66 -juny- 2012

7/29/2019 66 -juny- 2012

1/22

Peridic digital - nm. 66 -juny- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 66 -juny- 2012

2/22

2Emporion nm. 66 -juny- 2012

editorial

Editorial

Notces-perSantiSat

Quinosapescriureencatal?(22)-per

JaumeBassa

Escultures-perJoanSurrocaiSens

Petitsinsectes...-perMercPags

Lagrandesa delnostrepaisatge rural -

perAlbertLlaussiPascual

Els preceptesdeQuir. Mitologia - per

AdriArboix

INTOCABLE, cinema per aplaudir - per

JordiBellapart

Per laportadeldarrerede lavida- per

JavierZuloaga

Europanecessitaunimpuls-perXavier

Ferrer

Encarahisoua temps-perMariaTeresa

CalabsCasas

LaviLluc-perLlucSaliFerrer

ElmaldAlzheimer-perPilarSolanas

Cultura i tradici dels Fula Kunda- per

HabibouBalde

19321936-SegonapocadEmporion

(1)-perJaumeBassaPasqual

Elsjovesescriuen-perAuraSalaiMallol

La cuina de la Catrina - per Caterina

Bosch

Poemesdarreu delmn -perSusanna

Bautista

Espaideparticipaci

Alaguaitdelnostrepatrimoni

Grciesatotsitotes!!-perCristinaRuf

Cinemaiespectacles-perJordiBellapart

sumari Memria torroellencaMolts torroellencs depassen avui edats que a cinquanta anys es consideravengaireb inabastables. Homes i dones de vuitanta-cinc anys, de noranta anys, de no-ranta-cinc,... Homes i dones que han viscut molta histria perqu els ms vells varennixer en temps de la Monarquia dAlonso XIII, de petits van viure el naixement de laRepblica i de la Generalitat, dadolescents varen veure passar per davant dels seusulls lalament ranquista i la revoluci anarquista, la guerra, la postguerra,...

Si mantenen el cap clar, que potser s el cas de la majoria, estan en condicionsdexplicar situacions viscudes, que ens semblen de novella. Dels temps de la To-rroella rural, senzilla, una mica allada, dall que sen deia dabans de la guerra. Delstemps de la guerra, amb les seves pors, angoixes i patiments. De la postguerra, ambtantes privacions i esoros; de les estretors econmiques, les cartilles de raciona-

ment i lestraperlo; de quan costava acampar un nen, la tuberculosi eia estralls, i nin-g no moria de cncer sin dun mal dolent; dabans de la penicillina, dels plstics idels electrodomstics. De com va arribar el quarto de bany, la mquina de rentar, elturisme, el 600, els tractors, la seguretat social...

Noms els torroellencs que els van viure, saben els patiments que varen ser ca-paos de suportar, les esperances i alegries dall que varen aconseguir, les dicul-tats que varen haver de superar i els actors avorables que els varen ajudar a tirarendavant. Hi va haver torroellencs que de petits varen passar gana, que varen anarpoc temps a lescola, que varen muntar tallers, que varen obrir botigues, que varencomenar indstries, que varen veure venir el turisme, que varen engegar projectescollectius comercials o culturals. Daltres, varen veure la seva vida torada i les se-ves illusions escapades. Encara potser ens queden torroellencs, homes i dones que

podrien explicar les penes de lexili, les dicultats de la tornada, homes carregats demesos i mesos de mili obligatria, dones separades de marits reclutats sense datade retorn.

Si no en queds cap, haurem perdut un tresor de coneixements, dexperincies idemocions viscudes. Quan desapareix una daquestes persones, si no ha pas escrit odictat un recull de les seves memries, se nenduu trossos dhistria irrecuperables.Sn memries torroellenques que no han estat transerides per cap mitj a la socie-tat: no nha parlat cap diari, cap revista, cap audiovisual. I aix ja no t remei si noreaccionem ben aviat.

Per aix, avui Emporion a un clam a avor de la memria torroellenca. Un clam quees resumeix en unes poques recomanacions que exposem tot seguit.

Els que sabeu escriure i teniu histries per explicar, proveu de er unes memries,

tan curtes com vulgueu, un recull daquells records de la vostra vida que us semblinms interessants. Si no sabeu com transmetre-ho per vosaltres mateixos, cerqueualg que ho aci: un ll, un nt, un parent, un amic ben disposat. Que quedi rastredall que heu viscut, per molt resumit que sigui.

Daltra banda, els que teniu un parent gran, un avi, un oncle, el pare, la mare, esti-muleu-lo a deixar escrit el seu testimoni. Si els veieu incapaos de reectir una vidacarregada de pgines viscudes, o potser poc conscients del valor dels records queatresoren, podeu prendren la iniciativa, no necessriament per escrit: un micron,una gravadora, una cmera que reculli la veu i la imatge, poden deixar un petit docu-ment histric. I no cal que sigui de la amlia, pot tractar-se de la memria dun amic,un ve, una persona gran amb el cap clar.

Per la nostra part, si alg ens demana ajuda, laportarem de bon grat. Si eu arribara Emporion els vostres escrits, ens ocuparem de veure la possibilitat de publicar-los,sencers o resumits, a les pgines de la revista o al Llibre de la Festa Major. A ms, elsnostres redactors i collaboradors, que al llarg dels darrers anys han escrit i publicatarticles que recullen la memria de personatges torroellencs, ho continuaran ent.Tots plegats, lectors i collaboradors, ens hem de comprometre a mantenir i acumu-lar memria torroellenca.

7/29/2019 66 -juny- 2012

3/22


NotciesSanti Sat

IX Cicle de conerncies dhistria i hu-manitatsLsser hum com a motiu dexpressiartsticaLa Fundaci Vila Casas organit-za cada any, al Palau Solterra, un cicle deconerncies sobre histria i humanitats.La primera va anar a crrec de Ju-

dith Vizcarra, otgraa especialitza-da en retrat destudi, amb 34 anysdexperincia. Actualment tam-b imparteix tallers de otograa.En la conerncia va posar en relleu queels otgras, potser sense saber-ho, anuna interpretaci dells mateixos com-plexa, ambigua, per verament interes-sant, i a ms tenen cura del respecte a lacultura, el sexe, ledat, el llenguatge cor-poral... de la persona que retrata.

Les illes Medes, un panorama properEl Museu de la Mediterrnia, juntamentamb el Parc Natural del Montgr, les IllesMedes i el Baix Ter, ha preparat un ciclede conerncies per conixer les illesms importants de Catalunya, les Me-des, tan properes i tan desconegudes.Amb el segent programa: la primeradelles, Les illes Medes un patrimoni cultural, acrrec dAntoni Roviras, director del Mu-seu de la Mediterrnia. La segona,HistriaNatural de les Illes Medes, amb Miquel Zabala,proesor de lUB. La tercera Un parads de

vida sumbarina i terrestre,amb Marc Mar, tc-nic de Medi Ambient de la Diputacide Girona, i La gesti pesquera sostenible ambMiquel Sacanell, bioleg i pescador ar-tesanal de lEstartit, i la darrera a crrecdAlex Lorente, tecnic del Parc Natural

sobre Les reserves marines, eines imprescindiblesper a la conservaci de la narina. Gesti de les Illes Me-

des i noves oportunitats.Un veritable paradsdel nostre patrimoni natural i cultural!Aquest curs es completar amb una vi-sita amb vaixell que permetr gaudir-les

de prop i conixer millor la pesca artesa-nal.

La Tribude Catalunya Rdio,a Torroellade MontgrEl programa de Tatiana Sis-quella, en edici especial, es va emetredes de Torroella, amb actuacions en di-recte de Miquel Abras i dEls Catarres.Tamb, Svia Soler, que va repassar elspersonatges amosos de la Costa Brava;Manel Lucas, els ets histrics, i Xuriguerai Faixedes, del Teatre de Guerrilla, amb elseu enginy, to desenadat i especial hu-mor, dels quals voldria recordar un petitragment: Sobre el castell, estava buit?No est acabat el campanar? Tampocno ho est; i com no lEspai Ter? Encarano est acabat...Sense comentar altresintervencions, que ompliren tota unatarda del divendres 4 de maig.

Primavera EslavaEspectacle de dansa i msica deconjunts coreogrcs proessio-nals russos A la plaa de la Vila deTorroella, tingu lloc un veritable es-pectacle de dansa. Hi varen actuar:- Companyia de dansa Stxaslivole Dits-tvo.- Companyia coreogrca Celione Grad.- Grup de dansa popular Kredo.-Conjunt de teatre, de msica i dansa

Trencanous.Lorganitzaci va anar a crrec delAssociaci Sardanista Continutat.

IX Cicle de conerncies dhistria i hu-manitats

Quando Barchinona interiit El diaque Barcelona va morir: 6 de juliolde lany 985 Al Palau Solterra, Ricard

Juli, membre de la Societat CatalanadArqueologia i dEgiptologia, va desen-volupar un et singular: realment Barce-lona, inicialment habitada per ibers laie-tans, ha acollit amb els seus ms de 2000anys dexistncia romans, visigots, rabs,

espanyols i actualment una gran munide procedncies, que lhan convertit, enel transcurs del segles, en un veritablegresol de cultures. No obstant aix, i comapareix en un document de lany 986: Eldia 6 de juliol del 985,Barcelona va pa-tir la ms gran devastaci, que el docu-ment resumeix amb aquestes paraules:obsessa (abolida), combusta (cremada),destructa (destruda), i capta (captiva).Barcelona tenia en aquells moments uns1500 habitants.Realment, tot va girar al voltant dedos personatges: Al-Mansur, linvasor,i el comte Borrell II. Lavui anome-nat barri Gtic guarda el seu pati-ment en les seves envellides pedresi ens en parla, des de la llunyania.

La dansa del tempsExposici al Museu de la Mediterrniade lobra de Maria MercaderMaria Mercader, en lexposici queva inaugurar dins el cicle dart Anco-ratges, ens presenta una obra pls-

tica que compta amb elements vi-suals i conceptuals amb qu voltransmetre emocions a lespectador.La dansa circular ens porta, amb el pas deltemps, a trepitjar de nou les passes velles.Disset quadres entrellaats, com un ris, re-corren tota una de les sales de lexposici,com una dansa circular orenada al sol.En laltra sala, pintures individuals. Lesunes i les altres ugen de tota repre-sentaci realista i cerquen en la sevaconcepci, i a travs de lnies i co-

lors, expressar bellesa i pensament.

Torroella a escenaLa Iaia,El meu vaixell Ernest Crusats,com-posicions, lletres, veu i guitarra; Jor-di Casadess,contrabaix, i Jordi To-

7/29/2019 66 -juny- 2012

4/22


rrents,bateria.La Iaia s un projecte canviant i dinmic,que es desenvolupa a lrbita dErnestCrusats, a partir de les seves inquietudspotiques i musicals. Poesia i comps.La senzillesa, la rescor i lespontanetatque radia en els seus direc-tes li eren possible que guanysel concurs VicSona 09.I aix va poder enregistrar la seva prime-ra maqueta, anomenadaEl meu vaixell, unseguit de canons escrites dins duna

petita, plena i desordenada habitaci.I no ou el darrer, La Iaia acaba de guan-yar el premi Enderrock 2012 al millorgrup revelaci.

IX Cicle de conerncies dhistria ihumanitats100 anys de diagnstic per la imatgeAl Palau Solterra, leminent especialistaen electroradiologia, dr. Xavier Luca-ya, director de docncia de lHospitalQuirn i cap del Servei de Radiologiapeditrica de la Vall dHebron, entre

daltres ttols i distincions, va desenvo-lupar una extensa i documentada ex-posici dels avenos, no tan sols en eldiagnstic, sin tamb en la cura, permediaci de lelectroradiologia, ecogra-a, TAC, RM (radiaci magntica), PET(emissi de positrons), DTI, PET_TAC,PET-RM i imatge molecular (que per-met detectar anormalitats cellulars).Des de Wilhelm Rntgen, descobridordels raigs Rntgen, desprs raigs X, ns alsmtodes curatius iniciats amb sistemesideats inicialment per obtenir imatges:

troballes caracterstiques de determina-des malalties, tumors... avui poden guarir.Una conerncia magistral, ambgran quantitat de diapositives, queillustraven la seves paraules sobre la

situaci actual i els avenos en procs.

Surrealisme i muntanyaExposici de pintures A la Cape-lla de Sant Antoni es va inaugurarlexposici de lobra de Llus Vilanova.Lartista uneix, en una simbiosi realmentoriginal, la pintura del paisatge ambla lletra. El Montgr, el Puig Rod, ambles graes dels seus noms i caractersti-ques que les anquegen i conormen.

Una muntanya, petita, en poc ms detres-cents metres amb cingles, tar-teres, caus amb rases incrustades...Un gran taur, amb la boca oberta i unhome dret al seu interior, arcit de paraules.La teledeixalla, que emergeix pao-rosa de la pantalla del televisor...Verges, paisatge i mort...Quan un dia es pon, en un altre indretest naixent... un nou dia!

Entre monosllabs

Rosa Pou presenta el seu discLa cantant torroellenca Rosa Pou hacollaborat en diversos discos de Ge-rard Quintana, Albert Pla i Xavi Lloses,i lEscolania de la Quadratura del Cer-cle, presenta el seu primer disc en soli-

tari a La Sala de Torroella de Montgr.El disc t tots els atributs per a vncer.T bona lletra en catal i bona msica.En directe, va presentar un espectacledesenadat, va jugar amb les parau-les, i va cantar les seves canons des delautocrtica a la burla amena.

VII Visita als masos de Torroella deMontgrUn recorregut pels masos nous denRobert Organitza: Associaci de Ma-

sos de Torroella de Montgr i lEstartitRobert Robert i Surs, marqus de Ro-bert, comte de Serra i Sant Iscle, comtede Torroella de Montgr i Gran dEspanya,a principis del segle XX ou el propie-tari de diversos masos a la plana, en-

tre els nuclis de Torroella de Montgr ilEstartit (la Torre Begura, el Mas Cas-s, el Mas Ral, la Galera i Mas Boix).Ara a 100 anys, lany 1912, va iniciarun procs de reestructuraci daquestsextensos masos que va quallar en la

redistribuci de la supercie daspres,regadiu i closes, cosa que va er possi-ble la construcci de vuit masos, cone-guts com els masos nous den Robert,als quals va assignar una part daspres,una de regadiu i una altra de closes.Aquesta redistribuci de la terra i la crea-ci del masos ha representat una de lesms grans i darreres transormacions, notan sols agrcoles sin tamb arquitect-niques, socials i econmiques, de la planadel Baix Ter. I com a principals aedors, els

homes i les dones que amb el seu treballi esor han estat creadors daquest te-rritori abans inundable en qu avui s unpaisatge humanitzat, rtil i inigualable.En el context que representa aques-ta eemride, lAssociaci de Masosde Torroella i lEstartit i el Museu dela Mediterrnia varen organitzar unavisita a quatre dels masos nous denRobert, comptant amb la inestimable

collaboraci dels seus propietaris, elsantics masovers, els lls i nts de treba-lladors del marqus o dels que varen ad-quirir-los posteriorment, juntament amb

historiadors i arquitectes, aix com mem-bres de la mateixa Associaci de Masos.Els masos visitats oren: el Masde lArbre, el Mas de les Eures, elMas Llimoners i el Mas Llorers.Interessants i allionadores les explica-cions, algunes molt ben documentades,preguntes i comentaris que varen reme-morar vells records i interessants anc-dotes.

Concert de violoncel i piano

Beatriz Blanco (violoncel) i Miguel n-gel Ortega (piano)Organitzat per Joventuts Musicals deTorroella de Montgr, varen interpre-tar, de Gaspar Cassad, compositor ivioloncellista catal que va estudiar

7/29/2019 66 -juny- 2012

5/22


amb Pau Casals: Requiebros (1934dedi-cat a Pau Casals);de Frederic MompouElPont(1976 homenatge a Pau Casals);deLudwig Van Beethoven la Sonata nm. 5,en Re Major op.102 (1815), i del compositorrus Rodion Shchedrin In the style o Albnitz,

op.5(1973).Van nalitzar la vetllada, ambun bis, amb la interpretaci dEl cant delocells.

IX Cicle de conerncies dhistria i hu-manitatsLescola catalana del violoncel,des del segle XVII ns a lactualitatEls primers violersLa conerncia, alPalau Solterra, organitzada per la Fun-daci Vila Casas, an a crrec de JosepBassal, violoncellista, amb una exposici

clara i precisa sobre els violers a Barce-lona en temps de larxiduc dustria; elproblema de la nomenclatura del violon-cel: viol, viola...; les activitats desenvo-lupades pels msics; linici de lpera; elsnoms italianitzats amb dobles i triplesversions i daltres oblidats; el orimentdel violoncel al segle XX, i Pau Casals...A la conerencia prpiament dita, vasucceir una doble interpretaci musi-cal, la primera amb un instrument ba-rroc, amb cordes de tripa sense puntde suport, subjectat noms enmig deles cames, i laltra amb un instrumentmuntat lestil modern, amb cordesmetlliques i recolzat a terra, amb unmajor volum de so, per sense la do-lor musical de linstrument barroc.Va interpretar dues peces amb ambdsvioloncels i va demostrar les seves carac-terstiques i sonoritat dierent lun i laltre.Realment, una vetllada molt interessant,didctica i agradable, que va nalitzardesprs dun munt de preguntes i corres-ponents respostes o demostracions mu-

sicals per part del mestre violoncellistaBassal.

Torroella a escenaCants a tenoraA La Sala, el tenora Jordi Molina va pre-sentar, acompanyat pel percussionistaEnric Canada, una nova proposta, amb la

collaboraci de Ramon Manent al cap-davant del cor dhomes La Mata De Jonc.Proposta que culmina la usi de la teno-ra amb altres ormes musicals, reverbera-cions i interpretaci del repertori vocal.Tenora i percussionista inicia-

ren lactuaci, als quals safegirenel cor dhomes. Les dues primeres

peces interpretades corresponien a

una nova concepci del llenguatge

vocal format no per paraules

sin per sons harmnics: tenora,

reverberacions reprodudes i sons

dun llenguatge que componien

no paraules sin harmonies.

Seguidament prengu paper la can

tradicional dels Pasos Catalans.Jordi Molina, Enric Canada i La Mata

De Jonc, amb Ramon Manent, Davidde la Higuera, Eduard Bruau, AlbertPortas, Pol Aumedes i Andreu Vall.Una actuaci per recomanar.

A reds del Montgr 1850-1950. Un segle dhistria, geo-graa i curiositats dun pobleNarcs Arbus i BellapartM. Teresa Calabs, de la llibre-

ria El Cucut, ens preguntava:Heu escoltat alguna vegada en NarcsArbus parlant del Montgr? [...] la sevaadmiraci s encomanadissa, [...] ha tre-pitjat quilmetres de muntanya obser-vant aquesta vida i ha compartit els seusconeixements en articles diversos i enels llibres El Montgr pas a pas, de Cos-setnia edicions, i ara A reds del Mont-gr, editat per la Fundaci Mascort [...].La presentaci del llibre va anar a crrecde Jordi Sargatal, zoleg i director gene-

ral del Grup Mascort. Sargatal, que coma zoleg coneix b el Montgr i la tascadesenvolupada per Narcs Arbus, en vaer una magnca presentaci i el ma-teix autor, seguidament, en va er unabreu exposici del contingut i dalgunes

experincies que descriu en el llibre.Personalment, no he tingut encaratemps de llegir-lo tot, per s per er-hiunes quantes ullades als captols quems mhan atret i a les imatges que con-t. Els uns i les altres mhan obert la gana

daproundir-hi.

Dante Alighieri i lartDante, icona de lart mundial. La re-cepci artstica internacional de lacomdia: abast i mtodeAmb motiu de la celebraci del Dia In-ternacional dels Museus, el Museu de laMediterrnia, la Fundaci Vila Casas i laFundaci Mascort, per celebrar-ho, por-ten a terme un cicle de conerncies onsevidencia la transcendncia de Dan-

te en la creaci artstica den el segleXIV, el renaixement, ns a la modernitat.Rossend Arqus, proessor de Filo-logia Italiana de la UAB, en va ser elconerenciant al Museu de la Medi-terrnia, de la primera de la srie deles quatre conerncies programades.El contingut estava basat onamental-ment en una introducci i en la lectu-ra en itali de 15 passatges de la DivinaComdia, al mateix temps que projectavadiapositives de les obres pictriques iescultriques en ella inspirades, de Bot-ticelli, Miquel ngel, Rodin, Dante Ga-briele Rossetti, Delacroix, etc. Com deiaGiorgo Agamben,Cap poca ha estat tan idolatracom la que veia en els antasmes i lalta antasia a la qual

Dante confa la seva visi suprema.

Empord Tot Oci. El lleure al vostreabastLa inauguraci ocial de la Fira OciEmpord va tenir lloc el dissabte 19de maigTorroella de Montgr-lEstartit s unadestinaci turstica amb grans recur-sos naturals, patrimonials, histricsi culturals que oereix al visitant unampli ventall dopcions ldiques.I amb la nalitat de donar-les a coni-xer, ha posat en marxa una nova pro-

posta de dinamitzaci econmica,la Fira Oci Empord, i la ubicada alEspai Ter, un nou equipament pen-sat per uncionar com a auditori, tea-tre, palau de congressos i recinte ral.En la Fira Oci Empord, Torroella de

7/29/2019 66 -juny- 2012

6/22


Montgr-lEstartit, el Baix Ter, les illes Me-des i tot lEmpord podr oferir als vi-sitants aquests recursos doci i lleure.Aquesta ra, amb la presnciadempreses i associacions implicades enel sector de loci i les activitats de tempslliure, ha mostrat en els dos dies de ra(des de les 10 del mat a les 8 del vespreen estands de les nostres associacionscomercials) hotels, empreses dactivitatsnutiques, daviaci, sur destel, entre

daltres, i tamb ha oert a lexterior altresactivitats com passejos en ponis i cavalls,jocs inables, Segway, etc.

27 Concurs de colles sardanistesEstava previst celebrar la trobada iconcurs de colles sardanistes alsjard-ins John Lennon, per lenutjs tempsinestable i plujs ens permet gaudirdun espai cobert, ampli, amb aparca-ments de gran capacitat, tot en unescondicions immillorables, en una deles naus de Can Robert Mercader.Les colles que participaren en el con-curs superaren les 35, i la cobla Contem-pornia les va interpretar de meravellaaegint-hi aquell punt de grcia alegrei riallera amb umaroles, bombolles iperruques i una sonoritzaci perecta.El programa estava ormat per una sar-dana revessa, quatre de llument: Cantsde maig i voliaines, de Vicen Bou;Entre Sa-badell i Calella de M. Merc Navarro, i Re-tall denguany de Llus Boll. Tancava elprograma, com a sardana de ger-manor, Torroella, vila vella de Vicen Bou.Sortosament, lespai era tan ampli quetot i la nombrosa assistncia, en sobrava.El repartiment dels premis per lalcalde

Jordi Cordon va nalitzar la ballada ma-tinal.Concurs inantilI a la tarda, en el mateix espai, a co-

bert de pluges i intempries, els msmenuts varen posar a prova el boner de cobla i ensenyants, amb una ba-llada que va concloure, com s de ri-gor, amb la sardana de germanor, queva omplir una bona part de la nau.

LAgrupaci Sardanista Continutat vaencarregar-se de buscar i proporcionarun espai que ens lliurs de pluges i maltemps, aix com de lorganitzaci de latrobada.

Floreix la Pasqua GranadaLes Xibeques del Cau mantenen una llar-ga tradiciCom cada any, les Xibeques del Cauorganitzen la tradicional exposi-ci de ors per la Pasqua Granada.Amb les aportacions dels vilatans queestimen i gaudeixen cuidant en cases ipatis torroellencs, en testos de totes or-mes i colors les ors que ms els agrada,sia per la orma o els colors, o les sevesaromes, i en arribar a aquestes dates lesdeixenvoluntriament perqu Torroellasengalani, un any ms, amb aquestesors que han cuidat a la seva llar.

Exposici otogrca al claustre delhospitalDani Caballero, s lautor de les otogra-es que sexposen aquest mes al Claus-tre de lHospital de Torroella de Montgr.El otgra ha volgut plasmar en imatgesla visi intensa dels tallers de tota la vida,que guarden secrets i coneixements

per aconseguir la creaci dalguna cosades duna idea, una imatge mental, alobjecte nic sortit de les mans dunhome, un artes i al mateix temps un ar-tista, el millor dels mags.

Dante Alighieri i lArt, en el 700 aniver-sari del seu naixement

Salvador Dal i Dante

Dins del cicle de quatre conern-cies organitzat pel Museu de la Me-diterrnia sobre Dante i la inuncia

de la seva obra cabdal, la Divina comdia,tingu lloc al Palau Solterra de la Fun-daci Vila Casas la conerncia SalvadorDal i Dante, a crrec de Rossend Arqus,proessor de Filologia Italiana de laUAB SCED, i de Rafaele Pinto, pro-essor de Filologia Italiana de la UAB.En el tercer cant, Dante, acompanyatper Beatrice, explica com en el primerdels cels, el de la lluna, troben a Picar-da Donati, a qui el seu germ obliga asortir dun monestir per casar-se. I des-

criu com els benaventurats en el pa-rads ocupen el cel que els correspon,del primer al nov, sense que ninges senti ineli per aquesta dierncia.Dal en les seves aquarelles a una des-cripci realment daliniana del parads

LESTARTIT

20 anys dolimpismeCollecci de Julio Castella i Trini Agra-muntA la sala dexposicions del Consell Muni-cipal de lEstartit, es mostra la colleccique, sota el ttol que encapala aquestanotcia, han recollit els dos colleccionistesque hi varen participar, com a organit-zador de voluntaris i com a jutgessade la competici de tir de precisi, res-pectivament, en els Jocs Paralmpics.Shi poden trobar otograes, ban-deres, peces de roba que portavenels voluntaris, llibres, cintes de v-deo, representacions den Cobi...En la inauguraci hi va participar tamb

Antonio Rebollo, el conegut arquer queva encendre el peveter olmpic.

Lladres de segones residncies alEstartitQuatre lladres que havien entrat endomicilis de segona residncia i en unestabliment comercial del Baix Em-pord han sigut arrestats pels Mossos.Dos vens de Torroella de Montgr, de29 i 30 anys i de nacionalitat marroqui-na, havien saquejat tres apartaments

de lEstartit. Van sostreure-hi joies, unacmera de vdeo, una de otos, dos te-levisors, un porttil, un GPS i un mbil.Bot amagat en un bosc proper als pisos.Est en espera de declarar un noi de18 anys, originari del Marroc, que va

7/29/2019 66 -juny- 2012

7/22


ser detingut per un delicte de recep-taci, ja que va comprar la cmera deotos que els sospitosos havien robat.Tamb ou enxampat, a Torroella, unjove de Girona, de 23 anys i de naciona-litat espanyola, que va entrar tamb en

un altre immoble de segona residncia alEstartit. Es va apropiar una minicadenamusical, material desport, una netejado-ra industrial, cmeres de otos, aparellsde teleonia, ulleres de sol i ampolles devi. Un altre objectiu va ser una botigadarticles de pesca, de lEstartit.

XXXIV Marxa del MontgrOrganitzada pel Casal del Montgr, tin-gu lloc la caminada amb sortida desde lOcina de Turisme de lEstartiti arribada a la mateixa ubicaci.Recorregut: lEstartit, cap de la Barra,Base Loran, cala Pedrosa, cala Ferriol(esmorzar i bany segons disponibilitatpel temps), GR92, Torre Pona i arriba-da a lEstartit. Longitud del recorregut,11.800 metres, i un desnivell, tant depujada com de baixada, de 403 metres.Lalada mxima s de 170 metres i el ti-pus de sl 1% asaltat, 70% sender i 29%pista o cam de terra.

Outlet pretemporadaOrganitzat per lEstaci Nutica lEstartit,i en lenvelat installat a la plaa de la Lle-

vantina, es va desenvolupar, en tres jor-nades, lOutlet de pretemporada.

Dia dEuropa i Fira de Solidaritat perlAPDA (Amics Protectors dels Ani-mals)Als jardins del restaurant Robert,de lEstartit, es va commemorar elDia dEuropa, amb una ra de pas-tissos, artesania i llibres (de prime-ra o segona m) solidria per lAPDA(Amics Protectors dels Animals),

de Torroella de Montgr i lEstartit.Lacte, molt llut, amb recepci o-cial i parlaments, aix com laudicide la Coral Jove, lactuaci del grupdecombo de lEscola Municipal de M-sica de Torroella i lexhibici de zum-

ba pel Club de ball de lEstartit.Organitzaren la esta U3A, Mans Soli-dries, lEscola Municipal de Msica i elConsell Municipal de lEstartit.

IV Edici del Costa Brava Xtrem Run-ningAquesta cursa, de 135 quilmetres, que

recorre la Costa Brava per camins de ron-da propers al mar, es va iniciar a Blanes.Sha corregut en tres etapes, la primerade Blanes a Sant Feliu de Guxols, la se-gona ns a Torroella de Montgr-lEstartiti la darrera va nalitzar a Portbou.

Exposici Fotograa naturalistai xe-rradaLa pesca tradicional de lEstartitEn el darrer divendres de maig, i a lasala dexposicions del Consell Municipalde lEstartit, tingu lloc la inauguracide lexposici de otograa naturalis-ta. LEstartit un poble lligat al mar

La llongada

La llongada: Espai en el que laigua de mar toca a te-

rra.Bavosa de color marr amb taques blanques i ran-ges verticals que no a ms de 8 cm de llargada.

Aquest s el ttol del projecte de recu-peraci de la memria oral dun poble,el de lEstartit, que ha viscut ns a mi-tjan del segle XX totalment lligat al mar,i tamb no podem oblidar-ho a la terra.I aix es va er pals en la pre-

sentaci daquest projecte alCentre de Serveis de lEstartit.Poble mig pescador i mig pags que cul-tivava la terra per subsistir en les tempo-rades en qu per les condicions climti-ques desavorables de tramuntanalsi llevantades no podia er-se a la mar.Cal recuperar aquesta memria oral,abans que el seu record ens deixi.

Els racons de les illes MedesSortida en caiac

Organitzada pel Parc Natural del Mont-gr, les illes Medes i el Baix Ter, tingulloc una sortida en caiac, per les illesMedes, amb lobjectiu de conixermillor els seus meravellosos racons.Com ja es deia en la convocatria, la seva

dicultat estava qualicada com mitja-na/alta.Context Catalunya

El Celler de can Roca Jordi, Josep i Joan

Roca el mantenen com el nmero dosdel mn. Varen preparar un gelat perTemps de Flors.

Reuni del Banc Central Europeu aBarcelona El seu president elogia lesreormes que sestan portant a terme.Rajoy i Mas conversen. Ra-joy diu que veu molt dicil el -nanament que reclama Mas.8.000 agents cuiden de lordre. Pessimis-me als mercats.

novullpagar Insubmissi. Sense pagara les autopistes. Els Mossos no tramita-ran les denncies.

Temps de Flors a Girona

Reducci del nombre dajuntamentsLes propostes ms radicals neliminarienel 93%.

Noves retallades imposades per Ma-drid Nou pla per estalviar 1.900 mi-lions . Mas culpa a Rajoy de no pagar.El deute de Catalunya s ja bo porqueria.

Es dispara la prima de risc de Catalun-ya

Resultats desiguals de la vagaen lensenyament Es a pa-lesa ladhesi dels mestres.Ordre de desallotjament dels estudiantstancats a la Universitat de Girona.

Mas convoca una cimera per al pactescal i rebutja un pacte scal redut

La Marat per la pobresa Ms de qua-tre milions de recaptaci. mplia partici-paci. Bara contra Bara.

Context EspanyaPrimer de maig A Barcelona sha dupli-cat el nombre dassistents a la manies-taci respecte a lany passat. El pont i la

pluja desllueixen la de Madrid. Els sindi-cats amenacen amb noves accions.

Reducci del dcit El ministre Guindosno veu alternativa a la reducci del d-cit.

7/29/2019 66 -juny- 2012

8/22


BANKIARodrigo Rato sen va anar. Jos Ig-nacio Goirigolzarri en va prendre el relleu.Rajoy conrma que rebr els dinerspblics que necessiti. Les accions delbanc ja nacionalitzat cauen un 30%.

Es suspn la seva cotitzaci a Bor-sa. Pleguen els consellers de Rato.Bankia, amb prdues de 2.979 milionslany 2011, costar a lEstat (contri-buents) ms de 23.400 milions. Si aegirCatalunya Caixa i de Galicia?

Foment reitera la prioritat del corre-dor mediterrani i el veu compatibleamb el de lAtlntic i el Central Hi des-tina 128 milions, i al TAV a Galicia, 2.151milions, 1.217 milions per leix Valladolid-

Vigo, 135 per lextremeny. Seguir aturatel coll dampolla de la via nica entreVandells i Tarragona.

La prima de risc del deute espanyolmarca un mxim histric

Madrid i Valncia an aforar un dcitde 3.000 milions El orat ocult de Ma-drid dispara el dcit espanyol del 8,5%al 8,9%.

Esperanza Aguirre vol la nal de laCopa a porta tancada Allau de crtiquesper polititzar la nal. Es rearma, indicantque tamb t dret a exposar la seva opini.La protesta dels assistents silenciada. Unnou troeu per al Bara en el comiat de

Guardiola.

El Tribunal Superiorde Justcia de Madrid- Autoritza la maniestaci de la Falan-ge la mateixa tarda de la nal de Copa.- Ha renat ls dels terrenys dAlcorcn,oerts a Eurovegas, que considera agrco-les i no urbanitzables.

El president Rajoy anuncia: A Duran unpla per donar liquiditat a les autonomies,

i a Rubalcaba que revisar les duplicitatsdadministracions. Recentralitzaci?Context Europa

Frana, eleccions presidencials Guan-ya Hollande. Trencat el Merkozy.Alemanya Merkel conrma a Hollan-de que lausteritat s innegociable.El seu partit va rebre una derrota histri-ca en les eleccions del land ms poblat,Rin del Nord-Westlia.

Rajoy i Hollande acorden deensar lagarantia per part de la UE de la liqui-ditat del deute

Grcia Sense govern.Noves eleccions al juliol.

Merkel i Hollande a avor de la conti-nutat de Grcia dins de l euro.

Brusselles ordena auditar la banca es-panyola I en qestiona les xires. La UniEuropea envia inspectors a Espanya percontrolar el dcit.

El catal a Europa Martin Schulz, pre-sident del Parlament Europeu, anunciaque es tornar a votar locialitat delcatal a les institucions comunitries.

Context Mn

Egipte Mohamet Nursi, dels GermansMusulmans, i Hamdin Sabali, de Revolu-cionaris Nasseristes, a la segona volta deles eleccions.

Sria Segueixen els bombardejos de lapoblaci civil.

7/29/2019 66 -juny- 2012

9/22


Qui no sap escriureen catal? (23)per Jaume Bassa

Regla 20 - La diresi

Vrem dedicar la Regla 19 a ls correcte dels ac-cents. Avui ho completarem amb ls correcte de ladiresi.

La diresi consisteix en dos puntets damunt leslletres i , u ( , ):

a) Per indicar que cal pronunciar u darrera g o de

q, davant de e o de i, com a:ungent, conseqncia, ping, obliqitat,...

b) Per indicar que dues vocals no ormen di-tong, com a:

ram, trador, dirn, rell, odi, canvin,...

Notes:

- Recordem que a la Regla 19 diem quesaccentuen totes les paraules agudes acabades envocal, as, es, is, os, us, en, in, i per aquest motiu

saccentuen (no porten diresi): ve, pas, Llus,...

per en canvi escrivim amb diresi: vena, pasos,

llusos,...- No porten diresi:

- Verbs acabats en vocal + ir en utur, condicional,innitiu i gerundi:

beneir, agrairia, conduir, substituint,...

(per en els altres temps del verb hem de posar di-resi: benem, agrat,...)

- Paraules comenades per anti-, co-, contra-, re-,semi- :

antiinfamatori, reunir, contraindicat,...

- Paraules acabades en -isme o -ista: egoisme,dadaista,...

c) Per ressaltar que la i o la u entre vocals snvocals i no consonants:

aix, la i actua com una vocal a paraules com:coa (de coure)

en canvi, la i actua com una consonant a parau-les com: noia

Esculturesper Joan Surroca i Sens

Les escultures pbliques, aquestes coses aparentment suprues i pres-cindibles, sn un dels indicadors ms ables per esbrinar si una poblaciha gaudit de bons governants. Ms aviat escassegen les ciutats, viles o

pobles amb encert en els encrrecs i habilitat de collocaci de les escul-tures urbanes. A vegades sentim vergonya aliena davant veritables mo-nes de pasqua monumentals i en altres ocasions envegem la qualitat delart que ens sorprn a carrers i places de certes poblacions.Hi ha escultures ormidables, per en collocar-les en un entorn grandisqueden empetitides i ridcules. Marcel Mart t una escultura prop delHospital Trueta de Girona que sempre he considerat un model dencertde collocaci, per les seves mides i per lentorn. El color de lacer inoxida-ble recobert duna capa dxid inalterable oereix molts matisos i contras-ta encertadament amb la vegetaci del ons. El mateix escultor va rebreun encrrec de la ciutat de Vic i el lloc on es va collocar s tan desaortu-nat que lescultura no compleix la seva nalitat.Les escultures pbliques a Torroella no arriben a la dotzena, quantitatesquida i insucient atenent que som una poblaci que ha excellit entants camps culturals. Els autors que han rebut lencrrec sn artistes devlua que van saber contribuir a millorar els nostres espais pblics. Notenim, aix mho miro jo, cap nyap imperdonable. Els Amics de la UNESCO

de Girona porten deu anystreballant en el projecteApadrinem escultures.Lajuntament aria b decollaborar-hi estretament.Lestat de conservaci deles nostres escultures p-bliques s desigual. Les que

soreixen agressions con-tnues es limiten a dues: laden Josep Mundet, situadaa Fora Portal, dedicada a la

sardana amb motiu de la celebraci de Torroella ciutat pubilla de lany1975. Alguns utilitzen aquesta escultura com un joc dinants i altres comsi os una hamaca per descansar. La den Joan Vinyes, magnca, es trobaperduda en el parc davant el carrer Narcs Juli, i el seu estat s deplorable,embrutida de grats i utilitzada per practicar lescalada per la mainada.Un punt tan important com el de les nostres escultures urbanes requereixla cura per part duna comissi de persones qualicades que tingui coma objectiu la conservaci, la diusi i el pla dencrrecs a de garantir uns

resultats lliures de pressions, daleatorietat i de collocacions aberrants.No s si valdria la pena estudiar nous emplaaments per algunes delles.Trobar el lloc precs suposa la meitat de lxit. Noms cal veure la darreraescultura incorporada, la den Mart Batlle i Viader, al giratori dels Jardinsde Santa Clara. Sha tret tot el suc possible dun bon treball.

Cal reconixer que aquesta regla de la diresi

no s senzilla

El millor mestre s la prctica

La millor prctica s llegir fora i escriure sovint

7/29/2019 66 -juny- 2012

10/22


Petits insectes ...per Merc Pags

A La Vanguardia del 9 dabril passat, lAntoni Puigverd, en elseu article dels dilluns, escriu Elogi de les abelles, un bonici romntic recorregut per les dierents estacions de lany onindica els alarmants canvis climtics que ha soert cadascuna.Aquests canvis alteren el cicle de les estacions de manera vis-tosa, segons Puigverd.

Un altre aspecte de qu tracta larticle s del signicat dela esta pasqual per als cristians. Parlant de la tradici jueva,Puiverd diu: La seva esta ms assenyalada era la Pasqua quecelebra la de lesclavitud del poble dIsrael i linici de la sevallibertat. El divendres sant, que commemora la mort de Jess,sapagaven tots els llums i a la tarda del dissabte al diumengesencenia un oc nou. Encara avui, sencn de nit un gran ciripasqual. Part essencial daquest ritus s lexultet o preg pas-qual, un dels cants ms bells de la litrgia catlica, que convi-da a alegrar-se de la resurrecci de Crist, una resurrecci que

dna un sentit nou al mite jueu de la llibertat. Aquest cant t lagrcia de nalitzar amb lelogi de les abelles elaboradores de lacera, de la qual sha elaborat el ciri pasqual. Sorprenent! El cantusiona la celebraci teolgica amb la de la natura.

Aquest article, la veritat s que mha illustrat molt. Lhe llegitmoltes vegades, i aqu nhe et un petit resum el ms b quehe sabut perqu lescrit no t prdua, cada punt saprota almxim. Aquest relat que Puigverd a de la Setmana Santa, asetanta anys que el sento explicar, i mai cap sacerdot i nheescoltat molts mhavia et entendre de manera tan senzilla i

tan clara que la Pasqua s la esta ms suggestiva en la tradicijueva, aix com el signicat de la vetlla Pascual, la resurreccide Crist, els cants litrgics, el ciri pasqual, la llum... Mai haviacopsat tan b el missatge!

Per si b tot larticle s un poema, s admirable, sorprenent,

el que ens conta de les abelles, aquests insectes que ms aviatens molesten, dels quals ens an por les seves doloroses pessi-gades, el seu ver, i que en canvi ens proporcionen la mel, tandola, la cera, el pollen... i moltes coses ms, totes elles benvaluoses.

Segueix Puigverd, a poc llegem a la premsa el resum de dosestudis cientcs que demostren que els pesticides sn causade la drstica minva de la poblaci dabelles pollinitzadores.Estan en risc seris de desaparixer. s sabut que, sense abe-lles, sense pollinitzaci, la vida no es podria mantenir. La crisieconmica que ens desespera, el circ del utbol al qual ens lliu-rem amb exasperaci, les amables vacances de Setmana Santa

o el sdic atur perdrien el signicat sense les abelles. La prima-vera no tornaria. Si totes les abelles perdessin el rumb, com jacomena a passar, les ors dabril deixarien dexistir, i la terraquedaria morta, en hivern perpetu. (...) Preocupats pel diner, elpoder i la glria, oblidem que hi ha detalls com un insecte delsquals depn tot.

El descobriment de la complicitat de les abelles amb la natu-ra, amb el medi ambient, la importncia que tenen aquests in-sectes per tot sser vivent s sorprenent! No oblidem que Pui-gverd s un excellent pedagog, per tant no ens ha destranyarque sexpliqui de manera tan entenedora.

Sempre he llegit escrits i he sentit relats sobre aquests ani-

malons, tots molt interessants, he provat la seva exquisida mel,el pollen, la gelea reial, tan til per a la salut... Per aquestanotcia, no la coneixia.

Deixeu-me acabar ent esment al meu antic llibre de lecturade quan anava a lescola dUll. En un ragment deia: Las abe-jas elaboran cera y miel y dan un gran ejemplo de laboriosidada los hombres. Daquell temps tamb tinc ben present algunade les seves doloroses pessigades en dies de verema. Cap anyens escapaven de patir-les! Margrat tot, espero que la seva m-sica brunzidora continu.

La grandesa del nostrepaisatge ruralper Albert Llauss i Pascual

Un diumenge al mat, a principis del passat mes dabril, vaiganar a er un vol amb la bicicleta, com aig sovint, des de To-rroella ns la Bisbal, tot resseguint el curs del riu Dar. El tempsera delicis, plenament assolellat, per no calors a causaduna lleu brisa de tramuntana.

Grcies a aquest aire, latmosera era especialment neta itransparent, podent-se albirar amb acilitat ns i tot la texturade muntanyes llunyanes com el Tur de lHome o el Canig,encara nevat. Desprs de les pluges dels ltims de mar elssembrats havien reviat, i presentaven un verd intens i la ermavoluntat de er una estirada. A ms, els marges dels camps ha-

vien orit i els insectes aprotaven per brunzir amunt i avall. AlDar hi circulava aigua, com ha et tot aquest hivern passat, i ales seves aiges hi nedaven les carpes i els necs. El recorregutal llarg de la seva mota s especialment agrat, travessant al-guns dels paisatges agrcoles tradicionals ms ben conservats

7/29/2019 66 -juny- 2012

11/22


de lEmpordanet, des dels ruiters orits de la vora del Ter nsels sembrats impetuosos que acompanyen el Dar, i la ruralitatque hi aporten pobles com ara Gualta, Serra de Dar, Fonolle-res, Matajudaica, Casavells o Castell dEmpord. En denitiva,tota aquesta combinaci de actors avorables i atractius, va erque en aquest trajecte em creus amb un nombre excepcio-

nalment elevat de persones. Alguns caminaven, altres tot justnaprenien, els ms tonicats corrien, molts anvem en bici,i tots gaudem daquest entorn i dia privilegiats. Fins i tot entres casos vaig creuar-me amb gent que havia et una paradaper er-se otograes al costat del riu, a la vora dels camps, orecolzats en un arbre amb un dels pobles esmentats o el Ca-nig com a ons escnic. Es reconeixia cilment que moltsdaquests passejants no eren locals, sin que es tractava de vi-sitants ocasionals, part dels que lEmpord rep cada cap de se-tmana i estius i que, de ben segur, sallotjaven en alguna casarural propera o anirien a er el dinar en algun dels molts res-taurants que noereixen. Heus ac, ms enll del benestar que

un passeig en un dia aix aporta a la qualitat de vida dels ciuta-dans, un exemple del valor econmic del paisatge. Potser mai,enlloc, he vist tal auncia de passejants en un espai verd nourb i no protegit.

No obstant, el recorregut encara dista de ser perecte. Si bla mirada humana interioritza impactes com la canalitzaci dela connexi del Dar amb el Ter, les obres dentubament delRec del Mol de Pals, les cases modernes i de colors brillantsque han prolierat als poblets rurals empordanesos o la presn-cia dabocaments de runes en alguns punts del Dar; aquestsno deixen dexistir i disminueixen parcialment la qualitat delexperincia sensorial. Aortunadament, encara hi ha angles

dels dels quals els nuclis de poblaci mostren tota la noble-sa del seu passat grcies a restauracions dutes a terme ambsensibilitat i la matriu agrcola, de camps de conreu, segueixdominant mpliament el camp visual de lobservador durantgran part del recorregut, com ho ha estat ent al llarg de moltssegles. Actualment, per, la industrialitzaci sense miramentsdalgunes estructures i processos del camp, com lentubamentdels canals de regadiu i la progressiva desaparici de margesarbrats, a tmer que aquesta matriu vagi pel cam de la des-virtuaci que ja han experimentat tants pobles rurals. El greudaquest canvi, per, s que no es localitzaria noms en espais

concrets, sin que suposarien la transormaci completa delpaisatge, perqu s precisament el mosaic agrari el que domi-na i conereix carcter al nostre valus paisatge.

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys hem observat comha prolierat, a les zones de ruiters, la implantaci de sistemesde protecci de la or i la ruita contra el sol i les pedregadesbasats en el cobriment de les plantacions amb malles sintti-ques, de vegades blanques, de vegades negres, i de tota lagamma de grisos que els separen. Ara, a lestiu, quan hom mirala plana des dun punt elevat: el Montgr, Roca Maura, el puigde la ont Pasquala o el Pedr de Pals, ja hi veu tot de campsde colors impropis de la plana, impropis del paisatge agrco-la. Tanmateix, les malles desenvolupen una unci important,i shan mostrat ecients a lhora de protegir la collita rutcola.Amb un beneci evident, pot ser acceptable la implantacidaquests sistemes, malgrat que no siguin el ms desitjabledes dun punt de vista esttic. Ara b, en el tram nal del meurecorregut de retorn a casa, a la vora de Sant Iscle, vaig obser-

var-hi un enomen molt ms preocupant, per b que encara noests: una nova plantaci de ruiters arrenglerats en espatlleraque ha substitut els habituals pals de usta que serveixen perpassar el cablejat que suportar la planta i els tubs per al rega-diu gota a gota, per pals de majors dimensions ets de ormig.La muni de pals, en un paisatge pla com el de la plana del Ter,i en un moment de lany en el qual el blat de moro tot just des-punta de la terra, es a visible des de quilmetres de distncia,com una gran massa articial de color blanc. Dubto que ningshagi parat a pensar el dany que pot causar la implantaci agran escala daquesta novetat sobre el paisatge. I potser peraquest descuit no es requereixen trmits per avaluar limpacte

visual i paisatgstic que un camp de pomeres pot tenir. El cas,per, s que si es popularitza el ormig al camp, la petja quepot deixar sobre el paisatge empordans, de lalt i del baix, potser realment neast. El ms lamentable del cas, per que alhoradna esperances per a la recticaci, s que els nous puntalsde ormig no realitzen millor la unci que ja eien els pals deusta ni introdueixen cap altra propietat addicional. Pel b delpaisatge empordans, que s el b de tots, ms val que trobemla ormula o desenvolupem la sensibilitat per evitar que aquestdespropsit sescampi.

7/29/2019 66 -juny- 2012

12/22


Dedicat a lAlba en el seu vint-i-cinqu aniversari

El preceptes de Quir representen una srie de mximes oconsells, tant de carcter religis i moral com prctic, posatsen boca del centaure Quir, el mtic educador dherois clssicstan prestigiosos com Aquilles o Jason. Hom els atribueix alpoeta i savi Hesode, autor dobres majors com la Teogonia iels Treballs i dies, entre daltres. Natural dAscra, Becia (regidel nord de Grcia), Hesode -segons Herdot- va viure cap alany 850 aC.Quir s el ms clebre, ms assenyat i ms savi dels centaures:ssers mitolgics meitat homes i meitat cavalls que vivien a lamuntanya i al bosc i salimentaven de carn crua i tenien cos-tums molt brutals. Quir, en canvi, no t el carcter salvatge

dels seus congneres, s benvol, hospitalari, estima els hu-mans i no recorre a la violncia. Quir ou el primer a descobrirla botnica medicinal. El seu mestratge comprenia la msica,

INTOCABLE, cinema peraplaudirper Jordi Bellapart

La gent no acostuma aplaudir les pellcules, per aix sem-pre ens sorprn agradablement el et de sentir aplaudimentsal nal duna projecci cinematogrca. Moltes vegades leshem pogut escoltar a les sessions inantils, els nens es deixenemportar per all que durant una hora i mitja els ha enartat ies deixen anar al nal amb un ort aplaudiment, per expressarque sho han passat molt b.

Arrancar un aplaudiment del pblic adult al cinema, s moltdicil per aquests darrers dies ho he pogut experimentar en

Els preceptes de Quir.Mitologiaper Adri Arboix

lart de la guerra, el de la cacera, la moral i la medicina. Quir vaser tamb un metge clebre, i ns i tot va practicar la cirurgia.Jaume Prtulas i Sergi Grau, prestigiosos autors dun acurati complet recull reerit a la saviesa grega arcaica, tradicional-ment anomenada tamb pensament presocrtic -un dels pi-lars de la losoa occidental-, dediquen un espai propi als pre-

ceptes de Quir en lapartat de poesia hesidica. Navancemun tast.

Foll qui deixa el que t a labast i encala l inabastable.Dels joves, les proeses.Les proeses, dels joves; els consells, dels majors; dels vells,les pregries.Amb el teu pare, conv que siguis [] dcil.Abans dhaver sentit ambdues parts, no passis judici.Viu la cornella xerraire durant nou generacions dhomes do-tats de jovenesa. El crvol viu com quatre cornelles.El corb envelleix el temps de tres crvols. I el nix viu com

nou corbs. Com deu nixs perdurem nosaltres, les nimes debells rulls, lles de Zeus, que porta lgida.[1]

Bibliograa1. Prtulas, J.; Grau, S. La saviesa grega arcaica. Adesiara edi-

torial. Martorell, 2011.2. Grial, P. Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions

de 1984. Barcelona, 2008.3. Bonada, L. Dues editorials lluiten entre si per introduir el

lector catal en el pensament grec presocrtic, El Temps,14 de ebrer de 2012, pgina 69.

[1] O sigui, que les nimes viurien un lapse de temps equivalenta 9.720 generacions humanes, almenys dacord amb aquestsversos (nota dels autors).

dues ocasions, en dues pellcules molt especials. Les dues deproducci rancesa. En aquests moments Frana s un pasamb una producci cinematogrca variada i de qualitatextraordinria, matreviria a dir la millor del mn. Una de lespellcules s en blanc i negre i muda: The artist. Una agradablesorpresa cinematogrca que ha satiset cinls i pblic en ge-neral i que ha guanyat cinc Oscar. Una original i atrevida obra

que queda condemnada a perpetutat a ser una d'aquellesobres que t'obliguen a estimar el cinema.

Laltra, una comdia que, amb un paraplgic de protagonis-ta, et a riure amb ganes al llarg de tota la projecci: Intocable.Prop de 20 milions de persones han anat als cinemes del pasve a gaudir daquesta original i sorprenent pellcula que, se-gons ens indiquen en els crdits, est inspirada en una histriareal. Si alg que no coneix la pellcula ens pregunta de quva i li diem que s una comdia sobre un negre que cuida unparaplgic i s molt divertida, el ms probable s que es pensique li estem prenent el pel.

La principal virtut dIntocable, s la ugida de la compassi.

Saber, magistralment treure el suc duna situaci realmentextrema amb un s extraordinari de lhumor. La situaci duninvlid que noms pot er servir la boca com ajuda motriu ide comunicaci, cuidat en la seva vida quotidiana per un jovede color, podia ser una porta oberta a les llgrimes cils i als

7/29/2019 66 -juny- 2012

13/22


Per la porta del darrerede la vidaper Javier Zuloaga

Quan un bon llibre cau a les teves mans i decideixes, gaireb

per sobre de qualsevol altra cosa, rendir-te al seu argumentns arribar a l'ltima pgina, sol ser perqu has trobat quelcomde dierent. Sn aquestes histries que mantens en el record ique, tard o dhora, et porten a la reexi.

Fa gaireb cinc anys, quan vaig arrencar aquest bloc, vaigpenjar un article, "Los camaradas del miedo", desprs d'haverllegit dues histries semblants a les que em reeria lnies a dalt.Cliqueu l'enlla i llegiu-lo, s en castell. Val la pena.

Tracta d'Histria dun alemany, de Sebastin Hafner, i deLos peces de la amargura, de Fernando Aramburu. El primer,alemany que, ugit a temps dels horrors del nazisme, va er-se vell i va morir a Londres, desprs d'escriure una reconegu-

da biograa de Churchill, mentre que el segon s proessord'espanyol a la universitat alemanya de Lippstadt i prolc au-tor de relats i novelles.

L'estiu passat vaig llegir El trompetista del Utopa, en qul'autor es deixa portar, amb bona ploma, imaginaci, humori gran sensibilitat, per descriure el retrobament de Benito La-cunza amb els seus orgens a Estella.

Era la segona ocasi en qu, com a lector, em trobava ambFernando Aramburu, a qui a poques setmanes li vaig dedicarde nou les hores necessries per saber qu ens vol explicar enla seva ltima obra, Los aos lentos ( Tusquets Editors).

Per no esmorteir linters que desperta l'obra per si mateixa,s que els dir que Aramburu, com va er en Los peces de laamargura, entra sense complexos i gran llibertat en el grandrama que encara amaga el terrorisme i no s si a la llargas encara pitjor lenquistada intolerncia amb qu els bascoss'han acostumat a viure, perqu no han pogut extingir-la.

En les seves dues obres, l'autor entra per la porta del darrerede l'assumpte, la que dna accs a les mincies de les cosesaparentment menys importants. No, no escriu sobre els trans-cendentals problemes amb qu ens bombardegen els gran-diloqents ni porta el lector de passeig per la transcendental

supercialitat del "conicte" o "problema" basc. No, Aramburus'atura, en Los aos lentos, en la vida d'una amlia que viu albarri antic de Sant Sebasti, on va a parar un nebot de vuit anysvingut de Navarra perqu a casa no hi havia pa per a tots, iexplica a l'autor el que va veient en la seva nova vida.

Amb una gil estructura literria, Aramburu descriu el dramad'una gent en qu el radicalisme se'ls ha colat a casa a travsde la captaci del jove Julen com a activista d'ETA. Per aques-ta circumstncia no s el ms important, ja que el que esglaias el drama de les persones que l'envolten. Acabar de rellegirAramburu m'ha portat de nou a la reexi que em vaig er acinc anys.

Qu sl'important? El ques ormalment im-portant no ser sen-zillament quelcomaparent?

Vivim momentsde tensi, que serananalitzats amb unamica de serenitat un

cop el pas del temps hagi actuat com a blsam i quedin al des-cobert les evidncies dels problemes que avui som incapaos

de resoldre.

Un dels tpics ms gastats en aquest pas, al reerir-se als ciu-tadans en el seu conjunt, ha estat el de "la majoria silenciosa".D'aquesta manera venia a dir-se que no s dolent urgar en larealitat de la vida de les persones corrents, abans de decidircom aquestes han de ser, pel que han establert els dogmesideolgics o les conquestes socials intocables.

Per de vegades, quan miro per la nestra dels mitjans oparlo i discuteixo amb qui conec sobre qestions complexes,acabo sentint que tamb nosaltres, els que ormem aquestamajoria silenciosa i no ens juguem ms que la supervivncia,ens estem deixant pasturar pel dirigisme intellectual de les ve-ritats inamovibles.

Per aix, en llegir de nou Fernando Aramburu a Los aoslentos, he pensat que s molt important saber trobar aquestaporta de darrere de la vida per conixer el que de veritat estpassant dins della.

estereotips propis duna situaci dolorosament extrema comaquesta. Tot al contrari. Un intelligent gui sap acompanyarles situacions dramtiques, amb les humorstiques, comple-mentant-se en tot moment.

Els autors daquesta obra (gui i direcci), Oliver Nakache iEric Toledano, aconsegueixen presentar-nos la histria de dosmons enrontats que, poc a poc, congenien ns orjar unaamistat tan absurda, divertida i slida com inesperada, una re-laci nica en la seva espcie de la qual salten espurnes.

Una pellcula que es pot entendre com a senzilla, modesta,per amb escenes de gran calibre, que no cerca altra cosa que

er passar una estona agradable i que ho aconsegueix. All quesorprn s que ho aci amb dos personatges molt especials iantagnics: un home paraplgic de vida acomodada (FrancisClouzet) i un immigrant de rassa negra sortit de la pres (OmarSy).

Un xit indiscutible que ha recaptat uns 312 milions dedlars convertint-se en la pellcula de parla no anglesa mstaquillera de la histria. Els que us lheu perdut i els que us heuquedat amb ganes de veure la versi original, la podreu veureen la seva versi en rancs aquesta estiu, al Cinema Montgr.

7/29/2019 66 -juny- 2012

14/22


Encara hi sou a tempsper Maria Teresa Calabs Casas

Hi ha una secci a la llibreria que no em mirava amb inters lector: els cmics.

Gran error. Gravssim error.

No puc imaginar tot el que m'he perdut ns ara. Grcies a la descoberta de l'obra dePaco Roca, Arrugues, de l'editorial Astiberri, he recuperat un estil que havia abando-nat com s'abandonen els jocs de la inncia.

Hi ha una gran cultura a la secci dels cmics de les llibreries. Com tot, cal observar,deixar-se aconsellar i buscar el tresor entre l'oerta editorial.

Parlem d'en Paco Roca i d'Arrugues.

Inspirat en l'observaci del procs degeneratiu que pateix el pare d'un seu amic n-tim, malalt d'Alzheimer, en Paco Roca ens impacta amb unes imatges i textos con-tundents, directes, brillants.

Amb un minut de lectura rebem el primer impacte, sobtat, dur, el coneixement d'unarealitat que no permet marxa enrere.

Acceptada la situaci i davant la impotncia dels lls, s'ha de buscar una soluci. La

ms prctica s evident: un residncia per a la vellesa. El lloc on s'entra per no sortir-ne ns al nal de la vida.

Al costat del malalt, el lector entra en una nova orma de vida i va coneixent els com-panys de residncia, les normes necessries, el costums carregats de monotonia.

La vida i la mort, l'amistat i les trampes, les humiliacions i la murrieria, l'humor il'amor en tots els seus registres es troben a Arrugues.

Paco Roca ha rebut el premi Nacional del Cmic 2008 amb aquesta obra i jo li do-naria un premi personal perhaver-me donat una lli.

Com a llibretera no podiadesconixer la cultura que

tenia en el prestatge dels c-mics de la meva llibreria.

Llegiu cmics. Encara hisou a temps.

Europanecessita unimpulsper Xavier Ferrer

La Uni Europea, entesa com el procs

integrador en dierents mbits, ens haportat, desprs de prop de seixanta anys,a una Europa amb importants poltiquescomunes que composen una rea devint-i-set estats, amb prop de cinc-centsmilions de ciutadans i amb un producteinterior brut conjunt que supera al delsEUA, per tant s l`rea econmica msgran del mn. Si ho mirem amb perspec-tiva histrica, veurem que hem passatduna Europa devastada i amb els estats

enrontats, a una uni amb moltes siner-gies conjuntes que ens permet ser pre-sents i inuir en el concert mundial i totaix amb valors com la pau, la democr-cia, la llibertat, el respecte a les minoriesi als drets humans.

Aquests sn els avantatges de la inte-graci europea, absolutament vlida enels temps que corren. Per com tot pro-cs arriba un moment que sha de revisari ms si hi ha actors externs que alteren

lequilibri establert, com s la greu crisieconmica que aecta el mn occidentali de ple, tot i que amb dierent mesura,els estats europeus. Europa avui es trobaen un crulla de la qual procura sortir-neper que no acaba de trobar el cam. Estcercant solucions a la crisi econmica i aldeute, per les disuncions estructurals ieconmiques dalguns estats, no li per-met trobar un sortida clara i conjunta.Sn prou conegudes les imposicionsdausteritat i les dicultats daquesta po-ltica i que ara es vol compaginar ambmesures de creixement, que de ben se-gur seran positives, per que els resul-tats es veuran a mig termini i a ms no esdisposa de molt marge per er les polti-

ques de creixement que realment es ne-cessitarien. Si com sigui, Europa ha de eruna catarsi, una reexi sincera de comvol organitzar-se.

No pot ser que no se spiga qui manao pitjor, er la sensaci que mana unestat, en comptes de ser a travs delconsens de tots, amb protagonismedel president del Consell Europeu i dela Comissi Europea. Ara que ja tenimun embri de govern econmic, amb lasignatura del tractat del mes de mar,sha de donar el pas i apostar per la viapoltica, valorant ns a on es vol arribar,per amb la vista posada en que, si vo-lem ser inuents i respectats en el mn,

ens hi hem de presentar com una unitat

poltica que, a ms, s la millor garan-tia de deensa de leconomia i de leuro.Tamb sha de er un pas endavant en lespoltiques que encara no sn comunes ique sn estratgiques, com el cas de lagesti de lenergia, de la immigraci odel medi ambient. Tots aquests mbitshan de ser regits pel mtode comuni-tari, en detriment de la gesti estatal.Laposta per una Europa unida no s unpossibilitat, s una autntica necessitat,entre daltres coses, perqu retornar alsnacionalismes estatals s veure labisme.Ens cal una Europa orta, ecient i demo-crtica, que generi seguretat i conanaa la ciutadania, que garanteixi la llibertatdels ciutadans i que sigui un reerent

econmic, social i poltic en el mn.

7/29/2019 66 -juny- 2012

15/22


Lavi Llucper Lluc Sal i Ferrer

De lantiga imperial Trraco dels romans, o, si ms no, delslmits ms apartats de la seva comarca, lluny, ben lluny, on laterra s aspra i seca, on am i mestral cavalquen junts, on lEbrepassa avall, sense pressa, indierent al clam silencis dels as-sedegats rostolls que, agnics, miren, amb innita amarguracom laigua es perd, insensible, cam del mar.

Terra de pobles oblidats i miserables, on la gent no podia re-cordar quan va caure la darrera pluja, on els braos i les esque-nes podien encorbar-se i envellir, sense arribar a saber el ques una bona collita. Dall, de per aquelles terres era ll el meuavi. Lavi Lluc va nixer a Asc, i all es va casar amb lvia Car-me, amb qui varen tenir dotze lls, dels quals noms varen viu-re sis. I all, en aquell poble, podia haver-los mort la gana si elmeu avi no hagus pres la decisi de mancar, de ugir daquellpurgatori sense utur per provar de er-li un repte a latzar, i erles seves Amriques. No les Amriques de veritat, perqu ellno podia embarcar tota la amlia, una amlia que estimava, ique no hauria deixat per res del mn. Per podia er el que vaer; emigrar tots junts, en un carro, cap a la capital ms rica delpas: Barcelona. Aquest xode es degu produir en els primersanys del segle XX. Llavors, com ara i com sempre, a la capital nohi havia lloc per als pobres, i s per aix que varen haver danar

a viure a Horta, que en aquell temps era un poblet de rodalies.

Dall vnen les meves arrels. Les meves i les de tots els meuscosins, homes i dones que portem la mateixa sang i que, tot iser cosins, ens estimem com a germans, si b el poc tracte quehem tingut, al llarg dels anys, hagi et que no ho sembli. B scert, per, que aix t la seva explicaci, i s que catalans decap a peus patim tots els deectes que caracteritzen els quehem nascut a la nostra terra. I s que el catal s molt capadestimar i estima com el que ms, per li costa Du i ajut ma-niestar-ho. Ens estimem, s, per ens a vergonya dir-ho.

Recordo que lavi Lluc era el ms alt entre tots els homes dela amlia. Potser 1,90 m? No podria assegurar-ho, per era unaperxa molt considerable. Robust, sense ser gras, lamplada dela seva esquena i la gruixa dels seus canells cridaven latencide tothom. Una altra cosa notable era la serenor de la seva mi-rada. Era un home que entrava pels ulls i es eia estimar pels

qui el tractaven. Atesa la seva bonhomia, ning hauria dit que,de jove, va allistar-se voluntari a les orces de xoc de lexrcitcarlista. Exiliat durant un temps a Frana, sembla que en unaocasi en qu shavia de er un adob a la torre de lesglsia,ell tot sol va redrear i emplaar una monumental escala. Unaeina que no havien pogut er un parell dhomes. Era un homemolt orut. Amb mi tenia molta pacincia, i a les nits, quan arri-bava a casa cansat de treballar tot el dia, em eia seure sobre elsseus genolls i em repetia els contes que a mi magradava sentir.Era cantador, i ja he dit, en alguna altra ocasi, que a ell i alsmeus oncles els dec la meva aecci a cantar. Una aecci queha caminat amb mi, al llarg dels meus dies, que ha compartitles meves alegries i mha asserenat en les hores de dol. Comtamb mha ajudat a recordar els temps de la meva inantesa,all, a Horta, en aquella enyorada Villa Carmen. I ja s que scun pesat, per repeteixo: lavi Lluc era un home bo.

Que os un home bo, per, no vol pas dir que os un sant.Quan jo tenia nou anys llavors ja ens havem traslladat a Bar-celona, amb la mare i el meu padrastre, de bon record el meuavi solia baixar per passar un dia o dos a casa nostra. Doncsb, alguna vegada em duia amb ell al Parallel, a veure com lescoristes dels music-hall ensenyaven les cuixes i la pitrera. I sem-

pre a primera la. Estic segur que si lvia Carme hagus tingutsalut, en lloc de dotze lls nhaurien tingut una vintena. Tot unhome, el meu avi.

Ja se sap, per, que ning s perecte, i ell, pel que sembla,es veu que tenia problemes de bragueta... i el metge li deviareceptar una cura de aldilles. Aquesta enutjosa i mal vistamalaltia de lavi, curiosament van heretar-la tots els mascles dela amlia.

Tot aix, per, sn peculiaritats sense cap mena dimportncia,i si s cert que al cel acullen tots els homes bons, ben segur que

all hi ha un home que mereix estar-shi. Aquest home, que jorecordar mentre visqui, va morir poc abans que jo es divuitanys, i el vaig plorar, el vaig plorar molt, perqu lestimava. Eralavi Lluc, el pare de la meva mare.

7/29/2019 66 -juny- 2012

16/22


El mal dAlzheimerper Pilar Solanas

El mal dAlzheimer sol aparixer a partir dels 65 anys dedat ies tracta dun procs neurodegeneratiu que provoca deterio-raci cognitiva i canvis de conducta.

A la pgina web www.alzheimercatalunya.org es pot con-sultar inormaci molt til sobre la malaltia: ajudes, activitatsrecomanades, ltims descobriments, assessorament per al cui-dador, coneixements importants quan la malaltia es conrma,etc.

Cal vigilar aquests smptomes:

Prdua de memria quotidiana: qu hem menjat?

Preguntar moltes vegades el mateix, malgrat que shagi do-nat la resposta cada vegada: mhe pres la medicaci?

Deixar objectes en llocs estranys: ulleres a la nevera.

Oblidar el nom dels objectes que tenim a labast de la mira-da: no saber dir orquilla quan estan menjant.

Desorientaci del temps i del lloc: no saber si s mat o tar-da. No conixer el cam a casa.

No saber com utilitzar un objecte com: raspall de dents,telon, pujar una cremallera.

Canvis dhumor sense motiu, enadar-se per oteses.

Falta dinters per activitats que abans agradaven: veure ci-nema, ballar, llegir.

Si sobserven aquests smptomes, cal consultar el metge ier una diagnosi al ms aviat possible. Si es conrma la malal-

tia, hi ha mesures que poden evitar problemes majors composar una polsera amb ladrea o el telon dels amiliars. Ladesorientaci del malalt dAlzheimer pot dur a problemes moltgreus.

Hi ha recursos per retardar levoluci de la malaltia i tenir lamillor qualitat de vida possible. Continuar la vida social ambamics i amiliars, er exercici segons les possibilitats, evitar es-trs amiliar, trasllats, discussions, etc.

Al Regne Unit sha publicat lestudi Els benecis del diag-nstic i tractament preco i sha donat gran importncia a ladetecci rpida de la malaltia. Lajuda dels proessionals, tantper al pacient com per al cuidador, com ms aviat arriba menys

traumtica s ladaptaci a linevitable canvi de vida.

Comprendre i acceptar la malaltia s imprescindible i indis-pensable per al cuidador. Cuidar el cuidador s onamentalquan lAlzheimer entra en una llar.

Cultura i tradici dels

Fula Kundaper Habibou Baldes totalment pobre un poble?

Recordem que els Fula Kunda viuen al sud del Senegal. Siparlem de la seva economia, s que es pot dir que els FulaKunda sn pobres. Per contra, sn dels pocs pobles del mnrics per la seva cultura, les seves tradicions i una hospitalitatincomparable. s un poble que us dna la benvinguda amb elsbraos oberts, el somriure als llavis i un cor jois.

Tingueu en compte que entre els Fula Kunda, el oraster s elrei. De quina orma s rei? Aix s el que tractar d'explicar en

poques paraules.La seva arribada: a Fuladu, quan hi arriba un oraster, s rebut

pel pare o la mare de la amlia. Se li dna la millor cadira perseure. Se li dna aigua per beure. Els membres de la amliapassen per torn a saludar-lo i li donen la m dreta.

El seu habitatge: entre els Fula Kunda, hi ha amlies que te-nen una cambra de pas o, si no, un membre de la amlia sdesallotjat per allotjar el oraster tot sol en una habitaci, per-qu sigui lliure i pugui descansar quan ho necessiti.

El seu menjar:

L'esmorzar dun oraster consisteix en grans dosis de ce-reals locals, llet o ca amb llet i pa.

El dinar es compon darrs amb peix o pollastre, xai, cabra,vaca o nec.

El sopar oert al oraster s a base de cuscs de cereals lo-cals amb salsa de ulles o cuscs amb llet de vaca.

El seu desplaament: quan un oraster va d'una casa a laltrao d'un poble a laltre, va acompanyat, no pas per alta de segu-retat, sin per respecte, cortesia i perqu tingui un guia que elcondueixi.

La seva partida: quan un oraster ha de marxar, se li donenregals simblics (teixits, cereals, pollastre, cabra o xai). Es posaa la seva disposici un mitj de transport (bicicleta, motocicle-ta) per acompanyar-lo al seu poble dorigen.

Vols ser rei un cop a la teva vida? Doncs vine a Fuladu.

7/29/2019 66 -juny- 2012

17/22


1932 1936 - SEGONA

POCA DEMPORION (2)per Jaume Bassa PasqualEl mes de maig vrem repassar amb algun detall el primer

nmero de la segona poca dEmporion (196), que era pledeuria i doptimisme.

Amb aquest article de juny, i amb un altre en una properaocasi, voldria comentar els dos ltims nmeros daquesta se-gona poca. Les pgines daquests dos exemplars (295 i 296)mostren la situaci histrica torroellenca el juny i juliol de 1936:si b sembla que ning no sesperava laixecament tan imme-diat del general Franco ni lesclat parallel de la revolta anar-

quista que cremaria esglsies, mataria capellans i perseguiriaa mort amlies benestants i gent de dretes, alguns escrits re-ecteixen la inquietud daquells moments plens dincertesa idenrontament social.

El nmero 295, que seria el penltim de la segona pocadEmporion, surt un mes abans del 18 de juliol de 1936, en qucomencen els tres anys de guerra civil i de bogeria ratricida.

21 de juny de 1936 Nmero 295.

El seu contingut, a primer cop dull s ora normal, la im-pressi s que ning no es temia la catstroe. Noms hi hauna lleu reerncia de Josep Castells als moments preocupants

que travessaven i un article de Lucianus (mossn Viver), querebutja les actituds de la dreta que emparant-se de la religi,omentava lanticlericalisme, i mostra la trencadura social quesanava maniestant a la vila. Fem un reps rpid daquest n-mero:

La resurrecci del joc de pilota Josep Castells hi exposa(tres pgines) la gran revialla daquest joc tradicional, en unaconversa amb un pilotaire, Joan Mates. Llegir-ho s interessantpel et curis dhaver-se recuperat en aquell temps un esporttan especial, tamb pel reguitzell de noms, cognoms i motiusque va citant, per potser encara ms com veurem- per la ra-se nal de larticle. Explica primer que, abans daquell moment

de recuperaci, hi havia hagut a la vila els rontons den Jomba,den Gana, den Toms, den Saldoni, i una bona colla de bonspilotaires: lAntoni del Mas Nou, en Llus de les Olives, en Sisetde la Pauleta, en Met Garroer, en Miquel Vila, en Mingo Gori,...i la nova generaci: en Pacatilla, en Pars Conillet, en Xuix, enPetrin, en Ricard Calent, en Siset Saldoni, lHereu, en Sildo, enNiset Japetons, en Bastonets, en Miquelet del Centro,... I diuque a les conrontacions amb els Estanquers de lArmentera,en Condom de Rupi, el Corder de Parlav, al ront no shi ca-bia i tot el barri bullia danimaci... (La guerra tamb sen vaendur tot aix). Per, com hem dit, cal remarcar que la rasenal reerida a aquest joc destacava

... el seu valor social, car ell actua daglutinant en uns mo-ments tan desagradables per les moltes coses que preocupeni desuneixen.

Les dretes espanyoles i el Cristianisme Lucianus (mossnViver), sota el ttol de Filosoes, contraposava actituds deDretes i Cristianisme. Ms avall en parlarem ms.

Cartes a un amic lluny Grimany de Montgr escriu el diade Corpus, aleshores gran esta, avui prcticament desconegu-da, a un torroellenc resident a lArgentina.

Llions vulgars de llengua catalana Annim

Filatlia C. Pvre.

Notcies Pas del pintor Joaquim Mir Pas de la Volta Ci-clista a Catalunya Concurs de otograa Canvi de caeter alCinema: Narcs Coll Pas duna esquadrilla davions damunt lavila - Estrena de dues sardanes de Vicen Bou xit de la tem-porada dEls Montgrins Cinema, La Ciudad sin ley (Edw. G.Robinson) Visita dun subscriptor de lArgentina.

Anunci Gran volta al Pirineu, del 2 al 8 dagost, incloa Ara-g, Navarra, Pas Basc, Occitnia, Andorra. 150 ptes. i 200 rancs(qui els havia de dir que aquells dies ja sestaria en plena guerracivil).

Aquest nmero ha passat per la censura (no cal dir que els

temps no eren pas normals).Bibliograa - La Caixa: Set llions dagricultura.

Anunci - RCA Radiola, equipat amb lmpades metlliques,llargs terminis, agent Florenci Carb.

........................................................................

Tornem a larticle de mossn Viver, Les dretes espanyoles i elCristianisme. s sense cap dubte el ms interessant daquestnmero. No hi ha espai per reproduir-lo tot ara aqu ni seriadel cas, per recomano daccedir-hi a travs de lhemerotecadaquest mateix Emporion digital. Llegiu-lo si voleu entendrequ estava passant aquells dies, i veureu quant lluny estava

mossn Viver dels odis i egoismes que van dur a la deseta. Al-gunes rases:

A nosaltres no ens plau gaire de dir-nos dretes perqu ambaquest nom es pretn embolicar qestions i prctiques duncontingut no gens cristi...

Dretes que no practiquen la religi, dretes opressores delspobres, dretes que voldrien er-nos monrquics, si us plau perora...

(I... en la nostra vila les dretes, o molts de les dretes, no sncristianes, ni prcticament ni socialment).

I desprs, de tot en t la culpa el clero s a dir la religi!

Esperit de pobresa. Esperit dhumilitat. Esperit de justcia.Caritat. Per a la vida social... Aix s Cristianisme....

Un terratinent local deia en aquell moment:

No creur que a Torroella hi ha pobres de veritat ns que noels vegi pasturar pels aspres de la muntanya.

Mentrestant, al ca de can Nito, a Fora Portal, un personat-ge dorigen obscur, de nom Fonts i de motiu el Borni, anavaormant un grup daddictes als ideals llibertaris, proundamentcrates i decididament anticlericals.

El nmero 296 dEmporion, lltim de la segona poca, vasortir el dia 12 de juliol de 1936. En parlarem un altre dia.

7/29/2019 66 -juny- 2012

18/22


Els joves escriuenper Aura Sala i Mallol

Aproximaci a la oto-identicaci del do mular al Cap deCreus

Cada any, els alumnes de 2n de Batxillerat presenten els seustreballs de recerca amb illusi i orgull per la eina eta. Algunsd'aquests alumnes descobreixen en aquest treball el que moltpossiblement ser la vocaci de la seva vida o, pot ser, una a-ci que els alegrar els dies ms tristos.

En un principi, el meu objectiu era er un treball relacionatamb els cetacis, os el que os. Rpidament vaig anar acotantlnies, ns a decidir er un estudi comparatiu entre els dons enllibertat i els que es troben en captivitat. Per poder dur a capaquesta comparativa, vaig planicar-me unes quantes visites

al Zoolgic de Barcelona i una expedici en catamar pel Capde Creus a la recerca de dons en llibertat, a crrec de ProjecteNINAM, una plataorma destudi dels cetacis a Catalunya quetreballa en aquesta zona (http://projecteninam.wordpress.com/). Desprs de realitzar aquest viatge en catamar, permotius tics i respecte als animals, vaig decidir no visitar lesinstallacions del zoo. Com que m'havia quedat sense tema peltreball de recerca, vaig ser acollida per Projecte NINAM. Emvan oerir la possibilitat de realitzar un estudi sobre la oto-identicaci del do mular utilitzant el seu patr de treball;cosa que vaig acceptar amb molt d'agrament.

Aix, ja a hores d'ara, el meu treball de recerca es titula Apro-ximaci a la oto-identicaci del do mular al Cap de Creus i,com molt b diu el ttol, l'objectiu del treball va ser intentar eruna aproximaci a la oto-identicaci del do mular utilitzantel patr de Projecte NINAM.

Abans que res, m'agradaria er una petita presentaci delprotagonista de tota aquesta moguda que ha estat el meu tre-ball de recerca: el do mular. Amb poc menys de quatre me-tres de llargada i amb el nom cientc de Tursiops trucantus,el do mular s l'nica espcie de cetaci que resideix duranttot l'any a la costa catalana. El et que es situ al capdamunt dela cadena trca, a que la seva presncia sigui un dels millorsbioindicadors de la bona salut del nostre litoral. Per tant, seriamolt important que es desenvolupessin investigacions dirigi-

des a l'estudi de l'estat de la seva poblaci. Tot i la seva gran im-portncia, el do mular s una espcie considerada vulnerable(sobretot al mar Mediterrani) i molt amenaada per l'activitathumana.

Desprs del do mular, el pilar central del meu treball derecerca ha estat la oto-identicaci, que s un mtode ques'utilitza per reconixer els individus d'una determinada esp-cie d'una poblaci o zona. A mesura que es vagin identicantels individus, els podrem anar incloent dins d'un catleg de o-to-identicaci. Segons l'espcie que s'estigui intentant cata-logar, haurem de otograar una part o altre del cos. En aquestcas, pels dons mulars, s'utilitza l'aleta dorsal. A travs de les

recaptures, s a dir, dels cops que hagi estat vist i otograat elmateix do en dierents albiraments, es poden realitzar estudisd'mbits molt dierents, com ara: er el seguiment dels indivi-dus d'una zona, estudiar la seva delitat territorial o, ns i tot,estudiar els llaos socials entre els individus d'una poblaci. Eltreball es va centrar en la catalogaci de quatre albiraments

de dons mulars, un dels quals vaig tenir la sort de viure enprimera persona.

M'agradaria er esment que, totes les otograes utilitzadesper la oto-identicaci i catalogaci de les aletes de do mu-lar, han estat cedides per Projecte NINAM. Per tant, m'agradariaagrair-los la seva contribuci i collaboraci en el meu treballde recerca, el qual hagus estat impossible de realitzar sensela seva ajuda.

La classicaci dels dierents dons en el catleg de oto-identicaci s un procs molt llarg, ja que comena desdel moment en qu em les otograes, ns que introdumal catleg l'ltima dada d'un do. s per aquest motiu, quel'explicaci del procs ser una pinzellada molt supercial dela eina que realment hi ha al darrera.

El primer que arem ser analitzar i observar les otograesde les aletes dorsals. Per dierenciar una aleta dorsal de totesles dems ens xarem en: les marques que presenta el contornde l'aleta (marcades amb etxes a la otograa adjuntada), laorma de l'aleta, i si aquesta presenta cicatrius permanents.

El segent pas del procs ser anar revistant les otograesde les aletes una per una i, mitjanant l'anlisi explicada an-teriorment, anar buscant semblances entre les aletes. A me-sura que les anem relacionant entre elles, es tractar d'anarclassicant aquelles que pertanyin a un mateix do. Al nal,obtindrem un nmero determinat de carpetes a l'ordinador icadascuna noms contindr otograes de l'aleta dorsal d'un

do mular en concret.Desprs, noms ens altar introduir un seguit de dades decada do (les quals haurem obtingut a partir de l'observacide les aletes dorsals) en el catleg de oto-identicaci. Al -nal, obtindrem un catleg amb tots els dons ben catalogats,cadascun amb les seves dades ms signicatives per la oto-identicaci.

L'ltim punt important del treball de recerca sn els resul-tats. En aquest cas, els resultats obtinguts han estat d'all mssatisactoris, ja que s'han aconseguit introduir en el catleg deoto-identicaci la majoria dels dons classicats, s a dir, se-parats inicialment per carpetes. Tot i aix, noms s'ha obtingut

una recaptura. Aquest baix nombre de recaptures ve donat pelcurt perode de temps sobre el que s'ha treballat en aquestacatalogaci. En quatre albiraments dierents, realitzats tots enun mateix mes, s poc probable trobar dos cops un mateix in-dividu. Per tant, haver obtingut una recaptura ja s una dadadel ms signicativa.

7/29/2019 66 -juny- 2012

19/22


La cuina de la Catrinaper Caterina Bosch

FIDEU DE VERDURAIngredients per a 6 persones:

300 gr. de deus del nm.2

tomata 1 ceba

1 carxoa

6 xampinyons

6 mongetes perones

1 ulla de col

1 grapat de psols

1 trosset dapi

3 grans dall

1 carbass petit

1 albergnia

6 esprrecs

l. de brou

Oli

Sal

Preparaci:

En una paella amb oli aneu soregint totes les verdures, excep-te la tomata, ent pilonets. Quan estigui tot soregit, remeneu-ho, i aegiu-hi la tomata. Quan estigui contat, deixeu que vagicoent-se amb el brou. Poseu-hi els deus i eu-ho coure 5 mi-nuts a oc lent. Deixeu que sacabi de coure al orn.

SEPIA AMB MONGETES DEL GANXETIngredients per a 4 persones:

800 gr. de spia, millor una de gran

1 cabea dalls

1 tomata

300 gr. de mongetes del ganxet

Oli

Sal

Preparaci:

En una cassola amb oli deixeu que la spia, tallada a trossos,

perdi la seva aigua i sense que quedi rossa aegiu-hi els allstrinxats, amb molt de compte que no quedin daurats. Llavorsposeu-hi la tomata i quan est contada aegiu-hi aigua. Espe-reu que la spia estigui cuita abans daegir-hi les mongetes,prviament cuites, i deixeu-ho uns moments tot junt.

Poemes d'arreu del

mnper Susanna BautistaPas: Senegal

Sil Mest Permis de RverSur une terre paisible, tendre coin de l'amiti,J'ai rv d'un monde sans armes ni conit O les enants joue-raient avec lions et ourmis;D'un monde sans guerre ni cruelle douleur Inige par des l-

ches,ces soldats du dsespoir.J'ai rv d'un monde o tous les hommes vivent A l'ombre dela paix, s'embrassant comme des rres, Pauvres ou riches demme peau ou de pays:Toute une amille humaine libre des capitalistes Qui no-yaient dans la misre ses utiles querelles.Sortie des moments sombres, des menaces du nuclaire!J'ai rv d'un monde ou tous les hommes travaillent A la mai-son du bonheur, un seul Monde, une seule Paix.

Si em permet somiar

En una terra pacca, rea sensible de l'amistat,vaig somiar amb un mn sense armes o conicteson els nens juguen amb lleons i ormigues;un mn sense guerra ni dolor cruelinigit per covards, aquests soldats de la desesperaci.Vaig somiar amb un mn on totes les persones viuena l'ombra de la pau, abraant com a germans,pobres o rics, de mateixa pell o pas:tota una amlia humana lliure de capitalismeque es va oegar en la misria amb lesseves baralles intils.Fora dels moments oscos, l'amenaa nuclear!

Vaig somiar amb un mn on tots els homes treballen a la casade la elicitat, un nic mn, una nica pau.

Recita en rancs: Habibou Balde

7/29/2019 66 -juny- 2012

20/22


Grcies a tots i totes!!per Cristina Ruf

Totes les que treballem a la Biblioteca Municipal Pere Blasi us agram moltssim lavostra collaboraci perqu la esta del 5 aniversari os tot un xit.

Va ser un acte divertit, divers i sobretot participatiu. Volem agrair especialment a

tots els que van explicar contes a la marat i tamb la collaboraci de: les Xatis, ElsGrallers del Montgr, Els Geganters de Torroella de Montgr, ngrid Moda, a tots elscompanys de lAjuntament, que sempre ens han donat suport, Rdio Montgr, JordiBellapart, per gravar el ash mob, a Joaquim Riera ,pel muntatge del vdeo dels cincanys, a en Quim Bou, per crear la mascota del Duc, a en Narcs Masvidal, per haver etla mona del Duc i tamb a Emporion per haver-ne et diusi de tot i publicar-nosaquesta nota dagrament.

Angelina, Cristina, Manoli i Marta.

Espai departicipaciper Consell de Redacci

El Consell de Redacci dEmporion harebut el mes de maig aquest escrit:

Si la Galxia sexpandeix...

Perqu no trobo lloc per aparcar?

Per comenar, amb massa reqnciaels vilatans de Torroella hem pensat queels carrers sn petits per donar cabuda alcreixent nombre de vehicles que dia reredia es van incrementant, sense tenir encompte la gran quantitat de cotxes quedurant el perode estival envaeixen lanostra poblaci.

En primer lloc, perqu sen puguin eruna idea, ms del vuitanta per cent delsaparcaments del centre de la vila snsota pagament (la denominada zonablava), a ms els dilluns s mercat, la qualcosa a incrementar les dicultats de tro-bar aparcament.

En segon lloc, els espais lliures de pa-gament sn llunyans i, ns i tot, algunsestan tancats per algun motiu que no-ms el batlle tindr clar.

En tercer lloc, hem de tenir en compteel erri control del personal de les men-cionades zones blaves, ja que tal controlels porten a una vehemncia malaltissa,et que t com a conseqncia una san-ci per passar uns minuts del temps con-tractat; a ms, haurien de tenir en comp-te lelevat preu de la susdita zona blava.

Per acabar, noms que un breu apunt:si les taxes dels aparcaments no tenen un recaptador i alguns prquings roma-nen tancats, per quin motiu lajuntamentno implanta un discret servei dautocarsmetropolitans?

Josep Agudo

A l'aguait del nostre patrimoniper Consell de Redacci

Una aanatorroellenca pocconeguda: ArtDco al Passeig deCalalunnya, 71

ElperidicdigitalEmporion

no es fa responsable del

contingutdelsescritspubli-catsque,entotcas,exposen

elpensamentdelautor.

7/29/2019 66 -juny- 2012

21/22


Cinema i espectaclesper Jordi Bellapart

Pelliculadelmes:

La pesca de salmon en Yemen

7/29/2019 66 -juny- 2012

22/22

Edita Associaci Emporion

Consell de redacci:

JaumeBassaiPasqual

JordiBellapartiRoig

RoserBenetiPugs

XavierFerreriJunquer

GabrielMartinoyiMateu

AnnaMa.Mercader

CelsSaisiBallester

SantiagoSatiEspinetEnricTorrentiBagud

Medalla del Montgr

2008

nywebirevista

:placid.c

at

66 -juny- 2012

Documents