3.3. riscos ambientals - cilma.cat amer/memòria... · 3.3. riscos ambientals . el risc ambiental...

12
3.3. Riscos ambientals El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El risc té en compte dues components, la perillositat i la vulnerabilitat. La perillositat és la possibilitat que un procés produeixi conseqüències negatives i la vulnerabilitat és l’impacte que pot produir el fenomen sobre la societat, per tant: RISC = Perillositat x Vulnerabilitat Si també es tenen en compte els valors econòmics que suposa el risc, la fórmula queda així: RISC = Perillositat x Vulnerabilitat x Cost Els riscos ambientals es poden classificar en funció del seu origen, segons la classificació establerta per l’Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catàstrofes, en: - Riscos naturals: són aquells que no estan provocats directament per la presència o activitat de les persones, sinó per factors naturals com els geològics o els climàtics. Aquests, donen lloc a successos extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de perill. - Riscos antròpics: són aquells relacionats amb l’activitat humana, no inclosos en els apartats anteriors. La Llei 4/1997 de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, regula els instruments de planificació de la protecció civil amb la finalitat de cobrir les diverses situacions de risc que presenta la realitat i oferir un marc territorial i orgànic adequat per afrontar-les. Mitjançant el Decret 210/99, s’aprova l’estructura del contingut mínim i l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals (Plans Bàsics d’Emergència, Plans d’Actuació i Plans Específics). Un municipi ha de tenir un únic pla d’emergència, el pla de protecció civil municipal, el qual conté els diferents documents que ha d’elaborar el municipi en funció dels riscos potencials als quals està exposat. Aquests documents variaran en funció dels diferents supòsits (nombre d’habitants, consideració de municipi turístic, presència de riscos especials segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya) que afectin al municipi. Els plans s’hauran d’adaptar als canvis i hauran de ser revisats cada 4 anys. La disposició transitòria estableix que aquells municipis amb plans de protecció civil aprovats durant els anys 1997, 1998 i 1999 disposen de 2,3 i 4 anys respectivament per adaptar-los al contingut que s’estableix al Decret 210/99. Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 71

Upload: duonghanh

Post on 25-Dec-2018

222 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

3.3. Riscos ambientals El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El risc té en compte dues components, la perillositat i la vulnerabilitat. La perillositat és la possibilitat que un procés produeixi conseqüències negatives i la vulnerabilitat és l’impacte que pot produir el fenomen sobre la societat, per tant:

RISC = Perillositat x Vulnerabilitat

Si també es tenen en compte els valors econòmics que suposa el risc, la fórmula queda així:

RISC = Perillositat x Vulnerabilitat x Cost

Els riscos ambientals es poden classificar en funció del seu origen, segons la classificació establerta per l’Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catàstrofes, en:

- Riscos naturals: són aquells que no estan provocats directament per la presència o activitat de les persones, sinó per factors naturals com els geològics o els climàtics. Aquests, donen lloc a successos extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de perill.

- Riscos antròpics: són aquells relacionats amb l’activitat humana, no inclosos en els apartats anteriors.

La Llei 4/1997 de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, regula els instruments de planificació de la protecció civil amb la finalitat de cobrir les diverses situacions de risc que presenta la realitat i oferir un marc territorial i orgànic adequat per afrontar-les. Mitjançant el Decret 210/99, s’aprova l’estructura del contingut mínim i l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals (Plans Bàsics d’Emergència, Plans d’Actuació i Plans Específics). Un municipi ha de tenir un únic pla d’emergència, el pla de protecció civil municipal, el qual conté els diferents documents que ha d’elaborar el municipi en funció dels riscos potencials als quals està exposat. Aquests documents variaran en funció dels diferents supòsits (nombre d’habitants, consideració de municipi turístic, presència de riscos especials segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya) que afectin al municipi. Els plans s’hauran d’adaptar als canvis i hauran de ser revisats cada 4 anys. La disposició transitòria estableix que aquells municipis amb plans de protecció civil aprovats durant els anys 1997, 1998 i 1999 disposen de 2,3 i 4 anys respectivament per adaptar-los al contingut que s’estableix al Decret 210/99.

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 71

Page 2: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

3.3.1. Riscos ambientals d’origen natural 3.3.1.1. Inundacions i avingudes Segons l’estudi realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT, es detecten determinades àrees que es poden veure afectades en cas d’inundacions amb uns períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys. La delimitació d’aquestes àrees s’ha realitzat mitjançant la simulació de la modelització hidràulica dels períodes de màxima avinguda dels diversos cursos fluvials. La representació queda reflectida a la figura següent: Figura 38: Delimitació de les zones inundables del riu Brugent al seu pas per Amer Font: Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Ter de l’ACA Donat que per a Amer hi ha diferents rieres i torrents, i que el riu Brugent travessa el nucli urbà hi ha un risc d’inundació i avinguda amb les pluges intenses, tot i que aquest és baix. A partir de la figura anterior, es poden observar les àrees potencialment inundables al municipi d’Amer. Les zones amb més risc d’inundació són els marges del riu

72 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

Page 3: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

Brugent a la zona més propera del nucli antic, amb inundacions greus i a la zona del Pla de les Malloles que inundaria la zona d’hortes, els camps de conreus i les plantacions. 3.3.1.2. Sísmic i volcànic Catalunya es pot considerar com una zona d’activitat sísmica moderada. Aquesta activitat sísmica és ocasionada perquè la Mediterrània Occidental està situada a en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica, tot i que la convergència entre ambdós és moderada i, per tant, els terratrèmols solen produir-se amb poca freqüència. Històricament, els municipis més afectats per terratrèmols a la comarca de la Selva són els que pertanyen a la zona de les Guilleries: Amer, Anglès i Arbúcies. A continuació es mostra una taula on es detallen els diferents sismes que hi hagut al municipi d’Anglès: Taula 8: Evolució històrica dels terratrèmols a Amer

DATA INTENSITAT MUNICIPI 23/02/1427 Amer 02/03/1427 Amer 04/03/1427 Amer 13/03/1427 Amer 14/03/1427 Amer 15/03/1427 Amer 19/03/1427 VIII-IX Amer 21/03/1427 Amer 22/03/1427 Amer 22/04/1427 Amer 23/04/1427 Amer 20/08/1431 Amer 23/12/1431 Amer 15/12/1432 Amer 04/01/1906 IV Amer 06/04/1909 VI Amer 16/12/1921 IV Amer

Font: ICC El municipi d’Amer es localitza a la zona 4, segons la zonificació sismotectònica realitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya a partir de la distribució sísmica a la zonificació tectònica. D’aquesta manera, s’afegeixen noves zones per tal d’incloure les distribucions de sismicitat que no s’expliquen mitjançant paràmetres purament geològics. La intensitat sísmica d’Amer és igual o superior a VII en l’escala MSK, amb un període de 500 anys. Per altra banda, si es considera l’efecte del sòl els resultats del sisme, els valors són entre VII i VIII. Amb el risc sísmic també s’avaluen els danys als edificis mitjançant la determinació de les densitats de la població i els assentaments de cada municipi juntament amb la intensitat del terratrèmol.

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 73

Page 4: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

Figures 39 i 40: Zones Sísmiques per a un sòl mitjà i zones sísmiques considerant l’efecte del sòl

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Per tant, tenint en compte el grau de perillositat i de vulnerabilitat del municipi davant dels episodis sísmics, es pot considerar que el municipi d’Amer es troba dins d’una zona de risc sísmic elevat, pel que fa al context català i tenint en compte l’evolució històrica de terratrèmols a Amer. 3.3.1.3. Risc geològic i d’erosió de sòls El risc geològic ve determinat, fonamentalment, per tres característiques del territori:

1. La litologia dominant, les que propicien amb més facilitat els processos gravitacionals són les de dominis rocosos fortament fracturats.

2. La morfologia de la zona, la que facilita aquest tipus de fenòmens es caracteritza per ser accidentada, amb talussos, pendents pronunciats i relleus elevats.

3. Les característiques climàtiques poden afectar a les condicions físiques dels materials que constitueixen el subsòl i solen associar-se a pluviometries elevades.

A partir de la figura següent, es pot determinar el risc geològic del municipi d’Amer.

74 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

Page 5: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

Figura 41: Corbes de nivell d’Amer

±

0 1.000500metres

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH. El risc geològic més important del terme municipal d’Amer és el moviment de vessants, principalment al sud oest, la continuació del Serrat de les Seleres Velles, ja que és una de les zones amb els pendents més acusats, superiors al 20% de desnivell. Per altra banda, degut als pendents acusats de determinades zones, es pot considerar una pèrdua de sòl en èpoques de pluges torrencials, tot i que la massa forestal que hi arrela incrementa la resistència a l’erosió. L’erosió del sòl a les àrees amb pendents més suaus es dóna a les zones properes a la riba del riu Brugent, on poden tenir lloc períodes d’avinguda. 3.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 3.3.2.1. Incendis forestals El municipi d’Amer està catalogat com a municipi d’alt risc d’incendi, pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. El municipi té un grau de risc forestal, segons el Pla INFOCAT (2003), degut a l’elevada ocupació que representen els boscos (95%) sobre la superfície del terme municipal i que es troba en una zona amb un clima mediterrani subhumit.

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 75

Page 6: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

76 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

Figura 42: Mapa de risc d’incendis d’Amer Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH Segons s’observa en el mapa, les àrees on el risc és més elevat es concentren, en gran part a la zona sud del terme municipal, coincidint en zones de masses boscoses. A Amer, majoritàriament, tot el terme municipal té un risc baix i moderat, mentre que les zones d’alt risc es troben més localitzades en determinats indrets. Els models de combustibilitat d’Amer, representats al mapa, indiquen una gran superfície de conreus, que inclou els que actualment es troben en actiu i els abandonats recentment, que segueixen el recorregut del riu Brugent al seu pas pel municipi. La classificació d’aquests models de combustible es realitza en funció del tipus de vegetació, de la quantitat de combustible disponible i del comportament del foc de tal manera que el model 9 és el tipus de combustible que es propaga a gran velocitat i amb unes alçades de flama superiors i el model 5 en el que el foc es propaga pel sòl cremant la fullaraca i la pastura i dóna focs poc intensos. Tal com es mostra, la major part de combustible pertany als grups 5, 9 i conreus. Figura 43: Models de combustibilitat a Amer

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDARISC D'INCENDI

Baix

Moderat

Alt

LLEGENDACOMBUSTIBILITAT

model 2

model 4

model 5

model 6

model 7

model 8

model 9

matollars

conreus

urbà

roquissars o tarteres

prats i herbassar

±

0 1.000500metres

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH.

Page 7: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

Es pot observar que la major part de la zona de conreus està ubicada a l’est del terme municipal. Les àrees boscoses es corresponen amb els models 5,7,8 i 9. A la vessant est, el model de combustible majoritari és el 4, 5, 8 i els conreus. La zona amb el model 4, correspon a una zona d’alt risc d’incendi forestal ja que es tracta de matollar o plantació jove molt densa (>2 m d’altura) amb branques seques a l’interior i amb un comportament del foc que genera focs ràpids i intensos que es propaguen per les capçades del matollar. A la zona central del terme municipal, hi ha una gran superfície de conreus i els models de combustible són el 5 i 7, amb matollar d’espècies molt inflamables amb una quantitat de combustible disponible de 10-15Mg/ha, atorgant un elevat risc d’incendi forestal a la zona. I algunes petites àrees de matollars. La zona urbana es troba ubicada en una zona de baix risc d’incendi forestal. Cal esmentar que les ADF són associacions formades per propietaris forestals, i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial que tenen els objectius de:

- Elaborar i executar de manera col·lectiva els programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals.

- Col·laborar activament en l’organització, el control i l’execució de mesures dictades o que es dictin per la Direcció General del Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals.

- Realitzar campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector tingui un major coneixement.

- Sensibilitzar la població rural i urbana en el territori de l’ADF. - Executar plans de prevenció, creació i manteniment d’infraestructura, xarxa

de camins i punts d’aigua. - Suport a l’extinció d’incendis forestals.

Mitjançant la Base de Dades d’Incendis des de 1986 del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’observa a partir de la gràfica, l’evolució dels incendis al llarg del temps al municipi d’Amer. Els incendis més importants es van produir durant els 70, el primer amb 16Ha cremades va tenir lloc al paratge del Carboné el 1969 i el segon, i el més important fins a l’actualitat, va succeir el 1979 i es van cremar 40 Ha a Sant Julià de Llor. Figura 44: Evolució dels incendis a Amer des del 1969

05

1015202530354045

18/0

1/1

969

18/0

1/1

971

18/0

1/1

973

18/0

1/1

975

18/0

1/1

977

18/0

1/1

979

18/0

1/1

981

18/0

1/1

983

18/0

1/1

985

18/0

1/1

987

18/0

1/1

989

18/0

1/1

991

18/0

1/1

993

18/0

1/1

995

18/0

1/1

997

18/0

1/1

999

18/0

1/2

001

18/0

1/2

003

18/0

1/2

005

18/0

1/2

007

HA

Fo

resta

ls c

rem

ad

es

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 77

Page 8: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

78 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

A continuació es mostra una taula que conté l’historial dels incendis forestals referència a la zona afectada, la

d’inic di i la s remad Taula 9: Evolució dels incendis a Amer des de 1969

d’Amer des de l’any 1969. La informació fa a.

datai de l’incen uperfície c

Municipi d'inici Paratge

HA arbrades

H A noarbrades

HA for al est

Data d'inici

0 3 3 18/01/1969

2 14 16 09/08/1970

0 2 2 27/01/1971

4 0 4 06/03/1971

0,5 2,5 3 18/04/1973

0 4 4 29/07/1973

0 ,3 0,3 0,6 30/10/1975

Carboné

0,5 0,7 1,2 08/08/1976

Sant Julià del Llor 0 4 4 20/07/1979

Sant Julià del Llor 1 14 15 02/08/1979

Sant Julià del Llor 10 30 40 03/08/1979

La Colònia-riu Ter 0 3 3 04/09/1980

Mas Vila 1 2 3 18/07/1982

3 2 5 22/07/1982Can Barraca 2 4 6 05/07/1986

Pla de les Brugueres 0,2 0,5 0,7 15/01/1994

Lloret Salvatge 0 0,01 0,01 02/07/1995

Font Fàbrega 0,06 0 0,06 25/05/1996

El Casot 0 ,06 0 0, 06 04/03/1997

Font Ter 0 0, 006 0 ,006 04/05/1997

Mas Palou 0,5 0 0,5 10/02/1998

Les Maioles 0 1 1 14/03/1998

La Boada de Sant Climent 0 ,2 0 0,2 02/07/1998

La Fonter 0,03 0 0,03 07/07/1999

La Galiana 0,04 0 0,04 25/08/1999

Presa del Pasteral 0 0, 03 0,03 22/08/2000CRTA. PANTÀ DE SUSQUEDA

0 0,1 0,1 30/06/2001

PLA DE SANT CORNELI 0,96 0 0,96 10/03/2007

Costat del poble 0,3 0 0,3 01/03/1988

AMER

Abocador 0 0,8 0,8 06/07/1991Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH. 3.3.2.2. Contaminació de sòls i d’aigües superficials i subterrànies

a contaminació dels sòls i les aigües ve determinat per dos factors principals:

s zones més planeres contenen materials el quaternari no consolidats (llims, sorres, graves, conglomerats i argiles) i

L

- La vulnerabilitat del medi físic - El risc derivat de les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen

El risc de contaminació de sòl es concentra en una gran part de l’àrea central del terme municipal, ja que és aquí on s’ubiquen la majoria dels nuclis urbans i les activitats agrícoles degut als suaus pendents de la zona. En comparació amb les àrees més muntanyoses, amb pendents més forts i materials més consolidats, que oposen més resistència a la percolació, ledjuntament amb les activitats humanes, s’incrementa el risc d’infiltració i conseqüentment la contaminació del sòl.

Page 9: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 79

Les principals fonts susceptibles de contaminar el sòl són les dejeccions ramaderes,

el que fa a les aigües subterrànies s’ha realitzat l’estudi per l’aqüífer de Montseny-

tes ornamentals i freatòfils. L’impacte potencial obre la massa d’aigua és moderat amb una vulnerabilitat i impacte potencial sobre

t de les aigües subterrànies ’aquesta massa és molt baix en el territori estudiat i que les pressions més ignificatives d’aquestes masses no es corresponen amb les principals

.

els abocaments industrials i urbans sense depuració, els tancs soterrats d’emmagatzematge de combustibles fòssils o qualsevol activitat industrial. PGuilleries, que ocupa la zona sud del terme municipal d’Amer, per determinar l’impacte i les pressions. L’aqüífer del Montseny-Guilleries presenta una pressió total del valor moderat condicionat per les dejeccions ramaderes, els abocaments industrials, els sòls contaminats i els vivers de plansl’estat químic baixos. Tot i aquests valors, es considera que no existeix un risc d’incompliment de la normativa. Per altra banda, per analitzar de manera coherent les pressions més significatives en les aigües subterrànies de la zona no s’ha tingut en compte l’aqüífer de la Baixa Garrotxa. Es considera que el grau d’afectació de l’estadsproblemàtiques en aigües subterrànies de la comarca 3.3.2.3. Activitats industrials, ramaderes i agrícoles En el moment que una indústria pateix un accident, s’activa el Pla d’Emergència

terior i informa a les autoritats per a què, en cas que sigui necessari, activi

emergència. Cal esmentar que a

municipi, les dústries presents no suposen un risc elevat. eferent a les activitats ramaderes i agrícoles, els riscos associats són els de les

inació de sòls i aqüífers.

Inl’anomenat Pla d’Emergència Exterior. Amb aquest cas, es posa en marxa la cadena que alerta a diversos actuants per tal d’intervenir-hi. A Amer s’ha redactat el Pla de Protecció Civil Municipal (PPCM) que determina els riscos i les instruccions que cal seguir en cas d’partir del càlcul de probabilitats referent a les indústries, l’índex de risc indica la redacció optativa del pla d’emergència per al risc tecnològic, ja que alinRdejeccions ramaderes i la conseqüent contam 3.3.2.4. Transport de mercaderies perilloses L’índex de risc presenta un valor que indica que no es té constància de cap

onat que el risc s’obté de la multiplicació dels dos índex (2x5=10) i que la

uedar-hi.

s béns i el medi ambient de l’entorn immediat.

incidència (2) però que es causarien grans danys amb nombrosos afectats (5) en cas d’accident. Dredacció és necessària sempre que el valor de l’índex de risc sigui superior o igual a10. Segons el TRANSCAT, els tipus d’accidents es classifiquen en diferents categories:

- Categoria 0: Accidents (i incidents) en què el contingut no ha quedat afectat, ni pot q

- Categoria 1: Accidents en els quals el contingut ha quedat afectat o pot quedar-hi, però no hi ha afectació greu a la població ni itinerant ni fixa, ni al medi ambient.

- Categoria 2: Accidents que malgrat són o poden ser importants, només poden afectar les persones, el

Page 10: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

80 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

- Categoria 3: Accidents que a més de l’entorn immediat puguin afectar altres

el que fa als criteris d’activació del pla, es considerarà situació d’alerta quan el

ambient.

s considerarà situació d’emergència aquelles situacions que poden afectar a les medi ambient.

3.3.2.5. Altres riscos

zones més enllà de l’entorn immediat, incloent els nuclis urbans i zones d’especial interès ambiental.

Pcontingut ha quedat afectat o pot quedar-hi però no hi hagut afectació a la població, ni itinerant ni fixa, ni al medi Epersones, els béns i al

No s’han detectat altres riscos.

Page 11: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

3.3.3 El Pla d’Emergència Municipal i els Plans d’actuació L’Ajuntament d’Amer, mitjançant un conveni amb la Universitat de Girona, va redactar el Pla de Protecció Civil Municipal d’Amer (PPCM), aprovat pel ple l’octubre del 2008. Aquest és el document bàsic que s’activa en cas d’emergència amb l’objectiu d’avisar a la població. Totes aquestes funciones les executarà el grup local d’ordre i avisos a la població i al grup local logístic i acollida. El Pla d’Emergència d’Amer consta, actualment, només del Document Bàsic. En aquest es realitza una recopilació d’informació bàsica municipal tal com la situació, orografia, dades demogràfiques, climatologia, etc. En segon lloc, es realitza una anàlisi de risc i la vulnerabilitat municipal on es consideren tant els risc especials com els específics del municipi. També es defineixen les campanyes anuals i les actuacions que es realitzaran en cadascuna. S’estableix l’organització municipal de la protecció civil i es determinen les bases per a la recuperació i el restabliment dels serveis essencials així com la identificació i avaluació dels danys. Actualment, Amer només disposa del PPCM i del document bàsic, i no s’ha elaborat cap Pla d’Emergència. Segons el Document Bàsic del Pla de Protecció Civil Municipal d’Amer, els riscos especials del municipi i l’elaboració dels Plans d’Emergència es determinen a la següent taula: Taula 10: Riscos Especials del municipi d’Amer

PLÀ D’EMERGÈNCIA ANÀLISI DE RISC INFOCAT Recomanat INUNCAT Baix NEUCAT Recomanat SISMICAT Obligatori TRANSCAT Baix CAMCAT No

Font: Pla de Protecció Civil Municipal d’Amer Per tant, el municipi d’Amer està obligat a elaborar el Pla Especial d’Emergències per a Sismes (SISMICAT), el document que estableix les actuacions que s’han de realitzar en cas de sismes i els criteris a utilitzar en l’activació del Pla d’Emergència. 3.3.3.1. Organització municipal de la Protecció Civil Tal com es regula en el Decret 210/99, el Pla d’Emergència Municipal (PEM) ha d’establir la distribució de funcions i responsabilitats en cas d’emergència. Cal tenir en compte que en cas que s’hagin d’activar plans especials, no s’inclouran les persones que no pertanyin a l’àmbit municipal.

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 81

Page 12: 3.3. Riscos ambientals - cilma.cat Amer/Memòria... · 3.3. Riscos ambientals . El risc ambiental és la probabilitat de que un fenomen pugui produir un dany sobre la societat. El

82 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

A la taula següent es mostra tots els components que s’han d’organitzar per poder afrontar adequadament les possibles emergències que afectin al municipi: Taula 11: Distribució de funcions i responsabilitats

Organització municipal Responsable municipal de l'emergència

Coordinador municipal Cap del grup local d'intervenció Cap del grup d'ordre i d'avisos a la població Cap del grup local sanitari Cal del grup local logístic i d'acollida

Consell assessor

Representant municipal del Pla Especial

Comitè d'Emergència

Gabinet d'Informació Grup local d'intervenció Grup local sanitari Grup logístic i d'acollida i suport

Grups actuants

Grup local d'ordre, avisos i evacuació Centre de coordinació municipal (CECOPAL) Centre receptor d'alarmes (CRA) Centre de comandament avançat (CCA) Centre de coordinació operativa territorial de Catalunya (CECAT Girona)

Centres de coordinació

Centre de Coordinació operativa de Catalunya (CECAT) Font: Pla de Protecció Civil Municipal d’Amer