1.- RELACIONS ENTRE NATURA I SOCIETAT

Al llarg de la histria les societats han tingut diferents maneres de relacionar-se i explotar els recursos naturals. Es poden resumir en tres models:

Dependncia de la natura: Fins el s. XIX totes les societats humanes vivien bsicament de l'agricultura i la ramaderia. La tecnologia de la que es disposava era molt elemental, i la producci molt escassa. Els recursos minerals (ferro, coure, estany, plata, or) s'obtenien amb grans dificultats i en quantitats redudes. La relaci amb la natura era molt estreta, i es sentia com una dependncia plena.

A partir de la revoluci industrial va ser possible una explotaci ms intensa dels recursos naturals de tot tipus. La facilitat per explotar els recursos i convertir-los en bns de consum va crear la imatge de la natura com a font inesgotable de recursos, base per un creixement econmic permanent. Les societats humanes es van sentir propietries de la Terra i els seus recursos.

Actualment hi ha la conscincia de la capacitat limitada dels recursos de la terra, i de l'impacte sobre el medi que pot resultar de la nostre explotaci dels recursos. Les societats humanes comencen a sentir-se responsables de la situaci ambiental de la Terra.

El consum de recursos naturals de les societats humanes actuals s insostenible per dos motius:

La sobreexplotaci dels recursos: els recursos es consumeixen a un ritme molt ms elevat del que pot produir-los i reciclar-los la natura. Aix ha portat al possible exhauriment de certs recursos (petroli, aigua potable) i a l'extinci de centenars d'espcies animals i vegetals.

Certs productes industrials i certs hbits de vida generen gran quantitat de residus i exigeixen un consum elevat d'energia. A ms, generen molta contaminaci i acumulaci de residus al terra, l'aigua i l'aire.

Aquests fenmens fan crixer la conscincia ecolgica a les societats i els governs, que intenten imposar una actitud positiva envers l'explotaci dels recursos naturals, cercant una cultura del desenvolupament sostenible.

2.- LA DISPONIBILITAT DESIGUAL DELS RECURSOS DEL PLANETA

La poblaci mundial ha tendit histricament a concentrar-se prop dels recursos necessaris per viure (aigua, boscos, terres frtils, minerals...). Per en ocasions no disposen de la tecnologia necessria per explotar-los, o se'ls impedeix per part dels governs. Moltes de les desigualtats econmiques existents responen a la capacitat tecnolgica per explotar els propis recursos.

Moltes vegades els pasos pobres no ho sn per manca de recursos, sin per la manca de tecnologies o de poder poltic per explotar-los. L'aigua n's un exemple: moltes poblacions humanes no disposen de capacitat per fer pous o canalitzacions, fet que obliga a fer llargs trajectes diriament per aconseguir aigua a rius.

A ms, la major part dels recursos del mn estan controlats per empreses dels pasos rics, directament o mitjanant el control dels mercats que regulen el preu internacional dels recursos.

3.- ELS IMPCTES AMBIENTALS: L'AIGUA

El deteriorament i empobriment dels recursos naturals generats per la pressi humana sobre el medi natural sn el que anomenem impacte ambiental. Els impactes ms greus tenen a veure amb la sobreexplotaci dels recursos naturals i amb la contaminaci ambiental.

L'aigua s un dels recursos ms sobreexplotats, tan les aiges superficials com les subterrnies. Durant els ltims cinquanta anys el consum d'aigua s'ha multiplicat per quatre. El 80% de l'aigua consumida es destina a l'agricultura (moltes vegades amb un s poc eficient). Malgrat que

actualment es t una gran capacitat per realitzar obres hidrolgiques, aquestes poden tenir un greu impacte ambiental.

El rius sn sobreexplotats moltes vegades (grans aglomeracions humanes a les seves vores amb elevats consums). Quan es realitzen embassaments o transvasaments, el volum hdric dels rius pot baixar tan que no sigui possible que aporti prou materials a la seva desembocadura com per mantenir deltes, vegetaci de ribera o alimentar les espcies marines.

Els aqfers tamb pateixen una notable sobreexplotaci. L'extracci de ms aigua de la possible dels aqfers afavoreix la seva salinitzaci, i a les terres interiors genera desertitzaci.

Les aiges dolces tamb pateixen una elevada contaminaci, que fa que unes 25.000 persones morin diriament per consumir aiges en males condicions. Aquesta contaminaci pot tenir tres orgens:

Hum : aiges procedents d'activitats com la higiene personal, la neteja de la llar, aiges fecals...

Agrcola i ramader : aiges contaminades pels adobs, els herbicides, els insecticides i les defecacions animals

Industrial: aiges alterades per la seva utilitzaci en processos industrials o en neteges de fbriques, amb residus com mercuri, cianur...

Les aiges marines reben tamb molta contaminaci. Fins fa relativament poc, els residus urbans i industrial s'abocaven descontroladament al mar. Residus com el petroli, els plstics, els detergents i els residus industrials sn residus de molt llarga durada, i gran impacte sobre la fauna i la flora marines. Una soluci que s'ha anat imposant sn les depuradores de les aiges residuals. El Mediterr, com tots els mars tancats, t una nivells de contaminaci molt elevats, a causa de la navegaci comericial, la contaminaci urbana, industrial i agrria i els efectes del turisme.

4.- ELS IMPACTES AMBIENTALS: L'AIRE I LA VEGETACI

El model industrial actual genera una gran quantitat de contaminaci ambiental i de residus. L'abundncia de residus qumics i minerals a l'aire provoquen pluja cida, reducci de la capa d'oz i efecte hivernacle (que genera el canvi climtic). Per evitar l'efecte hivernacle molts pasos han iniciat poltiques per reduir les emissions de gasos com el dixid de carboni. El protocol de Kyoto va ser un intent d'establir un comproms internacional en aquest sentit, per la manca de comproms poltic va fer que el seu efecte fos molt limitat.

L'explotaci dels recursos forestals (fruita, fusta, cellulosa...) de forma incontrolada genera desforestaci (la prdua de la coberta vegetal), que disminueix la capacitat de regeneraci de l'aire i afavoreix l'empobriment de les terres.

La desforestaci pot estar causada per interessos econmics (alt valor de les fustes, desig d'utilitzar les terres per cultius i com a pastures), el consum excessiu de fusta per part dels pasos rics, l'increment de la poblaci en situacions de pobresa extrema als pasos pobres, que necessiten destruir els boscos per obtindre fusta i terres que cultivar i als pasos ms industrialitzats la desforestaci s motivada per incendis forestals, l'abandonament de terres agrcoles, la construcci de vivendes i infraestructures.

La desforestaci t unes conseqncies greus: afavoreix els esllavissaments de terra i les inundacions, genera prdua de biodiversitat i incrementa l'efecte hivernacle.

Possibles solucions a la desforestaci sn la reforestaci (plantacions d'arbres) i la limitaci de les terres de conreu i de les explotacions forestals.

5.- LA GESTI DELS RESIDUS I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Un exemple de creixement sostenible s la bona gesti dels residus, que reduiria el consum de matries naturals i la contaminaci.

Els productes industrials es produeixen en massa de forma molt rpida, per la seva

degradaci, un cop convertits en residus, s molt lenta. Els envasos d'usar i llenar generen una sobreexplotaci dels recursos i un gran volum de residus. La utilitzaci de materials molt resistents i la barreja de diferents materials al mateix contenidor dificulta la seva degradaci i el seu reciclatge.

Els contenidors especfics per a cada residu, les depuradores d'aigua i les incineradores de residus sn bons sistemes per eliminar-ne sense afectar el medi ambient. Actualment es realitzen moltes campanyes destinades a conscienciar els consumidors a adoptar costums de consum responsable i a reciclar de forma efica. La idea del reciclatge eficient s: Reduir, Reciclar, Reutilitzar.