41 revistaimodependència de les ulleres. 24 la fundació imo és una de les primeres entitats...
TRANSCRIPT
41 REVISTAIMO
L’IMO acull la tercera edició del congrés Trends in retina | Barcelona, a la primera línia de l’oftalmologia | Experiència en oculoplàstica i innovació en estètica oculofacial | Augmenta la cirurgia de cataracta, també per a la presbícia | Totes les claus sobre la DMAE | La Fundació IMO s’uneix a l’IAPB i intensifica la seva tasca preventiva i d’investigació | Gabor, una realitat de ficció | Xerrem amb la cuinera Mireia Carbó
Enfocats en la retina
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es
LA R
EVIS
TA IMO
1
La promesa de les teràpies gèniques, la revolució de les injeccions intraoculars, els avenços en quiròfan i l'arribada de la telemedicina van ser alguns dels temes més destacats del III Trends in Surgical and Medical Retina, un congrés de referència per als especialistes, el principal desafiament dels quals és prolongar la bona salut ocular dels pacients.
2
La cirurgia de cataracta és una de les operacions més practicades i la seva demanda va en augment, no només per l'envelliment de la població sinó també per l'ús precoç d'aquest procediment com a opció per a corregir la presbícia, ja que cada vegada són més els pacients amb vista cansada que volen reduir la seva dependència de les ulleres.
24
La Fundació IMO és una de les primeres entitats espanyoles a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB), amb l'objectiu d'ampliar l'abast de les seves campanyes de prevenció i d’acció social, com també dels seus estudis genètics, que actualment afronten ambiciosos reptes.
34
La ceguesa no va impedir a Gabor Bene ser el director de fotografia d'un documental sobre el projecte d'Ulls del món a Bolívia. Ens explica com va ser l'experiència i quins són els seus propers reptes, que afronta després de recórrer un camí d'acceptació en què la discapacitat visual ha deixat de ser una limitació.
38
Amb motiu de la celebració d'un programa de ràdio en directe a l'IMO, vam rebre la visita de la xef Mireia Carbó, qui ens revela que la seva recepta de l'èxit és atrevir-se a provar coses noves. Aquesta visió optimista l'ha portat a obrir la seva pròpia escola de cuina, on a més de compartir els seus trucs, ensenya els seus alumnes a gaudir de l'experiència entre fogons.
44
Núm. 41
La portada de la nostra revista torna a estar dedicada a la celebració d'un congrés internacional de gran projecció, el Trends in Sur-gical and Medical Retina, a l’organització del qual dediquem els nostres esforços durant molts mesos per aconseguir reunir a l’IMO més de 300 oftalmòlegs. Respecte a les anteriors edicions d'aquesta trobada, que ha arribat ja a la tercera edició, ens enorgulleix veure com hem crescut i, sobretot, com ho ha fet la subespecialitat. Hem fet passos importants en la millora de la qualitat visual i de vida dels nostres pacients i, precisament, la voluntat de seguir avançant és el que ens impulsa a compartir aquest repte amb els nostres col·legues de professió.Pel mateix motiu, hem volgut participar de manera activa en els congressos de tres prestigioses societats oftalmològiques que han tin-gut lloc, simultàniament, a Barcelona, on s'han reunit més de 8.000 especialistes. Poques vegades una ciutat aconsegueix congregar tants professionals d'un mateix àmbit, la qual cosa, més enllà d'apropar-nos a experts de tot el món, ens fa valorar també el potencial i l'alt nivell local.Aquesta confiança en l'aportació que des d'aquí podem realitzar també ens motiva per estendre la tasca de la Fundació IMO, que s'ha unit a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa amb l'objectiu de contribuir a reduir els casos de pèrdua de visió evitable. Som davant d'un projecte de gran magnitud que, tanmateix, volem afrontar i materialitzar mitjançant accions concretes.Prova d'aquest compromís és que els resultats de tres anys de tasca intensa de prevenció i d’acció social són cada vegada més palpables en les zones on actuem amb campanyes de diagnòstic precoç entre la infància desfavorida. Fins i tot els nostres projectes d'investigació bàsica, una cursa de fons, han començat a donar fruit amb troballes importants en relació amb les patologies oculars hereditàries.Entrem en detall en tot això al llarg de les següents pàgines, encara que som conscients que, mentre acabem d'escriure aquestes línies per fer balanç i tancar l'any, la nostra activitat no s'atura. Com tampoc no ho fa l'afany de superació de persones que, com nosaltres, perseveren amb una mirada il·lusionada cap al futur, ja sigui entre fogons –la xef Mireia Carbó– o perseguint la millor fotografia cine-matogràfica, a través dels ulls dels altres i de l’experiència i del talent propis (Gabor Bene). Amb la seva veu concloem aquest número de la revista i ens preparem per afrontar el 2016 amb energies renovades.
Dr. Borja Corcóstegui
EDITORIAL
SUMARI
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert Buendía,Josep Maria AmbròsFotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:[email protected] Telèfon 93 253 15 00
LA R
EVIS
TA IMO
2
IMO | EN PORTADA
TRENDS IN SURGICAL & MEDICAL RETINAIII
Experts de tot el món aborden per tercera vegada a l’IMO el futur de les malalties retinals
CONSERVAR UNA VISIÓ ÚTIL PER A TOTA LA VIDA, REPTE PRINCIPAL DE L’OFTALMOLOGIA ACTUAL
IMO | EN PORTADA
La tercera edició del congrés Trends in Surgical and Me-
dical Retina, cita de referència internacional dirigi-
da pel Dr. Borja Corcóstegui, va aconseguir atraure
a l’IMO més de 300 oftalmòlegs de tot el món, els
quals van debatre el mes de maig passat les últi-
mes novetats de la subespecialitat. Segons els ex-
perts, aquest camp es troba "en un moment decisiu"
i el principal repte és "aconseguir que cada vegada
més pacients puguin conservar una visió útil tota la
vida", ja que patologies retinals com la D
MAE es troben entre les causes principals de
ceguesa i tenen una gran prevalença en persones
d'edat avançada.
LA R
EVIS
TA IMO
4Nova generació de tractaments
Des de l'anterior edició del Trends in Surgical and Medi-
cal Retina, celebrada el 2013, una de les línies que més
ha avançat és la de les teràpies gèniques: una apos-
ta de futur que, com apunten els especialistes, cada
vegada està més a prop. La seva eficàcia ha estat de-
mostrada en estudis que ja han arribat a l'última fase
prèvia a la comercialització i, per això, es presenten
com la propera generació de tractaments i ofereixen
solució a malalties oculars hereditàries incurables
avui dia.
Perquè això sigui possible, el primer pas és el di-
agnòstic genètic, "la clau per aplicar les teràpies gè-
niques" segons la Dra. Anniken Burés. Com explica
la retinòloga de l’IMO i coorganitzadora del congrés,
"identificar el gen alterat és imprescindible per poder
substituir-lo; una estratègia que requereix una anà-
lisi individualitzada de cada pacient candidat i que,
com més aviat es dugui a terme, millors resultats
permetrà obtenir".
Aquí rau la importància d'instaurar el diagnòstic
genètic des del primer moment en què es detecta la
patologia, per tal d'evitar-ne la progressió i la con-
següent degeneració de la retina. Tanmateix, i com
adverteix Burés, "la realitat és que el diagnòstic ge-
IMO | EN PORTADA
nètic encara no es fa per rutina", una idea que van
coincidir a destacar els experts congregats a Barcelo-
na i que representa una de les limitacions principals
a superar.
Injeccions intraoculars més duradores
Un altre dels grans reptes de la disciplina té a veure
amb les injeccions de fàrmacs intraoculars, que en
l'última dècada ja han revolucionat el tractament de
nombroses patologies retinals i que en els propers anys
es preveu que segueixin perfeccionant-se per reduir la
dependència dels afectats.
Després d'aconseguir que un 70% de les persones amb
DMAE humida mantingui o recuperi visió, en contrast
amb el 20% que ho feia abans, i d'evitar la cirurgia en 1
de cada 5 casos, especialment en patologia associada
a la diabetis, l'objectiu ara és utilitzar fórmules més
eficaces i duradores. És a dir, "obtenir millors resul-
tats per a la visió amb un menor nombre d'injeccions",
apunta el Dr. Rafael Navarro, del Departament de Re-
tina i Vitri de l'IMO i membre del comitè organitzador
del congrés. Segons l'especialista, "aquest avenç millo-
rarà ostensiblement la qualitat de vida dels pacients,
que no hauran d'anar tan sovint a l'oftalmòleg".
LA R
EVIS
TA IMO
5
I quines són les vies per aconseguir-ho? A més d'es-
tar treballant en medicaments de llarga durada i en
combinacions de diferents fàrmacs i estratègies, els
especialistes mundials confien en l'avenç cap a tracta-
ments d'alliberament sostingut, que, segons aclareix
el Dr. Navarro, "consisteixen a col·locar a la retina un
petit dispositiu que va alliberant aquests fàrmacs de
manera continuada durant tres o quatre mesos, en lloc
de cada mes aproximadament, com requereixen les in-
jeccions intraoculars actuals".
Cèl·lules modificades que fabriquen fàrmacs
En paral·lel amb el desenvolupament d'aquest tipus de
dispositius, el Dr. José García-Arumí, de l'equip de re-
tinòlegs de l'IMO, explica que s'estan duent a terme
altres estudis, en aquest cas en fase I, que es basen
a "injectar en la retina cèl·lules modificades genèti-
cament per augmentar-ne la capacitat natural de se-
gregar substàncies que van en contra dels factors que
danyen la retina, els quals produeixen, per exemple,
neovascularització o edema macular".
En altres paraules, "són cèl·lules que fabriquen fàr-
macs que ajuden la retina a funcionar", malgrat que
una de les dificultats és aconseguir que aquestes cèl·lu-
les sobrevisquin una vegada trasplantades en un teixit
d'estructura tan complexa com és la retina. Per això,
s'introdueixen en una càpsula porosa que els permet
nodrir-se del líquid de la cavitat vítria i seguir vivint.
Si es confirmen els bons resultats inicials, "és pro-
bable que d’aquí a uns quants anys aquestes teràpies
Reduir la dependència dels pacients per evitar que la malaltia suposi una limitació és l'objectiu que persegueixen tant les noves fòrmules d'injeccions intraoculars i sistemes d'alliberament sostingut com la telemedicina
IMO | EN PORTADA
siguin una realitat i millorin no només la visió dels pa-
cients, sinó també la càrrega del tractament, ja que
l’efectivitat és de més d'un any i evitarien haver de sot-
metre’s mensualment a injeccions intraoculars".
Control exhaustiu des de casa
Moltes afeccions retinals, com la DMAE o la retino-
patia diabètica, són malalties cròniques i, a causa de
l'augment de l'esperança de vida i de les innovacions
que han reduït els casos de ceguesa, creix la demanda
de persones que requereixen un tractament continu-
at i un seguiment mèdic llarg. Per a aquests pacients,
la telemedicina pot esdevenir una gran aliada, ja que
els permet monitoritzar l’evolució des de casa, sense
necessitat d'acudir a la consulta oftalmològica pràcti-
cament cada dues setmanes per tenir un bon control.
Com asseguren els especialistes de l’IMO, "la teleme-
dicina no substitueix una visita mèdica però sí que pot
LA R
EVIS
TA IMO
6ser una aproximació fidedigna i pot aportar dades de
gran utilitat". Gràcies a l'ús de tecnologies avançades i
fiables, les mesures preses setmanalment amb aplica-
cions mòbils dissenyades específicament per a això fan
possible detectar reactivacions mínimes de la patolo-
gia, de manera que l'oftalmòleg sàpiga quan aplicar el
tractament just en el moment requerit.
Obtenir informació detallada que orienti la presa de
decisions és el propòsit d'una plataforma digital ben
completa que l'oftalmòleg nord-americà Mark Blu-
menkranz va presentar en el Trends in Surgical and Me-
dical Retina i que consta de diferents tests per a smart-
phones que avaluen l'agudesa visual, la deformitat en la
mirada o l'alteració en la sensibilitat al contrast.
Selfies de la retina
Un pas més és la possibilitat de fer retinografies amb
el propi telèfon; autèntiques selfies de la retina. Amb
aquesta finalitat, el Dr. Blumenkranz i el seu grup de
recerca estan treballant en un sistema que, mitjançant
un adaptador de plàstic i una lent acoblats al mòbil,
permetrà al pacient compartir amb l'oftalmòleg imat-
ges del seu fons d'ull en qualsevol instant i des de
qualsevol punt del món. "Això, més enllà de millorar
el pronòstic de cada individu, facilitarà la realització
d'estudis amb gran quantitat de dades de pacients de
diferents països, que, analitzades per experts, repercu-
tiran positivament en la salut pública i en el progrés
mèdic i científic", va comentar Blumenkranz a l’IMO.
Per la seva banda, la Dra. Burés opina que un dels
reptes més ambiciosos del sistema sanitari actual és,
precisament, la prevenció de malalties, "mitjançant
mètodes que en facin possible la detecció precoç per
iniciar el tractament en els primers estadis". Hi pot
ajudar en gran mesura l'autodiagnòstic de mà de la
telemedicina, una prova més de la important contri-
bució de la tecnologia a la visió i a la qualitat de vida
dels pacients.
Alta definició en quiròfan
Els avenços tecnològics també han marcat la diferèn-
cia en els quiròfans, on la incorporació d'equipaments
d'última generació per visionar la retina ha fet que els
cirurgians puguin dur a terme les operacions amb la
màxima precisió. En aquest sentit, una de les novetats
més valorades pels retinòlegs assistents al congrés va
ser la integració de l'OCT (Optical Coherence Tomography)
a l'equip quirúrgic.
Així ho van destacar el Dr. Stanley Chang, pare de la
vitrectomia moderna, i el Dr. Borja Corcóstegui, qui
IMO | EN PORTADA
LA R
EVIS
TA IMO
7
IMO | EN PORTADA
A més d’oferir presentacions de gran actualitat, l'ambi-
ciós programa del congrés també va incloure una ses-
sió de cirurgia en directe, en què els especialistes en
retina quirúrgica de l'IMO (els doctors Corcóstegui, Gar-
cía-Arumí i Mateo) van compartir davant els seus col·le-
gues oftalmòlegs tècniques sofisticades amb l'aplicació
de l'última tecnologia.
"La cirurgia en directe sempre és un repte" –assegura
el Dr. Corcóstegui– "ja que significa obrir els quiròfans
per mostrar, en viu, què passa en una operació en un
moment concret". No hi ha filtres, ni edicions, ni re-
peticions i, per això, representa una oportunitat única
d'aprendre dels millors en el maneig de casos reals. Com
sosté el Dr. Mateo, "aporta el coneixement dels petits
gestos, els petits detalls que diferencien l'execució d'uns
i d’altres cirurgians i que moltes vegades no s'aprecien
en els vídeos, amb l'objectiu d'avançar i de discutir qui-
na és la millor manera de tractar els pacients".
Per això, el Dr. García-Arumí remarca la importància
del caràcter dinàmic i participatiu de la sessió, on "no
només estan involucrats els cirurgians i moderadors
sinó tots els assistents, cosa que permet treure profit
dels dubtes que puguin sorgir i del feedback entre l'audi-
tori i la sala d'operacions".
“La cirurgia en directe sempre és un repte”
LA R
EVIS
TA IMO
8
IMO | EN PORTADA
explica que "la reinvenció d'aquests aparells, fins ara
utilitzats només com a instruments diagnòstics en
consulta, ens permet obtenir imatges transversals de
la retina en alta definició, fet que aporta un nivell de
detall que no podem aconseguir amb els instruments
habituals". Com que parlem d'un teixit extremament
prim (uns 200 microns), aquesta "petita revolució" ha
suposat un gran salt en les intervencions de retina.
Arribada de la cirurgia en 3D
La cirurgia oftalmològica també se suma a les ten-
dències més innovadores amb l'aplicació d'un sistema
3D que l'alemany Claus Eckardt va mostrar de forma
pionera al Trends. Tot i ser un dels pocs oftalmòlegs
del món que l'utilitza actualment, es va mostrar con-
vençut que, a curt termini, "la majoria de col·legues
deixaran de mirar pel microscopi i passaran a mirar
per la pantalla".
Es tracta d'un procés que requereix certa adaptació,
ja que suposa un canvi radical en la manera d'operar,
si bé el Dr. Eckardt té clar quins en són els avantatges:
"proporciona més qualitat i definició i una millor este-
reòpsia (sentit de profunditat). A més, té el valor afegit
que la imatge òptica esdevé una visió digital, sobre
la qual poden fer-se ajustos de gran utilitat, especial-
ment en casos difícils, per treballar amb unes vistes
perfectes".
LA R
EVIS
TA IMO
9
IMO | EN PORTADA
ponents referents a la subespecialitat procedents de 9 països
intervencions de cirurgia en directe des de 4 dels quiròfans de l’IMO
presentacions, agrupades en 9 sessions, a càrrec dels millors experts
laboratoris patrocinadors, amb la participació de 45 delegats comercials
inscrits nacionals i internacionals i un 92% d'assistència el dia de l'esdeveniment
24
9
46
14
344
Aquestes són algunes de les xifres que posen en relleu la magnitud d'un congrés que, des de la primera edició el 2011, no ha deixat de créixer.
EL TRENDS IN RETINA, EN XIFRES
LA R
EVIS
TA IMO
10
IMO | EN PORTADA
Dr. Fernando Arévalo (Aràbia Saudita)"Aquesta trobada ha donat a Barce-
lona l'oportunitat de concentrar i
de compartir amb els assistents la
tecnologia més puntera i els últims
avenços"
Dra. Anat Loewenstein (Israel)"Ha estat un congrés amb una for-
ta tendència quirúrgica, cosa poc
habitual en l'actualitat, a més de
tractar els temes més en voga en
el camp de la retina mèdica"
Dr. Stanley Chang (Estats Units)"És la tercera vegada que participo
en el congrés i, cada vegada que
vinc, aprenc alguna cosa nova a
més d'intentar contribuir-hi"
Dr. Mark Blumenkranz (Estats Units)
"La cirurgia en directe és una eina
molt poderosa per ensenyar com mi-
llorar la qualitat de les intervencions i
introduir noves tècniques"
Dr. Ehab El Rayes (Egipte) "A tots ens ha agradat veure les
operacions dutes a terme aquí a
l’IMO, a l'avantguarda de l'especia-
litat, amb unes instal·lacions i uns
cirurgians superbs"
Els ponents del Trends
in Surgical and Medical
Retina ens donen la
seva opinió de la
trobada, una valoració
positiva compartida pels
assistents i pel comitè
organitzador.
EL TRENDS IN RETINA, EN PARAULES
LA R
EVIS
TA IMO
11
IMO | EN PORTADA
Més rapidesa, menys complicacions
L'excel·lència en l'execució de les intervencions és
l'objectiu final dels nous sistemes d'imatge, a la qual
cosa també hi contribueix l'ús d'instruments de ca-
libre reduït per dur a terme tècniques de microinci-
sió i mínimament invasives. Segons el Dr. Chang, "a
mesura que l'instrumental quirúrgic es fa més petit,
augmenten les nostres capacitats com a cirurgians,
de manera que aconseguim millors resultats visuals i
practiquem operacions menys traumàtiques".
Això no només implica escurçar el temps de la ci-
rurgia, sinó també minimitzar el risc de complicaci-
ons. Com apunta el Dr. Carlos Mateo, especialista de
l’IMO i coorganitzador del congrés, "en la retinopatia
diabètica, per exemple, hem aconseguit disminuir la
formació de nous microvasos i la inflamació postqui-
rúrgica, un benefici que també hem assolit en l'abor-
datge del despreniment de retina, on era un dels pro-
blemes més importants".
Gràcies a tots aquests avenços, el present de les
malalties retinals és avui esperançador i permet es-
tablir les bases de cara al futur, amb el desenvolu-
pament i perfeccionament constant de nous equips
i noves estratègies terapèutiques. Per aquest motiu,
l'actualització de coneixements i l'intercanvi d'experi-
ències amb la comunitat internacional s'alcen com
a requisits indispensables. Aquest és l'objectiu pri-
oritari del Trends in Surgical and Medical Retina, que, en
la seva tercera edició, s'ha consolidat com a punt de
trobada d'experts de tot el món.
LA R
EVIS
TA IMO
12
IMO | ACTUALITAT
Els assistents al Trends in Surgical and Medical Retina van
coincidir a destacar l'alt nivell dels professionals locals,
gràcies als quals Barcelona se situa a la primera fila de
l'oftalmologia mundial. Prova d'això és que el mes de
setembre passat la ciutat va acollir simultàniament els
congressos anuals de la WSPOS (World Society of Paediatric
Ophthalmology and Strabismus), l’ESCRS (European Society
of Cataract and Refractive Surgeons) i l’EUCORNEA (Europe-
an Society of Cornea and Ocular Surface Disease Specialists),
tres de les societats oftalmològiques més importants
en els seus àmbits respectius i que van congregar més
de 8.000 experts. No van faltar a la cita els oftalmòlegs
de l’IMO, centre caracteritzat per la seva aposta per la
formació continua i per l’obertura a la comunitat inter-
nacional.
Implicació des de la base
Com a president actual de la Societat Espanyola d’Es-
trabologia i membre del comitè organitzador local del
tercer congrés de la WSPOS, el Dr. Josep Visa va ser un
dels responsables de donar impuls a l’Spanish Day, amb la
participació de la Dra. Ana Wert i dels especialistes de
parla hispana més reconeguts per presentar les últimes
novetats. Segons el Dr. Visa, “entre els temes destacats,
va despertar un interès especial el maneig quirúrgic
dels diferents tipus d'estrabisme i de les seves compli-
cacions. També van centrar l‘atenció els progressos més
recents en el maneig de l'ambliopia, del glaucoma con-
gènit, de la cataracta congènita i de les patologies reti-
nals, a banda dels nous tractaments per a la retinopatia
del prematur o dels avenços en genètica i en oncologia
ocular pediàtrica".
Compartir experiències
Al seu torn, el Dr. Daniel Elies i el Dr. José Luis Güell, es-
pecialistes en refractiva, van tenir una implicació molt
activa en el 33è congrés anual de l’ESCRS, intervenint-hi
en ponències, en cursos, en simposis i en panells de dis-
cussió sobre alguns dels temes més candents de la disci-
plina, com l’ús del làser de femtosegon en les operacions
de cataracta, especialment en casos complexos.
Així mateix, els doctors de l’IMO van compartir la seva
experiència amb la tècnica Relex SMILE per a corregir la
miopia en una sessió de cirurgia en directe promoguda
per laboratoris Zeiss. Aquest esdeveniment satèl·lit, ce-
lebrat a l’Institut amb l’assistència d’un centenar d’oftal-
BARCELONA, PUNT DE TROBADA D’OFTALMÒLEGS DE TOT EL MÓN
Més de 8.000 especialistes es van donar cita a la capital catalana per debatre els darrers avenços en oftalmologia pediàtrica, estrabisme, còrnia, cataracta i cirurgia refractiva, amb els doctors de l’IMO com a amfitrions de referència
IMO | ACTUALITAT
mòlegs el dia 4 de setembre, va ser un dels punts forts
del congrés de l’ESCRS, en el qual “Relex SMILE es va
consolidar entre els experts com l’aposta menys invasi-
va", explica el Dr. Güell, pioner en aplicar-la des del 2012.
Trasplantament selectiu
El coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i
Cirurgia Refractiva de l’IMO també és una de les veus de
referència internacional pel que fa a la tècnica DMEK,
que consisteix a reemplaçar selectivament la capa
posterior de la còrnia (sense afectar la resta sana) i que,
d’aquesta manera, ha permès fer un pas endavant molt
important en el camp dels trasplantaments corneals.
L’oftalmòleg de l’IMO n’hi va parlar en el sisè congrés de
l’EUCORNEA, on van ser igualment rellevants “la millora
i l’augment dels grups que treballen amb cultius cel·lu-
lars, tant epitelials com endotelials; les noves tècniques
de crosslinking per frenar la progressió del queratocon i
les millores en queratopròtesis o còrnies artificials”.
L’IMO reuneix els experts més destacats en còrnies artificials
En el marc del congrés de l’EUCORNEA, l’IMO va acollir,
el 3 de setembre, la reunió d’experts del KPro Study Group,
organitzada per la Dra. Elena Arrondo i pel Dr. José Luis
Güell amb l’objectiu de posar en comú l’experiència dels
professionals congregats en el camp de les queratoprò-
tesis, un terreny complex al qual es dediquen molt pocs
professionals en el món.
Les còrnies artificials estan indicades en persones en
què un trasplantament convencional té mal pronòstic,
com en casos de malaltia herpètica o de fracàs d'ante-
riors trasplantaments, ja que "després de dos empelts
corneals en un mateix ull, les probabilitats de super-
vivència d'un tercer empelt en un període de 10 anys
són mínimes”, apunta el Dr. Güell. En aquests casos, les
queratopròtesis poden oferir una bona solució i, segons
la Dra. Arrondo, "en ocasions permeten millores molt
significatives de la visió".
Tanmateix, com afegeix l’oftalmòloga, “el repte és
aconseguir que aquest guany visual es mantingui i
no es devaluï a causa de patologies associades com el
glaucoma (que afecta més d’un 70% dels pacients) o de
complicacions a llarg termini”. En aquest sentit, el Dr.
Güell recorda que “es tracta d'elements no biològics en
contacte amb l'exterior, a diferència de les pròtesis de
maluc o de les vàlvules del cor que, un cop implantades,
es mantenen estables a l'interior del cos”.
A fi de reduir possibles riscos, s’han desenvolupat aven-
ços importants en les dues últimes dècades, amb el per-
feccionament de dissenys i de models i la utilització de
materials més histocompatibles per evitar-ne el rebuig.
A més, s’han introduït noves tècniques quirúrgiques i
noves formes de visualització que permeten analitzar
dinàmicament la interacció de la còrnia artificial amb
la resta d’estructures oculars. Com conclouen els ex-
perts, “aquesta evolució, juntament amb una selecció
més precisa i acurada dels pacients, ha contribuït a
augmentar la confiança dels cirurgians i, consegüent-
ment, la indicació de les queratopròtesis”.
LA R
EVIS
TA IMO
14
IMO | ACTUALITAT
El Dr. Ramón Medel, al capdavant del Departament
d’Oculoplàstica de l'IMO i referent al nostre país en el
camp de la patologia orbitària, gaudeix d'una llarga
experiència en el maneig de pacients amb orbitopatia
tiroïdal, la malaltia més freqüent de l'òrbita, que afecta
un 50% de les persones amb hipertiroïdisme.
Atès que l'òrbita és una cavitat rígida, el tractament
d'aquesta patologia inflamatòria passa per guanyar l'es-
pai que es perd amb l'engrossiment del greix orbitari i
dels músculs que envolten l'ull. És el que es coneix com a
descompressió orbitària i que s'aconsegueix mitjançant
l'obertura de les parets de l'os en una cirurgia a l'abast
de molt pocs especialistes. Segons explica el Dr. Ramón
Medel, "es tracta d'una intervenció quirúrgica de gran
complexitat en la qual hem d'accedir a l'òrbita sense da-
nyar les estructures oculars".
Com afegeix la Dra. Eva Ayala, especialista en Ocu-
loplàstica de l'Institut, “aquesta és una solució urgent
per a molts pacients que acudeixen al nostre centre, ja
que hem de tenir present que “l’orbitopatia tiroïdal, a
més de provocar exoftàlmia, estrabisme i retracció pal-
pebral, pot danyar la còrnia i el nervi òptic i arribar a
causar ceguesa irreversible". Aquí rau la importància de
posar-se des del primer moment en mans de professio-
nals especialitzats per tal de garantir una rehabilitació
completa.
REFERENTS EN EL TRACTAMENT DE PATOLOGIES I DE TUMORS DE L'ÒRBITA OCULAR
L’exoftàlmia, que es produeix quan el globus ocular sobresurt de l'òrbita, és, a més d'un problema estètic, un signe d'alarma per acudir a l'oftalmòleg
Darrere dels "ulls sortits", poden amagar-se patologies greus com l’orbitopatia tiroïdal o determinats tumors orbitaris, l'abordatge expert dels quals és clau a l'hora de determinar el pronòstic de la malaltia
LA R
EVIS
TA IMO
15
IMO | ACTUALITAT
El cirurgià pot determinar el pronòstic
Actuar de manera ràpida, eficaç i segura és igual-
ment imprescindible en el diagnòstic i el tractament
dels tumors orbitaris que, tot i no ser directament
visibles, solen manifestar-se en forma d’exoftàlmia.
Per això, cal estar especialment atents a aquest símp-
toma i “ser conscients que, en el cas que el tumor
sigui maligne, el temps pot ser crucial per salvar l'ull,
la visió i, fins i tot, la vida del pacient", explica el Dr.
Medel, qui assegura que "el primer cirurgià que trac-
ta el cas és el que en marca el pronòstic".
Per la seva banda, la Dra. Ayala destaca la impor-
tància d’"aconseguir l'extirpació completa del tumor,
la particular localització del qual requereix un cirur-
già expert, capaç d’actuar en un espai reduït, on hi
ha estructures oculars molt delicades". Per fer-ho, és
de gran utilitat un instrument únic a Espanya per a
la complexa cirurgia orbitària: el microscopi de cap,
gràcies al qual l'oftalmòleg oculoplàstic pot gaudir de
llibertat de moviment sense renunciar a una visualit-
zació precisa i detallada.
Cap a un tractament mínimament invasiu
L'aplicació de l'última tecnologia i del coneixement
dels especialistes en oculoplàstica de l'IMO fan possi-
ble dur a terme tècniques de microincisió que, practi-
cades amb anestèsia local i sense necessitat d'ingrés,
permeten obtenir els millors resultats funcionals i es-
tètics, a més de reduir el postoperatori i el temps de
recuperació.
LA R
EVIS
TA IMO
16
IMO | ACTUALITAT
Amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels
pacients i d’avançar cap a un tractament mínima-
ment invasiu fins i tot en els casos més severs, el
Departament d’Oculoplàstica de l'IMO està involu-
crat en el desenvolupament de noves línies d'estudi
i, actualment, és l'únic centre d’Espanya que realitza
braquiteràpia associada a cirurgia en tumors malig-
nes de la glàndula lacrimal."Aquesta innovació ens
permet aplicar la màxima dosi de radiació de mane-
ra molt selectiva. Així reduïm els efectes secundaris
per al pacient amb aquest tipus de tumors orbitaris,
especialment complicats d'abordar", conclou el Dr.
Medel.
L’exoftàlmia
El nom d’exoftàlmia, del grec exo (fora) i
ophthalmos (ull), descriu de manera molt
gràfica la projecció o sortida cap a fora del
globus ocular que dóna la impressió d’"ulls
sortits" i que pot ser deguda a orbitopatia
tiroïdal, a tumors orbitaris o a altres patolo-
gies com glaucoma congènit. És a dir, l’exof-
tàlmia sol ser símptoma d'una altra malaltia
i, per tant, motiu d'alerta.
Al seu torn, el simple fet que els ulls sobre-
surtin de les òrbites ja implica un seguit de
problemes associats, per exemple irritació,
enrogiment i sequedat ocular, ja que una
part més gran de la còrnia queda exposada
a l'aire i té dificultats per mantenir-se humi-
da i correctament lubricada.
Ser conscients de les implicacions funci-
onals de l’exoftàlmia és essencial i no ha
d'estar renyit amb atendre amb la màxima
cura les necessitats estètiques dels pacients
tractats en el Departament d’Oculoplàstica.
Com explica la Dra. Eva Ayala, "els canvis en
l'aspecte de les persones amb casos severs
d’exoftàlmia comporten, en moltes ocasi-
ons, un handicap emocional i psicològic que
els oftalmòlegs no podem obviar". Oferir un
abordatge integral, per tant, és clau per ga-
rantir els millors resultats i aconseguir una
recuperació que contempli totes les dimen-
sions de la malaltia.
LA R
EVIS
TA IMO
17
BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.
Próximo a la CLÍNICA IMO. Disfrute de la
comodidad que supone un amplio apartamento
de 40 m2 con su propia cocina totalmente
equipada. No se tendrá que preocupar de
nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión
WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y
todo con los mejores precios para los pacientes
de la CLÍNICA IMO.
Precio especial y detalle de bienvenida
para socios de IMO CLUB
SU SUITEEN BARCELONA
www.bonanovasuite.comBisbe Sivilla, 7+34 93 253 15 63
www.acaciasuite.comComte d’Urgell, 194+34 93 454 07 37
www.akosuite.comDiputació, 195+34 93 453 34 19
IMO
LA R
EVIS
TA IMO
18
REJOVENIR AMB NATURALITAT I SENSE PASSAR PER QUIRÒFANUltherapy estimula la producció de col·lagen i tonifica la pell per elevar les celles i combatre les arrugues, les “bosses” i la flacciditat
Una aposta en auge
Ultherapy s’ha convertit en menys d’un any en una op-
ció de referència en països com els Estats Units i, a Es-
panya, és una solució cada vegada més demanada per
combatre la pèrdua de fermesa i de lluminositat, una
conseqüència inherent al pas dels anys. Segons la Dra.
Luz María Vásquez, especialista de l’IMO, "no cal esperar
que els signes de l'edat deixin una empremta acusada
per actuar, ja que podem prevenir-los o corregir-ne les
primeres mostres amb tractaments més conservadors i
fàcils que la cirurgia”.
En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “el gran
avantage d’Ultherapy, a diferència d'altres alternatives
no quirúrgiques, com la radiofreqüència, és que els ul-
trasons penetren en capes més profundes sense dissi-
par-se (fins a 4,5 mm, el mateix nivell al qual arriben els
líftings amb cirurgia) i alliberen una calor controlada
(65°C) que produeix una tonificació de la pell més notò-
ria. D’aquesta manera, aconsegueixen rejovenir-la des
de l'interior per deixar la superfície intacta".
Una sessió, un any de resultats
Per apreciar els beneficis dels ultrasons, especialment
efectius a l’hora d’elevar les celles i de reduir les "bosses"
o excés de pell a les parpelles, d’eliminar la "papada" i de
dissimular les arrugues del coll i de l’escot, només es ne-
cessita una única sessió per zona, d'entre 30 i 60 minuts
depenent de l’àrea a tractar. Així, després d’un primer
efecte de tensat un cop acabada la sessió, els resultats
reals d’Ultherapy apareixen a partir del segon o del ter-
cer mes, quan s’assoleix el màxim grau de tonificació
degut a la regeneració del col·lagen.
IMO | ACTUALITAT
El Departament d'Estètica i Rejoveniment Oculofacial de l’IMO, referent en teràpies mínimament invasives
d’última generació, ha incorporat recentment un nou sistema de lífting no quirúrgic. Es tracta d’Ultherapy, que
mitjançant unltrasons focalitzats, aconsegueix un doble efecte d’espectaculars resultats estètics: per una ban-
da, provoca una contracció cutània que tensa la pell i, per l’altra, estimula la producció de col·lagen (proteïna
essencial per a la salut i la qualitat dels teixits).
LA R
EVIS
TA IMO
19
IMO | ACTUALITAT
La versió 2.0 d'un mateix
Els motius que poden portar el pacient a la
consulta d’estètica són múltiples, malgrat
que el desig de veure’s bé i de sentir-se a
gust i satisfet amb l’aspecte personal acos-
tuma a ser un denominador comú. Al ma-
teix temps, també és habitual tenir certes
objeccions a l’hora de plantejar-se fer aquest
pas: “Com quedaré?”, “Serà un canvi molt
exagerat?”, “Em reconeixeré al mirall?”
La imatge negativa que sovint tenen els
tractaments estètics a causa de les trans-
formacions sobtades d'algunes celebrities ali-
menta els dubtes que ens traslladen molts
pacients quan entren al Departament d’Es-
tètica Oculofacial. Ara bé, després de la seva
experiència a l’IMO, coincideixen que la clau
està en apostar per un rejoveniment subtil i
discret, assessorat per professionals de con-
fiança per “ser una versió 2.0 d’un mateix:
igual, però millorat”.
A aquest objectiu s'orienten Ultherapy i
altres teràpies ofertes pels especialistes
de l'Institut per a estimular la producció
de col·lagen, la principal diana de les ten-
dències en estètica més innovadores. Així
mateix, "les injeccions de toxina botulínica
i de substàncies de farciment com l'àcid
hialurònic, freqüentment associades a l'ar-
tificialitat del rostre, també permeten obte-
nir resultats molt naturals si s’apliquen de
manera conservadora, personalitzada i amb
criteri expert", assegura la Dra. Luz María
Vásquez.
LA R
EVIS
TA IMO
20
IMO | ACTUALITAT
Un senyal positiu de aquest procés s'ha posat en
marxa son les molèsties lleus que a vegades és noten
durant l’aplicació del tractament, cosa que no impe-
deix que es dur a terme a la consulta només amb
crema anestèsica. Pera quest motiu, la Dra. Vásquez
destaca que “és un procediment molt còmode que no
requereix temps de baixa ni atencions especials, tot
i que una bona cura general i cosmètica contribueix
a prolongar els resultats, els quals poden durar un
any o més en funció de cada tipus de pell”. Aleshores
pot ser un bon moment per repetir la sessió o per
realitzar un procediment de retoc, ja que "l'envelli-
ment cutani es pot frenar però no s'atura”, conclou
l’especialista.
Estètica a les xarxes socials
Deu blogueres especialitzades en bellesa
amb gran influència a les xarxes socials van
visitar l’IMO durant el Cosmetik Trip, un ex-
clusiu viatge a Barcelona en què el grup va
poder conèixer algunes de les propostes més
de moda de la ciutat pel que fa a oci, gas-
tronomia, cura personal i bellesa. Després
d’un recorregut per les instal·lacions de l’Ins-
titut, les participants van presenciar una
sessió d’Ultherapy, mitjançant una connexió
en directe des d’una consulta a l’auditori,
i van conèixer de primera mà el ventall de
tractaments ofert pel Departament d’Es-
tètica i Rejoveniment Oculofacial. Així ho
resumia una de les blogueres al Twitter, en
un missatge que acompanyava aquesta foto
de grup:
“El #cosmetiktrip3 amb l’equip d’@imo-
barcelona a la seva seu, on vam aprendre
moltíssim no només sobre tractaments
oculars sinó també sobre altres tipus de
tractaments facials dels quals us en parlaré
en breu”
LA R
EVIS
TA IMO
21
LA R
EVIS
TA IMO
22
Com adherir-se a l’IMO Club?
Tots els pacients, adults i nens, poden demanar la tar-
geta de l'IMO Club al personal administratiu de l'Institut
i recollir-la a la recepció principal abans d'abandonar el
centre o bé sol·licitar-la per telèfon (93 253 15 00), per
correu electrònic ([email protected]) o omplint el for-
mulari del web (www.imo.es/club) i recollir-la en la seva
pròxima visita a l'Institut.
IMO | ACTUALITAT
DETALLS QUE ENS UNEIXEN
“El bon metge tracta la malaltia; el gran metge tracta el
pacient”
William Osler. Metge canadenc, considerat un dels pares de la
medicina moderna (1849-1919)
Amb la posada en marxa
de l’IMO Club volem agrair
la confiança dels nostres
pacients i fer un pas més
cap a un tracte basat
en la qualitat i l'atenció
personalitzada, també fora
de la consulta i del quiròfan
LA R
EVIS
TA IMO
23
IMO | ACTUALITAT
Quins són els avantatges?Informació: enviament preferencial de materials
informatius i d'una newsletter on es recull, a més
del dia a dia de la clínica, qualsevol notícia sobre
els beneficis per als socis del club.
Serveis addicionals: mitja hora de pàrquing gra-
tuït (addicional a la mitja hora de cortesia per a
tots els pacients i visitants), validant a la màqui-
na de pagament el tiquet de descompte que s’en-
trega a la recepció principal. En aquesta recepció,
els socis de l'IMO Club també poden obtenir una
consumició de cortesia el dia de la cirurgia, bes-
canviable a la cafeteria-restaurant de l'Institut,
per a ells (sempre després de la intervenció) o per
als seus acompanyants.
Condicions especials: 2% de descompte en
determinats procediments quirúrgics (no aplica-
ble a mútues ni a mutualistes i no acumulable
a altres ofertes). Així mateix, la targeta de l’IMO
Club permet accedir a un 15% de descompte en
el lloguer d'espais de l'IMO Business Center, una
àrea de convencions totalment equipada que in-
clou un modern auditori amb capacitat per a 300
persones, dos seminaris, un espai polivalent i els
jardins l'Institut, idonis per a realitzar aperitius,
dinars, sopars o còctels d'empresa en un entorn
privilegiat.
Quines entitats hi col·laboren?Òptiques: descomptes d'entre el 10% i el 30% per
la compra de determinats productes en els esta-
bliments d’Opticalia Florit, Sant Joan Òptics, BCN
Baixa Visió i Cottet, a banda d’un obsequi d'unes
ulleres de sol polaritzades a Bielsa Òptics per una
compra mínima de 150 €.
Farmàcies: regal d'una crema per al contorn
d'ulls a la farmàcia Sant Gervasi i obsequi d'unes
llàgrimes artificials, a més de preparació de co-
mandes telefòniques des de l’IMO, a la farmàcia
Pilar Gazulla.
Hotels: detalls de benvinguda, preus especials i
descomptes del 10% en la reserva d'habitacions i
de sopars en hotels propers a l’IMO i de fàcil ac-
cés al centre, com Vilana, HC Mikado, Silken Sant
Gervasi i Bonanova.
Gimnasos: dia lliure d'accés a les instal·lacions i
serveis del Club Bonasport, situat a 5 minuts de
l’IMO, amb 16.000 m2 d'instal·lacions esportives
que inclouen pistes de pàdel i tennis, sales de
fitnes i activitats dirigides, piscines i zona de
balneari, etc.
L’IMO ha posat en marxa aquest any un nou es-
pai de relació amb els seus pacients: l’IMO Club.
Des del passat mes de juliol, aquest nou pro-
jecte ens permet estrènyer vincles i promoure
experiències entre les persones que dipositen la
seva confiança en l’IMO, des de la convicció que
estar en bones mans va molt més enllà de rebre
un bon diagnòstic i tractament.
Per això, l’IMO Club ofereix als seus socis
l'oportunitat de gaudir d'avantatges únics amb
què conèixer de primera mà les novetats del
centre, accedir a informació d'interès i alhora
gaudir d'ofertes i de serveis exclusius durant
l'estada a l'Institut i fora d'ell.
LA R
EVIS
TA IMO
24
L'operació de cataracta és una de les més practicades ac-
tualment a Europa. Només a Espanya, es duen a terme
unes 350.000 intervencions l'any. En la propera dècada,
s'espera que aquesta xifra segueixi incrementant-se a
causa de l'augment de l'esperança de vida (de 83 anys al
nostre país) i del consegüent envelliment de la població,
ja que la cataracta és una patologia que, sobretot, es
manifesta a partir dels 60 anys.
En edats no tan avançades
No obstant això, el procediment quirúrgic que permet
solucionar aquest problema degeneratiu del cristal·lí i
que consisteix a reemplaçar-lo per una lent intraocular,
està cada vegada més indicat en edats no tan avança-
des com era habitual, ja que també és una opció per a
corregir la presbícia.
El cristal·lí perd les seves propietats
Com explica el Dr. José Luis Güell, coordinador del De-
partament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva
de l’IMO, "el procés d'envelliment del cristal·lí provoca,
d'una banda, que aquesta lent natural perdi elasticitat
i capacitat d'enfocament, cosa que causa vista cansada
generalment a partir dels 40-45 anys, i de l'altra, que es
torni opaca i impedeixi el pas nítid de la llum a la retina,
i això dóna lloc a la cataracta".
Per tant, segons l'especialista, "utilitzar correcció
òptica per llegir és el primer símptoma que les propie-
tats del cristal·lí han començat a deteriorar-se" i, ja en
aquesta fase inicial, és possible actuar quirúrgicament
per reduir la dependència de les ulleres, a més d’impedir
que més endavant pugui desenvolupar-se una cataracta.
IMO | ACTUALITAT
LA CIRURGIA DE CATARACTA, CADA VEGADA MÉS DEMANADA TAMBÉ PER A OPERAR LA PRESBÍCIA
Substituir el cristal·lí, la lent natural de l'ull, per una lent intraocular que a partir de certa edat compleix de manera més efectiva la seva funció és l'objectiu de la cirurgia de la cataracta i, cada vegada més, una via que els oftalmòlegs utilitzen per a corregir quirúrgicament la presbícia o vista cansada
LA R
EVIS
TA IMO
25
Álex GutiérrezOcularista
Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 BarcelonaT 93 217 31 68 · [email protected] · www.artlens.es
llors i més predictibles. Ara bé, com assenyala el Dr. Güell,
"l'avenç no només ha vingut donat per les millores en els
dispositius de quiròfan, sinó per la selecció acurada i en-
certada dels candidats més idonis per a cada tècnica". En el
cas de la presbícia, són moltes les opcions disponibles i un
bon consell i indicació és fonamental, ja que d'això depèn
fins a un 80% de l'èxit de la cirurgia.
L'elecció d'una o d'altra estratègia està influïda per les
característiques de l'ull de cada pacient i per factors com
l'edat, les preferències personals o la professió. Per exem-
ple, no són igual les demandes visuals d'un rellotger, que
treballa fixant la mirada en peces diminutes, que les d'un
professor, que ha de llegir l'examen i veure els alumnes del
fons de la classe. Per aquest motiu, operar la vista cansada,
i en general qualsevol defecte refractiu, exigeix personalit-
zació i individualització.
Indicació experta i personalitzada
"La innovació tecnològica, que ha fet possible estandarditzar
procediments i augmentar la precisió, rapidesa i seguretat de
les cirurgies, ha permès donar resposta a la demanda creixent
dels pacients que desitgen prescindir d'ulleres per a la presbí-
cia i ha repercutit en la pràctica precoç d’aquest tipus d'inter-
vencions", destaca el Dr. Daniel Elies.
En concret, l'especialista de l’'IMO apunta a la contri-
bució de l'ús de sistemes automatitzats i de plataformes
de guiatge per imatge, com Verion, Callisto o True Vision.
Aquests equips d'última generació connecten les proves
i mesures preoperatòries amb la col·locació i l’orientació
adequada de les lents intraoculars durant la intervenció i,
d'aquesta manera, fan que el cirurgià pugui treballar amb
la màxima exactitud per aconseguir resultats visuals mi-
LA R
EVIS
TA IMO
26
IMO | ACTUALITAT
Aposta per tècniques reversibles
A més de la implantació de lents intraoculars, una altra via
per a la correcció quirúrgica de la presbícia és la utilització
de tècniques que, en lloc d'actuar sobre el cristal·lí (l'origen
de la vista cansada), ho fan sobre la còrnia per modificar-ne
la curvatura i, amb això, augmentar la profunditat d'enfo-
cament i compensar la pèrdua d'acomodació.
En aquest principi es basen la cirurgia làser, com la
que s'utilitza per a la miopia, la hipermetropia o l'astig-
matisme i que actua modelant la superfície de la còrnia,
i les lents intracorneals, que no modifiquen el nombre
de diòptries però sí que incideixen directament en la as-
fericitat corneal. Pel que fa a aquestes lents de tot just
2 mm de diàmetre, que a l’IMO s'implanten de manera
pionera des del 2012 i l'ús de les quals s'ha consolidat en
el darrer any, "el principal avantatge és que es poden
posar i treure amb facilitat i sense trauma per al pacient
quan la progressió de la presbícia ho aconsella".
Atès que la vista cansada és un procés que evoluciona
en certa manera com la pila d'una càmera fotogràfica,
que a mesura que es va gastant funciona intermitent-
ment i amb menys definició, els especialistes aposten
pel desenvolupament de tècniques que permeten rever-
sibilitat i, al mateix temps, garanteixen eficàcia en els
resultats.
Què són les lents ocupacionals?
Per a les persones amb presbícia que no són candi-
dates a cirurgia refractiva o no desitgen sotmetre’s
de moment a una intervenció quirúrgica, hi ha
nous models d'ulleres progressives que redueixen els
marges en què el pacient no aconsegueix veure-hi
nítidament i vidres personalitzats que ubiquen
aquestes zones de transició (entre la visió propera
i la llunyana) en les àrees del camp visual menys
utilitzades per cada usuari.
Segons Claudia Garrido, òptica optometrista de
l’IMO, "aquestes millores, gràcies a la innovació i al
perfeccionament en els dissenys, faciliten que el pa-
cient s'acostumi a les ulleres i que se senti còmode
a l’hora de portar-les". Ara bé, hi ha persones que tot
i utilitzar correcció òptica segueixen experimentant
visió borrosa i irritació, fatiga i pesadesa ocular al
final de la jornada, especialment quan passen mol-
tes hores davant de l'ordinador o d'altres dispositius
tecnològics.
En aquests casos, les ulleres amb lents ocupacionals
poden ser una bona opció, ja que estan especial-
ment indicades per satisfer aquesta demanda visual
específica de molts llocs de feina. Com explica Gar-
rido, "mentre que en les lents progressives la zona
inferior del vidre està graduada per a la visió prope-
ra (40 cm) i la zona superior per a la llunyana, en les
lents ocupacionals la zona superior està graduada
per a la distància intermèdia (1- 1,50 m), que és la
que s'utilitza en estar davant de les pantalles".
Com a conseqüència, la diferència entre la correc-
ció d'una part i l'altra de les ulleres és més petita i
l'adaptació sol ser més ràpida, a més de proporcio-
nar més confort, sempre que les lents ocupacionals
siguin correctament prescrites per un professional
especialitzat capaç d'assessorar i de donar resposta
als requisits visuals de cada pacient.
LA R
EVIS
TA IMO
27
IMO | ACTUALITAT
A més de la cataracta, la Degeneració Macular Associ-
ada a l'Edat (DMAE) és una altra de les patologies que,
com a conseqüència de l'envelliment progressiu de la
població, cada vegada és més prevalent en la nostra
societat. Segons exposa la Dra. Anniken Burés, del De-
partament de Retina i Vitri de l’IMO, "mentre que la fre-
qüència general de la DMAE és de menys d'1 de cada 10
persones, a partir dels 85 anys augmenta a 1 de cada 3,
tot i que resulta difícil fer un càlcul precís ja que molts
pacients tenen formes incipients amb pocs símptomes i
encara no han estat diagnosticats".
El que sí que és indubtable és que el maneig d'aquesta
patologia –encara sense cura definitiva– s'ha convertit
en una de les prioritats dels oftalmòlegs, no només pel
seu impacte quantitatiu sinó també qualitatiu, és a dir,
per la seva repercussió en el dia a dia dels afectats. Com
explica l'especialista, "les persones grans tenen menys
recursos per suplir el dèficit visual que comporta la ma-
laltia i menys capacitat d'adaptació a la nova situació",
motiu pel qual augmenta la seva dependència i man-
ca d'autonomia: surten menys perquè no reconeixen
els noms dels carrers o les persones amb qui es creuen,
pateixen caigudes accidentals sovint i tenen dificultats
per realitzar activitats corrents com escriure, llegir, cui-
nar o conduir.
Comprendre la malaltia
Minimitzar l'impacte de la DMAE en la qualitat de vida
passa per detectar-la precoçment, quan encara no altera
de manera significativa la visió i la quotidianitat dels
pacients i s'està a temps d'intentar frenar-ne l’avenç.
Per això és fonamental que la població en risc i el seu
entorn familiar reconeguin els primers senyals d'avís
La Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro escriuen un llibre sobre el diagnòstic i el tractament de la Degeneració Macular Associada a l'Edat, una de les malalties retinals més comunes
LA DMAE ES DISPARA PER L'AUGMENT DE LA LONGEVITAT
LA R
EVIS
TA IMO
28
IMO | ACTUALITAT
i tinguin coneixement de la malaltia, a fi de jugar un
paper actiu en la salut ocular. Aquest és l'objectiu del
llibre divulgatiu El Médico en casa: Comprender la Degene-
ración Macular Asociada a la Edad, editat per Amat amb la
col·laboració de la Fundació IMO, Bayer i la Societat Es-
panyola d'Especialistes en Baixa Visió, i escrit per la Dra.
Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, tots dos de l'equip
de retinòlegs de l'Institut.
Menys detall i línies tortes
Segons comenta el Dr. Navarro, coautor del manual,
"com que afecta la màcula –la zona que es troba al cen-
tre de la retina i que té més capacitat visual– el símpto-
ma principal de la DMAE és la pèrdua de visió de detall,
de manera que el pacient nota que li costa més llegir
les lletres del diari o enfilar una agulla". Altres motius
d'alerta característics de la malaltia són l'enlluernament
excessiu, la percepció d'objectes deformats i de línies
tortes (rajoles del sòl, marcs de les portes etc.) i l'apa-
rició de taques centrals en el camp de visió; un quadre
que pot evolucionar de manera més gradual en el cas de
la DMAE seca o més brusca en la humida.
Nous fàrmacs
El tipus de DMAE no condiciona únicament l'agressivi-
tat de la patologia, sinó també el seu maneig. Ara per
ara, la forma humida és l'única que té tractament efec-
tiu "gràcies a les injeccions de fàrmacs antiangiogènics
que s'introdueixen directament a l’interior de la cavitat
ocular i que permeten aturar-ne la progressió i obtenir
millors resultats com més aviat s’inicia la teràpia", afir-
ma Navarro.
Per a la forma seca, en canvi, avui dia només es pot
recórrer a suplements vitamínics que alenteixen el pas
cap a estadis severs, però que no aconsegueixen im-
pedir l'avenç de la malaltia. Per aquest motiu, un dels
grans desafiaments és trobar el primer tractament efi-
caç per a la DMAE seca, actualment en fase III d'estudi
(prèvia a la comercialització) en un assaig clínic del qual
forma part la Fundació IMO i en què s'avalua la reacció
a un nou fàrmac dels pacients amb una determinada
variant genètica.
La genètica guanya pes
Per a la Dra. Anniken Burés, "el futur maneig de la DMAE
i d’altres patologies retinals passa per l'anàlisi genètica
dels pacients", que, a més de donar la clau per a la pro-
pera aplicació de teràpies gèniques, farà possible pres-
criure tractaments individualitzats segons cada perfil.
A això s'orienta Bioimage, un altre projecte en el qual
està involucrada la Fundació IMO per determinar si es
poden establir perfils de resposta per motius genètics i,
amb això, anticipar si el tractament, en aquest cas per a
la DMAE humida, resultarà efectiu.
Amb aquesta finalitat, al laboratori de biologia mole-
cular de l'Institut ja s'han analitzat 340 marcadors genè-
tics associats a la DMAE, a partir de l'anàlisi de mostres
de 200 pacients remeses per 24 centres espanyols parti-
cipants en l'estudi. Com destaquen els especialistes de
l’IMO, "la Degeneració Macular Associada a l'Edat és una
malaltia poligènica en la qual hi ha diversos gens afec-
tats i, tot just ara, comencem a entendre’n la complexi-
tat i a demostrar que la informació continguda en l'ADN
té més pes del que crèiem".
LA R
EVIS
TA IMO
29
IMO | ACTUALITAT
El llibre escrit per la Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, publicat aquest any dins de la col·lecció "El médico en casa", és una eina ben útil per guanyar consciència sobre la DMAE i deixar enrere certes idees errònies o preconcebudes sobre la patologia. Els especialistes de l’IMO hi aclareixen algunes de les confusions més comunes entre els pacients:
La DMAE està causada únicament per l'envelliment: "L'edat és el factor de risc prin-
cipal i pot considerar-se el catalitzador de la malaltia. No obstant això, es tracta d'una
patologia multifactorial en la qual també influeixen els factors genètics (la probabilitat de
patir DMAE és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau) i els
factors ambientals".
No es pot fer res per prevenir la DMAE: "És cert que no és possible frenar l'envelliment ni
modificar els gens, però sí que hi ha un seguit de recomanacions per actuar sobre els factors
ambientals: no fumar, mantenir les xifres de colesterol i de tensió arterial controlades, evitar
l'obesitat i seguir una dieta equilibrada rica en antioxidants".
Si una persona té DMAE seca no pot patir DMAE humida: "Les dues formes de DMAE no
són mútuament excloents. De fet, la majoria de pacients que desenvolupen DMAE humida
tenien prèviament algun grau de DMAE seca i, per això, és fonamental conèixer els símptomes
i acudir a l'oftalmòleg en cas de sospita".
El tractament de la DMAE és per a tota la vida: "La DMAE és una malaltia crònica i el
tractament sol ser a llarg termini, tot i que és difícil predir l'evolució i el nombre d'injeccions
necessàries. El més habitual és que calgui tractar amb injeccions freqüents els primers 2-3 anys
i, a partir d'aquí, el règim pot ser molt variable en funció de si la malaltia segueix activa o no.
Això explica la importància dels controls oftalmològics periòdics".
"Punxar" l'ull tantes vegades és perjudicial: "Qualsevol procediment mínimament invasiu
té els seus riscos. En aquest cas, però, el risc de lesionar alguna estructura interna de l'ull és
pràcticament nul si la injecció la realitza un oftalmòleg amb experiència, mentre que el risc
d'infecció (inferior a 1 de cada 1.000 injeccions) es minimitza amb les condicions higièniques
adequades".
El manual Comprender la Degeneración Macular Asociada a la Edad (ISBN: 978-84-9735-800-2) es pot obte-
nir a diferents establiments especialitzats o a través de la pàgina web www.elmedicoencasa.info
(preu de l’edició en paper: 12 €). També està disponible com a llibre electrònic en diferents platafor-
mes: casadellibro.com, Google Play, Amazon Kindle, iBookstore i zonaebooks.com (preu de l’edició
digital: 4,90 €).
DESMUNTANT 5 MITES SOBRE LA DMAE
El manual publicat amb la
col·laboració de la Fundació IMO
busca promoure el diagnòstic
precoç de la DMAE, crucial per
millorar-ne el pronòstic i reduir
l'impacte en la qualitat de vida dels
afectats
1
234
5
LA R
EVIS
TA IMO
30
CIRURGIA DE RETINA EN DIRECTE DAVANT MÉS DE 600 OFTALMÒLEGS
ment de teixit sobre l’àrea macular, en el centre de
la retina).
Com explica el Dr. Corcóstegui, que va dur a terme la
intervenció amb la Dra. Nieto, "el fet que el làser de femto-
segon es trobi a pocs centímetres del microscopi quirúrgic
fa possible completar la facovitrectomia sense necessitat
de canviar de quiròfan". Aquesta doble intervenció en una
mateixa sala d'operacions, practicada de forma pionera a
l’IMO, té avantatges significatius per al pacient, ja que "l'ús
del làser de femtosegon aporta un nivell molt alt de precisió
i facilita que les maniobres retinals puguin fer-se amb més
seguretat, motiu pel qual l'operació és menys traumàtica
que la duta a terme amb els instruments convencionals".
Barcelona va ser la ciutat escollida per l'European School
for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO) per a la ce-
lebració de la 15ena edició de Retina Academy, un con-
grés de primer nivell en el diagnòstic i el tractament
de patologies retinals, que del 22 al 24 d’octubre va
congregar més de 600 especialistes de tot el món.
Una de les novetats destacades de la trobada, que
va tenir lloc al Palau de Congressos, va ser la sessió
de dues hores de cirurgia en directe amb què es va
obrir el programa i en la qual els doctors Borja Cor-
cóstegui, José García-Arumí, Carlos Mateo i Isabel Ni-
eto van realitzar sis intervencions des dels quiròfans
de l'Institut. Entre elles, una vitrectomia combinada
amb cirurgia de cataracta assistida amb làser de fem-
tosegon en un cas de membrana epiretinal (creixe-
IMO | ACTUALITAT
Els assistents a la quinzena edició de Retina Academy, celebrada a l’octubre a Barcelona, van poder seguir i debatre a temps real sis intervencions dutes a terme pels especialistes de l’IMO, experts en cirurgies combinades i d'alta complexitat
LA R
EVIS
TA IMO
31
Docència a l’ESASO
La col·laboració intensa de l’IMO amb el projecte formatiu
de l’ESASO es materialitza amb la participació dels oftal-
mòlegs de l'Institut en esdeveniments com l'acadèmia de
retina realitzada a l'octubre, amb el Dr. Borja Corcóstegui
com a membre del comitè organitzador, o l'acadèmia de
segment anterior, que tindrà lloc el mes d'abril sota la di-
recció del Dr. José Luis Güell, especialista en còrnia, cata-
racta i cirurgia refractiva.
A més, el cos mèdic de l’IMO està plenament involucrat
com a personal docent i equip organitzador dels mòduls
de l’ESASO; cursos d'una setmana de durada que donen
cobertura a cadascuna de les subespecialitats oftalmolò-
giques. És el cas del mòdul de Retina Mèdica i Quirúrgica
dirigit pel Dr. Borja Corcóstegui, el mòdul de Cirurgia Ocu-
loplàstica coordinat pel Dr. Ramón Medel i la Dra. Luz Ma-
ría Vásquez, o el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva
Intraocular encapçalat pel Dr. José Luis Güell, que, a més,
s'ha celebrat a les instal·lacions de l’IMO els dos darrers
anys.
Segons el Dr. Güell, membre de l’ESASO des dels inicis,
"aquests mòduls permeten crear una atmosfera única en-
tre els professors i els alumnes, molt atractiva des del punt
de vista acadèmic ja que promou l'enriquiment mutu".
Són de la mateixa opinió la Dra. Vásquez (professora de
l’ESASO des del 2012), que destaca que el més satisfactori
és "poder transmetre el teu coneixement als estudiants i
als altres col·legues alhora que n’aprens", i la Dra. Burés
(docent des del 2014), que veu els mòduls com "una opor-
tunitat de compartir experiències i de contagiar-se de l’en-
tusiasme i de l'interès dels participants".
Aquesta motivació també és un valor afegit i un estímul
com a instructor per al Dr. Elies, que assegura que és "un
honor formar part de l'equip de l’ESASO"; la primera escola
europea de formació avançada en oftalmologia, impulsada
l’any 2009 pel Dr. Giuseppe Guarnaccia –actual director– i
pel Dr. Borja Corcóstegui –president del Comitè Científic–.
Innovació aplicada
Més enllà de la cirurgia en directe, la gran vocació pràc-
tica de Retina Academy es va poder apreciar no tan sols
en les temàtiques tractades en el congrés, com el bloc
dedicat a l'aplicació diària dels assaigs clínics, sinó tam-
bé en el format de les sessions, que van incloure presen-
tacions de casos, taules rodones, discussions i classes a
càrrec de prestigiosos experts.
És el cas de la masterclass sobre maculopaties miòpiques
que van impartir el Dr. Carlos Mateo i el Dr. Rafael Navarro
o la masterclass "Revolució en el diagnòstic i en el monito-
ratge de les malalties maculars", en la qual la també espe-
cialista en retina de l'IMO, Anniken Burés, va introduir un
nou sistema d'angiografia per OCT sense contrast, que "en
pocs segons i de manera no invasiva per al pacient permet
obtenir imatges d'alta qualitat", segons explica.
LA R
EVIS
TA IMO
32
IMO | ACTUALITAT
Els col·legis La Palmera i Ferrer i Guàrdia, de Sant Martí i
Nou Barris, van acollir del 9 al 13 de novembre la desena
campanya del Programa de salut ocular en la infància
desfavorida, que es va tancar amb 200 noves explora-
cions a escolars en situació de vulnerabilitat d’aquests
districtes barcelonins. 78 d'ells ja van ser revisats en l'an-
terior campanya a la zona, sumada al projecte al maig
de 2015, mentre que 122 van ser atesos per primera vega-
da en aquesta ocasió i van presentar problemes de visió
no diagnosticats en un 25% dels casos.
Aquesta xifra coincideix amb la de fa mig any a les matei-
xes escoles i s'alinea amb la mitjana general del programa
de prevenció i de diagnòstic precoç de la Fundació IMO,
propera al 30%. No obstant això, hi ha algunes campanyes,
com l'última que es va dur a terme a Badalona, que dispa-
ren el percentatge obtingut: en les exploracions que van
tenir lloc al col·legi Lestonnac els dies 19, 20 i 21 d'octubre,
es va detectar un 40% de patologia oculta, només superat
al juny de l'any passat a l'escola Josep Boada.
En aquell cas, també a Badalona, el cribratge de pacients
per part de centres d'atenció primària va fer créixer la xi-
fra fins al 66%, però ara ha estat l'entorn familiar i docent
el que ha aconseguit augmentar l'eficàcia de les revisions,
gràcies a la derivació directa de nens amb alguna sospita
de problema visual per part de pares i de professors.
Entorn més atent i sensible
Segons explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftal-
mologia pediàtrica i estrabisme de l'IMO, "el fet de re-
petir periòdicament la iniciativa en una mateixa àrea,
cosa que ha permès realitzar més de 800 revisions a Ba-
dalona al llarg de sis campanyes, contribueix a promou-
re la sensibilització. Com a resultat, tant a casa com a
l'escola, es fixen cada vegada més en els símptomes i
senyals d'alerta que poden amagar un problema ocular".
Ho corrobora Enric Suris, cap d'estudis de Lestonnac,
que assegura que "quan veiem que un alumne entretan-
ca els ulls per mirar la pissarra, s'acosta molt al llibre,
adopta una mala postura en escriure o té mals de cap
freqüents, el dirigim a les revisions de la Fundació IMO.
A més, en molts casos són els pares mateixos qui ens les
demanen en percebre un canvi en positiu en els nens,
que estan més centrats i es distreuen menys, llegeixen
millor, etc. Per això ens aboquem en la iniciativa, per-
què no només inclou la detecció del problema, sinó que
també ofereix solució i, el que és més important, con-
tinuïtat".
EL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA ASSOLEIX LES DEU CAMPANYES
La iniciativa posada en marxa el 2013 amb el patrocini de l'Obra Social "la Caixa" ja ha permès realitzar 1.442 revisions i detectar un 30% de patologia oculta entre nens en risc d'exclusió social
LA R
EVIS
TA IMO
33
IMO | ACTUALITAT
Per primera vegada, a Madrid
Garantir aquest recorregut és una de les prioritats del
projecte desenvolupat juntament amb l'Obra Social "la
Caixa", que, a través del programa CaixaProinfància,
en el qual s'inscriuen les revisions, ha identificat la ne-
cessitat d'estendre l'actuació a Madrid. Això ha portat
l'equip de la Fundació IMO al districte de Carabanchel
per explorar més d'un centenar d'alumnes de l'escola
Isaac Peral, els dies 17 i 18 de novembre; una ampliació
motivada pel balanç positiu de tres anys d'experiència
en zones vulnerables de l'àrea metropolitana de Barce-
lona, amb 1.442 revisions i prop de 300 tractaments pres-
crits i lliurats gratuïtament.
Operació Visió també es consolida
En paral·lel amb la tasca amb l'Obra Social "la Caixa", Ope-
ració Visió va tornar per quarta vegada a l'Hospitalet de
Llobregat per visitar més d'un centenar de nens del 3 al 5
de novembre, de manera que va elevar a 396 revisions el
total d’aquest programa desenvolupat amb el suport de
Càritas Catalunya i va confirmar un percentatge de pato-
logia oculta del 28%.
Gràcies a la mediació de Fundesplai, no només es van po-
der beneficiar de la iniciativa els nens del Club d'Esplai Pu-
billa Cases - Can Vidalet, on es va dur a terme la campanya,
sinó també els dels centres propers de Can Serra, Bellvitge,
Druida i, per primera vegada, els del Grup Infantil Sant
Cosme, que va desplaçar un autocar a les revisions. La
bona acollida ha fet que la Fundació IMO rebi noves petici-
ons i, com a resposta a aquesta demanda social, Operació
Visió també ha arribat a la província de Tarragona els dies
23 i 24 de novembre.
LA R
EVIS
TA IMO
34
La Fundació IMO forma part de l'Agència Internacional
per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB) des de setembre,
una aliança pionera a Espanya ja que és un dels primers
membres que s’hi adhereix, juntament amb la Càtedra
UNESCO per a la Salut Visual i el Desenvolupament de
la UPC i Ulls del món. Com a nou integrant d’aquesta
associació que va ser creada el 1975 i que, avui dia, dis-
posa de més de 125 col·laboradors en diferents països, la
Fundació IMO pretén ampliar el seu abast en matèria de
prevenció, docència i investigació per contribuir al rep-
te global de l’IAPB: promoure una atenció oftalmològica
universal i de qualitat.
Segons explica el Dr. José Luis Güell, president de la
Fundació IMO, "formar part d’aquest projecte és una
oportunitat única per reafirmar el nostre compromís
amb la visió de totes les persones, motiu pel qual volem
compartir no només la nostra experiència diagnòstica i
terapèutica, sinó també els resultats obtinguts després
de revisar gairebé 2.000 nens en risc d’exclusió. Això ens
permet alertar de la importància d'intensificar les revi-
sions oculars en la infància sense recursos, per tal de
garantir un desenvolupament visual correcte, un bon
rendiment escolar i una bona integració".
Sensibilitzar la població i generar consciència col·lec-
tiva és, de fet, un dels principals objectius de l’IAPB, que
per això construeix vincles amb professionals de tot el
món. El Dr. Güell es mostra convençut que "aquestes
sinèrgies ens possibilitaran fer un pas endavant en els
estudis genètics en els quals treballem per augmentar
el coneixement de les bases moleculars de les patologies
hereditàries de la visió i, d’aquesta manera, trobar noves
vies per combatre la discapacitat visual amb les teràpies
gèniques".
LA FUNDACIÓ IMO, NOU MEMBRE DE L’IAPB
És la tercera entitat espanyola a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa, que té la col·laboració de l'OMS i de més de 125 membres a tot el món
IMO | ACTUALITAT
Objectiu: Reduir la ceguesa evitable
Vision 2020 és una iniciativa de l’IAPB amb l'Orga-
nització Mundial de la Salut (OMS) que, gràcies a la
col·laboració d'organitzacions no governamentals,
associacions professionals i institucions i entitats
relacionades amb la salut ocular, lluita per reduir en
un 25% la xifra de persones amb discapacitat visual
severa al món: 285 milions. Tot i que és cert que es
tracta d’un desafiament molt ambiciós, la realitat
actual és que 4 de cada 5 casos de ceguesa són evi-
tables i, per tant, unir esforços mitjançant aliances
com la que ha impulsat la Fundació IMO és la base
per assolir-lo.
LA R
EVIS
TA IMO
35
Vilana, 708017 Barcelonat +34 934 340 363f +34 934 188 903vilanahotel.com
41º
24' 1
7.37"
N 2
º 7'
43.
78"
E
Disfruta de una estancia única en unemplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.
Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona
*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates*Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart
LA R
EVIS
TA IMO
36
AVENÇ IMPORTANT EN L'ESTUDI DE LES CAUSES GENÈTIQUES DE LES DISTRÒFIES RETINALS
S’han identificat 14 noves mutacions implicades en aquest grup heterogeni de malalties hereditàries de la retina i s’ha descobert que un gen, fins ara associat només a la retinosi pigmentària, també pot ser causant d'un tipus de distròfia macular
IMO | ACTUALITAT
El Departament de Genètica de l’IMO està duent a ter-
me un important projecte de recerca bàsica que, mit-
jançant una nova eina d'anàlisi genètica dissenyada pel
mateix equip investigador de l'Institut, pretén identi-
ficar nous gens implicats en un grup de distròfies de
retina, entre elles la retinosi pigmentària, la malaltia
hereditària més freqüent de la retina que afecta aproxi-
madament una de cada 4.000 persones.
Com explica la Dra. Esther Pomares, responsable del
Departament de Genètica de l’IMO i coordinadora del
projecte, "fins ara sabem que hi ha a l’entorn de 80
gens implicats en la retinosi pigmentària. No obstant
això, si analitzem de forma conjunta els 200 gens que
s'han descrit com a causants de les diferents distròfi-
es de retina (gens DR), probablement podrem establir
noves relacions entre aquests gens i algunes distròfi-
es que encara no hi han estat associades. Aquest és
l'objectiu de l'estudi patrocinat per la Fundació IMO".
Primers resultats
“Des de la seva posada en marxa a l'octubre de 2014, ja
hem analitzat aquests 200 gens en 20 de les 35 famí-
lies preseleccionades per formar part de la investigació
i hem identificat 14 noves mutacions. Aquestes noves
variants, juntament amb les que ja coneixíem, ens han
permès determinar la causa molecular de la patologia
en un 70% dels casos, la qual cosa demostra l'alt percen-
tatge d'èxit de l'eina desenvolupada", comenta Pomares.
La genetista de l’IMO afegeix que "aquesta forma
d'estudi conjunta de tots els gens DR, a més, ha fet
possible descobrir que un d'ells, fins el moment as-
sociat només a la retinosi pigmentària, també pot
ser causant d'un tipus de distròfia macular, com hem
trobat en dues de les famílies analitzades".
Conèixer la causa molecular, és a dir, el gen que hi
ha darrere d'una determinada patologia, és fonamen-
tal per confirmar-ne el diagnòstic clínic, sobretot si
tenim en compte que moltes distròfies de la retina
presenten símptomes coincidents. A partir d’aquí, el
diagnòstic genètic "ens dóna la clau per pronosticar
l'evolució de la malaltia i per aportar un raig de llum
tant a pacients com a familiars, ja que permet establir
el patró d'herència i de transmissió de la patologia,
identificar membres portadors i pressimptomàtics i
realitzar un diagnòstic prenatal”, conclou Pomares.
LA R
EVIS
TA IMO
37
Informa-te'n i col·laborawww.fundacioimo.cat93 418 47 69
2.900€
10.000€
4.800€material per a dur a terme una campanya d’explo-ració oftalmològica i una altra de seguiment
una cirurgia d’estrabisme
2 campanyes de revisions oculars gratuïtes a alumnes en risc d’exclusió social
PREVENCIÓ I ACCIÓ SOCIAL RECERCA
400€10 correccions òptiques/ulleres d'alta graduació i 10 tractaments oclusius durant 3 mesos
50.000€
200.000€
5.000€
24.000€
subscripció anual a una base de dades de variants genètiques de la població mundial
seqüenciació de 15 genomes
disseny i validació d’una nova estratègia de diagnòstic genètic
subvenció d’un projecte per a la caracterització d’un nou gen
Així es transforma el teu ajut en #miradasfelices
LA R
EVIS
TA IMO
38
LA R
EVIS
TA IMO
39
IMO | OFTALMOLOGIA
Gabor Bene és el protagonista d'un documental que, com ell diu, "coincideix" amb el seu nom, però que, en realitat, explica la seva història, la d'un director de fotografia que va perdre la vista fa catorze anys i que accepta l'encàrrec (i el repte) de tornar a exercir, participant en un rodatge sobre la tasca de la fundació Ulls del món a Bolívia. Més enllà d'aquest projecte, en Gabor és, sobretot, protagonista de la seva vida perquè malgrat no considerar-se un exemple ni un model de com sobreposar-se a la ceguesa, ha pres les regnes per donar un gir al seu pro-pi concepte de discapacitat i de limitació.
GABOR BENE
El primer que ens crida l'atenció, el primer que ens pre-
guntem: com es pot ser director de fotografia sense poder
veure-hi? "Doncs com es pot ser cantant sense poder can-
tar", respon en Gabor. Una paradoxa per a alguns, una bo-
geria per a uns altres i un impossible per a molts, encara
que per a ell no era més que una realitat. Una oportunitat
de "sentir-se una altra vegada a casa" i que va sorgir quan
el director Sebastián Alfie va anar a buscar-lo per llogar un
tipus de càmera únic que només ell tenia i que necessi-
tava per gravar un documental sobre la ceguesa a l'altiplà
bolivià, on Ulls del món desenvolupa la seva tasca.
Després de perdre la visió fa més d'una dècada, en Gabor
va començar a dedicar-se al lloguer d'equips de filmació.
No obstant això, el que va obtenir Alfie quan va acudir a
la seva trobada va ser molt més que això, ja que el cineas-
ta va descobrir en ell "una història massa interessant per
no explicar-la", una "personalitat rica i complexa" que va
voler conèixer i mostrar de prop. Per això va proposar a
en Gabor reprendre la seva antiga professió i convertir-se
en el director de fotografia del projecte que tenia entre
mans amb Ulls del món, cosa que, al seu torn, va donar
peu a explicar la seva experiència de superació darrere de
les càmeres. Gabor, la pel·lícula, és el documental dins el
documental.
“La meta és viure dignament”
LA R
EVIS
TA IMO
40
Recordar per veure-hi
Com comenta el mateix Gabor, el més complicat
d'aquest repte va ser la comunicació amb els altres com-
panys de rodatge, un obstacle que a poc a poc van anar
superant entre tots: "Vam haver d'aprendre quina infor-
mació addicional necessitava per poder dur a terme la
meva feina. No em servia que em diguessin que davant
teníem un paisatge molt bonic, sinó quants arbres po-
dien comptar-se o si hi havia núvols al cel". Així, a par-
tir d'una descripció detallada dels components tècnics
de l'escena, en Gabor aconseguia formar-se una idea de
l'estètica del lloc.
Al cap i a la fi, abans de quedar-se cec ja exercia com
a director de fotografia i del que es tractava era de
"tornar a agrupar tots els recursos". Alimentar la seva
memòria visual, treure a la llum el coneixement i l'ex-
periència que havia anat acumulant al llarg dels anys
per seguir avançant. "Igual que un metge pot arribar
a un diagnòstic per telèfon sense visitar el pacient en
persona, recopilant i organitzant les dades necessàries
que aquest li proporciona, jo també podia construir el
meu propi mapa mental i visualitzar les imatges", ex-
plica en Gabor.
Acceptar per avançar
Aquest exercici de confiança mútua sembla d'allò més
ardu i fins i tot impensable en una societat en la qual
sovint s'escolta la frase: "si no ho veig, no m’ho crec".
Tanmateix, com diu en Gabor, "veure-hi o no veure-hi
és molt relatiu. Tot depèn de per a què utilitza cadascú
la seva visió". En el seu cas, especialment significatiu ja
que en vivia, el punt de no retorn va ser no poder llegir.
"El més dur no és el fet en si, sinó acceptar-ho"; una
transició que ell va haver d'afrontar en menys de dos
anys, des que li van diagnosticar glaucoma el 2001, ar-
ran d'unes infeccions oculars que va contraure a l'Ama-
zones, fins que va assumir que ja no podia fer allò a
què estava acostumat. Com comenta, "arribar a aques-
ta conclusió va ser difícil, però a partir d'aquí tot va
esdevenir més senzill. Vaig deixar de perseguir l'inas-
solible i de cercar remeis cada vegada més complicats i
menys efectius per continuar igual que abans".
En lloc d'això, en Gabor va aprendre a conviure amb
la nova situació: "ser invident no vol dir renunciar a
una vida útil, excitant i, sobretot, digna. Per a mi la
meta és viure dignament i, malgrat que cada u té els
seus criteris del que això significa, la pèrdua de visió
no ha de ser un impediment. I, si ho és, cal buscar les
causes i trobar la manera de superar-les".
Pensar per obrir els ulls
En Gabor va travessar "diversos camins". Al principi,
després de quedar-se cec, va procurar distanciar-se del
cinema i, aprofitant que parlava diversos idiomes, va
cursar un màster d'interpretació. No obstant això, no va
resultar com s'esperava i va decidir tornar "al seu món"
des d'una vessant més administrativa. Va ser així com
va impulsar la seva empresa de lloguer de càmeres per a
rodatges, cosa que li va permetre mantenir-se vinculat
al sector i tenir l'oportunitat de col·laborar amb el docu-
mental d'Ulls del món a Bolívia. D'aquest projecte valora
especialment els llaços professionals i d'amistat que van
unir un gran equip, a banda del fet de compartir alguna
cosa bona cada dia i d’aconseguir finalment l'objectiu
que s'havien proposat.
Per a en Gabor va ser una experiència enriquidora
que, malgrat tot, considera com una cosa esporàdica
IMO | OFTALMOLOGIA
LA R
EVIS
TA IMO
41
IMO | OFTALMOLOGIA
perquè actualment està immers en nous reptes. Des
de fa dos anys imparteix, en una fundació de Cornellà,
tallers d'apreciació visual destinats a menors que es
troben sota la tutela d’orfenats i que estan intentant
obtenir el certificat de l'ESO. "Sense aquest títol els jo-
ves són pràcticament invidents en la nostra societat;
estan incapacitats per a avançar".
Per això, l'objectiu d'aquests tallers és "ajudar-los i al-
hora aprendre amb ells, proposant-los que analitzin el
que veuen mitjançant el comentari d'escenes de clips
i de pel·lícules. El fet que jo sigui cec és una platafor-
ma interessant de la qual partir, ja que els obliga a fer
l'esforç d'explicar què observen i, per tant, d’aturar-se
a reflexionar".
Formar-se per créixer
"L'important no és el que veiem, sinó el que pensem –opina
en Gabor–, sobretot en un món que funciona a força d'in-
puts visuals i en el qual hi ha tanta entrada d'informació
que és fàcil perdre’s i no discriminar". Youtube, les xarxes
socials, les sèries en línia, la televisió a la carta, els telèfons
intel·ligents... són una realitat en la cultura audiovisual en
què vivim i amb la qual hem de bregar per evitar caure en
la dependència que provoca tot excés.
Precisament, el domini de la imatge, de vegades ad-
dictiu, és un tema de gran interès per a en Gabor, que
al novembre ha començat al Canadà un curs especialit-
zat en el tracte d'addiccions: a l'alcohol, a les drogues,
al joc i a Internet, però també al narcisisme o a tot allò
visual, "que no són oficials però és evident que estan
presents en la nostra societat".
Contribuir a fer-hi front com a treballador social és
quelcom a què en Gabor es lliura cada vegada amb més
fascinació i que, en certa manera, considera un deu-
te: "Els directors de fotografia som professionals de la
manipulació i creem entorns visuals perquè la gent ri-
gui o plori amb determinats fins, dels quals no sempre
estem necessàriament orgullosos". D'aquí que el que
mogui ara a en Gabor sigui la voluntat de dedicar el
seu temps a ajudar els altres amb tots els mitjans a
l'abast, una motivació que guia el seu camí i que fa que
els seus passos endavant tinguin una visió clara més
enllà de la ceguesa.
Experiència a Bolívia
Abans d'incorporar-se a l’equip de rodatge dirigit
per Sebastián Alfie, Gabor Bene no havia sentit
parlar d'Ulls del món, la fundació que van impul-
sar el 2001 Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui
per lluitar contra la ceguesa evitable en algunes de
les zones més desfavorides del planeta. És el cas de
Moçambic, de Mali, dels campaments saharauís de
Tindouf i de Bolívia, on Gabor va tenir l'oportunitat
de conèixer de primera mà la tasca d'Ulls del món.
"Una operació de cataractes pot millorar de manera
molt significativa les condicions de salut i la vida
dels habitants. Perquè recuperar visió és tornar a
treballar i a integrar-se en la societat, especialment
en països en què si ets cec ets un pària i, fins i tot,
la subsistència està en joc. En aquests indrets hi ha
pocs recursos per ajudar la gent amb discapacitat,
tot i que la diferència entre veure-hi i no veure-hi
està realment a un pas. Ulls del món ajuda a fer
aquest pas i, amb mitjans relativament fàcils, obra
miracles per a moltes persones".
LA R
EVIS
TA IMO
42
GABOR, una pel·lícula documental de Sebastián Alfie
FITXA TÈCNICA:Productora: Minimal Films i Miralab
Amb el suport de: ICAA i Europe Media Programme
Idioma original: castellà
Durada: 69 minuts
Any: 2013
Localitzacions: Barcelona, Madrid, La Paz (Bolívia)
Sinopsi:"En Sebas ha de filmar un documental sobre la ceguesa
a l'altiplà bolivià. Buscant equips per rodar-lo coneix en
Gabor, un director de fotografia retirat que va perdre la
vista fa més de deu anys. En Sebas li proposa que sigui
el seu col·laborador i que rodin junts a Bolívia. Però si
Gabor no pot veure-hi, com s'ho farà per poder filmar?"
Premis:Entre altres distincions, Gabor va ser guardonada amb
el Premi Canal+ com a millor documental espanyol a
Documenta Madrid 2014. El mateix any, al festival de
Màlaga, també va rebre el Premi del Públic i Sebastián
Alfie va ser escollit com a millor director. El 2015, els VII
Premis Gaudí van atorgar a Gabor el reconeixement de
Millor Pel·lícula Documental, categoria en la qual també
ha sobresortit en nombrosos certàmens internacionals,
com el Heartland Film Festival (Estats Units), el Foyle
Film Festival (Regne Unit) o el Festival de la Memoria
Documental Iberoamericana (Mèxic).
A la pàgina web www.gaborlapelicula.com es pot
trobar tota la informació sobre el film i el procés de
rodatge, a més d'accedir al tràiler i al making off del
documental. Aquest també es pot veure complet, per
1,95 €, al catàleg de cinema en línia Filmin
(www.filmin.es/pelicula/gabor) i a Netflix
(www.netflix.com/es/).
IMO | OFTALMOLOGIA
Darrere de les càmeres
LA R
EVIS
TA IMO
43
LA R
EVIS
TA IMO
44 MireiaCARBÓ
La cuinera catalana va ser una de les convidades al programa de ràdio Tot és possible
de RAC1 que es va emetre en directe el mes d'octubre passat des de l’IMO amb motiu
del Dia Mundial de la Visió. En acabar el programa, una de les oients que va acudir a
l'auditori per seguir l'espai es va afanyar a trobar-la: "Podria donar-me la seva recepta
del pastís de Sacher? La vaig perdre fa temps i, encara que n’he provat d’altres, cap no
m'ha quedat tan bona".
El que aquesta admiradora li va demanar no va ser un autògraf ni una foto per al
Facebook, sinó els ingredients i la fórmula d'un plat, d'una experiència agradable,
d'una sensació gratificant, d'un record especial... I això és el que Mireia Carbó busca
i ofereix amb la seva feina; una feina que, més enllà dels fogons, l'ha portat a
compartir la seva passió a través de llibres i de classes de cuina. Ara, aquesta vocació
i trajectòria culminen amb una escola de cuina que la xef acaba d'obrir a Barcelona.
IMO | ENS HA VISITAT…
LA R
EVIS
TA IMO
45
Mireia Carbó es va formar
a l'Escola d'Hostaleria de
Barcelona i, després de
treballar als fogons de diversos
restaurants, va decidir enfocar
la seva carrera professional cap
a una vessant més divulgativa
per compartir la seva vocació i
demostrar que a la cuina no s’hi
va a patir sinó a gaudir.
Amb aquest propòsit, ha
col·laborat en nombrosos
programes de ràdio a les
emissores RAC 1, COM Ràdio i
Onda Cero, i ha publicat tres
llibres de receptes fàcils i lluïdes
amb gran acceptació entre el
públic (La cuina que no amoïna,
La cuina et dóna joc i La cuina
salvavides).
Un quart receptari està en
camí i és un projecte que
actualment combina amb les
classes que imparteix a la seva
escola de cuina a Barcelona.
Alguns dels propers cursos que
ofereix i que val la pena anotar-
se al calendari són: Aperitius
nadalencs, Cuina vegetariana
original i divertida, Galetes per
a regal i Nova visió del tast de
vins. Més informació a
www.mireiacarbo.com.
IMO | ENS HA VISITAT…
Com va començar la seva afició per la cuina? Venia de família?A casa meva sempre han estat de cuinar. Els agradava. I a mi tam-
bé, però he d'admetre que en el moment en què vaig decidir de-
dicar-m'hi professionalment vaig fer un salt al buit. Vaig pensar
"intentem-ho i ja veurem què passa". Fins i tot als meus pares els
va sorprendre la decisió i, si bé és cert que de seguida em van do-
nar suport, en un primer instant em van dir per què no anava a la
universitat i estudiava una carrera. Aleshores ser cuiner no estava
a l'ordre del dia com ara.
Com es viu la professió des de dins?Realment l'ofici és dur i més encara si ets dona. Quan tens fills et can-
via la vida i treballar els dies que els altres tenen festa i arribar a casa
a hores intempestives és molt sacrificat. Com tot, requereix vocació i
t'ha d'agradar molt.
Què és el que fa que valgui la pena?Tot, és el conjunt. És l'adrenalina que passes en el moment d'un servei,
quan t'ho jugues tot en uns minuts després d'una llarga preparació.
Ho he viscut durant molts anys en què he estat treballant en restau-
rants de diferents categories, tant de luxe com dels que serveixen me-
nús, perquè volia provar-ho tot. Va ser una gran experiència, encara
que després vaig tenir la sort de començar a fer classes i vaig descobrir
que això era el que de veritat m’apassionava.
Com va passar dels fogons a les aules?Totalment per casualitat. Jo treballava en el meu propi restaurant fa-
miliar, Ca la Marona, i van trucar per proposar-me una oferta que cre-
ien que estava "feta per a mi". Al principi, el meu pare, que va atendre
aquesta trucada, els va dir que no estava interessada a impartir cursos
de cuina i, quan vaig contactar amb ells per agrair que m'haguessin
tingut en compte, em van insistir en que anés a l’escola a informar-me
i a veure com funcionava. Vaig acudir-hi per compromís i vaig acabar
quedant-me amb la feina, tot i que no tenia previst el canvi. Sim-
plement va sorgir i m'alegro molt d'haver-m’hi dedicat durant quinze
anys, fins fa ben poc.
Què li va aportar aquesta etapa? Què és el que més valora?A mi m'encanta el contacte i el tracte amb la gent. Els participants
vénen a les classes de cuina per passar-ho bé i per compartir una bona
estona, de manera que es crea un ambient molt agradable i distès
en què l'important és aprendre i divertir-se. Per això, que em diguin
"aquesta recepta teva és infal·lible" o "faig els teus bunyols de bacallà
cada setmana i als meus fills els encanten" em sembla fantàstic. És el
LA R
EVIS
TA IMO
46
que a mi m'omple i el que persegueixo amb els cursos,
ja que des del primer moment tenia clar que l'objectiu
de la meva cuina era arribar a tothom.
Com defineix l'estil de la seva cuina?Tradicional, normal i corrent, del dia a dia. Jo mai no he
volgut fer plats d'aquells que impressionen i deixen amb
la boca oberta però que ningú no prepara a casa seva.
De fet, aquest és l'èxit de les meves receptes i el motiu
pel qual es venen els meus llibres. La gent em comenta
que els té a mà, que els fa servir en comptes de deixar
que s’empolseguin a la prestatgeria perquè és un tipus
de cuina que, sense fer res, et permet quedar com un rei
o una reina.
Si jo, que sóc cuinera, en el dia a dia no puc passar-me
hores davant del forn i no travesso Barcelona per anar a
buscar un ingredient al mercat de la Boqueria, com vo-
leu que ho faci la meva amiga que és química i quan ar-
riba a casa no té temps? La idea és promoure una cuina
fàcil, que no faci mandra i que estigui a l'abast de tots.
Quin consell dóna als cuiners principiants?La clau és començar per baix, per la base. Al meu enten-
dre, de què serveix saber fer cupcakes, que tan de moda
estan ara, si no se saben cuinar unes bones llenties? Re-
comano provar primer coses senzilles per anar guanyant
confiança. L'experiència m'ha demostrat que com més
ens posem el davantal, més gust hi agafem i més fàcil
ens resulta. Si surt malament, la propera vegada sortirà
millor, perquè dels errors se n'aprèn, tant a la vida com
a la cuina.
La por a equivocar-nos ens impedeix provar coses noves?A vegades sí i, per això, hem de superar-la. Reconec que
jo mateixa veia molts impediments quan em vaig plan-
tejar obrir la meva pròpia escola de cuina i van ser els
meus familiars i amics qui em van animar i em van aju-
dar a fer el pas. És cert que emprendre un negoci per un
mateix en temps de crisi requereix una gran inversió i fa
molt de respecte, però al final van poder les ganes i em
vaig arriscar a sortir de la zona de confort. Estic molt
il·lusionada amb aquest projecte, que fa temps que te-
nia en ment i que a l'octubre s'ha posat per fi en marxa.
Què podem trobar en la recentment inaugurada escola de cuina de la Mireia Carbó?Tot tipus de tallers, principalment d'un matí o d'una
tarda de durada, encara que també oferim "cursos de
supervivència" intensius de cinc dies. L'escola està diri-
gida tant als amants de la cuina com als que encara no
ho són, i fins i tot als nens, amb explicacions clares i al
més entretingudes possible per gaudir de l'experiència.
Què més inclou aquesta experiència?També donem l'oportunitat de celebrar un aniversari
o una ocasió especial amb els amics o amb la família,
degustant al voltant de la taula el menú que s'ha elabo-
rat conjuntament. A més, duem a terme showcookings
(cuina en directe per a esdeveniments) i activitats de
teambuilding per a empreses. Ens adaptem al que ens
demana cada grup i el resultat és molt positiu, ja que
els llaços que es construeixen en una cuina són espe-
cials i permeten relacionar-se d'una manera diferent a
l'habitual.
Cuinar, igual que menjar, és un acte social?Moltes vegades no ens n’adonem, però quan organitzem
un sopar a casa, els convidats sempre s'acaben agrupant
a la cuina. És un punt de trobada i un lloc íntim de reu-
nió amb els més propers i, precisament per això, cuinar
és una manera ideal de compartir i d’estrènyer vincles.
Ens pot ajudar a aconseguir mirades felices?I tant! Als meus alumnes sempre els dic que pensin
en la satisfacció que se sent al posar un plat a taula i
dir que ho hem fet nosaltres. L’"Ah sí?" que moltes ve-
gades sentim per resposta és la prova que ha agradat
i que ens ha quedat "de restaurant". Per mi, aquest
orgull és la felicitat de veure que, amb cura i dedi-
cació, hem aconseguit una cosa de la qual potser no
ens crèiem capaços.
IMO | ENS HA VISITAT…
LA R
EVIS
TA IMO
47
Primer plat. Crema de carbassa i pastanaga: Pelem la carbassa
(500 g) i les pastanagues (6 u) i les tallem a daus grans de mida si-
milar. Pelem la ceba (1 u) i la tallem a mitges llunes fines per coure-la
fins que agafi color en una olla en la qual hem abocat i escalfat un
raig d'oli generós. Després, incorporem la carbassa i les pastanagues,
a més de l'aigua (1 l) i un polsim de sal i de pebre. Ho deixem coure 30
minuts, en retirem l'aigua i ho triturem fins aconseguir una crema.
Afegim un toc d'oli de safrà, que obtenim escalfant oli d'oliva (100 ml)
al qual llancem 10 brins de safrà per, posteriorment, deixar-lo refredar
i colar-lo. Com a guarnició, podem servir la crema calenta amb uns
grills de taronja i una mica de formatge de cabra esmicolat (100 g),
amb la qual cosa aconseguirem una desitjable barreja de textures i de
colors.
Segon plat. Bunyols de bacallà amb pebrots del piquillo: Esmico-
lem el bacallà (250 g) ja dessalat i al punt de sal. Piquem molt l'all (1
u) i ho barregem, juntament amb el rovell de l'ou (1 u), la farina (2
cullerades) i el llevat (mig sobre). Muntem la clara a punt de neu i
l'afegim a la pasta dels bunyols, que fregim en petites porcions amb
oli d'oliva ben calent. Per fer l'acompanyament, escalfem oli amb all
laminat (1 u) i, quan aquest comenci a agafar color, incorporem els
pebrots (6 u) tallats a tires amb el sucre bru (2 cullerades). Ho deixem
confitar 10 minuts a foc molt suau i ho servim, preferiblement en un
pal de broqueta.
Postres. Pastís de formatge: Barregem amb la batedora elèctrica el
formatge cremós per untar (300 g), el formatge parmesà ratllat (10 g),
el sucre (125 g), el iogurt grec (1 u), els ous (2 u) i la maizena (2 cullera-
des). Pintem amb mantega els motlles individuals i els empolvorem
amb farina. Després els omplim amb la barreja i coem els pastissets
al forn, a 150º durant 35 minuts. Per al detall final, fem caramel amb el
sucre (100 g), la mantega (25 g) i la ratlladura de llimona, afegint-hi la
pera (2 u) trossejada en petits daus i el suc de taronja (1 u). Ho deixem
coure uns minuts i acompanyem les cassoletes fredes amb el saltat
tebi, en una interessant fusió per als sentits.
RECEPTES QUE ENTREN PER LA VISTAMireia Carbó té clar que a l'hora de cuinar (i de menjar) tot forma part del joc i, per guanyar, el sentit de la
vista pot convertir-se en el millor aliat. Un plat atractiu als ulls convida a tastar-lo, tot i que la cuinera ens
aconsella que no per això hem d'oblidar el gust: "a vegades perseguim un efecte visual tan impactant que no
tenim en compte que no tots els sabors encaixen". Per assolir aquest equilibri, Mireia proposa un menú que
combina a la perfecció l'aparença amb el fons i que va presentar en el programa en directe de RAC 1 a l’IMO
el Dia Mundial de la Visió.
IMO | ENS HA VISITAT…
FOODIESApassionats pel menjar
Són els fashion victim de la gastronomia.
Estan a l'última en tot allò relacionat amb
el menjar, van als nous restaurants abans
que ningú i dediquen gran part del seu temps
a experimentar i a descobrir tendències
culinàries que arriben d'arreu del món. Són
els protagonistes d'un fenomen social que va
a més
Per Pere Romanillos
LA R
EVIS
TA IMO
50
IMO | QUALITAT DE VIDA
LA R
EVIS
TA IMO
51
Els primers a encunyar aquest terme
anglosaxó informal van ser el periodista britànic Paul
Levy juntament amb Ann Barr i Mat Sloan, vora el
1984, en el seu llibre The Official Foodie Hand-
book (El manual oficial per als foodies). En les
seves pàgines, els autors es refereixen als foodies com
a persones amants de la gastronomia que, a diferència
dels gurmets, no només volen gaudir de la bona cuina,
sinó que volen aprendre sobre els productes, les tècni-
ques, els professionals del sector i, en definitiva, tota la
cultura gastronòmica.
Però el gran fet diferencial és que els foodies són sim-
ples aficionats, persones curioses i apassionades amb tot
allò relacionat amb el menjar, des de l'alta cuina fins a
les paradetes de carrer, passant per la indústria restau-
radora i la distribució, els tastos de vins, els cellers, la
nutrició, els restaurants que obren, els que tanquen...
Uns entusiastes incansables als quals els encanta
gaudir de tot tipus d'experiències gastronòmiques i
descobrir restaurants nous o plats insospitats, però sense
necessitat de buidar el compte corrent en l'intent.
Perquè un bon foodie, tal com descriu Levy en el seu
llibre, "sempre menja allò que s'adapta al seu pressu-
post i a les seves circumstàncies".
Gurus de la xarxaAmb l'ajuda de les noves tecnologies i de les xarxes so-
cials, la gastronomia ja no és cosa només de xefs, de
restauradors, de professionals i de crítics. Els foodies són
legió i gràcies a Internet alguns d'aquests exploradors
culinaris s'han convertit en personatges tan populars i
seguits a través de la xarxa que els seus consells acon-
segueixen marcar tendències i fan que els consumidors
decideixin acudir a un restaurant i comprar o rebutjar
un producte gastronòmic segons l'opinió que aquests
influencers aboquen en els seus blogs, en el seu Insta-
gram, en el seu Pinterest o en el seu perfil de Twitter
o de Facebook. Noms com Mikel Iturriaga (creador del
blog El Comidista), José Carlos Capel (autor del blog foodie
d'El País, Gastronotas de Capel) o Marta Sanahuja (creadora
de www.deliciuousmartha.com) són referents impres-
cindibles per a tots els qui volen estar al dia del que
s’està coent en l'univers foodie.
Qüestió de tendènciesEl menjar és un dels temes més recurrents en la xarxa
digital. L'etiqueta #food té més de 150 milions de publi-
cacions a l’Instagram, seguida de prop per #foodporn i
#foodies. Submergir-se en el fenomen foodie pot resultar
una mica aclaparador amb tal volum d'informació. Per
iniciar-se en aquest univers, el més adient és començar
a familiaritzar-se amb algunes de les tendències gastro-
nòmiques més recents i, a partir d'aquí, deixar-se portar
pel corrent incansable, curiós i canviant del fenomen
foodie. Bon profit.
LA R
EVIS
TA IMO
52
IMO | QUALITAT DE VIDA
Sobre rodesLes furgonetes de venda de menjar de carrer, una
moda importada directament dels Estats Units, han
arribat amb força al nostre país. Aquests restaurants
motoritzats són cada vegada més populars a causa,
en gran part, dels seus econòmics preus, que no solen
passar dels 10 €. Tacos, hamburgueses, creps, croque-
tes o cupcakes, solen estar presents en esdeveniments,
festes o mercats localitzats en un punt i en un horari
concret, ja que de moment la legislació vigent no en
permet la instal·lació per lliure.
A Barcelona vam tenir l'ocasió de gaudir d'aques-
ta gastrotendència durant les passades festes de la
Mercè. El mercat Van Van Market va desplegar el seu
comboi per diversos punts de la ciutat: el Parc de la
Ciutadella, el Palauet Albéniz i el Castell de Montjuïc.
Altres mercats de menjar ambulant especialment
recomanables són l'All Those Food Market, centrat
en l'artesania i en el producten local i que se celebra
cada any als jardins de la Universitat de Barcelona, o
el Palo Alto Market, al Poblenou, l'última edició del
qual ha tingut lloc els dies 7 i 8 de novembre mentre
que la propera se celebrará els dies 5 i 6 de desembre.
Que comenci l'espectacleEl showcooking és una altra tendència foodie que con-
sisteix a assistir a un restaurant on el xef prepara els
plats en directe i just davant dels comensals, interac-
tuant amb ells i compartint els seus secrets i consells
culinaris.
Tot un espectacle que permet als assistents persona-
litzar l'elaboració dels plats que estan a punt de degus-
tar i al xef conèixer de forma immediata l'opinió i les
reaccions dels seus convidats. A Barcelona destaquen
showcookings com el de La Foodieteca, que permet veu-
re com cuinen xefs de la talla de Roberto Sihuay, el del
Ceviche 103 o el que fa Max Colombo al Xemei.
A domiciliEl plaer de compartir cuina amb un prestigiós xef
aconsegueix el grau màxim de satisfacció per a un fo-
odie quan és el cuiner mateix qui s'encarrega de fer-te
la compra i acudir a casa teva per preparar un esmor-
zar o un sopar per a tu i per a la teva família o amics.
Pot semblar un luxe a l'abast de poques butxaques,
però la veritat és que aquesta experiència gastronò-
mica s'ha convertit en una opció interessant a l'hora
de celebrar reunions en grup amb un preu tancat i en
la intimitat de la casa.
Stéphane Poussardin és un xef francès establert al
Maresme que ofereix aquest original servei a domici-
li. Primer concerta una entrevista personal per conèi-
LA R
EVIS
TA IMO
53
IMO | QUALITAT DE VIDA
xer els gustos i les preferències del client, després li
fa arribar una proposta de menú degustació basat
en productes frescos autòctons i de temporada i, un
cop aprovat, fa la compra, prepara els plats en el seu
atelier i arriba unes hores abans al domicili per aca-
bar de cuinar el menú. El servei de taula és atès per
un cambrer i el xef explica cada plat als comensals.
Finalment, ho recull tot i deixa neta la cuina. Es pot
demanar més?
Per iniciar-se en aquesta tendència foodie ja exis-
teixen plataformes en línia que funcionen com a in-
termediàries entre comensals interessats en aques-
tes experiències gastronòmiques exclusives i cuiners
professionals, com és el cas d'Urban Chefs. Només cal
entrar a la seva pàgina web (www.urbanchefs.es), tri-
ar el menú entre diverses temàtiques i preus, perso-
nalitzar-lo segons les preferències o intoleràncies i, al
cap de tot just un parell d'hores, arribarà al domicili
un xef amb la compra i a punt per sorprendre amb un
sopar únic i personalitzat.
Mealsurfing, sopars socialsI si en comptes de sopar a casa amb la presència d'un
xef és l’amfitrió mateix qui ens complimenta amb
les seves especialitats culinàries? No estem parlant
d’acudir a casa d'un amic a sopar, sinó d'assistir a un
sopar a la llar d'un desconegut i entre comensals als
quals veiem per primera vegada.
És un dels últims fenòmens foodies i es coneix
com a mealsurfing. La idea consisteix a celebrar
reunions d'amants de la cuina a casa d'un amfitrió
encarregat de preparar el menú. Webs com eatwith.
com, kitchenparty.org (la primera a organitzar
aquest tipus de sopars, el 2011), newgusto.com o
eatfeastly.com són alguns dels llocs més visitats per
practicar aquesta mena d’Airbnb (mercat comunitari
per publicar, descobrir i reservar habitatges entre
particulars) de la gastronomia.
Els esdeveniments es duen a terme a les cases dels
xefs/amfitrions, amb el valor afegit de descobrir es-
pais diferents a la ciutat mateixa o allà on es viatgi.
Per a qui vulgui compartir els seus dots culinaris i
conèixer gent nova també és una excel·lent oportuni-
tat. Les plataformes en línia de mealsurfing permeten
organitzar sopars socials, moure’s en ambients exclu-
sius més enllà dels tradicionals restaurants i, de pas,
guanyar uns diners extres en el cas dels amfitrions.
I no només s'organitzen dinars o sopars. La pro-
posta ja s'ha ampliat a esmorzars, brunchs i berenars.
Una altra possibilitat interessant és rebre comensals
d'altres països, la qual cosa permet practicar idiomes
i conèixer altres cultures sense moure’s de casa. No
LA R
EVIS
TA IMO
54
IMO | QUALITAT DE VIDA
deixa de ser una nova manera –i, a més, molt apeti-
tosa– de viatjar.
Brinner: sopar l'esmorzarLes tendències gastronòmiques, igual que succeeix
en el món de la moda, poden arribar a ser molt pas-
satgeres. El típic brunch de cap de setmana (una mena
d'esmorzar tardà importat del món anglosaxó) que
els més moderns van adoptar sembla que té els dies
comptats.
Als Estats Units ja no és tendència, especialment
des que alguns dels cuiners més famosos, per exem-
ple Anthony Bourdain, s’hi van referir com "el pati
d'esbarjo del xef que vol abaixar costos”, “l'abocador
de les restes dels sopars de tots els divendres i dissab-
tes" o "una bomba de greixos", en un tuit firmat pel
crític gastronòmic de The New York Times, Mark Bitt-
man.
En canvi, aquí sembla que encara té força accepta-
ció, tot i que últimament li ha sortit un curiós com-
petidor: el brinner. Aquest nou terme anglosaxó (neo-
logisme de breakfast for dinner) fa referència a la nova
moda foodie de sopar l'esmorzar.
L'última tendència "gastro" ha sorgit a partir del
costum de sopar cereals amb llet, habitual entre els
novaiorquesos. Encara que sembli una pràctica inver-
semblant, especialment en el vell continent, aquesta
moda arriba amb força i ja hi ha infinitat de pinte-
rests dedicats a la tendència i una llista ben llarga
de receptaris per esdevenir un sibarita dels cereals i
d’altres ingredients com creps americanes (pancakes),
tortites, gofres, ous remenats, ous ranxers, cereals,
cansalada, fruites, pa francès... Les combinacions són
infinites i van des d’allò més bàsic fins allò més so-
fisticat.
Els locals més in de les grans ciutats han pres nota
de la nova tendència i llocs com Cup & Cake, a Barce-
lona, ja ofereixen la possibilitat de gaudir d'un brinner
fins ben entrada la nit.
A casa del xefEl món al revés: ara el que es porta és acudir a casa
del xef en lloc que els comensals vagin al restaurant
del cuiner. Per als amants de les propostes exclusives
i originals, aquesta nova tendència foodie ofereix la
possibilitat de gaudir amb una experiència gastronò-
mica diferent al domicili del xef mateix.
El club gastronòmic Santa Rita, a càrrec del xef basc
Xabi Bonilla, és pioner a la Ciutat Comtal en aquest
tipus de propostes i ofereix menús degustació a base
de productes locals i de temporada al loft del cuiner
i en un entorn acollidor i casolà. Dóna la possibilitat
LA R
EVIS
TA IMO
55
IMO | QUALITAT DE VIDA
de gaudir del sopar en una taula privada o bé de com-
partir la vetllada amb altres comensals.
A l'escola... de cuinaUna original i cada vegada més estesa forma de
sortir a sopar amb els amics consisteix a apuntar-se
a un curs de cuina i degustar els plats que hem après
a preparar en grup. Escoles i restaurants ofereixen
l'oportunitat d'aprendre els secrets i les tècniques
dels millors xefs en cursos culinaris de tota mena.
A Barcelona, ho podem provar a Bellart (una de les
escoles més antigues, en actiu des de 1977), Hofmann
(a càrrec de la prestigiosa xef Mey Hofmann), La Pa-
tente (una de les últimes a arribar, però amb una
gran varietat de cursos i tallers: cuina per a carma-
nyola, dim sum, tapes per a moderns, cuina de mercat,
cuina peruana, cooking party...), BCN Kitchen (amb
dos espais al barri del Born i a prop del mercat de la
Boqueria) i la recentement inaugurada Escola de cui-
na Mireia Car bó, on dóna classes la popular cuinera
catalana.
Foodies 2.0Les xarxes socials i les aplicacions per a telèfons
intel·ligents són els millors aliats per mantenir-se
ben informat sobre les tendències foodies i compar-
tir la passió per la cuina i intercanviar consells, fo-
tos, experiències...
CookBooth. Aplicació gratuïta en què cuiners
aficionats de tot el món poden compartir les
seves fotoreceptes.
Vivino. Aquesta aplicació ja supera els 10
milions d'usuaris i permet saber-ho tot sobre
qualsevol vi només fent una foto de l'etiqueta
de l'ampolla.
Evernote Food. Permet trobar receptes, gra-
var les nostres creacions, buscar restaurants
propers i capturar experiències gastronòmi-
ques que no volem oblidar.
Epicurious Recipe App. La versió app del
famós llibre de cuina en línia Epicurious.com
ofereix més de 28.000 receptes creades pels
professionals de revistes com Gourmet i Bon
Appétit, llibres de receptes populars, xefs de
renom i restaurants.
The Food Mirror. Aplicació imprescindible
que funciona com una xarxa social on els
usuaris poden compartir amb el món imatges
de tota mena però sempre relacionades amb
l'activitat gastronòmica.
LA R
EVIS
TA IMO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS
Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740
[email protected] / www.hotelsantgervasi.com
ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:
DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA
WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H
63 hab. Con mucha luz natural
Restaurante
Room Service
Bar – Cafetería
Caja Fuerte gratuita
Parking Privado
PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS
Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740
[email protected] / www.hotelsantgervasi.com
ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:
DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA
WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H
63 hab. Con mucha luz natural
Restaurante
Room Service
Bar – Cafetería
Caja Fuerte gratuita
Parking Privado
PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS
Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740
[email protected] / www.hotelsantgervasi.com
ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO:
DESCUENTO EN TARIFAAGUA MINERAL DE BIENVENIDA
WIFI GRATUITOLATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H
63 hab. Con mucha luz natural
Restaurante
Room Service
Bar – Cafetería
Caja Fuerte gratuita
Parking Privado