Número 18comunicació21

· 78

València

A finals d’estiu del 1981, amb la democràciaespanyola acabada d’estrenar, un col·lectiude gent s’aplega i fa una ullada general alpanorama existent. Tret de Ràdio Andorra,aquella emissora que escoltaven des del’estranger els dissidents i exiliats per po-der saber què és el que passava al seuterritori, “España para los Españoles”, perescoltar cançons d’Antonio Molina, per feli-citar la comunió de la neboda, el NODO, Te-levisión Española, i els pamflets reivin-dicatius dels comunistes rojos més roïns que

el mateix diable, poca cosa hi havia de realinformació. És així que hom pren la urgentnecessitat de crear mitjans de comunicacióalternatius, ja que el Partit Comunista eralegal i la llibertat de premsa, des del 78, eraja un dret i deure del qual tothom havia defer ús.

A València, aquest col·lectiu decideixanomenar-se Centre d’Estudis iComunicacions Alternatives (CECA). Lesemissores lliures havien florit arreu del país,i calia donar veu a tothom. Sota la bandera

Ràdio Klara:25 anys alliberantla paraula segrestada

de l’anarquisme ben entès i amb unesnormes bàsiques de convivència i militància,el 26 de març de 1982 aconsegueixen per fifer-se un lloc entre totes les ones hertzianesque volaven invisibles sobre els nostres capsamb el nom de Ràdio Klara.

Inicis precarisInicis precarisInicis precarisInicis precarisInicis precaris

Els dos primers anys van voltar per més de12 estudis (si és que se’ls pot donar aquestnom) diferents. S’emprava com a antena, si

“L’home [i la dona] sap desvirtuar-ho tot”, i té raó Rousseau endir que tot allò que és obra de l’home [i de la dona] no val res.Generalment, en l’home [i en la dona] no hi ha res de complet.“Està condemnat a la contradicció.”Kallinikov.Text: Maria Torres i Palau

· 79

comunicació21Número 18 València

calia, una escudella i una forqueta, el quefos per tal de fer-se sentir, de tenir unaoportunitat de difondre unes idees, una crí-tica, un punt de vista diferent. Certament, noes pot dir que l’anarquisme sigui una cosainventada avui, però, malauradament, haanat lligat a una fama que hom no potprendre per certa. “Ràdio Klara téprobablement una imatge de ràdioestrafolària, radical, mal organitzada... Peròaixò no és cert. Anarquisme no significaviolència. Anarquisme significa únicamentsense govern. Creiem que l’home és lliureper poder organitzar-se com creguiconvenient, sense autoritats superiors queimposen cap criteri. L’ésser humà és prouintel·ligent com per saber què és just i quèno ho és, com portar unes relacionsinterpersonals justes i solidàries i com com-portar-se de manera lògica amb el seuentorn”, diu Aniceto Arias, un dels respon-sables de Ràdio Klara, citant fragments deldossier que hom pot llegir lliurement nomésentrar a la web de l’esmentada ràdio anar-quista. “Si vam començar amb la clandes-tinitat va ser sobretot per provocar i perquèens sentíem segurs darrere un suport so-cial que sortia al carrer quan feia falta. Totfins que vam aconseguir una llicència legalcom a emissora cultural”.

Tot membre d’un col·lectiu esresponsabilitza de les àrees assumides oencarregades que específicament s’hagicompromès a desenvolupar. I és just aquestcompromís el que farà possible la realitatque en un principi es plantegen com a meta.

Ràdio Klara comença a caminarRàdio Klara comença a caminarRàdio Klara comença a caminarRàdio Klara comença a caminarRàdio Klara comença a caminar

Amb aquestes normes bàsiques, Ràdio Klaraemet, des de ja fa quasi 25 anys, malgrat elsintents d’infiltració per “rebentar”l’organització i les tres vegades que va serprecintada l’emissora. Un parell d’anysdesprés, concretament en les jornades del21 i 22 de maig del 83 a Villaverde (Madrid)programades per la Coordinadora de RàdiosLliures, s’elabora un manifest que marcaràles línies editorials de Ràdio Klara:

1.1.1.1.1. Les nostres ràdios no tenen caràcterprofessional, ja que entenem que lacomunicació no deu ser un mitjàd’enriquiment econòmic.

2. 2. 2. 2. 2. El funcionament ha de ser d’autogestió,entenent que hi ha diferents estadis departicipació, d’activitat i, en conseqüència, degestió i de decisió.

3. 3. 3. 3. 3. Som autònoms. La complexitat de lapublicitat i la propaganda escau d’untractament rigorós a l’hora de ser emesa.

4. 4. 4. 4. 4. La ràdio és participativa i està al serveide la comunitat, recordant que la llibertat

d’emissió neix d’un col·lectiu determinatamb necessitats d’expressió concretes.

5. 5. 5. 5. 5. La ràdio ha de portar la comunicacióal marc quotidià com a lluita contra elmonopoli i la centralització de lacomunicació.

6. 6. 6. 6. 6. La ràdio és lliure; només té elcompromís de difondre la realitat quenosaltres veiem, apostant per una forma devida alternativa, i reivindicant el poder del’objectivitat subjectiva.

7. 7. 7. 7. 7. No som ràdios en les quals l’emissores considera en possessió de la veritat ab-soluta i l’ofereix al receptor ignorant. Tenimun caràcter crític, no dogmàtic.

8. 8. 8. 8. 8. Un mitjà de comunicació alternatiunomés és nexe entre els diferents grups. Laideologia no ve per definició, sinó perconclusions extretes a partir del discursemès.

9. 9. 9. 9. 9. L’assemblea és l’òrgan de govern. Totes decideix en assemblea general, i ningúno imposa res a cap altre. En cas d’haver-hiopinions completament confrontades, espassarà al diàleg raonat i, en tot cas, a larecerca d’una tercera via que pugui satisfertothom.

Anteriorment, Ona Lliure havia publicatun manifest on dos paràgrafs són d’especialinterès per tothom:

“L’objectiu prioritari de la ràdio lliure ésel de donar la paraula a la gent, és a dir, atotes aquelles persones que no tenenl’oportunitat d’expressar-se per un altremitjà per comunicar el seu veritable sentit[...]

Com que no som masoquistes niapòstols, creiem que una de les pretensionsde la ràdio és la de divertir la gent,recuperant tot allò que és un plaer, joc,festa”.

Un punt d’inflexióUn punt d’inflexióUn punt d’inflexióUn punt d’inflexióUn punt d’inflexió

“En un principi donàvem més importància al’estructura de participació. Fem un dissenydel que hauria de ser la formació ideal d’unaorganització qualsevol, un model participatiui actiu de tots i cadascun dels membres.Progressivament hem anat interessant-nosmés en el producte, a fer bona ràdio, queinteressi no només a la militància, sinó a laciutadania en general, sempre, és clar, desde la nostra ideologia de ràdio llibertària”.

Aniceto Arias, encarregat de RelacionsExteriors i Finances de l’emissora, explicaque, en un mitjà com és Ràdio Klara, ambuna audiència analògica potencial de mésd’un milió de persones (i, mitjançant Internet,el món sencer), cal preocupar-se una micapel producte que s’està fent, per la qualitatd’allò que s’emet.

«Ràdio Klara téprobablement unaimatge de ràdioestrafolària, radical,mal organitzada...Però això no és cert.Anarquisme nosignifica violència.Anarquisme significaúnicament sensegovern».

Ràdio Klara emet desde ja fa quasi 25 anys,malgrat els intentsd’infiltració perrebentarl’organització i les tresvegades que va serprecintada l’emissora

Número 18comunicació21

· 80

València

· Ser una emissora anarquista no impedeix Ràdio Klara tenir publicitat

Els primers anys, els signes d’identitateren molt importants, la militància ambl’anarquisme, la participació en l’assemblea.Tanmateix, i després d’un quart de segle,hom s’ha d’adaptar als nous temps, a larealitat política i social existent. “Tota la gentque ve aquí (sindicats, partits, associa-cions...) té un nexe en comú, i és elcompromís amb la voluntat de transformarla realitat per fer un món millor”.

Així, Ràdio Klara té els estudis disposatsa tota aquella gent que connecta ambaquesta idea de solidaritat, respecte illibertat. “No entenem que la llibertat hagide ser quelcom sectari. Aquí ningú no ve ambel carnet a la boca, entre d’altres cosesperquè molts de nosaltres ni tan sols entenim”. Importa molt més donar veu a tot

Els primers anys,els signes d’identitat

eren moltimportants,

la militància ambl’anarquisme,

la participacióen l’assemblea.

Tanmateix, i desprésd’un quart de segle,hom s’ha d’adaptarals nous temps, a la

realitat política isocial existent

aquell que no té accés a un mitjà decomunicació més gran, o que, si ho fa, és deforma gairebé anecdòtica i “fent-los un fa-vor”, encara que no segueixin exactament lesidees bases de la ràdio. “Mantenim elssignes d’identitat de la ràdio llibertària, peròqualsevol persona de l’ampli espectre de laveritable esquerra del nostre entorn té aquíel seu micròfon”.

Actualment, Ràdio Klara s’organitza alvoltant d’un equip de gestió dividit en trescomissions de treball: Finances i RelacionsExteriors, de la qual és responsable AnicetoArias; Equip Tècnic i Manteniment, on coor-dina Manolo Gallego, i finalmentProgramació, on Aniceto Arias, Manolo Ga-llego i Juan Sainz es trenquen el cap per ferquadrar tota la graella.

“Mantenim els signesd’identitat de la ràdio

llibertària, peròqualsevol persona del’ampli espectre de la

veritable esquerra delnostre entorn té aquí

el seu micròfon”

· 81

comunicació21Número 18

Tanmateix, i tenint en compte un delsprincipis de l’anarquisme més ortodox, homes pot preguntar si no existeix un impuls debotar-se les pròpies normes en pro de bo-tar-se les normes. “No”, explica Arias. “Lesnostres són normes molt raonables, inecessàries per mantenir el caràcterautònom de cada equip. A tot aquell que vea fer un programa se li entrega una clau delsestudis i simplement se li diu: ‘Aquí teniuun espai de temps que és vostre i quel’usareu com desitgeu, direu el que voldreu,i després ho deixeu tot en ordre i marxeucap a casa. No abuseu de la nostraconfiança, ni de la confiança que dipositemen vosaltres, perquè després qualsevolmembre de la nostra ràdio us pot demanarcomptes’. Aquest és el compromís que

assumeix qualsevol persona que vulgui en-trar aquí. Així de simple”.

Anarquia i publicitat: debat superatAnarquia i publicitat: debat superatAnarquia i publicitat: debat superatAnarquia i publicitat: debat superatAnarquia i publicitat: debat superat

“Tradicionalment, als mitjans informatiusllibertaris ha existit la fal·làcia de lapublicitat”, afirma Aniceto Arias. “S’ha cregutque fer publicitat era vendre’s a l’enemic. Desdel nostre punt de vista, aquest és unraonament fals. Nosaltres estemsuficientment convençuts dels nostresprincipis i de la tasca que ha d’exercir RàdioKlara com per no tenir cap por al fet que lapublicitat ens condicioni”.

Una ràdio anarquista, que no entra en eljoc del que són els mecanismes de la societatconsumista i neoliberalista s’ha de plantejar

València

molt seriosament el tema de la inserció ono de publicitat al seu propi sinus. Tanmateix,el fet d’anar contra el neoliberalisme no sig-nifica, segons els responsables de RàdioKlara, i també als organismes estatals decoordinació dels mitjans comunitaris illiures, no fer publicitat. Si es fa una ulladahistòrica, hom pot trobar a la premsa anar-quista més primerenca (i, en conseqüència,suposadament més purista) publicitatinserida a les seves pàgines.

Evidentment, hom compta amb un perfilmolt concret del receptor tant de la ràdiocom, és clar, de la publicitat. Així, espromourà el comerç just amb sentit de lasolidaritat, les alternatives naturals,llibreries, gabinets psicològics, galeriesd’art, i qualsevol altra cosa que pugui estaren aquesta línia editorial.

“Segons un estudi del Ministeri de Treballi Assumptes Socials, les ràdios alternativesi llibertàries són el segon producte radiofònicconsumit pels joves d’edat compreses entreels 16 i els 25 anys. Això és un númeroimmens de persones. [...] Nosaltres no anema anunciar El Corte Inglés o la Ford, perexemple, però comptem amb moltsproductes que sí tenen cabuda a Ràdio Klara.Fer un cartell i posar-lo en una paret pot tenirun efecte, però una falca a Ràdio Klara té,evidentment, una repercussió molt mésgran”. El secret, ens explica Aniceto Arias,és diversificar les fonts de finançament perno dependre de la publicitat. Avui per avui,Ràdio Klara es nodreix, d’una banda, de lesquotes dels socis i sòcies. D’altra banda, totaquell que vulgui tenir un programa had’abonar 50 euros mensuals. Capítol a ban-da són les donacions esporàdiques operiòdiques de determinats col·lectius o per-sones físiques que se senten especialmentinteressats en la causa que defensa RàdioKlara. I, finalment, els ingressos que puguidonar la publicitat.

“Quan ens van concedir la llicència”,recorda Arias, “ens van posar milionsliteralment damunt la taula, maletes dediners per comprar-nos. Però no vamacceptar aquelles ofertes. No vam voler nivolem ni podem fer-ho, perquè això sí queés trair absolutament tot allò en què creiem,i que creiem fermament. Així que, si enaquell moment ens vam mantenir al nostrelloc, ara no tenim por de caure en cap parany.Perquè si arriba el dia que has de canviar elteu discurs per adaptar-te a la publicitat, alsistema, aleshores sí que estàs perdut”.

Els continguts: densitat i diversióEls continguts: densitat i diversióEls continguts: densitat i diversióEls continguts: densitat i diversióEls continguts: densitat i diversió

Talment deien al seu manifest Ona Lliure,hom no és “masoquista ni apòstol”, i una

· Manolo Gallego coordina l’equip tècnic i de manteniment

Número 18comunicació21

· 82

València

ràdio que sigui massa densa pel que fa acontinguts, sobretot de caire polític ireivindicatiu, corre el risc de reduir-se a unsimple pamflet més al qual hom acaba perno fer cas.

El repte de la programació en Ràdio Klaraés, doncs, combinar aquests dos factorsd’ideologia i denúncia amb allò lúdic i divertit,s’ha de buscar una graella que pugui satisferambdues propostes.

Parlem de programes concrets: LliureDirecte, emès de dilluns a divendres al matíde 6 a 12 en directe, talment indica el nom,és un dels més importants que aconsegueixaquesta dualitat. En Lliure Directe hom pottrobar l’estructura d’un magazín matutíqualsevol, amb la diferència que lesconnexions informatives es fan, per citaralguns mitjans, amb BBC Londres, RF In-ternacional o Radio Nederland. El punt devista, doncs, és completament diferent delque es pot trobar a la Ser, RNE o qualsevolaltre mass media. Les entrevistes es faran acol·lectius els quals, talment hem explicatanteriorment, congreguen amb els objectiussocials de la línia editorial de la ràdio. I lamúsica que se sentirà serà d’allò més va-riada, barrejant des d’una jota aragonesa finsal darrer grup alternatiu del moment.

Hi ha també programes històrics, comsón el cas de La Maldición de Malinche, la

Klartelera o El Vaivén. El primer (dilluns de20 a 22 h), portat per la gent d’ACSUD LasSegovias (ONG federada a escala estatal desolidaritat amb tot l’hemisferi sud del pla-neta), està compost per un equip de vuit per-sones, la majoria d’elles dones, però que,segons diu el mateix locutor, “no parlen pervergonya, encara que posen veu als nostrespoemes i falques, i s’ocupen de tota la parttècnica”.

La Klartelera (divendres de 18 a 20 h) por-ta en antena pràcticament els 25 anys queRàdio Klara emet, i està considerat com undels millors programes de cinema a escalade tot València.

El Vaivén (dilluns de 22 a 22.30 h), explicaAniceto Arias, conductor del programa, nopodria ser una realitat sense la col·laboracióde Rafael Cid i “el compromís que ellassumeix d’enviar el material periòdicamenti sense fallar ni un sol dia”. Rafael Cid, pe-riodista compromès amb la ràdio i elsmitjans llibertaris i amb una àmpliatrajectòria que comprèn des d’articles a Rojoy Negro fins a la participació activa en RedLibertaria, resideix actualment a Madrid. AEl Vaivén, s’intenta fer una “versió oral” del’article que ell aporta setmanalment, el qualserveix com a punt de partida per organitzartota la resta d’entrevistes i continguts.

Crida l’atenció, per acabar de fer una

El repte de laprogramació en

Ràdio Klara éscombinar els factors

d’ideologia i denúnciaamb allò lúdic i

divertit

· Durant els dos primers anys d’existència Ràdio Klara va voltar per més de 12 estudis

· 83

comunicació21Número 18 València

ullada general, el programa El Club de Ami-gos del Crimen (dijous de 20 a 22 h). Aquestés un dels pocs que es dediquenexclusivament a la música. En opinió d’Arias,està portat per “gent molt experta i a l’últimaen el món de la música que podrien estarfent ràdio en qualsevol altre lloc i cobrant,però que trien Ràdio Klara just per la llibertati autonomia que els donem”.

Actualment, hi ha una vintena de progra-mes en directe a Ràdio Klara. Tanmateix, noen són suficients per cobrir 24 h deprogramació durant tota la setmana. Aixídoncs, no hi ha més remei, en opinió de laComissió de Programació, que repetir elsprogrames en diferit per tal que tota lagraella estigui coberta.

Arias és conscient que pot resultarperillós repetir un mateix programa tres iquatre vegades durant la setmana, que elreceptor es pot cansar de sentir una i unaaltra vegada els mateixos continguts. Però,és un risc que cal córrer si es volen acomplirels objectius.

Hi ha una tercera alternativa per poderaconseguir-ho, i s’anomena Red con Voz.

Red con Voz és un col·lectiu amb seu aMadrid, una associació de ràdios comuni-tàries que es dedica a recollir i produircontinguts que després distribueixen a totesles emissores que ho demanen. Així, hom espot nodrir de programes realitzats fins i tota l’altra punta del món (“Connectem sovintamb emissores de l’Amèrica Llatina”, con-creta Arias) per poder oferir una diversitatmés gran, encara que no siguin productes

de la casa. De fet, comenta Arias, “és el casper exemple del programa El Vaivén o tallsinformatius de la nostra emissora que emconsta que es distribueixen mitjançantaquest col·lectiu, Red con Voz, a qualsevollloc del planeta”.

Tanmateix, aquí s’obre un debat moltmés interessant al voltant de la micro-comunicació.

La importància de les ràdios localsLa importància de les ràdios localsLa importància de les ràdios localsLa importància de les ràdios localsLa importància de les ràdios locals

“La informàtica ens està proporcionant unagran ajuda. De bon matí, ja podem estarparlant amb qualsevol lloc del planeta ambl’ordinador i treure-ho a l’aire en qüestió desegons. O més fàcil encara, telèfon, contactei obrir micros. [...] El dia de l’accident demetro, ningú no donava cap informació.Tanmateix, nosaltres estàvem tot just a 100metres del lloc. Amb un telèfon emetíem totallò que els altres callaven. No séexactament el nombre, però em consta quemés de mitja ciutat, i part de tot el PaísValencià, ens estava escoltant”.

Ràdio Klara té els seus estudis al carrerHospital, a menys de 100 metres d’on vaocórrer l’accident de metro de València eljuliol passat. L’esperit d’estar al carrer i de,com a bons periodistes compromesos ambla realitat que els envolta, informar dels fetsmentre a Canal Nou fan una pel·lícula devaquers fa que s’interrompi tota laprogramació i es canviï per cobrir amb rigorla catàstrofe.

De tota manera, no es tracta sols del punt

La microcomunicació iles xarxes queestableixen entre elspetits mitjans estanconvertint-se en unafont d’informacióinnovadora que captaadeptes arreu

· Aniceto Arias s’ocupa de la comissió de Finances i Relacions Exteriors

de vista alternatiu que s’hi dóna, sinó laproximitat del lloc on es troben elsesdeveniments, allò que anuncien lestelevisions d’estar “sempre al peu de lanotícia”. I les emissores i televisions locals ocomarcals són qui tenen aquesta facilitat,aquest avantatge sobre els grans mitjans queno poden acudir a tots els llocs, ni podenemetre tot el que passa en els seus 30 minutsd’informatiu.

La microcomunicació i les xarxes queestableixen entre aquests petits mitjansestan convertint-se en una font d’informacióque sí resulta completament innovadora ique capta adeptes allà per on passa.

Però, com deia Ende, “això és una altrahistòria i deu ser contada en una altraocasió...”.

Número 18comunicació21

· 84

València