4. aire i factors climÀtics 44 zona iii 2018/die-pou… · 4. aire i factors climÀtics 45 clima...

4. AIRE I FACTORS CLIMÀTICS

45

CLIMA

Tipus de clima Clima mediterrani tipus prelitoral central

Zona climàtica (segons la mitjana anual d’irradiació global diària)44

Zona III

Precipitació mitjana anual 600‐ 650 mm

Temperatura mitjana 22 – 23 ºC estiu; 6 – 8 ºC hivern

Vents predominants De component oest, amb direcció dominant (a 10 metres) sud‐oest

RISC DE NEV

ADES

NEU

CAT Anàlisi de la perillositat

Mitjana anual de dies de neu 5 dies

Estimació dels valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu (període de retorn de 5 anys) 10 cm

Estimació dels valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu (període de retorn de 10 anys) 20 cm

PAM45 Recomanat o Obligat Recomanat

Estat Pendent d’elaboració

PEMONT46

Tipus de risc Perillositat Vulnerabilitat Nivell de risc Períodes de risc

Nevades Molt probable

Mig Alt

L’estació d’hivern sol ser seca i freda, per tant les precipitacions són poques però és més probable que siguin en forma de neu i les baixes temperatures i les poques hores de llum fan que la neu sigui més persistent sobre el terra. En canvi la primavera i la tardor són períodes amb més precipitació i ocasionalment es poden produir nevades importants encara que difícilment la neu persistirà ja que el dia és més llarg i per tant hi ha més insolació i temperatures més altes.

CONTA

MINACIÓ ATM

OSFÈR

ICA Zona de Qualitat de l’Aire 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Característiques Les àrees rurals representen la major part del seu territori. Presenta nuclis urbans de grandària mitjana. Amb el temps, quan es redueixin o desapareguin les importants emissions de la central tèrmica de Cercs, aquesta zona s’hauria de refondre amb la part sud de l’Alt Llobregat.

Condicions de dispersió És una plana interior que es veu afectada per la brisa canalitzada per la vall del Llobregat i els seus afluents.

Emissions Nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats distribuïts en un 30% dels municipis de la zona. Hi ha una presència important de la indústria de la pell. El 31% de les activitats industrials corresponen al grup A del CAPCA47, el 31% al grup B i el 38% al grup C.

Immissions Les estacions actuals estan orientades bàsicament al trànsit urbà i suburbà i a les indústries. No es disposa de valors fiables de fons

Punts de mesurament48 Núm. 8 Ubicació No n’hi ha cap al municipi i la més propera dins la mateixa ZQA és la de Manresa – Plaça Espanya.

44 Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. 45 Pla d’Actuació Municipal. Informació extreta del Pla d’assistència i suport en matèria de protecció civil a la comarca del Bages. Consell Comarcal del Bages. Abril 2007 46 Procediment de resposta per emergència a Montserrat. Direcció General de Protecció Civil. Febrer 2009 47 Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera. 48 Estacions de la XVPCA: Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.


46

CONTA

MINACIÓ ATM

OSFÈR

ICA

Balanç de la qualitat de l’aire (2016)49

Contaminants mesurats50

SO2 NOx CO PM2.5 PM10 Pb C6H6 As Cd Ni BaP O3 H2S HCl

Nivells de qualitat de l’aire mesurats inferiors als valors límit legislats per la normativa vigent

No s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació

Nivells inferiors al valor objectiu per a la protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. No s’ha detectat cap superació del llindar d’informació horari a la població ni del llindar d’alerta

6 superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semi‐horari, a un punt de mesurament industrial. L’objectiu de qualitat de l’aire diari, no s’ha superat en cap ocasió.

1 superació del valor de referència diari

ICQA51 mitjà diari anual (2017‐2018) Estació de mesurament Manresa ‐ Pl. Espanya/Igualada – La Masuca Període 2017‐2018

Qualitat de l’aire

Bona Majoritàriament, valors diaris de qualitat bona i regular

Regular

Pobra Alguns registres del mes de juny 2017, agost 2017 i abril 2018 principalment d’ozó i de partícules en suspensió han provocat puntualment que la qualitat de l’aire hagi estat pobra

Activitats potencialment contaminants CAPCA52

Acabats del Bages S.A. Grup A

Mercerizados Guasch S.A. Grup A

Productes Químics del Bages S.A. Grup B

49 Resum anual per a la Zona de la Qualitat de l’Aire 5 del darrer any disponible, 2016, elaborat per la Generalitat de Catalunya. 50 As: Arsènic; BaP: Benzo(a)pirè; C6H6: Benzè; Cd: Cadmi; Cl2: Clor; CO: Monòxid de Carboni; H2S: Sulfur d'Hidrogen; HAP: Hidrocarburs Aromàtics Policíclics, HCl: Clorur d’Hidrogen; Ni: Níquel; NO2: Diòxid de Nitrogen; NOx: Òxids de Nitrogen; O3: Ozó; Pb: Plom; PM10: Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres; PM2.5: Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres; SO2: Diòxid de Sofre 51 ICQA: Índex Català de Qualitat de l’Aire 52 CAPCA: Catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera


47

Emissions de GEH53 a escala municipal (2007)

CO2 eq. (t total) CO2 eq. (t per càpita) Evolució

Derivades de la mobilitat 5.030,94 1,73 Forta crescuda el 2003 i el 2004, amb lleugera disminució els anys següents

Derivades de l’activitat industrial 207,64 0,07 Pic al 2002, amb disminució considerable entre 2003 i 2006, i una certa estabilització llavors

Derivades del sector primari 718,12 0,25 Augment fins el 2004, manteniment el 2005, i forta davallada a partir de 2006

Derivades del sector serveis 4.454,00 1,53 Baixa

Derivades del sector domèstic 3.197,00 1,10 Baixa

RISC TEC

NOLÒ

GIC/INDUSTRIAL

PLA

SEQCAT

ANÀLISI DE

VULN

ERABILITAT Instal∙lacions de risc dins

el terme municipal

SEVESO Nivell alt SEVESO Nivell baix Aparcaments de mercaderies perilloses d’ADIF

Explosius

‐ ‐ ‐ ‐

Instal∙lacions de risc fora del terme municipal

SEVESO Nivell alt SEVESO Nivell baix Aparcaments de mercaderies perilloses d’ADIF

Explosius

KAO Corporation S.A (Olesa de Montserrat) ‐ ‐ ‐

PAM54 Obligat o Recomanat Obligat per ser dins la zona d’intervenció

Estat Pendent d’elaboració

TRANSC

AT

ANÀLISI DE

FLUXOS

Molt important (>150 camions dia estàndard (cde)) ‐

Important (100 – 500 cde) ‐

Mitjà (50‐100 cde) ‐

Moderat (10‐50 cde) Carretera C‐55

Baix (<10 cde) ‐

PAM Obligat o Recomanat No

Estat ‐

PEMONT55

Tipus de risc Perillositat Vulnerabilitat Nivell de risc Períodes de risc

Accidents en el transport de mercaderies perilloses Poc probable Alta Mig ‐

Accidents greus en la indústria química Poc probable Baixa Molt baix ‐

Vessaments o fuites de productes perillosos en edificis o instal∙lacions Poc probable Mitja Baix ‐

53 Gasos d’Efecte Hivernacle 54 Pla d’Actuació Municipal. Informació extreta del Pla d’assistència i suport en matèria de protecció civil a la comarca del Bages. Consell Comarcal del Bages. Abril 2007 55 Procediment de resposta per emergència a Montserrat. Direcció General de Protecció Civil. Febrer 2009

5. ENERGIA

48

ABASTAMEN

T Xarxa de distribució Gestor Consum

EE1

AT: Arriba al municipi pel nord des de Castellbell i el Vilar fins al Polígon El Mas on hi ha 1 estació transformadora que distribueix la línia en 8 línies de mitja tensió.

MT: Es distribueix als Polígons de El Tortuguer, Mas i Puig i Fonts i als nuclis de Viserta, la Batanera (Monistrol residencial), Collcabiró, la Colònia Gomis, el Monestir de Montserrat i el Carrer del Pla. En aquests punts hi ha les estacions transformadores des on surten les línies de baixa tensió.

BT: Aquestes abasteixen tot el municipi.

Fecsa Endesa

Durant els anys 2000‐2005 el consum d’energia elèctrica va augmentar des d’aproximadament 24.000.000 kWh (2000) fins a 31.000.000 kWh/any (2005). A partir d’aquest any el consum ha disminuït fins a 28.000.000 kWh l’any 2007.

Aquest consum es dona principalment per la indústria, després pels serveis i finalment per l’ús domèstic.

GN

1

Només el Polígon El Mas ‐ El consum ve donat pel sector industrial, des de l’any 2003. Tot i així, es desconeixen les dades ja que es troben sota secret estadístic

CL1

‐ ‐

Es produeix un augment durant els anys 2000‐2005 des d’aproximadament 23.000.000 kWh/any fina a 27.000.000 kWh/any. En canvi, l’any 2006 i 2007 es disminueix el consum fins a 24.000.000 kWh/any.

Principalment el consum es produeix per l’ús del transport, després pel sector primari i, finalment, i amb menys proporció per la indústria, el sector domèstic i elsserveis.

GLP

56

‐ ‐

El consum disminueix des del 2000 (1.100.000 kWh) fins al 2007 (750.000 kWh) aproximadament.

El consum es produeix principalment pel sector domèstic, desprès pels serveis, indústria i primari.

PRODUCCIÓ

ELÈC

TRICA57 Any Instal∙lacions Potencia (kW) Producció bruta (MWh) Producció neta (MWh) Autoconsum (MWh)

2008

3 hidràuliques

1 cogeneració i electrògens

1 fotovoltaica

3.120,00 13.766,30 13.433,40 0

PLA

NS

Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012‐2020

Aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012‐2020 aborda la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant‐ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia. El Pla analitza el potencial i capacitat de reacció des de Catalunya, en el supòsit que la Unió Europea acordés un nou objectiu més ambiciós de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’un nou repartiment d’esforços entre els seus estats membres.

PAESC58 No és signatari del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses59, no disposa de Pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima.

56 El Pla de l’Energia de Catalunya 2006‐2015, aprovat el 11 d’octubre de 2005, és el document que guia l'acció del Govern en matèria de política energètica. Té com a finalitat avançar cap a un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador, competitiu i sostenible. El 24 de novembre de 2009 el Govern va aprovat la revisió del Pla. Aquesta ha permès fer un primer balanç de la seva evolució, corregir les previsions d'acord amb l'actual context econòmic, actualitzar els objectius i les estratègies del document inicial i incorporar‐hi noves línies de treball. EE: Energia elèctrica; GN: Gas natural; CL: Combustibles líquids (fueloil i gasoil) ; GLP: Gasos liquats del petroli (mescles comercials d’hidrocarburs en què el butà o el propà són dominants). 57 Institut Català d’Energia (ICAEN), 2011. 58 Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima. 59 El Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses és el principal moviment europeu orientat a les autoritats locals i regionals, en el qual aquestes es comprometen voluntàriament a millorar la seva eficiència energètica i augmentar la producció i l'ús d'energia més neta al seu territori. A través d'aquest compromís, els signataris del Pacte tenen la missió de complir i superar l'objectiu de la Unió Europea de reduir les emissions de CO2.

5. ENERGIA

49

CONTA

MINACIÓ ACÚSTICA

GESTIÓ AMBIENTA

L DEL SOROLL

MAPES DE CAPACITAT

ACÚSTICA

Monistrol de Montserrat compta amb el mapa de capacitat acústica aprovat definitivament (2016) i està disponible a la pàgina web de l’Ajuntament.

Zona de sensibilitat acústica alta Nucli antic de Monistrol de Montserrat, les zones de Collcabiró, Viserta, la Batanera (Monistrol residencial), el Roser (colònia Gomis), el Monestir de Montserrat i el tram de carretera BP‐1121 des de l’alçada del Polígon industrial El Mas fins al Pont del Centenari.

Zona de sensibilitat acústica moderada Escola Sagrat Cor de Jesús, carrer de Manresa, carrer la Trinitat, carrer del Pla (nucli antic Monistrol de Montserrat), carrer de Sant Jeroni (Collcabrió), carretera BP‐1121 al tram del Pont del Centenari i el tram d’accés al Monestir.

Zona de sensibilitat acústica baixa Carretera C‐55, Cal Comas, Can Gomis, polígons industrials Puig i Font, el Mas i El Tortuguer.

Zona de soroll Carretera C‐55, línia R5 de Ferrocarril de Barcelona a Manresa i Cremallera de Montserrat.

Zones acústiques de règim especial ‐

Zones d’especial protecció de la qualitat acústica ‐

MAPES ESTRATÈ

GICS

DE SO

ROLL

Infraestructura Àmbit Variable mesurada Pobl. afectada

Aglomeracions ‐ ‐ ‐ ‐

Grans infraestructures

Carreteres de la Generalitat (2008) Carretera C‐55 Estudiat només per aquells trams amb més de 6 milions de vehicles anuals. No és el cas de Monistrol de Montserrat

‐ ‐

Ferrocarrils de la Generalitat (2009) Línia R5 Barcelona ‐ Manresa

Estudiat només fins a Olesa de Montserrat ‐ ‐

CONTR

OL

ACÚSTIC DE LES

INFR

AEST.

Infraestructura Nivells de soroll60 Localització

Campanya sobre la xarxa viària 2002‐2003 Carretera C‐55 65<LAr≤70 En tot el tram que transcorre pel municipi paral∙lel al riu Llobregat

Campanya sobre la xarxa viària 2005‐2006 Carretera C‐55 LAeq = 62 dBA LA90 = 40 dBA

Punt de mesura aproximadament al punt quilomètric 17, els Abadals (Castellbell i el Vilar), a 3 km del nucli de Monistrol de Montserrat

Campanya sobre la xarxa ferroviària 2007‐2008 Ferrocarril de Barcelona a Manresa, Línia R5 Ld<55 dBA Creua el municipi en paral∙lel al riu Llobregat i a la carretera C‐55

C. LUMÍNICA61

Mapa de protecció contra la contaminació lumínica

Juny 2018

Màxima (E1) Alta (E2) Moderada (E3) Menor (E4)

Inclou pràcticament tots els terrenys del municipi exceptuant les zones residencials i industrials. Inclou també el Monestir de Montserrat.

‐

Nucli antic de Monistrol, Viserta, la Batanera (Monistrol residencial), Collcabiró, Colònia Gomis, polígons industrials de El Tortuguer, el Mas i Puig i Font, entre d’altres

‐

60 LAr: nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A; Leq: nivell de soroll continu equivalent que permet referir un soroll variable al nivell de pressió sonora equivalent al d’un soroll continu; LA90: nivells sonors que han estat ultrapassats durant un 90% de temps de mesurament; Ld: valor límit d'immissió en horari diürn. 61 El 29 de juny de 2018, el Departament de Territori i Sostenbilitat de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el nou Mapa de protecció envers la contaminació lumínica. El Mapa és l’instrument d’ordenació ambiental que reflecteix les quatre zones en les que es divideix el territori en funció de la vulnerabilitat del medi nocturn a la contaminació lumínica. Atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il∙luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció ‐tanta com sigui possible‐ dels espais naturals i la visió del cel a la nit.

5. ENERGIA

50

CONTA

MINACIÓ LLU

MINOSA

Pla municipal d’adequació de l’enllumenat exterior62

Actuacions Característiques Localització Execució Accions executades

En instal∙lacions municipals

Substitució en 44 punts de llum de VM63 per VSAP i reducció de potència

Carrers de Can Prat i Batanera (Monistrol residencial)

S’implementarà durant el 2008

La primera actuació es va iniciar a finals del 2009 en el Polígon El Tortuguer, carrer Balmes i carrers Pont, Sant Joan i Sant Pere.

Posteriorment, a finals de 2009, principis de 2010, es va millorar i substituir l’enllumenat públic del pont que travessa el riu Llobregat i la zona de la Fabriqueta.

A inicis de l’any 2011 es va actuar al carrer de les Escoles.

Substitució total de les llumeneres (377 punts de llum)

Els que incompleixen la llei de contaminació lumínica i, els que presenten un estat deficient


Cal efectuar la instal∙lació de rellotges astronòmics en alguns quadres d’enllumenat ja que funcionen amb fotocèl∙lula, rellotge horari o sense cap tipus de control

Pl. de la Font Gran, Sant Pere, Sant Sebastià, Tirinitat, Balmes, Sant Jeroni, Llar d’avis, Pau Casals, Pujada de l’estació, Lluis Companys i Polígon industrial Prat


Es recomana l’elaboració del programa de manteniment

Instal∙lacions dependents de l’Ajuntament ‐

Es recomanen els enllumenats monumentals i rètols comercials

Arbre Monumental ‐

Es recomana l’enllumenat de zones esportives

No hi ha cap zona esportiva destacable ‐

Es recomana la llum intrusa Tant del procedent de l’enllumenat exterior cap als interiors de les vivendes, com viceversa

‐

Es recomana l’elaboració de les directrius mediambientals per noves instal∙lacions d’enllumenat públic

‐

En instal∙lacions privades

En els enllumenats exteriors (privats) existents, es donarà un termini dictat per l’Ajuntament que es concertarà en cada cas a fi de poder adequar les instal∙lacions al Reglament vigent

‐ ‐

Estalvi energètic Mesura

Estalvi elèctric 37.044,00 kWh/any

Flux lluminós emès per sobre del llum 278,38 kLm

Estalvi total en TEP i CO2 i reducció de la contaminació 3,33 TEP/any i 25,00 TCO2/any

62 Pla municipal d’adequació de l’enllumenat exterior a la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, 2008. Ajuntament de Monistrol de Montserrat. 63 VM: Làmpades de Vapor de Mercuri; VSAP: Làmpades de Vapor de Sodi Alta Pressió.

5. ENERGIA

51

CONTA

MINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA

6. RESIDUS

52

RESIDUS MUNICIPALS

Recollida selectiva

Fracció resta

Altres residus

TOTAL Tipologia Vidre

Envasos lleugers

Paper i cartró

Matèria orgànica Total select.

Volum. Piles Medic. Tèxtil Poda i jardineria

Total

altres

Generació any 2015

tones 44,07 35,82 40,73 109,80 230,42 1.196,40 35,72 ‐ 0,35 ‐ ‐ 36,07 1.462,8

9

% 3,01 2,45 2,78 7,51 15,75 81,78 2,44 ‐ 0,02 ‐ ‐ 2,46 100

Kg/hab.dia64 0,04 0,03 0,04 0,10 0,21 1,08 0,03 ‐ 0,00 ‐ ‐ 0,03 1,32

Increment del consum de residus respecte el 2004 (%)

69,36 134,74 ‐15,75 ‐28,43 ‐5,19 ‐23,27 7.724,44 ‐ 61,40 ‐ ‐100,00 4.997,49 ‐18,86

Contenidors any 2009

unitats65 16 39 16 42 113 ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 113

hab./unitat 189,00 78,00 189,00 72,00 26,81 ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Ubicació Els contenidors de rebuig es localitzen pels diferents carrers dels nuclis i als accessos dels polígons industrials. Pel que fa als contenidors de selectiva, el del plàstic es localitza amb més freqüència pels diferents carrers dels nuclis i a la carretera, en canvi, el paper i el vidre, es localitzen amb menys freqüència als accessos dels nuclis, als carrers principals i a la carretera. Finalment, els contenidors de la fracció orgànica es localitzen a tots els nuclis, amb més freqüència al nucli de Monistrol de Montserrat.

Gestor/s Consorci del Bages per a la gestió de residus, a través de:

‐ CESPA Ingeniería Urbana SA ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ Ampans Medi Ambient SL CLD CORP

Planta/es de tractament Parc Ambiental de Bufalvent (Manresa)

Planta Urbaser (Sallent)

Planta de compostatge del Parc Ambiental de Bufalvent (Manresa)

‐

Dipòsit controlat Parc Ambiental Bufalvent

‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Infraestructures de gestió de residus urbans al municipi66

No hi ha cap infraestructura de gestió de residus urbans al municipi, però sí que hi ha el servei de deixalleria mòbil. Aquest servei es va iniciar l’octubre de 2009 i és gestionat pel Consorci del Bages. La freqüència de pas pel municipi es realitza els dijous a la tarda i té parada a la plaça de la Font Gran.

RESIDUS INDUSTRIALS

Residus industrials declarats al municipi l’any 2008

Categoria europea de generació67 Perillosos No perillosos Total %

Olis usats 2 0 2 0,18

Residus de preparats químics 3 0 3 0,27

Llots d’efluents industrials 0 318 318 28,22

Residus metàl∙lics 0 259 259 22,98

Residus de paper i cartró 0 176 176 15,62

Residus plàstics 0 9 9 0,80

Residus de fusta 0 73 73 6,48

64 Si comparem la producció de residus a Monistrol per habitant i per dia (1,32 kg/hab.dia) amb la producció comarcal (1,38 kg/hab.dia) i de Catalunya (1,46 kg/hab.dia), s’observa que a Monistrol es produeixen menys residus per habitant. Pel que fa als residus generats de la recollida selectiva succeeix el mateix, la generació per habitant i dia al municipi (0,21 kg/hab.dia) és notablement menor que la generació comarcal (0,33 kg/hab.dia) i a Catalunya (0,32 kg/hab.dia). 65 El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, PROGREMIC 2007‐2012, estableix, per la recollida de vidre, envasos i paper i cartró, una ràtio orientativa de 320 habitants per contenidor. Observant les dades de l’any 2009, les ràtios pels contenidors són òptimes. Respecte el nombre de contenidors de la matèria orgànica, l’Agència de Residus de Catalunya estableix la idoneïtat d’una ràtio al voltant de 100 habitants per contenidor. Aquesta ràtio també és assolida pel municipi. 66 Base cartogràfica Gestors de residus municipals disponible al Departament de Territori i Sostenibilitat, 2011. 67 D’acord amb l'Annex I del Reglament CE 2150/2002, modificat pel Reglament CE 574/2004.

6. RESIDUS

53

RESIDUS INDUSTRIALS

Residus industrials declarats al

municipi l’any 2008

Residus tèxtils 0 10 10 0,89

Residus domèstics i similars 0 18 18 1,60

Materials mesclats i no diferenciats 0 125 125 11,09

Residus de separació 0 107 107 9,49

Residus minerals (exclosos els residus de la combustió, els sòls i els llots de drenatge contaminats) 0 27 27 2,40

TOTAL 5 1.122 1.127 100

Gestor/s ‐

Planta/es de tractament ‐

Infraestructures de gestió de residus industrials al municipi68 Cap

ALTRES RESIDUS

Tipologia Residus de la construcció Dejeccions ramaderes Residus sanitaris

Generació any 1999 (tones) ‐ 13 ‐

Gestor/s ‐ Consorci de gestió de la fertilització agrària de Catalunya GESFER

Gestió pròpia de cada centre

Planta/es de tractament ‐ ‐ ‐

Infraestructures de gestió de residus al municipi69

Cap Cap ‐

PLA

NS I P

ROGRAMES

PTSIGRM70

Nou M

apa d’infrae

structures

de Catalunya

Infraestructures de la Zona 3. Comarques del Centre

Plantes existents Noves actuacions

Total Amb millores i altres actuacions

Planta de tractament de FORM 2 1 1

Planta de tractament de RESTA/FIRM 5

Planta de tractament de voluminosos 5

Planta de triatge envasos/multiproducte 1 0

Estacions de referència 2 0

Dipòsit controlat de rebuig 4 1 2

Inversions previstes en noves actuacions a la Zona 3.1. Bages Millora de la planta RESTA de Manresa i ampliació del dipòsit de Manresa

68 Base cartogràfica Gestors de residus industrials disponible al Departament de Territori i Sostenibilitat, 2011 69 Base cartogràfica Gestors de residus de la construcció i Gestors de dejeccions ramaderes disponible al Departament de Territori i Sostenibilitat, 2011 70 Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005‐2012, Agència de Residus de Catalunya.

7. PAISATGE

54

CATÀ

LEGS

PAISATG

E71

CATÀLEG DE PAISATGE DE LES COMARQUES CENTRALS (CPCC)

Ap.Def. 27/07/2016

Unitat de paisatge Unitat de paisatge Montserrat i, pel nucli de Vilamarics, Pla del Bages.

PLA

NS TE

RRITORIALS PARCIALS

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC)

Ap.Def.16/09/2008

UNITATS DE

PAISATG

E

Nom de la unitat Tipus d’unitat Cobertes del sòl

11. Entorns de Montserrat Muntanya Bosc d’aciculifolis, de caducifolis, d’esclerofil∙les, bosquines, prats, urbanitzacions, fruiters de regadiu, conreus herbacis de secà

12. Sant Llorenç Muntanya Bosc d’aciculifolis, d’esclerofil∙les, bosquines, prats

14. Entorns de Manresa Muntanya Conreus herbacis de secà, de regadiu, nuclis urbans, urbanitzacions, zones industrials, bosc d’aciculifolis, bosquines

21. Llobregat Vall fluvial Bosc d’aciculifolis, d’esclerofil∙les, de caducifolis, bosquines i prats. Conreus herbacis de secà, de regadiu, nuclis urbans, urbanitzacions i zones industrials.

Directrius del paisatge

Al Títol VI. Paisatge de la normativa del PTPCC es defineixen les directrius sobre paisatge. Els articles on es concreten més aquestes directrius són a l’article 6.2 i 6.3 on s’esmenen les condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals i per a les edificacions aïllades. Ara bé, a partir del catàleg de paisatge del territori (actualment en desenvolupament) s’han d’incorporar al Pla les directrius de paisatge que precisaran normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística, tal i com s’especifica a l’article 6.6. punt 2.

71 La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya defineix els catàlegs de paisatge com els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n'identifiquen els valors i l'estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.

7. PAISATGE

55

UNITATS DE PAISATG

E

Terme municipal de Monistrol de Montserrat

8. PATRIMONI CULTURAL

56

GEN

E72

Tipologia Nombre d’elements Figures de protecció

Arquitectònic 35 BCIN73: Pont gòtic sobre el Llobregat i la Bestorre.

Arqueològic 4 ‐

Paleontològic 1 ‐

GEN

E 74 Arquitectònic 10 ‐

Arqueològic 7 ‐

Paleontològic 1 ‐

DIPUTA

CIÓ

75

Edifici 39 BCIL2: Cal Pla, Can Carlí, Can Cavaller, Can Comes, Can Cros, Can Japus, CEIP Sant Pere (“Escoles Noves”), el Roser, Ermita de l’Àngel, Estació de ferrocarril: Monistrol Vila, Estació dels Ferrocarrils Catalans: Monistrol Enllaç, Hostal de la Creu, Palau Prioral i Sant Pere de Monistrol.

Conjunt arquitectònic 11 BCIL: Camí de la Santa Cova (inici) i Rosari Monumental, cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta, cases del carrer de Sant Joan, Colònia Gomis, el Pontet; corraló del carrer de Manresa, plaça del Bo‐Bo, Santa Maria de Montserrat i Via Crucis del monestir de Santa Maria de Montserrat.

Element arquitectònic 24 BCIN: Creu gòtica, escut de Monistrol (142 i 154), escut de Montserrat, escut del prior Jaume de Vivers al palau prioral, escut del prior Vilaragut a Sant Antolí, escut del prior Vilaragut al Palau Prioral i escut dels Riusec.

Jaciment 12 BCIL: Enterraments a Sant Pere de Monistrol i Sant Antoni.

BCIN: La Bestorre.

Obra civil 6 BCIL: Aqüeducte de cal Pla.

BCIN: Pont sobre el Llobregat.

Element urbà 13 BCIL: La Font Gran.

Objecte 3 ‐

Col∙lecció 6 ‐

Fons imatges 1 ‐

Fons documental 7 ‐

Fons bibliogràfic 1 ‐

Manifestacions festives 6 ‐

Tècniques artesanats 1 ‐

Tradició oral 7 ‐

Música i dansa 2 ‐

Costumari 5 ‐

Zones d’interès 17 Decret 59/1987 i Llei 10/1989: Parc natural de Montserrat

Espècimens botànics 2 Arbre Monumental: Plàtan d’en Gibert

72 Inventari del Patrimoni Arqueològici paleontològic de Catalunya i Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya gestionats per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, 2011. 73 BCIN: Bé Cultural d’Interès Nacional. BCIL: Bé Cultural d’Interès Local. 74 eGIPSI: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Gestió Integral del Patrimoni Cultural Immoble del Departament de Cultura, 2011. 75 Inventari patrimoni cultural de Monistrol de Montserrat, maig 2009, Ajuntament de Monistrol de Montserrat i Diputació de Barcelona.

8. PATRIMONI CULTURAL

57

PLA

NS

Pla Especial de catàleg de masies i cases rurals de Monistrol de Montserrat.

Ap. Def. 02/04/2012

Catàleg

Elements catalogats Nombre d’elements

Masies i cases rurals 30

POUM PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL AJUNTAMENT DE MONISTROL DE MONTSERRAT

DIE DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC 59

3.2 Aspectes ambientals rellevants

3.2.1 ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT

Espais inclosos al PEIN

El Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, estableix la xarxa d'espais naturals

protegits a Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més

representatius i més ben conservats.

El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que

el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d’obligatori

compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars.

En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s’incardina amb el Pla territorial general de Catalunya

(aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 1995), del qual esdevé un instrument de desplegament, de manera

que les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física.

Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D’una banda, ha d’establir una xarxa d’espais

naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat

biològica dels sistemes naturals. D’altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la

delimitació i l’establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals.

Al terme municipal de Monistrol de Montserrat es localitza el PEIN Montserrat (declarat prèviament Parc

Natural pel Decret 59/1987) amb una superfície total de 5.868,27 ha, de les quals 583,96 ha es troben dins del

terme. Vilamarics queda fora dels límits de l’espai inclòs al PEIN.

Aquestes àrees ja tenen en compte el Decret 191/2015, de 25 d'agost, pel qual es rectifica la delimitació de

diversos espais del PEIN, entre ells el PEIN Montserrat a Monistrol de Montserrat, en el qual es fa un reajust a

Collcabiró (s’exclou el sòl urbà i s’inclouen altres espais) i a la Colònia Gomis (s’exclou el sòl urbà).

Taula 2. Sòls inclosos en espai PEIN dins el terme municipal.

PEIN MONTSERRAT 5.839.566,31 m2 49,05%

NO INCLÒS EN PEIN 6.065.951,95 m2 50,95%

SUPERFÍCIE TOTAL DEL TERME MUNICIPAL 11.905.518,27 m2 100,00%

En síntesi, l’espai PEIN de Montserrat inclou la zona de relleus amb una excepcional singular geologia a escala

mundial, amb una particular complexitat geomorfològica que determina l’existència de microclimes molt

diversos, amb una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida també en una gran diversitat de

poblaments faunístics (Memòria informativa del PEIN).

60

Figura 1. PEIN Montserrat respecte el terme municipal.

Xarxa Natura 2000, ZEC i ZEPA

Per completar el PEIN i en desenvolupament de la Directiva 92/43/CEE, coneguda com Directiva d'hàbitats, es

va crear la Xarxa d'espais natura 2000 (XNat2000), una proposta que garanteix una representació suficient dels

habitats d'interès comunitari i la seva protecció.

La Xarxa Natura 2000 inclou l'espai Montserrat ‐ Roques Blanques ‐ riu Llobregat (espais de muntanya interior),

que coincideix amb el límit del PEIN dins el terme municipal.

Aquest espai Natura 2000 també és reconegut com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord

amb la Directiva 79/409/CEE, i com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana.

Taula 3. Característiques de l’espai Natura 2000

Xarxa Natura 2000 Montserrat‐Roques Blanques‐riu Llobregat

Zona especial de Conservació ES5110012 (7.263,19 ha)

Zona d’especial protecció per a les aus ES5110012 (7.263,19 ha)



Àrees d’interès faunístic i florístic

Monistrol de Montserrat compta amb àrees d’interès faunístic i florístic (AIFF codi 11987) associades a les àrees

de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), que tenen el seu sector de cria ubicat al terme

municipal de Collbató. Aquest rapinyaire és una espècie d’interès comunitari d’acord amb l’Acord

GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), a nivell

estatal està amenaçada amb la categoria de Vulnerable, d’acord amb la legislació vigent, i a nivell català,

catalogada en perill d’extinció.

D’altra banda, l’informe sobre l’avanç del POUM de l’Àrea de Medi Natural (16/05/2012), descriu l’AIFF que

correspon al Llobregat, al seu pas pel municipi, com a àrea motivada per la possible presència de la llúdriga

(Lutra lutra), la qual té un Pla de conservació.

Figura 2. Àrees d’interès faunístic i Florístic a Monistrol de Montserrat.

Hipermapa, visor del DTS de la Generalitat de Catalunya.

3.2.2 PAISATGE

Segons la cartografia consultable del Mapa dels paisatges de Catalunya, que recull les 135 unitats del paisatge

identificades a Catalunya en els catàlegs del paisatge, el terme municipal de Monistrol de Montserrat es troba

dins la unitat de paisatge 14. Montserrat, exceptuant la zona de Vilamarics, que es localitza en la unitat de

paisatge 15. Pla de Bages.

El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals, elaborat per l’Observatori del Paisatge, va ser aprovat

definitivament el 27 de juliol de 2016.

62

Figura 3. Unitat de paisatge de Montserrat sobre límits municipals. Hipermapa, visor del DTS de la Generalitat de Catalunya.

A continuació es presenta una explicació dels principals valors del paisatge de la unitat de Montserrat segons

el Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals, els objectius de qualitat paisatgística i una relació de les

propostes de criteris i accions dirigits a l’ordenació, vinculades al paisatge de Monistrol de Montserrat, que es

presenten a la fitxa de la unitat del Catàleg.

UNITAT 14. MONTSERRAT

Trets distintius

‐ Relleu abrupte i rost, format per conglomerats grisos amb nombroses «agulles» o cims individualitzats, amb una forta presència en el paisatge i reconegut a nivell internacional per la seva singularitat geològica. ‐ Contrast accentuat entre la roca nua, amb fort desenvolupament vertical, i la vegetació, arrecerada en els fondals i les zones més planeres. ‐ Territori tradicionalment molt poc poblat, tret de les zones baixes, per les difícils condicions del terreny, amb molt poques masies i construccions tradicionals, tret d’urbanitzacions situades al vessant nord, al terme de Marganell. ‐ El monestir de Montserrat, amb una forta càrrega simbòlica, de caràcter religiós i identitari, és un element cabdal i indissociable del massís que li dóna nom. ‐ Indret molt conegut i freqüentat, tant per turistes com per peregrins, excursionistes i molts col∙lectius socials que hi realitzen reunions, trobades i aplecs. ‐ El fons escènic emblemàtic de Montserrat, recognoscible des de molts indrets de Catalunya ‐ Restes de conreus de tipus mediterrani al peu de la muntanya, que perduren a la toponímia local. ‐ Infraestructures de comunicació singulars per arribar al Monestir, com ara l’aeri o el cremallera.



UNITAT 14. MONTSERRAT (continuació)

Objectius de qualitat paisatgística 14.1. Un paisatge natural de Montserrat ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’aprofitament dels recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 14.2. Uns conglomerats grisos amb nombroses «agulles» o cims individualitzats, preservats com a elements configuradors del paisatge, que es mantinguin com a fites en el paisatge. 14.3. Un sistema d’infraestructures lineals que minimitzi la fragmentació del territori i que adopti criteris d’integració paisatgística en la seva implantació. 14.4 Un fons escènic de Montserrat lliure d’elements mal integrats que tallin les visuals i sense elements que en distorsionin el seu perfil. 14.5 Un paisatge vegetal a la base del massís, a les escasses zones planeres i als canals de la muntanya, on evolucionen alzinars, pinedes, brolles i algunes clapes de roureda, ben gestionat. 14.6 Un paisatge amb una càrrega cultural i simbòlica especialment important, centrada en el Monestir de la Mare de Déu de Montserrat, conservat, divulgat i accessible. 14.7. Un sistema d’itineraris i miradors que emfasitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos del paisatge de Montserrat.

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació 14.15. Vetllar perquè les edificacions aïllades tinguin en compte l’arquitectura pròpia de la zona i s’integrin adequadament amb les edificacions tradicionals properes pel que fa a tipologia edificatòria, altura, materials, colors, etc. 14.16. Promoure l’elaboració d’un instrument supramunicipal que faciliti la connexió ecològica i paisatgística entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que englobi els municipis de Vacarisses, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Collbató i Esparreguera. Aquesta connexió es veurà reforçada si es facilita la permeabilitat de les carreteres C‐16 i C‐58 i del ferrocarril de Barcelona a Manresa. 14.17. Promoure la restauració de camins perduts o afectats per infraestructures (per exemple, l’antic camí de Can Massana al monestir) o bé establir mesures de seguretat per als vianants que caminen per trams de carretera. 14.18. Restaurar i millorar els entorns de fonts, àrees de descans i pícnic, etc. Dotar‐los d’un sistema eficient de disposició i recollida de deixalles. 14.19. Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o amb vehicle, on la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggeridora. Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents i d’altres a consolidar, hauria de rebre, allà on correspongui, les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per tal de facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. Es tracta dels miradors de Sant Jeroni, Sant Vicenç de Castellbell; dels itineraris motoritzats de la carretera C‐55 i l’autopista A‐2, així com els no motoritzats dels senders GR‐96, GR‐4, PR‐C‐78, PR‐C‐19. Caldria incorporar el conjunt d’itineraris al Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, en futures revisions.

Figura 4. Vista parcial de Monistrol de Montserrat. Fitxa de la unitat de paisatge 14. Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals.

64

La cartografia de la unitat de paisatge de Montserrat posa de manifest la gran quantitat de valors històrics,

simbòlics i socials, tots ells valors estètics de la unitat associats al paisatge de Monistrol de Montserrat, del qual

un gran nombre d’itineraris i senders que recorren el municipi en són l’exemple.

Figura 5. Retall del plànol de valors estètics de la unitat de paisatge de Montserrat.

Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals.

El grau d’exposició visual de de la muntanya de Montserrat dins el terme municipal i en el conjunt de es

comarques centrals és molt elevat, tal com es posa de manifest en la cartografia del catàleg. La topografia, el

relleu, el cromatisme, la morfologia i la càrrega històrica i social de la muntanya fan que Monistrol de

Montserrat sigui un municipi especialment vulnerable paisatgísticament.

Figura 6. Retall del plànol del grau d’exposició visual. Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals.



D’altra banda, segons la cartografia de mosaics de paisatge elaborats a partir de la cartografia d’hàbitats de

Catalunya (Centre de Recerca Ecològics i Aplicacions Forestals), Monistrol de Montserrat compta amb cinc tipus

de mosaics de paisatge.

La meitat sud‐oest del terme (color rosat), correspon a un mosaic urbà dispers en matriu de matolls i

pinedes mediterranis.

A l’extrem nord del terme i la part central que ressegueix el riu Llobregat (color marró clar) s’identifica un

mosaic urbà dispers en matriu de matolls i pinedes mediterranis.

La part nord‐est del terme municipal, correspon a un mosaic urbà dispers en matriu forestal de pinedes.

L’extrem sud‐est del terme municipal s’assimila a un mosaic forestals mediterrani de matollars amb

pinedes.

La zona de Vilamarics respon a un mosaic urbà dispers en matriu agroforestal mediterrània

Figura 7. Mosaics de paisatge. SITxell, visor de la Diputació de Barcelona.

3.2.3 ÀREES DE RISC D’INCENDI FORESTAL

Tal com s’ha apuntat a les fitxes del perfil ambiental del municipi, des de l’any 1986, Monistrol de Montserrat

ha patit històricament diversos dos grans incendis forestals, un el mes d’agost de l’any 1986 i l’altre el mes de

juliol de l’any 1994.

La superfície total cremada per aquests dos incendis ha estat de 713 ha, un 60% de ls superfície del terme

municipal.

66

Arran dels incendis forestals, la densitat de l’arbrat que ha crescut al llarg d’aquests darrers vint anys és tan

elevada en els indrets en regeneració que dificulta el desenvolupament desitjable d’una estructura forestal

adequada i, al mateix temps, constitueix un perill per a la propagació de nous incendis.

Figura 8. Superfície cremada per incendis forestals els darrers 20 anys.

Bases cartogràfiques del DARPAMN.

Tenint en compte aquesta realitat, cal destacar el projecte europeu LIFE+Montserrat (iniciat el juliol de 2014 i

que ha de durar fins el juny de 2018), un projecte de gestió forestal encaminada a millorar l’estructura de les

masses en regeneració i a reduir l’elevada càrrega de combustible que acumulen els boscos. La prevenció

d’incendis en aquest projecte es concreta, sobretot, en promoure la ramaderia extensiva a petita escala com a

prova per a dissenyar un programa més gran de protecció de tot l’entorn de Montserrat i que ajudi al seu

manteniment i a la conservació d’hàbitats i espècies d’alt interès.

La zona nord‐oest i la zona est del terme municipal de Monistrol de Montserrat formen part de les actuacions

estratègiques del projecte, consistents en tallar sotabosc i una part dels arbres, fent aclarides, i introduir la

ramaderia i l’agricultura, especialment incorporant ramats de vaques, cabres i ovelles.



Figura 9. Retall d’una presentació de la Diputació de Barcelona del LIFE Montserrat.

3.2.4 CONSUM D’AIGUA

De l’anàlisi de les dades de consum i facturació de l’Agència Catalana de l’Aigua tenint en compte la població

censada disponible a l’IDESCAT es conclou que el consum d’aigua per habitant a Monistrol de Montserrat és

molt superior a la mitjana de consum de tot el territori català.

Figura 10. Evolució de la mitjana de consum d’aigua per habitant.

68

D’altra banda, en relació al consum d’aigua, convé destacar la incidència succeïda el passat setembre de 2016

al municipi, un episodi de contaminació de l’aigua de l’aqüífer per hidrocarburs que va obligar al Departament

de Salut a recomanar el tall puntual de subministrament d’aigua fins que es solucionés el problema i a repartir

l’aigua potable en cisternes.

3.2.5 CANVI CLIMÀTIC

Monistrol de Montserrat no és un municipi signatari del Pacte d’alcaldes i alcaldesses, per aquest motiu no té

PAES ni PAESC redactat.

Segons les dades disponibles de la Diputació de Barcelona en matèria de canvi climàtic, Monistrol de Montserrat

va tenir un consum mitjà d’energia l’any 2014 de 12.805 kWh per habitant i les emissions de CO2 emeses l’any

2014 respecte l’any 2005 s’han vist reduïdes de 5,5 a 3,4 tn CO2 per habitant.

Per tant, d’acord a la informació disponible, tot i que Monistrol de Montserrat no sigui un municipi signatari del

Pacte d’alcaldes i alcaldesses i no tingui ni PAES ni PAESC redactat, els darrers anys ha desenvolupat accions

favorables en termes de compromisos climàtics i energètics.

D’altra banda, segons l’anàlisi de l’augment de la biomassa forestal del municipi efectuat en el marc dels treballs

cartogràfics del servei de regulació climàtica global del carboni aeri emmagatzemat en l'estrat arbori dels boscos

de l'àmbit del SITxell (en t/ha) per l'any 2001, els boscos de Monistrol de Montserrat, no han estat una font de

captura de gran quantitat de carboni.

La gestió del sòl no urbanitzable també es pot portar a terme mitjançant criteris en relació a la lluita contra el

canvi climàtic, ja que els boscos afecten de manera important el cicle del carboni i, per tant, tenen el seu paper

cabdal en la mitigació del canvi climàtic gràcies a l’absorció de CO2 en el seu cicle natural. Els boscos actuen

efectuant serveis de regulació en relació al canvi climàtic.

Els serveis de regulació són els serveis que els ecosistemes proporcionen en actuar com a moduladors de les

variables ambientals com és el segrest de carboni, però també d’altres variables com la qualitat de l’aire, el

clima local, el tractament d’aigües residuals, la prevenció i el control de l’erosió del sòl, entre d’altres.

Els arbres utilitzen CO2 atmosfèric per créixer i mantenir el seu metabolisme. El ritme en què els arbres capturen

el carboni de l’atmosfera no és sempre el mateix al llarg dels anys ni és igual per a totes les espècies ni per totes

les edats dels arbres. Aquest ritme o taxa és la capacitat d’embornal.

A banda dels boscos joves, els quals tenen capacitats embornal més elevades, les espècies més efectives en la

fixació de CO2 segons el document C‐BOSC: Estocs de Carboni i capacitat d’embornal dels boscos de Catalunya

(gener 2015) elaborat pel CREAF i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic són, en ordre decreixent les següents:

Faig (Fagus sylvatica) – 9,20 tones CO2/ha/any

Alzina (Quercus ilex) – 5,32 tones CO2/ha/any

Pi roig (Pinus sylvestris) – 4,55 tones CO2/ha/any

Roures – (Quercus humilis, Q. faginea, Q. Petraea, Q. Robur) – 4,33 tones CO2/ha/any

La capacitat d’embornal mitjana de totes les espècies dels boscos catalans és de 3,81 tones CO2/ha/any.



A Monistrol de Montserrat la major capacitat d’embornal de CO2 es produeix en els boscos de l’oest del terme

i als boscos en regeneració després dels incendis patits, que també acumulen una biomassa destacable i, per

tant un carboni, que no s’ha de menysprear.

Figura 11. Carboni aeri capturat anualment. SITxell, visor de la Diputació de Barcelona.

3.2.6 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Com ja s’ha recollit a les fitxes de diagnosi, Monistrol de Montserrat es troba a la Zona de Qualitat de l’Aire 5.

Catalunya Central i no està inclòs en Zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

El resum anual per a la Zona de la Qualitat de l’Aire 5 del darrer any disponible, 2016, elaborat per la Generalitat

de Catalunya conclou el següent:

A la Zona de Qualitat de l'Aire 5, Catalunya Central, els nivells de qualitat de l'aire mesurats pel diòxid de

nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10

micres, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als

valors límit legislats per la normativa vigent.

Pel que fa als nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s'han superat els valors objectiu

establerts a la legislació.

Pel que fa al sulfur d’hidrogen, durant l’any 2016, s’han produït 6 superacions de l’objectiu de qualitat de

l’aire semi‐horari, a un punt de mesurament industrial. L’any 2015 es va detectar una millora significativa

respecte als anys anteriors, amb una disminució tant de la mitjana semi‐horària com del total de

70

superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semi‐horari, amb un total de 8, respecte a les 59 superacions

de l’any 2014. Pel que fa a l’objectiu de qualitat de l’aire diari, no s’ha superat en cap ocasió.

Respecte als nivells d’ozó troposfèric, no s’ha superat ni el llindar d’informació horari a la població ni el

llindar d’alerta. Tampoc s’ha superat el valor objectiu per a la protecció de la salut ni el valor objectiu per

a la protecció de la vegetació.

Figura 12. Valors de contaminants atmosfèrics de l’estació de la XVPCA de Manresa (plaça Espanya). Pàgina web qualitat de l’aire.cat de la Generalitat de Catalunya.

L’Índex de Qualitat de l’Aire (IQA) a Monistrol de Montserrat, elaborat a partir de dades de l’estació de Manresa

(plaça Espanya) i de l’estació d’Igualada (la Masuca), ha presentat valors diaris de qualitat bona i regular

exceptuant alguns registres el mes de juny 2017, agost 2017 i abril 2018 principalment d’ozó i de partícules en

suspensió que han provocat puntualment que la qualitat de l’aire hagi estat pobra.



3.3 Objectius de protecció mediambientals predeterminats

En aquest apartat es recullen els objectius de protecció mediambientals fixats a l’àmbit internacional,

comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb la redacció del pla. També s’inclouen

les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior.

3.3.1 OBLIGACIONS GENERALS EN MEDI AMBIENT

A nivell comunitari, els objectius i els àmbits d’actuació prioritària són fixats pel VI Programa d’acció comunitari

en matèria de Medi Ambient (2002), l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible

(2001), l’Estratègia Territorial Europea (1999) i l’Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat

(1998).

El VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient planteja, entre les seves línies estratègiques, la

introducció de la dimensió ambiental en les decisions sobre planificació i ús del sòl, identifica quatre

problemàtiques bàsiques entorn les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades:

1. el canvi climàtic;

2. la biodiversitat, el medi ambient i la salut;

3. l’ús sostenible dels recursos naturals

4. i la gestió dels residus.

Anàlogament, l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, desenvolupada

posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els

quals es troben:

1. limitar el canvi climàtic i incrementar l’ús d’energies netes,

2. una gestió més responsable dels recursos naturals (un dels objectius marcats és protegir i recuperar

els hàbitats i sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010)

3. millorar el sistema de transports

4. i l’ordenació territorial

Aquests documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de caràcter general que han de ser

considerats preferentment pel planejament territorial i urbanístic, i en concret pels POUM.

Per tant, com a conclusió els aspectes preferents a considerar pels POUM en el marc dels programes i

estratègies comunitàries són:

Limitar el canvi climàtic i fomentar les energies netes en aquells aspectes en què incideix el POUM, inclosos

els plans i projectes que se’n deriven. En aquest context, promoure la mobilitat sostenible.

Conservar la biodiversitat i impulsar‐ne l’ús sostenible.

En general, potenciar un ús sostenible dels recursos naturals i, en aquest context, una gestió adequada dels

residus.

72

3.3.2 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA

En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000,

per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius

ambientals on el planejament territorial i urbanístic té incidència i que són, especialment:

Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels

ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.

Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.

Contribuir a pal∙liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

Protegir les aigües territorials.

En el marc de l’aplicació d’aquesta Directiva cal, en concret, tenir present les disposicions del Pla de gestió del

districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021) i el seu Programa de mesures.

Cal garantir també el compliment del que determina el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, text refós de la legislació

en matèria d’aigües a Catalunya, i el Reial decret 849/1986, de 11 d’abril, Reglament de domini públic hidràulic.

3.3.3 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AMBIENT ATMOSFÈRIC

La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de

l’aire ambient i a una atmosfera més néta a Europa, que representa l’actualització de les Directives 96/62/CE,

1999/30/CE i 2002/69/CE, té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida

a:

Definir i establir objectius de qualitat de l’aire ambient per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per

a la salut humana i pel medi ambient en el seu conjunt.

Avaluar, basant‐se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres.

Disposar d’informació sobre la qualitat de l’aire ambient amb l’objectiu d’ajudar a combatre la

contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores resultants de

les mesures nacionals i comunitàries.

Assegurar que aquesta informació estigui a disposició dels ciutadans.

Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar‐la en els altres casos.

Finalment, fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per reduir la contaminació

atmosfèrica.

Entre els objectius de la directiva, aquells sobre els quals el planejament territorial sembla tenir major capacitat

d’incidència, en positiu o en negatiu, són:

Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació de l’aire.

Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar‐la en els altres casos.



La Directiva 2008/50/CE es desenvolupa a l’àmbit estatal, per la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat

de l’aire i protecció de l’atmosfera, i el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relativa a la millora de la qualitat

de l’aire.

A Catalunya destaca el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020, que té per objectiu

assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de

nitrogen (NO2) als nivells que determina la legislació europea a les zones de protecció especial de l'ambient

atmosfèric.

3.3.4 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC

Els acords i la normativa més destacats associats al canvi climàtic que cal tenir en compte són els següents:

Internacional

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Nova York, 9 de maig de 1992 ‐ Objectiu:

l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera que eviti interferències

antropogèniques perilloses en el sistema climàtic.

Protocol de Kyoto, 11 de desembre de 1997, entrada en vigència el 16 de febrer de 2005 – Objectiu: 38

països industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció de gasos amb efecte hivernacle d’un 5,2%

per al període 2008‐2012 respecte dels nivells de l’any 1990.

Acord de París sobre canvi climàtic, entrada en vigència el 4 de novembre de 2016 – Objectiu: mantenir

l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els

impactes del canvi climàtic.

Comunitari

29/04/1998 la Unió Europea va signar el Protocol de Kyoto a Nova York, i posteriorment, el 31/05/2002,

tots els estats membres de la Unió Europea van ratificar el Protocol de Kyoto i es van comprometre a

rebaixar un 8% el nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre els anys 2008 i 2012, segons

els gasos emesos l’any base (1990).

Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte

d’hivernacle.

Marc legislatiu energia i clima; conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies

renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions

de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, l’agricultura o residus.

03/10/2010, Brusel∙les, Estratègia Europea 2020. Una gran estratègia per a un creixement intel∙ligent,

sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia.

COM 147/4 (2009) Llibre Blanc d’Adaptació al canvi climàtic

Estatal

Instrucció de Ratificació d’Espanya del Protocol de Kyoto al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el

canvi climàtic, BOE núm. 33, de 9 de febrer de 2005. Objectiu: assumir el compromís de limitar les emissions

a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008‐2012.

Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta 2007‐2012‐2020.

74

Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte

d’hivernacle.

Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC).

Autonòmic

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008‐2012.

Pla Energia i Canvi Climàtic 2012‐2020.

Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013‐2020.

Estratègia pel desenvolupament sostenible de Catalunya (2026).

Segon informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.

3.3.5 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT

Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a diferents escales, des

de l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la diversitat

biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la

Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999).

Cal tenir en compte també, a l’àmbit internacional, el conveni de la Diversitat Biològica, Nagoya, Japó 29

d’octubre de 2010, vigència amb data de 12 d’octubre de 2014. Instrument de ratificació publicat al BOE núm.

202, de 20 d’agost de 2014, que modifica i actualitza l’establert al Conveni de Rio de Janeiro.

A Catalunya, el 17 de juliol de 2018 el Govern de la Generalitat va aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la

biodiversitat de Catalunya (Acord GOV/54/2018, de 17 de juliol), el document de planificació estratègica que

defineix el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya per als propers anys. L’Estratègia

és un document imprescindible per implementar a Catalunya allò que estableixen el Conveni de diversitat

biològica de Nacions Unides, de 1992, el Pla 2011‐2020 que el desplega i l’Estratègia 2020 sobre biodiversitat

de la Unió Europea.

L’Estratègia catalana s’estructura en 6 àmbits d’actuació, per cada un dels quals s’estableixen uns objectius

estratègics per a l’any 2030, uns objectius operatius i unes línies d’actuació específiques.

Àmbit 1. Coneixement, informació i seguiment del patrimoni natural

Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de

conservació

Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural

Àmbit 2. Conservació dels components del patrimoni natural en el context del canvi global

Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

Millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat

Enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat en l’àmbit de l’avaluació ambiental



Àmbit 3. Model territorial

Planificar la infraestructura verda i integrar‐la en l’ordenació del territori

Restaurar i millorar la funcionalitat de la infraestructura verda

Àmbit 4. Integració del patrimoni natural en les polítiques sectorials

Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni

natural i la biodiversitat

Compatibilitzar les activitats marítimes i pesqueres amb la conservació de la biodiversitat

Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural

Avançar en la compatibilitat de la caça i la pesca continental amb la conservació de la biodiversitat

Fomentar la compatibilitat de les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure amb la

conservació de la natura i el desenvolupament socioeconòmic

Àmbit 5. Organització administrativa, marc legal i fiscalitat

Adaptar els instruments de govern del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer‐los més

efectius

Implantar instruments financers i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural

Àmbit 6. Implicació de la societat

Ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat

Augmentar la participació individual i col∙lectiva en la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat

A escala estatal, cal destacar la Llei 7/2018, de 20 de juliol, de modificació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre,

del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

3.3.6 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

La connectivitat ecològica apareix com una de les diferents eines per afrontar la pèrdua de biodiversitat i per

superar les seves principals causes.

El document redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge “Bases per a les directrius de connectivitat

ecològica de Catalunya”, proposa 68 directrius elaborades seguint criteris de caire sectorial. Seguidament es

recullen les directrius que poden tenir una major capacitat d’incidència en el cas del POUM de Monistrol de

Montserrat:

Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la comunitat ecològica i la

funcionalitat dels ecosistemes.

Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de les mesures de

caire urbanístic que permetin revertir la situació.

Adequació dels usos admesos en els sectors de sòl no urbanitzable amb valor més connectiu per tal de

que no comprometin el manteniment de la seva funció connectiva.

Tractament del límits urbans i integració dels principis de permeabilització i l’establiment d’itineraris

paisatgístics.

Establiment de mesures de gestió activa en els sòls no urbanitzables per tal d’incrementar el grau de

protecció activa preventiva dels sòls amb interès connector.

76

Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès connector i

adopció de mesures necessàries per la seva protecció.

Aplicació dels “Criteris d’intervenció en espais fluvials” i les “Recomanacions tècniques per al disseny

d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial” redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En matèria de biodiversitat, cal tenir en compte a l’àmbit internacional, el conveni de la Diversitat Biològica,

Nagoya, Japó 29 d’octubre de 2010, vigència amb data de 12 d’octubre de 2014. Instrument de ratificació

publicat al BOE núm. 202, de 20 d’agost de 2014, que modifica i actualitza l’establert al Conveni de Rio de

Janeiro.

3.3.7 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE

El Conveni europeu del paisatge, ratificat per l’Instrument publicat al BOE núm. 31 l’1 de març de 2008 té com

a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en

qüestions paisatgístiques.

A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix el marc

normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya.

Té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la

preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics i socials, amb un mode de desenvolupament

sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en

les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen

de manera directa o indirecta.

Segons s’estableix a l’article 2 de la llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar l’actuació dels

poders públics en matèria de paisatge són:

Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de

desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn

culturalment significatiu.

Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col∙lectiu que, a més de valors estètics i

ambientals, té una dimensió econòmica, cultura, social, patrimonial i identitària.

Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i

valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.

Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i l’execució del

planejament i de les polítiques de paisatge.

Promoure la col∙laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció

d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.

Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics,

especialment dels col∙legis professionals, les universitat, les associacions de defensa de la natura i els

representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

Fomentar la formació en matèria de paisatge.

Segons determina la llei del paisatge, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha d’incorporar als plans

territorials parcials i, si s’escau, als plans directors territorials, les directrius del paisatge derivades dels objectius

de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge.



El Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals, elaborat per l'Observatori del Paisatge, va ser aprovat

definitivament el 27 de juliol de 2016 (Edicte de 29 de juliol de 2016, sobre una resolució del conseller de

Territori i Sostenibilitat).

En l’àmbit del paisatge també és d’aplicació la normativa de patrimoni històric, pel que hi ha les obligacions

determinades a l’àmbit europeu Conveni marc sobre el valor del patrimoni per a la societat, Consell d’Europa,

2005, a Catalunya amb la Llei de 9/1993, de 30 de setembre, que regula el patrimoni cultural, a l’àmbit estatal

la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol.

3.3.8 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE RESIDUS

En matèria de residus cal esmentar el Reial decret 210/2018, de 6 d’abril, pel qual s'aprova el Programa de

prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20).

La Llei de l'Estat 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, va modificar el règim de la planificació

en l'àmbit dels residus en establir l'obligació de les comunitats autònomes d'elaborar plans de gestió de residus

i programes de prevenció de residus, d'acord amb el Pla estatal marc de gestió de residus (PEMAR) 2016‐2022

i el Programa estatal de prevenció de residus 2014‐2020.

Algunes de les disposicions normatives catalanes (lleis i decrets) més recents en matèria de residus que cal tenir

en compte són les següents:

Llei 2/2015, de l'11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.

Llei 3/2015,de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives.

Modifica el Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora

dels residus, i de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i el sector públic.

Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de

juliol.

Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i


Modifica la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Llei 9/2011, del 20 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica.

Modifica la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009,del 21 de

juliol.

Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

Modifica la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de fiançament de les infraestructures de gestió dels residus i


Decret 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres

generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya

Decret 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya.

78

Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de

Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon

sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya

(PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del

rebuig dels residus municipals.

Decret 69/2009, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen els criteris i els procediments d'admissió de residus

en els dipòsits controlats.

Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat per Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol.

Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus.

3.3.9 NORMATIVA AMBIENTAL D’APLICACIÓ

A continuació s’exposa una relació de normes ambientals vigents per a diferents vectors ambientals no

relacionades en els apartats anteriors que, en qualsevol cas, el planejament ha de respectar, integrar i vetllar

pel seu compliment i que, per tant, també constitueixen obligacions ambientals predeterminades. Es detallen,

entre d’altres:

Reglament de Domini Públic Hidràulic, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel qual es modifica

el RDPH, i el RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós d ela Llei d’Aigües.

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

La Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals.

El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en

els edificis.

El Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el qual se establece la relación de actividades potencialmente

contaminantes del suelo y los crietrios y estándares para la declaración de suelos contaminados.

La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i

Decret 190/2015, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció de la contaminació acústica.

Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament i se’n adapten els annexos de la Llei

16/2002.

Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE) del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.



3.4 Relació amb altres plans i programes

3.4.1 LLISTAT GENERAL

PLA TERRITORIAL GENERAL

Pla territorial general de Catalunya (1995)

PLANS SECTORIALS, AGRUPATS PER TEMÀTIQUES

Espais oberts

Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, Llei 12/1985, Llei 12/2006)

Proposta Catalana de la Xarxa Natura 2000 (Acord GOV/112/2006)

Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció

especial per a les aus (ZEPA)

Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a

les aus (ZEPA) delimitades per l’acord GOV/115/2009, de 16 de juny

Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (en elaboració des de finals de l’any 2009)

Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (1988)

Assentaments i Risc

Pla Territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (Decret 211/2001)

Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT)

Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT)

Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril

a Catalunya (TRANSCAT)

Planificació dels espais fluvials de Catalunya (PEFCAT)

Mobilitat

Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006‐2026)

Directrius nacionals de Mobilitat (Decret 362/2006)

Pla d’infraestructures ferroviàries 2003‐2025 (en elaboració)

Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008‐2012

Pla de ports de Catalunya (2007)

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007‐2012

Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix

transversal ferroviari (2010)

Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de la línia

orbital ferroviària (2010)

Vectors ambientals

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021)

Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC)

80

Pla de sanejament de Catalunya (1996)

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, PSARU 2005

Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya (1999)

Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (juny 2009)

Pla Territorial Sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya (2002)

Pla Energia i Canvi Climàtic (2012‐2020)

Pla estatal marc de gestió de residus PEMAR (2016‐2022)

Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya PRECAT20 (fins a l’any 2020)

Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya ‐ PINFRECAT20

(2015)

Programa de dejeccions ramaderes

ALTRES PLANS I INSTRUMENTS DE GESTIÓ I ORDENACIÓ RELACIONATS

Pla Director Urbanístic del Pla de Bages (2006)

Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals de Catalunya ‐ PTPCC (2008)

Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals (2016)

Pla Director Urbanístic de les Vies Blaves (En procés de redacció – Avanç de pla)

3.4.2 PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA

A nivell de Catalunya, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques, realitzà un Programa de Planejament Territorial en el qual es defineixen un seguit de criteris per tal

d’aportar una base de treball, el marc de referència, la guia per al treball i la participació de tots. Els criteris

marquen una pauta, els plans recolliran les aspiracions i les sensibilitats, la societat i els governs locals

l’aplicaran i la interpretaran.

El Govern de la Generalitat ha definit els objectius pel que fa a la gestió del territori català i són assegurar‐ne la

sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional i la cohesió social, i que això s’ha de traduir en un model

d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments.

Els criteris definits pel Programa de Planejament Territorial són els següents:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic i social no ha

de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu que l’enteniment de la matriu

biofísica ha d’ésser el referent principal, tant per al coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com

per a les accions i les mesures de desenvolupament, o conservació, que el pla proposi.



2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

Una de les principals aportacions que correspon fer al planejament territorial és configurar el sistema

d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives ja sigui

pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recàrrega

d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al

desenvolupament urbanístic.

Per garantir les funcions ecològiques, productives i fins i tot paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema

d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries. Una xarxa

formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de paisatge i l’articulació

en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, social i econòmiques que els fonamenten.

Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions directes i indirectes

per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al manteniment o restauració d’aquells d’especial

valor. En un paisatge tan antropitzat com el de Catalunya, la consideració de l’agricultura i les pràctiques

ramaderes i forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho

serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i agricultura que

constitueixen, avui, algunes de les amenaces més importants per a la qualitat del paisatge rural.

4. Moderar el consum de sòl.

Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes

i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de forma que la demanda de més espai per

a l’habitatge i les activitats econòmiques correspongui només a aquella part que no pugui tenir cabuda en

les àrees urbanes existents.

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda

i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que és compatible amb les diferències

demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diversos àmbits.

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

Els plans territorials han de reorientar les pautes de desenvolupament urbà del territori i propiciar el

reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en funció de les seves circumstàncies,

mesures per al seu creixement, reforma, renovació o conservació.

7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb millors condicions per

créixer i per acollir nous habitatges, ha de contribuir a crear el marc per a una política d’actuacions

d’habitatge, importants en termes quantitatius, situades a les poblacions principals i ben comunicades amb

82

transport públic. Aquestes actuacions haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espais per a les

activitats econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció adequada.

Els plans recomanaran, així mateix, accions concertades complementàries entre la Generalitat i els

municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir considerablement de les previsions

internes, per tal de realitzar les inversions públiques necessàries en equipament, transport i serveis socials

que facilitin la plena integració urbana dels nous teixits residencials.

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

Els plants territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i l’habitatge, així com facilitar

les extensions necessàries de les trames urbanes per a la ubicació de noves activitats o per al trasllat de les

existents que no convisquin bé amb els altres usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació

de polígons industrials o parcs d’activitats formalment autònoms i separats de les trames urbanes.

Convindrà limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial estratègic i suficient

dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit singular o autònom amb servei de transport

públic.

En tot cas, convindrà promoure les modificacions necessàries del marc legal de l’Administració local perquè

els avantatges i els inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment adequat entre tots els

municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea d’activitats econòmiques.

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona residència, i les

limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un problema com aquest, amb aspectes

econòmics i socials complexos, els plans hauran de tractar territorialment el fenomen de la implantació

residencial de lleure. En concret, hauran d’evitar l’ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses i

orientar la demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el cas que el

jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona residència en àrees d’extensió de

nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions significatives del paisatge.

10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

El planejament territorial ha d’establir pautes clares per tal que els desenvolupaments urbanístics per

extensió es produeixin segons lògiques de continuïtat de les trames urbanes existents i tinguin unes

densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la

necessària integració formal a les condicions topogràfiques i al paisatge.

Pel que fa a les implantacions aïllades de serveis, equipaments o activitats que tenen lògiques de no

integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris de protecció de determinades àrees

de sòl i, en general, de restricció de les autoritzacions només a aquelles que tenen un valor estratègic o

que responen a una demanda real que no es pot satisfer d’altres maneres, i distingir‐les clarament

d’aquelles altres que pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum.

En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la ciutat i el seu entorn

rural caldria que aquesta es conservés. Les ciutats haurien de créixer mantenint una forma definida i

compacta que preservi la imatge de l’entorn, i evitar, així, les formes d’ocupació que han banalitzat el

paisatge perifèric de les àrees metropolitanes.



11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del territori, en el sentit que

la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats d’una certa importància.

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència d’habitatges, en general

els plans haurien d’afavorir els teixits mixtos on coexisteixin els usos residencials amb les activitats

econòmiques més intensives en llocs de treball. És bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió

com en els que són conseqüència de remodelacions i reformes interiors.

A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri més gran possible

entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, comerç, activitats lúdiques...) i la població

resident, per tal de facilitar l’autocontenció de les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels

desplaçaments.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en termes de minimitzar el consum

de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic,

en especial el ferroviari, la dotació del qual demana una massa crítica suficient per a una explotació amb

costos raonables.

Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa potència, afavorirà la

creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a les quals ha d’adoptar directrius i reserves

per al seu traçat i construcció.

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

A les parts de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions de clara insuficiència

viària, tant pel que fa a la demanda de trànsit com pel que fa a la falta d’eixos ordenadors dels nous

sistemes urbans, el planejament del territori ha de posar especial atenció en aquella vialitat que, per

capacitat i traçat, ha de constituir un factor estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats

supramunicipals dels darrers decennis.

A la part del territori de Catalunya, encara majoritària en extensió, on les carreteres connecten àrees

urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la mesura del possible, que les noves vies

contribueixin a augmentar les tensions d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny

d’aquestes vies, així com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de

l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

Els plans territorials incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de transport derivades de

les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial en matèria aeroportuària i ferroviària de

gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les seves necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb

l’adequació més gran possible a les condicions derivades de la matriu biofísica del territori.

84

Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en les previsions el

desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat de les noves vies per on es prevegi

que circularà el transit pesant, s’haurà d’acordar la protecció dels paisatges i ambients de més interès amb

els objectius de minimització del temps de desplaçament.

3.4.3 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA

En data de 16 de març de 1995 es va aprovar el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) per la Llei 1/1995.

Monistrol de Montserrat forma part de l’Àmbit funcional de les comarques centrals, dins del sistema de

reequilibri territorial clau 5b. Nivell 2 dins la plana del Bages a l’extrem més meridional de la comarca. L’objectiu

del pla pretén potenciar les capacitats d’aquest territori com a alternativa als atractius del sistema de l’àmbit

metropolità de manera que es permeti el reequilibri del país. També preveu potenciar el seu desenvolupament

buscant una prestació elevada de serveis i equipaments.

3.4.4 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

En data 16 de setembre de 2008, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de

les Comarques Centrals (PTPCC, d’ara en endavant). L’acord de Govern i la normativa del Pla van ser aprovats

en el DOGC núm. 5241, de 22 d’octubre de 2008.

El Pla determina una sèrie d’objectius per les Comarques Centrals:

Objectius relatius a la vertebració urbana del territori

Dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic.

Establir les estratègies de desenvolupament per a les altres ciutats que formen l’estructura urbana madura

del territori.

Establir les estratègies que assegurin el desenvolupament proporcionat de les poblacions.

Impulsar la creació d’instruments de cooperació supramunicipal en matèria d’ordenació urbanística.

Reforçar les estructures urbanes febles del territori com són els conjunts de les Colònies industrials

desenvolupades al llarg dels cursos fluvials i certes àrees amb extenses urbanitzacions de baixa densitat.

Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir nova activitat

econòmica.

Objectius relatius a la protecció dels espais oberts

Preservar les parts del territori on és desitjable el manteniment de l’activitat agrària dels processos que

els poguessin afectar de forma negativa, per tal de garantir, a llarg termini, la competitivitat i les

produccions de qualitat, la gestió adequada del medi ambient, la diversificació de les fonts de renda i el

desenvolupament endogen.

Protegir la diversitat dels paisatges naturals i culturals que composen el territori de les Comarques Centrals

de Catalunya.

Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben interrelacionats amb

els entorns naturals.



Objectius relatius a la implantació de les infraestructures de mobilitat

Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general.

Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures ferroviàries de forma que es

doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els desenvolupaments urbans.

Incorporar les propostes viàries que millorin la connectivitat global del territori.

La proposta del Pla territorial pel municipi de Monistrol de Montserrat estableix una estratègia de “Canvis d’ús

i reforma”, per ser una àrea que ha exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a

l’extensió de la urbanització, però que, per la seva significació i localització, poden millorar el seu paper com a

àrees urbanes en l’estructura territorial, atès que es troben en la circumstància de ser àrees amb un potencial

de transformació interna per obsolescència de teixits urbans o industrials.

L’estratègia de “Millora urbana i compleció” es proposa en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita

dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per

a la urbanització o que tenen un molt baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la

recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic del territori i sovint com a peces significatives

del paisatge, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals

desconcentrades i a la segona residència de reutilització, com també als serveis turístics de qualitat i petita

escala.

El PTPCC classifica el nucli Monistrol Residencial i les diferents zones industrials del municipi com a Àrees

Especialitzades d’ús residencial i d’ús industrial i/o logístic, respectivament, però no els assigna cap estratègia

de desenvolupament.

En aquest context, el PTPCC classifica el nucli urbà de Monistrol, el barri de Cap de Bou i la Colònia Gomis, com

a Nuclis urbans i les seves extensions, per als dos primers dels quals proposa una estratègia de Canvi d’ús i

reforma, mentre que per a la Colònia Gomis proposa Millora i compleció, estratègia també assignada al conjunt

del Monestir de Montserrat.

En relació al sistema d’espais oberts, el PTPCC classifica la major part del municipi de Monistrol de Montserrat

com a Sòl de protecció especial, a banda del sòl inclòs en PEIN i Xarxa Natura 2000 (també inclòs en la categoria

de protecció especial), d’unes àrees contingues al sòl urbà i del sòl considerat de risc per la inundabilitat (inclòs

dins la categoria de protecció territorial) la resta del sòl del terme municipal és majoritàriament considerat sòl

de protecció especial.

El capítol 6 Sistema d’Espais Oberts de la Memòria del PTPCC va acompanyat d’un annex on, entre d’altres

coses, s’inventarien els espais de protecció especial definits pel Pla en cada comarca. En el cas del Bages, a més,

es destaquen, complementàriament a la xarxa d’espais de protecció especial, un altre tipus d’espais que actuen

com a pont de biodiversitat i faciliten l’intercanvi d’espècies per assegurar la funcionalitat i utilitat de la xarxa

d’espais mencionada.

Dins d’aquests, s’hi troba l’espai de Els Abadals, part del qual es troba inclòs dins el terme municipal de

Monistrol. Segons el PTPCC, Els Abadals és un dels pocs grans espais naturals que poden comunicar les àrees

de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i que incorpora la zona humida del Meandre de Castellbell i

el Vilar, zona protegida per la directiva catalana. Destaca la presència de la pineda mediterrània de pi blanc, de

86

boscos mixts de caducifolis, coníferes i de bosquines calcícoles. Respecte als hàbitats rars, inclou una gran

superfície de canyissars, arenys fluvials i cursos d’aigua.

Aquest espai és adjacent a l’espai Zones de l’entorn de protecció del Parc Natural de la Muntanya de

Montserrat, que el PTPCC també considera com a espai de protecció especial. L’entorn de protecció del Parc

Natural de la Muntanya de Montserrat ocupa diferents espais de les comarques de l’Anoia i del Bages, i inclou:

els Plans de la Vinya Nova, el Bosc de can Marc, La Manresana i la riera de Marganell, entre d’altres. L’objectiu

de la seva protecció és la conservació efectiva dels valors naturals, paisatgístics i culturals com a espai natural

i, a més a més, conservar i potenciar els hàbitats agroforestals i les formacions geològiques.

Figura 13. Sistema d’espais lliures del PTPCC a Monistrol de Montserrat.

Conceptualment, tal com es detalla a la normativa del PTPCCC, d’entre els tres tipus de sòl de protecció del

SNU, el que requereix un rang de major protecció dels valors naturals de l’espai és el sòl de protecció especial,

seguit del sòl de protecció territorial i, en darrer lloc, el sòl de protecció preventiva.



A continuació es cita alguns dels articles i alguns dels apartats que fan referència a aquest tipus de sòls.

ARTICLE 2.6. Sòl de protecció especial: definició

Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que

és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la

biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.

ARTICLE 2.7. Sòl de protecció especial: regulació

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6

de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, (...), s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès

a un règim especial de protecció (...) i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de

transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o

ampliació de les existents:

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora

de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del

Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències

que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors

que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

ARTICLE 2.8. Sòl de protecció territorial: definició

Comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial,

però que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible

transformació, atès que existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva per donar resposta a

totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es donessin al

llarg del seu període de vigència.

El pla distingeix quatre motius pels quals el sòl ha d’ésser considerat sòl de protecció territorial i en

conseqüència ha de ser preservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial:

1. Interès agrari i/o paisatgístic

Present a àrees d’activitats agràries d’interès per al territori, en aquells terrenys que aporten paisatges

significatius o identitaris de l’àmbit territorial i també en terrenys que per estar molt poc contaminats per

l’edificació convé mantenir en el període de vigència del pla com espais no urbanitzats estructuradors de

l’ordenació del territori.

ARTICLE 2.9. Sòl de protecció territorial: regulació

2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la

Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas

justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla.

Així mateix, s’ha de tenir en compte les recomanacions que s’assenyalen a l’apartat 3 d’aquest article.

L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d’acord amb la legislació urbanística i

l’execució d’infraestructures que s’empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents

recomanacions referides als tipus d’intervenció que estableix l’article 2.5:

a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

88

A. Autoritzable d’acord amb la parcel∙lació i la morfologia de l’espai.

B. Autorització restringida. Factor favorable si forma part d’una explotació agrària

extensiva de superfície gran. Especial atenció a la integració paisatgística

C1. Assegurar la permeabilitat necessària. Especial atenció a la integració

paisatgística

C2. Admès. Especial atenció a la integració paisatgística

C3. Excepcional. Especial atenció a la integració paisatgística

ARTICLE 2.10. Sòl de protecció preventiva: definició

S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no

hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir

preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística

municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar

àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin

admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal∙lacions de valor estratègic general i

d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir

una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

ARTICLE 2.11. Sòl de protecció preventiva: regulació

1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al

règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme

(Decret legislatiu1/2005).

3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la classificació de sòl no urbanitzable continua subjecte a les

limitacions pròpies d’aquest règim de sòl, amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla

d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, si escau. Sense perjudici

de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística

municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar, en general, el sòl de protecció preventiva com una

opció preferent davant de la del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no

urbanitzable.

3.4.5 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES

El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages (PDUPB), va ser aprovat definitivament pel Conseller de Política

Territorial i Obres Públiques el 10 d’octubre de 2006.

Les estratègies de desenvolupament que contempla el PDUPB són les determinacions necessàries per a una

evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial i sigui coherent amb les

condicions de cada punt del territori. Les estratègies que el pla assenyala pels diferents nuclis del municipi de

Monistrol de Montserrat són:

a) Creixement residencial, on preveu el manteniment, ajustant densitats i usos, si s’escau, del sòl urbà o

urbanitzable.

b) En els àmbits d’activitats econòmiques, reconeix les àrees consolidades i les àrees noves per acollir

activitats econòmiques.



Segons el plànol T17. “Estudis previs xarxa d’espais naturals” del PDUPB, el municipi de Monistrol de Montserrat

es troba parcialment inclòs en l’Espai d’interès natural nuclear Montserrat, per una banda, i parcialment inclòs,

per l’altra, en l’Espai d’interès natural singular Els Abadals. La zona intermèdia correspon al sòl urbà i

urbanitzable del municipi, excepte alguns petits retalls. També cal destacar que segons el PDUPB el Torrent del

Tortuguer, que coincideix amb el límit nord del terme municipal, és un curs fluvial d’interès connector.

A la zona de Vilamarics el PDUPB identifica el connector ecològic El Molí, associat al curs fluvial de la riera de

Marganell que discorre pel límit sud del terme. Cal destacar‐hi també la proximitat del Serrat de la Llangotera

al nord‐oest.

Figura 14. Identificació de la xarxa d’espais naturals a Monistrol de Montserrat.

En el plànol T19. “Planejament vigent i xarxa ambiental. Punts crítics” del PDUPB destaca el punt crític, per

extensió, per la continuïtat de la xarxa ambiental associat al Creixement industrial al nord de Monistrol amb el

riu Llobregat.

90

Figura 15. Retall del plànol 19 del PDUPB a Monistrol de Montserrat.

3.4.6 PLA ESPECIAL DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

El Pla especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (PEMM) va ser aprovat definitivament en data

16 de febrer de 1988 pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

La figura del Parc Natural té cura de la provisió i organització dels serveis, preveu les mesures necessàries per a

una millor utilització i contempla un ús del sòl adient als propòsits de conservació del paisatge i de previsió de

l'esbarjo.

El Parc es delimita ateses les belleses naturals, el sistema de paisatge, la seva singular geomorfologia, la reserva

forestal i faunística, i el patrimoni històric i monumental. Es farà una progressiva millora, regeneració i protecció

del paratge per mitjà dels programes d'actuació que s'elaborin pel desenvolupament del Pla, que seran

concordants amb l'interès general assenyalat, els valors que representa per a Catalunya i amb les pròpies

activitats que hi realitzen institucions, corporacions, entitats i particulars.



La fesomia de la Muntanya i la seva integritat queden tutelades, i són objecte de protecció i conservació tant

pel que fa a contrarestar l'alteració de l'equilibri per les accions erosives i climàtiques de la naturalesa com,

especialment, pel que fa a l'impacte de les accions de l'home sobre el medi físic i la fauna i flora.

El Parc Natural te una extensió de 3.483 ha. A l'interior del Parc s'hi defineixen dues zones:

el recinte del Monestir i del Santuari

l'àmbit de protecció més estricta, fixat com a reserva natural

Fora de l'àmbit del Parc es delimita un entorn de protecció o tutela del Parc que comprèn una extensió de 4.085

ha.

3.4.7 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES VIES BLAVES

El Pla Director Urbanístic de les Vies Blaves (PDUVB) es troba en fase d’avanç, el passat mes de març de 2018 el

Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) i la Diputació de Barcelona van presentar l’avanç als Ajuntaments

i Consells Comarcals del municipis pels quals es preveu que discorri la Via Blava.

L’objectiu general d’aquest Pla Director és crear el marc urbanístic i territorial adequat que permeti explotar

les potencialitats del territori la llera dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, amb l’obertura d’un camí que

ressegueixi i que recorri per l’àmbit territorial que percep aquests rius, tot potenciant la seva dinamització

turística i, alhora, establir les condicions que han d’emmarcar el seu desenvolupament amb la màxima

integració i coherència amb els valors ambientals i paisatgístics del territori.

Els objectius derivats de la definició de l’objectiu general descrit anteriorment són els següents:

Dotar a la gestió institucional d’una eina prioritària per a la dinamització turística, compatibilitzant aquesta

finalitat amb els interessos i les necessitats dels diferents municipis i comarques que formen part del PDU.

Aconseguir la màxima integració i coherència amb els valors ambientals i paisatgístics dels entorns fluvials

a través d’un itinerari recorregut especialitzat i georeferenciat.

Dotar les poblacions riberenques d’infraestructures de lleure de qualitat.

Posar en valor camins històrics, elements patrimonials i paisatgístics i fer accessibles espais naturals

desconeguts o descuidats, tots ells components substantius dels paisatges fluvials de la Conca del riu

Llobregat, exemplificador de la geografia del país.

En el document d’avanç de pla ja s’ha previst que s’ordenaran 243 quilòmetres de recorreguts paral∙lels als rius

Llobregat, Anoia i Cardener, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre

els municipis, amb punts de serveis i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics.

Tot i que no és objecte de la fase d’avanç concretar un traçat inamovible de les Vies Blaves que es prevegin, sí

que aquest primer document fa una primera aproximació al recorregut i als punts principals a través dels quals,

de manera majoritària, la població efectuarà l’accés a les Vies Blaves, espais que ha anomenat portes.

92

Figura 16. Traçat previst en fase d’avanç de la Via Blava a Monistrol de Montserrat. Retall del plànol O.2.L6.b del PDUVB, octubre 2017.

El tram de la Via Blava que travessa per Monistrol de Montserrat és identificat al pla com a Tram L6 – Riu

Llobregat. Sant Vicenç de Castellet – Olesa de Montserrat. Tot el recorregut en aquest tram s’indica que vindrà

marcat per la muntanya de Montserrat, bé en forma de perfil en el paisatge, o bé com un accés directe a través

de diversos senders i accessos tradicionals com el tren Cremallera i l’Aeri de Montserrat.

La porta que es preveu per a l’aproximació a la Via Blava del riu Llobregat a Monistrol de Montserrat està situada

al nucli de l’Altra Banda, a les proximitats de l’estació de ferrocarril.

4. aire i factors climÀtics 44 zona iii 2018/die-pou… · 4. aire i factors climÀtics 45 clima...

Documents