el

psol negre

nmero

46

Publicaci Llibertria de lAlt Llobregat i Cardenerfebrer - mar 2010 II poca 5.000 exemplars

Jocs Olmpics dhivern 2022Lanunci per part de Jordi Hereu, de la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olmpics dHivern del 2022, posa de manifest la voluntat del poder de continuar amb un model de desenvolupament basat en les solucions immediates que no tenen en compte les repercussions daquestes en un futur ms enll de laqu i lara. Aquest model aspira a construir la Catalunya-ciutat, o el que s el mateix, que tot Catalunya esdevingui Barcelona, accelerant la construcci de noves infraestructures que superin els lmits de la prpia ciutat capital. Aquests macroprojectes suposen un aven cap a la destrucci dels Pirineus, o del qu queda daquests, potenciant un mdus de gesti econmica i geo-poltica totalment agressiu. Tot i el fracs de basar el creixement en grans esdeveniments, com el Frum de les Cultures de 2004 o les Olimpades de 1992, veiem com aquest segueix a lordre del dia. > 3-4

Mn Sant Benet i CiU: Lapropiaci dun lloc simblicEl complex Mn Sant Benet va ser lescenari escollit per Convergncia i Uni (CiU) per proclamar candidat a Artur Mas per a les properes eleccions a la Generalitat. La connexi entre Sant Benet i CiU, es produeix per mitj duna apropiaci i manipulaci de la histria, lespiritualitat i lemprenedoria que sassocia a aquest lloc. > 7

Corrupci a la MoianesaLa mala gesti de lequip de govern de Moi (CiU) i les irregularitats de lempresa municipal Moi Futur S.A han portat a la poblaci de Moi a tenir un deute superior als 21 milions deuros. A finals de gener, la Comissi Parlamentria de la Sindicatura de Comptes va rebutjar la investigaci daquest ens dels comptes de lAjuntament de Moi i de lempresa municipal MoiFutur S.A. amb els vots contraris de CiU i PSC. > 4

BERGUEDCampanya per dignificar els noms dels carrersA Berga els carrers porten noms de gent poderosa que van exercir molt patiment als seus contemporanis que no ho van ser. Des de lany 2005 el Centre dEstudis Josep Ester Borrs ha iniciat una campanya per tal de dignificar els noms dels carrers de Berga. > 8-9

MANRESAEl civisme de la democrciaLa nova ordenana del paisatge urb, vol prohibir aquells elements que enlletgeixin les faanes de la ciutat de Manresa, amb multes que anirien dels 300 als 3.000 euros. Un acte tan lleig com estendre la roba al balc pot ser multat per considerar-lo incvic. I s que en aquesta ciutat modlica, el qu ms importa s la imatge, no la realitat. >6

ARREUVaga de fam al CIE Zona FrancaA principis de febrer, diverses persones recloses al CIE Zona Franca de Barcelona, van comenar una vaga de fam per exigir la seva llibertat i denunciar les condicions pssimes en qu es troben all. >6

DOSSIER CENTRAL Des dels boscos: resistncia contra la MAT

aquest psol2Tal com podeu llegir en aquest nou nmero del psol negre algunes estem cansades. Cansades de moltes coses, per sobretot de la submissi, de la incapacitat de moltes de lluitar per all que s seu per justcia. Alg podria pensar que en un context de crisi, atur i precarietat, la revolta, lautorganitzaci de les explotades i la lluita haurien destar en auge. Doncs no, aqu no. Aqu unes obeixen i de les que sautoanomenen desobedients la meitat no estan per la feina. Aqu encara funciona all de no et queixis que encara sort que tens feina. Som una terra de vasalls, senyors feudals, carlins, beats i llepaculs. Aix no s Grcia. Segurament ha faltat el treball previ de cultura, conscienciaci, experiencies de lluita en positiu i gimnstica revolucionria que diria el Joan Garcia Oliver. Segurament. Moltes ho provem, per ni som prous ni ho fem prou b. I pitjor ho tindrem quan el model de ciutat Barcelona sestengui definitivament per la mateixa ciutat aix ja s casi un fet i, fins i tot, ms enll de la capital. S senyores, ara ja es parla de la Catalunya-ciutat, aquest model que parcela la nostra vida en tots els sentits, tamb de manera espaial, fent cada cop ms dificil qualsevol possibilitat dautorganitzaci i de lluita. Treballes a un lloc, dorms a un altre, consumeixes certes coses a un altre..., quedant aillats, cada cop ms dividides i despullades enfront lexplotaci i labs. A Barcelona, el model sha imposat, no amb poques resistncies (forat de la vergonya, el xino, la Barceloneta, Collserola, Esplugues, etc.). Per sha imposat sense massa problemes. Ara ens toca a la resta. La Catalunyaciutat ha quedat definitivament posada de manifest com a voluntat dels poders en fer-se pblica la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olmpics dhivern 2022. La lnia de Molt Alta Tensi (MAT), les nuclears i tot all que fa referncia a lenergia s lelement indispensable per a lextensi del model. Precisament en aquet nmero podeu informar-vos abastament sobre aquestes infrastructures i les resistncies que ha generat. Poden semblar poca cosa per ara mateix importantssimes. Per aix hem dedicat lentrevista i el dossier central a escoltar, entendre i explicar el que s la MAT i com s la resistncia generada en aquesta infrastructura a partir de lokupaci forestal al teric emplaament de la torre 114 de la MAT. Tamb podreu llegir com de perverses sn les ordenances de civisme (a Berga tamb malgrat el que diguin els guais de la CUP). Tamb tindreu coneixement del centre gaireb telric per a la patuleia convergent en qu sha convertit el monestir de Sant Benet de Bages, al complex Mn Sant Benet de Caixa Manresa. Si llegiu amb atenci, tamb coneixereu la situaci als centres dinternament dimmigrants o les darrers notcies dels presos. Podeu seguir les crniques africanes de Barrikada, en aquest nmero ens parla de Gabn. Tamb gaudireu dun text del Senzill sobre els germans Sabat que havia dhaver estat publicat al Combate que va aparixer al gener. I com que mentre hi ha vida hi ha esperana sabrem com autogestionarnos contra el poder amb un hort urb, o qu fer per assessorar-nos laboralment amb la recent creada CGT Berguedana. I per ltim, exigim la llibertat immediata de lAlfonso. Salut i bona lectura i bon profit que estrenem apartat gastronmic!

SumariPgina 3: _Jocs Olmpics dhivern 2022 La Catalunya-ciutat sesten. Pgina 4: _Corrupci a la Moianesa. Pgina 5: _Vic, la histria es repeteix. Pgina 6: _Vaga de fam al CIE Zona Franca. _Ordre de recerca i captura per lencausat del Kubotan. _La democrcia que ens prohibeix estendre la roba al balc. Pgina 7: _Mn Sant Benet i CiU: lapropiaci dun lloc simblic. Pgina 8: _Els noms dels carrers. Pgina 9: _Si quien contamina paga... Quien recicla ha de cobrar! Pgina 10: _Cansades de tanta pacincia mesurada. _Breus (okupaci Manresa).

Editorial

Directori llibertari de lAlt Llobregat i CardenerBergaATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: c/ del Bal 4 baixos esquerra. Apt. 16, 08600 Berga. www.berguedallibertari. org CENTRE DESTUDIS JOSEP ESTER BORRS: c/del Bal 4 baixos dreta. Apt. 16, 08600 Berga. Tel i fax: 938216747. cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CGT Carrer del Bal nmero 4 bxos Telfon 938 216 747 sad@cgtberga.org www.cgtberga.org

Pgines 11-14 (Dossier central): _Des dels boscos: resistncia contra la MAT. Pgina 15 (preses): _Carta de Tamara _La cadena perptua de la democrcia. Pgina 16 (preses): _LI-BER-TAD! Pgina 17 (histria): _Mi primer contacto con los hermanos Sabat. _Lanarcosindicalisme torna a Berga. Pgina 18 (Internacional): _Crniques dun Gabon en temps de revoltes. Pgina 19 (autogestionat...): _Horts urbans contra petroaliments. Pgina 20 (antipatriarcal): _Dones safata i altres explotacions dels cossos. Pgina 21: _La carxofa Negra. _ La recepta de la iaia Ramona. Pgina 22 (ressenyes i agenda): _Das Rebeldes. _Jo tamb sc catalana. _Agenda de mar. Pgina 23 (poesia i cmic)

ManresaCGT: c/Circumvallaci 77, 2n, 08240 Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 747 559. flcgt@manre.e.telefonica.net www.cgtbarcelona.org/cgtmanresa CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c/ Jorbetes 15, 08241 Manresa. cnt_ait_manresa@hotmail.com www.cnt.es/manresa CSO LA TREMENDA: c/ Hospital 24-26, 08241 Manresa columnaclitoriana@hotmail.com LADISTRI: c/ Puigterr de Dalt 13, 08241 Manresa. ZTA BANZAI: c/ de la Mel 21, 08241 Manresa.

SallentAMICS DAGUSTIN RUEDA, CGT: c/ Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 370 724. Fax 938 206 361. sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent

Qui som

Edita: Collectiu PSOL NEGRE. El psol negre no s el portaveu de cap entitat i per tant no representa a ning ms enll de qui hi participa en cada moment. Com a collectiu noms assumim, a grans trets, leditorial. La resta de textos sn responsabilitat de qui els fa. A qui li piqui que es rasqui. Tancament daquesta edici: 4 de novembre de 2009.

En aquest nmero hi ha participat: Apatrida, Aprenent de malabarista, Barrikada, Cirne, Columna Clitoriana, Els pitjors de cada casa, Forever Mauri, Hiram Gascoigne, Iaia Ramona, Jon MCGorron, Juan Busquets, Lespurna, Libertad Manuel Pinteo, Mala herba, Milicianu, Pantera, Paninis, Pep i tu, Qualsevol com tu, Quechua, Roba Lliure, Roger, Supercarxofa, Solidari, Tamara, Trencant murs i Unx de Can Cristu.

www.berguedallibertari.org/pesolnou On trobars tots els nmeros en PDF, debats i altres informacions. Contacta amb nosaltres: pesolnegre@berguedallibertari.org

Pgina 24 (entrevista): _Pascual, membre de la Plataforma No a la MAT.

abusos de poder3

Jocs Olmpics dhivern 2022: la Catalunya-ciutat sestnHiram Gascoigne & Pep i tu Manresa-Berga, febrer de 2010 Lanunci per part de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, de la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olmpics dHivern del 2022 posa de manifest tres voluntats. Una poltica del PSC i lHereu de voler-se mantenir en el poder en un context poltic desfavorable per a ells. Una segona consistent en potenciar la imatge i el rol internacional de la ciutat, especialment en un creixent sector turstic. I una altre de desencallar inversions pbliques en els sectors privats i dinfraestructures de la zona (recordeu el 92 per sobretot el frum on ning sabia qu era per que va ser molt til a uns quants inversors immobiliaris). Les conseqncies pels Pirineus (o del qu en queda) s accelerar el model de desenvolupament Cerdanya: pan para hoy y hambre para maana. Precisament, acabem de saber que aquest projecte dampliaci del Berga Resort tirar endavant grcies als ajuts que enguany li han concedit al senyor Barniol des de lInstituto para la Reestructuracin de la Mineria del Carbn y Desarrollo Alternativo de las Comarcas Mineras. En el mateix sentit la qesti de la compra de laigua per part de Coca-cola a Gsol havia estat un exemple daquest model irresponsable de desenvolupament, denunciat en aquesta revista, com ho sn els cementiris nuclears que darrerament ocupen els mitjans de comunicaci o la mateixa MAT de la qual podeu informar-vos abastament en aquest nmero del psol. Aquest model ha destrossat la Cerdanya i la Costa Brava i adaptant el seu discurs a la falsa sostenibilitat polticament correcte segueix avanant sense aturador. De fet, ms que les protestes lhan frenat les crisis. Per b, segueix sent clar que leconomia, el medi ambient, la cultura i el benestar social estan necessriament lligats i s per tant fals pretendre progressar econmicament en base de lexplotaci social i del medi. Perqu aquests emprenedors acumulin riqueses i especulin amb el terreny, perqu muntin els seus negocis amb diners pblics, perqu explotin laboralment i perqu destrossin el medi hipotecant el futur de la vida compten amb el concurs de tots els poltics (esquerres, dretes, independentistes, etc) i amb el silenci i la inacci cmplice de tothom. Malgrat les pressions del sector privat per tal que el sector pblic inverteixi en els seus negocis, els ritmes estan sent molt lents ja que la crisi ha frenat les inversions. De fet des de la publicaci de lesmentat article al psol han passat coses: el Refugi del Centre Excursionista Montserrat ha reobert (desembre de 2009) i una empresa, havent-se posat dacord amb els amos de lestaci, vol fer activitats tot lany. Aix mateix podem llegir al Regi7 del passat 3 de gener on sanunciava que era previst que passades les festes les persones que menaven el bar la Creu reobririen el restaurant mentre treballaven en un ambicis projecte dactivitats de lleure a laire lliure per a tot lany. Aix doncs, aquest nou pla estratgic promogut segons Regi7 pels ceretans residents a Avi, Pere Mas i Gemma Elias (que no han vist qu sha fet a la Cerdanya?), pretn dacord amb Rassos de Peguera SA que en quatre o cinc anys hi hagi una oferta ldica durant tot lany. Les activitats les farien altres empreses, a escala cooperativa deien els promotors (cooperaci entre empreses sentn). I qu hi volen fer? Doncs des de quads a curses dorientaci fins a una ruta vinculada al Ramon Vila Capdevila i s que per fer diners val fins i tot la vida dun anarquista que va lluitar amb les armes contra tot aquest sistema destructiu nodrit amb iniciatives com aquestes (sobre maquis i turisme veure larticle Territori de la poca vergonya publicat al psol negre nmero 44 corresponent a loctubre-novembre de 2009). Barcelona, tant a nivell regional com internacional. A aquesta aposta van crrer a afegirshi els poders poltics i econmics locals de la Catalunya pirinenca. Si el 13 de gener lalcalde Hereu feia pblica la candidatura Barcelona-Pirineus, lendem el president del Consell Comarcal del Bergued i del Consorci de Turisme de lAlt Bergued, Sergi Roca, feia arribar a lalcalde de Barcelona una carta donant suport i adherir-se a la candidatura pels Jocs Olmpics dHivern 2022 (Bergued Actual 14 de gener de 2010). La voluntat en paraules del mateix Roca s que la candidatura ajudaria a un desenvolupament territorial i econmic del tot necessari. La rapidesa i largumentaci s clara, ja que el Bergued s la comarca amb installacions per als esports de neu ms propera a Barcelona. Roca deia als mitjans: Cal recordar que al Bergued hi ha els Rasos de Peguera, el primer lloc on es va esquiar a Catalunya ara fa ms de cent anys. Tamb hi ha lestaci desqu de Coll de Pal que des de fa anys est treballant per densevolupar un projecte que enllaci amb les estacions de La Molina i Masella i aconseguir una important ampliaci del domini esquiable del qual ja disposa el complex Alp 2500. Quatre dies desprs llegem als diaris que de fet Roca havia ofert a Hereu que el Bergued fos subseu olmpica, remarcant el potencial de la comarca i la necessitat de millorar infraestructures i equipaments de les estacions. Els darrers oferiments que afecten a la comarca sn lanunci del Port del Comte per acollir els salts desqu (10 de febrer). En aquesta mateixa direcci es pronunci tamb el president de la Cambra de Comer de Girona, Domnec Espadal, en oferir Puigcerd com a subseu dels jocs i sollicitar que a la Molina i a la Masella shi organitzin les proves desqu alp (Diari de Girona, 5 de febrer de 2010). En aquesta situaci de demandes i oferiments diversos, ens podem trobar que, en lloc de qestionar el model de creixement, les diferents comarques pirinenques competeixin entre elles per acollir el major nombre de seus i installacions i, per tant, dinversions. Una de les claus centrals de tot plegat la podem llegir al diari Avui el 16 de gener. Sota el ttol de Barcelona tancar costures si t els Jocs sanunciava la voluntat que amb les noves infraestructures Barcelona (llegeixis un model socio-econmic concret) supers els lmits de la ciutat. Concretament a larticle sanunciava que la segona fase de la progressi de la Barcelona-ciutat a la Catalunya-ciutat (2015-2022) arribaria amb la materiralitzaci dalguns projectes, alguns previstos des de fa anys. Laspiraci de construir la Catalunyaciutat, o el que s el mateix, que tot Catalunya esdevingui Barcelona, s fora antiga i profunda. Les seves arrels es troben a linici del segle XX amb el noucentisme de la burgesia catalana i que, progressivament, fou assumida pel conjunt de la classe poltica catalana i pels urbanistes i arquitectes al seu servei. La primera fase daquesta progressi s, s clar, lampliaci del metro amb lL9 i el perllongament de lL2, lestaci de la Sagrera, el tnel dHorta, el tnel de la Conreria, la lnia orbital ferroviria i el Quart Cintur,Contnua a la pgina segent >>

Jocs Olmpis dHivern 2022Aquest lent per aparentment ferm aven cap a la destrucci ha estat animat sobtadament per lestrambtic anunci de la candidatura de la marca Barcelona per als Jocs Olmpics dhivern 2022. Hereu, lalcalde de Barcelona, cerca poder mantenir-se al poder amb un anunci efectista i meditic que recordi la suposada part bona dels jocs olmpics de Barcelona 92. Tanmateix, la voluntat dels sectors econmics que limpulsen, ms enll del manteniment o no dHereu, s tenir lexcusa per tal que sinverteixi en infrastructures i en els seus negocis privats. Aix darrer pesa molt ms que no pas la decisi presa pel PSC de Barcelona, en el congrs que el partit celebr el 2008, de deixar de basar el creixement de la ciutat en grans esdeveniments, com el Frum de les Cultures de 2004 o les Olimpades de 1992. Se certific que aquell model estava esgotat. Malgrat que per a molts progres barcelonins la proposta dHereu s contradictria a les decisions del partit, no ho s tant com sembla: no es tracta de reconstruir la ciutat, sin tot el pas aix s sota el lideratge del poder econmic de

Rasos de Peguera i el desenvolupamentAra fa un any, arrel del centenari de lesqu a Catalunya als Rasos de Peguera vam publicar un article dinvestigaci, al nmero 43 (agostsetembre de 2009) del Psol Negre on denuncivem el projecte de desenvolupament i reobertura que els propietaris del Rasos pretenien portar a terme tot demanant diners pblics per fer-ho. El projecte presentat pels propietaris dels Rasos a la Generalitat de Catalunya constava de dues parts: duna banda, un parc de fauna i flora amb rea desqu nrdic i raquetes i un centre esportiu dalada inclosa. I, daltra banda, recuperar lestaci desqu modernitzada i amb un snowpark incls i ampliant el domini esquiable. Tamb passava per la construcci dun hotel amb 30 habitacions, un cmping i un petit camp de golf. Tot plegat costaria dotze o tretze milions deuros que cercaven en les administracions. En lesmentat article repassavem el conflicte sobre la titularitat dels rasos entre Rassos de Peguera SA i del Centre Excursionista Montserrat de Manresa. Tamb repassvem els pelotazos de la famlia Pujals-Bertran junt amb en Jos Guitard que estan darrere entre daltres de Rassos de Peguera S. A. Finalment, denuncivem com ja havem fet tantes vegades el model de desenvolupament que hi ha darrere de tot plegat. Recordem per exemple la denncia al Parc de la Natura i lampliaci del Berga Resort que vol fer el senyor Barniol del Cmping Berga i denunciat al psol negre nmero 41 (febrer-mar de 2009).

entre daltres. Aquests sn projectes

abusos de poder4V de la pgina anterior >>

que canviaran la fesomia del rerepas de la capital i que han de facilitar la consecuci duna segona fase, amb infraestructures que han de permetre accedir fcilment als Pirineus. Entre les obres hi ha els desdoblaments planificats de les carreteres de BergaBag i de Lleida-Sopeira, el desdoblament futurible del tnel del Cad, la construcci del tnel de la collada de Toses o de la variant de Ribes de Freser. El mateix 14 de febrer Hereu en una visita a Espot (Pallars Sobir) per cercar suports insistia en la necessitat de millorar les infraestructures i segellar una uni irrompible entre els intressos de Barcelona i els dels sectors turstic i de la construcci i dels alcaldes de les comarques pirinenques. El pitjor del cas s que aquestes infraestructures es faran tant s com no, independentment de la celebraci dels Jocs Olmpics. La C-16 s sens dubte un dels exemples paradigmtics de la construcci de la Catalunya-ciutat pensada per i des de Barcelona. Ja als anys 1930 shavia plantejat la necessitat dobrir a Barcelona la Catalunya central i els Pirineus seguint el Llobregat. Per les circumstncies histriques, aquell projecte no es reprengu fins als setantes i vuitantes, moment a partir del qual es constru lautopista de Terrassa a Manresa o sobr el Tnel del Cad. A mesura que es consolidava el Pirineu com lespai de cap de setmana i de vacances de la poblaci metropolitana, quedava cada cop ms justificat la construcci de variants al llarg de la carretera de Manresa a Berga, el seu desdoblament o la seva conversi en autopista. Resten pendents el desdoblament de Berga fins al tnel del Cad i la mateixa ampliaci del tnel. Tanmateix, Barcelona no noms vol estendres fins a Puigcerd; el projecte s ms ambicis: cal arribar fins a Tolosa i, des dall, Pars travessant els Pirineus pel tnel de Puymorens (a la Catalunya Nord). En aquest sentit, diversos ajuntaments daquest eix Barcelona-Tolosa, entre els quals els de Manresa, Berga i Puigcerd, ja han mostrat el seu inters i suport des de la xarxa de municipis de la E-9, constituda el 2008. Els Jocs Olmipics dHivern de 2022 sn noms lexcusa i una justificaci autogenerada. Per Hereu tot s redueix a emmascarar-ho, emotivament, aix: Els meus avis van baixar des del Pallars Juss per construir Barcelona. Ara sha de revertir aquest impuls i donar fora al pas des de la capital (El Peridico de Catalunya, 15 de febrer de 2010). Apaga i vmonos.

Corrupci a la MoianesaLespurna Manresa, febrer de 2010 Tot i que Moi s un poble relativament petit (no arriba a les 6.000 habitants) s un dels pobles ms endeutats de Catalunya. Aquest endeutament es deu a la mala gesti de lequip de govern de Moi, governat per CiU des de fa ms de 20 anys, i a les irregularitats de lempresa municipal Moi Futur S.A. A causa dels alts nivells dendeutament que ha assolit lAjuntament de Moi es va haver de recrrer a un Pla de Sanejament tutelat per a la Diputaci de Barcelona. Aquest Pla de Sanejament preveia un increment fins a l1,10% de lIBI per tal daugmentar la recaptaci municipal. Al mateix temps, preveia retallar de manera significativa les despeses municipals. Tot i les promeses de lAlcalde Montrs de rebaixar lIBI de cara lany 2010, finalment no es pot aplicar aquesta rebaixa ja que incompliria el Pla de Sanejament. La pujada de lIBI (promig de 82%) i la mala gesti municipal van provocar una mobilitzaci venal que va culminar amb la creaci de la Plataforma Moi Diu Prou!. Aquesta Plataforma juntament amb altres partits poltics de loposici han estat investigant els comptes municipals i han denunciat que les irregularitats de la gesti municipal han comportat resultats negatius de tresoreria, els quals van arribar a finals de 2008 a 8,5 milions deuros, deutes bancaris de 8,2 milions deuros i un desequilibri financer de 4,5 milions deuros de la societat municipal MoiFutur S.A. Aquesta empresa ha estat acusada per irregularitats de contractaci dobres. Segons dades extretes de la denncia, dues obres adjudicades per un import inicial total de 4.633.296,44 van ser incrementades, al cap de pocs dies i abans de comenar la seva construcci, fins a la xifra de 9.235.134 , a travs de ladjudicaci directa a les mateixes empreses concessionries, sense nou concurs ni nova concurrncia dofertes. En una daquestes obres es va adjudicar un projecte tcnic de 243.600 euros sense concurs ni expedient de contractaci obert. Les xifres tamb inclouen un reconeixement extrajudicial de crdits per un import de 3.490.884,82 deuros, que corresponen a obres efectuades, sense dotaci pressupostria, en els exercicis 2004 i 2007. ses de lequip de govern de lexercici del 2007 ascendeixen a 17.136 euros, dels quals 1.437 sn extres com licors, tabacs o vins amb marques com Henri Abele R., Martin Codax, Abadal Chardo o Cardhu. Lany 2008 les dietes augmenten a 12.264 dels quals 1.089 euros corresponen a extres. Algunes de les factures daquests pats es feien en caps de setmana. Jordi Huguet i Farr. Aquesta persona va estar involucrada en el fams cas del 3%, acusada lany 2005 pel cobrament de comissions illegals per ladjudicaci dobres quan estava com a Cap drea Tcnica de lempresa Adigsa. Per si no fos prou, aquesta mateixa persona ha estat la qui ha fet el projecte tcnic del nou Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Moi a travs de lempresa Enginyeria Inalba. Per casualitats de la vida aquesta empresa s de Mollerussa, digual procedncia que lempresa adjudicatria duna de les obres gestionades per MoiFutur S.A., la constructora Garrof Roca S.A. I per si no fos prou, alguns mitjans de comunicaci han fet pals que hi ha relacions familiars entre algun membre del Consell dAdministraci amb aquesta mateixa constructora. En resum, les irregularitats en la contractaci de Moi Futur S.A. van encaminades en que la pujada del preu inicial dobra no ha obtingut cap nou concurs pblic i sha adjudicat a la mateixa empresa concessionria. Per tant, es podria extreure que en el concurs inicial dadjudicaci dobres, les empreses constructores hipotticament escollides oferien un preu a la baixa, podent ampliar aquell pressupost a posterior un cop adjudicada lobra.

Passivitat institucionalLes obres gestionades per lempresa Moi Futur S.A., a banda de presentar fortes irregularitats, actualment estan paralitzades. Sn les obres del prquing subterrani, el nou Centre dAtenci Primria (CAP) parada des de fa ms dun any i lEdifici Caserna dhabitatge pblic. Totes elles estan paralitzades per la manca de pressupost i finanament. Aquesta situaci de desequilibri financer i irregularitats va portar a la Plataforma, juntament amb altres partits poltics, a presentar allegacions i cartes de denncia davant el mateix consistori i el Tribunal de Comptes de Madrid, tot i no obtenir cap resposta a les cartes i allegacions. A finals de gener, la Comissi Parlamentria de la Sindicatura de Comptes va rebutjar la investigaci daquest ens dels comptes de lAjuntament de Moi i de lempresa municipal MoiFutur S.A. amb els vots contraris de CiU i PSC.

Un Ajuntament de luxeUna de les coses ms denunciades i que ha aixecat gran indignaci sn les altes despeses de lequip de govern. Les despeses de dietes i locomoci dalgunes membres del govern municipal de CiU, incls lalcalde, no tenen una deguda justificaci documental i les que en tenen marquen unes altes xifres. Segons les dades fetes pbliques al blog de la Plataforma Moi Diu Prou!, les despe-

Mobilitzaci popularDes de la creaci de la Plataforma Moi Diu Prou lany 2009, els actes de protesta han augmentat en el municipi. Aquesta Plataforma ha organitzat xerrades informatives (algunes, fetes al carrer, han estat desallotjades per la policia), accions i campanyes de protesta (banderoles als balcons, accions als plens municipals...) contra la mala gesti municipal. Arran duna de les mobilitzacions portada a terme el dia 11 de setembre de 2009 a lacte institucional de lajuntament amb el convidat Felip Puig (CiU), una persona de la plataforma va rebre una amenaa telefnica de Carme Farrer, esposa de lalcalde. Aquest fet va ser portat als jutjats de Manresa vist per sentncia.

MoiFutur S.A.Aquesta empresa municipal constituda a mitjans de lany 2007 com a Societat Annima, s lencarregada de la gesti i administraci de les activitats econmiques de promoci i construcci dhabitatges socials, aix com daltres installacions relatives a serveis dinters pblic en el terme municipal de Moi. Actualment el seu Consell dAdministraci est format nicament per persones tcniques i membres de lequip de govern (CiU). El president de lempresa municipal s el mateix alcalde Josep Montrs i com a administradors tamb hi sn presents alguns regidors. Entre alguns noms del Consell dAdministraci tamb es troba, en qualitat de tcnic,

Protesta de la Plataforma Moi Diu Prou! en lacte institucional del 11 de setembre de 2009

abusos de poder i laboral5

Vic: La histria es repeteixCirne Sallent, febrer de 2010 Tota la histria de la humanitat ens indica que lxit reproductiu i expansiu de la nostra raa s, ni ms ni menys, que la seva capacitat de adaptar-se al medi, i, quan aquest s massa agressiu o inhspit, el desplaament de la comunitat, tribu o collectiu dhumans cap altres terres ms acollidores. Aquesta capacitat s la que ha donat a la nostra raa lstatus que avui tenim sobre els altres sers vius del nostre planeta. Quasi ens hem convertit en una plaga, en molts casos, devastadora i destructora del propi medi on vivim. Tenint en compte aquests factors, el fenomen que avui diem immigraci, no s ms que un instint natural i necessari pels humans. En tots els llibres dhistria humana es diu migraci, i la dita histria nest plena. Des dels congneres de Lucy, a la zona dels grans llacs dfrica, les tribus celtes, els grecs de la Capadccia, els gots, els visigots, els rabs, els francs, els exiliats de guerres i desastres naturals... tots tenen el mateix objectiu al deixar la terra on han nascut, el de millorar les seves condicions de vida i buscar un lloc on poder portar-la amb dignitat, encara que per desgrcia, algunes migracions fossin violentes i, per lambici dalguns, enfrontessin pobles sencers els uns contra els altres. Pensem que totes les cultures, llenges i progressos de la humanitat no haguessin existit sense aquestes migracions massives de la histria humana. I quan dic totes les cultures, dic TOTES, inclosa aquella que amb tan esfor es defensa des de aqu, a Catalunya. A Catalunya han passat i shan establert moltes comunitats humanes. Coneixem els primitius habitants de les coves, que, sembla ser, van ser descendents dels qui van venir de les sabanes africanes. Coneixem de la cultura del bers, sens dubte filla de les influncies de les barreges de cultures celtes, drudiques i del sud de la pennsula. Desprs vingueren els grecs, els cartaginesos, els fenicis, els romans, els pobles de lest dEuropa i, mes recentment, els rabs i els francs. Som el que som grcies a ells, al popurri de pobles que ens han habitat. En lactualitat, les societats modernes capitalistes han dividit lantigament coneguda com a classe obrera en dos; uns sn productors bsics i els altres sn productors consumidors. Els segons viuen a la part del planeta coneguda com a primer mn. Sn la base del mn capitalista. Aquests habitants viuen duna bona part dels recursos naturals i del treball quasi esclau de la resta del mn. Gaudeixen de serveis bsics de sanitat, educaci manipulada i, amb les almoines dels que veritablement senriqueixen, poden fins i tot comprar o llogar casa, cotxe, roba, internet, etc. Aquesta s la ra dexistir de molta gent i s aquesta forma de vida digna a la que aspiren les altres persones. Tan se val si aquesta vida millor que tan volen els migrats actuals s racional i natural, s la que ells veuen pels mitjans de comunicaci global. Tenen tot el dret com a humans a desplaarse all on vulguin i establir-se all on els hi sembli millor. Tenint en compte tot aix i sabent que actualment nosaltres no som poderosos, sin simples consumidors i productors de la riquesa que uns pocs gaudeixen, i que hem nascut aqu perqu aix ens ha tocat, com s que fem encara cas dels qui diuen que la nostra terra ho s en exclusiva si ni tant sols tenim propietat natural sobre ella? On s la solidaritat humana envers aquells qui han de deixar la seva terra per necessitat? Els fets de Vic, provocats per la decisi dun equip de govern municipal, desesperat per la manca de recursos econmics per atendre les necessitats bsiques de les persones ms desafavorides de la nostra societat immigrants o no -, intentant fer sortir a la llum un problema realment existent en tots el municipis, ha donat ales a les opinions racistes dels ignorants i dels interessats en dividir el poble obrer, que s el mateix a tot el mn. s veritablement criticable la forma en que ho han fet i, encara ms, veure com es desdeien dall que havien dit. Realment s vergonys, per no es pot esperar ms duns poltics que tenen por de la gent a qui governen. Ms aviat sembla que vulguin demostrar que ells tamb poden esgrimir el discurs racista, feixista i ignorant de lAnglada, que no cal votar-lo; ells ho poden fer tant malament com faci falta. Tenen, en definitiva, por de perdre el govern i el poder. Quan els governants opinaven que eren temps de vaques grasses - per a ells i els seus amos -, van voler augmentar el nmero de consumidors fent publicitat per tot el mn dels seus productes i van obrir les fictcies portes del seu parads. Aix com tamb van permetre que empresaris, banquers i especuladors varis explotessin persones de la manera que els dons la gana. Ara doncs, haurien dobligar als qui van acumular grans fortunes a pagar els serveis socials bsics de totes aquelles persones que no poden fer-ho per si mateixes, siguin daqu o no. Aqu no hi sobra cap persona. Els governants del malanomenat primer mn es gasten cents i milers de milions deuros en enviar soldats a fer la guerra pel petroli, aix com inverteixen centenars de milions a rentarse la cara a Palestina. Donen ajudes als bancs i a les multinacionals quan no hi guanyen prou i no sn capaos de reclamar-les quan aquests tenen beneficis. Sabent que aquestes ajudes als bancs surten dels impostos que paguen els consumidors productors, quina confiana poden donar els governants demcrates que ens deixen votar? Els interessos que defensen sn ben clars..I nosaltres? Qu podem fer? No podem fer cas dels rumors que es fan crrer per tot arreu. Si hi ha unes minses ajudes socials, han de ser per a tothom a qui li faci falta. s ms, hem dexigir de nou la renda bsica a crrec dels grans bancs i multinacionals que ens donen la puntada al cul quan no els hi fem falta o no els donem lescandals benefici que ells volen. Hem dajudar-nos mtuament, sense mirar quin s lorigen natal, cultural, religis... hem de pensar que som iguals i totes, a qualsevol part del mn, tenim les mateixes necessitats. Som part duna nica comunitat global i hem davanar cap a una societat on no hi hagi lloc ni per lambici, ni la desconfiana, ni la ignorncia. No podem deixar que els qui ens exploten la vida ens enfrontin. No oblidem la histria, sin, la repetirem.

abusos de poder6

La democrcia que ens prohibeix estendre la roba al balcRoba lliure Manresa, febrer de 2010 En poca de crisis, quan les arques de ladministraci se senten ms buides que mai esquitxades constantment per casos de corrupci, s quan es justifica la necessitat daplicaci de noves ordenances absurdes per incrementar la capacitat recaptatria. La intrusi directa de lEstat en tots els mbits de la vida de les persones, pretn reduir al mnim la capacitat de decisi. En aquesta ocasi, una nova ordenana del paisatge urb, vol prohibir aquells elements que enlletgeixin les faanes de la ciutat de Manresa, amb multes que anirien dels 300 als 3.000 euros. Un acte tan lleig com estendre la roba al balc pot ser multat per considerar-lo incvic. I s que en aquesta ciutat modlica, el qu ms importa s la imatge, no la realitat. De la mateixa manera que soculta la deixalleria, per evitar veure quina enorme quanitat de residus generem, tamb es volen ocultar els aires acondicionats i les antenes parabliques. No fos cas, qestionssim la necessitat daquests productes de consum. Tot i que saugmenta la gamma de colors a utilitzar per a les faanes, es continua delimitant alguns colors prohibits no fs cas que es deixs pas a la imaginaci. Per justificar laplicaci daquesta nova ordenana, es realitz, com ja ve sent habitual, un fabuls procs de participaci ciutadana, amb una mostra de la democrcia ciutadana que impulsen que sol tenir una participaci mxima duna cinquantena de persones de les ms de 70.000 censades a la ciutat. Sens dubte, aquesta ordenana no afecta al terrorisme urbanstic impulsat des de fa temps per constructores i immobiliries que han acabat amb edificis histrics del Barri Antic com el qu hi havia al carrer hospital de Manresa. Aix com tampoc limitar lactivitat dels culpables daberracions arquitectniques com el prquing de la Plaa de la Reforma, ledifci de la nova Seu Judicial o laniquillaci de la Fbrica Nova. Per a totes elles, les activitats poden continuar tranquillament sense problemes. Tampoc parla dels rtols de bancs i empreses diverses; de les tanques publicitries que embruten la ciutat o dels polgons industrials que estan acabant amb les veritables zones verdes de la comarca. Aquesta nova ordenana, que suneix a les existents, mostra el model de conscienci de la poblaci a travs de les multes. Suneix a aquelles que ja delimiten activitats com la manera en qu hem de treure a passejar els gossos, els llocs on hem dorinar o la manera de queixar-nos (amb pintades no, sobretot!). Suneix tamb a la tendncia generalitzada deliminar qualsevol smbol divergent. Perqu per mantenir neta la ciutat, tamb es paguen els bitllets de tren a persones sense casa per tal que sen vagin de la ciutat, o sidentifica i extradita a persones sense papers perqu no siguem conscients del malestar que provoca el nostre nivell de vida a la resta del mn econmicament empobrit. Aix s la democrcia: un sistema que ens prohibeix estendre la roba al balc.

Vaga de fam al CIE Zona FrancaTrencant murs Manresa, febrer de 2010 A inicis de febrer, diverses persones recloses del CIE Zona Franca de Barcelona, van comenar una vaga de fam per exigir la seva llibertat i denunciar les condicions pssimes en qu es troben all. A Espanya hi ha 10 Centres dInternament per a Estrangers oficials, dos centres destncia temporal, a ms de centres informals de dubtosa legalitat. Aquests centres han sigut creats suposadament per retenir els estrangers que es troben de manera illegal a lEuropa Fortalesa i esperen a ser expulsats. Per la realitat s que es tracta de presons tancades amb sistemes de seguretat, horaris fixes i celles com la resta de presons. Amb la reforma de la llei destrangeria sha ampliat la permanncia a 60 dies. El CIE Zona Franca va ser inaugurat a lagost del passat 2009 per substituir el de la Verneda que ja havia estat denunciat per ONGs i fins i tot el Defensor del Poble, per les seves condicions miserables, en un soterrani sense pati ni llum natural. Lactual centre de Zona Franca va ser presentat com una millora, per la realitat s que shi han accentuat les caracterstiques penitenciries, amb seguretat electromagntica, celles amb barrots, videovigilncia, visites de familiars amb restriccions... En nombroses ocasions shan denunciat tortures i maltractes per part de la policia nacional que gestiona aquests centres i sumant-hi les condicions en qu es troben les persones privades de llibertat que all es troben, no s destranyar que shi gesti la revolta. Aquesta vegada, la vaga de fam la va comenar una persona georgiana que seria expulsada, per daltres shi van sumar rpidament de manera espontnia. Aquesta situaci va durar diversos dies amb que aix suposava per a la seva salut i sense cap tipus dassistncia mdica. Els mateixos presos han comentat que la Policia Nacional, per tal dobligar-los a abandonar la vaga de fam, els ha amenaat i apallissat. Finalment, van voler expulsar a un dells i els van introduir per la fora en un avi, per aquest va continuar resistint, cridant i donant petades a dins mateix de lavi. Davant daix, va aconseguir aturar la seva prpia expulsi, tot i que continua internat al CIE Zona Franca. A dia davui, diverses persones continuen en resistncia i en vaga de fam per la seva llibertat. LLIBERTAT PER A TOTES LES PRESES! TRENQUEM ELS MURS DE LAPARTHEID EUROPEU! l

Ordre de recerca i captura per a lencausat del KubotanSolidari Manresa, febrer de 2010

Just abans dacabar aquesta edici, el jutjat penal n12 de Barcelona ha ems una ordre de recerca i captura contra Alfonso H., el jove condemnat a tres anys de pres pel cas kubotan.Els fets pels quals sel processa es remunten al maig del 2007. Una manifestaci per la llibertat dexpressi convocada per lAssamblea dOkupes de Barcelona fou cercada pels Mossos dEsquadra, que agrediren a diverses persones amb un punx anomenat Kubotn. Davant les mltiples provocacions, una persona encaputxada es defens tot propinant un cop de puny contra un Mosso dEsquadra. Sacus a lAlfonso de ser lautor material del fet. Durant el judici, els advocats de la defensa esgrimiren reiteradament que la utilitzaci del kubotn no est contemplat dins del codi intern que regula ls darmes per part del cos dels Mossos dEsquadra, i que

per tant, actuaren illcitament. Aquest fet hauria dhaver estat ms que suficient per a absoldre lAlfonso. La secci 15 de lAudincia Provincial de Barcelona (la mateixa que conced la llibertat provisional de Flix Millet) aval la condemna de 3 anys de pres i 4000 euros dindemnitzaci interposada a lAlfonso. La magistrada Maria Jess Solana Talavera, ha ems recentment una ordre de cerca i captura abans que es resolgus lindult interposat pel condemnat. Durant els ltims mesos, moltes han estat les activitats i accions desenvolupades per a difondre el cas i per a exigir la llibertat de lAlfonso. Solidaritat Activa amb lAlfonso! Llibertat presos i preses!

abusos de poder7

Mn Sant Benet i CiU: lapropiaci dun lloc simblicHiram Gascoigne Manresa, febrer de 2010 turistes no acaben de ser els esperats. Tanmateix Caixa Manresa ha aconseguit convertir-lo en un lloc referent quant a convencions i congressos de grans empreses, associacions i think tanks, que han comptat amb la presncia de personatges com Jordi Pujol, Felipe Gonzlez, Felip de Borb, Ferran Adri..., i tota una llarga llista dempresaris i poltics (ja siguin convidats o b necessitats de fer-se la foto o compartir taula amb algun personatge meditic).

El poder simblic: espiritual, poltic i econmic de Sant Benet de BagesPer entendre la relaci entre Sant Benet i CiU cal primer fer una referncia histrica daquest lloc de concentraci de poder i daspiracions poltiques. El monestir de Sant Benet de Bages, al terme de Sant Fruits de Bages, per situat just davant de Navarcles, fou un dels principals poders senyorials de la Catalunya central des del segle X fins a inicis del segle XIX. La comunitat benedictina de Sant Benet era propietria duna considerable superfcie de terres agrcoles i forestals, infraestructures (ponts, molins, canals...) i edificis; cobrava impostos; tenia jurisdiccions judicials i senyorials... Amb la revoluci liberal el seu poder san substituint pel de lEstat (prdua de jurisdiccions i propietats), amb la conseqncia que el monestir fou clausurat i san degradant al llarg del segle XIX. Parallelament, al costat shi construren fbriques txtils i una colnia industrial. Des de la burgesia catalanista (ancorada en la Renaixena, el noucentisme i el modernisme) anaren sorgint reclamacions i propostes de rehabilitaci daquell edifici, al ms pur estil del romanticisme, que buscava les arrels de la catalanitat en els espais de poder del feudalisme, en lart romnic i la religi cristiana. En aquest context, a principis del XX fou comprat per la famlia del pintor Ramon Casas, que el rehabilit parcialment i lampli amb noves dependncies, i el convert en una residncia destiueig. Tanmateix amb el franquisme el monestir fou abandonat de nou i continu el seu procs de degradaci. Finalment, a principis dels 2000, Caixa Manresa el compr, juntament amb la fbrica i la colnia industrial, amb lobjectiu de rehabilitar el conjunt i convertir-lo en un important complex turstic i de restauraci, de convencions i congressos, i dinvestigaci en alimentaci i salut. Lelecci de Caixa Manresa no fou innocent, ja que havia estat carregat amb un fort poder simblic per part de la burgesia catalana. Des de la seva inauguraci, lxit del complex Mn Sant Benet ha estat relatiu. Les xifres de turistes que el visiten i, especialment, el perfil dels

Lapropiaci de CiU: lesperit de Sant BenetEn aquest context cal entendre laposta de Convergncia i Uni per convertir Mn Sant Benet en el seu fort, dissenyada i dirigida per David Mad, secretari executiu de Comunicaci i Estratgia del partit (i, com a tal, director de la campanya electoral dArtur Mas). Segons ell el complex pot esdevenir el fort habitual de trobada per a actes importants, tal com ho express per a Regi 7 (28-12-09). En el darrer any CiU shi ha reunit en dues ocasions. El primer cop fou el 21 de mar de 2009, on shi celebr el Consell Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), durant el qual, a ms de laprovaci de diversos informes poltics, saprovaren les llistes dels candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya daquest 2010, sense establir-ne lordre definitiu, i la llista dels candidats a les eleccions al Parlament europeu del juny daquell any, establint a Ramon Tremosa com a nmero . El segon cop ha sigut aquest passat 17 de gener de 2010, data en la qual shi celebr el Consell Nacional de CiU. Lnic punt de lordre del dia era laprovaci i nomenament dArtur Mas com a cap de llista de les eleccions al Parlament. Aix mateix, David Mad anunci que, en el cas que CiU guanyi les eleccions, el partit hi celebrar tamb el seu primer Consell Nacional desprs de la victria electoral i, possiblement, de qu seguirien. En aquest sentit la voluntat s vincular aquest lloc amb els xits de CiU. Tcnicament la celebraci dels consells nacionals a Sant Benet respon a una modificaci dels estatuts del partit, duta a terme el juliol de 2008. Segons implanta el nou articulat, els Consells nacionals cal fer-los, almenys un cop a lany, fora de la regi metropolitana de Barcelona: s a dir,

Diversos dirigents de CiU a Sant Benet no reunir la cpula del partit en un hotel de Bellaterra, com s habitual. Al marge daix, des de CiU sapunten dos motius principals per convertir Sant Benet de Bages en la seu dels consells i altres actes dimportncia. En primer lloc, un destrictament geogrfic. Per a molts el Bages, i per extensi la Catalunya central, representa el cor de Catalunya. CiU aposta per representar polticament aquest cor, tant en un sentit metafric (el cor de Catalunya: lnima, lessncia de la catalanitat i del pas) i territorial (la Catalunya central s un punt despecial atenci pel partit nacionalista, ja que s un dels seus feus quant a vots obtinguts i, alhora, que el PSC i ERC els ha anat prenent). El segon motiu s simblic, en relaci amb la concentraci de poder espiritual, econmic i poltic. Per CiU el complex de Sant Benet de Bages s una combinaci de tradici i modernitat i t la vocaci dexcellncia. En aquest darrer sentit sentn que sabandoni Bellaterra, que no t ni simbolisme ni pica! La connexi simblica entre el projecte de CiU, Mn Sant Benet i Catalunya es produeix a diferents nivells discursius, la combinaci dels quals dna com a resultat el que Artur Mas, durant el Consell nacional de 17 de gener, va definir com a esperit de Sant Benet. En primer lloc, i recorrent al passat, sestableix una associaci entre el monestir de Sant Benet, sempre referit com destil romnic (malgrat els diferents estils arquitectnics existents acumulats al llarg de 10 segles), i la histria (millenria) de Catalunya i les arrels de la catalanitat. Daltra banda, i en aquest cas recorrent al present i al futur, amb la reforma del complex de Sant Benet es vol representar un esperit destinat a la reconstrucci del pas (desprs de la desfeta que representa el Tripartit i la crisi econmica) i que vol portar-lo a viure amb tota modernitat el segle XXI. Concretament es fa referncia a emular a la gent que va reconstruir el monestir, s a dir, a Caixa Manresa. Abans de Mas lestratgia desenvolupada per David Mad ja va ser aplicada per lagrupaci de CiU de Manresa, al capdavant de la qual hi ha Alexis Serra. En un escrit que public labril de 2009, poc desprs del primer Consell nacional celebrat a Sant Benet, Serra ja reivindicava el rol de Mn Sant Benet i Caixa Manresa com a exemples a seguir. En tercer lloc, sassumeixen tamb aspectes de la comunitat cristiana benedictina (fundada per la persona que fou Sant Benet). En aquest sen tit Artur Mas reinterpret la regla de Sant Benet (que data del segle VI i que es resumeix en pax, ora, et labora) per tal de definir lestratgia electoral: una campanya pacfica i sense atacs al Tripartit. Ja Ramon Tremosa, durant un mting per a les eleccions europees, havia fet s de la regla de Sant Benet, criticant el Tripartit tot utilitzant la mxima Si el pare abat no s bo, no fa falta la regla. Si s dolent, no hi ha cap regla que el salvi. s obvi que aquesta estratgia recrrer al simbolisme dels llocs o de la histria no s gens nova. En el context catal, a ms, no ha sigut lnica en la precampanya de les eleccions al Parlament daquesta tardor; s el cas dEsquerra Republicana de Catalunya (ERC): a finals de setembre de 2009 Puigcercs es va fer ungir candidat a la vall de Nria, amb el santuari de fons, i rematant-ho amb una process fins dalt de tot del Puigmal. ERC no noms es va avanar uns mesos a la proclamaci del candidat en un lloc simblic del catalanisme, sin que a ms ho va fer en un lloc associat durant molt de temps a Jordi Pujol, que hi anava dexcursi cada dos per tres.

abusos de poder i histria8

Els noms dels carrersMilicianu & Pep i tu Berga, febrer de 2010 Si vols saber quina s la ideologia hegemnica duna societat un mtode senzill i molt revelador s fixar-te en els noms dels seus carrers i places. Lexemple de Gironella s especialment clar: lavinguda principal de la poblaci durant el perode republic va portar el nom de Joaquim Penina ve de la poblaci que fou el primer afusellat a causa de les seves idees anarquistes per la dictadura dUriburu a Argentina. Ara i des de la transici el nom de la via s Avinguda Catalunya. A Berga des de fa anys hem volgut visibilitzar aquest fet, per mostrar el conflicte entre dominants i dominats i ho hem fet a travs de mitjans diversos. A Berga, com la majoria de poblacions, els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intellectuals del poder, burgesos i altres perles. Tots ells homes dordre, i tots ells duna moral i historial repugnant. Gent poderosa que van exercir molt patiment, per activa o per passiva, als seus contemporanis que no van ser poderosos. A Berga en aquesta colla de malparits, pares de la ptria i la cristiandat els diuen Berguedans illustres. Naturalment la gent no ens hi fixem en aquests elements simblics, tot i que no deixen de ser un smbol ms de la nostra esclavitud. Fins i tot hi ha qui s fan de la mare de Du, de les capelletes, de militars com Manso Sol o capellans castrenses com Mossn Armengou. Per b, sempre hi ha hagut i sempre hi haur esclaus agrats, xivatos i llepaculs. El mes de febrer de 2005 el Centre dEstudis Josep Ester Borrs va iniciar una campanya per tal de dignificar els noms dels carrers de Berga. La qesti que ja havia estat abordada anys enrere per aquest collectiu, tornava a sortir a la llum arrel de qu lAjuntament de Berga feia pblica la intenci de cercar noms per a un nous carrers que estaven obrint-se a diferents punts de la ciutat. Aprofitant el moment es van presentar vint-i-cinc propostes per aquests nous carrers. Tot i el carcter llibertari de lentitat que proposava els noms, i malgrat la realitat de la lluita obrera del passat segle XX, la proposta contenia persones de totes les ideologies relacionades amb el moviment obrer bergued, i especialment va incloure totes les dones que es van poder biografiar. Ms concretament, la proposta tamb sollicitava que el carrer de Mossn Espelt torns a dir-se ngel Guimer (personatge no gens sospits de ser un revolucionari) com en el perode republic, ja que lesmentat capell com havia explicat en Ramon Casals Ramonet Xic havia sigut una persona de moral ms que qestionable (en Ramonet explicava que va violar i deix embarassada una noia). Per aquest motiu, ell mateix va sollicitar el canvi de nom al llavors alcalde senyor Farguell, el qual en va fer cas oms. Lesmentada proposta del centre destudis no va obtenir ni tan sols resposta, tot i que en sort reflectida a la premsa va posar a la palestra la qesti. Un any i mig desprs, el mes de setembre de 2006, la famosa jornada de protesta contra lOrdenana de Civisme de Berga comenava amb una acci festiva que consistia en canviar els noms dels carrers just amb aquelles propostes del 2005. El tema va caure molt malament, sembla ser que aquest fou dels elements que ms van esperonar lalcaldada de les 22 multes. Ancdotes reveladores: alguns membres de la xaranga del Casal Panxo que en veure que es canviaven els noms dels carrers va marxar carrer Major avall casi corrents, i larticle al diari Avui del mossn meditic senyor Ballarin indignat i despotricant dels anarquistes de Berga i del seu portaveu el psol negre. Al 2007 ja amb el bloc nacionalista al poder (CiU amb el suport puntual per reiterat de la CUP) els del centru vam tornar a presentar la instncia on es manifestava entre altres coses que: estem farts que la cultura que es fa i se subvenciona a Berga sigui rncia, autoritria i ms propera al carlisme que a la ra illustrada. Aquesta instncia que tornava a proposar els vint-i-cinc noms del 2005, contenia la novetat de demanar, a ms, els segents canvis de noms: la plaa de les Fonts per plaa Josep Bertobillo (miner torturat salvatgement durant tres dies a la caserna de la Gurdia Civil que existia en aquesta plaa, i finalment assassinat a Vilada el novembre de 1949). La plaa Mossn Josep Armengou per Plaa Josep Vilella (masover de Santa Eugnia igualment assassinat per la Gurdia Civil desprs de ser torturat el novembre de 1949) i el carrer de Mossn Espelt per carrer de Josep Puertas (miner torturat i assassinat en aplicaci de lanomenada llei de fugues per la Gurdia Civil el novembre de 1949, juntament amb els anteriors). Aquesta vegada com que feia ben poc que manaven els convergents van tenir lamabilitat de parlar amb nosaltres tot i no respondre formalment la instncia, i res tot va quedar aix. Cap novetat que no sabssim fins llavors. Dies desprs els carrers que demanvem que canviessin de nom apareixien canviats, a part de pintades a la faana de lexcaserna de la Gurdia Civil on van torturar abans de ser assassinats al 1949 els nostres companys Puertas, Bertobillo i Vilella. Recentment, la ciutat de Tarragona ha concedit el nom dun carrer a lanarquista i militant de la CNT Josep Ma. Alom (el Catllar, 1909Tarragona, 1993), tot i que com era desperar el consistori socialista no ha volgut deixar cap constncia oficial de la seva densa vida anarcosindicalista i de difusi de la cultura llibertria; tan sols es remarca el seu crrec com a conseller de cultura i primer tinent dalcalde a lAjuntament de Tarragona en representaci cenetista (1936-1937). Tanmateix, aquest fet suposa un petit acte de justcia en favor de la recuperaci de la memria histrica de lanarquisme catal, que tots els demcrates i mitjans afins sescarrassen a criminalitzar fins a la sacietat, o amagar sota la catifa des de la transici. A veure si aquest gest inspira a ms dun de la poltrona municipal berguedana... Enguany a la ciutat de Berga, des del Centre dEstudis Josep Ester Borrs i lAteneu Columna Terra i Llibertat sestan preparant actes i accions encaminades a reprendre la lluita pels noms dels carrers, posant-ho en relaci genricament amb altres necessitats i reivindicacions com la creaci duna sala laica pels enterraments (actualment dexclusivitat eclesistica) i amb la impulsi duna campanya ms mplia per a lapostasia a la nostra comarca.

Alguns noms proposats per als carrers de BergaJOSEP PUERTAS PUERTAS, miner, anarcosindicalista bergued (Drcal, Granada 1902-Vilada, Bergued 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la Gurdia Civil el 14 de novembre de 1949.

JOSEP ESTER BORRS MINGA, anarquista de Berga. Militant de la CNT i les Joventuts Llibertries de Berga. Voluntari al front, sexili a Frana on fou membre de la resistncia al grup Ponzan. Va anar a parar al camp de concentraci de Mathaussen i sen va sortir amb vida. Va ser president de la Federaci Espanyola de Deportats i Internats Poltics ajudant a moltssims exiliats a regularitzar la seva situaci a Frana.

RAMONA XANDRI RIBERA, PERETANA, treballadora del txtil, destacada anarcosindicalista (1903-?). Militant de la CNT fet pel qual va patir la pres.

RAMON VILA CAPDEVILA conegut com a Caracremada, Marato, Capit Raymond o Llaug, segons els perodes de la seva actuaci (Peguera, Bergued 1908 - Castellnou de Bages 1963). Destacat anarcosindicalista, actiu a la vaga general revolucionria de 1932, membre de la CNT i les Joventuts Llibertries. Voluntari al front a la columna de Ferro. Destacadssim maqui a Frana contra els nazis i a Espanya contra Franco. Un veritable heroi bergued per la causa de la llibertat i lanarquia. Va morir lluitant contra la injustcia com va fer tota la vida. Aquest s que s un bergued illustre i no els que aix anomenen.

JOSEP BERTOBILLO MOLAS, miner, anarcosindicalista bergued (LHospitalet de Llobregat, Barcelons 1925-Vilada, Bergued 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la Gurdia Civil el 14 de novembre de 1949.

JOAN VILELLA, pags, llenyataire i masover de Santa Eugnia, collaborador de la resistncia antifranquista, va ser assassinat per la Gurdia Civil el 14 de novembre de 1949.

JUST LACAU PERALTA, msic i anarcosindicalista de Berga, (Barbastre, Huesca 1884 Berga 1954). Mestre, msic i anarcosindicalista des dels anys vint, va ser alcalde de Berga en representaci de la CNT des del 20 doctubre de 1936 i al 26 doctubre de 1937. Va morir en la misria.

MARCELl MASSANA BANCELLS mecnic, militant de la CNT i de les Joventuts Llibertries (Berga 1918Mas Letallet. Foix 1981). Anarcosindicalista destacat, actiu durant la guerra com a voluntari al front i molt conegut per la seva tasca en la lluita contra la dictadura franquista.

MARIA TARRS TARRS, CANYETANA, anarquista berguedana. Militant de la CNT, secretria de les Joventuts Llibertries i caixera la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Berga. En acabar la guerra es va haver dexiliar a Frana.

RAMON CASALS ORRIOLS RAMONET XIC (Berga 1908-Err 2001). Anarquista bergued, membre de la CNT i les Joventuts Llibertries de Berga. Intensa activitat anarcosindical al txtil a final de la dcada dels anys vint. Durant al guerra va anar voluntari al front i va tenir responsabilitats a lAjuntament de Berga en representaci de la CNT. En acabar la guerra es va exiliar a Frana.

JOAN BARAT AGON, forner, sindicalista i poltic bergued, militant dERC, de la UGT i del PSUC de Berga (Berga 1905-Barcelona 1939). Durant lpoca republicana va militar a ERC, tanmateix en arribar la guerra i crear-se la UGT i el PSUC, safeg en aquest sindicat i en aquest partit. Va entrar a lAjuntament junt amb Josep Soler Ros. En acabar la guerra va ser detingut i fou afusellat al 18 de juny de 1939 al Camp de la Bota junt amb Josep Soler Ros.

abusos de poder9

Si quin contamina paga ... Quen recicla ha de cobrar!BONAVENTURA MOLERO COROMINAS, MOLAS, llauner, sindicalista i poltic bergued, (Avi, Bergued 1909-Berga, Bergued 1984). Cap a finals dels anys vint va comenar la seva militncia obrerista, afiliant-se al CADCI i organitzant-lo a tota la comarca del Bergued, ell en fou el mxim responsable. Marxista convenut en arribar la guerra va ser el mxim responsable del PSUC i la UGT a Berga. Va anar voluntari a la guerra. En acabar la guerra es va exiliar i va ser membre de la resistncia francesa contra els alemanys. Va morir a Berga el 1984. a Berga i milita a la UGT clandestinament. El febrer de 1949 va marxar cap a Frana a causa de problemes amb el patr pel qual treballava. El juliol de 1950 va marxar cap a Xile, on fou del Centre Catal; al desembre de 1952 va marxar al Per, on shi va estar fins 1955, any en qu marx a Estats Units, on va ser del Centre Catal, arribant a la secretaria i on tamb fou soci del Consell Nacional. Al juny de 1957 es va traslladar a Mxic, on va ser de lOrfe Catal de Mxic, arribant a ser sotssecretari daquest i on va dotar el premi Pi de les Tres Branques dels jocs florals, durant alguns anys. Al 1976 va tornar a Berga, posteriorment va anar a viure a terres gironines, establintse finalment a Vidreres on va morir el 7 de gener de 1998. El seu cos va ser traslladat a Berga. Jon MCGorron Manresa, febrer de 2010

Hasta cuando los actuales movimientos ecologista/vecinales dejaran de jugar el santurrn y estpido papel de departamento gratuito de marketing de la ltima mutacin capitalista: el eco-softfascismo?

trabajo gratuito y desinteresado separando y acarreando a los distintos contenedores los diferentes materiales. As como se pide a los ciudadanos *responsables y solidarios *que incrementen significativamente el espacio de sus viviendas -caro y escasodestinado a la seleccin y almacenaje de residuos. En suma, en un contexto en el que todos y todo se rige por la lgica mercantil del beneficio, se pide que los ciudadanos sean los nicos que acten con la lgica opuesta del sacrificio. b) *Socializacin de costos*: los ayuntamientos ofrecen gratuitamente espacio urbano (econmica y funcionalmente muy valioso) para el emplazamiento de ms y ms contenedores de todos los colores y han de asumir en la prctica muchos ms costes directos e indirectos generados en el tratamiento de residuos. Estos costes

MARIA MARQUS CASADESS, resistent berguedana (Sant Corneli, Bergued 1917- Berga 1978). Destacada membre annima de la resistncia antifranquista a Berga. Enlla clau per a levasi de gent perseguida a Frana.

Tesis:1- Tenemos un marco econmico, legal y fiscal que global, estructural y racionalmente estimula el despilfarro asociado a la lgica comercial- publicitaria y, por ello, es un gran incentivador de la produccin de residuos. Proceso en el cual las empresas muy, pero que muy privadas, obtienen incuestionables beneficios econmicos a partir del contravalor degradacin ambiental. 2- Por imperativo fsico se impone una evidencia: usar y tirar tanta materia y energa tiene unos impactos ambientales crecientes y, a largo plazo, insostenibles. 3- La oscura intuicin entre la ciudadana de la existencia de peligros y amenazas asociadas a la contaminacin y la destruccin irreversible del medio ambiente genera una difusa ansiedad. Uno de los objetivos clave del CC-P ser canalizar esta ansiedad hacia actividades compulsivas y psquicamente gratificantes que reconstruyan virtualmente una percepcin de seguridad. Estamos hablando de una vasta operacin de intoxicacin que tiene por objeto el permitir una descarga de ansiedad sin que sta produzca efectos potencialmente peligrosos para La Corporacin. El objetivo ltimo ser difuminar todo potencial de conciencia y accin cvica ecolgicamente coherente, polticamente crtica y econmicamente subversiva. El CC-P ha encontrado en el reciclaje uno de esos rituales mgicos y exorcistas de todo mal ecolgico mediante el cual la ansiedad ante la degradacin ambiental se transmuta en unos rituales masoquistas y estereotipados, tales como: a) Penitencia necesaria y en pro de la salud planetaria*: el CC-P culpabiliza y apela a la sensibilidad ecolgica de la poblacin para que sta realice un

prestamos para disminuir los impactos negativos generados por actividades econmicas privadas. Esto, por supuesto, si no queremos seguir desempeando nuestro tradicionalmente estpido papel. Se puede y debe fijar un precio por kilo de las diferentes materias recuperadas. Precio arbitrario, ecolgica y polticamente acordado por la ciudadana, que deben recibir organizaciones y entidades ciudadanas representativas (AAVV, distritos, ayuntamientos, etc.) y poder as incrementar sus recursos netos para la mejora ambiental y social de sus entornos directos, concretos y palpables. 2) Si esta medida se acompaa de una congelacin en las tasas de recogida de basuras, cobrar como ciudadanos el reciclaje implica que como consumidores encarecemos sensiblemente los envases y embalajes: esta va im-

FLORENCI GUIX VILAJOSANA, militant del POUM i de la CNT de Berga (Berga 1906-Caracas 1985). Es va exiliar a Prada (Frana) i va ser el principal impulsor i organitzador de lAssociaci de Berguedans a lExili al 1946. Al 1949 va marxar a Veneuela i all sincorpor al Centre Catal de Caracas. Va dirigir la revista Senyera i va ser fundador del Moviment de Solidaritat Catalana de Veneuela. Fou tresorer, vicepresident i president de la junta del Centre Catal de Caracas.

ALFONSA BUENO VELA, sindicalista berguedana, militant de la CNT (Moros, Saragossa, 1919? -Toulouse 1979). Llibertria berguedana que va participar en la famosa xarxa devasi del grup de laragons Ponzan i que va patir els horrors dels camps dextermini nazis.

ANTONI FERRAGUT PARERA, treballador del txtil, destacat anarcosindicalista bergued (Barcelona 1924-Berga 1984). Durant la guerra civil (1936-1939) va formar part de les Joventuts Llibertries. Durant la dictadura franquista seguir afiliat a la CNT, clandestinament. Al 1977 va participar en la reorganitzaci de la CNT, sent secretari del sindicat txtil. Va morir al 1984.

MIQUEL BUENO GIL, miner, marbrista i anarquista bergued, membre molt destacat de la CNT i la FAI. (Moros, Zaragoza 1882Mauthausen 1944). Va participar en els fets de Fgols de 1932, com a milici durant la guerra civil, al grup devasi Ponzan contra els nazis i finalment va morir assassinat a la cambra de gas.

Altres carrers dedicats en genric a: LA COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: columna de llibertaris que marxaren al front voluntaris i on van anar la majoria dels antifeixistes de Berga. ELS BERGUEDANS ASSASSINATS I REPRESSALIATS PEL FRANQUISME ELS BERGUEDANS ASSASSINATS ALS CAMPS DEXTERMINI NAZIS ELS BERGUEDANS MORTS A LEXILI

son sufragados en gran parte va impuestos. Adems de los econmicos, existen otros costes funcionales que tambin han de ser estoicamente soportados por todos en bien de los equilibrios csmicos e interplanetarios: prdida de espacio urbano, ruidos, malos olores, contaminacin visual, etc.

plica tcnica y econmicamente estimular estrategias y lgicas comerciales realmente ms ecolgicas. 3) Como es fcil suponer, los puntos anteriores sern quimeras en tanto en cuanto la ciudadana organizada sea incapaz de organizar con razonable xito autnticas huelgas contra el actual sistema de recogida selectiva.

AGUST MONS BARRIOL, NIN, sindicalista bergued, membre de la CNT de Berga (Barcelona 19111943). Va ser membre del Comit de Milcies Antifeixistes en representaci de la CNT. Acabada la guerra fou afusellat acusat dun crim que no va cometre. El van afusellar al 31 de juliol de 1943 al Camp de la Bota.

Sntesis:Como consumidores pagamos y alimentamos la expansin de la publicidad y el incremento de envases y embalajes y como ciudadanos hemos de continuar pagando y trabajando gratuitamente en bien de la galaxia. El efecto final es devastador: al mismo tiempo que se extiende el reciclaje hay un constante aumento en la produccin de residuos por cpita y se incrementan las tasas e impuestos para su tratamiento. Esta imagen es digna de Marx (Carlos no, Groucho): Estamos subiendo unas escaleras mecnicas que bajan a mucha ms velocidad!Otras opciones? 1) Cobrar como ciudadanos el trabajo y los servicios que como ciudadanosPara refuerzo y ampliacin de argumentario en total sintona con artculo: Basuras: si pago, no separo (http://www. rebelion.org/noticia.php?id=98137) me remito al apartado PAUSA PUBLICITARIA (I): EL TIMO DEL RECICLAJE pg. 35-37, del libro CONSUMO, LUEGO EXISTO. Poder, mercado y publicidad (http://www. letra.org/spip/IMG/pdf/Consumo_Luego_Existo._Poder_mercado_y_publicidad. pdfo http://www.somnisdesperts.org/pdf/ consumoluegoexistopodermercadoypublicidad.pdf) Algunos de los prrafos han sido extrados de estos documentos.

BENET COMELLAS FREIXA, pintor i contable, destacat militant bergued de la UGT i el PSUC (Berga, Bergued 1914-Vidreres, la Selva 1998). Durant la guerra civil va impulsar i organitzar la cooperativa de pintors adherint-se a la recent creada UGT berguedana. Va ser un dels representants ms destacats de la UGT a lAjuntament. Empresonat lany 1939. Al 41 torna

abusos de poder10

Cansades de tanta pacincia mesuradaQualsevol com tu Manresa, febrer de 2010 Desprs de veure lefervescncia de la revolta grega ens queda preguntarnos per qu tan a Catalunya com a la resta de lEstat Espanyol es viu sota un estat dhipnosi collectiva que fa que el descontentament general no es converteixi en mobilitzacions. Mentre ms de quatre milions de persones es troben a latur a lEstat Espanyol, els beneficis obtinguts pels bancs superen els 12.000 milions deuros. Mentre 1.300.000 persones a Catalunya viuen per sota el llindar de la pobresa el Banco Santander dEmilio Botn ha obtingut uns guanys de 8.943 milions, un increment dun 0,7 % respecte lany anterior. Mentre lEstat ajuda als bancs, les cues al INEM es tornen interminables. Mentre tothom sha destrnyer el cintur, el sou dels poltics no deixa daugmentar. Els discursos oficials parlen de la necessitat de mantenir la calma en un moment complicat; de lesfor collectiu que hem de realitzar esperant a qu la situaci mica en mica millori. Per aix no ha fet ms que comenar. De la mateixa manera que augmenta la pobresa, augmenten el nombre de delictes. s la interrelaci lgica duna societat que mica en mica va caient pel seu propi pes. Latur ha augmentat un 28,97 % en un any a Catalunya; el nombre de presos un 5 %, arribant als 10.525. Lluny de laprofitament de la situaci que pretenen els grups xenfobs amb les seves argumentacions, les persones immigrants sn les ms perjudicades per la crisi: prop dun 22 % de les aturades sn persones immigrants i bviament sense contar les milers que es troben sense papers que no compten per a les xifres oficials. Malgrat centenars de persones se sentin obligades a viure al carrer i milers incapaces de pagar les seves hipoteques, 457.000 pisos romanen buits a Catalunya. Tot i la responsabilitat directa dels bancs, immobiliries i constructores en la crisi, aquestes continuen les seves activitats amb ajudes de les administracions. ditats i falses aparences. Copiant els models de la televisi rosa, la societat buscava la felicitat en anar de compres, tenir un cotxe gran i desfogarse en caps de setmana de disfressa, tot imitant les vides irreals dels que observvem passius asseguts al sof davant la pantalla. Lespectacle no va ser mai nostre, per ens el van servir ben endins en safates de plata. Ara, aquells castells de cartes shan esvat en una sola ventada. Qui des dun inici no va voler participar del joc del consum fins a morir i les travetes per guanyar la cursa, ara pot ms o menys esquivar les conseqncies de la desesperana generalitzada. Per qui es va creure les mentides de la llibertat del telfon mbil i els avantatges de demanar crdits illimitats als bancs, sembla estar en un estat de xoc sense saber com absorbir el cop dhaver perdut tot un model de vida que malgrat penjar de nvols de cot molt fluix, era atractiu i llaminer. Quan perdem quelcom preuat, sigui la mort dalg que estimem, sigui un somni que sha desmuntat, solem viure un procs de dol. Quan aix ens passa, primer solem negar el que ha succet, fer com si no passs res i esperar que tot torni a ser com abans. En aquest punt segurament es troba molta gent, optant per quedar-se a casa amb els seus mal de caps, dormint per deixar passar el malson, de cervesa en cervesa al bar o embovant-se davant el televisor, esperant que surti en Zapatero amb laspirina que far passar el mal de cap. Per com esperem que ens tregui del forat qui ens hi ha posat? Aviat comenar a ser hora dassumir el qu ens est passant, indignar-nos perqu amb crisi o no ens han estat robant la vida, reconixer-nos amb les nostres misries i sobretot retrobar-nos al carrer amb les i els que estan igual. Des del mn empresarial, es pensen que estem de rebaixes i es coacciona a la gent perqu treballi per qualsevol preu. No et queixis que encara sort que tens feina, ens diuen. Per si continuem intentant salvar noms el propi cul, al final sens encetar de tant de deixarlo a merc de qui ens explota.

Volen desallotjar Can KristuUnx de Can Kristu Manresa, Febrer de 2010 Can Kristu est en perill de desallotjament. Volen fer desaparixer aquesta casa, que tamb ha servit per realitzar algunes activitats com ara concerts, exposicions, xerrades o passis de vdeo. LAudincia Provincial de Barcelona demostr una vegada ms a qui protegeix posant-se del cant dels poderosos: en aquest cas, dels democrtics Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, legalment propietaris de limmoble. Nosaltres sabem que Can Kristu s ms nostra que seva, per qu lhem arreglada i hi hem fet vida. Estem pendents de qu s faci efectiva la sentncia de desallotjament que est prevista en principi per al dia 11 de mar. En tot cas, ens seguirem confrontant amb ungles i dents contra el poder establert

El Bages no se nescapaEl Bages no s cap oasi dintre tanta desolaci. Segons dades de lObservatori del Bages, durant el 2009 es realitzaren 13.156 contractes menys que lany anterior. El nombre de contractes indefinits caigueren el doble que els temporals, demostrant una vegada ms laprofitament de la crisi per part de lempresariat. A la capital de comarca, el 16,2 % de poblaci es troba sense feina; en poblacions com Sant Vicen de Castellet, Navarcles o Castellgal, ja supera el 19 %. Els EROs en empreses continuen sense fre. Iberpotash ns un exemple, afectant als 790 treballadors que fins al moment t contractats. El desmentallament de Pirelli escenifica perfectament la paradoxal situaci en qu ens trobem: tot i les cruels formes utilitzades per acomiadar les treballadores, durant les escasses mobilitzacions realitzades ni tan sols es crem un sol pneumtic a lespera de les promeses realitzades pels sindicats verticals, que quedaren altre cop en paper mullat.

Salvis qui pugui... o recuperar de nou els carrersFins ara la manera en qu sha fet front a la situaci ha estat un salvis qui pugui collectiu; el continuar amb lindividualisme tan caracterstic de la nostra societat demcrata. Lherncia directa de la desmobilitzaci produda amb la tan cacarajada transici. Unes viuen grcies latur cotitzat o a les ajudes estatals. Altres comencen a entrar en leconomia informal tan caracterstica dels pasos econmicament empobrits. Alguns com nosaltres, ms agosarats, apostem per lokupaci dhabitatges, lexpropiaci individual dels supermercats o lautogesti mitjanant petits horts. Uns darrers no han tingut ms remei que optar pel robatori o latracament, que per desgrcia, no afecta normalment als responsables de la situaci en qu ens trobem. Per aquesta desbandada general que de moment ens salva el cul, no pot continuar. Qu passar quan sacabin els subsidis datur i les ajudes estatals? Qu passar si continua empitjorant la situaci? O es busquen respostes collectives o ens haurem dacostumar a lemergncia de violncies individuals (no sempre ben encaminades) als carrers. I ni les cmeres ni les policies hi podran fer res, perqu no sn la soluci sin part del problema com han demostrat deu mil vegades en les manifestacions dels estudiants, dels pagesos o dels anti-sistema. Fins quan durar aquesta maleda pacincia que tan caracteritza a la nostra societat? Fins a quina edat han daugmentar la nostra jubilaci per qu sortim de nou al carrer, recuperem lacci directa i ens organitzem de nou entre iguals? Que ressonin els tambors de la resistncia. Per qu Grcia s un exemple del qu saconsegueix amb la lluita frria. I sempre ens quedar lesperana de la imprevisibilitat de les insurreccions.

Les Bigues entra en procs judicialAprenent de malabarista Manresa, Febrer de 2010 Desprs duna suspensi i un ajornament, el 10 de febrer es va realitzar el judici contra lokupaci de Les Bigues al jutjat per va penal nmero 3 de Manresa. Tres persones van ser imputades del delicte dusurpaci del b immoble situat al carrer Puigterr de Dalt nmero 14. Dos daquestes van declarar que van okupar la vivenda per manca de recursos econmics i com a mecanisme de denncia contra lespeculaci urbanstica. Les dues persones van expressar que van enviar una carta via burofax per fer saber de lokupaci a la propietat. La tercera persona imputada va declarar que no tenia res a veure amb lokupaci. Aquesta persona va ser identificada pel carrer dies desprs de lokupaci. En relaci a aquesta tercera persona, va ser quan dos efectius dels cos dels Mossos dEsquadra van declarar, com a testimonis, informacions diferents a latestat policial. En latestat es feia constar que la identificaci es va produir al carrer mentre que les declaracions van expressar que la persona va ser identificada al sortir de la casa i que la persona va admetre la seva vinculaci amb lokupaci. La testimoni de Fecsa-Endesa va declarar que ledifici estava en runa i en unes condicions no habitables. Aquesta declaraci va ser desmentida per la declaraci duna de les okupants, ja que va aportar els informes tcnics de lorganitzaci Arquitectes Sense Fronteres el qual feia pals que lhabitatge no estava en perill desfondrament. La defensa de les imputades va demanar labsoluci de les tres persones i la inadequaci de la via penal per aquest cas. La fiscalia i lacusaci particular de Fecsa Endesa han demanat una petici de pena multa de 6 mesos a 9 euros per dia. La sentncia ha estat absolutria.

De lestat de xoc a lacceptaci de lesfondrament del castellEn els darrers 20 anys, desprs de la Transici forada i els temps de passar pgina als esdeveniments histrics que van protagontizar els nostres avis i vies que van lluitar per unes societats ms lliures, ens vam construr castells de privilegis, como-

Des dels boscos: resistncia contra la MAT DOSSIER 11

resistencia contra la MATLa retrica del desenvolupament sostenible, tan enarborada durant les rodes de premsa dels qu ostenten el poder, cau pel seu propi pes. A hores dara, poques posen en dubte qu lhecatombe s real. No hi pot haver un desenvolupament sostenible, per qu tot desenvolupament (ents des de lptica occidental) suposa destrucci. El canvi climtic, la desaparici de centenars despcies en perill dextinci, la cada vegada ms freqent presncia de catstrofes naturals, sn els smptomes evidents de qu estem en la lgica dun sistema necroflic. Un sistema que li agrada la mort i que s a travs de la mort que se sustenta. Per qu avui en dia leconomia ha declarat la guerra a la humanitat i al planeta sencer. La xarxa dinteressos s tan gran i complexa que ja no podem controlar quines sn les repercussions dels nostres actes ni quines conseqncies t el nostre nivell de vida. Sens fa difcil relacionar que la mica de benestar que poc a poc ens van desballestant a les explotades del primer mn, ha begut de lespoli econmic dels pasos empobrits econmicament. Que el funcionament dels nostres telfons mbils o del combustible dels nostres cotxes beu dels cadvers que inconscientment hem provocat amb les guerres a lfrica o lOrient Mitj. La prctica de la construcci per la construcci produda per la bombolla immobiliria, ha estat una de les causes que ens ha portat a lactual situaci de crisi econmica. De la mateixa manera, el desenvolupament pel desenvolupament, s el qu ens portar si no hi fem alguna cosa, a la fi del planeta. Les ciutats shan convertit inevitablement en el centre de lextermini del planeta, en lapoteosi del consum. La ciutat s irrespectuosa de per si. Des del cotxe que sutilitza, a lasfalt que es trepitja; de la roba que es llueix a la llum que ens enlluerna; tot provoca poc a poc, i de mica en mica, destrucci. s per aix que una defensa de la vida al Planeta ha danar ms enll de proposar un canvi en la manera en qu marxem de vacances; de reduir la velocitat dels vehicles a les perifries de les grans ciutats; de proposar petits trams de carrils-bici envoltats de formig. Ha de ser una defensa ferotge i salvatge, sense concessions. Una lluita com la qu ens proposen les companyes que des de fa uns mesos okupen el teric emplaament de la torre 114 de la MAT.

,

Des dels boscos:

Des dels boscos: resistncia contra la MAT DOSSIER 12Volem aclarir que criticar intensament la barbrie de la Molt Alta Tensi s denunciar sense miraments linsaciable gana de les grans ciutats, s declarar la guerra contra les gestions i infraestructures de lEstat (Govern, Generalitat, Ajuntaments) i el seu cap, el capitalisme. Aquesta organitzaci social que es basa en la cobdcia i la voracitat ms impunes, en lindividualisme i en lamor etern al benefici... tot aix ens fa mal, encara que es disfressin com a Plans E, millores elctriques, de vacunes de la grip A, de trens dalta velocitat o davenos televisius digitals.Des dels boscos, Okupaci forestal contra la MATDes de principis del passat mes doctubre una cinquantena de persones okuparen el previsible emplaament de la torre 114 de la MAT per oposar-se frontalment a la construcci daquesta lnea elctrica de 400.000 volts que travessar Catalunya i que pretn connectar-se suposadament al Marroc i Nord dfrica. Aquesta zona s important geo-estratgicament per qu cont grans bosses de gas natural, ofereix moltes possibilitats a lhora dimplementar lenergia solar i grans facilitats a nivell fiscal i laboral. La Mat consisteix en una lnia prevista per vendre els excedents de producci energtica de Frana provinents de les nocives centrals nuclears. Sha justificat com una infraestructura necessria per subministrar energticament algunes aberracions com el turisme de les comarques gironines, el Tren dAlta Velocitat o per seguir augmentant la capacitat de consum de la ciutat de Barcelona. s a dir, sha justificat per potenciar el mateix turisme que ha arrasat la costa brava amb la construcci constant de segones (i terceres residncies). Per apostar pel tren elitista del TAV que sha endut durant els ltims anys prop del 80 % del pressupost de Renfe mentre els trens de rodalies fallaven una vegada i una altra. Per impulsar una vegada ms un consum irrefrenable a la ciutat de Barcelona mentre els camps van quedant cada vegada ms despoblats. El tram que coneixem, i sest construint (SentmenatBescan), s noms una petita pea que formar una anell de flux energtic que rodejar tot el Mediterrani. Els interessos econmics sn evidents, en un moment que el model financer ha perdut el seu fil (la construcci) ha de trobar noves vctimes, i una dels ms importants s lenergia. Ja sigui nuclear, solar o elica; interessen grans centrals que es puguin vendre i connectar a aquesta autopista energtica. Lactual model energtic estatal s lhereu del dissenyat des dels despatxos franquistes, i qui en treu suculents beneficis sn les empreses hereves de loligarquia franquista. Durant la dcada del 1960 es van comenar a construir grans centrals hidroelctriques (la major part construdes per presos en forma de treballs forosos) i grans centrals trmiques. Totes inaugurades amb molta pompa pel mateix Franco. Comenava un perode en el qual el model energtic es definia per la centralitat, el monopoli i per la necessitat dautopistes energtiques capaces de transportar lelectricitat a diferents punts del territori. A la dcada dels anys setanta comencen a construir-se les primeres centrals nuclears de lestat (la primera Vandells I). Les caracterstiques del model sn les mateixes de la dcada anterior, amb lafegit de tots els riscos, perills, poder i amenaces que acompanyen a lurani.

El tram que coneixem, i sest construint (SentmenatBescan), s noms una petita pea que formar una anell de flux energtic que rodejar tot el MediterraniActualment el 56 % de lenergia elctrica produda a Catalunya prov de les centrals nuclears. Els esforos per presentar-la com una energia neta per no emetre CO2 en la producci delectricitat fa pensar que volen fer pujar aquest percentatge. Actualment, el model energtic dissenyat als luxosos despatxos europeus segueix la mateixa lnia: on pocs sen beneficien dels guanys econmics i moltes en pateixen les conseqncies (siguin persones, flora o fauna); la de consumeix fins a rebentar; la que pocs decideixen com, quan, qu i perqu, imposant la seva opini com una veritat inqestionable.

Algunes empreses que financen la MATRed Elctrica Espaola Monfo S.L. Elecnor Terroca Treballs S.L. Inelgir Estavanell Grues Gell Eulen(empresa de seguretat privada amb participaci de JM Aznar i Jaime Mayor Oreja)

Accionistes : UBS Fidelity International Limited SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales) Endesa Banco Santander Unin fenosa Enel Viesgo HSBC Bank

Des dels boscos: resistncia contra la MAT DOSSIER 13Plantar-se enfilades als arbresArreu del planeta hi ha experincies semblants al Bosc Okupat AntiMat. Alguns dels referents es troben per exemple a Anglaterra, on a mitjans dels anys noranta hi havia trenta campaments simultanis sobre el recorregut duna mateixa carretera. La majoria dels campaments van ser desallotjats, per el govern va desestimar entre el 80 i el 90 % de nous projectes de carreteres. 9 ladies s tamb una okupaci forestal en un bosc celta, dalta importncia arqueolgica i natural, on es volia fer una cantera; ara, desprs de nou anys de lluita han guanyat el judici i han parat les obres de la cantera. Un altre exemple vigent i molt actiu el trobem a Tasmnia on el profit econmic est arrassant la selva, estan talant arbres centenaris per convertir-los en paper de wc. A part de viure i crear al bosc okupat fan accions on es volen talar els arbres, suposant situacions tenses, ja que els treballadors sn autnoms endeutats per adquirir la maquinria necessria que defensen fermament, i la lluita esdev en un pla ms personal i cos a cos. A part dels que hem esmentat hi ha ms exemples a Blgica, Holanda, Frana, lAmaznia, etc. Sigui per aturar carreteres, aeroports, canteres, expansi de ciutats, laboratoris, qualsevol smbol del progrs; com tamb un bosc en si, defensar un espai natural que sobreviu a la barbrie. Sn totes elles motivacions per una okupaci forestal. El de la torre 114 s el primer bosc okupat de la pennsula. Semblances les trobem amb la gent contra el TAV dEuskadi que van penjar-se dels arbres durant uns dies per intentar frenar les obres, per no per crear un campament ni un espai de vida i convivncia (cosa que s fan amb la campada anual contra el TAV de 10 a 15 dies de durada que installen cada any en un punt diferent afectat per les obres del tren). Tamb en trobem amb lokupaci dels pobles abandonats per intentar frenar les obres del pant dItoiz, al mateix temps que es creaven nous espais de vida. Al Bosc Okupat AntiMat shi troben diferents individualitats unides per la lluita contra la industrialitzaci, algunes sn de les mateixes Guilleries, daltres venen daltres boscos darreu, daltres shi han sumat per lafinitat de crtica al sistema en general i contra la MAT en particular. No estem okupant noms per salvar aquest trosset de bosc. No ens queixem de qu aquesta infraestructura passi pel costat de casa nostra. El nostre discurs va ms enll. Sokupa la torre 114 a les Guilleries com a Euskal Herria se sabotegen mquines del TAV. Es lluita des dels boscos de Sant Hilari com el MEND actua a Nigria per defensar el Delta del riu Nger, els mapuches a lAraucania o el Front dAlliberament de la Terra ho fa en diversos pasos del mn amb la seva estratgia descentralitzada. s una prctica ms de resistncia contra lactual sistema de domini. No demanem un soterrement de les lnees elctriques o un recorregut alternatiu. Ho volem impedir, ens hi oposem frontalment.

Leconomia ha declarat la guerra a la humanitat, la xarxa dinteressos s tan gran i complexa que ja no podem controlar quines sn les repercussions dels nostres actes ni quines conseqncies t el nostre nivell de vida. Una gran majoria de gent reconeix que darrere la prctica totalitat de les guerres sescriuen en majscula els noms del petroli, els diamants, el gas natural, els minerals, lexplotaci ms salvatge, etc. I aix no vol dir altra cosa que els nostres cotxes, electrodomstics, mbils, ordinadors, carreteres, urbanitzacions, roba, joies, etc. La nostra vida aixecada sobre lagonia dun mn que mor. I aqu, a ms petita escala, passa el mateix. Quants interessos samaguen rere la MAT? Quants diners sapilen i ens impedeixen veure que i qui hi ha realment darrere les grans infrastructures?Ja les podeu anar traient

Des daqu, des dels boscos, des don els rebels, els fora de la llei, els maquis i els conspiradors sempre shan amagat i organitzat... des don satracaven diligncies reials, des don es ballaven vora el foc danses populars, des don encara avui podem ser invisibles i sentir-nos protegits... des daqu convoquem a aquells a qui la MAT els treu la son.Des dels boscos, okupaci forestal contra la MAT

Des dels boscos: resistncia contra la MAT DOSSIER 14

Per que Okupar els boscos?Els boscos no tenen portes ni parets, ni panys que shagin de rebentar i desprs tornar a tancar. El bosc s de tothom. Qualsevol persona pot acostar-se al bosc okupat i formar-ne part durant el perode que li sembli, una tarda, una setmana, uns mesos... Est sent loportunitat per reunir a molta gent diferent per amb una causa comuna. No tothom es pot quedar a viure, per hi ha moltes maneres de collaborar. La gent del poble (St Hilari Sacalm) els porta menjar, material, o debaten una estona sobre el desenvolupament i la industrialitzaci mentre munten un pont de mico. Hi ha vria gent que forma part del projecte amb implicacions diferents. Es fan assembles espontnies en altres indrets per recolzar la lluita, un sopador a un centre social de Saragossa, alg que fa un cartell, un blog. Hi ha un munt de suport de la gent de la zona o de ms enll. s un indret de lluita amb connexi amb qu es defensa, abusant el menys possible de la industrialitzaci i de pas molestant les obres de la MAT. La lluita contra la MAT no neix aqu, ja shan fet manifestacions, accions, recollida de signatures..., per aqu agafa un caire diferent. No es demana, simpedeix. No es parlamenta, shan plantat i hi posen el cos per dir NO. No a aquest sistema que abusa de la producci, consum i industrialitzaci; que per definici destrueix tot el qu li suposi benefici. No s una lluita contra una empresa en concret o per defensar un bosc. Va ms enll, va contra el sistema que permet que aquesta empresa tali larbre per fer la MAT i tot el qu aquesta lnia elctrica sustenta. Com ens deien elles: Plantarl