88 - andratx · 2015. 2. 5. · inventades pels perses o pels antics egipcis, segons altres, pels...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

EE88Conjunt hidráulic de S'Hortde Can Mateu

Béns etnològicsS. XIX - XXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A012001930000RB

CODI. EE88NOM. Conjunt hidràulic de S'Hort de Can Mateu

ADREÇA. Camí des Prat, 51CODI POSTAL. 07157

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 12PARCEL·LA. 193

COORDENADES UTM.Pt. Central:447806.39 ; 4377874.30

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats aixícom totes les parts que els integren

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIX - XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Conjut hidràulic conegut amb el nom de S'Hort de Can Mateu on documentam les restes d'una sínía tradicionals de cadufos, el primersafareig d'emmagatzematge d'aigua i les restes d'un sistema hidràulic format per unes sèquies de marès ubicades damunt els marges amode d'aqüeductes. Tot el conjunt amb un estat de conservació relativament bó.La sínia és de fusta tradicional, segurament de cadufos, i s'ubica a l'interior d'una parcel·la destinada a ús agrícola, quasi adossat al camídes Prat. Es conserva la mota circular amb el mur perimetral de carreus de marès i morter tradicional per evitar caigudes dels animals detir. Aquest exemplar resulta de gran interès perquè es conserva gran part dels seus elements originals de fusta, així com les construccionsde marès. De la maquinària original de la sínia, realitzada amb fusta, hi trobem in situ el jou recolzat sobre les columnes, amb l'arbre i laperxa, així com el rodet horitzontal i la roda vertical amb les corresponents pintes. No queden rests visibles dels cadufos. Conserva tant lesdues columnes realitzades amb carreus de marès i junta de morter tradicional com la pastera original sustentada pels dos grans permòdolsde marès. Destaca que el seu coll de pou està realtizat tant amb paredat en verd al sector inferior com per carreus de marès al superior,ressaltant el carreus disposats en vertical. No es pot apreciar la conducció de comunicació entre la sínia i el safareig, en canvia en aquestadarrera estructura es pot observar restes de conducció de fang. El safareig es situa al costat nord-est i es caracteritza per estar construït ambcarreus de marès, juntes de morter tradicional i un arrebossat interior de morter hidràulic. Des d'aquest element documentat adossat i enparal·lel al camí les restes d'una síquia realtizada amb carreus de marès amb secció d"U" que queden emmascarats amb un muret d'esquenad'ase. Sense un estudi a detall no es pot valorar les dimensions d'aquesta sínia o conducció de distribució d'aigua.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.

Les sínies d'extracció d'aigua són un enginy mogut per la força animal amb un origen incert i molt discutit. Segons algunes fonts varen serinventades pels perses o pels antics egipcis, segons altres, pels romans, i segons uns tercers, foren els àrabs que les inventaren oimportaren des de l'Orient (la Xina o l'Índia). Segurament, a la nostra contrada va ser introduïda pels àrabs, degut a que surtenanomenades en documentació del repartiment, encara que en tota l'època medieval no eren molt nombroses. La forta expansió es vaproduir durant el segle XVIII i XIX per cobrir la demanda de productes d'horta que obligava a posar en reguiu noves terres. En el cas delnostre municipi, destaca el procés de dessecació i nova explotació de tots els terrenys de Ses Veles i el Prat del Port d'Andratx, àreahumida i d'aiguamolls documentada fins al segle XVII. Tradicionalment, aquesta tipologia d'enginy es fabricà amb fusta i l'estracció del'aigua es realitzà mitjançant uns receptacles ceràmics coneguts com a cadufs, que varien les seves mesures segons les contrades, els qualsdipositen l'aigua dins una pastera. Devers la segona dècada del segle XX es va introduir a Mallorca les primeres sínies de ferro des de lapenínsula, especialment de la zona valenciana, per així augmentar la capacitat extractiva d'aigua i ampliar l'àrea de regadiu. A més, de feruna funció per a l'agricultura, les sínies podien subministrar aigua per a diversos processos industrials i, per exemple, l'Arxiduc cita l'ús desínies a les fàbriques de sabó. Per tant, a les nostres contrades tenim documentades sínies des d'època medieval, pero el grandesenvolupament es dugué a terme entre el segle XVIII i XIX amb la gran dessecació de les àres humides dels diversos torrents delmunicipi, especialment a l'àrea del Port d'Andratx. Tot això incentivat per la petita industrialització del nostres municipi envers lesfàbriques de sabó, serradores i teuleres.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)



ESTIL. Infraestructura hidràulica

BIBLIOGRAFIA.

·CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. CoL. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornadesdéstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 dedos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'element original. En particular,aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i elsmaterials originals que constitueixen aquest element. Recuperació de les parts de la maquinària original actualment deteriorades odesaparegudes. Retirada de l'excés de vegetació que emmascara parcialment l'element. No desatendre la unitat del conjunt etnològic queconformen aquest element i la resta de construccions relacionades que l'envolten (síquies, safareig, etc).

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna



INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, espermetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directriusestablertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixicaldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, seràpreceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacionsadients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i debastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. Elvolum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar elcaràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment deterres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries,runa o deixalles.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construccióReformaRehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa laclassificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries delPlanejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.



Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6



DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6



88 - andratx · 2015. 2. 5. · inventades pels perses o pels antics egipcis, segons altres, pels...

Documents