3.2. LA LÍNIA LITORAL

3.2.1. GENERALITATS

Des del punt de vista climàtic, són aplicables a la ries fisiognómiques i ecofisiolbgiques en la banda costa-nostra línia litorals les consideracions fetes a 3.1.1 a nera: la de les comunitats arenícoles, que viuen en un propòsit de la terra baixa mediterránia (p. 55). De ambient relativament sec i poc salat malgrat la imme-tota manera no és aquesta matriu de factors climàtics diatesa del mar; la de les comunitats rupícoles, que el principal element condicionador del poblament vege- afegeixen a les particularitats conegudes de la vegeta-tal costaner, car l'emplaçament de les plantes litorals ció de roca una evident tolerància als clorurs sòdic i és tal que el microclima s'imposa amb força. I, encara, potássic; i la de les comunitats halbfiles dels mar-per sobre del microclima prenen un especial relleu jals o sanyes, remarcablement especialitzades a explotar d'altres parámetres, menystenibles o poc exaltats a un medi alhora humit í molt salat. les zones que no es troben en immediat contacte amb Aquestes tres grans sèries es completen amb la vege-el mar. tació subaquàtica marina i amb 14 vegetació helofítica

Aquest és el cas de la salinitat, omnipresent en tota dels aiguamolls costaners. En els maresmes, tanmateix, la sanefa costanera, sigui per via aèria (polsim salabrós l'aigua no sol passar de salabrosa i és ben corrent que escampat pel vent), sigui per via edáfica (elevada pre- sigui del tot dolça o només feblement salada; per això, sIncia de clorurs en el sell), sigui, també, pel fet ja del la majoria de les comunitats helofítiques (canyissars, tot concloent d'una vegetació que viu directament arre- etcètera) ja han estat tractats més amunt, a propòsit de lada en substrats completament coberts per aigües ma- la vegetació dulciaqüícola i lacustre (p. 165), a la qual rines o marenyoses. remetem el lector.

Aquestes concentracions desusuals de sals sòdiques Cap d'aquestes slries no és rara al litoral dels Pal-i potásiques desdibuixen els contrastos que la clàssica sos Catalans, bé que llurs importàncies relatives dife-dicotomia entre substrats calcaris i silicis sol establir reixen molt segons els sectors. D'altra banda, el de-en les àrees diguem-ne convencionals. Per contra, la plorable procés de destrucció a què es veu abocada la textura i permeabilitat edáfiques esdevenen aquí ele- nostra línia litoral pot rarificar qualsevol mal dia all() ments de primeríssim ordre, fins al punt de condicionar que secularment ha estat corrent. En el cas de la vege-en gran manera la composició i estructura de les comu- tació pròpiament lligada a les platges de sorra, hem nitats. És així com les platges sorrenques o si més no arribat ja a aquesta temuda situació, i si la destrucció codoloses, els penya-segats i les àrees argiloses de deltes dels marjals continua (cas dels aiguamolls empordane-i aiguamolls hostatgen línies fitocenológiques radical- sos, de les albuferes d'Alcúdia i de Maó, dels marenys ment diferents i estableixen contrastos florístics i pai- valencians, de les llacunes dels deltes de l'Ebre i Llobre-satgístics d'una contundència remarcable. gat, etc.) veurem també com esdevenen pures rareses

En línies generals hom pot distingir tres grans sè- les ara ja no pire corrents comunitats halófiles.

3.2.2. LA VEGETACIÓ SUBAQUÀTICA

3.2.2.1. Les comunitats d'algues bentóniques

Sobre les costes rocoses i també a les sorrenques, plantes d'estructura molt simple i del tot diferent al damunt mateix de la línia on trenquen les ones i part patró que, més o menys modificat, resulta vàlid per a de sota del nivell de l'aigua, prosperen poblaments tots els vegetals superiors. vegetals absolutament diferents dels considerats fins Hom qualifica de bentónics aquests poblaments, car ara. Llurs components pertanyen al món de les algues, per bentos cal entendre el conjunt d'éssers vius, ani-

21 8 LíNIA LITORAL

mals i plantes, que viuen més o menys fixats en agues- les oscillacions de les marees i les plenes i segues, afe-

ta banda fronterera entre el món aeri i el món aquá- geixen un estímul meat-1k, un deixar parcialment al

tic. El bentos és un món suggestiu i desconcertant on descobert tot aquest conjunt, que confereix un movi-

res no resulta, de moment, familiar. Horn dida que els ment i una vida supletòria a aquest univers ja prou

animals no hi tenen forma d'animal i les plantes no ofe- apassionant. Més cap al fons, per contra, les aigües

reixen l'aspecte d'una planta. Així, els molluscs i crus- s'asserenen i la vida bentibnica s'esmorteeix gradual-

tacis, certs arcs tubícoles, les actínies i aneniones con- ment fins a quasi desaparèixer: sembla decididament

fonen l'observador poc avesat, incapaç de diferenciar- que vol lligar-se a la renouera banda on aire, terra i

los amb precisió del món de les algues, plantes que, a aigua conflueixen amb alegre vehemència.

son torn, ultra una forma desusual, s'ofereixen sota Les costes dels Països Catalans ofereixen una vege-

una policromia desconcertant: n'hi ha de roges, de tació bentónica només discreta, a causa sobretot de

brunes, de blavoses, alguna, tanmateix, també de ver- l'escassa rellevància de les marees i de la baixa produc-

da... El batec continuat de les ones o si més no el vaivé tivitat biològica del Mediterrani; dels poblaments ben-

que creen de retruc en els indrets un xic més profunds, tònics existents, tanmateix, no en farem aquí l'anàlisi.

3.2.2.2. Les comunitats de plantes superiors

Les plantes superiors, aquàtiques o terrestres, són contra, desenvolupen un sistema radical poderós, ben

resultat d'un procés evolutiu lligat a la terra ferma i completat per un enteixinat de rizomes repents. El con-

a les aigües continentals. Llur presència en les aigües junt esdevé una mena de xarxa soterrada de la qual sur-

marines és un fenomen recent, protagonitzat .per un ten poms densos de fullatge: l'ancoratge resta garantit.

nombre reduidíssim d'espècies que han conquerit par-cialment .aquest nou medi, sense desplaçar-ne de cap manera els organismes vegetals que sempre s'hi han Els alguers (Posidonion)

ensenyorit (algues). La presència de plantes superiors en aigües marines és comparable a la presència de ma- Les generalitats acabades d'exposar a propòsit dels

mífers marítims (cetacis, foques, etc.), notable però epi- poblaments submarins de plantes superiors correspo-

sbdica, i aconseguida amb adaptacions secundàries. nen quasi íntegrament a les praderies conegudes popu- 1 Les plantes superiors submarines arriben a consti- larment amb el nom, impropi, d'alguers, construït so-

tuir praderies d'una certa i àdhuc notable entitat, sem- bre la comprensible confusió d'aquestes fanerbgames

pre sobre substrats mòbils (sorres o fangs) situats a submarines amb simples algues. Els alguers, en efecte,

profunditats escasses, generalment menys de 25-30 m. són l'únic poblament vegetal pròpiament submarí on

El sistema fotosintetitzador d'aquestes espècies és ba- les algues no fan acte de presència o resten reduïdes a

sat sobre pigments clorofílics, corn és norma en les poblament epifítics poc vistents.

plantes terrestres, de manera que la interferència crea- Els alguers es presenten corn densos poblaments de

da pel filtratge de la llum i absorció subsegüent de plantes de fulla cíntiforme, com una imposant prade-

certes radiacions per part de l'aigua, anula aviat tota na alta de mig metre o més, sempre bressolada pel

possibilitat d'explotació energètica. Només si les aigües vaivé suau o enèrgic de l'aigua, embolcallada en una

són molt clares la fracció lluminosa que poden apro- llum blavosa i fantasmagòrica. A l'interior de la tof a

fitar aquests vegetals reïx a penetrar fins a fondàries vegetal, un món de petits peixos, crustacis i animalons

superiors (màxim 50-60 m), i aleshores són espera- de tota casta bull i s'agita, segur de la protecció que el

bles en aquestes profunditats les praderies comentades. fullatge atapeït li brinda.

Abrò, als nostres mars, no passa pràcticament mai. A les nostres costes són try les plantes que arriben

La preferència pels substrats mails s'explica acid- a fer part d'aquestes praderies: les zosteres (Zostera

ment, car les algues no disposen d'òrgans eficaços de nana, Z. marina), les cimodocees (Cymodocea nodosa)

subjecció (llur estructura tallosa no ha arribat a dife- i, sobretot, les posidónies (Posidonia oceanica). Les

fenciar un autèntic aparell radical) i, doncs, no poden zosteres i les cimodocees són plantes de port delicat

competir amb les plantes superiors en aquesta mena de malgrat llurs sòlids rízones repents, posseïdores de fu-

medis. Els substrats sorrencs o fangosos situats a l'es- lles vincladisses, llargues i molt estretes (1-5 mm);

cassa fondària abans esmentada són remoguts de forma solen iniciar els processos de colonització de fons, de

periòdica per tempestes i ponentades, amb la qual cosa manera que llur presència pot ésser interpretada corn

es desancorarien de seguida les algues fixes que assa- subsegüent a algun daltabaix previ del substrat (tern-

gessin d'installar-s'hi. Les faneribgames submarines, per pesta molt forta, abocament de sediments, etc.). Les

VEGETACIó SUBAQUATICA 21 9

posidónies, per contra, tenen un port robust i sòlid, i llurs fillies, abundants i fasciculades, atenyen fácil-ment el centímetre d'amplada; a la zona on s'implantenen el rizoma, una abundosa cabellera d'esquames i pèls I.:. certifica l'existència pretèrita d'altres elements foliars "`''' ' . - .:-._ - --ja desapareguts í confereix a la planta un carácter defi-

.. 4' 'nitiu. Les praderies de posidónia, que són les habituals en les nostres costes, representen una fase madura i --- '-.7,--yinímlit---,,.. - - ----- ' lemirm

-..„ - - ----- -ft--

estabilitzada de la suceessió. - -- - --,,,----- --1----- - - _401-4.---,---: ------- - La floració d'aquestes praderies, d'altra banda poc _ -,...:-..1-'s--4-- -----"' — ---"- t-'19-7- ------ '

vistent, es produeix molt de tant en tant, coincidint ., zr.-.11,,--17-. --...;----amb alguna tardor. Pero aixó no és obstacle per a la :... _ _-_- •-:------:---.---,---z. - '-- ---J propagado de les espècies, ja que aquestes plantes des- '',.‘';=-- -f,_:,'. ..-T'47 ,-; --:';',=>:': "prenen fácilment fragments de rizoma els quals multi- `'.' r b ' • - :, --- - ' .•,..--,- . --.1: ---': - -- ---":- -I - -

pliquen vegetativament els individus. A la tardor les ', , .-__--r"-- -" --- •-• ,-..-` :---,---,------:_;:m fulles es desprenen i fragmenten, í s'acumulen en quan- ''''-"--c. -- - .''''''''-;1--;•-•'-'''^-,,....?..--;.:..z.._..-, 7. titat a la costa, si el mar les hi escup; en certs llocs horn les recull aleshores i empra corn a combustible o corn a farda per a embalar. També es desprenen els pèls i esquames dels rizomes, materials que, batuts i -- - entrellaçats per les ones, esdevenen aquestes intrigants boles com de feltre que sovintegen per les platges. I, encara, una bona ponentada pot malmetre parcialment . .

els alguers d'un indret, cosa que genera la persistència ,-durant uns quants dies de trossos de fulles nedant en- - '• tre dues aigües, trossos que els banyistes prenen tambéper algues i, ben a tort, per exponent de brutícia.

L'estructura esponjosa que aquestes praderies supo-se?i:c ntribuei4vx al,aT\te:rtició sde sediments. En àrees

Fig. 149. ,

rig. 199. ncumuLACE5 COSTANERA DE POSIDÓNIES tranquilles, es produeix per aquesta causa un reblíment A , ..• . mui. primaveral de fragments de posidolmies despresos du-progressiu, firis al punt que alguers antigament pro- rant la tardor i l'hivern, en una platja d'Eivissa. funds arriben a situar-se ben bé a flor d'aigua. Horn (Foto: A. Cardona).

, v

1

Y "11111 /

l 1 bi*/ 4Y/ . \

[ V Y •

i

( 1

/1

tNlikt Z,1 ---_

r/ -.-_- -. --7.• 11,.._..--, --,

t 914,09 17 .......> i" 1

1 , ' b l'' ' 1,10 f._. ) --'w illitt-• a w"` , "' ce

ri Fig. 150. ESPECIES DELS ALGUERS ( X 0,5) t-a: cimodocea (Cymodocea nodosa), a': detall de Pápex foliar ( X2); b: posidónia (Posidonia oceanica); c: zostera (Zostera S marina), c': detall de la fulla florífera (x2).

,

220 LIMA LITORAL

s'enfronta aleshores amb veritables barreres de sedi- Comunitats de rúpia (Ruppion maritimae) ments, esculls autèntics crescuts corn els baixos de co-rall, però coronats per la inequívoca presència de les En els fons de les llacunes salabroses, àdhuc a les

posidemies, barreres que reben el nom d'altines. Per calanques especialment sornes i tranquilles, poden fer-

extensió, hi ha Rocs on el terme altina designa també se herbassars de plantes superiors vagament compara-

l'alguer i àdhuc les posidemies. bles als alguers, potser més relacionables amb les co-

Els alguers, que quasi mai no es fan pet sota dels munitats dulciaqüícoles de potamogItons (p. 166).

40-50 m per raons fertiques, ocupen una banda tot al Aquestes comunitats són més aviat rares en la nostra

llarg de la nostra costa, si el substrat és mòbil, i mai línia litoral i no han estat estudiades a fons; val a dir

no se n'allunyen gaire per raó de la profunditat crei- que, esporàdicament, reapareixen en les llacunes sala-

xent a què s'aboca la plataforma continental a mesura des continentals. En són espècies característiques les

que hom s'aparta de la línia litoral. rúpies (Ruppia), herbes de fullatge filiforme i abundant.

3.2.3. LA VEGETACIÓ HALCIFILA I/O ARENÍCOLA

3.2.3.1. Les comunitats halófiles de roquissar litoral (Crithmo-Limonietea)

Els penya-segats costaners per damunt dels 3-4 m melaea hirsuta), pròpia de la segona línia litoral, menys

d'altitud, i àdhuc les rogues més reculades però tanma- halófila; tant Parmèria corn el limbnium esmentats són

teix sotmeses a la influència del ruixim salat o dels espècies endèmiques de l'àrea. A les illes Medes apa-

vents salabrosos, duen poblaments vegetals particulars, reix, encara, el Dauco-Crithmetum maritimi,605 amb fo-

constituïts per espècies alhora rupícoles í halbfiles. Se- noll marl, pastanaga marina i limemiums; és, de fet,

gons els casos sea només una certa salabror ambiental una comunitat comparable a les dels roquissars marins

alle) que caldrà conjurar, o bé l'acció directa de l'aigua més meridionals. marina, esmunyida per les llivanyes I relleixos del En efecte, part del S de la Tordera, i al llarg de

rocam a cada embat de les ones que escombra les parts molts quilòmetres, la costa és baixa i sense penya-se-baixes i nues i esquitxa les zones altes fins als 10-15 m, gats destacables. Els roquissars reapareixen a Garraf

allá on prosperen les comunitats a què ens referim. i, intermitentment, fan acte de presència en força punts

Les espècies que es fan en aquests indrets presenten del migjorn català i de tot el País Valencià. Es tracta una certa suculència, premonitòria de la que será norma sempre de rogues calcàries compactes o bé de conglo-en les comunitats halófiles per antonomàsia (p. 224), merats de ciment calcari que alberguen comunitats nu-

la justificació ecofisiològica de la qual ja fou feta ante- pícoles característiques, les COMUNITATS DE Limóraums riorment (p. 62). El fonoll marí (Crithmum mariti- I FONOLL MARÍ: el Reichardio-Crithmetum

, mum) n'és un bon i representatiu exemple. a les rogues litorals sobretot del migjorn català, i el Li-monietum virgato-furfuracei"4 a les del migjorn valen-cià únicament, són les dues comunitats més corrents

Comunitats de fonoll marí d'aquesta sèrie. En ambdues abunda el fonoll marl (Crithmo-Limonienion et al.) (Crithmum maritimum), fins a ésser-hi a vegades quasi

l'única espècie perceptible a primer cop d'ull, però Els penya-segats litorals del N del Principat, des també s'hi fan, esparsos, una colla de limòniums i al-

del Rosselló fins a la Selva (Costes Vermella i Brava, tres espècies. En el primer cas sovinteja una forma lleu-segons la nomenclatura turística) duen comunitats tu- gerament suculenta de cosconilla (Reichardia picroides pícoles presidides per Parmèria marina (Armeria rus- for. maritima) i Limonium virgatum, mentre que en el cinonensis) o bé pel plantatge marí (Planta go subida- segon el fonoll marl es veu generosament acompanyat, ta), í on resulten abundants la pastanaga marina (Dau- i àdhuc desdibuixat, per espècies com L. fur furaceum, cus carota ssp. gingidium) I Polycarpon polycarpoides: L. minutum, els notables Asteriscus maritimum són les COMUNITATS D'ARMÉRIA MARINA I LIMÓNIUMS Senecio auricula, diversos plantatges (Plantago crassi-(Armerietum ruscinonensis)," rica en fonoll marí folia, P. corono pus), una subspècie meridional de (Crithmum maritimum) i limemiums (Limonium tre- maçanella (Helichrysum stoechas ssp. decumbens), etc.

pròpia de la primera línia litoral, i DE PLAN- A l'àrea de Salou (Tarragonès i Baix Camp) es cons-TATGE MARÍ I BUFALAGA H IRSUTA (Thymelaeo-Planta- titueix el Crithmo-Limonietum gibertii," comunitat ginetum subulatae)," amb força bufalaga hirsuta (Thy- semblant al Reichardio-Crithmetum però més rica en

VEGETACIÓ HALOFILA 221

a" ON I, 2.19pivn

..,, .. ‹. ,' -,t21~, :,,, ‘r• ) " 411M911) ote,,-

"10 7 a „ ,Z.rj1 1

9 .0"1"01)Anit>/494,/n1D410 1 r

s .:',.

g .:- 1, 1,, 'I. ifdorytti ,̀¿.;1 •60., s, 4:70^Nr. ' - •-.'"'-(- ,,' ',., ‘it l,Q,,, (of . .41./'- I,,) j

>''In >1"‘ i , j ''''- •• 4 ' 1'‹ b'sJintYlAis.,11,5 ntds til

ge i'AiNz ifi,. d Pti, lb '4',1 k* 1 ' All )

,C,A-5ili

r .) :, •:ka ,'' l leryl'0.1' P '.-"-----, II a,,

. Oy , .

,... f L i

, ) - t.• i g

......)>

/d9

' ' , ; 1 7" tl' I "11-1*- ----- 7: - - - - t ‘f • ' I ' ///

Alrfri ' ( •-:-.4 '-'(/

_ .f' .›i /....„0„,"4,....7.,,,t 4,,,,,11 - -\—• ....(:\,',,, -' """4911-----41- - , / \

--_,-+A-

Fig. 151. ESPÉCIES DELS ROQUISSARS LITORALS ( X 0,5) a: armIria marina (Armería ruscinonensis), a': detall de la flor ( x 3); b: pastanaga marina (Daucus carota ssp • gingidium), b': detall del fruit ( x 3); c: fonoll marí (Críthmum maritimum), c': detall del fruit ( x 3); d: limbnium (Limonium virga-turn), d': detall de la flor ( x 3); e: seneci menorquí (Senecío rodriguezii).

; espècies, entre les quals Limonium gibertii, endèmic Comunitats de socarrells i d'eixorba-rates gros de l'àrea. D'altres variants són el Crithmo-Limonietum (Launaeenion i Astragalenion) girardiani,'" del cap d'Irta (Baix Maestrat), amb l'en-

dèmic L. girarclianum, i el Crithmo-Limonietum du- La COMUNITAT DE SOCARRELLS (Launaeetum cervi-fourei,618 dels caps d'Orpesa (Plana Alta) i de Cullera cornis) 066 és, sens dubte, un dels elements fitoceno-,

í (Ribera Baixa), amb L. dufourei. lògics més valuosos de les Balears, i concretament de

i A les Balears, bé que hi manquen la majoria de les Menorca, illa on ateny, a la costa de Tramuntana, un espècies provençals i del litoral aquilemic català, i for- desenvolupament espectacular. Aquesta comunitat ocu-) ça de les més meridionals, també arriben a constituir-se pa una posiéió més reculada que el Limonietum capra-- poblaments rupícoles litorals del tot comparables als es- riensis, de manera que resta afectada pel vent salabrós, - mentats. Ultra els inevitables fonoll marí (Crithmum per() no pas pel ruixim directe de l'aigua marina. Si la s

1 maritimum) —que aquí, tanmateix, és emprat a les costa és mqlt espadada i alta, no arriba a constituir-se; amanides, havent-lo marinat prèviament en vinagre— el seu lloc d'elecció són les costes rocoses d'alçària mit-, i diversos limemiums (Limonium minutum ssp. capra- jana (5-30 m), en les quals fa una sanefa d'uns quants ,

i riense, L. virgatum, etc.), la comunitat s'enriqueix amb metres d'ample (a vegades algunes dotzenes) que cm -la presència de Senecio rodriguezii, endemisme baleá- gla l'àrea immédiatament marina i que representa la - tic, i d'altres espècies halófiles. Aquesta comunitat transició devers la máquia de l'interior. 2 (Limonietum caprariensis)' es troba molt ben consti- El Launaeetum cervicornis és una comunitat domi-tukla a Menorca, als penya-segats de la qual arriba a nada per diversos subarbusts espinosos que adopten la _

t fer-se fins a 30 i 40 m sobre el nivell del mar, aploma- forma de pulvínul o coixinet espinós d'un parell o tres 1 da a l'aigua marina i encarada al vent salabrós, això sí. de pams de diàmetre. Apareix així un paisatge amb

222 LÍNIA LITORAL

/4 - • . . ' -; , '1-',.,',•,'"i.'g '

.',...):•'.',.._"i..r.:::':'... ... 3 „. . . . . , „ . _ ..- .' I.- : -..

> .. ' 1 '': '. ... . .•;:'...... " /...r.-.'''l':'''' • ... . 2 -" -.-' / //// /

/ / , _. ////i ////// // / . 1

> , - V , A//// 12.. Comunitat dcie.

s) Isi omtiruemuss ií Lf aoun (cLeimrvoicnoierntuim caprariensis)

2

noallemetaurml

,,, / // 4 Máquia d'ullastre i olivella (Prasio-Oleetum) 3 Máquia d'aladern fals menorquí (Aro-Phillyreetum)

1

II o . . , /, Nivell decreixent de sahnitat del vent -

,

Fig. 152. COMUNITATS DE ROQUISSAR LITORAL BALEAR

Disposició relativa de les comunitats halófiles de roquissar litoral (1 i 2) i de les máquies litorals (3 i 4) en el cas de la

costa N menorquina, en funció de la natura del substrat, de la intensitat del vent i dels nivells de salabror de l'aire.

- „

,

if?...,...í¿lo:.._ _ :,1,›.. ,‘,. .. ›. 4.z_.

::, .,., :,.. ..,,,.,..4,i....,11:,,,,,:1,:.‘:,,: ,,,,,,:,,,e,,•'1,"•,,,‘,,,í.,.<,_.--, i,'': '''',.."' '':iti'17:1,11,01 .,.", :

' ,

i,s,* ',. 't.:-' ' --- .,, .:,. e.,, .. ..,-- -1,, ..:,:, .-- - • Ylk - - --110,-*'1* -'.. ,''':- • ',`,-----'"" ..",1! -- '.490-r.-:- - - ,.---1-4-- ., -- 4s'', ' 2.: '-'4' ::7": ,".,,,V1•4 .% ':-.1i ,440 .-gz,,,-. ',..iePnk-1 ,....,z,4:01:5.svb: 'z;•nt.N1,1,4 : ','" -,i- 44 4 1 *,»'„ • ,- '''•, . - -,'''' f'''' - 't ' Ç

' 1:0:' ,::.;'*"1'W,' ''"„..,,,,,- -;-., _. s„.-,1:,,,...-„,.„, ,,,,-!---7-,-„,..41 ,,-.-N, .,.,-,,,,'. .-4.-,:.,, .- 4-.1p,,,,,.. .11.y.. . .',:p',- -- , -.,.1.w.ítt?'• ' •-,-,...---t.-;,- -..-0-.7.-1,---- -,,,,,, .4¿;?.,..-. - . , ip-,, -4--‘,.-.1.:- ' -- - r ---,, r -? -,„7: -..,•,./ . „,,, ' ' . ,:,-,- ' , ,.f;.,-.1t.J‘tvp,,-.57,7 ,,c',,,i-zz.,y,,:ji.vs:,,,,,,y,lo ,,....„11":. ,,-,:$,,,: .. ,-- -, --,-,1- •:- -- wr-,.<-1- '.74.4-"rk, - • i -. ---, ,Ivz,<11. ,r45,1:44,yr.,—,:',At ‘,.,' -1-*--- , .A1/4-, ' 1m: w.,,,N,,,,-4,:cw,•cl,»',,-- 4'; '3.Y4.1f,"5"' 4 '1 .w.5. 'l ..:, ,-„, .. ,)0•-in.1:,,, , -;,,,;., .r.;.;?:‘,:--7„. ir..., _.,,, ,,,,,,,),,,,, . ,,„ 1,..';, ,' . --1,/,,,,,, ' 41,1,1:t.,, -:;l. ,,,,: V Iffl.,,g,.. ----:,-....,..:;,- ', ..-,,- -,.¡—.. ..:. 1 ,,,,,m,-, .,,,,1,.-}s,-.- . , • -... tk: ...> < ,„ Ti Al*

/ -, ' - ., ' I,",..,,.,..z." . 4 —, ;,...I.- ., ,... .:3; ,-, - ,..-- ,. , „III, -4. ',...,,,,Ii~,;,,,, ', ,,,,9,021,..p... ,...4.„,„.;›,41. 1 ,,,,,,,,,,,,,, ;

11'

/ -..,01.N.,,.:3:: Z..11.. .1-",4f2, `',0",.,..-. -'`),. ..7,1.;.,,,),;.›,tf... - --,,g,.. '7,,10 , , o'' l'II ,,,-11,4' .-0.",' 4;", '' -','— ' ' ,' --- '•-• • ',...z-•-'4.---.-,&`, --~' ,5 Al ,z,4,s.:.,•;

-y ... str-.- .. ' . -: t .'„..1-v ,,r, -NI „.-'1-'1.5 4 „»-,51. •• - n.,1,,, --,,,,-„,,,,l., _.;..„i''1, . ''. 1';,,,,-:,,tr.: ''',,',,,:i - , a, ' ,-,:l.',.- , . - '':k141V ..7 r',1'. ,-0,- - , - ,sh,, - '-"':3-f,rb'4' J.5:4- '''''Z, '11,,\2.›,'¿•- ^-744P ,V.,,,,, 1.,'It..,it .-:'-'-'1.y .,-'. ,;,2.-1.!5:',' :. ..,.72-..1., *1' ' 5' 1.• ilm°4":41„,,,, :. * ,

111.>4,, ,;...-ayll›;

3:7177:::,----7;11:51.,V9111;;'.1?''':1; '''-'1''''''''.1.1.- ''°11;"5:

.. . , ' ' ,- i'':. - ''' r ',.- _ . ".. . ',.•.-4- ',4,""a...s.b. Af");','„..'4" 1-7t„1"; "Y* . al.,. w.-,,t... * , ,,~4.-1.,. ...' -,-4' 7,•.~. '' ." • '-f,taa.d.I., - . , ,' .1,- i'''. ',I f ,:‘,"-, ' "."-.2- 4,-.'''-"rirr7.- -,- ,,It-r45. .- ,,,j,;.1-,t4 ,,, '114_ - ‹ ., -_ ' ,,,- -,

; .. , .. 411 -• ' '' 4.1.51 ,,J` ' ' ..., - \ f . í tÁr. ._. ',. , ,;11.'` :9' • /

(11

, .J ,,,-. - - . . , 9.1`.. - '54,.., • .: ',. .., , 1 , h, ' -;

,• é

—5 1

:r...- '''. ' . ' ... - ., , < • 7 ., , ) \ '"» , '` '.. 01.Ák' 4.1 I , . ' ' ',..~-,' :1: ' - I J.- '' ''' . j:- - '"¡7,':' ̀ '`I. ' ' ' ''(9' . '4''-' ‘, if tlyr.‘7::-.1-: , ' 7 , . .. '''..,..i• fi '. , , " •fn, ,. , ,., ,,,IZ ,1,., , ,,,,-

,

/

, , . ..,..,

4 4

k / i /

1

' ., 4 - . ' , 1 44,',1)4 ,1,.- '' • • , ' *..‹,, 7“.., ,t i'‘'' • '.. ' L. , ,r, 1 ‘/ '

i" , , ". Y

1 ,

concretament de Peixorba-rates ne-s (Launacetum cer- Hábit típic d'un socarrell, . al Fig. 154. CONFORMACIÓ PULVINULAR DELS SOCARRELLS

' Fig. 153. COMUNITAT DE SOCARRELL , vicornis) g ,

l'aladern fals menorquí que l'acompanya ofereix, taro-', (Me-

Aspecte pulvinular característic de la comunitat de socarrells. norca); i rolla oro-

re pulvínul dens, eriçat i atapeït, cap de Faváritx

compareu amb la b 11 En aquest cas, al cap mediterrània de la figura 170). li de Formentor (Mallorca), predomina el be', un cert port pulvinular (

, (Foto: R. Folch i Guillén).

socarrell ver i Peixorba-rates blanc. h (Foto: M. Masdans). ,

11

1

1 [ 1.

1 k

VEGETACIó HALÓFILA 223

1 , „.

f u ..- 1

/ .̂:jill 1 Vs Id= Ms, i' ' , , /c'jí, - ,1 -Mip,Ily, kl, , ( i.ya .1.--• ". :If . , 1,kv ,,, ",‘_- , ,.:1'1, Ijo I ) f,,,l,_ •.J c" . C" 7 p ..„,,14111, fwefir yr .. ,,,,,.- ,11„ , f:,.,,,.47

' ry9 I/ II%,, -0 P I i ' - '-• , Z, Abby 5)7r i p/ 1_1- Id ,Iy•ti )`gAl 1P.11 ', •.. . 'a 01.1 10-1 . 114/ 1 -4410111"\\I .1 I) a' ' Ilm- - ---- Jr '''' '''''* W;-4 It 11 , ' '' 4111" -Ii1411111 , / Y7-- \kk ;#0_ ', ,..- ,,,w., / , ..5 al /11 5. ) al k ay 1 ---,• , - 4/1

,, • th it ,I.," \ill vil - n wil II, ,, , •

, y !ix ---o ,

&tf ' or , a 9 P/ 1

' \ I Alj, /,--, .. y... \, I\t,111.11,,.. le

- " 1/ -' • 'kJ, ».. /4.1 1 ..,

,' P ' ,\- A Ill wy rt \ I Za...-,_ ' b III -4--' it 'r-:'-l• 11-442,-4,0ffi 491-Q.:,,r, 'kt , '1,40. 11-5 -'(,Ir -^.%_ 1-9 1 --- -.r4SIAO-f /i0"/ AV 1 •—•-•c"lamium.... \I t

n, will# 'yip k• // 7 fr WI Ill o' I 410 •,, ,r — • ..*.-.,-,-..- /- Nr• 41 < #1 0/ 1#;,1 , '-J5' ' .-='''''< • -,-.1. *", ( 1

y • j 00;,-F01.41/ \ k d,1),. .„ , ,./1 i 1 ,, • , ,, • 7,, #, f Y / 1 a j(

?f •-+, WI ' "i ./ilir ' ' -' N / t'ilt, ' ' ,--._., -

. (° 1 eill iki/11~ 't- , , :..• , , if e" _,,.: ,.. ..,,, ..,, ,, ..., • - .,..-- . I et PI9 -,4.1,- 15- • , . __,,,„. ,,,, , , V.,' , • -/ , i,!;' fr 1 1 , • '' ' -2 :': .--:* '7 9 MI : 11 - ...,-, -_,- , s', , _ ii___ ,/ ,

1 vt la ' ---- -_,,----.4-&--

1411%

, li, 11, 1 , 1 _,, '1 n - Inr-VIT viptal 94

k ' ...III irrilli,f4' • '14›,5,-,-, 9-1-,

nirik14 ,

- - .....' 2.,, • ra • a • - - ...- I \gP/10 j r . .....<,..‘•—•Ç

Mk/. V I /

, Ile, , Á

'''''''' ''':( .5 f -', 4 g ES e r • 5

q

5 Fig. 155. ESPECIES DE LES COMUNITATS DE SOCARRELLS I EIXORBA-RATES (x 0,5) , a: eixorba-rates gros (AsYragalus massiliensis), .a': detail de la flor ( x 2); b: eixorba-rates negre (Astragalus balearicus), b': , - detall de la flor (x2); c: socarrell retús (Dorycnium penthaphyllum ssp. fulgurans [ =Artthyllis fulguransp, c': detall de la flor 1 i de les fulles (x3), c": detail del fruit (X3); d: eixorba-rates blanc (Teucrium marum ssp. subspinosum var. balearicum), d': 3 detall de la flor (X2); e: socarrell apiculat (Anthyllis hermanniae), e': detall de la flor i de les fulles (x3), e": detall del fruit

( X 3); f: socarrell ver (Launaea cervicornis), f': detall de la inflorescència en capitol ( X 2); g: socarrell bord (Centaurea baleari-ca), g': detall del capitol i de les espines (x2).

'

224 LÍNIA LITORAL

abundants claps de roca o pedruscall nu, constellat que també, per antítesi, als que més se'n diferencien

d'hemisferes espinoses, els socarrells; d'altres espècies (Teucrium). També apareixen a muntanya (p. 247). convencionals també tendeixen aquí a adoptar formes pulvinulars, tot plegat relacionat amb l'efecte aerodi- La rèplica continental de la comunitat de socarrells

námic que aquest port suposa, ben comprensible en són les comunitats d'eixorba-rates gros (Astragalus massiliensiS ). Als espadats calcaris de les illes Medes,

Rocs que, com els tractats, resulten fortament batuts , del Montgrí (Baix Empordà) i del cap Norfeu (Alt Ern-

pel vent. Les espècies dominants en aquèst cinturó camefític són els socarrells (Launaea cervicornis, Do- porda.) es fa la COMUNITAT D'EIXORBA-RATES GROS I

rycnium pentaphyllum ssp. fulgurans, Anthyllis her- CINERARIA (Astragalo-Senecionetum cinerariae)" que

manniae ssp. hystrix, Astragalus balearicus, Centaurea alguns autors prefereixen equiparar a la COMUNITAT

D'EIXORBA-RATES GROS i PLANTATGE MARÍ (Astragalo-balearica, Teucrium marunz ssp. subspinosum), l'endè-mic Senecio rodríguezii, Limonium virgatum, i d'altres Planta" ginetum subulatae) 616 del litoral provençal í ros-

espècies d'halofília decreixent; aquesta minva de l'halo- sellonès; a les Medes hi abunda la cineraria (Senecio

filia és comprensible en una comunitat que pot allu- bicolor ssp. cineraria) i el naturalitzat balsam (Carpo-

nyar-se força dotzenes de metres del mar. bro tus edulis). A la costa silícia septentrional de la pe-

La convergència morfológica dels socarrells és re- nínsula del cap de Creus (Alt Empordà) es fa la COMU-NITAT D'EIXORBA-RATES GROS I ESTEPA REPENT (Astra-

marcable, especialment si horn té en compte que es galo-Cistetum repentis),"7 de transició cap a les brolles tracta d'espècies pertanyents a famílies ben diferents:

i compostes (Launaea, Centaure a), papilionácies (Anthyl- nteriors, en la qual predomina la regruada estepa re-

pent (Cistus salviifolius ssp. re pens). lis, Astragalus, Dorycnium) i labiades (Teucrium). En general horn constata una gran reducció foliar, un re- Els pradells de sagina marina marcable desenvolupament de troncs i tiges, i una forta (Saginion maritimae) espinescència, sigui gràcies als raquis de les fulles es-devinguts punxents (Astragalus), sigui grades als bran- Als petits relleixos dels penya-segats litorals, i també en salo-

quillons morts, però resistents i punxosos (Anthyllis, brars, arriben a fer-se comunitats terofítiques halbfiles presidi-

Dorycnium, Teucrium), sigui a això darrer i a l'esca- des per la sagina marina (Sagina maritima), a vegades riques en molses. acrocárpíques pulvinukdes. resistents a la salabror, com

brositat de les fulles (Launaea). És aquesta forta espi- el Sagzno-Tortelletum flavovirentts 606 de les Medes. Del litoral

nescència que justifica el nom popular d'eixorba-rates del Tarragonès ha estat descrit el Junco-Para pholidetum

aplicat als socarrells més punxents (Astragalus), bé mis,539 dominat per la gramínia Parapholis filiforrnis.

3.2.3.2. Les comunitats halófiles de marjal (Puccinellio-Salicornietea)

El maxim grau d'halofília és presentat per les comu- reixen, al costat d'altres de semblants, en les àrees

nitats que arrelen en els sòls argilosos i fortament salats salades litorals. Es tracta de comunitats terofítiques

dels aiguamolls costaners. Les integren halófits de do- molt pobres en espècies, pròpies de sòls normalment

rurs típics (p. 63), generalment higrohalófits, de sucu- inundats per aigües salades, que aprofiten l'eixugó es-

lIncia molt accentuada. Normalment es tracta de comu- tival per a germinar i completar les etapes actives de

nitats molt pobres quant al nombre d'espècies, la qual llur cicle biològic. Això les obliga a explotar un medi

cosa no suposa que la biomassa total no pugui ésser amb concentracions extraordinàries de clorurs, en el

força elevada. Les plumbaginacies (Limonium i gèneres qual les eflorescències de sal són abundants i ostensi-

afins) i les quenopodiacies (Arthrocnemum, Salicornia, bles. Hi domina la cirialera herbàcia (Salicornia herba-

Atriplex, Suaeda, Salsola, etc.), són les dues famílies cea [-= S. europaea]); també és corrent veure una capa

que dominen ostensiblement aquestes comunitats. llotosa de cianofícies entapissant el sòl.

El Salicornietum emericim és el més difós d'aquest con-junt de salicornars herbacis, car apareix del Llobregat al Se-

Els salicornars herbacis (Thero-Salicornion) gura, sempre en petites extensions molt salades, entre les arm salades del tot nues i els salicornars subarbustius; sovint és

un poblament quasi pur de ciriakra herbàcia, més o menYS En tractar les comunitats halófiles continentals ja dens, acompanyat a vegades de salat herbaci (Suaeda marztzma)

hem hagut de referir-nos als poblaments anuals de sali- í alguna espècie esparsa més. Als marjals del NE del Principat

còrnies (p. 151). Aquesta mena de formacions reapa- es constitueix el Suaedo-Salsoletum sodae,"7 més ric en espé-

.

VEGETACIó HALOFILA 225

cies; ultra el salat herbaci esmentat i la salicòrnia herbàcia, leáric. Ofereix l'aspecte d'una mena de brolla sucu-discretament abundants, s'hi fan una altra espècie anual de sa- lenta, més o menys densa, alta de mig metre o poc lat (Suaeda splendens), la barrella (SaIsola soda), l'herba molla més, integrada básicament de cirialeres atapekles, sal-

migjorn hastata) i encara d'altres higrohalòfits terofítics. Del

migjorn valencià ha estat descrit un salicornar d'aquest mateix sones (Inula crithmoides) I salats portulacoides (Atri-grup, l'Arthrocnemo-Salicornietum europaeae," molt ric en ci- plex portulacoides), espècies totes elles perennes i cras-rialera herbàcia i salat herbaci, però també en una cirialera sub- ses de fulla; una llacor de cianofícies, corn en els arbustiva (Arthrocnemum perenne) i d'altres esplcies no pas salicornars herbacis, encatif a sovint el sòl, i si els do-annals; es fa tant al litoral estrícte com en árees salades més r interiors (Fondo d'Elx o de Crevillent per exemple).

urs resulten especialment abundants, pot també apa-rèixer un determinat limbnium (Limonium bellidifo-ilium). L'Arthrocnemo-Halocnemetum strobilacei,"

Els salicornars subarbustius per contra, resta acantonat en una area petita (salines

(Arthrocnemion fruticosi) i marenys del migjorn valencia, al Baix Vinalopó i Baix Segura). £s una comunitat molt més rica en es-

Els salicornars subarbustius resulten vicinants amb pècies, car al costat de les esmentades resulten abun-

els herbacis, però es fan als indrets on la inundació per dants la salicòrnia glauca i espècies afins (Arthrocne-

aigua salada no és tan persistent, o bé on no passa mum glaucum, A. perenne), l'Halocnemum strobila-

d'un simple embassament superficial. Només ocasio- ceum, diversos limlmiums (Limonium cymuliferum,

nalment, tanmateix, romanen en eixugó, car presenten L. caesium, etc.), i moltes altres plantes de petit port. Li resulta pròxim Arthrocnemoluncetum subulati,'

ment, i no cal dir que es fan també sobre sòls força durant llargs períodes anuals un cert grau d'entolla-

que apareix a l'Horta i al Camp de Morvedre. Aquestes comunitats associades a arees planes i ge-argilosos, relativament poc permeables. En aquestes

n condicions d'inundació precària —i encara, sovint, amb eralment immediates al mar, constitueixen per al t

nos-

aigua de pluja— pot prosperar una vegetació higroha- re paisatge un element fisiognbmic molt valuós, mal-grat llur raresa. Als indrets on encara horn pot trobar-

deixen pas als subarbusts (camèfits i nanofanerófits). lofítica, però permanent, de manera que els terófits

ne bones esteses —al delta de l'Ebre, per exemple—El un panorama singular, corn d'innombrables El domini d'aquests poblaments correspon a la sali-

i còrnia fruticosa o cirialera vera (Arthrocnemum fruti- canelobres articulats, les cirialeres, espessament estin-cosum [ =Salicornia fruticosa]), un halbfit suculent de tolats els uns amb els altres, adés verds, adés verme-filiació inconfusible, difícil de destriar, per contra, de liosos, segons els freds i el grau momentani de salinitat la salicòrnia glauca o cirialera glauca (Arthrocnemum eafica, enlluernats de mil reflexos pampallugants quan glaucum), espècie molt pròxima i també present, bé el sol de posta retalla i encén les aigües embassades. que amb una dominancia habitualment menor, en aquests salicornars subarbustius. Tanmateix, horn pot

i distingir diverses comunitats de cirialera al nostre país. Comunitats de lmóniums i/o donzell marí

El Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (=Salicor- (Limonietalia)

nietum fruticosi) 071 és la més estesa, ja que apareix en punts diversos de tot el nostre litoral, àdhuc el ba- Sobre sòls salats però decididament menys humits,

s mai embassats, també de natura argilosa, els higroha-s lbfits típics experimenten dificultats per a desenvolupar-

se amb puixança i aviat són desplaçats per altres espè-cies, també halófiles, però molt menys suculentes, entre les quals abunden diversos limóniums i el donzell marí (Artemisia gallica), mata de fulla retallada i blana, del

1 tot diferent a les testes estructures de les cirialeres, sal-- sones i salats. Tanmateix, totes aquestes comunitats

- — - resulten vicinants, i n'hi ha prou que un petit accident a topográfic modifiqui les condicions edafiques perquè es

produeixi el canvi d'uns poblaments pels altres. WO,..4132kkor

""•`. -1;

L'Artemisio-Limonietum virgati 073 i rArthrocnemeturn glau-1- - . ci" són comunitats d'aquest grup, ben representades als ma-••••It: . -1

• • renys llenguadocians i provençals (Camarga, etc.), l'extrem me-ridional de Párea de les quals ateny alguns maresmes del Prin-

s cipat i del País Valencia. L'Arthrocnemetum s'acosta força a les comunitats suara tractades de cirialera per causa del paper

156. SALICORNAR (ArthrOcizeMetuM fruticosi) que encara hi juga la salicòrnia glauca (Arthrocnemum glau-it

Marjal poblat de cirialeres, a Pilla de Buda (delta de l'Ebre). cum), però horn s'adona que en els grans espais lliures que (Foto: R. Folch i Guinn). deixa aquest subarbust es fan moltes espècies no pas suculentes,

•

,

22 6 LíNIA LITORAL

,1 1 , 41-11n0 »..: ---/--I- -

111 ; 1,0,1 1,1111/ '14'. 4771 : i' -.' el

:. r. , -< ,'• --f, --

1 l'IVikt* e 7,495'í »no.1.0..11 47

/-

1' jp. ssfeto

S r., Jil I, 7 11 1 \ , to, ¡ I 1 l'» • ,' , ,/...-* ,i ir ‘9. 1 .;„(V, li„,„0"--3, a, w ( - • '‘--b1 4 , !. %, k ¡ ,i1 \ , y /I ,..- 114--

'4; c, ;9.401, y -- ---- k'W 'l / cr• . 4 7 .

. 1•51 ›',.:1:1' : ) • J.

3

ri í : . , i ''-

;. / 1 ,', .- 1 l • 1 y ,-,:. ,4 sfi ,)-,,,y• rill. . /.... ..° 1 1 \N. -11 \ t -.1

IA"- ' 1 1 . •1.- 7 -.1 . : .'

"941111iy I \ : 1 '' ''''''. : b >1.3. ' 444 )'-' • - • '` -IL 1 '''" In.,,, 101, ,- . : f.._ :1,, il. .. ---1-.1\t,/

.,, tol\ .! !_il. ./... - y 9

iI. r ,,,, . .„.c . ,,- ,--,* ,.. .±»t. ---s1 r , 7 ) /,, ------, _. .._ ' " • - ".'. :i ' 1 1 y ', IQ 1,,,ro,

9 'Y

1/ / j'o. , 1 ml, '

9' v ':•./

^ 1 ír ( : '!i, ,-,. 4'•:-.91... ' / t.f;

:» II 1/ 0 il O 1 \10 —NI Jar."-- \1 17 ailAb t3 _ , /

...,

.... I r ''' '\.1 -

,

1 Y ' ) ' "2"Iihr '''' ' 1 j )141 / '''' k,) v.11' ; ,\ ' 7 ‘1':1 )(/// f V,

\ N i j. Ojo., .̀- --4- , /i 07 '1:.'.:1: ' 5,1-) j) .., ,,,W.,`' \

í

' . ' r \ ' .1 45,? e • - , ,) ‘,4,,) cal , , I- ,s ,1- ,', - 1 ,?: ,1\ IJ '-'1/A-" f l' ' 2 - ,

\' , ji .1,- ,„1,14 /a \t/ Q, 4_-,/ „ 42.-,,I , , . ,- (11,,,, ,0 ,:'•;;

1 : / , .. y j .. ny ,,i„. -:.,., ,f, IN ‘A.,,., , , Li ....._,., , .. (1

..., -,, / ,•; ,sly ,, ,1 -t... ,,, -11,._'‘k, , „ , 9.1, ,,, e, ,. ,, 4,1r; . •••,,,....t. t ,,`',,,,I,,,,,, , ',1•1',1:',19 ;•',,,.1,2<l' 4,f , , . ._„,,,,,,„ , v / , ,,,, » \. ,..m ,...1, -4, ‘1,, 41,1.11.1,» "49 Nil" 4,1 ". ..„, 4 ' 4 51399• , , "'Y. V1419; il ±-'1 - ' \ ' \C' ./"V '

'i'''' .* ti. •'¿ `Iiiif • tl T:iR, ," ,,,.„. , , \,., ,., ,,,4,,. \ ly/ ...t. , „, .f, 1 „o. . .,. 4,-. 4 .4 °

..._\, ( , - ,; . ) k'' ‘Ik 'n\lf i ` Al v ,r

_ 1.2? lz •N ..,,, "-:', ..., : ..:'•I• g, , . *., -'1.' 11: '. J. " --- 1,144 • ' - • . -,, 1 • ' . \ 4« 'I 1.1,, \ y, y . • y i. st \ ' ' fr G 1/1 • 11•:.. -1,.-- :?? ..-. .., ,,;,<4- , ,I

/,1 . ., • 4.4_3. ,i' \, .," „ :I l 41 --,Vt .,1,14\r ii ,sir 7r: ‘,„.1,,,-'i k 111 s 0 1

tudywIr k t1/4 ,

.,111.40i • ,gt ,,If í ' ' . 1 ‘,1,y7 - w \,., t, V

, V. ---9 .t . A :I . k 111 : • i 1. j i , /1",,,,,- .1 ., ,„......."11 •:\ kb

% o 9 • . y- . , ._

y k :'-' "11-` .. .e -G' •_,NJ 0 \-T v ( ji . , si. sltrst, „.* ,.‘,...)-.

1.,1mr... . Y . ,, .41 ., "-o'L'n-- o -94111/ 'O I o .,---,10.• Ss •

: ;.. ,,, Y 1 ,,,-1 ' '' i.: ItpliV, • . p....N1 . 1%). I ' -•-• 1 -111 . \ il.r.,,,, ,,,(4,fri--- N41,:: . O

\ ' 0 1(.ne 1 ' .1. t ,1,,

di4%

1 VIII 10‘....' .1,'" ,:z--, , - ..yi ,„, iv i -, rly f. \ -,....1; . \\41--- .„,..,-, ,:,,AN i, !..:,•y 1 , tiiii 11,11 \r/ I_ti 1 2,:s,,, .1 ' - '1 '-' n'A . .,„ .v. ' . : .., ;i9

1,_ tnu_lwk: , . _/-)11 1 / g h . i '

.,1

VEGETAC I ó HA Le* I LA 227

4 Fig. 157. ESPECIES HALÓFILES DE MARJAL, I: haliSfits ra rics en llims retenedors d'aigua, es constitueixen típics ( X0,5). Vegeu també la figura 158. comunitats riques en joncs o plantes junciformes, en-

a: cirialera herbàcia (Salicornia herbacea), a': detall d'una cara força halòfiles, les anomenades jonqueres halòfiles branqueta florífera, amb els lóculs d'implantació de les flors per oposició a les jonqueres convencionals tractades a (X3); b: sumitat de cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), b': detall d'una branqueta florífera, amb els lóculs d'implan- propòsit de la vegetaci6 dulciaqüícola (p. 172). tació de les flors (x 3); c: sumitat de cirialera glauca (Ar-throcnemum glaucum), c': detail d'una branqueta florífera, La JONQUERA AMB PLANTATGE CRASSIFOLI (Schoeno-amb les lòcuis d'implantació de les flors ( x3); d: barrella (Sal-sola soda), d': detall del fruit (x 3); e: barrella punxosa Plantaginetum crassifoliae) 084 és una comunitat herba-(SaIsola kali), e': detall del fruit (X3); f: salat herbaci cia baixa (10-30 cm), però força densa (80-100 To de (S•ueda maritima), f': detall de la flor ( x 4); g: salat blanc recobriment). Hi dominen el plantatge crassifoli (Plan-(Atriplex halimus), g': detall de les flors masculina i feme-nina ( X 3); h: salat portulacoide (Atriplex portulacoides), h': tago crassifolia), un áster suculent (Aster tripolium), i detall de la flor femenina ( x4), h": detall de la flor mascu- diverses menes de joncs: el jonc negre (Schoenus ni-lína (X4); i: salsona anula crithmoides); j: donzell marí (Ar-temisia gallica), j': detall de la inflorescència ( x 3); k: limo- gricans), que és una ciperacia, els dos joncs marins niastre (Limoniastrum monopetalum); 1: Zygophyllum album, (Juncus acutus, J. maritimus), que són lunacies autén-l': detall de la flor (x2), I": detall del fruit ( x2). tiques, i àdhuc el jonc bowl (Holoschoenus romanus),

que torna a ser una cipeacia. És una comunitat típica-ment mediterrània, que apareix en' incomptables punts de tot el nostre litoral, a vegades ocupant extensions

sovint anuals. L'Artemisio-Limonietum, per contra, ja és del tot diferent; hi dominen el donzell marl, Limonium virgatum i el considerables, en diverses subassociacions i variants. salat portulacoide (Atriplex portulacoides). Devers el N, en terres rosselloneses i llenguadocianes,

A les àrees meridionals (País Valencia i migjorn del Princi- es veu a vegades substituida per la JONQUERA AMB

pat fins al delta de l'Ebre) es constitueixen d'altres associacions JONC BORD (Junco-Triglochinetum maritimi),m comu-d'aquest mateix grup. L'Atriplici-Limonietum caesi 4" és una nitat en qué diversos joncs marítims (Juncus mariti-comunitat molt pobra, fortament xerohalófila, que es fa en el domini de l'espinar d'argot i margalló, a vegades molts quilò- mus, J. gerardi), la jonca marítima (Scirpus maritimus), metres terra endins; hi domina el salat portulacoide (Atriplex àdhuc el canyís (Phragmites australis), es veuen acorn-portulacoides), diversos limbniums (Limonium caesium, etc.) panyats pel jonc bord (Triglochin maritimum), una i també la salicbrnia glauca (Arthrocnemum glaucum), tot ple- planta amb aspecte de jonc, de la família de les junca-gat de manera prou esclarissada fins al punt que arriben a bar-rejar-s'hi espècies ben xerbfiles pet-6 no pas halòfiles, com el ginácies, tanmateix prou afí a la de les juncácies, que

mateix espart bord (Lygeum spartum). El Senecio-Limonietum és la dels veritables joncs; horn hi troba també Páster furfuraceim també és propi del migjorn valencia, on colonitza suculent (Aster tripolium) i el lletsó d'aigua (Sonchus llocs alhora salats í guixosos, de manera que horn hi troba maritimus ssp. maritimus). halfits de clorurs i halfits de sulfats (p. 63); hi dominen els inevitables limóniums (Limonium furfuraceum, L. ovalifolium, etc.), les compostes Senecio auricula i Asteriscus maritimus, La JONQUERA AMB ESPARTINA (Sparti120-JUI1CetUM

alguns heliantems (Helianthemum squamatum, H. racemosum), maritimi) 0" o ESPARTINAR representa la reducció maxi-Zollikoferia resedae folia, una maganella meridional (Helichry- ma de l'halofília, i fa el transit entre les comunitats sum stoechas ssp. decumbens) i també l'espart bord (Lygeum pròpiament halòfiles i les helofítiques. Ocupa, efec-,-spartum). Finalment, el Zygophyllo-Limonieturn°75 és una co- tivament, la banda de sòls argiloso-sorrencs poc o no munitat poc definida que es fa al delta de l'Ebre, sobre se)l salat entre argilós i sorrenc, i on apareixen dues espècies rarís- gens salats que se situen sovint part d'enfora dels ca-simes de procedencia meridional, Limoniastrum monopetalum nyissars, sobretot dels canyissars amb jonca marítima i Zygophyllum album, mesclats amb un bé de Déu de limb- (p. 170). Podríem dir que és una comunitat feblement niums (Limonium girardianum ssp. girardianum, L. confusum halòfila, amb necessitats hídriques d'una certa conside-ssp. densissimum, L. delicatulum, etc.). ració. En les àrees més humides i sorrenques hi pre-

domina l'espartina (Spartina patens [ junceal), Les jonqueres halòfiles una gramínia alta d'aspecte fortament junciforme, men-

, tre que en els punts més argilosos i eixuts s'incrementa L'increment progressiu de la fracció arenosa dels sòls el paper del jonc marí típic (J. maritimus). Ambdues

litorals, en detriment de la fracció argilosa, determina espècies, així corn un altre jonc marí (J. acutus), repre-una minva gradual de la salinitat edáfica. La sorra, en senten la major part de la biomassa total. Les formes efecte, és altament permeable, de manera que no con- més riques amb espartina, els espartinars per antono-

,q tribueix pas a embassar els apo.rts d'aigües salades. La másia (subas. spartinetosum) són poblaments atapeïts seva textura grollera d'altra banda, no és tampoc pro- i alts d'l m i més que apareixen sobretot als maresmes Pícia a retenir, per raons físico-químiques, els clorurs de l'Empordà, dels deltee del Llobregat i de l'Ebre, i que l'aigua de percolació pugui dur dissolts. Per tot a l'albufera de València; les formes mancades o quasi plegat, els halòfits més exigents cedeixen llur plaça d'espartina, reduïdes a poblaments de joncs i poca cosa quan els sòls esdevenen marcadament sorrencs. En una més (subas. juncetosum maritimi) apareixen en punts primera fase, sobre sòls tanmateix arenosos però enca- diversos del litoral català, valencia i gimnésic (fig. 115).

fi „..i.,,,,,, ,I,,i,,,, iltiliirrI \ , 1,1« LENA LITORAL 1228 , ,

P ,/ ,

/z/ .,

' \ '':(;" /pl. . / / ,,̀, ( , „., V \

1 ' ,o'

II :11

/

11

1,41 -41 -N

.1

, , , ,

1 ,

y.„.,1,

\ , , Ir r )1i ii //7,ki

' 1 1

/ f 1

\..11 .....11111 ' --- \ 1,4r)' ) _ 11 ,*••"....______,. . 1:11177/ 111. ' ,, , 1 ( J r t

.14ki iiur e ,...,.. .,... ,A, .0%. a 1 \-._ b ( c ( . .,-.. rz, --' J -) _Kj,rjei- .._. 1

e

Fig. 158. ESPECIES H ALÓFILES DE MARJAL, II: subhalbfits junciformes ( X 0,5 ) j

Vegeu també la figura 157. a: jonc negre (Schoenus nigricans); b: plantatge crassifoli (Plantago crassifolia); c: espartina (Spartina patens); c 1 I e: joncs 1 marins (Juncos acatas, J. maritimus). i

1

1 2 3 s

I . 6 2

5 ' . • . . . • . . • . . •. . • . . .—.• . • • • • •. ... . . . . . . .. . . . . . . . . .

" • i• • • ' . // 1 I// / / / / / / /L/ //// ///////11/ / ///

( *'• * I. . . .- .-. .- - . . ' .. • . . .... .... :-... . :-. . .. .° . ..... II m i fill ohill , II I III II 111111111 »IN Mili I I Ilhh

1. Canyissar amb jonca (Scirpetum marithntlittoralis)

Aigua salabrosa 2. Jonquera amb espartina (Spartino-Juncetum maritimi)

Humitat ecráfica 3. Jonquera amb crassifolis (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae)

.:::.7.:1:Z...1::¿ Llims i sorres 4. Comunitat de limbniums I donzell mar( (Artemisio-Limonietum virgati)

5. Salicornar herbaci (Salicornietum emerici)

15.fild Llirns sense o amb poques sorres 6. Salicornar subarbustiu (Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi) .

1

Fig. 159. COMUNITATS H ALOFILES DE MARJAL (

Disposició relativa de les principals comunitats halbfiles de marjal, en fundó de la salinitat, de la natura del sòl i de la (

humitat ecláfica (compareu amb la figura 117).

:1

VEGETACI ó ARENICOLA 229

3.2.3.3. Les comunitats arenícoles de sorral costaner (Ammophiletea)

Les grans acumulacions de sorra són exclusives, al la reraduna. Unes i altres constitueixen la vegetació nostre país, de la més estricta línia litoral. Tenen un psamófila per antonomàsia, abocada tanmateix a un paper protagonístic en les costes baixes i suaus, fins al procés de deterioració galopant, víctima com cap d'al-punt que platja i sorra han esdevingut conceptes prác- tra dels efectes de la hiperpressió humana. Fins l'exis-ticament correlatius per a nosaltres. Aquestes acumu- tència mateixa de les pròpies dunes litorals és quelcom lacions d'arena, necessàriament solta i sense cimentar, de malauradament molt compromès a casa nostra. Les poden constituir petits muntells rnòbils, les dunes, cada velles lluites per a fixar-les i evitar que colguessin de-vegada més rares arreu. terminades àrees (dunes de Begur, per exemple, al Baix

Les plantes que poblen aquestes zones sorrenques Empordà) semblen ja una anècdota històrica. Les dunes litorals troben unes condicions ecològiques prou origi- de Castelldefels (Baix Llobregat), ben clares i esplèn-nals, si més no tan remarcables corn les comentades dides en el record de l'autor, han desaparegut totalment suara per a les àrees salades. En primer lloc cal remar- en els darrers anys. Tanmateix encara se'n troben, i ben car l'escassa o nulla salínitat edáfica, per les raons ja actives, a la platja de Pals i badia de Roses (Empordà), exposadeš més amunt (p. 227) a propòsit de les jonque- al delta de l'Ebre, en punts del migjorn valencià (Baix res halófiles; aquest és un condicionament important i Vinalopó), etc.; valdria la pena de conservar-les. destacable, car hom podria esperar que els maxims ni-yells de salinitat es donessin, lògicament, arran mateix de mar, allá on les ones són a tocar. En segon Hoc, Comunitats de platja i de duna encara en el terreny ecofisiológic, cal dir que les dispo- (Agropyro-Arnmophilion arundinaceae) nibilitats d'aigua superficial són baixes, mentre que en profunditat augmenten de manera impensable: és cone- A força d'eliminar-ne la vegetació, hem arribat a gut el recurs dels habitants del desert d'obtenir aigua creure que les platges són llocs sense plantes. En rea-fent una rasa profunda en l'arena i recollir-ne els de- litat les platges constitueixen un marc no gaire hospi-gotims. Aix() passa perquè l'aigua de la pluja s'infiltra talan, però capaç d'acollir poblaments herbacis de den-ràpidament, sense embassar-se, de manera que ni s'en- sitat mitjana. En són hostes típics, arreu de les costes tolla en superfície (ariditat superficial), ni es perd per mediterrànies, les següents espècies: corretjola marina evaporació (rápida infiltració en profunditat). I final- (Convolvulus soldanella), panical marí (Eryngium ma-ment, en tercer Hoc, és a destacar la mobilitat extrema ritimum), equinófora (Echinophora spinosa), lleteresa del substrat, cosa que exigeix un sistema radical repent marina (Euphorbia paralias), melgó marl (Medicago i poderós, capaç d'ancorar amb èxit els vegetals. marina), esporobolus (Spórobolus pungens (=S. are-

El mícrorelleu i la composició del substrat, pura- narius]), lotus marí (Lotus creticus), polígonum marí es ment arenós o de trànsit cap a les àrees llimoses, per- (Polygonum maritimum), rave de mar (Cakile mari-

meten de separar força bé les comunitats arenícoles tima), barrella punxosa (Salsola kali), llapassa borda pròpiament de platja-i de duna de les que prosperen en (Xanthium italicum), etc.

e • Wsy,.1,41*9.1,. , - , e •19' •••'

151;''') -31

\‘*-1.19

• , ;

teLt41,111 '' , • :•• i;s:

Fig. 160. VEGETACIÓ DE PLATJA (Ammophiletea) Comunitat de borró (Ammophdetum arundinaceae) a les dunes del delta de l'Ebre (Montsià), i comunitat de credeueta marina

Is (Crucianelletum maritimae), amb buf alaga hirsuta, ungla de gat, timó marl, etc., a la platja de Miramar (Baix Camp). (Fotos: J. Nuet i Badia i R. Folch i Guinn).

230 LENIA LITORAL 1

Aquestes espècies apareixen tant a la platja corn a grans arbusts, corn savina (Juniperus phoenicea ssp.

les dunes. A les platges pròpiament dites, sorrenques lycía) o bé l'estepa d'arenal (Halimium halimifolium);

o codoloses, a pocs metres del trencant de les ones, es devers el S, no sobrepassa l'Ebre. A les platges valen-

fa la COMUNITAT DE JULL DE PLATJA (Agropyré tum cianes la bufalaga hirsuta es rarifica o desapareix, i en

mediterraneum),' comunitat poc densa en la qual do- canvi fan acte de presència Launaea resedifolia, Lotus

minen dues gramínies de rizoma repent i fort, capaces creticus, la pota de colom (Alkanna tinctoria), una bra-

d'ancorar-se amb eficàcia en un medi tan inestable: el cera particular (Centaurea aspera ssp. stenophylla), et-

jull de la platja (Agropyrum junceum ssp mediterra- cètera; horn parla de la subas. launaeetosum, sensible-

neum) i l'esporobolus (Sporobolus pungens). A la part ment més baixa i esclarissada. Les subas. echietosum

alta de les dunes, per contra, es consolida la comum- arenariae de Menorca i crucianelletosum de Mallorca,

TAT DE BORRÓ (Ammophiletum arundinaceae),' am- tanmateix molt semblants i ambdues mancades de bu-

plament presidida per una altra gramínia, el borró falaga hirsuta, s'enriqueixen especialment d'una deter-

(Ammophila arenaria ssp. arundinacea); hi pot fer acte minada lleteresa (Euphorbia terracina) i de Lotus cre-

de presència, a mig aire de la duna, el bellíssim Hid de ticus, i poden dur Echium arenarium i Reichardia

mar (Pancratium maritimum). tingitana, mentre que la subas. thymelaeetosum vela-tinae, exclusiva de Mallorca, duu bufalaga velutina (Thymelaea velutina) —endemisrne gimnèsic de distri-

Comunitats de reraduna (Crucianellion mariti- bució sorprenent, car reapareix a l'estatge culminal ba-

mae, Rosmarino-Ericion i Alkanno-Malcolmion) 'chic (p. 249)—, i molts subarbusts i grans arbusts de l'interior (estepes, savines, etc.). Finalment cal esmen-

Al darrera de la línia de dunes el substrat canvia tar la subas. ophrydetosum, pròpia de les pinedes arti-ficials del delta del Llobregat, molt rica en orquídies.

dràsticament: el component arenós minva amb rapide-

sa per a donar pas, de forma progressiva, als sòls de l'interior. Normalment, entre els sorrals i la terra fer- La COMUNITAT D'ESCROFULÁRIA MARINA (0/20nid0-

ma interior s'instaura una banda argilo-sorrenca, amb Scrophularietum minoricensis),'" exclusiva de Menor-

aigües entollades, que és la seu de bona part de les ca, substitueix la comunitat de credeueta marina en

comunitats halófiles considerades més amunt. Però les dunes allunyades del mar i poc o molt fixades. És

abans, horn troba les darreres manifestacions de la ve- també un poblament subarbustiu i herbaci alt que

getació arenícola, molt enriquides en plantes de les bro- ateny fàcilment els 40-50 cm i que recobreix un

lles litorals: són les comunitats de reraduna. 70-80 % de la superfície del sòl. Hi dominen l'escro-fulária marina (Scrophularia canina ssp. ramosissinta

var. minoricensis) i una altra subspècie d'ungla de gat La COMUNITAT DE CREDEUETA MARINA (Crucianel- (Ononis natrix ssp. crispa).

letum maritimae) m es fa en la immediata reraduna, sobre un substrat relativament estable. Hi penetren Fent el transit cap a la vegetació llenyosa de l'inte-algunes de les espècies de platja ja esmentades, però el nor, a les platges valencianes i del migjorn català es

seu gruix florístic és constituït per petits subarbusts o fa sovint la BROLLA D'ESTEPA D'ARENAL (T eucrio-Ha-

plantes herbàcies perennes exclusives de la comunitat limietum halimifoli),627 amb estepa d'arenal (Halimium

o compartits amb les de l'interior, bé que aleshores sol halimifolium), gran arbust d'esplèndida florida groga, tractar-se de races o àdhuc de subspècies particulars. esteperola (Cistus c/usii), maçanella (Helichrysum stoe- ^

El conjunt resulta prou dens (50-80 %) i alt de chas var. maritimum) i d'altres espècies arenícoles. És

20-40 cm. No solen mancar-hi mai la credeueta man- una brolla prou densa, pròxima a la brolla de romaní

na (Crucianella maritima), una subspècie de l'ungla de i bruc d'hivern amb esteperola, corn una simple subas-

gat (Ononis natrix ssp. ramosissima), el timó marí (Teu- sociació de la qual horn l'ha també considerada (An-

crium polium ssp. po/ium var. maritimum), una vane- thyllido-Cistetum clusii halimietosum lepidoti).

tat arenícola de maçanella (Helichrysum stoechas var. maritimum), una suene de platja (Suene nicaensis), una A l'àrea d'aquest conjunt de comunitats poden intercalar-se

varietat marítima d'escabiosa (Scabiosa atropurpurea petits poblaments terofítics, que a vegades desborden, tarima-

ssp. maritima var. maritima), etc. Però la proporció en teix, aquest espai; solen preferir replanets relativament plans i

estables, de sorra fina. En aquest cas es troben el Malcomi.o-què es troben aquestes espècies i la presència d'altres Vulpzetum mernbranaceae,°" de Menorca, i l'Erodio-Malcolmze-

fa que la comunitat presenti aspectes molt diversos, turn ramosissimae (=parviflorae) °" de les dunes del Saler (al.

Així, la subas. thymelaeetosum hirsutae es veu do- bufera de València). En el primer cas es tracta d'una comunitat

minada per la bufalaga hirsuta (Thymelaea hirsuta), dominada per un melgó repent (Medicago littoralis) i per la

i hi abunden la credeueta, la maçanella, el timó, l'un- gramínia Vulpia membranacea. Ambdues espècies, bé que en

petita proporció, reapareixen en la segona comunitat, el paper

gla de gat i la sílene, de manera que pot considerar-se preponderant en la qual correspon a Maresia nana, Loeflingia

la més típica; fins arriben a penetrar-hi plançons de pentandra, Malcomia ramosissima i Alkanna tinctoria.

, 'a.

VEGETACIÓ AREN (COLA 231

.:4,,,,-...15. •:..k ' , • #1,

1 1+ mkli o fif(olliki, ,. 1 . Z, ilt: , .1,é0. -7dy' -.

. 414) MI b 4'

yszoi,-. ¡,,11 , • - .:, , 1,1•p• r 9,040„

~,11 III, -Zr ' \V lo 0,41t• ,

1111 Wy; _ 19/1/ 1 10,91

4 \:...,* ',. \ Y,,, i N. 1., I i • 4SY15"51: '' fAVÁL,..,

, allT, ti% 1117,- — 1,4111‘"--. - • //al , Ár,

"1MP-/

V 1 "

, N h 1 \ Ir , 'd ' _, .11-• 1.,, 9 -.. \11\ • . ri

, a \

iffioy,/ )",/

, .5 / . •• •1 7 T 7."' • ' ' ( 7 v ‘•»

•- '..., II ..--, ,...\II 'IIA~,,,,„_---......_.

1 ,a 1 .,......i. . - _ \ a

I; 144-11, i, 'I - ,

• Z

,S.Iirj114 C' a 1-

11 111i- \ / ) ¡II(

(

11)

111

C ) , /i if

ot;_720-10•.044141P.S4 /1

\ kil • r‘h ( / b 1 A•1,4»

• >41fiP r- ,TIVOIN44171111 I pill

% lil fil I , •GA / ir -~.;„;,,(,,--

n \ li 1 .rfr 1 latí%.• gIll r .,«----, .,,„,,,,,,,,..,, ,. ----

le - 111, foráth • • • 10-.Jhz•www.—

Wriír'y fll ililli ,/ q i 14,414r1'(^P n , 4004.-3 l>"--411. PII j . 4,41*1 41 Ir% 1, la

01 1 1 1^ \c""V *

10(111 , 1

a t 4,11 r 41.11, 1111; A • \ y k r

11..•'.1.:/.'1'11:/\-1//11:)''III /

111

\

s•--\ N\ 1s ' 1k MI/ Itall'111/1 \11( •:: ' j• ní *••• •,... ,./iiNty (1): 1/4 11¡; :•\Y',' \ •

n- / li lb • ,•,\\\ , ' > \ -iyp .;: \ . e

b

)11

1 : . . % li . .i' 3 1 , • p

-se .

a -1> d ill IN //. i ijk);etiV

i0- , \ ' \

• .4\11

le- d

‘1. - f í• 4

al- .. tat la Fig. 161. ESPECIES DE PLATJA, I: plantes psamófiles de duna ( X 0,5) en Vegeu també la figura 162. per a: esporobolus (Sporobolus pungens); b: raye de mar (Cakile maritima), b': detall del fruir ( x1,5); c: panical marí gia (Eryngium maritimum), c': detall de la flor ( x 2); d: jufl de platja (Agropyrum junceum); e: lleteresa marina (Euphorbia

paralias), e': detall de la inflorescència en ciati ( x 2); f: borró (Ammophila arenaria); g: inri de mar (Pancratium maritimum).

..

. .-

L ÍN I A LITORAL \232

40,19. o Ity/ 0,0. 0: »IV" A 494, 1 - \ir

titt--'110 0,1 '4'4 Z."

n akk,b-.. ‘1117i9N, ,1, .. **. , ,

--11111 1,, 0 1, 41. Cf 11411 'fr '.'y ) ' •-•.!-."% " dir t.... - . 1/4:0> r

• ',1‘. hl o., it .ir 4w-4, r

,

"k....."4 : • 0- y .1.4 , i -

4, ,.. . . 'sitil 11 t,

, 1

\1T, Y' v3/4. 1 y " lirk s 1 1

l ( \ \ ,

1 i ( ',„.":011•-, \ y (

. - Ykr oh

'II

.-:.•.:- 0'.-- 411 ....r

( ,., , V.

i '

) dii ir . .,,,„\): • . • P.

NI jr,..,V54110; 4,1492,44.•*6., Uta"

t .. .. .,.,,, (.;.;;:

. , Vi ‘‘,,l,g'-if ‘,1p-

1 0"511/0P41 '''' \,,,/, .‘„, , , ,,, , ,., / , d1# cs1 0'11 1., # am.1110 t. -,. • Irlflt„,„1 '\:,.,,0

• 4. ..,,, lik VI('

);1,1 ,.0-.1,- \ qt • /‘ 41 - • J a

,'(/' 1y4f, A , 07% 1,,,, — ::,/, 3-----,

\er- 'N Y , r•-ml ›\..,10 N .11N), ›. , , % 1 Illikb:Iligi° .., 0 ,- NIV, A9 ,̀0 i \ `-'9,4 )„. , ' , • N.1,. ,._., N..1, 41, I. ç 1 • 1 ¡o r .1w„... — - 9,-.1 ,r

, .\

c4 • , , oi ----N. 1 • r N,,

/ 7 1,17, .71. )1- •?.?'.....--#.7.1.

„ ..1 ,o) t A ei,t_,1. - il k..* -

..-.. 9,. ,...kyk, (0,• ,1 9 "11 ' -. 1 41/ .. . \...., (•-i.- , hn r -5/9% -51,fr -r, 1 ,. ,v • -

.' ,.',.-y,,..ro .,1 .0,

II P•r

4.>,1 ..". • z.94, 1 d: , b )) Fr-.. „..... I.: •.,1„ i ,1 ;.,,v, ,. ,:,,,,,~b

., •., \\,,,,.........„ ,,, ,. • ,.;,. j ;

r • , , ,„;» V r- - .4..0.,,.. ) , 1 s '?' 7

---- 1 41 • 41;J:11 4' 7,

1

. • •Il Ir .,. , I ; '

;.:A• 1 - 0051111 o ,,,

, •

., ' _ '

„Ay&

. .. . ,i'.

X/ • ' $7,4474,

1 1411( 4 .',, ... fi1 / .9.p.IPAT'o. ,11: .) , 17'i 1 / -"10 ,,,,, ..i, . ,. ,.

, A 1 e , (1.1'. • ' f

flt , 1 • t li 1, , 2, Y1,111.5i..y ,1111, 114,y , w. ,,..4. ,, . ,„, .1,

1 4, :....:,,,,,„ , . , ..1„,, -1, . ,- -.N. ,,,, ,,,,,, o N4 .1r. ....... . tl-,i, /

., 4,, „,) l/ .... ', .i'; \ ,, :'. --.., ., ,,,, , 01—

//;' I V

il;

1 11 ,/41,,,',,h , C;IfiV

' 1, , 7 k-17,-.7.41.ri'?-1T 01- If tr . 1 ...:.„ . \ 0

i-d1 I'-- 11:4- •09 ji'" 1 4WIr 1 •

10 VIVO

' 151:\ \ :,..' : », .„, ,,,,), "- ''''''''.4110•-• ' ' . Vift '''''''' 1 9 1:7111 -311»":"/-'''.'''''' 171: ,, 'Ir' _ i '',.. ,• I \ '' ,.

/ 1..

• 1., ' (N f 19 '•••• ' • ' z..51z.

:i

VEGETACIó ARENÍCOLA 233

Fig. 162. ESPECIES DE PLATJA, plantes de reraduna Comunitats nitrófiles de platja i reraduna ( x0,5). Vegeu també la figura 161. (Glaucio-Caki l ion)

a: bufalaga hirsuta (Thymelaea hirsuta), a': detall de les flors masculines i hermafrodites (X3), a": detall de la flor feme-nina (X3); b: credeueta marina (Crucianella maritima), b': La presencia d'especies poc o molt nitrófiles és una detall de fa flor (x2); c: pota de colom (Alkanna tinctorea), constant en totes les comunitats arenícoles. Hem es-c': detall de la flor (x2); d: lotus marí (Lotus creticus), mentat la llapassa borda (Xanthium italicum) i la bar-d': detail de la flor (x2); e: melgó (Medicago littoralis), e': detall de la flor ( x2), e": detall del fruit (X2); f: cervina rella punxosa (Salsola kali), i no hem dit res, per (Plantago corono pus); g: cascall marí (Glaucium flavum); banals, de diversos Erigeron, Aster, etc. tanmateix h: cesquera (Erianthus ravennae). presents a les comunitats vistes. Això no obstant, cap

d'aquest poblament podia ésser qualificat de pròpia-ment nitrefil, de ruderalitzat. Les comunitats arenícoles

La JONQUERA AMB CESQUERA (Eriantho-Holoschoene- i nitrefiles, però, existeixen i mereixen un comentad. turn australis)"'entronca les comunitats arenícoles amb les pròpiament halófiles. És una comunitat de joncs i Les COMUNITATS DE CASCALL MARÍ (Hypochoerido-grans gramínies que recorda en algun aspecte la jon- Glaucietum flavii" i Sporobolo-Centauretum seridis 94)

quera amb plantatge crassifoli, amb la qual a vegades ocupen la plaça de la comunitat de credeueta marina es fon i confon. La jonquera amb cesquera colonitza o qualsevol indret sorrenc o discretament codolós de la les cavitats lleugerament argiloses doncs, salades línia litoral, si hí és prou intens un fenomen de nitri-i snperficialment humides— que poden formar-se en- ficació. Hi destaquen l'esplèndid cascall marí (Glau-tre les dunes. En són espècies típiques l'enorme ces- cium flavum), la barrella punxosa, la llapassa borda, el quera (Erianthus ravennae) ja vista a propòsit dels rave marí (Cakile maritima), i tot de plantes psamefi-gramenets alts de sorral fluvial (p. 176), una subspècie les de les comunitats veines i/o potencials que s'hi in-marítima de jonc boyal, de glomèruls florals menuts trodueixen més o menys fàcilment segons el grau de (Holoschoenus romanus ssp. australis), i també l'ungla ruderalització. La primera d'aquestes dues comunitats de gat (Ononis natrix ssp. ramosissima) i l'esporobolus nitropsamófiles s'estén per les costes balears, catalanes (Sporobolus pungens); hi penetren el jonc negre i valencianes al N del cap de la Nau; la segona, amb (Schoenus nigricans), el jonc marí (Juncus maritimus) Centaurea seridis, Reichardia tingitana, etc., es fa a les i el plantatge crassifoli (Plantago crassifolia). platges sovintejades del migjorn valenciá.

3.2.34. El mantell forestal costaner

En tractar de la garriga i 4e1 matoll de ginestó neres, i no cal esperar precisament de les comunitats (figs. 46 i 47) i també de les bardisses (fig. 63) ens hem herbàcies o subarbustives de les platges i dels marjals referit ja a l'existència plausible de comunitats de trán- cap acció apaivagadora. La necessitat d'un mantell mar-sit entre el bosc i els espais oberts que farien com una ginal resistent als embats eòlics i, alhora, a la salabror sanefa tot al llarg de les comunitats forestals, aprofí- de què són portadors resulta òbvia. tant les condicions de mitja ombra regnants (desfavo-rables per a les especies pratenses o de la bosquína oberta) i propiciant alhora la protecció del bosc davant d'agents destrUctors corn el vent o certs grans animals.

, - Aquestes comunitats de transit reben la denominacio collectiva de mantells marginals, i és en funció de llurs presumibles comeses que s'ofereixen sempre corn uns •

4 , conjunts densos i atapeits (protecció eblica) i sovint •-• '"1191.,.W.espinosos (protecció contra els animals). - •

La drástica solució de continuitat que la línia litoral ‘. r:.• -,'VZ-47'4 imposa sobre el bosc i máquies interiors que en con- • -

dicions ideals arribarien fins a la costa, ha generat l'im- -751 'VY»,- , peratiu, aquí també, d'un mantell marginal que esta- •

bleixi el trànsit entre l'espai forestal i el conjunt de -comunitats halbfiles o arenícoles estudiades suara. Els Fig. 163. SAVINAR LITORAL (Juniperetum lyciae) rigors dels vents desfermats sense aturador sobre les Aspecte regruat de les savines a la platja des Cavallet (Eivissa). planícies marines, són proverbials en les árees costa- (Foto: R. Folch i Guillén).

234 LiNIA LITORAL

A

2'

2 3 4 3' 7 to

2 P.

' .'• • • ' A. Bosc o meguia interior • •; Sorres 1. Comunitat de lull de platja (Agropyretum mediterraneum)

2. Comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae) 2'. Id. o bé máquia d'aladern de fulla estreta (Phillyreo-Rhamnetum angustifoliae) (Valencia)

3. Comunitat de credeueta marina (Crucianelletum maritimae s.I.) 3'. Id. o bé Ononido-Scrophularietum minoricensis Malcolmio-Vulpietum membranaceae (Menorca),

Sorres i Ilims sorrencs o bé Erodio-Malcolmietum ramosissimae (Valencia) 3". id. o bé Crucianelletum maritimae thymelaeetosum velutinae (Mallorca)

4. Jonquera amb cesquera (Eriantho-Holoschoenetum australis) 5. Comunitat de cascall marl (Hypochoerido-Glaucietum flavi), si existeix nitrificació forta

///, Sòls convencionals 6. Comunitats halófiles (fig. 159) 7. Savinar (Juniperetum lyciae) o cadequer litoral (Asparago-Juniperetum macrocarpae)

Fig. 164. COMUNITATS DE LA LíNIA LITORAL SORRENCA Disposició relativa de les principals comunitats arenícoles litorals (1 a 5), de mantell forestal costaner (7, 2') i vicinants habi-tuals al llarg d'una secció ideal d'una costa baixa.

El savinar litoral (Juniperetum lyciae) 421 El savinar litoral, refugi ideal d'uns inicials i esca-dussers banyistes que hi cercaven aixopluc davant d'in-solacions excessives, ha sofert fortament d'uns anys

El savinar litoral representa el mantell marginal de ençá, l'impacte de la freqüentació humana. A les costes les máquies litorals, sobre sols ordinaris o fins sor- catalanes valentines, on mai no deuria haver estat rencs. La seva imatge resulta indissociable de les 11u- gran cosa, ha desaparegut quasi totalment; al migjorn minoses costes arenoses balears, on constitueix masses menorquí, en punts diversos de Mallorca i sobretot a apreciables, al llarg de quilometres, sobre la propia les platges eivissenques i formenterines encara conser-sorra, al darrera mateix de les últimes línies de dunes va part de la seva primitiva esplendidesa. que ell contribueix poderosament a fixar i a mantenir separades de la immediata tnáquia d'ullastre i olivella (Gimnésies) o de garric i olivella (Pitiüses). Més frag- La máquia d'aladern de fulls estreta mentari, però, també apareix en punts esparsos del (Phillyreo-Rhamnetum angustifoliae) 628litoral valencia i català meridional, sempre lligat ales-hores al domini de les máquies de garric i margalló. A les dunes litorals que encara resten a l'Horta

El savinar litoral és un veritable bOsquet de 3-5 m (devesa del Saler) prospera una máquia atapeïda d'a-d'altura, generalment força dens, dominat en primer ladern de fulla estreta (PhilZyrea angustifolia), arçot lloc per la savina, en una subspècie litoral (Juniperus oleoide (Rhamnus oleoides ssp. angustifolia), garlic phoenicea ssp. lycia) i també pel llentiscle (Pistacia (Quercus cocci/era), llentiscle (Pistacia lentiscus), mar-lentiscus); a vegades també hi és abundant el pi blanc galló (Chamaerops humilis), etc., proveida d'un bon (Pinus hale pensis) del qual ja hem dit que en aquesta estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis), probable-mena de localitats extremes deuria tenir, antigament, ment més dens corn més esclarissada ha anat esdeve-la seva plaça d'elecció. A l'interior del savinar, apro- nint la máquia, i això fins al punt que horn s'hi refe-fitant l'ombra esborradissa de les capçades de la savina, reix sempre corn les pinedes del Saler. prosperen esparsament espècies de la máquia i també Aquesta pineda o máquia, que es troba força mal-algunes psamófiles. El conjunt té sovint un cert aspec- mesa per actuacions urbanístiques poc afortunades te arrevellit, torturat per la irrefrenable intensitat de per una freqüentació humana poc o no gens regulada, les ponentades. segurament tendia a recobrir les dunes estabilitzades

1,

VEGETACIó ARVENSE I RIJDERAL 235

del litoral valencià sorrenc, del Perelló fins a Dénia, , P més o menys •acompanyada pel savinar litoral. Actual-

Ii \I /

I 5

,1 ment quasi que només es troba al Saler, fent un teixit I ----,\ i \\If/ 1,1 ////, d discontinu que cingla les «manacles» o petites depres- , í - \I \kllyA lili%! \ ' Id

sions on s'acumulen llims i sals, ocupades per jonque- m,, r, :_... lis res i comunitats halófiles.- J

: 1 -.......--

V-1 I/ !fri 411),1......—/.1.1—.. / •r;-..1. -1 ,,' -"..i.

El cadequer litoral , . :0- (Asparago-Juniperetunn macrocarpae) 424

.5

. -----..., , 1 Al litoral del país de l'alzinar, el paper del savinar g g ,.„,

r, --, ..,

deuria ésser assumit per una comunitat comparable, el a. a

cadequer litoral. Una altra espècie del gènere Junipe- c ,I • ' </ i

rus, el cáclec de fruit gros (J. oxycedrus ssp. macrocar- ,j. . s._ 1 ,, '-ç -- 114.3% -• ..-,

I pa) hi juga un rol protagonístic; es tracta, tanmateix, d'una planta molt semblant al cáclec de l'interior, però

..,:y I I ,,c. 1\ , ,,,,i1-4\ift ,,, .„.iip"-- ''' T: v'i ç , ,"1, Ili ., 4",b),111

. \I—. , '' , 1 •de port port més imposant, de fulla més curta i de fructifi- \ile* 1 ''b1/1/

cacions ostensiblement més grosses. ' 14 1 e.l."-z :

A «VA* leltj 5 ' • 4 Ok,,- .M.' 4- 111 ?:,1.:',.--

El cadequer litoral és també un bosquet dens, una lig '._xty.14,04-1

mica més alt que el savinar, on, semblantment, abunden 11 141 Irer . WOW;/ I \.41 ” 5,,.-11 a.' :.

el llentiscle (Pistacia lentiscus) i el pi blanc (Pinus r \I \ -9170 , , . ,04,. .kup ' • --., 72v:-.)-\114), ,fi....049' Wk. )04 .0.0, , , ,

4 '

halepensis); la substitució de la savina pel cádec de .1, a f ,., , , -.4 b ---1 le 11,0 ... r. fruit gros i la presència en el sotabosc d'espècies de l'al- .,( > ' 111.

14 g „...."' Er , zinar, corn l'esparreguera boscana (Asparagus acutifo-lius) li confereixen, però, un aspecte diferent. En Fig. 165. ESPECIES DEL MANTELL FORESTAL COSTANER

queden restes esparsíssimes i rares al litoral català i ( x 0,5) també en alguns punts del mallorquí (NE de l'illa), a: branquilló de cáclec de fruit gros (Juniperus oxycedrus

ssp. macrocarpa), a': detall de la fulla ( x3); b: branquilló de que contraposen llur migradesa amb l'encara formi-- savina (Juniperus phoenicea ssp. lycia), b': detall de la im-dable presència de comunitats comparables a les costes

i- bricaci6 de les fulles ( x3), b": detall del fruit ( X2). Vegeu

corses i sardes, i àdhuc occitanes. d'altres savines a les figures 85 i 173. s s t

[1 a 3.2.4. L'ACTIVITAT AGRiCOLA I LA VEGETACIÓ ARVENSE I RUDERAL

L'activitat agrícola és reduidíssima a la línia litoral, corn fa de bon comprendre. Amb excepció de les àrees 1

I cleltaiques o dels grans marenys bonificats, és nulla per a ésser exactes; en els punts esmentats, per contra, es -_.,12 4. .r.,-,,, --,, ,r.„7...,..;,,,„1„...„-.,,c.,, -,;.-„,r ,,,,,,-, , ,;,,k1.,-„„ ,_,,„,

:-_---_-_—;_ ,-:- ,_-,------t-r-------; -,--- ---- ---1.- „ -,...i,u

desenvolupa una agricultura puixant. a La manca de bons sòls agrícoles, en efecte, impellí - - -- :„,_ -. .-1-1.--,--

__ - - r- les generacions pretèrites a dessecar i posar en conreu . )t molts maresmes i àrees d'aiguamoll. Això, ultra am- ,

c pliar l'espai cultivable, contribuïa a Perradicació pro-gressiva del paludisme í d'altres malalties endèmiques, ,

l

n lligades als vectors que pullulaven sobre les aigües - embassades. La tasca de bonificació agrícola sobre els , - maresmes litorals ha estat al nostre país pertinaç, du-

ríssima i meritòria, bé que d'uns anys ençà ha perdut ja tot sentit o fins ha pres un sentit negatiu, car els Fig. 166. AGRICULTURA DE MARJAL

I- marenys han esdevingut una raresa —i, doncs, un Arrossars als marenys de Villa de Buda (delta de l'Ebre),

i valor—, i les mesures sanitàries d'àmbit general han sobre sòls salats agrícolament només aptes sí el rentat amb aigua dolça és confirm, rentat evident en aquesta imatge tar-

t, neutralitzat totalment, d'altra banda, la insalubritat doral, de rostolls agònics. s d'aquests indrets. Els temps en què, no ja l'aiguamoll, (Foto: R. Folch i GuillIn).

236 LIMA LITORAL

sinó el mateix conreu de l'arròs era considerat un cions avançaren, l'horta el desplaçà gradualment. L'ar-peril per a la salut i prohibit periòdicament, han pas- rós, que tolera febles concentracions salines, però que, 1 sat definitivament a la histèria. en haver de viure embassat propicia un lavatge perma-

L'actívitat agrícola substitutbria de les comunitats nent del sòl, roman indesplagable als dominis de la litorals, majorment de les comunitats halbfiles i sobre- vegetació halófila. tot helofítiques, se centra en els antics aiguamolls em- Els arrossars, messes inundades a l'estiu, límpids pordanesos, en els deltes del Llobregat i de l'Ebre, i miralls que el sol crepuscular encén i vivifica a la tar-a la zona de l'albufera de València, ultra d'altres encla- dot o a la primavera, quan els rostolls agonitzen o vaments menors. L'arròs primitivament, i en l'actua- els planters tot just apunten, constitueixen el paisatge litat l'horta o també l'arròs (delta de l'Ebre i albufera agrícola més original í superb del nostre país, indis-de València) en les àrees salades que necessiten un solublement lligat a una antropologia i cultura popu-rentat continu, són les dues grans línies agràries adop- lars inigualables, fetes de canyís i de boga, de barra-tades. s'imposà inicialment, car era l'únic con- ques i de llaguts, de sèquies navegables i de llacunes reu practicable en els aiguamolls i els seus rendiments somes, de caga vespertina i a trenc d'alba, de pesca en gra eren elevats; després, a mesura que les desseca- amb bertrols i pantenes, d'ànec i anguila a la cuina.

1

3.2.4.1. Les comunitats arvenses

Comunitats dels horts (Panico-Setarion) Comunitats dels arrossars (Oryzetea sativae)

L'horta establerta en les zones deltaiques i en els Els arrossars constitueixen un medi agrícola insòlit aiguamolls dessecats no difereix de l'horta tractada per a les comunitats arvenses del país, corn insòlit tam-anteriorment (p. 202). Les comunitats arvenses que s'hi bé és, al capdavall, el mateix arròs, vingut de terres fan són del tot comparables; hi remetem el lector. asiátiques molt llunyanes. No és sorprenent, per tant,

5

7 3 4

1 • 2 1,11 6

(44

3. 1. r.772

Camp inundat Camí enlairat i talussos Sèquia I

1. Arrossar amb comunitat de jóncera i ammánia 1 poblaments de Ilentilles d'aigua (Oryza sativa + Cypero-Ammanietum coccineae + Lemno-Azolletum) 2. Herbassar del talús (Spergulario-Ranunculetum scelerati) 3. Gespa calcigada (Paspalo-Polypogonetum semiverticillati) 4. Herbassar d'eclipta (Ecliption albae) 5. Canyar (Arundini-Convolvuletum sepium) o canyissar (Typho-Schnenuplentettim glauci) 6. Herbassar subaquàtic de potamogétons (Potametum denso-nodosi) 7. Herbassar alt de hin groc i polígonum salicifoli (Irido-Polygonetum salicifoll)

Fig. 167. COMUNITATS DE LES PLANES ARROSSERES Disposició relativa de les comunitats arvenses ruderals i dulciaqüícoles més representatives de les planes arrosseres (corn- a pareu amb les figures 116 i 281).

VEGETACIÓ ARVENSE I RUDERAL 237

que els arrossars siguin envaïts per arvenses especia- espècie paleotropical, i en segon terme l'alfabegueta (Bergia litzades i exòtiques desconegudes a la resta del país. aquatica), també adventícia paleótropical, i una subspècie par-, ,

ticular de panissola (Echinochloa crus-galli ssp. orzyzoides), de - fruits semblants als de l'arròs, corn correspon a una bona es-

La COMUNITAT DE JÓNCERA I AMMÁNIA (Cypero-Ammanietum plcie arvense (p. 192); també s'hi fan algunes espècies dulcia-coccineae) 152 es repeteix a tots els nostres arrossars i és l'única qüícoles banals. Aquesta comunitat, abundant anys enrera a

s comunitat pròpiament arvense que arriba a fer-s'hi. En són l'àrea de Pals, als deltes del Llobregat i Ebre, i als arrossars espècies característiques i dominants l'ammánia (Ammania coc- de la Ribera Baixa, ha quasi desaparegut del tot, per mor dels cinea), adventícia americana, i la jóncera (Cyperus difformis), tractaments herbicides. )

,

3.2.4.2. Les comunitats ruderals i nitrófiles s 1

Si exceptuem el cas de les platges i de llur rudera- per tant humits però no inundats, es fan poblaments prou den-lització, ja tractada més amunt (p. 233), cal admetre sos d'eclipta (Eclipta alba), referibles a l'aliança Ecliption al-

que 0" Aquests herbassars quasi monospecífics, integrats per que a la discreta activitat agrícola de la línia litoral, a eclipta, que és una adventícia americana, i poca cosa més, són l'absència d'habitació humana permanent i a la manca encara mal coneguts.

d'una activitat ramadera forta, correspon una compren- Una posició diferent, sens dubte més precisa i minor co-sible escassa preponderància de la vegetació ruderal. neguda, és la del Spergulario-Ranunculetum scelerati,214 la del Això no obstant, les comunitats nitrbfiles no deixen Soncho-Polypogonetum monspeliensis 625 i la del Paspalo-Poly-

pogonetum semiverticillati. La primera comunitat és un herbas-de fer acte de presència. sar terofític, prou dens i gemmat, que pel bon temps recobreix els talussos dels camins que travessen els arrossars; hi domi-nen un ranuncle molt metzinós (Ranunculus sceleratus) i un

Les gespes i herbassars de llocs humits determinat blet (Chenopodium glaucum). La segona, també te-rofítica i arvense, és rica en lletsó oleraci (Sonchus oleraceus)

t A la mitja ombra dels canyars i també dels canyissars que i pelosa (Polypogon monspeliensis). La tercera, que ja ha estat cinglen els camps d'arròs, en punts lleugerament enlairats i descrita (p. 215), és una gespa dels camins i flocs calcigats.

s

,

0 1. 1„. . _, .16,-,a:), 1•J '4 1‹.

klqn

\ I ,,'/ '.%,» .. r

1 !,,1 • :• ..,i, 1-b."1(:' 1-'1', 411 --n,w,,---. • ,,,,,, a' dfly,-, k. 5 ',1‘°'' i iff

1.,. • r

r, ,I r........1., s:: c, .1. ., , ly ks att,lt 1. d' ,-,, •Aly- \ i 9 L . < 111 ;II: T j -W, — .. • :1+. f4N. ' r. i,/ktt,)4- I ;11171\--`,, ' :. .1'.,,,....‹,,,, 1161". "<„$' 9,42,

, ,•¡ ,Ndo

-.,1 , \I" 1 ,, ',/ (1.1-.'.-,>i \ - -,-,1,,,t _ -;•,) ,,li ' .,.. ' ,11- 1 1, .1 ] 'VI (-1)- 11,j( qi ',-:;fic,11-:., ,•-,--- - :*. -,'t.'; ,,, ,„ - 0 I'M 41r4.,,,,V, =V ,,Y 1

,, e' 1 s ‘ (''C ,OT-V. ' . 11 I _0„11? — •

'la, e,

,Illi

\

• ...le, jlt , , IhrA

'''( •-• i •••$, 411 hly- 1 i/ Id 1' ;I,' ' slk,,, r.tr..,:ic.::> ., ': 1 _ k - I, \ Iti-- y.;¡,;',/,

11 r . ,r . '1,s. . < - - s-`; , :„ , ." .• \ j 117- - - A • •,* > 1:, • i .j 1,1 1 ', '-'..i.> ', ' .

1. 17 Y ...,!.. ,f--,k ., 1 ;-1, — q,..12?,/ -"' „ k , •,' 1, r _//, t . 1,..% ‘, --\, g" ' j ' ,)'- r:. 1 ,'• "y. '., - - \ 9P /,' T ' 4..S _a _ IT:.:. ,

- ' '1, 5.144.41/4 , +..„ 4051 (i/ , , , , , , "..=:7- , J , ,,'-.‘1, ty,iss--- 5,T,,, '•-•,g ', , 4,,, -\,,, ' ''',; "-w„-I ' 01'1 041111i\....-/: ' '', * ,) ,"•::. ,,,,;1,'¿.--, fd.,.`v ,r5R „a - 7.1-',.. ' ' iptr j-r-h'

7( 1111111: ''.4 1 11 Jil

,s;I'-. '.' •;...*::''4 '''. r ' ..','", »,2 , 1 ._ .-/ 3IP ' •/*/)lif '5:31,....e

s li• . j1.- ,"«.4.b.,¡., r, ' , 7 ,..,,,, ,1,.: \

- , - ,,, / -, ism", \ `,.,;;''''''. • lir, b , -.,-1::'-1 7--,-„,4'.. Á '• lik -. ,, ,

, Fig. 168. ESPECIES NITRO H Ad:TILES COSTANERES ( X 0,5)

1-1 a: salat fruticós (Suaeda fruticosa), a': detall del fruit (x 5); b: herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum); c: cam-forada (Camphorosma monspeliaca), c': detall de la flor ( x4); d: salat (Salsola vermiculata), d': detail del fruit ( x2).

,

- _

238 LÍNIA LITORAL

Les gespes i herbassars nitrohaláfils pròpia de vores de camins i sèquies, sobre sells argilosos i sa-lats, dominada pel salat fruticós (Suaeda fruticosa); es fa en

Entre les comunitats nitrohalbfiles de la línia litoral, cal diversos punts de tot el nostre litoral. El Mesembryanthemetum

esmentar en primer lloc el Panico-Paspaletum vaginati, ja des- (.=Gasou!etum) crystallino-nodiflori' pobla talussos molt ru-

crit a 3.1.7.4 (p. 215) i el Plantagini-Hordeetum maritimi,2" deralitzats, immediats al mar, al migjorn valencia, en el domi-

que substitueix els salicornars del delta del Llobregat i de les ni de l'espinar d'arlot i margalló; en són característiques

Balears sotmesos a una alteració humana forta; s'hi fan abun- l'herba gelada (Mesembryanthemum [=Gasoul] crystallinum)

dantment diverses nitreifiles banals, ultra el margall marí (Hor- i una espècie afí (M. nodtflorum), plantes ambdues de fulla

deum maritimum) i diversos plantatges (Plantago corono pus, suculenta i molt belles. Finalment, el Soncho-Salsoletum vermi-

P. major). Ambdues comunitats exigeixen un cert nivell d'hu- culataem és un herbassar embosquinat, on predominen diver-

mitat edffica. sos subarbusts i arbusts com el salat (Salsola vermiculata), el

Un segon i darrer grup és constituit per comunitats nitro- salat blanc (Atriplex halimus) i la camforada (Camphorosma

halbfiles de llocs kids i secs, que es fan en punts particular- monspeliaca), així corn diverses espècies herbàcies, entre les

ment ingrats de la línia litoral, agrupades en l'aliança SaLso/o- quals el lletsó (Sonchus tenerrimus); ocupa llocs eixarreïts i as-

Peganion. El Suaedetum fruticosae l" és una comunitat densa solellats, al domini de la maquia, al Principat i a les Balears.

,.

3.2.4.3. Les comunitats guanófiles (Medicagini-Lavaterion arboreae) ,

(_ Enlloc la nitrofília natural no troba una manifes- dins (Plana Alta i Plana Baixa), en efecte, gin seu de I

tació més espectacular i específica que als indrets on grans poblaments o colònies, majorment de gavians. t nidifiquen, o simplement s'ajoquen, els grans pobla- La vegetació guanbfila, subsegüentment, s'hi desenvo-

i ments d'ocells marins. En efecte, les joques costane- lupa amb vigoria. e res dels ocells que s'alimenten de peix són escenari de L grans aglomet'acions d'individus, esdevingudes prover-bials arreu del món. Això és així perquè les immen- Comunitats de malva gran l ses possibilitats alimentàries de la mar es veuen con- e trapuntades per l'exigua superfície on, sovint, els enor- La malva gran (Lavatera arborea), planta herbàcia de

mes estols es veuen obligats a concentrar-se, major- tija lignificada, port molt considerable (1,5-2,5 m) i flo- i ment en els casos d'illots costaners o oceànics, autln- rida espectacular, és la gran dominadora d'aquestes for-

tics portaavions amb cobertes curulles de ginys voladors macions, amb una certa preferència pels pendissos inch -

que reposen; fins si es tracta de la costa ferma, només nats devers el N. Als Columbrets, sobretot a les illes i els penya-segats inaccessibles garanteixen aixopluc pro- menors, forma part de la COMUNITAT DE MALVA GRAN I i

tegit a la nierada o redós tranquil després d'un dia de ALFALS ARBORI (Medicagini-Lavateretum arboreae)" 1 1 caga, de manera que sempre, o quasi, l'espai disponible en la qual també apareix el per a nosaltres rar alfals : és escàs. I intensa, per tant, la nitrificació que les depo- arbori (Medicago arborea ssp. citrina), arbust poderós i sicions creen. Un àmbit, corn diem, apte només per a de flors d'un groc viu. A les Medes, en canvi, es fa la , vegetals accentuadament nitrófils, per a vegetals guanó- COMUNITAT DE MALVA GRAN I CARDOT TENUÏFLOR

(

fils, capaços de suportar, a més, una certa salinitat. (Carduo-Lavateretum arboreae)," mancada d'alfals ar- = Als Paisos Catalans aquestes situácions són rares, bori, però poc o molt constellada de cardot tenuYflor i

tan humanitzats com es troben, però hi resten, si més (Carduus tenuiflorus). Ambdues comunitats tenen un

no, dos indrets on arriben a produir-se: les illes Me- període primaveral de puixança, al qual segueix un

des i els Columbrets. Les primeres a tocar de la costa agostament estival fortíssim, durant el qual queden re- ,

(Baix Empordà) i els segons 50 quilòmetres mar en- dukles a herbassalla grogosa i seca. ,