flny H.-Kdm. 24

—Muí», m'linii nsNevurut <¡UK Ifi t-rru tanjara sVnlín iiniif fn NorniíTwVii. •IB es un éxlt! Jo, en diilnr «u,s de niulrinionl, M lii icaut •.•uroiidrc-m'ül nial!

$>ÒUt,0 DE INFORMACIÓN CAÓTICA =

S A L E HOYI

- Expansión iuvtnll y I:

N U M . 8 9 8

or.

de a ios E l pueblo de N a n d u l a n d i a acude a los . . . -1

comicios sereno y vigilante IMI'ItlXlONHS III IA JOÏNABA. nante ¡ímnuncia la:

|„ maínnnH 1 »™ f ' » " »

Son U. ocho da la " • • " ' V , > ™ *

.™-O«IHII con los hombres, que ">·ln - l

"'""¡' ,0„ „ „„ mal entendido.

1. : ; t»l enteiKUdo aera usted. A

m . venuan l ^ l ¡ s l a s -L f i W N»efitarán hftaU

ñaña. . , Cómo hasta mañana.

-àlTm.aana. .„.o »on.lrtn la. ai™-nai. Entonces usted poíri « " ' " tas y las tontas. ,

r ^ ^ l colero, y que h. meó. era

prese*U un elector y despué* do dar su nombre le preguntan:

¡CuU es su profesión.'

S S J i é ï Homb» porqueta* ^ , Í S ri w de ««ifdo con el ene*

^'.""s,. hombre, sí. y» lo digo, £« .»*; que guardo los puercos de mi amo. <n>e es de Castelldefels y se llama Lacere

- ¿Lacerda? No, U c^rdn es su sonora, qu

Dloa guarde, y que hace nueve arrobas y media sin el corsé.

A las doce, en el COSSgio electoral «]« la calle de\ Mediodía, número 69. vo­tan nuestros estimados correUgio-narios «Cantidades:, que se acaba de levantar y hace unas ojeras de palmo desde que está enamorado de la Pepi­ta Mijares; el íGordito*. que no lleva­ba truco; don Nandú Beyes, empera­dor de la frivolidad principalesca, el Manco y tres individuos del Comité. ¿0 la Defensa Social, en calid*d de miem­bros.

A la una. sesenta y dos minutos y treinta segundos, el Eran «Morague-tas» emita la TOto. Se presenta delante del presidente y con voz rauda- y so-

Solicito que en el acto. pues hay en ello premura. me dan la candidatura de Rufa»*, el putrefacto. Mis derechos do elector quiero a) instante ejercer, para poderla meter cuanto n>áa pronto mejor. Para que así en el Congreso Eufasta lacea el gerundio (11 hablando del latifundio y de la tasa del queso. A las Ires de la tarde, la anima-

'ción era extraordinaria. LH gente -lis-Icutía en tonos cálidos. Era que iban a los toros.

Por ln tarde Poco después de la hora de los :;:\-

nyipsa, en el local del Centro Ecuáni­me, donde .se hallaban instaladas lílf oficinal electorales del partii'o pro greaiata conservador, se congregó un; nutrida representación nandrilantlesca. lívida tío conocer el resultado de la elección. Vimos allí a Mosen Pollastre, . la "Penya Nandú», ai senyor Pepet

del «Royal» y a la Paulita Parares, S>n •ea niñas la mar de cachondas. Eran las seis de la tardo, cuando lie

gG el primer resultado. Correspondía a la sección l'l de I dislrilo .XI y da­lia el siguiente resultado;

Kefíinnalislas (*<>6 Radlcalu too Acció Catalana «9 Eufasta 1 Vilalta y Comes . . . . 0.0 J

(1) No siempre ha de i -(N. de la E.).

• el verbo

Une ile l«s roteotea de dldalura qme con mas fe j ha Bufido su voto.

(Nota: \ toiloa !<*. que en las pro 'man elecciones mt-n a Uufasla, les «alaremos una ainpll avión .Y un n para asistir al prlxlB» «elipse).

Al ser conocidas estas cifras, el nu­meroso público que ae hallaba em el local anambando cuanto podía, pro­rrumpir) em aplausos estruendosos y untos de «¡Viva Eufasta! ¡Viva Nan-dulandinJ ¡Venga alegría! ¡Sefiores,

¡venga alegría!» Presa de la mas Intensa emoción,

Eufasta montó una silla (él siempre tan corrido), hizo dos tómborellas, se caló los lentos, se hurgó las narices, t'e

Jrascó donde lo picaba, y dijo: «Pueblo soberano: Muchos y muy

intensos son los momentos de emoción ¡que yo he pasado en esta vida porque ya saben ustedes que los tengo muy gordos, pero nunca he expertHientado la alegría que me produce ver las leu-ostras de adhesión que me estius dando. Ni cuando me enseñaron las muestras de aquel traje que gó olí gobierno central un tiempo que la bailaba muy delgada y enseñaba los nresoveros por la calle, mi corazón se levantó como se me levanta ahora. Si. seMorea, so. me levanta. Se me levanta al. ver a esa tierna menor, guenya. de las trenzasn egrai, que esta allí en pri­mer termino mirándome. Yo diré a «M niña que ella misma no sabe en este momento Ib que es. Ella es, pueblo

: Vrano, un pendón. Ka un pendón de la libertad, un pendón que la causa onarbola contra la meseta, porque mi--a contra el gobierno.

•Si yo quisiera hacer figuras «lo­icas. Os diría que se aproxima aque rayo florido, aquel junio esplendoro-i aquel Julio Amado, que tan W"

tas fué a los quei chupaban del I'""

tros lectori i Bolleo- es 1 lapáulna 1

55S5

Barcelona 3 de ^iai|* de 1923

B iU

m 1 1 m m REVISTA

- rE lMANAL DE LA

GRIMEJIA RambU «o les Ffors, 3 APAREIX CAOfi DIJOUS

TUE/ALLA. i J JÇA En G, s. t. n. B. 1. d. r. t . conegut noctàmbul,

sportman i habituat de les «soirées» del «Edèn» wiena, a Barcelona una vida fastuosa, de príncep ?JW- I, no obstant, en G. s. t. n. no guanya un cèn-b^>, no treballa, no té recursos, és de família hu-*u l Mes, ah! Que la professió de «beguin» és dol-" a ' .productiva quan un home com en B. 1. d. r. t. SaP_exercir-la!

L'amic de la F a n n j , la opulenta rossa del «Fala­ces H preguntava l'a poques nits:

-Escolta, Fanny. Com és que en G. s. t. n. gas-t a tants quartos?

« Fanny, ràpida, respongué: De tant anar per les alcoves.

. s e m b ] a que els amors ent re la G. r. g. t t . M. r. n. tot I* P i t j a n t d'objectes fotogràfics no van del P k* G' r- 8- t t . es mostra, fa uns jorns, an U e r ^ a · Sembla que el viatjant havia comès, tot

a n t a Girona, una peti ta infidelitat. -Des de llavors, explica la G. r. g. tt., hem dor-

, (iuatre o r.inc nits, però no més dormir, eh? °«Jo «altre», re»] H , y doncs, interroga la seva amigueta, la bru-¡^ M- r- c. d. s., què vols rendir-lo per la vaga de

Hi han dones que, quan estan fent tractes ma­trimonials per unes hores, demanen diners, altres diuen que els hi compreu un anell, o una agulla de pit, o un rellotge, o que els hi pagueu un mc-s de pensió. Però la simpàtica i romàntica L. s. t., del «Royal», es contenta amb menys. Els presents que reb dels seus amics són senzillament encantadors. La L. s. t , vol llibres, i no llibres alegres ni lite­ra tura de l 'Insúa ni de «El Caballero Audaz». Vol llibres bons. En té un armari ple. Si la L. s. t. po­gués se n'aniria a l 'Ateneu i acabaria de perfec­cionar la seva cultura. Entorn d'ella roda una his­tòria sentimental. Seduida, segons conten, per un cosí, quan ella era una noia de casa seva, que es­tudiava la carrera de mestra, el rigor dels seus pa­res davant la deshonra la llençà al fang del vici. I quan l'escuma del xampanya ha passat, la L. s. it., per oblidar són passat, llegeix.

S'ha arribat a fer quasi una intel·lectual i és l!a mussa de molts escriptors el dia que surten de ba­rrila. Ella no desdenya les aventures. Darrerament s'entregà, voluble i capritxosa, a un conegut editor de Barcelona.

I conten que quan aquest la t ingué en els seus braços, ja mig despullada i tremolant tots dos de desig, sos ulls restaren petrificats davant de la se­güent inscripció—que la L. s. t. porta brodada a les calces—unes calces fines i quasi transparents— com els «baberos» de les criatures:

«Drets de reproducció reservats.» Així al menys, ho conten. Nosaltres, ai! no hem

t ingut encara que respectar, amb força sentiment nostre, aquesta clàusula prohibitiva.

«Inoblidable Paco: Aquesta ni t la vull passa» amb tu. T'envio la clau de casa p e | cbotones». E t

4—BL NANDÚ

fa un petó i t 'espera impacient la teva rateta: Glò­ria».

Aquesta missiva la rebé, fa poques nits, al «Lunch Bar» un conegut repórter barceloní.

Piren dos quarts de dues del matí. El xicot, ra­diant d'alegria, acabada la seva feina del diari, se'n va cap al domicili de la Glòria, es fa obrir pel vigi­lant, puja al pis, obre la porta, i no hi ha ningú. «Ja vindrà!, pensa. L'haurà entret ingut algún ca­brit». EI nostre company es despulla es revesteix «Tun pyjama temptador, es fica al llit i espera. To­quen les tres, toquen les quatre, toquen les cinc, «¡naranjas!» La Glòria no vé. Cansat pel tràfec de tot el dia el xicot s'dorm i no es desperta fins l'en­demà a les dotze. No ha vingut ningú. Furiós, s'ai­xeca del llit, es renta, es vesteix i se'n va cap al carrer ple d'ira per la burla que li han fet.

A quarts d'una «a la hora en que los periodis­tas acuden a hacer información al Gobierno Ci­vil, etz.,» compareix a la sala d'espera del palau de f antigua Duana un «botones» que demana pel xas-quejat repórter.

---Què vols? —Porto una l letra de pa r t de la senyoreta Glo­

ria. L'altre l'obre i llegeix: «Inoblidable Paco: Espero faràs el favor de do­

nar la clau al abotones». Em vaig permetre aques­ta petita llibertat perquè el meu amic, el de Terra­ssa, es va empenyar en oue anéssim a dormir al Xalet. Jo tenia .por de deixar el pis sol i que vin­guessin a robar i per això he util i tzat aquest sub­terfugi. Esperant que em perdonaràs i que a la puñera ocasió farem la pau de la ni t perduda, e t fa un petó la teva: Glòria».

El Noctàmbul Indiscret

fer al favor de dlr-mo qné hi feia a n'aquí ei meu secretari!

—Ah, rea éc ma): em deia que oltlr raras lograr u» Krnn triomf parlamentari t que per aquest canti, fins po-dit» arrlvar n t'està coronada.

Burocràtica La Pilar, la nova mecanógrafa de la casa Piu-

lachs Xirinachs, era més alegre que un pardalet i més boja que un llum, pe r quin motiu portava trastócate a la majoria dels dependents.

Una tarda, estava a l'arxiu fent monades al que portava els comptes corrents quan en Soler, e l quefe del personal, la cridà:

—Escolti, Pilar. Vostè s'està fent broma tot el dia amb el personal i això no està bé.

La mecanógrafa, distreta, continúa els seus co-quetetjoa.

—Pilar,—repetí en Soler.—Vull fer-li més ob­servacions encara, però com que sóc molt clar, no vull que pugui dir mai que l'he t ra ï t per darre­ra.

—Oh—respongué aquesta.—No estigui per això-Sigui per davant o pe r darrera, ta qüestió és posar-

SELLOS OSSAM prDE\

P I L " '

Para la curación radical y en pocos dias de la BLENO RRA-QIA (purgación) y toda clase de Infecciones en latVUs Urinarias por rebeldes y crónicas que sean, Calmando a las

• s, por su acdóntra anevtésica, toda clase de dolencias e irritaciones producida» por la uietritla. i A: Segalá, Raml de tas Flores; M; Salus, Fontaneila, 7; Dr. Perelló, Rambla del Cubro, 37; y ••1*9 • Farmacias y Obnos de Específicos.

DE LLOFRIU—fi

-V«t uolna iiml» sort: avui no f Ü M a ni m llamón ul l'Kiiiiarl. —Noet preocupis; Ja ous arinrliUTm nosaltres duguem.

6—EL NANDÚ

La " Minina'*

A la Masía de Vallnou hi vivia un matrimoni fri­sant ja en la cinquantena format pel Ramón i la seva dona, la Tomasa, fruit de quins amors havia nascut una noia bonica com un sol, i carinyosa com ella sola, que responia a l'agradós nom de Llui-scga.

La Lluiseta no tenia novio. Tota la seva tendre­sa ïa consagrava a una gateta, mansa com una ove-lleta i blanca com glop de llet a la que ella nome­nava familiarment «la minina».

Un matí comparesqué a la masia un xicot dema­nant Teina. Es deia Joan i semblava bona persona. I':l Ramon l'acceptà com a moco. I, és clar, com que

»a no hi havia cap altre jove, no cal dir is mesos, la Lluiseta i el Joan festejaven.

Una dit mentires prenien la fresca al pati, la noia • fer una abraçada, després un petó, i a la

ra persona de molts «arres-de dret cap al «bulto» i vulguis no vul­

guis, li feu tocar a la Lluiseta una cosa dura i for­ta que la sorprengué èn gran manera.

— í ara, Joan! Què és això? -li respongué el seu galaitt Rimador, -

linina». Passaren uns dies, i la operació es repetí «in

crescendo» fins a aital punt que una nit el xicot, »o poguent contenir més els seus ardors li aixecà

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ m.-ti mnrít. Cl, • millor ¡iniíc'

—Crea q » com a amic ho stsUria molt, pert com a marit, <jnl hi> mentirla seria ell.

les faldilles i la Lluiseta se senti entre les cames com una mena de mà de morter, però molt lina i que li feia unes pessigolles dolcíflsimes, que ta dei­xà de moment embadalida.

Però el Joan, passats els primers moments, l '" ' mençà a apretar de valent amb un gran esvera­ment de la noia que començà a cridar:

—Ai, pare, pare! Que la «minina» em fa mall I el Ramón, pensant-se que es tractava de W

gateta, li respongué des del llit on ja era feia es­tona:

—Fort! Ja t 'ho deia jo! No la tinguessis sempf* entre les cames!

C aspar

—1Ü ileH'Kiit ha exigit u l'cmprcsarf quic era gotft una fulla, iwr ti rïliar Pauaaftal <<•• tei rtpfMMtaeleaa. He «•tic p M t ires i*l .sirnibrcroi Em sembla que: estarà con­tent!

H Un bon pretexte

En Ricardet, un corrido d'aquells de lama, 8 j havia encapri txat amb donya Amèlia, la jnult** del seu principal, el senyor Retaulons. Encaprí ' xar-se en Ricardet equivalia a dir que la v ! c t l ^ . era ja peix al cove, i... un d i a després de dos oi

DE LL0FR1JJ—7

—Al, i» mare, si ara os oopda ln sitbatu.... en <!'•••• cerdo!

sos de seti a lis pl*ça, donya Amalia va caurer. Res, Ja «carne es flaca», que Va dir un filòsof

que no recordo i t renta anys ben portáis de do­nya Amèlia no es podien avenir gaire amb els seixanta vuit complerts del senyor Retaulons, t'a­vant sala del ¡mal número que diríem.

Una nit, doncs, mentres el senyor Retaulons s'estava com de costum Llegint una. estona a la mística biblioteca de l'Ateneu Barceloní, en Ri-Cardet os va deixar caure a casa d'ell i . . . «allí fué Troyas. Aquella nit per donya Amèlia Eou la

ra nit de nuvis. Entregats per complert a 'es dolçures de l'amor, no es donaren compte de l'arribada del senyor Retaulons, fins que aquesl v a ésser dintre de] pis. Al sentir els passos l'a-uujtera esposa va cridar esverada:

—Amaga't! Amaga't aquí! I assenyalava un magnífic rellotge de caixa, din­

tre el qual, encara que molt just, un home podia •"ï-agar-se. El Ricardet obeí l'ordre mes ja era tard. El senyor Retaulons s'havia precipitat : de-yinant on estava amagat el lladre de la sev.i honra i obri la porta que formava la tapa del rellotge.

Escolti!- -digué el senyor Retaulons amb to amenaçador.—Què fa aqu:, vostè?

I en Ricardet, to t tranquil, respongué cínica­ment:

—Si, miri! «M'estava passejant!...»

r» r*t u#

H

Una nena que promei Ens trobàvem al menjador dels senyors Re-

gordosa celebrant una tertúlia familiar i la con­versa recaigué en els mèrits dels art istes de sar-çueïa.

Van haver-hi diferents parers. Uns preferien el cant de les tiples; altres el dels barítons; altres dels baixos i quan més semblava que la cosa es posava malament, en el sentit de no arri-bar a un acord la nena dels senyors Regordosa, una criatura angelical per lo formosa i encisado­ra, demanà poguer donar et seu parer, en la dis-cusió.

Seguidament el seu papà, el senyor Ramon ac­cedí:

Veiam. Paquita, digues què és io que t'agra­da més a tu!

1 la Paquita, ingènuament, respongué: —A mi m'agraden més les parts dels oomes.

Grans rialles coronaren les paraules de la nena

GÍ-GI

Leener, lamento BOIMMIM IIUN* d.ixls pnidr^ tantea lllvcrtiits ti n'el JIM-Ley.

- -Jo cm l'i ml i i, ;i iiiM'-tl Jleeni ¡w a mu* aleni el «m Millor inoiitl ée ttitl·l.

V I D A I M I R A C L E S D E I N A N D U I L A T U I E S

L'aventura d*cn Joanet La Conxita era una dona d'aüó que se'n diu es­

tupenda. En Joanet, feia temps ja que la voltava i sabía molt bé que a més d'ell tenia (litres preten­dents, mea, malgrat haver rebut algún despreci de ella, tío abandonava la plaça. Un cop cregué que aquesta acavaria per rendir-se-li i decidí fer un cop; decissiu.

Bra a l'estiu. E:i Joanet sapigué per una verda­dera casualitat, que la Conxita se n'anava vuit dies

a Mallorca. Resolt, preparà les maletes i s'embarcà al mateix barco que ella.

A n í v à el dia de la sortida, En Joanet afectant una sorpresa, saludà a la Conxita molt afectuosa-ment, procurant sapiguer el número del seu cá­maro t.

Conegut aquest extrem, el xicot aprofitant un descuit de la tripulació, va amagar-se a sota de la llitera i allí esperà pacientment que ella s'hi fi­qués.

Passaren les hores. Allà a les deu de la nit, Ja

nxita entrà al camarot, es despullà lentament, osant al flescovert tots aquells encisos que tant

e ntment el Joanet desitjava gaudir . . . Un cop "* l l O l ü « i . * ! ; . . . : _ _ , i , • . , ..• * _ _ .

seva n°ia estigué en camisa, l 'atrevit tenori feu ïa

aparició. ^Conxita!—suplicà.

S e " a„n o i ' i . aterroritzada per la sorpresa de trovar-d e

n u a davant d'aquell sàtir, restà un moment in-revifi*' m e a l 'n , l l l .Ptament es va refer i traient un

'>k,T , l e Ja maleta demanà: ""-Què vol, Joan? Abusar de mi?

—Conxita... —Podria ésser ara severa en extrem amb vostè,

més, vaja, per l 'amistat que ens uneix, em conten­taré amb una cosa! Practiqui ara mateix, en la meva presència, aquell exercici al qual, de pet i te t dedicava les seves estones perdudes tot pensant en els secrets de l'amor.

—Però, Conxita, per l'amor de Déu! —Desseguida o el mato! I per a engrescar-lo més la noia adoptà una pos­

tura digna d'una tar je ta postal d'aquelles que els

10—fi , NANDÚ

—Al, Peret, tloc una por! Cira liona, si alx» és un cop de cor! Sí, sf, de cor! Si fus de cor, ral!

El miracle del pa i dcU peixos

En Tomeu l'hereu de cal Joan—aixó sembla que sigui un vers, pero no és més que la realitat més certa—acabava d'arribar de complir el servei, fort, i sà i amb aquella suficiència i orgull que acostu­men a tenir en els pobles els que han servit al rei.

El mateix diumenge que va arribar, el pare Llamhrocs era a la trona i estava fent un sermó explicant alguns dels miracles que Jesucrist ha­via fet per a convertir a la Santa Rel-ligió als in­fidels. Entre aquells, el pare Llambrocs explicà el del pà i els peixos

Quan el pare va haver baixat de la trona, el To­meu se li acostà i li digué:

—Pare, aixó que vostè ha dit està molt. bé! però jo al Marroc he presenciat un fet aenibïabïe durant la campanya passada!

—Què dius, ara! —Sí, pare! I vegi sinó: A la regió on jo estava,

hi havia una cantinera mora que amb una sola pa ta ta va alimentar durant tres mesos a tot un re­giment. I lo més curiós és que quan jo vaig anar-me'n, encara la tenia més grossa que abans!

Tics Pits

homes seris acostumen a dur amagades a l'interior de la cartera.

El xicot va començar la sova manipulació. Tant excitat estava que la operació durà pocs segons. Una vegada hagué donat el darrer cop de mà el Joanet restà en un estat d'abatiment deplorable.

—Repeteixi!—ordenà la Conxita. — Com? Que... repeteixi?—demanà més mullat

que una (gallina el fracassat seductor. —Si, si! repeteixi o disparo. Aquesta vegada, el treball ja resultà més difí­

cil. Suava i patia el pobre home fins que iiogvió do­nar per executat l 'ordre de la Conxita.

—Una altra vegada!—ordenà aquella. —Pe. . . r ó . . . Con. . . x i . . . t a . . . quf. . j a . . . no

p u c . . més...!—suplicà en Joanet. —No pot més? Esta bé. doncs. Ara, si es vol

quedar a dormir aquí, no hi tinc cap inconvenient. Com que ja estic certa de que la meva vir tut està segura de no ésser atropellada!

I amagant-se el revólver, la Conxita es posà a dormir tranquilamente.

Sarrob

rnflfeñsJKÉa ^ \ y ^ \ | £ m

i iElP|ÉJ^ ^tó^^S^^ \

NOTA I>E SOCIETAT cAyer, 'ii l»s sillones di- in renti) Marques* oe Va^'1'

patilla, celebróse con un suculento bani|iict» r.l univers"" rio de. la terminación d« la (¡ru-erra, en el 0*8 reinó 1» cordial! dad j distinción ncoslutirndus «a au.'10"8

aristocrática mansión. •

»E LLèFItlU—n

ÍÒNT ALERTA, MINYONS

En aquest» Seooló hi publicarem tots els "CONTES BRUT* - ' que s'ene enviïn i lueel i iu ln dignes d'ésser cone-

8uts eels bnrrílelreo lectors de EL NAN DU. D'aqticits oon-iu en premiarem un cada número amb la respectable quan­

t i tat de "deu peles"oobrableaen1a nostra Administració o perg i ro postal ela que visquin fura de Barcelona. ¡Alerta,

apretar l 'Apili

La banya La senyora Ramona la dona del Cinto, all vaquer del

poble di: Grapern era mes ardeht.a que un braser. Ella deia que allfj es llevin ¡i que la més gTKtt part del tempe tenia que passar-lo dintre l'estsiViU'. nn sempre fa molta xafogor, períi nosaltres, que sabem quin era eili tempe­rament de la senyora Ramona, podem afirmar que en­cara que hagués viscut al Polo Norl. la seva frisança pels xicots joves i guapos hauria estat la mateixa.

Una temporada, l'a debilitat de la senyors Ramona es decanta pel Tòfloi, un mosso que tenien a la botiga. Com que no tenien manera de. donar lliure curs als seus desitjós pecadors, temien que esperar l'hora de tancar la botiga, i llavors la ardenta vaquera es eolocava a la porta de darrera la botiga, que donava al Corral, xiula­va i eiï xicot compareixia calmant, a traves de In gato-nera, la febre sensual de la seva mestressa,

EJna nit, el marit va sorpendre-la en aque.lla posició, que no tenia gaire d'estratègica.

T nro' Quf fas aqui? - - l'i preguntà, Veuràs. Tines morenes i ho descovart un procedi­

ment que me l'ha dit la senyora Filomena, la del bar* • és oli «n un llum. Em poso aquí. xiulo per a

que vingui la vaca, i amb dos o tres dies que m'hi passi la llengua, ja no tinc ros,

- -Es curios, — mormolà el marit alegre i confiat. Uns dies després, com que el vaquer patia tanvé de

morenes, pensà utilitzar ael mateix procediment. S'acos­tà a la galonera, amb Ics cMers abaixades, xiulà, . . .

saltà d'un bot deixant anar una maledicció. La seva dona va correr tota esverada.

Que tena? --Que he volgut emplear per les morenes el mateix

remei que tú i es ven que la vaca, en lloc de posar-m'hi la llengua m'hi ha posat la banya!

Mnliam''d Mal Jhatem.

Vn remei miraculós Com que «l'havia corregut» forsa de jove i passava

dels treinta anys, des de quinze anys endarrera, en Manel eBtava agotat. Val a dir, pero, que encara que hagués perdut les forces no havia pas perdut l'humor; i aixf era l i e , malgrat que l'enfebliment de sa natura no li

permetés fer xirinola, no deixava de sentir desitjós de fer-ne com en temps millors, al engrós, lo qual el duia a posar en pràctica tots els procediments que li eren re­comanats com a capaços de, fer-lo tornar a guardir de sa, altres jorns, magnifica potència, car és precis reco­nèixer que, en la seva edat granada, en Manel havia ob­tingut gran nomenada e»itre el famellam per la faci­litat amb que resistia, i àdhuc cercava Ica seguides repe­ticions en ois sacrificis a Venus, per qual cosa havia es­tat tingut en alt apreci pe,r les xicotes i muller» de wa

Certa vegada, vqgé l'anunci d'un maravellós específic que s'assegurava era gairebé infal·lible per a obtenir l'efectei per ell cercat amb tan de dalit. Sense perdre un moment, anà a visitar al venedor de la especialitat, qui li assegurà que sens dubte obtindria amb son producte el tant ansiat resultat.

- -No mú3 — li digué — cal que un moment, amb cinc minuts és sobrer, avans dei. . . . començar es fassi une.. freguetes amb l'ungüent que jo li donaré; no dubti que el resultat serà maravellós per vostè! Miri si serà bo això • • afegia, tot mostrant la caixeta de la pomada, — que jo mateix, que també els anys em fan la guitza, l'he usat.

—I ha obtingut resultat satisfactori? — inquirí en Manel.

- No més m'ha fallat una vegada; conti si deu anar bel Devant d'aquestes tan rotundes afirmacions, el debili­

tat «corrido» no dubtà més: adquirí la miraculosa po­tinga que. per cert, li costà un grapat de pebetes — i es disposà a provar els seus resultats a la primera oca­sió ¡|UO SO li pie; :

Trohà aquesta ocasió en forma de una piramidal «ja-iiiiiii.u morena i ardenta, a qui no li costà gaire del con­vèncer de lo delcitosament que aprofitarien el temps l'estona que';; pogué rvadament a soles ambdós. EWa hi vingué bé amb la condició — no manca­va més! — de que ell havia do portar-se formalment i no extralimitar-se a fer més que parlar amb ella una es­tona honestament.

Ull ho pormeté sense vacil-laciÓ. 1 doncs? Podia tant sols dubtar-se de la bondat de les sayes intencions? I d-e! Ri DO es tractés de qui es tractava, d'aquella super­ba dona què'l duia boget, s'hi enfadaria i tot d'aques­tes paraules

Mentre així anava parllant, pensava: —Caratsus, quina sort he tingut de trobar aquest re­

curs par a no fer mal. paper! l'els escarafalls que fa ara. després serà una anpiosa d'aquelles que mai en tenen

Efectivament, quan estigué ¡i soles amb sa conquesta, la primera mostra de correcta serietat que li donà, co­neixedor com era del la forma de que hom deu compor­tar-se en casos aitals, fou un socolléis peto, acompanyat d'una frmedora abracada, a quin «atreviment» correspon­gué ella, par tot eàstic, amb una mossegada xucladora, quina senyal os coneixia encare tros setmanes després.

12—EL NANDÚ

Segui peir aques t s v ia ranys la e n t r e v i s t a : pe tons , mos­segades , abraçades , pess iguets , car íc ies e x c i t a n t e s i sos­p i r s e n t e m i d o r s , pess igol le ig e n e r v a n t i f r enè t i c s x u -cletts; to t , t o t l ' amorós r e p e r t o r i q u e t a n t be coneixia la expe r i enc i a a m a t o r i a d 'en Manel , fou usa t p e r el i en aque l l a ocasió i bo jament cor respos t per sa a imada , a qu i a 'endevinava en profond e s t a t d 'afrodisiaca exci tac ió .

A r r i v à el momen t c u l m i n a n t : aquell en que el l com­p r e n g u é que d i n t r e de pocs m i n u t s no n 'h i h a u r i a ja p r o u a m b a q u e l l a m e n a de ca r í c i e s i c a l d r i a a n a r d e d re t a la ce rca de p lae r s mes aniqui ladoi-ament delicio­sos et icare; i a ldshores , m e n t r e s es defcpulllaven, en un momejnt de d i s t racc ió de sa exc i t ada companyona, se­gui d i s s imu ladamen t les ins t rucc ions p e r a l ús del un­g ü e n t a d q u i r i t , ap l icant -s ' e l en abundosa porció. Pas­sa ren c inc , deu m i n u t s més d ' e n t r e t e n i m e n t s i maras ­m e s i sensua ls n ivo lcaments , i . . . . q u i n a t r a g è d i a ! Al lò no p rodu ïa c a p efecte!

E n t r e t i n g u é uns m o m e n t s m i s , encare , a n 'aquel la que ell1 m a t e i x compren ia que no cal ia e n t r e t e n i r , j a t a n t a r d a n t a i c r e m a n t a com es taba , de desig ca rna l . Amb abraçades i i n t imes explorac ions que no fe ian mes q u e . . . . pa le sa r a e l la son a b a t i m e n t , ell Manel re­pe t í la prova de lea u n t u r e t e s f ins que el c o n t i n g u t del envàs finí, i . . . . re*!!

F igureu-vos q u i n p a p e r devia fer-hi en aquel la es­cena!

L'alcova, en una setni-foscor convidadora al pecat de la ca rn ; el l l i t , de robes c u r o s a m e n t a r reg lades , com i n v i t a n t e s a ésser desa r reg lades peli t r à f e c dels amo­rosos comba t s ; els g ran mi ra l l s r e f l e c t an t la e r ò t i c a fi­g u r a d 'aquel la dona a rden t a , exc i tada , m i g bojaa de sensuail isme amb u n des ig eh l a i r a t , f ins als l í m i t s de la n imfoman ia , i e l l el l amb ca l so te t s , a c l a p a r a t p e r la m a g n i t u t de son f racàs , sense e s m a de m o u r e u n peu n i , el q u e és p i t jor , cap a l t r e cosa!

Allò fou l a *debacle»l T ingué el l q u e abandona r cova rdmen t la b a t a l l a i fu­

g i r mes d sp re s sa q u e ai allf li haguess in b u i d a t a sobre u n a p o r t a d o r a d 'a igua, f i ng in t , de la mi l lo r f o r m a que li fou possible, una I n s t a n t á n e a indisposicifi. una sob­t a d a m a l a l t i a q u a d iss imulés una mica aquel la aa t a n t e s p a n t o a a m e u t ridfcola s i t u a c i ó . . . .

J a podeu c o m p e n d r e q u i n era, e n aque l l s momen t s , son e s t a t d ' àn im

Renegava, en son i n t e r io r , del " r eme i s — sf. sf. del r eme i , — de qui et venia, d e qui el va i nven ta r i de la pa r en t e l - ! a eji pea de t o t s el ls .

Es d i r i g í to t s egu i t enve r s l ' adresa det qui l 'havia f e t a r r i v a r a t a n r i s ib l e e x t r e m amb el mise rab le engany de q u e hav ia e s t a t v í c t i m a , p e r a p l a c a r en s a pe r sona ses jus t i f i cades i res . E n t rovar - lo , el r e p t à dura roan t , e m p e r ò l ' a l t r e s 'e«cusà, a m a b l e m e n t p r i m e r i mes t a r d ve i en t q u e seguia que ixan t - se , li d igué a l t a n e r a m e n t qua al c a p d 'avall , no l 'havia e n g a n y a t en res i, pe r t a n t , no t e n i a de qué que ixar -se .

Només ïi mancava a ixò al infel iç Manel ! E x c i t a t com estava, devingué i r a t en v e u r e q u e a més d 'havar-se abusa t dei sa c r e d u l i t a t , es p r e t e n i a t e n i r raó.

i—Ja n 'h i h a prou! — cr idà , e x a l t a n t - s e —. Després d ' enganyar -me d ien t que els r e s u l t a t s d ' aques t p roduc­te , que no és més q u e un «enganya- tontos», em m a r a v e -l l a r ien , e t icara p r e t é n have r -me d i t la v e r i t a t ?

— I 13 h e dí t ! — respongué, a m b t o t a la ba r r a , t i r a n t -ho a b r o m a el desaprens iu indiv idu —. Vostè m a t e i x ho «e t à demos t r an t , ca r esperava que a ixò li dona r i a uns r e s u l t a t s q u e no h a consegut t : «ergo», vostè h a r e s t a t a ssombra t , e s t r anya t , maraveUat , com vulgui d i r -ho, de l s r e s u l t a t s ob t ingu t s , p e r q u a n t aques tos no han r e s u l t a t ésser els q u e esperava. Si haguess in s o r t i t a la m i d a de sos p e n s a m e n t s , no hauria, p a s t i n g u t d e q u é marave l l a r - se ¡

—Només m a n c a v a això! Després d 'haver-me es t a fa t , e n c a r e ea vol b u r l a r de ml? — in t e r rompé , furibond, eh r i d i c u l i t z a t «corrido» —. Vostè havia assegura t q u e fina hav ia assa t ja t en s i m a t e i x cl p reced imont , i . . . .

— E s ben ce r t . Pe rò t a m b é ho és q u e . . . . t ampoc a mí m 'hav ia mai r e ix i t !

- - E m v a d i r q u a no li hav ia f a l l a t apenes mai , em­bús

—Cabal ler i l Fassi e l favor d ' amida r ees pa rau l e s . J o vaig a f i r m a r que no m 'hav ia fa l l a t més q u e una ve­gada : i, v e r i t a b l e m e n t , és així , sdnse q u e hi hagi c a p cont rad icc ió en mes pa rau le s p e r q u é . . . . no havent - in» donat bon r e s u l t a t ali p r i m e r cop, no he inteintat p r o v s r -lo c a p més!

DeL cop de sangs, en Manel va f t r i r - s e del cos ta t d re t .

*llk E. 1 ..•,!,.

<&> El sopar

En M a n e l t t no Uhlia feina. J a fe ia sis s e tmanes i¡ue hav ia h a g u t de p l ega r de l a f àb r i ca d e tapa de su ro on es tava emplaa t , i no t robava rea p e r a fe r .

Els p r i m e r s dies, e l l i la seva dona, doncs e ren casa t s de poc, e n c a r a van poguer anar t i r a n t amb a lguns pe­t i t s es ta lv is q u e e ls h i quedaven , m e s al c a p de I r e s s e t m a n e s ja es t r oba ren a l ' ex t rem l ími t , i molten n i t s teniïen q u e queda r - s e sens sopar . Msfnyn mal que Cupi­do, compadescut , e ls d i s t r e i a Henean t-los-hi les seves amoroses sage tes .

Es f icaven av iade- al l l i t , i al l í , el Mane le t agat'tivii .» la seva dona pel seu compte , i t o t s dos s ' en t regavan en

braços d e la Deesa Venus . U n a ni t , en Manele t , j a quasi de t t o t descora t ja t ,

a r r i và a casa eeva i t r o b à a la seva mu l l e r a m b les sa­rnes a ixe r rencades d a m u n t d 'un b ra se r .

— I are , noia! Què fas? - - v a p r e g u n t a r - l i . —Sí, j a ho veus : es t ic esca l fan- te el Bopar.

•ram is.

Conte premiat del número pasa t :

«AQUESTES C R I A T U R E S ! . . . -»

Cucstiò de propaganda A r r i b à a una famosa població dal s u r d 'Espanya un

v ia t j an t de p roduc tes quimics , que fe ia el r eco r r egu t de P o r t u g a l i Andalus ia ,

Un cop fou a l 'hotel , i com l'hi havess in d i t que a l là abundava m o l t l a g e n t af ic ionada ala plaera que se«ons l a l l e egnda p rac t i cava el! r e i m o r o d e Mal lorca a m b el rei Don J a u m e , c r idà al cambre r , que) e r a ca t a l à , i l i d igué :

—Escol t i , Andreu , vo ldr ia una c a m b r a amh un pany ben for t p e r q u é no e s t i c per a que vingui a lgú a la n i t i

—Que té por que | el robin? — P o r que em robin no; p e r ò a m b a q u e s t a g e n t e t a q u e

cor re per aqu i , t a n t af ic ionada a cer ta vicia El c a m b r e r e sc la t à a r i u r e r .

Ah! Pe rò que a'ho c reu , això, vostè? Home, si t o thom ho diu!

—No e n faci cas, d imoni , no en faci cas . No veu quo to t això es una faula i nven tada pel! S ind ica t d f ln ic ia t i -ves pel foment del t u r i s m e ?

Kar Al·l Street.

» E LLOFRIU—13

L'incubació

Era la primera vegada que en Ciso, fill del TOM-teg poble de Camós, baixava a Barcelona. Un as­sumpte indispensable—qüestió d'interessos amb só, va proposar-se gastar-n'hi una de pesada.

El bon pagès va extasiar-se davant la grandio­sitat de la capital catalana, però lo que més el va sorprendre fou un carretó ple de cocos que vegé * la PJaça de Santa Agna.

Com que ell desconeixia aquell fruit i no sapi-Buent alïó pe r què servia, s'acostà al venedor i 14 digué:

—Escolteu: què és això que veneu en aquest «arretó?

L'ambulant, en veure l'aspecte ingenu d'en Ci­so, va proposar-se gastar-ni'n una de pesada.

—Això? Són ous d'elefant! —í es poden covar? —Ja ho crec! —A quin preu van? —A deu rals el parell. Satisfet per la seva trovalla, el benaventura t

fill de Camós n'adquirí un parell i arrivà to t con­tent al seu poble carregat amb el paquet .

—Què redimontris portes aquí?—li preguntà a l 'arrivar l& seva dona.

—Una cosa espetarrant que he t robat a Barce­lona: ous d'elefant!

—I què penses fer?

14—EI. NANDU

—Què vols què pensi fer. Covar-los! J a veuràs quina enveja ens t indrà tot el poble 'quan veurà que al estable tenim dos elefantets.

1 tal dit, tal fet; l'home es despullà i es ficà al Hit pe r a acomplir la missió de gallina covadora que s'havia imposat.

Passà un dia, en passaren dos i els cus seguien igual Al tercer, la dona s'impacientà i posant les mans al lloc on estaven covant-se els cocos, digué:

- -A veure si es nota alguna cosa! «Alguna cosa», en efecte, devia trobar la botia

dona, doncs retirà la mà precipitadament i excla-

-Ai, sí! Mira! A un d'ells ja 1 surt fe trompa!

Joan Uní-

mrre\Wf Hem t ingut «Nandu» a 1'Apolo i «Nandu» al Vic­

toria. Estem en plena febre nandulandesea; El del Victòria acabà suicidant-se i anant r. vc i re com s'ho fan per l'altre barri. Ah! Em descuidava de dir que en Fernández hi ha posat, com a «puteo-sis», una vista de l'Exposició d'Indústries Elèctri­ques. Quina llàstima que en Pich no es digui «Nan­dú»!

Al «Edèn», dissabte, en Corzana que ha tornat a can Buxó com ovelleta perduda, va organitzar

—81 Te cap mes «umlci, digues <iue; soc fura. —Es que no N'ho creuen. —Doncs, t6 mateixa, dfwpatx·els com muniís. TA ral <i·it-

tens bona mà dreta. —Es «ne no s'Iil conformen amb la mà!

lYiii, COU ÉS llie el pintes tul (Is Ui —Ï1IÍ si és In Qüe KHstcm mív en «11 n w.tre ofici.

«La .gran gansada» i amb aquest motiu les nenes de la casa volien totes coll d'oca. Ansioses!

En Puig està preparant ois assatjoe d'una revis­ta pel Pomjieya. Es titola «Viajes morrocotudos a Turquía» i de primor antuvi semilla que li van po­sar «De Calata- a Pera», pero una rumbista de la casa que és sòcia dels «Pomel·ls de Joventut» va dir que alió de la pera no li semblava prou bé. Quina llàstima!

A can «Folies» fan «El Sultán de MarJuecJp amb llums de colors i tot. Les catxondíssimes gtr -m;i ' ' les Pili i Conxita projecten un viatge a la terra d'Abd-el-Krim. Diu que volen snpigucr si és veri tat alió del desenrotllo produí; per la circum-sició. «Que les sea leve».

L'Assumció Parreño lia debutat a l'«Alcàzar» on ha anat per omplenar el buit de la Conxita Garzón, que era un buit bastant difícil d'omple'.lar.

A l'«As» continúa el i r iunvirat Esi>anya-?o«->o-r i ta enlairant els esperits i quelcom més que l'es­peri t i al «Novelty» la Montiel es cerca la pussa,. una pussa maliciosa i enjogassada com ella sola que quan li pica la fa posar malament. Ei, la fa posar malament perquè té ganes, d'haver-se de po­sar bé!

Aquesta Lola, el millor dia em farà faltar a la propia!

líl Secretari del Naiuln

Correu secret Borinot BM, l io mij-;itcm uiíib aque l la a legr ia , — Q.

l.limiidii. Veu rem de fícarM'hi. Tr in i tus . lis mes m a n ­so q u e u n a r t i c l e d 'en Mars i l lacb . T. í t em na. Es f l u í * <«m un p¡ t de ve lU . — PI Xota . A n i r a n . - H¡. B . Z. Els dibuixos son de fec tuosos Tren in Adona. Va s o r t i r fa dM números . Un a l t r e dia serií. I'l Vacur ta . Li a r r e ­g la rem un xic ¡ 1¡ f a r em anar . Hohamcd Ben Sopat . N o po t a n a r ni a m b rodes. Cisquei . S e r á publicat . . K. Bró , V e u r e m d 'aprof i ta r -ho . RaWt de TrcucaNIs .

imp-Tir FtT, Fitimm,*

EL DIA BÓLtCO

ta DO, ÏO os difjo srtlo que e | t r i u n - i Ib q u e hoy h a ob ten ido Nandu land i a 1

no puede compara r se al de n ingún o t r o pa r t ido . Gr i t ad conmigo: ¡Viva la patata I ib rel ¡Vivan lias trei chutea ;.' vapor! (Viva el partido progresis-

tB conservador! P o s t e r i o r m e n t e l l o r a ron da tos q u e

conf i rmaban el t r i un fo ctó mtUt lQ candidato . E leu te r io Rufas!.a ha obi nido s ie te votos. Dehe t ene r se en cuen t a que nosotros carecíamos de elemen^ tos, que ora la p r i m e r a ve/, que nos present. ' íbamos en loa comicios y que el r e t r a i m i e n t o del cuerpo e lec tora l h a res tado votos a todos los p a r t í dos.

Nues t ro t r iunfo

La -L l i sa» ha ten ido neis mil votos menos que en las elecciones a n t e r i o r e s y los rad ica les c u a t r o mil menos. Nos­o t ros no tuv imos un solo voto, p o r q u ' no nos p resen tábamos . Nues t ro t r iun­fo es, pues, Indiscut ib le : liemos obte­nido una votación s i e t e T«GCS s u p e r i o r a IJL do las a n t e r i o r . ^ elecciones.

Además , los de la «Lliga» e r a n cinco candidatos , yo he ido sólo a la lucha y be sal ido de ella con s ie tevotos . que

son s ie te bemoles . IVamos a ver : que salga ol.ro cand ida to que t enga s ie te como yol (Ovación inmensa. V u e l t a al

ledo, la oreja y sa l ida a los medios ) . En fin, que es tamos de po t r a , y que

como dijo don Arcadio de Arque r : Con pac ienc ia y con saliva Venceremos a l a <d,li

PENSAMIENTOS FILOSÓFICOS

filósofo Diógenes ae c o n t r a b a una m a ñ a n a den t ro de t.oni'l [ ( rad icándose un t r a h i . j " mu nual y r í t m i c o improp io de personas mayores . Como alguien W> i i " " u ra, e.l famoso étnico con tes tó : Si se p u d i e r a hace r h> mismo con el es-t.Cnn;if.ro, nadie pasa r í a h a m b r e .

Venlu.s.

El | deHtino p res ide todos ios actOB de la vida, menos las cor r idas de to­fos, que las p n sí de un dele b e r n a t i vo.

Uno al irulle.

ñelfrún be leído no s6 donde, eli mun­do, dicen los ¡ lus t res h e r m a n o s Qu in te ro , que es un pañuelo. Yo pue­do a f i r m a r que el mundo es una to­bal la . Lo demrts. agua ca l i en te .

Uaná Dolorm.

Cincuenta y seis horas ba i lando un fox t r o t se h a pasado en Nueva York

•: do danzar ines . Yo. que asist i a la Conferencia de Wash ing­ton, puado a f i rmar que la U. M, N. me ba hecho ba i l a r t r e s años segui­dos y como si nada,

Uftnao Sala.

El h o m b r e que • los v e i n t e años no ba pr inc ip iado aún a p r a c t i c a r 1 amor on el. idioma de Moliere, mal ­gas ta m i s e r a b l e m e n t e su j uven tud .

Amado IMI.Ï11.

Y el, que no ha probario las dulzu­ras del amor a la i t a l i ana , un r e t r ó ­grado.

Liilsfto «L« Ansiosa».

La /Mascota Primen y única QM dedicada a artículos de goma higiénica. El la mejor surtida f la que puede garantizarlos por sn hueoa i alidüd. Compre- una sola vez para con­vencerse. MATALAD1IXAS en polv. Una caja, 6 0 cíntinius.

t , San Ramón, 1-BARCELONA

- Un llibre de barrila -Demaneu a tots els kíoses la nova obra

Noche de Novios que pot la vint fotografies espa­

tarraras del natural. Cinc ralets ben aprofitats. Comandes a la nostra Adminis­

tració.

L u c h a ari! i v e n é r e a ¡ P R E V E N I R S E !

Con l.i DEPBHSA JUVENTUS, la proli-' " la o sea la seguridad de no contanú-»?/sc. es complet». Hasta UNA apüca-¿. ' " " " " después del contada. AL MI-HHl M I M U l . l,„!,r, l„s gt.ll.lCIlCUS, espíritus de la Sífilis y Dadlos del ch.in-"u han muerto, quedi.niln estirili/ida la ¡'"•I V nunosis, .intra. y .extra- pues el ?'''iseptk,j,porsL, puilt-rdi: diáision, tur-nettapor los mas rciríudilos reipli.^u.s. A1 ralKide medio a un , [avars,-Sffi»fU* Clara o con Jabén. No UON-»i -NtURASA dejando un cmii.-u-f.. .»•;•.• jWWe.NO MANCHA. Una pésela tiilio. ''•'•'".nenio desde 25 a 50 por dentó. Se

lesean agentes. PASEO SAN JUAN, H7.

PURGACIONES utetrltls y toda clase de flujos de las vías lieiiHn-urhiarias, asi del liomlire cuino de la mujer, «e eurun pronto y túen, can las

GRAJEAS RUSAS ROVISOLFF cuyos resultados se notan a las primeras

Casa Segalá, Rambla, Florçs, 14 B A R C E L O N A

I N S T I T U T A E o I C n L

F É M I N A Vies urinàries, sifilis i matriu.

Comte dtj! Assalt, 23, pral. Visita de 11 a 1 i de 6 a 7

Consulta especial: Carme., 76, prl.

G A M I A NI Demaneu a to t s e ls kioses a q u e s ­ta maravella de ta literatura s a ­lant, pero exigiu que siga l ' i l-his-

t r ada per el gran O X Y M E L . Va! t r e s peles, però fülets, es lo

mellor de lo mel 'or. Per correu: 3 ' 4 0 . Comandes a la

nost ra Administració.

( A ) ItoonMeiiBIée

(Verdura) Habitacions a 5 ptw- Barbara, 71, MMft-noXÜI A, lí.ireelr.ua. -lir;iu r»ul»rl I sá­leles de hany - Trlcl.n privat - Aseeus.r Contínuament refwmit a la mwerui.

No val a badar!.. r al t •mprai .. - C t M áe

y*J33.?tí? ílïüü'^ d*L£?J1ïirí.l¥0* per

AVIAT: FLORES DE PECADO Lo mellor. de lo mellor de la l i teratura galant

L A N O V E L A G A L A N T E ac Demancula cada dijous al vostre kiosc, encare que no la vegeu ex­posada. Vos fareu un t ip de d'alló i riurer.

Cada dijous, 15 cént ima.

LI.E»1U

"El Gato Verde"

16—EL NANDÚ

r ^

—Com rol que 11 demani, Aurelia! Vol «ne em posi do jrenoll» datant de rostel —TagU home, fwt: per aqoeatMi cosnt Ja tinc el meu cLeal»!