7 de febrer de 2020 i literatura medieval_r… · segle xi frases d’una certa extensió i primers...

Llengua i literatura a la Catalunya medieval

Cicle de conferències: Catalunya dins el món medieval


Romi Porredon Capdevila7 de febrer de 2020

Una llengua no és un element químic que té sempreunes característiques constants i invariables. Lallengua és sempre ‘variació’ i ‘evolució’.

Les diferents llengües han arribat a l’estatactual després de milers d’anys de formació ievolució, i es modifiquen contínuament.

Una llengua no és un element químic que té sempreunes característiques constants i invariables. Lallengua és sempre ‘variació’ i ‘evolució’.

Les diferents llengües han arribat a l’estatactual després de milers d’anys de formació ievolució, i es modifiquen contínuament.

Llengua i literatura a la Catalunya medieval2

Tres idees clau

1. Origen del català: parentiu i formació

2. Com evoluciona la llengua catalana

3

3. La literatura catalana a la Catalunya medieval


1. Origen del català: procedència i parentiu


Les llengües neollatines o romàniques

Llengua i literatura a la Catalunya medieval 5

Per què diferents llengües romàniques?

L’evolució fonètica de cada parlar La procedència social i dialectal dels romansDiferents èpoques d'arribada dels colons. Situació geogràfica respecte de Roma. La intensitat de la romanització. Influència de diferents substrats i superstrats.

L’evolució fonètica de cada parlar La procedència social i dialectal dels romansDiferents èpoques d'arribada dels colons. Situació geogràfica respecte de Roma. La intensitat de la romanització. Influència de diferents substrats i superstrats.


Influències lingüístiques

SUBSTRAT(anteriors)

Indoeuropeu: palatalització de lll : lluna lèxic: branca, camí, clenxa, maduixa… topònims: Verdú, Salardú, Cadaquès...

Fenici: topònims: Tagomago, Maó, Eivissa


SUBSTRAT(anteriors)

Fenici: topònims: Tagomago, Maó, Eivissa

Grec: topònims: Roses, Empúries

Iberobasc: lèxic: esquerra, pissarra, carabassa, estalviar… topònims: Andorra, Esterri, Lladorre, Sort…

7


ESTRAT(la base de llengua)

CASTELLÀ: hablar, primo, miedo, queso, quererFRANCÈS: parler, cousin, peur, fromage, vouloirOCCITÀ: parlar, cosin, pòur, formatge, volerCATALÀ: parlar, cosí, por, formatge, volerPORTUGUÈS: falar, primo, medo queijo quererITALIÀ: parlar, cugino paura formaggio volereROMANÈS: vorbim, varul fricä brânza vrea

Evolució del llatí parlatdel segle III aC a V dC


CASTELLÀ: hablar, primo, miedo, queso, quererFRANCÈS: parler, cousin, peur, fromage, vouloirOCCITÀ: parlar, cosin, pòur, formatge, volerCATALÀ: parlar, cosí, por, formatge, volerPORTUGUÈS: falar, primo, medo queijo quererITALIÀ: parlar, cugino paura formaggio volereROMANÈS: vorbim, varul fricä brânza vrea


SUPERSTRAT(posteriors)

Germànic: lèxic de caire militar: espia, guerra, guanyar, guardó… altres: blanc, blau, robar, bramar, amanir, llesca… topònims: Campdevànol, Montsoriu… antropònims: Arnau, Bernat, Carles, Guillem, Roger...

Àrab: lèxic: cotó, flassada, gerra, rajola, arròs, garrofa,

carxofa, síndria, llebeig, xaloc... topònims: Alfarràs, Benidorm, Calaf, Mafumet, Vinaròs antropònims: Benàssar, Borja, Gassull, Massot, Melis,

Mesquida…


Àrab: lèxic: cotó, flassada, gerra, rajola, arròs, garrofa,

carxofa, síndria, llebeig, xaloc... topònims: Alfarràs, Benidorm, Calaf, Mafumet, Vinaròs antropònims: Benàssar, Borja, Gassull, Massot, Melis,

Mesquida…


ADSTRAT

Francès: dutxa, beixamel, mallot, xassís, vedet, xofer... Llengües ameríndies: canoa, lloro, huracà... Anglès: club, caiac, càsting, futbol, pàrquing, vàter... Alemany: bíter, búnquer, cobalt, leitmotiv, obús, quars,

zepelí... Japonès: bonsai, futon, manga, kamikaze, sushi...

Occità: ambaixada, bacallà, daurar, frare, rossinyol Castellà: amo, bàndol, borratxo, llàstima, xato... Italià: aquarel·la, bravo, canterano, carnaval, confeti, espagueti, gueto...

contacteslingüístics varis


Francès: dutxa, beixamel, mallot, xassís, vedet, xofer... Llengües ameríndies: canoa, lloro, huracà... Anglès: club, caiac, càsting, futbol, pàrquing, vàter... Alemany: bíter, búnquer, cobalt, leitmotiv, obús, quars,

zepelí... Japonès: bonsai, futon, manga, kamikaze, sushi...

Tres idees clau

1. Origen del Català: procedència i parentiu


11



2.1:De llengua parlada a llengua l’escritaSegles

VII – VIIIEvolució del llatí vulgar cap al romanç parlatTres testimonis claus: La Renovatio carolingia (s. VIII-IX) El Concili de Tours (813) El testimoni del geògraf Ibn-al-Hurradadbih (820-885)

SeglesIX – X

Indicis del nou romanç en documents quotidiansredactats en llatí.


SeglesIX – X

Indicis del nou romanç en documents quotidiansredactats en llatí.

SegleXI

Frases d’una certa extensió i primers juraments defidelitat feudal.

SegleXII

Documents de tipus jurídic, més juraments feudals iels primers textos.


Els primers textos en llengua catalana


Homilies d’Organyà


2.2: Expansió i consolidació de la llengua



Tres idees clau

1. Origen del Català: procedència i parentiu


16



Segles

XIII-XV

La Cancelleria Reial Una llengua per al dret i el comerç La Història: les 4 Grans Cròniques La producció poètica als s. XII i XIII Ramon Llull (1232-1316): el nostre gran savi universal El segle XIV: literatura didàctica i l’Humanisme El segle XV: el segle d’OR de la literatura catalana

3. La literatura catalana medieval

Segles

XIII-XV

La Cancelleria Reial Una llengua per al dret i el comerç La Història: les 4 Grans Cròniques La producció poètica als s. XII i XIII Ramon Llull (1232-1316): el nostre gran savi universal El segle XIV: literatura didàctica i l’Humanisme El segle XV: el segle d’OR de la literatura catalana


3: La literatura catalana medieval (XIII-XV)

La Cancelleria Reial


3: La literatura catalana medieval (XIII-XV) Una llengua per al dret i el comerç


Usatges de Barcelona Furs de València Costums de Tortosa

3: La literatura catalana medieval (XIII-XV) Les 4 Grans Cròniques


Crònica de Jaume I Crònica de Pereel Cerimoniós

Crònica de RamonMuntaner

Llibre del Rei en Pere


La producció poètica als s. XII i XIII


RAMON LLULL (1232-1316): el nostre gran savi universal

“Jo era un home casat, amb fills, bastantric, dissolut i mundà. Tot això ho vaigdeixar lliurement, a fi de poder procurarl’honor de Déu i el bé públic, i exaltar lasanta fe. Vaig aprendre l’àrab; diversesvegades vaig anar a predicar als sarraïns;per la causa de la fe he estat arrestat,empresonat i ferit.



Durant quaranta-cinc anys he intentat moure l’Església i els príncepscristians a actuar pel bé públic. Ara sóc vell i pobre, però continuo en elmateix propòsit, i en ell mateix continuaré fins a la mort, si Déu vol.”

“Jo era un home casat, amb fills, bastantric, dissolut i mundà. Tot això ho vaigdeixar lliurement, a fi de poder procurarl’honor de Déu i el bé públic, i exaltar lasanta fe. Vaig aprendre l’àrab; diversesvegades vaig anar a predicar als sarraïns;per la causa de la fe he estat arrestat,empresonat i ferit.

Ramon Llull Phantasticus

Art Lul·liana




Viatge a Bugia, lapidació iempresonamentBreviculum (miniatura IX)Thomas le Myésier


Viatge a Bugia, lapidació iempresonamentBreviculum (miniatura IX)Thomas le Myésier


Viatges de Llull


Reflexions ètiques de Ramon Llull

«L’amor naix del record, viu de la intel·ligència i mor peroblit.»

«La vida millor és la més útil »«La justícia et donarà pau, i també treballs»

«Tota enveja causa tristesa.»«Pobre és qui rep i no dóna.»

«Savi és l’home que sap harmonitzar les adversitats i lesprosperitats.»


«L’amor naix del record, viu de la intel·ligència i mor peroblit.»

«La vida millor és la més útil »«La justícia et donarà pau, i també treballs»

«Tota enveja causa tristesa.»«Pobre és qui rep i no dóna.»

«Savi és l’home que sap harmonitzar les adversitats i lesprosperitats.»



Sepulcre de Ramon Llull s. XV Església Sant Francesc d’Assís (Palma)Llengua i literatura a la Catalunya medieval 27

s. XIV: Literatura didàctica (moral o religiosa)



Francesc Eiximenis Anselm Turmeda Vicent Ferrer

s. XIV: L’Humanisme i Bernat Metge



Taula de Sant Sebastià (segle XV) atribuïdaa Jacomart de la Col·legiata de Xàtiva.Segons la tradició, el personatge que vaservir de model al pintor és justamentAusiàs March (1397-1459)

s. XV: el segle d’or de la literatura catalana



Cants d’amorCants de mortCants moralsCant espiritual


Cicles temàtics d’Ausiàs March


Tomba d'Ausiàs March a lacatedral de València


Tomba d'Ausiàs March a lacatedral de València


Poema 81Així com cell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurare no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a mé, qui vaig afanys passant,e veig a vós vastant mos mals delir.Desesperat de mos desig complir,iré pel món vostre orgull recitant.

(Versió original d’Ausiàs March)

Tal com aquell qui es veu prop de la mort,patint mal temps i perills en la mar,i veu el lloc on es podrà salvar,però no el pot atènyer per dissort,m’esdevé a mi que vaig molts mals passanti veig que vós me’ls podríeu guarir.Desesperat, insatisfet de mi,el vostre orgull aniré proclamant.

(Versió moderna de CLIMENT FORNER)


Així com cell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurare no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a mé, qui vaig afanys passant,e veig a vós vastant mos mals delir.Desesperat de mos desig complir,iré pel món vostre orgull recitant.

(Versió original d’Ausiàs March)

Tal com aquell qui es veu prop de la mort,patint mal temps i perills en la mar,i veu el lloc on es podrà salvar,però no el pot atènyer per dissort,m’esdevé a mi que vaig molts mals passanti veig que vós me’ls podríeu guarir.Desesperat, insatisfet de mi,el vostre orgull aniré proclamant.

(Versió moderna de CLIMENT FORNER)


Joanot Martorell(1405/1411 - 1465)



Tirant lo Blanc Il·lustracions de Manuel Boix


Tirant lo Blanc Il·lustració de Francesc Artigau


«Amor de cortesia»

-Senyora, puix l'altesa vostra me força a dir-ho, no puc dir més sinó que ame.

E no dix pus, sinó que baixà los ulls en les faldes de la Princesa.

-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: si Déu, vos lleixe obtenir lo que desitjau,

dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que si en cosa neguna

vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.

Tirant posà la mà a la mànega e tragué l'espill, e dix:

-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra

altesa que em tingui pietat.

La Princesa pres prestament l'espill e, ab cuitats passos, se n’entrà a la cambra

pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi veu res sinó la sua cara.

Llavors ella comprengué que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada

que sens parlar hom pogués requerir una dama d'amors.



«Amor de cortesia»

-Senyora, puix l'altesa vostra me força a dir-ho, no puc dir més sinó que ame.

E no dix pus, sinó que baixà los ulls en les faldes de la Princesa.

-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: si Déu, vos lleixe obtenir lo que desitjau,

dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que si en cosa neguna

vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.

Tirant posà la mà a la mànega e tragué l'espill, e dix:

-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra

altesa que em tingui pietat.

La Princesa pres prestament l'espill e, ab cuitats passos, se n’entrà a la cambra

pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi veu res sinó la sua cara.

Llavors ella comprengué que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada

que sens parlar hom pogués requerir una dama d'amors.

Miguel de Cervantes a Don Quijote de la Mancha

—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—.¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá,

compadre; que hago cuenta que he hallado en él untesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...]

Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, eséste el mejor libro del mundo: aquí comen los

caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacentestamento antes de su muerte, con estas cosas de que

todos los demás libros de este género carecen..


—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—.¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá,

compadre; que hago cuenta que he hallado en él untesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...]

Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, eséste el mejor libro del mundo: aquí comen los

caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacentestamento antes de su muerte, con estas cosas de que

todos los demás libros de este género carecen..


Per saber-ne més...

Josep M Nadal i Modest Prats, Història de la llengua catalana 1/ Dels inicis fins alsegle XV. Edicions 62, 1982.

Coloma Lleal, La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcanova,Barcelona, 1990.

José Enrique Gargallo, Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet deromanços. Ed. Empúries, Barcelona 1996.

Amadeu Soberanas, Andreu Rossinyol, Armand Puig, Homilies d’Organyà, Ed.Barcino, Barcelona 2001.

Josep Moran i Joan Anton Rabella, Primers textos de la llengua catalana. Ed. Proa,Barcelona 2001.

Modest Prats i altres, Literatura catalana. Grup Promotor Santillana, Barcelona1997.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_en_català https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_llengua_catalana

Josep M Nadal i Modest Prats, Història de la llengua catalana 1/ Dels inicis fins alsegle XV. Edicions 62, 1982.

Coloma Lleal, La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcanova,Barcelona, 1990.

José Enrique Gargallo, Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet deromanços. Ed. Empúries, Barcelona 1996.

Amadeu Soberanas, Andreu Rossinyol, Armand Puig, Homilies d’Organyà, Ed.Barcino, Barcelona 2001.

Josep Moran i Joan Anton Rabella, Primers textos de la llengua catalana. Ed. Proa,Barcelona 2001.

Modest Prats i altres, Literatura catalana. Grup Promotor Santillana, Barcelona1997.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_en_català https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_llengua_catalana


MOLTES GRÀCIES
