Edició de LleidaDIMARTS · 5 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14658 - AVUI / Any XL. Núm. 13528 - EL PUNT

1,20€

1215

03-1

1363

83w

1344

95-1

1829

98t

FLAGELL DE L’INDEPENDENTISME · El presidentespanyol nomena ministre d’Exteriors Josep Borrell, l’adeptede Societat Civil Catalana que volia “desinfectar” Catalunya

Primer ‘gest’ dePedro Sánchez

P24-25 i 30-31

Detall de les pintures actuals del saló, que daten de la dictadura de Primo de Rivera ■ ANDREU PUIG

El president Torra vol restituir els murals del Saló de Sant Jordi

L’art imposat del Palau

NACIONAL P6-10

Els consellers acudeixen als seus despatxos entreaplaudiments delstreballadors i avui aniran ales presons i a Brussel·les

La fi del 155 retorna lesfinances al control més lax imposat fa tres anys ielimina el setmanal de lesfactures del juliol del 2017

Engegant el govern

A l’executiu no hi hauria Albiol, però síaltres regidors del seu equip al PP

Nacional P14

El PSC ja perfila el nougovern de Badalona

Cultura P32

Quim Monzó, el Premid’Honor i la cel·la 201

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018

a pregunta éscom ha sobrevis-

cut la llengua catala-na. Les brutals agres-sions que ha patit, lesprohibicions, les per-

secucions, són interminables. Recordoel llibre d’Ignasi Bea ¡En cristiano! Poli-cia i guàrdia civil contra la llengua cata-lana, que fa posar els pèls de punta.Tanmateix, molts professionals, pro-fessors, lingüistes, pedagogs, no hantirat mai la tovallola. Un exemple moltdestacat és el Sedec (Servei d’Ense-nyament del Català), que va néixer el22 de maig del 1978 i que, per tant, es-tan celebrant el seu cinquantè aniver-sari. Per cert, el Departament d’Ense-nyament el va eliminar el 2006. La fei-na que ha fet aquesta entitat és exem-plar, perquè va ser la base sobre la quales va construir la immersió lingüística.

La llengua: el millor cohesionadorsocial. Només els analfabets diuen queuna llengua pot separar la societat. Totel contrari. A Barcelona s’han compu-tat unes 300 llengües, totes respecta-bles i totes amb els seus drets. En so-

ciologia s’anomena integració social elfet de constituir tots els elements de lasocietat un sol país, sense que ningúhagi de renunciar als seus orígens i a laseva llengua; i en diuen assimilació alfet d’anorrear els orígens a la força detothom. El Sedec ha estat un defensordel català, sense agredir cap llengua,cap costum, cap religió, ni fer cap per-secució.

Persones com aquestes han salvatla llengua, d’ençà que el primer presi-dent del govern espanyol en democrà-cia, Adolfo Suárez, va dir que “No sepuede explicar química cuántica en ca-talán”, cosa que ens va fer pixar de riu-re, primer perquè no existeix la quími-ca quàntica, i segon perquè, sense vo-ler-ho, Suárez declarava que el catalàés una llengua inferior. Joan Fuster vaexclamar: és molt més difícil fer unpoema que no una investigació cientí-fica des del punt de vista lingüístic.

Saludo amb entusiasme els homes iles dones que van crear i fer possible elSedec, que d’alguna manera és l’espe-rit dels catalans. Bravo, amics.

L

Keep calmIsabel-Clara Simó

Sedec

La llengua: el millorcohesionador social.Només els analfabetsdiuen que una llengua potseparar la societat

es del primer cop que la vaigveure, Dolors Sabater em vainspirar simpatia: va ser imme-

diata, fulgurant, com una revelació llu-minosa sense cap mena d’ombra. Nonomés en relació amb la seva posiciópolítica. També per la franquesa quetraspua el seu rostre i, sí, per algunacosa que no és aliena a la bellesa moralque comuniquen les seves paraules igestos. Va ser un motiu de celebracióque Sabater arribés a l’alcaldia de Ba-dalona i que ho fes a través d’un pacteprogressista amb l’objectiu que nocontinués ocupant el càrrec un polític,Xavier García Albiol, que s’havia pro-posat “netejar” la ciutat en un sentitclarament racista. L’aliança de diver-ses forces ho va fer possible, malgratque, projectant una ombra fosquíssi-ma, García Albiol havia tornat a gua-nyar les eleccions municipals essent lacandidatura àmpliament més votada:va obtenir 10 de 27 regidors possiblesamb el doble de vots (més de 30.000)de la segona força, Badalona en Comú,encapçalada per Sabater.

Hi havia, però, una altra ombra aBadalona (la del PSC i, ai, la seva mili-

D

tància) que havia quedat amagadaperquè la del PP és molt potent i pot-ser perquè, malgrat tot, encara costade creure la deriva socialista. El cas ésque, tres anys després d’aquell pacte,aquella ombra s’ha fet evident de ma-nera aclaparadora. Els tres regidorsdel PSC a Badalona no van voler apro-var els pressupostos, i van votar encontra de la qüestió de confiança plan-tejada en conseqüència per Sabater,

argumentant que l’alcaldessa ha in-complert dos pactes fonamentals: laneutralitat institucional de l’Ajunta-ment badaloní pel que fa a la qüestióde la independència de Catalunya i eldesenvolupament de polítiques so-cials. Havent-hi proves de les sevesmesures en contra de l’exclusió i a fa-vor de l’ajuda als més precaris, costacreure que Sabater hagi abandonatles polítiques socials. Ha pesat, doncs,el fet que no hagi sigut “neutral” da-vant de la repressió de l’Estat espanyolque, entre altres qüestions, fa que hihagi presos polítics i exiliats. I és aixíque el PSC badaloní s’ha deixat temp-tar per García Albiol (capaç de cedir-los l’alcaldia per fer fora Sabater) i haconsultat la decisió als militants. Hanvotat 311 de 500 possibles i un 92%han donat suport a Àlex Pastor, avalatper l’inquietant Salvador Illa, perplantejar una moció de censura. Di-gueu-me innocent, però encara em re-sulta increïble que uns militants socia-listes s’avinguin a pactar amb un dia-ble xenòfob i ultradretà. Crec que avuise sabrà la decisió definitiva. Força,Dolors!

“Resultaincreïble que unsmilitants socialistess’avinguin a pactaramb un diablexenòfob i ultradretà

Imma Merino

Això de Badalona costa de creure

Ombres de Primavera

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018

l president de la Generalitat,Quim Torra, es preguntava diu-menge en una entrevista a TV3

quin model té per a Catalunya el fla-mant president espanyol, Pedro Sán-chez. “Necessito saber què opina, quinprojecte té el senyor Sánchez per a Ca-talunya”, deia Torra. Doncs ahir, se-nyor Torra, ja en va tenir la resposta.O si més no un primer tast molt aclari-dor. El projecte que té el PSOE per aCatalunya és mantenir de moment elcontrol financer (com li va recordarahir el secretari d’organització delPSOE, José Luis Ábalos, al vicepresi-dent del govern Pere Aragonès) i, ésclar, nomenar ministres Josep Borrellstyle. El govern Sánchez es va estre-nar ahir, doncs, amb dos gestos gensmenors. El primer, perquè suposavacontradir tot un vicepresident que voldonar per acabada la supervisió finan-cera del govern català; i el segon, per-què nomenar Josep Borrell ministre

E “Quim Torra espreguntava quinmodel té el PSOE.De moment, el de la‘neteja’ i ladesinfecció

no és el mateix que nomenar-ne qual-sevol altre. Borrell, els ho recordo, ésaquell fins ara exministre (hi ha gentque sempre cau de potes) que, durantla campanya del 21-D, en un míting deMiquel Iceta, va parlar de passar el“desinfectant” per deixar enrere elprocés independentista. Iceta acabavade parlar de possibles indults per als

presos polítics i Borrell li va deixaranar: “Sé que tu ets molt bona personai els voldries perdonar de seguida, pe-rò l’han feta molt grossa.” I després esva esplaiar una bona estona parlant dela necessitat de “passar el desinfec-tant” per deixar enrere el procés inde-pendentista. “Les coses sense desin-fectar es podreixen”, va afegir, i enca-ra va aclarir que “una part de la desin-fecció ha de passar naturalment pelsmitjans de comunicació”. Doncs això.Que si Torra es pregunta quin PSOEens governa, doncs que sàpiga que, demoment, és aquest. És el PSOE que esveu capaç de pactar el 155 amb el PP i,uns dies més tard, autoritzar una mo-ció de censura aliant-se amb aquellsqui volien netejar Badalona. No es potpas negar, president Torra, que de mo-ment els primers gestos de Sánchezsón ben aclaridors. Opten per la netejai la desinfecció. Com el lleixiu. Ja hoveurem.

Operació LleixiuXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Finalment s’ha imposat alPSC l’opció d’enderrocar el

govern d’esquerres encapçalat perl’alcaldessa Dolors Sabater, de Gua-nyem Badalona, i en què també hiparticipen ERC i ICV-EUiA. Un canviestratègic dels socialistes que, simés no, resulta paradoxal i descon-certant. El PSC passa, a un any deles eleccions municipals, de donarsuport a Sabater com a alcaldessa aaliar-se amb el PP de Xavier GarcíaAlbiol. El rebuig socialista als pres-supostos és legítim. Però aprofitarla qüestió de confiança consegüentper aconseguir l’alcaldia per al capde files del PSC, Álex Pastor, és unerror d’estratègia greu. La votacióde la militància socialista, malgratque la participació no ha estat mas-siva, és contundent a favor de la mo-ció. Cosa que fa difícil fer marxa en-rere. Però el PSC hauria de reflexio-nar sobre si la legítima ambició dedisposar de l’alcaldia de la quartaciutat de Catalunya justifica unamoció jurídicament irreprotxableperò políticament incomprensible.

El PSC entrega Badalona albloc unionista del PP més ultrana-cionalista espanyol, juntament ambCs. Una gran incoherència ara que elPSOE acaba de foragitar del governespanyol Rajoy i Pedro Sánchez haobtingut la presidència amb els votsdels homòlegs al Congrés dels par-tits que governen Badalona: Podem,IU o ERC. Per molt que García Albioles mantingui fora per interès tàctic iper molta alcaldia que tingui el PSC,amb tres regidors quedarà aclapa-rat pels deu del PP. I, al marge del fetnacional, això suposa retornar laciutat a l’etapa de polítiques de dre-ta extrema de García Albiol, ambtics anticatalanistes, xenòfobs i au-toritaris, que semblava afortunada-ment superada i que el PSC no hau-ria de reobrir a Badalona posant l’in-terès partidista a davant del de laciutat.

El PSC erral’estratègia aBadalona

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El ‘The cancer genome interpreter’ és un dels 42projectes de recerca que han estat finançats pelsdotze milions d’euros de La Marató del 2012.Aquests sistema, que té informació genòmica de50.000 tumors, ajuda comparar les mutacionsdels tumors i caracteritzar-ne l’agressivitat.

ESCRIPTOR

El suport de La Marató

L’escriptor va rebre ahir el 50è Premi d’Honor deles Lletres catalanes, en un acte excepcional per-què no va ser presidit, per primer cop, pel màximresponsable d’Òmnium Cultural, ara Jordi Cuixart,empresonat des de fa més de set mesos. Una si-tuació que Monzó va tornar a denunciar.

-+=

-+=

De rècordAlberto Guijarro

ExcepcionalQuim Monzó

-+=

Núria López Bigas

El festival Primavera Sound ha batut en l’ediciód’enguany el seu rècord de públic, amb més de220.000 assistents, dels quals el 60% eren estra-ngers, procedents de fins a 126 països. Tot un èxitdels organitzadors, que ja han avançat que no te-nen intenció d’ampliar la capacitat l’any que ve.

DIRECTOR DEL PRIMAVERA SOUND

BIÒLOGA INST. RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

De reüllMarga Moreno

Canvi no,evolució

eia poques hores que a La Moncloa havia començatla mudança davant els ulls enaiguats de força

ciutadans esperançats quan, a uns 600 quilòmetres, aSitges, ja es posava de manifest que l’impacte del relleuprobablement quedarà entre zero i res, almenys pel quefa a Catalunya. Potser encara no havien greixat prou elspossibles nous argumentaris, però el cas és que tots elsrepresentants polítics del Parlament que participavenen un debat del Cercle d’Economia sobre el futur delpaís –hi eren tots menys la CUP– van reiterar sense

gaires matisos les mateixeslletanies a què ens tenen avesats.De res van servir els precs del’esforçat moderador, el catedràticAntón Costas, perquè els ponents“ens donessin una alegria” enforma d’acostament, de diàlegserè... I és que algunes coses no sóntan fàcils de modificar, com s’havia

ensumat tot just començar la taula rodona, quan des del’organització van comunicar a Costas per l’orellera (quediu Google que és la forma correcta de dir pinganillu)que exigís als representants polítics que s’expressessinen castellà. L’elegant Costas va ser taxatiu: allà tothomparlaria en l’idioma en què se sentís còmode. I ho vasaldar amb una broma afectuosa alertant que ell mateixparlaria en gallec, la seva llengua materna, si algú feia elrepatani. A la vista de situacions com aquesta i de certesposicions enrocades, la reflexió és que no n’hi ha prouamb el canvi. Cal evolució.

F

Potser nos’haviengreixat prouels eventualsnousargumentaris

http://epa.cat/c/w6jus8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

l govern de Maria-no Rajoy és aquell

que un dia va fulminarl’accés universal deles persones sensepapers a l’assistència

sanitària primària, és aquell que va en-viar al Tribunal Constitucional la llei ca-talana de sanitat universal perquè l’alttribunal la suspengués, el mateix queva reforçar el mur de Ceuta i Melilla,que va intensificar la persecució depersones sense documents construinttanques més altes, que va permetredisparar bales de goma contra subsa-harians al mar, és el govern que ha in-complert sistemàticament els com-promisos europeus d’acolliment de re-fugiats (recordem-ho, persones quefugen de la guerra), i el mateix que vaenviar policies assedegats de violència(“que nos dejen actuar”) a pegar cata-lans. Quin és, doncs, el govern racista ixenòfob? És igual, l’executiu del PP éshistòria, és passat, mort i enterrat.

Ara que el repressor ha estat des-allotjat de La Moncloa de la forma méshumiliant, amb un mecanisme de la

sacrosanta constitució utilitzat de for-ma inèdita i amb el concurs dels votsd’independentistes catalans i jeltzalesbascos, els populars utilitzaran leseleccions municipals i autonòmiquesde l’any vinent com a agència de re-col·locació, mentre el partit s’esbudellaper recollir les engrunes.

A Catalunya, on el PP és misèria icompanyia, s’espera el relleu de XavierGarcía Albiol. Què hi fa encara, al Parla-ment, després d’haver obtingut els re-sultats més miseriosos per al partit?Què hi fa encara, de fet, en política ac-tiva? Confiem en el criteri dels badalo-nins. ¿És possible que el líder populardemanés al president Quim Torra quees disculpés pels seus articles i piula-des mentre repartia pamflets antimu-sulmans electoralistes per Badalonaen contra d’un oratori al barri d’Arti-gues? La xenofòbia supera la ficció.

García Albiol és aquell estadista queés capaç de regalar l’alcaldia de Bada-lona al PSC just després que els socia-listes hagin foragitat el líder del seupartit de La Moncloa.

E

Full de rutaEmili Bella

‘Limpiando’La Moncloa

El PP utilitzarà les eleccionsmunicipals i autonòmiquesde l’any vinent com aagència de recol·locació,mentre el partit s’esbudellaper recollir les engrunes

1any

Després de la matança dedissabte a Londres, que vacausar set morts, Theresa Mayanuncia canvis radicals peraturar l’extremisme.

10anys

20anys

Les tarifes elèctriques s’hauranapujat en sis mesos el dobleque la inflació. El governcentral, amb un criteri deprogressivitat.

La Generalitat alerta quel’augment del preu del sòlencarirà els pisos. Elsconstructors d’habitatges nodetecten pujades anormals.

Terror global Factura de la llum Preu de l’habitatgeTal diacomavui fa...

Governs de cine

b Arran dels pactes per fora-gitar el PP de la presidènciade l’executiu, a aquest no se liha acudit res més que anome-nar els seus possibles succes-sors que sortissin del pacteentre diversos partits, com agovern Frankenstein. Aquí alPrincipat i crec que pot fer-seextensiu a la resta de territorisdels coneguts com a PaïsosCatalans, potser trobaríemmés escaient que a l’executiusortint se’l conegués com agovern Dràcula, per evidentsmotius de vampirització derecursos econòmics.JOSEP M. MONRÀS CORTÉSBegues (Baix Llobregat)

Els intocables

b No em referiré a la gentamb l’estatus social més baixa l’Índia, ni a la famosa sèried’Eliot Ness dels anys 60. Vadirigit a la casposa casta diri-gent de Ñ; en tots els àmbits.

Són els que es troben per so-bre de la llei, perquè tenenbutlla neofranquista. Quan esdiu que ningú està per sobrede la llei, qui fa servir la fraseés un esbiaixat i/o un radicalnacionalista espanyol. No in-clou la casta ancestral, sinóels perjudicats per decisionsjudicials polititzades. Va con-tra els antisistema i la majoriasocial majoritària representa-da al Parlament. Com que nopoden bombardejar (ja ho vol-drien alguns), fan servir ambacritud insults, clavegueres imagistrats afins, servidorsacèrrims de l’estratègia defer-nos renegar del dret deconstruir un estat sobirà.Quantes euroordres fracassa-des caldran? No saben què ésel ridícul; són hidalgos! Cam-pions del maniqueisme (bonsi dolents). Qui controla els po-lítics cocaïnòmans? Els cata-lans amenacem, perquè al-guns jutges i famosos unionis-tes volen tenir protecció defranc? Seguint aquest fals sil-

logisme, els polítics del governcentral i els borbons, que enporten, ho fan perquè la socie-tat madrilenya és violenta? Ésque són tan tanoques en elsseus relats... que no aguantenun examen de màster de laUniversitat Rey Juan Carlos!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Cantània, gràcies

b El divendres 25 de maigvaig assistir al concert deCantània 2018, a l’Auditori deBarcelona. Em vaig emocio-nar en escoltar els centenarsde nenes i nens, l’orquestra i ladirecció musical. Aquest con-cert era el 29è des que es vainiciar el projecte Cantània.Tot va començar fa 29 anysquan des de l’Institut Munici-pal d’Educació de Barcelona icoordinat per la mestra demúsica Assumpció Malagarri-ga, se’ns va proposar a quatremestres de música de quatre

escoles de Barcelona el pro-jecte de fer un concert coralinterescoles amb orquestra.En aquest projecte ens hi vaminvolucrar la Núria Bordas, enXavier Torns, en Josep MariaPons i en Josep Maria Vaqué, ila direcció coral i instrumentalde Josep Prats. El primer con-cert es va fer a la Sala de Con-certs del Conservatori Superiorde Música, amb un repertori desis cançons tradicionals catala-nes, i la nostra il·lusió era esten-dre el projecte per tot Catalu-nya. Al cap de poc temps vanvenir les composicions pròpiesi l’extensió de la Cantània pertot Catalunya, totes sota la di-recció d’en Josep Prats, i vamaugmentar el nombre d’esco-les participants, del primercentenar de nenes i nens, arasón desenes de milers, queaporten llur il·lusió, llur entu-siasme i llur qualitat musical.Moltes gràcies, per haver realit-zat el somni de fa 29 anys.J.M. VAQUÉBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Preu baix delpetroli, retalladadel finançament delfonamentalismeislàmic

i ha un ampli consens sobre el fetque el fonamentalisme islàmic hasigut nodrit i encoratjat a escala

mundial a través d’una xarxa d’institu-cions, madrasses i mesquites finançadesprincipalment per l’Aràbia Saudita, per-seguint un delicat balanç al seu país perpart de la família reial saudita, que vindriaa dir als fonamentalistes: “Mireu si en somde pietosos, que us farem sortir els petro-dòlars per les orelles. En compensació,mireu cap a l’altra banda davant la nostracorrupció i excessos.” Aquest pacte escomplementa amb un suborn tàcit a totala població saudita, consistent en multi-tud de subsidis, subvencions i feines quenomés són una excusa per pagar un sala-ri. La família Saud es pot permetre tot ai-xò exclusivament gràcies als ingents in-gressos per la venda d’hidrocarburs.

MALAURADAMENT PER A ELLS, aquest equi-libri es troba greument amenaçat des definals del 2014 quan (irònicament, deguta les seves pròpies accions, en haver aug-mentat deliberadament la producció depetroli per intentar arruïnar els produc-tors de petroli dels EUA) el preu del petroli

H caigué de 100 a 50 a dòlars el barril, preual voltant del qual ha oscil·lat des de lla-vors. Simplificant, aquesta mena de dava-llada significa una reducció immediata ala meitat dels ingressos per als produc-tors. I això està resultant molt difícil d’en-tomar per a un país per al qual els ingres-sos del petroli tradicionalment represen-ten el 90% del pressupost del govern.

INEXORABLEMENT, per tal de minimitzarel forat, han tirat de veta dels seus enor-mes fons de reserva, han limitat la inver-sió i han començat a retallar els subsidis isubvencions. I sembla lògic pensar que

una de les àrees que poden experimentarles retallades més grans són les subven-cions a les institucions islàmiques forad’Aràbia, car no són indispensables permantenir la pau social al país. Així, unpreu baix del petroli condueix a una reta-llada en el finançament del fonamentalis-me islàmic.

CADA COP QUE HI HA UN ATEMPTAT islamis-ta, i de forma més punyent per a nosaltresamb els atemptats de Barcelona, moltagent desitjaria intensament poder contri-buir a reduir aquesta amenaça. El meca-nisme directe que tots tenim a l’abast de lama, és augmentar el nostre ús de les ener-gies renovables. Amb cada Kw d’energiarenovable que substitueix un Kw proce-dent del petroli, contribuïm a reduir la de-manda de petroli i, per tant, a deprimir-neel preu. I, sense preus elevats, no hi ha xau-xa financera possible per als fonamentalis-tes islàmics. Ja teníem totes les raons delmón per consumir energies renovables,però si vols contribuir personalment, deforma directa i sense intermediaris, a ta-llar l’aixeta al finançament del fonamenta-lisme islàmic, ara en tens una més.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

Geopolítica i renovablesTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018

José Luis Ábalos, SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOE

“Facilita el diàleg, rebaixa la tensió i tracta d’encaminar lasituació el fet que hi hagi presos? D’ajudar, no ajuda”

La frase del dia

ona part del sobi-ranisme ha rebut

el nou govern de laGeneralitat amb unsentiment agredolç,entre la satisfacció

per la recuperació institucional i la de-cepció perquè no està format per lespersones del gabinet que l’executiu es-panyol va destituir. Però la veritat ésque aquest govern no pot ser altra co-sa que un govern autonòmic perquènomés podrà actuar en aquest marc,per més que els canvis polítics a Espa-nya facin possibles alguns marges demillora transitoris, atesa la proximitatdels partidaris de la democràcia orgà-nica en un context de disputa de la pa-

tent nacionalista espanyola del qual noen podem sortir ben parats. El presi-dent Torra remarca que amb una màgestionarà l’autonomisme i amb l’altrafarà República. És veritat que amb latasca d’un govern autonomista es potfer república perquè l’esperit republicàés en el fons de les lleis i de les accionsi no en la forma. Però aquesta repúbli-ca s’escriurà amb minúscula perquèmai no acabarà de ser plena si no té laqualitat de la sobirania. I si la vol es-criure amb majúscula haurà de tornara exposar les institucions catalanes ala repressió destructiva de l’Estat. Comcal actuar, doncs? Si alguna cosa hau-ríem d’haver après d’aquesta etapaanomenada “procés” és que el movi-ment no hauria d’haver sortit de lesmans populars que el van impulsar nihaver-ne passat el testimoni a les insti-tucions fins que hagués estat arrelatals carrers i a les urnes de forma majo-ritària i permanent.

B

De set en setEnric Serra

Repúblicai autonomia

Aquesta república mai noacabarà de ser plena si no téla qualitat de la sobirania

stimat Mariano,Mai hauria desitjat escriure aquestacarta de comiat d’un projecte que

Josep Santacreu i jo vam iniciar el 1970 i alqual Fraga Iribarne es va sumar el 9 de ge-ner d’aquell any. Amb els diners d’empre-saris catalans es va poder aixecar el partit,pas a pas, fins que el 1974, ja en l’ambaixa-da de Londres, Fraga em va presentar An-tonio Cortina i ens va atorgar la responsa-bilitat d’aixecar una estructura políticaque donaria lloc el 1974 a Reforma Demo-cràtica. Diners d’empresaris catalans, ge-nerosament prodigats i sense contraparti-des, un esforç ímprobe de sis anys per ar-mar una organització i una militància desde zero, una ingratitud notable, ja que des-prés s’hi van afegir no pocs oportunistesque escapaven del franquisme, i van volertenyir d’una altra cosa el que havíem aixe-cat a partir de dues idees axials: Reconci-liació nacional i Reforma política.

EL 31 DE MAIG VAS COMETRE UN ERROR his-tòric i irreparable: la teva supèrbia et va feroptar per la tossuda pertinàcia de seguir,en lloc de la generosa retirada política. Vistque alguns dels teus socis t’havien traït id’altres, la lleialtat dels quals havies elogiatdies abans, et van enganyar, el mateix hau-ria estat dimitir per evitar l’escenari de lajornada de censura de l’1 de juny, en la qualvas caure del pedestal i amb tu vas arrosse-gar el partit. Mai he oblidat des de jove lamàxima d’Homer “Els déus enceguen ambla supèrbia els que volen perdre”. Per què,en lloc de la ceguesa i la fugida al restau-rant, no vas recórrer a la generositat en-vers el partit? És que la teva màxima era lagaullista de “Jo o el diluvi”? Com pots haverignorat l’esforç de tants anys i tanta gentper aixecar el primer partit d’Espanya enmenys de 40 anys i haver-lo abocat a la pirade les teves cendres, com vídua hindú a lavora del Ganges? Potser perquè no t’haviacostat esforç i sacrificis professionals?

L’1 DE JUNY, AMB LA TEVA DERROTA parla-mentària, t’has emportat amb els ender-

E rocs bona part de tants somnis i tants tre-balls que ni coneixes ni t’ha importat conèi-xer. I això mai és ciment per a un lideratge,ni pedra mil·liar per a la seqüència d’ungran projecte (aquest centredreta que Fra-ga va somiar). En els últims cinc anys hastirat per terra lustres de molta suor políti-ca, i en dos dies de moció de censura hascremat bastantes esperances de molts, elsvots van ja cap a un altre destí que van po-der ser companys en lloc de competència. Tràgic error no obrir l’esperança a altresque poguessin intentar l’última oportuni-tat amb la teva renúncia voluntària per do-nar opció a una altra política de govern quedefugiren els teus no pocs errors, en parti-cular amb Catalunya (per mesquí) i Euska-di (per excés de generositat a cop de talona-ri). No, no era aquest el camí, Mariano; elcamí és el diàleg, la justícia distributiva i laclemència, en lloc de recórrer a una justíciacom a àrbitre de la política (o de la covar-dia), que fet i fet t’ha danyat definitivamentamb la sentència de la Gürtel.

T’ESCRIC AMB DOLOR per l’immens danyque s’ha infligit al PP per aquells egoistessense escrúpols que van buscar exclusiva-ment el seu lucre personal a costa de la mo-ralitat del partit. Aquest és sovint el fruit dela mediocritat que a partir del 2000 es vaimplantar en el partit amb la sistemàticadepuració dels millors, dels fundadors, delsqui tenien clara consciència respecte a lesdues idees matrius de la fundació: Reconci-liació nacional i Reformisme. Ni l’una nil’altra han quedat fora de perill en aquestsmoments. Del final de la moció de censuraes trasllueix de nou el lamentable clixé deles dues Espanyes. I sense diàleg és impos-sible el reformisme, com ha quedat palèsen els teus cinc anys de pur tancredisme aLa Moncloa. Gràcies a això, aquí tens da-vant teu l’incendi de Catalunya que t’haportat a la desfeta. Es podia haver fet d’unaaltra manera, i ni tan sols es va intentar, en-tre altres raons perquè no està en la fe delscastellans vells la creença que amb el diàleges posa remei avui millor a allò que antany

van resoldre (¿?) amb la força i el domini. Ala perifèria de la Corona d’Aragó, els tracteseren una mica diferents.

D’AQUEST MAL VENIM DES DEL 1989, quanAznar va prendre les regnes del partit. Totcomençaria amb l’escàndol Palop-Naseiroa València. D’aquell segell del clan de Valla-dolid procedeixen no escasses conseqüèn-cies en els usos i costums del PP que Aznarva voler refundar el 1990. Però es va obli-dar de la moral individual dels homes i unapolítica a la mesura de les Espanyes soste-nible. Es va canviar de noms, però no hi vahaver correctiu per a certs usos i costums.

DES DE LA DIGNA MEMÒRIA dels que hanmort, i el mal gust de boca dels últims 18anys, crec arribada l’hora de les profundesreformes internes que permetin resoldreles idees matrius dels fundadors que vamcreure en la reconciliació i que ara ens hanabocat una altra vegada a l’estigma de la di-visió i de les dues Espanyes. Algú ha comèsun error i aquest error ha de ser urgent-ment remeiat, si no es vol reincidir en lesdesgràcies dels nostres avantpassats. Tuno estaves en aquella taula de la fundació alcarrer Artistes, ni tampoc Aznar, però quiaixò escriu va advertir, el 1975, que s’haviade tenir cura de Catalunya, perquè, en cascontrari, Catalunya tiraria per terra el sis-tema que estàvem dissenyant. Era Catalu-nya, que mai vau entendre i que ara t’haenfonsat, amic Mariano. La humilitat és elcarreu de la grandesa; la supèrbia, la tom-ba del lideratge. Els pobles que componenEspanya tenen la seva identitat i la sevadignitat, i això és tan sagrat com la matei-xitat d’un. Així, als que vam creure enaquest gran projecte del PP ens deus unaexplicació. Quin immens error buscar elsvots dels espanyols a costa de les fuetades aCatalunya! En aquest trist adeu em quedoi, com Ciceró, et demano que “no abusismés de la nostra paciència”. De la pacièn-cia al límit de molts ciutadans d’Espanya.No vas percebre això que t’ha costat el votde censura... Des de la cordial sinceritat.

Manuel Milián Mestre

Adeu, MarianoTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 20186 |

Un jutge demana aInterior qui vaescollir els col·legison es va anar atreure urnes

L’Estat manté elcontrol delscomptes deCatalunya aplicatdes del 2015

La fi del 155 ila intervencióde laGeneralitat

Investigaciósobre els fetsdel 1-O aCatalunyaNacional

El primer dia feiner delnou govern de la Generali-tat va estar marcat perl’emoció d’esbandir el 155amb un sentiment agre-dolç de tornada a la feinasense els empresonats aMadrid i sense els exiliatsen diversos punts d’Euro-pa. Estava previst que elsnous consellers visitessinels seus predecessors a lespresons, però el Ministeride l’Interior només autorit-za les visites d’Oriol Jun-queras i Raül Romeva a Es-tremera. La resta han que-dat suspeses. El govern vaexpressar el seu malestarper les traves burocràti-ques i espera completar lesvisites restants en els pro-pers dies. Sí que es mante-nen els traspassos a Brus-sel·les. Només els consellersd’Interior, Miquel Buch, id’Empresa i Coneixement,Àngels Chacón, van pre-ferir no fer cap acte públicen el seu primer dia. Buches va reunir en privat ambcomandaments dels bom-bers i els Mossos. La restade consellers van ser rebutsentre aplaudiments.

Pere Aragonèsb Un dels pesos pesantsdel nou govern, Pere Ara-gonès, vicepresident i con-seller d’Economia, va cele-brar la fi de la intervenciófinancera que el govern deMariano Rajoy va aplicaral juliol i va esprémer el se-

tembre de l’any passat. Ala porta del departament,amb una imatge de Jun-queras i un comptadordels dies que fa que és a lapresó, Aragonès es va con-gratular que la Generali-tat recuperés ahir el con-trol de les despeses, queles bestretes del sistemade finançament es tornina ingressar als comptesde la Generalitat, que de-caiguin les declaracionsresponsables que haviend’acompanyar les contrac-tacions i que s’elimini elvistiplau necessari d’Hi-senda en qualsevol paga-ment. Tanmateix, encaraquedaran per aixecar as-pectes de control financercom la informació men-sual que s’ha de remetredes del 2015 al ministeri.Justament, el secretari ge-neral del PSOE, José LuisÁbalos, assegurava ahirque es mantindrà la inter-venció financera fins quees normalitzi la situació aCatalunya, però no va con-cretar a quines mesureses referia ni què entén pernormalitat.

Elsa Artadib En el seu primer actepúblic, la inauguració dela jornada Les competèn-cies professionals a la Ca-talunya del 2030 al PalauRobert, la consellera dela Presidència i portaveudel govern, Elsa Artadi, vaavançar que el dia “mésimportant” de la seva vidapolítica serà quan pugui

deixar el departamentperquè l’encapçali de nouJordi Turull. En una en-trevista a Catalunya Rà-dio, va defensar que el go-vern no pot renunciar aldret a l’autodeterminacióni a la unilateralitat, peròva remarcar que la priori-tat és la negociació, per-què, si no, “haurem d’acon-seguir la independènciaper altres camins, aprofi-tant febleses i enfortint lanostra societat i les nos-tres institucions”. “Si re-nunciem a la unilatera-litat, quin missatge estemdonant a la població i a Ma-drid?”, es va preguntar.

Ester Capellab La consellera de Justí-cia, Ester Capella, va arri-bar al departament acom-panyada de la nova secre-tària general, Patrícia Go-mà, que fins ara era la se-cretària de Relacions ambl’Administració de Justí-cia. Capella va fer el tras-pàs “simbòlic” de la carte-ra amb el seu antecessor,Carles Mundó, el qual vaagrair “la solidaritat detots els treballadors del de-partament durant els difí-cils 33 dies i 33 nits” queva estar a la presó. La con-sellera va exposar que in-tentarà complir els calen-daris i compromisos fixatsi va citar el tancament delcentre de la Trinitat –“elqual ja recordo de quanera regidora”, va dir– perdignificar aquest barri deBarcelona. Pel que fa a

l’acostament dels presospolítics a presons catala-nes, Capella va ser clara:“No és un tema a negociar,és un dret que tenen comfixa la llei, i ho ha de rea-litzar el nou ministre del’Interior.” La consellerava reiterar que la causa ca-talana no hauria d’estarals jutjats, sinó en el marcde la negociació política, amés de no encaixar els fetsde l’1-O amb els delictes derebel·lió, sedició i malver-sació de fons. Capella ani-rà avui a visitar Romeva, jaque a partir d’ara Justícias’encarregarà de les polí-tiques de memòria histò-rica, a més d’Afers Religio-sos, que depenia de l’anti-ga Governació.

Ernest Maragallb El nou conseller d’AccióExterior (abans Afers Ex-teriors), Ernest Maragall,va arribar a les Cases delsCanonges entre els aplau-diments de la vuitantenade treballadors que el vananar a rebre. “És impossi-ble substituir Raül Rome-va; no estem substituint,estem continuant, estemreprenent, tirant enda-vant el mateix”, va subrat-llar. El despatx estavatancat i ningú hi ha posatels peus d’ençà del 155.“En aquests metres qua-drats, no hi ha entrat nin-gú en els últims set mesos.Vostès i jo mateix som elsprimers que hi entrem.Està tot dit. Estem tor-nant a la vida”, va celebrar.

Romeva tenia en unaparet una foto d’ell abra-çat a Muriel Casals. Ara hiha penjada la imatge delpresident Carles Puigde-mont i del mateix Rome-va. “Vosaltres heu estatla institució que el país ha-via perdut”, va dir Mara-gall als treballadors, abansd’acabar amb un “viscaRaül Romeva”. Avui elveurà a Estremera.

Laura Borràsb Laura Borràs va arribara quarts de deu al PalauMarc, seu de la conselleriade Cultura, on va saludarel personal i va anunciarque farà “tàndem” amb elconseller exiliat a Brus-sel·les Lluís Puig, a qui ani-rà a visitar avui per for-malitzar el traspàs. No erala primera vegada que en-

trava en aquell despatx:allà mateix, l’exconsellerFerran Mascarell li va pro-posar dirigir la Institucióde les Lletres Catalanes,que va deixar el gener pas-sat quan va esdevenir di-putada de Junts per Cata-lunya. “Avui no hi tornoamb gust, en el sentit quequi hauria de ser en aquestdespatx és el consellerPuig”, va lamentar.

Chakir el Homranib El conseller de Treball,Afers Socials i Famílies,Chakir el Homrani, tambéva rebre els aplaudimentsdels treballadors, a qui vaagrair la feina dels darrersmesos. Al matí ja va co-mentar amb els periodis-tes els resultats de les es-tadístiques de l’atur delmaig. La visita a l’excon-

Esbandintl’article 155M.P. / E.G.P. / E.B.BARCELONA

REBUDA Els nous consellers acudeixen als seus despatxos entre aplaudiments delstreballadors WEBS Puigneró aixeca el 155 digital TRASPÀS Malestar al governperquè el Ministeri de l’Interior només autoritza les visites previstes a Estremera

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

Relleu a la Cambrade Barcelona

L’APUNT perat dificultats que s’anunciaven insalvables com lasupressió de l’obligatorietat de la quota cameral; haverdesenvolupat, a banda dels serveis a les empreses i lapromoció internacional d’aquestes, una feina titànicaen defensa de la millora de les infraestructures a Cata-lunya, així com l’esforç per incorporar dones als llocs deresponsabilitat de la institució. Pas mal, senyor Valls.Marga Moreno

Miquel Valls va revelar ahir que no es presentarà a la re-elecció com a president de la Cambra de Comerç deBarcelona quan enguany es convoquin els esperats co-micis de la institució. El seu pilotatge ha deixat setzeanys de feina difícils de sintetitzar. Per esmentar nomésalgunes de les seves gestes, la d’haver modernitzat l’en-titat adaptant-la als nous models econòmics; haver su-

sellera Dolors Bassa a lapresó d’Alcalá-Meco hauràd’esperar. “Tinc ganes deconèixer la seva visió so-bre la situació del departa-ment, de fer-li una abraça-da com a bons amics quesom i d’escoltar-la, perquèés una veu qualificada”, vadir, i va insistir a reclamarl’alliberament dels presospolítics: “La volem veure acasa, perquè no es mereixel que està patint, ni ella,ni els altres presos ni elsque són a l’exili.” Tant ElHomrani com Bassa ha-vien desenvolupat diver-sos càrrecs en el sindicatUGT a Barcelona i a Giro-na, respectivament.

Teresa Jordàb Una llampant catifagroga esperava l’arribadade la nova consellera

d’Agricultura, la republi-cana Teresa Jordà, a quiels treballadors del depar-tament van regalar entreaplaudiments un ram deflors grogues. Asseguda aldespatx, l’exalcaldessa deRipoll es va posar en con-tacte per videoconferèn-cia amb la seva anteces-sora, Meritxell Serret, exi-liada a Bèlgica. Jordà vaagrair als funcionaris quehagin aguantat “de mane-ra ferma” la durada del155. Avui viatjarà fins aBrussel·les per veure Ser-ret en persona.

Josep Bargallób El conseller d’Ensenya-ment, Josep Bargalló, queja ho havia estat en el pri-mer tripartit, tampocperd el temps. Diumengeera a l’institut El Palau de

Sant Andreu de la Barcaper donar suport als do-cents represaliats i ahir esva desplaçar a Badalona,on s’han registrat proble-mes en les preinscripcionsi hi ha falta de places d’es-cola pública, per reunir-seamb l’alcaldessa, DolorsSabater, amb qui va adqui-rir el compromís de desen-callar el problema de pla-ces de P3 i construir elscentres pendents.

Alba Vergésb Alba Vergés va arribar ales deu del matí al Depar-tament de Salut al costatde la secretària general,Laura Pelai, i del directordel Servei Català de la Sa-lut, David Elvira. A l’entra-da principal l’esperavenun grup de treballadorsque la van aplaudir llarga-

ment i li van entregar unram de flors. Vergés els vaagrair la feina, igual queal seu predecessor, ToniComín, exiliat a Brussel-les. A la primera planta, vaintercanviar unes parau-les amb representants del’Assemblea de Treballa-dors i Treballadores per ala Defensa de les Institu-cions Catalanes (ADIC).A continuació, va celebrarla primera reunió de tre-ball amb membres del de-partament, el CatSalut il’ADIC per analitzar elsefectes del 155, estudiarcom revertir-ne els danysi abordar els eixos de la le-gislatura. El primer que vafer va ser instar el nou go-vern espanyol a derogar elreial decret estatal del PPque denega la universali-tat de la sanitat.

Jordi Puignerób El personal de l’antigaGovernació, ara Políti-ques Digitals i Adminis-tració Pública, va rebreJordi Puigneró amb car-tolines grogues. El con-seller va agrair als treba-lladors la feina feta i “ladignitat” amb què han“aguantat la institucióamb el 155 a sobre”. Elsempleats li van entregarun escrit amb el manifestfundacional de les ADIC.La primera decisió: aixe-car el 155 digital amb lareactivació dels webs Pre-sident.cat i Govern.cat.

Damià Calvetb El conseller de Territo-ri i Sostenibilitat, DamiàCalvet, va ser un dels pri-mers a arribar a la seu deldepartament per ocupar

aquell despatx al qual Jo-sep Rull va acudir el di-lluns següent a la procla-mació de la República.El conseller va signarl’aprovació de fins a 26 ex-pedients urbanístics pa-ralitzats pel 155 i es fixacom a prioritat rescatar lallei contra el canvi climà-tic, impugnada per l’Es-tat. Acompanyat pel seuequip (Marta Subirà, Fer-ran Falcó, Ricard Font iAgustí Serra), va consta-tar la feinada que l’espera.La seva conselleria assu-meix les polítiques d’habi-tatge, fins ara a Governa-ció. “Hem de tirar enda-vant una agenda moder-nitzadora del país amb va-lors republicans”, va dirCalvet, que el cap de set-mana ja es va entrevistaramb Rull. ■

A dalt, Aragonès, Maragall i Borràs, en el seu primer dia al despatx. A sota, Jordà parlantper videoconferència amb Serret, Puigneró a l’antiga Governació i Capella fent el traspàs ambMundó ■ ACN / EFE / ALEJANDRO GARCÍA / ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

Mariano Rajoy és històriaa La Moncloa, però no hoés el seu llegat legislatiu,ni tan sols les normes queva imposar estant en fun-cions. La fi de l’article 155a Catalunya retorna arales finances de la Generali-tat al control previ i méslax vigent des del 20 denovembre del 2015, enquè Rajoy i el seu ministred’Hisenda, Cristóbal Mon-toro, van obviar els límitsque dicta la Constitució enperíodes en funcions –ar-ticle 101– i van crear un fi-nançament ad hoc per aCatalunya en què el Fonsde Liquiditat Autonòmic(FLA) tenia una “condicio-nalitat reforçada” i mésestricta que la del primerFLA, creat el juny del 2012.

“El control financer esmanté” i “el control s’aixe-ca” són frases que sonendes de dissabte tot i sem-blar contradictòries, peròno ho són. Quan el Senat vaaprovar l’aplicació del 155,

el 27 d’octubre, aquellasuspensió de l’autogovernva incloure el dur controlsetmanal de les financesque Montoro havia fixat eljuliol del mateix 2017 perintentar aturar l’1-O. Quidiu que “el control financer

s’aixeca” té raó si vol dirque aquesta versió de vi-gilància extrema decau.Fins i tot l’11 de maig el jaexportaveu espanyol ÍñigoMéndez de Vigo, en una deles últimes compareixen-ces a La Moncloa, admetia

que la fi del 155 extingiael control setmanal de lesfactures perquè al Senatel PP, el PSOE i Cs havienpactat que quedés “subsu-mit” en l’arsenal del 155.

Si bé Ciutadans va fir-mar que la vigilància ex-

trema expirés amb el 155,el secretari general, JoséManuel Villegas, exigeix alpresident Pedro Sánchezdesobeir el Senat i ges-tionar les finances des deMadrid. “Fem una crida aSánchez a seure i a parlar

de com estenem el 155 ocom instaurem un 155nou que afecti almenys eldiner públic, els mitjanspúblics de comunicació,els Mossos i la política ex-terior”, va dir Villegas.

Qui diu que “el controles manté”, però, també téraó si vol dir que la Genera-litat es desfà de la camisade força setmanal vigentdes del juliol del 2017 –queMontoro al·legava que eraper evitar l’1-O, que no vaevitar–, però no retornaràencara a l’era prèvia alFLA, una sigla creada perMontoro el 2012 que Ar-tur Mas va citar al seu diaen un lapsus com a “Fonsde Liquidació Autonòmi-ca” pel seu caràcter inva-sor. Quan Montoro vaidear el 2015 el FLA refor-çat que ara tindrà de noula Generalitat, va ser ro-tund: “El FLA ha d’anar afinançar el dèficit del 2014i a pagar serveis públics es-sencials i els vencimentsdel 2015. Ni un euro a vel-leïtats independentistes.”El conseller d’Economiadel moment, Andreu Mas-Colell, també era rotund:“El nou FLA inclou crite-ris polítics. Ho denuncia-rem a totes les instàncieson es pugui.” Dos anys imig després, Catalunyatorna a la casella de sor-tida del vell FLA, que nopermet acudir als mer-cats motu proprio, peròque ja no és la camisa deforça amb què ha viscutels últims deu mesos. ■

a La fi del 155 retorna les finances al control més lax de fa tres anys fixat per Montoro a Mas-Colell en plenaprecampanya de les eleccions espanyoles a Expira el control setmanal de factures imposat el juliol del 2017

David PortabellaMADRID

Rajoy va idear el 2015 el FLA‘ad hoc’ estant en funcions

Montoro va imposar el FLA reforçat a Catalunya el novembre del 2015, amb el govern de Rajoy en funcions ■ KIKO HUESCA / EFE

La direcció del PDeCAT vaformalitzar ahir l’apostaperquè l’alcalde d’Iguala-da, Marc Castells, relleviMercè Conesa com a presi-denta de la Diputació deBarcelona. Castells, se-gons fonts del partit, té elsuport de tota la direcció ide la mateixa Conesa, quetambé es preveu que deixi

l’alcaldia de Sant Cugatdel Vallès i que es perfilacom a presidenta del Portde Barcelona, un càrrecque ocupava Sixte Cam-bra.

Castells és un dels alcal-des del PDeCAT amb mésprojecció de futur i fa setanys que és a la diputaciócom a vicepresident se-gon. A la formació consi-deren, a més, que la sevaés una elecció “lògica” te-nint en compte que té l’al-caldia d’un dels municipismés importants de la de-marcació on governa elpartit de Marta Pascal, enaquest cas amb majoria

absoluta. Conesa figuraara a les travesses com apossible futura presidentadel Port de Barcelona.Cambra va anunciar el de-sembre passat que Cam-bra deixaria el càrrec uncop es constituís el governsortint de les eleccions del21-D per “motius perso-nals”, un fet que va passardissabte passat, amb lapresa de possessió delsnous consellers. Cambrava ser retingut a principisdel 2017 durant un escor-coll de la Guàrdia Civil enquè s’investigava el pre-sumpte finançament irre-gular de CDC. La setmana

passada va ser citat perl’Audiencia Nacional a de-clarar com a investigat pelcas del 3% al juliol.

Tornar al CPFFDesprés de la reunió de ladirecció executiva delPDeCAT, a més, la porta-

veu del partit, Maria Sen-serrich, va advocar perquèel govern de la Generalitatassisteixi a les reunionsdel Consell de Política i Fi-nancera, on es debat la re-forma del sistema de fi-nançament. Després deles plantades de l’exconse-

ller Andreu Mas-Colell i delvicepresident Oriol Jun-queras, el PDeCAT encarala nova etapa amb PedroSánchez a La Moncloaamb la premissa que nos’hi pot deixar “cap foratbuit”. “Ser-hi no vol dir re-nunciar”, va assegurar. ■

a Formalitza l’avaldesprés del previstcomiat de l’alcaldessade Sant Cugat

O.A.-E.BARCELONA

El PDeCAT aposta perCastells per rellevarConesa a la diputació

La portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, en la conferència de premsa d’ahir ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018 | Publicitat | 9

864907-1188853T

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

El president del Parla-ment, Roger Torrent, vapresentar ahir als grupsparlamentaris un inicid’acord, que haurà de serratificat aquest matí en lajunta de portaveus, ambl’objectiu de consensuar irespectar la col·locació desímbols en els escons de lacambra catalana. Ambaquesta trobada, Torrentvol posar fi a futurs en-frontaments com el del

darrer ple, quan el diputatde Ciutadans Carlos Carri-zosa es va enfrontar al pre-sident Torrent per la col-locació d’un llaç groc ins-tal·lat a la bancada del go-vern just davant de l’escóque ocupa la cap de l’oposi-ció, Inés Arrimadas.

La proposta de Torrentfeta arribar ahir se centrabàsicament a permetre irespectar els símbols quecada diputat posi al seu es-có sempre que siguin res-pectuosos amb els princi-pis democràtics. Els repre-sentants de cada grup esmostraven confiats quel’acord se signi avui pràcti-cament per unanimitat, jaque no variarà gens res-pecte a la situació que ja es

produeix a l’hemicicle, onels escons que pertanyenals diputats que es trobenen presó preventiva lluei-xen un llaç groc.

La diputada de Juntsper Catalunya GemmaGeis i la d’ERC Anna Caularecordaven que el llaç ésun símbol que mostra“empatia i solidaritat”amb una situació personalmolt dura que pateixen unconjunt de diputats de lacambra, i que, més quediscutir ara de símbols,que no deixen de ser unamostra de llibertat d’ex-pressió, “el que cal és quetothom els respecti”.

Tanmateix, Ciutadansés més partidari que no esmostrin símbols i que la

cambra catalana sigui unespai neutral.

Aquest acord de mí-nims dissenyat ahir a latarda es posarà per escriten el document que seràlliurat avui a la junta deportaveus per tal que siguiratificat. “No es tracta

tant de regular com d’im-posar el sentit comú”, ex-plicava el diputat del PSCFerran Pedret, que confiaque aquesta utilització desímbols no vagi en aug-ment i deteriori la imatgede l’hemicicle del Parla-ment. La primera prova

d’aquest acord es podràveure dimecres, quan hiha convocat un nou ple ala cambra catalana des-prés dels incidents esde-vinguts entre Carrizosa iTorrent que van obligar elpresident a suspendre lasessió. ■

a Torrent proposa alsgrups que tots enpuguin col·locar i elsdemana respecte

E. AnsolaBARCELONA

Acord de mínims perposar símbols als escons

El president, col·locant el llaç groc que minuts abans havia tret Carrizosa ■ EFE

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va tor-nar a apressar ahir el noupresident del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, areunir-se, després de l’in-tercanvi de missatges pre-vis que s’han fet per instar-se a obrir el diàleg. “És ur-gent que ens veiem, queseiem en una taula i nego-ciem”, va afirmar Torradesprés de reunir-se ambels exconsellers JosepRull, Jordi Turull i Joa-quim Forn, i, després, ambl’exvicepresident OriolJunqueras i el consellerRaül Romeva. Des que vaprendre possessió del càr-rec, era la segona vegadaque visitava els presos po-lítics. Aquesta vegada des-prés que, dissabte, pren-gués possessió del càrrecel nou executiu. Els nousconsellers, però, no po-dran fer avui l’acte simbò-lic de traspàs de carterescom preveien inicialment.El Ministeri de l’Interior

només va autoritzar quepuguin ser visitats l’exvi-cepresident Junqueras il’exconseller Romeva.

Segons fonts de l’execu-tiu, els presos van expres-sar al president de la Ge-neralitat la necessitat que

el seu empresonament noes converteixi en “monedade canvi” de cap renúnciapolítica, ni de la consecu-ció de la independència nide l’exercici del dret a l’au-todeterminació. En uncontext d’obertura de no-

ves relacions amb La Mon-cloa, els empresonats s’ali-neaven perquè no es pro-dueixi cap renúncia, se-gons les mateixes fonts.

Torra va advocar perparlar “de govern a go-vern” amb Sánchez. Man-

té la incògnita, però, dequin president espanyoles trobarà: “Estem davantel PSOE que vol despena-litzar la convocatòria dereferèndum o el que va vo-tar el 155?” També va pre-guntar si el PSOE manté

que cal reformular la tipifi-cació del delicte de rebel-lió perquè deixi d’associar-se a cops militars i puguiser aplicable als dirigentsdel procés, com va apun-tar fa tres setmanes, en elque era una admissió im-plícita que aquest delicteno seria d’aplicació per alspresos polítics i els exi-liats, que van actuar pací-ficament i des de les insti-tucions. Per Torra, “estracta de saber si el quel’Estat espanyol vol és ques’apliqui la justícia o es vul-gui escarmentar” perquè“el problema no el té l’inde-pendentisme sinó la justí-cia i la democràcia a Espa-nya”.

El president de la Gene-ralitat, a més, va partir dela base que reivindicarà aLa Moncloa el Parlamentde Catalunya com a “únicasobirania”. “Partim d’unreferèndum d’autodeter-minació l’1-O i d’una decla-ració política d’indepen-dència, i a partir d’aquíavançarem”, va indicar.Ahir mateix, la consellerade la Presidència, Elsa Ar-tadi, declarava que l’exe-cutiu no pot renunciar a lavia unilateral. Torra tam-bé va agrair a Turull i Rullque renunciessin als seuscàrrecs per fer possible laformació del govern i l’ai-xecament del 155. El com-promís “vital” de l’execu-tiu, va insistir, és la resti-tució de tots els consellersi del president Carles Puig-demont. ■

a Advoca per establir un diàleg “de govern a govern” i alerta que partirà del referèndum de l’1d’octubre a Pregunta si està davant del PSOE del 155 o del que va despenalitzar els referèndums

RedaccióBARCELONA

Torra apressa Sánchez areunir-se des d’Estremera

El president de la Generalitat, Quim Torra, ahir a Estremera, després de visitar els presos ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

a societat està moltcabrejada i totspugnem per con-vertir-nos en vícti-

mes.” És una de les afirmacionsde Ramón García Albero, cate-dràtic de dret penal de la Uni-versitat de Lleida, en la jornadasobre delictes d’odi, organitzadaper l’associació de jutges ÀgoraJudicial en el Centre d’EstudisJurídics de Barcelona. Els qua-tre ponents van coincidir a aler-tar de l’“expansió” i la “instru-mentalització” dels ja popularit-zats delictes d’odi i discrimina-ció (recollits en l’article 510 i enel 22.4, com agreujant, del CodiPenal), pensats per protegircol·lectius vulnerables i que s’haampliat a altres grups, com araels cossos policials.

Precisament l’advocada pe-nalista Esther Palmés va expo-sar en la jornada que fa uns me-sos una associació de mestres vademanar-li assessorament so-bre si el seu col·lectiu podia serconsiderat víctima del delicted’odi davant les acusacionsd’adoctrinament dels alumnescontra Espanya, després de pro-moure accions i xerrades de l’1-O i les càrregues policials. “Vamdir-los que els mestres no estanemparats com a víctimes d’odi ique les acusacions que rebienpodrien ser considerades unaaversió discriminatòria”, va ex-posar Palmés, que va afegir quepoc després van arribar les de-núncies contra mestres.

Ara la secció segona de l’Au-diència de Barcelona ha de re-

“L

soldre el recurs de la fiscaliacontra la decisió del jutge deljutjat d’instrucció 7 de Martorelld’arxivar la seva denúncia con-tra cinc dels nou mestres del’IES El Palau, de Sant Andreude la Barca, acusats “humiliar”fills de guàrdies civils, arran del’actuació del cos en el referèn-dum. El fiscal del servei de delic-tes d’odi i discriminació, MiguelÁngel Aguilar, pioner a Catalu-nya i a tot l’Estat espanyol a pro-tegir minories –atacades, sobre-

tot per racisme i homofòbia–acusa cinc d’aquests mestresd’injúries greus a cossos de se-guretat (art. 504.2), castigatamb pena de multa. A més, acu-sa els nou mestres pel delicted’odi, en l’article 510.2, “per mo-tius de discriminació per nacio-nalitat” en concurs amb un de-licte contra la integritat moral(173.1), pels seus comentaris avuit fills de guàrdies civils, alsquals –assegura– van provocar“angoixa” i “una situació degra-

dant”. Així, l’Audiència pot re-soldre que cal una mínima ins-trucció, com ara interrogar elsmestres, o que l’acusació no téempara en els delictes d’odi.

L’exfiscal del Tribunal Supe-rior de Catalunya José MaríaMena es va mostrar contrarique els delictes d’odi emparincol·lectius no històricament vul-nerables, com ara la policia, dela qual va assegurar té “una vul-nerabilitat autoatribuïda”. Vaafegir que la reforma d’aquest

delicte, el 2015, es va fer amb“bones intencions”, però ara“aquest instrument és una ar-ma de foc carregada”, la qual“s’usa per a fins aliens i es bana-litza el discurs de l’odi”. Els ju-ristes de la jornada, moderadaper la magistrada i membred’Àgora Maria Josep Feliu, vancompartir que un dels proble-mes del delicte d’odi és que téuna redacció molt àmplia i pocclara. “El dret penal no pot pro-hibir que un ciutadà odiï”, va as-segurar l’exfiscal Mena.

En aquest sentit, el magistratde l’Audiència José Luis Ramí-rez va exposar-hi que amb elsseus companys del Grup d’Estu-dis de Política Criminal (GEPC)promouen una derogació del de-licte d’odi o una modificació, enla qual es treguin conceptescom ara sentiments com l’odi.La proposta final, per la seva la-boriosa confecció, s’ha ajornat al’octubre. “Amb aquest delicte,s’ha avançat massa la barrerade la prevenció. Hem anat mésenllà de la normativa interna-cional”, va declarar Ramírez, iva afegir que “amb la reformadel 2015 es permet sancionarpenalment qui està en contra dela norma, com els rapers”.

El catedràtic Albero va asse-gurar que a la UE “no som elsúnics a qui se’ns ha escapat de lesmans” la transposició de norma-tiva de protecció dels drets hu-mans, i va citar casos a Alema-nya i França. Va advocar perquèels juristes apliquin el pla d’accióde Rabat sobre la prohibició del’apologia de l’odi nacional, racialo religiós, amb sis passos, per va-lorar si una restricció és legal. ■

MESTRES · L’Audiència de Barcelona ha de resoldre si el cas de l’institut de Sant Andreu de la Barca està emparat en ladiscriminació per nacionalitat JURISTES · Experts alerten de l’“expansió” d’aquest delicte per a col·lectius no vulnerables

Mayte PiulachsBARCELONA

Víctimes d’odi a la carta589víctimes d’odivan registrar elsMossos a Catalu-nya el 2017. Elscasos per orienta-ció política es vanincrementar un111%, i en els úl-tims tres mesosvan registrar 89fets amb 106 víc-times, emmarcatpel procés d’inde-pendència.

2jutjats de Mar-torell investiguenmestres de SantAndreu de la Bar-ca. Instrucció 3 i 7.

Participants en la jornada d’Àgora, José M. Mena, Àngels Vivas, Esther Palmés, José LuisRamírez, Ramón Albero i Maria Josep Feliu ■ ORIOL DURAN

i Torra ni Sánchez van in-tuir que aquest mes dejuny serien presidents de la

Generalitat i del govern espanyolrespectivament. Els dos presi-dents tenen poc en comú que va-gi més enllà que ambdós prove-nen de daltabaixos polítics. Políti-cament, Quim Torra és fruitd’unes eleccions que va convocarel govern espanyol després d’un

N llarg període polític que va acabarmalament. Pedro Sánchez és fruitd’haver perdut unes eleccions ge-nerals contra Rajoy i de mantenir-se fora de la vida parlamentariaen espera d’una oportunitat quees veia difícil. Aquestes dues ca-racterístiques de similitud podenser un avantatge de cara a unafutura negociació entre els dosgoverns, que en un principi ha

d’implicar l’entrevista que totsdos han anunciat que mantin-dran.

L’oportunitat d’aquesta entre-vista pot ser única i positiva decara a complir un fet tan senzill ide difícil compliment: parlar. Se-ria desitjable que, abans de l’en-trevista oficial, ambdós es po-guessin conèixer en un lloc neu-tral per evitar més cops de porta

de la llarga història hispanocata-lana. Quim Torra és un presidentculte amb prou bagatge històricper mantenir una llarga conversaamb Pedro Sánchez, a qui, araper ara, allò que més convé, forade les pressions que pugui tenirdel seu propi partit, és escoltar illavors actuar. Ara mateix les dife-rencies són abismals per la rela-ció i l’encaix de Catalunya i Espa-

nya. Al recentment nomenat pre-sident del govern espanyol, PedroSánchez, li serà molt difícilaguantar que setmana rere set-mana el president de la Generali-tat hagi de traslladar-se a les pre-sons de Madrid per despatxaramb els polítics que hi són em-presonats. La decisió recau en elMinisteri de l’Interior, per tal queels exconsellers puguin ser por-tats –com a mínim – a presonscatalanes en espera del judici, peral qual encara no hi ha data asse-nyalada.

Torra i Sánchez

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Lluís FalgàsPeriodista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 13

119272-1189259T

Els mossos d’esquadra Xa-vier Goicoechea Fernán-dez i Carlos de Pedro Ló-pez i l’historiador JosepLluís Alay, que anavenamb Carles Puigdemontquan va ser detingut a Ale-manya, van explicar ahiral jutge de l’Audiencia Na-cional que havien anat arecollir l’expresident aFinlàndia per acompa-nyar-lo a Bèlgica, on voliaentregar-se a la fiscaliauna vegada coneguda l’or-dre de detenció interna-cional dictada contra ell

pel jutge del Tribunal Su-prem. Després de pren-dre’ls declaració com a im-putats per un delicte d’en-cobriment, el magistrat del’Audiencia Nacional Die-go de Egea els va deixar enllibertat i sense mesurescautelars.

També estava citat perahir l’empresari gironí Jo-sep Maria Matamala, elquart acompanyant dePuigdemont quan va serarrestat el 25 de març pas-sat a Alemanya, però no esva presentar davant deljutge de Madrid perquè nose l’ha citat personalment.Per això, el jutge ha dema-

nat a la policia que desco-breixi el seu parador pertornar a citar-lo. En el casdels mossos, un d’ells esta-va de vacances i un altregaudia de dies lliures perassumptes propis, segonsvan relatar al magistrat.

En acabar les declara-cions, l’advocat d’Alay,Jaume Alonso-Cuevillas,que també defensa Puigde-mont, va assegurar: “Lesdeclaracions han estat rà-pides perquè aquest cas noté cap rellevància penal”, jaque l’expresident anava aentregar-se a les autoritatsbelgues, que ja tenien elseu cas obert. ■

a Els dos mossos i Alay asseguren que l’expresident s’anava aentregar a les autoritats belgues a Nova citació per a Matamala

Els acompanyantsde Puigdemontqueden en llibertat

RedaccióMADRID

Tamara, en ser detinguda per la Guàrdia Civil a casa seva, a Viladecans, l’11 d’abril passat ■ EFE

La sala penal de l’AudienciaNacional ha refusat la peticióde la fiscalia de dictar presóprovisional o fiança per a l’ac-tivista de Viladecans TamaraCarrasco, a qui acusa de ter-rorisme pels talls de vies i l’al-çada de barreres la SetmanaSanta passada. “En aquestcas, la intenció no és causartemor, sinó aconseguir un es-tat independent”, sosté el tri-

bunal, que dona ple suport aljutge instructor Diego deEgea, que va negar que Tama-ra fos membre d’un grup cri-minal “i menys terrorista” i vaqualificar els fets de la de-núncia contra la veïna de pos-sibles desordres públics, tot ihaver-li imposat fortes mesu-res cautelars, com ara no po-der sortir del seu municipi,menys per anar a treballar.

Les estrictes restriccionsde mobilitat se li mantenen.Els tres jutges també expo-sen que en l’escorcoll al seudomicili la Guàrdia Civil “noha trobat cap document ambtextos amenaçadors ni fotosni projectes d’atac”, i que elsComitès de Defensa de la Re-pública (CDR) són “una orga-nització política per ara no il-legalitzada”. ■ M. PIULACHS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cau l’acusació de terrorisme contra l’activista de Viladecans

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 201814 | Nacional |

Un cop obtingut l’aval dela militància, el PSC ja tre-balla amb la perspectivaimminent de formalitzaruna moció de censura con-tra l’actual govern de Bada-lona, capitanejat per Do-lors Sabater (Guanyem).La intenció és tan ferma iinequívoca que els socia-listes fins i tot ja comen-cen a donar pistes sobrel’eventual composició delfutur executiu local, queestaria liderat per Àlex

Pastor. En aquest sentit,el primer secretari de laformació, Miquel Iceta, varevelar ahir que el cap defiles del PP a Badalona,Xavier García Albiol, noen formarà part, tot i quesí que es va mostrar oberta integrar-hi altres regi-dors de la bancada popu-lar. De fet, el PSC no tindràmés remei que buscarefectius més enllà de lesseves pròpies files, ja queactualment només dispo-sa de tres edils al consisto-ri. El PP, per contra, en téfins a deu. “Correspon als

companys del PSC de Ba-dalona parlar amb la restade partits, formalitzaraquesta candidatura a l’al-caldia i, si tirés endavant,convidar tots els grups a

participar en el govern dela ciutat”, va reblar Iceta,que també va justificarque el PSC s’aliï amb el PPi Cs per foragitar Sabater.“Hi ha gent que oblida que

la vam fer alcaldessa enfunció d’un acord que ella,des del primer dia, va de-cidir incomplir”, va mani-festar el dirigent socialis-ta, en una referència més

que directa a la posicióactiva que ha mantingutl’encara alcaldessa en de-fensa del procés sobira-nista i les peticions de lli-bertat dels presos polítics.

En aquest context, Sa-bater intenta manteniruna imatge de normalitatinstitucional i ahir va re-bre la visita del nou conse-ller d’Ensenyament, JosepBargalló. Tot i això, les re-ferències al context políticvan ser inevitables i vaqualificar de “surrealista iestrany” que els socialis-tes emparin la moció ambel concurs dels populars iCiutadans. “És un acordcontra natura i incom-pressible”, va rematar l’al-caldessa. En una línia si-milar de posar pressió alPSC, la portaveu d’ERC aescala nacional, Marta Vi-lalta, va demanar a la for-mació “que reconsideri laseva posició”. “Demanemque siguin coherents ambel que van dir el 2015,quan van signar no pactaramb formacions xenòfo-bes i feixistes”, va afegir.

Aliens a tot aquest so-roll, els socialistes i elspopulars badalonins vangreixant la maquinàriaper formalitzar la mocióde censura. Ahir mateix elPSC va registrar davantnotari les firmes per pre-sentar-la. El PP i Ciuta-dans, per la seva banda, leslliuraran aquesta tarda alregistre del consistori. Ar-ribats a aquest punt, i enespera que les tres forma-cions facin un últim trà-mit conjunt –validar lesfirmes–, el ple per certifi-car el relleu seria el dia 20o 21, a les dotze del mig-dia. “Cal un canvi per da-munt dels desitjos políticsque puguem tenir”, deiaahir Albiol sobre el fet queels seus vots acabin fent al-calde un socialista. ■

a Iceta sí que avala, però, que altres regidors del PP s’integrin a l’executiu que podria descavalcar el deSabater a El ple per certificar la moció de censura es podria celebrar el dia 20 o 21 d’aquest mes

El PSC perfila un nou governa Badalona sense Albiol

F. Espiga / S. MuñozBADALONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, durant la reunió que va mantenir ahir amb el nou conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló ■ ACN

“És molt estrany queara, de sobte, el PSCs’aliï amb aquest PPneoliberal, corruptei xenòfob”Dolors SabaterALCALDESSA DE BADALONA

“Per damunt delslegítims desitjos quepugui tenir el PP,s’ha de mirar perl’interès de la ciutat”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL GRUP DEL PP

“Nosaltres hauremimpedit que Albiolsigui alcalde, i ara nopromourem que formipart del govern”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

La Unió de Botiguers deMataró va denunciar ahirpèrdues d’entre el 15% i el20% a causa de la coinci-dència de dues manifesta-cions –una d’antifeixista iuna de partidaris de la uni-tat de l’Estat espanyol–dissabte. Afirmen que

l’Ajuntament no va orga-nitzar correctament eldispositiu policial i recor-den que es tractava del pri-mer dissabte de mes i de latemporada d’estiu i que és“un dels més forts de l’any”comercialment. El presi-dent de la Unió de Boti-guer, Jordi Novo, sostéque el blindatge policial dela Riera va deixar els boti-

guers sense clients i queen alguns casos ni els ma-teixos botiguers van poderaccedir als comerços. No-vo assegura que no van serinformats en cap momentdel dispositiu. Aquest di-jous, durant el ple munici-pal, la Unió de Botiguerspresentarà una queixaformal a l’Ajuntament“per evitar que es torni a

repetir” una situació comaquesta.

També els grups d’ERCi de CiU, a l’oposició, faranpreguntes al ple sobrel’afectació al comerç i si elgrup Mataró Se Queda EnEspaña, convocant de laprotesta unionista, és unaentitat mataronina legal-ment registrada i en quinadata es va donar d’alta. ■

RedaccióMATARÓ

Denuncien pèrdues als comerçosper les manifestacions a Mataró

Operaris netegen el monument a Miquel Biada, brut depintura després de les manifestacions ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 15

164737-1188108T

El titular del jutjat d’ins-trucció número 7 de Bar-celona, Francisco Mira-lles, ha instat la Secretariad’Estat i Seguretat, del Mi-nisteri de l’Interior, que liaporti un informe en elqual identifiqui “la perso-na o les persones respon-sables de l’elecció dels dife-rents centres de votacióon es van realitzar les ac-tuacions policials” durantel referèndum de l’1 d’oc-tubre. És una petició del’Ajuntament de Barcelo-na per aclarir qui va fer laselecció que va castigar ve-ïns i va provocar danys aun munt de centres de vo-

tació, la majoria escolespúbliques d’arreu, menysals barris de Sants i deGràcia. La repressió es vaaturar al migdia.

El magistrat va obrir di-ferents peces per investi-gar les lesions a 275 perso-nes provocades per l’ac-tuació policial en uns 27punts de votació de la ciu-

tat. S’han identificat 60agents de la policia espa-nyola, tot i que encara n’hiha de cabdals pendents,com ara l’escopeter que vadisparar la pilota de gomaque va fer perdre la visió del’ull dret a Roger Español.

Recentment, el tinentd’alcalde i responsable deDrets de Ciutadania, Jau-me Asens, va fer una cridaals veïns perquè aportes-sin vídeos –ja que a algunsagents en suposada accióirregular no se’ls pot iden-tificar– per tal d’evitar l’ar-xivament d’aquestes cau-ses. Són a sis col·legis: Ma-renostrum, Joan Boscà,Joan Fuster, Estel, Projec-te i Escoles Pies. Ja s’hanrecollit força imatges. Elmagistrat també ha ac-ceptat la petició del consis-tori perquè el Ministeri del’Interior aporti l’acta defi-nitiva de la Junta de Segu-retat del 28 setembre, enquè es va tractar de l’1-O.Segons el consistori, Inte-rior va ampliar el seu con-tingut, signat pels secreta-ris Diego Pérez de los Co-bos, en nom de l’Estat, iMarta Gordi, de la Genera-litat. ■

a El jutge que investiga els ferits per les càrregues policials accepta la petició de l’Ajuntament deBarcelona, que n’ és acusació popular a S’han recollit nous vídeos per intentar evitar l’arxivament

La policia ha d’aclarir qui vaescollir els centres de l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

60policies identificats en lescàrregues a centres de vota-ció de Barcelona. El jutjat té275 ferits de 27 centres.

Veïns protegint l’escola Ramon Llull, objecte de fortes càrregues policials, l’1-O ■ J. RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE JUNY DEL 201816 | Nacional |

1371

79-1

1716

50T

Dos dels tres identificatsper la presumpta violacióen grup d’una menor a lasala Razzmatazz de Bar-celona van ser detingutsahir a l’aeroport de Barce-lona. Durant el dia, elsMossos d’Esquadra vancontinuar interrogant tes-timonis i analitzen lesimatges de les càmeres deseguretat per contrastar-les amb el relat de la de-nunciant, en un cas ambtres identificats però capdetingut ni causa judicialoberta. Fins al vespre. Es-taven citats a comissaria ala tarda i no es van presen-tar. Els Mossos van desco-brir que eren a l’aeroport apunt de marxar i allà elsvan detenir. Aquest supo-sat cas d’agressió sexualva passar divendres a lamatinada, quan la menor,de 17 anys, va accedir a un

reservat privat de la salaRazzmatazz en company-ia d’un jove, moment en elqual va entrar un grup denois i tres d’ells suposada-ment la van penetrar sen-se el seu consentiment, se-gons la denunciant.

El titular del jutjat d’ins-trucció número 22 de Bar-celona, que estava de guàr-dia aquella nit, ha rebutl’informe mèdic de l’hospi-tal Clínic –on la menor vaser atesa–, però això noobstant, el jutge no vaobrir diligències en esperade l’atestat policial. Ahir alvespre, unes 200 personeses van concentrar davantla sala.

En un comunicat aTwitter, Razzmatazz afir-ma que ha posat “a disposi-ció de les autoritats tots elsmitjans necessaris peraclarir els fets” i hi afegeix:“Volem respectar la priva-desa de la víctima i de la in-vestigació.” ■

Detinguts dossospitosos delcas Razzmatazz

RedaccióBARCELONA

aNo es van presentar a comissaria iels Mossos els van aturar a l’aeroport

La concentració fora de Razzmatazz de Barcelona ■ ACN

ls testimonis i les proves(els Mossos van trobar elmartell i roba ensangonadaa casa dels seus avis) dela-

ten el jove de 22 anys Toni Hos-tench Mir com l’autor del brutalatac a cops de martell perpetrat di-vendres contra una mare i els seusdos fills de 12 i 8 anys a casa seva aBanyoles. Les víctimes continueningressades. Però el sospitós, al·le-gant que no recorda res i empa-rant-se en el seu estat amnèsic,ahir no va aportar cap explicacióque aclarís el mòbil de l’atac quanva declarar davant del jutjat d’ins-trucció número 3 de Girona. Hos-tench, assistit per la lletrada MariaMonguilod, es va acollir al seu dreta no declarar i el jutge el va enviara la presó per tres delictes d’assas-sinat en grau de temptativa. El jut-jat va atendre la petició de presóque van fer el fiscal i l’acusació par-ticular, que exerceixen les vícti-mes a través del lletrat Sergio No-guero.

Mentrestant a Banyoles, elsMossos i la policia vigilen que no esprodueixi cap atac a interessos ofamiliars d’Hostench després quel’entorn del pare i marit dels nens ila dona que van resultar malferitshagi llançat missatges que fan té-mer una possible reacció de reven-ja. A falta de declaració del sospi-tós, la investigació busca el mòbilde l’atac en la relació que mante-nien el detingut i el pare de la famí-

E

lia atacada, un treballador del Lidl,enginyós amb l’electrònica i la in-formàtica que feia anys que residiaa Banyoles, tot i que és d’origen ca-nari i li consten detencions als ar-xius de la Guàrdia Civil. Algunstestimonis han apuntat que tenientractes per la venda de material através de Wallapop.

L’atac es va perpetrar divendresa quarts de vuit del vespre, als bai-xos del número 19 del carrer Va-lència de Banyoles. A aquella horael pare era a la feina. L’agressor,que ja duia el martell, va anar a lacasa, va demanar per anar al lava-bo i quan va sortir va colpejar repe-tidament al cap la mare i els dosfills i va fugir per darrere. Les vícti-mes van poder ser auxiliades per-què els veïns del pis de dalt vansentir cridòria, van sortir i van tro-bar el nen més gran estès al replàenmig d’un bassal de sang. El nenrepetia que havien matat la sevamare i va identificar Hostench

com l’agressor. Els Mossos i la poli-cia local es van posar a buscar elsospitós. No era al seu domicili pe-rò més tard el van trobar a casadels seus avis. Ell, amb símptomesd’estar afectat per alguna substàn-cia, es va avenir a baixar al carrer iallà el van detenir. La roba que du-ia no estava tacada de sang. S’ha-via canviat. Dissabte, els Mossosvan rastrejar papereres, conteni-dors..., tot buscant el martell queno havia estat localitzat a l’escena-ri de l’agressió. No el van trobar alcarrer. Diumenge quan van escor-collar la casa dels avis del sospitós,al garatge, van trobar el martell itambé la roba tacada de sang, ques’ha dut als laboratoris per com-provar si és de les víctimes. Tambéhi havia dos sobres buits, un ambel nom de la dona agredida i la ins-cripció 5.000 euros. La investiga-ció sospita que el mòbil de l’agres-sió va ser el robatori dels dinersque havien contingut els sobres. ■

PRESÓ · El detingut per l’atac a cops de martell a una dona i els seus fills nodeclara i el jutge l’empresona TEMOR · Els Mossos vigilen que no hi hagi revenja

Tura SolerBANYOLES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Seguretat

Amnèsia i por derevenja a Banyoles

L’agressió es va perpetrar en aquest habitatge, darrere les persianes abaixadesdel costat esquerre de la foto ■ TURA SOLER