Publicado Satírica Fascicle n. 7 / Preu 15 ptes. 21 de Novembredel 1.978

3er.ANIVERSARI 20-N

OUEIXA DE GOTERES A LA LLOSA

Malgrat el que digui el Sr. Vizcaíno Casas, "al tercer año, se pudrió". Sí senyor. Franco está enterrat i ben en terrat sota una llosa mes venerada que la verge del Pilar, i ningú no creu probable una resurrecció. Entre altres raons, perqué el Papa del Palmar no té encara gaires in­fluencies davant la Trona Celestial. En tot cas, de produir-se el dissortat esdeveniment, seria una impertinencia de mal gust.

Oigui com sigui, el Sr. Francisco Franco Baha-monte, va teñir el detall, ara fa tres anys, de deixar-nos en pau i anar-se'n a fer punyetes. Concreta-ment ha anat a fer-li la punyeta al Sr. Pere Botero, el qual, en un enfoll it atac de desesperació, ha dema-nat el trasllat o l'excedén-cia per incompatibilitat professional. "Amb gent com aquesta no m'hi fa ig" ha declarat a LA PIPA D'EN ROC.

Segons fons fidedignes, aquesta decissió ha estat curullament aprofitada peí "Caudi l lo", el qual ha pro-piciat un alcament de ba-nyuts i s'ha fet amb la mes alta " jefatura" de l'indret. Les ultimes noticies afir­men que tothom marca el pas de Toca com un dimo­ni i que la imatge del nou cap presideix totes les cal-deres. Tantmateix l'esló-gan "Por el infierno hacia Dios" ha cobrat la seva máxima significació, men-tre s'espera amb impacien­cia l'arribada de Lola Flo­res i el Cordobés. Peí que fa a l'almirall Sr. Carrero ha estat degradat fulmi-nantment per haver-se atrevit a volar mes alt que el seu superior, la llumane-ra del Pardo.

A i x í van les coses per l'altre món, mentre que per aquest, ja hem tret l'ampolla de la nevera per tal de celebrar el tercer aniversari. Un aniversari, pero, que encara desprén el tuf del seu artífex, ja que la seva presencia enca­

ra perdura entre nosaltres. Presencia que no és altra cosa que aquell alé pesti-lent que destil.la el Sr. Martín Villa quan obre la boca per a parlar de l'or-dre públic o de qualsevol altra cosar o bé aquella trompa ideológica que su­pura un Travolta pre-fa-bricat o la ignorancia epi­démica que transment un Iñigo empalagos. Presencia que ve delatada també per la pudor que fan tants tus-sons apilonats en mes d'un racó ministerial o l'afició incansable a repartir bufe-tades que teñen els "espe­ciáis" de Valladolid.

Si no fos peí Sr. Carrillo i quatre mes, creuriem que Franco no ha mort. Que és aquí. I que consti que aixó de ser aquí no ho diem amb doble intenció.

Benauradament, avui per avui, encara té mes consciéncia la biología que la parapsicología i, per tant podem beure'ns tran­qui l , lament l'ampolla de xampany a la finida salut del traspassat.

Per si un cas, pero, pengeu una tira d'alls a les portes i finestres de la vos-tra llar i poseu un got d'ai-gua sota el Hit. Mai se sap. I és que, amb un individu com aquest, sempre cor-rem el risc que ens el tor-nin.«

Paqué Frasco Ba-al-monte, si al final se rompe

Pag. 26

Jímflcí pipa — ¡$rt\orro

JM fiifia a en Q/loc

LA CONSTITUCIO I EL PASOTA

Un pasota deia mentre mirava a la tele un anunci de la Constitució: "nos quieren comer el coco". Sincerament no ho veiem gens ciar aixó, ja que és molt difícil menjar el "coco" a qui no en té.

ESQUIROLS

Si els terroristes no fan vaga, els consideraren! esquirols del cop d'Estat.

MARTIN DIXIT

Martin Villa per una policía mes professional. Es veu que fins ara era un "hobby". Un esbargiment, vaja.

LA CONSTITUCIÓ, PORTA A PORTA

Si un dia d'aquests truquen a la porta, miren per la reixeta i veieu un senyor amb americana i corbata, amb una cartera a la má esquerra, mitjons "ejecutivo" i posat serios, no us esve-reu, que no son els de la Contribució, ni els inspectors d'Hi-senda, ni tan sois el cobrador del gas o de la lluní: son, ni mes. ni menys, que els del PSUC, que venen a explicar-vos el que és aixó de la Constitució.

NO VA VALER LA PENA

Les vídues deis espanyols morts a la guerra del 39 cobraran 7.400 ptes. al mes. Decididament, seguim pensant que per aquesta miseria no valia la pena deixar-se matar.

COMUNICAT

Ens ha arríbat el següent comunicat de Madrís. ''Antonia Caflellas, joven promesa de la política madrileña,

marcó el lunes un decisivo jalón en su fulgurante carrera al disertar en el Club Siglo XXI de Madrid sobre el tema "El sentido social de la empresa en el contexto de la Comunidad Europea" y ser entusiásticamente aplaudido por el público asistente. Desde estas cordiales páginas felicitamos efusiva y sinceramente al hombre que supo ganarse a pulso su sitio en la capital.*1

CONTAMINACIÓ

L'Ebre baixa sec. El Llobregat baixa dolc.

"PORROS" PER OBLIDAR

"15.000 'porros' a la setmana a Sabadell" (Deis diarís). Quants se'n donen fumar a Catalunya per aguantar en Tarra-deUas?.

VAGA DE PEIX

Ens sembla molt bé que, a Barcelona, el Mercat del Peix estigui en vaga. El que ja no ens sembla tan bé és que hi hagi tants besucs fent d'esquirol.

S'EQUIVOCAREN DE BRANDY

Volien segrestar la rossa del cavall del 'Terry-me-va" i agafaren la senyora amb dos filis del "Fundador-usted-si-que-sabe". No té res d'estrany, dones, que l'hagin retornat.

INTEL.LIGENCIES INGRATES

Martín Villa a la Televisió: "El percentatge d'actes terroris­tes a Espanya és mes baix encara que el de molts pai'sos euro-peus". Fabulós!. Ara si que ho veiem tot ciar!. Lloables inten-cions, les d'en Martín Villa: vol posar-nos a nivell europeu. 1 encara hi ha intel.ligéncies ingrates que volen que plegui...

LA CREMALLERA D'EN REVENTOS

En Reventós té una cremallera a la boca. Per enraonar ha d'anar a Madrís a que li descordin.

ELPREUDE L'OLI

L'oli no s'apuja perqué pesi menys que l'aigua, sino perqué volen.

NO DONA PER TANT

Algú ha dit que amb la puja de preus, el Metro ampliará la

seva xarxa. No és cert, pero, que pugui arribar fins al Pati deis Tarongers.

ABSTEMI

Degut al mullader que té, en Joan de Sagarra ha deixat el whisky per l'aigua.

ARMES

Que Espanya vengui armes a Xile i Argentina fóra normal si en Franco encara fos viu. Que una democracia vengui armes a una dictadura no ho és gens de normal. La solució del silogisme és, pero, evident: el govern Suárez actúa amb lógica i és conseqüent.

L'ACTA D'EN CAÑELLAS

4» * »

Després del Congrés d'Unió Democrática, el Sr. Suárez ha guanyat posi-cions a Catalunya. L'ex-pulsió de Cañellas ha estat el cant del cigne del fins ahir partit demócrata-cris-tiá. Partit que, malgrat el seu recuperat personalisme comunitari, acabará engo-lit per CDC o en una for­mado mes ampia junta-ment amb ERC i quatre gats mes.

El camí de la gran dre-ta queda així lliure i expe-dit. Ara només resta que la cirurgia estética convertei-xi la UCD en una mena de

LLiga Regionalista amb seu a Madrís i la gran dre-ta haurá guanyat impor-tants posicions en la seva reconquesta de Catalunya. Reconquesta que no té al-tre cavall de Troya que el Sr. Cañellas.

Bon servei a Catalunya, sí senyor. Només desit-gem —i tot per el seu b e ­que li donguin a l'il.lustre joier una ambaixada a Ma-dalagascar i que no s'acosti per aquí en alguns anys. No fos cas que en I loe de reclamar-li l'acta de dipu-tat, I i fessin empassar.

TERRORISTA LABORAL Fa uns dies, en aqüestes

planes, parlavem del Sr. Ferrer de les sales de festa de Barcelona. Avui li ha tocat el torn a una altra Sr. Ferrer, que aquesta ve­gada es diu Hipólito Pedro Cano Peiró. El primer es dedicava a la mala vida i el segon a viure d'ella.

El Sr. Hipólito —segon informava Tele/Expres— ha fotut al carrer del seu

bufet d'advocat a Maria Luisa Zamora Corchs, que exercia de pasant per un sou de 8.000 peles al mes. El motiu de l'acomiada-ment ha estat "d'ésser una dona, estar casada i teñir u n f i l l " .

Amic Hipólito, tanta ge-nerositat ens deixa espater-rats. I ara obre la boca que et tirarem un cacauet.

ALTRE COP "LA SALLE"

Els "Hermanus de La Salle" han celebrat el cen-tenari del seu ofici. Diuen que ensenyen a "niños po­bres" pero si coneixeu els seus métodes pedagogics sabreu que els "pobres" son els "n iños" que cauen a les seves mans. Pero no tot és carcúndia en aquesta

venerable ordre, ja que també saben divertir-se a cor qué vols. Aquí mateix publiquem una ¡nstantánia deis "hermanus" en plena danca de celebració del centenari. I a riure tots al ritme del conegut dansable "El hermano superior".

"Botifarríi ^atafam ."S-±i

SALUTAClO AL FANTASMA DE L'EIXAMPLA

[jiléete amic, tu sí que ets un fantasma, un autén-tic fantasma, sí senyor. Un fantasma que no entén de Geneitats ni de Constitucions, ni tan sois d'inflacions. Tu només vas a la teva,a fer fantasmades.

Els diarís diuen que tens els veíns de l'immoble número 223 del carrer Viladomat de Barcelona total-ment esporuguits. Una xicota també diu que li vo/ies xupar la sang; una altra que la vares espantar quan es dutxava. Fins i tot sembla ser que hi ha un veí que porta dos mesos amb la baixa degut a un esglai quan et va veure. Aixó sí que son fantasmades i no pas el que fan cada dia per la tele o bé a la Placa de Sant Jaume.

sZ4i4¡U*S<Z¿eay

Des d'aquestes planes, pero, et voldriem fer un sug-geriment: presentar-te com a candidat a ¡'alcaldía de Barcelona. De segur que ho faries millor que el pallis-sa d'en Tarragona o el caragirat d'en Socias. L 'A/unta-ment ha estat sempre un lloc ideal per a fer el fantas­ma, l'únic que han faltat, pero, son auténtics fantas-mes i no pas nocius aprenents com fins ara hem hagut de patir. Els períodistes estem fins al ploma!/ d'omple-nar planes d'avorrits i repetitius par/aments de gent que no sap ni on té la má esquerra, ens calen homes com tu, vertaders fantasmes; homes que sápiguen bé l'ofici.

I si no t'has d'emprenyar, encara et voldriem fer un suggeriment mes atrevit: no et presentís com alcalde, sino com a diputat a les Cortes de Madrís. I a mes ara ho tens bé. Ja saps que la UCD busca homes populars a Catalunya, i tu ho ets de popular; molt mes que no pas en Sentís o en Cañellas, que ni tan sois t'arriben a la punta del llencol; per no saber, ni saben comportar­se dignament com a ánima en pena. Fan tanta angoixa que se'ns escapa el riure quan els veiem o escoltem.

De veritat, no perdis mes el temps intentant xuclar la sang a les noietes, que prou els hixucla ¡'Adminis­trado o l'Elena Francis amb les seves potingues. Presenta't com a diputat, home, i dona una bona 11 ico a aquella colla de saltateulells de la Carrera de San Gerónimo.

Ja n'estem tips de pseudo-fantasmades que no son ni carn ni peix. Vo/em fantasmes de veritat que facin autentiques fantasmades. Com, per exemple, aterrir a la dreta i requisar els seus béns; convertir la Moncloa en teatre de putxinel.lis, o bé empaquetar a tant d'ele-ment inservible i facturar-lo a Uganda.

I si per desgracia encara tenim Geneitat en comptes de Generalitat, pots aspirar a ser Honorable.

Si ens fas cas, no te'n penedirás i bufarás cultera cada dia.»

Xato de laXexa

fiifia a en

.AVORTAMENTS PASSATS PER AIGUA

S'ha acabat l'anar a An-glaterra o Perpinyá, fora maldecaps i remordiments de consciéncía, l'aixeta de la seva llar li don la solu ció. Un luxe a l'abast de la má. A tocar de di t . Hi-giénic i económic. No s'ho pensi dues vegades. Si en­cara no té aigua del Llo-bregat, encarregui la seva instal.lacio a l'Ajuntament

WZ3aé¿¿e&!¿*/j

mes proper. Cregui'ns, no se'n penedirá.

Nota.: Dongui les gra­des per aquesta troballa, única en el món, al tras-passat Sr. Francisco Fran­co. Que amb la magnani-mitat que el caracteritzava va fer possible la instal.lacio d'indústries contaminants amb veritable projecció so­cial.

Kgc-qdes Frígida!, li diu a la Venus de Milo fotent-li un cop de peu. Vull uns llarga-vistes!, diu el cec al botiguer. Surt tot corrent i es deixa la pressa. Es creu tant ser el centre de tot que es fa de la UCD. Es compra un mirall i s'espanta. El tabac, ni veure'l, diu fumant a les fosques. Es tant petard que va i explota. Un esquelet diu a l'altre "aquí no s'hi pot viure!". Vol comprar-se un botó i surt amb dues grosses. Eren catorze contra ell, i el molt covard es defensava amb les crosses. "Que arrossegat que ets!", diu un cuc a l'altre.

¿noticies dt Tqftre, n{ón ELS PARES

DE LA PATRIA La dreta reaccionaria

d'ara endavant es dirá "Dreta Progressista" pero en castellá. Elsautorsde la transmutació han estat els alquimistes del franquisme Srs. Fraga, Osorio i Areilza que acaben de reunirse a Áravaca en esotérica ses-sió.

De moment, han acon-seguit ja una primera vic­toria Consistent en no ha-ver-se donat bufetades per veure qui manaria mes. Cosa que ha preocupat molt Suárez i que pot fer decidir lo a convocar elec-cions generáis, un cop aca­bat el referéndum, per tal de conjurar la consolidació deis reconeguts pares de la Patria. Es a dir, deis qui s'han follat el país abans que ell.

TOTS A POLONIA

Per f í el talismá!. Fotia anys que veniem fent pre­diques, processons, mirant dates, i... res. Pero ara ja hem trobat la solució: els exportarem!. Exportarem els parats. Els llogarem a Polonia, a tant el quilo. , Polonia será d'ara en en­

davant un paradís per ais qui des d'aquí vagin cap allá. Si sou un parat, aneu al país del socialisme de pa sucat amb oli i aix í estimu-lareu a treballar ais polacs, que no son mes que una colla de ganduls. Gierek, per tot aixó, és capap de donar-vos un t í to l de bene­factor del socialisme.

Nosaltres l'estiu que ve —si no abans, moguts pels nostres acreedors ais quals dit sigui amb bona inten-ció no pensem pagar— cap a Polonia, a buscar el t í to l .

ELEUTERI NO ÉS "EL LUTE

Pag. 27

n

CU-CUTI Talles Ifyif

AL CEMENT1KI —Créjuim, lo que es el lili del difunt no tío ha sentit yena. —¿Tan mal cor té? —No, pero es sort com una campana.

{(fa

El Sr. Euleuterio Sánchez i "El Lute" ja no son la mateixa persona. Es per aixó que no entenem el judici. Qué jutgen?. El nom de pila?, perqué altra cosa és gairebé impossible. Amb aquest judici la concepció de la Justicia al nostre país pot sortir forca mal parada. La missió d'una condemna és el pur i simple cástig amb el que comporta de venjanca?. o bé és l'in-tent de dotar deis mitjans i condicions necessáries per tal de produir la "rehabilitació" del "delinqüent"?.

Certament, seria un espectacle apassionant, si no fós perqué el Sr. Eleuterio Sánchez en pot sortir amb 1.119 anys de presó.

Nosaltres considerem que el decent sería absoldre'l i fer-li un monument. Una edició de segells amb el seu esguard i nomenar-lo candidat a la presidencia del Govern per un partit o coalició d'esquerres.

Sincerament, no creiem que ningú de dretes s'atrevís a fer referencia al seu passat. Oi que sí Sr. Suárez?.

EL DÍA DELAPEREGRINACIO

|o t era preparat amb la precissió que l'esdeveni-ment demanava. No podia haver-hi equivocacions i aquest era el motiu que un febrós equip deis nostres homes tinguessin cura deis detalls de tota mena que podien fer fracassar el projecte. Mentre en autobús ens dirigiem al lloc f ixat tot eren cabóries referents a l'éxit de la peregrinado. Sabiem que per part del go­vern les concentracions no eren vistes amb massa simpatía i que a darrera hora un ¡mprevist podía engegar-ho tot en orris, pero la nostra resolucíó esta-va per damunt de tot , i aixó era la cosa fonamental.

Arribats a l'esplanada ja várem veure que la concen­trado no havia assolit l'éxit deis dos anys precedents, la qual cosa fou un alicient al nostre ánim decandit peí llarg víatge. Eren quaranta-tres persones decídídes a tot , caminant nervíoses i travessant la vasta solitud de la pétrea catedral. Estatúes fenomenals d'un gust dubtós ens fitaven de Calcaría de les seves trones. Ombres massives imposaven damunt el nostre esperit la fredor del glac. La sang trontollava díns les venes quan de prompte la llosa granítica va destacarse.

Seguint un rite assajat milers de vegades encercla-rem el nínxol tots quaranta com un sol home. Havia desaparegut la por i els llavis de tothom dibuíxaven un somrís. Llavors aquell que ens dirigía va donar el senyal, les cremalleres foren ceremoniosament descor-dades i fou la de Déu.

Varem marxar amb el sota-ventre agrai't, mentre la llosa exhalava la pudor deis nostres orins podrits per quaranta anys de fástic.»

Esferamundi cavaller poncell

* • * * La botigueta de car-

rer o de veínat s'está morint. Al darrera del taulell, l'avi o l'ávia de la casa, amb la cara can­sada i el caminar fent, amb alguna paraula sim­pática o el comentan de l'última tafaneria, et ser-veix els quatre tomá-quets, el paquetet d'ar-roc o les galetes torrades d'abans d'ahir.

Les vigues de fusta i la bombeta de 40 que penja del sostre amb un fil llarg i desllanegat, do­nen una penombra tan groguenca com les mans i el rostre deis seus pro-pietaris. La fusta está coreada i fosca, pero el térra i el marbre son nets i acurats com els cabells blancs de la Ma­ría. Es extrany, pero hi ha moltes Maries darre­ra un taulell.

A la porta, ¡'inevita­ble cartel/ amb lletres pintades d'abans de la guerra indica: Ultrama­rinos. O bé Tocinería o Peixateria. Tot resta igual que sempre. Hi ha, pero, una excepció. La botigueta está cada ve­gada mes buida, mes sola.

El gruix de la parro­quia ha canviat de ban­do/ de mica en mica. Prefereix els grans ma-gatzems, impersonals i monumentalistes, i cin-quanta céntims o una pesseta mes económica, a la vella botiga de la cantonada del seu car-rer. Prefereix ¡'inacaba­ble varietat de congeláis, //aunes, verdures amb celofana o clavells plas-tificats, a la caixa de peix amb ge/ i fu/les de col, a la carn sangonosa i roja damunt el marbre o l'enciam i les pomes amb la sorra o les masse-gades del tractor.

Sí, guanyarem sis rals pero perderem una mica mes la nostra, ja prou malaguanyada, salut. Les multinacional a/i-men táries col. laboren gentilment a tan eutaná-sica acció i están dispo-sades a tot per a seguir endavant amb tan ¡loa­ble projecte. Sense anar gaire lluny han amena-cat de mort al Sr. Joan Camila, presiden t del

Gremi de Detallistes d'A/imentació de Barce­lona. No vo/en que els botiguers segueixin en­davant en la seva lluita contra aquests magat-zems monstres (Hipers, Macros, etc.) que prete-nen monopolitzar el mercat cátala.

La mafia ha arribat. Fins fa poc es dedicava a la prostitució o al trá-fec d'estupefaents. Ara, vol extorsionar fins i tot el pa nostre de cada dia. Que déu ens agafi de-junats.

SerafíBandarra

Pag. 28 |

mo% aicreuqt^ ^Ca fiifia d'en o/loc

HORITZONTALS 1. Té l'aixeta del gas. 2. La Julieta catalana d'UCD. 3. A l'inrevés. En Josep Pía l'admira.

VERTICALS. 1. A l'inrevés en Sentís no el busca. Pero ja el

trobará. 2. Es mes plom que una canonada i mes petit que

un bolet. 3. Maquinista sense tren.

Priticipis, Tejones i Llei¿ Teorema d'en Pintagorres. Felic invent d'un poca-solta que considerava que la suma de les estafes de la Seguretat Social fa que la reforma d'en Sánchez de León siguí igual a la seva ineptitud. De la hipotenusa val mes no parlar-ne que podría ser materia d"escan­do!.

EDICIONS-LAPIPA D'EN ROC" N. Reg. Emp. Edit. 1963/ 78.

19, bloc 12, n. 6- Barcelona

Distribueix: Distribuidora Pai'sos Catalans, S.A.-LIúria 42-Barcelona, 9

ISBN 84-85539-01-X ISBN 84-85539-00-1 (OC) Dip. Leg. B-34263-1978

Fotocomposició: Copiste-ria la Juliana - dr. farrero,6 Argentona Imprimeix: Gráfiques Ibé ria, S.A.-carrer Constitució,

Equip Redactor: Pere Art i­gas, Francesc Costa, Josep M. Fábregas i Jaume Grau-pera. Dibuixants: Josep Novellas i Artur Palomer Correcció: Ricart Morros i Rafeques

Tots els dibuixos i articles signats no expressen ni l'opinió de llurs autors.

Anónim del segle XX

L'AUCA DE L'ENFADOS

Peí Sant de la Pilanca a dintre del Hit es fica. Diuen que és un refredat que ja el teñen controlat. Quan agafa la gripota té por d'estirar la pota, perqué el cor se li ha embalat i el ronyó se li ha parat. Tot el bunker s'esvalota i ja no toquen pilota. La familia i el Marqués diuen que no será res, pero criden amb urgéncies moltes doctes eminéncies. Tots els metges de l'equip diuen: "Pobre! Ja está R1P!". Pero com que son inanats, controláis i ben pagats,

va i l'entuben i l'injecten, i l'enxufen i el connecten, tot dient: "es fa el que es pot mal que ens quedi un trist robot I així es queda dia i nit tot ben "lucid" i... adormit! Pero, ai! que un mal matí amb la casa i el pipi la mala sang concentrada se li'n va d'una bufada. Valgam Sant Nin i Sant Non! Tot l'equip es descompon. L'Arquebisbe ho vol curar amb el "manto" del Pilar. Quan li planten al damunt es pot dir que és mig difunt. El Marqués diu: "Prou folló! Li farem l'operació". I en un Uoc provisional ja me l'obren en canal. Li han trobat al paidor mes forats que a un colador. El sargeixen ben sargit i el tornen a ficar al Hit.

Per radio i televisió diuen Visca! ja está bó! Tots els "ultres" del país van bebent glopets d'ani's bo i dient: "Miracle gran! viu i tot, el farem Sant. Mes.. 1'euforia es va acabar quan seis va tornar a escolar. L'equip creix i ell empitjora: vint doctors i una doctora. (La doctora que és tanoca per si cal fer un boca-a-boca). I tots diuen: "Tu-ru-rut!" ja hem fet el que hem pogut. Pero el Marqués diu: "Cabrons ja en tinc ben plens els coUons! Tant si us pesa com si us plau el portarem a la PAU Allá hi tinc mes maquinetes i enfermeres molt maquetes, i amb una mica de sort ressucitarem el mort". Dit i fet. Ben embalat a la PAU l'han facturat. Han escombrat els malalts de les sales principáis. Un dia, amb gran cerimonial l'han tornat a obrír en canal. Per un sí o per un no li tallen el paidor. (Tan d'estomac que tenia ai, Senyor, ves qui ho diría). Quan el teñen ben cosit el tornen a ficar al Hit. Així» sí, ben entubat, enxufat i connectat. La maquinaria a tot gas el fa viure al seu compás. Si es pares un sol minut...

"qui gemega ja ha rebut!". La familia mentrestant, guarda joies tot resant. Van i venen tots els dies les mes altes jerarquies. preguntant peí Carcamal de la sala principal. També escriuen, puntuáis, llepaculs habituáis. (adhesions d'ajuntaments i associacions innocents). Pero aUó tan esperat: un "Qué tal? d'un Cap d'Estat..." no els arriba al teletip; i és que el món n'está molt tip!. Mentrestant els reporters que es gelaven pels carrers, ara, dins de l'edifici avorrits de tant desfici van dient queja n'hi ha prou de tan 'parte' amagant l'ou. De tant "xou" de donacions, de floretes i ronyons. (De les Hurdes un gaHut li ha cedit el seu canut). I així els dies van passant i la momia es va aguan tant. Aguantant?. Torna al fer el ruc i ais tres dies: Catacruc!. Ara, els sucs tan mal pai'ts se li'n van pels descosits. El Marqués fora de sí decideix tornarlo a obrir. Diu, quan veu el mullader: "mala peca té al teler". Itallantd'aquíid'aHá li treuen el budeU cular. I altre cop tot ben cosit el tornen a posar al Hit. I el de ix en drogat i sol com un "Hippi" qualsevol. Passa un dia, dos i tres i els "partes" no diuen res. Res mes que dorm con un sóc i que tot va a poc a poc. Les beates i els merdetes van portant-li medaUetes;

els normáis i els eixerits conten "xistes" divertits. I entre el qui plora i qui riu passa el post-operatiu. (Algún dia es morirá i ningú no s'ho creurá). Pero al tomb deis quatre dies tornen les anomalies. Diuen que es torna a escolar i ningú no ho pot parar. Tothom prepara el xampany que está en frese fa mes d'un any. I que si així) no s'acaba ja tindrá "bouquet" de cava. Amb l'orella al transistor, 1'uU ala televisió, tots els nervis en tensió i el xampany dintre el porro, esperem el gran final d'aquest "xou" fenomenal. L'últim "parte" demencia! de l'equip de l'hospital diuen que l'han "invernat" con un mero congelat. El cas és fer-lo durar; ningú sap perqué será. Hi ha una expücació concreta: és per fer-nos la punyeta! Ens consola que ha patit com períoca a un mal parit. VINT DE NOVEMBRE GLORIOS S'HA ACABAT EL GRAN MERDOS. I aquests son els quatre fástics de la fi del Cagaelástics!.