Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

7/gener-febrer 2003

L’any del disseny 2003

"banquete"

Barcelona amb Eurociutats

Agenda cultural del 2003

3

Un any de camí

Ara fa un any, Barcelona Cultura sortia al carrer perprimera vegada. Aquell primer número celebrava unAny Internacional Gaudí encara per estrenar, unesdeveniment que dotze mesos després podemvalorar com un èxit. L’Any Gaudí ha consolidatBarcelona com una de les ciutats culturals de referènciaa Europa, capital del modernisme i del disseny. I el disseny –un territori visitat també per Gaudí– serà el protagonista d’aquest 2003 a la nostra ciutat.Joan Vinyets, comissari de l’Any del Disseny, ens parlade les propostes i projectes d’aquest nou any temàticdedicat a la creativitat.

Barcelona va acollir al final de l’any passat duescites culturals d’abast internacional: el seminari "El dret a participar en la vida cultural", que vacomptar, entre d’altres, amb la participació de destacatsmembres de les Nacions Unides, i l’Assemblea Generali la Conferència Eurociutats, que va aplegarrepresentants de cent ciutats europees, entre els qualsuna trentena d’alcaldes, amb la cultura com a eix centraldel debat. La sociòloga nord-americana Saskia Sassen,encarregada d’inaugurar la trobada d’Eurociutats,conversa amb Barcelona Cultura sobre el paper de lacultura a les ciutats del segle XXI i sobre la posició de Barcelona en la xarxa de ciutats globals.

Viatgem a Anvers, la ciutat belga dels diamants, i ens aturem una estona en les noves exposicions delMuseu de les Arts Decoratives i del Palau de laVirreina, i en el calendari festiu del mes de febrer, ambels dies destacats de Carnaval i Santa Eulàlia. Ion de la Riva, director de la Casa Àsia, el portal de pas obertentre l’Estat espanyol i els països asiàtics, fa balanç de la primera temporada del Festival Àsia.

Per acabar, en aquest primer número de l’any,convertim la nostra habitual agenda bimensuald’activitats en una panoràmica cultural d’aquest 2003,que esperem i desitgem que sigui també un altre anyric en cultura.

E D I T O R I A L

2

Junta de Govern

Ferran Mascarellpresident

Marina Subiratsvicepresidenta

Jordi HereuErnest MaragallMaravillas RojoJaume CiuranaJoana OrtegaSantiago FisasJordi PortabellaImma MayolBlanca BarberoJúlia Pérez

Lluís Salvatinterventor delegat

Equip editorialJaume Boix, Jordi Pascual,Conxa RodàConsell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Ana Esteban, Núria Fradera, Rosa Mach, Jordi Martí, Ferran Mascarell,Mercè Muñoz, Jordi Pascual,Conxa Rodà i Emilio RuizRedaccióMontse CabreroTraduccióRicard Bonmatí i Trevor FoskettProducció editorialJudit LaraCreació gràficaFons Gràfic

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

La imatge de la coberta ésde Kelsey Snook. Any del Disseny 2003

gener-febrer 2003

Sumari

Any del Disseny 2003

Living in motion al Museu de les Arts Decoratives

Entrevista a Saskia Sassen

Festival Àsia

“banquete”

El dret a participar en la vida cultural

Barcelona amb Eurociutats

L’Any Gaudí 2002: balanç

Retrat d’Anvers

Santa Eulàlia i Carnaval

Agenda cultural 2003

Barcelona internacional

Un any de revista

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en catellano

English version

Equipaments municipals i consorciats

gener-febrer 2003

4

7

8

10

11

12

13

14

16

18

19

24

26

27

28

29

34

39

El gust de cadascun dels bar-celonins que se sent implicat enla ciutat i en la seva permanentmillora. Professionals, empresa-ris, estudiants i profans de la cre-ació. No és casual, doncs, que enaquesta ciutat sorgeixi una inicia-tiva com l’Any del Disseny 2003,que recorre aquesta excepcionalrealitat. I tampoc no és casualque, per a un esdeveniment detanta envergadura, les principalspromotores siguin les mateixesinstitucions públiques (Ajunta-ment de Barcelona, Generalitatde Catalunya i Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia), i el Foment deles Arts Decoratives (FAD) entitatcapdavantera en la divulgació i elsuport al disseny, l’arquitectura ila imatge.

Cent anys de creativitatEl punt de partida és la celebra-ció del centenari del FAD. Per-què el 2003 farà cent anys queva néixer una de les institucionsde disseny i d’arquitectura ambmés prestigi arreu de Catalunyai Espanya, i potser l’única delmón que ha sobreviscut cent

anys promovent el disseny i lesarts decoratives. Una institucióvinculada, sens dubte, a uns orí-gens que han convertit a Bar-celona en una ciutat identificadaamb l’arquitectura i el disseny,expressions de la cultura con-temporània. La celebració del’Any del Disseny 2003 preténrenovar la idea de creativitat, tot

aprofitant el patrimoni i el llegatque representen aquests centanys del FAD. Però també l’Anydel Disseny 2003 integra la ini-ciativa de la Primavera del Dis-seny. Per reforçar el missatgeciutadà dels beneficis i les impli-cacions que té el disseny.

Després de l’èxit de l’AnyInternacional Gaudí, després

5gener-febrer 20034

Any del Disseny 2003Una aposta ciutadana

per la creació contemporània

d’haver reflexionat i aprofunditsobre un dels creadors quemarca el pas de la tradició versl’esperit de la modernitat, l’Any2003 vol donar a conèixer unanova forma d’entendre la crea-ció i el disseny. Amb l’Any delDisseny 2003 s’estableix unaclara continuïtat entre les prime-res expressions de modernitat,revisades amb motiu de l’AnyGaudí, i la nova diversitat cultu-ral, que té el disseny com a dis-ciplina imprescindible per donarforma a les necessitats socials iculturals de la nova societat.

Per tant, l’Any del Disseny2003 recull l’experiència del’Any Gaudí, celebra el centena-ri del FAD, integra la Primaveradel Disseny i actua com a esti-mulant i introductor de la diver-sitat, un dels fenòmens culturalsmés actuals sobre el qual esreflexionarà en el Fòrum 2004.Barcelona ha estat, és i seràcapital del disseny gràcies alscreadors d’ahir i els d’avui, a ladiversitat i a les iniciatives perdifondre i conèixer.

¿Per què el disseny?El disseny és una disciplina queintervé en la millora i en la quali-tat del nostre entorn, en la iden-titat diferencial dels productes,de les ciutats, de la comunicaciói dels espais, en el conjunt deproduccions que formen lacultura del que ens envolta. I eldisseny és, també, un instrumentque aporta innovació i competi-tivitat al comerç, a la indústria ials serveis, una eina dinamit-zadora de l’entorn econòmic icultural que necessita ser pro-moguda i divulgada per incidir

de manera transversal en tots elssectors de l’activitat social.

L’Any del Disseny 2003 técom a objectiu promoure el dis-seny entre el conjunt dels ciuta-dans i contribuir a estendre’n la divulgació i el debat. Aixídoncs, vol ser una ocasió perparlar, reflexionar i dialogarsobre el valor de la creativitaten la qualitat física i estètica del’entorn. Durant el 2003 es voldiscutir sobre els beneficis deldisseny en l’economia i en lacultura ambiental, sobre l’ade-quació de la tecnologia i lainnovació a les necessitats delsusuaris, és a dir, la relació que hiha entre el que és tecnològica-ment possible i el que és cultu-ralment acceptable.

Activitats per a tothomI, per fer arribar a tothom el dis-seny que ens envolta, des del’Any del Disseny 2003 s’ha pensat en tota mena d’esdeve-niments amb finalitat divulgativai dialèctica. El programa d’activi-tats és innovador i alhora funcio-nal. Innovador perquè proposauna nova mirada a la creativitat,i funcional perquè ha estat pen-sat per a tota mena de públics.Exposicions, tertúlies, festivals,activitats escolars, beques, con-cursos, circuits, congressos i edi-cions seran les eines per donar aconèixer el vessant més quotidiàdel disseny.

Les exposicions ens acosta-ran totes les cares de la creació a través de retrospectives dels

“ ”L’Any del Disseny preténrenovar la idea de creativitat

Dir que Barcelona té sensiblitat, riquesa creativa i cultural i capacitat d’innovació jano sorprèn ningú. La nostra ciutat irradia imaginació, dinamisme, qualitat de vida.La seva arquitectura, els aparadors i els grafismes que omplen els carrers i places, elscomerços, l’oferta cultural... Tot destil·la voluntat de comunicar un cert gust.

Foto

Xav

i Pad

rós

Foto

Xav

i Pad

rós

grans mestres, obres inèdites ianònimes i tendències del futur.Les tertúlies, com també les ex-posicions, estan pensades perals qui mai no s’han fixat en eldisseny i per als qui ja en gau-deixen.

El disseny s’acostarà també a les escoles, i els més petits tindran una nova matèria peraprendre. L’Any del Disseny2003 ha preparat tallers vinculatsal programa, guies i kits peda-gògics per ajudar a convertir els

infants en persones actives ienginyoses. Els creatius profes-sionals dels quals ja gaudimavui, i els joves que es formenper ser-ho en un futur pròxim,tindran un espai propi i podranparticipar en congressos, con-cursos, premis i beques. I laimplicació de la creativitat en elmón professional tindrà un delsseus punts àlgids en el CircuitDisseny, un recorregut plantejatcom a plataforma d’activitats depetit format que inclou des degaleries d’art fins a performan-ces i botigues innovadores.

En definitiva, situarem eldisseny en el seu context.Analitzarem les seves aporta-cions culturals i econòmiques,explicarem com treballen elsdissenyadors i com es relacio-nen amb els consumidors i els

productors, com neixen lesidees i es transformen en pro-ductes, i per què la creativitatés un valor fonamental en lessocietats avançades.

Però sobretot propiciaremque, al llarg del 2003, especia-listes i profans, gent del país i els que ens visiten, grans ipetits, experimentin i prenguinconsciència que tot està disse-nyat. Incidirem en el dissenydes de totes les perspectives,l’enfocarem des de tots elspunts de vista i l’observaremamb totes les mirades. Faremarribar a tothom el valor del dis-seny com a motor de canvi imillora de l’entorn, de la culturaque ens envolta.

Joan VinyetsComissari de l’Any del Disseny 2003

6 7gener-febrer 2003

La flexibilitat implica can-vi, adaptació i moviment, ele-ments que, des d’un punt devista biològic, són característi-ques fonamentals de la vida.Les tendes o cabanes portà-tils muntades a partir d’ele-ments trobats o conservatssón, de fet, tan antigues comels primers habitatges perma-nents. De la mateixa manera,les primeres civilitzacions avan-çades sedentàries tenien inte-riors flexibles.

El desig que l’habitat do-mèstic s’adapti als canvis ambmés facilitat, ha tingut com aresultat l’aparició d’una grandiversitat d’innovacions. Mol-tes de les estratègies del’arquitectura i el disseny mo-derns responen a aquest ma-teix objectiu. Des de FrankLloyd Wright, Gerrit Rietveld,Mies van der Rohe, Charles iRay Eames, Jean Prouvé, JoeColombo o Achille Castglioni,fins a Ron Arad, Rem Koolhaaso Shigeru Ban, han estat moltsels grans dissenyadors quehan tractat i projectat habitat-ges flexibles. De la mateixamanera, els habitatges tradi-cionals japonesos van exerciruna gran influència en el Mo-viment Modern.

El món actual, amb unamobilitat individual creixent i amb una xarxa de comuni-cacions planetària, plantejanoves necessitats pel que fa al’organització flexible de l’es-pai domèstic i les seves fun-cions: es prenen en conside-ració idees noves, com ara lapossibilitat de dur a sobreuna "casa" portàtil o d’adap-tar completament la casa adesitjos individuals.

Continua oberta, doncs, laqüestió sobre la conveniènciao la utilitat real dels concep-tes de vida flexible, ja que hiha tantes respostes com per-

sones i situacions per a lesquals s’han proposat.

L’exposició s’organitza al’entorn de sis grans temes:"Muntar i desmuntar", "Trans-portar", "Plegar i desplegar","Combinar", "Adaptar" i "Por-tar a sobre". L’objectiu és pre-sentar una selecció de possibi-litats i animar els dissenyadors i els usuaris a trobar solucionspersonals mitjançant les expe-riències dels altres.

“ ”El disseny intervé en la millorai qualitat del nostre entorn En un món en constant evolució i moviment, conceptes com l'espai domèstic, la seva

distribució i els seus usos són contemplats amb una nova mirada. En el marc del'Any del Disseny, el Museu de les Arts Decoratives presenta aquesta mostra quereflexiona a l'entorn de la casa flexible, de l'espai fet a mida.

Àmbit 3. Plegar i desplegarCaravana "Markies", d'Eduard Böhtlingk, 1986-1995

Foto

© E

dua

rd B

öht

ling

k

"Living in motion. Disseny i arqui-tectura per viure amb flexibilitat" Museu de les Arts Decoratives(Av. Diagonal, 686)Del 14 de febrer al 6 de juliol del 2003www.museuartsdecoratives.bcn.es

Living in motionDisseny i arquitectura per viure amb flexibilitat

www.anydisseny2003.org

acadèmiques, policials, etc. Funcions distintesconfiguren distints grups de ciutats. Per establir laposició d’una ciutat en aquests circuits i la sevarelació amb altres ciutats en aquests mateixos cir-cuits, cal fer tot un treball empíric de recerca, iaquest treball s’està fent aquí a Barcelona.Generalment se senten molts comentaris sobre laconcurrència (competition) entre ciutats. Peròuna de les grans tendències al llarg de la història,i que s’ha enfortit molt en l’època actual, és elque es pot entendre com una divisió de funcionsa escala transnacional. Hi ha funcions de la ciutatque es donen en xarxa, on les ciutats que formenpart d’una xarxa acumulen avantatges. No tot ésconcurrència: hem exagerat amb això de la con-currència. El cas és que hi ha múltiples circuitsentre grups de ciutats, i l’existència d’aquests cir-cuits ofereix també una mena d’arquitectura pera una política urbana transnacional.

¿Quin ha de ser, per vostè, el paper de lacultura en les ciutats del segle XXI?El paper de la cultura és crucial i va sent cadacop més important. En això s’opera a diversosnivells i en contextos diferents. Probablement,el component que ens és més familiar, mésrecognoscible, és el de la cultura "oficial" –elsmuseus, l’òpera, el teatre municipal, etc. Menysreconegut, però fonamental, és el sector de lesgaleries d’art, petits teatres o teatre indepen-dent, espais independents per a músics, poe-tes, escriptors, etc. Un tercer component d’aquest tot és el sector de les biennals i trien-nals, que ha adquirit molta visibilitat i moltdinamisme. Però, a més d’aquests componentsque tots podem reconèixer com a constituentsde la cultura en una ciutat, hi ha uns altres ele-

ments que són molt importants però menysfàcilment reconeguts. N’hi dic dos. És moltimportant que una ciutat sigui també un espaiper fer art, no tan sols per vendre o fer circularl’art. Aquest ha estat un dels grans fracassos deManhattan, que ha deixat de ser un lloc on elsartistes –llevat de si són rics– poden viure i tre-ballar. Manhattan, avui, és un mercat per a l’art.A la llarga, això és negatiu. I és interessantveure que se’n comencen a adonar, perquè, enla reconstrucció de la ciutat després de l’atacde l’Onze de Setembre, tothom ha acceptatcom una cosa necessària i important la cons-trucció d’estudis per a artistes i un centre cultu-ral. El segon element d’aquests altres que cons-titueixen la cultura urbana que vull mencionar,té a veure amb la immigració. És importantreconèixer que les comunitats immigrants ominories ètniques nacionals contribueixen molta produir dinamisme i densitat cultural en unaciutat. Sovint aquesta contribució s’eludeix, espassa per alt, però la seva absència la faria moltevident. Les ciutats cal que no oblidin, en con-clusió, el fet que insistir en els beneficis de tenirmúltiples cultures dinàmiques, de l’oficial a laimmigrant, és cabdal per enfortir el teixit cívic,especialment en aquesta època de desigualtatseconòmiques i territorials creixents.

Saskia Sassen, una de les personalitats acadèmi-ques més influents de la sociologia actual, va sera Barcelona per inaugurar amb la seva interven-ció l’Assemblea General i la Conferència d’Eu-rocities, que va reunir una trentena d’alcaldeseuropeus i més de tres-cents participants. SaskiaSassen, una autoritat en assumptes urbans,immigració i globalització, és professora de So-ciologia a la University of Chicago i professorainvitada de la London School of Economics.Autora de The Global City (traduïda al castellà a EUDEBA, Buenos Aires, 2001), els seus llibreshan estat editats en dotze llengües. Entre elsdarrers publicats en castellà, destaquem Inmi-grantes, refugiados y colonos en la Europa for-taleza (Siglo XXI España) y ¿Perdiendo el control? La soberanía y la globalización (Bella-

terra, Barcelona). La seva última obra és GlobalNetworks / Linked Cities (Routledge, Londres,2002).

Vostè ha posat en circulació el concepte deciutat global i ha dibuixat el que podríemdir-ne un mapa de ciutats interrelacionadesen una xarxa en la qual compleixen diver-ses funcions. ¿Quin pot ser el paper deBarcelona en aquesta xarxa?Per entendre el paper de Barcelona en la xarxade ciutats globals, cal que establim la posició d’aquesta ciutat en la diversitat de circuitsnacionals, europeus i globals en els quals s’u-bica Barcelona. Aquests circuits són molt diver-sos i altament especialitzats en distintes fun-cions econòmiques, culturals, governamentals,

8 9gener-febrer 2003

Entrevista

Saskia Sassen:Les cultures immigrants enforteixen les ciutats

“

”

L’existència dediversos circuits entregrups de ciutatsofereix una menad’arquitectura per auna política urbanatransnacional

“”

El paper de la cultura éscrucial i va sent cadacop més important

"banquete", una innovadora proposta d’artcontemporani, es planteja com una iniciativa cul-tural dinamitzadora dels diferents àmbits culturalsi artístics de Barcelona que reuneix l’obra de mésde trenta prestigiosos artistes procedents de dis-set països, entre els quals trobem Daniel Spoerri,Marina Abramovic, Tunga, Paul Sermon, MasatoNakamura i Yukio Fujimoto. La mostra inclou, amés de les instal·lacions al Palau de la Virreina,performances, vídeo i cinema, i instal·lacions al’espai públic.

L’exposició és una iniciativa concebuda i diri-gida per Karin Ohlenschänger i Luis Rico que tétambé com a comissaris Peter Weibel, directordel Zentrum für Kunst un Medietechnologie(ZKM) de Karlsruhe, i Iván de la Nuez, director deLa Virreina Exposicions. "banquete" viatjarà alllarg d’aquest any des de Barcelona a Karlsruhe(Alemanya), on s’exhibirà al ZKM entre els mesosde maig i agost, i a Madrid, al Centro CulturalConde Duque, on es podrà veure del setembre alnovembre.

"banquete" pretén promoure la tolerància i lacomprensió davant d’un univers vastíssim decultures i coneixements, contribuir a l’apropament

entre el gran públic de les manifestacions artísti-ques emergents i les noves formes de comunica-ció, exposar la interacció entre natura, cultura itecnologia, i plantejar, finalment, una forma origi-nal de comunicació a través d’un conjunt d’ac-cions innovadores.

El projecte "banquete", que compta amb elpatrocini de la UNESCO, evoca el sentit d’unsdels hàbits ancestrals de l’ésser humà present enl’origen de totes les cultures i civilitzacions: la reu-nió i el diàleg al voltant d’una taula o d’unafoguera per comunicar i compartir idees, crea-cions i coneixements.

Quan, des de Casa Àsia,ens vam proposar presentaruna programació amb contin-guts asiàtics dirigida a tots elspúblics i amb la qual inicià-vem el nostre trajecte cultural,vam tenir molt present quehavia de ser una propostaque posseís dues característi-

ques: d’un costat, donar a conèixer la cultura asiàticaa la societat catalana i espanyola i, de l’altra, oferiruna programació que fos innovadora, sent capaç de combinar tradició i modernitat, però alhora fugintde les imatges estereotipades que al llarg dels anysens hem anat formant sobre Àsia, aquest continentencara desconegut, llunyà geogràficament, però tanple de matisos i tan ric en diversitat cultural.

En el fons, volíem apropar al nostre país aques-tes manifestacions artístiques tan diverses, donantuna visió diferent de la cultura asiàtica, explotantaltres llenguatges, promovent nous espectacles ipresentant artistes que, si bé alguns d’ells no erengaire coneguts, sí que reforçaven la nostra apostaper oferir un projecte cultural propi. Un projecteque no pretén altra cosa que convertir el nostrepaís en un lloc de trobada cultural entre Àsia iEuropa, fomentant el diàleg intercultural entreOrient i Occident i enfortint la presència de la cul-tura asiàtica arreu del territori espanyol.

La nostra aspiració passa per arribar a ser elreferent de la cultura asiàtica a Espanya i a Europa.Per això, Casa Àsia assumeix el paper de centrecatalitzador de tota l’activitat cultural asiàtica aEspanya, però amb la clara voluntat d’integrar, totcol·laborant amb les institucions, les entitats, elsmuseus, les fundacions i els festivals, totes les ini-ciatives que s’encaminin cap a aquest objectiu.

En aquesta primera temporada hem presentatun total de tretze espectacles, alguns dels qualssón itinerants pel territori espanyol, que abracentotes les disciplines de les arts: la música, la dansa,el teatre, la literatura, l’arquitectura i el cinema,amb documentals i exposicions sobre la realitatasiàtica. Un programa cultural en el qual s’ha pre-sentat un seguit de propostes, la majoria inèditesal nostre país, i en què s’ha fet un esforç per ferpossible la convivència dels espectacles tradicio-nals i clàssics amb els muntatges artístics mésmoderns, de manera que les cultures asiàtiques esmostrin en tota la seva grandesa i diversitat.

Dins d’aquesta programació va destacar ambllum pròpia “Aleshores... Àsia”, una mostra multi-disciplinària que durant tres dies va aplegar, alMercat de les Flors, diferents manifestacions cultu-rals dels països asiàtics, amb l’objectiu, un copmés, de facilitar la mútua coneixença i l’intercanvid’idees, arts i formes de vida.

I és que aquests són, en definitiva, els trets defi-nitoris del nostre projecte cultural, que, tot i ques’ha d’anar configurant i potenciant en els propersanys, s’ajusta a la raó de ser de Casa Àsia: promou-re la realització d’actuacions i projectes que contri-bueixin a un millor coneixement i a l’impuls de lesrelacions entre Barcelona, Catalunya, Espanya i elspaïsos de l’Àsia i el Pacífic. La cultura hi té, sensdubte, un paper cabdal en aquesta tasca d’acostarla realitat social i artística de l’Àsia. Fem el possible,doncs, perquè Barcelona tingui també un papercapdavanter tot erigint-se en la porta d’entrada alconeixement de les cultures asiàtiques.

Ion de la RivaDirector general de Casa Àsia

11gener-febrer 200310

Festival Àsia: una proposta innovadora per apropar-nos la

cultura asiàtica

Casa Àsia (Diagonal, 490) • www.casaasia.org

"banquete"

Risk Factor i l’artista Knowbotic Reseach

L’exposició "banquete", inspirada en el text de Plató, vol ser un punt de trobada idiàleg entre l’art, la ciència i les noves tecnologies de la comunicació. Un espai dereflexió i participació en el qual convergeixen la creació i la degustació, l’ètica il’estètica, el saber i el sabor.

“”

Un projectemultidisciplinari,dinàmic i itinerant queviatjarà de Barcelona aKarlsruhe i a Madrid

"banquete"Palau de la Virreina. Espai 2 (La Rambla, 99)Del 29 de gener al 23 de març

Els drets culturals, tal com diu l’investigador suísPatrice Meyer-Bisch, és una categoria subdesenvo-lupada dels drets humans. Les Nacions Unides hanengegat aquest any 2002 un procés d’anàlisi, ambla creació d’un Grup de Treball, per definir millor iampliar el coneixement i l’aplicació, arreu del món,d’un d’aquests drets culturals, concretament el"dret a participar en la vida cultural". Aquest dretapareix formulat a la Declaració universal de dretshumans, article 27.1, i també al Pacte internacionalde drets econòmics, socials i culturals, article 15.1,però que, per la seva complexitat, no ha estatpotenciat ni prioritzat en cap instància internacio-nal. Arran dels atemptats de l’11 de setembre del2001, les Nacions Unides han posat en la sevaagenda la necessitat d’aclarir i aprofundir en aquest"dret a la participar en la vida cultural".

Aquest Grup de Treball depèn formalment dela Comissió de les Nacions Unides per als DretsEconòmics, Socials i Culturals, i ha celebrat duesreunions aquest any 2002. Després d’una reunióinicial a Manila duta a terme el mes febrer, el Grupde Treball es va reunir a Barcelona els passats 15 i16 de novembre, responent a la invitació de l’Insti-tut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i de laFundació Interarts. El seminari va comptar amb lacol·laboració del Fòrum Universal de les CulturesBarcelona 2004 i la Diputació de Barcelona (Centred’Estudis i Recursos Culturals).

El seminari va plantejar els nombrosos reptesque avui comporta pensar i actuar sobre els drets iels deures culturals. Conceptes com ara "igualtat","diversitat" o "participació", i fins i tot "cultura",no desperten un consens immediat. El seminari vaposar de manifest:– La baixíssima prioritat que els drets culturals han

tingut en el desplegament dels drets humans.– La necessitat que totes les instàncies de govern

tinguin en compte la indivisibilitat dels drets

humans, en les seves dimensions, civils, políti-ques, econòmiques, socials i culturals, i, mésconcretament, respectin, protegeixin i acomplei-xin la dimensió cultural dels drets humans.

– La importància d’analitzar el dret a participar enla vida cultural a través de projectes locals, quepuguin facilitar la convivència democràtica, queestimulin la diversitat creativa i potenciïn la di-mensió constituent de la cultura.

– Les ciutats emergeixen com els veritables espaisde convivència: en aquests moments d’obligadarefundació de les societats democràtiques, és ala ciutat on es materialitza la construcció identi-tària i cultural de la comunitat. Les ciutats reque-reixen models de convivència incloents i on hihagi un equilibri entre el mestissatge, la tradiciói la innovació.

– En aquest sentit, al seminari es va presentar elprojecte de Barcelona d’elaborar un document dereferència sobre els drets i els deures culturals enel nostre espai urbà que porta com a títol (encaraprovisional) "Carta de compromisos i drets cultu-rals dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona".

La realització del seminari "El dret a participaren la vida cultural" i el projecte de redactar undocument en aquesta matèria situen Barcelona, aescala mundial, com una ciutat pionera en aquestsdebats. Barcelona s’ha ofert com a ciutat laborato-ri en els debats sobre els drets i els compromisosculturals al món. Uns debats que sabem comple-xos, com complexa és la ciutat en tant que projec-te cultural de llibertat i responsabilitat.

Ferran MascarellRegidor de Cultura

Eurociutats és la xarxa de grans ciutats i me-tròpolis europees que té com a objectius pro-moure el paper de les ciutats en la construccióeuropea i facilitar la cooperació tècnica entreaquestes, mitjançant l’intercanvi de bones pràcti-ques i la realització de projectes comuns. Els qua-tre-cents cinquanta participants van convertiraquesta reunió en la cita amb major participaciódes de la creació d’Eurociutats.

Amb el lema "Ciutats cap al futur: política, cul-tura i valors", les ciutats participants van constatarque la cultura és un element estratègic per al seudesenvolupament. La proposta de Barcelona es vacentrar en el paper de la cultura com a eix verte-brador i motor de les nostres societats i va aportaruna visió del desenvolupament cultural íntimamentimbricat amb la democratització del coneixement, lapromoció de la participació, el foment de la lluitacontra qualsevol exclusió i la defensa del desenvo-lupament urbà sostenible; en definitiva, la necessitatde promoure i connectar els teixits econòmics,socials i culturals.

Es va tractar de la cultura en les polítiques dedesenvolupament urbà en dos sentits: en un sentitestricte, la cultura per si mateixa com a factord’innovació, participació, creativitat i confiança; aixídoncs, es va parlar del fet que les ciutats, per mitjàde les polítiques culturals i els seus programes,

aporten un eix central de la ciutat del coneixementi de la qualitat de vida de ciutadanes i ciutadans. I també, en un sentit més ampli, la cultura fou ana-litzada com a element transversal en un bon nom-bre de polítiques urbanes: els nous mitjans i lesnoves tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC), la rehabilitació d’àrees perifèriques o denou creixement urbanístic, la projecció turísticadels territoris, la creació dels continguts d’una eco-nomia basada en el coneixement i l’experiència, elfoment de l’esperit emprenedor, la conciliació de laidentitat i la diversitat en processos d’interculturali-tat o la creació de sentiments de pertinença, entred’altres (documentació consultable a Internet:www.bcn.es/eurocities2002barcelona).

Els trenta alcaldes presents van reivindicar unaEuropa més democràtica i solidària i van signar unadeclaració conjunta dirigida a la Convenció sobreel futur d’Europa per reclamar una major participa-ció de les ciutats en l’Europa del futur immediat.Eurociutats 2002 va acollir, també, la invitació deBarcelona a les ciutats europees a prendre part alFòrum Universal de les Cultures 2004.

L’Assemblea d’Eurociutats 2003 tindrà lloc a laciutat de Porto, amb el lema "Ciutats europees iqualitat de vida".

13gener-febrer 200312

Barcelona va acollir les ciutats d’Europa. Del 27 al 30 de novembre del 2002, elsalcaldes i els representants de cent una ciutats europees es van aplegar a Barcelona per participar a l’Assemblea General i la Conferència d'Eurociutats.

Barcelona amb EurociutatsEl dret a participaren la vida cultural

Aquest text és un breu resum de l’article publicat a la revista digital Comunitat Cultura (www.bcn.es/comunitatcultura) el desembre del 2002.

“”

La cultura és unelement estratègic pel desenvolupament de la ciutat

L’Any Internacional Gaudí ha ofert un amplís-sim ventall d’activitats que han anat des d’exposi-cions fins a rutes guiades, passant per l’edició de llibres i guies, fins a cursos i conferències. Lamúsica també ha estat present amb el musicalGaudí i amb la celebració de la gala de lliuramentde premis de la cadena de televisió MTV.

ExposicionsDurant l’Any Gaudí s’han celebrat més de trentaexposicions, totes amb catàleg editat, que han con-tribuït a l’aprofundiment de l’obra de l’arquitecte.Les tres grans exposicions han tingut lloc a Barce-

lona: "Gaudí. La recerca de la forma. Espai, geo-metria, estructura i construcció", al Saló del Tinell;"Gaudí. Art i disseny", a la Pedrera, i "UniversGaudí", al CCCB. Dues d’aquestes exposicionshan itinerat: "Univers Gaudí", al Centro de ArteReina Sofía de Madrid, i "La recerca de la forma",a Lleó. Aquesta darrera mostra ha estat organitza-da conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona ila Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior(SEACEX), una entitat que s’ocuparà de fer-la vi-atjar arreu del món en resposta a les nombrosesdemandes internacionals que ja s’han produït.

Cursos, conferències i seminarisLa difusió de l’Any Gaudí en el món acadèmic haestat molt gran. Totes les universitats han impartitcursos al llarg de l’any, i també a l’estiu, en caste-llà i en anglès, per als estudiants estrangers. Peròtambé altres entitats culturals han organitzat con-ferències i cursos per a tots els públics, des delsinfants fins a la gent gran. En l’àmbit didàctic, elsquaderns pedagògics "Gaudir Gaudí", adreçats aalumnes de primària i secundària i als seus pro-

15gener-febrer 200314

fessors, s’han treballat a les escoles municipals deBarcelona i s’han complementat amb visites guia-des als edificis de l’arquitecte. A més de l’activitatescolar, l’obra de Gaudí ha estat present en mol-tes activitats lúdiques de les escoles com a inspi-ració de les disfresses del Carnestoltes o com atema de concursos de dibuix, fotografia, etc.

Món editorialLa crida que des de l’organització de l’Any Gaudíes va fer al món editorial ha tingut una respostamolt àmplia amb l’edició de més de quaranta lli-bres (guies, biografies, contes per a nens, recullsfotogràfics…) registrats ambla marca "Gaudí 2002". Entreaquestes obres destaca Gaudí2002. Miscel·lània, el llibre ofi-cial de l’Any Gaudí, editat perl’Ajuntament de Barcelona iEditorial Planeta, una publica-ció que ofereix una visió mul-tidisciplinària i actualitzada del’obra de l’arquitecte i queaplega vint articles a càrrec dediversos especialistes d’arreudel món en els àmbits de l’art,l’arquitectura i la història. Amés dels llibres, també hansortit al mercat dvds, cd-roms,música i jocs de taula inspiratsen el ric univers gaudinià.

Rutes i visitesLa Ruta Gaudí, que ha funcionat del març fins al’octubre, ha obert les portes d’alguns edificisque fins ara no es podien visitar –com ara la CasaVicens, la Torre de Bellesguard o la Casa Batlló–,els quals han deixat de ser una façana famosaamb un interior incògnit. El Bus Turístic ha fet unrecorregut panoràmic per les obres de Gaudí, i les rutes amb bicicleta han possibilitat una altramanera de veure els edificis i de viure la ciutat.

TurismeBarcelona ha concentrat la major part de l’ofertade l’Any Gaudí i ha estat el punt de destinacióescollit per molts dels amants del turisme cultural

d’arreu del món, fet que s’ha reflectit en un aug-ment del 6% del nombre de turistes respecte al2001, mentre que a la resta de l’Estat espanyol el turisme no ha crescut. En conseqüència, l’ocu-pació hotelera ha estat també molt alta. LaSagrada Família, potser l’obra més identificadaamb Gaudí i Barcelona a escala internacional, varebre 1.800.000 visitants del gener a l’agost del2002, la qual cosa fa preveure que en acabar l’anys’haurà arribat a la xifra rècord dels dos milions.Els visitants han pogut comprovar que aquest anyGaudí ha estat molt present a Barcelona, i no tan sols pels efectes de la campanya de comuni-

cació de l’esdeveniment,sinó també per la implicaciódels diferents comerços quehan creat aparadors inspiratsen l’obra i la personalitat del’arquitecte.

MúsicaL’Any Gaudí també ha estatel marc dels Premis MTV,amb logotip i escenografiad’inspiració gaudiniana, queha tingut el pròleg de laSetmana de la Música alMercat de les Flors. La galade MTV, en un Palau SantJordi ple d’estrelles interna-cionals de la música, ha estatretransmesa per televisió amil milions de persones i ha

tornat a posar Barcelona al punt de mira del móncom no ho havia estat des de les Olimpíades del 92. El 2002 també ha vist l’estrena de Gaudí.El musical de Barcelona, un espectacle produït i creat a la nostra ciutat, amb música d’AlbertGuinovart i llibret de Jordi Galceran i EsteveMiralles.

L’Any Internacional Gaudí ha contribuït aconsolidar Barcelona com a capital del mo-dernisme i com una de les ciutats culturals dereferència a Europa. Aquest 2003, Barcelonadedica un any temàtic al disseny, un àmbit en elqual és una ciutat capdavantera, amb una llargatradició i història.

Gaudí ha estat elprotagonista indiscutibledel 2002 a Barcelona, la ciutat on va projectar i construir la major partde la seva obra. I Barcelonaha viscut la celebracióintensament: Gaudí haestat present a lesuniversitats i a les escoles de primària, als llibres per a estudiosos i als contes per a infants, a lesexposicions temàtiques i alsaparadors de les botigues.

Barcelona és GaudíFo

to P

ep H

erre

ro

“”

L’exposició “La recercade la forma” viatjaràarreu del món

La Sagrada Família ha rebut 1.800.000 visitants del gener a l’agost del 2002

Gaudí 2002 Miscel·lània és una visiómultidisciplinària i actualitzada del'obra de l'arquitecte

un nou ressorgiment, gràcies alqual, finalment, es duu a termeel desenvolupament de la zonanord amb antics magatzemsreconvertits en la seu delsarxius municipals, espais cultu-rals, una biblioteca i espais pera associacions flamenques delmón de la literatura i els llibres.Anvers esdevindrà, certament,una ciutat dedicada als llibres.

El Museum aan de Stroom oMAS (Museu del Riu) serà unarealitat! L’any que ve caldràdedicar-lo als nombrosos pre-paratius habituals: permisos deconstrucció, plànols... Però el2004 començarà la construcciódel MAS, que esdevindrà unimportant museu i un centre dereferència, impregnat d’unesperit diferent i entusiasta,que presentarà magnífiquescol·leccions sobre la nostra his-tòria i oferirà una perspectivaoberta del futur de la ciutat.

Finalment, algunes prioritatsmés: any rere any, el festival dela ciutat –Zomer van Antwerp(l’Estiu d’Anvers)– converteix elsmesos de juliol i agost en unperíode festiu i ple d’emocions,en què tenen lloc nombrosesproduccions i espectacles per atotes les edats i les cultures. Ésun festival d’estiu, però fet amida de la ciutat d’Anvers, en eldecurs del qual es redescobrei-xen places desconegudes, s’ins-tal·len circs al llarg dels grisosespais dels molls, i edificis endesús revelen projectes sorpre-nents. El públic acull amb entu-siasme projectes internacionalsimportants, però també celebrales idees locals a escala mésreduïda. És un programa tan

divers com la mateixa ciutat iels seus habitants.

I, evidentment, cal no obli-dar el De Singel, el Zuiderper-shuis, el Rataplan, el Liefheb-ber, la Flemish Opera, el HetToneelhuis, les Nits del Rama-dà, l’Orquestra Filharmònica, elHet Paleis i els nombrosos cen-tres culturals i socials. Gairebécada dia la ciutat ofereix alsseus residents i visitants un con-cert d’alta qualitat, una obra deteatre emocionant, una peça dedansa fascinant o una intensavetllada plena de swing. El quisap apreciar tot això i s’hi sentplenament compromès és ca-paç de copsar la veritableessència d’Anvers. El caos i l’au-ra silenciosa de l’art. Això ésAnvers, i aquest és el rostre quevolem mostrar als visitants. Perpoder-lo apreciar plenament,cal haver-hi estat. Deixeu-voscaptivar per la desbordant opu-lència d’aquesta ciutat.

En resum, aquesta és la raóper la qual el mes passat vamsentir-nos molt orgullosos queel Jurat dels Premis Eurociutats2002 ens atorgués el guardó alprojecte cultural europeu mésinnovador en la categoria "di-versitat cultural i cohesió so-cial", al nostre projecte "TELL.THE.CITY!".

La cultura és una veritableforça per a les ciutats. La cultu-ra uneix les persones; personesde generacions diferents, ambarrels diferents. La cultura ésuna forma especial de comu-nicació, indispensable per aqualsevol societat fonamenta-da en el respecte i el diàleg. Laciutat d’Anvers fa tot el possi-

ble per garantir una comunica-ció enriquidora entre els ciu-tadans, com també entre elsciutadans i la ciutat. Anverspermet que cadascun delsseus residents s’expressi ambveu pròpia i, tot fent possibleque aquesta multiplicitat deveus s’escolti a la ciutat, elsofereix l’oportunitat de trobar-se en la seva diversitat.

"TELL.THE.CITY!" i "ANT-WERP CITY OF BOOKS" contri-bueixen a construir una ciutatemocionant, amb qualitat de vi-da, on les persones no es limitena viure l’una al costat de l’altra,sinó l’una amb l’altra, i on es res-pecten les identitats, les diferèn-cies i les diversitats de tothom.

Eric AntonisRegidor de Cultura d’Anvers

17gener-febrer 200316

Anvers, amb una poblacióde 450.000 habitants, és el coreconòmic i la ciutat més grande Flandes. Té un dels portsmés importants del món, peròtambé és famosa com a centremundial dels diamants. Diposi-tària d’un extraordinari patrimo-ni històric i cultural, acull ciuta-dans de més de cent cinquantanacionalitats diferents que hanoptat per viure, treballar i es-tablir-se en aquesta ciutat. Noobstant això, una tercera partdels votants dóna suport al par-tit d’extrema dreta Vlaams Blok.En principi, aquest fet aparent-ment contradictori podria sug-gerir que es tracta d’una ciutatperillosa i imprevisible que noofereix cap atractiu. Res méslluny de la realitat. Anvers és, i

sempre serà, una ciutat pròspe-ra. Una ciutat d’extrems i desuperlatius. La ciutat de Rubens,Van Dyck, Jordaens i Plantin; itambé la de Panamarenko, LucTuymans i Luc Perceval, senseoblidar Dries Van Noten, AnnDemeulemeester, Walter vanBeirendonck i Tom Barman. Unaciutat amb mil anys d’arquitec-tura i cinc segles de música. I,també, una ciutat per als amantsdel teatre, el cinema i l’òpera.

Des del 1993, any en què vaser declarada Capital CulturalEuropea, la política culturald’Anvers ha donat prioritat, perdecisió explícita de l’Ajunta-ment, a inversions continuadesde gran quantia i molt benorientades en el camp de lesarts i la cultura. I és que les artsi la cultura són l’essència de laimatge i de l’atractiu de la ciu-tat, com també de la sensaciód’energia que se’n desprèn.Anvers vol posar el seu patri-moni a disposició dels residentsi dels visitants per reunir-los idonar-los l’oportunitat de co-nèixer-se i de gaudir de les artsi la cultura. Es tracta d’un objec-tiu molt significatiu i de valorinestimable. I és el que dóna ala ciutat un valor afegit únic,que la diferencia d’altres ciutatseuropees i que any rere any esreflecteix en les inversionsmunicipals.

És evident que l’art ha deser accessible per a tothom.Tanmateix, aquesta accessibili-tat no és una característica re-

llevant del contingut de l’art persi mateix. L’accessibilitat noméssignifica que tothom que hovulgui, tingui l’oportunitat departicipar plenament en el mónde l’art i experimentar, per ex-emple, un art molt críptic o difí-cil, que suposi un repte per al’espectador. La qualitat demo-cràtica de l’art no té res a veureamb la naturalesa de l’art per si mateix, ni amb el fet queaquest sigui hermètic o senzill,difícil o fàcil de comprendre. Téa veure amb l’existència d’unescondicions fonamentals, comara un grau suficient de distri-bució, conservació, exposició i publicació.

Actualment, a l’excepcionalDe Coninckplein es construeixuna Biblioteca Central Públicamolt innovadora en un espai quehavia estat ocupat per l’antic ga-ratge de Permeke. Aquesta pla-ça constitueix una cruïlla urbanaexcepcional, a prop de la novaestació del tren d’alta velocitat(HST), del parc zoològic, del dis-tricte xinès, dels bars gais i dela comunitat africana. Serà unabiblioteca nova per als joves iels grans, els d’aquí i els defora, els lectors de sempre i elsusuaris dels nous mitjans de laciència i la tecnologia: un oaside coneixements i de saviesa,però també un lloc perquè lagent es conegui i s’hi reuneixi.

Het Eilandje (l’Illa) –ontemps enrere hi havia hagut elport, no gaire lluny del centrede la ciutat– ha experimentat

Retrat d’Anvers

Futur Museum aan de Stroom(MAS), el Museu del Riu

Organització municipal:Pressupost de cultura: 55.564.240(4'4%del pressupost municipal)http://cultuur.antwerpen.be

Un dels projectes “TELL.THE.CITY!”

¤

19gener-febrer 2003

"Toros. Imatge i culte ala Mediterrània antiga"

Més de dues-centespeces (ceràmiques,terracotes, bronzes,estàtues de ferro, orplata o pedra), de lescultures deMesopotàmia, Anatòlia,Palestina, Fenícia, Xipre,Creta, Grècia, Roma, laGàl·lia i Ibèria.

Fins al 6 març al Museud’Història de la Ciutat (pl. delRei, s/n)

"Col·lecció d'artcontemporani"Les tres sales de CaixaForumacolliran una gran exposició ambnoves propostes.

Fins al 16 de març a CaixaForum(av. Marquès de Comillas, 6-8)

"Joan HernàndezPijuan"Una cinquantena d’obresd’aquest destacat pintor.

Del 22 de gener al 23 de marçal MACBA (pl. dels Àngels, 1)

Temporada de l’OBCFins al maig l’OBC ofereixconcerts amb les mésemblemàtiques figures actuals,directors i solistes.

Del 24 al 26 de gener, Alícia deLarrocha; del 31 de gener al 2de febrer, Misha Maisky, al’Auditori (Lepant, 150)

"banquete"Un banquetcontemporaniamb artistes icuiners.

Del 29 degener al 23de març alPalau de laVirreina (la Rambla,99)

"TV Forum Europe"Primer mercat específic per aprogrames de televisió europeus.

Del 30 de gener a l'1 de febrerdel 2003 a la Fira de Barcelona

"Curt Ficcions"Mostra de curtmetratgesespanyols de producció recent.

Del gener al març del 2003 alsCinemes Icària Yelmo Cineplex

2003, un anyde culturaAvançament de l’activitat cultural a Barcelona

GENER

Moda Barcelona

La Passarel·la Gaudí il’Espai GaudíDissenyadors presentenles col·leccions d’home idona per a la primavera-estiu del 2004.

Del 4 al 9 de febrer a Fira deBarcelona

"Picasso: de lacaricatura a lesmetamorfosis d'estil"

Més de dues-centes obres,entre pintures, escultures,

dibuixos, gravats i fotografies, através de les quals es mostra is'analitza la versatilitat estilísticade Picasso, que es manifesta jaen els primers dibuixos dejoventut.

Del 18 de febrer al 18 de maig alMuseu Picasso (Montcada, 15-23)

"Pintura gòticahispanoflamenca"

Una visió de l’art entre els seglesXV i XVI i la influència de la pinturaflamenca.

Del 18 de febrer a l'11 de maigal Museu Nacional d'Art de

Catalunya (MNAC) (PalauNacional, parc de Montjuïc)

Flamenc al Mercat

El cicle Poco ruido y muchoduende, dirigit per la cantaoraMayte Martín, presenta:

26 de febrer: La Paquera deJerez i Cancanilla de Marbella

26 de març: Arcángel i JuanCarlos Romero

30 d’abril: Manuel Molina,Angelita Montoya i La Negra

Al Teatre Mercat de les Flors(Lleida, 59)

FEBRER

Santa Eulàlia co-mença matinera i ja eldissabte 9 de febrerpresenta una mostra dedracs catalans. Per unsdies, la representaciómítica de les forces del’inframón habitarà elPalau de la Virreina. Elsdracs més vells de laciutat, els antipubillsdevoradors de princesesmés seductors de Cata-lunya, dracs vinguts d’ar-reu, ocuparan els baixosdel palau de la Rambla i mostraran les seves es-cates, ales, urpes i quei-xals.

La festa de "la Laia"serà una barreja de recreació de tradicions i denoves expressions festives de la nostra vida encomú, música en ambients íntims, actes nous pera velles i noves famílies als nous espais on viuenels nous veïns de la vella ciutat. Una festa novaper a una ciutat complexa.

En Carnestoltes entrarà per Nou Barris elDijous Gras 27 de febrer per mostrar la seva com-plicitat amb la Barcelona real, la dels barris. UnaRua General sortirà el dissabte 1 de març del’avinguda Maria Cristina, "l’avinguda del Sarau",i correrà pel carrer comercial més llarg d’Europa,el de Sants i de la Creu Coberta, unint els barrisde Sants, Hostafrancs, la Bordeta i les Corts.

Però de rues n’hi haurà per tota la ciutat. Mésde dos-cents actes en una festa que ho vol ser detotes les cultures, que vol fer visibles les arts de l’efímer com a exercici de creació col·lectivad’una gent que viu el dia a dia dels barris deBarcelona al mercat, a l’associació de veïns, a lacolla gegantera… Una festa que mostra amborgull la seva condició de festa popular que creixdes de la base com a expressió dels més actualsmoviments ascendents de la cultura.

Josep FornésInstitut de Cultura

18

Un febrer festiu.

De Santa Eulàliaa CarnavalEl fred del febrer mai no arriba sol a Barcelona perquè sol anar de bracet amb la festa.Per als estudiants és un bon moment per fer fora les cabòries dels exàmens i recordar que,si fa no fa, no passa més d’un mes sense que la festa ens embelleixi el dia a dia.

Santa Eulàlia: del 9 al 15 de febrerCarnaval: del 27 de febrer al 5 de marçwww.bcn.es/festes

Foto

Pep

Her

rero

. 200

2

Foto

Pep

Her

rero

. 200

2

21gener-febrer 200320

"Richard Hamilton. Enperspectiva", Any delDisseny 2003

Primera gran retrospectiva aEspanya d'un dels artistes mésimportants del pop art, que haexplorat els límits entre art,publicitat i disseny.

Del 7 de març a l'1 de juny alMACBA (pl. dels Àngels, 1)

Any del Disseny 2003

Coincidint amb elcentenari del Fomentde les Arts Decora-tives, Barcelona esprepara per viure

l’Any del Disseny. El seu programad’activitats, des d’exposicions finsa debats, envairà carrers i placesper fer de la nostra ciutat la capitalmundial del disseny, l’arquitectura,la imatge, la joieria, les arts, lamoda, etc.

Inauguració: 14 de marçwww.anydisseny2003.org

Bones intencionsA partir de Platònov, d'AntonTxèkhov. Direcció: Roger Bernat.Amb Rubén Ametllé, Mia Esteve i Juan Navarro, entre d'altres.Companyia Teatre Lliure.

Del 13 de març al 13 d'abril de2003 al Teatre Lliure - Lliure deGràcia (Montseny, 47)

Lorin Maazel

Lorin Maazel dirigeix la prestigiosaorquestra muniquesa Symphonie-orchester des BayerischenRundfunks en un únic concert enquè interpreta les simfoniesnúmeros 2 i 3 de Brahms.

24 de març de 2003 a l’Auditori(Lepant, 150)

MARÇ

London Symphony Orchestra Sota la direcció de Sir John Eliot Gardiner, interpretaran Britten, Debussy i Prokofiev.

6 d'abril al Palau de la Música Catalana (Sant Francesc de Paula, 2)

"Cultura basura"L’exposició gira a l’entorn de l’estètica i els productes de culturaescombraria, un àmbit en el qual s’eleva a categoria estètica tot el que lacultura oficial considera aberrant.

Del 9 d’abril al 31 d’agost del 2003 al CCCB (Montalegre, 5)

Ampliació del Museu PicassoEl Museu Picasso, un dels espais d’art més visitats del’Estat espanyol, amplia els seus espais expositius ipresenta una nova instal·lació dels seus fons.

11 d’abril al Museu Picasso (Montcada, 15-23)

Radu Lupu a l’AuditoriEl prestigiós pianista romanès interpreta Beethoven acompanyat perl’OBC, sota la direcció de Lawrence Foster.

De l'11 al 13 d'abril a l’Auditori (Lepant, 150)

"Regnes de Núbia. Sudan de l'antiguitat"L’exposició presenta un conjunt de peces originals de les cultures de laregió africana de Núbia, des de la prehistòria fins a l'època medieval.

De l’11 d’abril al 24 d’agost a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

XXVI Festival de Música AntigaDel 27 d'abril al 18 de maig del 2003 a CaixaForum

"Ale hop! Dissenys, enginys iremeis", Any del Disseny 2003Exposició que mostra el vessant més enginyós i creatiu dels artefactes quotidians.

De l’abril al maig del 2003 al Palau de la Virreina

"Els altres arquitectes", Any del Disseny 2003La relació de les construccions animals amb l’arquitectura feta per l'ésserhumà.

De l’abril del 2003 a l’abril del 2004 al Museu de Ciències Naturals dela Ciutadella: Museu de Zoologia

ABR IL

OFFF 2003. Festival Internacional de Creació Web i Nous Llenguatges AudiovisualsLa tercera edició presenta una visió internacional de la relació entre l'art,el pensament i la tecnologia digital.

De l'1 al 3 de maig del 2003 al Teatre Mercat de les Flors (Lleida, 59)

"R-Revistes d'art i cultura", Any del Disseny 2003Les capçaleres d’art i cultura més prestigioses, tant nacionals cominternacionals, i el seu paper dins dels circuits culturals.

Del 7 de maig al 15 de juny del 2003 a la Capella de l'Antic Hospitalde la Santa Creu (Hospital, 56)

Berlín i Bolshoi

Dues formacions europees de gran prestigi visiten el Palau.

8 de maig, Orquestra Filharmònica de Berlín; 22 de maig, Orquestra iCors del Teatre Bolshoi, al Palau de la Música Catalana (Sant Francescde Paula, 2)

Festival Internacional de Poesia de Barcelona

En el marc del certamen "Barcelona Poesia. Set dies depoesia a la ciutat", que omple de paraules els carrers i elsespais de la ciutat, aquest festival ha esdevingut la grannit anual de la poesia, en la qual poetes d’arreu del mónreciten les seves creacions.

14 de maig al Palau de la Música Catalana

Bruce Springsteen & The E Street Band

El Boss torna a Barcelona per oferir un únic iimprorrogable concert.

17 de maig a l’Estadi Olímpic (parc de Montjuïc)

"Vassily Kandinsky"

Exposició de pintura i obra sobrepaper de Kandinsky, que volmostrar la seva evolució artísticades del paisatge fins al'abstracció.

Del 3 de juny al 24 de setembredel 2003 al Centre CulturalCaixa Catalunya, la Pedrera

L'or del Rin

Una de les grans òperes deRichard Wagner, dirigida perBertrand de Billy.

Del 26 de maig al 4 de juliol alGran Teatre del Liceu (laRambla, 51-59)

OVNI 2003. VIIIMostra de VídeoIndependentMostra internacional dedocumental independent, video-art, videojournal…, i interactius(cd-rom, webs).

Del 27 al 31 de maig del 2003al CCCB

Festival de Flamencode Ciutat Vella

Recitals de "cante y baile" de lesfigures emergents del flamencactual.

Al final de maig a diversos espais

MAIG

Sónar 2003

Un dels festivals més internacionals deBarcelona. Música i art electrònic amb més detres-centes activitats entre concerts, sessionsde DJ, projeccions, debats, conferències... i prop de seixanta treballs en tots els formatsmultimèdia.

Del 12 al 14 de juny al CCCB i a la Fira deBarcelona

JUNY

Foto

Kel

sey

Sno

ok

23gener-febrer 200322

"Fotografia llatinoamericana, 1991- 2002"

La mostra posa de manifest laimportància que els artistesd’aquest àmbit geogràfic donenal mitjà fotogràfic, queconsideren com tot un símbol de modernitat.

Del 20 de juny al 31 d'agost alPalau de la Virreina (Espai 2 iEspai Xavier Miserachs)

Festa de la MúsicaDiversos espais de la ciutat

21 de juny del 2003

Marató de l'Espectacle

La Marató convida a celebrar elseu vintè aniversari, en una edicióoberta a tothom, amb el desig degenerar un espai de trobada id'intercanvi de vivènciesmàgiques.

Del 23 al 28 de juny al TeatreMercat de les Flors (Lleida, 59)

Nederlands DansTheaterCoreografies: Jirí Kylián, JohanInger i Paul Lightfoot.Una de les grans companyies dedansa del món.

27, 29 i 30 de juny del 2003 alGran Teatre del Liceu

The Rolling Stones

Els Stones visiten la ciutat deBarcelona dins la gira quecoincideix amb el seu 40èaniversari.

Al final de juny a l’EstadiOlímpic (parc de Montjuïc)

JUNY

BABA. Festival de laCreativitat, Any delDisseny 2003Hipermercat de la creativitatcontemporània: una festa i unmercat a l’aire lliure de creació i disseny, moda, revistes i totamena d’enginys.

12 juliol del 2003. Places deCiutat Vella

AidaL’òpera de Giuseppe Verdi,recreada amb l’escenografiaantiga de Josep MestresCabanes, adaptada per JordiCastells.

Del 18 al 27 de juliol al GranTeatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

Grec 2003Dagoll Dagom serà un delsprotagonistes d’aquest Grecamb la comèdia musical La

carrossa d’or.En aquestaedició, tambées convidaràKrystian Lupai Pina Bausch.

Del final de juny al 31 de juliol a diversos espais de la ciutat

Festival Internacionalde Dansa en PaisatgesUrbansXII Edició de Dies de Dansa.

Mitjan juliol del 2003 a diversosespais de la ciutat

Festes majors deGràcia i de Sants

A Gràcia amitjan agost,i a Sants ladarrerasetmanad’agost

JUL IOL I AGOST

B Parade Barcelona

Barcelona se suma a les altrescapitals europees que tambéacullen aquesta popular i lúdicadesfilada techno.

A mitjan setembre a l’EstadiOlímpic / fonts de Montjuïc

Mercè 2003

La celebració més important delcalendari festiu de la ciutat, laFesta Major de Barcelona.

Concerts del BAM i del FestivalBarcelona Arts de Carrer.

Del 20 al 24 de setembre adiversos espais de la ciutat

SantanaPresenta el seu darrer treball,Shaman.

23 de setembre del 2003 alPalau Sant Jordi

"Miguel Milà bàsics",Any del Disseny 2003Primera exposició antològicadedicada a un dels pioners deldisseny industrial espanyol.

Del setembre a l’octubre del2003 al Palau Robert

SETEMBRE

"La ciutat que mai nova existir. Arquitecturesfantàstiques a l'artoccidental"

Primera exposició internacionaldedicada al tema del capritxarquitectònic en l'art, quemostrarà un conjunt d’olis sobretela, a més d’un mostrari defrescos pompeians, una modernavideoinstal·lació i quatreinstal·lacions escultòriques.

De l'octubre del 2003 al generdel 2004 al CCCB (Montalegre, 5)

VII FestivalInternacional LEM de MúsicaExperimental. Gràcia-Barcelona 2002De l'octubre al novembre del2003 a diversos espais del barride Gràcia

VIII Festival deMúsiques del MónOctubre del 2003 a CaixaForum

"Hispània des de la ViaAugusta"Una mostra de peces arqueològi-ques que explica el camí que, pro-cedent de Roma, recorria Hispàniaseguint el litoral mediterrani.

De l'octubre al desembre alMuseu d’Història de la Ciutat(pl. del Rei, s/n)

35è FestivalInternacional de Jazzde Barcelona

Del final d'octubre a mitjannovembre al Palau de la MúsicaCatalana i altres espais

OCTUBRE

X Festival de Músiques Contemporànies de BarcelonaAl novembre a l'Auditori (Lepant, 150)

L'Alternativa 2003

Desena edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona quepromou els creadors audiovisuals.

Al novembre al CCCB (Montalegre, 5)

Setmana de la CiènciaUna iniciativa que té l'objectiu d'apropar la ciència i la tecnologia a lasocietat: exposicions, conferències i jornades.

Novembre del 2003 a diversos museus de la ciutat

Proposta 2003 - Festival Internacional de Poesies + PolipoesiesLa quarta edició continua el camí obert de donar una visió àmplia de lapoesia actual mitjançant recitals, projeccions, conferències i exposicions.

Del 10 al 14 de desembre del 2003 al CCCB

"Boris Mikhailov"

Un dels creadors més interessants del panorama de la fotografiacontemporània que ha dedicat la seva carrera a plasmar l’ànima deKhàrkiv, la seva ciutat natal. I, a través d’aquesta, les contradiccionsd’una època, la de la Unió Soviètica, i el posterior ensorrament delcomunisme. La memòria-història d’un temps i d’un país.

A partir del desembre al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

Cicle nadalenc

La ciutat viu les festes de Nadal: festivals de valsos i música coral, firesd’artesania, circ, activitats infantils i la Cavalcada de Reis, la festa de lail·lusió, el dia 5 de gener.

Del desembre del 2003 al gener del 2004

Festival del Mil·lenni

Una proposta innovadora amb concerts únics basada en la manifestaciód’una realitat social evident: el mestissatge (gòspel, flamenc, lírica,clàssica, dansa, jazz, etc.) .

Al desembre del 2003 i el gener del 2004 a diversos escenarisemblemàtics de la ciutat

NOVEMBRE I DESEMBRE

El Sónar viatjaEl festival d’art multimèdia i

música avançada Sónar ha viat-jat a Tòquio després d’haverpassat per Londres, Lisboa,Neuchatel i Hamburg. L’objectiudel Sónar japonès ha estat,segons els seus organitzadors,fer conèixer l’escena artística i laindústria musical local per tan-car futures col·laboracions quereforcin la promoció i la difusiódels artistes electrònics del nos-tre país al mercat nipó.

Barcelona exporta"Toros" a Atenes

Fins al començament demarç, el Museu d’Història de laCiutat presenta l’exposició "To-ros. Imatge i culte a la Medi-terrània antiga", que aplega mésde dues-centes peces pro-cedents de trenta-cinc museusd’arreu del món (Alemanya,França, Anglaterra, Xipre, Portu-gal, Itàlia, etc.). Després deBarcelona, la mostra s’exhibirà alBenaki Museum d’Atenes del 19de març fins al 8 de juny.

De Manhattan al BesòsUna delegació de la ciutat

de Nova York, integrada perurbanistes, arquitectes i repre-sentants de les víctimes de

l’Onze de Setembre, que formapart de la coalició cívica quetreballa per a la reconstruccióde la Zona Zero de Manhattan,s’ha reunit amb l’alcalde deBarcelona i ha visitat les obresdel Fòrum. La delegació nord-americana ha escollit la nostraciutat –l’única de l’Estat espa-nyol i una de les poques euro-pees visitades– pel seu dissenyurbà i pels projectes urbanísticsactualment en curs.

Fundació Europea per laGestió de la Qualitat

La Fundació Europea per laGestió de la Qualitat ha cele-brat el seu fòrum anual a Bar-celona. Al seu web destaca que"Barcelona és la seu perfectaper al fòrum, ja que representaun bon exemple de ciutat dinà-mica, en canvi constant, gràciesa l’intercanvi comercial i cultu-ral. Una ciutat en permanentactualització, que compta ambuna fascinant barreja de tradiciói novetat cultural."

Metàpolis a MadridEl grup barceloní Metàpolis

ha presentat a Madrid el seu pro-totip d’habitatge informacionalconegut com a Media House. Elprojecte Media House, premiCiutat de Barcelona de Multimè-dia 2001, presenta un nou modelde casa flexible, que cada habi-

tant pot fer seva gràcies a unaestructura en xarxa que la con-necta a Internet.

Barcelona al New YorkTimes

Barcelona ha estat protago-nista de la secció de viatges deldiari The New York Times (24 denovembre del 2002). El New YorkTimes ha destacat la qualitat delsespais urbans de la nostra ciutat,la qual considera com una de lesprincipals destinacions turístiquesd'Europa i com el centre idoniper a la moda, el disseny i el lleu-re del Mediterrani occidental.

24

L’arquitecte italobritànic Richard Rogers (Flo-rència, 1933) ha visitat els treballs que projectaactualment a Barcelona i la seva àrea metropoli-tana: la futura transformació de la plaça de torosLes Arenes, un hotel de cinc estrelles a l’Hos-pitalet de Llobregat i un parc de negocis aViladecans.

Sir Anthony Caro (NewMalden, Regne Unit, 1924) haassistit a la inauguració de l’ex-posició de les seves escultures,realitzades entre el 1963 i el1999, a la Pedrera. Deixeble de

Henry Moore, és coautor amb Norman Foster delpont del Mil·lenni de Londres.

El sociòleg Ulrich Beck (Stolp, Alemanya,1944) ha presentat a Barcelona el seu llibreLibertad o capitalismo. Director de l’Institut de Sociologia de la Universitat de Munic i con-siderat com el gran teòric alemany de la pos-tmodernitat.

El paleontòleg Michel Brunet, de la Universitatde Poitiers (França), ha pronunciat una conferènciaa la nostra ciutat a l’entorn dels treballs d’investi-gació que duu a terme al Txad.

La violinista japonesa Midori(Osaka, Japó, 1964) ha celebrat elsseus vint anys de carrera amb unagira europea que ha fet escala alPalau de la Música Catalana.

La Setmana de les Lletres Alemanyes, or-ganitzada per l’Institut Goethe amb la col·laboracióde la Fira de Frankfurt, ha reunit a la nostra ciutateditors, crítics i escriptors, entre els quals desta-quen Inka Parei, Marcel Meyer, Christoph Hein,Katja Lange-Müller, Georg Klein i ThomasHettche.

Moritz de Hadeln, actual director de la Mostrade Cinema de Venècia i exdirector del Festival deCinema de Berlín, ha presidit el jurat del Festivalde Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona, que consi-dera "un dels festivals especialitzats en aquesttema més seriosos del món".

Sota el lema "Models socials i metròpolis euro-pees en el segle XXI", s’ha celebrat a la nostra ciutatuna jornada tècnica, organitzada pel Pla EstratègicMetropolità de Barcelona, que ha comptat amb laparticipació de Carl Cederschiöld, exalcalded’Estocolm; Chiara Saraceno, professora de Socio-logia de la Facultat de Ciències Polítiques de laUniversitat de Torí; Sako Musterd, professor deGeografia Aplicada i Planejament de la Universitatd’Amsterdam i director del Centre per a l’Estudi peral Medi Ambient Metropolità; Murray Stewart, pro-fessor d’Urbanisme i Govern Regional i director delCentre d’Investigació de Ciutats de la Universitat del’Oest d’Anglaterra (Bristol) i Robert Villeneuve,delegat general de l’Associació Europea de l’Ex-cel·lència Territorial (Eurexcter) de París.

Margaretta Moraes, secretària de Cultura dePorto Alegre (Brasil), ha visitat l’Institut de Culturade Barcelona per establir contactes de cooperaciócultural, entre els quals la celebració la propera tardor, al Mercat de les Flors, de la Setmana deCinema Independent de Porto Alegre a Barcelona.

Barbara Ford, comissionada de la BibliotecaPública de Chicago i expresidenta de l’ALA(American Library Assotiation), i Paolo Messina,director del Servei de Biblioteques de Torí, hanparticipat en una taula rodona, al Col·legi dePeriodistes, a l’entorn de la lectura pública.

L’escriptora Malika Mokeddem (Kenadsa,Algèria, 1949), ha visitat la Biblioteca Sant Pau, aCiutat Vella, com a protagonista d’una xerradacol·loqui a l’entorn de la literatura.

Barcelona...Han visitat

25gener-febrer 2003

Itàlia

Corriere della Sera, 15 denovembre del 2002

EspectaclesEls premis MTV van portar

Barcelona a milions de llarsd’arreu del món

Desfilada d’estrelles a Bar-celona

A Barcelona, realment no hifaltava ningú: des d’Eminemfins a Kylie Minogue, dels U2 a Christina Aguilera, de Sha-kira als Coldplay. El rapper P. Diddy va presentar la vetlla-da; però per l’escenari tambéhi van passar Robbie Williams,els mateixos Coldplay, els FooFigthers, Enrique Iglesias iPink. I encara hi havia tambéChristina Aguilera, John BonJovi, Pamela Anderson, Ra-chel Roberts, Marilyn Mansoni Moby.

Barcelonaal món

Barcelona Cultura, la revista bimestral queedita l’Institut de Cultura, ha complert un cicle devida d’un any, el període superat el qual podríemconsiderar que les publicacions periòdiques arri-ben a la majoria d’edat. Un any complert, és a dir,sis números editats, sis articles de fons, trenta-vuitarticles curts, sis entrevistes –de Barcelona, París,Nova York i Itàlia–, seixanta-dos personatges co-mentats a l’apartat "Han visitat Barcelona", vint-i-nou webs de cultura ressenyades, més de cinc-centes activitats recollides a l’agenda cultural.L’any 2002 ha estat un any intens i actiu en elterreny cultural. Tots els fets més rellevants –tantels més reeixits, com els més polèmics– han tro-bat un espai dins Barcelona Cultura.

La revista va adreçada bàsicament al sectorcultural per oferir una eina d’informació i anàliside la realitat cultural barcelonina combinada ambmirades a l’exterior.

És molta la riquesa de l’activitat cultural deBarcelona, i no sempre és fàcil accedir a la infor-mació o situar-la en el context més ampli d’unesestratègies culturals que s’impulsen des dels dife-rents sectors públic i privat. Des de l’Institut deCultura s’ha considerat important complementar iampliar la tasca iniciada amb el butlletí digital,Comunitat Cultura, que s’envia cada mes per llis-ta de distribució, amb una edició en el tradicional–però encara molt valuós– paper.

Barcelona Cultura ha tingut un excel·lent aco-lliment, que volem agrair als lectors. Després delsquatre primers números editats, es va fer unaenquesta a fi d’avaluar-ne l’impacte i l’opinió.Esmentem a continuació algunes de les dadesresultants més significatives:

– El perfil dels lectors està format bàsicamentper gestors culturals, professionals del teatre, les

arts plàstiques i audiovisuals, professors universi-taris, dissenyadors, escriptors i periodistes.

– El 91% dels lectors la troben interessant omolt interessant.

– Llegeixen cada exemplar de BarcelonaCultura una mitjana de dues persones.

– El 47% llegeixen la majoria de les pàgines,el 25% llegeix la revista sencera, i el 28% en fanuna lectura ràpida.

– Per seccions, les més valorades són l’agen-da cultural, el retrat cultural d’una ciutat, i a con-tinuació els articles.

– Entre els temes i les millores suggerits, s’a-punten: reportatges de creadors catalans arreudel món, noves tendències artístiques a Europa,immigració i cultures urbanes, Internet, i ampliar ladistribució de la revista.

Tots els números editats es poden consultar ín-tegrament a Internet a www.bcn.es/cultura/revista.Així mateix, tots els comentaris i aportacions o pro-postes de textos per publicar que vulgueu adreçar ala revista, els podeu trametre per correu electrònic ainfoicub@mail.bcn.es, o per fax al 93 316 12 30.

Barcelona és ciutat de cultura, una ciutat on escrea i es viu la cultura als equipaments i al carrer.La revista haurà complert la seva missió d’esten-dre’n el coneixement a la nostra ciutat i arreufent-se ressò de la vitalitat cultural, la creativitatartística i la capacitat d’innovació que amb tantaforça Barcelona genera.

Conxa RodàDirectora de Comunicació de l’Institut de Cultura

27gener-febrer 200326

Ciutadana Maria Aurèlia. Ciutadana i dona d’acció

Un homenatge conjunt–Generalitat, Ajuntament iDiputació– a la figura de MariaAurèlia Capmany en el desèaniversari de la seva mort a travésde l’exposició que s’ha presentat alPalau de la Virreina fins alcomençament d’aquest any. Una

aproximació a les múltiples facetes que vadesenvolupar al llarg de la seva vida en el terrenycreatiu, cultural i de compromís polític. 137 pàginesil·lustrades amb fotografies i amb textos de JaumeVidal Alcover, Guillem-Jordi Graells, Josep AntonCodina, Montserrat Palau i Jordi Font, entre d’altres.

Sublime artificial. Nou art de MèxicCatàleg de l’exposició que vuitjoves artistes mexicans hanmostrat a la Capella fins al 12 degener, organitzada per l’Institutde Cultura de Barcelona i elConsolat de Mèxic. Un intercanvide l’art emergent de duescapitals llunyanes en la distància,però unides per vincles històrics

i sentimentals, que tindrà una segona escala a Ciutatde Mèxic amb la mostra de vuit artistes d’aquí. Textosd’Eduardo Pérez Soler, comissari de la mostramexicana a la Capella, i de Martí Peran, comissari del’exposició dels artistes barcelonins a Ciutat de Mèxic.71 pàgines amb il·lustracions. Edició bilingüe encatalà i castellà amb traducció a l’anglès.

Passejades per la Barcelona científica De Xavier Duran i Mercè PiquerasUna mirada a l’activitat científica iindustrial present i passada de lanostra ciutat. Elements tecnològics,edificis, monuments i museus ambels seus continguts que poden sercontemplats des del punt de vistacientífic, a més de l’artístic. Unapassejada per la història de la ciència

i la tècnica a Barcelona des dels primers centressanitaris medievals fins al modern Institut Municipal

d’Investigacions Mèdiques; dels artesans a laindústria; de la tartana a l’avió. 362 pàginesil·lustrades amb fotografies; índex de carrers ambnoms relacionats amb la ciència i la tecnologia,índexs onomàstic i temàtic, bibliografia i referènciesd’Internet. Editat per l’Ajuntament de Barcelona dinsla Col·lecció Conèixer Barcelona.

Saló d’Experiències i PropostesUrbanes. "Barcelona, un món d’idees"

Catàleg de l’exposició que esva presentar l’estiu passat alsantics magatzems SEPU de laRambla, organitzada perl’Ajuntament de Barcelona, laMancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana deBarcelona, l’Entitat

Metropolitana del Transport i l’Entitat Metropolitanadel Medi Ambient. L’exposició presentava les ideesmés innovadores per al futur de la ciutatmetropolitana i la possibilitat de comparar-les ambalguns dels projectes més destacats que es generenarreu del món en el camp del desenvolupament urbà.200 pàgines amb il·lustracions; textos en català ambtraduccions al castellà i a l’anglès.

Barcelona Societat (número 11)Publicació semestral editada perl’Observatori Barcelona delSector de Serveis Personals del’Ajuntament de Barcelona.Aquest número presenta undossier monogràfic dedicat a lagent gran, amb textos,documents i referènciesbibliogràfiques a càrrec d’experts

en aquest tema, i es completa amb tres monografiesdedicades a l’absentisme escolar a Barcelona, laseguretat a l’espai urbà i els hàbits esportius a lanostra ciutat. 172 pàgines en català, amb un resumde textos en castellà i en anglès.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

Un any de

Barcelona Cultura

Página 4Año del Diseño 2003Una apuesta ciudadana por la crea-ción contemporánea

Decir que Bar-celona tienesensibilidad,riqueza creati-va y cultural ycapacidad deinnovación yano sorprende

nadie. Nuestra ciudad irradia imagina-ción, dinamismo, calidad de vida. Suarquitectura, los escaparates y los gra-fismos que llenan las calles y plazas, loscomercios, la oferta cultural... todo des-tila voluntad de comunicar un ciertogusto. El de cada uno de los barcelone-ses que se siente implicado en la ciu-dad y en su permanente mejora. Pro-fesionales, empresarios, estudiantes yprofanos de la creación.No es casual, pues, que en esta ciudadsurja una iniciativa como el Año delDiseño 2003, que recorre esta excep-cional realidad. Y tampoco es casualque, para un acontecimiento de tantaenvergadura, las principales promoto-ras sean las propias instituciones públi-cas (Ajuntament de Barcelona, Gene-ralitat de Catalunya y Ministerio deCiencia y Tecnología) y el Foment deles Arts Decoratives (FAD), entidad líderen la divulgación y el apoyo al diseño,la arquitectura y la imagen.

Cien años de creatividadEl punto de partida es la celebracióndel centenario del FAD. Porque en2003 hará cien años que nació una delas instituciones de diseño y de arqui-tectura con más prestigio en todaCataluña y España, y quizás la única delmundo que ha sobrevivido cien añospromoviendo el diseño y las artes deco-rativas. Una institución vinculada, sinduda, a unos orígenes que han conver-tido Barcelona en una ciudad identifica-da con la arquitectura y el diseño,expresiones de la cultura contemporá-nea. La celebración del Año del Diseño2003 pretende renovar la idea de crea-tividad, aprovechando el patrimonio yel legado que representan estos cienaños del FAD. Pero también el Año delDiseño 2003 integra la iniciativa de laPrimavera del Diseño. Para reforzar elmensaje ciudadano de los beneficios y las implicaciones que tiene el diseño.Tras el éxito del Año InternacionalGaudí, después de haber reflexionado

y profundizado sobre uno de los creado-res que marca el paso de la tradiciónhacia el espíritu de la modernidad, elAño 2003 quiere dar a conocer unanueva forma de entender la creación y eldiseño. Con el Año del Diseño 2003 seestablece una clara continuidad entre lasprimeras expresiones de modernidad,revisadas con motivo del Año Gaudí, y lanueva diversidad cultural, que tiene eldiseño como disciplina imprescindiblepara dar forma a las necesidades socia-les y culturales de la nueva sociedad.Por lo tanto, el Año del Diseño 2003recoge el experiencia del Año Gaudí,celebra el centenario del FAD, integra laPrimavera del Diseño y actúa como esti-mulante e introductor de la diversidad,uno de los fenómenos culturales másactuales sobre lo que se reflexionará enel Foro 2004. Barcelona ha sido, es y serácapital del diseño gracias a los creadoresde ayer y los de hoy, a la diversidad y alas iniciativas para difundir y conocer.

¿Por qué el diseño?El diseño es una disciplina que intervie-ne en la mejora y en la calidad de nues-tro entorno, en la identidad diferencialde los productos, de las ciudades, de lacomunicación y de los espacios, en el conjunto de producciones que for-man la cultura de lo que nos rodea. Y eldiseño es, también, un instrumento queaporta innovación y competitividad alcomercio, a la industria y a los servicios,una herramienta dinamizadora del en-torno económico y cultural que necesitaser promovida y divulgada para incidirde manera transversal en todos los sec-tores de la actividad social.El Año del Diseño 2003 tiene comoobjetivo promover el diseño entre elconjunto de los ciudadanos y contribuira extender su divulgación y debate. Asípues, quiere ser una ocasión para hablar,reflexionar y dialogar sobre el valor de lacreatividad en la calidad física y estéticadel entorno. Durante 2003 se quiere dis-cutir sobre los beneficios del diseño enla economía y en la cultura ambiental,sobre la adecuación de la tecnología y la innovación a las necesidades de losusuarios, es decir, la relación que existeentre lo tecnológicamente posible y loculturalmente aceptable.

Actividades para todo el mundoY, para hacer llegar a todo el mundo eldiseño que nos rodea, desde el Año delDiseño 2003 se han pensado en todaclase de acontecimientos con finalidaddivulgativa y dialéctica. El programa deactividades es innovador y a la vez fun-cional. Innovador porque propone unanueva mirada a la creatividad, y funcio-nal porque ha sido pensado para todaclase de públicos. Exposiciones, ter-tulias, festivales, actividades escolares,becas, concursos, circuitos, congresos yediciones serán las herramientas para

dar a conocer la vertiente más cotidianadel diseño.Las exposiciones nos acercarán todaslas caras de la creación a través deretrospectivas de los grandes maestros,obras inéditas y anónimas y tendenciasdel futuro. Las tertulias, así como las ex-posiciones, están pensadas para quie-nes nunca se han fijado en el diseño ypara quienes ya disfrutan de él.El diseño se acercará también a las es-cuelas, y los más pequeños tendrán unanueva materia que aprender. El Año delDiseño 2003 ha preparado talleres vincu-lados al programa, guías y kits pedagógi-cos para ayudar a convertir a los niños enpersonas activas e ingeniosas. Los creati-vos profesionales de los que ya disfruta-mos hoy, y los jóvenes que se formanpara serlo en un futuro próximo, tendránun espacio propio y podrán participar encongresos, concursos, premios y becas. Y la implicación de la creatividad en elmundo profesional tendrá uno de suspuntos álgidos en el Circuito Diseño, unrecorrido planteado como plataforma deactividades de pequeño formato queincluye desde galerías de arte hasta per-formances y tiendas innovadoras.En definitiva, situaremos el diseño en sucontexto. Analizaremos sus aportacionesculturales y económicas, explicaremoscómo trabajan los diseñadores y cómose relacionan con los consumidores y losproductores, cómo nacen las ideas y setransforman en productos, y por qué lacreatividad es un valor fundamental enlas sociedades adelantadas.Pero sobre todo propiciaremos que, a lolargo de 2003, especialistas y profanos,gente del país y aquéllos que nos visitan,mayores y pequeños, experimenten ytomen conciencia de que todo está dise-ñado. Incidiremos en el diseño desdetodas las perspectivas, lo enfocaremosdesde todos los ángulos y lo observa-remos con todas las miradas. Haremos llegar a todo el mundo el valor del dise-ño como motor de cambio y mejora delentorno, de la cultura que nos rodea.Joan Vinyets i RejonComisario del Año del Diseño 2003www.anydisseny2003.org

Living in motionDiseño y arquitectura para vivir conflexibilidadLa flexibilidad implica cambio, adapta-ción y movimiento, elementos que,desde un punto de vista biológico, soncaracterísticas fundamentales de lavida. Las tiendas o cabañas portátilesmontadas a partir de elementos encon-trados o conservados son, de hecho,tan antiguas como las primeras vivien-das permanentes. Del mismo modo, las primeras civilizaciones avanzadas sedentarias tenían interiores flexibles.El deseo de que el hábitat domésticose adapte a los cambios con más facili-dad, ha tenido como resultado la apari-

29gener-febrer 2003

Textos en castellano

28

Click cultura

Canal Culturawww.bcn.es/canalcultura

Ja arribat el canal digital de la cultura de Barcelona.El Canal s’obre amb molta informació de l’actualitatcultural de la ciutat amb cròniques, entrevistes iarxius multimèdia associats a les notícies. Disposa amés d’un apartat, l’Arxiu Multimèdia, des d’on es potcercar arxius d’imatge, de vídeo i de so, a mésd’altres opcions que podreu descobrir navegant-hi.Properament, el Canal oferirà mecanismes depersonalització i moltes altres coses. Us convidem a descobrir-lo!

Instal·lació de llum off / on line al’arquitectura de CaixaForumwww.puntsdellum.net/

L’artista Chema Alvargonzàlez proposa una intervencióartística col·lectiva en la il·luminació de l’edifici delCaixaForum. Des del web, l’usuari pot modificar elspunts de llum de la façana. Aquesta instal·lacióinteractiva forma part dels programa Espais oberts, un

nou cicle que pretén convertir l’edifici del CaixaFòrum en un espai de creació artística. S’hi potparticipar fins al 30 de març del 2003.

Patrimonio móvilwww.patrimoniomovil.com/

Iniciativa pionera duta a terme per l’Ajuntament deSalamanca dins del marc de la capitalitat cultural de laciutat. A través del telèfon mòbil, Internet o una PDA(que es pot llogar a l’Oficina de Turisme de la ciutat) igràcies a l’establiment d’una xarxa de comunicacionssense fils, l’usuari pot gaudir d’informació actualitzadai georeferenciada dels actes més significatius i elsespais més rellevants de la ciutat. Una iniciativa d’e-turisme absolutament nova a l’Estat Espanyol.

Antoni MuntadesOn Translation: The Audiencewww.bampfa.berkeley.edu/exhibits/muntadas

Web que mostra imatges i informació sobre elsdiversos àmbits de què consta el muntatge OnTraslation: The Audience que el net-artista AntoniMuntadas va exhibir al Berkeley Art Museum i queara es pot veure en directe al MACBA fins al 9 defebrer del 2003.

Independent Film Networkhttp://ifn.cccb.org/

Aquest web està dedicat al cinema independent iofereix una complerta base de dades amb enllaços awebs dels diversos àmbits de la indústriacinematogràfica: distribució, producció, exhibició,festivals, etc.

donde se exhibirá en el ZKM entre losmeses de mayo y agosto, y a Madrid,en el Centro Cultural Conde Duque,donde se podrá ver de septiembre anoviembre."banquete" pretende promover la tole-rancia y la comprensión ante un univer-so vastísimo de culturas y conocimien-tos, contribuir al acercamiento entre elgran público de las manifestacionesartísticas emergentes y las nuevas for-mas de comunicación, exponer la inter-acción entre naturaleza, cultura y tecno-logía, y plantear, finalmente, una formaoriginal de comunicación a través de unconjunto de acciones innovadoras.El proyecto "banquete", que cuentacon el patrocinio de la UNESCO, evocael sentido de uno de los hábitos ances-trales del ser humano presente en elorigen de todas las culturas y civiliza-ciones: la reunión y el diálogo alrede-dor de una mesa o de una hoguerapara comunicar y compartir ideas, crea-ciones y conocimientos."banquete". Palau de la Virreina (Espa-cio 2). Del 29 de enero al 23 de marzo

Página 12El derecho a participar en la vida culturalLos derechos culturales, tal y como diceel investigador suizo Patrice Meyer-Bisch, es una categoría subdesarrolladade los derechos humanos. Las NacionesUnidas han puesto en marcha en esteaño 2002 un proceso de análisis, con lacreación de un Grupo de Trabajo, paradefinir mejor y ampliar el conocimientoy la aplicación, en cualquier parte delmundo, de uno de estos derechos cul-turales, concretamente el "derecho aparticipar en la vida cultural". Estederecho aparece formulado en laDeclaración universal de derechoshumanos, artículo 27.1, y también en elPacto internacional de derechos econó-micos, sociales y culturales, artículo15.1, pero que, por su complejidad, noha sido potenciado ni priorizado en nin-guna instancia internacional. A raíz delos atentados del 11 de septiembre de2001, las Naciones Unidas han puestoen su agenda la necesidad de aclarar yprofundizar en este "derecho a partici-par en la vida cultural".Este Grupo de Trabajo depende for-malmente de la Comisión de las Na-ciones Unidas para los Derechos Eco-nómicos, Sociales y Culturales, y hacelebrado dos reuniones en este año2002. Después de una reunión inicial enManila llevada a cabo en febrero, elGrupo de Trabajo se reunió en Bar-celona los pasados 15 y 16 de noviem-bre, respondiendo a la invitación delInstitut de Cultura del Ajuntament deBarcelona y de la Fundació Interarts. El seminario contó con la colaboracióndel Fòrum Universal de les Cultures

Barcelona 2004 y la Diputació de Bar-celona (Centre d’Estudis i RecursosCulturals).El seminario planteó los numerosos retosque hoy conlleva pensar y actuar sobrelos derechos y los deberes culturales.Conceptos como "igualdad", "diversi-dad" o "participación", e incluso "cultu-ra", no despiertan un consenso inmedia-to. El seminario puso de manifiesto:– La bajísima prioridad que los dere-chos culturales han tenido en el des-pliegue de los derechos humanos.– La necesidad de que todas las instan-cias de gobierno tengan en cuenta laindivisibilidad de los derechos huma-nos, en sus dimensiones, civiles, políti-cas, económicas, sociales y culturales,y, más concretamente, respeten, prote-jan y cumplan la dimensión cultural delos derechos humanos.– La importancia de analizar el derecho aparticipar en la vida cultural a través deproyectos locales, que puedan facilitar laconvivencia democrática, que estimulenla diversidad creativa y potencien ladimensión constituyente de la cultura.– Las ciudades emergen como los ver-daderos espacios de convivencia: enestos momentos de obligada refunda-ción de las sociedades democráticas, esen la ciudad donde se materializa laconstrucción identitaria y cultural de lacomunidad. Las ciudades requierenmodelos de convivencia incluyentes ydonde haya un equilibrio entre el mes-tizaje, la tradición y la innovación.– En este sentido, en el seminario sepresentó el proyecto de Barcelona deelaborar un documento de referenciasobre los derechos y los deberes cultu-rales en nuestro espacio urbano quelleva como título (aún provisional)"Carta de compromisos y derechos cul-turales de los ciudadanos y las ciudada-nas de Barcelona".La realización del seminario "El dere-cho a participar en la vida cultural" y elproyecto de redactar un documentoen esta materia sitúan a Barcelona, anivel mundial, como una ciudad pione-ra en estos debates. Barcelona se haofrecido como ciudad laboratorio enlos debates sobre los derechos y loscompromisos culturales en el mundo.Unos debates que sabemos comple-jos, como compleja es la ciudad comoproyecto cultural de libertad y respon-sabilidad.Ferran MascarellConcejal de CulturaEste texto es un breve resumen del artículopublicado en la revista digital ComunitatCultura (www.bcn.es/comunitatcultura) endiciembre de 2002.

Página 13Barcelona con Eurociudades

Barcelona aco-gió a las ciuda-des de Europa.Del 27 al 30 denoviembre de2002, los alcal-des y los repre-

sentantes de ciento una ciudades euro-peas se reunieron en Barcelona paraparticipar en la Asamblea General y laConferencia de Eurociudades.Eurociudades es la red de grandes ciu-dades y metrópolis europeas que tienecomo objetivos promover el papel delas ciudades en la construcción europeay facilitar la cooperación técnica entreellas, mediante el intercambio de bue-nas prácticas y la realización de proyec-tos comunes. Los cuatrocientos cin-cuenta participantes convirtieron estareunión en la cita con mayor participa-ción desde la creación de Eurociudades.Con el lema "Ciudades hacia el futuro:política, cultura y valores", las ciudadesparticipantes constataron que la culturaes un elemento estratégico para su des-arrollo. La propuesta de Barcelona secentró en el papel de la cultura comoeje vertebrador y motor de nuestrassociedades y aportó una visión del des-arrollo cultural íntimamente imbricadocon la democratización del conocimien-to, la promoción de la participación, el fomento de la lucha contra cualquierexclusión y la defensa del desarrollourbano sostenible; en definitiva, la nece-sidad de promover y conectar los teji-dos económicos, sociales y culturales.Se trató de la cultura en las políticas dedesarrollo urbano en dos sentidos: en unsentido estricto, la cultura por sí mismacomo factor de innovación, participa-ción, creatividad y confianza; así, sehabló de que las ciudades, por la vía delas políticas culturales y sus programas,aportan un eje central de la ciudad delconocimiento y de la calidad de vida deciudadanas y ciudadanos. Y también, enun sentido más amplio, la cultura fueanalizada como elemento transversal enun buen número de políticas urbanas:los nuevos medios y las nuevas tecnolo-gías de la información y la comunicación(TIC), la rehabilitación de áreas periféri-cas o de nuevo crecimiento urbanístico,la proyección turística de los territorios,la creación de los contenidos de unaeconomía basada en el conocimiento yla experiencia, el fomento del espírituemprendedor, la conciliación de la iden-tidad y la diversidad en procesos deinterculturalidad o la creación de senti-mientos de pertenencia, entre otros(documentación consultable en Internet:www.bcn.es/eurocities2002barcelona).El acto central de la Asamblea tuvo lu-gar en el Palau de la Música Catalana,donde los treinta alcaldes presentes rei-vindicaron una Europa más democráti-

31gener-febrer 2003

ción de una gran diversidad de innova-ciones. Muchas de las estrategias de laarquitectura y el diseño modernos res-ponden a este mismo objetivo. DesdeFrank Lloyd Wright, Gerrit Rietveld, Miesvan der Rohe, Charles y Ray Eames, JeanProuvé, Joe Colombo o Achille Cast-glioni, hasta Ron Arad, Remo Koolhaas oShigeru Bando, han sido muchos losgrandes diseñadores que han tratado yproyectado viviendas flexibles. Del mis-mo modo, las viviendas tradicionalesjaponesas ejercieron una gran influenciaen el Movimiento Moderno.El mundo actual, con una movilidad individual creciente y con una red decomunicaciones planetaria, planteanuevas necesidades con respecto a laorganización flexible del espacio do-méstico y sus funciones: se toman enconsideración ideas nuevas, como laposibilidad de llevar encima una "casa"portátil o de adaptar completamente lacasa a deseos individuales.Continúa abierta, pues, la cuestiónsobre la conveniencia o la utilidad realde los conceptos de vida flexible, pues-to que hay tantas respuestas como per-sonas y situaciones para las que se hanpropuesto.La exposición se organiza en torno aseis grandes temas: "Montar y desmon-tar", "Transportar", "Plegar y desple-gar", "Combinar", "Adaptar" y "Llevarencima". El objetivo es presentar unaselección de posibilidades y animar alos diseñadores y los usuarios a encon-trar soluciones personales mediante lasexperiencias de los demás.Museu de les Arts DecorativesAv. Diagonal, 686Del 14 de febrero al 6 de julio de 2003www.museuartsdecoratives.bcn.es

Página 8Saskia Sassen:Las culturas inmigrantes fortalecenlas ciudades

Saskia Sassen, una delas personalidades aca-démicas más influyen-tes de la sociologíaactual, estuvo en Bar-celona para inaugurarcon su intervención laAsamblea General y la

Conferencia de Eurocities, que reunió auna treintena de alcaldes europeos y amás de trescientos participantes. SaskiaSassen, una autoridad en asuntos urba-nos, inmigración y globalización, esprofesora de Sociología en la Universityof Chicago y profesora invitada de laLondon School of Economics. Autorade The Global City (traducida al caste-llano en EUDEBA, Buenos Aires, 2001),sus libros han sido editados en docelenguas. Entre los últimos publicadosen castellano, destacamos Inmigrantes,refugiados y colonos en la Europa for-

taleza (Siglo XXI España) y ¿Perdiendoel control? La soberanía y la globaliza-ción (Bellaterra, Barcelona). Su últimaobra es Global Networks / Linked Cities(Routledge, Londres, 2002).Usted ha puesto en circulación el con-cepto de ciudad global y ha dibujadolo que podríamos llamar un mapa deciudades interrelacionadas en una reden la que cumplen varias funciones.¿Cuál puede ser el papel de Barce-lona en esta red?Para entender el papel de Barcelona enla red de ciudades globales, debemosestablecer la posición de esta ciudad enla diversidad de circuitos nacionales, eu-ropeos y globales en los que se ubicaBarcelona. Estos circuitos son muy di-versos y altamente especializados en dis-tintas funciones económicas, culturales,gubernamentales, académicas, policia-les, etc. Funciones distintas configurandistintos grupos de ciudades. Para esta-blecer la posición de una ciudad en estoscircuitos y su relación con otras ciudadesen estos mismos circuitos, hay que reali-zar todo un trabajo empírico de inves-tigación, y ese trabajo se está haciendoaquí en Barcelona. Generalmente seoyen muchos comentarios sobre la con-currencia (competition) entre ciudades.Pero una de las grandes tendencias a lolargo de la historia, y que se ha fortaleci-do mucho en la época actual, es lo quese puede entender como una división defunciones a nivel transnacional. Hay fun-ciones de la ciudad que se dan en red,donde las ciudades que forman parte deuna red acumulan ventajas. No todo esconcurrencia: hemos exagerado con esode la concurrencia. El caso es que haymúltiples circuitos entre grupos de ciuda-des, y la existencia de esos circuitos ofre-ce también una clase de arquitecturapara una política urbana transnacional.¿Cuál tiene que ser, para usted, elpapel de la cultura en las ciudades delsiglo XXI?El papel de la cultura es crucial y estásiendo cada vez más importante. En estose opera a varios niveles y en contextosdiferentes. Probablemente, el compo-nente que nos es más familiar, más reco-nocible, es el de la cultura "oficial" –losmuseos, la ópera, el teatro municipal,etc. Menos reconocido, pero fundamen-tal, es el sector de las galerías de arte,pequeños teatros o teatro independien-te, espacios independientes para músi-cos, poetas, escritores, etc. Un tercercomponente de ese todo es el sector delas bienales y trienales, que ha adquiridomucha visibilidad y mucho dinamismo.Pero, además de estos componentesque todos podemos reconocer comoconstituyentes de la cultura en una ciu-dad, existen otros elementos que sonmuy importantes pero menos fácilmentereconocidos. Apunto dos. Es muy impor-tante que una ciudad sea también unespacio para hacer arte, no sólo para

vender o hacer circular el arte. Éste hasido uno de los grandes fracasos deManhattan, que ha dejado de ser unlugar donde los artistas –a excepciónde si son ricos– pueden vivir y trabajar.Manhattan, hoy, es un mercado para elarte. A la larga, esto es negativo. Y esinteresante ver como se empiezan a darcuenta, porque, en la reconstrucción dela ciudad tras el ataque del Once deSeptiembre, todo el mundo ha acepta-do como una cosa necesaria e impor-tante la construcción de estudios paraartistas y un centro cultural. El segundoelemento de estos otros que constitu-yen la cultura urbana que quiero men-cionar, tiene que ver con la inmigración.Es importante reconocer que las comu-nidades inmigrantes o minorías étnicasnacionales contribuyen mucho a produ-cir dinamismo y densidad cultural enuna ciudad. A menudo esta contribu-ción se elude, se pasa por alto, pero suausencia la haría muy evidente. Las ciu-dades no deben olvidar, en conclusión,que insistir en los beneficios de tenermúltiples culturas dinámicas, de la ofi-cial a la inmigrante, es capital para for-talecer el tejido cívico, especialmenteen esta época de desigualdades eco-nómicas y territoriales crecientes.

Página 11"banquete"

La expos ic ión"banquete", ins-pirada en eltexto de Platón,quiere ser unpunto de en-cuentro y diálo-

go entre el arte, la ciencia y las nuevastecnologías de la comunicación. Unespacio de reflexión y participación enel que convergen la creación y la de-gustación, la ética y la estética, el sabery el sabor."banquete", una innovadora propuestade arte contemporáneo, se planteacomo una iniciativa cultural dinamizado-ra de los diferentes ámbitos culturales yartísticos de Barcelona que reúne la obrade más de treinta prestigiosos artistasprocedentes de diecisiete países, entrelos cuales encontramos a Daniel Spoerri,Marina Abramovic, Tunga, Paul Sermon,Masato Nakamura y Yukio Fujimoto. Lamuestra incluye, además de las instala-ciones en el Palau de la Virreina, perfor-mances, vídeo y cine, e instalaciones enel espacio público.La exposición es una iniciativa concebiday dirigida por Karin Ohlenschänger yLuis Rico que tiene también comocomisarios a Peter Weibel, director delZentrum für Kunst un Medietechno-logie (ZKM) de Karlsruhe, e Iván de laNuez, director de La Virreina Exposicions."banquete" viajará al largo de este añodesde Barcelona a Karlsruhe (Alemania),

30

lativos. La ciudad de Rubens, VanDyck, Jordaens y Plantin; y también lade Panamarenko, Luc Tuymans y LucPerceval, sin olvidar Dries Van Noten,Ann Demeulemeester, Walter vanBeirendonck y Tom Barman. Una ciu-dad con mil años de arquitectura ycinco siglos de música. Y, también, unaciudad para los amantes del teatro, elcine y la ópera.No hace mucho, la revista Newsweekclasificó Amberes como una de las ciu-dades más entusiasmadoras del mun-do, y ¡con razón! el inmenso potencialque presenta su situación a lo largo delrío Escalda y la extraordinaria extensiónde infraestructuras portuarias en des-uso de que dispone hacen de Amberesun sueño hecho realidad para arquitec-tos y urbanistas. Amberes está de mo-da, y así quiere continuar: un lugar tre-pidante, inmerso en un desarrolloconstante y dinámico, que en los últi-mos diez años ha presenciado numero-sos acontecimientos.Desde 1993, año en que fue declaradaCapital Cultural Europea, la política cul-tural de Amberes ha dado prioridad,por decisión explícita del Ayunta-miento, a inversiones continuadas degran cuantía y muy bien orientadas enel campo de las artes y la cultura. Y esque las artes y la cultura son la esenciade la viva imagen y del atractivo de laciudad, así como también de la sensa-ción de energía que de ellas se des-prende. Amberes quiere poner su patri-monio a disposición de los residentes yde los visitantes para reunirlos y darlesla oportunidad de conocerse y de dis-frutar de las artes y la cultura. Se tratade un objetivo muy significativo y devalor inestimable. Y es el que da a laciudad un valoro añadido único, que ladiferencia de otras ciudades europeas yque año tras año se refleja en las inver-siones municipales.Es evidente que el arte tiene que seraccesible para todo el mundo. Aun así,esta accesibilidad no es una caracterís-tica relevante del contenido del artepor sí mismo. La accesibilidad sólo sig-nifica que todo el mundo que lo quiera,tenga la oportunidad de participar ple-namente en el mundo del arte y experi-mentar, por ejemplo, un arte muy críp-tico o difícil, que suponga un reto parael espectador. La calidad democráticadel arte no tiene nada a ver con la natu-raleza del arte por sí mismo, ni con elhecho que éste sea hermético o senci-llo, difícil o fácil de comprender. Tieneque ver con la existencia de unas con-diciones fundamentales, como porejemplo un grado suficiente de distri-bución, conservación, exposición ypublicación.En la excepcional De Coninckplein se está construyendo una BibliotecaCentral Pública muy innovadora en unespacio que había sido ocupado por el

antiguo garaje de Permeke. Esta plazaconstituye una encrucijada urbanaexcepcional, cerca de la nueva es-tación del tren de alta velocidad (HST),del parque zoológico, del distritochino, de los bares gays y de la comu-nidad africana. Será una bibliotecanueva para los jóvenes y las personasmayores, los de aquí y los de fuera, loslectores de siempre y los usuarios de los nuevos medios de la ciencia y la tecnología: un oasis de conocimien-tos y de sabiduría, pero también unlugar para que la gente se conozca yse reúna.Het Eilandje (La Isla) –donde tiempoatrás había habido el puerto, no muylejos del centro de la ciudad– ha expe-rimentado un nuevo resurgimiento,gracias al cual, finalmente, se está lle-vando a cabo el desarrollo de la zonanorte de la AMCA; el puerto deportivoes todo un éxito, y el barrio deKattendijkdok está convirtiéndose enun nuevo centro cultural y residencialurbano. A finales del verano pasado,en el almacén Felix, junto al puertodeportivo, se emprendieron importan-tes obras de restauración. Durante lospróximos dos años, se seguirá tra-bajando de lo lindo, puesto que seprevé que el proyecto esté terminadoen 2004. El complejo urbanístico aco-gerá unos importantes archivos muni-cipales y salas de actos espaciosas,además de centros de investigación enlas dos plantas superiores. Tambiéntendrán cabida en él un café literario,una biblioteca, una librería y espaciospara las numerosas organizaciones culturales flamencas que participanactivamente en el mundo de los librosy de la literatura. Amberes se converti-rá, ciertamente, en una ciudad dedica-da a los libros.¡El Museum aan de Stroom o MAS(Museo del Río) será una realidad! Elaño que viene hará falta dedicarlo a losnumerosos preparativos habituales:permisos de construcción, planos...Pero en 2004 empezará la construccióndel MAS, que será un importantemuseo y un centro de referencia,impregnado de un espíritu diferente yentusiasta, que presentará magníficascolecciones sobre nuestra historia yofrecerá una perspectiva abierta delfuturo de la ciudad.Finalmente, algunas prioridades más:año tras año, el festival de la ciudad–Zomer van Antwerp (el Verano deAmberes)– convierte los meses de julioy agosto en un periodo festivo y llenode emociones, en el transcurso delcual tienen lugar numerosas produc-ciones y espectáculos para todas lasedades y las culturas. Es un festival deverano, pero hecho a medida de laciudad de Amberes, donde se redes-cubren plazas desconocidas, se insta-lan circos a lo largo de los grises espa-

cios de los muelles, y edificios en des-uso revelan proyectos sorprendentes.El público acoge con entusiasmo pro-yectos internacionales importantes,pero también celebra las ideas localesa escala más reducida. Es un programatan diverso como la misma ciudad ysus habitantes. Y, evidentemente, no hemos de olvidarel De Singel, el Zuiderpershuis, elRataplan, el Liefhebber, la FlemishOpera, el Het Toneelhuis, las Nochesdel Ramadán, la Orquesta Filarmónica,el Het Paleis y los numerosos centrosculturales y sociales. Casi cada día laciudad ofrece a sus residentes y visitan-tes un concierto de alta calidad, unaobra de teatro emocionante, una piezade danza fascinante o una intensa vela-da llena de swing. Quien sabe apreciartodo esto y se siente plenamente com-prometido es capaz de captar la verda-dera esencia de Amberes. El caos y elaura silenciosa del arte. Esto esAmberes, y éste es el rostro que quere-mos mostrar a los visitantes. Parapoderlo apreciar plenamente, hacefalta haber estado aquí. Déjense cauti-var por la desbordante opulencia deesta ciudad.En resumen, ésta es la razón por la queel mes pasado nos sentimos muy orgu-llosos de que el Comité de Selecciónde Eurociudades premiara, por sucarácter innovador, el proyecto "TELL.THE.CITY!" sobre la diversidad culturaly la cohesión social.La cultura es una verdadera fuerza paralas ciudades. La cultura une a las perso-nas; personas de generaciones diferen-tes, con raíces diferentes. La cultura esuna forma especial de comunicación,indispensable para cualquier sociedadfundamentada en el respeto y el diálo-go. La ciudad de Amberes hace todoslos posibles para garantizar una comu-nicación enriquecedora entre los ciuda-danos, así como también entre los ciu-dadanos y la ciudad. Amberes permiteque cada uno de sus residentes seexprese con voz propia y, haciendoposible que esta multiplicidad de vocesse escuche en la ciudad, les ofrece laoportunidad de encontrarse en sudiversidad."TELL.THE.CITY!" y "ANTWERP CITYOFOFF BOOKS" contribuyen a cons-truir una ciudad emocionante, con cali-dad de vida, donde las personas no selimitan a vivir una junto a otra, sino unacon otra, y donde se respetan las iden-tidades, las diferencias y las diversida-des de todo el mundo.¡La ciudad de Amberes no se conten-tará con menos que esto!Eric AntonisConcejal de Cultura de Amberes

33gener-febrer 200332

ca, más solidaria y con más cohesiónsocial. Los alcaldes presentes firmaronuna declaración conjunta dirigida a laConvención sobre el futuro de Europapara reclamar una mayor participaciónde las ciudades en la Europa del futuroinmediato. Eurociudades 2002 acogió,también, la invitación de Barcelona a lasciudades europeas a tomar parte en elForo Universal de las Culturas 2004 .La Asamblea de Eurociudades 2003tendrá lugar en la ciudad de Oporto,con el lema "Ciudades europeas y cali-dad de vida".

Página 14Barcelona es Gaudí

Gaudí ha sido el pro-tagonista indiscuti-ble del año 2002 enBarcelona, la ciudaddonde proyectó yconstruyó la mayorparte de su obra. YBarcelona ha vividola celebración inten-

samente: Gaudí ha estado presente enlas universidades y en las escuelas deprimaria, en los libros para estudiosos yen los cuentos para niños, en las expo-siciones temáticas y en los escaparatesde las tiendas.El Año Internacional Gaudí ha ofrecidoun amplísimo abanico de actividadesque han ido des de exposiciones hastarutas guiadas, pasando por la ediciónde libros y guías, hasta cursos y confe-rencias. La música también ha estadopresente con el musical Gaudí y con lacelebración de la gala de entrega depremios de la cadena de televisión MTV.

ExposicionesDurante el Año Gaudí se han celebradomás de treinta exposiciones, todas ellascon catálogo editado, que han contribui-do a la profundización de la obra delarquitecto. Las tres grandes exposicioneshan tenido lugar en Barcelona: "Gaudí.La búsqueda de la forma. Espacio, geo-metría, estructura y construcción", en elSaló del Tinell; "Gaudí. Arte y diseño",en La Pedrera, y "Universo Gaudí", en elCCCB. Dos de estas exposiciones han iti-nerado: "Universo Gaudí", al Centro deArte Reina Sofía de Madrid, y "La bús-queda de la forma", a León. Esta últimamuestra ha sido organizada conjunta-mente por el Ajuntament de Barcelona yla Sociedad Estatal para la AcciónCultural Exterior (SEACEX), una entidadque se ocupará de hacerla viajar a cual-quier parte del mundo en respuesta a lasnumerosas demandas internacionalesque ya se han producido.

Cursos, conferencias y seminariosLa difusión del Año Gaudí en el mundoacadémico ha sido muy grande. Todaslas universidades han impartido cursos

a lo largo del año, y también en verano,en castellano y en inglés, para los estu-diantes extranjeros. Pero también otrasentidades culturales han organizadoconferencias y cursos para todos lospúblicos, desde los niños hasta las per-sonas mayores. En el ámbito didáctico,los cuadernos pedagógicos "GaudirGaudí" (‘Disfrutar Gaudí’), dirigidos aalumnos de primaria y secundaria y asus profesores, se han trabajado en lasescuelas municipales de Barcelona y sehan complementado con visitas guia-das a los edificios del arquitecto. Ade-más de la actividad escolar, la obra deGaudí ha estado presente en muchasactividades lúdicas de las escuelascomo inspiración de los disfraces delCarnaval o como tema de concursos dedibujo, fotografía, etc.

Mundo editorialEl llamamiento que desde la organiza-ción del Año Gaudí se hizo al mundoeditorial ha tenido una respuesta muyamplia con la edición de más de cua-renta libros (guías, biografías, cuentospara niños, libros de fotografías…)registrados con la marca "Gaudí 2002".Entre estas obras destaca Gaudí 2002.Miscelánea, el libro oficial del AñoGaudí, editado por el Ajuntament deBarcelona y Editorial Planeta, una pu-blicación que ofrece una visión multi-disciplinar y actualizada de la obra delarquitecto y que reúne veinte artículosa cargo de varios especialistas de todoel mundo en los ámbitos del arte, laarquitectura y la historia. Además de loslibros, también han salido al mercadodvds, cd-roms, música y juegos demesa inspirados en el rico universo gau-diniano.

Rutas y visitasLa Ruta Gaudí, que ha funcionado demarzo hasta octubre, ha abierto laspuertas de algunos edificios que hastaahora no se podían visitar –como laCasa Vicens, la Torre de Bellesguard ola Casa Batlló–, los cuales han dejadode ser una fachada famosa con un inte-rior incógnito. El Bus Turístic ha hechoun recorrido panorámico por las obrasde Gaudí, y las rutas en bicicleta hanposibilitado otra manera de ver los edi-ficios y de vivir la ciudad.

TurismoBarcelona ha concentrado la mayor partede la oferta del Año Gaudí y ha sido elpunto de destino escogido por muchosde los amantes del turismo cultural detodo el mundo, hecho que se ha refle-jado en un aumento del 6% del númerode turistas respecto a 2001, mientrasque en el resto del Estado español elturismo no ha crecido. En consecuen-cia, la ocupación hotelera ha sido tam-bién muy alta. La Sagrada Família, qui-zás la obra más identificada con Gaudí

y Barcelona a nivel internacional, reci-bió 1.800.000 visitantes de enero aagosto de 2002, lo cual hace preverque al finalizar el año se habrá llegadoa la cifra récord de los dos millones. Losvisitantes han podido comprobar comoGaudí ha estado muy presente enBarcelona, y no sólo por los efectos dela campaña de comunicación del acon-tecimiento, sino también por la implica-ción de los distintos comercios que hancreado escaparates inspirados en la obray la personalidad del arquitecto.

MúsicaEl Año Gaudí también ha sido el marcode los Premios MTV, con logotipo yescenografía de inspiración gaudiniana,que ha tenido el prólogo de la Semanade la Música en el Mercat de les Flors.La gala de MTV, en un Palau Sant Jordilleno de estrellas internacionales de lamúsica, ha sido retransmitida por televi-sión a mil millones de personas y havuelto a poner Barcelona en el puntode mira del mundo como no lo habíaestado desde las Olimpiadas del 92. Elaño 2002 también ha visto el estrenode Gaudí. El musical de Barcelona, unespectáculo producido y creado ennuestra ciudad, con música de AlbertGuinovart y libreto de Jordi Galceran yEsteve Miralles.El Año Internacional Gaudí ha contri-buido a consolidar Barcelona comocapital del modernismo y como una delas ciudades culturales de referencia enEuropa. Este 2003, Barcelona dedica unaño temático al diseño, un ámbito en elque es una ciudad líder, con una largatradición e historia.

Página 16Retrato de Amberes

Amberes, con una po-blación de 450.000habitantes, es el co-razón económico yla ciudad mayor deFlandes. Tiene unode los puertos másimportantes delmundo, pero tam-bién es famosa co-

mo centro mundial de los diamantes.Depositaria de un extraordinario patri-monio histórico y cultural, acoge a ciu-dadanos de más de ciento cincuentanacionalidades diferentes que han opta-do por vivir, trabajar y establecerse enesta ciudad. Sin embargo, una terceraparte de los votantes apoya al partidode extrema derecha Vlaams Blok. Enprincipio, este hecho aparentementecontradictorio podría sugerir que setrata de una ciudad peligrosa e impre-visible que no ofrece ningún atractivo.Nada más lejos de la realidad. Ambereses, y siempre será, una ciudad próspe-ra. Una ciudad de extremos y de super-

XXI, Spain) and ¿Perdiendo el control?La Soberanía y la globalización [LosingControl? Sovereignty and Globalisation](Bellaterra, Barcelona). Her most recentwork is Global Networks / Linked Cities(Routledge, London, 2002).You introduced the idea of the globalcity and sketched what we might calla map of interrelated cities forming anetwork that fulfils many functions.What role might Barcelona play in anetwork of this type?In order to understand Barcelona’s rolein the network of global cities we needto establish the city’s position in thevarious national, European and globalcircuits Barcelona forms part of. Thesecircuits are very diverse and highly spe-cialised in different economic, cultural,government, academic, and politicalfunctions. Different functions shape dif-ferent groups of cities. To establish theposition of a city within these circuitsand its relationship to the other cities inthe same circuits requires empiricalresearch, and work of this type is beingdone here in Barcelona. Much is saidabout competition between cities, yetone of the main trends over the courseof history, which has become muchstronger recently, is what we can consi-der a division of functions at the trans-national scale. Some of the city’s func-tions are played out in networks, wherethe cities that form part of a networkaccumulate advantages. Competition isnot everything; we have exaggeratedthe role of competition. The truth is thatthere are many circuits between groupsof cities, and the existence of these cir-cuits also provides a sort of architecturefor a transnational urban policy.What role do you think culture shouldpay in the cities of the 21st century?Culture’s role is crucial and increasinglyimportant. This is true at different levelsand in different contexts. Probably thecomponent that is most familiar to us,most recognisable, is “official” culture,such as museums, opera houses, muni-cipal theatres, etc. A sector that recei-ves less recognition, but which is alsoessential, consists of art galleries, smallor independent theatres, independentspaces for musicians, poets, writers,etc. A third component is the sector ofbiennial and triennial shows, which hasbecome highly visible and dynamic. Yetin addition to these components whichwe can all recognise as constituting acity’s culture, there are other elementsthat are very important, though harderto recognise. I’ll mention two of them. Itis very important for a city to be a placeto create art, not just to sell and distri-bute it. This has been one of the majorfailures of Manhattan, where artists(unless they are rich) can no longer liveand work. Nowadays, Manhattan is amarket for art. In the long term, this isnegative. It is also interesting to see

how people are beginning to realisethis, as during the reconstruction of thecity after the September 11 attackeverybody accepted that it was neces-sary and important to build a culturalcentre and studios for artists. Thesecond of these urban cultural elementsI should like to discuss is related toimmigration. It is important to recogni-se that immigrant communities or natio-nal ethnic minorities make a great con-tribution to a city’s cultural growth anddynamics. This contribution is oftenignored, but its absence would be verynoticeable. To conclude, cities mustinsist on the benefits of having manydynamic cultures, from official culture toimmigrant culture, something that isessential to strengthen the civil fabric,especially in these times of growingeconomic and territorial inequalities.

Page 12The right to participate in cultural lifeCultural rights, as the Swiss researcherPatrice Meyer-Birch has pointed out,form an underdeveloped category ofhuman rights. In 2002, the UN has pre-pared a process of analysis, includingthe creation of a working group to bet-ter define and extend knowledge andapplication of one of the human rights,“the right to participate in cultural life”,all over the world. This right is presentin the Universal Declaration of HumanRights, article 27.1, and also in theInternational Pact for Economic, Socialand Cultural Rights, Article 15.1, butbecause of its complexity it has notbeen prioritised or promoted in anyinternational body. Since the terroristattacks on September 11, the UnitedNations has had this “right to participa-te in cultural life” on its agenda.This Working Group is formally depen-dent on the United Nations Commissionfor Economic, Social and Cultural Rights,and has held two meetings in 2002. Afteran initial meeting in Manila, the WorkingGroup met in Barcelona on November 15and 16, in response to an invitation fromthe Barcelona City Culture Institute ofCulture and the Foundation Interarts. Themeeting was supported by the Barcelona2004 Universal Forum of Cultures, andBarcelona Provincial Council (Study andCultural Resources Centre).The meeting considered the many cha-llenges raised nowadays by thinkingand acting on cultural rights and duties.Concepts such as “equality”, “diver-sity” and “participation”, and even“culture” do not reach immediate con-sensus. The meeting pointed out:- The very low priority assigned to cultural rights in the development ofhuman rights. - The need for all levels of governmentto take into account the indivisibility ofhuman rights, in their civil, political,

economic, social and cultural dimen-sions, and more specifically, to respect,protect and complete the culturaldimension of human rights.- The importance of analysing the rightto participate in cultural life throughlocal projects that promote democraticco-existence, stimulate cultural diversityand strengthen the constituent dimen-sion of culture.- The cities are in fact the true spaces ofco-existence; in these moments of neces-sary refoundation of the democraticsocieties, it is in the cities that the com-munity’s identity and culture is construc-ted. The cities require inclusive models ofco-existence that strike a balance betwe-en mixing, tradition and innovation.- In this sense, the meeting presentedBarcelona’s project to prepare a referen-ce document on cultural rights and dutiesin our urban space, with the provisionaltitle “Charter of Cultural Commitmentsand Rights of the Citizens of Barcelona”.- Holding the meeting “The Right toParticipate in Cultural Life” and the pro-ject to prepare a document on this sub-ject makes Barcelona a world leader inthis subject. Barcelona has offered itselfas a laboratory city in the debates on thecultural rights and commitments aroundthe world. These debates will be com-plex, as complex as the city consideredas a project for liberty and responsibility.Ferran MascarellCouncillor responsible for CultureThis text is a brief summary of the articlepublished in the digital magazine ComunitatCultura (www.bcn.es/comunitatcultura) inDecember 2002.

Page 13Eurocities in Barcelona

Barcelona hasjust hosted avisit from all thecities of Euro-pe. From No-vember 27 to30 the mayorsand represen-

tatives of 101 European cities met inBarcelona to participate in the Euroci-ties General Assembly and Conference.Eurocities is the European network oflarge cities and metropolitan regions.Its aims are to promote the role of thecities in European construction and tofoster technical co-operation betweenthem by exchanging good practicesand performing projects in common.The 450 participants made this themeeting with the highest participationsince Eurocities’ creation.Under the title “Cities looking to thefuture: politics, culture and values”, theparticipating cities analysed how cultu-re is a strategic element in their deve-lopment. Barcelona’s approach is basedon culture’s role as the structure and

35gener-febrer 200334

Page 4Design Year 2003A civic commitment to contempo-rary creation

To say that Bar-celona is sensi-tive, creativeand has a richc u l t u re a n dgreat capacityfor innovationwill come as

no surprise. Our city irradiates imagina-tion, dynamism and quality of life. Thecity’s architecture, shop windows, thedesigns filling its streets and plazas, itsshops and its cultural offer all show ourdesire to communicate a certain taste,the taste of the people of Barcelonawho are involved in the city and in itspermanent improvement. Professionals,businessmen, students and enthusiastsof creation.It is thus no coincidence that an initiati-ve like Design Year 2003, which seeksto look at the reality of design, shoulddevelop in Barcelona. Nor is it a coinci-dence that the main promoters of thislarge-scale event are public institutions(Barcelona City Council, the Autono-mous Government of Catalonia and theMinistry of Science and Technology)and the FAD, the leading body in sup-porting and popularising design, archi-tecture and image.

100 years of creativity The starting point will be the hundredthanniversary of the founding of the FAD,one of the most prestigious architectu-re and design institutions in Cataloniaand Spain, and perhaps the only one inthe entire world that has survived for ahundred years promoting design anddecorative arts. The FAD is closely lin-ked to the reasons why to Barcelona isso closely identified with design andarchitecture, expressions of contempo-rary culture. The holding of Design Year2003 seeks to renew the idea of creati-vity, while making best use of the heri-tage represented by 100 years of theFAD. Design Year 2003 will also inte-grate the Primavera del Disseny (Springof Design).After the success of International GaudíYear, an in-depth consideration of oneof the creative artists who marked theshift from tradition to the spirit ofmodernity, Design Year 2003 seeks topromote a new way of understandingcreation and design. Design Year 2003

establishes a clear continuity betweenthe first expressions of modernity (whichwere reviewed as a result of InternationalGaudí Year) and the new cultural diver-sity, which considers design essential tomeet the social and cultural needs of thenew society. Design Year 2003 thus gathers togetherthe experience of International GaudíYear while celebrating the centenary ofthe FAD. It also includes the Spring ofDesign and acts to stimulate and intro-duce diversity, one of the most contem-porary of cultural phenomena and onethat will be discussed in the Forum 2004.Barcelona has been and will remain acentre of design thanks to the creativeartists of today and tomorrow, to itsdiversity and to initiatives to spread andpopularise design.

Why design?Design is a discipline that intervenes inthe improvement and quality of oursurroundings, in the differentiation ofthe identity of products, cities, commu-nication and spaces, in the set of pro-ductions that form culture around us.Design is also an instrument to introdu-ce innovations into commerce, industryand services and to make them morecompetitive, a tool to bring life to socialand economic surroundings in need ofpromotion and popularisation in orderto have a transversal impact on all sec-tors of social activity.Design Year 2003 seeks to promotedesign, bring it to the general publicand contribute to its spread and deba-te. It thus seeks to create an opportu-nity to speak, reflect and dialogue onthe value of creativity within the physi-cal and aesthetic quality of the surroun-dings. During 2003 we want to discussthe economic and cultural benefits ofdesign, and the adaptation of techno-logy and innovation to user needs, thatis to say, the relationship between whatis technologically possible and what isculturally acceptable.

Activities for everyoneIn order to make people aware of thedesign all around us, Design Year 2003has come up with an entire series ofevents to spread awareness of design. Theprogramme of activities is both innovativeand functional. It is innovative becauseit proposes a new approach to creati-vity, and functional because it is inten-ded for all sorts of publics. Exhibitions,talks, festivals, school activities, grants,circuits, conferences and publicationswill be used to spread knowledge of themore everyday aspects of design. The exhibitions will introduce us to thedifferent aspects of creation by meansof retrospective exhibitions of the greatmasters, little known and anonymousworks, and future trends. The chats, likethe exhibitions, are intended for those

who have never taken any notice of de-sign and for those who already enjoy it. Design will also be taken to the schoolsand the children will have a new subjectto learn. Design year 2003 has preparedworkshops that are linked to the pro-gramme, educational guides and kits tomake the children of today into active andingenious adults. The creative professio-nals of today, and those training to be theprofessionals of tomorrow, will have aspace to participate in the conferences,competitions, prizes and grants. One ofthe high points of this commitment bycreative artists will be the “CircuitDisseny” [Design Circuit], a route plannedas a platform for small-format activitiesranging from art galleries to performan-ces and innovative shop designs. To sum up, we shall put design in itscontext. We shall analyse its culturaland economic contributions, we shallexplain how designers work and theirrelationship with consumers and produ-cers, how ideas are born and transfor-med into products, and why creativity isa basic value in advanced societies. Above all, however, over the course of2003 we shall encourage specialists andthe general public, people from Cata-lonia and visitors, to experience designand become aware that everything is de-signed. We shall examine design fromdifferent angles, focusing on it from a va-riety of perspectives and a range of view-points. We shall make everyone aware ofdesign’s importance as a motor of chan-ge and improvement for our environ-ment and our culture.Joan Vinyets i RejónCommissioner Design Year 2003www.anydisseny2003.org

Page 8Saskia Sassen: Immigrant culturesstrengthen cities

Saskia Sassen, one ofthe most influential figures in academic so-ciology, was in Barce-lona to give the inau-gural address at theEurocities General As-sembly and Conferen-

ce, which was attended by over 30mayors of European cities and morethan 300 participants. Saskia Sassen, anauthority on urban matters, immigrationand globalisation, is Professor of So-ciology at Chicago University and visi-ting lecturer at the London School ofEconomics. She is the author of TheGlobal City (translated by Eudeba,Buenos Aires, 2001), and her bookshave been translated into a dozen lan-guages. Her most recent books transla-ted and published in Spanish includeInmigrantes, refugiados y colonos en laEuropa fortaleza [Immigrants, Refugeesand Colonists in Fortress Europe] (Siglo

Englishversion

37gener-febrer 2003

Page 16(Cultural) portrait of Antwerp.

With a populationof 450,000 Antwerpis both Flanders’largest city and itseconomic heart .Among the world'sbusiest harbours,the city is also aglobal centre fordiamonds and heir

to a phenomenal cultural and historicalheritage. Over 150 nationalities enjoyliving, working and making their homesin Antwerp. Yet at the same time, 1/3 ofthe voters support the ultranationalistVlaams Blok party. At first glance, thisseemingly contradictory fact might sug-gest a place one might better avoid astoo dangerous, unpredictable and unap-pealing. However, nothing could be fur-ther from the truth. Antwerp was, is, andalways will be a thriving city: It is a city ofextremes and superlatives. Antwerp is,of course, known as the city of Rubens,Van Dyck, Jordaens, and Plantin but alsoof Panamarenko, Luc Tuymans, and LucPerceval as well as Dries Van Noten, AnnDemeulemeester, Walter van Beiren-donck and Tom Barman, not to mentiona thousand years of architecture and fivecenturies of music. Antwerp is also a cityof theatre, film and opera. There are good reasons why 'Newsweek'recently ranked Antwerp as one of theworld's funkiest cities! The immensepotential offered by the city's situationalong the River Scheldt and its uniquewealth of disused harbour infrastructuremakes it a dream come true for archi-tects and urban planners. Antwerp is"in" and wants to keep it that way: ahappening place, and over the past tenyears, quite a lot has been happening.The city has seen dynamic development.For many years now, the top priority ofAntwerp's cultural policy – in the wake ofAntwerp 93 Cultural Capital of Europe-has been defined by the City Council'sexplicit choice to continue to make subs-tantial and well considered investmentsin the arts and culture. The arts and cul-ture are the exuberant keys to the city'simage, appeal and feeling of energy. Thisis a city that wants to bring together itsheritage, its residents and its visitors andallow them to get to know one anotherand find joy in the arts and culture. This isa significant and invaluable achievement.It is what gives the city its unique addedvalue in comparison with other Europeancities, and this is reflected each year inthe municipal investments.Naturally, art must be accessible to all.But this accessibility is not a relevantdescription of the content of the artitself. Accessibility can only mean thatanyone who wishes to has every oppor-tunity to participate fully in the world ofart, and, for example, to experience art

that is very obscure or difficult and pre-sents a challenge to the audience. Thedemocratic quality of art has nothing todo with the nature of the art itself, orwith whether it is hermetic or simple, ordifficult or easy to understand. It has todo with fundamental conditions, such asufficient degree of distribution, conser-vation, exhibition and publication of art.An innovative Central Public Library isbeing built in the former Permeke garageon the unique De Coninckplein. Thissquare forms a fantastic urban crossroadsclose to the new HST station, the Zoo, deChinese district, the gay bars, and theAfrican community. It is to be a newlibrary for young and old, natives andimmigrants, inveterate readers and devo-ted users of the new ICT media: an oasisof knowledge and wisdom, but also amarketplace where people can meet. "Het Eilandje" (the Island) – where theharbour was once formed, not far fromthe city centre - is in (reawakened) fullbloom: the northern AMCA site is finallybeing fully developed, the marina is agreat success and the neighbourhood ofthe Kattendijkdok is becoming a newurban residential and cultural site. Nearthe marina, major restoration work wasbegun last summer on the Felix ware-house: in the next two years, the hardwork will continue, with the project sche-duled to be up and running by the endof 2004. The complex will contain vastmunicipal archives, large halls and rese-arch spaces on the upper two floors, aswell as a literary café, a branch library, abookstore and space for the many orga-nisations that are active in Flanders in theworld of books and literature. Antwerpwill truly become a city of books.The Museum aan de Stroom (Museum onthe River) is going to be a reality! Nextyear will be marked by the typical prepa-ratory work - building permits, plans, etc.- but from 2004 onwards, the construc-tion of the MAS will be underway. TheMAS will become a museum and a ligh-thouse for the people, with a distinctiveand enthusiastic spirit, and with fabulouscollections from our history and an openview towards the city's future.Finally, some additional priorities: yearafter year, the city-wide festival Zomervan Antwerp (the Summer of Antwerp)has made July and August into twoexciting and festive months, burstingwith productions and performances forall ages and cultures.It is a summer festival, but it is one thatis uniquely tailored to Antwerp, in whichunknown city squares are rediscovered,grey stretches of the waterfront beco-me home to circuses and disused buil-dings reveal surprising projects. Majorinternational projects are enthusiasticallyreceived by the public, but also smaller-scale, local ideas are given a chance aswell. It is a program as diverse as the cityand its inhabitants. A festival that is a

pleasure to discover and rediscover, withsomething a little bit different each time.The Summer of Antwerp is a festival foreveryone who chooses to stay homeduring the summer and turns the cityitself into a holiday. Much attention ispaid to new encounters: with artists fromhome and abroad, meeting people fromother neighbourhoods and unknownparts of the city.And then of course there is deSingel,the Zuiderpershuis, Rataplan, Liefhe-bber, the Flemish Opera, Het Toneel-huis, the Nights of Ramadan, the Phil-harmonic Orchestra, Het Paleis, thecultural and social centres... Just aboutevery day, the city treats its residentsand visitors to a high-quality concert, amoving theatre performance, a fascina-ting dance performance, or a wild eve-ning of Swing. This is something wemust cherish and to which we mustremain absolutely committed becauseit is the essence of Antwerp.In this city, residents and visitors like to goout on the town, in a big way, winter andsummer, day and … night. Jazz and ope-ra, theatre and orchestra, world music andexhibitions, fashion and dance, architec-ture and circus, the sublime and the ridi-culous, chaos and the silent aura of art.This is Antwerp and this is the face we liketo present to visitors. You have to havebeen there in order to fully appreciate it.Let yourself be won over by the outrage-ous opulence of this city.To conclude: that's why we were veryproud last month that the EurocitiesSelection Committee honoured theinnovation of the cultural project 'TELLTHE.CITY!' on cultural diversity andsocial cohesion with an award.Culture is a real strong force for cities.Culture binds people together, peoplefrom different generations, with diffe-rent roots. Culture is a special form ofcommunication that is necessary to asociety based on respect and dialogue.The city of Antwerp does its utmost toensure healthy communication betwe-en its citizens and between the citizensand the city. Antwerp gives its residentsa voice. By allowing this multiplicity ofvoices to be heard in the city, Antwerpoffers its residents the chance to findthemselves in their diversity.'TELL THE.CITY!' and 'ANTWERP CITYOF BOOKS' are contributing to buil-ding an exciting city with a high qualityof life, in which people do not livealongside one another but with oneanother, respecting each other's identi-ties, differences and diversity.The city of Antwerp will aim for no less.Eric AntonisCouncillor responsible for Culture,Antwerp

strength of our societies and aims for amodel of cultural development that isclosely linked to the democratisation ofknowledge, promoting participation,fostering the struggle against exclusionand defending sustainable urban deve-lopment: to sum up, the need to pro-mote and connect the economic, socialand cultural fabrics.The topics discussed included culture inurban development policies, in twosenses. In the narrow sense, culture assuch was considered in terms of innova-tion, participation, creativity and confi-dence, and dealt with how cities,through their cultural policies and pro-grammes, form a central axis in the cityof knowledge and the quality of life ofthe citizens. Also, in a broader sense,culture was analysed as a transversalelement in a large number of urbanpolicies; the new media and new in-formation and communications techno-logies (ICT), the rehabilitation of peri-pheral areas or new urban growth,promotion of certain areas for tourism,creating the contents of an economybased on knowledge and experience,fostering a spirit of enterprise, reconci-ling identity and diversity in interculturalprocesses, and creating a feeling ofbelonging, among other things (thedocumentation can be consulted on theInternet at: www.bcn.es/eurocities2002-barcelona).The Assembly’s main event was held atthe Palau de la Música Catalana [Palaceof Catalan Music] where the 30 mayorspresent spoke in favour of a more de-mocratic Europe, with greater solidarityand social cohesion. The mayors pre-sent signed a joint declaration to theConvention on the Future of Europe infavour of greater participation by citiesin Europe’s immediate future. Eurocities2002 was also officially invited by Bar-celona to take part in the 2004 Uni-versal Forum of Cultures.The 2003 Eurocities General Assemblywill be held in the city of Oporto, withthe title “European Cities and Qualityof Life”.

Page 14Barcelona is Gaudí

Gaudí has played aleading role in 2002in Barcelona, the citywhere he designedand built most of hisworks. The city hascelebrated his workintensely. Gaudí’swork has been pre-

sent in universities and primary schools,in scholarly tomes and stories for chil-dren, in exhibitions on his work and evenin the shop windows.International Gaudí Year has offered avery wide range of activities ranging from

exhibitions through guided walks, thepublication of books and guides, to cour-ses and conferences. Music has also hada role to play, with the premiere of themusical “Gaudí” and the MTV prizeaward ceremony.

Exhibitions More than 30 exhibitions, each with theircatalogue, have helped to promote kno-wledge of the architect. The three mainexhibitions were in Barcelona, and were“Gaudí. La recerca de la forma. Espai,geometria, estructura i construcció”[Gaudí. The Search for Form. Space,geometry, structure and construction] atthe Saló del Tinell, “Gaudí. Art iDisseny” [Gaudí. Art and Design] at thePedrera building, and “Univers Gaudí”[Gaudí Universe] at the CCCB. Two ofthese exhibitions have travelled else-where in Spain, the “Gaudí Universe” tothe Reina Sofía Art Centre in Madrid,and “The Search for Form” to León.“The Search for Form” was jointly orga-nised by Barcelona City Council and theSEACEX (State Company for CulturalAction Abroad), an official body that willtake the show all over the world, in res-ponse to the many requests for theexhibition from all over the world.

Courses, conferences and seminarsThe Gaudí Year has had a major impactin the academic world. All the universi-ties have held courses throughout theyear, and also in Spanish and Englishfor foreign students during the sum-mer. Other cultural bodies have alsoorganised conferences and courses forthe general public, for children and forsenior citizens. In terms of educationalmaterials, the booklets “Gaudir Gaudí”[Enjoying Gaudí] for primary andsecondary school children and theirteachers, have been used in municipalschools throughout Barcelona, accom-panied by guided visits to the architec-t’s buildings. In addition to these edu-cational activities, Gaudí’s work hasbeen present in the schools in a rangeof play activities, as an inspiration forcarnival costumes or as the subject fordrawing and photography competi-tions, etc.

The publishing sector’s contributionThere was an excellent response to theGaudí Year’s organisers request to thepublishing sector to produce materialson Gaudí, with the publication of morethan 40 books (guides, biographies,children’s stories, collections of photos,etc.) under the name “Gaudí 2002”.They include “Gaudí 2002.Miscel.lània”[Gaudí 2002. A Miscellany], the “offi-cial” book of the Gaudí Year, publishedby Barcelona City Council and EditorialPlaneta, with an up-to-date multidisci-plinary view of the architect’s work intwenty articles by specialists in art,

architecture and history from all overthe world. Gaudí’s rich world has inspi-red DVDs, CD-ROMs, music and boardgames, as well as books.

Routes and visitsThe “Ruta Gaudí” [Gaudí Route], whichwas in operation from March to Oc-tober, opened several buildings to thepublic that could not previously be visi-ted, such as Casa Vicens, the Torre deBellesguard and Casa Batlló, which arenow not just beautiful facades to us,with an unknown interior. The TouristBus’s route has offered a panoramicview of Gaudí’s works in their setting,while bicycle routes have made it possi-ble to see the buildings and experiencethe city in a new way.

TourismBarcelona has concentrated most of theevents in Gaudí Year, and was the desti-nation chosen by lovers of cultural tou-rism from all over the world, which isreflected in the 6% increase in touristnumbers for 2001, even though tourismhas not grown at all in the rest of Spain.Hotel occupation has been very high asa result. The Sagrada Familia, perhapsGaudí’s most internationally famouswork, had 1,800,00 visitors from Ja-nuary to August, making it certain thatby the end of the year it will have bea-ten its record of 2 million visitors in ayear. Visitors will have noticed howimportant Gaudí’s presence is in Bar-celona, not just because of the adverti-sing campaign for the events, but alsobecause the city’s shops have createdwindow displays inspired in the archi-tect’s work and personality.

MusicGaudí Year was even present at theMTV prize award ceremony, with a logoand stage inspired by Gaudí’s work, andaccompanied by the Music Week at theMercat de les Flors. The MTV prizeaward ceremony was held in the PalauSant Jordi stadium with an audience fullof international stars, and transmittedto a potential television audience of1,000 million spectators, and made Bar-celona the centre of the world’s atten-tion for the first time since the 1992Olympic Games. This year has also seenthe premiere of “Gaudí. El musical deBarcelona” [Gaudí: the Musical of Bar-celona], a show produced and createdin Barcelona, with music by Albert Gui-novart and libretto by Jordi Galceranand Esteve Miralles.International Gaudí Year has helped toconsolidate Barcelona as the capital ofArt Nouveau and as one of the citiesthat is a cultural reference point forEurope. In 2003, Barcelona will dedica-te the year to the subject of design, afield where it is a leading force, with along tradition and history.

36

39gener-febrer 200338

L'AuditoriLepant, 150Tel. 93 247 93 00www.auditori.cominfo@auditori.com

Capella de l'Antic Hospital de laSanta CreuHospital, 56Tel. 93 442 71 71Horari: de dimarts a dissabte de 12a 14 h i de 16 a 20 h; diumenges i festius d'11 a 14 hwww.bcn.es/culturalacapella@mail.bcn.es

Capella del Convent dels ÀngelsPl. dels Àngels, s/nTel. 93 301 77 75www.bcn.es/cultura

Centre d'Interpretació i Acollidadel Parc GüellPavelló de Consergeria, parc Güell.Olot, s/nTel. 93 285 68 99Horari: obert de dilluns a diumenge.Del novembre al febrer, de 10 a 18 h; març i octubre, de 10 a 19 h;de l'abril al setembre, de 10 a 20 h

Centre de CulturaContemporània de Barcelona(CCCB)Montalegre, 5Tel. 93 306 41 00Horari hivern: dimarts, dijous idivendres d'11 a 14 h i de 16 a 20 h;dimecres i dissabtes d'11 a 20 h;diumenges i festius d'11 a 19 h;dilluns no festius, tancatwww.cccb.orgglobalcccb@cccb.org

Col·lecció Thyssen-BornemiszaBaixada del Monestir, 9Tel. 93 280 14 34Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 14 hwww.museothyssen.orgcol.leccio@museothyssen.org

Drassanes Reials - Sala Marquèsde ComillasAv. Drassanes, 1Tel. 93 342 99 20Horari: segons l'activitatwww.diba.es/mmaritimm.maritim@diba.es

Fundació Antoni TàpiesAragó, 255Tel. 93 487 03 15Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 20 hwww.fundaciotapies.orgmuseu@ftapies.com

Fundació Joan MiróParc de Montjuïc, s/nTel. 93 443 94 70Horari hivern: de dimarts a dissabtede 10 a 19 h; dijous de 10 a 21.30h; diumenges i festius de 10 a14.30 h. Dilluns no festius, tancatwww.bcn.fjmiro.esfjmiro@bcn.fjmiro.es

Fundació Mies Van der RoheAv. Marquès de Comillas, s/nTel. 93 423 40 16Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 20 hwww.miesbcn.compavello@miesbcn.com

Gran Teatre del LiceuLa Rambla, 51-59Tel. 93 485 99 00www.liceubarcelona.cominformacio@liceubarcelona.com

Institut Botànic de BarcelonaAv. dels Montanyans, s/nTel. 93 325 80 05www.institutbotanic.bcn.esi.botanic@ibb.csic.es

Equipamentsmunicipals i consorciats*

www.bcn.es/cultura

Jardí BotànicDr. Font i Quer, s/n (parc de Montjuïc)Tel. 93 426 49 35Horari del novembre al març dedilluns a diumenge de 10 a 15 h. www.jardibotanic.bcn.esjbotanicbcn@intercom.es

MetrònomFussina, 9Tel. 93 268 42 98Horari: de dimarts a dissabte de 10a 14 h i de 16.30 a 20.30 hmetronom@retemail.es

Museu Barbier-Mueller d'ArtPrecolombíMontcada, 12-14Tel. 93 310 45 16Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h; diumenges i festius de 10 a 15 hwww.bcn.es/culturamuseubarbier@mail.bcn.es

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)Pl. dels Àngels, 1Tel. 93 412 08 10Horari hivern: feiners d'11 a 19.30 h; dissabtes de 10 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 15 h.Dimarts, tancatwww.macba.esmacba@macba.es

Museu d'Art Modern (MNAC)Parc de la Ciutadella, s/nTel. 93 319 57 28Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 19 h; diumenges i festiusde 10 a 14.30 hwww.mnac.esmnac@mnac.es

Museu d'Història de la CiutatPl. del Rei, s/nTel. 93 315 11 11Horari hivern: de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 15 h. www.bcn.es/culturamuseuhistoria@mail.bcn.es

Museu d'Història de la Ciutat:Museu Casa VerdaguerVil·la Joana (Vallvidrera)Tel. 93 204 78 05Horari: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h;www.bcn.es/culturamuseuverdaguer@mail.bcn.es

Museu d'Història de la Ciutat:Museu Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9Tel. 93 203 92 82Horari: de dimarts a diumenge i festius de 10 a 14 hwww.bcn.es/culturamonestirpedralbes@mail.bcn.es

Museu de CeràmicaAv. Diagonal, 686Tel. 93 280 16 21Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h; diumenges i festius de 10 a 15 hwww.museuceramica.bcn.esmuseuceramica@mail.bcn.es

Museu de Ciències Naturals de laCiutadella: Museu de GeologiaParc de la Ciutadella, s/nTel. 93 319 68 95Horari: de dimarts a diumenge(excepte dijous) de 10 a 14 h;dijous de 10 a 18.30 hwww.museugeologia.bcn.esmuseugeologia@mail.bcn.es

Museu de Ciències Naturals de laCiutadella: Museu de ZoologiaParc de la Ciutadella, s/nTel. 93 319 69 12Horari: de dimarts a diumenge(excepte dijous) de 10 a 14 h;dijous de 10 a 18.30 hwww.museuzoologia.bcn.esmuseuzoologia@mail.bcn.es

Museu de la MúsicaTel. 93 416 11 57Horari: tancat al públic a partir del gener del 2002 per trasllat a l'Auditori; serveis: concertació telefònicawww.museumusica.bcn.esmuseumusica@mail.bcn.es

Museu de les Arts DecorativesAv. Diagonal, 686Tel. 93 280 50 24Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h; diumenges i festius de 10 a 15 hwww.museuartsdecoratives.bcn.esmuseuartsdecoratives@mail.bcn.es

Museu EtnològicPg. Santa Madrona, s/nTel. 93 424 68 07Horari: dimarts i dijous de 10 a 19 h;dimecres, divendres, dissabtes,diumenges i festius de 10 a 14 hwww.museuetnologic.bcn.esmuseuetnologic@mail.bcn.es

Museu Frederic MarèsPl. Sant Iu, 5-6Tel. 93 310 58 00Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 15 hwww.museumares.bcn.esmuseumares@mail.bcn.es

Museu MarítimAv. Drassanes, s/nTel. 93 342 99 20Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 19 hwww.diba.es/mmaritimm.maritim@diba.es

Museu Nacional d'Art deCatalunya (MNAC)Palau Nacional, parc de MontjuïcTel. 93 622 03 75/76Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14.30 hwww.mnac.esmnac@mnac.es

Museu PicassoMontcada, 15-23Tel. 93 319 63 10Horari: de dimarts a dissabte i festius de 10 a 20 h; diumenges de 10 a 15 hwww.museupicasso.bcn.esmuseupicasso@mail.bcn.es

Museu Tèxtil i d'IndumentàriaMontcada, 12-14Tel. 93 310 45 16Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h; diumenges i festiusde 10 a 15 hwww.museutextil.bcn.esmuseutextil@mail.bcn.es

Palau de la Música CatalanaSant Francesc de Paula, 2Tel. 93 295 72 00www.palaumusica.orgpalau@palaumusica.org

Palau de la VirreinaLa Rambla, 99Tel. 93 301 77 75Horari: de dimarts a dissabte d'11 a 20.30 h; diumenges i festius d'11 a 15 hwww.bcn.es/virreinaexposicionsinfoicub@mail.bcn.es

Teatre GrecPg. Santa Madrona, 36Horari: en funcionament a l'estiuwww.grec.bcn.esinfoicub@mail.bcn.es

Teatre Lliure - Espai LliurePl. Margarida Xirgu, s/nTel. 93 289 27 70

Teatre Lliure - Lliure de GràciaMontseny, 47Tel. 93 218 92 51

Teatre Lliure - Teatre FabiàPuigserverPg. Santa Madrona, 3Tel. 93 289 27 70www.teatrelliure.comteatrelliure@teatrelliure.com

Teatre Mercat de les FlorsLleida, 59Tel. 93 426 18 75www.mercatflors.comt.mercatflors@mail.bcn.es

* Aquest directori recull els equipamentsdiferents de l’Institut de Cultura i/o enels quals l’Institut participa a través defundació o consorci.

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

7/gener-febrer 2003

L’any del disseny 2003

"banquete"

Barcelona amb Eurociutats

Agenda cultural del 2003