4 aristòtil

04/13/2304/13/23 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUESTIGUES

11

FILOSOFIA ANTIGAFILOSOFIA ANTIGA

ARISTÒTILARISTÒTIL


22

ARISTÒTIL (IV a.C.)ARISTÒTIL (IV a.C.)

LògicaLògica

MetafísicaMetafísica

FísicaFísica

CosmologiaCosmologia

PsicologiaPsicologia

ÈticaÈtica

PolíticaPolítica


33

ARISTÒTILARISTÒTIL - - LÒGICALÒGICAInstrument (Instrument (órganonórganon) per a la correcta ) per a la correcta estructuració del saber científic: s'ocupa de les estructuració del saber científic: s'ocupa de les formes correctes del pensar i del parlar.formes correctes del pensar i del parlar.Elements del pensament-llenguatge: categories Elements del pensament-llenguatge: categories que s'estructuren en proposicions que que s'estructuren en proposicions que s'estructuren formant sil·logismes.s'estructuren formant sil·logismes.El sil·logisme, o demostració, element clau per a El sil·logisme, o demostració, element clau per a la ciència, està integrat per premisses i conclusió.la ciència, està integrat per premisses i conclusió.La veritat de les premisses és resultat de la La veritat de les premisses és resultat de la inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt de partida del coneixement (que va, però, més de partida del coneixement (que va, però, més enllà del merament sensible).enllà del merament sensible).


44

ARISTÒTIL ARISTÒTIL (lògica)(lògica)

La realitat és La realitat és formada per entitats formada per entitats (subjectes) de (subjectes) de cadascuna de les cadascuna de les quals poden dir-se quals poden dir-se diferents tipus de diferents tipus de predicats.predicats.

Què és?Què és? EntitatEntitatQuin és?Quin és? QualitatQualitatQuant és?Quant és? QuantitatQuantitatQuina relació té?Quina relació té? RelacióRelacióOn és?On és? LlocLlocQuan ésQuan és TempsTempsQuina postura té?Quina postura té? PosicióPosicióCom va?Com va? EstarEstarQuè fa?Què fa? FerFerQuè li fan?Què li fan? PatirPatir


55

ARISTÒTIL – METAFÍSICA IARISTÒTIL – METAFÍSICA I

El seu objecte és El seu objecte és el ser en tant que serel ser en tant que ser i les i les propietats que li corresponen: És la ciència propietats que li corresponen: És la ciència més general i prèvia a les altres ciències més general i prèvia a les altres ciències particulars.particulars.Sentit primari del ser: l’Entitat (substància). Sentit primari del ser: l’Entitat (substància). La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta per l’entitat.per l’entitat.Entitats o substàncies primeres són els Entitats o substàncies primeres són els subjectes individuals. Entitats o substàncies subjectes individuals. Entitats o substàncies segones són els universals (gèneres i segones són els universals (gèneres i espècies).espècies).


66

ARISTÒTIL – METAFÍSICA IIARISTÒTIL – METAFÍSICA II

Les entitats o substàncies primeres són el subjecte Les entitats o substàncies primeres són el subjecte de predicació dels atributs. En cadascuna hi podem de predicació dels atributs. En cadascuna hi podem diferenciar una matèria (diferenciar una matèria (hyléhylé) i una forma () i una forma (morfémorfé). ). Hilemorfisme.Hilemorfisme.La forma és l'universal i immutable, allò que La forma és l'universal i immutable, allò que s'expressa en la definició. No és, però separable s'expressa en la definició. No és, però separable de la matèria. de la matèria. Contra Plató: Les Contra Plató: Les realitats universalsrealitats universals (formes) són (formes) són immanents, mentre que en Plató (idees) eren immanents, mentre que en Plató (idees) eren transcendents transcendents


77

FÍSICA ARISTOTÈLICA (1)FÍSICA ARISTOTÈLICA (1)

S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí mateixos un principi de moviment. El mateixos un principi de moviment. El moviment/canvi és l'eix de la física.moviment/canvi és l'eix de la física.CONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURACONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURA: : cada realitat -cada realitat -entitatentitat (això, allò)- és un (això, allò)- és un substrat substrat materialmaterial amb una amb una estructuraestructura (forma) determinada. (forma) determinada.Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi) Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi) aristotèlica cal tenir presents:aristotèlica cal tenir presents:

ELS PRINCIPIS del CANVIELS PRINCIPIS del CANVIELS SENTITS de “SER”ELS SENTITS de “SER”LES CLASSES de CANVILES CAUSES dels ÉSSERSLES CAUSES dels ÉSSERS


88


TRES PRINCIPIS

DEL CANVI

ESTRUCTURA

FORMA

(MORPHÉ μορφή)

SUBSTRAT

MATÈRIA

(HYLÉ ύλη)

PRIVACIÓ

(STÉRESIS στέρησις)

SUBJECTE PASSIU DEL CANVI

EL QUE ARA ÉS EL SUBJECTE

EL QUE EL SUBJECTE NO ÉS PERÒ POT ESDEVENIR


99


DOS SENTITS DOS SENTITS DE L’ÉSSERDE L’ÉSSER

L’ÉSSEREN ACTE

L’ÉSSEREN POTÈNCIA

EL CANVI NO ÉS TRÀNSIT DEL NO ÉSSER A L’ÉSSERNI DEL SER AL NO SER, SINÓ TRÀNSIT DEL SER EN POTÈNCIA

AL SER EN ACTE


1010


DUES CLASSES

DE CANVI

ESSENCIAL ACCIDENTAL

El canvi fa que l’entitat deixi de

ser el que era per passar a ser

d’un altre tipus (classe, espècie)?

SI NO


1111


QUATRE QUATRE CAUSESCAUSES

DELS ÉSSERSDELS ÉSSERS

Causa

MATERIAL

Causa

FORMAL

Causa

EFICIENT

Causa

FINAL

el substrat material

com a base

explicativa

la naturalesa

de l’entitat

permet explicar

La intervenció d’un

agent extern permet

comprendre

Un fi o propòsit

és la base de

l’explicació


1212

PLATÓ ARISTÒTILPLATÓ ARISTÒTILModel geomètric de coneixement Model naturalista de coneixement

EPISTEMOLOGIA És possible fer ciència (veritats universals) acord

No és possible fer ciència de la natura desacord

El coneixement del particular són opinió acord

El coneixement universal és coneixement de Formes (Idees, realitats en si, essències)

eternes

acord

Hi ha coneixements innats (oblidats): l’experiència desvetlla el record (anamnesi) dels coneixements universals per part de la

raó

No hi ha coneixements innats:l’experiència és l’origen del nostre

coneixement de la realitat.

ONTOLOGIA Les Formes eternes són transcendents Les Formes eternes són immanents

Les coses materials són còpies de models immaterials (Formes) eterns

Les coses (substàncies) són un compost inseparable de Matèria i Forma

El canvi constant de les coses particulars impossibilita el coneixement universal

El canvi constant de les coses particulars (substàncies) no impossibilita el coneixement

universal (coneixement de la forma de les substàncies)


1313

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1)COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1)

Aristòtil (IV aC) concep l’univers:Esfèric, i format per esferes concèntriquesEternPle (rebuig del buit dels atomistes)Finit (en tant que esfèric i geocèntric)Geocèntric i geostàtic: La Terra, al centre de

l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes


1414

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2)COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2)

Aristòtil (IV aC) diferencia entre:L’Univers sublunar (física), on

Aigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural”Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha

moviments eternsÉs l’àmbit de la generació i la destrucció

L’Univers supralunar (astronomia), onTots els moviments són eterns, circulars i uniformesTots els moviments són eterns, circulars i uniformesTots els cossos són esferes perfectesTots els cossos són esferes perfectesNo hi ha generació ni destrucció. Tan sols movimentNo hi ha generació ni destrucció. Tan sols moviment


1515

ARISTÒTIL – PSICOLOGIAARISTÒTIL – PSICOLOGIA

L’ÀNIMA és el principi vital, forma i acte del cos.L’ÀNIMA és el principi vital, forma i acte del cos.

Tres facultats: vegetativa (comuna a tots els Tres facultats: vegetativa (comuna a tots els organismes), sensitiva (comuna a animals i organismes), sensitiva (comuna a animals i humans) i intel·lectiva (específica dels humans).humans) i intel·lectiva (específica dels humans).

Potències superiors de l'ànima: Enteniment i Potències superiors de l'ànima: Enteniment i Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu (receptiu) i enteniment actiu (captador del (receptiu) i enteniment actiu (captador del concepte universal).concepte universal).


1616

ARISTÒTIL – ÈTICAARISTÒTIL – ÈTICA

La finalitat última de les nostres accions és La finalitat última de les nostres accions és la felicitat, que -com a Bé suprem- la felicitat, que -com a Bé suprem- consisteix en l’exercici de l’activitat consisteix en l’exercici de l’activitat específicament humana: la intel·lectiva.específicament humana: la intel·lectiva.

No tot en els humans és Enteniment. Hi ha No tot en els humans és Enteniment. Hi ha doncs virtuts intel·lectuals i virtuts morals doncs virtuts intel·lectuals i virtuts morals (equilibri, terme mig entre extrems (equilibri, terme mig entre extrems oposats).oposats).


1717

ARISTÒTIL – POLÍTICAARISTÒTIL – POLÍTICA

La finalitat de l'estat és aconseguir que La finalitat de l'estat és aconseguir que els ciutadans puguin gaudir d'una vida els ciutadans puguin gaudir d'una vida d'acord amb la raó.d'acord amb la raó.Origen natural de la societat: els humans Origen natural de la societat: els humans són animals polítics per naturalesa. Per són animals polítics per naturalesa. Per tant, la forma de govern justa serà tant, la forma de govern justa serà aquella que procuri el bé comú i no aquella que procuri el bé comú i no l'interès particular.l'interès particular.


1818

Tradició discursiva en ell conflueixen pretén

Crear una nova terminologia filosòfica

ELS FENÒMENS

MÓN DE LES IDEES

LLENGUATGE

ens condueix al

Problema del SER

es manifesta en

POLÍTICA ÈTICA

és part de

valors propis són

LA FELICITAT El BÉ

tracta sobre Comportament

que és

Individual Col·lectiu

Amplitud d’interessos

Sistematització del saber

conflueixenen

ARETÉ

entesa com

Excelencia humana

només éspossible a la

POLIS

entesa com

la més fonamental de les ciències desenvolupa a la

ésEspai de comunicació

afavorit per

Harmonia

Autarquia

Educació

LÒGICA RETÒRICA iPOÈTICA

estudia

Aspectes formals del llenguatge

estudia

Aspectes no formals del llenguatge

comprenenProposició

Categories

Sil·logisme

Inducció

Definició

Opinió

Poètica

NATURALESA

El seu estudi comprèn

El canvi natural

pot ser

locatiu qualitatiu altres tipus de moviment

tenen una

FINALITAT

Teoria de les Quatre Causes

La vidagenera genera L’home

L’estudia

Psicologia

descobreix

Tipus d’ànima

vegetativa

sensitiva

Intel·lectual

S’expressa en la

l’estudia la METAFÍSICA

Potència

Substància o Entitat primera

exigeixen un

MOTOR IMMÒBIL

és causa del canvi en la

Filosofia de Plató

Formal

Material

Causal

Final

que són

explica

són

Substància o Entitat segona

Acte

s’op

osen

al

distingeix

es mostren en el

ARISTÒTIL

4 aristòtil

Education