4. conclusions - terrassaxifres.terrassa.cat/estudis/2005escenariscatunesco/40conclusions.pdf · el...

100

4. ConclusionsAquesta secció està dividida en 4 apartats:

a) Un primer apartat on es presenten dels conclusions del context.b) Un segon apartat on es presenten, de forma sintètica, les principals

conclusions dels escenaris.c) Un tercer apartat on es comenten més de forma més detallada i analítica

alguns aspectes concrets dels escenaris.d) Un quart apartat amb propostes operatives derivades d’aquest estudi, en

forma de línies estratègiques.

4.1. Conclusions del contextTerrassa és una ciutat mitjana a on el creixement demogràfic s’està produintd’una manera molt accelerada i sobtada.El creixement demogràfic es degut al saldo migratori, ja que el creixementvegetatiu de la població és inapreciable.El saldo migratori de Terrassa segueix el marc mundial, així, a partir de l’any2001 es produeix un fort augment de la població d’origen extra comunitari, ien anys més recents, un augment de la població procedent de la resta del’àrea metropolitana.Els factors d’atracció d’aquestes poblacions son els baixos preus relatius delsòl residencial del municipi de Terrassa respecte a l’àrea metropolitana il’oferta de llocs de treball al municipi.Aquest augment de població és el factor principal de l’augment de l’activitateconòmica, mesurat pel PIB municipal.A nivell econòmic, el sector més dinàmic es la construcció seguit del sectorserveis privats.El sector industrial perd pes dins el PIB, sobretot pels fenòmens globals dedeslocalització de les activitats industrials de poc valor afegit, es a dir,activitats industrials d’us extensiu de mà d’obra.Estem davant d’un fenomen de retroalimentació positiva. Així, quant mésimmigració hi ha, més necessitat d’habitatges i serveis en general, amb loqual es produeix un increment del sector econòmic de la construcció i elsector serveis, sectors, sobre tot el primer, que necessiten molta mà d’obra iper tant, ofereixen llocs de treball que produeixen un nou efecte de crida ala immigració.Si tenim en compte les previsibles millores en les comunicacions terrestres,sobre tot, les noves comunicacions per carretera, tant dintre de la pròpiaciutat (rondes), com a nivell intercomarcal (IV cinturó, millores en lesautopistes de comunicació amb Barcelona), aquest fenomen es potaccelerar. Primer de tot, per la implantació d’empreses del sector serveis id’indústries, amb l’efecte de crida per la immigració, i en segon lloc, per lafacilitat de la mobilitat que això poc provocar, lo qual pot contribuir a queuna part de la població metropolitana decideixi escollir la ciutat de Terrassacom a primera residència, sempre i que els preus del sòl siguin competitius,i a més hi hagi disponibilitat de sòl.Davant d’aquesta situació, la ciutat de Terrassa pot esdevenir una ciutat enuna ràpida expansió urbana, de tal magnitud, que seria difícil procurar elsserveis bàsics, amb un handicap important, una economia molt vulnerable ales fluctuacions financeres internacionals, ja que aquesta economia

101

dependria fonamentalment de la disponibilitat de sòl i del sector de laconstrucció, sector molt sensible a les possibles crisis econòmiques futures;i per suposat, amb una tendència a la insostenibilitat, degut a l’augment dela mobilitat i a la disminució del sòl no urbà.És necessari, més que mai, una planificació prèvia per a la gestió eficientd’aquest augment de població urbana.

4.2. Conclusions sobre els escenaris

1. S’han assolit tots els objectius previstos al co nveni objecte d’aquestestudi.Els dos primers, definir models i hipòtesis de comportament, s’han presentaten el punt 2 d’aquest report. El tercer objectiu, la creació d’escenaris desostenibilitat s’ha centrat en l’estudi demogràfic de Terrassa i les sevesimplicacions a nivell de sostenibilitat, i s’ha presentat en el punt 3 delpresent report. En quant a l’últim objectiu, propostes operatives, es presentaen aquest apartat de conclusions.A nivell tècnic queda demostrada la possibilitat d’estudiar les dinàmiquesurbanes mitjançant les tècniques derivades de la representació delssistemes complexos. L’escala, els elements del sistema que es consideren iles hipòtesis de funcionament dels models, i per tant el propi model, estàdeterminat fonamentalment per les fonts de dades que es fan servir.En el cas particular d’aquest estudi, les fonts de dades ens han permèsdesenvolupar un model unidimensional, composat de varis submodelsseguint el marc conceptual Força motriu – Pressió – Estat – Impactes -Resposta, amb una sola escala espacial. S’ha fet l’estudi per tota la ciutatde Terrassa i no s’ha desagregat per barris i/o districtes. Els submodelsdesenvolupats son: submodel de població amb la desagregació de lapoblació en quatre cohorts, i amb atenció especial al fenomen de laimmigració i l’emigració; un submodel econòmic, pel càlcul del PIBmunicipal, dimensió en la qual hi ha poques dades; un submodel d’ús delsòl pel càlcul de l’evolució de l’àrea urbana; un submodel pel càlcul dediferents indicadors de pressió i estat; i finalment un submodel de resposta,que incorpora els diferents valors (preus) del sòl a Terrassa i a l’àreametropolitana. Això ha donat un model que calcula les grans variables queregeixen la macro dinàmica de la ciutat de Terrassa. Si les dades de lesdiferents dimensions fossin series temporals més grans, i totes ellesdesagregades a nivells inferiors (nivell de barri o districte), seria possibleaplicar aquest model a una escala inferior, i poder contemplar fenòmensintraurbans com la mobilitat, l’evolució d’espais públics, els serveis, etc, queen el present treball no s’han pogut realitzar. D’aquesta manera es podriaampliar la utilització d’aquest tipus de model per preveure polítiques localsamb més efectivitat en busca de determinats objectius.El fet de poder simular les dinàmiques urbanes ens permet determinar elselements o variables que tenen un pes significatiu en els fenòmens urbans.Per tant, resulta una eina molt útil quan volem valorar la sostenibilitat dediverses polítiques urbanes en les diferents dimensions de la sostenibilitat.La dinàmica més destacada del municipi de Terrassa que ha determinat, ideterminarà el desenvolupament de la ciutat en els propers anys, i quepodem considerar el factor més important al parlar de sostenibilitat, és el

102

creixement demogràfic. Creixement que, amb les dades històriques (cens)dels últims anys, ha estat espectacular, i més, si el comparen a altres ciutatde la mateixa comarca i de semblant dimensió. Així, podem veure que aTerrassa creix la població mentre a altres ciutats semblants de la comarcadescendeix. Per tant, la creació d’escenaris s’ha centrat en determinar elselements que tenen un pes significatiu en aquest fenomen i en el seuimpacte en les diferents dimensions de la sostenibilitat.S’ha de remarcar que els escenaris de futur no son predictius, ja que lesrelacions que s’utilitzen per crear el futur son tretes de series temporalsdintre d’un període d’expansió del municipi de Terrassa (1995 al 2003). Pertant, no tenen en compte possibles comportaments en un altre context, comel de crisis econòmica, manca de recursos, etc. Realment, l’objectiu delsescenaris de futur és determinar les forces motrius dels fenòmens d’estudi iles seves relacions, ajustades a les hipòtesis restrictives de funcionamentdel model.

2. La població de Terrassa seguirà augmentant entre un 30 i un 75 %per l’any 2025, respecte als valors de l’any 2003 .La variació dependrà de l’evolució econòmica i del mateix increment depoblació.

3. L’increment de població es degut principalment a la immigració .La present onada immigratòria tendeix a disminuir en el temps, però enfunció de l’escenari considerat, es pot mantenir amb valors absoluts alts finsa l’any 2010, sempre i quan es mantingui la relació de factors d’atracció dela ciutat de Terrassa. En aquests moments, els factors claus d’atracció de laimmigració a Terrassa son dos, motius laborals i motius del preu del’habitatge. Dels dos factors d’atracció el més beneficiós pel conjunt de lasostenibilitat de Terrassa es el factor d’atracció per motius laborals, ja queprovoca un cert augment de la riquesa per capita, i una certa contenció enel creixement demogràfic, la qual cosa ajuda a la sostenibilitat econòmica isocial.

4. Terrassa augmenta la població en tots els escena ris considerats.L’augment de població de Terrassa es degut principalment, alcomportament de la cohort de 17 a 45 anys, ja que aquesta augmenta fins al’any 2010, independentment de la possible evolució econòmica deTerrassa.

5. La ciutat de Terrassa té un atractiu per la pobl ació que no es redueixa l’oferta de llocs de treballs, sinó que també dep èn d’altres factorsque provoquen que existeixi una inèrcia en la dinàm ica poblacionalque pot durar un període d’entre 5 i 7 anys.

6. L’atracció de la immigració per motius laborals és degudaprincipalment, a l’augment del pes del sector de la construcció i a lafortalesa que té el sector dels serveis a l’economi a terrassenca.

103

7. El sector econòmic de la construcció a Terrassa és molt sensible afactors externs com són el preu del sòl residencial i el diferencial depreus amb l’àrea metropolitana.Si els valors segueixen augmentant, tant a nivell local com metropolità, potproduir-se una caiguda de la demanda del sòl residencial i una forta crisisen el sector que repercutiria negativament en el desenvolupamentdemogràfic i econòmic de Terrassa.

8. Degut al canvi de model social iniciat a la ciut at de Terrassa, elsector domèstic mostra una tendència insostenible d ’augment delconsum de recursos i de generació de residus, per capita , en tots elsescenaris,El sector industrial, en canvi, mostra una tendènci a de reduir els seusconsums de recursos per unitat econòmica, i el sector comercial elsmanté més o menys estables en tots els escenaris considerats.En l’escenari de creixement econòmic sostingut, altres variables de pressióempitjoren, per exemple, el nombre de vehicles per habitant.

9. Terrassa es dibuixa un ciutat mitjana que ha ent rat en el segle XXImolt influenciada pel fenomen de la globalització e n les sevesmúltiples facetes.La globalització econòmica, amb la deslocalització industrial ha produït unasensible reducció d’aquest sector econòmic en benefici del sector serveis.S’ha passat d’una societat industrial a una societat del consum, queincrementa els seus índexs de riquesa, però també incrementa lesdesigualtats en la seva repartició.En tots els escenaris considerats, el PIB per capita tendeix a baixarrespecte als anys històrics.La globalització dels moviment migratoris està produint un augment de lapoblació provinent de l’àrea metropolitana i de països extra comunitaris,aquesta última produeix un fort impacte cultural i social.Una part de la població terrassenca emigra cap petits municipis de la sevaàrea d’influència amb preus de sòl residencial relativament més alts que elsque té Terrassa; i a municipis propers (sobre tot en la comarca del Bages)amb preus de sòl residencial més baixos que els de Terrassa.La globalització cultural, entesa aquesta com el intent d’aconseguir l’estatde benestar imposat pel model de desenvolupament occidental, esdevé unaltre factor clau per l’enteniment de les dinàmiques actuals de Terrassa, jaque potencia el increment de la mobilitat, sobre tot privada, potenciada perles bones comunicacions terrestres; i es el motor d’una certadeshomogeneïtzació espacial de la població per motius econòmics,diferenciant els qui tenen vehicle privat d’aquells que no en tenen (la ciutatdual), i d’accés a serveis, per exemple, als grans centres comercials, quenormalment estan situats a la perifèria de les ciutats.

10. Hom detecta un fort impuls del govern local en millorar lescondicions d’habitabilitat i per tant del propi mun icipi .Cal destacar l’evolució de la superfície verda per habitant per sobre de lestaxes dels fenòmens que provoquen l’augment de la població. També caldestacar l’esforç fet en la política de planificació urbanística, encara que,

104

fins i tot davant de l’escenari de més baix creixement demogràfic sembleninsuficients, si parlem sobre tot, de la previsió de nous habitatges per lanova població.

4.3 Conclusions detallades dels escenarisQuant al compliment dels objectius especificats en el punt 1.1 d’aquestreport, podem destacar que s’han assolit tots. Els dos primers, definirmodels i hipòtesis de comportament, s’han presentat en el punt 2 d’aquestreport. El tercer objectiu, la creació d’escenaris de sostenibilitat, s’ha centraten l’estudi demogràfic de Terrassa i les seves implicacions pel que fa a lasostenibilitat, i s’ha presentat en el punt 3 d’aquest report. Respecte del’últim objectiu, propostes operatives, es presenta en aquest apartat deconclusions.En l’àmbit tècnic queda demostrada la possibilitat d’estudiar les dinàmiquesurbanes mitjançant les tècniques derivades de la representació delssistemes complexos. L’escala, els elements del sistema que es consideren iles hipòtesis de funcionament dels models, i per tant el mateix model, estandeterminats fonamentalment per les fonts de dades que es fan servir.En el cas particular d’aquest estudi, les fonts de dades ens han permèsdesenvolupar un model unidimensional, compost de diversos submodelsseguint el marc conceptual Força motriu – Pressió – Estat – Impactes -Resposta, amb una sola escala espacial. S’ha fet l’estudi per tota la ciutatde Terrassa i no s’ha desagregat per barris i/o districtes. Els submodelsdesenvolupats són: submodel de població amb la desagregació de lapoblació en quatre cohorts, i amb atenció especial al fenomen de laimmigració i l’emigració; un submodel econòmic, pel càlcul del PIBmunicipal, dimensió en la qual hi ha poques dades; un submodel d’ús delsòl pel càlcul de l’evolució de l’àrea urbana; un submodel pel càlcul dediferents indicadors de pressió i estat; i finalment un submodel de resposta,que incorpora els diferents valors (preus) del sòl a Terrassa i a l’àreametropolitana. Això ha donat un model que calcula les grans variables queregeixen la macrodinàmica de la ciutat de Terrassa. Si les dades de lesdiferents dimensions fossin sèries temporals més grans, i totes ellesdesagregades a nivells inferiors (nivell de barri o districte), seria possibleaplicar aquest model a una escala inferior, i poder contemplar fenòmensintraurbans com la mobilitat, l’evolució d’espais públics, els serveis, etc., queen aquest treball no s’han pogut realitzar. D’aquesta manera es podriaampliar la utilització d’aquest tipus de model per preveure polítiques localsamb més efectivitat en cerca de determinats objectius.El fet de poder simular les dinàmiques urbanes ens permet determinar elselements o variables que tenen un pes significatiu en els fenòmens urbans.Per tant, resulta una eina molt útil quan volem valorar la sostenibilitat dediverses polítiques urbanes en les diferents dimensions de la sostenibilitat.La dinàmica més destacada del municipi de Terrassa que ha determinat, ideterminarà, el desenvolupament de la ciutat en els propers anys, i quepodem considerar el factor més important quan parlem de sostenibilitat, ésel creixement demogràfic. Creixement que, amb les dades històriques(cens) dels últims anys, ha estat espectacular, i més, si el comparem aaltres ciutats de la mateixa comarca i de dimensió semblant. Així, podemveure que a Terrassa creix la població mentre que a altres ciutats semblants

105

de la comarca descendeix. Per tant, la creació d’escenaris s’ha centrat adeterminar els elements que tenen un pes significatiu en aquest fenomen ien el seu impacte en les diferents dimensions de la sostenibilitat.S’ha de remarcar que els escenaris de futur no són predictius, ja que lesrelacions que s’utilitzen per crear el futur són tretes de sèries temporalsdintre d’un període d’expansió del municipi de Terrassa (del 1995 al 2003).Per tant, no tenen en compte possibles comportaments en un altre context,com el de crisi econòmica, manca de recursos, etc., cosa que fa que,davant d’aquesta complexitat, la probabilitat que el futur sigui com elpresentat en els diferents escenaris sigui baixa. Realment, l’objectiu delsescenaris de futur és determinar les forces motrius dels fenòmens d’estudi iles seves relacions, ajustades a les hipòtesis restrictives de funcionamentdel model.De l’anàlisi dels escenaris creats podem treure una sèrie de conclusions:• La població de Terrassa seguirà augmentant. Es podrà incrementarentre un 30 % i un 75 % cap a l’any 2025, respecte als valors de l’any 2003.La variació dependrà de l’evolució econòmica i del mateix increment depoblació.

Untitled

Page 11995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

150000

250000

350000

población: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

En el gràfic 102, es poden veure les projeccions de població del municipi deTerrassa dels escenaris creats. Cal destacar que totes les projeccions s’hanrealitzat suposant un escenari de baix creixement econòmic, exceptuantl’escenari A1, que manté un creixement econòmic com el que hi haactualment a Terrassa. És precisament en aquest escenari en el qual esprodueix l’augment més important de població.

Gràfic 102. Estimació de l’evolució de la població aTerrassa.

1. Escenari de referència 2. Escenari A13. Escenari A2a 4. Escenari A2b5. Escenari A2c 6. Escenari A2d7. Escenari A3a 8. Escenari A3b

106

Requadre 1. Escenaris

• L’estructura per cohorts d’edat d’aquesta població es presenta en elsgràfics següents.

EscenarisEn aquest treball s’han realitzat tres escenaris:

• Un escenari de referència, en el qual s’han mantingut lesrelacions històriques entre els elements considerats en elsmodels, i s’ha suposat que l’augment de riquesa mesurat pel PIBmunicipal és degut solament a l’augment de població ocupada(depèn solament de la taxa de variació de l’ocupació). S’harealitzat una sola projecció.

• Un escenari alternatiu A, en el qual s’han mantingut les relacionshistòriques entre els elements considerats en els models. S’hanrealitzat set projeccions agrupades en quatre famílies segons leshipòtesis imposades a les variables d’entrada. Les quatre famíliesde projeccions considerades són:

o Família A1, amb una sola projecció. S’ha suposat que elPIB municipal creix igual que el període històric considerat.Aquest creixement es deu al manteniment de lestendències de variació històriques de la dimensióempresarial dels sectors econòmics estudiats. Aquestafamília crea un escenari de futur d’alta activitat econòmica.

o Família A2, amb quatre projeccions. S’ha realitzatmantenint les hipòtesis de comportament econòmic coml’escenari de referència (baixa activitat econòmica), ianalitzant l’impacte del nivell d’estudis de la població sobreel fenomen demogràfic (A2a i A2b), així com els factorsd’atracció de la immigració (immigració per motius laboralsi/o immigració per motius de preu del sòl residencial), elsquals han donat lloc a les projeccions A2c i A2d.

o Família A3, amb dues projeccions. S’ha realitzat mantenintles hipòtesis de comportament econòmic com l’escenari dereferència (baixa activitat econòmica), i analitzant elsimpactes de la diferència de preu del sòl residencial entreTerrassa i l’àrea metropolitana, tant quan els preus del’àrea metropolitana pugen i tenen un valor absolut alt(projecció A3a), com quan els preus baixen i tenen valorsabsoluts més baixos que els actuals (projecció A3b).

• Un escenari alternatiu B, que s’ha realitzat mantenint les relacionsi tendències de l’escenari de referència. S’han introduït elsparàmetres per simular l’aplicació del POUM 2003.

107

Untitled

Page 21995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

25000

40000

55000

población 0 a 16 años: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3 334

4

4

4

5

5

55

6

6

6

7

7

7

8

8

8

De l’anàlisi d’aquestes dades, podem veure que l’evolució de la cohort depoblació de 0 a 16 anys presenta un augment molt lligat a la fertilitat de lapoblació, més que a qualsevol altre factor. Així, l’evolució màxima i mínimave emmarcada pels escenaris A2a i A2b, que simulen diferents hipòtesis delnivell d’estudis de la població, i lligat al nivell d’estudis tenim la fertilitat.En el gràfic 104 podem veure l’evolució de la cohort de població de 17 a 45anys. Aquesta cohort experimenta un fort creixement fins al període 2010-2015 en tots els escenaris. Passat aquest període s’estabilitza la poblacióde la cohort i fins i tot baixa posteriorment; menys a l’escenari d’altcreixement econòmic, en el qual es manté un creixement moderat en tot elperíode de simulació. Aquesta cohort és la que va més associada alfenomen de la immigració.

Gràfic 103. Estimació de l’evolució de la cohort de poblacióde 0 a 16 anys a Terrassa.1. Escenari de referència

2. Escenari A13. Escenari A2a4. Escenari A2b5. Escenari A2c6. Escenari A2d7. Escenari A3a8. Escenari A3b

108

Untitled

Page 31995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

75000

110000

145000

población 16 a 45 años: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

11

2

2

2

2

3

3

33

4

4

44

5

5 55

6

6

6

7

7 7

8

8 8

Requadre 2. Conclusions sobre el comportament demog ràfic de lescohorts



Comportament demogràficTerrassa augmenta la població en tots els escenaris considerats.L’augment de població de Terrassa és degut, principalment, alcomportament de la cohort de 17 a 45 anys, ja que aquest augmenta finsa l’any 2010, independentment de la possible evolució econòmica deTerrassa. Això ens indica que la ciutat de Terrassa té un atractiu per lapoblació que no es redueix a l’oferta de llocs de treball, sinó que tambédepèn d’altres factors que provoquen que existeixi una inèrcia en ladinàmica poblacional que pot durar un període de diversos anys (5-7anys). A partir de l’any 2010, l’evolució econòmica del municipi afecta ladinàmica poblacional; així, si l’evolució econòmica és bona (escenari A1),continuarà creixent la cohort de població de 17 a 45 anys, i seguiràaugmentant la població total. En els altres casos s’estabilitzarà i fins i totbaixarà, i provocarà l’estabilització al final del període de simulació de lapoblació total, tal com es pot veure en el gràfic 102.

109

Untitled

Page 41995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

35000

55000

75000

población 45 a 65 años: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

3

4

4

4

4

5

5

5

5

6

6

6

7

7

7

8

8

8

L’evolució de la cohort de 46 a 65 anys ve determinada per duestendències, que donen origen a dues quantitats de població diferents. Així,l’escenari d’alt creixement econòmic i l’escenari amb estabilització i baixadade preu del sòl residencial, donen una major quantitat de població(pràcticament dobla el nombre de membres d’aquesta cohort); i la restad’escenaris donen una quantitat de població d’aquesta cohort sensiblementmés baixa.Al gràfic 106 podem veure que la cohort de població de més de 65 anys ésla menys sensible a qualsevol canvi de tipus demogràfic i/o econòmic, comés lògic pensar. Pràcticament dobla en el període de simulació la sevaquantitat.



110

Untitled

Page 51995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

20000

40000

60000

población más de 65 años: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

3

4

4

4

4

5

5

5

5

6

6

6

7

7

7

8

8

8

• Aquest increment de població és degut sobretot a la immigració. Lapresent onada immigratòria tendeix a disminuir en el temps, però en funcióde l’escenari considerat es pot mantenir amb valors absoluts alts fins a l’any2010 (escenari A3b), sempre que es mantingui la relació de factorsd’atracció de la ciutat de Terrassa. En aquests moments, els factors claud’atracció de la immigració a Terrassa són dos: motius laborals (escenariA2c) i motius del preu de l’habitatge (escenari A2d). Dels dos factorsd’atracció el més beneficiós pel conjunt de la sostenibilitat de Terrassa és elfactor d’atracció per motius laborals, ja que provoca un cert augment de lariquesa per capita (veure gràfic 107), i una certa contenció en el creixementdemogràfic, cosa que ajuda a la sostenibilitat econòmica i social (escenariA2c).

Gràfic 106. Estimació de l’evolució de la cohort de poblacióde més de 65 anys a Terrassa.

1. Escenari de referència2. Escenari A13. Escenari A2a4. Escenari A2b5. Escenari A2c6. Escenari A2d7. Escenari A3a8. Escenari A3b

111

PIB/capita

Page 3

1995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

0

0

0

PIBcapita: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

33

33

4

4

4

4

5

5

55

6

6

6

7

7

7

8

8

8

Requadre 3. Immigració

Gràfic 107. Estimació de l’evolució del PIB per capita aTerrassa.


ImmigracióEl creixement demogràfic de Terrassa és degut al saldo positiuemigratori. Així, en tots els escenaris considerats apareix una onaimmigratòria amb una durada variable que no arriba més enllà del 2010.En el gràfic 108 es mostra la possible evolució de la cohort d’immigracióde 17 a 45 anys, la més nombrosa. Es pot destacar que els valorsabsoluts més elevats corresponen a l’escenari A2c, escenarid’immigració per motius laborals, i a l’escenari A3b, en el qual el preu delsòl residencial de Terrassa s’estabilitza i està per sota del preu mitjà delsòl residencial de l’àrea metropolitana.

112

Untitled

Page 31995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

0

10000

20000

inmigrantes 16 a 45: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

12

22

2

3

3

33

4

4

44

55

5 5

6 6

6

7

7

7

8

8

8

• L’atracció de la immigració per motius laborals és deguda sobretot al’augment del pes del sector econòmic de la construcció dins l’economia deTerrassa, i a la fortalesa que té el sector serveis privats a Terrassa. Aquestsdos sectors són els que absorbeixen la pràctica totalitat de la mà d’obraimmigrant (mà d’obra generalment no qualificada).

Gràfic 108. Estimació de l’evolució de la immigració de lacohort de població de 17 a 45 anys a Terrassa.


113

En els gràfics 109 i 110 es pot veure l’evolució de la població ocupada delsdos sectors econòmics més dinàmics de Terrassa. Si s’analitzen en elsmarcs dels seus respectius escenaris podem comprovar que en l’escenariA2c, escenari d’atracció de la immigració per motius laborals, el sector de laconstrucció és el més dinàmic; en canvi, en l’escenari A3b d’atracció de laimmigració per relatiu baix preu del sòl residencial, el sector més dinàmicquant a l’ocupació és el sector de serveis privats. Aquestes consideracionses fan dintre del marc general d’escenaris amb baixa activitat econòmica.En l’escenari A1 d’alta activitat econòmica creix espectacularmentl’ocupació en els dos sectors.

Untitled

Page 41995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

0

15000

30000

Ocupados cons: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

11

2

2

2

2

3

3

3

3

4

4

44

5

5

5

5

6

66

7

77

8

88

Gràfic 109. Estimació de l’evolució de l’ocupació en elsector de la construcció a Terrassa.


114

Untitled

Page 51995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

20000

60000

100000

Ocupados ssp: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

11 1

2

2

2

2

3

3 3 3

4

4 4 4

5

5 5 56

6 677 7

8

8 8

• El sector econòmic de la construcció és molt sensible a diversos factors.Els factors més destacats i que estan interrelacionats són el valor del preudel sòl residencial i la diferència de preus existent entre Terrassa i l’àreametropolitana. Si els valors segueixen augmentant, tant en l’àmbit local commetropolità, pot produir-se una caiguda de la demanda del sòl residencial(falta d’atractiu per la immigració), i una forta crisi en el sector, querepercutiria negativament en el desenvolupament demogràfic i econòmic deTerrassa. Cosa que es pot comprovar en els valors del PIB municipal (ambdades relatives) calculats en aquest treball, els quals es poden contemplaren el gràfic 111. Aquests condicionants es donen en l’escenari A3a (baixaactivitat econòmica i augment de preus del sòl residencial sostinguts), queprecisament és l’escenari amb valors més baixos del PIB municipal.

Gràfic 110. Estimació de l’evolució de l’ocupació en elsector dels serveis privats a Terrassa.


115

PIB munincipal

Page 1

1995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

5000

6500

8000

PIBmunincipal: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1 1

2

2

2 2

3

3

3 3

4

44 4

5

5 5 5

6

6 6

7

7 78

8 8

• Subjacent a aquestes consideracions demogràfiques i econòmiques, pelque fa a pressions mediambientals, cal considerar el sector domèstic, ja quesegueix amb les seves tendències insostenibles d’augment de consum derecursos i de generació de residus per capita, en tots els escenaris, a causadel canvi de model social iniciat a la ciutat de Terrassa. En l’escenari decreixement econòmic sostingut, altres variables de pressió empitjoren, perexemple, el nombre de vehicles per habitant. D’altra banda, el sectorindustrial segueix amb la tendència actual de baixar els seus consums derecursos per unitat econòmica, i el sector comercial els manté més o menysestables en tots els escenaris considerats.En els gràfics següents podem veure l’evolució d’aquestes variables depressió.

Gràfic 111. Estimació de l’evolució del PIB municipal aTerrassa.


116

Untitled

Page 5

1995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

220

265

310

suelo urbano por vehiculo: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

3

44

4

4

5

5

5

5

6

6

6

7

7

7

8

8

8

Untitled

Page 61995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

500

2500

4500

consumo electr domest por hab: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

33

4

4

4

4

5

5

55

6

6

6

7

7

7

8

8

8

Gràfic 112. Estimació de l’evolució del sòl urbà per vehiclea Terrassa.

1. Escenari de referència 5. Escenari A2c2. Escenari A1 6. Escenari A2d3. Escenari A2a 7. Escenari A3a4. Escenari A2b 8. Escenari A3b

Gràfic 113. Estimació de l’evolució del consum d’electricitatdomèstica per habitant a Terrassa.


117

Untitled

Page 21995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

42

44

47

consumo agua domes hab: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

1

1

2 2

2

2

33

3

3

44

4

4

5

5

55

6

6

6

7

7

7

8

8

8

Untitled

Page 51995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

5000

35000

65000

consumo electri por industria: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

11

2

2

22

3

3

33

4

44

4

5

55

5

6

66

7

77

8

8 8

Gràfic 114. Estimació de l’evolució del consum d’aiguadomèstica per habitant a Terrassa.


Gràfic 115. Estimació de l’evolució del consum d’electricitatindustrial per indústria a Terrassa.


118

Untitled

Page 31995 2003 2010 2018 2025

Years

1:

1:

1:

0

1000

2000

consumo agua indus ind: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 -

1

1

11

2

2

2

2

3

3

33

4

44

4

5

55

5

6

66

7

77

8

88

Aquesta situació dibuixa una ciutat mitjana que ha entrat en el segle XXI moltinfluenciada pel fenomen de la globalització en les seves múltiples facetes.La globalització econòmica, amb la deslocalització industrial, ha produït unasensible reducció d’aquest sector econòmic a Terrassa; al mateix temps,s’ha produït un augment del sector serveis privats, com ha succeït enpràcticament totes les ciutats occidentals de les mateixes característiques.Aquesta característica econòmica indueix a passar d’una societat industriala una societat de consum, que incrementa els seus índexs de riquesa, peròtambé incrementa les desigualtats en la repartició. En tots els escenarisconsiderats, el PIB per capita tendeix a baixar respecte als anys històrics.La globalització dels moviments migratoris està produint un augment de lapoblació provinent de l’àrea metropolitana i de països extracomunitaris;aquesta última produeix un fort impacte cultural i social. Al mateix temps, calconsiderar un altre fenomen migratori important, la substitució de població,ja que part de la població d’origen emigra, i es dirigeix a petits municipisdintre de l’àrea d’influència del mateix municipi de Terrassa amb preus desòl residencial relativament més alts que els que té Terrassa; i a municipispropers (sobretot en la comarca del Bages) amb preus de sòl residencialmés baixos que els de Terrassa. La globalització cultural, entesa aquestacom l’intent d’aconseguir l’estat de benestar imposat pel model dedesenvolupament occidental, esdevé un altre factor clau per entendre lesdinàmiques actuals de Terrassa, ja que potencia l’increment de la mobilitat,

Gràfic 116. Estimació de l’evolució del consum d’aigua d’úsindustrial per indústria a Terrassa.


119

sobretot privada, propiciada per les bones comunicacions terrestres; i és elmotor d’una certa deshomogeneïtzació espacial de la població per motiuseconòmics, diferenciant els qui tenen vehicle privat d’aquells que no entenen (la ciutat dual), i d’accés a serveis, per exemple, als grans centrescomercials, que normalment estan situats a la perifèria de les ciutats.Tot i que el municipi de Terrassa està immers en totes aquestes dinàmiquesglobals que s’han comentat, cal destacar que es detecta un fort impuls delgovern local per millorar les condicions d’habitabilitat i, per tant, desostenibilitat del mateix municipi. Així, es pot destacar l’evolució de lasuperfície verda per habitant en el municipi de Terrassa, que augmentaindependentment de la tipologia de l’escenari. Això implica que en lesrelacions històriques analitzades hi ha un fort creixement d’aquesta variable,amb taxes de creixement molt superiors a les taxes que provoquenl’augment de població del municipi. També cal destacar l’esforç fet en lapolítica de planificació urbanística, encara que, fins i tot davant de l’escenaride més baix creixement demogràfic, sembla insuficient, si parlem sobretotde la previsió de nous habitatges per a la nova població.La planificació viària prevista, amb la finalització de la comunicació de lesrondes amb l’eix sud-nord i la comunicació de la propera sortida del quartcinturó amb la ronda oest-nord, completarà l’anell de comunicacions deTerrassa, i revitalitzarà tota una sèrie de districtes i polígons com estableixel POUM 2003. Ara bé, s’ha de destacar que aquesta revitalització, que ésnecessària dins d’un marc de creixement demogràfic, comportarà unaugment en la mobilitat i en les tendències descrites anteriorment.

4.4 Propostes operatives

1. Prioritzar el desenvolupament (millora qualitativa) en front delcreixement poblacional (acumulació física).

2. Contenció de la immigració a gran escala i fomen t d’un creixementdemogràfic moderat d’acord amb les capacitats socials, ambientals ieconòmiques del municipi.

3. Exercir un control sobre els dos factors princip als d’atracció de laimmigració . És a dir fomentar polítiques locals enfocades al control tant del’activitat econòmica del municipi com de l’oferta de sòl residencial, ambl’objecte d’exercir un cert control del seu preu.

4. Promoure la localització empresarial d’alta tecn ologia i/o indústriesd’alt valor afegit . Hom observa el creixement dels sectors econòmics de laconstrucció i dels serveis privats, sectors tradicionalment amb baixaproductivitat, de poc valor afegit i molt vulnerables a oscil·lacions financeresexternes al municipi. Promoure la localització empresarial d’alta tecnologiai/o indústries d’alt valor afegit provocaria dos efectes beneficiosos, per unapart una contenció de la immigració, ja que hauria de ser immigracióqualificada per poder treballar en aquest tipus d’indústria; i per altra banda,la desmaterialització de part de l’activitat econòmica de Terrassa, amb elsbeneficis implícits que això comporta, un sistema econòmic menys agressiu

120

amb el medi ambient, amb menys consum de recursos i menys generacióde residus.

5. Promoure la societat del coneixement . El coneixement és un factordeterminant per al progrés cap a un desenvolupament més sostenible. Enaquest sentit cal recordar l’estratègia de Lisboa de la UE: “Convertir-se enl’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món,capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millorfeina i amb una major cohesió social”. El Campus universitari de Terrassa,on a més de noves titulacions tecnològiques cal impulsar especialmenttambé la recerca, innovació i la transferència de tecnologia, pot atreureindústries específiques del sector aeronàutic i/o aeroespacial i de novestecnologies (tecnologies per a la informació i tecnologies per a lasostenibilitat). Un paper destacat han jugar també les empresesrelacionades amb activitats culturals, com el projecte del Parc Audiovisualdel Sanatori de Terrassa, etc. La promoció d’aquests tipus d’activitats hauriad’anar acompanyada d’un control específic de les noves activitatseconòmiques de Terrassa, desincentivant l’assentament d’indústries i/oempreses d’ús extensiu de mà d’obra, o d’aquelles que impliquin una altamobilitat en la seva activitat.

6. Actuar de forma decidida sobre els preus del sòl . La promoció públicade sòl residencial i industrial es fa necessària davant del previsible augmentde la població, com a eina per actuar en la promoció específica d’activitatseconòmiques, tal i com s’ha exposat en el punt anterior, i així poder oferirpreus competitius de sòl residencial, tant als nouvinguts com als propisresidents, que pel preu marxen a altres localitats.

7. Dissenyar una política urbanística que eviti la segregació espacial ieconòmica de la població i fomenti la seva integrac ió.

Corol·lari

Totes aquestes propostes estratègiques tenen com a objectiu bàsic elcanvi del paradigma del creixement pel paradigma de l desenvolupament .Així, la “ciutat sostenible occidental” hauria de ser espacialment compacta, ambuna economia desmaterialitzada basada en el coneixement. En definitiva, unaciutat ambientalment neta, socialment justa i econòmicament viable.

4. conclusions - terrassaxifres.terrassa.cat/estudis/2005escenariscatunesco/40conclusions.pdf · el...

Documents