Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

ECOLOGIA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: ECOLOGIA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Recerca de textos afins: 01 Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatizació: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CASES ........................................................................... Pàg. 4 - Categoria: ECOLOGIA * Definicions curtes ...................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia .................................................................................................. Pàg. 5 * Història filosòfica ....................................................................................... Pàg. 5 * Nucli ........................................................................................................... Pàg. 6 * Antitermes .................................................................................................. Pàg. 10 * Núvol d’afins .............................................................................................. Pàg. 10 * Sociolingüística .......................................................................................... Pàg. 11 * Figures ........................................................................................................ Pàg. 12 * Texts afins .................................................................................................. Pàg. 13 * Obra plàstica afí ......................................................................................... Pàg. 15 * Dades tècniques .......................................................................................... Pàg. 16 * Test / Qüestionari ....................................................................................... Pàg. 16 * Diccionaris consulta ................................................................................... Pàg. 19

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 250.- CASES : c, p, t, v. En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Hem fet un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals hem situat un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que ve definit tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves arestes. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles, que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Mena (244). Ara fem el darrer pas. Cada quatre punts cardinals verds determinen un volum “edificat”, una “casa” en forma de tetraedre, els quatre costats del qual vénen formats pels quatre triangles de territori que els uneix, en el baricentre dels quals hem posat sengles punts de tercer ordre de color roig. D’aquesta divisió del total de l’espai de la hiperesfera sencera surten setze tetraedres rectangles (angles i arestes de 90º), amb cares que són triangles equilàters, i que els setze són tetraedres regulars i iguals, en el baricentre dels qual situem un centre de quart ordre (en total: 16 categories de color blau), que ve definit tant per les quatre categories primàries verdes situades en els quatre vèrtexs del tetraedre, com per les sis categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves sis arestes, com també per les quatre categories terciàries roges situades en el baricentre de cadascun dels seus quatre costats. Tots els tetraedres plegats configuren la hiperesfera (250) amb les seves quatre dimensions cernent, parença, tensió i voltant: c, p, t, v. (Figs. 0-14/15). 250.67.- ECOLOGIA: -c, -p, +t, +v.

5

250.67.00.- Categoria: ECOLOGIA . ECL (PRA-NOU-OBJ-MON) 250.67.01.- Definicions curtes: Realitat transcendent estructurada mundana. Concerniment desparent extens evolutiu. Ordre inexorable de la realitat concreta. Sostenibilitat dels equilibris de la naturalesa física i social. 250.67.02.- Etimologia: “Estudi del lloc en què viu o es troba alguna cosa”. Terme que ha pres una força gran en els darrers anys. En aquest sentit modern: “part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi”. Com “economia de la natura” fou introduïda per Ernst Haeckel en 1906. Derivats: “ecològic”, “ecòleg”, “ecologista”, “ecologisme”, “ecolocalització”, “ecosistema”, “autoecologia”, “sinecologia”. Compost de “eco-“ i “-logia”, del grec oikía (vegi’s etimologia d’ “Ecumene”) i logía (vegi’s etimologia de “Lògica”). 250.67.03.- Història filosòfica: Solidaritat. Univers conjuntat. Justesa. Responsabilitat. Reciclatge. Retroacció. Feed-back. Impenetrabilitat fermiònica. Ètica mundana.

6

250.67.04.- Nucli: Ecologia: En el nostre model hem conservat aquest nom de tanta actualitat, però fóra millor anomenar-la “ecoètica”. 1.- Empenta ecològica. PRA → ECL. Tractat del cicle de les forces que empenyen a partir de la naturalesa real, cega, no mental. La natura avança per assaig i error, per tempteig. A qualsevol nivell trobem un primer estadi on les forces sobreres de la natura desprenen molta energia tot assajant equilibris dinàmics nous alliberadors de l’atzar estèril. En un segon estadi, aquestes forces es cargolen (feed-back) atenyent un nou equilibri dinàmic metaestable que compensa pendularment –per retroacció a instàncies de l’“Acció”- els avatars i fluctuacions irregulars de la natura. Aquest circuit empresona part de la força existent a efectes de manteniment del dinamisme (energia interna). La resta queda alliberada, sobrera, per a aventures posteriors d’un nivell superior, sobreposat al nivell adquirit. Cada nivell assolit es considera un nou grau de “llibertat” respecte les servituds de la natura desordenada i infecunda (entròpica). Per exemple un termostat allibera un espai de les oscil· lacions tèrmiques medioambientals. Els ocells i els mamífers tenen instal·lats uns termostats biològics que els mantenen a temperatura constant independentment de la temperatura exterior (homeotèrmia). Al llarg de la història tota la natura empeny endavant o amunt els organismes per tal que assoleixin noves cotes de llibertat. S’ha descobert que la història del progrés de la natura a tots els nivells o graons és la història de les successives invencions, acumulacions i estructuracions d’aquests equilibris. El camí que duu de la “Pràctica” a l’Ecologia disposa de tres vies laterals auxiliars que el guien: a) Les innombrables dimensions o interpretacions de cada objecte de la realitat, sigui natural o artificial, cal que siguin considerades i utilitzades amb total respecte al conjunt objectiu (SGE → ECL); cal, doncs, despullar-lo de les adherències sentimentals, emotives, subjectives (inclòs l’instint de propietat). b) Cal sempre l’“Amor” en l’Ecologia, l’actitud desinteressada, la “Passió” pel conjunt per damunt de la “passió” privada, però aquest “Amor” ha de néixer de la transcendència noümènica (AMO → ECL). Ella, i no l’oportunisme, ha de guiar l’ Ecologia. S’exigeix, doncs, puresa d’intencions. c) És la més difícil: ajudar a estructurar pràcticament el “Cosmos” segons la realitat final madura del “Món” (COS → ECL). I, qui la sap? S’imposa la recerca, però també la crítica perpètua, del millor. El resultat és una Ecologia obedient (OBL) a les forces de la natura (ETI) per realitzar (RGN) la utopia depurada. 2.- Transcendència ecològica. NOU → ECL. Tot i que de sempre hi ha hagut científics que han cantat la “Glòria” de Déu en les seves obres admirables, descobertes per ells, i especialment davant la contemplació de l’univers en el seu conjunt, en el darrer segle ha esclatat un potent moviment místic entre els científics (cf. Cuestiones Cuánticas. Escritos místicos de los físicos más famosos del mundo. W. Heisenberg, E. Schrödinger, A. Einstein, J. Jeans, M. Planck, W. Pauli, A. Eddington, ed. Kairós, Barcelona 1987). Els crítics han arribat a parlar del retorn dels bruixots (L. Powels i G. Bergier). I algun biògraf (R. Ruyer, de Dijon) els anomena “Gnòstics” de la universitat de Princeton (E.U.A.). No es tracta de deixatar el rigor científic en un vague misticisme. Es tracta, com ja hem dit en altres llocs, que la ciència exigeix un altre àmbit extracientífic per completar la necessitat de coneixement i d’actuació de l’esperit humà. Cabalment la

7

irrupció en la nostra societat de les exigències ecològiques ens ha acostat i ens ha fet de pont entre ciència i consciència, entre “Fenomen” i “ Noümen”. Per acabar-ho d’adobar els avançaments tecnològics en microfísica, en química i en biologia ha aixecat una polseguera d’importants problemes ètics que no tenen solució sense la referència a valors transcendents. Són coneguts els problemes de consciència d’Oppenheimer, d’Einstein o de B. Russell i els interrogants que plantegen l’enginyeria genètica o la psicologia de masses. El camí que duu del “Noümen” a l’Ecologia és flanquejat per tres vies laterals auxiliars: a) La possessió d’informació mundana el més exhaustiva i profunda possible, oberta i sempre creixent (CMN → ECL). b) El processament acurat i la integració de la informació en els “éssers” o objectes ecològics, o que cal ecologitzar, i en l’ésser o medi universal (MTF → ECL). Aquesta integració sempre serà modestament considerada provisional per respecte a la transcendència que sempre ens sobrepassa. c) L’altruisme radical pràctic (AMO → ECL). El negoci d’aparells, béns i serveis ecològics a curt termini generen a la llarga més contaminació a tots els nivells. Cal saber perdre per tal que guanyin els nostres descendents. Altrament els estem devorant. Fa pena veure de vegades que la lluita ecològica s’abandona només en mans de joves idealistes mentre que els adults “responsables” es dediquen a fer brutícia. Fa pena veure certes ONG’s i cooperatives encobrir sota el cartell “sense afany de lucre” negocis ecològicament inconfessables. Fa pena com els països rics “nets i polits” exporten la seva contaminació a països pobres als quals mantenen per la força privats de legislació ecològica. El resultat d’aquestes exigències és una Ecologia organitzada (OGN) èticament (ETI) com la Terra Promesa o la Ciutat Santa (RGN). 3.- Estructura ecològica. OBJ → ECL. Podríem dir que l’Ecologia és una Cibernètica general, amb la qual s’intenta reciclar-ho tot. També podríem dir que l’estructura de reciclatge és l’estructura més ecològica possible. Si poguéssim reciclar-ho tot en l’univers, hauríem arribat a l’Ecologia perfecta, un “Món” sense deixalles. El segon principi de la Termodinàmica diu: “El desordre estèril (entropia) d’un sistema tancat sempre augmenta... o, en els processos reversibles, roman constant”. Ens avisa que en qualsevol cicle dinàmic i tancat de la física l’energia degenera, es desordena. Creix l’entropia, allò que no es pot aprofitar. Excepte en els cicles reversibles. ¿És impossible l’ Ecologia perfecta? Sembla que la decadència es pot aturar de moment, però que en conjunt avança inexorablement. Tanmateix, d’una banda els sistemes físics reals són sempre oberts i d’altra, tot i que el conjunt de l’univers podria considerar-se tancat (?), el refredament progressiu (degradació entròpica de la calor) en la proximitat del zero absolut submolecular, subatòmic, etc., provoca un reordenament antientròpic (o neguentròpic) dràstic, de les partícules elementals, segons ens avisa el tercer principi de la Termodinàmica, completat amb la hipòtesi de M. Planck (1912): “En el zero absolut de temperatura l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero”. Apareixen sorprenents (PRD) fenòmens de desordre decreixent o d’indeterminació fecunda: superfluïdesa, superconductivitat, etc. No és, doncs, tan clar el vaticini pessimista que inexorablement un dia arribarà la mort de l’univers. I, si ens cenyim a mesures més humanes –l’Ecologia en el planeta Terra i environs-, el camí que va de les Estructures a l’Ecologia està flanquejat per tres vies laterals auxiliars: a) El coneixement i utilització pràctics adequats, de les màximes dimensions relacionals externes (SGE → ECL) de cada estructura o “Objecte” que el lliga a la resta de la realitat.

8

b) El coneixement i utilització mundans adequats, de les màximes dimensions relacionals internes (AFI → ECL) de les parts que interaccionen en el conjunt. c) La consciència noümènica de què aquestes adequacions consisteixen en establir unes estructures (MTF → ECL) reversibles, (re)cicl(ables), sostenibles d’equilibri dinàmic d’acció i retroacció cibernètiques. Exemple: les primeres plantes anaeròbies absorbien diòxid de carboni, del qual n’era plena l’atmosfera. ¿Allò era deixalla, com ara ho és per a nosaltres? o ¿era una primera matèria essencial per a elles? Aquelles plantes en llur metabolisme “defecaven” oxigen. ¿Allò era primera matèria, com ara ho és per a nosaltres? o ¿era deixalla contaminadora de l’atmosfera per a elles? En un moment posterior la natura inventà les plantes i animals aerobis que feien i fan encara, al revés: absorbir oxigen i “defecar” diòxid de carboni, tant... que ens està caient al damunt l’efecte hivernacle. És d’especial importància el mecanisme de retroacció o d’acció causal de l’efecte sobre la causa de l’acció, tot evitant la reacció newtoniana cega (superació del principi de causalitat). Aquest mecanisme exigeix una dimensió nova, perpendicular a la recta “causa – efecte”, per tal que en el retrocés el mecanisme retroactiu no xoqui reactivament amb el mecanisme actiu. Aquest mecanisme retroactiu és una autèntica “màquina que aprèn de l’experiència”: observa la diferència entre l’efecte previsible (homogeni) del mecanisme actiu i l’efecte realment resultant (heterogeni) i transmet a la causa del mecanisme actiu la correcció necessària. Si, a més, acumula les experiències útils els efectes són espectaculars. Així, per exemple, un projectil cibernètic persegueix el blanc o diana tot i que variï de posició. No només és mecànic el motor, ans també el conductor (kybernétes en grec) del vehicle. Som davant d’un autòmat, l’estructura objectiva (inert) pròpia de l’Ecologia. El resultat ecològic de totes tres vies plegades és un món (RGN) organitzat (OGN) èticament (ETI). 4).- Plenitud ecològica. MON → ECL. Hi serem cada vegada més a prop a mesura que es vagin completant els nostres coneixements cosmològics sintètics. És una pretensió divina voler saber-ho tot... des d’una minsa part de l’univers com som nosaltres. Per això l’Ecologia no pot constituir-se en ciència específica amb les seves variables limitades i controlades. Pertany a la classe dels coneixements generalistes que sempre són provisionals i oberts. Tanmateix l’“Objecte” cibernètic, com hem vist, quan s’assoleix té la qualitat de reciclar els errors automàticament, absorbeix les deixalles i les transforma en primeres matèries útils. En la història natural no s’ha assolit sempre el muntatge cibernètic necessari en cada situació. En el “cosmos” encara no madur hi ha munts d’escombraries que generen desajusts i violències múltiples. Però la paciència intel·ligent va descobrint nous equilibris cibernètics recicladors a tots els nivells que es van acumulant ajustadament i en la millor no-violència. No acostumem a parar-hi esment, perquè “tot va”. ¿Qui aprecia, per exemple, el complicat funcionament químic en l’interior de cadascuna de les cèl·lules –trilions!- del nostre cos? ¿Tenim consciència de les múltiples i refinades reaccions dels cicles cibernètics de la fotosíntesi o de la respiració (cicle de Krebs) que es realitzen en cada minut de la vida de les plantes i dels animals mentre saltem i ballem distrets? El camí que uneix el “Món” madur amb l’ Ecologia està flanquejat per tres vies laterals auxiliars: a) El respecte noümènic al “nínxol” ecològic general (CMN → ECL), nínxol de nínxols, fraternitat universal. El gran niu on cada pollet ha de mirar per ell però també pels altres. b) La recerca objectiva a tots els nivells dels cicles menys entròpics o contaminants (AFI → ECL).

9

c) Adaptació i avanç a partir del “Món” tal com està ara en la “Pràctica” amb els seus ajustos assolits i els seus desajustos encara no evitats (COS → ECL). El resultat serà una Ecologia orgànica (OGN), no violenta (RGN) i automàtica (OBL). Abans de tancar aquest quart apartat, volem dir que, com ja hem dit abans, la sèrie: “Àtom” – “Molècula” – “Cèl·lula” – “Metazou” – “Societat” és passat històric bàsicament resolt fins a “Metazou”. La “Societat”, en canvi, encara no té base cibernètica en equilibri dinàmic. Està, per consegüent sotmesa a tota mena de “Turbulències” magmàtiques plàsmiques. Només assolí un fonament de curta durada al final del Paleolític. El creixement demogràfic i el desenvolupament consegüent de la revolució neolítica amb un tractament altament pertorbador de la natura encara no han trobat solució ecològica. Fins ara només s’aplica una medicina pal·liativa dels símptomes més alarmants. I el nus del mal rau en la falta d’Ecologia humana o social: la conversió de societats d’individus en comunitats de persones. Primer de tot, cal recuperar les comunitats troncals o de convivència: llars, barris, municipis, comarques, nacions, confederacions, etc., orgàniques, es a dir amb tots els equilibris cibernètics interns i externs que calguin, fins a formar l’“arbre de les comunitats humanes”, cadascuna amb la seva assemblea de consens. Després caldrà anar convertint les societats de producció de béns i serveis (empreses econòmiques) en comunitats cooperatives de producció, també a tots els nivells. Els efectes benefactors sobre la naturalesa no es faran esperar. 250.67.04.10.- Entre Ecologia i MON, entre Ecologia i PRA, entre Ecologia i OBJ i entre Ecologia i NOU. (60º). 250.67.04.11.- Ecologia mundana: definitiva. Cicle general tancat. 250.67.04.12.- Ecologia pràctica: Aquella que es pot fer en cada moment i situació. * Pràctica respectuosa amb el conjunt de l’univers. 250.67.04.13.- Ecologia objectiva: Equilibri cibernètic. 250.67.04.14.- Ecologia noümènica: respectuosa amb la naturalesa. Els equilibris naturals. 250.67.04.20.- Entre Ecologia i “Cosmos” (MON-PRA), entre Ecologia i “Afinitat” (PRA- OBJ), entre Ecologia i “Metafísica” (OBJ-NOU), entre Ecologia i “Amor” (NOU-MON), entre Ecologia i “Signe” (MON-OBJ) i entre Ecologia i “Comunió” (PRA-NOU). (45º). 250.67.04.21.- Ecologia còsmica: general, de tota la realitat, bootstrap. 250.67.04.22.- Ecologia afí: que no augmenti la contaminació a l’entorn d’allò que es vol descontaminar. Ecosistemes. Nínxols ecològics. 250.67.04.23.- Ecologia metafísica: Les lleis cícliques de la natura. 250.67.04.24.- Ecologia amorosa: Renúncia a aquell profit que genera contaminació. Adopció de vida ecològica. 250.67.04.25.- Ecologia sígnica: Producció ecològica. Substitució de mitjans i energies contaminants per altres que no en siguin. 250.67.04.26.- Ecologia comuna: El bé comú ecològic per damunt del bé privat o de l’interès d’Estat. 250.67.04.30.- Entre Ecologia i “Obligació” (MON-PRA-OBJ), entre Ecologia i “Regne” (MON-PRA-NOU), entre Ecologia i “Ètica” (MON-OBJ-NOU) i entre Ecologia i “Òrgan” (PRA-OBJ-NOU). (30º). 250 .67.04.31.- Ecologia obligada: Cal adaptar-se a les exigències de la natura, altrament aquesta es venja tràgicament.

10

250.67.04.32.- Ecologia del regne: L’ecologia a nivell social és la comunitat de comunitats, l’arbre de les comunitats. 250.67.04.33.- Ecologia ètica: Des del tot es reajusten els equilibris parcials. *Exigència d’universalitat objectiva. 250.67.04.34.- Ecologia orgànica: Prima la generació sobre la construcció de noves realitats: progrés generatiu. 250.67.05.- Antiterme: 30º: OGN, OBL, RGN, ETI. 45º: AMO, AFI, SGE, CMN, MTF, COS. 60º: PRA, NOU, OBJ, MON, ECU, ECN, ARQ, APE. 73º: MIS, TEC, IDE, MGM, SLM, HAR, CNV, DSG, PRD, FUN, GEN, ORG. 90º: EXP, SIN, STM, SGT, COV, CAS, MTP, CIE, EXC, CFN, INT, BOS, DIV, AKA, DET, ACC, COM, ARK. 107º: LOG, MIT, PSI, PCS, POL, TRB, EBR, RAR, AST, LET, ONA, AGU. 120º: SUB, FEN, TEO, PLA, BEL, PAS, IDT, TIA. 135º: STT, ANA, ART, FEL, ATZ, CAV. 150º: EST, PRB, TRS, FOL. 180º: GLO. 250.67.06.- Núvol d’afins: Solidaritat. Coresponsabilitat. Univers conjuntat. Justesa. Ordre radical. Responsabilitat. Reciclatge. Retroacció. Feed-back. Impenetrabilitat fermiònica. Ètica mundana. 250.67.06.- Salt als veïns propers: (60º PRA/3.03/OGN 30º) (60º NOU/3.06/OBL 30º) (60º OBJ/3.09/RGN 30º) (60º MON/3.16/ETI 30º) (45º AMO/8.02/AFI 45º) (45º SGE/8.06/CMN 45º) (45º MTF/8.11/COS 45º) 250.67.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º EXP/9.07/SIN 90º) (90º STM/9.16/SGT 90º) (90º COV/ 9.20/CAS 90º) (90º MTP/9.28/CIE 90º) (90º EXC/ 9.34/CFN 90º) (90º INT/9.44/BOS 90º) (107º LOG/13.06/MIS 73º)

11

(107º MIT/13.18/TEC 73º) (107º PSI/13.23/IDE 73º) (107º PCS/13.25/MGM 73º) (107º POL/13.42/SLM 73º) (107º TRB/13.47/HAR 73º) (107º EBR/13.50/CNV 73º) (107º RAR/13.58/DSG 73º) (107º AST/13.72/PRD 73º) (107º LET/13.74/FUN 73º) (107º ONA/13.82/GEN 73º) (107º AGU/13.96/ORG 73º) 250.67.07.- Sociolingüística: Part de la biologia que estudia la interacció dels éssers vius els uns amb els altres i també amb el medi en què viuen, mitjançant la descripció del conjunt dels organismes i les característiques del medi, i l’anàlisi de les relacions causals que aquestes característiques tenen en la composició dels conjunts d’organismes a partir de l’estudi dels bescanvis de matèria i d’energia que es produeixen dins una comunitat natural. Segons el tipus d’organismes estudiats, es distingeix ecologia animal, vegetal, marina, etc. Agroecologia, autoecologia, paleoecologia, sinecologia. Respecte al medi ambient. Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi. Aplicacions pràctiques de l’ecologia: dins del camp de la biologia de la conservació, el control dels aiguamolls, la gestió dels recursos naturals (agricultura, silvicultura, pesca), la planificació de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la salut pública, l'economia, i en general, les ciències bàsiques i aplicades; proporciona un marc conceptual per a la comprensió i la investigació de la interacció social humana (ecologia humana).

12

250.67.08.- Figures: 250.67.08.01.- Símbol d’ECL:

250.67.08.02.- Aurèola d’ECL:

13

250.67.09.- Texts afins: 250.67.09.01.- “Proposem el desenvolupament d’una xarxa, de naturalesa no política, no definitiva ans provisional, promotora de comunitats lliures i responsables: des de la més humil llar de solteria fins a la comunitat nacional o internacional majors. Tan bon punt és constituïda la Comunitat, cessa el representant de la xarxa, talment bastida per la construcció d’un edifici, i la Comunitat entra a formar part del castell sòlid de les Comunitats de Comunitats: llar, escala, carrer, barri, districte, municipi, comarca, regió, país, etc. Mentre no es fan efectives les comunitats, funciona la xarxa promotora, bastimentada provisional, que permet construir l’edifici definitiu. La realitat estable de comunitats subsidiàries definitives, respectades per tots els partits, més enllà de llurs interessos particulars, constituirà una autèntica i simbiòtica societat orgànica, sòlida, adaptativa i comunicativa, d’efectes multiplicadors insospitats, base imprescindible per a què les lluites polítiques, inevitables en una societat rica en pluralitats, no destrueixin els valors comuns sense tuteles paternalistes. Una Comunitat és un grup d’individus o de Comunitats de nivell immediat inferior units lliurement d’igual a igual, amb voluntat explícita de constituir-se en persona social, subjecte col·lectiu de llibertats i de responsabilitats amb una finalitat que pot ser o bé especial o bé global. Les Comunitats amb finalitat global, que volen vetllar en totes direccions i davant de qualsevol eventualitat les conveniències, valors i necessitats dels seus components, són les més determinants, les més urgents, les de més transcendència i constitueixen objecte prioritari de la nostra promoció compromesa amb una globalització harmònica. En diem Comunitats troncals, i són: la llar o Comunitat de convivència, la Comunitat o associació de veïns (casa, carrer, barri, districte, etc.), la Comunitat municipal, la comarcal, la regional, la Comunitat de país, la nacional, la gran ètnica..., la civilitzacional..., la mundial. Aquestes comunitats, amb la corresponent Assemblea única, com al seu òrgan institucionalitzat d’expressió, de debat i de decisió, sempre oberta a tots els components comunitaris, no s’han de confondre amb les institucions polítiques, oficials o estatals a qualsevol nivell (Ajuntament de barri o de districte municipal, Consell cantonal, comarcal o regional, Generalitat o Junta, Estat, Consell, ONU) i en elles – mitjançant la voluntat dels seus components – rau l’única arrel de tota sobirania.” Xirinacs Damians, Lluís M. COMUNITAT HUMANA. Fragments. Pàg. 1 i 2. Fundació Randa. Barcelona, 1999.

14

250.67.09.02.- ECOLOGIA -ÈTICA MUNDANA- La solidaritat amb la Natura es l’Art que té pendent la humanitat: si el foll abús de medi no s’atura, pot venir l’ombra d’una malvestat. L’ECOLOGIA és l’ordre inexorable de la realitat del nostre món, és l’equilibri físic intocable que fa que els elements siguin com són. L’ECOLOGIA és l’Ètica mundana que ens va dient les lleis de l’univers; si a voltes recomana, a voltes mana allò que si no acceptes, tot ho perds. Judici estricte de l’ECOLOGIA; que jutja sense jutge i sentencia. Juliol del 2006 Josep Colet

15

250.67.10.- Obra plàstica afí:

Robert Smithson (1938-1973) Spiral Jetty (Escullera en espiral) 1970 Espiral composat amb roques damunt les aigües de Great Salt Lake amb un diàmetre de 49 m.

16

250.67.11.- Dades tècniques: c = -0.07957747154594767280 p = -0.07957747154594767280 t = 0.07957747154594767280 v = 0.07957747154594767280 250.67.12.- Test / Qüestionari: Ecologia 250.67.12.01. PRA – NOU – OBJ – MON

250.67.12.02. AMO – OBJ – MON

SGE – NOU – MON

COS - NOU – OBJ

17

MTF – PRA - MON

CMN – PRA – OBJ

AFI – PRA – NOU

250.67.12.03. ETI – MON

RGN – OBJ

18

OBL – NOU

OGN – PRA

250.67.12.04. AMO – AFI

SGE – CMN

COS – MTF

19

250.67.12.05. ECL

Lluís Maria Xirinacs Damians. ECOLOGIA . GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.