Memòria:

L’ús d’aigua regenerada en la millora

ambiental del Parc de Sa Riera i la riera

de Tossa de Mar (la Selva).

Anys 1998 - 2008

Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis

Ajuntament de Tossa de Mar

MARS Microbiologia d’aigües relacionada amb la salut

2

EQUIP DE TREBALL

Les persones que han intervingut en els estudis que han servit de base per poder elaborar aquesta memòria has estat les següents (en ordre alfabètic):

• Anna Costan, Departament de Microbiologia, Facultat de Biologia, Universitat de

Barcelona. • Jordi Couso, Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tossa de Mar. • Estel Dalmau, Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava, SA. • Manuela Hidalgo, Àrea de Química Analítica, Departament de Química, Facultat de

Ciències, Universitat de Girona. • Joan Jofre, Departament de Microbiologia, Facultat de Biologia, Universitat de

Barcelona. • Francisco Lucena, Departament de Microbiologia, Facultat de Biologia, Universitat de

Barcelona. • Maribel Marín, Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava, SA. • Miguel Montemayor, Departament de Microbiologia, Facultat de Biologia, Universitat

de Barcelona. • Marc Ordeix, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter. • Jesús Ortiz, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter. • Andrey Payán, Departament de Microbiologia, Facultat de Biologia, Universitat de

Barcelona. • Lluís Sala, Consorci de la Costa Brava. • Jordi Sala, consultor ambiental • Núria Sellarès, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter.

3

1. INTRODUCCIÓ 1.1 El Parc de Sa Riera El Parc de Sa Riera és un parc urbà de 40.000 m2 situat a uns 600 m del nucli urbà de Tossa de Mar i travessat per la riera de Tossa (Figura 1). Aquest parc presenta diferents ambients: alzinar mediterrani a la major part dels vessants, vegetació de ribera a les dues ribes de la riera i una bassa amb un cinyell de vegetació aquàtica. El Parc de Sa Riera té un encant singular, en part, per l’existència d’un tram de riera costanera que, a tocar del nucli urbà del poble, s’ha preservat i actualment és emprada com a espai verd urbà. L’expansió urbanística en municipis turístics costaners s’ha fet sovint sense respectar indrets com aquest, per la qual cosa el Parc de Sa Riera té una rellevància especial, en representar uns ambients avui dia molt malmesos o, fins i tot, desapareguts. Bona part d’aquest espai, el més proper a l’estació depuradora d’aigües residuals (15.000 m2) és de creació relativament recent (any 1998) i la vegetació s’hi manté gràcies a l’aigua regenerada que produeixen aquestes instal·lacions.

Figura 1. Situació de Tossa de Mar (la Selva, NE de Catalunya) marcada amb un rectangle vermell en el context de la Mediterrània occidental (a l’esquerra) i plànol general de Tossa de Mar amb la ubicació del Parc de Sa Riera marcada amb un cercle vermell (a la dreta).

4

El Parc de Sa Riera va ser creat en una àrea degradada, que havia estat un abocador incontrolat de runa. Els projectes successius portats a terme pels mòduls de jardineria i ecologia urbana de l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva van anar transformant aquest espai en el parc que és avui dia (vegeu les figures 2 i 3). Primer, s’hi va enretirar la runa de mida més grossa, a continuació s’hi van escampar materials més fins, s’hi va aplanar el terreny i, ja per acabar, s’hi va instal·lar un sistema de reg soterrat i s’hi van plantar plançons de diverses espècies d’arbres i arbusts de ribera.

Figures 2a i 2b. Esquema de la ubicació de l’antic abocador incontrolat (a l’esquerra) i imatge dels treballs d’anivellament del terreny (a la dreta).

Figures 3a – 3d. En el sentit de les agulles del rellotge: imatges de la bassa del Parc de Sa Riera, del Parc en els terrenys antigament ocupats per l’abocador de runes, de la riera aigües avall del Parc, i del Parc al tram de passeig que connecta amb la vil·la de

Tossa de Mar.

5

1.2 Els tractaments de regeneració de l’aigua depurada a Tossa de Mar 1.2.1 Primers passos en la regeneració d’aigua a Tossa de Mar, l’any 1998 La reutilització de l’aigua residual depurada, regenerant-la, comporta la necessitat d’efectuar uns tractaments addicionals a l’aigua depurada que n’assegurin la seva qualitat microbiològica. En el cas de Tossa de Mar, i davant la demanda d’aigua creada per la vegetació plantada al nou Parc de Sa Riera, es va haver de trobar la manera d’aportar aquest tractament a la petita part de l’aigua depurada a l’EDAR de Tossa que havia de ser emprada per a aquest ús (Figura 4). A proposta de l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva i en col·laboració amb el Consorci de la Costa Brava, l’any 1998 es van reconvertir les antigues eres d’assecatge de llots de la depuradora d’aigües residuals, que estaven en desús, en uns filtres per a la regeneració de l’aigua. Part de l’aigua ja depurada a l’EDAR de Tossa es feia circular a través d’aquestes eres, on s’infiltrava i regenerava gràcies a l’acció combinada del propi medi filtrant (sorra), dels microorganismes i de la vegetació que hi creixia. Un cop l’aigua sortia d’aquestes eres es desinfectava amb hipoclorit per tal de disminuir-ne la càrrega bacteriana. Addicionalment, una part de l’aigua filtrada i clorada, aquella que tenia com a destí la bassa del Parc, s'escampava pel damunt d’un terreny permeable, on s’infiltrava, la qual cosa produia una important millora la qualitat. Finalment, aquesta aigua infiltrada es recuperava per mitjà d’un antic pou de reg agrícola.

Figura 4. Esquema de la primera instal·lació de regeneració d’aigües de l’EDAR de Tossa de Mar, en servei entre els anys 1998 i 2002.

L’aigua regenerada va servir per mantenir, mitjançant un sistema de reg soterrat, la vegetació de ribera que es va utilitzar en la restauració de l’abocador (Figures 5 i 6). Alhora, aquesta mateixa aigua també es va fer servir per a la creació, al mateix parc, d’una bassa envoltada de vegetació típica d’aiguamolls, que ha servit per crear un nou ambient aquàtic.

6

1.2.2 El sistema actual de regeneració d’aigua L’any 2002 l’Ajuntament de Tossa de Mar, el Consorci de la Costa Brava i l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva van iniciar contactes amb l’Agència Catalana de l’Aigua per explorar la possibilitat d’ampliar els usos no potables de l’aigua regenerada. Tot plegat va desembocar en un nou equipament per a la regeneració de l’aigua, construït per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2002 i que va substituir el sistema emprat inicialment.

Figures 5a - 5d. En el sentit de les agulles del rellotge: imatge de la instal·lació del sistema de reg, esquema del perfil de la vegetació plantada i la bassa i la vegetació del

Parc de Sa Riera.

El sistema actual de producció d’aigua regenerada té una capacitat de 35 m3/hora, ampliables fins a 140 m3/hora. Consta d’una coagulació i floculació, una decantació lamelar, una filtració, una desinfecció mixta amb llum ultraviolada i hipoclorit, i un dipòsit d’emmagatzematge d’aigua regenerada de fins a 700 m3 (Figures 7 i 8). Es tracta d’un tractament equivalent al que es fa servir habitualment en la potabilització de l’aigua, però aplicat a un efluent secundari d’una estació depuradora d’aigües residuals municipals. Això garanteix l’obtenció d’una aigua regenerada absolutament segura des del punt de vista sanitari per als usos no potables. Una descripció detallada d’aquest tractament es pot consultar a la memòria “Evolució de la qualitat de l’aigua en les xarxes de distribució de Tossa de Mar i de Lloret de Mar en el període juny–desembre de 2007”, publicat pel Consorci de la Costa Brava el novembre de 2008. Del sistema de regeneració primigeni encara es manté la filtració de part de l’aigua regenerada a través del sòl, que posteriorment és recuperada mitjançant un pou. Aquest procés serveix per eliminar el nitrogen amoniacal de l’aigua regenerada i perquè l’aigua destinada a la bassa del parc tingui una qualitat més adient quant a la seva composició de nutrients.

7

Figura 6a i 6b. Esquema i imatge de la situació anterior a 1998, abans de la creació del Parc (a l’esquerra) i esquema i imatge de la situació a partir de l’any 2002 (a la dreta).

Figura 7. Esquema del tractament terciari per a obtenir aigua regenerada a partir de l’aigua residual

depurada a l’EDAR de Tossa de Mar.

8

Figura 8. Vista general del tractament terciari de l’EDAR de Tossa de Mar. 1.3 La reutilització de l’aigua a Tossa de Mar 1.3.1 Usos actuals L’aigua regenerada produïda a l’EDAR de Tossa de Mar és reutilitzada actualment per a dues menes d’usos: els ambientals i els urbans no potables. Els usos ambientals són aquells relacionats amb el Parc de Sa Riera, és a dir, el reg de la vegetació plantada al parc i als marges del tram urbà de la riera, per a la seva millora paisatgística, i la renovació de l’aigua de la bassa. No obstant això, existeix un ús ambiental indirecte molt important: la recàrrega de la riera per percolació a través del sòl des de la bassa del parc, cosa que permet mantenir un determinat flux d’aigua de forma permanent en un tram, fins i tot en alguns punts a les èpoques més eixutes, configurant un espai visualment atractiu i d’interès ecològic. Els usos urbans no potables han anat apareixent de manera progressiva. Els primers aprofitaments es van fer l’any 2003 gràcies a l’entrada en servei del nou sistema de regeneració, que assegura una major disponibilitat d’aigua i una qualitat millor que el sistema inicial. També a partir de la instal·lació a l’exterior de l’EDAR de Tossa d’un hidrant que subministrava aigua regenerada a bótes (“camions cuba”) amb les quals es pot atendre la demanda de diversos serveis municipals: neteja viària, neteja de clavegueram, jardineria i bombers. Posteriorment es va instal·lar un altre hidrant a la deixalleria municipal i una canonada de subministrament d’aigua regenerada a la gossera municipal, per a tasques de neteja d’aquesta instal·lació. Ambdós equipaments són al costat de l’EDAR de Tossa. Paral·lelament, l’Ajuntament de Tossa de Mar va instal·lar una xarxa d’aigua regenerada que travessa el municipi fins a arribar a la Vila Vella (Figura 9) per a possibilitar un major aprofitament d’aquest recurs, o sigui, per a fer un pas en positiu envers la sostenibilitat i una qualitat de vida millor al municipi. Tots els nous usos, que no podrien ser atesos per mitjà d’altres fonts d’aigua, ja fos pel seu cost o senzillament per la seva manca de disponibilitat, són els següents:

- Millora ecològica de la riera: l’Ajuntament de Tossa de Mar, amb l’idea d’ampliar els usos ambientals de l’aigua i utilitzar-la per a la millora paisatgística i ecològica de la riera de Tossa, va executar un projecte d’ús de l’aigua regenerada per a humitejar els talusos de la riera al seu tram més urbà. La idea d’aquesta actuació és afavorir el desenvolupament de la vegetació de ribera, recuperant un eix

9

connector verd entre les principals zones verdes del municipi i l'entorn natural, incloent-hi la mar. Per això, com a opció futura, també es planteja la recuperació de la llacuna litoral pròpia de la desembocadura de la riera a la platja de Tossa, actualment malmesa, entre d’altres usos, per l’aparcament de vehicles.

- Distribució de l’aigua regenerada per a usos no potables a través d’una xarxa

d’aigua regenerada: l’Ajuntament de Tossa de Mar també ha executat un projecte d’instal·lació d’una xarxa de transport i distribució de l’aigua regenerada des de l’EDAR de Tossa fins als principals punts de consum d’aigua no potable del municipi (per al manteniment de les de zones verdes de la Plaça de la Concòrdia, Avinguda Joan Maragall, riera i Vila Vella), que han passat a ser regades habitualment amb aigua regenerada. Alhora, s’han instal·lat diferents punts d’aigua regenerada distribuïts pel municipi perquè puguin ser emprats amb una major facilitat per les empreses de serveis. Així mateix, es treballa amb la possibilitat que a mitjà o llarg termini es pugui fer servir l’aigua regenerada en la descàrrega de sanitaris en establiments hotelers del municipi i/o per al reg de jardins privats.

Figura 9. Plànol de la xarxa d’aigua regenerada de Tossa de Mar. En verd es mostra la part executada fins a l’actualitat i en vermell la part pendent d’execució a curt termini. Esquema cedit per

l’Ajuntament de Tossa de Mar.. 2. OBJECTIUS L’objectiu general d’aquest estudi és avaluar la idoneïtat de l’actuació de reutilització de l’aigua depurada produïda a l’EDAR de Tossa de Mar per a la qualitat fisicoquímica i biològica de l’aigua de la bassa del Parc de Sa Riera i del tram baix de la riera de Tossa.

10

Els objectius específics són:

• Caracteritzar des del punt de vista fisicoquímic i microbiològic la qualitat dels efluents secundari i terciari de l’EDAR de Tossa de Mar, i de l’aigua de la riera de Tossa abans i després de l’abocament del Parc de Sa Riera.

• Obtenir informació de caire pràctic per a una explotació i un manteniment correctes del sistema de regeneració de l’EDAR de Tossa, per a l’assoliment de la millor qualitat fisicoquímica i biològica possibles a l’aigua del tram final de la riera de Tossa.

3. DESCRIPCIÓ DEL SEGUIMENT 3.1 Paràmetres Amb l’objectiu d’establir un seguiment del sistema de regeneració i de la qualitat de l’aigua de la riera de Tossa, afectada pel procés de recàrrega que es produeix a través de la bassa del Parc de sa Riera, el Consorci de la Costa Brava va signar diferents convenis que van permetre definir un protocol d’anàlisi i control de la regeneració i reutilització d’aigua al Parc de sa Riera de Tossa de Mar. Així, els paràmetres seleccionats, les freqüències acordades i els equips de treball implicats els anys 1998-2008 han estat els següents: • Qualitat físicoquímica: MES, terbolesa, transmitància, pH, conductivitat elèctrica.

Realització: empresa explotadora EDAR. • Nutrients: amoni, nitrits, nitrats i fòsfor total – freqüència setmanal. Realització: empresa

explotadora EDAR. • Microorganismes indicadors de contaminació fecal: coliformes totals, coliformes fecals i

estreptococs fecals – freqüència setmanal. Realització: empresa explotadora EDAR. • Microbiologia avançada: coliformes fecals, enterococs, espores de clostridis sulfit-

reductors, bacteriòfags i enterovirus - freqüència trimestral. Realització: Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB, (direcció: Dr. Francisco Lucena i Dr. Joan Jofre).

• Microcontaminants orgànics i carboni orgànic total - freqüència trimestral. Realització: Departament de Química Analítica de la UdG (direcció: Dra. Victòria Salvadó).

• Recompte i caracterització de les poblacions de macroinvertebrats aquàtics i els índexs biològics de qualitat que se’n puguin derivar - freqüència trimestral (a banda de la vegetació de ribera i, en un punt, també els peixos). Realització: Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter (CERM, direcció: Marc Ordeix).

3.2 Punts de mostreig S’han recollit mostres de l’efluent secundari, en tant que matèria primera de l’aigua regenerada, i de la pròpia aigua regenerada, així com de la riera de Tossa, abans i després del Parc de Sa Riera. La recollida de mostres s’ha completat amb les de la bassa del Parc i amb les del pou del parc emprat per a la recuperació de l’aigua regenerada infiltrada prèviament. 4. LA QUALITAT FÍSICOQUÍMICA I MICROBIOLÒGICA BÀSICA 4.1 Qualitat fisicoquímica de l’aigua regenerada En aquest apartat s’han agrupat els resultats dels paràmetres mesurats per l’empresa explotadora de l’EDAR, que inclouen els fisicoquímics i els de la microbiologia bàsica. A les Taules B-1a i B-1b es presenten els resums estadístics dels paràmetres de qualitat

11

analitzats el període 2003-2007, mentre a la Figura 10 es mostra l’evolució al llarg d’aquests cinc anys del percentil 90 dels tres principals paràmetres de qualitat: la concentració de matèria en suspensió, la terbolesa i la concentració de microorganismes indicadors de contaminació fecal (coliformes fecals fins a l’any 2006 i Escherichia coli a partir del 2007). Tal com es pot observar, l’estabilitat és la norma en la majoria de paràmetres, presentant unes variacions relativament petites al llarg dels diferents anys. Això no obstant, al llarg d’aquest període semblen apuntar-se algunes tendències, com per exemple un lleuger increment dels valors de terbolesa, que fan que a partir de l’any 2005 els percentils 90 anuals quedin per damunt dels 2,0 NTU que serien d’aplicació en el moment en què calgués subministrar aigua regenerada per als usos anomenats residencials (p.e., reg de jardins privats). Alhora, a partir del 2005 s’observa un increment lleuger dels valors de conductivitat elèctrica i tant una cosa com l’altra podrien estar influïdes d’alguna manera per la reducció de les pluviometries del període 2005-2007 en relació a les del període anterior, 2003-2004. En qualsevol cas, el període 2003-2007 l’aigua regenerada de Tossa de Mar va complir en escreix els criteris de qualitat per a ser emprada en usos urbans (reg de jardins públics, neteja viària, etc.), que demanen uns percentils 90 inferiors a 20 mg/L de matèria en suspensió, inferiors a 10 NTU de terbolesa i inferiors a 200 ufc/100 mL d’Escherichia coli, així com l’absència d’ous de nematodes paràsits en mostres de fins a 50 litres.

12

Taula B-1a. Resum estadístic de les dades dels principals paràmetres de qualitat fisicoquímica de l’aigua produïda a la planta de regeneració de Tossa de Mar el període gener 2003 – desembre 2007.

Anys Paràmetres 2003 2004 2005 2006 2007

Matèria en suspensió, mg/L Nombre mostres 171 131 144 142 151 Mínim 0,4 0,2 0,4 0,2 0,2 Mitjana aritmètica 2,9 2,3 2,6 2,3 3,2 Mediana 2,4 2,2 2,4 2,0 3,0 Percentil 90 5,2 3,6 4,5 3,8 4,6 Màxim 11,0 5,6 10,0 5,5 7,2 Terbolesa, NTU Nombre mostres 263 309 336 345 331 Mínim 0,5 0,4 0,5 0,8 0,4 Mitjana aritmètica 1,3 1,1 1,5 1,8 2,0 Mediana 1,1 1,1 1,3 1,7 1,8 Percentil 90 2,0 1,7 2,2 2,6 3,2 Màxim 4,6 2,7 4,9 4,2 6,3

Transmitància a 254 nm, % Nombre mostres 304 309 350 346 320 Mínim 49 54 44 51 46 Percentil 10 60 61 59 57 54 Mitjana aritmètica 67 69 68 64 63 Mediana 68 68 68 65 61 Màxim 79 80 81 81 79

Conductivitat elèctrica, dS/m Nombre mostres 151 156 149 141 149 Mínim 0,46 0,16 0,47 0,71 1,07 Mitjana aritmètica 1,06 1,07 1,14 1,27 1,33 Mediana 1,05 1,07 1,17 1,30 1,31 Percentil 90 1,28 1,29 1,37 1,58 1,53 Màxim 1,52 1,40 1,48 1,72 1,65

Nitrogen total, mg N/L Nombre mostres 48 52 52 52 51 Mínim 3,1 4,0 4,0 4,3 5,0 Mitjana aritmètica 16,8 19,7 20,9 27,0 19,9 Mediana 15,2 20,5 17,8 24,7 18,1 Percentil 90 27,9 34,3 39,2 46,0 32,2 Màxim 43,3 40,5 53,0 59,2 51,7

Fòsfor total, mg P/L Nombre mostres 46 46 51 50 41 Mínim 0,9 1,2 2,0 0,7 1,2 Mitjana aritmètica 4,7 4,5 4,4 4,2 4,7 Mediana 4,8 4,0 4,2 3,8 4,7 Percentil 90 6,5 6,9 6,4 6,8 6,4 Màxim 8,8 8,2 9,4 7,8 13,3

13

Taula B-1b. Resum estadístic de les dades dels principals paràmetres de qualitat microbiològica de l’aigua produïda a la planta de regeneració de Tossa de Mar el període gener 2003 – desembre 2007.

Clor residual total, mg Cl2/L Nombre mostres 160 161 180 195 140 Mínim 0,2 1,7 0,7 0,8 0,1 Percentil 10 2,0 3,0 2,8 1,8 0,8 Mitjana geomètrica 3,0 3,6 3,8 3,1 2,5 Mediana 3,0 3,5 3,6 3,0 2,6 Màxim 6,0 5,0 7,0 5,7 4,9

Coliformes fecals, ufc/100 mL Nombre mostres 45 44 50 53 59 Mínim < 1 < 1 < 1 < 1 <1 Mitjana geomètrica < 1 < 1 < 1 1,2 1,1 Mediana < 1 < 1 < 1 < 1 <1 Percentil 90 < 1 < 1 3 < 1 <1 Màxim 120.000 49 500 50 12

Escherichia coli, ufc/100 mL Nombre mostres - - - - 56 Mínim - - - - <1 Mitjana geomètrica - - - - 1,1 Mediana - - - - <1 Percentil 90 - - - - <1 Màxim - - - - 28

Ous de nemàtodes intestinals Resultat (1 mostra/any) (a) < 1/50 litres < 1/50 litres < 1/50 litres < 1/50 litres < 1/50 litres (a) Aquests resultats es poden consultar a http://www.ccbgi.org/reutilitzacio.php

EVOLUCIÓ QUALITAT AIGUA REGENERADA EN L'EDAR DE TOSSA DE MAR. P90 DEL CONJUNT ANUAL DE DADES

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

2003 2004 2005 2006 2007

Any

ME

S, t

erb

ole

sa

1

10

100

1.000

10.000

100.000E

sch

eric

hia

co

li

MES, mg/l Terbolesa, NTU Escherichia coli, ufc/100 ml

Fins any 2006, coliformes fecals

Figura 10. Evolució dels percentils 90 dels principals paràmetres de qualitat de l’aigua regenerada produïda a l’EDAR de Tossa de Mar entre l’any 2003 i el 2007.

14

4.2 Qualitat fisicoquímica de la riera de Tossa de Mar

Durant l’any 2003, l’Àrea de Química Analítica del Departament de Química de la Universitat de Girona va fer diverses campanyes de mostreig per determinar la qualitat fisicoquímica de l’aigua de la riera de Tossa. En les pàgines següents es copien els resultats obtinguts en aquests seguiments. 4.2.1 Campanya del 28 de març de 2003 S’han analitzat 6 mostres d’aigües agafades el dia 28/3/03 en els punts següents: efluent secundari EDAR, efluent terciari EDAR, llacunatge, pou infiltració, entrada riera, sortida riera. Els paràmetres determinats s’han dividit en 5 blocs: 1. Paràmetres generals (pH, conductivitat, duresa, TOC) més Na, K i B 2. Metalls (Cu, Ni, Cd, Pb, Zn) 3. Co-productes de desinfecció 4. Orgànics 5. CafeÏna Paràmetres generals (pH, conductivitat, duresa, TOC) més Na, K i B Mètodes : TOC: segons norma UNE-EN 1484; Ca, Mg, B, Na: espectrometria d’emissió ICP-OES; K: especroscòpia d’emissió en flama. Resultats Taula Q-1. Resultats analítics obtinguts per l’Àrea de Química Analítica del Departament de Química de la Universitat de Girona en el seguiment a diverses aigües de la relacionades amb la reutilització de l’aigua en el Parc de Sa Riera. Mostres preses el 28 de març de 2003. Mostra pH Cond.

µS/cm TOC mg/l

Ca mg/l

Mg mg/l

Duresa mg/l CaCO3

Na mg/l

K mg/l

B mg/l

Secundari 7,48 1.128 11,6 64,8 13,8 218,7 146,8 4,3 0,5 Terciari 8,03 1.130 11,6 60,8 13,2 206,4 142,1 4,1 0,4 Llacunatge 7,36 1.046 10,6 66,9 14,0 224,7 159,5 4,6 0,4 Pou 7,19 447 3,3 27,2 7,5 98,8 41,0 3,2 < 0,03 Entrada riera 7,28 486 5,3 37,3 9,8 133,5 35,9 2,1 < 0,03 Sortida riera 6,98 484 5,8 36,7 9,6 131,0 34,2 2,0 0,9 Metalls (Cu, Ni, Cd, Pb, Zn) Mètode: La tècnica utilitzada ha estat l’espectrometria d’emissió ICP-OES. Resultats: En les mostres analitzades no s’han detectat els metalls. Els límits de detecció del mètode emprat són els següents: Cu: 0,02 mg/l; Ni: 0,04 mg/l; Cd: 0,02 mg/l; Pb: 0,20 mg/l; Zn: 0,01 mg/l.

15

Co-productes de desinfecció Mètode S’ha fet l’anàlisi de les mostres segons el mètode EPA 551 (extracció líquid-líquid i cromatografia de gasos amb detector de captura d’electrons), aplicable a la determinació de co-productes de desinfecció i disolventes clorats. Els analits considerats són els següents: Bromochloroacetonitrile Trichloroacetonitrile Bromodichloromethane Tetrachloroethylene Bromoform 1,1,-Trichloroethane Carbon Tetrachloride Trichloroethylene Chloral Hydrate 1,1,-Trichloro-2-propanone Chloroform 1,1-Dichloro-2-propanone Chloropicrin Dibromoacetonitrile Dibromochloromethane 1,2-Dibromo-3-chloropropane DBCP 1,2-Dibromoethane EDB Dichloroacetonitrile Resultats Tots els compostos es troben per sota del límit de detecció en les mostres analitzades. Els límits de detecció del mètode pels diferents compostos estàn en el rang 0,02- 0,15 µg/l. Compostos orgànics Mètode S’ha aplicat el mètode EPA 525 (extracció en fase sòlida i cromatografia de gasos i detecció amb espectrometría de masses). Es considera un ampli rang de compostos orgànics: Acenaphtylene Heptachlor Alachlor Heptachlor Epoxide Aldrin 2,2’,3,3’,4,4’,6-Heptachlorobiphenyl Anthracene Hexachlorobenzene Atrazine 2,2’,4,4’,5,6’-Hexachlorobiphenyl Benz[a]anthracene Hexachlorocyclopentadiene Benzo[b]fluoranthene Indeno[1,2,3,c,d]pyrene Benzo[k]fluoranthene Lindane Benzo[a]pyrene 2,2’,3,3’,4,5’,6,6’-Octachlorobiphenyl Benzo[g,h,i]perylene 2,2’3’,4,6-Pentachlorobiphenyl Butylbenzyl Phthalate Pentachlorophenol Alpha-chlordane Phenanthrene Gamma-chlordane Pyrene Trans Nonachlor Simazine 2-Chlorobiphenyl 2,2’,4,4’-Tetrachlorobiphenyl Crysene Toxaphene Dibenz[a,h) anthracene 2,4,5-Trichlorobiphenyl Di-n-butyl Phthalate Fluorene 2,3-Dichlorobiphenyl DiethylPhthalate Di (2-ethylheyl)phatalate Dimethyl Phthalate Endrin

16

Resultats Dels compostos anteriors només s’han identificat els plastificants Di-n-octyl Phthalate i Di-n-butyl Phthalate en les mostres correspondents als efluents secundari i terciari i al llacunatge. Cafeïna Mètode: El mètode emprat es basa en l’extracció i preconcentració de l’analit en una fase sòlida C18 i determinació mitjançant HPLC amb detecció a λ= 254 nm. Resultats: S’ha detectat cafeïna a un nivell quantificable en dues de les mostres analitzades: efluent secundari EDAR : 0,15 µg/l; efluent terciari EDAR: 0,07 µg/l Límit de detecció del mètode: 0,02 µg/l 4.2.2 Campanya del 18 de desembre de 2003 Concretament, es van analitzar 5 mostres d’aigua agafades el 18/12/03 als punts següents: efluent secundari EDAR, efluent terciari EDAR, pou infiltració, entrada riera i sortida riera. Els paràmetres determinats es van dividir en 5 blocs: 1. Paràmetres generals (pH, conductivitat, TOC) més Na, K i B. 2. Metalls (Cu, Ni, Cd, Pb, Zn). 3. Co-productes de desinfecció. 4. Orgànics. 5. Cafeïna Paràmetres generals (pH, conductivitat, duresa, TOC) més Na, K i B Mètodes: TOC: segons norma UNE-EN 1484; Ca, Mg, B, Na : espectrometria d’emissió ICP-OES; K: espectroscòpia d’emissió en flama. Resultats Taula Q-2. Resultats analítics obtinguts per l’Àrea de Química Analítica del Departament de Química de la Universitat de Girona en el seguiment a diverses aigües de la relacionades amb la reutilització de l’aigua en el Parc de Sa Riera. Mostres preses el 18 de desembre de 2003.

Mostra pH Cond. µS/cm

TOC mg/l

Ca mg/l

Mg mg/l

Na mg/l

K mg/l

B mg/l

Secundari 7,47 798 7,9 68,0 16,3 118,2 19,3 0,5 Terciari 7,95 863 7,9 66,3 14,9 115,7 16,5 0,4 Pou 6,90 377 4,4 34,1 9,4 42,1 1,9 0,1 Entrada riera 7,56 279 5,7 26,0 7,5 26,1 2,7 < 0,03 Sortida riera 7,50 269 6,1 26,2 7,6 27,1 0,2 0,03 Metalls (Cu, Ni, Cd, Pb, Zn) Mètode: La tècnica utilitzada va ser l’espectrometria d’emissió ICP-OES.

17

Resultats: En les mostres analitzades no s’han detectat els metalls. Els límits de detecció del mètode emprat són els següents: Cu: 0,02 mg/l; Ni: 0,04 mg/l; Cd: 0,02 mg/l; Pb: 0,20 mg/l; Zn: 0,01 mg/l. Co-productes de desinfecció Mètode Es va fer l’anàlisi de les mostres segons el mètode EPA 551 (extracció líquid-líquid i cromatografia de gasos amb detector de captura d’electrons), aplicable a la determinació de coproductes de desinfecció i dissolvents clorats. Els analits considerats van ser els següents: Bromochloroacetonitrile Trichloroacetonitrile Bromodichloromethane Tetrachloroethylene Bromoform 1,1,-Trichloroethane Carbon Tetrachloride Trichloroethylene Chloral Hydrate 1,1,-Trichloro-2-propanone Chloroform 1,1-Dichloro-2-propanone Chloropicrin Dibromoacetonitrile Dibromochloromethane 1,2-Dibromo-3-chloropropane DBCP 1,2-Dibromoethane EDB Dichloroacetonitrile Resultats Tots els compostos es trobaven per sota del límit de detecció en les mostres analitzades. Els límits de detecció del mètode pels diferents compostos estan en el rang 0,02- 0,15 µg/l. Compostos orgànics Mètode Es va aplicar el mètode EPA 525 d’extracció en fase sòlida i cromatografia de gasos i detecció amb espectrometria de masses. Es va considerar un rang ampli de compostos orgànics: Acenaphtylene Heptachlor Alachlor Heptachlor Epoxide Aldrin 2,2’,3,3’,4,4’,6-Heptachlorobiphenyl Anthracene Hexachlorobenzene Atrazine 2,2’,4,4’,5,6’-Hexachlorobiphenyl Benz[a]anthracene Hexachlorocyclopentadiene Benzo[b]fluoranthene Indeno[1,2,3,c,d]pyrene Benzo[k]fluoranthene Lindane Benzo[a]pyrene 2,2’,3,3’,4,5’,6,6’-Octachlorobiphenyl Benzo[g,h,i]perylene 2,2’3’,4,6-Pentachlorobiphenyl Butylbenzyl Phthalate Pentachlorophenol Alpha-chlordane Phenanthrene Gamma-chlordane Pyrene Trans Nonachlor Simazine 2-Chlorobiphenyl 2,2’,4,4’-Tetrachlorobiphenyl Crysene Toxaphene Dibenz[a,h) anthracene 2,4,5-Trichlorobiphenyl

18

Di-n-butyl Phthalate Fluorene 2,3-Dichlorobiphenyl Di (2-ethylheyl)phatalate DiethylPhthalate Dimethyl Phthalate Endrin Resultats Dels compostos anteriors només es van identificar els plastificants Di-n-octyl Phthalate i Di-n-butyl Phthalate a les mostres corresponents als efluents secundari i terciari. Cafeïna Mètode: El mètode emprat es basa en l’extracció i preconcentració de l’analit en una fase sòlida C18 i determinació mitjançant HPLC amb detecció a λ= 254 nm. Resultats: Es va detectar cafeïna a un nivell quantificable a dues de les mostres analitzades (límit de detecció del mètode: 0,02 µg/l): efluent ecundari EDAR : 133 µg/l; efluent terciari EDAR: 170 µg/l. 5. MICROBIOLOGIA AVANÇADA 5.1. Introducció El seguiment de la microbiologia avançada va ser dissenyat per tal de determinar la capacitat d’inactivació de diferents patògens per part del tractament de regeneració, així com de detectar la seva possible presència en altres punts de mostreig de la zona. En aquesta part de l’estudi, realitzada per membres del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB, es determinen tant les concentracions de microorganismes indicadors com les de microorganismes patògens. Concretament, es volia avaluar l’efecte de la inactivació del tractament terciari en relació a tres grups de bacteris (coliformes fecals, enterococs i espores de clostridis sulfit-reductors, ordenats segons resistència creixent), tres grups de bacteriofags (colifags somàtics, fags F-RNA i fags de Bacteroides fragilis) i enterovirus. 5.2 Material i mètodes 5.2.1 Recollida de mostres La recollida de mostres va tenir una freqüència aproximadament trimestral durant el període 2003-2005. Depenent del paràmetre i el punt de mostreig, el nombre de mostres a partir del qual es van fer els càlculs estadístics va oscil·lar entre 7 i 11. Les mostres analitzades van ser les següents (Figura 11):

• Efluent secundari (aigua depurada) - SEC • Efluent terciari (aigua regenerada, mostra presa en el dipòsit) - DEP • Pou de reg del Parc de Sa Riera – POU. Aquest pou es recarrega amb aigua

regenerada que es deixa infiltrar per percolació en el sòl i que es recupera per a la seva utilització en l’alimentació de la bassa del Parc de Sa Riera.

• Riera de Tossa, abans del Parc (aprox. 100 metres aigua amunt) - RIU1. Aquest punt correspon a un indret on la qualitat de l’aigua no es veu especialment

19

alterada per l’activitat humana i on tan sols és possible la circulació de cabals naturals o bé la seva absència causada pel procés d’estiatge.

• Riera de Tossa, després del Parc (aprox. 500 metres aigua avall) - RIU2. Aquest punt correspon a un indret on hauria de ser possible detectar els efectes de l’aportació d’aigua regenerada al Parc. En aquest punt, hi podem trobar tant els cabals naturals de la riera, en proporcions variables al llarg de l’any, com els cabals que corresponen a l’efluent terciari de l’EDAR infiltrat a través de la bassa del Parc.

Figura 11. Esquema de les instal·lacions de tractament d’aigua i dels punts de mostreig de microbiologia avançada a Tossa de Mar els anys 2003-2005.

5.2.2 Determinació i recompte de microorganismes Els microorganismes analitzats van ser els següents:

• Bacteris indicadors de contaminació fecal o Coliformes fecals o Enterococs fecals o Espores de clostridis reductors de sulfit

• Virus

o Bacteriòfags indicadors � Colifags somàtics � Bacteriòfags F-RNA � Bacteriòfags de Bacteroides fragilis RYC2056 � Bacteriòfags de Bacteroides thetaiaomicron GA17

o Patògens � Enterovirus

DEP

POU

RIU2

RIU1

20

5.2.3 Tècniques de concentració i enumeració Bacteris

• Coliformes fecals: Enumeració de coliformes fecals mitjançant la filtració per

membrana i sembra en el medi selectiu mFC agar. • Enterococs: Enumeració d’enterococs fecals mitjançant la filtració per membrana i

sembra en el medi selectiu mEnterococcus agar. • Espores de clostridis reductors de sulfit: enumeració mitjançant la sembra en massa

en el medi selectiu SPS Bacteriòfags

• Colifags somàtics: Concentració per filtració segons Méndez et al. 2004 i enumeració

mitjançant ISO 10705-2 (Anònim, 2000). • Fags F-RNA: Concentració per filtració segons Méndez et al. 2004 i enumeració

mitjançant ISO 10705-1 (Anònim, 1995). • Fags de Bacteroides fragilis RYC: Concentració per filtració segons Méndez et al.

2004 i enumeració mitjançant ISO 10705-4 (Anònim, 2001). • Bacteriòfags de Bacteroides tethaiaomicron GA17 (nova soca en estudi al DM, Payán

et al. 2005): Concentració per filtració segons Méndez et al. 2004 i enumeració mitjançant ISO 10705-4 (Anònim, 2001).

Enterovirus • Per a la quantificació d’enterovirus en les mostres dels efluents secundaris:

− Descontaminació de les mostres mitjançant filtres tipus GP 0,22 µm (Mocé-Llivina, 2003).

− Quantificació dels enterovirus presents als concentrats sobre la línia cel.lular BGM. Mètode de titulació de la doble capa (Mocé-Llivina, 2004).

• Per a la quantificació d’enterovirus en les mostres dels efluents terciaris

− Concentració dels enterovirus presents a les mostres en filtres electropositius Zeta Plus i elució dels enterovirus adsorbits al filtre seguint el protocol descrit per l’ EPA (US EPA, 1996).

− Aplicació del mètode de concentració secundària de la floculació orgànica (Katzenelson, 1976).

− Descontaminació dels concentrats obtinguts en el procés de concentració secundària mitjançant filtres tipus GP 0,22 µm (Mocé-Llivina, 2003).

− Quantificació dels enterovirus presents als concentrats sobre la línia cel.lular BGM. Mètode de titulació de la doble capa (Mocé-Llivina, 2004).

5.2.4 Nomenclatura Amb la finalitat de facilitar la representació gràfica dels resultats i la seva comprensió a cada paràmetre estudiat se li ha assignat un acrònim, cosa que també s'ha fet amb els diferents tipus d'aigües, ja fossin mostres preses a l’EDAR o a la riera. Acrònims emprats:

• CF: coliformes fecals, ufc/100 mL • EF: enterococs fecals, ufc/100 mL • SRC: espores de clostridis reductors de sulfit, ufc/100 mL

21

• SOM: colifags somàtics, ufp/100 mL • FRNA: bacteriòfags FRNA específics, ufp/100 mL • RYC: fags que infecten a la soca RYC2056 de Bacteroides fragilis, ufp/100 mL

• GA17: fags que infecten a la soca GA17 de Bacteroides tethaiaomicron, ufp/100 mL

• ENT: enterovirus, ufp/litre • SEC: efluent secundari • DEP: efluent terciari, dipòsit • POU: punt del pou de reg del Parc de Sa Riera • RIU1: punt de la riera abans del Parc • RIU2: punt de la riera després del Parc

Exemples:

• SECFRNA: Concentració de bacteriòfags FRNA específics, expressats en ufp/100 mL, en l’efluent secundari de l’EDAR de Tossa de Mar.

• RIU1FRNA: Concentració de bacteriòfags FRNA específics, ufp/100 mL, en el punt de la riera abans del Parc.

5.3 Resultats En aquest treball, els resultats que estan per sota del límit de detecció s'han considerat que eren zeros, o de no aïllament, de manera que de cara a la seva representació gràfica o estadística s’ha sumat el valor 1 a tots els valors, zeros inclosos, i després s'ha calculat el seu valor logarítmic. Així, tots els càlculs s'han realitzat amb el valor logarítmic de (n+1). Tots els resultats microbiològics d’aquesta memòria s’expressen en unitats logarítmiques. A l’Annex 1 es recull el conjunt de resultats obtinguts en aquest estudi. 5.3.1 Resultats de la campanya de mostreig (2003-2005) En la Taula M-1 es recull l’estadística descriptiva en unitats logarítmiques dels paràmetres estudiats i dels diferents tipus d’aigües analitzades durant les campanyes de mostreig del període 2003-2005.

22

Taula M-1. Estadística descriptiva dels resultats obtinguts per als diferents paràmetres i tipus d’aigua en les campanyes trimestrals de seguiment realitzades entre els anys 2003 i 2005 (valors mínim, màxim, desviació típica i mitjana, en unitats logarítmiques).

Punt de mostreig i parámetre

Número de

mostres

Mínim

Màxim

Mitjana

Desviació

típica

SECCF 11 4,42 6,49 5,51 0,61 SECEF 11 3,48 5,18 4,36 0,50 SECSRC 11 3,20 4,54 3,79 0,41 SECSOM 11 3,51 5,17 4,50 0,52 SECFRNA 11 2,52 5,20 3,67 0,78 SECRYC 11 0,36 2,74 1,91 0,74 SECGA17 11 0,00 3,30 ≤ 2,19 0,94 SECENTV 11 0,00 2,30 ≤ 1,19 1,08

DEPCF 11 0,00 1,79 ≤ 0,45 0,65 DEPEF 11 0,00 1,32 ≤ 0,21 0,48 DEPSRC 11 0,00 1,38 ≤ 0,39 0,61 DEPSOM 11 0,00 3,48 ≤ 1,72 1,37 DEPFRNA 11 0,00 3,04 ≤ 1,38 1,20 DEPRYC 11 0,00 1,40 ≤ 0,20 0,46 DEPGA17 11 0,00 0,95 ≤ 0,11 0,29 DEPENTV 10 0,00 0,00 ≤ 0,000 0,00

POUCF 10 1,04 2,77 1,82 0,54 POUEF 10 0,00 1,98 ≤ 0,85 0,91 POUSRC 10 0,00 2,28 ≤ 1,21 0,79 POUSOM 10 0,00 1,32 ≤ 0,63 0,50 POUFRNA 10 0,00 0,66 ≤ 0,22 0,30 POURYC 10 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00 POUGA17 10 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00 POUENTV 8 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00

RIU1CF 8 1,04 3,90 2,31 0,87 RIU1EF 8 0,00 2,85 ≤ 1,72 0,94 RIU1SRC 8 0,00 1,96 ≤ 1,03 0,72 RIU1SOM 8 0,00 3,48 ≤ 1,47 1,23 RIU1FRNA 8 0,00 3,88 ≤ 1,03 1,54 RIU1RYC 8 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00 RIU1GA17 8 0,00 1,90 ≤ 0,24 0,67 RIU1ENTV 7 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00

RIU2CF 11 0,00 4,26 ≤ 2,48 1,11 RIU2EF 11 0,00 3,08 ≤ 2,06 0,85 RIU2SRC 11 0,00 2,46 ≤ 1,41 0,64 RIU2SOM 11 0,15 2,85 1,28 0,92 RIU2FRNA 11 0,00 3,18 ≤ 0,78 1,01 RIU2RYC 11 0,00 0,15 ≤ 0,01 0,04 RIU2GA17 10 0,00 1,60 ≤ 0,17 0,50 RIU2ENTV 10 0,00 0,00 ≤ 0,00 0,00

5.3.1.1 Efluent secundari, tractament de regeneració i aigua regenerada A la Taula M-2 es presenten les concentracions dels diferents microorganismes indicadors a l’efluent secundari i en l’aigua regenerada, així com les inactivacions mitjanes assolides pel

23

tractament terciari de l’EDAR de Tossa de Mar. La Figura 12 mostra els valors mitjans i els intervals de confiança de les concentracions dels diferents microorganismes analitzats tant en l’efluent secundari com en l’aigua regenerada, mentre que a les Figures 13a i 13b es mostren les concentracions mitjanes de cadascun d’ells a l’efluent secundari i a l’aigua regenerada, respectivament.

Taula M-2. Resum de les concentracions mitjanes, en unitats logarítmiques, dels diferents microorganismes a l’efluent secundari i a l’aigua regenerada, i inactivacions mitjanes de cadascun d’ells assolides durant el període d’estudi.

Mitjanes 2003-2005

Microorganismes Efluent secundari

Aigua regenerada Inactivació

Bacteris

Coliformes fecals, ulog/100 mL 5,51 ≤ 0,45 ≥ 5,06

Estreptococs fecals, ulog/100 mL 4,36 ≤ 0,21 ≥ 4,15

Clostridis sulfit-reductors, ulog/100 mL 3,79 ≤ 0,39 ≥ 3,40

Virus

Bacteriòfags somàtics, ulog/100 mL 4,50 ≤ 1,72 ≥ 2,78

Bacteriòfags F-RNA, ulog/100 mL 3,67 ≤ 1,38 ≥ 2,29

Bacteriòfags RYC de B. fragilis , ulog/100 mL 1,91 ≤ 0,20 ≥ 1,71

Bacteriòfags GA17 de B. fragilis, ulog/100 mL ≤ 2,19 ≤ 0,11 ≥ 2,08

Enterovirus, ulog/L ≤ 1,12 ≤ 0,00 ≥ 1,12

L’efluent secundari produït per l’EDAR de Tossa de Mar té la qualitat microbiològica que correspon a aquesta mena d’instal·lacions, tant a escala bacteriana com vírica. Així, en termes mitjans i pel que fa a bacteris, la concentració de coliformes fecals en 100 mL és de 5,51 ufc unitats logarítmiques (ulog), la dels estreptococs fecals és de 4,36 ulog/100 mL i la de les espores de clostridis sulfit-reductors és de 3,78 ulog/100 mL. Quant als bacteriòfags (indicadors), les concentracions mitjanes són de 4,50 ulog/100 mL en el cas dels colifags somàtics, de 3,67 ulog/100 mL en el dels bacteriòfags F-RNA, de 1,91 ulog/100 mL per als RYC, i inferior o igual a 2,19 ulog/100 mL en el cas dels GA17, mentre per als enterovirus (patògens) aquests valors mitjans es situen per sota d’1,12 ulog/litre. Pel que fa a l’aigua regenerada, s’observa una reducció molt important en les concentracions dels microorganismes indicadors de contaminació fecal, especialment en els indicadors bacterians. Així, les inactivacions mitjanes són de més de 5,06 ulog per als coliformes fecals, de més de 4,15 ulog per als estreptococs fecals i de més de 3,40 ulog per a les espores de clostridis sulfit-reductors. Les inactivacions mitjanes de bacteriòfags oscil·len entre les més de 1,71 ulog per als RYC i les més de 2,78 ulog per als colifags somàtics, mentre la dels enterovirus supera les 1,12 ulog.

24

10111111111111111111111111111111N =

DEPENTV

SECENTV

DEPGA17

SECGA17

DEPRYC

SECRYC

DEPFRNA

SECFRNA

DEPSOM

SECSOM

DEPSRC

SECSRC

DEPEF

SECEF

DEPCF

SECCF

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Figura 12. Valors mitjans i intervals de confiança, en ufc/100 mL i ufp/100 mL per a bacteris i bacteriòfags, respectivament, i d’ufp/litre per a enterovirus, a l’efluent secundari (SEC) i a l’aigua regenerada (DEP) de l’EDAR de Tossa de Mar durant el període de seguiment comprès entre els anys 2003 i 2005.

SECENTV

SECGA17

SECRYC

SECFRNA

SECSOM

SECSRC

SECEF

SECCF

Med

ia

6

5

4

3

2

1

0

DEPENTV

DEPGA17

DEPRYC

DEPFRNA

DEPSOM

DEPSRC

DEPEF

DEPCF

Med

ia

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0

Figures 13a i 13b. Resum dels valors mitjans, en ufc/100 mL i ufp/100 mL per a bacteris i bacteriòfags, respectivament, i d’ufp/litre per a enterovirus, a l’efluent secundari (SEC, esquerra) i a l’aigua regenerada (DEP, dreta) de l’EDAR de Tossa de Mar durant el període de seguiment comprès entre els anys 2003 i 2005.

25

Aquestes inactivacions microbianes permeten produir una aigua regenerada en la qual les concentracions de microorganismes d’origen fecal són molt baixes. Així, cal destacar l’absència d’enterovirus per litre en totes les mostres recollides d’aigua regenerada (un total de 10) així com les baixes concentracions mitjanes de coliformes fecals, d’estreptococs fecals i d’espores de clostridis sulfit-reductors, amb valors de tots ells per sota de les 0,5 ulog/100 mL. Pel que fa als bacteriòfags, les concentracions mitjanes de colifags somàtics i de bacteriòfags F-RNA han quedat per sota de les 2 ulog/100 mL, mentre que les dels dos tipus de bacteriòfags de Bacteroides fragilis (RYC i GA17) han estat per sota de les 0,2 ulog/100 mL. En resum, les concentracions baixes de microorganismes indicadors i l’absència d’enterovirus per litre en totes les mostres analitzades en condicions d’explotació rutinària del tractament de regeneració de l’EDAR de Tossa de Mar indiquen un factor important de protecció de la salut pública, la qual cosa hauria de permetre el desenvolupament progressiu de la reutilització de l’aigua regenerada en aquest municipi. 5.3.1.2 Infiltració i recuperació de l’aigua regenerada al pou del Parc de Sa Riera La infiltració de l’aigua regenerada al terreny i la seva recuperació posterior a través del pou del Parc de Sa Riera per a l’alimentació de la bassa del parc produeix un efecte divers depenent del tipus de microorganisme considerat. Mentre en el cas dels bacteris indicadors s’observa un increment en les concentracions tant de coliformes fecals, com d’estreptococs fecals i d’espores de clostridis sulfit-reductors, les concentracions de tots els bacteriòfags analitzats disminueixen de manera notable i els enterovirus es mantenen en el nivell d’absència en un litre a totes les mostres analitzades (Taula M-3).

Taula M-3. Resum de les concentracions mitjanes, en unitats logarítmiques, dels diferents microorganismes a l’aigua regenerada i a l’aigua del pou del Parc de Sa Riera durant el període d’estudi.

Paràmetre Aigua regenerada de Tossa de Mar

Pou del Parc de Sa Riera

Coliformes fecals, ulog/100 mL ≤ 0,45 ≤ 1,82 Estreptococs fecals, ulog/100 mL ≤ 0,21 ≤ 0,85 Clostridis sulfit-reductors, ulog/100 mL ≤ 0,39 ≤ 1,21 Bacteriòfags somàtics, ulog/100 mL ≤ 1,72 ≤ 0,63 Bacteriòfags F-RNA, ulog/100 mL ≤ 1,38 ≤ 0,22 Bacteriòfags RYC de B. fragilis , ulog/100 mL ≤ 0,18 ≤ 0,00 Bacteriòfags GA17 de B. fragilis, ulog/100 mL ≤ 0,11 ≤ 0,00 Enterovirus, ulog/litre ≤ 0,00 ≤ 0,00

L’increment en les concentracions dels bacteris indicadors de contaminació fecal varia entre les + 0,64 ulog dels estreptococs fecals i les + 1,37 ulog dels coliformes fecals, encara que la concentració final d’aquests microorganismes queda clarament per sota de les 2 ulog/100 mL tant en el cas dels coliformes fecals i de les espores de clostridis sulfit-reductors i per sota d’1 ulog/100 mL en el cas dels estreptococs fecals. Pel que fa als bacteriòfags, la màxima reducció d’observa en els bacteriòfags F-RNA, amb -1,16 ulog/100 mL, mentre que cal destacar l’absència en 100 mL dels dos tipus de bacteriòfags de Bacteroides fragilis i les baixes concentracions mitjanes dels colifags somàtics (≤ 0,63 ulog/100 mL) i dels bacteriòfags F-RNA (≤ 0,22 ulog/100 mL). A la Figura

26

14 es pot observar la comparació de les concentracions mitjanes dels diferents microorganismes analitzats a l’aigua del pou del Parc de Sa Riera recarregat amb aigua regenerada i utilitzat per a l’alimentació de la bassa del parc.

POUENTV

POUGA17

POURYC

POUFRNA

POUSOM

POUSRC

POUEF

POUCF

Med

ia

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0

Figura 14. Resum dels valors mitjans, en ufc/100 mL i ufp/100 mL per a bacteris i bacteriòfags, respectivament, i d’ufp/litre per a enterovirus, a l’aigua del pou del Parc de Sa Riera utilitzat per a l’alimentació de la bassa del parc durant el període de seguiment comprès entre els anys 2003 i 2005.

Taula M-4. Resum de les concentracions mitjanes, en unitats logarítmiques, dels diferents microorganismes a la riera de Tossa aigua amunt (RIU1) i aigua avall (RIU2) del Parc de Sa Riera assolides durant el període d’estudi.

Mitjanes 2003-2005

Microorganismes Riera de Tossa RIU1

Riera de Tossa RIU2

Diferència

Bacteris

Coliformes fecals, ulog/100 mL 2,31 ≤ 2,48 ≤ 0,17

Estreptococs fecals, ulog/100 mL ≤ 1,72 ≤ 2,06 ≤ 0,34

Clostridis sulfit-reductors, ulog/100 mL ≤ 1,03 ≤ 1,41 ≤ 0,38

Virus

Bacteriòfags somàtics, ulog/100 mL ≤ 1,47 1,28 ≤ - 0,19

Bacteriòfags F-RNA, ulog/100 mL ≤ 1,03 ≤ 0,78 ≤ - 0,25

Bacteriòfags RYC de B. fragilis , ulog/100 mL ≤ 0,00 ≤ 0,01 ≤ 0,01

Bacteriòfags GA17 de B. fragilis, ulog/100 mL ≤ 0,24 ≤ 0,17 ≤ - 0,07

Enterovirus, ulog/L ≤ 0,00 ≤ 0,00 0,00

27

5.3.1.3 Riera de Tossa

El seguiment de la qualitat microbiològica de la riera de Tossa es va fer entre un punt situat aigües amunt del Parc de Sa Riera (RIU1) i un punt situat aigua avall (RIU2), en el qual s’ha constatat que existeix una aportació petita però constant de cabals originalment d’aigua regenerada que hi arriben des de la bassa del parc per percolació a través del sòl.

Els resultats obtinguts (Taula M-4 i Figura 15) mostren unes mínimes diferències entre ambdues menes d’aigües, sense significació estadística. En el cas dels bacteris indicadors s’observa un lleuger increment de les concentracions mitjanes entre els punts d’abans i després del Parc, d’entre +0,17 i +0,38 ulog/100 mL, mentre que en el cas dels bacteriòfags s’observa una lleugera disminució en tots ells entre aquests dos punts d’entre -0,07 i -0,25 ulog/100 mL, a excepció dels bacteriòfags RYC de Bacteroides fragilis que augmenten menys d’una centèssima d’unitat logarítmica per 100 mL. És important destacar, de nou, la total absència d’enterovirus en un litre en totes les mostres agafades en el període d’estudi, tant aigües amunt del Parc de Sa Riera com aigua avall del mateix.

107108118118118118118118N =

RIU2ENTV

RIU1ENTV

RIU2GA17

RIU1GA17

RIU2RYC

RIU1RYC

RIU2FRNA

RIU1FRNA

RIU2SOM

RIU1SOM

RIU2SRC

RIU1SRC

RIU2EF

RIU1EF

RIU2CF

RIU1CF

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Figura 15. Valors mitjans i intervals de confiança, en ufc/100 mL i ufp/100 mL per a bacteris i bacteriòfags, respectivament, i d’ufp/litre per a enterovirus, en la riera de Tossa, aigua amunt (RIU1) i aigua avall (RIU2) del Parc de Sa Riera durant el període de seguiment comprès entre els anys 2003 i 2005.

5.3.1.4 Seqüència de l’evolució de la qualitat de l’aigua en l’espai i el temps

En base als resultats presentats en aquesta memòria i per a cadascun dels paràmetres es pot construir una seqüència en l’espai i en el temps de l’evolució de la qualitat microbiològica de l’aigua, des de l’efluent secundari fins al seu aflorament a la riera de Tossa, passant pel tractament de regeneració i per la infiltració i posterior recuperació a través del pou del Parc de Sa Riera. La representació gràfica d’aquesta evolució es pot observar a les Figures 16a-

28

16c, on es mostren les dades referents als bacteris indicadors, i a les Figures 17a-1e, on es presenten les dades relatives als virus.

Tal com s’ha esmentat abans, les concentracions de bacteris indicadors de contaminació fecal tenen el seu mínim en l’aigua regenerada, per després presentar un lleuger increment quan aquesta és retornada al medi, igualant-se amb les concentracions ambientals existents en la riera de Tossa aigües amunt del Parc de Sa Riera.

En canvi, pel que respecta als bacteriòfags, l’aigua de millor qualitat és la del pou del Parc de Sa Riera, seguida per la de la riera aigües avall del Parc, i amb una relativa similitud en les concentracions entre les concentracions de l’aigua regenerada i les de la riera aigües amunt del Parc.

Finalment, cal destacar l’absència d’enterovirus detectables per litre a totes les mostres analitzades, tant a l’aigua regenerada, com a l’aigua del pou del Parc i com a l’aigua de la riera, amunt i avall del Parc.

118101111N =

RIU2CFRIU1CFPOUCFDEPCFSECCF

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1118101111N =

RIU2EFRIU1EFPOUEFDEPEFSECEF

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1 118101111N =

RIU2SRC

RIU1SRC

POUSRC

DEPSRC

SECSRC

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Figures 16a, 16b i 16c. Evolució en l’espai i el temps de les concentracions de coliformes fecals (esquerra), estreptococs fecals (centre) i espores de clostridis sulfit-reductors (dreta) als diferents punts de mostreig del present estudi.

118101111N =

RIU2SOM

RIU1SOM

POUSOM

DEPSOM

SECSOM

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1118101111N =

RIU2FRNA

RIU1FRNA

POUFRNA

DEPFRNA

SECFRNA

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Figures 17a i 17b. Evolució en l’espai i el temps de les concentracions de colifags somàtics (esquerra) i bacteriòfags F-RNA (dreta) als diferents punts de mostreig del present estudi.

29

118101111N =

RIU2RYC

RIU1RYC

POURYC

DEPRYC

SECRYC

95%

IC

7,0

6,0

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0

-1,0108101111N =

RIU2GA17

RIU1GA17

POUGA17

DEPGA17

SECGA17

95%

IC

7

6

5

4

3

2

1

0

-110781011N =

RIU2ENTV

RIU1ENTV

POUENTV

DEPENTV

SECENTV

95%

IC

7,0

6,0

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0

-1,0

Figures 17c, 17d i 17e. Evolució en l’espai i el temps de les concentracions de bacteriòfags de Bacterodies fragilis RYC (esquerra), GA17 (centre) i enterovirus (dreta) als diferents punts de mostreig del present estudi.

5.4 Conclusions De les dades presentades en aquesta part de la memòria es poden extreure les conclusions següents: 1. L’efluent secundari de l’EDAR de Tossa de Mar presenta les concentracions típiques

dels diferents microorganismes indicadors de contaminació fecal. 2. El tractament terciari de l’EDAR de Tossa de Mar és capaç de reduir la concentració de

coliformes fecals en més de 5,0 unitats logarítmiques i en menor mesura, entre 1,7 i 2,8 unitats logarítmiques les d’altres paràmetres més conservatius com els bacteriòfags. Pel que fa als enterovirus, no ha estat possible detectar cap unitat formadora de placa per litre en cap de les mostres analitzades.

3. L’aigua regenerada infiltrada i recuperada posteriorment pel pou del Parc de Sa Riera

presenta, respecte de la pròpia aigua regenerada, un increment en les concentracions dels bacteris indicadors de contaminació fecal i una disminució en les dels bacteriòfags. Igual que en el cas anterior, pel que fa als enterovirus, no ha estat possible detectar cap unitat formadora de placa per litre a cap de les mostres analitzades.

4. La qualitat microbiològica de l’aigua de la riera de Tossa no es veu afectada per la

recàrrega indirecta aportada per la bassa; no s’observen diferències estadísticament significatives entre la qualitat aigua amunt del Parc de Sa Riera i la qualitat aigua avall d’aquest.

30

6. ESTAT ECOLÒGIC DE LA RIERA DE TOSSA DE MAR 6.1. Introducció

Entre l’any 2003 i el 2008 el Consorci de la Costa Brava i l’Ajuntament de Tossa de Mar van impulsar un conjunt d’estudis complementaris per avaluar l’estat ecològic de la riera local i els efectes sobre aquest ecosistema de la infiltració d’aigua regenerada. El CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter, va subscriure el 5 de febrer del 2003 un conveni de col·laboració amb el Consorci de la Costa Brava per conèixer els esmentats aspectes, fent especial èmfasi en l’estat de les comunitats de macroinvertebrats de l’aigua i la vegetació de ribera.

A partir de l’any 2006, a banda de valorar l’estat ecològic de la riera abans i després de l’EDAR de Tossa, es va ampliar el nombre de punts a avaluar, arribant fins a la pròpia desembocadura de la riera, on només circula aigua uns mesos a l’any. Després d’uns anys d’estudis, s’ha comprovat que aquest increment en l’aportació d’aigua tractada a la riera, juntament amb les actuacions de rehabilitació del bosc de ribera promogudes per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tossa de Mar, ha contribuït a millorar de manera considerable l’estat ecològic de la riera de Tossa, tot i que caldria continuar en aquesta línia fins a assolir-hi una qualitat bona o molt bona al llarg tot l’any.

El 2008 es va continuar amb la línia d’actuació dels dos anys anteriors, encara que amb un únic mostreig, a la primavera, prou representatiu de l’estat ecològic de la riera. Apart dels punts habituals entorn de l’EDAR de Tossa de Mar, s’hi ha afegit dos punts de mostreig a proposta de l’Ajuntament. Aquests dos nous punts, el Torrent d’Aiguafina i la riera de can Semada, estan situats a la capçalera de la conca de la riera i es consideren punts de referència. El fet de millorar el coneixement de l’estat de referència pot donar eines per tal d’assolir una qualitat ecològica bona o molt bona al conjunt de la riera de Tossa i els seus afluents al llarg de tot l’any.

El seguiment de l’estat ecològic dels cursos fluvials que fa el CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del TerI, es basa en la metodologia dissenyada pel grup FEM (Freshwater Ecology and Management) del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, adaptada a partir del 2006 per l’Àrea de Planificació per la l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua. Així doncs, el mostreig realitzat a la riera de Tossa es fonamenta principalment en l’aplicació dels protocols d’avaluació de la qualitat biològica dels rius (BIORI, Agència Catalana de l’Aigua, 2006), i protocols d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius (HIDRI, Agència Catalana de l’Aigua, 2006).

Els punts estudiats de la riera de Tossa són (Figura 18):

To1: Riera de Tossa amunt de l'EDAR de Tossa (aigua avall del pont de la GI-681).

To2: Riera de Tossa avall de l'EDAR de Tossa (aigua amunt del pont del càmping Can Martí).

To3: Bassa del terciari de l'EDAR de Tossa, al Parc de Sa Riera.

To4: Riera de can Samada (aigua avall del càmping Tossa)

To5: riera de Tossa al pantà de Can Mundet

To6: Riera de Tossa a l’alçada de l’hotel Soms Park.

To7: Riera de Tossa entre el pont del Carrer de Ferran Agulló i el pont de la Tolerància.

To8: Riera de Tossa entre el pont de Disco Paradís i el gual de Sa Platja.

31

To9: Torrent d’Aiguafina, aigua amunt de la resclosa del mateix nom.

To10: Riera de Can Samada (aigua amunt del càmping de Tossa).

Figura 18. Localització dels punts de mostreig per a l’avaluació de l’estat ecològic de la riera de Tossa (Tossa de Mar, la Selva). En vermell s’hi indiquen els punts de mostreig situats a la riera i/o afluents, mentre que en blau es localitza la bassa del terciari de l’EDAR de Tossa. Base cartogràfica i llegenda: mapa topogràfic comarcal de Catalunya de la Selva 1:25000, Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

6.2. Material i mètodes

Es considera l’estat ecològic dels sistemes fluvials com un reflex de la qualitat biològica de manera integrada, determinada mitjançant l’observació i la recol·lecció d’elements fisicoquímics, biològics i hidromorfològics, proposant la utilització d’indicadors biològics combinats amb físics i químics a escala del curs fluvial –en aquest cas, la riera-, les seves riberes i la seva conca. A la figura 19 es mostren les pautes per a la determinació de l’estat ecològic seguint la Directiva Marc de l’Aigua (DOCE 22.12.2000).

L’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials feta pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter es basa en la metodologia compilada per l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, de l’Agència Catalana de l’Aigua (Munné i altres, 2006) i es fonamenta principalment en l’aplicació dels protocols d’avaluació de la qualitat biològica dels rius (BIORI, Agència Catalana de l’Aigua, 2006) i d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius (HIDRI, Agència Catalana de l’Aigua, 2006). El procediment bàsic de mostreig i anàlisi de les dades emprat es pot consultar a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua (http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/directiva/protocols.jsp), l’Àrea de Medi

32

Ambient de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/mediambient/quri.asp) i la xarxa Ecostrimed (http://www.ecostrimed.net).

Estimació del cabal i qualitat fisicoquímica

A cada localitat de mostreig, s’estima el cabal del riu d’acord amb el mètode velocitat-àrea, per mitjà d’un correntímetre FP101 de Global Water, fent les mesures de fondària i velocitat de l’aigua mitjançant un transecte transversal. Al camp, i de manera puntual, es determina la conductivitat elèctrica i el pH de l’aigua amb un conductímetre CON6 i un pehàcmetre de XS Instruments, respectivament. L’oxigen dissolt a l’aigua i la temperatura es mesuren amb un oxímetre-termòmetre Syland.

Paràmetres a mesurar (Treball de camp + laboratori)

Comparació amb les condicions de referència

Determinació del tipus fluvial

ELEMENTS BIOLOGICSFlora aquàtica, fauna invertebrada i peixos

Determimació del NIVELL DE QUALITAT per cada paràmetre

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Qualitat biològica

Qualitat hidromorfològica

Qualitat fisicoquímica

ESTAT ECOLÒGIC

Aplicació de mètriques (p.e. índexs biològics)

Figura 19. Pautes per a la determinació de l’estat ecològic segons el Protocol d’Avaluació de la qualitat de biològica dels rius de l’Agència Catalana de l’Aigua. Font: Adaptat d’Agència Catalana de l’Aigua (2006).

33

Qualitat hidromorfològica: vegetació de ribera

L’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR; Prat et al., 2000) qualifica l’ecosistema de ribera amb valors entre 0 i 100. A aquesta puntuació s’hi arriba considerant quatre característiques del sistema de ribera (cada una d’elles valorada en 25 punts): el grau de cobertura ripària, l’estructura de la cobertura, la qualitat de la ribera (diversitat d’espècies) i la naturalitat o alteració del canal fluvial. Per tal d’avaluar correctament la diversitat d’espècies es va fer un llistat dels arbres i arbusts de ribera presents a cada punt d’estudi.

Qualitat hidromorfològica: l’hàbitat fluvial

L’Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) (Pardo et al., 2002) és un índex d’avaluació de l’heterogeneïtat dels hàbitats fluvials presents en un tram de riu. És necessari saber si un riu és molt o poc divers, en quant als hàbitats, per garantir l’aplicabilitat dels índexs biològics emprats. Aquest índex té en compte diverses característiques de l’hàbitat fluvial que influeixen en la distribució dels organismes aquàtics com el grau d’inclusió del sediment, la freqüència de ràpids, la composició del substrat, els règims de velocitat – profunditat, el percentatge d’ombra sobre la llera, els elements d’heterogeneïtat i la cobertura de la vegetació aquàtica.

Figura 20: Mostra de macroinvertebrats aquàtics de la riera de Tossa de Mar. 3 de març de 2005.

Figura 21: Mostreig de macroinvertebrats aquàtics a la riera de Tossa de Mar (To1). Any 2005.

Qualitat biològica: macroinvertebrats aquàtics

A cada punt i data de mostreig, s’hi duu a terme un mostreig semiquantitatiu multihàbitat de macroinvertebrats en un tram de 50 metres de longitud amb un salabre triangular de 30 cm de costat i 250 µm de diàmetre de porus. Els macroinvertebrats es predeterminen al camp, després són conservats en alcohol al 70% i finalment es determinen definitivament al laboratori fins al nivell taxonòmic més elevat possible (sovint gènere). Les dades obtingudes s’utilitzen per calcular diversos índexs biològics aplicables a la regió d’estudi incloent-hi l’IBMWP (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988, Alba-Tercedor et al, 2002), el BMWPC (Benito i Puig, 1999), l’FBILL (Prat et al., 2002), l’EPT (nombre d’espècies pertanyents als ordres Ephemeroptera, Plecoptera i Trichoptera; Lenat, 1983; Barbour et al., 1999) i l’IASPT (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988, Alba-Tercedor et al., 2002).

34

Qualitat biològica: Peixos

Bona part dels estudis dels peixos de la riera de Tossa de Mar van consistiren el mostreig de la comunitat de peixos de la bassa del parc de Sa Riera (punt To3). Les pesques semiquantitatives, en aquest punt, es feien en 13 transsectes de 2 metres cadascun, equidistants d’un metre, efectuats des de la riba de la bassa per mitjà d’un salabre de 38 x 25 cm i un diàmetre de porus de 1 mm.

A banda d’aquests mostreigs, els anys 2004 i 2005 es va portar a terme un mostreig anual del poblament de peixos mitjançant pesca elèctrica, pel mètode de captures successives, a l’únic punt de la riera de Tossa (TO2) on quedava aigua permanentment a ple estiu i a un altre punt riera amunt (TO4). El mètode està fonamentat en els treballs de LOBÓN-CERVIÁ (1991): Dinámica de poblaciones de peces en ríos. Pesca eléctrica y métodos de estima de la abundancia, i en el document de treball de la Norma Europea prEN 14011:2002: Sampling fish with electricity

Addicionalment, es calcula l’índex de qualitat de l’aigua per a la vida piscícola (IP) a partir de diversos paràmetres fisicoquímics (oxigen dissolt, sòlids en suspensió i concentració de nitrits i d’amoni) a tots els punts on hi havia d’aigua durant el període de mostreig, tant a la bassa com a la riera.

Figura 22: Moment de realització de la pesca elèctrica a la riera de Tossa (To2) l’any 2004.

Figura 23: Pesatge dels peixos capturats a la riera: un anguila (Anguilla anguilla) capturada a la riera (To2) l’any 2004

6.3. Resultats 6.3.1. Cabal i qualitat fisicoquímica

El cabal és un dels factors més importants a tenir en compte quan s’estudien rius mediterranis, com és el cas de la riera de Tossa de Mar, perquè ens dóna una idea de les variacions del règim hidrològic i la seva variabilitat en el temps, que repercuteix en el funcionament de l’ecosistema fluvial. Aquestes fluctuacions naturals del cabal determinaran les comunitats biològiques presents a cada massa d’aigua (Gasith & Resh, 1999). El corrent és la força de major importància en els ecosistemes fluvials i adquireix una importància cabdal per a la vida aquàtica perquè modula molts factors essencials: l’oxigenació, la disponibilitat i distribució de recursos tròfics, la composició del substrat, etc.

El cabal d’un riu es defineix com el volum d’aigua que circula per una secció determinada per unitat de temps. Ens referim al cabal superficial del riu perquè molts cursos fluvials amb substrat porós –com les rieres de la Costa Brava- poden presentar una circulació d’aigua

35

subsuperficial molt important però bastant més complicada de mesurar. El cabal pot variar àmpliament al llarg de l’any i també al llarg del dia, principalment en funció de les precipitacions però també de l’evapotranspiració i de les extraccions que s’hi puguin fer.

Les rieres mediterrànies, com les de la Costa Brava, es veuen fortament afectades per les precipitacions i pateixen variacions estacionals significatives pel que fa al cabal i, de retruc, també a la qualitat de les aigües.

Taula EE-1a. Cabals i alguns paràmetres fisicoquímics als punts de mostreig de la riera de Tossa (Tossa de Mar, la Selva) des de l’any 2003 fins al 2008.

Data Estació Cabal (L/s)

T aigua (ºC) pH

C.E. (µs/cm)

OD (mg/L) OD (%)

25-02-03 TO1 299,1 10,2 7,50 211 10,2 90,4

TO2 655,1 9,8 7,57 219 10,7 94,8

15-05-03 TO1 11,4 18,6 7,99 416 8,9 97,9

TO2 32,0 14,9 7,13 438 8,2 81,3

TO3 - 18,7 7,84 1034 3,4 37,4

29-07-03 TO1 0,0 - - - - -

TO2 0,40 23,7 7,17 601 3,2 38,7

TO3 - 30,4 7,98 1252 3,4 45,0

31-10-03 TO1 289,6 14,8 6,92 152 9,1 90,3

TO2 293,0 14,8 6,47 312 8,5 84,3

TO3 - 14,4 7,05 765 3,7 36,7

10-03-04 TO1 126,9 10,0 6,93 615 10,5 92,9

TO2 132,2 8,9 7,45 634 10,5 90,5

TO3 - 11,5 9,10 686 8,5 76,6

14-05-04 TO1 780,1 16,6 6,69 209 7,9 80,6

TO2 1081,3 15,1 7,36 213 9,8 96,1

TO3 - 18,2 7,83 819 4,5 47,4

27-07-04 TO1 0,0 - - - - -

TO2 2,28 20,7 7,4 495 7,4 81,3

TO3 - 26,0 7,79 1000 1,8 22,0

25-11-04 TO1 4,0 12,5 6,40 580 8,4 92,3

TO2 43,4 6,8 7,60 574 13,0 142,9

TO3 - 12,1 6,63 911 5,7 62,6

03-03-05 TO1 26,7 8,4 8,35 421 8,1 68,1

TO2 32,4 7,5 8,19 483 10,8 89,6

TO3 - 9,3 9,91 894 11,5 99,1

23-05-05 TO1 10,5 20,1 8,86 1047 6,1 66,3

TO2 8,6 15,9 7,35 1110 5,7 57,0

TO3 - 21,1 8,84 2170 5,7 63,3

04-07-05 TO1 - - - - - -

TO2 1,46 20,0 7,29 607 3,9 42,4

TO3 - 26,6 8,34 1135 5,6 69,1

TO5 - 24,5 7,10 628 3,2 -

24-11-05 TO1 53,3 8,8 7,60 282 9,2 79,3

TO2 60,2 8,5 7,35 342 7,8 66,4

TO3 - 8,4 8,60 935 13,3 113,2

2003

2004

2005

36

Taula EE-1b. Cabals i alguns paràmetres fisicoquímics als punts de mostreig de la riera de Tossa (Tossa de Mar, la Selva) des de l’any 2003 fins al 2008 (continuació).

Data Estació Cabal (L/s)

T aigua (ºC) pH

C.E. (µs/cm)

OD (mg/L) OD (%)

11-04-06 TO1 11,4 14,6 8,17 431 10,0 97,1

TO2 23,2 14,3 8,01 491 12,3 118,3

TO3 - 19,6 7,56 850 3,7 39,8

TO6 14,5 12,3 8,10 498 10,3 95,4

07-06-06 TO1 0,0 19,7 7,33 632 2,7 29,3

TO2 2,9 16,8 7,42 390 6,0 61,9

TO3 - 21,4 7,96 1126 3,4 38,2

15-06-07 TO1 0,0 19,5 7,28 597 0,8 8,6

TO2 4,3 19,2 7,62 531 5,0 53,8

TO3 - 25,9 8,28 863 10,5 128,0

TO6 0,0 21,9 8,22 596 2,4 27,3

29-11-07 TO1 - - - - - -

TO2 0,0 19,4 7,03 712 3,4 36,6

TO3 - 10,7 8,20 1215 3,5 31,5

19-06-08 TO1 14,3 20,7 8,24 367 9,9 109,8

TO2 20,6 21,7 7,41 469 6,6 74,7

TO3 0,0 25,7 7,55 967 3,6 46,8

TO9 2,9 16,0 8,04 209 7,8 78,4

TO10 3,7 18,7 7,95 449 8,5 90,9

2006

2007

2008

Taula EE-2. Categories de qualitat fisicoquímica de l'aigua en cursos fluvials.

Temperatura (ºC) <30 >30

Sòlids en suspe. (mg SS/L) <25 >25

pH <5,0 5,0 – 6,5 6,6 – 7,5 7,6 – 9,0 >9,0

Oxigen dissolt (mg O2/L) <3,0 3,0 – 4,9 5,0 – 6,9 7,0 – 8,9 >8,9

Oxigen dissolt (% O2 de sat) <50 >50

DBO 6 (mg O2/L) <6 >6

Conductivit. elec. (µS/cm) <101 101 - 500 501 - 1000 1001 - 3000 >3000

Amoni (mg N-NH4+/L) <1,0 0,1 – 0,4 0,5 – 0,9 1,0 – 4,0 >4,0

Nitrits (mg N-NO2-/L) <0,01 0,01 – 0,10 >0,10

Nitrats (mg N-NO3-/L) <0,7 0,7 – 10,0 >10,0

Fosfats (mg P-PO4-/L) <0,03 0,03 – 0,09 0,10 - 0,29 0,30 – 0,49 >0,49

Clorurs (mg Cl-/L) <25 25 - 99 100 - 199 200 - 1000 >1000

Sulfats (mg SO42/L) <250 250 - 1000 >1000

Font: Prat i altres (1997) i Dir. 78/659/CEE, rel. a la qualitat de les aigües continentals per als peixos ciprínids.

Aigües molt netes, no alterades o alterades sensiblement

Aigües amb alguns efectes evidents de contaminació

Aigües contaminades

Aigües molt contaminades

Aigües fortament contaminades

37

La conductivitat elèctrica de l’aigua és un indicador de la concentració d’ions que conté l’aigua –sals i nutrients– i és proporcional a la salinitat. Aquesta concentració d’ions depèn de la composició del substrat per on flueix l’aigua i dels abocaments de residus d’origen antròpic. En un mateix ecosistema, la conductivitat elèctrica sovint és inversament proporcional al cabal, ja que l’aigua de pluja tendeix a diluir les concentracions d’ions a l’aigua, mentre que en condicions de sequera es concentren. Es considera que aigües amb valors de conductivitat per sobre de 1000 µS/cm no són aptes per al consum humà.

De manera semblant al cabal, la conductivitat elèctrica a la riera de Tossa també és molt variable al llarg de l’any i entre anys. El seu comportament general va força relacionat amb la quantitat d’aigua circulant més que no pas amb abocaments o la contaminació de l’aigua. Es pot observar com la conductivitat elèctrica és força baixa en moments en què el cabal de la riera és elevat. De manera contrària, augmenta substancialment quan la riera porta poca aigua a causa dels durs fenòmens d’estiatge a la que està sotmesa.

La concentració d’oxigen dissolt a l’aigua és un paràmetre primordial per a la vida aquàtica, que es troba relacionat principalment amb les condicions de temperatura, cabal i biomassa acumulada a l’ecosistema. Per una banda, les temperatures baixes permeten que l’aigua pugui contenir una concentració de molècules d’oxigen (O2) més elevada que amb temperatures elevades i, per tant, sigui més fàcil arribar a la saturació d’oxigen quan l’aigua és freda. De manera indirecta, les temperatures baixes també contribueixen a mantenir concentracions elevades d’oxigen dissolt a l’aigua a través del control del metabolisme dels organismes de l’ecosistema, menys actius en condicions de temperatures baixes. En segon lloc, els cabals elevats contribueixen a augmentar la turbulència i, per tant, faciliten l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera –eliminació d’anhídrid carbònic i incorporació d’oxigen–. Per exemple valors d’oxigen inferiors a 5 mg/L ja suposen la desaparició de moltes espècies, excepte les adaptades a viure en aigües que continguin poc oxigen.

En termes generals, la concentració d’oxigen dissolt de la riera de Tossa de Mar és força elevada, sobretot en els mostreigs d’hivern, primavera i tardor, quan les temperatures ambientals i de l’aigua solen ser més baixes. Aquest paràmetre registra els valors més baixos durant els mostreigs d’estiu, a causa sobretot de la manca de cabals, l’estancament de l’aigua de la riera i una certa eutrofització.

Tot i així, a la bassa del parc de Sa Riera (To3) generalment s’hi denoten concentracions d’oxigen dissolt baixes. Aquests valors vénen donats principalment per l’estancament de la

Figura 24. Mesura del cabal en un punt de la riera de Tossa (To2)

Figura 25. Sondes portàtils per a la presa de mesures fisicoquímiques de la riera de Tossa “in situ”.

38

bassa, que fa que organismes heterotròfics presents consumeixin ràpidament l’oxigen dissolt.

El valor de pH descriu l’activitat dels ions d’hidrogen (H+) en una solució aquosa, que oscil·la entre 0 (més àcid) i 14 (més bàsic) i té un valor neutre de 7. Valors de pH extrems –per sota de 5 o bé per sobre de 9– resulten perjudicials per a la biota i poden fer minvar considerablement la qualitat biològica de l’ecosistema. La interdependència entre el sistema de tampó bicarbonat (CO2 – HCO2

- – CO32-) i el pH fa que el valor de pH de l’aigua depengui

en gran mesura dels processos metabòlics que s’esdevenen a l’aigua (respiració i fotosíntesi) i de la naturalesa del substrat (calcari o silici). Així doncs, la producció algal en ecosistemes aquàtics provoca valors de pH més aviat elevats i la degradació de matèria orgànica fa baixar el pH, ja sigui d’origen natural (fullaraca) o bé antròpic (aigües residuals urbanes, per exemple). Per contra, si el substrat del riu o riera és ric en carbonats, aquestes sals actuen de tampó i els valors de pH, en general, es mantenen més aviat elevats i menys variables.

Els valors de pH de la riera de Tossa es troben dins dels rangs habituals d’aquests ambients mediterranis. Aquests valors oscil·len lleugerament i poden arribar a ser perjudicials en alguns moments, sobretot durant la primavera i l’estiu. La causa principal d’aquestes variacions podria ser el procés de degradació de la matèria orgànica (que el faria disminuir) i l’augment de la irradiació solar, la temperatura i una manca de cabal circulant (que el faria augmentar).

Cal destacar els valors preocupants obtinguts a la bassa del parc de Sa Riera (To3). El pH en aquest punt arriba a assolir valors superiors a 9 (aigües fortament contaminades) els anys 2004 i 2005 durant el mostreig d’hivern.

6.3.2. Qualitat hidromorfològica Hàbitat fluvial L’índex d’hàbitat fluvial (IHF) és important per conèixer la potencialitat de determinats trams de riu per al manteniment d’una determinada diversitat biològica. Aquest paràmetre va ser desenvolupat per avaluar l’aplicabilitat dels índexs biològics basats en macroinvertebrats aquàtics de l’ecosistema fluvial. Així doncs, valors prou elevats d’aquest índex garanteixen que la categoria de qualitat obtinguda a partir dels índexs biològics seran indicadors de la qualitat fisicoquímica del tram d’estudi durant els darrers dies. Els resultats de l’IHF no expressen estrictament un nivell de qualitat, però la seva determinació és important per valorar si el resultat del mostreig biològic és representatiu, perquè aquests resultats es poden veure alterats de forma significativa per la morfologia fluvial (si l’IHF és inferior a 40).

L’índex IHF té en compte variables relacionades amb la diversitat d’hàbitat, com la sedimentació, la hidrologia, la composició del substrat, la cobertura de la vegetació o la vegetació aquàtica. Tot i que no està dissenyat per avaluar la qualitat de l’ecosistema fluvial per si mateix, sovint és indicador de pertorbacions que poden degradar l’hàbitat fluvial sense alterar la qualitat fisicoquímica de l’aigua, com abocament de sediments, manca de cabal, extraccions d’àrids o afectacions a la vegetació de ribera.

39

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100T

o1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

6

TO

8

TO

9

To

1

To

2

TO

6

TO

7

TO

8

TO

1

TO

2

TO

6

TO

1

TO

1

TO

2

TO

9

TO

10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2006 2007 2008

pu

ntu

ació

IHF

IHF IHF-1 IHF-2 IHF-3 IHF-4 IHF-5 IHF-7

Categories de qualitat de l'índex d'hàbitat fluvial (IHF)

I Bona qualitat de l'hàbitat per als macroinvertebrats

II Qualitat de l'hàbitat susceptible de degradació III Hàbitat empobrit

Figura 26. Valors de l’índex de qualitat de l’hàbitat IHF per als punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008. IHF1: inclusió del sediment, IHF2: freqüència de ràpids, IHF3: composició del substrat, IHF4: règims de velocitat - profunditat, IHF5: percentatge d’ombra, IHF6: elements d’heterogeneïtat, IHF7: cobertura de la vegetació aquàtica

Els valors de l’índex de qualitat d’hàbitat fluvial (IHF) dels punts de mostreig de la riera de Tossa mostren una bona qualitat general de l’hàbitat de la riera. Tots els mostreigs presenten uns valors de qualitat de l’hàbitat superiors a 40; en cap cas, per tant, un hàbitat empobrit.

El punt de mostreig aigua avall de l’EDAR (To2) presenta puntuacions de l’IHF superiors a 60, cosa que no es detecta aigua amunt de l’EDAR (To1), on l’hàbitat mostra algun síndrome de degradació. D’altra banda, els afluents considerats de referència (To9 i To10) mostren unes puntuacions elevades d’aquest índex, mostra d’una bona diversitat de l’hàbitat aquàtic.

40

Qualitat del Bosc de Ribera (QBR)

L’índex de qualitat del bosc de ribera (QBR) avalua la qualitat hidromorfològica de la vegetació de les ribes i riberes en funció de la cobertura, l’estructura, la diversitat i l’alteració antròpica a partir de la presència, abundància i distribució de les espècies d’arbres, arbusts i helòfits. És un complement imprescindible de la informació que donen els índexs biològics de qualitat de l’aigua, de macroinvertebrats aquàtics i peixos, que s’exposen més endavant. Cal destacar la importància de la vegetació de ribera, i en especial dels arbres, en la millora de la qualitat fisicoquímica i biològica de l’aigua: si es troba ben constituïda, pot retenir una part molt important dels nutrients que hi arriben per via difusa dels camps de conreu i fins i tot dels nutrients que transporta el propi riu. D’altra banda, la vegetació de ribera també té un paper cabdal en la conservació de la biodiversitat, pel fet que proporciona refugi i recursos a una gran varietat d’espècies animals. El bosc de ribera potencial de la riera de Tossa està definit per la verneda amb càrex (Carex pendula) als sòls més humits, on el nivell freàtic arriba a poc més de 20 cm de fondària. L’acompanyen diversos arbres com el salze blanc (Salix alba), l’avellaner (Corylus avellana), l’om (Ulmus minor), i els freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior) i fulla petita (Fraxinus angustifolia). Aquest hàbitat natural format per boscos al·luvials amb verns (Alnus glutinosa), salzes blancs i freixes, adquireix un valor ecològic i paisatgístic molt elevat i està considerat d’interès comunitari i de conservació prioritària per l’Annex I de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE i 97/62/CE). A les zones silícies massa eixutes per la verneda hi trobem la gatelleda, on el gatell (Salix atrocinerea) hi conviu amb la sarriassa (Arum italicum), equisets (Equisetum sp.), i altres helòfits. En general, a tots els punts d’estudi de la riera de Tossa el bosc de ribera es troba en un estat bastant alterat respecte a la vegetació originària o potencial que l’hi correspondria. Com sabem arran dels estudis realitzats en anys anteriors, en els trams propers a la desembocadura s’observa un decreixement del nombre d’espècies autòctones com a conseqüència directa de l’elevat grau d’humanització que afecta els darrers centenars de metres de la riera.

Figura 27. Moment del mostreig i estudi de l’hàbitat de la riera de Tossa aigua avall de l’EDAR de Tossa (To2). Juliol de 2005

Figura 28. Punt de mostreig de la riera de Tossa aigua avall de l’EDAR de Tossa i aigua amunt del pont del càmping (To2).

41

La major riquesa d’espècies d’arbres i arbusts es dóna riera amunt del parc de Sa Riera (To1). Aquest és el tram de la riera de Tossa més allunyat de l’àrea urbana i, per tant, menys modificat. Hi destaca la presència de l’aloc (Vitex agnus-castus), justament pel seu estat de conservació relativament crític al conjunt del país. Tot i això, hi manquen espècies clau com el gatell. S’hi observa una gran dominància de canya, fet que denota un lleuger grau d’alteració, reflectit en la puntuació final del l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR). La poca cobertura vegetal a la zona de ribera i una certa manca d’estructuració fan que el valor de l’índex riera amunt del parc de Sa Riera (To1) sigui de qualitat millorable. Per sota de l’entrada de l’aigua regenerada de la bassa de tractament terciari (To2), la riera de Tossa presenta un menor nombre d’espècies vegetals. Per contra, l’augment d’humitat del sòl en aquest punt permet l’establiment d’espècies com el vern (Alnus glutinosa), el gatell (Salix atrocinerea) i l’assoliment d’una cobertura d’arbres prou elevada. La qualitat del bosc de ribera que millora any rere any mostra que la gestió i les actuacions de rehabilitació de la vegetació de ribera promogudes per l’Ajuntament de Tossa de Mar són adequades. D’altra banda, els valors de qualitat del bosc de ribera del torrent d’Aiguafina (To9) i la riera de Can Samada (To10) són molt bons. Ambdós torrents mostren un bon estat de conservació del bosc de ribera amb una riquesa d’espècies autòctones elevada. S’hi troen espècies com el gatell (Salix atrocinerea), el vern (Alnus glutinosa) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia). Tot i així, al torrent d’Aiguafina hi ha la presència d’algunes espècies invasores com la robínia (Robinia pseudoacacia) i l’ailant (Ailantus altissima), que fan disminuir la puntuació final de l’índex QBR. Això es dóna només puntualment a la riera de Can Samada, però no en fa disminuir la qualitat del bosc de ribera, que és màxima (100).

Figura 29. Bosc de ribera en bon estat de conservació a la riera de Tossa aigua avall de l’EDAR de Tossa (To2). Any 2006

Figura 30. Clapa de canya (Arundo donax) present a la ribera de Tossa de Mar aigua amunt de l’EDAR de Tossa (To1). Any 2007

42

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

TO1 TO2 TO3 TO1 TO2 TO3 TO1 TO2 TO3 TO1 TO2 TO3 TO6 TO7 TO8 TO1 TO2 TO3 TO6 TO7 TO8 TO1 TO2 TO9 TO10

2003 2004 2005 2006 2007 2008

QB

R

Naturalitat

Qualitat

Estructura

Cobertura

Categories de l'índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)

I Bosc de ribera sense alteracions, qualitat molt bona, estat natural

II Bosc pertorbat lleugerament, qualitat bona

III Inici d’alteració important, qualitat intermèdia

IV Alteració forta, qualitat dolenta

V Degradació extrema, qualitat pèssima

Figura 31. Valors de l’índex de qualitat del bosc de ribera, QBR, per als punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008, incloent-hi els diversos components: cobertura, estructura, qualitat i naturalitat.

6.3.3. Qualitat biològica Macroinvertebrats aquàtics Els macroinvertebrats aquàtics han estat utilitzats àmpliament com a indicadors de qualitat de l’aigua en ecosistemes fluvials de tot el món perquè en depenen d’una manera molt directa. L’anàlisi de la presència i abundància dels diferents organismes de les masses d’aigua ens dóna una informació de gran rellevància a l’hora de determinar la qualitat de l’ecosistema fluvial, gràcies a la resposta ràpida dels organismes a les possibles pertorbacions. La utilització de macroinvertebrats aquàtics com a bioindicadors ofereix avantatges diversos respecte d’altres grups d’organismes com els peixos o les algues, per exemple, per la seva ubiqüitat, que permet aplicar un mateix índex a tota una regió, o la seva longevitat, que permet integrar la qualitat fisicoquímica que ha tingut l’aigua fins a vàries setmanes o mesos enrere. Malgrat tot, també cal tenir en compte alguns inconvenients, com per exemple el fet que poden ser afectats per les riuades o la sequera, factors no necessàriament relacionats amb la contaminació. Així mateix, cal disposar sempre de personal especialitzat i amb una bona experiència, per no cometre errades importants en el mètode de mostreig ni en la determinació taxonòmica de la mostra obtinguda al camp. El nombre o riquesa de famílies de macroinvertebrats aquàtics (S) no es pot considerar cap índex per si mateix però ens dóna una informació molt rellevant a l’hora de determinar l’estat ecològic d’un ecosistema fluvial, ja que dins d’una mateixa regió bioclimàtica existeix una correlació directa entre qualitat de l’aigua i la riquesa taxonòmica.

43

0

5

10

15

20

25

30

35

40

To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To3 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To6 To1 To2 To1 To2 To6 To2 To1 To2 To9 To10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Riq

ues

a d

e fa

míli

es

Figura 32. Riquesa de famílies de macroinvertebrats aquàtics de les mostres recol·lectades als punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008.

En termes generals, la riera de Tossa de Mar té una riquesa de famílies d’invertebrats considerable. Els valors més elevats es detecten sobretot a la primavera quan la riera porta més aigua. L’estiatge perllongat del clima mediterrani es veu reflectit en un declivi de la riquesa de famílies a l’estiu, però sobretot a la tardor, quan s’acusa aquest fet amb una disminució molt marcada d’aquesta riquesa. Destaquen els valors màxims detectats a la primavera els anys 2003 i 2006 aigua amunt de l’EDAR de Tossa, amb 30 i 35 famílies de macroinvertebrats, respectivament. La presència d’algunes famílies de plecòpters (Chloroperlidae, Nemouridae, Perlodidae) i tricòpters (Hydroptilidae i Limnephilidae) és molt destacable. De manera contrària, els valors mínims de riquesa taxonòmica es detecten la tardor de 2003 amb només 13 (To1) i 7 (To2) famílies de macroinvertebrats. L’EPT és un índex calculat a partir de la suma del nombre de famílies pertanyents als ordres dels efemeròpters, plecòpters i tricòpters (Ephemeroptera, Plecoptera i Trichoptera) presents a la comunitat de macroinvertebrats aquàtics, considerats els més sensibles a la contaminació -en general, malgrat l’existència d’alguna excepció-. Es tracta d’un índex de càlcul senzill, que permet fer comparacions fins i tot entre diferents regions biogeogràfiques. Tot i ser desenvolupat fa més d’una dècada, encara no s’han establert uns nivells de qualitat de l’aigua associats a cada rang de valors però la seva utilització cada vegada és més comuna en els estudis de monitoratge. Paral·lelament, a molts treballs d’investigació que estudien l’ecologia de rius mediterranis també es fa servir una altra mètrica: l’índex OCH (nombre de famílies dels ordres Odonata, Coleoptera i Heteroptera). Aquest índex es calcula a partir de la suma del nombre de famílies presents pertanyents als ordres de macroinvertebrats aquàtics més propis d’aigües quietes (lèntics o lenítics): odonats, coleòpters i heteròpters.

44

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To3 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To6 To1 To2 To1 To2 To6 To2 To1 To2 To9 To10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008

EP

T (f

amíl

ies)

Figura 33. Nombre de famílies EPT i OCH de macroinvertebrats aquàtics de les mostres de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008. El nombre d’espècies del grup EPT acostuma a ser relativament elevat en rius de règim permanent i baix en torrents temporals, perquè aquests taxons són sobretot bons indicadors de les espècies pròpies de zones amb ràpids (reòfiles). En ecosistemes fluvials del litoral mediterrani pel seu grau elevat de temporalitat, el nombre de famílies que permet determinar l’índex EPT acostuma a ser relativament baix.

La riera de Tossa n’és un exemple clar. Bona part dels punts de mostreig obtenen uns valors força baixos de l’índex EPT en comparació als valors de l’índex OCH. No obstant, els anys 2004 i 2005 a l’hivern i la primavera, quan la riera presenta més hàbitats reòfils, amb aigua corrent a tots els seus trams, s’inverteix la tendència. Les famílies més representatives que fan augmentar el valor de l’índex EPT són Ephemeroptera: efímeres (Baetidae, Caenidae i Leptophlebiidae); Plecoptera: nemúrids (nemouridae); i cuques de capsa (Hydroptilidae i Limnephilidae).

D’altra banda, els valors de l’índex OCH són més elevats a la majoria de punts de mostreig de la riera durant tot l’any a causa de la presència de zones d’aigües estancades (raconades, basses i/o zones d’aigües encalmades) que atrauen més famílies de macroinvertebrats de zones lenítiques. Alguns dels grups més representatius en són els sabaters (Gerridae), els escarabats d’aigua (Dytiscidae) i els barquers (Notonectidae i Corixidae).

La ràtio entre els valors dels índexs EPT i OCH (EPT/OCH) també és una mètrica a tenir en compte, útil a l’hora de valorar la proporció de taxons típics d’hàbitats reòfils en relació a la de taxons propis d’hàbitats lèntics.

OCH

EPT

45

0

1

2

3

To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To3 To2 To1 To2 To1 To2 To1 To2 To2 To1 To2 To1 To2 To6 To1 To2 To1 To2 To6 To2 To1 To2 To9 To10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008

EP

T/O

CH

Figura 34. Valors de la mètrica EPT/OCH de macroinvertebrats aquàtics dels punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008.

Valors inferiors a 1 indiquen una presència predominant d’espècies d’aigües més encalmades o quietes, en comparació amb les reòfiles, d’aigües corrents; i un valor superior a 1, un predomini d’espècies reòfiles. Els valors obtinguts per a aquesta ràtio, majoritàriament inferiors a 1, confirmen la major presència de famílies d’hàbitats lenítics respecte les d’hàbitats reòfils. De la mateixa manera, s’inverteix aquesta tendència durant la primavera i l’hivern els anys 2004 i 2005. L’índex IBMWP és avui dia l’índex basat en macroinvertebrats aquàtics acceptat més àmpliament i més emprat a la Península ibèrica. Posseeix una aplicabilitat àmplia però, tot i així, es recomana la seva utilització conjunta amb altres índexs per tal de corroborar resultats i aportar informació addicional que pot ser molt valuosa. Aquest índex assigna una puntuació a cada família de macroinvertebrat en funció de la seva tolerància a la contaminació que oscil·la entre 1 (corresponents als més tolerant a la contaminació) i 10 (els més sensible, menys tolerant a la contaminació). L’IBMWP es calcula a partir de la suma de totes les puntuacions de les famílies presents a la mostra, de manera que tant hi contribueix la riquesa taxonòmica com el grau de tolerància a la contaminació de cada macroinvertebrat. Des de 2008 i cara a una recomanació de l’Agència Catalana de l’Aigua per als compliments de la Directiva Marc de l’Aigua, els rangs de qualitat assignats per aquest índex han estat adaptats d’acord amb la tipologia fluvial, que en el cas de la riera de Tossa correspon al tipus definit com a “torrent litoral”.

46

0

20

40

60

80

100

120

140

160T

o1

To

2

To

1

To

2

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

3

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

6

To

1

To

2

To

1

To

2

To

6

To

2

To

1

To

2

To

9

To

10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Pu

ntu

ació

IB

MW

P

Categories de qualitat de l'aigua (IBMWP) per a torrents litorals

I Aigües no alterades sensiblement o molt netes (>120) II Aigües amb alguns efectes evidents de contaminació III Aigües contaminades IV Aigües molt contaminades V Aigües fortament contaminades

Figura 35. Valors de l’índex IBMWP de macroinvertebrats aquàtics dels punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008 amb les corresponents categories de qualitat adaptades al tipus “torrent litoral”.

Els valors de la qualitat de l’aigua de la riera de Tossa de Mar obtinguts mitjançant l’aplicació de l’índex IBMWP, obtingut a partir de l’estudi de les famílies de macroinvertebrats aquàtics, mostren una tendència a la millora al llarg dels anys estudiats. La tendència intranual de la qualitat de l’aigua segueix un patró similar: la qualitat és bona a l’hivern i la primavera i tendeix a disminuir a l’estiu i la tardor a causa del fort estiatge a què es troba sotmesa la riera.

El punt situat riera amunt de l’EDAR (To1), la qualitat de l’aigua segons aquest índex sol ser bona a bona part dels mostreigs. No obstant, en destaquen per la seva mala qualitat els resultats obtinguts durant la tardor dels anys 2003 i 2004 on els valor de l’índex arriba a assolir valors de 50 (aigües molt contaminades) i 18 (aigües fortament contaminades), respectivament.

En el punt situat riera avall de l’EDAR, amb la influència de l’aigua regenerada (To2) els valors de qualitat per aquest índex es mostren lleugerament inferiors. De la mateixa manera que en el punt anterior, la qualitat d’aquest disminueix substancialment durant la tardor dels anys 2003 i 2004. No obstant això, la disminució de la qualitat no és tan dràstica com aigua amunt de l’EDAR.

Pel que fa als valors dels punts de referència del torrent d’Aiguafina (To9) i de la riera de Can Samada (To10) la qualitat de l’aigua és bona. Al torrent d’Aiguafina la puntuació és de 118, gairebé representativa d’una qualitat molt bona. La riera de Can Samada, per la seva

47

banda, no arriba a aquest nivell de qualitat biològica sinó a una puntuació lleugerament inferior. Tot i això, la qualitat hi és bona però amb alguns símptomes d’eutrofització.

L’índex FBILL dóna prioritat a la presència de taxons de macroinvertebrats més sensibles i deixa en un segon terme la riquesa taxonòmica –contràriament a l’índex IBMWP-. El càlcul d’aquest índex és una mica més complex que alguns dels que ja s’han descrit però els seus resultats són més clars perquè es mouen en una escala de 1 a 10. Respecte de l’IBMWP, l’índex FBILL tendeix a donar valors de qualitat més moderats, es a dir, a disminuir els valors elevats i augmentar els més baixos. L’índex FBILL, contràriament a l’índex IBMWP, dóna una qualificació molt més optimista per als trams estudiats de la riera de Tossa que estan menys impactats. Aquestes puntuacions més elevades de l’índex FBILL ens indiquen la presència de famílies de macroinvertebrats reòfils. De manera genèrica, bona part dels resultats obtinguts mitjançant l’aplicació d’aquest índex mostren una qualitat bona o molt bona de la riera de Tossa de Mar. Es detecta algun període (sobretot a l’estiu i la tardor) on la qualitat disminueix. No obstant això, no deixa de ser un fenomen puntual. Destaquen els valors obtinguts durant l’any 2007, molt baixos, indicadors d’una manca de famílies de macroinvertebrats reòfils a causa de les condicions d’estancament durant el període de mostreig.

Figura 36. Exemplar de barquer (Nonectidae) de la riera de Tossa.

Figura 37. Moment d’un mostreig de macroinvertebrats aquàtics a la riera de Tossa

48

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10T

o1

To

2

To

1

To

2

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

3

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

2

To

1

To

2

To

1

To

2

To

6

To

1

To

2

To

1

To

2

To

6

To

2

To

1

To

2

To

9

To

10

hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor hivern prim estiu tardor prim estiu estiu tardor estiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Pu

ntu

ació

FB

ILL

Categories de qualitat de l'aigua (FBILL) I Aigües amb molt bona qualitat (8 a10) II Eutròfia, aigües amb contaminació moderada (6 i 7) III Aigües contaminades (4 i 5) IV Aigües molt contaminades (2 i 3) V Aigües extremadament contaminades (0 i 1) FBILL = Índex adaptat per als rius mediterranis (PRAT i altres, 2002)

Figura 38. Valors de l’índex FBILL de macroinvertebrats aquàtics per als punts de mostreig de la riera de Tossa entre els anys 2003 i 2008, amb les categories corresponents de qualitat adaptades al tipus “torrent litoral”.

Peixos Per a l’estudi del poblament de peixos de la riera de Tossa es van fer dos mostreigs en anys consecutius (2004 i 2005) mitjançant la tècnica de pesca elèctrica. Els mostreigs es van portar a terme a dos punts diferents de la riera: aigua avall de la EDAR de Tossa de Mar (To2) i a la riera de Can Samada, aigua avall del càmping Tossa (To4) Taula EE-3. Nombre d'individus, longitud forcal mitjana (LF) i pes mitjà de les anguiles capturades mitjançant pesca elèctrica aigua avall de l’EDAR de la riera de Tossa (To2). 15 de desembre de 2004.

Espècie To2 Anguila N 33 Anguila anguila LF (mm) 170,3 + 80,3 Pes (g) 15,0 + 17,3 Ind/ha 1409,09 ind/ha Biomassa/ha 18,82 kg/ha

L’any 2004 va destacar una densitat considerable d'anguiles (Anguilla anguilla) aigua avall de l’EDAR de Tossa, a l’alçada del càmping Can Martí (punt To2), un dels pocs punts que no s’eixuga del tot a ple estiu. S’hi va estimar una densitat de 62 anguiles/100m i 1.409,09

49

anguiles/ha. I una biomassa d’anguiles de 18,82 kg/ha, baixa en comparació amb cursos d’aigua permanents, però esperable en rieres mediterrànies temporals i amb pocs nutrients, amb aigua de bona qualitat.

A la mateixa pesca elèctrica també es va detectar un cert poblament de cranc vermell americà (Procambarus clarkii), en expansió a tot Catalunya des de fa poc més d’un decenni. També al mateix sector de la riera (To2) s’hi va detectar la presència d’una larva de salamandra (Salamandra salamandra), amfibi que encara és molt abundant als torrents i a petits bassals.

Per tant, l’anguila indica el manteniment d’un mínim de cabal d’aigua superficial a la part baixa de la riera. A més, es tracta d'una espècie de gran interès, classificada com a vulnerable al conjunt de la península ibèrica i en regressió a escala europea per causes diverses (manca d'aigua, discontinuïtat dels rius, sobrepesca...), altrament adaptada biològicament a les condicions fluctuants d'aquesta riera.

A la pesca elèctrica feta a la riera de Can Samada, aigua avall del càmping Tossa (To4), s’hi va detectar una forta presència de larves de salamandra (Salamandra salamandra), però no s’hi va arribar a observar ni una sola espècie de peix.

En aquest punt s’hi va detectar un poblament força important de carpa (Cyprinus carpio), espècie al·lòctona d’origen asiàtic, amb una densitat mínima de 750 ind/ha i una biomassa de 84,6 kg/ha, força baixa en comparació amb altres basses i embassaments, però esperable en aquest ambient mediterrani relativament fluctuant.

Amb menor densitat, s’hi detecta una altra espècie, el rutil (Rutilus rutilus), d’origen centreeuropeu (mínim de 600 ind./ha i una biomassa de 1,9 kg/ha). Dissortadament, l’única espècie autòctona detectada és l’anguila (Anguilla anguilla) amb una presència molt minsa de 100 ind/ha i una biomassa de 10,9 kg/ha.

Es desconeix la presència d’altres espècies autòctones de peix a la riera i afluents, excepte mugílids o llisses (diverses espècies, per determinar) arran de platja, pocs metres abans d’arribar a la mar, tot i els mostreigs de pesca elèctrica fets al conjunt dels sectors amb aigua a ple estiu.

Figura 39: anguila (Anguilla anguilla) capturada a la capçalera de la riera de Tossa (To5) el 14 de juliol de 2005.

Figura 40: madrilleta vera o rutil (Rutilus rutilus) al pantà de can Mundet (To5), a la capçalera de la riera de Tossa, el 14 de juliol de 2005.

50

Taula EE-4. Nombre d'individus, longitud forcal mitjana (LF) i pes mitjà de les espècies capturades mitjançant pesca elèctrica al pantà de Can Mundet (To5), a la capçalera de la riera de Tossa. 14 de juliol de 2005. Espècie TO5

Carpa N 14 Cyprinus carpio LF (mm) 136,2 + 92,9 Pes (g) 112,8 + 142,2 Ind/ha 750 ind/ha Biomassa/ha 84,6 kg/ha Rutil N 12 Rutilus rutilus LF (mm) 43,1 + 26,9 P (g) 3,6 + 5,8 Ind/ha 600 ind/ha Biomassa/ha 1,9 kg/ha

Anguila N 2 Anguila anguila LF (mm) 370,0 + 14,1 Pes (g) 99,5 + 19,1 Ind/ha 100 ind/ha Biomassa/ha 10,9 kg/ha

Donades les condicions fisicoquímiques i el règim hidrològic observat a la riera de Tossa durant els anys de mostreig, convindria considerar la possibilitat d’estudiar la viabilitat de la reintroducció del barb de muntanya (Barbus meridionalis), autòcton, que probablement havia ocupat aquesta riera decennis enrere. Caldria determinar quin biotipus o de quin origen concret podria ser utilitzat per a la reintroducció d’acord amb la distribució d’aquest gènere a la regió. Aquest peix té una distribució amplia a Catalunya i ha estat eliminat de molts dels nostres cursos fluvials com a conseqüència de la contaminació, la derivació d’aigua i la introducció d’espècies foranes. Es tracta d’una espècie especialment adaptada al clima mediterrani, d’especial interès ecològic per als ecosistemes fluvials i que és considera un bon indicador de la qualitat de l’aigua.

Per conèixer l’estat del poblament de peixos de la bassa del Parc de Sa Riera (punt To3), s’hi van fer mostreigs regulars amb l’objectiu d’estudiar-hi l’evolució del poblament de gambúsia (Gambusia holbrooki) i avaluar-ne la possibilitat d’eliminació o control. Els mostreigs es feien principalment mitjançant un salabre, pel fet que la salinitat elevada hi dificulta la pesca elèctrica, mostren una presència considerable de la gambúsia (Gambusia holbrooki), un petit peix al·lòcton, d’origen nordamericà. El grau d’eutrofització elevadíssim de la bassa permet una densitat irregular però força alta d’aquest peix. Entre els anys 2005 i 2008 l’evolució del poblament de gambúsia va ser força regular. Bona part dels anys, la quantitat de peixos capturats va ser relarivament elevada, gairebé sempre per damunt dels 500 individus per cada 12 – 13 salabrades. Destaquen, per la gran quantitat d’exemplars capturats els estius de 2005 i 2007, amb més de 700 individus/mostreig. L’estiu de l’any 2008 es va observar una disminució forta d’exemplars d’aquest peix (només se’n van pescar 190 exemplars), probablement a causa de la gestió que l’ajuntament de Tossa de Mar va fer d’aquest espai. La primavera d’aquest mateix any hi va haver una sequera forta a la conca de la riera de Tossa que va ajudar a disminuir el volum d’aigua de la bassa del terciari del Parc de Sa Riera. L’Ajuntament de Tossa de Mar hi va veure una bona oportunitat per assecar completament aquest espai per a eliminar el poblament d’aquest peix al·lòcton. No obstant aixo, finalment no es va dur a terme completament.

51

Aquest fet pot justificar, doncs, la disminució però no eliminació de bona part dels exemplars de gambúsia d’aquest espai.

28

560

711

488

546

315

782

190

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

hivern prim estiu tardor prim estiu estiu estiu

2005 2006 2007 2008

N

Figura 41. Nombre (N) d’exemplars de gambúsia (Gambusia holbrooki) capturats a la Bassa del Parc de Sa Riera (To3) durant els mostreigs fets entre 2005 i 2008.

0

100

200

300

400

500

600

hivern prim estiu tardor prim estiu estiu estiu

2005 2006 2007 2008

N

Gambussia holbrooki petits (<2 cm)

Gambussia holbrooki mitjans (2-5 cm)

Gambussia holbrooki grans (♀ ad.)

Figura 42. Nombre (N) d’exemplars de gambúsia (Gambusia holbrooki) distribuïts en funció de la talla, capturats a la Bassa del Parc de Sa Riera (To3) durant els mostreigs fets entre 2005 i 2008. Des de l’any 2005 fins al 2008 l’evolució del poblament de gambúsies en relació a la seva mida és força clara. El nombre d’individus de mides petites (<2cm) és força baix durant l’hivern de 2005. A la primavera i a l’estiu d’aquest mateix any, el nombre augmenta de manera considerable. A partir de la tardor, no obstant, la disminució és progressiva, arribant

52

a nombres força baixos per a aquesta mida l’estiu de 2006. L’evolució del nombre d’exemplars dels individus de talles més grans augmenta de manera gairebé inversa a la disminució dels individus de talles petites. D’aquesta manera, el mostreig fet l’estiu de 2008 mostra molts més individus de mides mitjanes (d’entre 2 i 5 cm) que de mides petites (<2cm), que possiblement morin abans davant de situacions d’estrès.

A banda de la forta presència de gambúsia, en aquesta bassa també hi destaca la presència de cranc vermell americà (Procambarus clarkii;). De totes maneres, tot i tractar-se d’un bon hàbitat per a establir-s’hi i que aquesta espècie mostra una gran resistència a la contaminació, l’abundància d’individus capturats hi és força baixa, possiblement per la manca generalitzada d’oxigen dissolt. Índex IBICAT

Els peixos són bons indicadors biològics, sobretot de l’estat dels microhàbitats aquàtics i de l’evolució de canvis a mitjà termini, a anys vista, més que no pas els macroinvertebrats. El percentatge de fauna piscícola introduïda, al·lòctona, i l’afecció a determinades malalties també són bons indicadors de l’estat ecològic de les aigües continentals.

L’índex IBICAT, adaptat al poblament de peixos de Catalunya (ACA, 2006a), es fonamenta en aquests paràmetres. Concretament, per a rius de zones baixes mediterrànies es tenen en compte les següents mètriques: el percentatge d’espècies autòctones; el percentatge d’abundància d’espècies insectívores (% n/ha); i el percentatge d’espècies autòctones presents respecte a les espècies històriques (%).

A partir de les dades obtingudes a la riera de Tossa mitjançant la pesca elèctrica i en el mostreig amb salabre del parc de Sa Riera s’hi va determinar l’índex IBICAT (vegeu-ne un resum a les taules EE-5 i EE-6).

Al curs alt, a la riera de Tossa de Mar aigua amunt del càmping (To5), es va capturar únicament una espècie, autòctona, l’anguila (Anguilla anguilla), bàsicament omnívora, i dues espècies introduïdes, la madrilleta vera o rutil (Rutilus rutilus) i la carpa (Cyprinus carpio), ambdues igualment omnívores. En relació a les espècies històriques (potencials), es considera que en aquest tram hi podria haver barb de muntanya (Barbus meridionalis), bagra catalana (Squalius laietanus) i anguila (Anguilla anguilla). Les diferents mètriques de l’índex IBICAT donen un valor en general mediocre a causa de la presència d’espècies al·lòctones i el fet de no trobar-hi altres espècies potencialment presents.

Figura 43. Moment del mostreig de peixos a la bassa del Parc de Sa Riera (To3) amb el salabre.

Figura 44. Exemplars de gambúsia (Gambusia holbrooki) de la bassa del Parc de Sa Riera (To3).

53

Al tram mitjà de la riera de Tossa de Mar (To2), aigua avall de l’EDAR, s’hi detecta la presència d’una sola espècies de peix autòcton: l’anguila. Pel que fa a les espècies històriques potencials d’aquest tram de riera s’ha considerat, a més a més de les anguiles, un mínim de quatre espècies de llisses. L’índex IBICAT, en aquest cas, dóna uns valors baixos a causa de la presència únicament d’anguila en relació a la potencialitat del tram per a acollir-hi altres espècies de peix.

Figura EE-5. Resultats de l’aplicació de l’índex de peixos IBICAT als punts mostrejats de la riera de Tossa de Mar:To2 (15 d’octubre de 2004) i To5 (14 de juliol de 2005), respectivament.

Codi del punt

Mètrica Núm sp autòctones

Núm sp al·lòctones

% sp autòctones

IBICAT

To2 % d’espècies autòctones 1 0 100 >80

To2 % d’abundància d’espècies insectívores (% de n/ha)

0 <40

To2 % d’espècies autòctones respecte a les històriques

33,3 30 - 60

To5 % d’espècies autòctones 1 2 33,3 30 - 60

To5 % d’abundància d’espècies insectívores (% de n/ha) 0 <40

To5 % d’espècies autòctones respecte a les històriques 33,3 30 - 60

Mètriques Molt bo / bo Mediocre Deficient

/ dolent Percentatge d’espècies autòctones >80 40 - 80 <40

Percentatge d’abundància d’espècies insectívores (% de n/ha) >80 40 - 80 <40

Percentatge d’espècies autòctones respecte a les històriques >60 30 - 60 <30

IBICAT = Índex adaptat per als rius de zones baixes mediterrànies (ACA, 2006a)

Figura EE-6. Resultats de l’aplicació de l’índex de peixos IBICAT als punts mostrejats de la riera de Tossa de Mar: To3 (anys 2005 - 2008)

Codi del punt Mètrica Núm sp

autòctones Núm sp

al·lòctones % sp

autòctones IBICAT

To3 % d’espècies autòctones 0 1 0 <40

To3 % d’abundància d’espècies insectívores (% de n/ha) 0 <40

To3 % d’espècies autòctones respecte a les històriques

0 <40

Mètriques Molt bo / bo

Mediocre Deficient / dolent

Percentatge d’espècies autòctones >80 40 - 80 <40

Percentatge d’abundància d’espècies insectívores (% de n/ha) >80 40 - 80 <40

Percentatge d’espècies autòctones respecte a les històriques >60 30 - 60 <30

IBICAT = Índex adaptat per als rius de zones baixes mediterrànies (ACA, 2006a)

54

Les dades obtingudes a la bassa del terciari del Parc de Sa Riera (To3) s’han d’analitzar de manera diferenciada. Cal tenir en compte que es tracta d’una bassa artificialitzada amb una manca real de connectivitat amb la resta de la riera de Tossa. Per aquest motiu l’absència d’espècies autòctones com l’anguila, el barb de muntanya i la bagra catalana no ve donada per una mala qualitat de l’aigua sinó per una barrera física, insalvable pels peixos –excepte per a alguns exemplars d’anguila-. Hi destaca, però, la presència d’una sola espècie de peix, la gambúsia (Gambusia holbrooki) de manera molt abundant.

Altra fauna vertebrada

De manera complementària, a tots els mostreigs s’anota la presència d’altres espècies de fauna vertebrada, concretament dels grups d’amfibis, rèptils, ocells i/o mamífers.

Entre els amfibis, cal detectar la presència de granota verda (Pelophylax perezi) i gripau comú (Bufo bufo) aigua amunt de l’EDAR de Tossa de Mar (To1) i a la bassa del parc de Sa Riera (To3). Destaca la forta presència de salamandra (Salamandra salamandra) als punts estudiats mitjançant la tècnica de pesca elèctrica, especialment aigua amunt del càmping (To4) on en va sortir un gran nombre d’exemplars.

Pel que fa als ocells, s’observa la presència d’espècies típiques de rius i zones humides com la cuereta blanca (Motacilla alba), l’ànec collverd (Anas plathyrinchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la mallerenga blava (Parus caerulens), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), l’oriol (Oriolus oriolus), el rossinyol bord (Cettia cetti), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), entre d’altres. També s’hi detecta la presència d’altres espècies d’ocells més típiques de zones agrícoles i urbanes com ara la merla (Turdus merula), la mallerenga carbonera (Parus major), el pardal comú (Passer domesticus), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis carduelis), el pit roig (Erithacus rubecula), la tórtora turca (Streptopelia decaocto) i el colom roquer (Columba livia).

Cal fer notar la presència, també, d’algunes espècies de fauna invasores com la tortuga de florida (Trachemys scripta) i de cranc vermell americà (Procambarus clarkii), abundants a la bassa del terciari del Parc de Sa Riera (To3).

Figura 45. Moment de la pesca elèctrica a la riera de Tossa (To5) al pantà de Can Mundet, el 14 de juliol de 2005

Figura 46. Carpes (Cyprinus carpio) capturades a la riera de Tossa (To5) al pantà de Can Mundet, el 14 de juliol de 2005

55

6.5. Conclusions en relació a l’estat ecològic de la riera de Tossa

Al bioma Mediterrani, els ecosistemes fluvials es tornen especialment vulnerables a les pertorbacions humanes a causa de l'escassetat de precipitacions i una alta irregularitat del règim hidrològic en combinació amb la densitat de població elevada. En aquest entorn climàtic, els efectes de les activitats humanes, com ara l'extracció d'aigua i l'ús d'aigua regenerada, en els ecosistemes fluvials no són ben coneguts. No obstant això, la comprensió d'aquests processos és fonamental per al desenvolupament de plans de gestió adequats. Un dels objectius principals de l’estudi de la qualitat biològica de la riera de Tossa de Mar, basada en els macroinvertebrats aquàtics era valorar l’impacte de la filtració d’aigua regenerada a la riera de Tossa.

Genèricament, es pot dir que aquesta aportació té uns efectes positius en l’estructura i el funcionament de la riera. La qualitat ecològica és lleugerament inferior al tram situat riera avall de l’EDAR (To2) respecte del tram riera amunt (To1), però tot i així l’aportació d’aigua regenerada es considera positiva per a l’ecosistema fluvial. Aquesta actuació permet que l’aigua hi flueixi durant un període de temps més llarg que si no se’n fes la infiltració al subsòl i, per tant, és un element clau per a la supervivència de moltes espècies vegetals i animals. S’ha de tenir en compte, però, que la qualitat de l’aigua regenerada no és òptima en termes absoluts i el fet que estigui relativament carregada en nutrients repercuteix en la qualitat global de l’ecosistema, obtenint-s’hi uns valors inferiors dels índexs biològics que

Figura 47. Granota verda (Pelophylax perezi) al pantà de Can Mundet.

Figura 48. Angula (Anguilla anguilla) de la riera de Tossa de Mar aigua avall de l’EDAR (To2).

Figura 49. Tortuga de Florida (Trachemys scripta) a la bassa del Parc de Sa Riera (To3).

Figura 50. Cranc americà (Procambarus clarkii) pescat a la bassa del Parc de Sa Riera (To3).

56

riera amunt (en aquest tram inferior, les espècies més sensibles a la contaminació no hi poden viure).

L’increment del cabal de l’aigua regenerada de l’EDAR de Tossa superficialment només es manté uns centenars de metres per sota de l’entrada de l’aigua; no gaire més enllà del començament del nucli urbà, bastants mesos fins a la seva desembocadura. Les causes principals que l’aigua no es mantingui de manera superficial en aquest tram són el tipus de substrat predominant a la llera –el sauló-, la magnitud de les extraccions d’aigua subterrània en aquell sector i la recanalització periòdica -setmanal- del sediment de la llera –paisatgísticament i ecològica del tot desaconsellable- per part de personal de la brigada municipal.

La qualitat ecològica de la bassa del parc de Sa Riera (To3) es considera força alterada a causa de l’eutrofia i el predomini de plantes i animals al·lòctons. S’hi aconsella un assecatge temporal, però total, amb el propòsit d’eradicar-hi les espècies introduïdes, al·lòctones (gambúsia, cranc vermell americà i tortuga de Florida, essencialment), que en malmeten la qualitat ecològica i hi impossibiliten l’evolució de la bassa envers un millor estat ecològic. Cara a futurs estudis, també es recomana avaluar amb major profunditat la qualitat biològica de la bassa i la seva dinàmica en termes ecològics.

Els punts d’avaluació de l’estat ecològic de la capçalera de la conca (To9 i To10) presenten una qualitat oscil·lant entre bona i molt bona, tant pel que fa la qualitat fisicoquímica, com del bosc de ribera, hàbitat fluvial i, sobretot, biològica. Per tant, es poden considerar com a punts de referència, a tenir en compte per a futures actuacions de restauració de diversos sectors del conjunt de la riera. Tot i així, al torrent d’Aiguafina s’hi denota la millor qualitat biològica, de la comunitat de macroinvertebrats i de l’hàbitat. En canvi, la riera de can Samada, amb una qualitat de la vegetació de ribera excel·lent, evidencia símptomes d’eutrofització que n’alteren la comunitat de macroinvertebrats aquàtics.

Alhora de plantejar estudis futurs a la riera de Tossa, s’hauria de tenir en compte la informació i coneixement de què ja es disposa per tal d’efectuar-hi les actuacions de restauració oportunes, desenvolupant-hi, per exemple, actuacions en la línia del que es denomina custòdia fluvial (vegeu l’espai web: www.custodiafluvial.org). Es creu oportú realitzar un seguiment de la qualitat de la vegetació de ribera i de l’aigua per mitjà dels macroinvertebrats aquàtics com a mínim bianual. Un altre element a destacar seria la realització d’una nova avaluació del seguiment de les poblacions de peixos; a banda d’efectuar-ne a la bassa del Parc de Sa Riera, un nou mostreig de peixos de la riera de Tossa permetria comprovar si les actuacions de restauració han incidit positivament en la recuperació i la millora dels peixos, elements bàsics de l’ecosistema fluvial.

57

7. CONCLUSIONS GENERALS A tall de conclusions generals obtingudes a partir dels diversos estudis efectuats entre els anys 2002 i 2008 es pot ressaltar el següent:

• Des de l’amy 2003 l’existència d’un tractament de regeneració (terciari) en l’EDAR de Tossa de Mar garanteix la disponibilitat d’aigua regenerada per a atendre demandes municipals no potables, així com l’aportació al Parc de Sa Riera, i des d’allà, per percolació, al tram baix de la riera de Tossa.

• L’aigua regenerada de Tossa de Mar compleix amb escreix els criteris de qualitat per

a ser emprada en usos urbans (reg de jardins públics, neteja viària, etc.), que demanen uns percentils 90 inferiors a 20 mg/L de matèria en suspensió, inferiors a 10 NTU de terbolesa i inferiors a 200 ufc/100 mL d’Escherichia coli, així com l’absència d’ous de nematodes paràsits en mostres de fins a 50 litres.

• El seguiment realitzat de la qualitat físicoquímica a la riera no va permetre detectar

metalls pesants, ni co-productes de desinfecció i dissolvents clorats, ni compostos orgànics. Les úniques molècules orgàniques detectades, sense poder-se quantificar la seva concentració, van ser els plastificants Di-n-octyl Phthalate i Di-n-butyl Phthalate a les mostres corresponents al secundari i terciari.

• Quant a microbiologia avançada, l’efluent secundari de l’EDAR de Tossa de Mar

presenta les concentracions típiques dels diferents microorganismes indicadors de contaminació fecal. El tractament terciari de l’EDAR de Tossa és capaç de reduir la concentració de coliformes fecals en més de 5,0 unitats logarítmiques i, en menor mesura, entre 1,7 i 2,8 unitats logarítmiques les d’altres paràmetres més conservatius com els bacteriòfags. Pel que fa als enterovirus, no ha estat possible detectar cap unitat formadora de placa per litre en cap de les mostres analitzades. L’aigua regenerada infiltrada i recuperada posteriorment pel pou del Parc de Sa Riera presenta, respecte de la pròpia aigua regenerada, un increment en les concentracions dels bacteris indicadors de contaminació fecal i una disminució en les dels bacteriòfags. Igual que en el cas anterior, pel que fa als enterovirus, no ha estat possible detectar cap unitat formadora de placa per litre a cap de les mostres analitzades. La qualitat microbiològica de l’aigua de la riera de Tossa no es veu afectada per la recàrrega indirecta aportada per la bassa.

• Des d’una perspectiva ecològica, l’entrada d'aigua regenerada a la riera de Tossa: a)

contribueix a la recuperació del seu règim hidrològic natural, com a mínim al seu tram baix, atenuant-hi els efectes de la sobreexplotació de les aigües subterrànies; b) permet la conservació i/o el desenvolupament de les espècies arbòries autòctones riberenques, algunes amb una alta dependència de l'aigua (com els verns); c) permet el manteniment i el desenvolupament en general de moltes famílies de macroinvertebrats aquàtics, augmentant-hi la seva diversitat taxonòmica, en especial en períodes secs, i també de les espècies natives de peixos (com l’anguila), que recuperen progressivament els trams baixos de la riera.

58

8. REFERÈNCIES Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 2006a. BIORI. Protocol d’avaluació de la qualitat

biològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. 89 pp. Disponible a internet: http://aca-web.gencat.cat/aca.

Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 2006b. HIDRI. Protocol per a la valoració de la qualitat

hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. 158 pp. Disponible a internet: http://aca-web.gencat.cat/aca.

Alba-Tercedor, J. i Sánchez-Ortega, A. 1988. Un método rápido y simple para evaluar la

calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978). Limnetica, 4:51-56.

Alba-Tercedor, J.; Jáimez-Cuellar, P.; Álvarez, M, Avilés, J.; Bonada, N.; Casas, J.; Mellado,

A.; Ortega, M.; Pardo, I.; Prat, N.; Rieradevall, M.; Robles, S.; Sáinz-Cantero, C. E.; Sanchez.Ortega, A.; Suarez, M. L.; Toro, M.; Vidal-Albarca, M. R.; Vivas, S. i Zamora-Muñoz, C. 2002. Caracterización del estado ecológico de ríos mediterráneos ibéricos mediante el índice IBMWP (antes BMWP’). Limnetica, 21: 175-185.

Anònim, 1995. ISO 10705-1: Water quality. Detection and enumeration of bacteriophages.

Part 1: Enumeration of F-specific RNA-bacteriophages. International Standardisation Organisation, Geneva, Switzerland.

Anònim, 2000. ISO 10705-2: Water quality. Detection and enumeration of bacteriophages.

Part 2: Enumeration of somatic coliphages. International Standardisation Organisation, Geneva, Switzerland.

Anònim, 2001. ISO 10705-4: Water quality. Detection and enumeration of bacteriophages.

Part 4: Enumeration of bacteriophages infecting Bacteriodes fragilis. International Standardisation Organisation, Geneva, Switzerland.

Barbour, M. T.; Gerritsen, B. D.; Snyder, B. D. i Stribling, J. B. (ed.). 1999. Rapid

bioassessment protocols for use in streams and wadeable rivers: periphyton, benthic macroinvertebrates and fish. EPA 841-B-99-002. U.S. Environmental Protection Agency; Office of Water, Washington, D.C.

Benito, G. y Puig, M. A. 1999. BMWPC un índice biológico para la calidad de las aguas

adaptado a las características de los ríos catalanes. Tecnologia del Agua, 191:43-56. Gasith A. and Resh V.H. (1999) Streams in Mediterranean climate regions: abiotic influences

and biotic responses to predictable seasonal events. Annual Review of Ecology and Systematics, 30, 51-81.

Lenat, D. R. 1983. Chironomid taxa richness: natural variation and use in pollution

assessment. Freshwater Invertebrate Biology, 2:192-198. Katzenelson, E., Fattal, B. & Hostovesky, T. 1976. Organic flocculation: an efficient second

step concentration method for the detection of viruses in tap water. Applied and Environmental Microbiology, 30: 638-639.

Méndez, J., Audicana, A., Isern, A., Llaneza, J, Moreno, B, Tarancón, M.L., Jofre, J. &

Lucena F. 2004. Standarised evaluation of the performance of a simple membrane filtration-elution metod to concentrate bacteriophages from drinking water. Journal of Virological Methods, 117: 19-25.

59

Mocé-Llivina, L., Jofre, J. & Muniesa, M. 2003. Comparison of polyvinylidene fluoride and polyether sulfone membranes in filtering viral suspensions. Journal of Virological Methods, 109: 99-101.

Mocé-Llivina, L., Lucena, F. & Jofre, J. 2004. Double-layer plaque assay for quantification of

enteroviruses. Applied and Environmental Microbiology, 70: 2801-2805. Pardo, I.; Álvarez, M.; Casas, J.; Moreno, J. L.; Vivas, S.; Bonada, N.; Alba-Tercedor, J.;

Jaimez-Cuellar, P.; Moya, G.; Prat, N. L.; Robles, S.; Suarez, M. L.; Toro, M.; i Vidal-Albarca, M. R. 2002. El hàbitat de los ríos mediterráneos. Diseño de un índice de diversidad de hàbitat. Limnetica, 21:115-133.

Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Solà, C. i Bonada, N. 2000. Ecostrimed. Protocol per

determinar l'estat ecològic dels rius mediterranis. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 8. Diputació de Barcelona, Àrea de Medi Ambient. Barcelona. 94 pàg.

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C., Casanovas-Berenguer, R.; Vila-Escalé, M.; Bonada, N.;

Jubany, J., Miralles, M.; Plans, M.; Rieradevall, M. 2002. La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2000. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 10). Barcelona. 163 pàg.

US EPA 1996. ICR Microbial Laboratory Manual. Section VIII. Part 1 (VIII-4-VIII-12). U.S.

Environmental Protection Agency, Ohio 45268.

60

Annex 1. Dades del seguiment de la qualitat microbiològica de les aigües de Tossa de Mar els anys 2003 - 2005.

Concentració, ufc/100 mL Concentració, ufp/100 mL ufp/litre

Data Mostra Coliformes

fecals Estrepto-

cocs fecals

Espores de clostridis

sulfit-reductors

Bacteriòfags somàtics

Bacteriòfags F-RNA RYC GA Enterovirus

22/04/2003 Efluent secundari 2,90E+05 3,00E+04 3,50E+04 1,00E+05 7,90E+03 9,25E+01 4,99E+02 50

22/04/2003 Dipòsit aigua regenerada <10 <10 <10 <1 <1 <1 <1 <0,33

22/04/2003 Pou 4,00E+01 5,00E+01 <10 2,00E+01 3,00E+00 <1 <1 nt

22/04/2003 Riu 1 1,00E+02 2,40E+02 1,00E+01 2,00E+01 <1 <0,4 <0,4 <0,33

22/04/2003 Riu 2 1,30E+02 2,60E+02 1,00E+01 3,30E+01 1,00E+00 <0,4 <0,4 <0,33

19/06/2003 Efluent secundari 7,50E+05 2,90E+04 4,40E+03 1,90E+04 8,50E+02 2,60E+02 2,80E+02 100

19/06/2003 Dipòsit aigua regenerada

<10 <10 <1 <0.4 <0,4 <1 <1 <0,33

19/06/2003 Pou 5,00E+01 <10 1,90E+02 <0,4 <0,4 <0,4 <0,4 <0,33

19/06/2003 Riu 1 sense mostra

19/06/2003 Riu 2 1,10E+03 6,00E+01 6,80E+01 4,00E-01 <0,4 <0,4 <0,4 <0,33

04/11/2003 Efluent secundari 5,60E+05 2,30E+04 2,00E+03 3,20E+03 1,75E+03 4,00E+01 8,00E+01 200

04/11/2003 Dipòsit aigua regenerada <10 <10 1,00E+00 2,85E+03 1,20E+01 <0,4 <0,4 <0,6

04/11/2003 Pou 8,00E+01 <10 2,00E+01 1,00E+00 <1 <0,4 <0,4 <0,4

04/11/2003 Riu 1 1,20E+02 3,00E+01 2,10E+01 5,00E+00 <1 <0,4 <0,4 <0,33

04/11/2003 Riu 2 1,50E+02 5,00E+01 1,40E+01 8,00E+00 4,00E+00 <0,4 <0,4 <0,33

12/01/2004 Efluent secundari 4,90E+04 3,00E+03 1,60E+03 7,00E+03 1,04E+03 1,30E+00 3,17E+01 100

12/01/2004 Dipòsit aigua regenerada

<10 <10 <1 4,70E+01 8,40E+00 <0,4 <0,4 -

12/01/2004 Pou 1,00E+01 <10 <10 <0,4 <0,4 <0,4 <0,4 -

12/01/2004 Riu 1 7,00E+01 1,00E+01 <1 1,20E+00 <0,4 <0,4 <0,4 -

12/01/2004 Riu 2 4,00E+01 4,00E+01 <1 4,00E-01 <0,4 <0,4 <0,4 -

61

Concentració, ufc/100 mL Concentració, ufp/100 mL ufp/litre

Data Mostra Coliformes

fecals Estrepto-

cocs fecals

Espores de clostridis

sulfit-reductors

Bacteriòfags somàtics

Bacteriòfags F-RNA RYC GA Enterovirus

15/04/2004 Efluent secundari 6,00E+05 9,00E+04 1,60E+04 8,20E+04 2,71E+04 3,80E+02 8,10E+02 190

15/04/2004 Dipòsit aigua regenerada 1,00E+01 <10 <1 3,00E+02 1,10E+03 5,00E+00 1,00E+00 <0,5

15/04/2004 Pou 3,00E+01 <10 2,10E+01 4,80E+00 3,60E+00 <0,4 <0,4 <0,5

15/04/2004 Riu 1 2,50E+02 3,00E+01 7,00E+00 1,32E+01 6,00E+00 <0,4 <0,4 <0,5

15/04/2004 Riu 2 3,20E+02 6,00E+01 1,50E+01 1,40E+01 8,40E+00 <0,4 <0,4 <0,5

29/06/2004 Efluent secundari 1,80E+05 3,00E+04 10000 5,75E+04 1,60E+05 7,00E+00 2,80E+01 100

29/06/2004 Dipòsit aigua regenerada

1,00E+01 <10 <10 1,45E+03 4,40E+02 <0,4 <0,4 <0,5

29/06/2004 Pou 4,00E+02 2,00E+01 80 1,60E+01 8,00E-01 <0,4 <0,4 <0,5

29/06/2004 Riu 1 8,00E+03 7,00E+02 50 3,00E+03 7,50E+03 <0,4 <0,4 <0,5

29/06/2004 Riu 2 1,80E+04 1,20E+03 120 7,00E+02 1,50E+03 <0,4 <0,4 <0,5

04/10/2004 Efluent secundari 1,80E+06 3,50E+04 5,90E+03 2,40E+04 3,30E+02 2,33E+02 3,33E+02 <59

04/10/2004 Dipòsit aigua regenerada <10 1,00E+01 1,70E+01 2,00E+02 2,00E+00 <0,4 <0,4 <0,5

04/10/2004 Pou 1,10E+02 7,00E+01 9,40E+01 8,00E-01 <0,4 <0,4 <0,4 <0,5

04/10/2004 Riu 1 sense mostra

04/10/2004 Riu 2 8,00E+02 3,60E+02 3,90E+01 2,00E+00 <0,4 <0,4 <0,5

31/01/2005 Efluent secundari 2,65E+04 5,00E+03 4,00E+03 1,30E+04 2,20E+04 2,50E+02 <0,1 <50

31/01/2005 Dipòsit aigua regenerada

<10 <10 2,20E+01 <1 <0,4 <0,4 <0,4 <0,5

31/01/2005 Pou sense mostra

31/01/2005 Riu 1 1,00E+01 <10 <1 3,80E+01 <1 <0,4 <0,4 <0,5

31/01/2005 Riu 2 <10 <10 2,00E+01 4,00E+00 8,00E-01 <0,4 <0,4 <0,5

62

Concentració, ufc/100 mL Concentració, ufp/100 mL ufp/litre

Data Mostra Coliformes

fecals Estrepto-

cocs fecals

Espores de clostridis

sulfit-reductors

Bacteriòfags somàtics

Bacteriòfags F-RNA RYC GA Enterovirus

06/04/2005 Efluent secundari 2,70E+05 3,00E+04 1,40E+04 4,85E+04 2,00E+03 5,50E+02 2,00E+03 <50

06/04/2005 Dipòsit aigua regenerada 1,00E+01 <10 2,30E+01 3,00E+03 7,00E+02 2,40E+01 8,00E+00 <0,5

06/04/2005 Pou 5,00E+01 <10 4,00E+00 1,60E+00 <0,4 <0,4 <0,4 <0,5

06/04/2005 Riu 1 1,10E+02 6,00E+01 2,00E+01 <0,4 2,40E+00 <0,4 <0,4 <0,5

06/04/2005 Riu 2 1,90E+02 1,30E+02 1,30E+01 5,00E+01 1,60E+00 <0,4 <0,4 <0,5

21/06/2005 Efluent secundari 1,80E+05 8,00E+03 6,00E+03 1,49E+05 6,80E+03 4,30E+01 1,68E+02 <50

21/06/2005 Dipòsit aigua regenerada

6,00E+01 2,00E+01 <10 5,60E+00 3,00E+02 <1 <1 <0,5

21/06/2005 Pou 2,00E+01 4,00E+01 3,00E+01 8,00E+00 <0,4 <0,4 <0,4 <0,5

21/06/2005 Riu 1 sense mostra

21/06/2005 Riu 2 6,00E+02 4,00E+02 2,90E+02 6,84E+01 2,40E+00 4,00E-01 4,00E-01 <0,5

28/09/2005 Efluent secundari 3,10E+06 1,50E+05 3,00E+03 7,05E+04 5,00E+03 1,00E+02 1,10E+03 <50

28/09/2005 Dipòsit aigua regenerada

<10 <10 <10 3,20E+01 3,50E+01 <1 <1 <0,5

28/09/2005 Pou 5,85E+02 9,50E+01 1,00E+01 1,08E+01 3,60E+00 <0,4 <0,4 <0,5

28/09/2005 Riu 1 1,50E+03 510 90 1150 1000 <0,4 78 <0,5

28/09/2005 Riu 2 4,40E+03 9,50E+02 4,00E+01 4,00E+02 1,50E+02 <0,4 3,90E+01 <0,5