tècniques fotogràfiques’Tots els dimecres a les 18:00
Be Good Isés un delirant espectacle quecombina la virtuositat musical, el gesti la imaginació. Forma part de lespropostes del BCN Districte Cultural. /Centre Cívic Zona Nord.
‘Be Good Is’, una de lespropostes del Districte Cultural
Divendres 2 de febrer a les 20:00
Partidàs a la vista. Partit de futbol dela vintena jornada del grup 2 de Pri-mera Catalana entre la Monta i el Vi-ladecans. / Municipal de Nou Barris.
La Monta estrena el febrerrebent la visita del ViladecansDiumenge 3 de febrer a les 12:00
Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers
@lomejor.cat
23 |
línianoubarris.catGener 2019Pàgines especials
Nou Barris
esquerrabcn.cat/districtes @ERC9b facebook.com/erc9b
El 2011, entre els mandats d’Hereu iTrias es va produir la fase d’expansiódel Bicing per tota la ciutat. Tota? No!Sempre queda el reducte gal de NouBarris, on va quedar a mitges, al·legantuns criteris que no es van aplicar a al-tres zones de la ciutat. Nou Barris esva quedar amb només 12 estacions(menys del 3% del total) i 9 barrissense cobrir.
Tot això es denunciava el març de2016, en una proposta d’ERC al ple-nari del Districte que va ser aprovada ien la qual el govern es comprometia aestendre el Bicing als barris de Pros-peritat, Verdum, Guineueta i TrinitatNova en el termini de dos anys (terminique va marcar el propi govern).
En aquell moment l’ampliació espodria haver fet de forma gairebé im-mediata mitjançant una ampliació dela contrata en vigor, mentre encara es-tava en vigor la concessió, i a finals de2016 tot Nou Barris hauria pogut tenirservei de Bicing, però el govern vadonar llargues vinculant-ho al nou con-curs, que ha patit força vicissituds ique s’ha anat posposant fins ara.
Amb l’anunci de la implantació delnou Bicing, el govern ens diu que en-cara haurem d’esperar fins a finals de2019 (si no hi ha retards) per veurecom van apareixent les 16 noves esta-cions de Bicing de Nou Barris. En totalcomptarem amb 28 estacions, encaraun minso 5% del total de la ciutat. Lacobertura no arriba a tots els barris, lapresència a Canyelles o Can Pegueraés simbòlica i l’arribada –anunciadaamb bombo i platerets- a la Zona Nordes limita a un punt de Bicing a CiutatMeridiana.
L’única manera de compensar el
greuge de 2011 era fent un sobrees-forç de reequilibri, però la implantaciódel nou Bicing a Nou Barris queda llunyde cap esforç per damunt de la mit-jana. Així, doncs, gràcies a Hereu, Triasi Colau el Bicing arriba a 8 dels 13 bar-ris del Districte amb gairebé 9 anys deretard i amb una dotació discreta. Noval només afirmar que es prioritzen in-versions a Nou Barris per després re-duir-les, retardar-les o deixar-les sensedata. Cal demostrar l’aposta per NouBarris amb fets i amb inversions. Desd’ERC ho exigim i, al mateix temps, enscomprometem a fer-ho.
Un any més una bona colla d’enti-tats, que representen el bo i millordel que es cou dia a dia en els nos-tres barris, ens van tornar a obse-quiar amb una Cavalcada brillant,amb carrosses fetes amb tonesd’imaginació, creativitat i il·lusió.Un Rei blanc a qui brillaven els ulls,un rei ros amb barba de les dedebò i... una reina amb la trem-pera de Zona Nord! Aquests sónels Reis que volem, els que fanque els nens els observin amb elsulls esbatanats, amb emoció in-descriptible. Els records personalsde les estones passades anys en-rere “muntant carrossa” es barre-javen amb l’orgull de veure totesles veïnes i veïns bolcats, a travésd’entitats, AFAs, clubs o associa-cions de veïns, any rere any, per talde donar compliment de la millorde les maneres a la il·lusió de pe-tits... i de no tan petits! Moltes grà-cies a tots, de nou: la Cavalcada,orgull de Nou Barris!
El candidat d'Esquerra Repu-blicana a l'alcaldia de Barce-lona, Ernest Maragall, vadefinir el seu projecte per go-vernar la ciutat en una confe-rència que va tenir lloc alCampus de la Ciutadella de laUniversitat Pompeu Fabra, ique va reunir prop d’un miler d'assistents.
Durant l'acte, Maragall vadesgranar les idees princi-pals del seu projecte, fona-mentat en tres eixos: lesoportunitats, les responsabi-litats i les complicitats. Elcandidat republicà va reivin-dicar la necessitat que Bar-celona esdevingui la capitalde la llibertat, la democràciai la convivència, una capital
de la República que assu-meixi la seva diversitat i com-plexitat com un bé preuat.
Maragall va remarcar queel projecte d'Esquerra Repu-blicana per a Barcelona seràinequívocament progressistai de ple compromís republicà.En aquest sentit, va expressarla seva predisposició a arribaracords amb qui comparteixiaquestes dues premisses.
El candidat d'ERC va es-tendre la mà a totes les for-ces sobiranistes per tald'assolir un acord ferm i con-sistent per a la unitat d'accióen el camí d'avenç cap a laRepública, i la consolidaciód'un bloc democràtic amplique assumeixi els objectius
de la llibertat dels presos i elretorn de tots els exiliats, eldiàleg sempre obert per cul-minar en la celebració d'un
referèndum acordat i vincu-lant sobre el futur polític deCatalunya i el compromís pergarantir que Barcelona no
serà governada per les dre-tes al servei de l'unionisme nipels partits que han confor-mat el bloc del 155.
Ernest Maragall presenta un projecte progressista i de ple compromís republicà
El Bicing arriba tard a mig Nou Barris Els únics Reis que volem a Nou Barris són els d’Orient!
| 24
línianoubarris.cat Gener 2019 Pròxima edició: 18 de febrer