28. santiago de compostel·la

28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Raquel Durán Puga 2n Batx A

Història de l’Art, IES Ramon Llull

Professora: Assumpció Granero Cueves

ÍNDEX

1. Fitxa tècnica2. Context històric3. Temàtica4. Descripció formal: Arquitectura 4.1 Capelles5. Descripció formal: Escultura 5.1 Pòrtic de la Glòria 5.2 Façana de les Platerías 5.3 Façana de l’Obradoiro 5.4 La Porta Santa6. Museu de la catedral7. Anàlisis simbòlic8. Model i influències9. Bibliografia

1. FITXA TÈCNICATítol Catedral de Santiago de Compostel·la

Autor Mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove. Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria)

Comitent Encarregada pels bisbes Diego Peláez i Diego Gelmírez

Cronologia Entre 1075 i 1122-28

Estil Romànic

Tipologia Arquitectura romànica

Material Pedra

Dimensions 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d’altura la nau central

Tema A part de posseir la tomba del Apòstol Santiago, a aquesta catedral van pelegrins de totes les parts del món

Localització Galicia

2. CONTEXT HISTÒRICLa catedral de Santiago de Compostel·la és d’estil romànic i respon a les característiques de les denominades esglésies de pelegrinatge, que es construïren al llarg de la ruta “jacobea” que conduïa a Galícia.

Es va construir entre 1075 i 1128. Les obres duraren 30 anys. Des del segle IX, quan s’edificà la primitiva catedral, diverses construccions s’anaren succeint fins que el bisbe Diego Peláez va impulsar la construcció d’un gran santuari, que es va començar l’any 1075. La participació del bisbe Peláez en una conspiració contra el rei Alfons VI va suposar una aturada de les obres, que es van reiniciar l’any 1093 sota l’impuls del bisbe Diego Gelmírez, l’autèntic inspirador de l’actual edifici.

Segons el Codex Calixtinus, les persones que intervingueren en l’edificació compostel·lana són Bernat el Vell, Esteban i Robert, i el bisbe Gelmírez.

LES RUTES DEL CAMÍ Santiago es va aixecar sobre una anterior església asturiana, amb la idea de construir

un santuari que superés els existents en altres països, donat que havia de guardar el presumpte sepulcre de l’apòstol.

Aquest fet va permetre la integració del petit regne d’Astúries en els corrents culturals europeus i va donar lloc a massives peregrinacions cap al Finis Terrae gallec.

Les rutes del Camí partien de diversos llocs de França i, després de travessar el diversos passos pirinencs, confluïen a la localitat navarresa de Puente de la Reina. La meta era la catedral compostel·lana.

- Model més depurat d’església de peregrinació, que es construïren al llarg de la ruta “Jacobea” que conduïa a Galícia.

- Malgrat les vicissituds, la construcció va ser relativament ràpida i l’edifici presenta una notable unitat estilística.

- Com “Icona” de la catedral, destacar el pòrtic de la Glòria i el “botafumeiro”, que dissipava la forta olor de les masses, gràcies a l’encens.

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

3. TEMÀTICA Aquesta catedral és l’Església mare de l’Arxidiòcesi Compostel·lana, és on es troba la càtedra del seu arquebisbe.

En 1884 Lleó XIII promulgava la dita “Deus omnipotents”, confirmant l’autenticitat de les relíquies de l’apòstol Santiago i exhortant a peregrinar a Compostel·la.

En això radica la seva singularitat, en posseir la tomba de l’apòstol Santiago, la qual cosa la convertí, a partir del segle IX, en un dels santuaris més importants de tota la cristiandat.

Perquè en el 814 es va descobrir la suposada tomba de l’apòstol Santiago i en aquell lloc es construirà la que serà la Catedral Compostel·lana, meta dels peregrins de tot Europa, que caminaran per a contemplar la tomba de l’apòstol.

CATEDRAL DE SANTIAGO DE

COMPOSTEL·LA- Cap d’arxidiòcesi i càtedra del seu arquebisbe.

FUNCIÓ

- Singularitat: Temple que alberga les restes de l’apòstol Santiago. Final del camí de pelegrinatge.

MATERIAL - Pedra.

4. DESCRIPCIÓ FORMAL:ARQUITECTURA

L'estructura de l'edifici consta de planta de creu llatina de tres naus d'una longitud de prop de 100 metres, amb un transsepte, també, de tres naus.

El cimbori, situat sobre el centre del creuer, és gòtic, substituint l'antic de romànic. Prop de l'altar major, la girola està composta per cinc capelles radials absidals, la central de planta quadrada i també té dues absidioles a cada un dels braços del creuer.

Sobre les naus laterals separades de la central per 42 pilars, es troba un trifori. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs faixons i les laterals amb voltes d’aresta.

Tribuna

Arcs Faixons

El transsepte s’organitza també en tres naus, les laterals amb voltes d’aresta, on els seus extrems s’obren en portades a l’exterior. Destaca perquè té la mateixa amplada, i proporció respecte a les seves naus laterals, que la nau principal.

Per altra banda, en un dels seus costats majors aquest transsepte presenta quatre absidioles, disposades dues a cada costat. Damunt el creuer s’alça un cimbori. En tot aquest enorme transsepte s’alcen també tribunes sobre les naus laterals.

4. DESCRIPCIÓ FORMAL: ARQUITECTURA

La capçalera de la catedral és d'àmplies dimensions, i s’organitza en un únic absis cobert per volta de quart d’esfera; absis envoltat per la girola, que està coronada per cinc capelles radials o absidals, d’elles la central de planta quadrada i a l'exterior es tanca amb testera plana.

Tot l'espai interior del temple està organitzat de manera que els fidels (després de concloure aquí la seva peregrinació fins a la tomba de l'apòstol Santiago) poguessin accedir a la catedral per la portada dels peus i recórrer fins arribar a la girola, en l'espai central es troba el sepulcre de l’apòstol. Tot aquest camí interior de l'edifici permet que puguin desenvolupar-se sense interferències les cerimònies religioses.


Pòrtic de ‘’Las Platerías’’

Nau principal

Pòrtic de la Glòria

TranssepteCreuer Absidioles

Absis

Girola

Cor

PARTS ESGLÉSIA

PLANTA


(1075-1211)

RECONSTRUCCIÓ DE L’ASPECTEEXTERIOR DE SANTIAGO

EN EL SEGLE XIIDIBUIX DE LA MAQUETA

PLANTA

- De creu llatina i de pelegrinatge.- Té deambulatori i 9 absidioles.- La central és quadrada.- 3 naus a l’eix longitudinal.- 3 naus al transsepte.- Pòrtic o nàrtex al peu església.- Quatre portes d’accés:

* “Obradoiro” (s. XVIII). Façana pantalla que oculta el Pòrtic de la Glòria.

* “Platerías” (romànica).

* Porta Santa (només s’obr quan és Any Sant).

* “Azabachería” (s. XVIII-XIX).

- CREU LLATINA: 3 naus tant al cos central com al transsepte.- Més ampla nau central (8’10 m), que laterals (4 m).- CAPÇALERA un únic absis cobert per volta de quart d’esfera.1. DEAMBULATORI o GIROLA: circulació de masses, que preserva l’activitat litúrgica, 5 absidioles, central quadrada. 2. COR (altar i presbiteri, porta entrada cripta).3. CREUER i CIMBORI (llum).

PARTS DE L’ESGLÉSIA DE SANTIAGO (solució tècnica arquitectònica)

4. BRAÇOS TRANSSEPTE (naus interiors, 4 absidioles, 2 cada costat est). Transsepte mateixa amplada i PROPORCIÓ respecte a les seves naus laterals, que la nau principal.5. Naus laterals del transsepte (VOLTA ARESTA).6. Nau principal (VOLTA CANÓ).7. Naus laterals (TRIBUNES i TRIFORIS). Tribuna, grans dimensions, envolta tota l’església, per poder complir funció d’allotjar peregrins.- Entrades monumentals, tant a la nau central, com a la del creuer.

SUPORTS

- PILARS CRUCIFORMES, de gran secció, ornamentats per columnes circulars adossades, amb capitell i cimaci en cadascun dels seus fronts, alternen la base circular i la quadrada, i reben la força de les voltes a través dels arcs FAIXONS o PERPANYS i FORMERS.

- En els laterals de la nau central, les columnes prolonguen la seva silueta fins als arcs faixons, i donen la impressió que baixen directament des dels arcs de la coberta de volta de canó.

A l’exterior els murs estan reforçats amb CONTRAFORTS.


- PILARS CRUCIFORMES:

- Alternen la base circular i quadrada.

- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA:

- Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica.

- TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descàrrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central.

ARCS FAIXONS

TRIFORI

ARCS FORMERS PILARSA L’ALÇAT OBSERVAM

COBERTES

- VOLTA de CANÓ a la nau central reforçada amb arcs faixons o perpanys, que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla.

- VOLTES d’ARESTA a les laterals.

- Absidioles amb VOLTES de QUART d’ESFERA.

-Tribuna amb VOLTA de QUART de CANÓ.


COBERTES

- Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes.

- El DEAMBULATORI es cobreix amb volta d’ARESTA curvilínia (pel gir) amb reforços d’ogiva.


CIMBORI VOLTES DE

QUART

D’ESFERA

ALÇAT DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

NAU CENTRAL DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

LLUM

-La il·luminació és escassa i modula l’espai. Tres focus principals: Cimbori, trifori i òcul dels peus.

-A través de les obertures dels murs de les naus laterals, és a dir, del TRIFORI s’il·lumina la nau central. El trifori constitueix l’element unificador del conjunt, ja que corre sobre la nau central i tot el llarg de la girola.

-La torre del CIMBORI, a mena de llanterna per les obertures del tambor, il·lumina el creuer i l’absis.

- Les absidioles tenen buits en els murs, i l’església té un òcul als peus que il·lumina l’espai.


CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (segles XI-XII)

- El conjunt es completa amb un cos El conjunt es completa amb un cos occidental a mena de occidental a mena de NÀRTEXNÀRTEX, entre , entre dues torres quadrades.dues torres quadrades.

- La La MONUMENTALITATMONUMENTALITAT es manifiesta: es manifiesta:

* En l’* En l’HARMONIAHARMONIA de volums. de volums. * En la * En la VERTICALITATVERTICALITAT de les de les torres.torres. * En la * En la PROPORCIONALITATPROPORCIONALITAT

entre tots els elements entre tots els elements (l’amplada de la nau central (l’amplada de la nau central és el doble que la de les és el doble que la de les laterals, laterals, el transsepte té la el transsepte té la mateixa mateixa longitud que la longitud que la distància que hi distància que hi ha des del ha des del peu de la catedral peu de la catedral al creuer…).al creuer…). * En la * En la SOBRIETAT SOBRIETAT i i l’l’ELEGÀNCIAELEGÀNCIA..


4.1. CAPELLESCom en la majoria de les catedrals de peregrinació, la capçalera de la nau principal està envoltada per una girola on es disposen nombroses capelles, entre les quals destaquen la de “El Salvador” i la de “El Pilar”.

CAPELLA DEL PILAR

Aquesta capella barroca va ser construïda al segle XVII per algun dels millors arquitectes de l'època.

En els seus murs es troba el sepulcre de l’Arquebisbe Monroy, promotor de l'obra.

CAPELLA DEL SALVADOR

És la capella més antiga de totes.

Per aquest lloc es va començar a construir la catedral allà per 1075, com diu en la inscripció dels seus capitells.

En ella es donava la comunió dels pelegrins i l'antiga Compostel·la, acreditativa d'haver fet el camí.

Destaca el seu retaule plateresc en marbre policromat: Santiago Pelegrí, la Verge amb el Nen i una imatge del Salvador del segle XIV.

En dues fornícules, els bisbes Sant Rosendo i Sant Pere de Mezonzo.

4.1. CAPELLES

4.1. CAPELLES

Altres importants capelles que hi ha a la catedral són:

CAPELLA DE LA CORTICELA

Oratori fundat al segle IX que va ser absorbit a la fàbrica de la catedral i que durant molt de temps va actuar com a parròquia de pelegrins i estrangers.

El seu accés és a través d'un passadís del segle XVIII, que condueix fins a la seva interessant portada romànica, de dues arquivoltes molt decorades sobre dos parells de columnes.

En el timpà i arrencada esquerre de les arquivoltes es representa l'Epifania del Senyor.

4.1. CAPELLES

CAPELLA DE LES RELIQUIES

Aquesta capella conté una importantíssima col·lecció que comença en l'Edat Mitjana.

Construïda en el segle XVI i coberta de volta de creueria podem veure, entre altres, la lauda del bisbe d'Iria Teodomiro, descobridor del sepulcre de l'Apòstol i els reis Ferran II i Alfons IX.

Els reliquiaris de l'edat mitjana apareixen en un retaule neogòtic restaurat sobre l'anterior que va patir un incendi el 1921.

4.1. CAPELLES

CAPELLA DEL MONDRAGÓN

Construïda en el segle XVI d'un clar estil gòtic, destaca el relleu del davallament executat per Miguel Perrin, a més de la reixa de ferro forjat que tanca la capella.

4.1. CAPELLES

- L’aspecte exterior ha variat al llarg dels segles, sobretot en el XVII i XVIII, només es conserva la façana meridional del transsepte amb el Pòrtic de “las Platerías”.

- Aquests canvis:

* No permeten veure l’exterior romànic.

* No permeten observar la il·luminació original.

PORTA SANTA feta per l’escultor de

Pontevedra LEIRO per al darrer Any Sant

Jacobeu.

LA CATEDRAL DE SANTIAGO ÉS UNA OBRA VIVA

5. DESCRIPCIÓ FORMAL: ESCULTURA

LA CATEDRAL DE SANTIAGO

Té entrades monumentals, tant a la façana principal, que precedeix la nau central, com a la porta del braç del transsepte:

- Pòrtic de la Glòria (façana oest, vast programa iconogràfic).- Pòrtic de “las Platerías” (transsepte sud).


SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Portalada de ”las Platerías” i

interior de les naus

- A l’interior, els capitells de les columnes, les columnes adossades, les impostes amb taquejat, les motllures, els arcs…, conformen la típica ornamentació austera del romànic. - A l’exterior es manifesta mitjançant escultures a les portalades (Platerías, Pòrtic de la Glòria) i tot el programa iconogràfic i decoratiu del romànic que contribueix a articular els murs i a fer-los menys monòtons i pesants..

DECORACIÓ


PLATERÍAS

- A la catedral de Santiago cal esmentar els següents conjunts escultòrics:

a) Porta de las Platerías (segle XII), relleu encara molt pla, les figures s’adapten al marc arquitectònic dels timpans. El conjunt no conserva la disposició original, i destaca el timpà de l’esquerre.

b) Pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo (1168-1188, segle XII), a la façana oest de la catedral.

LA GLÒRIA

ESCULTURA

Península éspionera

en esculturaromànica

(ja en s. XI),destaca pel

dramatisme ila força

expressiva.


5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA El Pòrtic de la Gloria es divideix en tres arcs de mig punt. Es conserva l’entrada primitiva

del temple. El pòrtic consta d’una gran porta central i dues laterals, i les tres es corresponen amb les tres naus del temple.

És obra del geni Mestre Mateo (1168, segle XII). Està considerada com l’obra mestra de l’Art Romànic.

Representa el Judici Final i el formen més de 200 figures. Programa iconogràfic molt vast (timpans, arquivoltes, brancals o muntants –jambas-, mainell o trencallums central –parteluz-, capitells...,).

Destaca per la seva magnitud i tècnica.

- Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa.

- Es parteix de fórmules romàniques, però ja triomfa en les representacions escultòriques el naturalisme, al mateix temps que apareix l’expressió del sentiment, per exemple, en el somriure del profeta Daniel o la tristor d’Isaïes.

- Escultures estaven policromades, però la major part de la pintura s’ha perdut.

- Les formes plenes de les figures i certa expressió somrient, que es pot distingir, ja anuncia el gòtic.

CARACTERÍSTIQUES

5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIAVast programa iconogràfic

PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188)- Tema: Dedicat a Visió de la Glòria o entronització, i l’Apocalipsi de Sant Joan.

- Timpà porta central: MAIESTAS DOMINI (Pantocràtor amb evangelistes i els seus símbols, i els àngels músics en superposició de frisos, i les dotze tribus d’Israel adorant l’Anell a l’esquerre).

- Arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals.

- Dos àngels duen la creu de la Victòria dels reis asturians.

Crist


Envoltant Crist, el Tetramorfs amb les figures dels quatre evangelistes amb els seus atributs.

Sant Pere, Sant Pau, Santiago i Joan.


Tetramorfs

Sant Joan

Sant Marc

Sant Mateu

Sant Lluc

.Representació dels quatre

evangelistes independents o,

freqüentment, junt a la imatge del Pantocràtor:

Sant Mateu com un àngel (dreta dalt)Sant Marc com un lleó (dreta baix)Sant Lluc com un brau (esquerre baix)Sant Joan com un àguila (esquerre dalt)

PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188)

Detall arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals


En els brancals i muntants (jambas), en la part davantera de les columnes que els conformen i establint conversació entre ells, estan representats, per parelles, els profetes i els apòstols.

Apòstol Santiago


Constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic, les figures estan individualitzades (com si es tractés de retrats) i presenten varietat de postures, de plegats de les robes, i una major cura en el tractament del cabells.


MUNTANTS DEL PÒRTIC DE LA GLÒRIA

Profetes i Apòstols: Rostres d’expressió amable i bondadosa

- Brancal esquerre: Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés.- Brancal dret: Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan.-Els espais laterals es dediquen a representar el món pagà i jueu, és a dir, les arrels de l’església cristiana. -- Al lateral dret de la façana es representa la Visió del Judici Final: els personatges de la dreta passen a la Jerusalem celestial, i els de l’esquerre queden immobilitzats pels monstres.

5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA5.1. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

-BRANCAL ESQUERRE: Els profetes majors de l’AT* Jeremies (trist)* Daniel (somriu)* Isaïes (també seriós) i* Moisés (du les taules de les lleis)

PÒRTIC DE LA GLÒRIAdel mestre Mateo

BRANCAL DRET: Els apòstols

* Sant Pere (amb la clau)* Sant Pau* Santiago i* Sant Joan

Tots ells presidits per l’apòstol Sant Jaume en el mainell o trencallums (parteluz) central. Representació de Sant Jaume, particularment, de gran bellesa.

APÒSTOL SANT JAUME(trencallums)


Apòstol Santiago


A sota l’apòstol Santiago es troba, sobre una columna, l’arbre de Jessé, que representa l’al·legoria de l’arbre genealògic de Crist (des d’Abraham fins a Maria),

La tradició és introduir els dits dins les branques de l’arbre i demanar un desig.

El propi mestre Mateo no va poder estar-se, i es va esculpir ell mateix.

És la figura de genolls que els gallecs anomenen ‘’El Santo dos Croques”.

Els visitants compleixen des de fa segles amb el costum de copejar amb els seus caps en el front del mestre Mateo.

Ja que diu la tradició que colpejant es pot adquirir quelcom de la saviesa del mestre.


Mestre Mateo

El mestre Mateu va ser l’escultor i arquitecte del rei Fernando II de Lleó.

Va signar l’obra a la llinda, i sembla que va tenir un gran prestigi a l’època, perquè va saber plasmar en pedra un dens missatge teològic.

AUTORETRAT DEL MESTRE MATEO(mainell, mirant cap a l’altar)


5.2 FAÇANA DE LES PLATERÍAS La façana de les Platerías és la façana meridional del creuer de la catedral de

Santiago de Compostel·la i és l'única façana romànica que es conserva a la catedral.Es va edificar entre 1103 i 1117 i durant els segles següents se li han anat afegint elements procedents d'altres llocs de la catedral.

Consta de dues portes d'entrada en degradació, és a dir, amb arquivoltes i timpans. Les arquivoltes són sobre onze columnes adossades. A la columna central apareixen les figures de dotze profetes i a les laterals els apòstols.

PLATERÍAS

Sobre els timpans es troba un gran fris, que es separa del cos superior per una franja sostinguda per permòdols grotescs.en

En aquest pis es troben dues finestres que estan adornades per arquivoltes romàniques.

La façana presenta un relleu encara molt pla, on les figures s’adapten al marc arquitectònic dels timpans.

De tot el conjunt, que no conserva la disposició original, destaca el timpà de l’esquerre.

5.2 FAÇANA DE LES PLATERÍAS

Fris del costat esquerra Fris del costat dret

Timpà de la porta dretaTimpà de la porta esquerra


Pantocràtor i apòstols de la “Puerta de las Platerías” Exemple de façana hiperdecorada

BRANCAL DE LA “PUERTA DE LAS PLATERÍAS”

Creació d’Adam i El rei David tocant un instrument musical

5.3. FAÇANA DE L’OBRADOIRO Funció: Per protegir el Pòrtic de la Glòria del deteriorament que estava

patint per les inclemències meteorològiques.

Aquesta façana ja havia tingut diverses reformes des del segle XVI, així com a les seves torres.

El segle XVIII es va decidir de construir l'actual façana barroca, obra de Fernando de Casas Novoa. La façana té uns grans finestrals envidrats que permeten d'il·luminar l'antiga façana romànica i es troba entre les torres de les Campanas i de la Carraca.

En el centre del cos central està sant Jaume Apòstol.

5.4. LA PORTA SANTA La Porta Santa de la

Catedral de Santiago de Compostel·la s’obre la vetlla d’Any Sant (es celebra l’Any Sant quan el 25 de juliol coincideix amb diumenge).

El costum estableix que s’ha d’obrir des de fora en una cerimònia, i que sigui travessada per les autoritats religioses, que entren a la Catedral, en primer lloc, i durant l’Any Sant romandrà oberta i els peregrins, turistes i curiosos fan coa per entrar-hi des de la (Plaça de la) Quintana.

Està emmarcada per un retaule petri en què es van col·locar les imatges romàniques de vint sants procedents del primitiu cor petri del Mestre Mateo. Sobre el retaule, dins d'unes fornícules es va col·locar l'estàtua barroca de Sant Jaume, flanquejada per les dels seus deixebles Atanasi i Teodor.

5.4. LA PORTA SANTAPORTA SANTA feta per

l’escultor de Pontevedra LEIRO per

al darrer Any Sant Jacobeu.

PETIT RECORREGUT

- Plaça Diego Gelmírez (1093).- Porta “Azabachería” (s. XVIII-XIX).

- Nau lateral nord del braç esquerre transsepte.- Nau esquerre longitudinal fins…

- Pòrtic de la Glòria.1) Mainell Sant Jaume.2) Mestre Mateo3) Creuer: Apòstol4) Entrada a Cripta5) Altar Major

- Porta Santa.- Porta de “las Platerías” (romànica).- Pòrtic o nàrtex al peu església.- Porta del “Obradoiro” (s. XVIII). Façana pantalla que oculta…- Pòrtic de la Glòria.

6. MUSEU DE LA CATEDRALAl Museu de la Catedral s'exposen els més Al Museu de la Catedral s'exposen els més variats objectes variats objectes de la de la Història de la CatedralHistòria de la Catedral. .

En el recorregut per les seves sales podem veure des de En el recorregut per les seves sales podem veure des de manuscrits manuscrits d'incalculable valor, d'incalculable valor, com el com el Còdex CalixtinoCòdex Calixtino a a tresors litúrgics tresors litúrgics de de les les més variades èpoquesmés variades èpoques. .

CODEX CALIXTINUS El Codex Calixtinus (Códice Calixtino) és un arxiu de la Catedral,

un manuscrit il·luminat a mitjans del segle XII i conservat

a la Catedral de Santiago de Compostel·la, que constitueix

una mena de guia per als peregrins que anaven al Camí de Sant Jaume, amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels

costums locals de la gent que vivia al llarg del Camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol Santiago.

SALA DEL TRESOR

El bust que conté el crani de Santiago Alfeu, nebot de Sant Josep. Descobert el seu cos a Jerusalem, va ser portat a la ciutat per l'Arquebisbe de Braga. Diversos afegits posteriors van formar aquesta joia de l'orfebreria.

Una altra joia que podem observar és la custòdia processional realitzada per Antonio de Arfe. És de plata i està disposada en quatre cossos. En el pedestal es representen passatges de la vida de Santiago Apòstol i el miracle del gall que canta després de ser cuinat. En els diferents cossos, veiem les figures dels apòstols i Crist Ressuscitat.

Altres objectes que valen la pena veure són el joc de viril d'or, realitzat de cridaneres pedres precioses, el quadre de Sant Cristòfol o el calze d'or.

BIBLIOTECAConstruïda en el segle XVIII, en ella es guarda el Botafumeiro. A l'edat mitjana els pelegrins que arribaven a la Catedral pernoctaven en ella, pel que aquest encenser tenia una funció higiènica.

L'actual, d'extraordinàries dimensions, és balancejat d'un costat a un altre de la nau menor en les grans ocasions per al gaudiment de tots.

7. ANÀLISIS SIMBÒLICLa catedral de Santiago ve a simbolitzar, en primer lloc, la importància d'una ciutat i una seu bisbal, on es troba situat el sepulcre d'un dels dotze apòstols de Crist. En aquest sentit, la mateixa planta de l'església és imatge de la creu de Crist i, en conseqüència, representació en pedra de la idea de la “crucificción” i mort de Jesús com a base per a la salvació del món.

Però, d'altra banda, la construcció simbolitza a la perfecció el desenvolupament del regne astur-lleonès, en un moment en què l'espai geogràfic peninsular es trobava fragmentat i en el qual sobresortia el món islàmic representat per al-Àndalus.

8. MODEL I INFLUÈNCIESEls models d’inspiració són francesos. Destaquen: Sant Martí de Tours, Sant Hilari de Poitiers, Sant Marcial de Limoges i Saint Bernard-sur-Loire, i sobretot Saint Sernin de Toulouse.

També té com a referència algunes construccions espanyoles: Sant Isidor de Lleó, Sant Martí de Fròmista, Estella, les catedrals de Zamora i Salamanca, la col·legiata de Toro i la basílica de Sant Vicent d’Àvila.

Són construccions coetànies: La de Santa Fe (Sainte Foy) de Conques i la de Saint Sernin de Toulouse.

Sant Isidor de Lleó

Basílica de Sant Vicent d’Àvila

Santa fe de Conques

Sant Sernín de Toulouse

FRONTERA ENTRE EL ROMÀNIC I EL GÒTIC

* Horror vacui* Perspectiva jerarquitzada* Simetria* Adaptació marc arquitectònic

- Considerar l’apòstol Sant Jaume com a ajuda sobrenatural als cristians en la seva lluita contra l’Islam.

- La seva tomba es converteix en meta del pelegrinatge.

- La basílica, que alberga la seva tomba, ha de provocar en els fidels sentiments de lloança i d’admiració a un espai diví. Ha de ser bell.

- El model d’església de pelegrinatge assoleix, a Santiago, la perfecció.

- Recull solucions preromàniques i d’altres regions romàniques:

* Asturià: contraforts exteriors, volta de canó nau central i d’arestes en laterals, i tendència al peralt dels arcs de

mig punt.* Visigots: absidiola central quadrada.* Islàmic: tendència a la ferradura de molts arcs i arcs lobulats. * Romànic francès: girola, tribuna i prolongació de les naus en

el creuer.

The end

9. BIBLIOGRAFIA

• www.flickr.com• www.wikipedia.com• www.google.es• www.slideshare.com• Assumpció Granero, http://www.slideshare.net/baldufa8• http://aprendersociales.blogspot.com/2006/12/la-

catedral-de-santiago-de-compostela.html• http://www.agalicia.com/santiago/• http://www.ygalicia.com/catedral-de-santiago-de-

compostela/

The endThe endThe end

The end

The

en

dThe end

The

endThe end

The e

nd

28. santiago de compostel·la

Education