ï"-pi -II"

276

2.4 - ALGUNS ASPECTES SIGNIFICATIUS.

U n cop hem v í s t I:' e v o lue i ó que a g r a n s t r e; t s ., í s e g u i n tsempre la pauta marcada pels jaciments més ben coneguts,,segueix el poblament de la comarca del Maresme en aquestpériode, val la pena remarcar alguns aspectes més concrets,,rnolt significatius, que la visió en conjunt ràpida, no ens hapermès aprofundir. En algun cas correm el perill de repetí t'-ai lo que ja hem plantejat, però creiem que val la pena feruna nova. visió global d''aquests factors, doncs a partir dela seva avaluació conjunta és més fàcil interpretar la sevaevolució.

En concret els aspectes que volem destacar són elssegüents :

2.4.1: El problema de la filiació indigena/romanade Is j ac i ments d * època repub 1 i ca. na.

2.4.2: Les sitges.

2.4.3: Els forns d''àmfores i ceràmica del s. I a. C.

2.4.4: La perviveneia de l'hàbitat entre l'IbèricFinal Í 1 " A11 I rn p e r i . A1 g u n s e x e m p 1 e ssignificatius.

2.4.5: Les •/

277

2.4.1 - EL PROBLEMA DE LA FILIACIÓJACIMENTS D'ÈPOCA REPUBLICANA.

INDÍGENA-ROMANA DELS

és central endel fenomen de

lala

comprensió deromanització,,

un conjunt det r o b à v e ni en el spas de filiacióa r q u e o 1 ò g i c per

Aquest tema sens dubte1"evo1ució del pob1amènt, ien aquest territori.

L a q ü e s t i ó, e v i c! e n t ni e n t, n o é s s e n c i 11 a,.Des d "u n punt de vista, arqueològic, semblaria niés fàcil

d e m o s t r a r q u e b o n a p a r t de 1 s j a c i m e n t s q u e h e m t r a c t a. t s ó nde filiació indígena, doncs presentenc a r a c t e r i s t i q u e s d e c u 11 u r a m a t e r i a I q u e j aoppi d a ï hàbí t a t s d e 1 > i b è r i c p 1 e, que no11 à 1 i c a o rom a n a, De f e t, e 1 p r o b 1 e m a

Italic de determinats grups poblacionaIsimportacions no poden marcar per ellesdoncs són fruit de Inactivitat comercialc! e 1 t o t r e p r e s e n t a t i v & s d e 1 a f ï 1 i a c i ó

d"aquell que les poseeix), í cal evaluar diverses variablesp e r p o d e r e s t a b 1 i r a q u e s t. s o r Ï g e n s.

Paradoxalment, però, el problema ha estat plantejat a1 " i n r e v é s s "' h a acceptat 1 a o r Í g e n f o r a ni d e 1 s p o b 1 a d o r s d ebona. part dels hàbitats d "aquest moment., Î cal demostrar quemo11s d'ells són d'ori gen a utòcto n „

demostra r 1:> o r i gené s c o m p 1 í c a t ( 1 e smateixes la pauta,i corn a tais no

s9 h a arribat a aquest punt relati vame nt fac i 1El perquèd"establir.

Es evident que la societat d'època Alt-Imperial al Maresmedemostra un grau de romanització elevadissim (PREVOSTI19 81 a ) „ L " e x c a v a ció d e vi J. 1 a e Alt i B a i x -1 m p e r i a 1 s a 1 acomarca, algunes de veritablement espectaculars (corn Torre;L1 a u d e r y Ca 1 R o s d e les C a b r e s, e t c. . j, v a m o s t r a r j a f amolts anys corn el Maresme en època, romana havia estat un11oc fo r t amen t t r an s fo r m a t, o n s" h av i a de s e n v o1 u p a t (a mbtotes les seves manifestacions arquitectòniques iartístiques) alguns dels elements més característics de la"civilització romana".

A aquestes dades, sorgides de les actuacionsarqueològiques, calia afegiï—hi el que es coneixia a travésde les fonts literàries (la fundació de ciutats, la producció'de vi laietà, etc..), dades literàries que també s "'anarenço nfí rma nt (exeavac ió de forns, 1oca1 i tzac i ó de testars,primeres actuacions arqueològiques a les ciutats romanes dela costa, etc,..).

Si aquestes dades es contrasten amb el coneixement, encarareduït que es tenia de molts aspectes' de la cultura ibèrica(especialment de les seves pautes d "ocupació del territori,,que comportaven una forta implantació d"assentaments enz o n e s de pi a n a i v e s s a n t, a 11 u n y a d e s del s i m p 1 e rn o d e 1d'hàbitat enturonat o en alçada (SANMARTI 1986), però quea 1 e. s h ores encara n o e s c o n e i x i e n ), es fàcil e n t e n cl r e c o ms"acabà configurant un model que considerà l'hàbitat ena 1 ç a d a com ibèric ( a u t ò c t o n ) „ i e 1 d e p lana c o m a. r o m à(Italic).

El problema, evidentment, no és sencill, doncs si bé perun costat alguns d''aquests elements són fàcilment rebatibles

i

278

(hi ha habitat de plana de Is ibèric ple)., no podem negar que1 "ele v a t g r a u d e roma n i t z a c ï ó d e la comarca q u e e n & apar e i xja. en època Al t™ Imperi al (primerenca.)., ha de suposar unaforta intervenció romana a la zona, i una presència mínimade nouvinguts. Cal per tant intentar filar prim en aquestaqüestió.

El primer problema greu que es planteja és resoldre unaqüestió que ha estat plantejada sovint pels investigadors(per exemple a GARCIA 1990 p. 295), respecte a lapossibilitat de diferenciar una. cultura( i b è r i c a t arda na) d"u na cu11 u ra mat er i a1Sernbla clar que la presència en jacimentspeces ceràmiques de procedència,a d i r, bas i carne nt Campa n i a nes )de consum que podem considerarItalic), noestablir la

, resm a t e r i a 1 a u t ò c t o n a11à 1 i c a o forà n e a.d '' a, q u e s t a època c! e

11 à 1 i c a d e v a Í x e 11 a f i n a ( é sa í x i corn d "altres prod uctesd :;1 un c e r t 1 u x e (c o m e 1 v i

poden ser considerats decisius pel que fa af i 1 i ac Í ó dels seus oc upa nts. Les ce rami q ues

Carnpanianes i l'àmfora Itàlica es troben en proporcionsimportants en assentaments clars ibèrics (per exemple alsoppida)y í per tant no és un indici suficient perdi f er enci a r u n s j a c i m e nts d e 1 s altres. En ca nvi, 1 a f or tapresència d"aquestes importacions en contextes indigènes siq u e é s u n i n d i c i clar del fort c o n t a. c t e q u e h i h a v i a. e n t r euns i altres, amb unes relacions d'intercanvi moltimportants„

C a s a par t ni e r e i x e n a 11 r e s p r o d u c t e s, c o rn p e r e x e m p le lac e r à m Í ca c o rn una 11 à 1 i c a., q u e h a est a. t c o n s i d e r a t per a 1 g u n sautors (PUJOL-6ARCIA 1985 p. 134) corn un element "méssignificatiu., que no fou importat pels ibers,.Sign i f i c a t i v a m e n t, però, aq u ests productes tam b é s"h a ntrobat a alguns oppSdâ i j a c i ments arnb important presènciaindígena (se n9 ha. trobat al Turó de Montgat (1.1), Riera deTeià (3.2), Alella Autopista (4.4)., Alzina Surera-Can Tolrà(10.8), Can Modolell I (12.8), Burriac, Sitges de la Por(13.9), Camí de Vista Alegre (14.3), Can Balençó (13.17),Can Bada (14.9), Ca'n Jordi (16.10), Torre dels Encantats(20.3)).

Difícilment, doncs, es pot trobar algun element mòbil iarque per ell mateix pugui ser indici clar d!'una presènciaItàlica (si bé hi ha alguns elements més significatius quealtres; per exemple la troballa de grafits llatins en cru,,elements d "or i ge n militar (puntes de pilum, bales de; fonaamb inscripció), I5estrigil i la tauleta de cera apareguda aBurriac, la presència de lluernes republicanes -moltescasses a 1 a c o rn a r c a -, etc..). C a 1 c e r c a r p e r t a n t c o. n. J..MDÍ .•$.d.l.e .1 .e rne.n.ts q u e puguin se r m é s i n c! i c a fi u s d " u n o rige n f o r a n ique no pas autòcton1.

1 En aquest sentit caldria valorar especialment lesproporcions entre un tipus de material i Is altre»M a 1 a u r a d a rn e n t, f i. n s f a p o c e r e n b e n p o q u e s 1 es in t e r v e n c i o n sa r q u e o 1 ò g i q u e s o n s y h a v i a r e c o llit s i s t e rn à t i c a rn e n t e 1material i per tant on es podien efectuar aquests càlculs deproporcions (especialment pel que fa al material comú). Lesd a r r e r e s i n t e r v e n c i o n s j a ho permeten (Can B a 1 e n ç ó,,, C a rn í de

279

Un element que podria ser molt significatiu és el tipusde v i venda i de construcció,, amb algunes característiquesque clarament corresponen a la tradició Itàlica, (per exemple1 a c o b e r t u r a en t è guia., i el s p a v i m e n t s e n op us s S g n ï n um ) „Sabem., però,, que la cobertura, en tègula és adoptada pelshàbitats indigenes, i el mateix pot pensar-se cl3 al g unspaviments de signí nuns (per exemple els que trobem a CanTo r rade ta (.9-7) o els de Cal Ros de les Cabres (3 ..6)).. Pertant., també a nivell c o n s t r u c t i u c a 1 d r à c e r c a r c o. n.,1 u. n t s..Q.SH.ÍÍ. .CMC t .i. u s. q u e p e r m e t i n identifie a r u n s habita n t s d * o r i g e nforani.

Pel que fa a l'hàbitat concentrat tenim identificat en uni nd ret a q uest ço nj u nt d * e 1 eme nts f o r a n i s : la ei uta t d '" 1.1 uro,,amb tota una xarxa de clavegueres construïdes en èpocaf u n d a c i o n al., i amb a 1 g u n e s dom us r e p u b lie a n es be ni de nt i f i cad es, permet est ab1 i r 1; ' ori gen fo r a n i d"a1me nys u ngrup dels seus habitants. Pel que fa a Is hàbitat dispers, en

p e r i o de rep u bli cà aq uest con j u n tC om ve u re m en 1 5 ap ar ta t ded i ca t a2.4.5)., les estructures queq ua1 i f i ca r de vi 1,1a no apa re i xe n

(o posterior), i aquest model9 e x t é n a. 1 a c o marca fin s a

canvi no' elements

tenim per alsi g n i f i cat í us„

les vi .11 a e ( a p a. r tata rq u i tectò n i came nt podema 1 M a r e s m e f i n s è p o c a d y A u g u s tItalic d'hàbitat dispers no1"Alt Imperi .

Un cas similar trobarem pel que fa als forns d'àmfores(apartat 2.4.3), on el seu origen romà es veu qüestionat perl'existència en quasi tots els casos de clars precedents depoblament ibèric al lloc.

Pe r ta nt, a ni ve11 d*est r uct u res d"habi tac i ó o produce i ó,no podem identificar tampoc elements clarament atribuïbles au n origen 11 à 1 i c d e 1 s s e u s p o b 1 a d o r s,, i c a 1 d r à c e r e a r 1 acomb i nac i ó d ' u n ço nj u nt de ca r act e r i s t i q ues q ue pe r rnet i npensar més en una filiació o en una altre;., sense elementsque per si sols siguin decisius.

Pel que fa a la filiació ibèrica,, el problema és similar»Hi ha elements de la cultura material indígena que formavenp a r" t d e 1 c o ri j u n t de pro d u c t e s q u e es c o m e r c i a 1 i t z a v e n a lac o m a r c a en ep o e a r e p u b 1 i c a na, f o s q u i n f o s 1 * o r i g e fi d e1 " i n d i v i d u q u e 1 " a d q u ï r ï a. . A q u e s t pot s e r e 1 c a s cl e 1 aceràmica comuna ibèrica., la grisa Emportiana, els productesque contenia l'àmfora ibèrica, etc... Hi ha, però,, algunse1eme nts més d ubtoso s„ q ue n o se mb1a tan clar q ue p ug u í n seratribuïts a una circulació tan amplia. Eím refereixo enconcret a les imitacions • de peces de ceràmica fina.importada., i sobretot a la ceràmica ibèrica a mà. Si bé nosón productes que no puguin circular en contextes Italics.,1 e s i m i t a c i on s de pe c e s f í n e s i m po r ta d es (basic a m en tC a m p a. n í a n e s ) „ e s p e c i a 1 rn e n t si s ó n d el tip u s rn é s g r o 11 e r c! eC a n M a d à ( G A R CIA ~ P U J O L 19 8 5 p . 5 9 ), f a n p e n s a r rn és a v i at enu n t i p us d * us ua r í de filiació i nd i ge na. De fet 1 a p ropo rei óen que apareix aquest tipus de productes en hàbitats clarsindígenes (corn els pol bats) és significativa (superant en

V i s t a A1 e g r e., C a nsignificatius.

Bada, etc..)., i els resultats són prou

280

alguns casos els propis productes importats que s"imiten).També les imitacions d'àmfora Itàlica que comencen a sorgiren època. ibèrica. final (Dressel I, Larnboglia. 7.),,especialment les primeres produccions realitzades ambt è c n i ca in c! í g e n a d e ço c ció ( p a s t a s a n d v i t x ), s ó n pro d u c t e srn é s a t r i b u i b 1 e s a u n c o n t e x t e i b è r i c q u e n o p a. s 11 à 1 i c „especialment pel que fa referència als centres productorsc!v a q u e s t s e n v a s o s ( donc s e 1 c o n s u m p o t s e r rn é s e x t è s ) „

Pel que fa a la ceràmica ibèrica a rnà, el seu origen i lase v a. f u n ció d í f i c i 1 m e n t s:' e x p 1 i q u e n e n u n c o n t e x te Italic.L a c e r à rn i c a a mà és d9 origen a u t ò c t o n ., e s f a q u a n e sí'i e c e s i t a,, no hi ha u na i n f r a e s t. r u c tur a d e p r o d u c c i ó icomercialització corn en les altres rodeuccions ceràmiques,.La t r ob a 11a d e ceram Í ca i bè r Ï c a(especialment les seves formes niésexvasades, amb perfil en "S".,

a m a en un 3 a c i rn e n tc o r r e n t s , u r n e s., o 11 e setc..) és un indici

significatiu de la presència d'ibers al lloc.

També en aquest cas,, però, serà millor valorar el conjuntde rnate rials. Ca 1 rn i ra r q u i ns só n els prod uct es rnà j o r i ta ris,,quines proporcions hi ha de cadascun,, etc..,. Es perillósguiat—-se sols per un tipus de producte (fins i tot en el casde la ceràmica ibèrica a mà), i cal va lo rar-ne tot elconjunt. Algun element adicional també pot servir de guia(existènica de grafits ibèrics, presència de fusaioles, etc,,elements que considerem de clara filiació ibèrica).

A q u e s t p r o b 1 e m a é s r e 1 a t i v a m e n t s e n c i 11 d e s o 1 u c i o n a rq u a n p arle rn d y u n jaciment ben e x c a v a t ( t a n t pel q u e f a a 1 as u p e r f i c i e, c om a la. i d e n t i f i c í a. c i ó d * u n a rn í n i m aestratigrafía -com és el cas de Can Balençó (13-17)-),, peròé s m é s difícil de valorar q u a n p a r 1 e rn d e j a c i m e n t s e x c a. v a t sd " a n t i c ( d els q u a Is s o v i n t c o n e i x e m u n a p art í n f i rn a d e 1 sm a t e r i a 1 s ) o q u a n e s t r a c t a d e j a c i m e n t s c o n e g u t s e nsuperficie. En aquests casos sempre la valoració del conjunts erà com p1 i ca d a, i més a r r i sc a da (i e n ca s os d * a q u es t t i p usla presència, de materials corn la ceràmica ibèrica a rnà pots e r u n í n d i c i f o n a m e n tal).

F'el que fa a elements constructius o arquitectònics,tarnbé trobem elements signif icaiuts, si bé no totalmentdecisius. Es el cas per exemple dels murs de pedresirregulars lligats amb fang. Si bé poden donar-se encontextes romans (o posteriors, doncs no deixa de ser unmètode constructiu sòlid i sencill), l'origen d * aquest tipusde construccions correspon a una tradició autòctona,plenament testimoniada en e-ls poblats ibèrics. El mateixp o d e rn dir del s paviment s d e t e r r a b a t u d. a. S e "n t r o b a e ncontextes romans, però correspon rnés aviat a una tradiciólocal (o almenys caldria esperar en un hàbitat Italic las e v a a 11 e r n a n ç a amb p a v i m e n t s rn é s el a b o rats, c o m e 1 s d:' op us

Un altre element significatiu és la presencia de sitges.Tot i que es troben sitges en contextes romans (tant Alt corn13 a i x -1 m p e r i a 1 s ) a q u e s t s í s t e m a d " e rn m a g a t z e m a t g e é s d v o r i g e na u t ò c t o n , q u e v a. p o d e r ser a c! o p t a t pel s r o m a. n s , p e r ò q u erespon inicialment a una tradició local. Per tant la. s e; v a

281

p r e s è n c i a e n u n j a cime n t r e p u b 1 i c à h a. d e ser m é sd"una filiació indígena que no pas Itàlica.

indicativa.

Si ens fixem en tots aquests elements que tant ràpidamenthem. esbossat, veurem corn pràcticament cap d'ells pot serconsiderat per si sol com a decisiu per a establir lafiliació dels habitants c!"un lloc,.que no pugui establir-se aquestad " a q u e s t s e 1 e ment s,, i 13 o b s e r v a c i óelements més significatius d'un1 " a 11 re e n norrib rosos ,;1 ac i me nt s , éstant és possible identificar arnb un grau molt alt dep r o b a b i 1 i t a t a q u e s t a f i 1 i a. c i ó ( s o b r e t o t q u a n a q u e s t e sobservacions no és realitzen sobre un reduït nombre dej a c i rn e n t s ,, s i n ó sobre u n a m p 1 i c o n j u n t. )..

A r a. b é, a i x ò n o v o 1 d i rfiliació. La combinació

cl e la preponderància delstipus de filiació sobreuna tasca factible,, i pet-

En 1!' i n ve nta r i de j ac i rne nt s q ueP o g u t v e u r e c o m a 1 g u n d " a q u e s t srepresentat en diversos jaciments,c: 1 a r a m e n t u n h à b i t a t Í n d í g e n a,

hem anat presentant., hemc o n j u n t s e r a c1a ra mentCan Balençó (13.17) ési b è ric, q u e p r e s e n t a

a soci a. d. e s t o t e s a q u e s t e s c a r a c t e r í s t i q u es: m u r s lli g a t s amb1:; a r'i g, p a v i rn e n t s d e t erra b a t u d a, lla r s d e f o c d e f a c t. u r ai b è r Ï c a, c e r à rn i c a comú n a m a j o r i t à r i a i b è rica, p r e s è n c i a c! e0 e r à rn i c a a. m à , p r e s è n c i a c! " u n alt p e r c e n t. a t g e d y i rn i t a. c i o n slocals de ceràmica fina, etc...

A q u e s t m a t e; i x conjunt ( q u e a C an Balençó t r o b e mrepresentat de manera clara donast que el jaciment no tinguéuna fase Alt-Imperial) pot identif icar-se en molts altresjaciments que no tenen un origen dins l'ibèric ple, sinóque,, com les estructures exc civades a Can Balençó,corresponen a jaciments c!e fundació dins l'ibèric final: CalRos de les Cabres, Riera de Teià, Alella Autopista, Vinyadel Sr. Mañas, Poblat a 20O m. del Cementiri, Sitges de laPor, Can Modolell II, Figuera Major, Baixada de St. Simó 13,etc „

Aquests mateixos elements els trobem en jaciments que jatenien un origen dins l'ibèric ple i que perviuen en èpocarepublicana (Burriac, Turó de Montgat, Can LLinàs, CanTeixidoi—La Serreta, Can vila, Camí de Vista Alegre, Fornsde Sta. Cecília, Can Bartomeu, Can Grandia, Turó de DosPins, Can Jordi, la Torre dels Encantats, El Roser-Mujal,etc.. ,. ) ..

També coneixem conjunts on predominen de manera clara els1 n d i c i s i b è r i c s ,, o fi s o v i n t hi tro b e rn sitges i en a 1 g u fi c a s

de casos com Gran Via, Sta.Anna,•Rajoleria Robert, Can Torradeta,

Notxa, Canla Pólvora,

estrats i bé ricsPont de Premià,Sant CristòforMadà, Can Bada,

Es tractaJardí Park,de Cabrils,Can Majoral,

La Guardiola, CanProp del Torrent de

Torrent de les Piques, PlaGeganta, 2OOOOA-200OB, HortaRoger, etc„.

dels Capellans, Camí de laFassina, Sot d'en Merola, Mas

Finalment, i ja a títol indicatiu,, hem de destacar el grannombre de jaciments on ha aparegut ceràmica ibèrica a mà(que hem recollit en el Mapa 23c Í 23d ).. Tot i que com jahern dit la seva presència en un jaciment per si sola no pot

t;

ser considerada un indici decisiu en l'establiment de lafiliació dels seus ocupants, la seva tan àmplia presència en®ls jaciments d "època republicana de la. comarca no potdeixar de ser valorat corn un indici clar de la difusió de lacultura m a. t e r i a 1 i n d í g e na. en a q u e s t s nuclis. En m o 11 s c a s o ssón assentaments clarament ibèrics,. En altres no en tenimprou dades, però és molt possible. En tot cas, però, és una.ciada altament significativa de la presència de productestipicament ibèrics, pràcticament no comercialitzats, en ung r a n n o m b r e de j a cime n t s d y a q u e s t m o m e n t, bé i n d i c a. t i u s d e1" or i ge n d'una, part o de tots els habitants del lloc., béindicatius de 1"estret contacte que mantenien amb nucliindigenes. En r es urn,, indicatius que I5 oc u pac i ó majoritàriacl5 a q u est e s z o n e s e r a d v a r r e 1 i n d i g e n a „

E1 s j a. c i rn e n t on a. p a r e i x: c e í- à rn Í c a i b è r i ca. a. m à s ó n - T u r ód e M o n t g a t ( 1 „ 1 ), R i e r a c! e T e i à ( 3,. 2 ), C a 1 R o s d e 1 e s C a. b r e s(3.6), La Serreta (4.2), Alella Autopista (4.4), Can

Vinya c!'en Tito Serra (4.6), Vinya c! el S r.Club de Tenis Barcelona (5.3), Gran Via (6,3),C a n V i 1 à ( 7 .1 ) , C a d ira del B i s b e (7.2 ),. L a s

a Bob i 1a (7„5 ), Isla Fa ntas i a (7.6), St a,

LLinàsMaríasVapor

PérgolasA n na.-Ca n

í 4.5),(4.8),Vell,(7.4),N o 11 a ( 7. 7 ), P ont d e P r e rn i. à ( 7 . 8 ), Can Roi g ( 7 .13 ), J a r d iP a r k (7.14 ), S o t c! el Pi ( 7.3 ) :, R a joieria Rob e r t ( 8.1. ) ,C e m e n t i r i d e V i 1a s s a r d e D a 11 (9.3 ), S t.Crist de V i 1a s s a r( 9 „ 6 ), C an Al s i n a ( 9 „ 8 ), P r o p cl e Cal Abril ( 10.3 ) , L aL1 o b a t e r a ( 10 .5 ) , C a m í d e 1 C e rn e n t i r i ( 10 „ 6 ), P o b 1 a t a 2 O O m.del Cementiri (10,7), Alzina Surera-Can ToIrà (10.8), TuróG r o s d e C è 11 e c s ( 11.1 ) , B u r r Í a c ( 12 .1 ) „ C a n R o c! ó n d e 1 ' H o r t(12.2), Necròpolis de Dos Pins (12.3), Hàbitat del Turó c!eDos Pins (12.4), Can Grandia (12,5 ), Can Moclolell I (12.8),,M o n t c a. b r e r (12.10 ) , T u r ó d e 1 M n f e r n ( 12.11 ), L a G u a r cl i o I a(12.13), Cementiri de Cabrera (12,. 16), Can(12.20), Can Bari: r i na (12.25), Can Notxa (13.3);1 a P o r ( 13 . 9 "), C a n M a r t i c! e 1 a. P u j a d a ( 13.14 ), C a n B a 1 e n c ó(13.17), C a m í d e V i s t a A1e g r e ( 14.5 ), P r op i eta t de1 S r „

Can Bada (14.9), Can Majoral (14.10), Turó cíeC a n R a f a r t ( 14.16 ) , V i v e r s M uni c i p a 1 s ( 14. 21. ) .,(14.25), Turó d'en Dori (14,. 32), Vessant Sud( 14 „ 3 4 ), T o r r e L1 a u d e r ( 14. 3 5 )., C a. n S u rn m e r s

P1 a c! e 1 s C apella n s ( 14 ,. 3 7 ), Bai x a d a cl e St. S i rn ó 13M u n t a n y a d e M o n t a11 (16.7 ), M oli d*e n G ï be r t

CarbonellSitges de

Farina (14.7),Miró (14.15),Figuera Ma j or-de Can Tunyi(14.36)(14.43)(16.8 ), Ca n S us (18,1 ) , Les P1a nes (18,2 ), T u r ó de 1C a s t e 11 a r ( 18. 4 ) , C a r e n a d e C a. n C o 11 e t ( 19.3 ) , P u i g P e c! r ó s( 19. 4 ), T u r ó cl e 1 V e n t ( 19 ,. 5 ), H o r t a F a s s i na ( 2 0.1 ), Torrede 1 s E nca. rrtat s ( 20. 3 ) , Carn i de 1 ' E r rn i ta de 1 Remei (21 „ 2. ).,Ca'l Bisbe (22.2), Can' Niella (22.3), Forn del Morer (24,3),Puig Castell (25.2), El Roser-Mujal (26.2), Sot d'en Merola(27.2), Mas Roger (27.5).

També s'ha trobat ceràmica ibèrica a rnà al nucli romàd " lluro*

S i b é 1 a t r o b alia de c e r à m i c a i b è r i c a. a. mà n o i rn plica a m btotal seguretat que es tracte), de jaciments d" origen ibèric( p e r ò t a m p o c 1 a s e v a. a b s è n c i a. h o c o n t r a d i u ), c a. 1 cl i r q u eaquest gran nombre de jaciments que presenten ceràmica

283

ibèrica a ma,cT i ne! i ca r-nosaquest moment.,referir-nos aaquest cas el

amb cronologia republicana, no poden deixarque el poblament majoritari a la comarca,, enfou el d "origen ibèric. Com sempre., preferimÇ.o.nj_u.nts., í no a troballes puntuals, í enc o n .j u n t,, a i m e n y s d e s d e 1 n o s t r e p u n t d e v i s t,,

es ben significatiu.

^^^

284

2.4.2 LES SITGES

Si bé j a h e m anat v e i e n t 1:' e v o 1 u c i ó q u e s e g u e ixen e 1 sjaciments que presenten sitges, val la pena recollir demanera unitària el conjunt cie sitges que coneixem per poderaixí destaca i—-ne algunes característiques comunes.

~ S..í..t.g.e.s .amg.rti.tz.ad.es a l..!...í..b..èr..ic p...l.e......

Coneixem una sitja de la Cadira del Bisbe (7.2),, una deCan Grandia (12.5), dues de Can Modolell I (12.8), una delPla dels Matxos (13.13), i el primer grup de les sitges delTuró del Vent (19.5) que corresponen al poblat amb fossar.

Excepte en el cas del Turó' del Vent, on la sevaa m o r t i t z a c í ó c o i n c i d e í x a rn b u n a f a s e c! e prof u n d e s r e f o r m e sal poblat i la construccció d'una muralla, el rested'amortitzacions de sitges d'aquest moment semblacorrespondre a fenòmens puntuals, c! o n es en aquests jacimentses segueixen trobant sitges amortítzades amb posterioritat aaquest moment. La manca d'un fenomen generalitzatd'amortitzacions, i la continuïtat general cle Is conjunts desitges d ' a q u ests j a c i rn e n t s , e n s per rn e t e n p e n s a r q u e a q u e s t e sa m o r t i t z a c ions e s cl e u e n a u n f e n ò m e n p u n t u a 1 e n c a cl a cas,molt probablement relacionat amb la pròpia vida útil cle1'est r uc t u r a de 1a s í tja,

•••• S.i.tq.e..s amo..rt.í.tz.aci.es a f.í.n.al.s cle s... I..I..I - ij..i.t.j..a.ns cle s... I.I..a ..C......,

En aquest moment. tenim constatat un fenomend' arno r t í tzac ions gene r a 1 i tzacles de s i tges. Ca 1 d i r q ue 1 escronologies d'aquestes amortitzacions ja les hern anatpresentant al parlar de l'evolució general del poblament., ique la seva delimitació no és sempre del tot possible dona"tque és un període difícil de datar amb precisió'. Podemdiferencial—ne clos grups:

-- Sitgesmeitat de s,Can Teixidordel Bisbe (7.principal decle Can Jordide la segona.

amortí trades entre finals de s. III a. c. i 1§II a. C». Aquestes sitges són: el petit grup cle(3.5) (com a mínim dues),, 6 sitges a la Cadira.2) , 18 sitges a Can Bartomeu (12.6)., el grupsitges de Can Modolell I (12..8), les nS i í 3(16.10), tot el conjunt de Turó del Vent (19.5)fase; del poblat (moment on 1' à rea destinada a

1 y e m rn a g a t z e m a. t g e e n sitges é s m o 11 s u p e r i o r a 1:' à r e ad'habitació), í tot el conjunt cle Ca'l Bisbe (22.2) (cle lesquals se n'ha excavat una però se'n coneixen més).

Totes aquestes sitges són amortítzacles amb materials quedaten d'un moment entorn el final del s. III a..C, í la 1§.meitat del s. II a.C..

••- S í t ges q u e p o cl e rn c o n s í cl e rar q u e s ' a rn o r t í t z e n a rn i t j a n s d es. II a,C., o .potser ja en el tercer quart, són: una sitjacle Can Grandia (12.5) cle les que apareix sota una habitació-que només presenta. Campa nia na A~, les n§ 30-35 de Can

285

Modolell I (12-9), les nQ 3 í S de Can Jordi (16.,10 .K I lesdel darrer conjunt del Turó del Vent (19-5)., que corresponenal moment final del poblat, situat en les darreresi n v e s t i g a c i o n s e n t o r n a a q u e s t m o m e n t -

A q u est con j u n t d e sit g e s q u e s' a rn o r t i t z e n d e s d e f i n a 1 sde s. III a.C- i fins mitjans o tercer quart de s» II a.C.presenta un problema corn ú,, que és el problema de la sevacronologia. En nombrossos casos la cronologia pot situar-semés aviat vers finals de s- III a-C-., o rnés aviat vers el s,.II a.C-, però dona't que les cronologies d3amortització hand. e do na i—se a. partir dels darrers materials trobats en elreomplirnent, i que molt sovint aquests materials corresponena fragments informes d "'àmfora Itàlica (Q reco-Itàlica?), o aC a m p a n i a n e s A q u e t e n e n u n a a. m p 1 i a c r o n o 1 o g i a s é s m o 11difícil data r-les amb rnés precisió. En alguns casos més benestudiats ssha pogut, observar com el material present a lesamortitzacions pot haver arribat fins i tot a mitjans ot e r c e r q u a r t de s. II a . C. , don c s l'únic e 1 e ment. q u e p e r m e tdatar amb seguretat les amortitzacions corn a terminus <antf-*q u&ffï é s 1' a b s è n c i a d e C a rn pañi a n a B.

Aquest fet ens porta, as i t u a r a m b p r e c i s i ód * amo r t i tzac i o ns., e v i tantcronològic (i potser aixide sitgess -11 a. C.

un doble problema: en primer llocles diverses cronologies

aixi un "calaix de sastre"el f e namen mass i u d * aba ndo nament

que s5ha situat entre finals de s - III inicis deles veuria força rnatitzat), i en segon lloc

i de nt i f i ca r ço r rectarne nt,moment on és generalitzen

De tota manera, enr e; s p e c t e a 1 y e s t u d i d econsiderar que es certd " a m o r t i t z a c i ói continua alA q u e s t f e n ò rn e naco ntex í erne ntse n e 1

quin és el

de sitgesllarg deté moltde finals

f u n c i o n a m e n t d eaquest fenomen no fou tan trascendent.del Vent tenim plenament constatat

si és que existeix,les a mo rt i t z a c i o ns.l'actual punt e n q u e e n s t r o b e mles sitges a. la comarca,, podem

que existeix un fenomen importantque comença a finals de s. Ill a-CD-la primera meitat de s. II a.C.,,probablement el seu origen en elsde s - III a. C«s pe r ò la. ço n tin u ï ta t

molts grups de sitges demostra, quePrecisament a Turócorn després dels

aconteixernents que es produeixen a finals de s. III a-C,,inicis de s-II a.C., i que comporten 1 * amortització de lamuralla de Is ibéric ple i l'amortització del gran conjunt desitg6;sa tornen a obrir-se noves sitges (si bé més grans idiferents), demostrant que 1'emmagatzematge en sitgescontinua un cop han passat aquests probiemens de finals des, III a.C.

La continuïtatprimera meitat del11 à 1 i c a (ni é s a v i a tconjunts de sitgesfe n ò m e n s d e f i n a 1 s

dels conjunts de sitges al llarg de las - II a - C. (la Campa n i a na A o 1' àrnf o r aG reco-1tal ica)) és present a tots elsque hem enumerat) ens indica que elss,. III inicis s. II a - C,. no súpose n u n

trencament definitiu de les formes de producció ie m m a g a t z e m a t g e i n d i g e n e s (t o t s c! os procés s o s „ pro d u c c i ó Íemmagatzematge,, han d "a na r evidentment lligats., i és molt

286

difícil entendre el canvi d5 u n sense entendre el canvi del'altra).A q u e s t a c o n t i n u ï t a t a r r i b a. e n e 1 s c a s o s m é s r e c e n mentestudiats (o reestudiats) fins mitjans i fins i tot tercerquart de s. II a.C.. No sabem si aquesta datació esgeneralitzable al conjunt d'aquests jaciments, però en totc; a s s e m b 1 a possible a f i r m a r q u e el p r o c é s d ''' a m o r t i t z a c i ó d esitges que anem trobant al llarg de la primera meitat del s..II a - C. sembla que té el seu punt final entorn aquest moment(rnitjans-tercer quart de s. II a,C.), moment on com ja hemvist es produeixen forts canvis en 1''estructura, població nalde la comarca del Maresme,

D e tota rn a n e r a cal dir q u e n o t o t s a q u e s t s c o n j u n t s desitges són iguals. Un conjunt important han de ser posats enrelació a. m b l'existència dels oppída indígenes, c o ni és elcas del conjunt de la Cadira, del Bisbe í de la Torre delsE n c a n t a t s ., t r o b a. d e s a 1* í n t e r i o r d e 1 p o blat.. T a rn b é a q u e s t. é sel cas dels conjunts de Can Modolell I, Can Grandia i CanBartomeu, sitges que ens apareixen sense estructures ens u p e r f i c i e,, í q u e semblen p e r t a n y e r a u n a g r a n à r e a. f o r a d eBurriac plena de sitges, el que podríem considerar com ungran camp de sitges (on si bé podem diferenciar aquestest res a r e e s , és molt p o s s í b 1 e q u e é s t r a c t é s c\ * u n uní cconjunt, o almenys que respon a un mateix fet: unemmagatzematge massiu a. les portes del poblat, .bé en un o endiversos camps de sitges).

Aquesta gran capacitatconstatada a Turó del Ventcl e 1 s. II a H C . a. q u e s t arespectetrobem a

d5 e rn m a g a t z e; m a t g e t a m b é h a e s t a t(si bé al 11 a r g de la 11 m e i t a tcapacitat s "'haurà reduït molt

a 1 rn o rn e n t í b è r í c ple, fe n ò rn e n rn o 11 d i f e r e n t d e 1 q u eB u r r i a c , o n 1 a c o n t i n u ï t a t s e rn b la cl a r a e n a q u e s t

moment).A par t d y a q u ests camp s d:> e rn m a g a t z e rn a t g e q u e p e r t a n y e n a

1"àmbit dels oppída,, tenim algunes sitges que semblen estarrelacionades amb hàbitats més petits: és el cas de CanTeixidor (situat sota el jaciment de La Serreta (4-2))., ípodria ser també el cas de Ca3l Bisbe (prop del qual tenimel jaciment de Can Niella (22.3)., i el de Can Jordi (propdel qual sabem que hi havia un forn ibèric, í on vaa. pare í x e r en u n a s i t j a u n rn oli., in d i c i cl * u n h a b i t a t g eproper).

E n t o t c a s, però, i f i n s o n t e n í rn informació, s e m b 1 a q u eels conjunts de sitges trobats corresponen a llocscly e m m a g a t z e m a t g e comunitari, ei o n c; s es tro b e n c o n j u n t s desitges que no semblen dependre d'un sol habitatge, sinó queestan agrupades en àrees sense edificacions, àrees que podemconsiderar comunitàries1. Simplement sembla despendre's de1 a dí s t r i bu c i ó esp a í a1 de 1es sitg es que 1a se va u b i cació enconjunts, relacionats amb un assentament., correspon a lb'àrea

1 Tenint sempre en compte, però., corn ja vàrem advertir en1"'apartat 2.4.2, que aquesta disposició comunitària c!e lessitges no implica una distribució comunitària dels excedentsque en ella s 5hi emmagatzemen.

287

c!;1 emmagatzematgecomunitat„

dels e x cede n t s p r o d u i t s p e r a q u e11a

•••• La 21 [ne.lt.at. del..,,s... 1.1 a.~Ç....~. 1 1. me..ï,t.a.t. de s... I a.....C.,.. -

L" e x I s t è n c i a d e 1"' e rn rn a g a t z a rn e n t en sí t g e s al 11 a r g d e 1 as e g o n a m e i t .3. t del s ,11 a . C. i p r i rn e r a d e 1 s. 1 a „ C „ e s t à b e ndemostrada pel gran nombre de sitges que s"amortitzen entorne 1 s e g o n q u art del s. I a. C „ 9 í q u e p e r t a n t 1 o g i c a m e n th a v i e n d "est a r en f u n c i o n a m e n t d e s d e bastant temps a bans.,

E1 fen ò m e n q u e h e m c o n s tat a t a b a n s d 5 a in o r t i t z a c i óprogressiva de sitges al llarg de la 1§ meitat del s» 11a „ C - (a m b u n m o m e n t d e c a. n v i f o r t entorn mi t j a n s d e s . 11a. C. ) h a d e ser p o s a. t e n relació més a v i a t a c a n v i s e n1:' e s t r u c t u r a. del p o b 1 a m e n t, i n o a a. c a n v i s e n 1 e s f o r m e sd" e rn rn a g a t z e rn a t g e i p r o d u c c i ó .„ doncs el sistema d e s i t g e sc; o n t i n u a s e n t u t i 1 i t z a t.

Co naixem u n ço n 3 u nt m o 11 i mpo r ta nt d e s i t g es q u e sónarnortitzades entorn la primera meitat del s. 1 a-C.,(sobretot al se;gon quart del segle)» Són les següents: corn amínim una. al Turó de Montgat (1.1),, com a rninirn una a Alella

dues a Can LLinàs (4.5)., una a la Fabricaun minirn de tretze a Burriac (12-I), unCan Grandia (12-5), disset sitges a Canalguna a. Can Modolell I (12.8 i 12-9), ai sota el Mi t reu j, una a La Guardiola

a les Sitges de la Por (13.9)., una al Camí(14 „ 5 )., u n n o rn b r o s c o n j u n t c!'' e n t r e 20-30 a

Autopista (4.4),,Massana (14.22),,mínim de tres aBartomeu (12.6).,l'habitat aillat(12.13),, algunesde Vista Alegrel'Horta(27.2).

Fassina (20.1), i corn a mínim una. al Sot d'en Merola

A q u e s t e s s í t g e s, s i b é t e n e n u n a d a t a ció d:' a m o r t í t z a c i ós i m i 1 a r,, n o s ó n t o t a 1 rn e n t e q u i p a r a bles. A1 g u n e s a p a r e i x e ndins d"hàbitats, mentre que altres estan situades molt ap r o p,, p e r ò n o d. i n s:~ Un primer grup estan situades a prop d"un hàbitat. Al Turóde Montgat (1.1) apareixen al mateix turó, a. tocar de lesestructures d1'habitació. A Alella Autopista (4.4) apareixena prop d "u na petita, habitació aïllada. A Can LLinàs (4.5)s ó n s í t u a d e s t a m b é a prop d * u n p e t i t nucli d"hab í t a t ge. ACan Bartomeu (12.6) n "apa re Í xe n 16 situades a. pocs metresd'un petit assentament nou, de dos àmbits. A Can Modolell(12.8 i 9) algunes també estan situades a prop d* un nouhàbitat de dos àmbits. A La Guardiola (12.13) està situadaprop d'un hàbitat que pot tenir una cronologia similar. AlCamí de Vista Alegre (14.5) està situada prop de Iaabocadoron tenim testimoniat un hàbitat de la seva mateixacronologia. A la Horta Fassina (.20.1) no coneixem I a hàbitatproper,, però en el reornplirnent de les sitges (fet de maneranatural per aportacions de to r rentades) apareix tègula. idòlia, material d "u n indret proper.. Al Sot d'en Merola( 2 7. 2 ) t a m poc c o n e i x e rn 1 y h à b í t a t prop e r,, però hi h a t o v o t e nel reornplirnent.

A q u e s t. e s s i t g e s, d o n c s,, e s t a n s í t u a. d e s rn o 11 a pro pd "hàbitats petits., no ja d'hàbitats d5 u na rnés gran

288

e n v e r g a cl u r a sinó., en el s c a s o s que c o ne i x e rn , peti t sa s s e n t a m e n t s d" u n o d o s à m b i t s d e t a m a n y m o d e s t .Cas a part podria ser el Turó de Ho n t gat (si bé les restesq u e c: o n e Í x e rn c!' a q u e s t m o m e n t n o e n s par 1 e n p r e c i s a m e n t d" u ng ran asse ntament).

- Un segon grup de sitges apareixen dins dahabitacions,formant part de les dependències d"un petit habitat. Es elcas de la Fabrica Massana (14«22) on la sitja quedava sotad" u n a h a. b i t a c i ó paviment a cl a a m b s i gni n ttm (i la s it j a.c: o n t e nia fra g m e n t s d * u n p a v i rn e n t d e s i gni n um a n te r i o r).També a Can Grandia (12«S) coneixem quatre sitges situadesd i n s d'un petit as s e n t a m e n t cl e d u e s t r e s h a b i t a c i o n s, o nalmneys una. de les sitges perviu fins al rnornent d''abandó ciel'assentament. A Can Bartomeu (12.6) a. part de les sitgessituades prop de 1* hàbitat- n'hi ha situada una. al seuinterior» que s'amortitza al mateix moment que 1"hàbitat. A

de les sitges properes,, n "hi hahàbitat dividit en dos àmbits,dins d "u n gran nombre c!e les11 pr i n i c i p i s de s. I a. C . q ue

molt

q u e s' a mort i t z a a 1Can Modolell (12.8-9) a partt; a m b é u n a. a 1' i n t e r i o r cl' u nFinalment a Burriac (12-1)í'i a b i t a c i o n s d e fin a Is de ss "ha n excavat, trobem sitges d''aquesta, cronologia.,sovint obertes en un racó de l'habitació.

Aquest fenomen que trobem molt ben representat a Burriac,,per ò q u e semb1a t en i r u n r ef 1ex e en el c on j un t delterritori, ens planteja nombrosses reflexions:

* Per un costat, i tal com ha plante; j a t. ja un recent, estudiefectuat sobre les sitges del poblat cle Burriac (BANÚS1991), aquest, fenomen d'aparició cle si t j es associades ap e t i t s à rn b 11 s 9 a. h a b i t a t g e s u n I f a rn i 1 i a. r s, h a d e s e rI n t e r p r e t. a t com u n c a n v i i m p o r t a n t e n 1"' e s t r u c t u r aproductiva ibèrica. Per al cas de Burriac- J» Banús plantejala possiblitat que aquestes noves sitges que trobem enaquest moment no siguin pròpiament sitges, sinó més aviat unmagatzem-r ebos t on es dIpo s i tar i e n d i v e rsos p rod u ctes.

relaciona ambu n In c r e rn e n t d e

unles

descens cleactivitats

u naa

un

Aquest fenomen ell el1" a c t i vi tat agrí cola id' intercanvi.

Aquesta hipòtesi, però? com ja vàrem indi ca. r, presentaproblema greu: la. sitja és una estructura adient per1 y e m m a g a t z e ni a t g e a rn i t. j à —lla r g p 1 a ç (p e r e x ample perg u a r d a r 1 a. s e rn e n ç a per a 1 * a n y següent., o p e r c o n s e r v a re x c e d e n t amb final i tat c o m e r c i a 1 - e s p e; c u latí v a ( O . 6 A R CIA1987)), n o u n r e b o s t q u e s " o b r e I & s t a n ca. L'' a profit a m e n ten algun cas d'una sitja per a aquesta funció no crec quep ug u i exp 1 i ca r 1" apa r i c i ó d"" u n no tab 1 e ço n j u nt d' a q uestse 1 e m e n t s - d" a 11 r a b a n cl a t a n t espècia 111 z a t s e n a q u e s t af u n c i ó d * e rn rn a g a t z e rn a t g e, rn o 11 p o c r e c o n v e r t i b 1 e s -.

Si mire rn e 1 c o n j u n t d e j a c i rn e n t s ,, p e r ò , v e u r e m c o rn e 1f e n ò rn e n q u e t r o b e rn a B u r r 1 a c e s t r o b a e n a. 11 r e s j a c I m e n t s ,.Són diversos els nous asse n t amè; nt s que apareixen en aquestmoment (és a dir, des cle la. segona, meitat del s. II a.C.., if 1 n s 1 a 1 § m e 11 a t cl e 1 s. I a. C _ ), i que p r e s e n t e n s 11 g e s e nel seu interior. També a aquest grup cal afegir elsj a c I m e n t s q u e si b é n o t e n e n 1 e s s 11 g e; s a l'In t e r ió r d e

289

l'hàbitat, en tenen alguna o algunes al voltant, en unt'ï o m b r e r e d u ï t „ En t o t s e Is c a s o s s e'' n s test i m o n í a u nf e nòme n nou; 1'' apa r i c i ó de pet i ts--rn i t j a ns excede ntsconcentrats en nous punts, propers a nous hàbitats, í quesuposen un trencament amb les antigues àreesd a e m rn a g a t z e m a t g e c o m u n i t à r i e s „

Aquests nous assentaments, junt amb les sevesdel trencament que s "ha produítpoblament, i també de producció.,E1 s i s t emet d:i à rees com unitàriesdel poblat) ha deixat pas al

o din s d 5un àmbit p r í v at (el ca samb sitges a l'interior), o ben

sitges, sónrespecte a.de 1"èpocaamb sitgessistema dede Burriac

a prop d'un

un indici clarl'estructura c!eibèrica plena.(dins o a props í t g e s u b i c a d e so dels hàbitatsí'i à b i t a t, m o 11 p r o b a b 1 e m e n t t e s t i m o n i a n t la p r o p i e tat opossess i ó d:' a. q ue 11 t e r re ny i a q ue 11 es s i t ges .

Ara trobem un important nombre de jaciments de tamanypetit que tenen un petit nombre de sitges, indicis d'una 11 r e t í p u s d:1 e s t r u c t u r a de p o b 1 a m e n t i , e 1 q u e è s m é simportant, indicis d suna altra estructura de propietat de laterra..

Segueixen, però, alguns conjunts importants de sitges enf u n c i o n a rn e n t. A r a, però, a q u e s t s c a rn p s de sitges n o s e rn b 1 e ne s t a r dí sposats en z o nes sense co ns tr u cc i o ns, sí nó q ue molta prop del conjunt de sitges s:'hí troba un habitatge que téc u r a de 1 e s s i t. g e s (p e r e x e rn ple a C an Bart o rn e u, CanModoleí1, o Horta Passi na). En tos tres casos, la proximitatd''u n habitatge (quan en època ibèrica plena no en coneixíem)pot rnolt bé ser un indici que aquestes sitges han deixat des e r- u n a à r e a d. * e m m a g a t z e m a t. ge ço m u n í t a r i , pe r p a s s a r a s e runa àrea d'emmagatzematge que depèn d'un hàbitat, és a dir,,d'" u n propi e t a r í .

* Ens trobem, per tant, que aquestes sitges que estan en úsdes de la segona, meitat de s. l'I a.C. fins la. primera meitatdel s. I a. C,. (bàsicament segon quart), corresponen a untipus d'estructura de poblament i de propietat diferent. Arasembla que ja no trobem camps comunitaris sinó sitges prop oa dins d" àmbits unif ami liars. Es evident que no tots elsc:: o n j u n t s c! e sí t g e s s on i g u a 1 s, i n'1 h i h a a 1 g u n s q u e

i altres, corn Horta Fassina o Canimportant, amb una gran capacitatd i f e r e n c í a, p r o b a b 1 e m e n t, s e r à e 1social, que coneixem molt malament

corn per suposar que

presenten una única sitjaB a r t o rn e u, u n c o n j u n t m oïtdvemmagatzematge„ Aquestar e f 1 e x e d" u n a e s t r u c t. u r aperò de la que tenim prou indicisp resé ntava g rans d i f e rene í es.

En el cas millor conegut, Burriac.,s i. g n i f i cat í u q ue ço Í ne í de i x i el fina 1sitges que provenien de l'ibèricG'írandia, Canestructures encl e sitges aral'interior deunifami 1iars.privatítzació

no deixa de ser un fetdels primers grups deple (bàsicament Can

B a r t o rn e u i C a n M o d o 1 e 11 ) , que no t e n í e nsupe rf ï cí e, amb 1"aparic i ó d'un nom brós grupja associades a un petit nucli, mentre a

Burriac apareixen les sitges en els àmbitsEs a dir, paral. leí ame nt a una aparent,(amb 1"establiment d'un hàbitat) de 1*antic

àmbit d'emmagatzematge comunitari., comencen a aparèixer less i tges " i nd i v i d ua Is" a. 1:' í nte r i o r de 1" oppidum»

290

fcl fenomen és complexe í nosaltres no fern més que plantejaruna hipòtesi, però és molt interessant destacar corn poth a v e r - h i u n a c o i n c í d è n eia c r o n o 1 ò g i c a entre el fi n a 1 cl e1" e m rn a g a t z e rn a t g e e n à m b Í t s c o m u n i t a r í s ¡, i 1" í n i c i cl e1 * e rn rn a g a. t z e rn a t g e c o n t r o 1 a t d e s d e p e t its h à b i t a t s ., a 1 g u n sper a ús u n if arní liar, í altres per a ús claramentd'" í n t e r c a n v i o d " e s p e c u 1 a c i ó .

En aquest canvi,, evidentment, i parlant, del mateix conjuntde jaciments de la vall de Cabrera de Mar, no podem deixarc! e r e 1 a c i o n a r - h í 1 a f o r t a. i n t e r v e n c i ó r o rn a n a q u e s a b e m q u ee s p r- o d u e ix en a. q u e s t rn o m e n t. L' i n t r o d u c c i ó d' a q u est av a r i a b 1 e 9 pe r ò, q u e e v i c! e n t m e n t ço m p 1 í c a e n c a r a m é s 1 ai n t e r p r e t a c i ó, f a r à q u e re p r e n g u e rn 1''' i n t e r p r e t a c i ó d' a q u e s t sfe n ò rn e n s 9 d

s u n a m a n e r a g 1 o bal, m é s e n d a v a n t,.

Llarj]jaii:tlÍZ.ii£.I.ò.......d.e.......l.e.s sJLtg.es a la 1§ rn.e.itat dg.._s., I a....C..,

E1 f © n ò rn en m a s s i u d'amor t i t z a c i o n s c! e s i t g e s e n t o r n 1 a 1 simeitat del s. I a,C. (que sembla concentrar-se sobretot enel període del segon quart del s. I a.C,.),, ens indicaclarament que algun fenomen d'abast general s'està produint,,

j a c i m e n t s q u e a rn o r t i t z e n a r a 1 e s s e v e s s i t g e ss i n ó q u e n " h i h a b asta n t s q u e c o n t i n u e ntant., les amortitzacions de sitges no són

a u n a b a n d o n a rn e n t d e 1:' h à b i t a t., sin ó q u e h i h af e n ò m e n q u e e x. p 1 i c a 1 a s e v ae n c a r a a n a r rn é s 11 u n y i

No tots elss'abandonen.,existint. Perd e g u d e s n o m é sun altre

Podemamortització.P e n s a r „ si b é a t i t o 1e 1 f e nòrne n ge ñera 1 i tzatles sitges el que ha

hipotètic,, que ha estat precisamentq u e h a. pro v o c a t 1 *' a mort i t z a c i ó d ep r o v o cat q u e d e t e r m i n a t s h à b i t a t s , p r o b a b 1 e rn e n t a q u e 11 s q u eestaven fortament lligats a les sitges i als productes ene lie s e rn rn a g a t z e m a t s y s " h a g i n a b a n d o n a t -

En tot cas aquest és un fet rnés difícilment demostrable,,i que tampoc qüestiona la constatació general: elsabandonaments de sitges entorn la primera meitat de s« Ia.C.. són molt nombrosos,, i permeten suposar un canvi fort en1 es f o r mes d' emmagatzematge í ne! i ge nes.

A q u e s t c a n v i en 1 e s f o r rn e s d'em m a g a t z e m a t g e té com aprotagonista la dolía, contenidor de gran capacitat quetrobem en aquest rn o m ei n t en molts jaciments. La dol i a,d'origen més antic i que ja és present en contextes de s,.V -1V al Sud de Fran c a. (D „ G A R CIA 19 8 7 ),, s e m b 1 a, q u es" i n t r o d u e i x al rn ó n i n d í g e n a d e la. c o rn arc a (j a a rn b a t u e 11 sc:! e f i 1 i ai c i ó r o rn a n a ) en è p o c a ibèric a f i n a 1 (Q A R CIA - P U J O L1985 p. 123)).

Sembla que els contenidors de gran capacitat indígena erene 1 s g r a n s a t u ells h e m i-e s f è r Íc s (q u e a p a r a i x e n a p a r t i r d ern í t jans de s. II a . C,. ( MIR O E T A L11 19 88 p . 123 ), m o 11probablement amb una funció semblant a la de les dolies.'(••>. o o b 1 i d e m q u e a 1 m a t e ix B u r r i a c fou e x c a v a t un i m port a n trn a g a t z e m (a. rn b u n a p o s s í b 1 e p r e m s a a 1 c o s t a. t) q u e t e n i a. u n ac a p a c; i t a t d * e m m a g a t z e m a t g e rn o 11 ele v a d a i que u t i 1 i t z a v a p e ra aquest ús grans atuells ibèrics d"aquest tipus. La dolia il'atuell hemi-esfèríc, per tant» apareixen a Burriac a

291

partir de mitjans de s. II a. C., esdevenint una formad * e m ni a g a t z e m a t g e no v a . E n a q u e s t rn o m e n t, però., la dalia, aBurriac, no substitueix la sitja, doncs sabem que en aquestmome nt hi segue i xe n f u nc ionant u n b on n omb r e de sitges.

El fenomen de substitució de les sitges per dolies estàben testimoniada en altres casos,, on trobem fragments dedo li es formant part dels reomp li ments de les sitges» Es elcas de Can Bartomeu (12-ó) i Camí de Vista Alegre (14.5).El que no és tan clar,, però., és a que es deguda aquesta

progressiva substitució de les dolies per les sitges.Sembla que si bé segueixen trobant-se do li es emmagatzemant,gra (d e fet n*hi ha exe mp1es (D.GARCIA 1987)), aq uest a no ésen aquest moment la funció principal d''aquest tipus decontenidors2,. En general,, Í basant-nos també en elço ne i xerne nt d * a 11 res e 1 erne nts, pot p 1 a nte j a r-se 1 a h i potes iq u e 1 a s u b s t ï. t u c i ó d e les sit g e s per d ò 1 i e s c o r r e s p ó nbàsicament a un canvi en els tipus de cultius, amb Isaugmentde producció del cultiu de la vinya, i el descens del cereal.A q u e s t c a n v i no és s o b tat, sinó p r o g r e s s i u, i g u al ço rn é sp r o g r e s s i u e 1 p rocé s d e s u b s t. Í t u c i. ó de la s i t j a per ladólia, q u e mai arriba a desapa r ei xe r, dones 1 a sï tj a, c o mv e u r e rn, s e g u e Í x sen t u t i 1 i t z a d a e n è p o c a roma n a -

En el seu estudi de conjunt, O. GARCIA (1987 p. 93)planteja per a la zona. del Sud de França una evoluciós e m b 1 a n t, s i b é c r o n o 1 o g i c a rn e n t m é s t a r d a n a, Í r e 1 a c i o n a1* a b a n d o n a m e n t d e 1 e s s i t g e s a m b e 1 f e n ò m e n d e 1 * a p a r i c i ó e nmassa del cultiu d e 1a v i n y a, amb p rodu cc i o ns per a1 ''exportació3 .

•™ F i n a 1 rn e n t c a 1 dir q u e els h à b i. t a t s o n e s; d o c u m e n t a d emanera pa ral .lela 1 "arnortizaciò de les sitges Í el final de1"ocupació al lloc són Can Grandia (12.5), Can Bartomeu

2 A Lattes es documenta un creixement important de la dòlialligat al fenomen del cultiu i producció del vi. Fins aquellmoment la dòlia servia per a 1""stockatge" domèstic, mentrela sitja (que no es troba a Lattes sinó en els centresp roduct o r s) s e rvi a per al gran " s t oc ka tge '' (D. GA RCIA 199 2p. 18 O ) . El g r a n i n c r e rn e n t d e la d ò 1 i a, p a r a 1.1 e 1 al d e 1 ap r o d u c c i ó v i n i c o 1 a (d o c u rn e n t a d a p e r 1" e s t u d i d e 11 a v o r s)demostra la seva relació arnb el cultiu del vi (PY 1992 p.3.16).

3 L ''' e s t u c! i de D o m i n i q u e G a r c i a d e 1 19 8 7 é s a. n t e r i o r a 1 e sintervencions a Lctttars., però reflexa el comportament d'unt. e r r Í t o r i m é s ampli, on e x i s tia 1? e m m a g a t z e ni a t g e e n s i t g e s(a Lattes no n5 hi ha), i on el fenomen d''amortitzacions desitges coincideix amb una producció vinícola per a1"' e x p o r t a ció, fe n ò rn e n semblan t a 1 del n o s t re t e r r i t o r i , s ib é d e c r o n o 1 o g i a 11 e u g e r a m e n t p o s t. e r i o ren e n e 1 c a s F r a n c é s.

El c a s d e L a 11 e s, u n a rn i c a d i f e r e n t, és i n d i c a t i u d e 1c r e i x e m e n t del cuiti u de la v ï n y a a partir del 15 O a,. C.(BUXO 1992 p. 79), que apareix lligat a una. nova utilitzacióde la dòlia com a recipient vi nari (D. GARCIA 1992 p. 174 i181).

292

(12.,6), Sitges de la Por (13-9)., i la Horta Fassina (20-1).Es a dir, s "'abandonen sobretot els grans conjunts de sitges,lligats a una capacitat cTemmagatzament molt Important, i encanvi perduren els assentaments petits, ara ja sense sitges,,o amb un nombre inferior.Ls a b a n d o n a rn e n t s obre t o t c! e Is as s e n t a m e n t s a rn b g r a n s c o n j u n t sde s i t g e s, és d e n o u un i n d I c i d el descens i m p o r t a n t q u e e sd e u prod u í r e n a q u e s t m o m e n t e n 1 a. p r o d u c c ï ó a. gran e s cal ad el cereal, q u e a f e c t a e s p e c i a. 1 rn e n t a. q u e 11 s a s s e n t a rn e n t & q u ee 1 c o rn e r c i a 1 i t z a. v e n ta m b é a g r a n e s c a 1 a.

...a se.go.na meitat. d.e.l s., I a..._C..-.-

H i h a d i v e r s o s j a c ï rn e n t s o n t r o b e m amortí t z a c i o n s desitges ibèriques en un moment molt concret, entorn la segonameitat del s- I a.C.. Es el cas d3 una sitja d'AlellaAutopista (4-4), que ssamortitza amb àmfora Pascual 1(rebutj os d'un forn) i amb molts fragments de dòlia. Al Clubde Tenis Barcelona (5.3) tenim un fenomen similar, i trobemu n a s i t j a a m o r 111 z a d a a m b a b u n d a n t s f r a g rn e n t s d e d ò 1 i e s itègules i material ibèric, prop d "u n forn que fabricaàmfores Pascual 1. A la Carena de Can Collet (19.3)s:'amortitzaren quatre sitges ibèriques amb un reomp li ment ontrobem fragments d'àmfora Pascual 1, en un punt situat molta prop d "u n forn c!'àmfora Pascual 1. Al Sot d'en Me rola( 2 7.2) t r o b e rn u n a s i t ja amor t i t z a d a a rn b f r a g rn e n t s d e dòlia,material ibèric i àmfora tarraconesa. Finalment a Pont dePremià (7.8) tenim un exemple molt significatiu: hi trobemuna. sitja arnortitzada amb material datable de finals de s.II a. C. i inicis s. I a,. C., però que presenta també unf r a g ment d"' à rn f o r a. P a s c u a 1 1 e n e 1 r e o m p 1 i rn e n t (sembla q u e h ih a v ien a la z o n a a 1 g u n e s s i t g e s m é s .),. E1 rn é s i n t e r e s s a n t,per- ò, é s q u e aquest s s i t j a p r e s e n t a v a e n la s e v aa m o r t i t z a c i ó res t e s d e d ò 1 i e s r o m a n e; s i p ú n i q u e s (s;< h i t r o b àuna estampe ta), testimoni clar de que ja feia algun tempss;' h a v i a inici a t e 1 p r o c é s d ed * emmagatzematge, i que aquest11 a rg. La presé ne i a c!"' àrnf orareomp 1 i rne nt, a rnés

substitució' de les formesera un fenomen progressiu ivi nà r i a Ta r r aconesa e n el

el momentde permetre datarsitja , p e r m e t v e u r ec! " a m o r t i t z a c i ó de la s t a , p e r m e t v e u r e c o rn q u a. n

s :> a m o r t i t z a la. sit j a , j a h i h a v i a p r o d u c c i ó v i n i c o 1 a a 1 az o n a .. D e n o u ,, c o i n c i d e ix 1 y a p a. r i c i ó c 1 a. r a de p r o c! u c c i óv i n à r i a , a m b 1 a. p reseñe i a d e d ò lies i 1 :' a rn o r t i t z a c i ó d " u n asitja .

Totes aquestes sitges ens mostren com aquestsa s s e n t a rn e n t s ( q u e p e r v i e u n p o s t e r i o r m e n t) continue n e 1procés de canvi de les formes d'emmagatzematge (i, lligatamb això,, el canvi en la producció agrícola4). Les sitges,,

4 Aquest canvi en la producció la tenim testimoniada ena 1 g u n s ds a q u e s t s c a. s o s p e 1 f u n c i o n a. m e n t p r o p e r d'" u n forncl" à m f ore s P a s c u al 1. P e r e x e m p 1 e a A1 e 11 a A u t o p i s t a c o neix e rnel f o r n prop e r (q ue j a f ab r i c av a O ress e1 1 La i et ana), tamb éa 1 C1 u b c! e T e n is Bare e 1 o n a (o n es c o n e Í x u n f o r n c! e P a s c u a 1

293

c o rn a li o c d :' e rn rn a g a t z e m a t g e ei e c e r e a 1 , v an amortitzant -se am e s u r a q u e d e i x e n d e f u n c i o n a r „ i si b é n o é s p o s s i b 1 ep e n s a f- en el final d :' a q u e s t tip u s de cultiu, si q u e h e rn d etenir en compte que la sitja correspon a una naces ï tatd '" emmagatzematge de notable volum, probablement molt poca p r o p i a t per a u n s j a c i rn e n t s q u e c a c! a c o p m é ss * e s p e c i a. 1 i t z e n e n 1 a. p r o d u c c i ó d e v Í n y a.y i on e 1 s a 1 1 r e sc u 1 1 Í u s p r e n e n m é s u n p a p e r d ' a u t o ~ a b a s t i m e n t , p a p e r o n 1 as i t j a pro b a b 1 e m e n t no és el m è t o d e d "'' e rn rn a g a t z e rn a t g e rn é safecti u -

-- L * a p a r i c i ó e n q u a s i t. o t s a q u e s t. s .jac i, m e n t. s d e f r a g rn e n t s d edo 1 i es en 1 :" arno r t i t zac i ó ens exernp 1 i f i ca. de nou 1 as u b s t i t u t. c i ó ( n o 1 i n & a 1 „ pe r ò p r o g r e s s i v a ) d " u n s i s t e rn ad y e m m a g a t z e rn a t g e i un tip u s d e p r o d u c c i ó a g r i c o 1 a p e r u naltre .

•••• 8i.tc¡.es ............. i.bè.r.l.g.ues ........... de ............ l.es .......... o..ue ............ no ........... co.ne.i.xern ........... B..rg.y ............ bé ............ la

Hi ha d i ve reies sitges que són molt probablement ibèriquesperò de les quals no coneixem bé la seva. cronologiad "amortització» Es tracta, de les sitges de la Propietat delSr. Farina (14., 7)» que per l'absència d9 importacions caldriapotser situar en època ibèrica plena» les sitges c!:iAgell deDalt-Turó dels Oriols (12.22). que tan sols sabem queexistien,, Turó del Castellar f 18.4)» amb algunes sitgesaparegudes en un hàbitat enturo nat. Turó de l'Infern( 1 2 , 1 1 ) ,, u n e s s i t g e s q u e per t a n y e n a u n j a ciment a m b u nnivell de 1 :' i b è r i c fin a. 1 q u e fore n e x c a v a d e s a 1 s a n y s 3 O ., ii finalment les sitges de Torre Martina (24.1) on sabem queh i v a a p a r e i x e r a 1 :' i n t e r i o r u n crani h u rn à ( e 1 e rn e n t q u e ta b ée s c o n e i x e n a 1 1 r e s si t g e s i b è r i q u e s ) »

Un altre grup de sitges sabem que pertanyen al rn orne n t deI9ibèric final, i són amortitzades abans de l'arribada de1 es s i g i 1 . 1 at es , s i bé és rno 1 1 d i f i. c i 1 poda r i de nt i f i ca r u nacronologia rnés precisa» Es tracta de la sitja del Camí delCementiri (10.6). que presenta material ibèric i Campaniana»dues sitges Entre el Torrent d'en Grau i el Torrent de CanPelat (10.10). que presentaven ceràmica ibèrica pintada,

i altres elements., Can Notxa (13.3)., arnb tres sitgesd * u na hab i tac i ó , al

s i gni nuffi ,, jac i rn e n tde s . I a. C. (si bé

ubicadespavimenti n i c i a 1de les

dins3. d a. ambd'inicissitges).

c o s t a. t d'un a h a b i t a c Í óque té una cronologiano coneixem el material

Sitges de la Por (13.9)» on coneixem1" a m o r t i t z a c i ó d y u n a est r u c t r a d* h a b i t a ció p r o b a b 1 e m e n t.relacionada amb unes sitges properes on hi apareix materialibèric i àmfora Tarraconesa, les dues sitges de Ca laMad roña (14.8 )» o n apa reg ue ren mate rials de l'ibèric f í na1,

1)» a Ca re n a de C an Co11et ( a t oca r de1 forn de Ca n Co11et,d" à rn f o r a P a s c u a 1 1) i a P o n t d e Premià (m o 11 a. p r o p d e 1 f o r nde Can Vila. on s!<hi trobaren rebut j os de Pascual 1). Es ad i r . p r o p d" a q u e s t e s s i t g e s tenim t e s tirnoniad aarq ueo1òg i c ament la pro dcc i ó d * àmf o res de vi 1aietà„ q u e c a 1relacionar a rn b u n c e n t r e p r o d u c t o r d" a q u e s t a m e r c a d e r i a „

294

í Mas Aiguaviva (21.1) on coneixem unes sitgesq u e presenta v e n material s c! ' a o, u e s t m o m e n t.

destruïdes

Aquestes últimes sitges semblen testimoniar un procéss i m i 1 a r a 1 es a nte r i o r s,, també d * u na c ro no 1 og i a d i nsl'ibèric final- Aquests quatre grups de sitges pertanyent o t s a jaciments q u e perví u en a 1 * A11 Impe r i, i o n c o ne Í xeml'ex i s té n i ca posterior de paviments de signi num., indici que1 es i nf 1 uè ne i es roma nes ço nt i n ua re n t r a nsf o rrna n t a q ues tshàbitats ibèrics inicials.

Les si.tq.es a.n}o.rt.i.tza.des en. època Al±rJ..fflP..§.O..§..l

Recollírem aquí tan sols les mencions que tenimcl;' a m o r t i t z a c i o n s d e s Í t g e s e f e c t u a d e s e n è p o c a A11 --1 m p e r i a 1,que ja presenten sigil.lates en l'amortització:

- Un p r i m e r g r u p e 1 c o n s t i t u i r a n 1 e s s i t g e s q u e , b é g r à c i e sa 1 "amortització,, o bé per aparèixer en un determinat:c o n t e x te,, e n s p e r m e t e n sa b e rfiliació ibèrica. Es tracta <L L i nas (4., 5 ) o n s'hi t r o b àr o m a n a, a m b sigil. 1 a t e s., siclarament anteriors. També és

que es tracta de s i t. g e; s deJ1'u na sitja apareguda a. Canmaterial ibèric i ceràmicabé el lloc té precedentsel cas del Turó Gironella

(10,1),, o n a p a r e g u é u n a s i t j a p r- o p d' u n e s h a b i t a c i o n sÍ b è r í q u e s ,, q u e p r e s e n t a v a e n el r e o m p 1 i m e n t c e r à m i c aibèrica., Campan i a na i Sí gil. lata, i al Poblat a 2OO m. delcementiri (10.7) on s'hi excavaren diverses sitges situadesentre u n e s h a bit a c i o n s,, u n a d e les quals p r e s e n t a v amaterials de l'ibèric final í dues peces de; T. S» Sud-Gal» li ca,, Un darrer cas podria ser el Mas Roger (27.5)., oní'i a a p a. r e g u t m a t e rial (e 1 m é s t a r d à é s 1 a T,. S „ A r e t í n a ) en un

'ex cavaren d'antí c s i tge s í bè r í q ues.indret on sAlgunes

semblen end3 a q u e s t e s s i t g e s,,r e a 1 i t a t s i t g e s d'

m é s a n t i g a ( n o és gaire c 1 a ra q u est moment). L a presè n c i as e r í n d í c a t. í u m é s a v i a t d:> u n a

c o m 1 e s d e 1 T u r ó Q í r o n e 11 a,u na c r o n o1o g í a d"am o r t itza cí óq u e e1 11o c fos hà b i t at finsde material Alt-Imperial potfreqüentació de 1" indret (per

exemple en alguns casos les sitges són reaprofítades corn alloc d'enterrament, corn va passar per exemple al Turó del'Infern (12.11)).

Un segon grup correspon a sitges que apareixen enj a c í m e n t s r o m a n s .„ a 1 g u n s d e 1 s q u a 1 s tenen cl a r s p r- e c e d e n t si b è r i c s., s í b é a 11 r e s n o.A Can Sentromà (2.1) un conjunt molt nombrós de sitgesubicades s'amortitza amb material de s. I i II d.C. (sí bét'ï i í'i a t a m b ó a 1 g u n m a t e r i a 1 a n t e r i o r ) . P o s t e r i o r m e n t s o b í'- ea. 1 g u n e s d' a q u e s t e s s i t g e s s' h í c o 1 o c a. u n s p a v i m e n t d eB.:Íg.nI.fJimy í en el cas d "u n gran conjunt d'dunes 20 sitges,, essubstitueixen per un magatzem de dolies. La cronologia de't o t s a q u e s t s c a n v i s s e m b 1 a s e r j a c!" è p o c a A11 ~ I rn p e r i a 1,.A Can Ra f a r t (14 .16 ) e s v a e x c a v a r s o t a 1 a v i 1 „ 1 a u n a s i t j ap 1 e n a d e d e s f e r r e s. E1 m a t e r i a 1 q u e c o n e i x e rn d e 1 j a c i m e n t é stot Alt Imperial., si bé hi ha un sector del jaciment que

295

s e rn b 1 a c o r r e s p o n d r e a u n a. p e 111 a n e c r ò polís i b è r í c a, el q u ep 1 a nt e j a 1 a poss i b í 1 í tat ci" u n p recede nt més a nt í c i bé ric.A Jardi Park (7.14) s" ha excavat un conjunt de sís sitgesamortítrades entorn finals de s. I d.C. Les sitges són doncsromanes., però el material amb el que s'amortitzen ensd e m o s t r a. que 1" a s s e n t a m e n t cl;" o n f o r rn a v e n p art t e n í a u n c 1 a rorigen ibèric (és aquí on va aparèixer una vora de dolía ambe s t a rn p e t a í b è r i c a ).A la Ra j olería Robert (8.1) s "'h ï va buidar una sitja plenade teules, imbrex,, vasos a torn i ceràmica grollera. Lac:; r o n o 1 o g i a d e 1 a s i t j a és difícil d'est a b 1 í r, si b é n o t e n i mcap indici d'una filiació indígena fora de la ceràmica"grollera", però en tot cas cal cl i r que si bé la sitja potja pertànyer a un moment Alt-Imperial, el jaciment té unsc: 1 a r s p r e c e d e n t s d e 1" i b è r í c fi n a 1 „A Can Roídos (10.9) s5 hi trobà una sitja ail lacla plena det è g u 1 e s,, à m f o r a „ d ò lia í a 11 r e s v a sos.A Can Bellatriu (13.2) sabern tan sols que van aparèixers i t g e s e n una p o s s i b 1 e vil. 1 a r o m a n a . Tot e 1 rn a t e r i a 1 q u e e sconeix del jaciment és Alt-Imperial,A Sant Sebastià d'Argentona (13.4) es trobaren sitges plenesde desfàrres romanes amb una cronologia de s. II-IV d.C.Al C) Floridablanca (14.13), junt a una àrea de necròpolis,,s e rn b 1 a q u e t a rn bé s" h i v a n t r o b a r a 1 g u n e s s i t g e s p e 1 n e s a m bm o 11 e s cl e s f e r r e s í molta c e r à rn i c a t r o s s e j a d a i à m f o r a. E1m a t e r i a 1 q u e es ço n e i x s e rn b 1 a m é s a v i a t A11 -1 rn p e r i a 1.

A q u e s t e s s i t g e s q u e a p a r e í x e n e n jac i rn e n t s A1 -1 rn p e r i a 1 sens testimonien corn la sitja contínua sent emprada en èpocaA11 -1 m p e rial (í c! e fet t a rn b é rn é & e n d a v a n t), c o m u na f o r rn ac!'' e rn rn a g a t z e rn a t g e molt ú t i 1. En è p o c a A11 I m p e r í a 1 es s e g u e i xproduint ce r e a 1 i altre s pro cl u c t e s s u s c e p t i b 1 e s d e s e re rn rn a g a t z e rn a t s en s i t g e s, i e s c o n tin u a u t i 1 i t z a n t a q u e s ts i s t e rn a e c o n ò rn i c i fi a ble per c o n s e r v a r 1" e x c e c! e n t. A r a b é,a q u e s t fet n o p o t a rn a g a r que la si t j a é s u n a f o r m acl:' e m m a g a t z e m a t g e cl "orí g e n í n d í g e n a , í que la s e v autilització en època romana., sí bé no permet suposar en totse 1 s c as o s u n a aseen d è n í c a i bè rí c a de1 j ac i m e nt, s i q u ep e r rn e t v e u r e c o m s o t a p a u t e s r o m anit z a d e s c o n t i n u e npe r v i v i n t t è c n ï q u es i p r o c e d í m e n t s indi g e n e s „En algun cas la relació entre la presència de sitges Alt--ï m p e r í a 1 s i 1' e x i s t è n c í a cl'' u n p r e c e. d e n t i b é r í c é sinqüestionable., corn ens ho exemplifica magnif icament eljaciment del Jardi Park (7,14), on sí bé les sitgesp e r t a n y e n j a a u n j ací m e n t q u e p r o b a b 1 e rn e n t j a t é rn o 11 p o c av e u r e a m b u n a s s e n t a m e n t c! e 1" i b è r í c f i n a 1 (c o rn d e u s e r S t a.Anna (7.7)), el reomplírnent que es realitza a finals de s. Id. C.. e n s rn o s t r a c o rn e s t r a c t a v a d' u n a s s e n t a m e n toriginàriament ibèric. Per tant la presència de sitges sotae 1 s a s s e n t a m e n t s A11 I m p e r i a 1 s ,,, í 1" e x i s t è n c í a c!'' u np r e c e d e n t i b è r i c e n 1 a o c u p a c i ó , é s un fe n ò rn e n q u e no d em a. n e r- a a b s o 1 u ta, per ò s i d e for m a g e n e r a 1 i t z a d a „ he rn a n a ttro b a n t en el ço n j u n t de j aciments est udí ats,

296

2.4.3 - ELS FORNS D'ÀMFORA I CERÀMICA DEL S.nQ 23a i 23b).

I a.C H (Mapes

Un dels elements rnés caràcter i sí t i es del fenomen de laromanització a la zona del Maresme (í en general a tota la

és 1'aparicióquantitat(fins fa

a partir de mitjans dede centres pro ductor sa 1 g u ns a nys s :1 ha v i a

mesles

MIROgran

zona costera Catalana)s. I a,C. d'una grand "àmfores Tarraconesesidentificat la Pascual 1 i la Dressel 2/4., peròrece ritme nt se n" ha n i de nt i f í cat algú nes a 1 tres, cornimitacions de Dressel 1 i les Laietanes 1 (COMAS 1985,1988))- Aquests centres són el testimoni més clar delincrement que sofreix el cultiu del vi a. la. zona en aquestm omen t y i ço nstan t e n u n c a nv i e n 1 e s r e1a c i o ns come rc i a1samb la metròpoli (de gran nucli importador de vi Italic., la0 o s t a M e d i t e r r à n e a e s c o n v e r t e i x e n centè e x p o r t. a d o r ) „

El fenomen ha. estat constatat a nombrosses zones (MIRO1988, LAUBENHEIMER 1985, TCHERNIA 1987), i l'abast generald * a q u est p r o f u n d c a t T v i pot i n t e r p r e t a r - s e d e s c! e d i f ere n t spunts de vista (CLAVEL LEVEQUE 1989b), En tots els casos,p e r ò j, q u e d a ben clar q u e el f e n ò rn e n e s d e u a u na i rn p o r t a n t.a c t u a c i ó r o m a n a, que p r o p í c i a d i r e c t a o Í n d i r e c t. a m e n t e 1sorgí ment d''aquests nous territoris productors de vi.,

A1 territori d e 1 M a r e s m e „ i a C a t. a 1 u n y a e n g e n eral, e 1f e n ò r n e n c! e l'aparició dels forns d y à. rn f o r e s r o rn a n e s h a e s t a 't1 n t e r p r e t a t c o m u n t e s t i m o n i c 1 a r d e 1* e x i s t è n c i a d e v i 1 „ 1 e sromanes arnb propietaris Italics (PASCUAL 1987 p. 124).

Des de finals del s. 11 a-C- i inicis del s,, I a. C,, hana. n a t sorgint j a c i m e n t s a .1 a c o rn a r c a, a m b c lar s n i v e 1.1 sr e p u b 1 i c a n s,, q u e s * h a n inter p r e t a t c o m a v i 1.. 1 e •& r o m a. n e s

p e r p o b lació 11 à 1 i c a » Si b é n o h ic! o n a r a q u e s t a i n t e r p r e t a c Í ó a. 1 e se r a. s o b r e tot un fet p o s t e r i o r ,,

d"' à m f o r e s t a r r a c o n e s e s ., e 1 q u e

habitadesdades pertrobades.,

forns

republicanes,havia gairesestructures1'" a p a r i c i ó d e 1p e r rn e t i a. d o n a r a 1 e s e s t r u c t u r e s i n i c i a 1 B e 1 q u a. 1 i f i c a t i u d ev i 1 -1 a, p a r a 1,1 e 1 i t z a n t 1 e s e s t r u c t u r e s p o s t. e r i o r s a m b 1 e santigues.

J a d e s c! e f a a 1 g u n s a n y s „ per ò,, a 1 g u n s e s t u c! í. & h a nqüestionat aquest raonament., posant de manifest corn lese s t r u c t u r e s q u e p o d e m a n o m e n a r vi 11 c! n o a p a r e i x & n f i n s u nmoment t a r d à e n e 1 p r o c é s d e r o rn a n i t z a ció, s o v i n t a p a r t; i rd yA u g u s t (PR E VO STI angle s ) . Per t a n t c a1 do n a r u n a n o v ai n t e r p r e t a c ió a les e s t r u c t u r e s q u e t r o b e rn e n a q u e s t p e r i o d eanterior,,

E1 s f o r n s d" à m f o r e s t. a r r a c o n e s e srn a t e i x a c r o n o 1 o g i a)., s ó n de no u ú t i 1 s.;] a h a e s t a t. p o s a t d e rn a n i f e s t, elsterrissa Í àmfora que protagonitzenp s. r t i r de mitjans de s,. I a. Cles estructures tipus villa1 „

( i a 11 r e s f o r n s d e 1 ap e r a q u e s t a t a s c a . C o mcentres pro du cto rs d eaquest gran esclat a

s on an t e r i o r s a. 1 * a p a r i c i ó d eC o m j a h e m v i s t a n t e r i o r rn e n t „

en tenim un magnífic exemple en el. jaciment de Torre LLauder(14.38 ) „ on les es t r u c t u r e s c!' u n i m p o r t a n t centre i n d u s t r i a 1i agrie ola dedicat a la p r oducc ï ó d e 1 v i esdevé a partird'època de Tiberi un g r a n c e n t r e t i p u s vi 11 ¿s. L a r e 1 a c i ó

Aquest tema el tractarem de manera breu a 1"apartat 2.4.5

297

i altre fenomen,ser con s i d e r a c! a „

entre undeixar cié

P e r t ant, cl o n c se x p 1 i c a t s c! e s d e 1c!" i n t e n t a t'- e s t a b 1 i rés 1'' o r ga n i tzac i ós o b r e. t o t, q u i n s s ó n

El model fins araque plantejava el seu

t e rn p o r a 1 m e n t i c a u sal,, n o p o 't

e. 1 s f o r n s cl'" a q u e s t ni o rn e n t n o p o d e n s e rconcepte d e vi 1.1 a,, sinó q u e h a u r e rnq u Í n 'as 1:1 o r i cje n d"' aquests f o r ns „ qui naterritorial en la. que sorgeixen i,e 1 s s e u s p r e c e cl e n t & „

d'' i n te r p r etac Í ó d" aquests f o r ns e r a e 1o r i g e n a p a r t i r d e c e n t r e s f u n d a t s p e r

colons romans o Italics- Cal veure si els precedents i lesestructures conegudes cT aquest s forns a la. zona del Maresme(zona veritablement paradigmàtica per la gran troballa dec e n t r e s t e r r i s s e r s ) f c o r r e s p o n e n b é a a q u e s t a i n t e; r p r e t a c i ó,,o potser en caldrà buscar una altre.

Cal dir que ja al llarg dels diferents apartats d1'aquestt r e b a 11 he rn a n a t. a n a 1 i t z a. n t a q u e s t s d i v e r s o s centre s't e r r Í s s a i r e s „ p o s a n t cl e m a n Í f e s t. el g r a. n c o rn p o n e n t i n d i g e n aque s'' observa en bona part de les troballes efectuades. Ac o n t i n u a c i ó , p e r ò , a n a 1 i t z a r e m a q u e s t s c o m p o n e n t s d J u n amanera sistemàtica, efectuant un llistat de tots els fornsc o ne g u t s d y a q u e s t a c r o n o 1 o g i a (a p a r tir d"' Í n ï. c i s c! e s ,. Ia. C. ) i ço m p a r a n t - n e les d. a d e s q u e e n s o f e r e i x e n „

ELS FQ.RNS DEL MARESME A PAR.I.IR D..1.IN..ICI.S DEL S... I_a..£......

* A Riera detroballa d"un(5.2)). En el

Teià (3.2) és té la noticia de I a antigaforn, i se "n coneix un a prop (El Palaumateix jaciment es coneixen les restes de

p r o cl u c c i ó d y u n f o r n d. " à m f o r- a i p e c e s . E n t r er eço II i t e n u n s re b a i xos q u e a f ect a r en elPREVOSTI (1981a p. 96) descriu la presència. d:

de pasta bastant grollera però molt ben cuita,d e s g r e i x a n t, pa s t a rn é s p r ò p i a cl e la f a b r i c a c i ód e c e r à rn i c a c o rn u n a. A rn b a q u e s t. a past a e s

el materialjaciment. M,.'una ceràmicaamb abundantd"àmfora querealitzaren

d i ver ses p ec es ce ràmi q ues (o11a t i p us V. 19 mor t e rs t i p us V.7, a 1 g uns at ue lis), i àrnf o res, do ncs es loca 1 i tza re n a. 1 g u nsf r a g m e n t s d e cos i un a v o ret de s e c c i ó tria n g u 1 a r ( d efiliació n o rn a s s a c 1 a r a ) . Entre 1 e s p r o d u c c i o n s a rn b a q u est ap a s t a es local i t. z a r e n f r a g m e n t s d" à m fora r e c r e m a t s , i u nfragment c¡ e morter passat de cuita, quasi vitrifica t, el quei n d i c a 1 a p r o d u c c i ó a 1 11 o c d" u n f o r n ( e n tot a 1 h i h a v i acinc peces recremades., i a part escòria de forn).

Aquests materials descrits per M. Prevosti semblencorrespondre a peces de tècnica indi ge na. tardana,. Lac! e ser i p c i ó c! e c! os f r a g m e n t. s d e v o r a d" à rn f o r a cl e s e c c i ótriangular, que recordava, la Dressel-Pascual 1, semblai n c! i c a r en realitat u n a i rn i t a c i ó 1 o cal c!"' à m f o r a D r e s s e 1 1Laietana.

A q u e s tes t r o b a 11 e s h a n esta t c o n f i r m a cl e s p e r lesexea v a c i o n s rece n t s, on ss h a n t r o b a t e n e Is ni v e 1.1 scl" a m o r t i t z a c i ó d" u n a e s t r u c t u r a e n p e cl r a s e c a d i v e r s o sfra s3 rn e n t s d" à m f o r a Ore s s e 1 1 L a i e t a n a, a. i x i c o rn d e L a i e t a n e s1,. P o s t e r i o r m e n t e 1 f o r n pro d u i r à P a s c u a 1 1 i D r e s s e 1 2 /' 4 ..

E1 f o r n, d o n c s, o r i g i n a r i a m e n t p r o c! u i r à Í rn i t a. c i o n s d eD re s s e1 1 L ai et anes, p er con t i n uar desp rés amb el r es te d e

298

p r o d u c c i o n s d* à rn f o r e s v i n à r i e s d o c u m e n t a c! e s a 1 a c o m a r c a(COMAS 1985),, El que és interessant de destacar, però, ésq u e p a r a 1 -1 e 1 a rn e n t a 1 a p r o d u c c i ó d * à rn f o r e s t a rn b é s:> h ip r o d u e i x e n p e c e s c o rn les olles t i p u s V. 1 o e 1 s rn o r t e r s V.7, formes que podem atribuir a la. tradició ibèrica.

L" o r i. g e n d" a q u est j ací m e n t, c o m j a h e m v i s t en un apartata n t e r i o r, p o t r e m o n t a r - s e a 1 a sego n a rn e i t a t d e s. 11 a, C,, oinicis de s. I a.C., si bé la cronologia del forn hauria desituar-se entorn el tercer quart de s. I a.C.. Es unjaciment amb un marcat caràcter indígena (imitacions localsde Camp a ni a na y imitac i ó d" u n skyphosy g r a ns t e n a11esi b è r i q u e s pint a d e s, t i p u s d e m u r s i pa v i m e n t. s, e t c. . ) „

El j ac i me nt pe r v i u pòster i o rrne n t., i p robab 1 erne n t ambe 1 e rn e n t s q u e s e m bien c o r r e s p o n d r e a u n a v ï. 1,. 1 a, f i n s al B a i xImperi.

* A Cal Ros de les Cabres (3.6) han estat excavats diversosf o r n s ( u n dels q u a Is circ u 1 a r , d e 4 m. d e d i à metre, Í u na11 r e q u adra n gu1ar)9 i u n gra n a boc ador d * àmf o r a P asc u a1 1.T a rn b é s:' h a e x c a v a t u n e s t r a t d;" a rn o r t i t z a c ió d'J u n c! i p ò s i t.,t o t e 11 c o m p o s t d e f r a g rn e n t. s d * à rn f o r a L a i e t a n a 1, el q u e potí. n c! i c a r rn o 11 p r o b a b 1 e rn e n t 1 a f s. b r i c a ció d'' a. q u e s t e n v à s e naquest forn. Es també interessant destacar que un delsc o n j u n t s d'' a rn f o r e s P a s c u a 1 1 r e c u per a d e s d* u n a b o c a d o t'-presenta va una estampeta al peu molt semblant a lese s t a m p e t e s t r o b a d e s s o b r e à m f o r a ibèrica. T a m b é e s c o n s e r v B.una tègula amb estampe t a... i s1'h a trobat en el jacimentn o m b r o s a à m f o r a T a r r a c o n e s a D r e s s e 1 2 / 4, i n d i c i m o 11

s;1 e f e c t u a. r e n t a m b é a q u e s t t i p u s d ep rob ab1e de q u ep r o d u c c i o n s .

E1 j a c i rn e n t t é u n c 1 a r p r e c e d e n t Í b è r i c f i n a 1j a ant i ga me n t e n 1 e s exca vac i ons de S ER R A R A FOLSí. d e n t i f i c à u n e s t rat i b è r i c s o t a 1 e s r e s t e s d e 1;material conservat permet datar aquest "estrat

local itzat(1962), que

i vil.la. Elibèric" corn

u n est r a t ja d"època re pub1 i can a (a pa rt i r de 1a s egonameitat o tercer quart del s, II a-CO* però també permet0 b s e r- v a r 1 a s e v a fili a c i ó i b è r i c a (i rn i t a c i o n s d e C a rn p a n i a n a,alguns grafits en peces emporitañes i àmfora, etc,*),

P o s t e r i o r m e n tel c e n t r e e s c o n v e r t. i r à e n u n a g r a. n v i 1 -1 ar e side n c i a 19 seguin t rn o 11 p r o b a b 1 e men t 1 a rn a t e i x a e v o 1 u c Í óq u e ha e s t a t d o c u m e n t a d a a 1 a v i 1 „ 1 a d e T o r r e L1 a u d e r(14.35),

* A Alella Autopista (4.4) s"excavaren dues sitges plenes def r a g rn e n t s rn al c; u i t s d e t è g u 1 a i à m f o r e s d e 1 tip u s O r e s s e 1 1,,a pro p d;' u n a d e 1 e s q u a 1 s e s t r o b a r e n u n o d o s f o r n scirculars. Si bé les àmfores produïdes han estat1 n t e r p r e t a d e s c o m a P a s c u a 1 1 ( MIR O 19 8 8 p. 3 6 ), 1 a a r q u e ò 1 e gque excavà el jaciment indicava clarament que es tractava deOre s s e 1 1., f e t q u e p o d r i a i n d i c a r 1 a p r o d u c c i ó en a q u e s tp u n t d' à m f o r e s d'imitació local D r e s s e 1 1 L a i e t a n e; s .

EI f o r n v a a p a r e i x e r e n u n c 1 a r c o n t e x te in d i g e n a: a 1c o s t a t d" u n a s i t j a i b è r i c a a rn o r t i t z a d a e n è p o c a i b è r i c afinal (sense productes del forn, amb ceràmica ibèrica a ma,un pondus., etc..), dos abocadors/sitges (on també hi ham a t erial i bè ric), i fi n a1m ent u n a c o n s t r u c c i ó q u a d r an g u1a ra. rn b paret s d e t è g u 1 a, d a t a d a p e r 1 a C a rn p a nia n a B., amb

299

p resé ne í a de mate r i a. Is cl a rarne nt i n d I ge nas (í rn I tac i o ns deCampa niana., ceràmica ibèrica pintada, ibèrica a mà,pr od uc t e s de tec n i ca t arda na, etc.. ).

Sembla per tant tractar-se d 9un centre terissaire (amb uno dos forns), relacionat estretament amb un hàbitat ambsitges de; l'ibèric final. La cronologia dels materialsindica un origen del jaciment de segon quart de s. I a .C.,, iprobablement el forn va començar a funcionar no massa tempsdesprés (imitacions de Oressel 1).

L y assentament (del qual es ço ne; i xe n algunes estructuresde caire funcional) va. pe r v i u re fins el Baix Imperi.

* A la Vinya del Sr. Mañas/Can Coll (4.8) ha estat excavadauna estructura arnb un estrat amb ceràmiques defectuoses is e p a r a d o r s d e c u i t a d e c e r à m i c a, i n d i c i d e 1 * e x i s t. è n i c a bena p r o p d y u n fo r n q ue fab r i cava peces ce ràmiques: olles Vegas13 p à t e r e s , o 11 e s d e v o r e s b i f i d e s Í g e r r e t e s t Í p u s V,. 38,.A q u e s t a e s t r u c t u r a es s i t LI a d a p r o p d v u n a a 11 r a, c o n s t. r u i d aarnb murs de pedra i r re; guia r lligada arnb fang i coberta arnbt è g u 1 a, q u e s:' e n s o r r à e n è p o c a F1 a v i a. Si b é e 1 f o r n e spost e r i or (s. Id.C.) e 1 mat e r i a1 t r oba t a 1"exca v a c i ó, ambrn a t e r í a 1 s d * è p oca r e p u b 1 i c a n a (e n t re els q u a. 1 s ce r à m i c aibèrica a mà),, el tipus d''est ruc tura, arnb pedra seca, aixícorn el fet que alguna de les peces p rod u i des siguico nsi dera da d e tra d i ci ó ibèrica (o11es t i pu s V. 1), en sp or ta a pe n s a r en u n j aciment de possi b1e o ri gen i ndi ge n a.

El jaciment perviu fins el moment indicat per la. presènciade T H S.C1a ra L uce nte.

* Al Club de Tenis Barcelona (5.3) fou destruït un fornd'"' à rn f o r e s a rn b e 1 s s e u s aboca d o r s, s e g u r a rn e n t P a s c u a 1 1 „ L e sm a t e I x e s o b r e s c! e 1 C1 u b d e s t r u i r e n t. a m b é u n a s í t j a í b è r i c a,r e o m p 1 e r t a a m b c e r à m Í c a ibèric a a rn à (o 11 e s d e pe r f i 1 en" S"),, í. b è r í c a a t o r n,, i t a m b è a m b t è g u 1 a i d ò 1 i a, Índic ic 1 a r c!!' u n a s s e n t a rn e n t de 1" i b è r i c f i n a 1,, e n v i e s d eromanització.

E n e 1 11 o c t a m b é s * h i t r o b a r e n m a t e r i a 1 s c 1 a r a m e n t r o m a n s(e n t re el 1 s u n f r a g rn e n t d e rn a r b r e b 1 a n c) q u © t e s t i rn o n í e n 1 ac o n t i n u ï. t at d" h a b í t a c i ó a 1 11 o c f i n s e 1 m o m e n t d e 1 a T. S,.Clara A.

* A Gran Via (6.3) ha. estat localitzat un abocador arnb granq u a n t í t a t d 9 à rn f o r a P a s c u a 1 1, s i t u a t p r o p d el 1111 a. n t i c::cl" u n a ríe r a , i n d i c i molt p r o b a b 1 e d e 1 f e x í s t è n í c a d'' u n f o r nproper. En a q u e s t p u n t f o u e x c a. v a d a t a. m b é u n a 1 u x o s a v í 1«1 a

p o 1 í c r o m s, d"' è p o c a S e v e r a.va aparèixer un centre de

s J g n í n uin, e t c... ), q u e p o d r i. a(recordant de nou el rnodel

Sota la vI1.1ac a i r e f u n c I o n a 1e s t a r r e 1 a c í o n a te x e m p 1 i f í c a t p e r

amb mosaicsSevera, però.(dipòsits enamb el fornT o r re; LI a u d e r ) „E1 j a c i m 6; n t, a m è s , té un si g n I f i c a t i u p r e c e d e n t indi g e; n a,d o c u rn e n t a t e n les r e c e n t s e x c a v a c í o n s e f e c t u a d es al 11 o c (o n<s s 1 o c a 1 i t z à s i g n i f i c a t í u rn a t. e r i a 1 i b è r í c 'i rep u b 1 í c à(C a rn p a nia n a B, à m f o r a 11 à 1 i c a., c e r à rn Ica I b eriça, a rn à., à rn f o r aÍ b è r i c a, e t c. ,. ),.

3OO

* A Can Vila (7-1), en els nivells ei3 abocament posteriors a1'' a b o c a c! o r d e 1 f o r n c! e 1 * i b è r i c p 1 e, a p a r e g u e r e n c! i v e r s o sf r a g rn e n t s de peces e n p a s t a s a n d v i t x rn o 11 g r u i x u d e s (1.5c m.)y que n o c or r esponen a p ece s de ti po1o g i a i bè r i ca„ s Í noque semblen correspondre a imitacions d'àmfores romanesr e p u b lie a n e s (c o rn s e * n c o n e i x e n t. a rn bé en a 11 r e s j a c i rn e n t s ) .De fet l'existència, d "u n forn proper que segueix produintestà testimoniada tarn b é per la troballa de diversosfragments c!"àmfora. Pascual 1 i àmfora Tarraconesa recremada.,,p a s s a t s c! e cocció.E s tract a ,< d o n c s „ d' u n f o r nde clara filiació ibèricap e c e s de t è c n i c a t a r d a n a).,clar de 1'" ibèric final (hiparaula "Baka",, relacionable

de s. I a. C. q u e pr od ue i x peces; i rn i tac i ó d * à m f o r a rep ub 1 i ca. na.,situat prop d" u n hàbitat moltha grafits ibèrics -un amb laa m b e 1 v i - „ c e r à rn i ca i b è r i c a a.

mà, e te.,) , que produeix poteriorrnent àmfores tarraconeses „i que perviu fins el rn orne n t de la T. S. Clara A.P r o p d e 1 11 o c e s c o n e i x e n t a rn b é 1 e s r e s t e s d "' e s truc t u r e sromanes„

* A Ca 1' Escoda (7 . 9 ) h a esta t 1 o calitza. t u n f o r n „ n oexcavat, prop del qual s:"hi ha. trobat restes d''u na tègular" e c r e m a d a i d e f o r m a d a,, i al t r e s rn a t e r i a 1 s r o rn a n s - P r o p d e 1f o r n e s c o n e i x e n 1 e s r e s t e s d"' h a b i t a c i o n s p a v i rn e ft t a d e s a rn bs 2 gni n utn i u n rn o s a. í c d e t e s s e 1.1 e s b 1 a n q u e s i ne g r e (a rn brn a t e r i a 1 d a t able a p a. r t i r d * è poca A u g u s t e a). E1 11 o c é s aprop de la zona, de Las Pérgolas (7.4)., on es coneixen duesg r a n s c i s t e r n e s e n s i gr>i~ n uin i res t e s d' è p o c a a n t e r i o r( i b è r i c fi n al). E1 rn é s i n t e r e s a n t, p e r ò „ é s q u e aI'" exea, v a c ió de " 1 a s P é r g o 1 a s " s * h i h a t r o bat t a rn b é e s c: ò r Í ad e f e r r o i c e r à m i c a, a i x i c o rn à m f o r a O r e s s e 1j u n t a rn e n t amb m a t e r i al ibèric e n t r e el q u eo e r à rn c i a i b è r i c a. a m à..La probable vi 1.1a de Ca 1" Escoda va perdurarImperi.

1 Laietana,destaca la

fins el Eia i x

* A Can Torradeta (9.7) és té la noticia de la troballa d''unpetit forn., que no ssha excavat mai, que podria ser romà. Elj a c i m e n t té un ni v ell i b è r i c f i n a 1 (t r o ball a d" un f r a g m e n t.de signi nttffi fet ambc e r à rn i c a. i b è r i c a an u c 1 i f u n c i o n a 1 (u non hi és present elc! e C a n A1 s í n a. (9. 8 ),en supe rf i c i e un f ragm ent der e c r e rn a d a, p o s s i b 1 e i n d i c i d " u n a

c e r à rn i c a i b è r i c a t r i n x a d a.,, p r e sèn c i a c! em à B e t c. .. ), a i x i c o rn es t. r u c t u r e s d * u ncamp de dolies) difícil de datar, peròrn a t e r i a 1 i b è r i c i r e p u b 1 i. c à. A1 s e c t o rsitu a t a u n s 10 O rn. d'a q u í , s9 h a t rob a t.

ceràmicaproducció

grollera

Aquestesla THS.

. estructuresClara A.

s e m b 1 a q u e p e r d u r a r e n

ibèricapropera.fins el moment de

* A Sant Cristòfor de Cabrils/Veïnat de St. Crist (10.2) leso b r e s d e 1 '* A u t o p i s t a v a n d e s t r u i r u n f o r n i els se u se s c o rn b r a 11 s . E s t r a c t. a m o 11 p r o b a b 1 e rn e n t d''' à rn f o r e s P a s c u a 11, sí bé també poden h avé r-h í Dressel 2/4. Prop del llocs " e. x c a v à u n a rn p 1 í s e c t o r d :' h a b i t a c i ó ,, a rn b u n c o n j u n t. d e c o rna rn í n i rn 16 habita c i o n s c! i s p o s a d es e n t o r n u n pati c e n t r a 1.,a m b e 1 e m e n t s i n d i c a t i u s d'una v i 1.1 a r o rn a n a (p a v í m e n t. d " op uss e-c t i 1 e, p o s s i b 1 e z o n a d e b a n y s, e te. . ) „

301

En 1"exca v ac i ó d °aq u estes es t r uc t u res, pe r ò, M . R i bas v a.1 o c a 1 i t z a r - h í u n n i v e 11 a m b m a t e r í a Is ibèrics i re p u b 1 i c a n sidèntics als de I1'última fase de Burriac, clar indici d'unn i v e 11 m é s a. n t i c d e 1:' Í b è r i c fin a 1 (indici s c o n f i r rn a t s pe 1 srn a t e rial s c o n s e r v a t s, ço rn d i v e r s o s ponders amb g r a f i t sibèrics en "X", ceràmica ibèrica í Campaniana (sobretot B))-

La vil H la va perviure fins el moment de la T. S. Clara A.,

* A Prop de Cal Abril (10.3) ha. estat localitzat recentmentun forn romà de planta circular, prop del qual segurament hihavia un 3.seus.. El material que apareix prop del forn ésAlt-Imperial (T. S. Sud-Gàl. lica.~-T.-S. Clara A), però també hih a v i a ce r à m i c a g r o 11 e r a (t a r d a n a ?),. M o 11 a prop ds a q u e s t.punt s'"h i han trobat dues àrees amb material ibèric. Una(Garrofers), amb presència de ceràmica ibèrica a mà, comunaibèrica, i també T.S. Sud-Gàl, lica, i una altra arnb materialrepublicà (Feixes de l'Arlot (10.4)).

L a u b i cací ó d' a q u e s t f o r n é s v e r í t a b 1 e rn e n t e 1 e v a d arespecte a la plana, indici d "u n tipus de poblament que nos " a d i u g a i r e a rn b e 1 rn o del r o rn à, e s p e c i a 1 rn e n t pel q u e f a a1 e s u b i c a c Í o n s d e f o r n s..

L." o c u p a c i ó d e 1 11 o c & s t à tes t i rn o n í a d a fin s e 1 rn o m e n t d e 1 aT.S. Clara A.

* A Can Notxa (13.3) fou excavat un forn el·líptic, amb duesc a v i t a t s r e c t a n g u1ars o c e n dre res i parets on s" h iu t i 1 i t z a v a el m a ó,. A1 s e u cost a t. s " h i e x c a v à t a m b é u nabocador, ple de tègules í imbrex. A part d*aquest materialsy h a t r o b a t e n s u p e r f i c i e a 1 lloc à m f o r a T a r r a. c o n e s a , s i b éinforme. A prop del forn hi havia també les restes d'unconjunt de tres habitacions, una amb un petit dipòsit, ensigni num i una. altre amb tres sitges exea vade s al sa u Ió»E ren h a b i t a c i o n s a m b rn u r s d e p e d r a s e ca, i n d i c a t i v e s,juntament arnb el poc material que es coneix del lloc( C a m p a n i a n a B, à m fora i b è r i c a ,, i unam à a p a r e g u d a en el for n) , d e 1 al'i a b i t a n t s del lloc.

El conjunt de troballes sembla prou significatiu cl "u nh à b i t a t de l'ibèric final, amb sitges i rn u r s d e p e d r a s e c a.,q u e e s d e cl í c a a 1 a p r o d u c c i ó d e 1 v Í , í e n p r o c é sd"assimilaa ció d'unes noves formes i tèc n i q ues (pe r exe mp1eel signi nuïn,.

Ta n i poc p o d e rn o b 1 í d a r 1 a p r o x i m i. t a t d '' a q u e s t forn aljaciment de Can Balençó (13.17), on sembla que s'hi hat r o b a t a 1 g u n f r a g m e n t d e g r i s a e m p o r í t. a n a. r e c r e m a d a,, i e n e 1q u a 1 n o s 'J h a n Í d e n t i f i c a t es t u c t u r e s d :' a q u e s t t í p u s (C a n\-\ o t x a e s t à s i t u a. t t o c a n t a la riera c! * A r g e n t o n a , men t r e C a nBalençó queda més amunt, en el vessant).

A1 j a c Í rn e n t s;' hi t r o b à t a m b é T. S i g í 1 „ 1 a t. a , ce r à m i c agrollera í àmfora tarraconesa, el mateix nivell final quet r o b e rn a C a n B a 1 e n ç ó „

* A Sant Sebastià D'Argentona (13.4) foren excavades lesrestes d'un forn, el seu escombra! 1, i tres sitges de 3 m..cl e f o n d à r i a. p e r 1 .S ei e d í à ni e t r e reo m p 1 e r t e s a m b d e s f e r res.Sembla que les peces amfòriques produïdes foren les Pascual1 i les Dressel 2/4. El material de les sitges dona una

u r n a c i n e r à r Í a f e t a afiliació i b è r i c a. d e 1 s

302

cronología de s. I1-IV ci,C_ 5 pero 1 "existenciaPascual 1 pot portar-nos a època Augustea.

d"àmfora

* A Can Madà (13.10) fou excavat un forn de petitesdimensions., amb petites canals al voltant de la paret,central., el probable suport de la graella. Dins del forn est r o b à u n a p11o n ame n t de ceramIq u es 9 ent r e 1 e s qual spredominaven les imitacions de ceràmiques Campanlañes. Est. rac ta d" u n 11 p us d''" i rn I tac 1 ó mo 11 f req üe nt en els j ac i me ritsibèrics d'aquest moment,, arnb una cobertura, gris exterior Ia. m b la. pasta de color ama r roña t, que Imita les formers de laCampa n I anà B des cle la Lamb. I fins la Lamb. 10El f or n,, doncs,, és de clara filiació Indígena., productord5 un tipus de peça que difícilment pot sortir d s u n àmbit,p rop i amè nt i bé ric.Prop cT aquest lloc,, a Can Bartrlna, s'hi ha localitzat tambéen superfície ceràmica ibèrica i àmfora. Itàlica., i de fet;tota aquesta àrea entre Age11 Í Argentona presenta unadensitat d"ocupació en època ibèrica final sorprenent.

E1 11 o c s e g e u i x o c u p a t e n è poca r o m a n a A11 I m p e r 1 a 1, a. m b1 a const r ucc i ó d "'' u ntestimoniant de nou lacop els forns deixen de

j,acus ipervïvença. deproduir.

a 11 r e s d e p e n c! è n c i e s,,molts assentaments un

* A Cane s t r u c t u r e s

Portell (13.11) han estat localitzades tresc i r c u 1 a r s d e c o rn b u s t i ó „ c o r r e s p o n e n t s a f o r n s

e x c a v a t s e n e 1 sol.ha excavat un granabocador que segonsde 3.000 m2, i per

M o 1 1 a p r o p d 'J a q u e s t e s e s t r u c t u r e s s :" h iabocador d'àmfora tarraconesa. Es un

els sondeóos pot ocupar una àrea de méstant indicatiu d'un vol urn c!e producció

elevaclisslin ,, que; només pot ser equiparat a una producció detipus Industrial. L.'' abocado r presentava un g r a. n volumcl '' à. m f; o r a Pas c u a 1 1 i D r e s s e 1 2 / 4 ,. a m b r e b u t j o s d e c u 1 1 a ,,a I x: i c o rn r e s t e s d e t o v o t s r e c r e rn a t s „ I u n v o 1 u rn mol t m é sb ai x d e O r e s s e 1 1 1 a i e t. a n a i d e L a í e t a n a 1 ., c! e 1 e; s q u a 1 s n oe s t r o b a ren r e b u t j o s . T o t i a m b a. 1 x ò , p era, la p r e s è n c Í ad '' a q u e s t s d o s t i p u s í n i c i a 1 s d * à m f o r e s v i n à r i e s 1 o c a 1 s d 1 n sd s u n a b o c a cl o r (I am b p B. s tes i d è n t i q u es a 1 a. cl e 1 e s p e c e sp o steriors) h a d e ser ço n s i d e r a d a c o m u n r e f 1 e x e cl e 1 a s e v aproducció al lloc.

La cronologia de I5 abócame n t és moltpe r la T „ S . I ta 1 i ca. ) , de 1 10 a „ C . fi riset r r í b a n t. f i n s a 1 '' è p o c a cl e Tiberi. N oposterior a Tiberi, ni en s upe rf i cals " & c a. b a c o m p 1 e t a rn e n t 1 a p r o cl u c c i ó .

L :' a b o c a d o r y p e r ò „ e n s d o c u m e n t a a 1 1 r e sp r o d u celo n s „ E 1 s f o r n s p r o c! u 1 r en també a 1 g u n e sceràmica comuna, entre les quals cal destacar lesc! e v a set s d e P a rets Fi n es (for m e s H a y e t I i II).,tipus d "oi les i gerres, totes elles de clara

c o n c r e t a. (d e 1 i m i t a d ael 16 d.C.5 potser-hi ha cap materialEn aquest moment.

tipus depeces c! e

imitacionsi diversos

tradicióibèrica (exvasades9etc..) (CÒDEX 1992f p. 27), També esproduirén peces en ceràmica grollera oxidada romana.T a m b é a 1 * a b o c a cl o r s * h a t robat, una q u a n t i t a t i m p o r t a n t d et è g u 1 a i i m b r e x ( e n c a r a q u e n o a rn b d e f e c t e s d e c u i t a ) .

T a n t a 1 * a b o c a d o r m a t e i x ( s i b é e n u n a p o s i c I ó c 1 a r a m e n tresi c! u a 1), c o rn e n a 1 g u n s o n d e i g e fee t u a. t p r o p d e 1" a b o c a d o r .,ha estat recuperat material ibèric i republicà més antic:

303

a 1 g u n f r a. g m e n t d e C a m p a n í a n a A i B , u n a. p e ç a e n c e r à m i c ac- o m u n a. i b è r í c a í m i t a n t 1 a f o r m a L a m b . 3 6 c! e 1 a C a m p a n I a n a.,ceràmica grisa, empori tana.., comuna ibèrica, i Dressel 18-S e g o n s els a r q u e ò 1 e g s e 1 v o 1 u m d e m a. t e r i a 1 m é s antic(Oressel 1 local,, Laietana 1) indica 1 "existència cl "unao c u p a c i ó a n t e r i o r del 11o c (r e f o r çada p e r 1a t rob alla d e

t alguns importació púnica o púnico—BCampa, nia naebussitana),.Les imitacions de Dressel 1 locals imiten la forma Dressel1A i 16., que es daten entre el segon quart i el 40-30 a-C,,.,i e n s u p e; r f i c i a 1 n' ha apar & g u t u n f r a g rn e n t d e v ora amb1'estampeta Q-FABI (estampeta que ha estat retrobada també aCan Balençó sobre una peça igual). Es tracta de l'únicaestarnpeta que es coneix a la comarca sobre aquest tipusc!y à. m f o r as, Í n dic a t i v a d * u n p e r s o n a t g e a rn b dos n o m s „p o s s i b 1 e rn e n t c i u t a d à r o rn à (l'est u d i d' a q u e s t a est a. rn p e t a.Iy h e m e f e c t u at a i "' a part a t d e 1 e s f o n t s e p i g r à f i q u e s „1.2.2.1)- Tot i no ser segur., pot pensa i—se que 1 * estampe ta.correspon a una peça_ produïda en aquest forn-

L' a b o c a d o r de C a n P o r teli, d o n c s., t e s t i m o n i a u n cent. r e d e.p r o d u c c ï ó d" à rn f o r a t a r r a c o n e s a d" un e s d i m e n s i o n s q u e p o d e rnq u a 1 i f i c a r d ' i n d u s t r i a 1 s (1'' a b o c a d o r s' u t i 1 i t z à d u r a n t p o ct e tn p s , d u r a n t el gra n m o m e n t d e 1 v i 1 a ï e t à), q u e s i b éi n i c i a 1 m e n t v a p r o d u i r a u n n x v ell r e d u i t,, en el rn o rn e n t c! e1 e s P a s c u a 1 1 v a í. n c r e rn e n t a r m a s s i v a rn e n t 1 a p r o d u c: c ï ó - "\ o t iamb ai x ò, e 1 f o r n t a rn b é t é u n s i n d i c i s d" u n o r i g e n d i n s1'" i b é r i c f í n a 1 (. clar a rn e n t e x e m p 1 i f i c a t s e n 1 e s p r o d u c c i o n sd e c e r à m i c a c o rn u n a, de cl a r a t r a d i c i ó 1 o c a 1) -

* Entre l'Hotel Delfín i Can Dordeta (14-1 i 1.4-2) s'hi hat r o b a t u n f o r n d e p 1 a n t a c i r c u 1 a r., a rn b c o 1 u rn n a c e n t r a 1 d etotxos i parets exea/vades a 1"argila- A l'Hotel Delfín s yhíe x c a v a r en 1 e s r e s t e s d" u n a v i 1 „ 1 a r o rn a n a., d i s t r i b u ï d a a 1voltant d* u n pati central o atri., amb algunes habitacionsp a v i m e n t a d e s a m b s .í gni n uru, H i h a v i e n à r ees d e s t i n a c! e s p e r ò afeines productives (dipòsits de gran tamany). A Can Dordetas ois s' h ï e x c a v a r e n 1 es rest e s ' d e d u e s habitació n s (a m b

però., c o rn u n t a rn b o r d e c o 1 u m n a oEn tots dos indrets va aparèixer

e 1 e m e n t s d' u n c e r-1 1 u x e .u n a. rn o 111 u r a. d e mar b r e)à m f o r a P a s c u a 1 1 -En una recent: prospecció

àmforad e 1 11 o c s:S h i tro b à a 1 g u n f r a g rn e n tc e r à m i c a. i b è r i c a,, e 1 q u e p o d r i alie u g e r a rn e n t me s a n t. i g a d e 1 e s

Tarracónesa ii n c! i c a r u n a c r o n o 1 o g i ae s t r u c t u r e s d e 1 f o r n *P r o b a b 1 e rn e n t e 1 f o r n v a pro d u i r à rn f o r a P a s c u s. I 1 „La zona. de la v i 1.1 a de 1s Hot el Delfín pe r vi u finsImperi.

el Baix

* Al Camí de Vista Alegre (14., 5) sobre 1 "escombral 1 d* unf o r n d e I'" ibèric ple s:í h i a b o q u e n a p a r t i r d' è p o c a d' A u g u s tm a t e r i a 1 s p r o v ï n e n t s d :' u n nucli p r o p e r, q u e e s t. a v af u n c i o fi a. n t d e s d e l'i b è r i c f Í n a 1. A q u e s t n u c li p r e s e n t a v a u n<:: o n j u n t rn a t e r i a 1 o n p r e d o m i n a v a a clap a r a d o r a m e n t 1:' à m f o r ai b è r i c a (m ó s de 1 a m e i t a t d e 1 rn a t e r ï a. 1 a b o cat), i n d i c i d e1 " e x i s t è n eia p r o p e r a d :' u n c e n t re p r o d u c t o r - E n t r e e 1mate r i a 1 d " a q u e s t hàbit a t „ p e r ò, t a rn b é s'hi tro b a v e n p e c e sd " à m f o r a T a r r a c o n e s a,, D r e s s e 1 1 1 a i e t a n a, L a Í e t. a na 1 i

304

P a s c u a, 1 1 „ Sí bé no t e n I m indici & d e I a s e v a p r o d u c ció., 6; 1que; si és clar és que la seva presència (especialment pelcas de la Dressel 1 local i la. Laietana 1) era freqüent enc; o n t e x t e s a. r q u e o 1 ò g i c s c 1 a r a. rn e n t: i b è r i c s (c o m d e f e t j ahavíem testimoniat també a Can Balenco). La proximitat de1 * a b o c a d o r d el Ca m i d e V i s t a A1 e g r e a 1 s F o r n s d e S t a .C e c i 1 i a ~ S t _ Simó., p e r ò, permet pens a r q u e al g u n e s d * e. q u e s t e sà mf o r es T a r raconeses trobades a I"' abocad or no pro v i n g u ess i nd "aquest forn proper, igual corn segurament ho són lesà m f o r e s i b è r i q u e s.

Els prec e c! e n t s i n d i g e n e s d" a q u e s t a boca. d o r els t r o b e m n oso Is en època, í bé r i ca p 1 e na (amb 1"' abocado r i nf e r i o r) .„ s I. no•també en època, ibèrica final» quan trobem a molts pocsm e t r e s de 1" a b o c a. c! o r u n a s i t j a i b è r i c a a m o r t i t z a d a e n t o r n e 1s e g o n q u a r t d e 1 s,. I a. C - (c u r í o s a m e n t, el m o m e n t o ncomencen a aparèixer les primeres àmfores vi naries dep r o d u c c i ó 1 o c a 1),

* Als Forns de S ta, Cecília (14-6) s:Jhi han excavat quatreforns i un o dos abocadors» Els forns eren situatsa rre ng1e r at s9 g u ardan t u n a dista n i ca a p r oxí ma da e ntr e s id:' u n s 3 m. . E r e n f o r n s d e planta ei r c u 1 a r (o m é s p r o p ï a m e n te 1 i p t i c a )., con s t r u i t s e n u n a s o 1 a p e ç a d" a r g i 1 a,, u n í t s a 1d a rn u n t d y u n s olid llit c!'' a r g i 1 a. d e 2 6 rn „ „ L:' ú 11 i rn q u e f o uexcavat presentava unes parets laterals revestides ambp e d r e s _ Sob r e e 1 s o 1 d e la f o g a i n a. h i h a v i a e s t e s a u n a c a p acl e calç,.Dels abocadors (un dels quals sembla que; era d "u n grant a rn a n y 5 d * u n s q u a n t s m e t r e s d ''alça d a ) s e:' n c o n e i x e nmaterials de finals de s.. III o inicis s _ II a-C», claramenti b è r ics. (si bé a rn b p r o d u c t e s ja en v í e s d" e s t a n d a r i t z a c i ó ) ,,i algunes peces ceràmiques de la mateixa estructura del fornfetes en pasta sandvitx- També se*n coneixen però dep o s t e r i o r s, j a d e s. I a - C - f a rn b a 1 g u n e s p e c e s q u e sónimitacions d "àmfora Dressel I, és a. dir són O r ess el 1laietanes.. Tarn b è d" aquest mateix abo ca. do r provenen algunsf r a g rn e n t s d" a t u ell s d e g ran t a rn a n y e n c e r à m i c a c o rn ú q u e e sp r o d u í r e n a 1 forn (d e g r a n c a p a c í t a t d* e rn m a g a t z e m a t g e)..

P e r tant e n a q u e s t c o n. j' u n t d e f o r n s, u n ver i t a b 1 e c e n t r si n d u s t r i a 1 t e r r i s s a í r e (q u e p e r 1 'J a b o c a d o r pod r- i. a sercomparable a Can Portell)., està ben testimoniat corn en elsmateixos centres ibèrics on s'ha estat produint àmfora ip e ç a. c e r à rn i c a típic a rn e n t i b è r í c a., e n u n moment e n torn 1 a 1 sírn e i tat d e s - I a - C. la pro d u c c i ó s'' o r í e n t a v e r s 1 e s n o v e snecessitats: les àmfores vinarias Dressel 1 Laietanes. No es't r £i c t a. e n a q u e s t c a s , d o n c s „ d" u n no u f o r n,, s i n ó q u e é s e 1m a t e i x ce n t r e t e r r i s s a. iré i n d i g e n a ibèric el q u e r e o r i e n t a1 a sev a prod u cc i ó„

* A Can Bada (14-9) entorn el tercer quart del s. II a.C.són a m o r t i t z a d e s u n es es t r u c t u r e s d e 1* i b è r i c f i n a 1p o s s í b1ementforns de Sta.

relacionadesCecï lia.

amb el centre terrissaire del;

* A Can Majoral (14»10 ) t e n i m d o c u rn e n t a d a 1'' e x i s t è n c í a c!" u nf o r n b e n p r o p e r „ Sob r e u n a b o c a. d o r cl e 1 y í b è r i c f i n a 1( p o s s i b 1 e rn e n t t a m b é rel a c í o n a t a m b u n c e n t r- e te r r i s s aire")

305

s"efectua unforn proper,excesivarnent1" & s t r u c t u r a d * u n f o r n» a i x ía. q u e s t e s t r a t s;í 'n a. n r- e c u t;' e r a t"C a r r a c o n e s a y e n t r e e 1 s q u a 1 s

el que fa pensarp r o c! u c c i ó. Ta rn b é

reta11 i s 5 hI t robe n mate rials p rov i ne nts d5 u na rn b 1 a t. r o b a 11 a. c! e d í v e r s o s m a o n s f e t s a m à „c remats., q u a s í v i d r I a t. s ., p r o v I n e n t s d e

com f r agrne n t s d " escó r i a „ Endiversos fragments d"àmforad e s t a q u e n a 1 g u n e s v o r e s d eque fou un centre relacionats"' h i h a t r o b a t P a s c u al 1 i

nou nc! e

Laietanes 1.,,arn b aquestaDressel 2/4.

El lloc,, segons els seus excavadors, en aquest momentés un abocador, i ha d'estar ben a prop d9 u n forn. Enm o m e n t m a r c a t per 1 a T. S. S u d - G à 1,. 1Í c a e n torn a p r i n c i p i ss. I d «C. ., però, el lloc és amortitzat i es reornple ambmaterials d'abocament» marcant el final de les estructuresrelacionades amb el forn.

Aquest forn té un clar precedent ibèric anterior,, amb lat roba lla d v u n ni vel 1 d y abocament amb rno 11 a à m f o r a i bé r i ca(però també tègula.), i la troballa en estrats posteriors depeces de tradició ibèrica recremades, passades de cuita. Elsm a t e r i a Is d '* è p o ca i b è r i c a lo c a 1 i t z a t. s (. a m b C a m p a n i a n a A i B,grisa e rn p o r i t a n a t a r d a n a - u n a d e 1 e s q u a 1 s a m b u n g r a f i ti b è r i c -), a. i x i c o m 1" i d e n t i f i c a c i ó c! e p r o d u c c i o n s a. n t i g u e sd y à m f o r a T a r r a. cone s a. C c o rn a rn i n i rn L a i e t a n a 1) e n s 'f a p e n s a re n u n a c o n t i n u ï, t. a t e n 1:' u t i 1 i t z a c i ó c! e 1 11 o c„ d e s d "èpocai b è r i c a f i n a 1 f ins è p o c a r o rn a n a.

* A Torre Llauder (14.35)t e r r i s s a. i r e d e g r a n d i rn e n s i ó .,p rod ucc i ó arn f ò r i ca., un fornc i reu1a r també pet i t. U n del sc a tn b r e s d e foc, p o d i a c o u r eàmfores„

El centre; es completava

tenim documentat un centrearn b 2 forns rectangulars deq u a d r a t m é s p e t it., i u n d efor n s r e c t a n g u 1 a. r s., a. in b d u e sa la vegada 110 o bé 220

amb diverse estructuresconstruïdes en pedra seca (algunes arn b murs de doblep a r a m e n t r e o m p 1 e r t a m b p e c e s d e P a s c u a 1 1 p r o v i n e n t s d e 1rebut. 5 os del forn., dada. que indica una ampliació progresivadel forn quan aquest ja funcionava). A la part baixa de lavil «la t arn b é es coneixen estructures d "aquest mateix moment,,a rn b u n a z o n a d e d i c a d a a Ia e rn m a g a t z e m a t g e e n do 2 í a .

E 1 f o r n p r o d u í b a s i c a rn e n t à m f o r a P a s c u a 1 1 , s i b é t a m b és "hi t r o b a la Ore s s e 1 2 / 4 .E 1 11 o c p r e. s e n t a a 1 g u n s m a t a r i a 1 s d '' é p o c a a n t. e r ï. o r ( a m b u n

ço n j u n t de mate rial ' i bé ric basta n t signi f i ca. i t u , amb a 1 g u nesp e c e s d e c e r à m i c a a. mà» i a 1 g u n s g r a f i t s d e fili a c i ói b eriça)., si b é no s * h i h a n 1 o c a li t z a t e s t r u c t u res. C a 1 d i r ,,p e r ò ., q u e j a R ,. P a s c u a 1 v a d e s t a c a r c o m a 1 g u n e s c! e 1 e se s t a rn p e t e s t r o b a d es a la v i 1 . 1 a no c o r r e s p o n i e n a s i g n e s1 1 a t i n s „ sinó m é s a v i a t i b è r i c s ( ' ' v a r i a s e s t a m p i 1 1 a si 1 e g i b 1 e s o c o n si g n o s c o n v e n c i o n a 1 e s q u e n o s o n 1 e t r a s y amenudo recuerdan los caracteres del alfabeto ibérico"(PASCUAL 1977 p. 63)).

P o s t e r i o r m e n t ., j a e n è p o c a d e T i b e r i , e 1 c e n t r eterrissaire es transforma en un conjunt residencial tipusv i 1 .la,, a m b u n a z o n a d e b a n y s ,, p e r i s t i 1 ,, e t c ,. . .

L'evolució del jaciment, doncs, permet veure corn en unP r i m e r rn o m e n t e 1 nucli t é u n a f u n c i o n a lita t c 1 £i r a m e n t

306

p r o d u c t i v a, i n o s e r à f i n s u n a s e g o n a f a. s e q u e e s d e v i n d r à 1 av i 1.1 a romana suburbana que; avui en dia es coneix»

N o p o d em o b 1 i d a r „ t a m p o c. el s t e s t i m o n i s d' u n a o c u p a c i óí n d í g e n a d e 1 11 o c „

les Casetespi lastres

(14 „ 3 8 ) é s c o n s e r v a 1 a c a. m b r a ded e tot x o s i 1 a f o g a. i n a . A p o c s

* Del Forn defoc., arnb duesm et r e s c a p e l S u d s'hi c o n s e r v a e 1 s e u a b o c a c! o r, a m b u napi lonarnent d "àmfora Laietana 1- Si bé el forn apareixail lat., ben a prop d''ell es troben els jaciments de Can Pou(14-39) i la Propietat de la viuda Regàs (14»40) on s'hadocumentat un important volum de materials ibèrics ens u p e r f í c i e „ C a. m p a n i a n a A T a r d a n a., i a 11 r e s i n d i c i s d' u n

podia haver existit d "incís de s» I a.. C,, finsfinals de s. I d. C» (arnb T-S Itàlica, T, Sc o m u n a A f r i c a n a ).de La i e ta nes, do ncs,, apa. re; i x

hàbitat quemitjans oHispànica i

E1 f o r n e n und o c u ment a t 1 a p e r v í v e n c a d * u n a s s e n t a. m e n t d e 1"'situat en el prornontori proper, si bé tan solst r a v és de m a t e r- i a 1 en s u p & r f í c i e .

punt on s"haibèric f i nal,,documentat a

* A la Vil.la romana del Morrell (15»1) fou excavat un forna 5 O m. d e 1 a, v í 1 „ 1 a, Era u n f o r n c i r c u 1 a r (11 e u g e r a m e n te li.pt i c), d'uns 3 m. de diàmetre interior» El forn estava,f o r m a t pe r t erra arg i 1osa p as tada, am b c úp ula feta de t oves0 g r a n s m a o n s d" a r g i 1 a „ P r o p d:> e 11 e s 1 o c a 1 i t. z a ren e 1 sabocadors,, plens de rebut j os de cuita,, arnb àmfora F3 ase u al. .1ï D r e s s e 1 2 / 4 „ T a rn b é a p a r e g u e r e n e n e 1 s esc o m b r a 11 s r e s t e sd e v a s o s „ rn o 11 e s reste s d e t è g u 1 e s , í m b r e x. dol í a í m a o n s „

D e 1 e s e s t r u c t u r e s p r o p e r e s a 1 f o r n , i d e n t i f i c a d e stradicionalment corn una vil» la., en coneixem tan sols duesí'i a b i t a c í o n s p a v i m e n t a d e s a m b s i g ni n t,w,, i s '* h i e s m e n t e nrestes d * u n mosaic» Rec e n t rn e n t p r o s p e c t a t e 1 11 o c s" h i h a.v i s t 1 e s rest e s d y u n 1 <~i c us» e 1 q u e f a p e n s a r rn é s a v í a t e n u ncentre de caire funcional.

En el lloc s ahí ha trobat en prospeccions recents ceràmica1 b è r i c a. C a rn p a n i a n a B. à rn f o r a ítalo - C a m p a n a, i m a t e rial r o m àfins el moment c! e la T» S, Clara A» Prop c! "aquas t punt, amés,, hi coneixem el jaciment Ibèric del Morrell (15.2).

* Al Sot del Camp (16»2) aparegués e u s e s c o rn b r a lis, q u e s * e x c a v a r e nq u a t r e rn e t r e s » p 1 e n s d & r e s t e ss o b r e t o t P a s c u a 1 1 i D r e s s e 1 2 / 4.

un forn í al costat elsf i n s u na p r o f u n d i t a. t d ed e f a b r i c a c í ó d" à m f o r aT a rn b é s * h i lo c a 1 i t z a r e n,,

però., peces Oberaden 74 i Laietanes 1 (arnb l'esta m petaL. V O L T EIL ) H e 1 q u e in d i c a. u n inici d e la p r o d u c ció m é santic.

D e 1 e; s e s t r u c t u r e s d" h a. b i t a c í ó s í t u a c! e s p r o p del f o r n e nconeixem tres habitacions, amb parets de pedres grolleres imorter de; calç. Dues de les tres habitacions estavenpavimentades amb signi num. El material aparegut a1:' e x c a v ací ó d e 1 s e c t o r d a h a b í t a c í ó h a o f e r t,, p e r ò ,s u nc o n j u n t d e rn a t e r í a 1 s d!' u n a. c r o n o 1 o g I a i n i c i a 1 dins 1 * i b è r i cple, í u n n i v e11 d e 1 a i bè ri c f I n a1 b a s t a n t c1ar (C a m p a n i a n aB, imitacions de Campan I a. na. imitacions d3Aretínes» grisae m p o r i t a n a,, í b è r i c a a m à, u na f i b u la " c! e n a v e; c Í lla", e t c» - ).T a m b é rec e n t rn e n t en s u p e r f I c i e s * h a r e c u p e r a t rn a t e r í a. 1 d e

fili a ció i b è r i c s. ( c o m u na Í b è r i c a., d u e s b a 1 e s d e fona d eplom,, diversos pondera., etc...)., tots ells indicatius de lap r e - e x i s t è n c i a e n a. q u e s t p u n t d" u n h à b i t a t i b è ric a. n t e r- i o r ,,que probablement va perviure fins 1'" inici de; la producciódel forn»Els darrers materials que coneixem provinents del jacimentconsisteixen en peces de la T..S Hispànica, que juntament ala presència de Dressel 2/4 (menys abundant que la Pascual1) e n s i n d i c a. q u e el fi n a 1 c! e 1 j a c i m e n t v a c o i n c i d i r a m bl'inici del decliu del comerç i exportació del vi laietà.

El jaciment del Sot del Camp, doncs, podria ser consideratun bon exemple d"un hàbitat d5origen ibèric, que en el s. Ia. C - e s d e d i c a. a 1 a p r o d u c c i ó del v í , a. m b la c o n s t r u c c i ód'un forn ben a prop, on s* hi produeixen àmfores i altresrn a t e r i a 1 s. E1 n u c 1 i a d o p t a t è c n i q u e s j a ben cl a r a m e n t.r orna n i tirades (paviments de signinum), però el final del grancome r ç del v i laietà com p o r t a t a rn b é 1 a d e s a pari c ió d' a q u e s'tc: e n t r e , q u e, a d i f e r è n c i a d * a 1 g u n s a. 11 r e s, n o a r r i b a atransformar-se en una vil.la romana.

* A Cand "àmfora.f ragrnentsEl material fiT.S. Marmoratacentre estigué

Collet (19.2) s" h i exea v à u n for n r o rn à p r o cl u c t o rPascual 1 i Dressel 2/4. S"han recuperat del llocd e P a s c u a 1 1 i s o b r e t o t d e D r e s s e 1 2 / 4 r e c r e m a t s,.

T„S S ud~Gà1„1 i ca, T „ 3. Hi spà ni ca iun breu periode de temps en que el

1 irecuperat,

, ens marcaen ús.

D e tot a m a n e r a el f o r n t é un clar p r e c e d e n t i n c! i g e n a , c o mh o t e s t Í m o n i a la t roba11a d e q uat r e s i t g es i b è r i q uesa m o r t i t z s. c! e s a m b c e r à m i c a c o m u n a i b è r i c a, Í b è r i c a a. rn à,,f r a. g m e n t s d e t è g u 1 a, i u n pi v o t d * à rn f o r a. P a s c u a 1 1, indi c ic lar d e 1 a. r e 1 a c i ó e n t r e et rn b c! o s j s. c i rn e n t s (. é s u n n o u c asd J l e n c a v a 1 g a rn e n t c í" o n o 1 ò g i c e n t r e 1' a p a r i c i ó cl e f o r n s ia rn o r t i t z a c i ó d e s i t g e s ).

* A I a Horta Nova (20,. 2) es trobà en superficial materialP r o v i n e n t rn o 11 p r o b a. b 1 e rn e n t d' u n a b o c a d o r d e f o r n, j a q u es ' h i t r o b a r en algú n s f r a g rn e n t s d' à rn f o r a rec r e rn a t s, a i x í c o mt o t x a. fi e s d"' a r g i 1 e s t í p i q u e s d e les const r u c c í o n s d e f o r n sr o man s (i u n f r a g rn e n t d " e s t r u c t u r a c e r à rn i c a d & f o r n,r e c r e rn a d a ) . E1 m a t e r i a 1 a rn f ò ric trobat c o n s i s i t i e n à rn f o r- aLai eta na 1 i P asc ual 1.

E n t r e el m a t e rial r e c u p e r at, p e r ò, n'hi h a v i a cl' a n t e r i o r(C a rn p a n i a na B, ço rn u n a i b è r i ca), i cl e fet e 1 11 o c e s t à s i t u a. ta 1 pe u cl' u n a. e 1 e v a c i ó o n t. e n i rn i d e n t i f i c a t u n a. s s e n t a m e n t d el'ibèric final bastant claralgunes sitges i abundantsignificativament, el darrerAiguaviva correspon a T. íprecisament el darrer tipusf o r n s i t u a t a b a i x.

S B m b 1 a per t a, n t q u e p o cl e rn e s t a b 1 ï. ra rn b d o s j a c i rn e n t, 1"' h à b i t a t a rn b sit g e s

(Mas Aiguaviva (21.1)) , a rn bmaterialmaterial

A ret i na. id"àmfora que

s u p e r f i c i a 1 . M o 1 1que trobem al Masàmfora Pascual 1,t e n i m c! o c u rn e n t. a. t a 1

unai

r e 1 a c i ó e n t r eel forn, que

p e r t a. n y e n m o 11 p r o b a b 1 e rn e n t a u n ú n i c: a s s e n t a in e n t d e c: a í. r eindígena.U n a d a d a in d i c a t i v a d " a q u e s t a r e 1 a c i ó é s 1 a c o i n c i ei è n í c a e nles seves cronologies, especialment pel que fa al seu rn orne n t.•f i n a 1,, m a r c a t p e r 1 a p r e s è n c i a d'' à rn f o r a P a s c u a l l ï d e T. S.

308

A r e t í n a y p e r ò a b sd o n c s ,, q u e 1" è p o c aassentament.

è n c i a d e rn a t e r i a 1 s p o s t e r I o r s „ S e m b 1 a .,d :' A u g u s t o T i b e r i m a r c: a e 1 f i n s. 1 d * a q u e s t

.-.« A Torre Martina (24.1)., un turó ocupat per diversese s t r u c t u r e s i habitacions, h a n e s t a t rec u p e r a. d e s a. 1 g u n e sp e c e s d'"' à m f o r a P a s c u al 1 r & c r e m a d e s „ C o n c r e t. a. m e n t.aparegueren en una habitació amb paviment ceràmic i mursa r r e boss a t s „ j u n t a m e n t a rn b peces de Ores s e 1 2 / 4, T,. S „ S u d -Gal.lica i Parets Fines»

El tur ó H p e r ò, té in d i c i s d e p o b 1 a m e n t a n t e r i o r : a la partalta fou excavada una habitació que presentava, en un estratbarrejat Campaniana B i Campaniana C, .juntament amb algunfragment de T.S- Sud-Gàl.lica. A la part baixa apareguerent a m b é e n u n s t a 11 s rn o c! e r n s rest e s d e rn u r s i d u e s s i t g e s(b u i d a d es pels f u r t i u s., i e n u n a d e les q u a 1 s a p a r e g u é u ncrani humà -una dada que ens recorda les sitges ibèriques deC a n M o d o 1 e 11 o C a n Q r a n c! í a , o n t a m b é a p a r e g u é a 1 g u n c r a n ih u m à --)., T a. m b é a 1 11 o c f o u t r o b a t u n f r a g ni e n t d;' à m f o r a.Dressel 1 Itàlica.

El darrer material que coneixem del jaciment és la T. S.S u d ~ G à 1.1 i ca i 1" à rn f o r a D r e s s e 1 2 / 4 ¡, q u e p o d e n rn a r c a r e .1f i n a 1 d e 1 * o c u p a c i ó „

E: 1 c o n j u n t d e t r o b a 11 e s f a p e n s a r en un h à b i t a t d a1'' i b è r i c f i n al e n t u r o n a t p r o p d e 1 a cost a » q u e e s d e v ép o s t e r i o r m e n t u n c e n t r e p r o d u c t o r d * à m f o r e s v i n à r i e s ,, s i b éper poc tern ps. Coneixem ben a prop d"aquí un exemple molts e mb1ant: E1 Rose r-Muj al a C a1e11a (26 _ 2 ) .

* Al Forn del Morè r (24.2) s'"ha excavat un sector delj a c i m e n t s i t u a t a prop d e 1 f o r n r o m à, s i b é n o e s t r a c t ap r o p x a rn e n t del forn. S" h a 1 o c a 1 i t z a t u n p o t e n t m u r d s op usCcie/r/entícjWi de quasi un metre d'amplada que; controla el pasde 1''aigua de la riera. Es tracta d "u n mur que documenta leso b r e s d e d e 1 i m i t a c i ó i c o n t r o 1 q u e s:> e f e c t u a r e n e n è p o c ar o rn a na en els c u r s o s c! e les rieres, f a c i 1 i t a n t a i x í la s e v au t ï. 1 i t z a c i ó a m b fi n a 1 i t a t s in d u s t r i a 1 s (c o rn é s a q u e s t c; a s ),0 simplement amb finalitats de protecció dels camps i terrescl e 1 v o 11 a n t. A q u e s t a t a s c a d e c a n a 1 i t z a c i ó,, però, j a e r apresent també en època ibèrica (per exemple en època ibèricafinal la trobem a Can Sa.lenco, si bé no sabem si existia enèpoca ibèrica plena). A aquest potent mur h í va a parar"t a m b é u n a can a 1 i t z ací ó m é s p e t i t: a q u e d a v a 11 a d e 1 a p a r ta lt.3. „ p r o b a b 1 e rn e n t d e 1 a z o n a d e 1 f o r n«

El mur fou const r ui t en època A u g us tea,, i p r ese n t et en elsn i v e 11 s d e f u n d a c i ó à rn f o r a P a s c u a 1 1, s e n s e O r e s s e 1 2 / 4,,1 n di ci q u e e1 for n j a f unc i on av a q u an e1 mu r f o u const r u i t.Contra aquest mur» posteriorment, s'hi van acumulantmaterials provinents del forn o del seu abocador, dipositatsa q u i d e f o r m a n a t u r a 1. E n t r e a q u e s t rn a t e r i a 1 h i t r o b e rnrestes de producció d:1 àmfora Pascual 1 i Dressel 2/4, unap e ç a d e t o b e r a., r o d e t s - s e p a r a d o r s, e t c ...

E1 rn é s i n t eres s a n t, p e r ò „ és q u e s o t a e 1 s n i v e 11 s d ef u ndac i ó de 1 rn u r de csi&ffí&ntici UR¡ A ug usté u ., s * ha i de n t i f i catun estrat arqueològic anterior: es tracta, d5 un nivell formatp e r g r a n s b 1 o c s d" e s c ò r i a d e ferro, p r o d u c t es de r e b u i g d!> u n't a 11 e r d e f o n e r i a a n t e r i o r. A q u e s e 1 e m e n t s d " e s c ò r i a „ cl e

309

rebuig (a 1 guns cl e g r a. n t a m a n y), p r e s e n t e n c o m a ú n i cmaterial ceràmic ceràmica ibèrica a mà i ibèrica a torn. Estracta., per tant., de les restes d "u n taller de foneriaibèric que va funcionar en aquest mateix punt anteriormental forn romà cle Pascual 1.

lloc (a Les Valls (24.5)) s'hi han trobatProp d'aquestrestes ibèriqueso segona meitatibèrica final de

Si bé el forn

en superficial,de s. ï a«C. „la zona.

del Morèr sembla

d"una cronologia de mitjansi n d Í c a t i v e s d' u n a o c u p a c i ó

te n i r(l'últim mate r i a 1 és Isàmf o ra O resse1d y o c u p a ció del lloc e s t à t e s t i rn o n i. a d asituat al costat, que va pervi ure fins

molt poca2/4 K laalel

continuïtatperviveneia

ca s t r uní c! e 1 M o r e r.Baix Imperi.

# A El Rose i—Mujal (26.2) ha. estat excavat un centreterrissaire de grans dimensions., dedicat a la producciód 5 à m f o r a L a i e t a na 1., F3 a s c u a 1 1 i D r e s s e 1 2 / 4 .

A la par-1 b a i x a d e 1 t u r ó e s 1 o c a 1 i t z a r e n u n es na u sa 11 a r g a d e; s ( d e rn é s d e 3 O m .. ), c o n s t r u i d e; s e n un parament d ep e d r a s e ca se n s e f a n g,, q u e cal interpreta r c o rn a g r a n s•t a 11 e r s de f a b r i c a c i ó ( e n e 1 s q u als h i h a v i a c a n a 1 i t z a. c i o n si altres indicis d'activitat industrial). També a la partbaixa, però, en un altre sector., es localitzaren uneshabitacions construidas en pedra seca irregular lligada ambfang d 5una aparença ibèrica molt notable.

A la part alta., en el turó., han estat ex ca va d es diversesestructures (una zona amb ctol/a, un J ¿te us en signinum,.e te.). S o n es t r u c t u r e s c o n s t r u i d e s e n t o r n 1 y a n y 10 a „ C ., s ibé hi ha indicis de construccions anteriors. Els mursd" a q u este s construcción s., p e r ò, p r a etica m e n t n o u t i 1 i t z e n 1 acalç (sols en un cas d "una banqueta de fonamentacíó, i moltescassa). Segons el seu excavador (LÓPEZ 1932 p. 60) es't r a c t a d e m u r s f et b r i c a t s a m b p adra ir r e g u 1 a r 11 i g a. d & a m bfang (i en algun cas amb fragments de tègula i àmforar e a p r o f i t. a. d a a la construed ó), q u e n o cl u b t a a q u a 1 i f i c a r d eclar a rn e n t ibèrics. S o n rn u r s i d è n tics a. 1 s q u e e s p o d e n t r o b a ra1s poblats i bé r i es dBèpoca rep ub1 i cana.

Com a dada que referma aquesta afirmació., a més., en elturó han estat localitzats materials molt clars d'èpocaibèrica final (Campaniana A i B, comuna ibèrica, i ceràmicai b è r Í c a a m à ¡, entre 1 a q u e d e s taca a 1 g u n e s p e c e s a m bd e c o r a c i ó amb cord o n s cl Í g i t a t s (L O P E Z 19 S 9 p . 2 O 2 ) ) , a i x :icom algun de rn é s a n t i c ( s „ IV a „ C „ ). El m a t e i x h a p a s s at ala part baixa, on sota. el nivell dels forns romans ha estati d e n t ific a t u n e s t r a t., s e n s e mat e r i a 1 s, d'època i b è r i c aplena.

E1 R o s e i— M u. j a. 1, per t a n t, é s u n h à b i t. a t i b è r i c, q u e p e r v i ufins època ibèrica, final, que es veu inrners en els canvisque acompanyen el gran moment de producció i exportació delvi laietà.

El forn també respondrà a aquesta tradició anterior, iaixí ha estat destacat pels investigadors (LÓPEZ 1982 p. 14í s s.. , L O P E Z 19 89 p . 17 7 )) com el forn, a p a r t d ' à m f o r e s „p r o c! u e i x c e r à rn i q u e s c o rn u n e s i n s p i r a d e s e n 1 e s p r e c e d e n t sibèriques.. Es segueixen produint ka 2 ¿t t ha i, bicònics, bolsherni-esf èrics. Aquestes peces es fabriquen en ceràmicac: o m u n a r o rn a n a (p o d r i e m cl i r - n e d e past a T a r r a c o n e s a), pe r ò

1 e s f o r rn e s s e g u e í x e n s e n t i b è r i q u e s - L a p r o c! u e c i ó d "ele m e n t sc: o m el ka 3. at has no pot entendre''s fora cTun ço n t ex t ec 1 a r a rn e n t i n d i g e n a _ T a rn b é e s p r o c! u eix e n p e s o s d e t e 1 e r :1t è g u 1 a ,. E s a d í r., e 1 f o r n s e g u e; i x p r o d u í n t e 1 s p r o d u c t e s q u ee s c o n s u rn i e n e n un as s e n t a rn e n t i b è r i c f i n a 1.

C o rn d i u A ,. L o p e z "De e s t e in o d o , au n q u e h a d e s a p a r e c i d oI a i rn p e c a. b 1 e t é c n i c a a 1 faré r a i b é r i c a, sobre v i v e n 1 o sk&ï&thoï» Aunque algo cambiadas,, las .jarréis b i con i casabundan, y también se descubre con facilidad la presencia den u m e r o s o s c u e n c o s h e rn i e s f é r i c os, c u y o m o d e 1 o 1 o s i b e r o shabían tornado años atrás de productos griegos y romanos,.T a m p o c o e s d i f i c i 1 dése u b r i r 1 a p r e s e n c i a d e g r a n d e s o 11 a. sc a r e n a d a s, d i r e c t a s s u c e s o r a s d e 1 a s e 1 e g a n t e s p i e z a. sí n c! í g e n a s d e " c u e 11 o d e c i s ne" o d e a I g u n a s j a r r a sb i ço n Í cas „ p r ov i s tas cíe asas b i f i das o t r i 1 ob u 1 adas _

Fuera del campo de la vajilla c!e mesa, no deja c!e sersignificativa 1a p res e nc i a de ponders i dé nt i cos a 1osi b é r i c o s ,, u t i 1 Í z a dos,, s i n d u d a, e ri m o c! e s t o s t e, 1 a r e sdomésticos" (LOPEZ 1989 p. 177).

E n el cas de 1 e s à m f o r e s p r o d u ï d e s e n a. q u est t a 11 e r,,a 1 g u n a. p resé n ta a 1 g u n c lar g r a f i t ibèric (L O P E Z 19 8 9 p „ 19 7 ,,nQ 11).

L" a b a n d o n a rn e n t del f o r n i de 1'' h à b i, t a t en el rn o rn e n t d a t a tp e r la T«3 _ S u d ~ G à 1«1 i c a e n t o r n el 6 O - 7 O d . C „ e n s i n d i c a. d efi o u 1 a poc a c o n t i n u ï t a t q u e t i n g u e r e n a I g u n s c! e 1 s h à b i t a t se s p e c i a 1 i t z a t s e n a q u e s t a p t- o d u c c i ó.

* Al C) Guillem de Palafolls (29,1) s'excavaren les restesd:' u n e s c o n s t r u c c i o n s e n pe d r a s e c a. , m a g a t z e rn s o t a 11 e r s ,, o; u e1" o r e n a m o r t i t z a t s a m b m a t e r i a 1 s p r o v Í n e n t s c!s u n f o r n p r o p e r.Es tracta d'àmfora Pascual 1 i Oressel 2/4, Entre elmaterial no en coneixem d''iber Í c,, però si que sabem que elsf o n a rn e n t s d 5 a o; u e s t e s c o n s t r u c c i o n s s 9 o b r i r e n e n u n e s t r a ta n t e r i o r, a rn b C a m p a n i a n a A T a r d a n a,, C a rn p a n i a n a B i T.. S,,I1 à 1Í c a, in d i c i d y u n a o c u p a. c i ó rn é s a n t i g a.A q u e s t e s d u e s d e p e n d è n c i e s s ó n a m o r t i t z a d e s rn o 11 r a p i c! a rn e n t(una en un moment datat encara' per la T. S. Itàlica., i1 "alt r e p e r 1 a T „ S „ S u d -~ G à 1.1 i c a ). T o t e 1 con j u n t d'"' a. q u e s t az o na acaba amb 1a T.S. S ud~Gà1.1 i ca.

I c! è n t i c a c r o n o 1 o g i a d o n e n les restes de Can V i ade r ( 2 9.2 ) „r o rn à r e a 1 i t z a t a rn b m a t e r i a 1f o r n., a m b f r a g rn e n t s d'' à m f o r aA r e t i n a, i q u e a c a b a e n t o r n e 1

o n s" e x c a v à u n p a. v i m e n tpro v i n e n t d? a q u e s t m a t. e i xPascual 1, Oressel 2/4, T,.St e r c e r q u a r t c! e 1 s .1 d ,. C „ .

Sembla per tant que elf u n c i o n a r e n t o r n e 1 t e r c e r

forn d"aquestquart del s-I

ocupació perdura, en un punt a tocar d'aquest,d'habitació documentada a Santa Rita (29,3),com a mínim 1 "existència d "un 3 ¿teus.

centred,. C - ,,

doson

deixa desi bé la., la zonaes coneix

FORNS POC DOCUMENTAT

* A Can Andreu (2.3) es conserven les restes d"un forn, quen o h a e s t a t rn a i e x c a v a t. La p r o x í rn i t a. t a les r e s t e s r o m a n e sP o ei e n in d í c a r u n o r i g e n a n t i c,.

311

* A Larecremadíss

Serreta• i ma.

(4.2) s * h i t r o b à e s c ò r i a c e r à m i c a

* A Can Pitxiu (4.3) hi havia les restes d "u n o dos forns,,q u e n o s "' e x cavaren. En s u p e r f í c i e s e rn b 1 a q u e h i h a v í amaterial r ornà.

* A Can Llinàs (4.5) sembla que hi ha conservades les restesd "un forn, que no ha estat excavat. L:'origen ibèric deljaciment ha estat ben testimoniat per les darreresexcavacions.

* A El Palau (5»2), zona amb precedents ibèrics (ceràmicai b è r í c a i C a rn p a n i a n a ), o n p o s s i b 1 e m e n t e n è p o c a A11 - i rn p e r i a. 1s'' h i d e s e n v o 1 u p à una v i 1.1 a (s " h ï h a trobat un p a s s a rn à dern a r b r e,, un capitell c o r i n t i t a r c! o - r o rn à., a p a r t c!"' u n s u g e s t i ut: o p ò n i rn) , s '"' h a 1 o c a 1 Í t z a t u n f o r n q u e n o h a e s t a t e x c a v a t.

* A Can Vilalta (8.2),, al Sud del pas de la via romana,sy e x c a v a r e n les e s t r u c t u r e s d"' u n n u c 1 i f u n c i o nal ¡, a m b u ndipòsit fet amb signi nttm i prop d "ell un forn circular fet.c!v a r g i 1 a m oït c o m p a c t e „ P r o p d;< a q u i t. a rn b é v a s e r e x c a v a t. u nsecto r d"habi tac i ó.

* A La For naca (9.5) es coneix i''existència d'un fornp r o b a b 1 e rn e n t romà. El f o r n e s t à s i t u at p r o p d * u n e sestructures de I5ibèric final.

* A Can Matavents (13.1) va ser trobat un forn romà alcostat d'un gra. n escampall de ceràmica i àmfora romanap r o v í n e n t de 1' e s c o m b r all. M a 1 a u r a. d a rn e n t no s a b e rn d e quint:, i p u s d e rn a t erial es t r a c t. a. En q u a 1 s e v oi c a s e 1 j a c i rn e n te s t à sit u a t e n u n 11 o c a d i e n t p e r a u n f o r n r o m à, p r o p d' u nc a. m i i u n a r ï e r a.

* A Can Modolell (12.9)totxos amb g raf its llatíns,possibles proves de cocció

s5 h i 1 o c a 1 i t z a r e n u n c o n j u n t cl eq u e han e s t a. t i n t e r p r e t a t s ço m ad'un f ron proper.

* A La Vend rel la (12.18) foren localitzades en s upe r f i ce lesrestes d1' u n possible abocador de forn,, amb fragments detotxos i ceràmica recremada. Sembla tractar-se d'un forn dern a. t e r i a 1 c o n s t r u c t i u . El j a c í rn e n t e s c o n e i x i a d " a n t i c , is y h i h a v i a. t r o b a t rn a t erial r e p u b 1 i c à ( C a rn p a n i a n e s ) iI m p e r i a 1r e s p e c t e

( S i g i 1 . 1 a t a ) ,a 1 a c r o n o 1 o g í a.

e 1 q u e n od e 1 f o r n .

p e r rn e t c! i r g a i r e c o s a

* A Prop de Can Mora (12.19) segons Ribas va trobar hiu n f o r n d & p 1 a n t a c i r c u 1 a r. P r o p del f o r n h i h a v i a u n e shabitacions.entorn d"unc! e} s Iceràmics).

a 1 g u n e s p a v i rn e n t a d e s a m b s / g ni n í.«?, d i s p o s a d e speristil. El material conservat del lloc és totd.C. (si bé sols s'han conservat 6 f rags.

* A Can Comalada (13.5) s'ha trobat en superfície materialsibèrics., àmfora Itàlica Dressel 1, àmfora púnico-ebussitana,,

312

i à rn f ora T a r r a c o n e s a. (D r e s s e I 2 / 4 ), a í x I c o m n o rn b r o s s e sIr. è g u I e s,, u n a cl" e 11 e s r e c r e m a d a - E s t r a c t a c!'' u n indici m o 11.d è b i 1 d e c e n t r e t e r r i s s a iré., p e r ò e n s rn a r c a. u n h o r i t z óc: r o n o 1 ò g i c o n h i h a n o m b r o s s o s f o r n s p r o d u i n t a 1 a c o m a r c a .El material superficial més tardà trobat és un fragment deT«S- Clara C.

* Prop del pont de la Via romana de Parpens (13.6) M. Fi ibass e rn b 1 a q u e v a lo c a 1 i t z a r ~ h i u n f o r n r o í n à., d e 1 q u e n o s a b e rnt- e s rn é s „ E n tot cas 1 a s e v a u b i c a c i ò p r o p d" u n a v i aimportant respon també a un patró bastant extés per a aquestt i pus d ves t r uct u res„

* A la Vil.la dels Caputxins (14.17) es situar e s t e s d :> u n a s s e n t. a m e n t r o rn à (d e 1 q u a 1 con e i x e mfase amb alguna habitació pavimentada amb signinumy i mursd '''opus incertufí) amb calç) un forn de planta ei ruciar d* uns .2rn.. d e d i à m e t r e ,, q u e n o s a b em q u 65 p r o cl u ï a .

D e les e s t r u c t u r e s de 1:' a s sen t rn a n e t c o n e i x e m u n con j u n 'ti. n t e r e s s a n t c! e m a t e rial r e p u b 1 í c à „ a m b C a m p a n i a n a A,,sobretot B, i un lot de material ibèric (imitacions deC a m p a n i a n a, u r n a d" o r e líete s,, p e ç a c o m u n a i b è r i c a cl e v o r aácana Ida, grisa, empori ta. na, etc.) bastant significatiu»

prop cl e lesuna primera

* Al Camí(14.23) s"hicircular, d* unsola peça ambEl forn erahabitacions

dels Contrabandistes prop de la riera de Cirerat r o b à u n p e t i t forn ei r c u 1 a. r r o rn à d e p 1 a n t ad i à m e t r e Í n t. e r i o r c! e 1. 6 5 rn,. ., c o n s t r u ï t d!1 u n aterra, pastada.. No es coneix la seva producció,,situ a t. a t o c a. r d * u n c o n j u n t d e q u a t r e

una de les quals pavimentada amb signi num., sibé s ei rn b la. que també es trobaren restes cl e paviments més1 u x o s os. La c r o n o 1 o g i a del j a c i m e n t se rn b 1 a o c u p a r el p e r i o cl eA11 i B a i x I m p e r i a 1.

* M. R i b a s c ï t a e n d o s j a c i rn e n t s 1 a t r o ball a ds u n f o r n cl evidre (a Figuera Major (14.25) i a Torrent de les Piques(14.27), que sembla ser el mateix. No hi ha indicis dep r o d u c ció c e r à rn i c a.

* A 1''excavació' de la v i 1.1 a de Can Sans (15-5) es va trobara 1 a p a r t r ú s t e g a u n a b o m b a ment en e 1 p a v i rn e n t q u e M. R i b a si n t e r- p r e t à c o m u n for n., u n a i n t & r p r e t a c Í ó n o rn a s sa clara.

* A Prop de Can Mora de Dalt (16-4) s:'hi cita la troballad"' u n f o r n r o rn à p r o p d e les r e s t e s d'' u n e s h a b i t a c í o n sr o m a n e s, P r o s p e c t a n t recent m e n t el 11 o c s :' h i h a. tro b a trestes de parets, així com fragments cl e c e; r arni ca ibèrica ens u p e r f i c Í e. La d a d a p o t s e r i n t & r e s s a n t s Í t e n i rn e n c o m p t eque prop d'aquest punt s'hi troba el jaciment de Can Jordi(16 .10 ) j, on u n e s s í t g e s i b è r i q u s s f o r e n a m o r t i z a d e s a m b e 1 se s c o m b r a 11 s p r o v i n e n t s cl'' u n f o r n i b è r i c n o 1 o c a 1 i t z a t. E1 sd a r r er s escombr alls s"aboc a r en en e1 te rcer q u a rt d e1 s. 11a. C,. y datació molt pròxima al d"altres forns ibèrics ques a b e rn q u e a r r i b a r e n a. p r o d u i r t a rn b é 1 e s p r i rn e r e s à rn f ore sTarraconeses (per exemple; els forns cíe Sta. Cecilia o St.Sirnó (14.6)).