1

Organitza: Club de lectura, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabanes

... En una abadia ara abandonada encara hi ressonen les petjades núbils de Blanca d'Anjou, esperant per casar-se amb Jaume II, i a l'entorn d'una capella de la plaça s'hi continua respirant l'alè solemne dels comtes de Peralada, disposats a prendre novament possessió del seu comtat...

Curbet, Quim. Cabanes i els potamolls. Diari de Girona, 09/07/2009

2

Pàg.

3

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

Escales de l'Ajuntament ...........................................................................................................................

Oració al Crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent

Festa de Sant Isidre. A: Fiesta. La Unión, 14/05/1882, p. 3

Mas de Can Ribas .........................................................................................................................................

Carta d'Antoni Ribas a Carles Rahola. Fons Carles Rahola i Llorens (SGDAP)

Font del camí de Peralada ....................................................................................................................

Serra Mont, Joan. Cabanas. A: Ampurdán, 18/01/1956, p. 7

Cementiri. Tomba d'Antoni Ribas ...................................................................................................

Serra Mont, Modest. Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill.

A: Canigó. Revista literaria, 01/08/1957, p.19

Plaça de l'Ajuntament. Can Llombart ........................................................................................

Llombart i Palet, Josep. El metge cirurgià Josep Llombart i Pagès

A: Personatges il·lustres de l'Alt Empordà”, AIiAS, 2008, p. 46

Capella de Sant Sebastià ......................................................................................................................

Montsalvatje, F. Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios

y capillas de la provincia y diócesis de Gerona. Olot, 1908-1910. Vol XVIII. Pàg. 40

Carrer de la Torre. Ca l'Enric Cullell .......................................................................................

Enric Cullell Sagols (1897-1937).

A: Padrosa Gorgot, Inés. La Principal de Peralada. Ajuntament de Peralada, 1990

Escales de la Torre .....................................................................................................................................

Cabanes. A: Vayreda i Trullol, Montserrat. Els Pobles de l'Empordà. C. Vallès, 1984

Font de les manies. Can Carreras .........................................................................................

Eusebi de Puig i de Conill

A: Seguranyes, Mariona. Atles paisatgístic de les terres de Girona. Diputació, 2010

Parc de Can Brusés ..................................................................................................................................

Un poble mesopotàmic i tradicional [fragment]

A: Guillamet i Tuèbols, Joan. Coses i gent de l'Empordà. Selecta, 1972

Passejades històriques ..........................................................................................................................

Introduccions: Genís Mencion i Rebarter

1A.- Introducció1B.- Fages de Climent, Carles. “Oració al Crist de la tramuntana”

Comencem aquesta passeja-da amb un poema de Carles Fages de Climent.

Encara que no parli de Caba-nes, va esdevenir una crida al bon temps per afavorir la fertilitat de la terra i una mena d’himne dels pagesos empordanesos. Tal com la nostra festa de Sant Isidre vetlla pels interessos de la gent

que viu de la terra, que som tots.

En Carles Fages de Climent venia tot sovint a veure la sembra dels pinyons, i en una de les seves biografies el podem veure en una foto bevent vi del barral, molt a prop d’on som ara.

Us deixem amb “L’oració al Crist de la tramuntana”.

Braços en creu damunt la pia fusta,Senyor, empareu la closa i el sembrat,doneu el verd exacte al nostre prati mesureu la tramuntana justaque eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

3

1C.- Introducció

La festa de Sant Isidre representa molt per a tots nosaltres. Serveixi la següent lectura per homenatjar els qui han vetllat perquè hagi arribat fins als nostres dies i perduri en el futur.

Tot seguit escoltarem un petit programa anònim, que va sortir publicat a la revista “La Unión” de Figueres, en què podrem entendre com era aquesta festa l’any 1882 i les coses que eren capaços de fer els nostres avis per divertir-se. Alguna d’elles us sorprendrà.

Antigament la festa l’orga-nitzava la “Sociedad de Socorros Mutuos de San Isidro” i s'havia celebrat al gener, el tercer dia de Sant Vicenç. Tenint en compte que anaven amb l’horari del sol, els “tempos” eren una mica diferents.

Endavant amb el programa de Sant Isidre de l’any 1882. Feu un esforç per retrocedir 140 anys en el temps.

4

1D.- “Fiesta”. La Unión, 14/05/1882. Pàg. 3

5

Fiesta.- Mañana lúnes la Sociedad de Socorros mútuos del pueblo de Cabanas, celebra la fiesta de San Isidro, bajo cuya advocacion se fundó. Al efecto, tiene contratada la orquesta de los Sres. Codina, la que, à las ocho de la mañana, recorrerá las calles con una carreta repartiendo piñones por el tránsito para recordar a los vecinos y forasteros la festividad de dicho dia. A las nueve y media, se cantará un solemne oficio, en honor de dicho Santo, al que asistirán todos los sócios de aquella; despues se tocarán un par de sardanas. Por la tarde á las dos se empezará el baile, y á las cuatro y media las sardanas, en los intermedios el coro cantará algunas piezas de su repertorio. Por la noche se dispararan grandes castillos y ruedas de fuegos artificiales, dirigidos por el inteligente pirotécnico, D. Ramon Solanes y Bou. Concluidos los fuegos, dara principio el baile de la noche, cuyo salon estará profusamente adornado é iluminado.El dia diez y ocho del corriente la Sociedad Coral de dicho pueblo, tambien celebra su fiesta, y al efecto, tiene proyectado un gran concierto musical y coral, el cual empezarà a la una y media de la tarde de dicho dia, en los espaciosos salones que el referido coro tiene alquilados a D. Juan Badet.

2A.- Introducció

L’any 1929 va ser molt important per l’Antoni Ribas de Conill. Va pronunciar una conferència a la biblioteca de Figueres, amb un gran ressò a la premsa; també va donar algunes conferències sobre Mart, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, en el marc de la “Asociación Española para el Progreso de las Ciencias”.El gran objectiu i preocupació d’en Ribas sempre va ser la persistència i continuïtat en el temps del seu Observatori de la Muga i la seva activitat científica. Pensant en el futur de l’observatori, tot i les penúries econòmiques en què vivia, l’Antoni va contactar amb diverses persones, entre elles amb Carles Rahola i Llorens, conegut activista cultural vinculat a la Diputació de Girona. A ell anava adreçada aquesta carta (de la qual llegim un fragment) on li explica com ha anat un cicle de conferències dedicades a Mart.Malauradament Antoni Ribas de Conill ens deixaria el 1935 víctima d’una pulmonia i Carles Rahola seria afusellat, a Girona, durant la guerra. La mort d’ambdós va precedir uns anys de molta foscor i oblit.Dediquem aquesta lectura en record dels dos malaguanyats personatges.

6

2B.- Carta d’Antoni Ribas a Carles Rahola (fragment)Fons Carles Rahola. Servei Municipal d'Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona

... Asistimos, mediante los instrumentos de óptica a las transfor-maciones que constantemente aparecen en su superficie, despla-zamiento por causas ignoradas de las zonas fértiles, formación de grandes nebulosidades que ocultan ciertas regiones, caída de las primeras nevadas en las altiplancies más sensibles a los primeros fríos invernales, muerte de la vegetación al llegar el invierno, debilitándose el color azul-verdoso de los campos hasta casi desaparecer confundiéndose con los desiertos colindantes.

Habló de “los canales” marcianos tan apasionadamente discutidos, dijo que aunque se vieron, aunque sigan viéndose, él mismo los ha visto repetidas veces, no son objetivos, no existen, son detalles topográficos, más o menos alineados, que vistos imperfectamente son geometrizados por el ojo humano.

Todo en Marte canta un himno en pro de la existencia de una vida intensa, vegetativa por lo menos, y aunque espíritus mezquinos y exigentes no acepten su existencia en otros mundos sin que posean los mismos elementos que la Tierra, e igual proporción y medida hay que ver que en esta misma la vida se agarra en toda su superficie, desde los polos hasta las zonas ecuatoriales con diferencias de temperatura enormes, y que allí, en donde antes se creía imposible la existencia, en el fondo de los mares más profundos, soportando presiones fantásticas, viven seres delicados, maravillos organismos.

Terminó enalteciendo la Astronomía, rogando que se dediquen unas pocas horas de ocio al estudio de la Madre de la ciencia que eleva el espíritu sobre el fango terrenal, sobre las injusticias, las miserias, los crímenes de la tierra, acercándolo a Dios, ...

7

3A.- Introducció

Tots sabem que l’antic poble de Cabanes, fins a la inundació de 1421, era més o menys on ara hi ha el cementiri, al voltant de l’església de Sant Maurici. També que la coneguda font de camí de Peralada era d’on la població es nodria d’aigua.

Aquest fet va ser motiu de tota mena de llegendes, algunes fins i tot surrealistes, com el mateix nom del poble “Vilallonga”, que realment es deia Villa-Kabannas, o la que afirmava que la font era al mig de la plaça del poble, cosa que no sembla versemblant.

Us deixem amb un fragment d’un text que va publicar a l'antic “Ampurdán”, l’any 1956, el cabanenc Joan Serra i Mont.

Tot i que no son creïbles del tot, recull alguna d’aquestes llegendes.

8

3B.- Serra i Mont, Joan. “Cabanas”. Ampurdán, 18/01/1956, pàg 7 (fragment)

... Su origen es antiquísimo y por documentos que se dice haber encontrado, el primitivo pueblo fue el llamado Vilallonga situado a unos 2 kms. escasos de Perelada, en el lugar donde existe una fuente que dicese estaba en el centro de la plaza y la iglesia estaba en el lugar donde tenemos hoy el cementerio. A consecuencia de una de las muchas inundaciones que todavía hoy perduran (por ser el nivel del pueblo más bajo quedándose un poblado más al oeste, alrededor de la Torre, ya que las luchas del Medioevo exigían el resguardo de algunas fortificaciones para su defensa, como lo demuestra el hecho de que por medio de tres portales el d'En Purris, el d'En Brugat y el del Señor, quedaba el poblado cerrado con el exterior. A este poblado por la índole de sus edificaciones se le conoció solamente con el nombre de "Cabanyes” que al paso de los años se convertiría en el actual de Cabanas.

Esta villa era dominio de la familia de Wifredo el Velloso y posteriormente del monasterio de San Juan de las Abadesas. Dentro el término municipal existen los restos de un famosísimo monasterio que sirvió de hospedaje real en la Edad Media pues pernoctó en él, la princesa doña Blanca, el día anterior de su matrimonio con el rey D. Pedro II [Jaime II], ceremonia que se celebró en Vilabertran. La Iglesia parroquial está dedicada a San Vicente y data del siglo pasado, midiendo el campanario 28 metros de altura. En la plaza de la Iglesia hay la capilla de San Sebastián, en la cual, en tiempos remotos, tomaban el vasallaje del pueblo los Condes de Perelada. Los edificios públicos, tanto las Escuelas como la Casa del Ayuntamiento son de reciente construcción, especialmente esta última, que está situada en la Plaza Mayor, en la cual y bajo su árbol centenario estrenó Pep Ventura, con su cobla, su célebre sardana «Per tu ploro» el dia 22 de enero de 1873.

9

4A.- Introducció

L’Any 2005, quan es va complir el 70è aniversari del traspàs de l’Antoni Ribas de Conill, l’Ajunta-ment de Cabanes i el Con-sell Comarcal li van voler fer un merescut homenatge.

A Figueres se li va dedicar un carrer. A Cabanes es va donar el seu nom al Centre Cultural, i es va dignificar

aquesta tomba, que no va ser fàcil de localitzar.

Us deixem amb un text, publicat a Canigó l’any 1957 i escrit per un altre cabanenc oblidat, en Mo-dest Serra i Mont (germà de l’esmentat Joan Serra i Mont). A més de ser una persona que el va conèixer, en Modest Serra va escriure tots els documents i cròniques que ens han arribat dels orígens de la Unió Esportiva Cabanes, a partir de 1929.

10

4B.- Serra i Mont, Modest. “Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill” Canigó. Revista literaria, 01/08/1957. Pàg.19 (fragment)

... Los que le conocimos, sabemos los sinsabores que pasó el llorado Don Antonio para llevar a buen término la empresa; de las ilusiones que puso en su empeño; de las satisfacciones que gozó en su observatorio, con su telescopio, su gabinete de trabajo y su repleta biblioteca, que constituían su pequeño mundo y del que pocas veces se separaba. Bajo la cúpula giratòria de cinco metros de diámetro, pasaba noches enteras observando el firmamento y anotando sus impresiones en unos cuadernos, que luego servían para dar a conocer sus teorías a diversos publicaciones especializadas.

Aunque joven, el que esto escribe se vanagloria de haber sido confidente de sus estudios y observaciones estelares. Recuerda el suscrito con emoción, y no es ello ninquna vanidad, ver a través de su telescopio ciertas regiones de la Luna o bien partes del planeta Marte, últimamente de tanta actualidad. Y es que él quería dar oportunidades a todos los no versados en estàs materias para que nos aficionàramos a las mismas y para divulgar en lo màximo posible los conocimientos científicos de la astronomia.

La gran pasión de su vida fué este rincón predilecto de su hogar. En el mismo vivió horas de deleite y de ilusión sin fin. Mas, dejando aparte su quehacer científico, sus dotes literarias y su inteligencia cultivada y esmeradísima, yo quisiera destacar aquí su perfil humano.

A su don de gentes, a su cultura exquisita y a sus conocimientos profundos y valiosos, unia una humildad tan señorial y tan sencilla que se ganaba enseguida las simpatías de quien le trataba. Era la modèstia personificada-jamás fué mejor empleado este calificativo y nunca negaba su consejo, su apoyo y su ayuda a cualquiera persona u obra que la solicitara o la precisara.

11

5A.- Introducció

En aquesta casa va néixer i va viure el doctor Josep Llombart i Pagès.

Un metge cirurgià, que durant la seva vida va inventar diversos resolutius i pomades per curar tota mena de ferides.

Després de ser metge de Cabanes i de Palau Saverdera, es va traslladar voluntàriament a la localitat d’Andorra, a la província de Terol, coneguda per les seves nombroses mines de carbó, per d’aquesta manera poder experimentar amb ferits i cremats. I així inventar el medicament més conegut, el TRABMULL.

Us deixem amb un text del seu nét, en Josep Llombart i Palet, també metge. El text es va publicar al llibre “Personatges il·lustres de l’Alt Empordà”.

12

5B.- Llombart i Palet, Josep. “El metge cirurgià Josep Llombart i Pagès”A: “Personatges il·lustres de l'Alt Empordà”. Assessoria d'Informació i Anàlisis de Sistemes, 2008. Pàg. 46

13

Durant tota la seva vida, es va sentir atret per la invenció i experimentació de preparats curatius, (en uns temps en què les vacunes i els antibiòtics encara no s'havien inventat). El preparat més famós que va inventar va ser el TRABMULL. Certament era un denominació estranya, però és el seu cognom llegit a l'inrevés. La invenció del famós preparat va tenir lloc a la localitat aragonesa d'Andorra dedicada fonamentalment a la mineria. A causa del contacte directe amb accidentats, va desenvolupar un preparat a base de minerals, herbes i greixos de peix que curava les ferides i cremades de tota mena.

Per demostrar l'eficàcia convocà totes les forces vives del poble a casa seva (era aproximadament l'any 1895) per fer-ne la següent demostració: va cremar-se un dels braços amb aigüa bullent, i s'hi va aplicar immediatament l'ungüent, el resultat no podia ser més sorprenent, ja que l'acció del preparat va evitar la formació de butllofes. L'Ajuntament en va donar testimoni oficial.

Nombrosos metges aragonesos van lloar l'invent. Llombart en va enviar a nombrosos metges de renom de tot l'Estat així com a la Real Academia de Medicina de Madrid que va qualificar oficialment el preparat com “... remedio evidentemente útil y provechoso...”, també va ser lloat per la Universitat de Barcelona, el Col·legi de Metges de Màlaga, per l'Institut de Malalaties infantils de Madrid ... entre molts d'altres.

L'any 1901 es dóna d'alta al Col·legi de Metges de Girona amb el núm. 220. A partir d'aquesta data fins a la seva mort (13 de febrer de 1905) romandrà com a metge titular de Cabanes.

6A.- Introducció

L’Església de Sant Sebastià era el lloc on els comtes de Peralada prenien possessió dels seus dominis al poble de Cabanes. El comte, espasa en mà, amb la benedicció del capellà, feia jurament i el poble li rendia homenatge des de fora.

Però també hi ha docu-ments que avalen que s’hi havien celebrat oficis reli-giosos, casaments i enter-raments.

L’actual església envoltada de cases, en un dibuix del

segle XVII es veu soleta en mig de una gran plaça (on tampoc hi havia l’església de sant Vicenç).

El cronista gironí Francisco Montsalvatje en les seves “Noticias Históricas” ens explica com era l’acte de presa de possessió.

14

6B.- Montsalvatje, Francisco. “Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuariosy capillas de la provincia y diócesis de Gerona”. Olot, 1908-1910. Vol XVIII. Pàg. 40

15

“La municipalitatat y el pueblo reunidos ante la capilla aguadaban la llegada del Señor.

Entraba éste en el templo seguido de su servidumbre, cubierto y ceñida la espada, y acercàndose al altar, presentàbale el sacerdote el libro de los Santos Evangelios. Arrodillado ante él y descubierta ya la cabeza, juraba, puesta la mano diestra sobre el signo de la redención humana y el libro Santo, guardar y cumplir y hacer respetar los fueros y privilegios del condado, en tanto el pueblo le prestava homenaje como señor alodial. Concluido el juramento, dessenvainaba la espada y poníase el guante en señal de posesión, mientras la multitud agrupada a la puerta de la capilla, le aclamaba como Señor del pueblo y del condado”.

7A.- Introducció

L’Enric Cullell i Sagols va néixer a Alger. El seu pare era boter i viatjava sovint a França, ja que amb l’arribada de la fil·loxera va haver de marxar de Cabanes. (Algèria era colònia francesa i ell tenia passaport francès).

Malauradament, com altres personatges de Cabanes, també va morir molt jove.

A Cabanes, durant molts anys, es va recordar el gran concert de violí que va fer acompanyat d’Enric Sans, al Casino.

Va ser un violinista excel·lent, i no va ser prou conegut per la seva mort prematura i per la seva excessiva modèstia.

Escolteu-ne la seva biografia inclosa al llibre «La Principal de Peralada» d’Inés Padrosa i Gorgot, publicat el 1990.

16

7B.- “Enric Cullell Sagols (1897-1937)”A: Padrosa Gorgot, Inés. “La Principal de Peralada”. Ajuntament de Peralada, 199017

... La seva formació musical, la inicià a Figueres amb el mestre Enric Sans. Ja molt jovenet, devia tenir 16 o 17 anys, s'incorporà a l'anomenada orquestra “Els Fatxendes”, de Sabadell.

Seguidament formà part de l'”Antiga Pep” essent company, entre altres, del peraladenc “Quendo”, d'en Turies, de Figueres, i d'en Josep Cervera, conegut contrabaixista, fill de Jaume Cervera Marquès.

L'Enric Cullell figura a “La Principal de Peralada” la temporada 1927-28, segons fotografia de Fargnoli, on probablement restà fins el 1930. En aquesta època, la personalitat de l'Enric ja era sobradament reconeguda en els ambients musicals i així el presenta “La Principal de Peralada” com a “reputat violinista i de merescuda fama”. Això no obstava perquè fos un bon executant del flabiol a les sardanes.

A partir d'aquesta data, formà part d'altres grups musicals, encara que no ens ha estat possible, esbrinar-ne els noms. Hem tingut, però, l'oportunitat de fullejar el seu passaport, la qual cosa ens ha permès constatar el gran nombre d'anades i vingudes a França per les dues vies, Cervera i el Portús. A partir de 1934, ja malalt, deixà de participar en cap formació, i morí l'any 1937.

A l'Enric Cullell li oferiren formar part de les millors orquestres que hi havia en la seva joventut, entre elles “La Principal de la Bisbal”, però mai no ho acceptà, fins i tot la coneguda Raquel Meller li havia ofert el lloc d'acompanyant a les seves gires. De bon antuvi acceptà l'oferta; però, de caràcter un xic especial, després de dues representacions (a Girona i Perpinyà) rebutjà de continuar la “tournée” per Europa...

8A.- Introducció

L’any 1984, quan va aparèixer la primera edició de “Els pobles de l’Empordà”, la publicació no era exactament com els llibres d'art que coneixem avui. Consistia en unes carpetes de cada municipi que presentaven una mena d’història de cada poble escrita per la Montserrat Vayreda i Trullol, amb un poema de la mateixa autora.

Els textos anaven acom-panyats d’una pintura del poble. En la primera edició hi van col·laborar diversos pintors, entre ells en Taver, que es va encarregar de Cabanes.

Les successives edicions van ser il·lustrades pel pintor Lluís Roura.

Us deixem amb el poema “Cabanes”

18

8B.- “Cabanes”. A: Vayreda i Trullol, Montserrat. “Els Pobles de l'Empordà” [Montserrat Vayreda, poemes ; Lluís Roura, pintures]. Figueres, 1984

Sobre un pla que arreu perfilaels canyissos i els xiprers,on sovint s’alça una vilaque té places i carrersamb cases color d’argila,

aflora la de Cabanesamb matriarcal orgullcenyida per les vessanesque llaura, sembra i recullenmig de terres germanes.

Desafiant tot ultratge,en la nuditat d’un cosque del sol rep vassallatge,s’alça altiva en el seu closla torre de l’homenatge.

Plana enllà, dins la clausurade les hortes i els jardins,l’encuny del Císter perduraa Sant Feliu de Cadinsplenitud d’una fe pura.

La Cabanes que destriessota l’elm dels Pirineustreballa i viu els seus diesrecollida entre conreusi encerclada de masies.

19

9A.- Introducció

L’Eusebi de Puig i de Conill va néixer a Figueres i va morir a París, però la seva pintura es va inspirar i fer quasi tota a Cabanes. Hi tenia el seu estudi a la ca-sa familiar de can Carre-ras, on som ara.

Tal com hem dit amb l’Antoni Ribas de Conill, el Doctor Llombart, i l’Enric Cullell, l’Eusebi de Puig i de

Conill va ser un altre cabanenc il·lustre que va morir molt jove.

Durant molt de temps va ser un gran desconegut, però avui se'l considera com un dels primers pintors empordanesos que van portar les tècniques i tendències dels impressionistes i la pintura a «plen air» degut a les seves llargues estades a Paris i Florència.

Us deixem amb un fragment del llibre “Atles paisatgístic de les terres de Girona”, de l’escriptora Mariona Seguranyes, editat l’any 2011 per la Diputació de Girona.

20

9B.- “Eusebi de Puig i de Conill” A: Seguranyes, Mariona. “Atles paisatgístic de les terres de Girona“. Diputació, 2010 21

Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 1890-París, 1927) és un dels primers paisatgistes que aplicarà el postimpressionisme emergent a París en els entorns de Cabanes, el seu poble d'adopció, on passarà llargues temporades entre viatge i viatge a París i Roma. Desconeixem molts detalls de la seva biografia, però intuïm que les seves coneixences amb artistes i intel·lectuals li van permetre mantenir-se en contacte amb l'avantguarda d'Europa, que bona part es coïa a París. Ens ha deixat un conjunt d'obres que ens presenten un univers de colors suaus que l'apropen als nabís. L'aplicació dels colors plans, no saturats, sense gaire pigment, i l'endinsament en un paisatge que té un cert toc simbolista, com aquest bosc d'arbres, ens submergeixen en un món màgic, proper al de Maurice Dénis, de qui probablement va conèixer l'obra en algunes de les mostres que es van presentar a París a principis de segle. De Puig y de Conill és un artista a descobrir més àmpliament, que malauradament, com Llavanera, va morir excessivament massa jove, però que ja ens mostra un món personal. Les seves obres no es deixen tacar excessivament per la llum empordanesa, sinó que ens ofereixen una claror homogènia. Li agrada mostrar-nos les plantades d'arbres properes a Cabanes, com és la peça que ens ocupa, i el podem considerar, tal com va afirmar Ramon Reig, que va conèixer el pintor en vida, com el primer artista que “vió, asimiló y entendió el paisaje ampurdanés, más concretamente, el que circunda Figueras”. I certament va ser així, ens ofereix vistes en la distància de la ciutat de Figueres, Vilarnadal, Peralada, Vilabertran i Cabanes. La noia rosa representa el retrat d'una figura femenina, amb la muntanya de Sant Salvador de Verdera al darrera i amb fines capes de pigment ens mostra la intensitat de la llum damunt el vestit i el paisatge de les rodalies.

10A.- Introducció

No ens podem oblidar del nét de Cabanes, Joan Guillamet i Tuèbols, amb un dels seus textos més coneguts on ens explica la seva relació amb Cabanes i amb la tramuntana, quan durant la Guerra Civil, fugint dels bombardejos a Figueres, la família es va refugiar a Cabanes, a casa dels avis. Aquí, molt a prop de Can Felic, la casa del seu avi Frederic Tuèbols i Bigas i la seva mare Carme Tuèbols i Clos.

Us deixem amb el text “Tramuntana” de Joan Guillamet i Tuèbols, del llibre “Coses i gent de l’Empordà”, de l’any 1972.

22

10B.- “Un poble mesopotàmic i tradicional” [fragment]A: Guillamet i Tuèbols, Joan. “Coses i gent de l'Empordà”. Selecta, 1972

23

Aquesta nit, com tantes d'altres, he dormit a les golfes. Sóc a Cabanes, a cal meu avi, mentre la guerra sacseja el país. El meu llit és un llit antic i alt, d'aquells que gairebé exigirien una escala per a enfilar-s'hi. Per matalàs hi tinc una màrfega farcida de pellofes de blat de moro. Quan em fico al llit, les pellofes carrisquegen i em fan venir uns calfreds de voluptat. M'hi remeno al damunt i sento com, amb el carrisqueig, arreu de la còrpora se'm posa la pell de gallina. A aquesta sensació s'ha afegit, aquesta nit, la de les ratxes enfurismades del vent, tot ficant-se entremig de les teules, just damunt meu, com si volguessin alçapremar la teulada. És quelcom que fa estremir. L'udol del vent se sent arribar de lluny, es va acostant de pressa i acaba per esclatar contra el primer obstacle que troba, per anar rebotent en d'altres, com si fos un seguit de trets d'escopeta.

24

23/07/2011Orígens - InundacionsPersonatges - Sant Sebastià Guerres carlines

21/07/2012Sant Feliu de Cadins

L’antic poble - El monestirJaume II i Blanca d’Anjou

La comunitat cistercenca de Cadins Visita: església i restes del monestir

20/07/2013Tastets de la nostra històriaCarrers, portals, muralles i cognomsCastells, presons, guerres, inundacions ...Església de Sant Vicenç i altres esglésiesActivitats agrícoles – Festes – AssociacionsL’electricitat (1913)

1i 21/08/2014La Muga

Camí de la Creu-El Balcar-Sant Feliu Camí de la Princesa-Pas de les Moles

5/09/2014Cabanes i la muralla