Coses de la vida societatDIVENDRES

32 10 DE MAIG DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Aules en lluita 3 Un avantprojecte controvertit Pàgines 32 a 35 888

1 Retallades de més de 6.700 milions d’euros des del 2010 33 Els pressupostos educatius han patit una retallada de 7.600 milions d’euros des del 2010. Només al ministeri el cop de destral ha estat del 37% (1.147 milions). Pares, docents i alumnes censuren que la inversió que consolida la LOMCE reduirà a un 3,9% del PIB la despesa el 2015 (una altra retallada de més de 3.000 milions) quan la mitjana de la UE i l’OCDE supera el 5%. Creuen que la norma engendrarà una escola low cost, que deixarà a la cuneta alumnes desafavorits.

2 Memòria econòmica insuficient i costos per a les autonomies 33 Els diners per a la reforma es veuen molt insuficients, encara que durant el procés d’elaboració de l’avantprojecte el ministeri ha recalculat i multiplicat els càlculs inicials fins als 408 milions d’euros en costos directes que l’Estat haurà de finançar en tres anys i els 927 milions que assumirien en principi les autonomies. Catalunya, Andalusia, País Basc, Astúries i Canàries la rebutgen frontalment i desperta recels a les altres 12, totes governades pel PP excepte Navarra.

3 El castellà com a llengua principal a Catalunya33 La norma obligarà la Generalitat a oferir estudiar principalment en castellà als alumnes que ho demanin, pagant-los un col·legi privat si és necessari. És previsible que el Govern canviï la redacció, però Wert s’ha enrocat a no renunciar a garantir que els alumnes que vulguin estudiïn a Catalunya en castellà com a llengua principal. La Generalitat sosté que això vulnera la LEC i un sistema d’immersió lingüística amb 30 anys la ruptura del qual suposaria una fractura social.

4 Matèries troncals i ‘específiques’ com la llengua catalana33 El Govern fixarà els continguts de les matèries troncals de primària, secundària i batxillerat, com Biologia, Geologia, Física i Química, Geografia i Història, Llengua Espanyola, idioma estranger i Matemàtiques. Per gairebé totes les altres, les específiques (Educació Física, Plàstica i Música, entre altres), fixarà objectius i criteris d’avaluació. La Generalitat s’oposa que la Llengua Catalana figuri entre aquestes i que el Govern fixi continguts com els d’Història i Geografia.

5 Resurrecció de les velles revàlides sota control del Govern33 Els estudiants hauran de passar avaluacions externes en cada etapa educativa: primària, ESO i batxillerat.Les dues últimes seran revàlides, és a dir, si l’alumne no les aprova, no podrà seguir estudiant, i les controlarà el Govern. La de primària, segons l’últim text, no serà revàlida, servirà per orientar els alumnes i la controlaran les comunitats. Tampoc serà revàlida una altra prova a 3r de primària (8 anys), però el control i la redacció d’aquesta prova dependrà del ministeri.

Els motius de la protesta i les claus de la norma

Rajoy força Wert a ajornar la LoMce pel tracte al català

La Moncloa també vol que el ministre negociï altres articles polèmics de la llei

G. ROBLES / P. SANTOS / A. M. YAGÜEMADRID

Nova frenada a la llei Wert.El polèmic avantprojecte de llei orgànica de millo-ra de la qualitat educati-

va (LOMCE) no s’aprovarà avui al Consell de Ministres com tenia pre-vist el titular d’Educació. Així ho van confirmar ahir a la nit a aquest diari fonts governamentals, al final d’una jornada de protestes de la comuni-tat educativa contra la reforma i en plena tempesta política a Catalunya. En paraules d’un portaveu de la Moncloa, encara queden «serrells per tancar». Alguns destacats membres del Govern han defensat des del dia que es va presentar que no era ni el mo-ment històric ni el legislatiu ade-quat per, com va fer el ministre Jo-sé Ignacio Wert, posar sobre la taula una proposta que obre massa fronts polèmics: entre d’altres, modificar l’ús del català a les escoles i dinami-tar de facto la immersió lingüística. En plena escalada sobiranista i en un dels moments més tensos que es recorden pel que fa a les relacions Es-tat-Catalunya (les últimes hores han estat de màxima tensió atesa la reac-ció del Parlament a la suspensió de la declaració sobiranista), la Genera-litat ha demanat per activa i per pas-

siva a l’Executiu, en públic i en pri-vat, que retiri els articles de la refor-ma que afecten el català. El mateix president Mariano Rajoy ha escol-tat personalment aquesta demanda. A això se suma la clatellada que el Consell d’Estat va donar al projecte de Wert i al rebuig que provoca tam-bé entre professors, alumnes i pares, com es va poder constatar ahir en les manifestacions i la jornada de vaga que va mobilitzar la comunitat edu-cativa a tot Espanya. L’Executiu cen-tral no frenarà en sec la LOMCE, però sí que refarà algun dels seus aspectes més controvertits.

«DE POLÈMICA N’HI HAURÀ» / De fet, des del palau de la Moncloa s’han donat directrius al titular d’Educació per-què afluixi, escolti i busqui una solu-ció en aspectes com els que concer-neixen al català «que no molesti gai-re a ningú». «Sabem que de polèmica n’hi haurà fem el que fem, però es-tem buscant l’equilibri», van apun-tar a aquest diari fonts governamen-tals. Així, fonts del ministeri van asse-gurar ahir que Wert pretén ara en-tregar a Rajoy, abans d’iniciar els trà-mits per a la seva aprovació, una llei

La frenada es produeix arran d’una jornada de protestes de la comunitat educativa

Passa a la pàgina següent

Manifestació de la comunitat educativa contra la LOMCE i les retallades, ahir, a Barcelona.

Aspecte de la manifestació de Madrid.

SETEMBRE DEL 2012J La primera versió de la LOMCE, aprovada pel Consell de Ministres el 21 de setembre del 2012, va suscitar un primer enfrontament entre Educació i la Conselleria d’Ensenyament per la retallada competencial que, segons la Generalitat, amagava el projecte.

DESEMBRE DEL 2012J Després d’un cap de setmana reunit amb els consellers de les comunitats governades pel PP, Wert va presentar un nou esborrany. La Generalitat va entendre que la proposta dinamitava el seu model d’immersió lingüística i el Consell d’Estat ho va criticar durament.

MAIG DEL 2013J Wert inicia una nova revisió de l’avantprojecte de llei abans d’enviar-lo, novament, al Consell de Ministres.

TRES VERSIONS EN NOU MESOS

el text

DIVENDRES 3310 DE MAIG DEL 2013

Aules en lluita 3 Un avantprojecte controvertit Pàgines 32 a 35 888

gran barcelona 3 La tuneladora que va iniciar la L-9 jeu a l’Hospitalet r P. 40

la ProPoSTa 3 Festival de les cuines del món a La Maquinista r P. 44

6 Itinerari segregador des de 3r d’ESO fins a FP o batxillerat33 Els estudiants començaran a escollir assignatures optatives dirigides cap a la FP o el batxillerat a 3r d’ESO (14 anys) i entre dos nivells diferents de Matemàtiques. A 4a ja se separaran els que volen estudiar batxillerat i els de FP, encara que hi haurà alguna assignatura comuna. Els partits d’esquerra rebutgen la mesura per «segregadora», malgrat que ja la va apuntar l’anterior Executiu amb més matèries orientades a una opció o una altra a 4t d’ESO i autonomies com Catalunya la recolzen.

7 Religió amb més pes i supressió de Ciutadania33 La futura llei fa un tomb conservador i ideològic que irrita els sectors progressistes perquè elimina totalment l’Educació per a la Ciutadania com a assignatura obligatòria i dóna més pes a la de Religió, recuperant una matèria alternativa a aquesta última (Valors Culturals i Socials, a primària, i Valors Ètics, a secundària), clàssiques reivindicacions de la Conferència Episcopal Espanyola. Els possibles canvis només es dirigeixen al fet que els alumnes les puguin cursar totes dues.

8 Separació per sexe i concessions a l’escola concertada33 El text blinda el finançament amb fons públics dels centres que imparteixen educació diferenciada per sexes a les aules, malgrat sentències del Tribunal Suprem que la rebutgen. A més a més, se suprimeix la preeminència legal de l’escola pública sobre la concertada a l’hora de garantir una plaça durant l’etapa obligatòria i s’introdueixen entre els fins de l’educació «la llibertat d’ensenyament i de creació de centre docent, d’acord amb l’ordenament jurídic».

9 Autonomia de centres i selecció dels directors33 La llei promou l’especialització dels centres en àrees com la via cap a la FP o al batxillerat a l’ESO, o en plans de millora de la qualitat. Se’ls donaran fons extra i els seus alumnes tindran un tracte preferent a l’hora de l’admissió en el batxillerat. A més a més, redueix la capacitat de pares i docents en el procés de selecció d’aspirants a director i dels consells escolars en la decisió sobre els pressupostos, projectes educatius o admissió d’alumnes.

10 Taxes i nou accés subleven universitaris33 Els universitaris recolzen la protesta per la pujada de taxes sense precedents de fins al 66% i la penalització als repetidors, que arribaran a pagar íntegrament el cost dels seus estudis, decretades per Wert l’abril del 2012. Tampoc els agrada la LOMCE perquè creuen que el model que substituirà la selectivitat, amb proves diferents per campus i per comunitats, és «distorsionador», crearà desigualtat i envaeix competències lingüístiques de les autonomies.

Els motius de la protesta i les claus de la norma

«consensuada, parlada i dialogada» i que, per aconseguir-ho, està nego-ciant fórmules amb grups de l’oposi-ció, inclosos els nacionalistes, sobre alguns dels punts de la LOMCE que més polseguera han aixecat, com la possibilitat que les autonomies amb llengua pròpia hagin de coste-jar l’educació en col·legis privats als alumnes que vulguin estudiar uti-litzant el castellà com a llengua ve-hicular, extrem qüestionat pel Con-sell d’Estat. No obstant, fonts de CiU van des-mentir ahir que estiguin treballant amb el ministre Wert en aquesta lí-nia. Els quesí que ho estan fent són

denta, Soraya Sáenz de Santamaría i a la portaveu d’Educació, Sandra Moneo, un text amb propostes que en aquests moments estan en estu-di. En aquest document de treball es demana que la llengua catalana també sigui vehicular, amb una pre-sència equivalent al castellà, cosa que suposaria el final de l’actual sis-tema d’immersió lingüística i una solució que no satisfaria la majoria del Parlament. El PPC també proposa que sigui l’Alta Inspecció dependent del Mi-nisteri d’Educació la que tingui l’úl-tima paraula per decidir quin alum-ne pot rebre les classes en llengua castellana. Els populars són partida-ris de deixar molt obertes les raons per sol·licitar-ho («per residència me-rament temporal o un altre motiu justificat»). Ara és la mateixa Gene-ralitat la que estudia aquests casos i finalment estableix l’anomenada atenció individualitzada.

SUBVENCIONS / Per acabar, Sánchez- Camacho proposa que l’Estat sub-vencioni els col·legis privats o con-certats per possibilitar l’aprenentat-ge en llengua castellana si és requerit. D’aquesta manera, el PPC aposta perquè en aquelles comuni-tats autònomes que posseeixin una altra llengua oficial, a més a més del castellà, l’Administració central pu-gui «concedir i gestionar directa-ment subvencions» si fos necessari «per garantir la igualtat efectiva dels alumnes en l’exercici del seu dret a l’educació en les dues llengües ofici-als». Segons fonts populars, Wert, a més a més, està polint altres aspec-tes de la LOMCE. És el cas dels dubtes generats sobre les matèries troncals i les específiques; la possibilitat que l’alumne que elegeixi Religió també pugui cursar les matèries de Valors Culturals i Valors Ètics, i les mesures de foment de la igualtat que s’han d’exigir als centres que implantin la separació per sexes, tal com recla-men diverses sentències del Tribunal Suprem. H

els responsables d’algunes comuni-tats amb governs del Partit Popular, com el País Valencià i les illes Bale-ars. De fet, dimecres passat Wert te-nia prevista una reunió amb el presi-dent balear, José Ramón Bauzá, per abordar aquest assumpte, però una interpel·lació parlamentària que es va allargar més del previst va obligar el ministre a ajornar la reunió a final de mes.

PROPOSTES DEL PPC / I també està fent aportacions al projecte de llei el PPC, que capitaneja Alícia Sánchez-Ca-macho: els populars catalans han re-mès al mateix Wert, a la vicepresi-

Ve de la pàgina anterior

el titular d’educació tenia previst que el Consell de Ministres d’avui aprovésla reforma

Sánchez-camacho proposa que el ministeri decideixi qui pot estudiar en castellàcom a llengua vehicular

RICARD CUGAT / DAVID CASTRO

Serveis mínims en la jornada de vaga a l’Escola Antaviana, al barri barceloní de les Roquetes.

DIVENDRES34 10 DE MAIG DEL 2013

Manifestacions massives en una vaga discreta

VÍCTOR VARGAS LLAMASBARCELONA

Desenes de milers de persones clamen al carrer contra les retallades i la LOMCE

Enfundat en la inconfusible samarreta groga amb el le-ma en defensa de l’ense-nyament públic estampat,

sorprèn al comentar que no fa vaga. Aclareix, això sí, que s’escaparà una estona a la manifestació, aprofitant la proximitat de la marxa i que a aquella hora no té classe. La parado-xa reflecteix el sentiment de molts professors que, com aquest de l’ins-titut Jaume Balmes de Barcelona, van decidir no secundar l’aturada. Simplement, ell i els altres docents d’aquest centre han deixat de creu-re que una manifestació, per massi-va que sigui, serveixi per canviar les polítiques públiques. Tenen una mi-ca més d’esperança el 70% d’alum-nes que van fer vaga. Altres professors compartei-xen el plantejament del seu com-pany del Balmes, però no tenien la sort de treballar a escassos mi-nuts de la marxa. A Molins de Rei (Baix Llobregat), el director de l’es-cola d’educació infantil i primària Alfons XIII, Antoni de los Mozos, ex-plica que «sembla un dia normal», amb el cent per cent de docents a les aules i vorejant el ple entre els alum-nes. «Fan falta altres maneres més efectives de pressionar. La vaga no-més ens afecta a nosaltres, a final de mes», afegeix.

A centenars de metres, el direc-tor del centre d’infantil i primària Pont de la Cadena, Pedro Martínez, explica que hi van anar 112 dels 217 alumnes inscrits, i 11 dels 17 profes-sors. «Molts d’ells són substituts i di-uen que no se sumen a la vaga per quatre dies que treballaran...», de-talla. Martínez confessa que ell pre-tenia fer vaga, però que un dels tres membres de l’equip directiu havia d’anar a l’escola per complir els ser-veis mínims.

CONTRA WERT / Ensenyament va xi-frar en un 19,57% el seguiment de la vaga en centres públics i els sindi-cats CCOO i USTEC-STEs el van incre-mentar fins a un 55%. FETE-UGT, va elevar el suport a prop del 50%. Quantitats menys rotundes que les de la trentena de marxes de tot Espanya, amb menció especial per a Madrid, on representats de PSOE i IU es van sumar a les milers de per-sones (100.000, segons els sindi-cats) que van reclamar la dimissió de Juan Ignacio Wert al seu pas da-vant el Ministeri d’Educació, infor-ma Antonio M. Yagüe. Un ampli seguiment de la con-vocatòria que també es va produir a Barcelona, on desenes de milers de manifestants van formar la marea groga en un ambient familiar i amb protagonisme per als joves. Una d’elles, Sarah Cortés, alumna de 4t d’ESO de l’institut Fort Pius, entén l’afartament i les dificultats econò-miques com a condicionants, però denuncia que reben més informa-ció de xarxes socials que de «molts» docents, i demana que el poble «es faci escoltar».

«MER SERVEI» / Epi Martín, desocupat de 44 anys, comparteix la tesi. «O sortim al carrer o els atacs als drets socials aniran a més», assegura. Als seus 10 anys, Andreu Vallès també té clar que «les retallades afecten la qualitat» de l’ensenyament. I l’Andreu, professor a un any de jubi-lar-se, lamentava que es desfacin «avanços de 20 anys» que convertei-xen l’educació «en un mer servei». Una veu que ahir ressonava amb força entre proclames contra la LOMCE, la privatització, la cor-rupció política i amb sentits crits de «culpables, culpables». ¿Qui? Al-gunes pancartes i lemes apuntaven sense temor a confondre’s: «Espa-nyols, Franco a Werto» i «Rigau, divi-na, treballa d’interina». H

Els docents que no secunden l’aturada reclamen accions més efectives

RICARD CUGAT / DAVID CASTRO / MIGUEL LORENZO

indignació i originalitat en les pancartes

Escassos incidents a les marxes de BCN i Bellaterra

33 El caràcter familiar i cívic va ser la tònica general de la protesta de Barcelona, on els Mossos i la Guàrdia Urbana no van haver d’in-tervenir. A penes es van produir alguns actes vandàlics, com pin-tades en façanes i aparadors co-mercials, així com el llançament de pintura contra la seu de CCOO a la Via Laietana.

33 A la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra) es van pro-duir moments de tensió quan al-guns manifestants es van encarar amb agents dels Mossos i els van llançar pintura. També van produ-ir destrosses en sucursals bancà-ries.

Aules en lluita 3 La jornada d’aturada general Pàgines 32 a 35 888

Mala educació de Rajoy

U n sistema educatiu efici-ent ha de prestar atenció als professionals que el fan possible», va dir el 2011 Mariano Rajoy. Un president que ha fet reta-llades en educació, ha acceptat l’acomiadament de professors in-terins, ha abaixat el sou a la resta i dóna per vàlid l’augment d’alum-nes per aula. Una altra frase de Ra-joy: «No m’agrada governar a base

Desirée Gómez

Dependenta i estudiant. Sant Boi de Llobregat

de prohibicions, crec en la lliber-tat». Una llibertat basada en una educació partidista, en la segrega-ció per sexe i a limitar l’accés a la universitat apujant les taxes i redu-int beques.

«De motius no en falten»

33 Uns estudiants parlen a l’escalinata de la facultat de Químiques de la Universitat de Barcelona, durant la vaga d’ahir.

DANNY CAMINAL

En defensa del futurSilvina Crucianelli. Barcelona

3Ahir vaig recolzar la vaga i no vaig portar els meus fills a l’escola. Vull una educació de qualitat, laica i gratuïta. Per a això pago tots els meus impostos. Defensar l’educa-ció és defensar el futur.

Menys neuronesJesús Sánchez-Ajofrín. Albacete

3La reforma en les lleis de l’ense-nyament, que vénen ajustades per les necessitats de les retallades, exi-gides des de fora de les nostres fron-teres, amb un clar accent teutó, aconseguirà reunir (amb el pas dels anys) un ramat amb més pro-ducció de llana, però amb menys producció de neurones. Un ramat més ingenu i més religiós però a la vegada més segregat i elitista. Amb el temps, la llei Wert podria con-vertir-se en l’argument per a una bona novel·la, a l’estil de La rebel·lió dels animals, de George Orwell. Hi ha un inconvenient: el nivell cultu-ral de la població per fer un bon re-lat no donarà per a tant. Però com més tontos hi hagi, menys compli-cacions perquè la tirania campi al seu aire.

Per acumulacióAntonia Martínez. Barcelona

3Al barri de Sant Andreu, a Bar-celona, falten 62 places escolars de P-3. ¿A quina escola anirà el meu fill l’any que ve si no hi ha places al barri? ¿ I quina qualitat tindrà la se-va docència? ¿O és que és el mateix tenir 25 nens a classe que 29? Es-tem farts de bolets a última hora per poder solucionar el problema

de les places: això distorsiona el pro-cés de preinscripció i ens aboca a es-collir l’escola dels nostres nens amb la por de quedar-nos fora del centre que verdaderament ens agrada pel seu model educatiu. La solució del Consorci d’Educació una vegada fi-nalitzada la preinscripció consisteix a crear un bolet al límit del barri, desplaçant els nens a una distància que hem de cobrir diàriament en bus o metro. ¿Per què no ens dona-ven aquesta informació abans de la preinscripció si ja sabien que es que-darien fora tants nens? I per acabar-ho d’adobar les escoles bressol tenen unes ràtios cada vegada més grans, ens retallen mitja hora d’atenció als nostres nens per part de l’educadora de suport, ens cobren el menjador encara que el nen estigui malalt una setmana a casa, i moltes tenen defi-ciències d’estructura encara que són de nova creació... ¿Com no hem de fer vaga?

CondemnatsIván Herranz. Saragossa

3Son lamentables les retallades en educació, quan aquesta és l’única in-versió de futur que pot fer que mai més passi el que està passant actual-ment. Així no sortirem mai d’aquest forat en què estem ficats. Ens estan condemnant.

Un dretMari Carmen Ortiz. Barcelona

3Tots hauríem de fer vaga perquè l’ensenyament és un dret per a tots.

www.Participeu en els debats d’Entre tots a entretots@elperiodico.com

Una arma de doble tall

F a uns dies, un sindicalista conegut va concretar així els motius de la vaga: «Més que en contra de les retallades, estem en contra dels grans sous i de la fal-ta d’esforç per generar llocs de tre-ball i repartir els que hi ha». Més que en contra de la LOMCE, estem en contra de les privatitzacions; si no les aturem, els rics decidiran a

Martín Martínez

Psicòleg i professor de secundària. Barcelona

qui ofereixen els seus serveis, vé-nen a dir. El que no va dir és que les vagues en el sector públic són un argument en mans dels que volen aprimar-lo.

Sota ‘xantatge’ econòmic

S empre he recolzat les va-gues, però tot i el meu com-promís vital amb la lluita social, ahir vaig portar els meus fills a l’escola. ¿Per què? De 45 pro-fessors només cinc van fer vaga per-què cap volia que li descomptessin el dia. Em sembla vergonyós que el dia abans de la vaga els professors que cedien al xantatge econòmic

Toni Meseguer

Viladecans

parlessin de portar el dòmino o les cartes per passar el dia al col·le. M’agradaria fer una defensa orgu-llosa de la lluita del professorat pe-rò la realitat és la que és.

@ManelmarquezEl professor que no lluita pels seus drets, ¿com ensenyarà a altres a defensar els seus?

Mercè FerrandoTinc una filla mestra interina. No sap mai si demà tindrà feina i les condicions a les escoles són cada vegada pitjors, el seu futur és fosc...

@filmicopez Sóc professor. Les vagues en l’ensenyament tenen una víctima: l’alumne. I un victimari: el professor que fa desistiment de funcions de #mareaverda.

@RosanaJimCar Pel dret a una educació de qualitat, pública i sense retallades.

@LuisM_GN Deixen interins aturats, treuen 500 places d’oposició quan hi ha 2.000 jubilacions i el millor és que necessiten mestres.

DIVENDRES 3510 DE MAIG DEL 2013

Aules en lluita 3 Pàgines 32 a 35 LLL