9N vist amb ulls animalistes.

Anava en autobús cap a l’acte pel Rony, el pastor alemany que no deixà de mirar Juan Lado mentre el matava, que li demanava clemència amb els seus ulls abans de cada colp de pal. Parlàvem de les injustícies que havien de patir els gossos esclaus a la nostra societat, quan una companya de viatge elaborà una llarga dissertació sobre la mala gestió de sistema d’identificació amb micro-xips causat per l’organització territorial autonòmica. Deia que no podria trobar el meu gos amb micro-xip de València si es perdia en Albacete, perquè el registre de Castella-La Manxa era distint. També deia que això era intolerable, perquè hi havia molts pobles del País Valencià que limitaven amb els de Castella-La Manxa, i això significava que es perdrien molts gossos malgrat tindre micro-xip.Li preguntí si no seria més fàcil crear un

sistema de consulta i coordinació, i em respongué amb aquest breu lema: “RIVIA nacional!”. RIVIA és el “Registre Informàtic Valencià d’Identificació Animal”, i nacional és Espanya. Li preguntí si sabia el que passava a la llarga frontera amb Portugal o les muntanyes del Pirineu on es trobava la de França, ja que no seria possible imposar un RIVIA nacional a aquests dos estats independents. La pregunta li semblà marciana. També recorde que, quan el Parlament de Catalunya aprovà la reforma de la Llei de Protecció Animal per a eliminar la infame excepció de la tortura taurina, resultat de la primera Iniciativa Legislativa Popular que fou aprovada a l’estat espanyol, alguna gent animalista digué que calia

Rony, abans que Juan Lado el matara a pals, a les imatges fetes públiques el 2005.

una llei marc estatal perquè allò era injust. És a dir, que no era just que només Catalunya tinguera una bona llei contra la tortura taurina.Parlem d’Espanya, el país que declara la tortura taurina bé d’interès cultural i que la voldria Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El país dels toros d’Osborne i els llebrers que corren enganxats pel coll a la part de darrere d’un 4x4 o que apareixen penjats dels arbres i dins de pous, algunes vegades encara vius. També és el país on la concepció de centralitzar mai ha tingut res a veure amb gestionar eficientment, sinó amb tindre el poder. I on tindre el poder sempre ha significat el mateix o quasi que utilitzar el poder, que beneficiar a la gent més poderosa, que prevaricar, que clientelisme, que endollar…Com podia ser que, si Catalunya fa una llei per a l’abolició de la tortura taurina a les places, alguna gent pensara que no és una bona solució i que tot havia de passar per una l lei marc feta pel govern i l’administració central espanyola? Quina classe de llei marc seria? L’haveu encertada, una que deixara sense efecte l’abolició impulsada per una iniciativa legislativa popular a Catalunya. Ahir, mentre la ciutadania d’eixa part dels Països

Catalans que es diu Catalunya votava i votava malgrat Espanya, pensí un segon en aquesta gent amant dels sistemes centralitzats i de les lleis marc. Aquesta gent que diu que no és nacionalista, però que no té programari lliure per a que la seua ment funcione més enllà del concepte “Espanya”. Gent que diu que si parles en valencià a València, o a Eivissa, pots estar entorpint la “solució dels problemes”, gent universalista que només entén l’idioma universal. Alguna d’aquesta gent, fins i tot, abomina de fronteres i rebutja la creació de nous estats. Jo sóc membre d’Iniciativa Animalista, que té com a principal objectiu el desenvolupament d’un programa d’acció antiespecista centrat en la realitat dels Països Catalans. Treballem per a avançar cap a l’abolició i pensem que allò que és més a prop és una gran eina de conscienciació. També, la realitat propera conforma un conjunt d’objectius sobre els que aplicar esforços i apreciar el seu resultat.No ens sentim representats i representades per la falsa normalitat del castellà que s’imposa als actes animalistes del nostre país. Sota el pretext de la neutralitat front a falsos conflictes lingüístics, l’imperi del castellà només es trenca amb l’esporàdica presència de l’anglès en alguns cartells d’actes pensats de forma centralitzada, com agradaria a aquella dona entestada en centralitzar el RIVIA. El castellà, utilitzat d’aquesta forma, ni és neutre ni és normal. Els actes, fets d’aquesta forma, sempre són el resultat de campanyes mundials o de qüestions que preocupen a Madrid.Totes les lluites antiespecistes són les meues, però ho faig des de la meua realitat, amb esperit de consens amb la resta de persones i organitzacions animalistes. La independència d’una part del meu país obrirà nous camins i oportunitats per al progrés de la nostra lluita, com queda recollit al recull de conclusions del debat “El futur polític dels animals a Catalunya”, celebrat a l’Ecocentre de Barcelona el 6 de novembre de 2014(2). Ahir és donà un nou pas endavant amb la consulta popular del 9N.  Com a ciutadà dels Països Catalans i com a animalista, ha estat un gran, gran dia per a la il·lusió de fer avançar totes les lluites justes. ———(1) http://www.liberaong.org/nota_campanas.php?id=21

(2) http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/conclusions-del-debat-el-futur-politic.html

Micro-xip, abans de ser implantant.