1

C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO

CURS 2013-2014

TEMA 1. DESTINACIÓ. EL MÓN

1.1. LÈXIC. CAMPS SEMÀNTICS I

FAMÍLIES LÈXIQUES

CAMP SEMÀNTIC

Agrupa les paraules que

es relacionen entre si, es

refereixen al mateix

àmbit

RELACIONS

D’INCLUSIÓ:

Hiperònims: (transport)

Hipònims:

(tren,cotxe…)

RELACIONS DE

SEMBLANÇA:

Sinònims: (nau,vaixell)

RELACIONS

D’OPOSICIÓ:

Antònims:

(eixida,arribada)

2

Conjunt de paraules que comparteixen el lexema

FAMÍLIES

LÈXIQUES EXEMPLES De planta: Plantilla, plantar,planter…

EXERCICIS

3

1.2. TIPOLOGIA TEXTUAL. LA PREMSA

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

1- Ompli els buits d’esta definició

- La notícia periodística és un text ______ que té per objetiu _______ sobre fets

d’interés general ocorreguts _______.

Diària,setmanal,mensu

al,anual//premsa

d’imformació general i

premsa especializada

Gèneres

imformatius,

Gèneres

d’opinió,

Generes mixtos

Conjunt de publicacions

impreses o digitals que es

classifiquen en funció de la

periodicitat amb què es

publiquen

¿Qué es?

4

2- Respon les següents qüestions

-Murió Tito Villanova, entrenador del Barcelona F.C.

-Luchó durante más de dos años contra una cruel enfermedad pero este viernes 25 de abril Tito

Vilanova no pudo más. El ex entrenador del Barcelona, ganador de la última Liga conseguida

por el club catalán en la temporada 2012/2013, murió producto de un cáncer de la glándula

parótida. Anoche había sido intervenido por una complicación gástrica.

La enfermedad le fue descubierta en 2011, cuando aún era el ayudante de Pep Guardiola, a

quien acompañó desde sus inicios en el Barsa B. Fue intervenido y logró volver a la actividad,

tanto es así que cuando su compañero abandonó el puesto, en 2012, fue él quien lo reemplazó.

Sin embargo, nuevas complicaciones, a finales de ese año, lo obligaron a someterse a un

tratamiento en Nueva York, tiempo en el cual asumió Jordi Roura. En julio de 2013, una nueva

recaída provocó que dejara completamente la actividad y entonces el equipo pasó a estar a cargo

de Gerardo Martino.

Anoche, una nueva complicación preocupó a todo Barcelona. El ex entrenador estaba grave

luego de haber sido intervenido en el Hospital Quirón por un problema gástrico, que lo había

obligado a internarse el viernes pasado. Pero los esfuerzos médicos y los deseos de todos los

que lo querían no fueron suficientes. Tito Vilanova, a los 45 años, se despidió para siempre,

aunque su recuerdo y su fútbol permanecerán imborrables.

Autor:

-

Titular o títol:

-

Avanttítol:

-

Entradeta:

-

Peu de foto.

-

Cos de la noticia:

5

1.3. GRAMÀTICA

L’Oració és un conjunt de paraules amb un significat complet, està delimitada

per una pausa (majúscula inicial) i al final un punt.

Segons el nombre de verbs que contenen les oracions es classifiquen en simples (un

verb) i compostes o complexes (2 o més verbs). En les oracions compostes o

complexes s’anomena proposició a cada verb i les paraules que l’acompanyen.

L'oració té dos elements bàsics:

· subjecte (SUBJ) Ex: Paco és bomber.

· predicat (PRED) Ex: Paco és bomber.

El subjecte sol ser un sintagma nominal (SN). El nucli d’aquest sintagma és un nom

que pot anar precedit de determinant (article, demostratiu, possessiu, indefinit,

numeral, quantitatiu) i seguit de complement del nom (un adjectiu o un sintagma

preposicional).

Aquell porc rosat de Joan.

Det N CN CN

El sintagma verbal (SV) fa la funció de predicat. El nucli del SV és un verb que pot

anar acompanyat de complements. Depén del verb que porte uns complements o uns

altres. La pantera dorm amb la presa tranquil·lament dalt de l’arbre.

SUBJ N C C C

PRED

6

A) Copulatives o atributives: són les oracions que porten un verb copulatiu (ésser,

estar ...) i un atribut.

Exemple: En Joan és alt. La porta era oberta.

B) Predicatives: són les oracions que porten un verb no copulatiu; i segons el complement del verb, es

classifiquen en:

Transitives: són les oracions que porten un verb transitiu (requereix un complement

directe.

Intransitives: són les oracions que porten un verb intransitiu (no requereix complement

Exemple: Visc a la ciutat. / Entraré amb tu a la botiga…

Actives: el subjecte realitza lol’acció del verb

Oració passiva: Construïdes amb el verb auxiliar ser i el predicat del verb principal

Exemple:

Tipus d’oracions

Predicatives Copulatives o

atributives

-transitives

-intransitives

-actives

-passives

-reflexives

-recíproques

-impersonals

-passives

7

(Nosaltres) Hem collit la verdura a l’hort (Oració activa)

La verdura ha estat collida a l’hort (per nosaltres) Oració passiva)

La verdura, l’hem collida a l’hort (Duplicitat de CD)

Reflexives: són les oracions que porten un verb que expressa una acció que recau sobre

el mateix subjecte. Aquests verbs es conjuguen amb pronoms personals febles

Exemple:

Mentre la mare es vesteix, el pare es pentina.

Recíproques. L’acció és feta per més d’un subjecte i es realitza sobre l’altre participant.

Exemple:

Carles i Joana s’han enviat cartes

Impersonals: són les oracions que porten un verb que no designa el subjecte que fa I'acció i que són,

fonamentalment, els verbs que fan referència a fenòmens meteorològics: ploure, nevar Exemple: Plovia

rnolt

8

1.4. ORTOGRAFIA: APLECS SIL·LÀBICS: DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS. L’ACCENTUACIÓ. APLECS SIL·LÀBICS

ELS DIFTONGS

1- Separa en sil·labes els mots següents i clasifica-les en la graella Boira, aiguat, ciència, pinguí, cueta, subratllat, veïna, colisió, perdua, riure, pau,

llengua, quadern, graella, iogurt, hiena, guaitar, creueu, missatger, esdrúixoles

CREIXENT DECREIXENT HIAT DÍGRAF

9

Unió de tres vocals en una mateixa síl·laba; Resultat de la combinación d’un diftong

creixent i més d’un decreixent.

uai ieu ueu, üeu

(guai-tar) (fé-ieu) (cre-ueu, li-qüeu)

*Classifica aquestes paraules en 4 columnes:

Pasqua-espai-dijous-adequat-línia-pèrdua-llengüeta-buit-paraula

guany-aire-reina-quatre-aviat-dia-aguaiter-funció-boira-quota

ungüent-cuina-aigüeu-qüestió-estiu-suar-violí-València-pau-hereu

Diftong creixent Diftong decreixent Triftong Hiat

Uruguai és una paraula amb trigtong.

10

L’acentuació:

1-Subratlla la sil·laba tònica de aquestes paraules i accntua-les si cal.

Accident, pagina, aixo, canvi, arros, oxigen, algun, ciutat, bromes, capseta, cinturons,

molestia, sorpresa, limit, físicamente, ruptura, mati, endema i despus-dema.

2- Accentua les paraules de les oracions següents, si cal.

La mare de Maria te un cafe a la ma, perque s’acaba de despertar.

Els britanics van llançar una pedra contra Nuria.

Durant l’adolescencia vaig anar a un concert d’oboe amb el meu germa.

Em fa mal l’omoplat perque he tingut un accident mentres que jugava al futbol.

11

1.5. LITERATURA

--Què es?

Obres literàries que acompleixen una funcióestetica i pretenen crear bellesa amb el

llenguatge

--ELEMENTS

Emisor,missatge,receptor,canal,codi i context.

--GENERES LITERARIS

Poesia,narrativa,teatre i asaig .

--NAIXEMENT DE LA LITERATURA EN LLENGUA ROMANÇ

Tras la caiguda del imperi romà en el s.V sorgieren del llatí els diferents llengues

romans en el s.VIII

--NAIXIMENT DE LA NOSTRA LIERATURA

- Els primers textos daten del s.XII foren escrites en provençal o occità

- La poesia trobadoresca era de carácter oral.

-Prosa historica (els llibre dels fets)

-Prosa literaria (Ramon Llull)

-Poesia (Ausias March)

d f r n j d u s t f r

s l l i b r e n f o g

l d e l s k r t j r u

d f e t s f g n y u i

t r o b a d o r j r d

g y n m a r c h t s i

s n g f s h f d n y c

r g o c c i t a f h u

a r m n c b f g h l m

p y n f q s t l n f g

i k u t s m b d l u f

MOTS ENCREUATS: localitza aquestes

paraules

Llibre dels fets

Forum indicum

Trobador

March

Prosa

occita

12

1.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

ARREU DEL MÓN

Llengües al arreu del mon. Les llengües a

Europa

Al mon actual es troben entre 5000 i 6000 llengües diferents amb una distribució

irregular, ho el 32 per vent de estes es troben entre Africa i Asia i presenta el

major grau de diversitat lingüística .

Les llengües es poden extingir degut al poc nombre de parlants, gracies a la

globalització moltes llengües han cobrat

importància y algunes altres han

desaparegut . i ha aproximadament 3000

llengües en perill de desaparició .

En Europa es troba el 3 per cent de les

llengües mundials i algunes de les mes

importants.

PREGUNTES

Llengua que es parla al est de la península ibèrica:

A que país es parla el letó? :

Continent que representa el 15 per cent de les llengües del mon :

Quina llengua es la majoritària del mon?:

Llengua que té menys de 100000 parlants:

Llengua que es parla a Espanya:

13

TEMA 2. ES(TIC) CONNECT@T

2.1. LÈXIC: PRÈSTECS I BARBARISMES

Els prestecs són mots que s´incorporen a una llengua procedents d´una altra devant la necessitat

d´incorporar conceptes nous.

Al llarg de la història la nostra llengua ha rebut aportacions de moltes altres llengues:

De l´ àrab, occità, francés, Italia, castellá i Anglés.

1º Classifica els seguents prestecs segons la seua procedencia

__ Escriu la forma adaptada dels manlleus entre paréntesis en aquestes oracions

a) Hem demanat un parell de (sandwichs)

per esmorzar.

b) Hem de respectar la data de consum preferent

dels (yoghourts).

c) Si no presentes el (ticket), t’assegure

que no entraras.

d) La gent va mirar interessada el

(show) de l’artista.

e) Diu que pateix (stress).

14

2º Els prestecs apareixen classificats, segons la seua procedencia, en la taula següent

__ La forma adaptada correcta es mostra, ressaltada en negreta en cadascuna de les oracions

a) Hem demanat un parell de sandvitxs per esmorzar.

b) Hem de respectar la data de consum preferent dels

iogurts.

c) Si no presentes el tiquet, t’assegure que no entraras.

d) La gent va mirar interessada el xou de l’artista.

e) Diu que pateix estrés.

Són paraules tradicionals de una llengua i empren innecesàriament en substitución d´aquestes, mots

procedents d´altres llengues pròximes amb els quals s´estableix un contacte.

També es pot definir com: paraules d´uma altra llengua que són usades em substitució de lés formes

genuines corresponets de l´idioma que lés acull

Relaciona aquest anglicismes :

AGLICISMES FORMES ALTERNATIVES

Container contenedor

Resort complex turistixc

Sponsor patrocinador

Cookie galeta

15

2.2. TIPOLOGIA TEXTUAL : EL REPORTATGE I LA CRÒNICA

TIPUS DE TEXT: EL REPORTATGE

CARACTERÍSTIQUES

Més extens que

la notícia, amb

descripsions

No sempre és

d´actualitat

Conté testimonis

i opinions

déxperts

Es distribueix en

parts i té llibertat

expresiva

TIPUS

REPORTATGE OBJECTIU

REPORTATGE INTERPRETATIU

Descriu els fets senseincloure opinió personal

Inclou dades complementàries o valoracions

Combina información i opinió

Major elaboración i llibertat expositiva

16

TIPUS DE TEXT: LA CRÒNICA

ESTRUCTURA

Titular

Tema

Entradeta/lead

Dades més

importants, atrau

l’atenció

Desenvolupament

Exposa els

fets

Cloenda

sintetitza les

dades exposades

CARACTERÍS-TIQUES

TIPUS

LA

CRÒNICA

Gènere

periodístic que

combina opìnió

i informació

-Els fets s’exposen

cronològicament

-Fonts directes

-Estil personal

-Extens

-D'àmbit geogràfic

-Temàtiques

17

EXERCICIS: El reportatge i la crònica

1) Llig aquest text i respon a les qüestions següents

Així són les Coses de la Vida

En aquests 35 anys, la societat ha viscut canvis radicals. Gairebé una revolució. EL

PERIÓDICO ho ha explicat de la mà dels lectors

BERNAT GASULLA

Coses de la Vida. El nom d'una secció i tota una declaració d'intencions. Històricament,

els diaris han ordenat la realitat mitjançant àrees temàtiques tradicionalment acceptades.

Estructurades mitjançant una convenció molt útil per presentar de manera accessible la

informació, les pàgines de la premsa impresa han entès que el que passa al món es pot

fragmentar en àrees que tots els informadors han acceptat. Internacional, Política,

Economia (encara que aquesta última no sempre ha tingut una entitat pròpia), Esports,

Cultura…

EL PERIÓDICO ha entès des de la seva fundació, fa 35 anys, que la realitat periodística ha d'abastar molt més que la informació convencional i ha obert camins professionals que altres capçaleres amb molta més història no han dubtat a seguir. Ja en el seu primer exemplar, l'històric titular de portada -«Els escolars catalans dependran de Tarradellas»- establia un paradigma pioner en el seu moment en la premsa espanyola del que després s'ha anomenat periodisme de proximitat. Una escola periodística que, a més d'intentar respondre les clàssiques preguntes del periodisme -què, qui, quan, on, com i per què- pretén complir amb un altre interrogant: ¿què li interessa a la gent? Un fet que es podria haver titulat: «La Generalitat assumeix les competències d'educació va acabar sent titulat Els escolars catalans dependran de Tarradellas». El subjecte de la notícia, el punt de vista des del qual es presenta la informació, és el més pròxim al lector, fins i tot en fets de la més gran transcendència política i social. a)Quin tipus de text periodístic és? b)Identifica les parts del text c)Quines característiques presenta? d)En qué s’assembla a una notícia?

18

2)Respon a les qüestions sobre la crônica a)Qué és la crònica? b)Quines característiques són pròpies d’aquest tipus de text? c)Quins tipus de cròniques hi ha?

2.3. GRAMÀTICA: LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

19

L´ORACIÓ

Subjecte:

-La funció de subjecte, poden fer-la diferents elements lingüístics (sintagma nominal,

pronom…)

-És l´element del qual es diu una cosa. Ex: El gos és marró

-Ha de concordar en nombre i persona. Els xics parlen en valencià.

3a p.

EL PREDICAT

-Dòna informació sobre el subjecte.

-El nucli és un verb.

-Presenta una sèrie de complements que desempenyen diferents funcions.

Vicent va limpiar el cotxe a Maria.

Verb (N) complements

COMPLEMENT DIRECTE

-Sintagama nominal (o a voltes preposicional)

-Completa el significat d´un verb transitiu.

- Nosaltres vam comprar un cotxe ahir.

CD

SUBSTITUCIÓ

-Definit: el, la, els, les. Vaig comprar un cotxe/ El vaig comprar

-Indefinit: en Tinc una pilota a casa/ En tinc una a casa

-Pronom neutre (això, açò, allò): ho Porta açò a casa/ Porta-ho a casa

EXERCICIS

Identifica el CD de les oracions següents i substituex-los pel pronom adient

A) Xavier va comprar una samarreta per Internet.

B) Porta això a casa dels avis.

C) Teniu algun dubte?

D) Mon pare neteja la casa.

E) Necessitem una motxila per a l´excursió?

20

El complement indirecte (CI)

Per què pronoms febles es substitueixen?

Qué és?

És un sintagma preposicional

que indica el destinatari de

l` acció expressada pel verb Li (en singular) Els (en plural

L’ atribut (ATR)

Qué és? Per qué es substitueix?

Sintagma que en l’ oració copulativa en

Expressa una qualitat del subjecte

Quan és Quan és substantiu

substantiu indeterminat o adjec-

determinat tiu, pel pronom ho

el, la , els ,les

21

2.4. ORTOGRAFIA: ACCENT DIACRÍTIC. L’ACCENTUACIÓ: ALTRES

CASOS PARTICULARS

L'accentuacció és la força de pronunciació que s'exercix en una síl·laba d'una

paraula, aconseguint així destacar la dita síl·laba davant a les altres."

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare comite mossen cafe apren

enten pure ale pages impres

irlandes cinque nomes entes tambe

consome congres aixo

2. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem

asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que

es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es

passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per

que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres

un cafe espes amb un gust estranyament curios?

22

1.- Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donem entre

parèntesis:

El meu germà ________ molt alt. (és / es)

La novel·la que he llegit m’ha agradat __________. (mòlt / molt)

Només tinc __________ pessetes. (déu / deu).

M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes).

_____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son).

Sempre dormo com un __________ . (sóc / soc).

2.- Accentueu els mots d’aquestes frases, quan calgui:

La professora ens explica l’us del violi.

Els meus pares han comprat una bota de vi blanc.

Fora bo que compressis un cotxe nou.

Jo soc un bon amic seu.

La Mireia juga molt be a tennis.

El Periodico es el diari mes llegit de Catalunya.

Vens al teatre? Si que hi vindre.

23

2.5. LITERATURA

LA POESIA TROBADORESCA

SEGLES XII-XIII

LLENGUA DE LA

POESIA

TORBADORESCA

NAIXIMENT DE LA

POESIA

TROBADORESCA

EL TROBADOR

Va nàixer a Occitània

(sud de l’actual França)

al segle XII.

El trobador escrivia els

versos i també

componia la música.

Els poetes escrivien

obres en llatí i els

trobadorss escrivien els

obres en l’occità o

provençal.

24

Interessos econòmics Amada (midons) Envejosos cortesans

(lausengiers)

L’amor cortés

Casament

Amor adùlter

Trobador ( hom)

Marit de la amada

(gilós)

25

3. Troba les següents paraules en la graella

Trobadors

Occità

Poetes

Domina

Joglar

Alfons

Berguedà

Cerverí

Senyor

Vassall

Provençal

XIV

2.6. LLENGUA I SOCIETAT: MULTILINGÜISME I BILINGÜISME:

INDIVIDUAL, TERRITORIAL I SOCIAL.

Ús de més d’una llengua.

MULTILINGÜISME

BILINGÜISME

Social:

(coexisteisen

dues llengues)

Ús alternatiu de dos idiomas Individual: Territorial: (un territori

en un individu o grup social inclou dues llengues en zones

delimitades)

Pur o natural Instrumental

(fill de parelles lingüísticament mixtes) (Persones que aprenen una llengua

sense abandonar la pròpia)

H T Z Y G D V R I O T R O B L

Ñ R S R M L N R A L G O J O P

K O E E R H B A Q R E T C K O

P B N L K J S E A L F C B L K

D A Y N A R P I R R I D E G J

B D O M I N A U S T P O R O S

Y O R M L T O B A B L M G J I

G R A D S V A S S A L L U A R

A S A I U H I P Ç E R J E N E

A I L J V S J N H N V G D I V

O S J L E K E X S E N Y A R R

I T S T N V J O G K L N E R E

E R E A O P R D N A S M L P C

J O T R V L I J L P O A S F L

P U P D C A L F O N S L O P I

26

C. IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO

CURS 2013-2014

TEMA 3. QUE SONE LA MÚSICA!

3.1. LÈXIC: LOCUCIONS, FRASES FETES I REFRANYS

Conjunts de mots estereotipats i invariables que equivalen a un verb o a una oració

sencera. Es caracteritzen pel fet d’incloure un verb.

Els verbs tenir, ser, estar, fer, anar, donar,… Tenir pardalets al cap, ser tot

orelles, estar fins al coll, fer malbé, anar contra corrent, donar una lliçó…

La comparació entre dos elements. Tenir el coll com una llentilla, ser més alt

que un pi.

Generalment, se l'inclou en el discurs oral i només excepcionalment pot aparéixer en

l'escrito.No pot ser traduïda literalment a altres idiomes. Tampoc accepten la

substitució de les seues paraules per altres, encara que siguen sinònims.

27

1) Forma frases fetes i explica’n el significat:

a) Tenir més tecles

b) Ser al ball

c) Ser més llarg

d) No saber

e) Tenir galtes

1) que un dia sense pa.

2) I haver de ballar.

3) que un piano.

4) de trompeter.

5) més que una cançó.

2) Classifica aquestes unitats fraseológiques en locucions, frases fetes i refranes.

a) Afinar els instruments.

b) Cantant les veritats, es perden les amistats.

c) Entendre’s i ballar sol.

d) Ballar al so que toquen.

e) A casa del dolçainer tots són balladors.

f) La cançó de sempre.

g) Cants de sirena.

h) Fer ballar

-Sòn grups de dues o més paraules amb un significat unitari, es a dir, que equivalen a

una sola paraula.

Es poden clasificar segons la categoria gramatical de les paraules a que equivalen:

-Substantives

-Adjectives

-Adverbials

-Verbals

-Prepositives

-Conjuntives

28

Els refranys són sentencies morals o didàctiques d’origen antic que tenen caràcter

conservador I que s’expressen mitjançant la relació entre, almenys, dues idees.

Alguns dels recursos lingüistics que es fan servir em els refranys son.

Paral·leliosme sintàctic: dos sintagmes nominals amb uma estructura semblant

Rima fácil: ajuda a memoritzar-los amb més eficácia i em facilita La transmissió

per via oral

Pronom relatiu qui: s’usa em refranys que aconsellen o marquen pautes de

comportament social.

3.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: L’ENTREVISTA

29

3.3. GRAMÀTICA: ELS PRONOMS FEBLES

(FORMA, COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ)

1) FORMES

2) COLOCACIÓ:

Sempre DAVANT del verb excepte en aquests casos:

-infinitiu, gerundi i imperatiu

-perífrasis verbals (poden anar darrere i devant)

Menja’m!

30

3) COMBINACIÓ:

Lloc 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Reflexiu

SE

2a persona

TE-US

1a persona

ME-ENS

3a persona i CI

LI-ELS

CD o atributs

EL-LA-ELS-LES

Adverbials

EN-HI-HO

Has d'ensenyar la fotografia a mi:__________has d'ensenyar la fotografia.

__________has d'ensenyar.

Has guardat allò que et vaig demanar a mi. __________ has guardat..

Dedique tot açò a vosaltres: __________ dedique.

Farem arribar les queixes a l'encarregat: ____________ farem arribar.

Has canviat el jersei: ___________ has canviat.

Les veïnes de dalt semblen de festa: Les veïnes de dalt_________ semblen.

Joan i Maria seran els presentadors del festival: Joan i Maria_________ seran.

Jo sóc la més veloç de classe: Jo___________ sóc.

Menges tanta verdura com un conill:____________ menges tanta com un conill.

Vull regalar algunes llepolies a les meues nebodes :___________ vull regalar

algunes.

A vore si saben fer

aquests

EXERCICIS!!

31

3.4. ORTOGRAFIA: LA DIÈRESI. L’APOSTROFACIÓ I LA

CONTRACCIÓ.

Article

masculí

s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides

de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc.

no

s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.

femení

s'apostrofa

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també

precedides

de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la

unilateralitat, la innecessària).

no

s'apostrofa

la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la

erra).

davant de i i u consonants: la hiena.

Preposició de

s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides

de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat.

no

s'apostrofa

davant de noms de lletra: darrere de i.

davant de i i u consonants: de iens, de iod.

Pronom

s'apostrofa

davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.

darrere de verb acabat en vocal que no formi part de

diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns.

en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es

pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.

no

s'apostrofa

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.

la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

32

Exercici de l’apostrofació:

Reescriu aquestes oracions fent les apostrofacions:

a) La Isabel treballa a la escola de música de ondara

b) El 1 de juliol feren El aplec de les bandes de musica de El alcoia

c) La il·lusio del enric es tocar la ocarina

d) El any passat ho pasarme de allo mes be amb el espectable de el port

e) La trobada com sona la eso se celebra enguany a la ametla de mar

f) Els musics animen les fester per els carrers de el poble

La dièresi és un signe gràfic que es coloca sobre les lletres i, u per a indicar:

a. Que la u dels grups gue, gui, que, qui es pronuncia: llengües, lingüística,

conseqüències, aqüifer.

b. Que la i, la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior, es a dir, que es

pronuncien en síl·labes diferents: veïna, peüc, raïm i ruïna

c. Que la i situada entre vocals funciona com a vocal i no com un fonema

consonàntic (vocal + i +vocal): traduïda i obeïa

Apostrofació

Article Preposició

“de”

Pronom

33

Escriu la dièresi on calga.

aqueducte aigues figues seguent aquifer questionariguisat Raquel pinguí algues pasques

llenguota esquimal paraiguer foques tranquil unguent frequent conseguent aquesta

públiques arquitecte qualsevol comarquesesquerra quatre eloquencia egues delinquent

ecuestre frequentar inquestionable Alaquàs multilingue quadrícula sequelasequència

sequera séquia terraqui ubiqua enquesta

Poseu les dièresis que falten en les paraules següents i torneu a copiar les

frases: a. Aquestes questions són ambigues.

.............................................................................

b. Ja no hi ha la quantitat de pinguins que hi havia.

.............................................................................

c. Vam visitar l'aqueducte que portava les aigues a la ciutat.

.............................................................................

d. Hi ha una nova emissora de frequència modulada.

.............................................................................

e. Té un paraigua nou i està més content que unes pasques.

.............................................................................

f. El vi és aigualit: tira'l a l'aiguera.

.............................................................................

g. La pujada de les aigues pot portar consequències greus.

.............................................................................La contracció es un fenómeno que es

produeis en la lengua escrita quan les preposicions a, de i per van seguides dels articles

els i els.

Ej:La banda de música toca pel carrer.

Anem a cals musics.

Cal tenir en copte que cuan es pot apostrofar no cal fer contraccio.

1)Rescriu les oracions :

a.La Isabel treballa a la escola.

b.El 1 de juliol ferem el aplec de bandes de música del alcoia.

c.La ilusió del Enric es tocar la ocaraina.

34

3.5. LITERATURA: RAMON LLULL. LES QUATRE GRANS

CRÒNIQUES.

Són textos historigràfics que van ser redactats durant els segles XIII I XIV.

Les quatre més importants van ser :

Crònica de Jaume I :

Es tracta de una autobiografia narrada amb un ordre cronològic per justificar les

actuacions de Jaume I. Mostra un gran providencialisme , el llenguatge és senzill, està

escrita en primera persona del plural, hi ha gran medievalisme i la intenció és didàctica.

Crònica de Bernat Desclot:

Bernat Desclot fou un funcionari que va escriure aquesta crònica per glorificar al rei Pere

II. Narra des del regnat de Ramon Berenguer IV fins el regnat de Pere II. Presenta les

mateixes característiques que la crónica de Jaume I a banda de que el llenguatge presenta

tecnicismes administratius, el detallisme i la escriptura en tercera persona.

Crònica de Ramon Muntaner :

És la crònica més extensa. Narra des del regnat de Jaume I fins Alfons III.. destac el

providencialisme, el llenguatge joglaresc, el patriotisme i el medievalisme. Està escrita en

primera, segona i tercera persona.

Crònica de Pere el Cerimoniós:

Està escrita en forma autobiogràfica i la finalitat és justificar la política de Pere el

Cerimoniós. Es carcteritza per el providencialisme , el llenguatge elegant, el patritisme i

l` humanisme.

3.6. LLENGUA I SOCIETAT: NO ESTÀ FET

35

C.IMMACULADA-JESUÏTES ALACANT

PERIÒDIC DE REPÀS VALENCIÀ 3r ESO

CURS 2013-2014 TEMA 4. POBLES I CIUTATS

4.1. LÈXIC: ANTROPÒNIMS, TOPÒNIMS I GENTILICIS: GRUP 4 NO ESTÀ

FET

4.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL GUIÓ CINEMATOGRÀFIC

4.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (I)

1-Conjuga els verbs en els temps indicats.

PRESENT SUBJUNTIU

pareixer escriure

36

2-Conjuga els verbs escorrer i doldre

ESCORRER DOLDRE

P.Indicatiu Futur Condicional P.Indicatiu Futur Condicional

4.4. ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA I LA ESSE SONORA

FONEMES GRAFIES EXEMPLES

S SONORA

Z

Zebra, zona,

/z/

S Cosí, anglesa, presó

S SORDA

S

SS

Sou, dacsa, promés

Pòlissa, passos, discusió

/S/ C

Ç

Ací, agència, véncer, centre

Açò, comerç, dolços

ORTOGRAFIA DE LA ESSE SONORA /Z/

S Z

A principi de mot

No es pot

Zelador, zoo, zenit...

Entre vocals Es posa la majoria de vegades -Mots d’origen grec

-Terminacions –zoic, -

zoari, -zou, -zoide

-Compostos de rizo-

-Mots com: nazisme,

Ezequiel...

Entre consonant i

vocal

Derivats de dins-, fons, trans-

Pinzell, alzina...

37

EXERCICI S o Z

Completa en els espais buits amb les grafies s,ss,c,ç

Els soldats eren a les ca___ernes.

Els xine___os sabien criar els cucs de seda.

La mare va agafar les ti___ores de co___ir.

L’entu___iasme era compartit per molts.

L’anàli___i ha resultat negativa.

Hem vi___itat els ma___os de la comarca.

L’any té dotze me___os.

S’ha fet mal al col___e.

Els a___iàtics tenen la pell groga.

S’han ca___at fa una setmana.

La triste___a envaïa aquella ca___a.

Vam esperar la deci___ió del jurat

4.5. LITERATURA: L'HUMANISME: B.METGE I A.CANALS

EN CONSTRUCCIÓ

1. Respon a les següents qüestions:

a. Quan i on s’origina l’humanisme?

b. Per qué es caracteritza l’humanisme?

c. Quan entra l’humanisme a les nostres terres?

d. Enuncia les tres característiques:

e. Qué es l’Antropocentrisme?

38

2. Ompli els buits sobre la vida de Bernat Metge:

Va nàixer cap al a , on morí el . Fou un home culte i coneixedor

del . Gràcies al prestigi del seu padrastre, accedí al càrrec de canciller i arribà a ser

secretari reial de . Fou processat i empresonat, juntamente amb altres

funcionaris, acusat de del rei Joan I, però posteriormente perdonat i rahabilitat en

el seu càrrec pel rei .

És el màxim representant del nostre humanisme. Va unes quantes obres humanistes

reconeguts i va emprar el com a recurs literari.

SOLUCIONARI:1340-Barcelona-1413-Llatí-Joan I-L’assassinat-Martí l’Humà-Traduir-Diàleg

4.6. LLENGUA I SOCIETAT

EXPLICACIÓ:

La romanització suposà la implantación en els territoris conquistats per els romans de la

llengua, la cultura, i les institucions dels nous pobladors.

El llatí vulgar dels romans que s’establiren en les terres conquistades va anar

diferenciant-se del llatí clàsic.

Del llatí vulgar provenen les llengües romàniques, doncs la major part del nostre lèxic

prové del llatí vulgar.

39

La Nostra llengua ha tingut influències de les llengües existents abans de la

romanització de les llengües dels pobles que van ocupar la zona en èpoques posteriors o

el contacte amb altres llengües romàniques veïnes.

EXERCICI:

1. Que es la romanització?

2. Completa la graella amb aquestes paraules,sanbent que els mots patrimonials

son les paraules que han evolucionat i els cultismes son mots adaptats al llatí :

aiguós, bucal, pare, filial, poble, pluvial.

Llatí Cultisme Mot

patrimonial

Llatí Cultisme Mot

patrimonial

aqua filiu

buca populu

pater pluvia

40

C. IMMACULADA-JESUÏTES

TEMA 5. RESPECTEM LA NATURA

5.1. LÈXIC: L’HABILITACIÓ. GRUP 5 ¿????????????

5.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: ELS TEXTOS CIENTIFICOTÈCNICS

5.3. GRAMÀTICA: ELS VERBS (II)

VERBS VELARITZATS

Primera persona del present d’indicatiu

Totes les persones del singular i la tercera

persona del plural del present de subjuntiu

Tercera persona del singular i la tercera del

plural de l’imperatiu

41

VERBS QUE ADMETEN DOBLE

CONJUGACIÓ

Engolir,teixir

Acudeix a les cinc

Els vidres lluen

VERBS QUE PRESENTEN CANVIS

DE LEXEMA

Alguns verbs canvien la o del lexema per una u en totes les

formes en què aquesta és tònica

D’altres canvien la e del radical per una i en els mateixos temps i

persones

Poden canviar la o del radical en iu o

mantenir-la en les formes seguents

En les tres persones de singular i tercera plural pres. ind.i sub.i imp.

Llig ,llija Primera pers. Pres. ind. Tres del sing. i la tercera del plur. Pres sub.

42

5.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS SONORES G, J. TG, TJ GRUP 5 ¿?????????

5.5. LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZANT:

Francesc Eiximenis:

Naix en l’any 1330

Orde franciscà

Viatjà per Europa

A Catalunya es dedicà a la predicació i ensenyament

A València va ser conseller de la ciutat i va escriure moltes obres

OBRES:

1. Lo Crestià (DotzéRegiment de la cosa pública)

Objectiu de les obres:

1. Instrucció religiosa de la gent del carrerllibres senzills

VERBS AMB PARTICIPIS

IRREGULASRS

Obert Oberta Oberts

Obertes

Imprés Impresa Impresos Impreses

Mort Morta Morts

Mortes

43

Vicent Ferrer:

Naix a València en 1350

No va escriure els seus sermons(escrivents)

Recursos per a colpir el públic(onomatopeies, frases fetes..etc)

Estructura del sermons:

1. Introducció: exemple bíblic

2. Tema: explicación del exemple

3. Divisió del tema: desglossa el tema i conclusió

Anselm Turmeda:

Naix a mitjant segle XIV

Orde franciscà

Abjurà del cristianismees féu mahometà

Finalitat moralitzant

OBRES EN VERS

1. Llibre de bons amonestaments

2. Cobles de la divisió del regne Mallorqués

OBRES EN PROSA

1. Disputa de l’ase

2. La Tufha

Isabel de Villena:

Naix en 1430

Abadessa a València

OBRA:

1. Vita Christi: biografia de Crist des d’una perspectiva femenina

44

5.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA MEDIEVAL. LA

INFLUÈNCIA DE LA CANCELLERIA REIAL.

Durant el regnat de Jaume I es consolidà la corona d`Aragò i es funda el regne de

València.

En aquesta época la nostra llengua convivía amb l´aragonés i el llatí escrit s´hi

conservava encara com a llengua de la cultura ecleciàstica i de l´alta administració.

A principis del segle XIII, però, la nostra llengua esdevingué llengua de cultura com el

llatí gracies al paper de la cancelleria reial. La cancelleria era l´organisme administratiu

encarregat de redactar i transmitar els documents oficials de la corona catalanoragonesa.

Aquesta institució es consolidà el 1344, quan el rei Pere el Ceremoniós la reforma i la

modernitzà.

La cancelleria elaborà una sèrie de normes lingüístiques per a tots el seus funcionaris

Les característiques que presentava la prosa de la cancelleria real són:

a) Oracions llarges amb predomini de la subordinació

b) Cultismes i tecnicismes administratius abundants

c) Col·locació del verb al final de la oració, a imitació de la sintaxi llatina

d) Ús moderat dels articles

45

TEMA 6.MONS DE FICCIÓ

6.1. LÈXIC: LA COMPOSICIÓ.

1-Troba aquestes paraules em la sopa de lletres

Paracaigudes

Parallamps

Moto-serra

Espantaocells

Tira-xines

Altaveu

Ciutat estat

Autopista

Corre-cuita

Xano-xano

Entresòl

Pèl-llarg

Despús-demà

Poca-solta

Guarda-roba

P T E S P A N T A O C E L L S A X C V R

F A T T E R E S T S P U I O G S V C O U

V E R C D B P U R T G A A C D Ñ G I L O

J R P A R A L L A M P S X C R O B U O I

I T U R C S T D M E P T L O S E R T N E

O V B O O A U T O P I S T A G U I A K R

R E G L I J I N P N O O J G T I T T E P

I A S A V G V G O B T R G H D B R E T T

R D P O N D N U U G R O H D E U E S I S

T R O V T C M A S D E P F S S N N T Y P

I G R S I O P R O P E R G T P H N A U O

R H T A R V M D R O P S K R U E M T M L

A U G T A L T A V E U B J W S B S G G O

X M R N E P O R A U A V H A D C E F V N

I O A E R O I O S T R E R U E W T D B A

N O L T B I T B D R T T H I M Q V E N X

E A L R G Y S A V A N R R J A P D R M O

S S L U O T A E G O N T T K S O F Y J N

U R E I P R Y H C U O I N L V K G U S A

B T P M S V N B Y B C T U R N M H J A X

46

6.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: EL TEXT NARRATIU

DEFINICIÓ

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i que

es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i

constitueixen una història.

TÍTOL

El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta

del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer

referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el

desenllaç o la moralitat.

ESTRUCTURA

El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està estructurat, bàsicament, en tres parts:

La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges

que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga

del relat.

El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

TIPUS DE RELATS

Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar

reals. Exemple: la crònica i la notícia.

Relat fantàstic: Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La

rondalla i la faula.

47

PERSONATGES

Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs.

Normalment hi ha: Un personatge principal, o més d'un.

Uns personatges secundaris.

El personatge principal. És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge

del qual se'ns dóna més informació.

Els personatges secundaris. Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat.

D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació.

TEMPS

L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes

ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets.

Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la

informació important en el moment oportú.

Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com araahir, abans-d'ahir,

l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els fets uns al davant o darrere dels

altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.

ESPAI

Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o

bé pot ser descrit de manera acurada.La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està

situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements

pròxims.

Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions de lloc, com

ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt,

...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.

48

6.3. GRAMÀTICA: LES FORMES NO PERSONALS DELS VERBS. LES

PERÍFRASIS VERBALS. GRUP 5 ¿????????????

6.4. ORTOGRAFIA: LES PALATALS X, TX i IG.

El fonema palatal africat sord:

El fonema palatal fricatiu sord:

x

Al principi de paraula en alguns noms de lloc: Xeraco, Xirona...

Darrere de i o u: bruixa, cuixa, rauxa..

Al principi de paraula: xocar, xandall, xeringa...

Entre vocals: fitxa, plixer, cotxe...

Alfinal de paraula, quean altres mots de la mateixa família presenten g/j o tg/tj:

Boig-bojos. Lleig-lletgesa

Darrere de consonant: panxa, torxa, planxa...

Alfinal de paraula, quan altres mots de la mateixa família lèxicatambé tenen aquesta grafia: Despatx-despatxos

Excepcions: Estrangerismes com txadià, txec, txapela...

49

Realiza els seguents exercicis.

1. Ompliu els buits amb x, ix, tx, ig, tj, tg, g o j:

a) El __est del __èrif no presa__iava res de bo.

b) L’ob__ectiu era apropar-se a l’e__am per sentir el zumze__ de les abelles.

c) Van anar amb la qui__alla a la pla__a, però hi havia molta cali__a.

2. Ompliu els buits amb tg, tj o tx.

pe__ina capu__a to__o esqui__ar

lle__a fi__er pi__or mo__illa

gara__e escle__a pla__a fle__a

3. Ompliu els buits amb tx o ig, i feu un derivat de cada paraula.

despa__ ___________ ra__ ____________ assa__ _________

cartu__ ___________ gote__ __________ esto__ _________

rebu__ ___________ empa__ ___________

4. Escriviu un primitiu de cada paraula, que acabi en ig, tx o ix.

baixet __________ passejada ___________ bogeria _________

peixera _________ esquitxar ___________ desitjar ________

afluixar ________ fageda ______________ pujol ___________

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/X-IX.htm

50

6.5. LITERATURA: EL SEGLE D’OR (I): LA VALENCIANA

PROSA I L’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA. NOVEL·LES

CAVALLERESQUES

1-Preguntes del segle d’or

- Que se’n va escriure en el segle d’or ?

-

-Que va a trobar Valencia en el segle d’or?

-

- Qui som els dos escriptors mes destacades?

-

2- Ompli els buits

-Joan Roís de Corella va nàixer a ________ cap al ______ . Fou un mestre en

_______.

Participà en les tertúlies literàries aristocràtiques i escrigué obres en _____ amb un estíl

que alguns escriptors de l’época anomenamen de _________.

De la seua obra _______ s’ha de destacar la incorporació d’elements nous. La seua

producció en prosa conté obres_________ ,obres ________ , obres _______ i obres

_______.

51

6.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA DELS SEGLES XV AL

XIX

Causes de la castellanització:

1. Compromís de Casp (1412): La dinastia Castellana dels Trastàmara arriben al

tron.El castellà desplaça el valencià.

2. Decadència: durant els segles XVI, XVII, XVIII la producción literaria culta de

la nostra llengua es minoritària, a causa de la Guerra de les Germanies (1519-

1521). I es produeix una situación de substitución llingüística.

3. Diglossia: La literatura culta era en castellà i el valencià queda reduït a l’ámbit

popular degut al Siglo de Oro.

4. Expulsió dels moriscos (1609): s’intensificà la influència del castellà a

València degut als repobladors castellans.

5. Guerra de Succcessió (s XVIII): s’enfrontaren els botiflers i els maulets. I

foren les tropes borbòniques lesque derrotaren els valencians a la Batalla

d’Almansa.

6. Decrets de Nova Planta (1714-1715): Abolició del furs valencians i

prohibición de la nostra llengua ( Felip V).

Fins la Renaixença no es recupera la història, la llengua i els usos literaris

del valencià.

52

TEMA 7. PARAULES D’AMOR

7.2. TIPOLOGIA TEXTUAL: - EL TEXT POÈTIC

Estracta de una composición literària que s’ escriu en verso en prosa amb una finalitat

estètica .

-Característiques:

Expressa idees , pensaments o sentiments.

Paraules disposades segons la mètrica .

Utilitza recursos estilístics .

Es poden escriure en 1ª, 2ª o 3ª persona gramatical.

Els poemas escrits en prosa tenen la finalitat de transmetre sensacions.

Els poemas de carácter narratiu narren uns fets , legendaris o ficticis,

desenvolupats per un heroi en un temps i espai determinats .

-ELEMENTS DELS TEXTOS POÈTICS.

El vers:

1. Sinalefa:Si l’última síl·laba d’ una paraula acaba en vocal i la 1ª de la següent

comença també en vocal , s’ uniesen en una sola sil·laba.

2. Elisió: Supressió en la pronunciació d’ una de les dues vocals en contacte.

3. Hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte.

4. D’ art menor: tenen fins a 8 síl·labes.

5. D’ art major: Tenen 9 síl·labes o més .

La rima: 1. Assonant: únicamente coincideixen els sons vocàlics.

2. Consonant: Coincideixen els sons vocàlics i els sons consonàntics.

3. Masculina : Quan el vers acaba en paraula aguda.

4. Femenina: Quan acaba en paraula plana o esdrúixola.

5. Versos blancs: Versos sense rima ,però amb regularitat métrica.

6. Versos lliures : No tenen ni rima ni regulatitat métrica.

L’ esquema métric : L’ esquema métric del poema és la notació de la mesura

dels versos i de la rima.

Per a senyalar els versos que rimen entre si , s’ utilitzen lletres en ordre alfabétic .

A cada vers se li assigna una lletra, minúscula si és d’ art menor i majúscula si és

d’art major. Els versos sense rima es representen mitjançant un guió.

53

1) Indica si es vertader o fals

-La rima en la anulació total o parcial de sons al final de dos o mes versos a partir de

l’última vocal tònica ____

-Els tres fenòmens mètrics són: la sinalefa, l’elisió, el hiat ____

-La rima segons els sons que es repeteixen, es classifiquen en consonant i en

masculina._____

-El paral·lelisme repetició de la mateixa estructura sintàctica en diferents versos____

-El poema és una composició literària que s’escriu gemeralment en versamb una

finalitat objectiva ____

2) Analitza el poema següent:

Per tu he tornat al carrer dels balcons, No anava jo: era l’amor qui em duia,

ben dematí, per veure si et trovaba. Per tu he mirat, molt amarg, el cantó,

Per tu he tornat moltes nits al carrer distretament, però amargament sempre.

ple de balcons i de fulles llarguíssimes. Mai no ens hem vist, però sempre tornava.

7.5. LITERATURA: AUSIÀS MARCH NO ESTÀ FETA