5 cent* s lactí caíafarxa

4
s l a c t í 5 cent* C a í a f a r x a ANY r . NÚM. 86 BARCELONA: DIMARS 28 DE MARS DE 1899 EDICIÓ DEL MATÍ DIARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIAS Y ANUNCIS" Redacco y Adnwmstració: Rambla de las Flors, 25.-T8!é{ono 152 PREUS DE PUS0H1PC16 BAKOBLOH^^^^-P-; { ^ - ^ | J g^- l·te.WM raqo.t d« VINTIfilNOn NÚMEROS ' W i -i* Anun« .. .. qnal·i. tomitlt. , ,«Un.,. à p,.„t MnirVMl'aúÚ. ó„' ,•'/.„;* díl .rtm,... Antmci» del dia •ant Blsto. III rapa j oenTMaor.-Llana plani •«•ta Aa Cisà: Sant Eottail, ali. ; Sani Bcrtoldo, a«3f. -Ayny jr lo* tfaa diat aaf ft·nta BO'« pot urajar eara. Oaaraata kanta: Cootiaúan à l'islaita parroquial da la ParlMima CnnoapetA da Kavtra 8·ny·«ra. —txaiposa ala* myt Oal Kati > ruarra a lai «!• da la tarda.—Daiai acaban 4 la mataUa ig:-». \ OoTt do Maria: Fa la vl·lta i Xnstra Sanyira 4a la» W>i«rlcardia<, * iflaala. La Hiaaad' a.ay: K> Sint Joan d* CaplHtraaal c—La dadam*: dal Oluaerr· Siot. Observatori meteorológich de la Universitat.—D." E. Lozano. 27 m»™ • o r a a d' abainraal»: S oati: I da la tarda. — Bardaatre * O 7 al nlvaU dal mar. H -0 1 Tasparaiaraa: Màxima- ' J l l ••>!; l í i o m b r a . Mínima- tafl.; lli ombra.—Tann^aatt» Upa 111. U * . - Plaía aa t* k o r u : COi. Arraa «raporada as «4 karaa: ai», J-T». «rn— Bltat: Uf. U!l. - Tanta: Dlraoald XXE.; 0. Valoolial par f : 0-1: Si—•at·» *al aat De·p·jat.— Múvala: Claata: CacttlaV Oii. OC—Okaarraolòna partlealara: Vaa'.. Bortlda «al «oL i b. i? m.-F··t». 8 b. 17 m. -Llana plana: BortUa, 5 b. t: n. —Pantà. 0 1. >i m. ARTICLES DE SUÏSSA Iba comprat à la i-asa Holh totas !aa esistcncias d'articlos de Snisaa, transparenta ly cortinatgea de mnsselina, do tul y d'aplicació. Pabellons de tul brodats, de 1,000, 12,000 y 3,000 rals, se venen A 20, 25 y 80 duros respectivament. NOTA IMPORTANT.—Transparents de muaselina do 3 metres llarch, à 3'95 Ipessetas. Cortinatges c r o i x é , d S'OO pessetas. SECCIÓ D'ALFOHBRAS SECCIÓ DE LLANERÍAj Alfombraa moqueta. . . à 3'30 ptaa. Llacas 8 psms d^mpïeT . à 1' ptas. » 6i4 sofà .. . . li' > Z Damassé seda 3' » > abfleco. . . 2' > J Alpaca labrads 1-75 . Per ésser j a al final de temporada, la» mantas llana llitera» d 4 pessetag VENDAS e-iL d0ai]PtJIT--Hora8i de 9 é l f d é s é ? I Carrer Avellana, canió à la Riera de Sant ican " '* SÉSyVSSS *<"t'r*' Als arquitectes y mestres d'obras I/establimcnt m«s barHtn que s'Ua viKt «n RAJOLAS DE .VALENCIÀ y demia maU·ri ·.'s er.i 1» c •n··trncció d'obras, es al 0»rrer AUIBAU, NÚM. 63, («aquarra del Ez^DX'-^. - Jusej/h Coral, fíarctlona. J. MARSANS ROF. — Valors y cupóns Rambla de Canaletas, 2 LA REAL ACADÈMIA DE MEDICINA recomana à. las persona:- delicada! lo* V I N S de la CASA R. SARDA Y MONT- SENY (auccoxsor ue V. G i l , DF. R E I S, premiRH ab troq midalla» d'or t laa Ex- posicions de Paris, Barcelona i Institut Cattli dc Sant Isidro. Dipósit-Sncnrsal: CORTS (OranTia). 228. maçatzóm. TtUfono ÍM:, PARA-LLAMPS 1' T I Í i B H y * Kr.M TUlCUS, M- onuruoixen y rol locan se ^nna el« darrers conseïU de l'AcaJcrnia de Cipii·;iaH do Paris. Para-llani '» di·«(l<« 125 p·s··i·'.aN; timbres eléctriobs desje L'i l'ta.J AL BIvAS DE FRAKKLIN. OUrit, núm. 77, Barcelona CONSTRUCCIONS SISTEMA "MONIER,, DE CIMENT Y FERRO RONDA SANT ANTONI, 9 Teléfono lo d··pAlr· ttàm·r· *hfi& y ea lo* talUra, nnn·rA MKB CLAUDI DUEÀN t (•oelatat aa cooaadlta) ^ Aquestos cotutrueeións qua per sa duració, Uengcrosa é impermeabilitat no tenen rival, se recomanan, molt especialment al senyors propietaris, arquitectes y constínc- tor». |>era substituir ab yentati» los dij^Ssits de rine, plom ó ferro en sas dirersas aplí- caeldns, pera 'Is asos doméstichs fi iada'triaÏH. emi·leantse ab «xit cada dia superior en la in^lalació dris anomeoau POUS MOURÀS, que fan innecesiaria los di:<ósits de ma- terial fecaN, en benefici de l'Uigiese y de l'economia. Constitupix una especialitat dc la ea«a, la construcció de safreipi transportables, banyeraa, ay^acras, serpenlins. etc., BoH económiclis y forts. LES PRESONS IMAGINARIES PER PERE COROMINES Sortirà & primers d'abril i es trobarà venda i 1,'Avtvr Riuïa Ua'.vorsiíat, nüm. » ) , i pr:i:cipt!« llibreries a! preu de 'i PESSETES. ideall dcuna rassa El discara del doctor Robert ha mo- Iput on tota la madrilej'ierta,e\ mateix so- Iroll que aquella yig/t de fusta cayent en Il'estany dd «Las granoíaa domant Rey» jde Fodro. jNo n'arman poch d'escàndol, luo cridan pas poch ni gayreïiCom aixor- Idan als pobres que no poden escaparsen lab el seu insipit baladre-:^! I ^Y tot por què? Per al!ó dol ditxo ca- Italà «en cantauUe las veritats, «te...» [«D6 prou quo ol dootnr Robert va dir Iquo ailó dels crànis doli^ocefàlicha y lb-aqni,;efàliclis no aignificava aplituts Imés ó menos det.eurotl!adas, bo va esfor- Isarsoen demostrar tan silzament, quo Catalunya ora la repió més homogènia respecto a índex cet'úiich. ; Y a n'oils quo els hi conta! ^Quo en deferim madrileny do buena cepn dc tota aques- ta tirallonga dc noms ostrambótichs, ex- trangerois y incomprensibles? Purque l'espanyol viu en pló sigle xvi, per ell no ha passat res desdo Tepoca de l'Armad--» Invencible. Té el mateix modo de pensar y la mateixa manera de no discutir. Sa reflexió li fa nosa, l'investi- garió el cansa, un cop do sabre ó una frase son més senzills de donar ó do fer. Cap delí* adversaris d'última hora del docior Robert, ha combatut en sério las KOVSS afirmacions, cap ha resjiost als dat"a ab altres dat s, à las dednedóns cionTÍn',BS ab conciusións trètas del oxà- men imparcial d-'Is fets. S'han estimat més dir que l'aulor era do Tampico, que d'aqui en aurtirisu cabeciílas... que sé jo. L i qui! uo se li acut à nu patriutrro, no se li acut à ningú; à n'ell més que als tilos"| s pot aphcàrscshi la famoi>a | màxima du Ciccrón. ;No »'hi pot fer mésl E l rninonaUsme els espanta; dosde el temps en que'i se nyor Gamuco diçné «quo eran tempesta- des en un vaso de aguaa, la idea ha anat obrintae pas de tal manera, quo avny no tenen més roinoy quo ferne cas. E ü s no ol comprenen , m'l compenderàn may ícóm tédo compeudrerautonoraía un pafs «n quo tothom tira iier empleat do cual- sevol forma y S'm? E l l s encara cridariau «;Vivan las cadenas!» com en tompa de Perràn VII, aspiració per a'tro part molt natural: qui no sap travullar busca qui'l mantingui y'l diverteixi. EU fru- inent.arii romins^si tornessin qui darian parats de la sorablansa que tenen ab uns qnnuta milións d'espanyols del si- gle x u . E i s diaris de la vila dol Oé, mal- trautan al doct ir Robert per havorloa dit no sé quantas pnraulas ofensivas; jo al revés cre. h qne s'ha quedat curt, per- qne'ls ha concedit el dó de la paraula y una gran inteügencia, cosa de la queli» deurian protestar, perquo no tenen ni l'un ni l'altro. Una gent que passí horas hi horas xarrant secsa provar rea, que fuig do la discusió séria, que no estu- dio, que no produheis, que no entén lo quo'la nltrea fnn y en lloch d'ente- rarepn hocondempna [ea blnch, no es po- »-»ib!Q 'que tingo cap condició, ni mo- rt-sx alabansas quo so li han donat. Aquesta ditxosa umd-'d nacional ela ha fet perdre'l sanderi. No fa pas gay- r'"' dlas qn'nn d'aquestos diaris qne té mía per callar quo per dir, feya saber que j \ s'bavian acabat aquells diss en «lue nl parlar de las reformas do Cuba '^hom no protestava dinant trnyJors »•« <iu.) las volia», y aisó ho deya dn- plorantho. Podeu estarno ben cofoya de •VUSi jwlitica d'intraacigcaoi» sujto- màtica. jCom ha produhit tan bons re- sultats! Aro, per aixó, ja no tonon tan- tas pretensions. Ha sigut necessària una guerra d-sastrosa per fúrlashi per- dre, encara que no del tot. La absurda mania centralisadora fondas arrels entro tota aquesta famí- lia ; Y lo millor es quo's pensan s··r llibi rals! Un escriptor francès ha dit ab molta rahó: ^So va crouro salvar la lli- bertat disputant al roy ol dret do reinar y transportant In soborania al Ministe- ri, discussió estèril, perquè, ^qué m'im- porta la persona quo'm governa, si'm governa massa?* Aquesta falsa idea do l'absorció de las proviucias per l'Estat, ninjrú més qne nosaltres sap lo tprer'cos^' ta. Y no podém queixarnos y buscar ro- mcy secso quo ens diguin traidors y Giicinichs dc lo pàtria. Bo prou sabém qui l'ha trossejada aquesta pàtria quo tant retroneu. Veritat ca que molts dels que enraho- nan y cridan y diuhon dislurata, obran le bana fó y per ignorància. Per aixó ja no té de extranyarà ningú quo parlin com parlan tots aquests vliico» de la prensa que tenen de salvar la nació. jY quo n'han proposat d'atrocitats! Un dels més furiosos va demanar quan la pne- rra, que l 'Eítnt se vengués els Museus y las obras d'Art: aixls fariara com las familins arruinadas ques van venent las j^yas y els mobles. ;Qjin pervindror més hermós! Pcro, jqni hi farem? Per la cl&ssica cont del tublnzoy pel públich dels cesantes y els xulos, l'Hospital na- cional es una institució admirable. Jo crech qae fins caninrian com aquells de- magogoa de Lo Raybaud. Noarris par la patrio c'est lo aort le pins bcau le plus digno d'envie Per voltas que donguém al seu modo do pensar, sempre trobarém l'Estat Pro- vid- ncia. Y d'aquí prové aqu-stn oun- laeió individual, quo ha mort la ciem'-ia y el còrners y l 'iudusiria y tntus los ac- tivitats hnraanas, perquè mi'ja nació té do viure del pressupost. jL'om pot de- manar llibertat un pobl.^ quo vin do aquest modo? «La llibertat, «s'ha dit», depèn de la lluyta de forsa» contrarias quo no poden" destrnirso, sent per lo tant oposada à l 'unitat del poder». jY aquesta unitat do poder la domanan aquí els que volen l'erso passar por més demòcrata* y més avanaats d'ideas! Siga com vnlga, so vou qne ens tenen mi'ja por. Ja acuden al Govern dema- nant aussili contra el fantasma do la separació; ja els escama la «enrilla me- dició d'un crani y la exposició dol ma- pa del indes cofà'lich. Tot lo qno siga fer notar las diferencia» entro olla y no- saltres e!» poaa ois ca'-iells da punta, pcrqno lo bó es quo potser voldrian con- qnistarnos y f-rnoa tomar com ells; do aquest modo Espanya fora un Paradís terrenal Una fusió complerta entro tots ois'elements do la Península, una mu- ralla A la frontera pitjor que la do X i n a y una dolsa pau omeuisada per lo fla- menquismo y els toros. Tothom igual, rós de distincións, el pi negro por tots y ;VÍ8ca el Progrés! En nn dols congres..» sérios d'Alo- mania, un entussiasU de la unitat ger- wAnicn, arribi i parlar en sério d'na ve»tit nacional. Aquí, sens anar més lluny, BÍ el pensament del» nostre» amií hs de Madrid arriba à fer farrolla, no tlescunfío de TCU."* A tot» els espa- nyols, adoptant, per fore», un Irajr. na- cional: ol Uipa raho» y'l capell do plo- raas. W. COBOLEC LO SALM XXII S. Mateu escriu: Aprop do la hora de «r.onaili oxclamA Jisús nb trau veu: •JÉM, E l t , iiUnma xahartani? quo vol «dir: ;Dou mou! jDcu mon! ^perquo mo han abandonat?» (X W l l 16). Ab nquostos caraulos comonsa lo Salm XXII (lo X X I do la vu'gaia) {2), que, agonollats duvant de la Creu, lo ro- súm Ics cristi&ns, principalment A la Setmana Santa, perquè la Igluxia nos ensenya quo OH na Salm prolólich do la passió J >>8ucri8t. La prim-ra part de aquest Salm cons- ta ! cstror'.s, .-ju» on 21 vorsrs de- Hcnrotllan un sols pensaraenl: lo aban- dono on que de part de Deu y dels h'<- raos so troba Jesús en lo cimbarcll del Ca'vari. Dé] diví drsamparo «o queixa en la primera estrofa; en la segona recorda ijuo JohovA sempre socorri ol poblo de Israel on los st-us apuros; la primera es nn qnadrrt realista do les befes que en la creu sofrí: y en la última estrofa de- mana al s-'i Paro que la protecció dn sempre no li falti on aqnnllR moments do tribulació suprema. Traduhida directamont dol toxt origi- nal, y conservant, en In possible, lo va- lor litoral do la frase hebrea, diu do la manera següent: Primera part Ettrafa I ' D'»u BMttl D.>ii mnn! Perquè mt abandona»? perquè, on llurli de kalvarmi-, det« ineu» u» (mo-bt tc allunya*? ilt) Dau mca! Jo dia jo crido, mes tu nu m« aa- (coltaa; tambO do nit (crido) y nu trovo consol. EMlmfaS.* Tú ot* Sar.t. qui tiresideixcf Iloaorca (Israel. (4) No»tro!« parc" ca Tú confinT-m; l ontiavaii. y semcrBloH IHuravaa. A Tu acmliaTi, IUIDI'T* IOR «alvavai; no los avurgun}!:», pi-r'juu na Tü oap'·ravnn. mtrvfií-*.* M« jo Mofa nn enrh, no «orb pa« nn homn; soch l'oprobi dels hcm<>oi>, y lo robalz del 'pnbK Tot* lo* qui mo tniran. fsn d» ml irmn mofa; eatarrofau loa liabia, In «cu emu mohneti. —Qui m I)m rnmfii (aiub»n>, £11 lo Himmró; yaig Ven lu*t lu tHimtt, Ell lu taltaré. (2) Ktírnfa 1.' Tú me traguerc» JM ventro; m" pnnrilanw rn los pi!< do l.t raf va mure. (Al sortir) de 1^» entranyes, lo» Imi» RPAOIU mo ran rcl-rer; (6) dosde lo ventre do ta maio, Tú lo Dea neu (vMra«Dr. —Don "Ui ara no aie doixie, que ve U tem- Qeitei y no hi h» nlogA qui volia sjudaruto. (1) «Aprop de la hora ds «una», ea dir. aprop deia* tres do la tardo. Lo* jubont del lomp* do Jnaurriat dividian lo <lla natural en 12 hnro*: do (is i nou ora In temps de príua; do BOU A dotie, lo de_ Itrlia; dí dotxe A tro», lo do f.'.'n: ile irea k eia, lo do notin. O) Sant Maten ha citat aqoeet Ter»ot on Biro-caljairh. no on hebrea. (8) KoRiieiso la SnlorpratariA dn OesoDÍn» (DiiTionari), Pagoino iTradui-c:o llalinn del* P*alm«), Hcrodrr i Historia do la poasie del* hebreu*). Allrca autor* iatorprelan: Insmou* COimKb* eatin lluny de curarmn. «i «Tíi wt Sant, qui presideixo» le» lloan- •ea de Xaraal.* Ba rom ei di^uéa: Com Don doju·líria, aaiMxut en In Temple, rel » tú lf« lli m i • de larael, lot«a poM» (B) Saut Ma tou (a alusid * aquesta estrofa aba^ncala* paranl *: <X loa qui paa·avanlo hU«femaTan. «tar/nl •fe rai», y dibent: ...«i et» lo fill da Don. bal- xa de la creu. TamW lr>» Primp^epa d»!» »a- •eordot» al* Iot E^rriva- y aueiane, invultant- Iho, detani ... Confia en Oen; <;H« le fliari •ara, «i In ntima...' (XX VII. .Tí' -)3.. (0) Aqnent <- In sontil de U frure qnr lits- ralioont iltu: 'Sabre li raig •er Itrol üifJt lo i·liro.* Aixi". p. e. Ilogim on lo cíne··iy -na- xSxi » o V o 10* « « u s BOUOII». i rXKX-o). Segona part Té 24 verso», distribuïts tarabó on 4 e«tr,.fas. Les tro» primeres descriuen los t'-nneau de 'a Passió; en la quarta, Jesús demana auxili al seu Pare. Ktlrofa / / Molí» badall* me rojojao: (lori-·j brau*do Raxàii mn rorean. '7) Obri-o lo» nous cnemich*) contra Mi la •• - . (Ccrr., un lleó quo rugint fa prosa. Kslrofa 2.» , •.ifio. li rom ayena «Kimrrama·la. j u m » Loa OMO» ae ma ·ep»r.·c. 1 - I<< meu ror com uu tro* do cara, qaw badcintoix on le» aievi -a oatranye*. v lív UenRiia al pila lor »e mo engan»- - ois de !t mort (oh IVu mout-mepor- (taa! mon (on IMrof.i .7.» 'Uirai que me rodejan lo-· (tom •. una colla de mabcnr» me ha «Itiat. Mnnsy peii* me han foradat (fi puoh contarmo tota los oaia». (0) ;l.o» eBomirh* mo miran y eontomplau! M ben repartit loa msiia vaatit*, l·i ui'.-ii veatit han «ortejat. (t<l; Ktlrtifa 4.' Me» Tü, oh JehoT», an to allunyi»; Kortalasa mova, Tina prompta al men ao- (eorro. Lliura do la e»p»«a la meva inims; .lliurai la inova vida del poder del» Ko»tos. stlvata de la boca del» Ib-òns; «ulvatu.i do lo» banyes doli Inroi; aaróltam. JOAS B. COUIXA v I'OUMOSA. PVRÜ. La qüestió del dia Carneotoltai retraasats Ja no's poden tractar I'M Carnestoltas •'.'un A nn, ni A son temps; s'han d'aca- lar per remesas y per fi de Qiarcsino. I Lo primer ilnch do Carurst^ltas co- rrespon ara com » nttpra A oa Romero Rblcdo, Lo seu diari publica un artic.'e divrr- t-t. F a veure aue prea en sario una bro- moto del amieh Bolxet Juan Buscón y amooassa A las institución» ab coospira- ción» soparatistas A Catalunya y no's l 'esralsa pera parlar de «renniones »*- rretas donda lo» cocurrgados so adjudi- rau loa nombres do Calixto García, MA- ^im» Rímc .T, AkóinalHo, Maceo, AROO- rilln y demA» béroe» do la bot'rible le- yonda filihnstoro.» Hi A la pèrdua de la» Cdonias no diu h jrudn, no aè quVn d. u dir de las ga- rrotada». Parla també >io qno'l «Municipio bar- (7) Lo torritori do Daxàn r» molt celebrat eu la Bíblia por la rlinara do les erie». (Deu- torneomi, XXXIMI: Amft», IV-I tti-.i i8l •Jeai'i»..,, perqao'* rompli* la Caerip- Itrra, dign4 tib'-h M.» Sant Jaan. XIX M . AH tot, l.-x prof-v i^t a qua'a refertia pr-naU ralment Sant Joan, oa la del Salto LXIX LXVIII , ver«rl.22. (0) Alnao» coilí- h» hebiona en lloch de -11* ha-i formdal mnnt p />«>!•, portan -rom aa liró nuïn* p ptn». £>i aquesta lectura fos la ToritaMe, lo sen- tit seria: •OOM HIU llfi.it. (me han dsaKarrat) m««» o i rut;. aentit no tan elar «nin l'allre. p·-ro en <-l fondo lo mateix.—Mea ai la «.-mautada loc- tara c* una corTiip<'iO del text aaicrat, no bi ha pas niotiu uera dir aeriament que aquesta romtpció et deguda A la mala It del* jnhen», qui haurian trart»! de ÍT dotaparoixer ia pn-fecla de la OfuiBlm li») Saat Joan ha explicat aquest* da» var- io» aixlf i Havent, d-n'h», loa soldat* crucificat A le»o». en-iiguei-en'o» «fui cf·'i'» » ne ftrnt {«n/r* par1; H»n n r r eaJn soMatf pren- lfIIoren també'1 fi (»'> «ra. Mi'« lu fiinv-a no ta- • D i a l'OAtTlra», f ion qna era do nu »ol IjOÍsril •de dalt A bail; V ilicuerea «vre ai: na la •partim, «arío/im'e*, per veurer -ïo uui serA.· 'XIX.ÏÜ-SI». celonés se trneca noya en assamblea de- liberante, siuo ou convención alborota- da» y dc si té ó no lo doctor Robert «la pretensión de emancipar A Cataln&a de la corona de Castilla » A la coenta Catalunya p»tA snbjeefa A la corona de Castilla. Sempre os bó sa- berho. Y ringan disbarat» per l'ostil. 11 En Caatelar també té qn* dirhi ab nosaltres. Vcstés dirAn: ^encara no ca- lla aquest bome? No, »enyor», no call» may. Y cada dia ho fa pitjor. A propòsit de las revindicr.cións na- cionals do Cataluuya. fa un- garbuix do arguments, qae al cafetin do Gratallops se'n darian do moaos. Enrahona idiçurmho aixís; dels celos «do Ràvrna y Fi'rrara, do la R>ma de los Papàs y del Parthonope de lo» Sua- bias y do las Jnnias cantoimlr» de Mar- cia y do Jumilla:» parla de «rnendo sal- vames (Súplese Sosi A la nación;» «do aspirariones insanas;» «del miuisterio rcservado en lo pervenir A esta nación, una é indivisible» í^bon porvenir te- nim!'}' din quo'ls «ideales regionalista», no mo causo do repetirln, i no, si »om nosaltres los qne estém cansats de ti»n- tirlo) son y serAn siempre un KSTÜriD'i retroceso u In E la'! Hedíe.» Just, aixó es: ;cstúpiJo.' Prou. m La l'nòlií.iJad, pe'l «cu propi compto també està alurmadíssiroa. Diu quo'na multipliquem com la» tormigas, qno »e haguera eatimat me» qne sl caciquisme à*n Planas n'hnjjnes se^u:» un altre, y no en Kobert... ;com quo s'hi trobava be! y'nt dia «propat;andi»taa iiicac»ahlcs A quiene» oiui-uja la tooteria.ó la envidia, ó el despech»-.» jBe, h'me! Ja ho veurà «i B'im lontos y tot oixó altre, entretant. VoslA» si qno »nn sabia y despresos y estAn contents. jVagin A pre^antarho al Ajitntamcutl IV Al Circulo renulilieano també lo so- •or Junoy va dir qne hi havia nn pe- rió.lich quo paga van los jesinta» (jTèt- aquí lo qne'ns convindria! > y qa'oll may havia natal combinat ab lu can-.quisuo... do manera quo allò dol tncatiUat qno drjan no e» veritat... tota los sens mi- lers de vots eran de trinca... sino qne la gent no'ls va vi-nro sino pintats. També no» va fer BOfta pot parlant do «la labor rovnlncionario con la caal Uay quo destruir por ia Eueru lo ono crvó la fuerxa tiulando la legalidad constituïda» y quo av{nesta laboi no «ha fracasado». Si on aqaeata labor «'hi embolica alirú qno'l senyor Jantj* coneix... ^nc's tiu- ga compte ara! V Per fí (onim ol gran Brahma dosespe- rat. Ha fet nn jtran discurs al Ctntro Connervador del Diilrirlt 6." t)in que: «aun hay pàtria Veremundo»; quo'ls qno'l combaten nn tenen bandera-, on cambi elis tenen bandero y fins pon- dons. Com en la» óperas exciama: «mn- ramo» juato»!» imoriamo ÍDaieme' Y parla finalment do que: «vencedo- ra ó vonciíla» la seva agrupació, «des- omt·e&ürA on honrosisimo (ispei en Bar- oolona». Es clar, en qüestió de morts y d'hon- ras... fúnebre», cometa ab rn Satna- ranch. Lo partit conservador de Bavcelon?. pot morir dostíansat. Al Maoitro La Vanyuardia a'ons enfada pcrqns busquem mórils Je partit y de cocox.óns en la seva informació una mica... ,;-óa» ho dirém, per» no molestaria?... diga-.-m- ne: tapada. Y sembla enfadarse encara mes per lo nom d'un de'ls pursoDatgcs de! fra par- tit qae indiquem. Jo'n» peném qae'l nostre nmich Sanchos Ortis no hi te re- laciónn. L·i coneixem proa al mncf'ro y dol altre no tenim referència» que'ns ;an su'iosar quo no han d" U.^ar. Pero en matèria» d'aquots parti-Iots ;BB fnrman unas cadenan! lo senyor S4n- che: Ortix dooa la ma A ur, a -K •: s un nltre, l'altro al següent... y vagin A sa- ber quan In corrent elèctrica porta'l pensntneut sl disri d'ahont dimoni ha s-rtií. S'asscmb'an jos nin i's loco!» a's ctr- clos do la Divins Comèdia dol D.mte, sa va baixant, baixant,<le cvr<.!e en i ^rcle, lln» arribar al fon» do tot, al pou negre, ahonl se renneixen totas la» ayguas in- festadas, d'ahont lütra la iní-rció en t.,t 10 subsòl y dcslc ahont trana la trinitat malèfica. La Vanguardia. estA realment en lo cercle de la boca del intneus emba*. pern 11 arribaa vaporada» d'on avall...y vagin A saber si vonon del caló Sui» y dol cerclo do don Harcclo, on García Victo- ri y en Samarancb... . d'ahoat. En quant A quo'ns portin la ma A n"- sallrcs, ja sc la pot mirar do frtato y alraveasada la nonra ib-tra, te un ca- yent y unn tirada tan dreta, qn-* n M con- fós ab cap altra. No hi trobsrA may ma- rrada». Per llarch» quo tingan los brassn» i Madrid, hi ha molta distancia desdo'l Palsn de Bonavista dol carrer d A'calA A la nostra ra^iesta re laccií « c la R - m - bla de las Flor». Política extrangera La Finlàndia y'l Czar Le Ttinyt do Pari» publica nn nota- ble article ocupantso d" la in: na expo- liació de las llibertats de Fin'an i'R. Preferim copiarlo A parlar d'aqncst aasumpto per compte propi, paí? i-, .«pa- rit centraiista de!» diari» francès- s y la »eva venerae.ió per lo» ai ti» del gran aliat do Franaa. s. n una garantia d'im- p: rcialitat y do ilesapassiouarji at. «Lo gran Ducat do Fin!an-Ma no ontrA A formar part dol» oooiuú· de!» czsrs finj A l!^7^ A^'san-lre I, sewpro mag- ninirn, volcné, quan la fortuna d'una guerra ab Suècia l'hi proporvioni aques- ta cnnqr.esta, raaiitenir y garantir a t^s noveils súbdits la plenitut de i'.nr» prl* vilegie. En lo 22 do mor» de IS-·O, va convocar, conformo A las IVys y regla- ments, !a Dieta general oa la ciutat de B.irgo. Va aculithi personalment lo 27 del mateix mes, y allA's firmi «''acta de ga- rantia», segon» la que «confirmava, ra- «tificavn y prometia mauteuir f«nc3 y indesfruotiblea en tota aa forsa la reli- »gió, las lleya fonanientAls do! pais, >aixis enm los pr·vilegis j'Is drer» do »qae cada estament en pari'icu'ar y tota •los habitant» en general havian Jisfru- >tat segons la Constitueió > Avaus do contraure aqnest eom^ro- mí» solempne, lo Csor s'havia fot pre- sentar la lloy de 1772 aobre la forma do govern y l'ac'a de reunió y »ogurct<.i do l7Rí>, aixi-* com las lleys per qne's regia la Dieta; fon, donohs, ab pló conetxo- meut do ctiuxa QH cooUrmà, en iri do 4 |

Upload: others

Post on 26-Jul-2022

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 5 cent* s lactí Caíafarxa

s l a c t í

5 c e n t *

C a í a f a r x a ANY r . NÚM. 86 BARCELONA: DIMARS 28 DE MARS DE 1899 EDICIÓ D E L MATÍ

DIARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIAS Y ANUNCIS" Redacco y Adnwmstració: Rambla de las Flors, 25.-T8!é{ono 152

P R E U S D E PUS0H1PC16 B A K O B L O H ^ ^ ^ ^ - P - ; { ^ - ^ | J g ^ - • l · t e . W M

r a q o . t d« VINTIfilNOn NÚMEROS ' W i -i* Anun«.. . .qnal·i. tomitlt. , , « U n . , . à p,.„t MnirVMl'aúÚ. ó„' , • ' / . „ ;* díl .rtm, . . .

Antmci» del dia •ant Blsto. I I I rapa j oenTMaor.-Llana p l a n i

•«• ta Aa C i s à : Sant Eottail, ali. ; Sani Bcrtoldo, a«3f. -Ayny jr lo* tfaa diat aaf ft·nta BO'« pot urajar eara.

Oaaraata kanta: Cootiaúan à l'islaita parroquial da la ParlMima CnnoapetA da Kavtra 8·ny·«ra. —txaiposa ala* myt Oal Kati > ruarra a lai «!• da la tarda.—Daiai acaban 4 la mataUa i g : - » . \

OoTt do Maria: Fa la vl·lta i Xnstra Sanyira 4a la» W>i«rlcardia<, * iflaala. La Hiaaad' a.ay: K> d« Sint Joan d* CaplHtraaal c—La dadam*: dal Oluaerr· Siot.

Observatori meteorológich de la Universitat.—D." E. Lozano.— 27 m»™ • o r a a d' a b a i n r a a l » : S o a t i : I da l a tarda . — B a r d a a t r e * O 7 a l n l v a U d a l m a r . H -0

1 T a s p a r a i a r a a : M à x i m a - ' J l l ••>!; l í i ombra. M í n i m a - tafl.; l l i o m b r a . — T a n n ^ a a t t » U p a 111. U * . - P l a í a a a t * k o r u : COi. A r r a a « r a p o r a d a a s « 4 k a r a a : ai», J-T». « r n — Bltat: Uf. U!l. - T a n t a : Dlraoald XXE.; 0. Valoolial par f : 0-1: S i — • a t · » * a l a a t De·p·jat.— M ú v a l a : Claata: CacttlaV Oii. O C — O k a a r r a o l ò n a p a r t l e a l a r a : Vaa'..

B o r t l d a « a l « o L i b. i? m . - F · · t » . 8 b. 17 m. - L l a n a p l a n a : B o r t U a , 5 b. t: n. — P a n t à . 0 1 . >i m.

A R T I C L E S D E S U Ï S S A Iba comprat à la i-asa Holh totas !aa esistcncias d'articlos de Snisaa, transparenta l y cortinatgea de mnsselina, do tul y d'aplicació. Pabellons de tul brodats, de 1,000, 12,000 y 3,000 rals, se venen A 20, 25 y 80 duros respectivament.

N O T A IMPORTANT.—Transparent s de muaselina do 3 metres llarch, à 3'95 Ipessetas. Cortinatges cro ixé , d S'OO pessetas.

SECCIÓ D'ALFOHBRAS • SECCIÓ DE LLANERÍAj Alfombraa moqueta. . . à 3'30 ptaa. • Llacas 8 psms d^mpïeT . à 1' ptas.

» 6i4 sofà. . . . l i ' > Z Damassé seda 3' » > abfleco. . . 2' > J Alpaca labrads 1-75 .

Per ésser j a al final de temporada, la» mantas l lana l l itera» d 4 pessetag

VENDAS e - i L d0ai]PtJIT--Hora8i de 9 é l f d é s é ? I Carrer Avellana, canió à la Riera de Sant ican " '* SÉSyVSSS *<"t'r*'

Als arquitectes y mestres d'obras I/establimcnt m«s b a r H t n que s'Ua viKt «n R A J O L A S D E .VALENCIÀ y demia

maU·ri·.'s • er.i 1» c •n··trncció d'obras, es al 0»rrer A U I B A U , NÚM. 63, («aquarra del E z ^ D X ' - ^ . - J u s e j / h Coral, fíarctlona.

J. MARSANS ROF. — Valors y cupóns Rambla de Canaletas, 2

LA R E A L ACADÈMIA DE MEDICINA recomana à. las persona:- delicada! lo* V I N S de la C A S A R . S A R D A Y MONT­S E N Y (auccoxsor ue V. G i l , DF. R E I S, premiRH ab troq midal la» d'or t laa E x ­posicions de Par i s , Barcelona i Institut C a t t l i dc Sant Isidro. Dipósit-Sncnrsal: CORTS (OranTia). 228. maçatzóm. TtUfono Í M : ,

PARA-LLAMPS 1' T I Í i B H y * K r . M T U l C U S , M - onuruoixen y rol locan se^nna el« darrers conseïU de l'AcaJcrnia

de Cipii·;iaH do Paris. Para-llani '» di·«(l<« 125 p·s··i·'.aN; timbres eléctriobs desje L'i l'ta.J A L BIvAS DE F R A K K L I N . OUrit, núm. 77, Barcelona

CONSTRUCCIONS SISTEMA "MONIER,, DE CIMENT Y FERRO

RONDA SANT ANTONI, 9 Teléfono lo d · · p A l r · ttàm·r· *hfi&

y ea lo* talUra, nnn·rA MKB C L A U D I DUEÀN t

( • o e l a t a t a a c o o a a d l t a ) ^

Aquestos cotutrueeións qua per sa duració, Uengcrosa é impermeabilitat no tenen rival, se recomanan, molt especialment al senyors propietaris, arquitectes y constínc-tor». |>era substituir ab yentati» los dij^Ssits de rine, plom ó ferro en sas dirersas aplí-caeldns, pera 'Is asos doméstichs fi iada'tr iaÏH. emi·leantse ab «xit cada dia superior en la in^lalació dris anomeoau POUS MOURÀS, que fan innecesiaria los di:<ósits de ma­terial fecaN, en benefici de l'Uigiese y de l'economia.

Constitupix una especialitat dc l a ea«a, la construcció de safreipi transportables, banyeraa, ay^acras, serpenlins. etc., BoH económiclis y forts.

LES PRESONS IMAGINARIES PER PERE COROMINES

Sortirà & primers d'abril i es trobarà venda i 1,'Avtvr R i u ï a Ua'.vorsi íat , nüm. » ) , i pr:i:cipt!« llibreries a! preu de 'i P E S S E T E S .

ideal l dcuna rassa

E l discara del doctor Robert ha mo-Iput on tota la madrilej'ierta,e\ mateix so-Iroll que aquella yig/t de fusta cayent en Il'estany dd «Las granoíaa domant Rey» jde Fodro. jNo n'arman poch d'escàndol, luo cridan pas poch ni gayre ï iCom aixor-Idan als pobres que no poden escaparsen lab el seu insipit baladre-:^! I ^Y tot por què? Per al!ó dol ditxo ca-Italà «en cantauUe las veritats, «te. . .» [«D6 prou quo ol dootnr Robert va dir Iquo ailó dels crànis doli^ocefàlicha y lb-aqni,;efàliclis no aignificava aplituts Imés ó menos det.eurotl!adas, bo va esfor-Isarsoen demostrar tan silzament, quo Catalunya ora la repió més homogènia respecto a índex cet'úiich. ; Y a n'oils quo els hi conta! ^Quo en té d e f e r i m madrileny do buena cepn dc tota aques­ta tirallonga dc noms ostrambótichs, ex-trangerois y incomprensibles?

Purque l'espanyol viu en pló sigle xvi, per ell no ha passat res desdo Tepoca de l'Armad--» Invencible. Té el mateix modo de pensar y la mateixa manera de no discutir. Sa reflexió li fa nosa, l'investi-garió el cansa, un cop do sabre ó una frase son més senzills de donar ó do fer. Cap delí* adversaris d'última hora del docior Robert, ha combatut en sério las KOVSS afirmacions, cap ha resjiost als dat"a ab altres dat s, à las d e d n e d ó n s cionTÍn',BS ab conciusións trètas del oxà-men imparcial d-'Is fets. S'han estimat més dir que l'aulor era do Tampico, que d'aqui en aurtirisu cabec i í las . . . que sé jo. L i qui! uo se li acut à nu patriutrro, no se li acut à ningú; à n'ell més que als tilos"| s pot aphcàrscshi la famoi>a

| màxima du Ciccrón.

;No »'hi pot fer mésl E l rninonaUsme els espanta; dosde el temps en que'i se nyor Gamuco diçné «quo eran tempesta-des en un vaso de aguaa, la idea ha anat obrintae pas de tal manera, quo avny no tenen més roinoy quo ferne cas. E ü s no ol comprenen , m'l compenderàn may ícóm t é d o compeudrerautonoraía un pafs «n quo tothom tira iier empleat do cual-sevol forma y S'm? E l l s encara cridariau «;Vivan las cadenas!» com en tompa de Perràn V I I , aspiració per a'tro part molt natural: qui no sap travullar busca qui'l mantingui y'l diverteixi. E U fru-inent.arii romins^si tornessin qui darian parats de la sorablansa que tenen ab uns qnnuta milións d'espanyols del si­gle x u . E i s diaris de la vi la dol Oé, mal-trautan al doct ir Robert per havorloa dit no sé quantas pnraulas ofensivas; jo al revés cre. h qne s'ha quedat curt, per-qne'ls ha concedit el dó de la paraula y una gran in teügenc ia , cosa de la q u e l i » deurian protestar, perquo no tenen ni l'un ni l'altro. Una gent que p a s s í horas hi horas xarrant secsa provar rea, que fuig do la discusió séria , que no estu­dio, que no produheis, que no entén lo quo'la nltrea fnn y en lloch d'ente-rarepn hocondempna [ea blnch, no es po-»-»ib!Q 'que tingo cap condic ió , ni mo-rt-sx alabansas quo so li han donat.

Aquesta ditxosa umd-'d nacional ela ha fet perdre'l sanderi. No fa pas gay-r'"' dlas qn'nn d'aquestos diaris qne té mía per callar quo per dir, feya saber que j \ s'bavian acabat aquells diss en «lue nl parlar de las reformas do Cuba '^hom no protestava dinant trnyJors »•« <iu.) las vo l ia» , y a i s ó ho deya dn-plorantho. Podeu estarno ben cofoya de • V U S i jwlitica d' intraacigcaoi» sujto-

màtica. jCom ha produhit tan bons re­sultats! Aro, per a ixó , j a no tonon tan-tas pretensions. H a sigut necessària una guerra d-sastrosa per fúrlashi per­dre, encara que no del t o t .

L a absurda mania centralisadora té fondas arrels entro tota aquesta famí­lia ; Y lo millor es quo's pensan s··r llibi rals! Un escriptor francès ha dit ab molta rahó: ^So va crouro salvar la l l i ­bertat disputant al roy ol dret do reinar y transportant In soborania al Ministe­r i , discussió estèri l , perquè, ^qué m'im­porta la persona quo'm governa, si'm governa massa?* Aquesta falsa idea do l'absorció de las proviucias per l 'Estat, ninjrú més qne nosaltres sap lo tprer'cos^' ta. Y n o podém queixarnos y buscar ro-mcy secso quo ens diguin traidors y G i i c i n i c h s dc l o pàtria. Bo prou sabém qui l ' h a trossejada aquesta pàtria quo tant retroneu.

Veritat ca que molts dels que enraho-nan y cridan y diuhon dislurata, obran le bana fó y per ignorància. Per a ixó

j a no té de ex tranyarà ningú quo parlin com parlan tots aquests vliico» de la prensa que tenen de salvar la nació. j Y quo n'han proposat d'atrocitats! Un dels més furiosos va demanar quan la pne-rra , que l 'E í tnt se vengués els Museus y las obras d'Art: aixls fariara com las familins arruinadas ques van venent las j^yas y els mobles. ;Qjin pervindror més hermós! Pcro, jqn i hi farem? Per la cl&ssica cont del tublnzoy pel públich dels cesantes y els xulos, l'Hospital na­cional es una institució admirable. Jo crech qae fins caninrian com aquells de-magogoa de Lo Raybaud.

Noarris par la patrio c'est lo aort le pins bcau le plus digno d'envie

Per voltas que donguém al seu modo do pensar, sempre trobarém l'Estat Pro-vid- ncia. Y d'aquí prové aqu-stn oun-laeió individual, quo h a mort la ciem'-ia y el còrners y l'iudusiria y tntus los ac­tivitats hnraanas, perquè mi'ja nació té do viure del pressupost. jL'om pot de­manar llibertat un pobl. quo vin do aquest modo? «La llibertat, «s'ha di t» , depèn de la lluyta de forsa» contrarias quo no poden" destrnirso, sent per lo tant oposada à l'unitat del poder». j Y aquesta unitat do poder la domanan aquí els que volen l'erso passar por més demòcrata* y més avanaats d'ideas!

Siga com vnlga, so vou qne ens tenen mi'ja por. J a acuden al Govern dema­nant aussili contra el fantasma do la separació; j a els escama la «enrilla me-dició d'un crani y la exposició dol ma­pa del indes cofà'lich. Tot lo qno siga fer notar las diferencia» entro olla y no­saltres e!» poaa ois ca'-iells da punta, pcrqno lo bó es quo potser voldrian con-qnistarnos y f-rnoa tomar com ells; do aquest modo Espanya fora un Paradí s terrenal Una fusió complerta entro tots ois'elements do la Península, una mu­ralla A la frontera pitjor que la do X i n a y una dolsa pau omeuisada per lo fla-menquismo y els toros. Tothom igual, rós de dist incións , el p i negro por tots y ;VÍ8ca el Progrés!

E n nn dols congres..» sérios d'Alo-mania, un entussiasU de la unitat ger-wAnicn, arr ib i i parlar en sério d'na ve»tit nacional. Aquí , sens anar més l luny, BÍ el pensament del» nostre» amií hs de Madrid arriba à fer farrolla, no tlescunfío de TCU."* A tot» els espa­nyols, adoptant, per fore», un Irajr. na­cional: ol Uipa raho» y'l capell do plo-raas.

W . C O B O L E C

LO SALM X X I I S. Mateu escriu: • Aprop do la hora de

«r .ona i l i oxclamA J i s ú s nb trau veu: •JÉM, E l t , iiUnma xahartani? quo vol «dir: ;Dou mou! jDcu mon! ^perquo mo han abandonat?» (X W l l 16).

Ab nquostos caraulos comonsa lo Salm X X I I (lo X X I do la vu'gaia) {2), que, agonollats duvant de la Creu, lo ro-súm Ics cristi&ns, principalment A la Setmana Santa, perquè la Igluxia nos ensenya quo OH na Salm prolól ich do la passió d» J > > 8 u c r i 8 t .

L a prim-ra part de aquest Salm cons­ta ! cstror'.s, .-ju» on 21 vorsrs de-Hcnrotllan un sols pensaraenl: lo aban­dono on que de part de Deu y dels h'<-raos so troba J e s ú s en lo cimbarcll del Ca'vari .

Dé] d iv í drsamparo «o queixa en la primera estrofa; en la segona recorda ijuo JohovA sempre socorri ol poblo de Israel on los st-us apuros; la primera es nn qnadrrt realista do les befes que en la creu sofrí: y en la última estrofa de­mana al s-'i Paro que la protecció dn sempre no li falti on aqnnllR moments do tribulació suprema.

Traduhida directamont dol toxt origi­nal, y conservant, en In possible, lo va­lor litoral do la frase hebrea, diu do la manera següent :

Primera part Ettrafa I '

D'»u BMttl D.>ii mnn! Perquè mt abandona»? perquè, on llurli de kalvarmi-, det« ineu» u»

(mo-bt tc allunya*? ilt) Dau mca! Jo dia jo crido, mes tu nu m« aa-

(coltaa; tambO do nit (crido) y nu trovo consol.

EMlmfaS.* Tú ot* Sar.t. qui tiresideixcf Iloaorca 1»

(Israel. (4) No»tro!« parc" ca Tú confinT-m; l ontiavaii. y semcrBloH IHuravaa. A Tu acmliaTi, I U I D I ' T * IOR «alvavai; no los avurgun}!:», pi-r'juu na Tü oap'·ravnn.

mtrvfií-*.* M « jo Mofa n n enrh, no «orb pa« nn homn;

soch l'oprobi dels hcm<>oi>, y lo robalz del 'pnbK

Tot* lo* qui mo tniran. fsn d» ml irmn mofa; eatarrofau loa liabia, In «cu emu mohneti. —Qui m I)m rnmfii (aiub»n>, £11 lo Himmró; yaig Ven lu*t lu tHimtt, El l lu taltaré. (2)

Ktírnfa 1.' Tú me traguerc» JM ventro;

m" pnnrilanw rn los pi!< do l.t raf va mure. (Al sortir) de 1 » entranyes, lo» Imi» RPAOIU

mo ran rcl-rer; (6) dosde lo ventre do ta maio, Tú lo Dea neu

(vMra«Dr. —Don "Ui ara no aie doixie, que ve U tem-

Qeitei y no hi h» nlogA qui volia sjudaruto.

(1) «Aprop de la hora ds «una», ea dir. aprop deia* tres do la tardo. Lo* jubont del lomp* do Jnaurriat dividian lo <lla natural en 12 hnro*: do (is i nou ora In temps de príua; do BOU A dotie, lo de_ Itrlia; dí dotxe A tro», lo do f.'.'n: ile irea k eia, lo do notin.

O) Sant Maten ha citat aqoeet Ter»ot on Biro-caljairh. no on hebrea.

(8) KoRiieiso la SnlorpratariA dn OesoDÍn» (DiiTionari), Pagoino iTradui-c:o llalinn del* P*alm«), Hcrodrr i Historia do la poasie del* hebreu*). Allrca autor* iatorprelan: Insmou* COimKb* eatin lluny de curarmn.

« i «Tíi wt Sant, qui presideixo» le» lloan-• e a de Xaraal.* Ba rom ei di^uéa:

Com Don doju·líria, aaiMxut en In Temple, rel » tú lf« lli m i • de larael, lot«a poM»

(B) Saut Ma tou (a alusid * aquesta estrofa aba^ncala* paranl *:

<X loa qui paa·avanlo hU«femaTan. «tar/nl •fe r a i » , y dibent: ...«i et» lo fill da Don. bal-• xa de la creu. TamW lr>» Primp^epa d»!» »a-•eordot» al* Iot E^rriva- y aueiane, invultant-• Iho, detani ... Confia en Oen; <;H« le fliari •ara, «i In ntima...' (XX VII. .Tí' -)3..

(0) Aqnent <- In sontil de U frure qnr lits-ralioont iltu: 'Sabre l i raig •er I t r o l ü i f J t lo i·liro.* Aixi". p. e. Ilogim on lo c íne· · iy -na-xSxi »oVo 10* ««us BOUOII». i rXKX-o).

Segona part Té 24 verso», d is tr ibuï ts tarabó on 4

e«tr,.fas. Les tro» primeres descriuen los t'-nneau de 'a Pass ió; en la quarta, J e s ú s demana auxili al seu Pare.

Ktlrofa / / Molí» badall* me rojojao:

(lori-·j brau*do Raxàii mn rorean. '7) Obri-o lo» nous cnemich*) contra Mi la •• - .

(Ccrr., un lleó quo rugint fa prosa. Kslrofa 2.» ,

•.ifio. li rom ayena «Kimrrama·la. j u m » Loa OMO» ae ma ·ep»r.·c. 1 - I<< meu ror com uu tro* do cara, qaw badcintoix on le» aievi-a oatranye*.

v lív UenRiia al pila lor »e mo engan»- -ois de !t mort (oh IVu mout-mepor-

(taa! mon (on

IMrof.i .7.» 'Uirai que me rodejan lo-· (tom •.

una colla de mabcnr» me ha «Itiat. Mnnsy peii* me han foradat (fi puoh contarmo tota los oaia». (0) ;l.o» eBomirh* mo miran y eontomplau! M ben repartit loa msiia vaatit*, l·i ui'.-ii veatit han «ortejat. (t<l;

Ktlrtifa 4.' Me» Tü, oh JehoT», an to a l luny i»;

Kortalasa mova, Tina prompta al men ao-(eorro.

Lliura do la e»p»«a la meva inims; .lliurai la inova vida del poder del» Ko»tos. stlvata de la boca del» Ib-òns; «ulvatu.i do lo» banyes doli Inroi; aaróltam.

JOAS B. COUIXA v I'OUMOSA. PVRÜ.

L a qüestió del dia Carneotoltai retraasats

J a no's poden tractar I'M Carnestoltas •'.'un A nn, ni A son temps; s'han d'aca­lar per remesas y per fi de Qiarcsino.

I Lo primer ilnch do Carurst^ltas co­

rrespon ara com » nttpra A oa Romero R b l c d o ,

Lo seu diari publica un artic.'e divrr-t-t. F a veure aue prea en sario una bro-moto del amieh Bolxet Juan Buscón y amooassa A las institución» ab coospira-ción» soparatistas A Catalunya y no's l'esralsa pera parlar de «renniones »*-rretas donda lo» cocurrgados so adjudi-rau loa nombres do Calixto García, MA-^im» Rímc .T, AkóinalHo, Maceo, AROO-rilln y demA» béroe» do la bot'rible le-yonda filihnstoro.»

Hi A la pèrdua de la» Cdonias no diu h j rudn , no aè quVn d. u dir de las ga­rrotada».

Parla també >io qno'l «Municipio bar-

(7) Lo torritori do Daxàn r» molt celebrat eu la Bíblia por la rlinara do les erie». (Deu-torneomi, X X X I M I : Amft», IV-I tti-.i

i8l •Jeai'i»..,, perqao'* rompli* la Caerip-I t r r a , dign4 tib'-h M.» Sant Jaan. X I X M . A H tot, l.-x prof-v i t a qua'a refertia pr-naU ralment Sant Joan, oa la del Salto L X I X L X V I I I , ver«rl.22. (0) Alnao» coilí- h» hebiona en lloch de

-11* ha-i formdal mnnt p />«>!•, portan -rom aa liró nuïn* p ptn». •

£>i aquesta lectura fos la ToritaMe, lo sen­tit seria:

•OOM HIU llfi.it. (me han dsaKarrat) m««» o i rut;. aentit no tan elar «nin l'allre. p·-ro en <-l fondo lo mateix.—Mea ai la «.-mautada loc-tara c* una corTiip<'iO del text aaicrat, no bi ha pas niotiu uera dir aeriament que aquesta romtpció et deguda A la mala It del* jnhen», qui haurian trart»! de Í T dotaparoixer ia pn-fecla de la OfuiBlm

li») Saat Joan ha explicat aquest* da» var­io» aixlf i

• Havent, d-n'h», loa soldat* crucificat A • le»o». en-iiguei-en'o» « f u i cf·'i'» » ne ftrnt • {«n/r* p a r 1 ; H»n n r r e a J n soMatf pren-• lfIIoren també'1 fi (»'> «ra. Mi'« lu fiinv-a no ta-• D i a l'OAtTlra», f ion qna era do nu »ol IjOÍsril •de dalt A bail; V ilicuerea « v r e ai: na la •partim, «arío/im'e*, per veurer -ïo uui serA.· 'XIX.ÏÜ-SI».

celonés se trneca noya en assamblea de-liberante, siuo ou convención alborota-da» y dc si té ó no lo doctor Robert «la pretensión de emancipar A Cataln&a de la corona de Castilla »

A la coenta Catalunya p»tA snbjeefa A la corona de Casti l la. Sempre os bó sa-berho.

Y ringan disbarat» per l'ostil.

11 E n Caatelar també té qn* dirhi ab

nosaltres. Vcstés dirAn: ^encara no ca­lla aquest bome? No, »enyor», no call» may. Y cada dia ho fa pitjor.

A propòsit de las revindicr.cións na­cionals do Cataluuya. fa un- garbuix do arguments, qae al cafetin do Gratallops se'n darian do moaos.

Enrahona id içurmho a ix í s ; dels celos «do Ràvrna y Fi 'rrara, do la R>ma de los Papàs y del Parthonope de lo» Sua-bias y do las Jnnias cantoimlr» de Mar­cia y do Jumilla:» parla de «rnendo sal-vames (Súplese Sosi A la nación;» «do aspirariones insanas;» «del miuisterio rcservado en lo pervenir A esta nación, una é indivis ible» í^bon porvenir te­nim!'}' din quo'ls «ideales regionalista», no mo causo do repetirln, i no, si »om nosaltres los qne estém cansats de ti»n-tirlo) son y serAn siempre un KSTÜriD'i retroceso u In E la'! Hedíe .»

Just, a ixó es: ;cstúpiJo.' Prou.

m L a l 'nòl i í . iJad, pe'l «cu propi compto

també es tà alurmadíssiroa. Diu quo'na multipliquem com la» tormigas, qno »e haguera eatimat me» qne sl caciquisme à*n Planas n'hnjjnes se^u:» un altre, y no en Kobert... ;com quo s'hi trobava be! y'nt dia «propat;andi»taa i i icac»ahlcs A quiene» oiui-uja la tooter ia .ó la envidia, ó el despech»-.» jBe, h'me! J a ho veurà «i B'im lontos y tot oixó altre, entretant. VoslA» s i qno »nn sabia y despresos y estAn contents. jVagin A pre^antarho al Ajitntamcutl

I V

A l Circulo renulilieano també lo so-•or Junoy va dir qne hi havia nn pe-

rió.lich quo paga van los jesinta» (jTèt-aquí lo qne'ns convindria! > y qa'oll may havia natal combinat ab lu can-.quisuo... do manera quo allò dol tncatiUat qno d r j a n no e» veritat... tota los sens mi­lers de vots eran de trinca.. . sino qne la gent no'ls va vi-nro sino pintats.

També no» va fer BOfta pot parlant do «la labor rovnlncionario con la caal Uay quo destruir por ia E u e r u lo ono crvó la fuerxa tiulando la legalidad constituïda» y quo av{nesta laboi no «ha fracasado».

Si on aqaeata labor «'hi embolica alirú qno'l senyor Jantj* coneix... ^nc's tiu-ga compte ara!

V

Per fí (onim ol gran Brahma dosespe-rat. H a fet nn jtran discurs al Ctntro Connervador del D i i l r i r l t 6."

t)in que: «aun hay pàtria Veremundo»; quo'ls qno'l combaten nn tenen bandera-, on cambi elis tenen bandero y fins pon-dons. Com en la» óperas exciama: «mn-ramo» juato»!»

imoriamo ÍDaieme' Y parla finalment do que: «vencedo­

ra ó vonciíla» la seva agrupació , «des-omt·e&ürA on honrosisimo (ispei en Bar-oolona».

E s clar, en qüest ió de morts y d'hon-ras . . . fúnebre», cometa ab rn Satna-ranch.

L o partit conservador de Bavcelon?. pot morir dostíansat.

Al Maoitro L a Vanyuardia a'ons enfada pcrqns

busquem móri l s Je partit y de cocox .óns en la seva informació una mica. . . ,;-óa» ho d irém, per» no molestaria?... diga-.-m-ne: tapada.

Y sembla enfadarse encara mes per lo nom d'un de'ls pursoDatgcs de! f r a par­tit qae indiquem. Jo'n» p e n é m qae'l nostre nmich Sanchos Ortis no hi te re-laciónn. L·i coneixem proa al mncf'ro y dol altre no tenim referència» que'ns ;an su'iosar quo no han d" U.^ar.

Pero en matèria» d'aquots parti-Iots ;BB fnrman unas cadenan! lo senyor S4n-che: Ortix dooa la ma A ur , a - K •: s un nltre, l'altro al s egüent . . . y vagin A sa­ber quan In corrent e lèctr ica porta'l pensntneut s l d isr i d'ahont dimoni ha s -r t i í .

S'asscmb'an jos n i n i's loco!» a's ctr-clos do la Div ins Comèdia dol D.mte, sa va baixant, baixant,<le cvr<.!e en i^rc le , lln» arribar al fon» do tot, al pou negre, ahonl se renneixen totas la» ayguas in-festadas, d'ahont lütra la i n í - r c i ó en t.,t 10 subsòl y dcs lc ahont trana la trinitat malèfica.

L a Vanguardia. estA realment en lo cercle de la boca del intneus emba*. pern 11 arribaa vaporada» d'on ava l l . . . y vagin A saber si vonon del c a l ó Sui» y dol cerclo do don Harcclo, on Garc ía Victo-r i y en Samarancb... . d'ahoat.

E n quant A quo'ns portin la ma A n"-sallrcs, j a sc la pot mirar do frtato y alraveasada la nonra ib-tra, te un ca­yent y unn tirada tan dreta, qn-* n M con­fós ab cap altra. No hi trobsrA may ma­rrada».

Per llarch» quo tingan los brassn» i Madrid, hi ha molta distancia desdo'l Palsn de Bonavista dol carrer d A'calA A la nostra ra^iesta re l a c c i í « c la R - m -bla de las Flor».

Política extrangera La Finlàndia y'l Czar

Le Ttinyt do Pari» publica nn nota­ble article ocupantso d" la in: na expo-liació de las llibertats de F i n ' a n i ' R .

Preferim copiarlo A parlar d'aqncst aasumpto per compte propi, paí? i-, .«pa­rit centraiista de!» diari» francès- s y la »eva venerae.ió per lo» ai t i» del gran aliat do Franaa. s. n una garantia d'im-p: rcialitat y do ilesapassiouarji at.

«Lo gran Ducat do Fin!an-Ma no ontrA A formar part dol» o o o i u ú · de!» czsrs finj A l!^7^ A^'san-lre I , sewpro mag-ninirn, vo l cné , quan la fortuna d'una guerra ab Suècia l'hi proporvioni aques­ta cnnqr.esta, raaiitenir y garantir a t^s noveils súbdits la plenitut de i'.nr» prl* vilegie. E n lo 22 do mor» de IS-·O, va convocar, conformo A las IVys y regla­ments, !a Dieta general oa la ciutat de B.irgo.

V a acul i thi personalment lo 27 del mateix mes, y allA's firmi «''acta de ga­rantia», segon» la que «confirmava, r a -«tificavn y prometia mauteuir f « n c 3 y • indesfruotiblea en tota aa forsa la rel i -»gió, las lleya fonanientAls do! pais, >aixis enm los pr ·v i l eg i s j ' I s drer» do »qae cada estament en pari'icu'ar y tota •los habitant» en general havian J is fru->tat segons la Const i tueió >

Avaus do contraure aqnest eom^ro-mí» solempne, lo Csor s'havia fot pre­sentar la lloy de 1772 aobre la forma do govern y l'ac'a de reunió y »ogurct<.i do l7Rí>, aixi-* com las lleys per qne's regia la Dieta; fon, donohs, ab pló conetxo-meut do ctiuxa Q H cooUrmà, en iri do

4

|

Page 2: 5 cent* s lactí Caíafarxa

L a Veu de Catalunya mars de 1810, la reso luc ió de «governar lo p a í s com una nac ió l l iure y gosant dels dreta que sa Cons t i tuc ió l 'hi ga­rante ix .»

Defde al lavor» tots los czars , en sa ealitat do grana dncbs de F i n l à n d i a han

t snscriure tant solempnes compro­misos. L o mateix Nicolau I I , en 6 de oovembre de 18f)6 firmA un acta públ ica itonfírmant lo c o m p r o m í s de 1810.

Jamay cap promesa ba sigut més so-lempne que aquesta, quin text resta tixat en totas las iglesias del pafs corn d

Íienyora de la bona fé del s o b e r à . Nico-au I I sabia ben bé & lo que s'obligava

al firmar aquesta acta. Aquesta acta tenia por objecto evitar

la reproducc ió dels procediments de Ni ­colau I , qui , en son odi contra tota cons t i tuc ió en las que l i semblava veure l'esperit del diable y rinstrumont de to­tas las r c v o l u c i ó n s , hav ia s i s t e m à t i c a ­ment prescindit de convocar la Dieta de F i n l à n d i a .

Ba ix aquest r è g i m de llibertat, la Finlnudia prosperava. L a riquesa s'hi escampava malgrat los rigors d'un c l i ­ma casi boreal. L ' ins trucc ió forn arreu escampada. H i regnava un contenta-ment general. Totas las classes v iv ian en la harmonia m é s complerta. E n cap altre dels dominis del Caar hi havia tan­ta llealtat, ni hi trobava servidors m é s fidels. E r a , sens disputa, la m é s r i c a joya do la corona del cr.ars. L a univer­sitat do Helsingfors, de la que tants professors anavan à completar sos estu­dis à Alemania y à P a r i s , l lensava un raig de llum entre las tenobras del Nort.

Semblava lo més natural d e i x a r e n pau à aquest poble felis. A la mida de sas forsas, hav ia prestat grans serveys u sos dominadors. E n 1872, fou una g u a r n i c i ó finlandesa que g u a r d à Sant Petesburch. E n 1877-78, à Plevrna, las tropas tinlandesas feren prodigis do va­lor. E n 1880, en ple terror, era à una gi.ardia finlandesa à qui Alexandre I I confiava lo Pa lau d'Hivern y sols en l a F i n l à n d i a podia prescindir de las pre­caucions que's veya obligat à pendre.

M é s , res de tot a ixó ha pogut conte­nir d un partit , escola ó secta de R ú s s i a , que sols vol sentir parlar d'unitat, de uniformitat, de centralisme y d'absor­c i ó , partit que representa l'eslavisme agresiu y • ue vol destruir los drets his-l ó r i c h s y las lleys escritas do las rassas Uominudas.

Potser la historia do R ú s s i a explica fins d cert punt aquesta t e n d è n c i a . Pot­ser hi ha quelcom de natural , j a que no de llegitim, on aquesta r e a c c i ó dols cam­pions de la massa russa, potent pel nu­mero, forta, avassalladora contra l ' in­fluencia d'elements heterogenis que, d voltas per inf i l tració , d voltas com d re­sultat de conquistas, s'han introduhit en l'organisme moscovita, y fins han a ínenassa t ofcgarlo. L a q ü e s t i ó dels con-m M | la q ü e s t i ó de las relacions entre R ú s s i a ot» la P o l ò n i a , la L i t h u a n i a , las provincias bà l t i caa , la F i n l à n d i a , for-man un problema grave y cemplexe que mereix l ' a t e n c i ó dels homens d'Estat dignes d'aqueat nom eo l ' imperi del Czarw

L o mal ha sigut que gent f a n à t i c a y do miras petitas se'n hagin aprofitat de tal estat de cosas; que Pabiedonostges p o g u é s adquir ir sobre Alexandre I I I y hagi conservat sobre Nicolau I I una in-fiuencia que ha fet serv ir pera contra­r i a r lo p r o g r é s en tutas sas formas.S'ha procurat l ' a s s i m i l a c i ó de las provincias bdltioas, ahont lo dualisme de rassas y una q ü e s t i ó a g r à r i a complicava'l proble­ma. Quan lo C z a r s'ha mostrat un mo­ment disposat d una r e c o n c i l i a c i ó ab la P o l ò n i a , lo Pr impccp Imeret insky s'ha cnydat d'inuti l isar tant generosos desit­j ó s .

A F i n l à n d i a l 'unif icació h a v i a do ve­nir ab molta calma. H i havia una cons­t i tuc ió y un jurament quo l l igava tant nls partidaris dol dret d i v í com de l'au-tocraeia pura. H a sigut p r e c í s aprofitar-se , enverenant.los, dels sentiments de gelosia y d'odi d'uua part del poble rus. Alguns homens, en Uoch de felicitarsen de veure d las portas de Sant Peters-bnrg l'exemple encoratjador d-una nac ió quo prosperava en l'ordre y en la lliber­tat que s a c o n s t i t u c i ó l i procuravau, han travallat pera rebaixar d aquest y,aÍ8 privilegiat fins d posaria al nivel l de la massa pr ivada de llibertats y de garantias.

A l voltant del C z a r , en lo m ó n oficial, s'ha vingut predicant la necessitatd'una o r g a n i s a c i ó uniforme. S 'ha portat la qües t ió a l torreno militar. E s compati­ble ab lo supróm in terès de la p à t r i a , — s 'ha dit .—mantenir un contingent repa­rat , un temps de servey diferent, lo pr i ­vilegi do no sortir del territori del grau Ducat, en benefici de la F i n l à n d i a ?

L o s e s c r ú p o l s dol czar, si v a tenirlos, van d e s a p a r è i x e r ben aviat . L a durac ió del servey fou aumentada, lo contingent fou més crescut, la c làusu la de la Cons­t i tuc ió dihont que'ls finlandesos sols de-vian fer son servey dins la F i n l à n d i a , fou derogada; en l ' exérc i t finlandès s'hi iiitroduhiron oficials russos. L o Senat finlandès va rebutjarlo aquest progeote de Uey, mes lo Consell imperial , pa-«sant per sobre la Cons t i tuc ió , va pro­mulgaria.

Y a ixó no era m é s que'l comensamont. L o discurs del trono, llegit en la over-knr» do la Diota en l d do janer d'aquest uny, canad una profonda impres ió . Aquest document negava d la Dieta lo poder llegislatiu y demanava son parer com d simple consulta pera i lustrar al soberà avans de dictar una d e c i s i ó del fot independent. E n los protocols j a no's donava d F i n l à n d i a lo t í to l de gran du­cat y se la considerava com una simple p r o v i n c i à russa . Tot a i x ó no era a l » a cosa que'l p r ó l e c h d'un cop d 'Estat . V a oouvocarse d Sant Petersburg un comi-óè en f|úe h i Ç^urava un £.' 1 f l j !aadé3

V a resncitarse un progecte de mani­fest de 1893. S'aprovd en tres sessions y' l governador general va portarlo d Helsingfors. Segons aquest manifest, firmat lo dia 15 do febrer, promulgat lo 17 d Sant Petersburg y'l 18 d Hels ing­fors, l'emperador se proposa en las q ü e s t i ó n s generals, posar la l l e g i s l a c i ó finlandesa d'acort ab la l l eg i s lac ió gene­ra l russa . E n c o n s e q ü è n c i a , las lleys referents d interessos generals dol im­peri y fins aquellas que <1 l'interior del g r a n duent, regulan necessitats comuns d tot l'imperi, sonin preparades en pri ­mer terme pel ministre imperial compe­tent. L o s projectes de lley s ' env iaràn d la Dieta finlandesa,, pero aqaesta sols podrd donar la seva o p i n i ó , que junt ab la del Senat seràn examinadas pel Con­sell de l'imperi, prenent l'emperador d son cri ter i la reso luc ió final.

No cal pas amohinarshi; ab aquestas f ó r m u l e s no fo més que dissimularse la a u p r e s i ó de la Cons t i tuc ió de F i n l à n d i a . Se reivindica lo gran ducat, se l'incor­pora d l'imperi y's converteix la Diota en uns assatnblea consultiva.

A i x i s ho ha c o m p r è s la F i n l à n d i a . L o Senat finlandès y la Dieta , han pre­sentat respectuoses observac ións . Tot lo poble finlandès ha firmat un missatge y una comis s ió composta d'un represen­tant de cada municipi l'ha portat d Sant Petersburg. Aquestas queixes no kau pogut arrivar al peu del trono. S'ha privat als delegats de vis i tar al czar y se'ls ha expulsat ab l'amenassa de g r a ­ves penas.

L'autor del manifest de la pau. vol-drd desmentir als ulls de tota Europa , loa seus des i t jós humanitaris en las v i -gi l ias de la reunió de l a conferencia d L a Haya?

Els Concerts del Liceu

V I I I y ÚLTIM

Diumenge va donarse ea el Lioeu el derrer concert de la temporada de Quaresma que va ser dirigit per n'Au ton i Ribera.

E n la primera part va ser molt aplaudi­da la suite en si de Bach, eual polonesa va haver de ser repetida; en la segona van haver de sur també repetidas duos parts de la Sinf'onía Fantàs t ica de Borlioz; y en la tercera s igué igualment aplaudida la Cavalgada de las Walkyrias, ab que aca­bà'l concert.

No vol dir aixó que l a sessió musical d'ahir fos de mèrit molt rellevant: ni po­dia serho, porquo a ixó de dirli, no j a d n'en Ribera auc tot just comensa, sino al direc­tor més bregat: aquí tens una orquesta que tot just pot anar. y no més que una tar<le de diumenge pera en.rajar y preparar un concert, y pretendre que resultés el tal concert ae mèrit indiscutible, seria pre­tendre la lluna. Pcro hi havia al L iceu molts bons aínichs d'en Ribera qne vaa pa-piguer enmplir fidelment ab sos debers d'emistat y r-b sos dc-titjos, que jo de tot cor comparteixo, de qu'en Ribera vagi en­davant en sa carrera artística. À voltas potse'u vaa fer na gra massa, perquè lo aplaudir la execució d'aquell l'asseig de Sigfried per las rora.s del Ilhin, potser es passejarse un xich mas^a al pàblich. E n Ribera no'n tenia necessitat d'aixó; y, jo d'ell, haventhi d'anar coixejant, hauria prescindit del tal passeig.

Ab el d'ants d'ahir s'han acabat els con» certs del Liceu d'aquesta temporada dcQca-resma. Fora del esclat produitper l'aparició d'en Colonnne, ab la Fantàst ica de Berlioz, no deixaran pas entre'ls aficionats d la mú­sica seria do por aquí un recoit ni molt Uarch ni molt brillant. .TÜ'IB hi he donat aqui tal vegada més importància de la que en el fons han tingut, perquè considero de necessitat inculcar al públich la idea de quo la música s in íónica ha de ser per lo menys tinguda on tant com la música de òpera; pera fer voure d la gent del L iceu que sense tenor ni bailarinas podria fer aquella casa més de be al art que ab ell y ab ellas. Desgraciadament els fets no han tingnt la importància qae havian de tenir y aue jo hauria volgit . Y com que per be

qu estiga una cosa, si no estd ben feta E n fi: fans d un'akre temporada de més profit, si Deu ho vol.

E . S .

Los danys de la gelada

L'aspecte dels camps y vinyas, assaho-nats per las plujas del ú l t im ivern, fertili-sats per las dols mesos do Febrer y Mars; esclatant pertot arreu los borrons que guor-davan los tendres brots que la beningnitat de la temperatura conv idarà d sortir de-pressa do llur presó, era ben hermós y prometia nna grossa y merescuda recom­pensa als travalls y afanys dels agricul­tors

Un vent refredat per la neu dels cims del Firineu y Montseny, devallant cap d las nostras planad, ba produit la baixa de temperatura que gelant la brotada dels arbres y plantas ha portat la ruïna y deso­lac ió d "mi llers de familias, ja que sa for­tuna consistia en lo fruit destruit en llor per la gelada.

L a cullita do patata novella y la de ver­dura del temps, com es lo pèsol y la fava tendra, han quedat quasi del tot perdudas. Aquesta pèrdua es molt grossa, puig lo li­toral català cultiva en gran escala aques­tas verduras que tenen sempre fàci l sorti­da en lo mercat de Lió y Paris.

Importontissima es també la pèrdua que ha ocasionat als vinyetaires l'última gla-asada. L a s noticios que'ns transmeté de la comarca del Panadés nostre corresponsal de Sant Sadurní y las que del Vallés y Cos­ta ens comunican amichs nostres, son des-consoladoras.

Los efectes que las geladas produeixen sobro la vegetació en general y la part ó totalitat de cullita que destrueix, depenen d'an gran número de circanstancias. Com à més sortins poden nombrarso las se­güents : Primer. Grau d'humitat que tín-gan terra y planta. Los efectes de la gela­da seràn tan mes terribles quant més hu­mitat hi hagi. L a s gotas d'aygua al con-gelarsey aumentar de volum, destrueixen los tesits vegetals.—Segon. Temperatura mínima que hagi alcansat lo termòmetre; tan anant mes b i ixa «•> 1A temperatura,IOK e í c e u » Jo L· j c lada se fan sentir saés en­

dins dels teixits vog· ta l s y adhnc de la te­rra.—Tercer. Depent tamfiè de lo avansada que estigui la vegetació sent los danys mes considerables com més adelantada •t>tà la brotada.

Los vinyetaires francesos distingeixen dos menas de geladas, gelées 'nuires y ge-Uns blam hes. Lti geUc blanrhe es la'pro-duhida per la irradiació ó pèrdua do nna gran part de calor, lo que fa baixar latem-peratura y produhirse una gelada. L a se­gona ó sia la gelte noire es degnda d nna baixa de temperatura en l'atmótJera. No es pas arbitraria ni sens objecte aquesta divis iè que estableixen tots los agrònoms francesos: puig los efectes que causan en la vegetació , los danys que ocasiona, los modos de prevenirla y de corretgir dins lo possible los mals causats no son pas iguals.

L a gelée noire, qu'es la que patim oro nosaltres, es la mes terrible, la inevitable y la que mes destrossos produeix en los ceps.

L a sava qne estava en plena circulació y portava la vida à las estremítats del ve­getal, subtadament deixa de circular, re­torna a dins, quo diuhen los francesos, y causa bri'.isins (excrecencias) que surten sobra las bifurcacións de las socas sobre las arrels y en los punts de soldadura del empelt en las vinyas de peu americà, que impedeixen la circulació de la sava. Aques­tas excresenoias, cas de formarse, tenen do trauresdesseguida puig podrían compro­metre la vida del cep atacat sobre tot si fos formada en la soldadura del empelt (en lo suposat do que sia la vinya ameri­cana).

Si la brotada encara no havia adquirit tot son desenrotllo, los borróns inferiors, ó ull mort poden substituir als glossats y solvarse una part de la cullita. Si lo brot es llarch allavors convindrà tallar d'ell toU la part destrnída per lo fret à f f d'afa­vorir lo desenrotllo dels borróns inferiors que si no donan fruyt qnont menos daran fusta opropósit pera poder portarlo l'anv següent.

Hem cregut d'oportunitat la publicació de aquestas observacións que quant menes poden servir de guia y en cert modo dis­minuir los danys de lo glossada d'aqueis dias.

JOAQUÍM AflLILKRA.

Notas electorals Escriuhen de Vilafranca, que's pen^a

presentar com à candidat pcro lo Diputa­ció d Corts per oqnell districte, ab lo ca­ràcter d'independent, don Joan Boada y Rius .

—Pel districte d'Olot se presenta'l Mar­quès de Camps (silvolisto).

—Per la ci icunscripció de Tarragona lluytaràn don Pau Font de Rubnat (cata­lanista). Morenes (oolaviejista), Caftellas (fnsionisto). Marqués de Tamarit (carií), Vilella (repnblicà).

—Pel districte de Vendrell se presontan don Antoni Rosoll (adicte), don Odón Mar­ti (federal), don Joseph Alvarez Fuster (ro-merista), y' l general Ruiz R a ü o y .

—Pel districte do Volia l luvtórnn los se­nyors Veciana (odicte), don Enrich Rome­ro (tetuanista), Orga (f asionista), y Torres (odicte).

—Psr Gandesa, don Lluís Llanas (odic­te), Jdon Joaquim Satriero (fusionisto), y Borràs (odicte).

—A los e leccións à senadors per lo pro­víncia de Tarragona l luytarin, lo Boró de Quatre Torres y'l Marqués de Vilabella.

—Per presenterso per Castolltorsoj han comensat los travalls electorals, don Ma­nel Henrich (gamacista) y don Romón de Rocafort (romorisia d'en Planas).

CRÒNICA EXTRANGERA

Lo Conveni anglo-franris Dimors passat varen firmar d Londres,

M. Cambon y lord Salisbury, un conveni qne deixa arregladns totas las qüe-t ións pendents, entre Fransa é laglatcrra, en los negocis africans.

F ins ara no os conegut lo text del con­veni, peró las impresións qae 's tenen es de que serà altament beneficiós per abdos països.

Lo prempsa d'nna y altra banda so mos­tra, en sa majoria, satisfeta de que s'hagi orri vot d un arreglo pacifích, sortint d'una s i tuació critico y violenia, que podia oca­sionar grans conflictes.

Quan se conegui lo text del conveni ne parlarem ab lo extensió que '» mereix assumpta de tant interès.

Alemania Protesta curiosa

E n lo universitat, cünicas y hospitals de Berlín, s'hi han fíx9t exemplars do lo protesto redactada per los eatudiants de l a universitat d'Halle, contra la admisió de las donos d la cnsonyansa pràctica de la medecina.

Aquest curiós document acaba ab aques­tos termes:

«... E n aquest punt la emancipació de lo dona es una calamitat. L a admisió de las donas à lo ensenyonsa pràctica de la medi­cina s'oposa d las bonàs costums y per a ixó'ns hi oposem ab totas nostras forsos-Nosoltrcs reclomém que las donos siguin exclnidas de lo ensonyanso clínica: la ex­periència 'ns ha demostrat qne l'ensenyan-so clínica en comú pera 'Is estudiants dels dos sexes, perjudica tant oi profit dels es­tudis, com à lo morol y à la decència.»

Àfrica Oriental L a qüestió dels esclaus

L o exis tència de la esclavitut à Ougsnda ho promogut forts debats en lo cambra dels comúns de Londres.

The Dai ly Uhronirle, parlant d'aquest assumpte, diu:

•Nosaltres creyam extingit lo còrners de esclaus, en tot fo que depengués d'Inglo-terro Mes, ara ve^ém com à Zanzibar. agents inglesos ogaxan esclaus fugitius y els toman als seus amos, sens que", gó-vern inglès se preocupi de pondrer cop dis­posició pera impedir actes que tant nos perjudican devent del mon enter •

Inglaíerra L o sistema mUrich

E n Nitchil, president del Boord of Tro-de, ho rebut uno comissió de lo Associaciè pero l'establiment del sistema métrich, que li ha demanat procurés la aplicació obligatòria del sistema métrich, desde 1901. E n Nitchi l , ha recordat a la comi­ss ió , que aquest ossompto ha sigut ja ob­jecte d'una votac ió del Parlament y quo, ó oo trigar ç a y r e ; lo sistema métrich jseri obl^atori va u> coUwa tótdr&ir. £ a ÚWIO

oi comers interior, eren en Nitchil qne lo establiment ob caràcter ob'igatori del sis­tema métrich, ocasionaria gran confusió y grondissimas protestos.

Rumanla J-MS estudiants

Los estudiants do la universitat de Bu­carest, han deixat d'acudir a las anlas rera protestar contra las mndifíoocións à lo lley militar, ocordadas pel Senat dias enrero. Creuen los estudiants quo aques­tos mediticacións portaràn gran confusió eu los carreras de medicina, farmàcia y veterinària.

Xina Retirada misteriosa

E n Macdonold, lo ministre inglós d Pe-kin que, desde la sortida del representant italià Martino, estava encarregat dels ne­gocis de Itàlia, s 'ha retirat de Pokin

Aquesta retirada se comento molt íss im en los circols di;domàtichs y generolment s'aprecio com nn sintomo de que Inglote-rra abandona d Italià en las sevos preten-sións d Xina.

Noticias de Barcelona

Cuntinúan regnant los vents frescos de qne parlavam eu lo número d'ahir. L a mar estd relativament tranquila en la costa; lo cel se mostro clar y despullat de bromas, liubint un sol csplendit, y la atmosfera's mostro transparent d'una manera extraor­dinària.

Ab tot, degut sens dubto als vents de que hem parlat, la temperatura continúa baixo, sentintso encara un fret regular durant la nit, co.-a que succchcix també de dias, eu los lloohs en que no hi toca'l sol.

Dintre de pochs dias se donarà al pú­blich lo nou llibre del artista don Alexan­dre de Riqner. Aquesta obra, quin titol es «Crisantomas», est i profusament ilustrada per son autor.

Ahir foren portats al cementiri los ca-dàvres de donya Paula Altemir y Pano y lo de don Pere Solà y Badoso.

S'han celebrat avuy los funerals do don Joaquim Buega y Pezuela, als Àngels; los du don Pau Teixidor y Mas, à lo Casa Pro­vincial de Caritat; Us do donyo Paulo Al­temir y Pano, à Kostro Senyoro do la Bo-nonova, y l'aniversari de don Joan Padri-sa y Garcia, à Sant Aguati.

Antsd'ahird las sis en puntdc la tardosor-t í d e l'iglesia do Sant Franciscà de Paulo la professo de Nostre Senyor Jesccrist en la Aflicció, la qual fou molt snmcro-a, impo­nent, respectuosa y ordenada, havent re­corregut los carrers prèviament anunciats, notantshi en tots ells gran concurrència. S'hi vegeren després dels gonfulóns, un pendó de nens y la Vera Creu quo fou con-llada d la Pia Associació del Via Crucis perpetuo, l'estondart de la Verge de jla Aflicció, qne portava lo doctor Dunadia, president del Centro Moral de Sant Fran-cisco de Paula, tenint los cordons lo doc­tor Anguera, vis-president do la Vetlla Nocturna del Santíssim Sagrament y lo secretari de la Associació de Sant Lluís Gonçago de Sant Pau, anant procedit de numerés acompanyament compost do to­tas los Societats cotól icas de la capital.

S'nssegura que alguns estudiants de lo Càtedra de Patologia ••-tan organisant un banquet pera obsequiar d son catodràtich lo doctor don Bartomeu Robert, ab motiu de son nombrament d'Alcalde y pels bons propòsits qne l'animan pero melloror l'od-ministraoió pública.

Formant part de la sèrie de cansons co-tolnnas, armoiiisad;i.s pel mestre Morera, quo ve pnblicantse, hovém rebut la cansó catalana «L'Hostal deia Peyra», armonisa-do pero coro d'homens y acompanyada de la lletra catalana y d'una variant francesa de la matoixa.

Un confrare diu que la cordialitat do re-lacións entre'l sei-.yor Comas y Masferrer y'ls regidors f ussionistas, deixa molt que desitjar, fundantse en que aquestos últ ims ossistiren lo passat dimecres d la sessió de primera convocatòria de l'Ajuntament, y principalment per haverse negat rodona-mont à presentar un vot de censura contra l'Alcalde doctor Robert, com pretenia'l se­nyor Comas que's fes en la última sessió celebrada per aquella Corporació.

S'ho publicat lo número corresponent à lo segona quinzena de mars de la revista del Institut Agrícola Català de Sant Isi-dro, que diri'-eix don Cassimir Brugués.

Lo dissapte do Glòria s'oetrenard en lo Teatre Catalunya (Eldorado), la sarsuela de don Ricart de la Vega, «Amor quo en-

f endra desdichas ó el guapo y el feo y ver-uleras bonradas», ab música del mestre

don Geroni Giménez.

E n la «Cosa do Lactància y Cano' va ce-lebrarso ab extraordinària solemuitat lo festa do Diumenge de Rams.

L o Junta de senyr.rn-s, d qui's deu sa or­ganisació , propoicionà ois nens y uenas, ocullits al Assil, en número do troscents, una palma ó palmó segons sa edat. Lo olo­ro de la parròquia de Sant Agustí va ofi­ciar cu lo cerimònia.

L a s senyoras do la Junta y las gormanos qne cnidon dol Assil, portavon també pol-móns y la professó que recorreçuè los co­rredors y jardi de la caso, resulta altament conmovodora.

Nostres aplaudiments d la Junta organi-sodorn y al senyor president de lo Junta directiva del benéfich establiment.

Avuy acabarà en lo Teatre do Novetats sa campanya, la coneguda artista Teresa Mariani.

Aquesta companyia rnorxo molt satisfe­ta do lo bona acnllída que'l públich barce­loní l'hi ha dispensat.

Pròximament se publicaràn las llistas y oondicióus d'oeono do lo companyia d'opn ret* francesa que actuarà en oquo-t teatre en lo present temporada de primavera.

L a Superioritat ho ordenat que s'envl-hin ràpidament 4,000 trajos de paisà à Va­lencià y Cartagena, pera losrexatriats quo arribaran dintre pochs dias d dits ports, procedents de Filipinas.

Ahir torde baixava desbocat, por lo carrer del Carme, lo ciboll qae tirava d'un c T t ^ e , •V al essor dèvanc ^ l carrer ,d'f'n E o i j toj-i ab un carro q·u'oV·ava (wrïtit

romrèatseli al cotxe los brassos. y ob los qnols vo continuor lo cavall sa carreró

Per fí pognè o»ser deturat l'animal, a lo Kamblo. no sense quo ons hagués atro­pellat d un home, que va ser portat ab grov.s^im estat al Hospital de santa Creu.

Desde lo dia i.rimer del pròxim mes de Abril quedarà obsrt lo pago de la mensua­litat corrent d las closses activos, passi vos y del cloro que percebeixon sos habors y assignacions, d la cort. provincias y paga-dnrio de la Junta de Classes possivas.

A Snnt Martí, quatre imlividnus dol so­metent voren agafar ahir mati, d nn jove que havia entrat pera robar à una cusa de pagès, prop del Camp de lo Bota, anome­nada Prat de con Dot.

Al detingut se li trovà ol dessobre un sach de roba, dos rellotges, un revòlver y 15 pessotos.

Han retornat de Girona, ahont anaren pero instruir nn sumari, lo tinent coronel de lo Guardia civil don Joseph Canut, y lo primer tinent del mateix cos don Viconts Tudela.

Mcntres ahir tardo s'estava jogant nn partit de piloto al Frontón Condal, à un dels jugadors se li ha escapat lo piloto de \*cesla, tenint la desgracia de tocar al cop al devanter anomenat Gogorza, que ha caigut llurch à terra.)

Portat lo ferit à l'enforraeria del Fron­tón. so vegé quo tenia un comensamont de conmoció cerebral que's pogué evitar, gracias d la prestesa dols auxilis.

Def uncións registradas durant lo dia de ahir:

Districte de la Universitat.— Joaquin Angles, Joseph Ahadal, y Balto-tar Fiol.

Districte de la L lo t ja .—Romón Ros, Pero Sonchez, Feliu Sola y Leonor Sultno.

Districte del Hospital.—Joseph Salva­dor, Joan BombaUi Teresa Gallard, Isidro R - v i r a , Cristina Puig, Salvador Sarrulla y Matheu Ruviere.

Districte del Insti UU: Adreu Concre, An­toni Arlela y Pere Solà.

Districte de la Barceloneta.—Cap.

E n la sessió inaugural del Centre de Coalició-Lliber'al, se norabrà la següent Junta Directiva.

President, Dr. don P. Ceriós: vis presi­dent primor, don A. Badia; id. segon, don L I . M. Karga; id. tercer, don A. Padró; se­cretari general, don J . M. Bofill; vis se­cretari, don J . Vontayol; bibliotecari, don P. Cosonovos; tesorer don F . Soler; comp­tador, don A. Llavería; vocals, don J . de Losada, don J . Buxadé, don J . A. Miret, don C. Bortazzoli, Jon Ni. Mas, don J . Puig, don A . Pnig y don J . Segarra.

E u la esmentada rtuaió se tributaren entussiastas elogi-f d la campanya morali-sadara dol nou okalde senyor Robert.

Lo Comissaria Regia d'Espanya à la Exposició dc París , no ha circulat encara las eédulas d'inscripció corresponents al grupo do Bellas Arts, perquè no ha robut de la Direcció d'aquell Certamen Iws mo­dels que necissita pera formalisarlas E a quant so rebin, se distribuiràn, ab profu-ssió entrc'ls artistas.

Hort, estudia nn progecte pera mendicitat. L a bo^o l'a mest pro ^ dividir los pobr-s en quatre c.^*1* «i una, U dols que trets dol Assil ufà'**: ment los provahirà de permisos J'"u»· dicarse d vendre diaris, tnisto^ i6'*^»-

ois qno's procurarà cólocar en Us^/*1'". m. nicipals, y l'altre lo dols vaens'í'1"'"' ters quo serdn repatriats. ,0t»»-

IVOTIOIAii KELL·lQiòsTr Dimors 2S de mors: E n la porr"quia do Sant Pcn» 4 1 - . i torde, hi haurà lo funció dol ^ Viaür ",'1·

L a sessió municipal que deu calcbrarse demà, tindrà Uoch en la Sala del Nou Con sistori, d fi de quo sent més reduït l'espoy del públich, siga més fàcil evitar que's tor­bi l'ordre.

Domà à la tardo ob motiu de celebrar s-i-i l'Ajuntament, la plassa de Sant Jau­me estarà convenientment vigilada, por tenirso noticia do oue un es agent do po­licia, cumplint orares d'elements bou co­neguts està reclutant gent que vaitcin allí à promoure gatzara y d donar crits quo de ssin origen d nna intervenció de la autori­tat.

L'Alcaldia està estudiant las bases d'un sistoma administratiu quo permeti simpli­ficar en benetici dol públich lo tramitació dels expedients. Al arreglo del criteri q'io sobre aquesta qüest ió té'l doctor Robert, se st^nyolarían fetxas improrrogables pera la,rosidució dels exiíodients, evitaatse ai­xis que oniestos dormin Uarch tem^s à lus oficinas municipals.

Toniat noticia'l doctor Robert de qae en­tro'ls empleats municipals ni havia més d'un centenar qne tonen las pagas ombar-gadas per deutes, lo» hi ha enviat una co­municació oxcitantlos d qne avans d'un mes procurin regularisar l a seva situació, donolis do no ferho's dirigirà d la Comissió del Personal pera pondre un acort pera evitar la repetició d'an ordre de cosas quo ve en desprestigi dals empleats del Muni­cipi.

L'AIcalàe ha dirigit una circular als oficinistas municipals recomanantloshi lo exacte cumulimeut dols seus debers , la assistència puntual, lo assiduitat en lo travoll, y las atencións que's mereix lo pú­blich.

Atenent d la denuncia d'un periódich, lo doctor Robert ha donat ordres pera que's procedís d tancar uns solars del carrer de Sardenya qui s'han anat convertint pols vehíns en un femer. .

Lo Comissió de Foment, reunida ahir, vo acordar lo designació de dos lletrats pera que emiteixin dictàmen sobre si lo Ajuntament pot consentir lo R . O, auto-risaut lo cambi do tracció animal por lo elèctrica del tranvia de Sans, ó de si pro­cedeix entaular recurs coutenciós-adminis-tratiu.

Acordà també aceptor en principi lo pro­posició que fou presentada per numero-sos propietaris do la Barriada de la Salut do Gracia oferint cedir gratuitament los terronos pera que s'obris una via, rectifi­cació y aixamplamentde la Travessera de Dalt, que arrancant del carrer del Escoriol anés d onlhissar nb la carretera dels José-pet-i d la plassa d'a-juest nom. Per la rea-lisacirt d'aquesta important millora no se hauria do fer aitra obro d'un xich de con-sideració qne un petit pont per damunt de lo nora de Vallcarca.

L'AIcoldc ho obtingut de la Companyia del Nort lo concessió de que'ls coptay'res que tiugan que enviarse cap à las sevos te-rras, pugan íerho sense que's cobri al Mu­nicipi mes que lo quarta port del valor del 1 os'atge.

Dihtre de poebs dias s'espera obtindré una concessió igual do la Companyia dols Directes y allavors podrd intentarse en se­ssió la toica de netejar los carrers di. emp, toyrea.

Simuitineamqnt ab'a. u-tas ge-tio^, lo A l c a l à i un: ab' l'os fMbyers Traual y Ga-

MOHIMENT DEL Pon? Embarcacións arribada* desde mótím *

fins .ú mifj dia t ? * * * De Mt'.hA y Alcudia, 21 horas. vapor

rreu Monorquln, do 515 tonoladas, rami j f 0' nart, ab efeotes^Is ordre y 82 POBSfttwïl

De Gènova y esoolas, 3 dlan, viporAw' to, de Slft tonelodas, capiu EsonerJo'"t e f c i tes d la ordre y IH passatgers. '

Do Habana y escalas, IH dias. rapor S Francisro do 2.520 tonoladas, capitA üuir ? ob càrrech gcnoral y 6i passat)»er<.

De Liiranho. 11 dias, balandra Vintork A -17 »onolados, capiti Bernabó, ab efuetos «1 ordre. u

Do Cardiff, 9 dias, vapor hlgléti Cam Br5. da l.líW tomdadas, capità Worth, ab'i.·/.OtÍ! noladas carbó mineral à la ordre.

Do Maridin. 18 horas, vapor francí-* p ro . vence, do2A»iit touoladas, c a p i t i Martelij nii cúiTo -d i fcmicrnl de trunzit.

Do Oardiff, l'i dias, vapor noruoch Taortui. na. do tonoladns. capiti Isakscn. ah parbï mineral i Korve sermúna y Puig, OaMnoni y Freixas y Enrich SobwjYtÉ.

De San Carlos. 1 dias, borgantl Rolota Afo. jo 2.", do P5 toneladas, capità N'adal, n'u'ui toneladas llin.issa.

Do Gandia, 1)2 homs, vapor Espcran?.» fa 1S3 tou-dadas, capità Colomer, ob efactú 4 U ordre y 1 passatRors,

Do Góaova y escala», -1 dias. vapor italii Unione, do 22!) toneladas, capità Corsaneuo, ab25'l)ulto8lU, coíó, canapa y altres et»c'. tes de trànzit.

Do Marsella, 28 horas, vapor Cabo Roca de J.213 toneladas, capità (Jarcía, ab cfootc» a la ordre.

Do Nova Orloans y_ cseolas, 22 dias, vanor Miquel .Tovor, do 2.DT4 tonobulas capiti Lu-zarraRO, ob càrrecli general y 53 pr- -algc:-

D- Almeria, 7 dias, goleta Cristina, dtxi toneladas, capità Crespo, ab -11 tonoladas sal à la ordre.

Adoraí-s entraren los llaüts Felip?, Triui-dad y Blbiana, ab ferro vell, vi y Rarrofas i la ordro.

Despalxadas ahir Pom Gi-nova, vapor alomanv Trapani. ct

pità Stomberg, ab cmétaa —Idoni Londrea, vapor ingk-s Pinta, capità Oolhio, ab ('(fe­tes.—Idom Bnpnos Àyrcs, vapor {rnneis l'rn-vence, capità Martelli, ab oÍB'·u·s.—Mom Avi­lés, vapor Hallostoros 2.", capità Morau.ib efoctus.—Idom Tarragona, vapor Al 'ira, ca­pità ï o n d o , nb efiv-tes.—Idi-m Tamigon», vapor iiigli'S Georgiau. capità Walton, ab efectw,—Mem Motril, vapor belga Estiato-ria, '-apità Daly. en lastro.—Ideia Orún, va­por E l Gallo, capit Almd, on lastre.—Ídem Alacant, vapor Besòs, capità Barceló, ab (í&OtM.—Idom Palma, vapor Palma, capità Bonet, ab efectuï.—ídem Alacant, vapor Lni» Pinzón, capità Marcó, ab nf·ii·tBí'.—Mom Gan­d i a , jabech Aatoniuta, capità BiceU, en lat-tre.

Sortidas ahir Vapor inglés Pinta, capità DetUK pora

Londres.—Idom francès l'rovonce, cnpiti Fa-bre, p' ra Bnonos Aire".—Idom Amàlia, Cipi-tà Escaudell, pera Cotte.

G u a y t a m a r í t i m d e l C a s t e l l d í M o n t j a i c h .

Observacións meteorológicas A sol ixoat, vont al NU. fresch, cel cUry

horitzó ab boyra. A las dotze del din, SO. frosfiuot ciruol clar. A sol Ponent, nb igu«l forsn, trongul del SO., y lo ciicul quoda ab núvols. (

Mo/finenf de barcos à entrada defor-h Demoran al E . un bergantí una y golM»

quo van en popa p u r a el E N E . Pel S. un IXT-g.mti golota quo pretont l ' o n o n t y un ua?l" bot que porta rumbo ni p o r t , y nl 60. "J» bergantí gol-rta quo barloventiyn y una cor-beta quo ve en popa.

D j velo llatina, cinch fnlutxos, per dil«-rent rumbo y dos que venen nl port. Dos va­p o r s mercants extiati.jors h a n p:issat arar un dn quatre pal* dol E . al O. y l'altrn do dos pals dol O. al E . Havent entrat de Bit 6 ma­tinada dol Nort d'Europa, ab carbó niineijUi los vapors iuglenos lo «Cnrn Brea» y lo • • I " -tirsnua.; dn Marsolla, lo vapor espanyol -Sa-gunto. de la senyora viuda do dou Vicent» SanzSelmn; do Gandia, lo vapor .E^peran-za» da la companyia ííispano-Argolina; d» Mahó. lo'.'apor corroo «Monorquin» do don Francisoo Novella; do Godiz, lo grandiós va-por-corroo «Son F r a n c Í 9 " o > de la company'* Trasatlàiiti;-.-.; do Marsello, à las dotíe del dia, los vapors lo =Cabo ltoca> dol" senyo?' Ibarra y companyia; y lo francès «Provenif" d e l s senyors Ripól y companyia; do la Ha™-na y e s i alas, à I« una tardo, lo grandiós va­por espanyol «MiguolJovor> dels senyors Je* ver Serro; de Tarragona, à l a s dos, lo vapçr italià .Unione.; de Llevant, à l a s cincb, "> vapor noruoch 'S. Vorro-; de Ponent, un* polacra golota espanyola de cabotatgo. Distancia navegada pels barcos que an9

han sortit

Fora d'horitzó hi han los vapors gegü*nl*: Lo ing lé s «Pinta, pei-a Londras, dc,5.f°'

nyors Moc Andrew y companyia; * lre* h guas al E . va pera Gènova, lo vapor no"!·Í .Sulitjolraa. y surt pora Bnonos A i r e j o " por francès .Provenco. dols sonyors Kipo' companyia; y lo vapor alomanv-- Traf»'1 pera Gènova, dols senyors Fnrquet y bac" •

INFORMACIÓ telegràfica

y telefònica de La Veu de Catalunya

Tetegramas de l'Extrangar

A l a r m a 4, l a C o m è d i a F r a n c e s a

P a r i s , 27, JHOmatl.

An i t , durant la representació K1 media Francesa, s 'ompl í la sala aelu ' per !o qual, lo públ ich alarmat, truc-» de fugir per totas las eixida», log™0 los actors far renaiser la calma-

S-atribueix la causa à i$B» »!Slfn *' pectador l lensi la punta d'un MS·J'Ji pcle respirolla de las covas, ca'tn, foch als papers allí hi ha anicm1*" gats.

Varen apagarln los bombers de „ eia y Ü J L : LVJSI·: v a ; .uJ^- ' - ' i i -

Page 3: 5 cent* s lactí Caíafarxa

jgort d'nn diplomàtich P a r i s , 27, i)'bb mafl.

la m'··rt é n'aqn<>i)ta ca(.ital lo comte 'h·nlordy, lo qual b a v í a sigut re-an'^nt <lel Govern francès à la Ctígi·

[rquia à la Conferencia del desarme

Paria, 27, ÍO'Qò mar i . •orouni'ían de L-ndrca qae'l Su l t i

Fiurquia ha n^mbrat tre« delegats pe-liuo'l representin à la Conferencia del

issia é Inglaterra al eztrém Orient

Par i s , 27, lO'TO mati. prcmpsa oficiosa do Sant Peters confií ma la vers ió circnlada d-

Rut'sia é IiiKlati'rra no han trubat far» ona bass sobre que fundar cort respecte à las qües t ions del ex-

|m Orient. í p r e s i ó c B de la guerra

als Estats-Uait» Par í s , 27, I0'4ü mati.

)e3lo Nova York li dinhen à Tlm T i -p, qn" cansa molt mala impresió als l a t s - ü n i t s la s i tuació un tant crít ic» Is nort-americàns & FifipÍDM, puig Tara que'l general Ottis no té dupto [que consegnirA dominar l'aixecament Is tagsls, també confessa en sos tclo-ÍIQÜS qno la res i s tènc ia dels natumls (més enllil do lo qui 's pensava, y que Va reduiria S T A necessari fer grans y lorosos sacrificis.

Dc Servia P a r í s , 27, 11 matí.

^"cx·ri·y Milano de Servia, atenent à i indieacións de son fill, qno r é g U t y à a q u e l l a nació, marxaré de Bel-ad" y sort irà de! país d fi d'evitar de Li-st modo ferir la susceptibilitat de j H s i a , à qui no es gayre s impàtich lo

primpcep abdicat.

Lo general Jonart Par í s , 27, l l ' l O matí.

Rcmircmont, ahont S'Í s ·ava do pa­rla, lia mort lo general Jouart, co-

[ndant de la 41.' d i T i s i ó d'infanteria, r>nsoqüencia d'un accident repentí . I. Jouart era comeudador de la L r -J'Honor.

Govern y'ls presonera do Filipinas

Madrid, 27, l '15 tarde. B o Govern gestiona la llibertat dols l·r.out·rs espanyola k Fi l ipinas, pres-Idint on absolut—segons diu la premp-1 oficiosa—do lo que puguin fer lasau-riiats nortam(!ricauas.

Ibre eleociónB.-Candidatnras t.o ministre de la Governació reb no-lins de provincios, casi cada dia, refe-lits als travails electorals. IÀ ju'jsr per aquesta informes, sc pre-LtRrà com à candidats 100 adictes al liyorSazast.a,de quina la meitat comp-Jab cracs probabilitats d o vèncer . iLns amidis di·l senyor Gamazo som­ií que contan ab uns 40 candidats. JA'inpfita nit é Ina nou se reunirà en lo Ircol liberal conservador, l o c o m i í é d o l Irtit pera fer la presentació duls can-Idats que pendrén part en las cloc-ïrns.

iLf'H que han sient diputais k las últi-lis Corts, perteneixeuts a l jrrupo nomo-It del S in t Set·nlcre, y al del senyor rmoro Rob'cdo nspiran i !a reelecció. i L i a oarlics. no obstant los últ ims te-p r a m a s de Loredan, presentaràn «-om

andi'ata a l senyor Barrio y Mior, ir., Llorens y Marqués de Tamarit.

ITamlié sembla que'la carlins preson-In'in dog ó tres randidats a aenadtirias. I Los republicans segueixen dividits y Ino l l n y a r ó n los progresistas anome-

iis del doctor Esquerdo. Lo senyor P i v Margall presentarà la

hndidatnra, segona s'assegura ara, per ladrid y Barcelona y no per Sant Se-natià c< m s'havia dit.

Lo senyor Salmei ón sembla que's pro-hi'srà per Madrid, junt nb don Cons-bnti Rodr íguez y lo aenyor Mcnéndez fallarés.

i-bsíenció dels republicans progresistas

Com j a he dit, la Junta central del

w .i roPnb,,c4 progresista, ae abatin-ürà de pendre part i-n la brega electe-ral , havent circulat al efecte las oportn-nas ordres ala conmég do provincial.

L a Junta fundamenU aqneaU deter­minació en Ica antecedents v precedents del partit y en que val més' la iluyta en lo terreno del feta.

Reformas en lo ram' do Sanitat

Lo ministre de ia Governació, a ixí* que s obrin las Corts, presentar* un pro­jecte de reforma en lo ram de Sanitat, restablint la Direcció General que va ser suprimida j . fa ans, pera considerar aixo do necessitat urgent.

Mes del incendi de Motril L * incendi seva declarar en un esta­

bliment de don E iuardo Moren. L a s i-érduas son de molu conside­

ració . L'incendi va propagarse ala edificis

vehins, consantloahi lo foch també grans perduaa.

Temporal Dmhen d'Algeoiras que hi fa nn vent

tant fort, qno <n lo port no ha quedat nn sol barco, haventaen anat à refugiar en altres punts.

L a mar s»aueix molt pica-la y lo vent huracanat posa en perill k las embarca-c ións .

S'han perdut docta corbetaa espa-nyolaa.

Naufragi Tolegrafian do Burdena que cinch jo.

ves que's pass-javan pel riu ab una llanxa moguda jfl·l petroli, han mort ofegats.

L a llanxa anava ab tota velocitat. L a gent qu» ho estava mirant desd-'

la r iva , prou los hi va avisar lo perill que corrian marxnnt ab aquella veloci­tat; pero'Is joves no van sentir ó no van fer cas del avis qu-'lg hi donavan.

A l cap do pnch roto, la llanxa va neulragar, cayunt tots sos tripulanta al ayeua.

l l i hagué moments d'ansiotat gran entre las personas que presonciavan l'espectacle, al veuro quo'ls u&afrechs bregovan en v i contra las onas.

Varia marinera y altres porsonas so varen tirar al aygua, pero tots los es-forsoa quo's feren varen resultar iuü-tils.

Los cinch joves van morir ofegats. Combats entre las kàbilas

Telegrames d'Alger conllrman que, segona noticiss del interior, laa tribus de Ledi y Beni-hasaen, en los combata quo van t^nir A la frontera de Mnrrue-cos, del 22 al 21, ab las tribus do Mo-rhacha, retinireu aprop de 400 morts por cada part.

Van quedar vencedoras las tribus do Ledi y Boni-hassen, qne van fer als enemichs més do KOO presonera, proce-dinf s« inmediatament A la busca deia cadàvrea.

Los yanquis à Filipinas Madrid -27, 2 tarde.

A Xova-York comauican desdo Mani­la qnc'ls tagala calaren foch k la vila de MslabOn.

Los corresponsals asseguran que'l combat d'ahir ha sient lo més impor­tant que s'ha donat fins ara, y qno tant los americans com los filipins lluytarcn ab oncarnissnment en tota la línia.

Lo eenoral Wheaton s'apodera do Malinda, després d'un fnriós combat, tenint los americans nn oficial y 2.) sol­dats morts, y 8 oficials y 140 soldats ferits.

L o s tagnls deixaren aprop de 200 morta al cuuip do batalla.

Segueiz l'avansada Madrid 27, 2'40 tarde.

Telegralian de Manila quo l'ALu nal-do ha emprés la retirada envers lo Norl al objecte d'unirse a! gros de Ina forsaa del exèrcit tagal, compost d ' ind í f»ena8 quo perteneixinn a's anti<'ba regiments quo orgaiiisaron los espanyols.

Al Mitj-día de Luzón s'han concen­trat tres mil filipins armats y mucicio-nats. ,

A v a y sesuirin avnnsant I^s uraeri-rana é induj tablemcut hi haurà un se­rio combat.

La Setmana Santa & Sevilla Madrid, 27, 2 55 tarda.

E * incalculabVl número de forasters qne sonden & n'aqnesta capital nb motiu ae Us fcutas de Setmana Santa, no La-ventbi Iloch en fondaa, hostals, ni casas de dispesia.

Las iglesias no parsn do rf br« gent qae admira las riqueass art ist ic ia de aquells temples. •

Ahir se celebraren las proforsóns de rams ab gran ordre y entre miilers do curiosos, entrs'is qui ha molts extrau-gers.

Lo Centre Mercantil de Càdiz Madrid, 27, 3'10 tarde.

Los comiroiants de Càdic, segona co-mnnican d'aqnoüa capital, a'han reunit al Centro Mercantil i l'objeele de redac­tar novaa tarifas pel transport de mor-cancías dintre de la bahía, transp ort qne nvay resulta k un preu exborbítant .

Ademés , so va tractar d'nltrns refor­mas, totas encaminadaa k facilitar lo còrners on sqnoila plasaa.

Consell ab la Reina Ma Irid 27, 3'40 tarde.

E n lo Consell d'avnv. entre altres assumplos, lo senyor Silvela ha mani-f ' S t a t qne'a difinilíssim, en aquesta oca­sió, tractar ab l'Agninaldo directament la llibertat de's presonera espanyola.

Lo senyor Dur in y Bus informà k la Reina dels indults què'n poden concedir à l'acte de l'adoració lo Divendres Sant.

F ins lo disasnte vinent no'a tornarà k celebrar altre Consell.

CARBONS VWMMMM fafililal pir la mm Almirall

rnriiff: r^-kol« rranat. . . tSHckelinn·o a. f. Hem menut. . , 1*08 • • Nowcaatla. . . . 18 S . •

Bolsa de Madrid Madrid, 27, 3'40 tarde.

( D t l n rasa Marians liof) 4 per 1U) Interior roptai «M'H

• • fl de mes M'Kt • • fi i -.• . . . . <«

Kxterior Tí i i Dontn amortiiabl» TH-.'.» Onhaa «7 75 Cil-a» M - H I A'IoiinrK per 110 PBSl Filipina» 6 per 100 7631 Romn Trr»«or. . , (lYl'lfl Bimfh F.«p»ny«.. (*> UB Taharoi 'ifíltt'i Onpihi «1 l'arla , . 2a VI Cura Jel Inl-rior à MaitrM :J)-&V-5)

Bolsa de Paris Par í s , 27, 2'15 tarde.

Fxfrior rSpanrol 4 per 100 f9 BeadS frar.ee«a H par 100 X'tXt P. 0. N'nrt d" F^pany» ITUiO K, C. M. Z. v Alacant 2W00 Nort» prinrítat Cahaa (IW) Cubai (ISSO). 231 OJ

Bolsa de Londroi Londres. 27, 4'31 tarde.

(De la casa -V. Arnüs y Companyia) Rxtenor Kapr.nyol 4 per 100 WtO ctir.s DE c.vmniB EH az.TK«« F L A M * * Cur- dol Exterior & Parla: (fiO'ISi—SJ—(Sü'íft) Car* dnl Exteriar i Londrea: '5900).

E u f ü e i í B u p s à t i i fíar't'ona 'i7 d» Mart dl I8S9.

SESSIÓ D E L MATÍ Cnr» dol Interior. C4·fiO-t·0-87-4S-82-87

A lat 10 tanta Norts 45 15 Frnnica» 0 9 6 Cuba» 8 per V l \ 67 W

• Bperl'O fi^M F r M i r h » . riata «KM I liurvs. virO» tHtíl Oren JO» . , 11' 5 Snut Joan . . UAl)

Se tanca à las 4 tarde Ahir Avnj

\ per 100 Interior fi mmu . . I por Un BalSllci O me». . . ' hr.;r h Colonial fi do me*. . , 1 F. C. Xort íl mes •

• Kranaa fl me» • • Orcnso fl me» '

Cuhn» 0 por IU) contat. . . . 1 Cuba* fi por Ift) contat. . . . * Emp. Aduana* 6 p. lOOoompt. t i i-r im AmoriiNihle rompt.. ' F.tuD. Filipip** 6p, Kúcompt. ' rrar-i-hn. vinta ' Lhiiroa, viRta. '

Obti^acións comptat Municipal * por 100 *

• 6 por 100. . . . . 1

614..

41 f d

JI Si

r-. ae-uo 70 fO at-si nas

S - C O V - I '. ;.. •• 100. ' MfO A l m a n ^ 5 por W). . . . . • 8876 Id. adh··ridaaBp. 100.. . . . • 67 60 Id. noadborida* id. . . . . * • Sant Juan da Us Abadessa* B ' 6ft-iO Kranu^ C per 100 • • •»

a por M I • m m Cidul··fiper UW • 8875 KodaàJioiuSporHX).. . . . • 48 60 Uronao* • aj'tjO

Cambií «obre 1' eztranger Londro. •»• dif. d.W'.·oj

« id i f ' • « y S d i T p.Bl'40 • i la r i t u '

Ptris «d ir • . » d i f • • i la f ina p. a: 75

PREU DE L OB OK »>iPANYOL

OonUn* Alfon» &!'ilO — Conton* laa^Uai no-Oü.—M-nodasdo»! poatota* afi-OJ —Cn«a»

Nota.—A-joft» p r e a * t o n do rompr*. ULTIMA HORA

DK 4 A 8 T A R D » 4 per l'« Intorior: 61 12—Gt'U-GI^O Nortt: 4l·Tft—44 75—M-^ÍJ E r a s u t : 42·a5—fc'UJ

SE5SIO PF. E A N'IT Curs d.-! latorior: ••.l.M-tS-W y

A la» (anca Inwrior W47 d.

• pròxim ftl-.V. p. Xorta. 44·7ii.l.

• pròxim 44' A<L Fransa* 42 75 d. d r o n M f i m e * H'M o. Cnbna 6 por loo « 7 87 o.

• 6 por l'n : . .- r.- 7:, p. Frannhs. v i«ta 'ifU i Lliura*, rista Sl~.-5

Darrera informació Telogramas de l Extranger

A bona hora... Paria, 27, IMB nit.

L'amperatriu re^mt de la Xina , ba donat k laa auloritata raarititnaii d-l itn-n'r ' .que s'oimain per la f o r a a à qno'Is extrtn .'f ra cfoi-tuincap desembareb k Ins coi· lns do in Xinn.

Do^sraoiadament pern l'emperatriu aquesta opossirió k i'··L·"·i-"ta expansió roloninl il Enropa, no mil lorarà In seva s i tuació en lo mos mínim.

Los yanquis & Filipinas Paria, 27. !''·H nit.

Diuln n do Waaliincton quo al dopar-tauient de (ïuerrn ao nota una jtran ac­tivitat à aonanqüencia de las BOtifliii rebuda» de Filipinas.

Ottis Im romunioat que rron anfïcicnt lo termo do tros SBtmkVU pera terminar la campanya, pero, ai laa plnjaa comen-ann avana d'aquott tno», a'aalioraa la si­tuació do'a yanquis so farà molt critica.

L'Agninaldo y Otti» Paria, 27, 10 nit.

Dinhon do ITong-Konu qno durant lo ú l t i n roml-at l'AcuinaMo v.-t preguntar al Ottia per modi d'intermediari, si te­nia alguna pronoíició qne forli.

L o Rfiieral Ottia li va contestar al aclfi, quo suls tenia quo proposar als ta-pals que's rendeaain aena condicions.

Consell de Ministres M« l.-id, 27. K'l.» nit.

Lo Consell d« M niatr»** ha aprobat la referma del recàrrouli nrancclari de las mercancías quo estiguin en dipóait y qne siguin de procedència enronca.

li • aprobat tanbó tot lo plan do or-k la firma do

la U»yna lo dimo-Tta. R a n i ^ a c i ó que s e r à somós

C O t O N S aeaarsises.

NOVA Toaa . . . .

Kora OaLSABS . ,

T e a e a m · r · · l O l a o a o r a mc'-erter A U a * a l l t *

l ía acordat t&mló'l pago del cupó dol Doutn de Cuba dol próx.m mrsd'abri' .

Han vigut examinats los indults qne han de ser aotm- soa à la Roina'i dia d e l Divendrea San», a^ordaut concedir qua-tro indulta de Uracia y .Tnaticia, ó aiiça dol fatro civi l , y un del fur.ro d o gue­rra.

.s'han ocupat també'ia Ministres d o las obras dol port do Barcelona, acor­dant qno en lo Conaolldel dimecres por­ti'l miniatre d o Foment l'oxpedient y que t-n aquoat Consoli dol dimecres ao rcaoldrà l'asaumpto otorgant midas de caràcter desrcntralija'lcr pcra'l Tuncio-nenr-nt d e la Junta d'Obraa del Port.

T a m M han acorda» aprovar la ini-tan-eia presentada pela Agonia de B d s a , demanant «jue las l iquidacións an faaain en la fotxa qno estipulin ab.iaas paï ts inlorcasadaa.

rDitponiblas 6 TlIU 6 7il9 •(Futort, Maig 5.9Ü 5.M (DitponiblM &U|10 8llil<-,

•(Futur*. Maig 6.70 6.05 Arribo* en loa'nort* del* E«tat* üait t lo dia 21 y 25 Mar*. . . .

• en igual /etxa d* l'asy patsat < . . 39 K a r * I S S S . T » c e « noTeat Otaaanraaatarior

8 —

6 19,000 líSOOO

A L j a

Disponible*. L i r t a r o o L . . . . 27 K i i r s 1869.

LirurooL. Futurs, Stara-Abril.

311|32 T a r o • t o t

8 3(9

8Ui8 Oleasaia aatarlat Alaa Baixa

ai^ifli

PAIICEI.ONA, - i . MAK-S l'í'H Marcat t e u t e v a r i a c i ó .

S'han ocupat també extensament de la qüestió electoral.

La Junta del Cent S'ha reunit rn lo Contrróa la Ponènc ia

de reclamacións de la Junta Central del Cens formada pels senyors Salmeróu, Pidal y Ca |>depoDt .

S ' h a acordat anticipar la feixa pera l a proclamació d'interventors à Canà­ries.

Tambó a'ha acordat que la Cambra de Alba de Tormos no pot funcionar l e g a l ­ment en atenció 4 la forma en qne està conatituída.

Lo senyor León y Castillo Loa miniaterials afirman que'l a»nyor

León y C·st i l lo continuarà en l a Emba-xada d'Kapanya à París .

En lo Suprem de Guerra Azcàrraga

Lo general Aicàrraga no La pogut presidir avuy la reunió del Consell Su­prem de Guerra y Marina.

Lo Consell despatxà varis aaaumptos d e tràmit.

La Exposició de Gijón Domi rebrà la Roina als oomiasi'-nats

do la Expxt ic ió regional qne te de cele-brarae i G jón.

Los candidats per Oviedo L a candidatura per Oviedo la firraan

don Antoni Horrero, don Nicolau Sna-rez Inclàn. Marquóa de Campo Sagrado y Creaconte (iar- ia Sanmigucl.

Com lo marqnés de Campo Sagrado es ministre plonipotcnciari d'Espanya à Constanlinopla, es probable, segona diu lo corresponsal que comunica aquesta noticia, qne retiri la seva candidatura, aoonaellant à sos amicha qno otorgnin los aeus vots al senyor García Sauiui-g n d .

Conferencia Avuy han conferenciat ab l o Gover­

nador civil los candidats ministerials por Madrid pera ocuparso j a decidí '.a-ment de la qüest ió electoral.

Un'altre conferencia Lo miniatro do (iraoia _v Justinia ba

celebrat una conferencia ab lo general Polavieja.

Encaro que ha xocat una mica aques­ta ontrovista, segona diu el Jlcraldo, sembla quo han tractat de la actitut on s ' i" s'han colorat alguns elomenta de Barrolono, croant d ü i i ultnts al general Marina.

E n cambi, altres supos.m que ca aquesta conferensia a'ha tractat pnra-ment deia indults que han sigut acordats en lo Consell de miuistres, cem L i dit avana, pcra'l Divendres Ssnt.

Sembla que aixú es lo mes verossi-mil.

Ordres del ram de Guerra Lo Diario Uflrial del Minis»ori de la

Guerra, publicarà demà dos Reals Or­dres.

Una deposant quo'la penats militars quo T ren condorapnats quant eatavan en las Ülaa, acabin do cumplir lo temps roglomontari en la rona à que pertonei-xin al abandonar IVstabHmont penal.

Y una altre referent als musichs de regiment, disposant q n e en lo successiu aisuin trartats com ocorria ab anterio­ritat à la R ? a l Ordre de setembre úl­tim.

Bumors Aquesta tardo han circulat rumors de

havorae alterat l'ordre públich; pero en lo» con'ros oficials asseguren que no hi ha tal o s a .

La "esquadrilla'' S'ha rebut à Madrid un telegrama de!

comandant de Marina de Tenerife, dft-nant compto d'haverhi arrivat 1 o vapor <Ma"allaaes>, que forma part de la «es -nnadril|a> de Morenco, procedent de 1» Martioica.

1 » cM*gal!anes> deixà'ls demés bar-coa à duas singladures de Tenerife. Fou destacat do la «esquadril la» per sa ma­jor velocitat, pera que arr ibés 4 donar noticias.

Considerant lo temps transcorregut, pot calcularse que aquostas horas esta­rà arrivant sens novetat tota la «eaqua-dri l la», que haurà empleat 17 dias per venir desde la Martioica.

Kaniobras Navals Lo ministre do Marina, aenyor Gorar«

Imaz, està combinant un plan do maniu-braa navals.

Aqneatas se portoràn & efecte en d i ­ferents ports dc la costa, vorificant en­trades nocturnas, travails m a r í t i m s de nit, diverssa ovolucjons mes y íinalaiei.t nn cran simulacre do combat naval.

Pora portar à cap aqm·st·a maniob^as s'Han posant d'ocort lo miniatro y l'al­mirall C i m a r a . Abd^s ae proposan que aqnrstas maniobres siguin d'ntilitat prà ' t i ca .

Han parlat tambt'-'Is senyors G ó m e s Imaz y Càmara d» la* maniobraa que tonen de verificareo al is» n; poro acor­daren parlar definitivament d'aquostas maniobres à son temps.

La conferencia del d e s a r m e S'ha aplsssnt i s fatxa i o Is celebra­

ció do la conferencia del dci.aria», f í a s e qno signi coneguda la causa d'aqu'st aplcsnaraont.

Loa alemanys al Àfrica Coicunican do Derlin qnc''s akioanys

han astmplat lo seu territori a l Àfr i ­ca, extenent lr. seva dnminas ió & Joron, cn lo golf de Guinea, dcvsnt de F - r n a n -do Póo .

Han conaeguit sometre a l ^ m a régu-loa africàna, anexionan'sc"! «ea terri­tori.

Lo pintor Mnnckanscky Tolegrafian de P a r í s qn-'l ' - o n i ï u t

p ínter Manckanscky, que feya tt'mj-s quo rstava Ix :g, està agonitaaut.

Detalls del ataca à Ilalolos Madrid, '21, l'^'l.'i n a t .

Te legraÜsn de Nora Y o r k . d:» *» qnn el pr íncep Lotwetenr, ajudant dol ge­neral Mil lcr , vn morir a l combat de 1 -Ho.

Taiub·'' va aor ferit en lo combat dol dissapte, morint boras dospn's lo fp :. ral ERborl .

Prengueren part à l'atarb d-.- Mal^! ü l'J,000 soldata americana.

Lo general Aicàrrapa malalt Madrid. 27, 12 mat.

A conaeqüencia d'un rrfrrr'atncnt lo genet al A z í ^ f r a g a a'I.a vii-t rb'i.sit à gnardar llit, no sort p. r t e t U Ò » K^yre important la seva indispos ic ió .

P r r aquost motiu !•• Suprem do Gu---rr» y Marina quo s'havia reunit p^ra tractar do laa cansa» incoad** ab motiu de la campanya de l'uba y Fi l ip inas nu ha pegut pendre rap acort detiuitin.

Cumplimentant & l a E e i n a

Visita & n-en Silvela Madrid, 27, 1 ••»:'' mat.

Ahir per la tar.lo, y al objecte de cumplimentar à la Roiua Regent, va en­ter al Palau lo cenoral H dalito.

— Lo senyor Si lvr a ha robnl à la pre-s-donria la visita d'alrnnts c missions do l 'Associació de Propietaris de Ma­drid.

D K Las TK.·.nauAa à L A U . M |

jiitr qnaai bó en nn tracto convencional Je cor |

Cada una de laa sevas j-araulaa y deia seua lommcnts anaran acoravanyats do certa re«cr-

fa. y à mi potser ma pas:-ava'I mateix. Segui­rem pagant lo dia plegats com sempre, mos la Tjottra companyia no va ecser gayre agradoFa j era abdós, tant s'havia empitjorat la nostra Ml'frtiva sitnnció. Aquella nit me'n vaig anar al llit tot isfOT

[•rat. Lo premi pel qnin tan havia travallat sem-

''"va cacaparf em en lo precís instant en que ps; *rava guanyàrmel.

I Aixis transcorroguoren uns qnanta díaf. L a IJ a''lina no'm donava can senyal ó ol roenya ^i·l' qtie'm pogués aomblnr favorable. Aqueot

Mat de coaas no nodia durar gnvro. L a Priaci-í1»! que ab el seu bon ull, havia observat quo P» cosa anava malament, vn renyarroo d'una panera qno no'a podia aguantar,' dientme f^* o(.;uió acnso esousaa; tant, que vaig co-ni"':l~r·r à.M».|.itar qno havia comi lert la sota tmaaaaa de dirh» tot à la Paulina, y vaig es-

| « r n punt d'atribuir U meva desfet» à la in-k ' n ^ ab I"0 « i n o " * m'havia íut traí-

««. Potser ho haguera [tognt guanyar tot ai ha-IR"o.< tii.|{;,t encara una fottnai.a ó qiiinw díaa I'1''''t"' » pora conquistar al cor de la meva e-»-ll'os*. Vaig comentar à eveuror quo comensava I * - ' -nr-rca .In.™ :_ 3 ^ I . —-A». i i n**1

na I.AS T a v K S K A a i I.A XAiOIA W

no, al c o B l r a r i , p u i g o l l a aognia e a d a a o n n a d » laa meva* indieaciónt ab tant b o n a voluntat, que'm recordava ah U n t a p e n a l a a e v a our dion··ia d'aquella díaa. No oh.tant. jo sentia qno l a meva ausencia acria p e r a ella nn d e v cano, y vaig rosoldre, donoha, a n a r m e n .

Sapignent jo •jue no tindria paa gayre Ump* la (orsa neeoasaria cera executar l a meva reso­lució, volia realinaria i'ondemà mateix.

Vaig diapoaar, doncha, l o meu b a g a t g e y prenguí un ashiento on lo c o t x e do poatas.

Durant lo matí t o n i a o n c a r a t r e a h o r a a à l a meva di·i-o·ició pera donar laA meva» d a r r e r a * inttruecióna à l a Priacilla y despedirmo p e r semprn de 1* nova dona.

M o t jo co podia deixaria aenae aclarir algun i p u n t * . No calia paí molestaria n |«Uut à lat noatraa niütuaa nln-i-'n . mes ca'.la ferll aapi-g n e r que no era pa.« la rica pubilla quo'a Ügu-rara esfor. Calia ferli roiopoudior q n o poas*-hia lo anfioient r era podar viato f o l ^ a d a m e n l aensc d i r i i | sr a i x ó que jo. lo aeu marit, l a s u b -vencionava. T*cto«l cittaria tot cnUettit, alaa-horas i a d a i i per eempre!

Aixià i|i:e vaig.aixi.'earine de l a n i a . deixant I'OMT. uzar qua«i ho aenae tocarlo. m e d l n g l \ r r - la MM do la l'anlina.

Ella no sabia eneara roa do l a mera resolu­ció.

Vaig tenirli laa ror.n> entro laa m o v a a , mce t e m i a q u e do costi.in, font a l últim un e^fors dtneótcrst t tra p^aneciar aifatttas paraula*:

M DV I.AS TT-NMISAa k I.A l·LC"

riam do»covorl en un deU turonota dol* encon-tom*, durant l*a oo·tras pasKeijadaa.

l'n viaró i och conegnt quo aocuia pol mil) do! boteh, condxhia à nn indrol, ahont oït ar­brat v la broualla havien afgnt ttllat*, y d·'do ahont ao ganlia d'nna vista meiaadorade laa iDoutxnrat vobinat y dol riu iiue aerpejava pSV la vtll B n el nostre Indret.

A i.li hi havia pa»at luras cenot-raa onrahr-nanl ab la Paulina, havia jo pronuno.iaf cn som­nia laa amoroaas paraula* qno dnsitjtra dirli. . . y aqui'm calia, no obatant, despedirmo d'olla i«r aempre.

Me trobava en una ditpoalció d'esperit molt tr ina . y al é^er arribat à !a plaasola roo vaig deixar caure à torra dirigint lo mru o«!;nBrt vor* lo carai prr almnt ella hann'a d«: vomr, re oolcant "I meu onp damiint d'uu ttonirh d'arlie caygr.t nl «nou darrer*. I.ot nrbr~" del men vol M i l brugian (leí vent tuau q«!" íoyn, l'o-n·'ii·i· da freasa dol riu rea-onava l i · i iqnila tota dols tnou« pon*, y algúntnüvola b!aneha k'cacorriau prl hoiit»S.'Kra un bell mati, tranquil y som­niador. Laa ü1tira*a nit* quasi be no havia dor­mit gona; així* doncha, no tenia to< d'estrany que'!* mona nl!a h'acIuqnoKain r qne durant una wtona nn Mtmni bcuúvol me doalliuiòa de toia pena y desengany.

j E n un SMMUrSt) perquà eolzamont dormint •» aomnia. jOti, ai aqnevt aomni fot voritat. quo hormo»» feria la vida! Vaig somniar qne la K i t \ % oíj.oia «ra al mca t ^ * - ' M . que ag^fava'la meva mà y la ; caaVa B^aiat'aBiafisKitt •.n ÍC*

on L A * TnNBeaAa i L A L L I T M - . - I

ria pogut anar à deecan'ar, mnt no tonia eanae de dormir. No'm ean»ava de rep* tir !** s, vait última* paraula*, donantme tormont ah o«po-ran>a* y recela. , ; ' i la Paulina va rndivinar I » veritat, i erquo no mo·n havia i remntat rt*7 SÓsst era i>o»>ible que'a pog.iéa estar ab nií una hora darrera P altre, aapignent qn'era I» meva dona y. no o h « « n t . iitnorant de qnin modo ho cadovingué? ^Voldrian i os »ovas pa-raulaa fcignifio.ar que tenia i-or do .iapiguer lo que de totas maneraa calia que aari^u*-».' «De­sitjava potser conservar la oova llibertat y uu etern olvit? Aixis anava [«eh à pceh eacapa-rrantme, fins à aentirme profondamcnl des­graciat.

Més d nn home haurà passat alguna nit sem­blant à la que vnig peasnr, ant dol moment cn qno li caliaBapignor*;'! son amar era aeròstat ó rebutjat; pern .sojçuramont no ha existit on cara an sol enamorat quo tinguut d'esperar nqnetta reapotta deciasiva d'una dona qne j a l'o* la aeva e»posa.

L r a ja molt tart quan vaig tomar •lol meu pasfoig aolitari.

Al pataar i>er dessota de las tinc*tras de l a Paulina, vaig deturarmo pera mirar, pn^sn* tantmo à mi mateix H encara e-st:ir:'a •!• orli», rumiant y decidint la uottra esdevenidor» existència.

;Por últim, à l'endemà, quedaria re=cl;a ta no-tra mútua ainctritatl

Ct*n qi;6 la nit eT^.trancvila y ci'.jiOia, laa firi·utïü vi un miii J v ^ r t A S . '

( 3 8 )

4

Page 4: 5 cent* s lactí Caíafarxa

L a Ven de CataTunya

LAS C O M A R C A S Costa de Ponent

V I L A N O V A Y OEL·TRÚ.-Entre·Ia c«-toUnistas d'uqaeàta v i l» hi ha molta ani­mació, prcnont peu 1 idoa de con.-tuuirso m Agrupació Catalanista adherida à la Unió .

Nos alegraríam qne rosnltés aixfs.

Los carl íns d'aquí celebraren fa dias «la f e s t a deU màrtirs» ab nn K o l e m n e olici k la parròquia du Santa Alaría de Geltrú, ve-gentse molt concorregnt.

Promoten veurers m o l t Uuhidas & sem-blansa dels anys anteriors, las f o s t a s relli-giosas de Setmana Santa, d'un modo espe­cial à i'iglesia do Sant Antoni Abat.

Sembla qae dintre pooh tornarà & pcbli-carse lo butl let í dul Ateneo d'aqaesta vi la .

Lo» flaquers d'aqaesta. imitant la con­ducta do sos companys d'altros Uochs, han abaixat dos rals pQt arroba lo pren del p i .

J a convenia.

S'ha posot à l a venta lo material y efec­tes de qne's composava lo balneari « L a Ca-ritnt», propietat dels establiments bonó-ficlis d'aqu»sta localitat. Com quo'a ven & subasta. 'ti donari a l mollor postor.

L a Cerdanya P U I G C E R D A . - L ' A j u n t a m e n t ha acor­

dat celebrar solempnement l a «Festa del Arbre», remoguda & Barcelona pel senyor Piii>çy Valls y algunas corporacions, a l objecto de fomentar la repoblació dels bos­cos.

Lo dia 9 del vinent mos d'abril es lo dia senyalat pera aquesta festa, haventse acor­dat lo següent programit:

Convidadas las autoritats, las corpora-cións y mestros de la vila, ab los noys al objecte allistats, y'ls Alcaldes y mestres dels pobles do la comarca, à reunirse 4 las

tres de la tarde del dia 9, d las Casas Con­sistorials, aniran al Passeig de l'Acequia, qu'cs lo designat pera f e r la plantació aquest any.

ü n coii allí , los noys plantaran 200 verns ó cap-blanchs. L a L i r a Paigcerdancsa, ameni .-ara l'acte.

Després la comitiva se dirigirà al local del Ca^sino, ahont lo senyor Puig y Val ls , expl icarà lo trascondental fi de la festa.

L a anomenada soeietat coral, acompa­nyada d'orquesta, executarà 1' « H i m n e Cerd&>.

Retornats & la Casa de la vila. los assis­tents seran obsequiat» per l'Ajnntament ab nn refresch y als noys se'ls hi donarà on brenar pagat per don Joseph Ciausolles, lo qni s'ha compromès à pagarlo cada any en celebració do la festa.

L a Junta del Cossino ha entregat à las 4G famiiias més necessitadas de la vila, 8 pessetas, quinas canti ta ta se reoulliren a l mes de setembre, on] uns brillants con­certs organisats per la colònia forastera.

Gazeta catalanista L a darrera setmana, al ferso la elecció

del J n r t t pel Certamen literari que tots los anys celebra l 'Associació literària de Girona, resultà elegida per majoria nna candidatura composta de distingits catala-nistas.

l'.n sa conaeqttencia, lo Jurat dols Jochs F lora l s gironins d'enguany, estarà com post dok senyors següents:

Don Joseph Torras y P.ages, Pbre., pre­sident; don Joaquim Botet y Sisó, don Joan Almeda y Roig y don Pere Roca y Jordà, vocals; don Joaquim Mas y Minis-tral , tresorer; don Antoni de Bordons, bi bliotecari, y don Rafel Roca y Angnet, se­cretari; suplents, don Carles Crnuhet, don Carles E^toban y don Ignaci Montserrat.

Diumeuge baixaren de Girona'Is senyors Botet y franquesaperanotiticarolicialmcnt al doctor Torras la seva designació y recu-l l ir l i la promesa d'assistir ú Giroua ú pre sidir la poètica festa.

L o doctor Torras, agrahí' l nombrament v sembla qne prometé complaure als cata-lanistas gironins j i o r poch quo li permetin sas ob' igac ións .

Notas ciclistas • A causa de la pluja y del mal temps de

la setmana passada, s'han tingut que sus­pendre los excursiúns que tenian prepara-das la «S. de V.» y lo «C- C.»; la do la i rimera per constar de dos d ías no podrà ferse fins lo dia 21 de maig, dia de Pasqua, puig com es sabut, lo divendres vinent, co-mensa la de Mallorca.

E s sensiblo aquest contratemps que ha vingut àparar t o t lomohiment eiclich.des­torbant al mateix tem. s las manifesta-cións que hi havia projectada».

L a d e l < C . C . > no se sap encara quant podrà ferse.

Aquesta societat està travallant Activa­ment on sa nova instalació .

—Lo «Club Ciclista» està preparant una excursió per aquesta setmana, à Vilafran­ca, Vilanova y Sitges, quo sembla ques's veurà molt concorreguda.

—Se parla de la pròxima aparició en aquesta ciutat, d'un nou setmanari ci­clista.

— L a s probas de 100 leilometres de la U . V . E , 's colebraràn lo dfa 23 del prò­xim mes d'Abril, y no '1 16 com diguérem per equivocació.

S' e s t à n esperant datos del cónsnl de Arenys de Mar, senyor Roger, pe>a deci­dir alguas detalls d o l itinerari, à fi de qne los corredors trobin lo millor tragecte po b>ibltí y t i n g u i n forsa probabilitats de fer un bou temps en la carrera.

Dintre du poclis dias se publicarà l'iti­nerari oficial de la carrera y'l plano de la mateixa.

— S ' e s t à organisant nna gran oxcarsió à un punt proper d'aquest i capital, en la qual sembla que hi pendràn part lots los clubs, entitats ciclistas individuals, al ob j p c t B de d o n a r una mostra de lo qn'es lo ciclisme à Barcelona.

Sembla que serà la primera quinzena de abril.

VARIETATS L'idioma universal

S' ha projectat fundar diferentas llen­gua» internacionals y enenra s'ensaja fon-darne d'altras; mes, l a major part d'aquets projectes, qu^dan en teoria. No més dos han tingut un principi de realisació p r a c ­tica. Lo volayUk, creat en 1835, i<er l'nbbé Schlcger, després d'haver ting-it durant alguns anys una es .eciedo celebritat, ha caygut poch monos qu'en oblit. Semb.a quo un-altra llengua internacional, l 'es. e-ranto, tindrà més probabilitat de difusió. Lo mal èxit del vola .Ok era degut entro h l l r a s rahons à qne las paraulas havian si­gut oscullidas arbitràriament y quo son caràcter barrej.tt oferia grans dificultats al estudi. L'esperanto té sobresou predece­ssor la ventatja d'e«-er extraordinària ment senzill y fàcil . Tots los mots radi ía l s de l'esperanto son presos, on tot lo pnssi-blo, en la f o r m a on que son més gencral-ment em(>leati on las principals llenguas «PEnropa. D'aixó resulta que nn home un xich instrnhit de nostra é o c a , coneix j a sens harerlos après la major part d'aquets mots. Per altra part, la gramàtica qn'exi-geix c n totas las llenguas un estudi difícil y llarch, en l'esi>orarito n o com.·rón més quo setze reglas, molt curtas, que s'apre­nen sons diHcul tat eu mitja hora. Lo ma­teix diccionari te las dimensións m e s res-tringidas, donchs, per modi d'afixos y pre­fixes, clarament definits, nua paraula s e r ­veix à formarne d" altras, que per aixó mateix no s'han d'atendre, l'er aixó lo doctor ras Zamenkof, inventor do l' e-jpe-ranto, ha rocallit m t k a s aprobaeións. M. Miiller, aprova la formació d'aquesta llengua. L o Compte Tolskoi oycriu: « J o s é una c o s a y es qu' he trobat lo T o l a i - ü k , molt complicat, y l'esperanto molt senzill, qn'es com lo deu trovar qualsevol euro­peu. Ks tan fàcil d'apendre, qne havent rebut fa sis anys (1888) una gramàtica, un diccionari, y articles en aquest idioma, vaig arrivar al cap de dos horas escassas,

sino à escriure, à lo menos à g » «fgg m-nt. E n tot cas. lo sacnfic. quo fas.! qualsevol home de Europa, consagra, t al­gunas horas à son estndi, seran » » t.ts, y ' l s resultats quo se 'n pngan des peudro, talment inmenfos. s i t o t 3 ( a f ' , ^ · nos los Europeu? y American,, tots los ertsUM»), qne no's pot deixar de fer aqnest ensaiz.» Aque>tas son opinions molt res­pectables. Poró ab tot 5 aixo, un hom con­tinua escó 'tich.

ENDEVINALLA Una planta sense fullas,

nna planta sense arrels , una planta sense brancas.. . equina planta podrà ser?

L a solució detni

ACROSTICH

Substilulr las ostrellas per lletres qne llegidas verticalment donguin un nom d'home y '!s punts por lletras que Uegi-das horitzontalment dongain noms de duna.

A. MARQUÈS.

L a lolun'ó dtmd

So luc ió al logogrifo n u m é r i c h d'ahir

SLSYOL.

A la conversa

nur .L .

Gran Teatre del Liceo. T·*... C o n t . i n à » ohtit l-«bnB<>. ^1*»'í·1<·

S o t a : L o » s enyors A b o n a t s o n . , ' t » t « • n r · r r a g a ' l a s p o d e n p a t t n r » , l ! n * , W l - A d m i n u l r a O í ó d ' a i t n e » t « a t t s "''"lU.-l,, •

Teaire Oaiala. ^ K j ? ' * 3omi y L o O a a t a í o r :dot aeun; '"•'»: jJr

D i i · i i p l e il« ( i ' o r i a b e n o S a i 1Ú1 ^ H a n e l B « i S t a d i d a « O a r » do mo'',·,li11»» l .

A r n i ' . : L o c c a i ; . t « k ' A m o n 0· ^ | So i l o s p a t z a y a d m e t e n onca r r enh i

d u r i a . a M ! » · t u

Teatre de Novetats, te^-iv.

a c t r i u

Teresa BWIa8»ian: L a c o m o - ü a fti o i r o h a c t e » d t U i>

t o n y S i m o u de g r a n è x i t • ' ' ' • i , , .

Z a z à A d o » q n f t r t s d « o o a .

Tlvolí. o S ^ i ' a t t ' * ' Eldoradu. ^ ^ . ; t r ^ · í *nr4l S a n A n t o n . L o a m i n o r o * . Lo» r , . ' 1 ' < í n o v a d o g r ^ n è x i t ; . - P o p . OaUardo , ^ i

D l ( • V · m « s t r o n o do A m o r qno e n » - . . » d l o h a s ò ol greapo y «1 f so y v e r s a i e -r a d a a . « « . · j ^

Se d e s p a t x a en c o m p t a d n r l a .

Nou Retiro. U T ^ U ^ A ^ t o r • r ' . U t l e b , d o n M a n e l P . ·n^d** : Vr.-.,''"• l a C o m p a n y i a , d o n A n t o n Lnbun-M,, .t.n V" '•' t e p r i - x l m I n - u g u r a c i í i de U iompo<«,i,.'i d i o » a cum-dta de m à g i c a L a A!QOB,J : , , · | D l a b l o , p r e sen t ada a b toia p r o p . e t . i v i ,

pur", a n d i s ' i n g a i t C o » d o b a l l . 1 l'rta·»: I A b o n o , qneda obort pe r tKJfnDoion» , 1 .

de c o s t u m . D e t a U p o r c a r t e l l s . >« Ucsn,.,1'"5' I c a l i t n t s «en» o u m e n t de p r o u , on U t a M i i i 1 * , * c a r r e r d n l a s C o r t s . l ' u u ^

Quatre Gats. M ^ S t ó ^ j o u s y d i a m a u s e s t a r d e . * W

Saló Màgich. ^ ^ í t ^ 0 ; ^ - ^ t . c iAna . t o t a » las n i t » de n o u k onse. DÍT.IIIA „ las l ' a m i l i a » . "'fn

I m p r s m p s a «LA VKÜ O K CATALrvvi S a n t a U ó n i c a , a *'

Les vòmits, cor agre, cremors, inape-tenoia, deixadesa, saliveras, bilis, dolors de vcntrell, cintura y espatlla, etcetra, desapareixen al dia següent d'usar lo

ó polvos del Doctor conforme ho diuhen a milenars de personas cura-das ó aliviadas à la primera presa.

O a p a a . . , 7 50 p l a s . « 4 . X l t j a o a p a a . 4 pt' -..

4, X n T O T A S L A S F A J J i t i O U í

O a p a a . . . 7 50 pt S A K B L A D Z L A S F L O S S ,

S E R V E Y S D E L A

COMPANYIA TRASATLÀNTICA D E B A R C E L O N A

LÍNEA DE LAS ANTILLAS NOVA YORK Y VERACRUZ

Combinació à ports americans del Atlantich y N. y S . del Pacífich C v d n ui es i )urt*n de B K r c e l o n e y de C à d í z , v a p o r s p e r a L a s P a l m a a , P a e r t o · R í c o ,

Haban-fc. •••EV··BM y VeraorTia y ademAe a b t raebord p e r a l a H t o r a l a de P u e r t o - S í r " , O u b a y K.- - K U - ' " n i " * . — l . a c u r ^ u B ' * d m e t Cos dos dtae « P a n a de 1» a o r t i d a .

L·IQO» do F t U p l i u u i . — C a d a mea a n r t e n de B a r c e l o n a r a p o a s pera P o r t - A a l d , AdAn. 0 l ooabo , S l n g a p o r e y M a u i l a . — L a car tea a'admet Una h l a T Í g ü i a de i a aor t ida t

L i a u a do T o r n a n d o P o o . — C a d a raea a x m c n de B a r c e l o n a y de C à d U v a p o r a pera X*aa P a i x o a » , ; -r* • <!• c o a c a O . de A i r i n a y ffolf de O a í n e a .

A o r r a y d e Th&g·r.—L·n v a p o r « J o a q a t n de l P i M a r o * anxt de C i d l s loe d l l l o n e . di-Entf-r*-» y d l v o n d r e a . pera T i n g e r . A l g e c i r a a y G i b r a l t a r , retornant à 0 4 d i B loe d i ­n a r à , d^ j i taa y ' l i···ft; c#>»,

P - " « md* infrxmcm eo B a r n e l a n a . B i p o l l y O o m p ^ P I * d e P a l a o l o . c a n t ó a l e a r r a r de l a M a r q u o a a .

ACADENIIA MERCANTIL de B e f o r t n a 1 • l l e t r a . A r i t m è t i c a , T o n e J a r l a des l l i b r e s , e t c ^ i d i o m a a y c o r r e a p o n d e n -

o í a ; d o ae t 4 u o a de l a n i t .

CENTRE DE CONFERENCIAS d e l H a t x i l l c r n t y A a i s n a t n r B a a m i v e r í i i t a r j a » . — D a r r e r do Caap, 71, ( O o l · l e g í de S a n

L í n i a Qonanga.l S O ^ A . P o r a ' l a j o v e a q n e nr» r n r a a n lo B a t x i l l e r a t h a c r e a t a a n e s t a A a a l e T n i a n n

C a r s do H C o r a t u r a y C o m p o a l o l ò l i t o r a r l a , en I n m a l . j n n b a o l a t e o r i a c o r r e a ^ o -n ^ n t . a ' b i « l o n a r à l ' i m p o r t à n c i a d e g u d a 4 l a p r à c t i c a .

Gran Farmàcia Homeopàtica Especial.—Grau-Ala.—Unión, 8 •

F.u a q n e s t a c a s a , m o n t a d a c o m l a s mé» ac rwdi t . adaa d e l e x t r a n c o r , a ' h l t r o b a to*, lo q n s t é r o l a f l ó a b l a H o m e o p a U a . D o t i -q a l n a deado 8 A ÒOO pesotaa. O b r a a d ' H o x n · o · p a t i a . — S ' e n r l a a c a t à l o u b a . HOMEOPATIA i

•ons interí» aíolantat . se deixa xobro r o h a s , j o v u , moblra, Róneroí y altrna objectos. Casa autorisada pol C ï o v o r n y g a ­rantida au lo dípódit corrospouent. Mercaders, 10, p r i n c i p a l . — l l i h a despaig par t i cu lar

HEUMIAS (trencaduras) y OBESITAT S ' a l i v i a n o n a b s o l a t ò 'a e n r a n r a d i c a l m e o t a b l o s i n T c n t s n r i T l l e e i a t e d e l

r l a R e a l o r t ' ï p d · i i c h O A i i e o i a l U t a d o n P e r e H ^ m o n . d í i ' · l n ^ i t o a o e p c i o n a l m e n t p e r A c a U m i a . l o Me l i c i n i . L M pBr<* >uaa d # l u n ò d e l a l t r e aexei quo b a f f i n d o caaarae y esfi s u ï n ' ' r e n < ï « * s 4 p a ' - e í x í n ( i ' ' 4 l i r a n a U r o d o f e o t e de l a s r e g i ó n a a b d o m i n a l 6 i n Rurn· iT . ' cn l l f i c i t c o m a t n c o r r o t g i b l o . p o d e n e n r a r a e A l · . - - a n a o o r r o o c i d a b n o l n t a n b ))OÚ S mo^os . oom h o l o ç r a n t o t a UHÍ q u e v i « . í t a a l o d e s p a t x d e l e s m e n t a t o r t a p é -d l a o t ò ' l e m a n a n l o f o l l e ' - o q n e a ' e n v l u g r a t i a .

Carrer dai Carme, número 38,primer pis, Barcelona

TALLER D'ENQUADERNACIONS D E T O T A S C L A S E S

do B A K O S F E A H O H . C a r r e r B o l * , n n m . £ 3 K n q u a d e r a a c i o n a a 6 U d a s y o c o n ò m i c a a

A v i s a n t ae p a » s a A d o m i c i l i

Jo%*o •• i - H.'-I iib l o t í t o l de • • • n - t n p o r i o r , de* a i t j n r l a t r o b a r n n a n n i o r t i O Ï A do d o p i i n -

d e n t en a l ^ t i n e a n r i p t o r i . I n f o n c n r À n : M o n t e -a l ò n , H, b ú t , p r « l . , 1.', ^e 10 A 1.

Debilitat, Anèmia, ^ i ò & a l i v i a n a b l a Fotfo J faZfina-^uaJla . A m p o l l a , 8 l 'Os^etas.

Catarro Coqueluche. I^S^Sp8^ tanta \eaca. A m p o l l a a . 8 y 8 r a l s . F a r u i H c i a H n a ü a , E » . c o ; ï i l I e f a , n ú m u r o 9, B a r c e l o n a . S'en-r l a * p r o T i n c ï a a

Escriptori publich y Recaders H i h a a b o n o . Z n t b u n o . 8, K ï ^ r í . . .

Ronda Universiíat S ^ E S * f a m i l í n : i r a c t e e a m e r a t . H b t a . de l a i F l o r s , b8.

por r r ó n i c a y f o r t a q n e sifj'.ïi pe «'ura | • f à c U m f l O l n b l.ts P a a l U l a j a d-1 d o c ­

t o r K a r q n é s . ; í ' r · ·b · · r . i n s > IHB b e n e h i r o u ! Hos­p i t a l , U0 . f e r m a d a . Per c o r r o o , l i po t se t a s .

n l a r t o ab t o t A •• r v a c n p r i m e r a ó B o t o n a h i p ' · t e o a

i p e r 100 u n y y a b l l e t r a I j U p o r ICO mes . à p r o p i - t a r i - i , ro>i«ercÍHxi·.B i n -d iv ia .n» , n a di» f rny r» ' , g ó a e r o * y j o y n s . B ^ m b l a do l a s F l o r s , n ú n . • % AOgon p is , de t) A ! .

t Esquelas

S'admoten fins à las RÍS de la tarde y fina &' las tres del mati.

Gran Magatzém de Papers Pintats P E R A DECORAR HABITACIONS

G L A C I E R P E R A L'ADORNO E N LOS C R I S T A L L S de JOSEPH VENTURA Y KIILLÀS

Ven.

J a fVya t e m p s quo f a l t a r à k B a r c e ­l o n a n n n . a g a t r ^ n i q n e v e r i t a b l e m f n » -v e n g u é s loe g é n e r o a a l e n y r ü s y A p reua m o l t v c o n d u i i c b s , mi a d ' a q u l en endo-v u n t j a p o d e n c o m p r a r N! m a t e i x p r o u le f a b r i c a t a n t l oa qno 'a d e d i q u i n » o ' h q n · ' N t comers , c o m l o p u b l i c h en genorMl.

A q u o a t a C a s a s* d e d i c a e x c l u s i v a ­m e n t a l a v o n d a o ' aqne t a n é n o r n s . L o l o c a l p e r m e t t e r . i r g r u n a exi&t«iici>·B. « x p n s a d a a & a n n U m u o l o r a , qce « c * -f a n o n a Bupe r f l r i e de Ü00 m e t r e s q u a -l i a t s .

L» a papers pin· ' .ots se v e n e n : loa H i -«ea f l··B ' ioO'SÍ, y ab d i b u i x o s , desdw O-iò !<• r o l l o .

I . o O l a o l o r p o r a c r i s t a l l s , desde 6 pt·ssí ' tus l o r o l l o .

^o v r n o n IKB oynna ne<*c*asrins p e r a c o l o e n r 1» p . ^ p r r p i n t a t y ' l G í a c í e r .

T a m i » u r e t s p r o p i s p e r a caeas de re­c r e o y d o m é s : do n t e l i a . 4 p taa . ; de í l a i i -d^a, H p ins . , y d ' a b o t . 3l'6t) p t a a .

. r~tr tïï ï ' ^ r * r \ • \ Í \ Í \ i \ § ï Ú f ^ W V l »

V & N D A S AL CONTAT, e P E E J FíiCO Treffle or y plata alemany de i.': 2 pessetas la tira

Pera comprar los g e n e r ó s à preu de fàbrica , al

Carrsr da Pe?ritxoi, númaro 9, y do líoca, número 22 L a botiga del n ú m e r o 4 «• pera l a v m d i d a menuda, y per lo tant

los 2 » t u s son u n a n - i c i vies cars

T a l l e r d e J o y e H a DE B. C A L L I S

Pertaferrissa, número 25. — Plaaaa Capurnüa O o m u r n 4" or. p l a t . » y j " ? " » do pedrurtn fla»^ o o m p r » j . « • t i a d . p l a U s o , o o m p i .

d . p k - ' o l x i u rt' e m p e n y o d . U M o n t e » y 3 n n u T M l j .

Llibreria de Joan Saptista 3atlla Tapinería, núsi. 43

O o m p r e y Tenda dn l l í l t r o n a n t i ^ h i . A ^ n r ^ t a l l i t i r r r i * . ' en t - a r ro^a t a r r i b ^ de p t o p u r r i o n a r A •on ( • l ienta t o t e « l a . o l i r o . i . titat a n t l g a u e a o m m o d e r n a . . reteren&H h C n t a l a n y a .

P u b l i c a p u r i A d i o a m a u t u a t s l e e b t , qne e n v i a de f r a n c b 4 i ó . e U e u w .

B O D E G A C A T A L A N A DE VIVES Y FONS

Carrer Comte del Assalt, número 22 V i n a de t o t a s claaqes negres y c l a r c t s de t a n l n ; M o a c a t o l l y Ranfr í í . Dípiílii

dols a c r v < t i t a t s v i n s do X e r e c de - l o n .; h A l o n s o P u j a r e s . Z e r a z dw P u e r t o de fianta M a r i a , d e n l o l a ? poaso tas ampol la

A m o n t i U a t s , A h o c a t a , O p o r t o , M a d e i r a , T e d r o X i m ^ n - K. Pftjarete, Vèriaotlà U a o K H n i l I a a . a n í s « M a z z a n t i m » , y l o t a n a c r e d i t a t a n í s « C a z a l l a » .

Reprecentant úmch: Pere Qurguí y Foatanills

Aygaa Minere-Medicinal Kataral de ia Font X P U I I O A R T S -

25 ANYS D' E Z I T UNIVERSAL Superior à totas las ayguas cloruradas y magnessiadas

BitOL·LA de la mateixa deu: NO E S D E POÜ, com ho son m o l t u s d-,>n mm llars Única c\n*i ptirga inmfediatamout a petitas» dosaia y sense irrúi.

Combat maravellosament t·.·.·i las malaltia» dil a n a r a t o di<(»na S' emplua particularmcut pera corretgir las malalttas s « g t t s n t 9 : Consti-

pació cannoDera de ventre, infarts cróniclis dul fetje y molsa obstrOonm vi.scí·.raLs, desordres fnneionais del venireli y budaUs. f e b r e s y ÜpMM » liosos, f e b r e s tifúideas, congestions cerebrals, afeccions h e r i i é t i c a s , fcan Sroga, ewcróf ulas (tumors frets), obussitat (grocaria), etc

Exigir sempre en las am pollas la «tiijneta { tro^a, [•ortant aq·.H·st esent ab lo nom de Rnuinat, la firma T rúbrica del DR, L L O -B A C H en lo coll de Us aiato<xafi.

Sa ven en tot-u las t ir-macias. dii-ónit- A' •• miuoraU y drognwlas i gros

Adjniniswacio y oH«a** Corts, 28b, eutrs^ol.-^-celon»

Teoria y pràctica dels aioiïs per en JOAQUIM A G U I L E R A

L·I·iaEK I S T E E B S Ü A N T Y S B C K S 3 A R I P K R T O T S L O S aOIUOCl iTO1"

Ee v a n A 3 p e a a e t M

en t o t a * l a s l l i h r o r l a s y ATI l a A i l m i n i ' . t r a ^ i A d ' a q n n · · t d i a r i .

Eambla de las Flors, número 25. — Barcelona

D E L A S T B N E B R A S A L A L L U M

Avaus de seguir lo meu camí vaig agafar n u í · . rosa del jardí probant do tiraria per la fi-iie>tra y de feria caure à la seva cambra. E l l a la trobaria al endemà mati y endivinant de nui vindria potser se la posaria damunt de pit.

Aixó seria una bona senyal. L a persiana va sbiollar quan va fregar ab la poncella de rosa, y tenint por d'essor descovert, vaig allunyar-me depressa.

L'endemà de mati va fer un dia seré y es-ploi'dorós.

Vaig ilevarme ab lo cor p n d'esperans», y rientme dels meus temors do la nit.

Abtis que vaig veuro que j a podria vóarela, vaiu anar & trovarla; mes tot justament acaba­va do sortir de ens» seva.

Una volta informat del camf que va empen-dre. me vaig posar à seguiria.

V r i k trobaria pasejont poquet i poquet jr ob lo cap baix.

Va snliidnrmo ab la seva amabilitat 8 c o « t i i inada y seguirem caminant l'un al cestat del altre.

E n và vaig cercar la meva rosa, consolanltno ab la idi'a de que hauria pognt caure en ai^'-m indret ahont u o pogué ella trovarla. No obs­tant, rqui··-t ii>oi(Icnt va trastornarme.

Mes unciira in'i-fi orava una cosa pitjor Te­nia ella aplef.·a·la·i las sovas mans, y ^ens i ur tar guants, y com que jo anava al seu costat otsqijoi v<DK <|ue la mà qufe tenia mfò a^Wp, no p'ortaVa ja cdp anbll.

D E L A S T E N B B K A S i . L A L L U M 2S7

Vaig esperar una oítonn, y despri-s vingué la Priscil la que va mirarme ab un esgiiart tant furient com ei'm volgués matar, cosa quo al menys no m'ho mereixia pas d'ella. L a seva veu era tosca y cri Uuora com en los tamps de ma infantesa, quan havia comas un d'a jnells crims infantius que provoca van ia suva ira.

—Miss'Paulina me fa dirü que podria fer'l favor cl-s comensar à passar, y d'esporarla en la plasseta del bosch.

Vaig agafar ol mou barret pera complir et seu desitj.

I .a í 'riscilla no m'havia dit res qno'm fei en-di vinnr que sabia quelcom del mou pròxim viat­ge, mas a ix i» (jue vaig ésser à puut d'eixir de la casa, ma d i g u é ab uua ven toca tremolosa de ràbia:

—Mastcr Gilbert, vostè es moit més bsig de lo qne'm creya.

No podent aceptar ab tranquilitat aque^tA observació, encar quo eixís de la boca d'una [an­tiga sirventa, vaig girarme pera protestar, per* la Priscilla va liensarme la porta pols nassos ab gran estrèpit.

Me'n vaig anar; aquest inoident, on compara­ció de totas las altres pena-* qu·j'm calia esiie-ror, no valia la pena d'é*ser mencionat, y ben mirat jo no podia es.iorar d-) 1H Prisci l la q'ia se idoatid'pié-i ab mos sentimeats y avalues iletju-damont la meva delicada s i tuac ió . A raó* d'aixó j a m'havia proposat tenir nn llarch er.rahoaa-moat aj) aUÀ avaas ij'«inpjfadre el \^aegej ,

^ plaïjictï de] KdfWQ ^"'a indret tfttó hn-

380 D E L A S T E N K l l U A - i L A L L U M

—He vinent pera des:>odirme. Me'n vaig avuy à Londres.

No va respondrer una sola paraula; pero las !<ovas mans tremolaren dms do las mevas; no vaig poder mirar los seus ulls.

— tíí, ja hi estat pron temps vagassejant,— segui dihent, pron.mt ds parlar ab tó d'indife­rència.—Tinch molt que fer à la cintat.

Aqnost dematí la Paulina no foya gayre bona cara; on ella s'hi veyacerta palidesn quo may li havia vist d'ensà do la meva arrivada. Aparei­xia delicada y abatuda. Sens dupte la meva presencia no li era agradosa. Pobre xicota! Aviat se'n veuria deslliurada!

A i x í s que vegó que jo permaneixía callat pera deixaria parlar, va recobrar la paraula, pero semblantmo quo ja no tenia la frescor y la seva harmonia d'avans.

—iQuén se'n va vostè?—va ésser tot lo qno'm va dir.

Ni sisquera nna paraula pera sapiguer si tor­naria!

—Ab la posta del mitj dia. Eticara podém es­tar junts unas quantas horas. J a que serà la úl t ima vegada, podriam anar à la plasseta del bosch.

—&Q"é hi te molt em····nyo en anarhl? —Si es del u a gust. Adciné* me c.il parlar

ab vostè, per qO«-tió do a.'s.xiis—vaig afegir, pera ferli entendre que no calia quo t ingués ca,! recel por aquesta entrevista

- r V a i g M> v t s t a - d i g u ò , eixirrt ft'JHb&OilíHt (te I» tfaüjljrç.

D B L A S T H S K D R A 5 A L A L L U !

L'anell que fins allavoras rasplandia per» • com un raig d'osporanía, havia du-n,'-''--' vaig sentirme tot desgraciat. _ mzaiicV·

Veya massa clar lo quo aixo v o l i a s c, y juntint aquesta cireun-tanc^a ab . . . ( i j arauliïs de la nit passada, no·m va e». n cap dui to. n i e T » il·',D,·

Per més qne sapignés que era la _ u||lia ^ desitjava lliurarse dol seu j o u . ,Lia i 4C (a m'estimava; la veritat que va >mf-3,„\:.. ella lentament d'ensà del seu l'»8"" 1» l'havia entristit, y ara que s'enrec-oro T voiia oblidar. . v e a r ü * *

Los anells foren retirats pera Jer°!.nli. é^.' tot lo possible, sens paraulas, qne no • la meva esposa. . .^ -nnsf» HiCom podria parlar jo a r a ? L * Tefl ^ • c f (Tonada de no formular cap P ^ S ^ ' ^ t C O f com jo mirava la seva blanca ma, I ^ , tentarse ab boixar la mirada sen3 a ' j e d»»»*" dupto's proposava estalvinrso la I me nna explicncij.

Si fos ion»' r-ossible que'm reso!gno< » .^s-

pa« extrém, i.rob.iblemi'Ut lo n,l"° a" no tcr tu-donaria lo més aviat posiiblo, I'e mav mes. ·ntlp»b»'luf"

Per molt desencoratjat q n e ' m s ^ g,, descnbriment. no vaig trigar f V ^ a i ' var un gran c imbi eu lo medo Paulina. . j-tarp»'*' °.

No era pas la mateixa; ^ 'da^orb^i i . ; ' q.r^móm entre nosaltregi, nne.,. %^