7/29/2019 53 -maig- 2011

1/38

1

nm. 53 -maig- 2011

Editorial

7/29/2019 53 -maig- 2011

2/38

2

Des dels seu inicis, el Museu de la Mediterrnia ha tingut la voluntat danar ms enllde les principals tasques que porten a terme els museus. Sempre sha treballat peresdevenir un centre reconegut com un espai de coneixement, de reflexi de dileg ide recerca al servei de les inquietuds i problemtiques que afecten a les ciutadanes ials ciutadans del nostre temps.

Fruit daquesta voluntat, i enmig de diferents activitats, es posaren en marxa duesgrans jornades, la Jornada Ernest Lluch amb la Fundaci Ernest Lluch i les Trobades deMsica Mediterrnia. Aquestes dues jornades satisfeien una demanda de la gent dela comarca, per encara hi havia un buit que shavia domplir. Tot i ser un petit punten el planeta volem arribar a parlar dall que afecta ms enll de la Mediterrnia i aix com va sorgir la Jornada de Poltica Internacional de Torroella de Montgr.

Aquesta Jornada que es celebra anualment t com a objectiu fer de Torroella deMontgr un punt de referncia on debatre aspectes rellevants de la polticainternacional que afecten i sn dinters dels ciutadans i ciutadanes del nostre pas.

Els coordinadors de la Jornada sn leconomista i politleg Xavier Ferrer i elperiodista, actualment subdirector del diari Avui, Josep Martinoy i compten amb lacollaboraci del Collegi de Periodistes de Catalunya.

Seguidament detallem el ttol i la data de les cinc edicions que shan celebrat fins

avui:

I Jornada de Poltica Internacional - Lestat del mn a linici del s.XXI ( 18 de novembrede 2006)

II Jornada de Poltica Internacional - El futur del planeta (24 de novembre de 2007)

III Jornada de Poltica Internacional - Ha tocat fons la crisi (21 de mar de 2009)

IV Jornada de Poltica Internacional - Les nacions sense estat. El cas dEsccia (20 defebrer de 2010)

V Jornada de Poltica Internacional El Corredor Mediterrani, una via per superar lacrisi. (2 dabril de 2011)

7/29/2019 53 -maig- 2011

3/38

3

En el decurs de les cinc edicions han visitat Torroella i han participat com a ponents ales Jornades de Poltica Internacional personalitats de vlua intellectual i expertes enels diversos temes que shan tractat. Seguidament en detallem el nom i el seu crrec:

Antoni Segura, catedrtic dHistria Contempornia UB Carme Colomina, periodista de Catalunya Rdio Esteve Vilanova, economista Ferran Tarradellas, portaveu d'Energia de la Comissi Europea Francesc Granell, catedrtic dOrganitzaci Econmica Internacional de la UB Francesc Morata, catedrtic de Cincies Poltiques de la UAB Joan Clavera, catedrtic dEconomia Aplicada de la UAB Joan Hortal, president de la Borsa de Barcelona Joaquim Llimona, president del Consell Catal del Moviment Europeu Josep Calb, doctor en Cincies Fsiques, professor de la Universitat deGirona Laura Pous, periodista. Master Political Comunication (Universitat de

Glasgow)

Linda Fabiani (ministra dAfers Exteriors dEsccia 2007-2009) Llus Falgs, periodista de TVE i collaborador dEl Punt Llus Foix, periodista, comentarista poltic i director de La Vanguardia Digital Mariano Marzo, catedrtic de Geologia de la UB Mart Anglada, cap dInternacional de Televisi de Catalunya Miquel Sellars, secretari general dOpini Catalana Ramon Rovira, periodista i ex-corresponsal de Televisi de Catalunya a

Washington

Roger Albinyana, economista i director de la Fundaci Cercle d'EstudisSobiranistes

Salvador Guillermo, director destudis econmics i fiscals del Foment delTreball

Vicent Partal, director de Vilaweb Victor Amors, secretari general de FERRMED

Joan B. Casas, deg del Col.legi dEconomistes de Catalunya

En definitiva, podem constatar que, tant per linters que han significat i perlassistncia i participaci, les Jornades de Poltica Internacional de Torroella deMontgr sn ja un referent en els aspectes internacionals i sn una magnfica eina perdonar a conixer encara ms labundant oferta cultural de Torroella.

7/29/2019 53 -maig- 2011

4/38

4

Notcies

Escrit per Santi Sat

La jove periodista Irene Rigall continua

desaparegudaUn nou cartell, en diversos idiomes,alerta tots els vianants.

Va ser vista per darreravegada el 16 de mar ala tarda.El 20 de mar fou

trobada la seva bossa de m a la zona deTaial.I el seu mbil, darrere de lAuditori deGirona.Si teniu cap informaci, contacteu ambels Mossos dEsquadra. Tel. 972 18 16 00o al nmero 112 dEmergncies.

II Festival de Fotografia de Torroella deMontgr

Organitzat pels Amics de la Fotografia,de Torroella de Montgr, i sota el ttolgenric de Mirades, ells i elles, es vainaugurar el II Festival de Fotografia, que

sha desenvolupat enquatre espais expositiusdiferents, el claustre delHospital, la Capella de

Sant Antoni, el Museu de la Mediterrnia

i la Biblioteca Pere Blasi, de Torroella deMontgr.

-Al claustre de lHospitalEs va efectuar la inauguraci del segon

festival.ngel Vil va fer-ne la presentaci de laseva obra, una vintena de fotografies, enqu va exposar les diverses tcniquesutilitzades en la representacifotogrfica de la figura humana, en elmoment de la seva activitat, captant elseu moviment.

-Al Museu de la MediterrniaMaria Abras, amb les seves fotografiesreflecteix el dilema que es planteja en elmoment que la sexualitat est encontradicci amb la fsica del cos que lasuporta. Fotografiava les estranyes videsdels ssers que viuen aquesta dualitat.

-A la Biblioteca Pere BlasiDavis Simn planteja, amb les sevesfotografies, larelaci quesestableix entre elsdos sexes oposats,al llarg de les

diferents etapes de la vida: infantesa,adolescncia, maduresa i vellesa. Des de

lexploraci del nostre propi ser i el delsaltres, fins a la indiferncia entre totsdos sexes.

-A la Capella de Sant AntoniHi exposava Xevi Jaime Novo. La sevafotografia t com a centre dexpressilafici, passi i vida de locellaire, quecuida i educa en el cant els seus ocells

http://localhost/emporion11.1/images/num53/06-Josep%20M.Bernadas-Viatjar%20per%20coneixer-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/04-David.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/02-II%20Festival%20Foto.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/06-Josep%20M.Bernadas-Viatjar%20per%20coneixer-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/04-David.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/02-II%20Festival%20Foto.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/06-Josep%20M.Bernadas-Viatjar%20per%20coneixer-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/04-David.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/02-II%20Festival%20Foto.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/06-Josep%20M.Bernadas-Viatjar%20per%20coneixer-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/04-David.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/02-II%20Festival%20Foto.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/06-Josep%20M.Bernadas-Viatjar%20per%20coneixer-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/04-David.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/02-II%20Festival%20Foto.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

5/38

5

ms joves, per participar, quan estiguinben ensinistrats, en una competici perobtenir el millor premi.

Mirar des de dins / veure-hi des de fora

Viatjar per conixerAl Palau Solterra, la Fundaci Vila Casasva inaugurar el 8 Cicle dHistria ambuna conferncia, a crrec de Josep MariaBernadas i Pecanins, antropleg(Universitat de Barcelona) i cofundadordAltar, revista i editorial; dOrix,agncia de viatges, i de la fundaci delAssociaci Catalana per al Temps Lliure

i la Cultura.La seva formaci i experincia li permetopinar sobre diversos pasos i cultures, idestaca que si una civilitzaci es basasobre una religi, sen dificulta el dileg.Cada dia som ms les persones queviatgen, que preparem molt b els seusitineraris, per s enorme la distncia

que separa, cada dia ms, les diferentscultures.Relacionar-se amb la gent, avaluar, unir,interpretar, relacionar... Aquest slobjectiu que hem de fixar-nos quanviatgem.

Escriure una novellahistrica: Rere els murs.

8 Cicle dHistria iHumanitats

En el Palau Solterra, Nria Esponell,filloga, professora i escriptora, en laseva xerrada, mpliament documentada,va explicar el procs de creaci dunanovella histrica.I ho va fer prenent com a exemple laseva darrera creaci, Rere els

murs, que narra intrigues i secrets delmonestir de Sant Pere de Roda, en elsegle XIII, i que fou guardonada amb elpremi Nstor Lujn. El procs creatiunecessita temps, memria i experincia.

Es fonamenta en la recerca, ladocumentaci i les dades histriques. Enrecrear la societat, lambient i elpaisatge, els personatges i la trama.Per, finalment, esporgar, una i altravegada, el contingut i revisar-ne el textfinal.

Mmies! Un viatge a linfinit

Ricard Juli, membre deles Societats CatalanesdArqueologia iEgiptologia, que ens ha

dedicat en els darrers anys confernciesinteressantssimes sobre Egipte(Orgens, La vall dels Reis, Les fillesdel Nil, Faraons...), ens ha retrobat

en una molt interessant xerrada sobreles mmies egpcies, en el Palau Solterra,i organitzada per la Fundaci Vila Casas.El significat de la paraula mummia, quederiva de lrab, s el procs demomificaci i especialment la sevatranscendncia en el pas de la vida a lamort, i a la vida eterna en el seu darrerestatge.

Dissert i prengu com a punt de partidala mmia de Hatsheput, primera faraonavia del que fou el primer faramonoteista de la histria, el du Aton;Osiris, du de la mort; Isis, la sevamuller; Anubis, el xacal; Hathor... I de lestcniques i estris utilitzats, els dus de lamort, els vasos canopis, els textos delllibre dels morts, la litrgia, Horus, que

http://localhost/emporion11.1/images/num53/07-%20Rera%20els%20Murs%20-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/08-Ricard%20Julia%20-%20Momies%20Viatge%20a%20Infinit%20-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/07-%20Rera%20els%20Murs%20-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/08-Ricard%20Julia%20-%20Momies%20Viatge%20a%20Infinit%20-Vila%20Casas.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

6/38

6

pesa el cor del difunt. Realment, moltamena i, com sempre, molt interessant.

Gentica i medicinapersonalitzada va

cloure el 8 CicledHistria i Humanitats

Amlia Lafuente s metgessa iprofessora titular de Farmacologia a laFacultat de Medicina de la Universitat deBarcelona.Es dedica a la docncia i a la recerca,dirigeix tesis doctorals i publica articlescientfics i de divulgaci.

s tamb escriptora, i en aquest mbit,el de la literatura, recentment ha estatguardonada amb el XVI Premi LiterariCiutat de Badalona de Narrativa i el XXIIPremi Pasos Catalans Solstici dEstiu.La seva conferncia vers sobre lagentica, que ens fa ssers individuals,destinataris duna medicina ms

personalitzada.Aquest s un camp molt poc conegutencara i en qu, com a resum de la sevaconferncia, va assenyalar que cadaminut, de cada hora, de cada dia, potoferir la fita dun nou descobriment.

V Jornada de PolticaInternacional

Organitzada per CanQuintana-Museu de la

Mediterrnia, es va presentar lacinquena jornada de polticainternacional, sota el ttol El corredormediterrani, una via per superar lacrisi, en qu varen intervenir, en laintroducci, Josep Martinoy, periodista isubdirector de lAvui.

Seguidament, Joan B. Casas, doctor enEconomia, deg del CollegidEconomistes de Catalunya ivicepresident de lInstitut dEconomia iEmpresa Ignasi Vilallonga. En la seva

dissertaci destac:Cal que continuemtreballant pel corredor mediterrani iafirm que Catalunya i Valncia sn elnucli dur de larc mediterrani *...+ Unaregi econmica homognia, quesoposaria a la de la gran banana delcentre dEuropa *...+ passant per Pars iBonn. Va afirmar tamb que la inversien alta velocitat al pas ha estat mal

plantejada i mal feta.Seguidament, Xavier Ferrer, economistai politleg; Vctor Pou, professordeconomia dIESE, i Joan Amors,secretari general de FERMET, varendirigir un ampli debat sobre La viabilitateconmica i poltica del corredormediterrani i el seu potencial per crear

riquesa.Va assenyalar que est parat, i que encanvi sn 2.500 els quilmetres de TrendAlta Velocitat que sacabaran fent alEstat espanyol, el ms gran del mn.

XVII Campanya de teatre a les escolesOrganitzat per lrea de Cultura,Joventut i Festes, la companyia Teatre

Essela va representar, al Cine Petit,lobra El petit llibre que encara no tenianom.Un veritable espectacle infantilrecomanat per a nenes i nens dentrecinc i nou anys, en qu es narra lahistria dun llibre molt petit que tenianoms dues lnies i que cada dia esguardava, i lendem havia crescut un

http://localhost/emporion11.1/images/num53/10-%20Internacional-J.Martinoy-X.Ferrer.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/09-Amalia%20Lafuente-Genetica%20i%20medicina-Vila%20Casas.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/10-%20Internacional-J.Martinoy-X.Ferrer.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/09-Amalia%20Lafuente-Genetica%20i%20medicina-Vila%20Casas.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

7/38

7

xic. Un veritable misteri que va fer lesdelcies del petit pblic assistent.

El ple del nostre ajuntament aprova elPla local dhabitatge

El Pla fixa la lnia de creixementurbanstic del nostre municipi, delspropers sis anys. Es va aprovar amb elsvots favorables de lequip de govern icontraris, els de loposici.Per contra, va ser acceptat perunanimitat el comproms delmanteniment del passeig dels Riells, aixcom la cessi de la finca de mil metres

quadrats, al Departament de Salut, perfer el nou centre datenci primria delEstartit.

Presentaci de laudiovisual Baix Ter,parc natural i espai agrari

A l Museu de la Mediterrnia, es vapresentar i projectar laudiovisual que

sobre el Parc Natural del Montgrpresenta una visi acurada dun espaiara protegit dunes vuit mil dues-centeshectrees de les quals unes dues mil snmarines, aprovat pel Parlament catal,on es delimiten mbits de proteccidespais agraris, es permet el canvi deconreu en la zona dels arrossars i esproposa un espai dinterpretaci a

Vilanera.El 68% del municipi de Torroella formapart del parc, del qual representa el 55%del total.El vdeo presenta de forma visual elsvalors dels diversos territoris que elconformen, la biodiversitat del masss,de les illes Medes, dels espais dunars alllarg de la costa i dels espais agraris,

dibuixats aquests per lhome, que alcuidar-los conforma el paisatge, enrealitat nic, que sha preservat de lapressi urbanitzadora.

Concert a crrec delpianista Jos MenorOrganitzat perJoventuts Musicals deTorroella de Montgr,

tingu lloc, al Cine Petit, el concert depiano a crrec de Jos Menor, nascut aSabadell, que va realitzar els seus estudisde piano, composici i direcci

dorquestra al Conservatori SuperiorMunicipal de Barcelona i els va ampliaramb el Master of Music al Royal Collegeof Music de Londres i lArtist Diploma ala Yale Universiti dels Estats Units, i vaperfeccionar els seus coneixements ambpianistes de renom.Va interpretar obres de Franz Joseph

Haydn, Isaac Albniz i Franc Liszt.La seva interpretaci fou molt aplaudidai al final, per correspondre elsaplaudiments del pblic assistent, vainterpretar una obra fora de programa,en un concert per recordar.

Viti Darn ha decidit no presentar-secom a cap de llista a les properes

eleccionsProblemes de salut han fet decidir alcandidat per CiU, Viti Darns, nopresentar-se a les properes eleccions del22 de maig,En una reuni extraordinria, el comitlocal de Convergncia va decidirproposar com a nou alcaldable JordiCordn, que era un dels components

http://localhost/emporion11.1/images/num53/15-Jose%20Menor-Concert%20Piano%20Cine%20Petit.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

8/38

8

previstos per Darn dins de la sevacandidatura.Darn, que ha estat regidor en tota lalegislatura actual, ha manifestat que, toti la recomanaci mdica, t previst

formar part de la candidatura.

Lectura de poemesdarreu del mnLOficina de Catal deTorroella de Montgr

(Consorci per a la NormalitzaciLingstica) i lEscola Municipal dAdults,amb la collaboraci de Can Quintana-

Museu de la Mediterrnia i la BibliotecaPere Blasi, varen organitzar una lecturade poemes darreu del mn, recitats pelsalumnes de catal, enguany sota el lemaLa meva llengua. I grcies al suport delAjuntament de Torroella de Montgr,aquesta lectura va ser completada amblespectacle Tinta de la companyia

gironina La Corcoles, en qu fusiondansa, circ, teatre i msica amb la poesiaque es recit durant lacte.

Fira de productes de qualitat iproximitat LEmpord ve de gustA la plaa de la Vila de Torroella deMontgr, sha pogut veure, degustar icomprar productes alimentaris i

artesanals de lEmpord.Tallers i degustaci de bunyols delEmpord, la botifarra dola, excellent ipoc coneguda fora de les nostrescontrades, degustaci de diferentsvarietats darrs de Pals... I daltres,cuinats, presentats i tastats en una cuinaimprovisada a la mateixa plaa.En uns moments en qu la cotitzaci del

barril de petroli Brent ha arribat a 122dlars, ser cada cop ms car eltransport. Esperem que aix faciliti laproducci i el consum dels aliments deproximitat, amb una mxima qualitat i

frescor dels aliments que consumim.

Les properes eleccionsA les properes eleccions municipals, aTorroella de Montgr, es presenten setcandidatures.Set alcaldables, entre ells dues dones,Slvia Comas i Montse Vila.LEST (Slvia Comas), refundaci del LEI

(LEstartit Independent), t com aprioritat lEMD (Entitat MunicipalDescentralitzada per lEstartit). I duesnoves formacions: COET (CoordinadoralEstartit i Torroella), fundada per ungrup de joves que volen canviar lactualestil de fer poltica al poble, i SI(Solidaritat Catalana per la

Independncia, amb Montse Vila), queintenta acostar el seu missatge al mnlocal.Possiblement restaran vots a les altresformacions dels partits, CiU, UPM, ERC iPP, que, en eleccions anteriors, esdisputaven la majoria en les urnes o perpactes.

Berenar literari a la llibreria El Cucut deTorroellaDisset escriptors assistiren al berenar

organitzat per lallibreria El Cucut, ambel suport de laCambra del Llibre

Catal, el Gremi de Llibreters deCatalunya i el Gremi dEditors.

http://localhost/emporion11.1/images/num53/20-Berenar%20literari%20Cucut%2004-11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/17-Poemes%20%20i%20funambulisme.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/20-Berenar%20literari%20Cucut%2004-11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/17-Poemes%20%20i%20funambulisme.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

9/38

9

Cada autor va llegir un captol de lobra ifirmaren els exemplars que el pblicassistent demanava, en un acte que vadurar ms de tres hores. Meravells idigne dencomi fou el resultat de

convocatria aconseguit per MariaTeresa Calabs i Marta Riera Calabs.Del berenar, abunds i variat, senencarregaren professionalstorroellencs: la fleca Sunyer, lacarnisseria Seli, Riembau, la carnisseriaEsperana, la fleca Gus, la pastisseriaBatlle, la carnisseria Sals, Can Llos iConcepci Grau. No hi faltaren pomes i,

com a beguda innovadora, infusi deratafia, freda i no alcohlica.I qu cal dir dels dissetescriptors, lectura i firma dexemplarsque va donar esplendor a una tarda perrecordar. Els relacionem per ordrealfabtic: Jordi Badia, Montserrat Abell,Joan Daniel Bezsonoff, Xavier

Cortadellas, Nria Esponell, MercFont, Rosa Font, Mart Gironell, LuisjoGmez, Joan Llaur, Jordi Molist, MartaMonta, Vicen Pags i Jord, JuditPujad, Maria Carme Roca, Maria MercRoca i Francisco Javier Zuloaga.

Un Sant Jordi, a Torroella, ben atapetdactes

-Mercat de productes ecolgics MnEmpordGaudeix dels productes amb doble segellde qualitat, la seva proximitat i serecolgics, en el mercat ubicat a la plaadel mestre Pere Rigau.

-Fira de llibre, roses i dentitatsUn llibre i una rosa, sinnim de la nostracultura en la diada de Sant Jordi. Aquestany doblement sant al coincidir amb ladiada de Divendres Sant. A la plaa de la

Vila, shi podia trobar una gran fira, ambla collaboraci de diversos collectius ientitats torroellenques, amb roses illibres i estants de les candidatures alalcaldia.

-Una tradici catalanasecular: les caramellesEl Cor Anselm Viola,

seguint amb unatradici centenria, ens va fer gaudir, unany ms, duna cantada de caramelles.En un recorregut pel centre histric de lavila, va anar desgranant canons,melodies i tonades, i ens va portar a totsel plaer descoltar-les.A Can Ral, al carrer de lHospital, vrem

poder gaudir tamb dun bon cant, unbon refrigeri i una bona companyia.

-La Fundaci Vila Casas ha volgutsumar-se al II Festival de FotografiaMirades, ells i ellesAmb motiu de la celebraci del II Festivalde Fotografia, la Fundaci va organitzaruna visita guiada a les seves

installacions. Hi vrem podercontemplar una amplssima i variadaexposici fotogrfica. Una visita guiadaque no podia perdres.

-I Sant Jordi per a infantsTamb a la plaa de la Vila, els msmenuts varen poder gaudir dun

http://localhost/emporion11.1/images/num53/22-Caramelles%20a%20Can%20Ral-Cor%20Anselm%20Viola.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

10/38

10

espectacle fet a la seva mida, Zum, queamb la companyia La Tresca i LaVentresca varen obtenir dells rialles iaplaudiments.

-I per als grans i afeccionats: escacsA la plaa del mestre Pere Rigau, a latarda, simultnia descacs. Qui volguanyar un campi?Foren molts els que ho varen intentar(felicitats!), per pocs els que ho varenaconseguir. (Sha dintentar de nou lanyvinent!)

-Concert de la coral del Recer i playbackamb el grup Argent ViuAl Cine Petit, els components de la llarde jubilats El Recer, de Torroella deMontgr, varen organitzar un concert decant coral i una escenificaci enplayback. En la primera part, el cor delRecer, sota la direcci dEduard Font, va

interpretar un selecci en la qual nofaltaren les sardanes, canons popularsni unes adaptacions, del mateix Eduard,de composicions de grans autors de lamsica clssica, que foren moltaplaudides. I en la segona part delconcert, interpretades pels seusassociats, varen escenificar, al Cine Petit,una srie dactuacions musicals, en

playback, que en cada una delles varenser fortament aplaudides pel nombrspblic que omplia la sala. Felicitats unany ms.

-I la mona de Pasqua que cada anyregala la pastisseria Masvidal?Un any ms es mant la tradici. Lamona que serveix de reclam al bon fer

del mestre pastisser acaba la sevaexistncia servint dexcellent berenarper a la quitxalla que, any rere any, nodeixa, com s diu, ni les engrunes, de talmenja tan deliciosa.

I a lESTARTIT

Sant Jordi, patr de CatalunyaNo podia faltar la festa de Sant Jordi,amb llibres i roses, a la plaa de lEsglsiade Santa Ana, amb la collaboracidentitats i collectius del Municipi. Altemps que la companyia Alma i La Mar

de Contes, representava i recitava unreal mar de narracions.I seguint amb la commemoraci de lanyJoan Maragall, una doble actuaci:-El Grup Penjats pel Teatre va retrehomenatge a Maragall, amb un extensrecital de la millor poesia del poeta, i-La coral els Passarells, de lEstartit, ens

va delectar amb un recull de canons,amb lletra del propi Maragall.Va tancar la festa lactuaci de lEsbartdel Montgr amb lespectacle PasosCatalans en dansa, i al finalitzar la sevaactuaci es va servir un berenar, ofertper la Pastisseria Brugus, a la mateixaplaa de lEsglsia.

II Festival de Fotografia Mirades, ells iellesAquest festival de fotografia va tenirtamb un punt expositiu al ConsellMunicipal de lEstartit.Shi exposava lobra de Maite Gonzlez,que, a travs dautoretrats, va plantejarun procs identitari, en una posada enescena quotidiana, desdibuixada, de

7/29/2019 53 -maig- 2011

11/38

11

mascul i femen; ser i no ser, voler i novoler.I tot a travs de fotografiesdesenfocades, amb un buscat molt pocdetall, representatiu daquesta

indefinici que proposava reflectir atravs duns autoretrats.

Presentaci i firma dexemplars de dosautors empordanesosLa Llibreria Elas, de lEstartit, vaorganitzar, al Consell Municipal, lapresentaci i firma dexemplars de lesobres de dos autors empordanesos:

-Larqueleg, de Montserrat a TerraSanta perseguint un somni, de MartGironell.Lautor, periodista nat a Besal i benconegut pel seu treball a El Trnsit i ElsMatins de TV3, va fer un extenscomentari de lobra.

Una narraci dels viatges reals del pareBonaventura Ubach, que va fer el 1922 iel 1923, descoberts arran de la lecturadel seu propi dietari de viatge, aix comdel seu llibre El Sina, viatge per lArbiaptria, en qu cerca les petjades dIsrael.En el mateix acte va concedir unaentrevista a emporion, publicada enaquest mateix nmero.

-I el llibre de SalvadorServi, Conduir la vida.Cinc milions de

quilmetresObra en qu el conegutesportista, economista i

poltic, nascut a Pals, relata les sevesexperincies i ancdotes de quaranta-

dos anys de la seva vida, en qu hacorregut en curses, entrenaments i rallisun mili cinc-cents mil quilmetres. Ique, com ell mateix explica, en el llibreque es va presentar, lha escrit per als

seus amics, pensant en ells, al cap de laBarra, perqu gaudeixin de la sevalectura, especialment quan fa refernciaa les travesses del desert, en un lloc tanmeravells com el Molinet, a lEstartit.En lentrevista, que trobareu en aquestmateix nmero d emporion, hidestaquen les paraules dAleix Rovira idel pare Ballarn, que reflecteixen

perfectament lautor i la seva obra.

Fira de productes artesans Colors isabors de la MediterrniaLeslgan que encapalava aquesta firadartesans a la Mediterrnia no podia serms explcit: Llepat els dits cadadiumenge.

En les parades es podia gaudir delsproductes delaboraci prpia. Shi podiatrobar fins un forn de pa, sense oblidarembotits, begudes i llaminadures, quedes de temps immemorial les diferentscultures que han trepitjat el nostreEmpord han deixat una forta empremtaen la nostra gastronomia.

Per Pasqua: caramellesMantenint una tradicicentenria, el Cor Anselm

Viola va recrrer els carrers de lEstartit iels va omplir de cant: les caramelles.Finalitzada la cercavila, a lesglsia, uncomplet concert de canons, caramelles isardanes, que va concloure ambBenvinguts a Torroella, de Francesc

http://localhost/emporion11.1/images/num53/33-Cor%20Anselm%20Viola-%20Caramelles%20%20Estartit.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/31-Salvador%20Servia-Conduir%20la%20vida..jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/33-Cor%20Anselm%20Viola-%20Caramelles%20%20Estartit.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num53/31-Salvador%20Servia-Conduir%20la%20vida..jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

12/38

12

Batlle, que com assenyala el seu ttoldna a tots els que ens visiten la mscordial salutaci: Benvinguts aTorroella, benvinguts a lEstartit, a laplaa de la Vila unirem les nostres mans,

ballarem una sardana...Lacte fou entranyablement aplaudit pertots els assistents.

VI Concurs de fotografia naturalista ElMontgr, les Medes i el Baix Ter: pedra iaigua

Lobjectiu delconcurs s el de

destacar els valorsnaturals delsdiversos territoris

que formen part del Parc Natural delMontgr, les Illes Medes i el Baix Ter.Es valorar especialment aquellesfotografies que incloguin aspectes de labiodiversitat en relaci amb el paisatge o

lactivitat de lhome.Les fotografies es podran presentar del 2al 20 de maig de 2011.Per a informaci i bases del concurs: tel.972 75 17 01, 972 75 06 99 i 972 75 1910.

Catalunya

Sant Jordi, patr de CatalunyaLa crisi econmica i les retallades hanmarcat la celebraci de Sant Jordi, desde la fastuositat del Palau de Pedralbesal caf del Palau de la Generalitat.La tisorada no podia faltar en el debatpoltic, per tamb varen ser nombrosesles declaracions en qu se sollicitavafermesa i unitat per fer un front com,

per demanar a Madrid el pagament delfons de competitivitat.Aix com les peticions perqu saturin lesencara no concretades en sanitat ieducaci. En aquesta diada, es va

celebrar un acte institucional a laSagrada Famlia, presidida per ArturMas, en solidaritat amb les vctimes delterratrmol, el tsunami i les centralsatmiques amb greus problemes.

Sant Jordi, un llibre i una rosaTotes les prediccions assenyalaven laquasi seguretat del mal temps, per Sant

Jordi va vncer un cop ms el drac i,encara ms, sembla que ho ha fet, ambla crisi i salvant les vacances.Tot Catalunya va viure el dia del seupatr amb gent a les llibreries i paradesde roses, exhaurides al migdia.El temps en general va acompanyar lafesta i Larqueleg va ser un dels llibres

ms venuts.Un trenta per cent del llibres venuts erenen catal.

Es commemora el trent aniversari dela mort de PlaMs de 250 lectors varen posar la sevaveu en la tretzena edici de les deuhores de lectura de lobra de lescriptor

de Palafrugell.

La process de Verges i la dansa de lamortEl fins avui director de la process deVerges, Llus Llach, dna per acabada laseva tasca com a director. Ha durat tresanys en els quals shan consolidat elscanvis que hi ha introdut.

http://localhost/emporion11.1/images/num53/34-Concurs%20El%20Montgri%20Medes%20i%20Baix%20Ter.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

13/38

13

I ara, opta per la creaci dun equipdirectiu que sen faci responsable.Tant en la process com en larepresentaci teatral shi han incorporatelements professionals i hi han modificat

escenes, i shi ha potenciat el teatreitinerant, la illuminaci i el vestuari;retornar-ho als seus orgens, manifestLlus Llach, amb la collaboraci de totel poble.

El Celler de Can RocaEl Celler de Can Roca sja el segon millor

restaurant del mn.En la primera edicisense El Bulli de Roses,

els germans Roca han pujat posicions enla llista The Worlds 50 Best Restaurants.Al Guild-hall londinenc, on es va fer lagala, es va retre un ampli reconeixementde la figura de Santi Santamaria.

Espanya

El vicepresident Manuel Chvezcomunica al govern catal la congelacide traspassos pendents.Son 29 els que estan pendents, delsquals shavia dhaver fixat el calendarides del ms de mar, per com indica:

No sen tirar cap endavant finspassades les properes eleccions locals iautonmiques del 22 de maig.

Reestructuraci del sistema financerLes empreses financeres, bancs i caixesformen el ms gran conglomeratimmobiliari.I la reestructuraci de les caixes sembla

que agreuja la manca de crdit per a lesactivitats productives. El presidentZapatero ha fet viatges per obtenirfinanament per a aquesta reconversien les caixes que no tinguin prou rtio de

solvncia.

Mn

Efectes poltics de la crisi en els caps degovern de la Uni Europea.El president Zapatero no es presentar ales prximes eleccions. El presidentScrates, de Portugal, pel rescat. La

presidenta finlandesa, Mari Kivinien,desprs de les eleccions. La conselleraalemanya Angela Merkel t un problemamolt similar. No ho t millor el presidentfrancs Sarkozy. Ni Silvio Berlusconi,agreujada pels judicis pendentsi lemigraci tunisiana. El primerministre irlands, Brian Cowen; el de

Grcia, Karamalis; lhongars Gyurcsny;el belga Yves Leterme, per acusacionsdhaver pressionat la justcia en unafusi bancria; lexprimer ministre deLetnia; el txec Mirek Topolanec, i aIslndia la poblaci shan negat a pagar,amb diners pblics, el forat de labanca.

LbiaMisrata, la tercera ciutat de Lbia,situada a 200 quilmetres de Trpoli, satacada novament per les tropes deGadafi, tot i haver anunciat la sevaretirada. Algunes xifres eleven a msdun miler els morts en aquesta ciutat.Les forces de lOTAN utilitzen avions notripulats americans per castigar les

http://localhost/emporion11.1/images/num53/39-El%20Celler%20de%20Can%20Roca.jpg

7/29/2019 53 -maig- 2011

14/38

14

posicions de lexrcit de Gadafi.Segueix tamb el bombardeig sobre laresidncia de Gadafi, a Trpoli.El fotgraf espanyol, empresonat aTrpoli, ha pogut comunicar-se amb la

seva famlia i els assegurava que estavafsicament molt b. Actualment, hanmort dos fotgrafs i tretze periodistesestan empresonats a Lbia.

SriaSegueixen les morts a Sria per larepressi exercida pel govern de Baixar-al-Assaut[*2] .

La policia siriana dispara en els funeralsdels opositors morts.La comunitat internacional ha sollicitatque no faci servir la violncia perreprimir manifestacions pacfiques, enqu es demana llibertat i no terrorismedestat.

NigriaSegueix la violncia a Nigria, en qulactual president, Goodluck Jonathan,cristi, procedent del sud, va aconseguirla victria en les darreres eleccionspresidencials.Victria que no fou gens ben acollida alnord del pas, principalment musulm.

Qui no sap escriure encatal? (9)

Escrit per Jaume Bassa

El dictat den Samba

Avui ens permetrem de fer una mica dedescans, no posar cap lli nova, i uscontar una histria real relacionadaamb laprenentatge de la nostra llengua.

El mes de mar de 2010, fa poc ms dunany, uns pocs torroellencs vremconstituir lAssociaci Dudal, que t perobjecte lensenyament de catal, clcul, ialtres matries elementals a noisimmigrants. Partem dunesconsideracions bsiques:

1. A Torroella hi ha molts immigrantsdorigen extracomunitari. Els ms joves,treballin o no, o sintegraran o viuranmarginats, per marxar, difcilmentmarxaran mai ms de Catalunya.

2. Un immigrant t la mateixa dignitatpersonal que qualsevol torroellenc detota la vida. Potser no tindr papers,

millor per a ell si en t, per el cas sque viu entre nosaltres.

3. Daquests, els de ms edatdifcilment es veuen en cor danar aclasse, els ms jovenets ja van a lescola,per hi ha una franja no escolaritzadadentre 20 i 30 anys.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 53 -maig- 2011

15/38

15

4. Existeix una xarxa de serveis deNormalitzaci Lingstica on collaborenla Generalitat i lAjuntament, per nouna preocupaci per ensenyar altresmatries elementals com clcul o

geografia, per exemple. La nostraactuaci podria ser complementria,per mai una competncia a aquestensenyament oficial.

Vrem comenar a donar classes alslocals de Critas, cedits pel rector de laparrquia, al carrer de Sant Gens, tresdies a la setmana, de 6 a 8 de la tarda.Varen anar venint nois, curiosament totsde ltnia Fula, de Gmbia i Senegal(Dudal, el nom de lescola, en fula vol dirEscola, precisament). Aquest primerany han passat per les nostres aules msduna quinzena de nois: Musa, Amadou,Sirifu, Yaya, Ebrima, Madou,... Algunshan vingut poc (uns no poden venir quan

troben feina, naturalment, altres canviende poblaci, altres sen cansen), per hiha un nucli dalumnes molt perseverant.

Avui explico tot aix per mostrar elsefectes de lesfor. Un alumne, enSamba, que no fa pas ms de vuit mesosque ve a classe, quan va comenarnoms sabia una mica dangls (oficial al

seu pas), una mica de castell, i quatremots de catal. Sabia les lletresmajscules i les minscules, peraquestes no les sabia posar juntes enuna escritura lligada. Era tan aplicat queno sha perdut cap classe, i crec quetamb anava a les de Normalitzacioficials, tot combinat.

Ha aprs a escriure lligat, desprs moltsde mots i els verb en indicatiu: ahir jocantava, avui tu saltes, dem nosaltresmenjarem,.... Ara li agrada molt xerrar iels verbs en condicional, subjunctiu,

gerundi: jo cantaria si tu vinguessis, sicaminssim ens cansarem, esticpensant, ....

Explico tot aix perqu a lltima classe livaig fer un dictat. El segent:

Torroella s una vila ni gran ni petita, imolt antiga. Al centre de la poblaci elscarrers sn estrets i al mig de tot hi hauna plaa quadrada. De la plaa surt uncarrer molt llarg que puja fins al passeigde lEsglsia. Daquest passeig surt elcarrer de Sant Gens, que s on vaig aclasse i el carrer de Mar on hi ha lameva casa. Ms amunt comena lamuntanya, que s molt alta i al cim de

tot hi ha un castell.

En Samba no va fer ni una sola falta. Siara examinssim amb aquest dictat lagent de Torroella de tota la vida, quipodria dir el mateix?

Naturalment, a la llibreta, al peu del

dictat, hi vaig posar Molt b, amb lameva signatura. En Samba molt content,jo tamb.

Recordatori

Aquesta srie de Regles sest publicantcada mes des de lagost de 2010.

7/29/2019 53 -maig- 2011

16/38

16

Els temes tractats han estat:

Regla 1 - Paraules acabades amb a, elplural s amb es (casa, cases).......(Agost2010)

Regla 2 - s de les consonants s, ss, c, ,z (casa, passa, caa, cirera, calze )..........(Setembre 2010)

Regla 3 - Articles i apstrof (lhome,lnica, la uni, leshores).............(Octubre 2010)

Regla 4 - Apstrof amb de (dhumor,dngel)..................... (Novembre 2010)

Regla 5 - Contraccions: al barri, del pare,pel carrer, can Sidro.............(Desembre2010)

Miscellnia basada en faltesfreqents.....................(Gener 2011).

Regla 6 Verbs auxiliars Haver, Anar,Ser, o amb perfrasi: Caldre,Poder.....(Febrer 2011)

Regla 7 - Com sescriuen els temps delsverbs en passat, present i futur

(1)............(Mar 2011)

Regla 8 - Com sescriuen els temps delsverbs en passat, present i futur(2)............(Abril 2011)

Consells

Ho repetim un cop ms. Per escriure encatal, els que el parleu normalment:

1. Principalment heu de fer una cosa,perdre la por.

2. Anar aprenent les regles principals.De mica en mica. Repasseu les reglesque hem anat presentant aEMPORION. Aneu a classes dadults.Compreu algun llibre senzill que usrecomanin els que hi entenen(mestres, llibreters).

3. Llegir en catal. I llegir sovint. Diaris.Suplements setmanals dels diaris.Revistes. Llibres.

4. Practicar. Sempre que hgiudescriure una carta, una nota, feu-ho en catal. Les faltes ja les anireucorregint a mesura que nanireusabent ms.

5. Installar un corrector de catal alordinador. Us facilitar molt la feina

i us ajudar a veure quins errorscometeu. Per alerta!: no usestalviar de revisar el text, lamquina no sap quan voleu dir Hem(hem pensat que...) o voleu dir Em(em penso que...), per exemple.

Hipoteques

Escrit per Joan Surroca i Sens

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 53 -maig- 2011

17/38

17

El passat 28 de mar em vaig sumar auna manifestaci davant la seu principaldel Banco de Santander a la ciutat deMrcia. Els assistents ens solidaritzvemamb Jos Luis Burgos, una persona que

ha dedicat els darrers mesos a defensarels seus drets i dignitat davant la usura ila tirania del Banco de Santander. Ell,com altres milers de persones, haquedat endeutat per tota la vida perquno ha pogut fer front a la liquidaci de laseva hipoteca (en perdre la feina perculpa dun mercat laboral per les brutesmaniobres de la mateixa banca). La

banca, en altre temps, valorava elshabitatges pels nvols i ara elsmenysvalora. Daquesta manera injusta,no nhi ha prou de lliurar el b hipotecatcom sempre ha estat. Els afectats esconverteixen en una nova classedesclaus del segle XXI.

Jos Luis Burgos, que ha protagonitzatllargues manifestacions davant la seu delSantander a Barcelona i que ha fet duesvagues de fam, s un discapacitat fsicque es mou en cadira de rodes i, malgratles seves condicions, est realitzant unaveritable marat de protesta a les seusdel Santander de ms de vint ciutatsdarreu de lestat. Un contrast amb la

passivitat daquells que es queden a casasense reaccionar malgrat els evidentsatacs que pateixen els nostres dretssocials i la democrcia. Textualment diu:No tolero les injustcies prpies nialienes. Perqu no vull ser cmplice,amb el meu silenci, daquesta tirania delcapital que sapodera de les nostresvides i de la nostra felicitat.

Vivim en un pas ben estrany. Els mitjansde comunicaci no satreveixen a dircertes coses, o les diuen amb la bocapetita. El conseller delegat daquest bancescanyapobres, el Santander, Sr. Alfredo

Senz (que sembutxaca, noms de sou,la quantitat de 10 milions deuros cadaany, en temps de crisi!) s un personatgeque ha estat condemnat recentment pelTribunal Suprem. Al president daquestbanc, el Sr. Emilio Botin, no hi ha ningque el faci posar vermell com els seuselstics o la seva corbata. T tantahabilitat per eludir les causes judicials

com linefable Berlusconi. Al presidentdel Santander se li han arxivat un muntde causes judicials malgrat que per unasola delles lacusaci li demanava 170anys de pres i 46 milions deuros demulta per haver donat informaci falsasobre unes 10.000 operacions bancriesper valor de prop de mil milions deuros.

Per de tot sen surt aquest poca-solta; ams, tots els poltics li fan barretadaperqu saben que el necessitaran pelscrdits de les campanyes electorals.Unes campanyes que no serveixen per ares ms que per consolidar un sistemaque s una dictadura encoberta. Jopregunto: quin nom es mereix unsistema en qu no governen aquells que

hem elegit democrticament; quinnom es mereix un govern que segueix elsdictats daquells que realment manen,persones a qui no hem elegit per a res?

No sc pessimista. Guanyarem a aquestsbanquers malvats. Qui hauria dit fa pocsanys que la taxa Tobin, que promovemquatre illusos, estaria al nivell que ara

7/29/2019 53 -maig- 2011

18/38

18

est? Aquesta taxa, ara coneguda com ataxa a les transaccions financeres (TTF)s la proposta per gravar amb un impostdel 0,05% cada moviment bancari.Pensa, amiga lectora o lector, que aix

representaria la recaptaci de 400.000milions de dlars lany. Perqu tinguisuna possibilitat de comparar una xifragaireb inimaginable, et dir que al mnhi ha 1.000 milions de persones quepassen fam i potser la mateixa quantitatque pateixen desnutrici. Per acabaramb aquest drama, la FAO afirma queserien necessaris 30.000 milions de

dlars. Doncs b, aquesta taxa s ja dedebat institucional. Ning no sen riu. Afinals del mes de mar es va presentar idiscutir una proposici no de llei a laComissi dEconomia i Hisenda delCongrs dels Diputats a favor daquestataxa. La va plantejar el grup parlamentaridEsquerra Republicana-Esquerra Unida-

Iniciativa per Catalunya Verds i va seraprovada amb el suport del GrupParlamentari Socialista, del GrupParlamentari Basc (EAJ-PNB) i del BNG.El PP i CiU la va rebutjar (per radical imolt desquerres, en paraules de JosepSnchez Llibre). s bo saber les coses i sinteressant llegir el debat complet, quepodeu trobar fcilment per Internet al

Diario de Sesiones de la Comisin deEconomia y Hacienda del 23 de marpassat. La moci insta el Govern a portarla iniciativa al Consell de Ministres de laUE, al Consell Europeu i a les reunionsdel G-20. La poltica no s un exerciciintil. La poltica recull les vibracions delpoble. Si vibrem, la poltica vibrar i el

mn canviar. I el mn canviar per b.Qu thi jugues?

Dona treballadora i Cultura:un tndem perfectamentreconciliable

Escrit per Merc Pags

El 8 de mar vam celebrar el dia de ladona treballadora, i a Torroella es vanorganitzar diverses activitats per

commemorar-lo. Desprs de llegir sobreaquest tema i de pensar-hi, mheengrescat a parlar-ne. Per no vull parlarde la dona davui, sin de la dona delsanys cinquanta del segle passat. Crecque luna i laltra no es poden comparar,bsicament perqu el context social hafet un gir de cent vuitanta graus.

En la meva joventut, les dones del mnrural que vaig conixer vivien entre Ull iTorroella i en pobles vens. Fins que novaig ser ms gran no em vaig adonar decom era la vida daquestes dones, vida ala qual es conformaven sense niplantejar-se cap possibilitat de canvi,sense adonar-se que els era imposada

generaci rere generaci. La postguerra

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8s

7/29/2019 53 -maig- 2011

19/38

19

va ser llarga i el procs dadaptaci de ladona als nous temps va ser lent, per elmillorament econmic li va facilitar unaobertura al mn: ms coneixement, msinformaci, ms cultura i, sobretot, ms

independncia, ms llibertat! Avui, lavida de la dona en aquest mateix espaiha canviat completament, s ms plena,ms inquieta, ms interessant, msambiciosa (en el ms bon sentit de laparaula), per no dir que s ms fcil,perqu no ho s.

Fa poc ms de seixanta anys, les noies depoble no tenien gaires opcions perescollir quin cam volien emprendrequan acabessin lescola, entre els 12, 13o 14 anys. Era el moment en qu haviende decidir qu farien, de qutreballarien, quin ofici volien aprendre...Loferta era fora limitada: perruqueres,modistes, sastresses, secretries en

algun comer del poble, brodadores a lesmonges per fer-se laixovar(indispensable per al casament), o btreballadores a casa ajudant en elsquefers diaris, sobretot les que vivien apags, on sempre hi havia prou feina pera tothom. Tamb nhi havia que podiencursar estudis superiors o seguir unacarrera com la de mestra, infermera o

llevadora, per eren una minoria.

Com en tots els llocs i en totes lespoques, ledat de enamorar-se i delfesteig condua gaireb irremeiablemental casament. Aquest era el dest de lamajoria de les dones, i tamb delshomes, la ra principal de la seva vida.

Elles eren preparades per formar una

famlia, cuidar-se de la casa i del marit icriar fills. (No dic que aquesta opci nosigui important, per no s lnica!). Erauna de les etapes ms transcendents dela vida de la dona. Si es casava amb un

hereu, anava a viure a casa dels paresdel marit, o b es quedava a casa delsseus pares si era la pubilla. Com que lacasa ja estava equipada, noms caliacomprar els mobles de lhabitaci delsnuvis. Si el nou matrimoni no eren nipubilla ni hereu, la despesa era superiorperqu els calia equipar la casa que seriala seva nova llar.

La dona casada passava de dependredels pares a dependre del marit. Eraimpensable que pogus fer res sense elseu consentiment, per tant la missiprincipal de la dona era cuidar-se de lacasa i dels fills, i dels avis, si nhi havia.Aquesta era la seva mxima illusi,

perqu qu ms podia desitjar una donaque fer un casament amb l home queestimava i que era capa de mantenir-laa ella i als seus fills? Amb els anys, per,laven intellectual dels fills, alhora queles enorgullia, les feia sentir tamb msignorants i acomplexades, analfabetesenmig de tot el seu coneixement.

I precisament arribats en aquest punt,magradaria posar en valor la gran forade la CULTURA, una fora que no va serpresent a la vida daquestes dones dequi parlo, les quals no es van sentir maiindependents, ni lliures de pensar,dactuar o de decidir. La sevainseguretat, desprs de passar dels pares

7/29/2019 53 -maig- 2011

20/38

20

al marit, es va posar de manifest davantdels fills.

La Llucieta Cany per anomenar unllibre i una dona daquests anys ens diu

en un fragment del seu llibre Leternfemen: Jo aconsellaria a totes lesjovenetes que, de la mateixa maneraque es preocupen de tenir sempre alabast de la m els estris per maquillar-se, tamb es preocupessin de tenir unabona biblioteca integrada per obresmestres, i que quan tinguessin unmoment de lleure i si no el tenen ferper maneres de trobar-lo les llegissinencara que fos fragmentriament. Dunamanera insensible aprendrien moltescoses que ignoren, la ignorncia de lesquals s causa desprs que vagin pelmn a les palpentes.

En parlar daquest tema amb amigues,

conegudes i familiars, totes lamentemhaver descobert massa tard els valorsculturals que ara, a la vellesa, hem pogutalbirar tmidament, i que ens hanprodut una satisfacci mai pensada.Nosaltres no vam tenir a labast el tresorde la cultura quan rem joves. Nomsespero que els joves davui, que s que eltenen a labast, no el deixin passar de

llarg!

Un llibre i una entrevistaamb Salvador Servi

Escrit per Santi Sat

La llibreria Elias de lEstartit va organitzarla presentaci i firma dexemplars delllibre: Conduir la vida Cinc milions dequilmetres, i lentrevista amb el seuautor, Salvador Servi, per Emporion.

El llibre: porta com a prleg un textdlex Rovira Celma, del qual

reprodueixo les darreres paraules:Veurs que la passi, la bondat, laconscincia, la bellesa i el sentit dunavida no sn atzarosos, sin que neixendhaver sembrat passi, bondat,constncia, bellesa i sentit en ells.

Lautor: Salvador Servi i Costa, nascut aPals lany 1944, s un esportista,

economista i poltic catal.Administrador de Servi Cant SA i deMoviterra SA, fins que, ja retirat, vadeixar completament aquesta activitatempresarial. Tasca que va compaginaramb la desportista, un dels millors pilotsde rallis del nostre pas des de 1969,especialitat en la que fou campi

d'Espanya el 1985, 1986, i de tot terrenyel 1992. Va guanyar el Ralli Costa Brava,ha participat onze cops al de Montecarloi divuit al Pars-Dakar. I com a poltic,senador per Girona en les eleccions delany 2000 i portaveu de Medi Ambient ala Cambra Alta. I actualment, el mes defebrer denguany, ha estat anomenatdirector del Circuit de Catalunya.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 53 -maig- 2011

21/38

21

- Feta aquesta breu introducci, laprimera pregunta va ser: cinc milions dequilmetres?S, efectivament. Aquesta ha estat lameva vida. No tots amb les curses que s

pel que sem coneix. En curses,entrenaments i rallis he fet un mili cinc-cents mil quilmetres, calculats moltcurosament, i la resta, treballant, anantamunt i avall, viatjant amb la famlia,fent tot el que ha estat necessari, hansignificat tres milions i mig ms, i fa lasuma de cinc milions que reflecteix elsubttol del llibre.

- Un mili i mig en curses sn, enveritat, molts quilmetres.Evidentment, he fet moltes curses durant42 anys.

- Sn moltes curses, molts quilmetres imolts anys.

s potser un rcord dactivitat, nosolament en rallis. sin dun esportistadelit.

- El total de cinc milions en 42 anyssignifiquen uns cent vint milquilmetres de mitjana anual.Inicialment en feia pocs, per quan vaigpassar a lactivitat dels rallis africans, s,

ja que els seus recorreguts representenmolts quilmetres.

- I la seva activitat com a escriptor?Aquesta activitat t molts pocsquilmetres. s la primera vegada que heescrit un llibre, molt petit, i s com unaespcie daventura. Aix no far camcom el conduir.

- Quan va escriure aquest llibre?El vaig escriure la passada tardor; haviadeixat ja de treballar, estava jubilat. I aratorno a treballar i estic enfeinat.

- La seva relaci amb Pals i lEmpord?S, vaig nixer i viure a Pals; fa quatreanys que visc a lEstartit.

- Sel recorda per Pals, per les curses iper Servi Cant.s el nom de lempresa, amb la qual notinc ara res a veure, i que porta elscognoms del meu pare.

- Ha parlat una mica sobre els rallisdfrica...El Pars-Dakar. Hi he participat en 18edicions, vol dir que ha estat un pesimportant a la meva vida. En els de Sud-Amrica, he anat als dos darrers.

- Ara corre en camions.S ara en camions. La primera, la de lany1988. He anat prcticament sempre encotxe. I el 2003, 2009 i la darrera,aquest any, lhe fet en camions. Quatreedicions en cami.

- El llibre publicat, de cara al pbliclector, qu pot representar?

No s en realitat un llibre, s un llibretque vaig escriure per als amics, pensanten ells, on explico bsicament records iancdotes, faig unes reflexions, no arribaa ser unes memries, i que, desprs, unaeditorial ha editat i avui lestempresentant.

7/29/2019 53 -maig- 2011

22/38

22

- Per pels que tenim certa edat i somdaqu, Salvador Cervi, s un nom ques coneix molt.Quaranta-dos anys de permanncia aqudna certa possibilitat que tothom

spiga bastant qui sc i qu he fet. Hetingut fans en quatre generacionsdiferents.

- Qu voldria dir als lectors del seullibre?Que est escrit al cap de la Barra.Est pensat, especialment els captols enels que parlo del desert, que es pugui

llegir des del Molinet, on shi puguipassar una bona estona.No pretn ser res transcendental, i llegir-se com si fos una revista especialitzada.

- Desitjo que si ara fa quaranta-dos anysde curses en pugui dedicar uns altresquaranta-dos ms a escriure.

Ara mateix, per la nova activitat, no serpossible. Em t molt absorbit i no empermetr escriure gaire.

- La seva activitat actual t a veuretamb amb cotxes?S, acabo de ser nomenat, fa focs dies,director del Circuit de Catalunya. Elscotxes, les rodes, les motos, no com a

esportista, s com a gestor.s una feina apassionant que no empermetr fer massa coses ms.

- Vull desitjar-li que el llibre es venguimolt i, en la nova tasca, tant dxit coma gestor que com en lanteriordesportista.Per finalitzar aquesta entrevista,

reprodueixo aqu les darreres paraulesdel colof, escrites per Josep M. Ballarnque diu: Aquest home, que si pot anar ados-cents per hora encara fa curt, aquesthome apressat per la feina de cada dia,

endut per la tamborinada del treballsense parar. Aquest home, dic, ha trobatels silencis del desert. Aquell b de Dudels dies a sol i serena lhan deixat tocatde grcia per sempre. El desert s unameravella. Ho s perqu lhe viscut. Perpotser el sents ms quan el sol notaclofa, quan tot s nit i silenci a lesfosques. Aleshores arribes a endevinar la

histria dels Reis de Nadal. En el desert,les estrelles lluen com mai. Ho saps prou,amic Salvador. Josep M. Ballarn iMonset.

Nria Esponell a Llegim?

Escrit per Marta Vilella Riera

Com va dir el filsof J.A. Marina, la mgiams poderosa i magnfica s lescripturai la lectura, s don surten mns nous,mns antics, histries, sentiments.Mgica va ser la sessi del Club deLectura Llegim? del passat dilluns 28de mar amb el llibre La Travessia i la

companyia de lescriptora Nria

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/791-martavilellarierahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/791-martavilellariera

7/29/2019 53 -maig- 2011

23/38

23

Esponell. La Travessia ens explica unviatge en pastera protagonitzat per duesdones, Ftima i Aisha, i un fet importantque va succeir durant la travessia seranel vincle duni daquests personatges

amb la Montse una professora. Unatrobada inesperada amb la Ftimaportar la Montse fins al Marroc. LaTravessia ens parla de les relacions deparella, de lamor i la generositat dedues dones que pertanyen a culturesdiferents. Aquesta novella estinspirada en un cas real, ens va explicarlescriptora.

Tots els membres del Club de Lecturapodem dir que la Nria s una personaentregada a la seva professi, ens vaportar les entranyes del llibre, tots elspapers esborranys escrits a llapis i colors,de com creava els personatges, la sevavida, la relaci amb els altres

personatges, els captols, els fets, lesrelacions.....i aix va agradar a tothom jaque no ens ho havia explicat mai capescriptor. Com va dir Miquel Mart i Poldella, s una dona amb veu prpia,amb un mn interior molt ric i amb grancapacitat per expressar-lo. Aix s elqu ens va transmetre a tots. Tots elsparticipants del Club de Lectura

Llegim? de Torroella de Montgr ilEstartit volem agrair-li la sevapresncia.

La futura carretera deFontanilles

Escrit per Albert Llauss i Pascual

Recentment m'he assabentat de lesgestions que s'estan duent a terme pertal de millorar la carretera de laDiputaci de Girona GI-V-6501, queconnecta Fontanilles amb la C-31 (lacarretera de Pals), i que ressegueix enbona mesura el recorregut del Dar Vell.Malgrat el poc trnsit que suporta la via,

sn unes obres benvingudes donada ladegradaci de l'asfalt i la redudaamplada, insuficient quan coincideixendos vehicles de gran tonatge endireccions diferents, i perillosa quan ams hi circulen bicicletes. Tots recordemque el 2007 un autocar de transportescolar carregat d'estudiants va bolcaren un dels seus trams. Jo mateix, que

solc recrrer en bicicleta el tram entre elpont de la Blaia i l'encreuament vora elmas Carles, he vist com la impacinciad'algun conductor ha estat a prop decausar-nos algun maldecap (com amnim).

Els ms de 3 quilmetres d'aquesta via

sn per gaudir-los amb calma, ambbicicleta o amb cotxe (si s descapotablei en aquesta estaci de l'any encaramillor); i no noms per seguretat, sinsobretot per gaudir de l'excellentpaisatge pel qual transcorre, amb elDar, arrossars i el nucli de Pals a uncostat i conreus diversos i al fons elMontgr de l'altre. De fet, aquestes

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 53 -maig- 2011

24/38

24

qualitats han fet que la carretera tinguiuna menci al Catleg del Paisatge de lesComarques Gironines, juntament ambaltres trams de carreteres quetranscorren amb harmonia a travs

d'alguns dels millors paisatges de casanostra.

En els darrers anys, per desgrciad'aquells a qui ens agrada pedalejar oconduir per aquest tipus de vies, hemvist com carreteres d'alt valorpaisatgstic com aquesta eren objected'una pretesa millora. Ha passat a SantPere Pescador, ha passat a Sant Aniol deFinestres i ha passat a Madremanya,noms per citar alguns dels exemplesms punyents. En tots aquests casos, elsprojectes i les obres han estat realitzatsamb uns criteris ms que dubtosos.Invariablement, es pressuposa quel'ampliaci de la calada ha de resultar

en una millora de la carretera, tant entermes de seguretat com de tempsnecessari per cobrir el trajecte. Lescitades experincies demostren que calrevisar aquesta mentalitat. Unacarretera ms ampla certament millorala seguretat, per noms si se saputilitzar. Lamentablement, una carreterams ampla sol anar acompanyada d'una

velocitat major dels vehicles, amb la qualcosa es redueix la capacitat de reaccidels conductors en cas d'algun imprevisto obstacle i dna com a resultat delssinistres unes conseqncies ms greusque els produts quan la conducci erams reposada i atenta. Parallelament,les obres solen requerir de la profundaalteraci d'una franja generosa a banda i

banda de la via, cosa que dificulta la sevarestauraci ambiental i integracipaisatgstica. Per si no fos suficient, unavia ms arreglada exerceix un efectecrida a molts conductors, que davant

la promesa de ms celeritat passen autilitzar-la ms, per exemple, com a rutaalternativa per evitar embussos a l'estiu.

Si mirem a fora, podrem observar comaltres indrets ja s'han adonat d'aquestesdinmiques pernicioses. Les carreteresrurals a la Gran Bretanya no s'hanmodificat durant anys, sn recargolades iestretes, per la seva sinistralitat sbaixa i, deixeu-m'ho dir, sn un plaer pertransitar-hi (malgrat la falta de costumd'anar per l'esquerra) de boniques comsn. A regions de Noruega, Islndia, alsAlps sussos i a d'altres rutes on el volumde trnsit s similar al de la carretera deFontanilles, les vies sovint no sn ni

asfaltades, o quan ho sn disposen d'unsol carril de circulaci i apartadors cadacerta distncia. Amb aquesta frmula escont al velocitat dels vehicles, esredueix la sinistralitat, es causa unmenor impacte ambiental, no s'afectenels terrenys adjacents a la carretera idisminueixen els costos de construcci imanteniment. A Frana moltes

carreteres rurals sn consideradespaisatgstiques i protegides com a tals,de manera que encara s possibletrobar-hi entrades de pobles envoltadesde files d'arbres, un element que aqu unsuposat esperit de modernitat hagaireb eradicat. Per cert, un estudi duta terme per una universitat anglesa hademostrat que aquest tipus d'entrada

7/29/2019 53 -maig- 2011

25/38

25

arbrada redueix la velocitat dels vehiclesd'una manera ms efectiva que elsinfames ressalts que tant han proliferat ales nostres viles, i tot plegat d'una formamolt ms subtil, agradable, i donant

ombra a l'estiu.

A Catalunya, de mica en mica, tambanem trobant exemples de bonesprctiques que van en aquesta direcci.Aix, sn moltes les ciutats que aprofitenla remodelaci dels seus carrers mscntrics per ampliar les voreres,estrnyer les vies, posar-hi obstacles ianar apartant el vehicle privat d'aquestsindrets. A Romany de la Selva esreconvertir la carretera que du a unaurbanitzaci en pista forestal. Al paratgede Gallecs, del qual vaig parlar al'Emporion nmero 42 (juny 2010), s'hanrestat metres d'amplada a la carreteraque travessava la zona, s'han installat

ressalts i l'entrada al paratge s'ha refetrevirada, d'un sol sentit de circulaci iamb apartadors amples per sicoincideixen dos vehicles.

La carretera de Fontanilles corre el perillde convertir-se en un nou error de laDiputaci de Girona perqu corre totsels perills que poden afectar una petita

carretera rural i paisatgstica quan esconverteix en un vial ms gran i ample:destrucci de l'entorn, ocupaci de slagrcola, augment de la velocitat mitjanadels vehicles, augment de la sinistralitat.A ms, la ruta ser utilitzada durant elsmesos d'estiu per molts ms conductorscom una alternativa als embussos que es

produeixen a l'entrada de Torroella

venint de Pals. Aix, al seu torn, aixecarveus que reclamaran alternatives al paspel nucli de Fontanilles, al tram que du aGualta, i al pas d'aquest darrer poble.

L'alternativa s clara: millorar lacarretera d'una manera dimensionada ales necessitats reals del trnsit de quatrei dues rodes que hi circula, eliminantdesnivells als vorals, apostant per un nouasfaltat i la creaci d'apartadors cada300 o 400 metres, de manera que lesvelocitats dels vehicles siguincontingudes per al mateix temps esgaranteixi la seguretat en l'encreuamentde vehicles de grans dimensions.L'afectaci als camps, al medi natural ials vens de Fontanilles i Gualta seriamenor, es preservaria l'encant de lacarretera i el cost del projecte seriasignificativament inferior, un factor atenir en compte en els temps actuals.

Cap a un govern econmiceuropeu

Escrit per Xavier Ferrer

El Consell Europeu fet a Brusselles afinals de mar ha representat un avensignificatiu cap a un govern econmic

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 53 -maig- 2011

26/38

26

europeu. La veritat s que el que shaaprovat ho s ms per necessitat, per laproblemtica a qu ens ha portat la crisieconmica, que no pas per voluntatpoltica. De fet, per, ja s habitual que

els salts qualitatius importants en laintegraci europea es produeixin enentorns complexos que situen la UEdavant uns reptes importants, com hasigut ara la crisi i les conseqncies quetenia i t en alguns estats membres de laUE, com s el cas de Grcia i Irlanda, quehan hagut de fer front al finanamentdel deute a travs del Fons de Rescat de

la UE i del Fons Monetari Internacional. Iara shi troba pel mig Portugal, amb unacrisi tamb poltica que ho embolica tot,que finalment ja ha optat per demanar elrescat. Sigui com sigui, amb la voluntatque la UE en general i els estatsmembres en particular tinguinmecanismes per gestionar situacions de

crisi i elements per prevenir-la, el ConsellEuropeu ha aprovat un Fons de Rescatsuperior a lexistent i que entrar envigor el 2013. I tamb ha aprovat unpacte sobre leuro, que es caracteritzaper cercar frmules que garanteixin lacompetitivitat, locupaci i el control deles finances pbliques. Totes aquestesmesures semmarquen a cohesionar

lrea econmica que s la Uni Europeai especialment tamb la zona Euro, en laqual, a ms de coordinar-se la polticamonetria, tamb ho estar bona partde la poltica econmica i aix s unabona notcia en el cam de la integracieuropea.

Entrevista a Mart Gironell.

Escrit per Santi Sat

Entrevista feta el 2 dabril de 2011 a laLlibreria Elas de lEstartit

Escriptor i periodista catal, nascut el1971 a Besal -(besaluenc)- Girona.Llicenciat en Periodisme (UniversitatPompeu Fabra) i en Filologia Anglesa(Universitat de Barcelona).Molt conegut pel pblic catal per dosmotius: com a responsable del trnsit als

Matins de TV3 i com a autor denovelles, o potser millor dit, de llibreshistrics novellats, dindubtable xit.

-Potser resseguint la seva producciliterria podrem copsar un xic ms, quis en Mart Gironell.

1 - La ciutat dels somriures Histriesde supervivncia a Bombai. s eltestimoni personal de dos viatges aaquella ciutat, i aquell pas?Efectivament, recull la realitat dunaciutat plena de contrastos i la tasca delstreballadors duna ONG, amb qui vaigcooperar, per donar un futur alscollectius ms desvalguts, especialment

nens i dones.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 53 -maig- 2011

27/38

27

- Com a lndia, un pas emergent, ambgran desenvolupament intellectual,cultural, cientfic i econmic, potcoexistir amb lextrema pobresa i la

segregaci?No s fcil de comprendre. Ni ellsmateixos et poden donar una explicacilgica de la misria i segregaci existent,en una ciutat com Bombai, amb unapoblaci de ms de disset milionsdhabitants.

- Qu s el Committed Comunities

Developement Trust?s la ONG amb qui vaig estar i a quicedeixo tots els diners procedents delsdrets dautor daquest llibre, que cadaany, per sort, s una quantitat gensmenyspreable, dos o tres mil euros, quesobretot sn prou importants i molt benrebuts per aquelles persones.

Queda clar que les volia ajudar des de lameva tasca particular, el meu ofici, jaque no tothom pot anar-sen dos o tresanys, o mitja vida, a viure a lndia, perfer-ho. S, escriure un llibre, publicar-lo icompartir els diners obtinguts amb ell. Isortosament cada any i a la sortida dunnou llibre, els llibreters el treuen a lavenda i sempre proporcionen uns diners

de drets dautor per ajudar-los. I aix vacontinuant.

2 - El pont dels jueus any 2007- Un dels dos o tres llibres ms venuts

per Sant Jordi.S, i de fet no pogu ser el primer msvenut perqu es va exhaurir. En realitatel fet et deixa un regust amarg, la gent

buscava el llibre i no el travava... Emdesplaava a una firma dexemplars ihavia de tornar-men a Barcelona. Allque en les editorials es diu trencarlestoc. Va ser una experincia no

somniada i que no es pot oblidar.

- En quina edici est?La quantitat exacta avui no la s, perper sobre de les 15 edicions, ms la debutxaca. La xifra supera els cent milexemplars, que per a un llibre en catals una xifra prou remarcable. Est, ams, traduda al castell, a litali i al

portugus, per al Brasil.

- Una histria novellada?Efectivament s una novella histrica,els personatges i les accions sn reals,per els fas viure unes situacions queles fas novellar, ficcionar,els reinventes. Dilegs i situacions que

un llibre dhistria no pot reflectir: commenjaven, com vivien, i de personatges,com el comte Hug dEmpries, moltllunyans en el temps, que faig interveniren la trama.

- Fets reals que sesdevenen al voltantdel magnfic pont a Besal sobre el riuFluvi, com la defensa contra linvasor

que pos setge a la ciutat defensada perjueus i cristians?Efectivament, com moments difcil iconflictius per Catalunya. Lautor tlavantatge que ha investigat,documentat i submergit en els fets, i fauna garbellada de les dades reals, qumenjaven, com vestien, cantaven,ballaven i vivien i els trasllades al lector,

7/29/2019 53 -maig- 2011

28/38

28

a una poca que ni el lector ni lautorhan viscut, cosa que no pot fer un llibredhistria.

3 - La venjana del Bandoler 2008. Un

any ms tard surt aquest llibre, moltrpidament no?En realitatEl pont dels jueus vaig tardarquatre anys a escriurel, el vaig lliurar aleditorial el setembre del 2006 , quanvaig comenar a escriure La venjana delBandoler, que sort a finals del 2008.Aproximadament un llibre cada dosanys.

- Varen concedir-li el Premi NstorLujnEfectivament havia presentat El pontdels jueus al Premi Nstor Lujn, i vaquedar, com si digussim, finalista, jaque s una categoria que no existeix.Vaig insistir-hi amb La venjana del

bandoler, i aquesta vegada varenconcedir-lo, per unanimitat, a aquestaobra.

- Fa dos cents anys, les tropes deNapole envaen la nostra terra. Unasituaci histrica en qu novella la vidade Josep Pujol i Barraca (Boquica),natural de Besal, nat lany 1778, enmig

dun eclipsi de sol...La seva histria s molt prxima i moltparticular: era traginer, fet bandolerentre els boscos de la Garrotxa i delEmpord. Havia nascut un dia en qushavia produt un eclipsi de sol, fet queconvertia el personatge en ms fort, msnovellesc, un home que havia lluitat

contra el francs, a favor dels francesos icontra els francesos.

Entre els uns i els altres el van convertiren aquest bandoler caragirat. Un lhi

havia proms unes coses i els altres,daltres, i cap dells va complir. No voliadependre de ning i pass factura a totsells, mirant noms pels seus interessos ipels de la seva terra; en el desenganyfinal, al veure com els que havien deprotegir-los de linvasor fugien, deixanttota la comarca indefensa.

4 - Larqueleg. De Montserrat a TerraSanta perseguint un somni 2010. El seugran xit actual.

Una histria real, novellada, dunpersonatge extraordinari i dels seusviatges a la pennsula del Sina, aMesopotmia, durant lany 1910 i els

anys 1928 i 1932.Bonaventura Ubach, monjo deMontserrat, iniciador de la Bblia deMontserrat i del Museu Bblic al monestirde Montserrat, al que hi va aportarmoltes peces. Museu que ara fa centanys, i sha danar a veure, perqurealment est ple de peces niques, deles que han anat al rere el British Museu,

el del Louvre i el Museu Nacional.Portades dEgipte, Mesopotmia,Babilnia, Jordnia, Sria i Palestina, perfer possible el seu somni de la Bblia encatal i illustrada de Montserrat, perqua travs seu les persones que anessin aveure el museu montserrat entenguessinmitjanant aquestes peces el que explicael text bblic.

7/29/2019 53 -maig- 2011

29/38

29

- En el primer captol del llibre esrelaten uns fets dunes tniques de laSagrada Famlia. Qu hi ha de cert?Res! La novellaci et permet jugar ambcoses que podrien haver succet. Hi sn a

Montserrat aquestes tres tniques, unadhome, una de dona i una de nen. Aixmha perms entroncar amb la llegenda ila tradici que situa la Sagrada Famliasota de lesglsia copta de Sant Sergi,construda sobre una cova, en el barricopte del Caire. s una subtrama, al llargdel llibre, en qu hi ha gent que les vol, ialtres que tamb les pretenen i entremig

es troba el pare Ubach, que finalment lesporta a Montserrat.

- Va poder conversar extensament ambel pare Pius, monjo de Montserrat ideixeble del pare Ubach, professor dellat, grec, hebreu, arameu...?Vaig poder conversar amb el pare Pius,

moltes vegades i moltes hores en qu vapoder explicar-me molt b com era elpare Ubach, qui era, els seus llibres deviatges, he conegut, a travs seu,laventurer, lestudis de la Bblia,larqueleg. Un home que volia enriquir-se culturalment, conversant amb elsbeduins, que han conservat moltes de lestradicions que es relaten a la Bblia, com

la celebraci dun matrimoni, querecorda les bodes de Can, els seuscontactes amb els adoradors del diable iamb practicants de diverses religions.De tothom nextreia alguna cosa.Dominava molts idiomes: rab, sirac,hebreu, arameu, llat i grec, una mica defrancs i itali, i evidentment catal icastell.

- Cm s pot explicar la supervivnciadel monestir de Santa Caterina delSina, desprs de la invasi rab delnord dfrica?Una de les qestions apresa dels diaris

de viatge del pare Ubach s que avui shapintat que els rabs noms volen el seu,per aquest extremisme sha anatagreujant en els darrers decennis delsegle XX. Consideraven a Abraham i aJess com a profetes, i respectaven altresreligions.

- La visita al Museu del Caire, la compra

de mmies i altres objectes per a lafundaci del Museu a Montserrat...La muni de peces que va anaraconseguint, regatejant amb el directordel Museu dEl Caire, i adquirint-les aparticulars, sempre pagant, maiespoliant, com tants altres. Inicialment,amb diners del propi monestir de

Montserrat i desprs amb lesaportacions de prohoms de la culturacatalana, com Francesc Camb, i daltresinteressats en la cultura catalana.

- Personatges histrics que cita en latrama novellada.Efectivament, com un personatge,Laurence dArbia, en realitat Thomas

Edward Laurence, qui de jove i com aestudiant darqueologia dunauniversitat britnica, que va anar a ferprospeccions arqueolgiques amb unprofessor que en realitat treballava pelServei Secret Britnic.

- Sn tantes les preguntes quesorgeixen... Com resumiria lArqueleg?

7/29/2019 53 -maig- 2011

30/38

30

Com un llibre daventures i viatges pertots aquest pasos que han estat bressolde les grans civilitzacions, egpcia imesopotmica, i pasos com Jordnia,Palestina, Sria, vistos amb els ulls dun

monjo catal de principis del segle XX,que va absorbir molta cultura, com si fosuna esponja, i fent-ne psit de la nostraprpia cultura. s com una pellcula decarretera amb moltes refernciesbbliques, escrit de manera que fos moltvisual, per a tots els lectors. Com a unaancdota a assenyalar, recentmentlOrganitzaci Nacional de Cecs em va

regalar una edici en braille, amblafirmaci de qu Larqueleg els haviafet veure i viure uns viatges i unspaisatges meravellosos.

5 - No em vull oblidar, abans deconcloure aquesta entrevista, de lacuina medieval: La cuina del pont dels

jueus, 2009Pel meu treball de recerca i investigacipel Pont dels jueus, havia recopilatmoltes receptes que shan convertit enun recull, en 136 pgines, dun grannombre de receptes de lpoca medieval,jueves i cristianes, que es poden gaudiravui amb productes actuals, de mercat.I, com no, grcies a la collaboraci del

meu bon amic Joan Roca, xef del Cellerde Can Roca, conegut i guardonatrestaurador giron.

Finalment voldria agrair la sevaamabilitat i desitjar-li que, una vegadams, un llibre seu, Larqueleg, sigui undels ms venuts per la diada de santJordi.

Reflexions sobre la crisi

Escrit per Jordi Bellapart

No sc un expert en economia i menysen poltica econmica, per aix nopretenc amb aquest article allionarsobre aquest tema; simplement vullexposar que tot el que est passant alvoltant de la greu crisi econmica quepatim, em deixa i ens deixa a moltsdesconcertats i trasbalsats, fins a arribaral punt de dubtar sobre la convenincia

de mantenir uns valors que creiemintocables. Sens fa difcil entendre qui tra quant a les mesures que sensproposen per sortir daquest atzucac, ims quan veiem que aquestes afectenquasi sempre els drets laborals i socialsdels ms febles. Enmig daquestesreflexions voldria parlar-vos de lesopinions formulades per experts que emsemblen molt interessants. Opinions quevan en el sentit de dubtar queels camins que es segueixen i lesmesures proposades per sortir daquestacrisi, daltra banda diferent de moltesaltres crisis viscudes anteriorment, siguinles ms vlides.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 53 -maig- 2011

31/38

31

La reflexi es basa en el fet que quasitotes les crisis del segle XX varen tenircom a origen una disminuci de lademanda que va provocar una reduccide lactivitat i un augment de latur.

Segons les teories econmiqueskeynesianes, en aquests casos, lEstat hadactuar com a motor de recuperaci, sa dir, estimular lactivitat amb inversionsi, si cal endeutament, per compensar lesmancances de lactivitat privada. Si cal,les administracions pbliques handendeutar-se per tal de poder realitzaraquest paper.

Fins ara aquesta teoria sembla que haviafuncionat b. El govern espanyol, itamb el catal, durant el primer any dela crisi va posar en prctica aquestaestratgia (Pla Zapatero, etc.), que vaparar el cop, per no va canviar el signe.Des de la meitat de lany 2010, una crisi

tan profunda i globalitzada com aquesta,factors externs com les autoritatseuropees i els mercats de deute, varenobligar a qu les mesures a prendrefossin en sentit contrari, aix vol dirprioritzar la disminuci del deute,i proposen fer aix amb mesures quemajoritriament ens afecten a tots(encara que molt menys als veritables

culpables de lorigen de la crisi):suspendre inversions i retallar serveis, laqual cosa suposa dentrada un augmentde latur.

Davant daix, la meva reflexi seriapreguntar: estem en el bon cam? Potserel ms encertat en lloc danar-nos a

laltre extrem seria compaginar les dues

alternatives, que permetessin, per unabanda, una recuperaci moderada delactivitat i, per laltra, una reducciprogressiva, que fins i tot pot ser lenta,del dficit i lendeutament privat.

Ja he dit al comenar que em sentodesconcertat i trasbalsat, com suposoque shi sent molta gent. Jo hi afegiria,preocupat. Crec que s sensat seguir lesrecomanacions comunitries sobrereformes en el camp laboral i social,per acompanyades tamb de reformesfinanceres i fiscals, i oblidar-se destartan submisos als mercats. I el Govern dela Generalitat ha de resistir fermament ala pressi espanyola sobre el dficitcatal i evitar perdre ingressos delsimpostos vigents i exigir el cobrament deles partides pendents del fons decompensaci, i evitar crear unaatmosfera que parli noms de retallades.

El problema no s noms de Catalunya odEspanya. A molts llocs dEuropasorgeixen veus de protesta (ara tambaqu) que de ben segur obriran debatsque haurien de propiciar canvis quemarquessin les actuacions dels governsper sobre dels capricis dels mercatsfinancers que tenen com a tota

legitimitat el poder que els dna ser elsgestors dels diners dels altres. Canvisque asseguressin que les necessriesretallades no han de ser permanents i noamaguin la voluntat dapuntalarlaprimament del nostre Estat delBenestar.

7/29/2019 53 -maig- 2011

32/38

32

Corrupci -- Reflexions

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

Que leconomia es mou impulsada perlafany de guanyar diners ho sabem b.Que aquest afany es canalitza moltesvegades per camins absolutamenthonestos, tamb ho sabem. Hemconegut persones creatives,excepcionals, que treballen a sou, i undia es diuen: per qu he dafanyar-me apencar per uns senyors que ni conec,que es fan rics grcies a la mevacapacitat? Per qu no em planto amb

una empresa nova? Treballar a la mevamanera, crear llocs de treball, isegurament guanyar ms. I ho fan. Imolts fracassen, per tamb molts sensurten. Agradi o no, aquest s el sistemacapitalista, amb les seves virtuts i lesseves culpes.

Parlem un moment de les culpes. Perqutamb tots sabem de molts parsits, i elshem conegut directament o perreferncies, que viuen com uns reis,sense contribuir gens al sosteniment dela societat, que cobren comissions queno aporten cap valor afegit, per que esfan imprescindibles perqu una activitattiri endavant. I potser acaben propietaris

duna gran finca a Miami.

A lempresa privada, directors generalsque signen contractes i reben de sota mimports de diner negre que fan cauredesquena, caps de compres que nomspassen una comanda si ve acompanyada

del sobre corresponent, directors defbrica que decideixen per motiusinconfessables qui construir una novanau, ...

A ladministraci, ja s ben sabut, hi haprojectes que passen davant daltresgrcies a una trucada oportuna, plansparcials que no van endavant i daltresque no troben impediment i ning enpodria donar una ra honestaconvincent, inspectors que fan els ullsgrossos, jutges, advocats, policies, altsfuncionaris de ministeris de Defensa, deCultura, dObres Pbliques, ...

Hi trobareu embolicats poltics de tot

larc parlamentari, de lanomenada dretao de lesquerra, del parlament central odels autonmics, membres electes dediputacions o dajuntaments, de lescpules de partits poltics o delssindicats, ...

Sentireu dir: Aix noms passa aEspanya!. No ho cregueu pas, puctrobar fcilment refernciesmonumentals de corrupci (no tinc gensde ganes de citar noms) a Gran Bretanya,a Frana, a Itlia, al Jap,... recordoprnceps de cases reials, primersministres, alcaldes de grans capitals detot el mn.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 53 -maig- 2011

33/38

33

Tamb he sentit: Aix en temps denFranco no passava!. Innocents. Entemps den Franco no se sabia. Explicaruna experincia particular (tot canviantel nom dels protagonistes):

En una de les primeres empreses quevaig treballar com a enginyer el secretaridel gerent, posem que es deia el senyorDe Andrs, que era de Madrid, em deia:

No sabe usted lo que yo he vivido, lascosas que he visto, seor Bassa. (Alsanys 60 del segle passat la gent esdeia de vost si no era molt amiga). Icontinuava:

Piense que he estado en el despachodel Ministro de Industria seorGmez de Belo! Iba yo all de vez encuando desde Asturias, dondetenamos la fbrica, hablaba con lasecretaria, me haca esperar un

momento, y pronto me introduca enel despacho de su jefe.

Hombre, De Andrs, cmo van lascosas por Asturias? Qu es de DonBartolom?

Pues la verdad es que vamosbastante bien seor Ministro. Se locontar mejor Don Bartolom, queme ha entregado esta carta con sussaludos para usted.

Hombre, gracias, devulvale missaludos.

I segons que em deia el senyor DeAndrs, el Ministre xerrava amb ell unabona estona sobre el bon temps que feiaa Astries i la calor que es passava a

Madrid, o sobre pesca, o esports, futbol

sobretot. Desprs, dissimuladament, esfeia crrec del gruix del sobre i selposava a la butxaca.

Bueeeeno, De Andrs, y de materiasprimas cmo van?

Pues esto s que es un problema,seor Ministro, muy escasos vamos.

Pues tengo entendido que estentrando el nuevo cupo deimportacin. No se les vaya a pasarpor alto solicitarlo, De Andrs,dgaselo de mi parte a DonBartolom!

Se lo dir seor Ministro.Com se sol dir el poder corromp, i elpoder absolut corromp absolutament.Puc jurar que el que dic s veritat i s elnom real daquest ministre, per comque encara deu tenir famlia, Du menguard de dir qui era.

Per vull acabar amb dues notesoptimistes:

Primera - A les dictadures s impossibledesemmascarar els corruptes, perququi rep els cops s qui intenta assenyalarel culpable. A les democrcies, amb

totes les imperfeccions que vulgueu,sempre es pot arribar a aturar, jutjar ipotser (no sempre) condemnar elcorrupte, i ara donar tres refernciesdentre mil: un fams banquer, undirector general de la Guardia Civil, unpresident duna gran instituci musicalcatalana.

7/29/2019 53 -maig- 2011

34/38

34

Segona Per molts que siguin elscorruptes sn molts ms, moltssimsms, els que treballen honradament, elsque inventen, els que innoven, els quemunten empreses, els que sesforcen i

lluiten, i de vegades triomfen i daltresvegades fracassen, per no esdesanimen, i saixequen i tornen acomenar. Honradament.

Parmies VI

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES VI (Del propi autor). *

La infidelitat es cosa de tres:

Home-Dona i la mascota... Un Ase.

A l'analfabet i al savi els iguala el cuc.

La felicitat, bona amiga de la ignorncia,

esta a matar amb la intelligncia.

Una guerra perduda,

es la que la intelligncia li fa alfanatisme.

Lluc Sal i Ferrer

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, decaire erudit o popular.

Laparmia popular es feia present en lapoesia i la prosa com a recurs estilsticgrfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis isant Vicent Ferrer

A l'aguait del nostrepatrimoni

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 53 -maig- 2011

35/38

35

Com el campanar inacabat a lEsglsia,un signe didentitat al passeig ms

important de Torroella.

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

PASTIS DASBERGINIES

Ingredients:

1 kg dasbergnies 6 ous 200 ml de nata lquida Tomates

Maionesa Sal Pebre Oli Julivert

Preparaci:

Peleu les asbergnies, talleu-les atrossets i fregiu-les b amb oli. Amaniu-les amb sal, pebre i julivert trinxat. Quanestiguin ben fregides, retireu-les del foc ideixeu-les refredar fora de loli.

Barregeu-hi els ous debatuts i la natalquida. Poseu-ho en un motlleprviament untat amb una mica demantega i pa ratllat. Coeu-ho al forn, albany maria. Una vegada cuit i tret delmotlle cobriu-ho amb salsa de tomata imaionesa.

MONGETES DEL GANXET

Ingredients

Mongetes del ganxet bullides nec Salsitxes Cebes Alls Julivert Tomates Farina Un manadet dherbes Costell de porc Gras de pernil Llard

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinabosch

7/29/2019 53 -maig- 2011

36/38

36

Preparaci:

Sofregirem el costell, lnec i lessalsitxes, tot tallat a trossos en unapaella amb oli i llard.

Quan tot estigui rossejat hi afegirem unaceba trinxada, alls i tomates, tot picat.Ho deixarem coure amb el brou de lesmongetes. Quan la carn sigui cuita, hiafegirem les mongetes i ho deixaremcoure a poc a poc, amb les herbes.

En el morter picarem una mica de grasde pernil, alls i julivert. Desfarem unaculleradeta de farina amb una mica de lamateixa salsa de la cassola i ho deixaremcoure uns minuts.

Va ms b fer-ho el dia abans i desprsescalfar-ho.

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautista

7/29/2019 53 -maig- 2011

37/38

37

La mare...

La mare em deixa pinturaper aprendre a pintar el meu pas,la nostra casa del poble,

el pou i el camp,el cel, que s de color blau; el sol,que s de color groc,i que est mirant a la finestra.Els txernobrivtzi* ens miren.Maduixes al jard i blat, que ja s foraalt.Volen pel cel cigonyes.Aqu les muntanyes i les valls,

aqu els rius, els mars plans,aqu els animals i ocells,i samaga entre la molsa.

La mare ha mirat llbumamb els ulls somrients,i ha dit al seu fill com estimo Ucrana!

Aquest pas tan mgic!s un pas nic per a nosaltres.*txernobrivtzis una planta dUcrana

Recita: Inna Remyshevska

Cinema i espectacles

Escrit per Jordi Bellapart

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 53 -maig- 2011

38/38

Pellicula del mes: Los Chicos Estn Bien