24 anysdedemocrÀciaa llagostera - udg · d’urbanitzacions i de les últimes eleccions com ja us...

Introducció ................................................................................................................. 2

Marc Teòric ................................................................................................................ 4

Treball de Camp ...................................................................................................... 10

- 1979-1983 ................................................................................................. 11

- 1983-1987 ................................................................................................. 30

- 1987-1991 ................................................................................................. 46

- 1991-1995 ................................................................................................. 61

- 1995-1999 ................................................................................................. 79

- 1999-2003 ................................................................................................. 99

- Reportatge d’Entesa per Llagostera........................................................ 116

Conclusions ........................................................................................................... 121

Glossari.................................................................................................................. 128

Índex dels partits polítics........................................................................................ 130

Índex d’imatges ..................................................................................................... 137

Bibliografia.............................................................................................................. 143

24 ANYS DE DEMOCRÀCIA A LLAGOSTERA

Sílvia Comas Malagraba 1Índex

Índex

El treball de recerca que lle-gireu a continuació tractad’un petit recorregut entornel període democràtic aLlagostera.

Els meus objectius

En primer lloc, voldria recor-dar que l’etapa de la dicta-dura franquista va perllon-gar a Catalunya durant mésde trenta-cinc anys. Pertant, un dels primers objec-tius que vaig plantejar-meva ser conèixer com es vaproduir l’etapa de Transicióal poble de Llagostera, és adir, el pas de la dictadurafranquista a la instauraciódel nou règim polític demo-cràtic, per tal de conèixer lasituació en què es trobavaLlagostera el dia que esvan fer les primeres elec-cions municipals.En segon lloc, un altre delsmeus objectius era saberquines coalicions i candi-dats s’havien presentat a leseleccions municipals llagos-terenques al llarg d’aquestsvint-i-quatre anys.Finalment, el meu últimobjectiu era conèixer l’es-tructura i l’organització decadascun dels consistorisque havien governat elmunicipi, saber què havienfet pel poble en els diferentsàmbits i conèixer a les per-sones que havien desenvo-lupat la funció d’alcalde dela vila.

Absència d’economia,d’urbanitzacions i de lesúltimes eleccions

Com ja us adonareu, en capapartat del treball hi surt capdada sobre l’economiamunicipal. Aquest fet ésdegut que vaig considerarque tractar sobre l’economiade la vila durant els vint-i-quatre anys de democràciaera treure l’oportunitat de feren un futur un treball derecerca sobre els pressu-postos municipals durantl’etapa democràtica, ja queés un tema molt extens.En cap moment tampoctracto sobre la problemàticade les urbanitzacions. Teninten compte que Llagosteraen té més de divuit, vaigcreure convenient eliminaraquest tema per no fermassa extens el treball.Finalment, tampoc he inclòsen el treball la legislaturaactual (2003-2007) ja queamb el tutor vam considerarque no era oportú deixar-laa mitges, ni analitzar el ques’havia fet fins al moment,perquè seria bastant relatiu,ja que encara falta per exe-cutar la meitat del mandat.

Els motius

La veritat és que no hi vanhaver uns motius concretsque em fessin decidir perescollir aquest tema.Bàsicament, va ser perquè

volia que el meu treball derecerca tractés sobre untema que em fos proper ique fes referència al meupoble. També, hi va influir elfet que en un futur m’agra-daria estudiar la llicenciatu-ra de periodisme i que lesciències polítiques no m’handesinteressat mai: així, emvaig acabar decidint per ferun “informe periodístic”sobre la política municipaldel meu poble.

El mètode

Per arribar al treball queteniu entre les vostres manshe seguit el següent mèto-de: Primerament he seleccionatla informació necessària perpoder realitzar cadascundels apartats de les cam-panyes electorals, utilitzantla diferent propaganda ifulletons electorals dels quedisposa l’Arxiu Municipal deLlagostera.A continuació, he consultatdiferents actes de constitu-cions dels diversos ajunta-ments i, també, diferentsbutlletins d’informació muni-cipal i de Llagostera persaber com es formaven elsnous consistoris (tot extretde l’Arxiu Municipal).Per elaborar el resum deles accions fetes de cadaconsistori, he hagut de con-sultar el recull de retalls dediari que es guarden a la


Sílvia Comas Malagraba 2Introducció

Introducció

Biblioteca Julià Cutillé deLlagostera. Com que va serinaugurada a finals del1982, a la biblioteca nomésdisposen de les notícies apartir d’aquest any fins al’actualitat. Per tant, tambéhe hagut de consultar a l’ar-xiu del diari “El Punt” perpoder extreure les notíciesanteriors a la creació de labiblioteca.

Un sistema diferent

En aquests moments, ja ushaureu fixat que aquest tre-ball no segueix la típicaestructura , és a dir, llarguesfrases i interlineat entre ora-cions, sinó que intenta imitarel format de la premsa escri-ta. Amb el meu tutor vamcreure encertada la idea depresentar el treball en formade diari, ja que com he ditanteriorment, en un futurm’agradaria estudiar perio-disme i, també, perquè elrecurs més utilitzat per ela-borar el treball de camp haestat la visualització depremsa escrita.Per tal d’imitar l’estructurad’un diari, he intentat reflec-tir al treball tots els gèneresperiodístics possibles: notí-cies breus i notícies mésllargues, que es troben alllarg del treball, entrevistesa cadascun dels alcaldes,reportatges, com per exem-ple el pas de la dictadura ala democràcia o la creacióde l’Entesa i articles d’opi-nió, com són les conclu-sions.

L’estructura del treball

Malgrat que el treball és enun format una mica peculiar,aquest conté clarament dife-renciades les diferents partsobligatòries en tot treball derecerca. El marc teòric es caracterit-za per tenir una extensiómés aviat curta però ambmolta informació, entre laqual s’hi troba tot el procésde transició de la dictaduraa la democràcia, tant catalàcom llagosterenc.El treball de camp és la partmés extensa del treball i éson s’hi pot entreveure mésel format de diari. Està com-post per sis grans seccionscorresponents a les sislegislatures diferents que hihagut durant aquests vint-i-quatre anys de democràciaque he analitzat. Cada legislatura conté eltranscurs de la campanyaelectoral, la formació delconsistori, el que ha fetaquest pel poble, el conflictemés important durant lalegislatura i l’entrevista ambl’alcalde o alcaldessa de lavila en aquella etapa. Pel que fa les accions fetespel consistori es subdividei-xen en diferents apartatscom es poden trobar en elsdiaris, com per exempleurbanisme, sanitat, indús-tria, educació, esports, mediambient, etc.Finalment, les conclusionsextretes d’aquest treball derecerca es basen en l’anàli-si personal sobre la feinafeta per cada consistori en

els diferents aspectes exa-minats. És a dir, segueixenl’evolució que hi hagut enles diferents seccions (urba-nisme, sanitat...) en el trans-curs d’aquest període devint-i-quatre anys.

Agraïments

Aquest treball no haguésestat possible sense l’ajudade moltes persones quesense cap motiu, només perfacilitar-me la feina m’handonat un cop de mà. Persones com la MartaAlbà, l’arxivera de l’arxiumunicipal de Llagostera,l’Olga, la Marta i la Mercè dela Biblioteca o com la gentde l’arxiu de “El Punt”, comper exemple la CarmeTorns.També em sento obligada adonar les gràcies a en JoanVentura per donar-me totsels detalls del procés detransició llagosterenc, a enJaume Moll per explicar-mela creació de l’”Entesa perLlagostera” i a en PituBasart, el meu tutor, per aju-dar-me al llarg de tot el pro-cés del treball, des del prin-cipi fins al final.Finalment, m’agradariaagrair als cinc entrevistats laseva col·laboració, ja quesense ells el treball haguésquedat amb un buit notable:així doncs, gràcies a laMaria Gifre, en JosepCodina, en Josep Puig, a laPilar Sancho i a en LluísPostigo.


Sílvia Comas Malagraba 3Introducció

El marc teòric ens la mostra

La Transició: un perío-de de canvis aCatalunyaEls catalans reclamaven“Llibertat, amnistia iEstatut d’Autonomia”mentre esperaven l’arri-bada de Tarradellas.(pàg. 5)

A Llagostera el grup “BellMatí” fomentava la demo-cràcia entre els veïns,organitzant diferentsactes culturals.(pàg. 8)

El primer 11 desetembre catalàdesprés de ladictadura(pàg. 6)


Sílvia Comas Malagraba 4Marc teòric

Marc teòric

L’inici de la democràcia

La dictadura franquista va representar un fort cop tant per a lacultura catalana com per a la política.

El període de pas de la dic-tadura franquista a la demo-cràcia espanyola es va ano-menar La Transició. Aquestperíode de temps és difícild’establir, ja que començaun cop mort el generalFranco, però és complicatdir quan acaba.Encara que no ho sembli, vapassar un temps des d'a-quell "Españoles, Franco hamuerto" pronunciat per Car-los Arias Navarro el vint denovembre de 1975 fins queTarradellas va sortir al balcóde la Generalitat deCatalunya i va dir la memo-rable frase de "Ciutadansde Catalunya: ja sóc aquí" elvint-i-tres d'octubre de 1977.En aquests dos anys es vanproduir molts canvis a l'EstatEspanyol: es va acabar ladictadura que feia més detrenta-cinc anys que duravai es va proclamar la demo-cràcia, tot i que la monar-quia va tornar a l’EstatEspanyol per mitjà de JoanCarles de Borbó, que founomenat Rei d'Espanya dosdies després de la mort delgeneral Franco. Va ser el mateix Joan Carlesde Borbó qui va nomenarCarlos Arias Navarro presi-dent del govern espanyol.

El primer any

El primer any de democrà-cia els catalans cridaven lano oblidada frase "Llibertat,Amnistia i Estatut d'Autono-mia" manifestant-se pelscarrers com feia dècadesque no podien fer. La premsa catalana comen-çava a trencar tots elsesquemes i sortien els pri-mers diaris en català, coml'Avui, que sortí per primeravegada el St Jordi de 1976 iles ràdios locals de menysimportància difonien el cata-là arreu on eren escoltades.També la llengua que tants

anys fou reprimida s'esteniapel món de l'espectacle, tantel cinema com el teatre isobretot pel món de lacançó. El dos de juliol de 1976Carlos Arias Navarro, presi-dent fins aleshores del'Estat Espanyol va dimitir iel rei Joan Carles va elegircom a successor AdolfoSuárez, de tendències mésliberals. A partir d'aquestmoment es comença a pre-parar la nova ConstitucióEspanyola i el govern catalàa l'exili es comença a plan-tejar crear l'Estatutd'Autonomia.

Molts ciutadans es mobilitzaven per aconseguir "La lllibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia"



Adolfo Suárez va proclamarles primeres eleccionsdemocràtiques estatals des-prés de quaranta anys dedictadura, que es van cele-brar el quinze de juny de1977. A Catalunya vanguanyar els socialistes,mentre que a la resta del'Estat va vèncer la "Uniónde Centro Democrático", elpartit liderat per AdolfoSuárez, el qual va continuaressent president del governEspanyol.

Els catalans volen recupe-rar el seu govern

L'onze de setembre de 1977més d'un milió de personeses van reunir, per celebrarper segon cop després de ladictadura, la Diada Nacionalde Catalunya, esperant queAdolfo Suárez en veure talmoviment reconeguésTarradellas com a presidentde la Generalitat. I així fou. I a partir d'aquelles paraulesdel president català al balcóde la Generalitat, va comen-çar una nova etapa aCatalunya, en la qual es vaintroduir l'aprenentatge delcatalà a les escoles, es vanfomentar les biblioteques encatalà...

L'Estatut: una realitat

El sis de desembre de 1978el poble espanyol va apro-var, per referèndum, la novaConstitució Espanyola, i apartir d'aquest moment elgovern català va començara pressionar el govern

espanyol per aconseguirl'Estatut, el qual es va apro-var l'octubre de 1979 des-prés que els catalans l'ac-ceptessin també per refe-rèndum: després de quaran-ta anys Catalunya tornava atenir Estatut, tornava a tenirParlament i es tornaven aconvocar unes eleccions. El vint-i-cinc de març de1980 Catalunya va decidir

Malgrat estant abolida ladictadura, encara hi haviapor entre la ciutadania tantsanys reprimida i això va ferque les autoritats catalanesno deixessin celebrar elfamós onze de setembre de1976 al Parc de la Ciutadellade Barcelona, celebrant-lo auna població no tant impor-tan com St. Boi deLlobregat, jugant-s'hi que la

primera Diada de Catalunyasense el general Franco fosun autèntic fracàs. Però nova ser així i més de cent milpersones es van aplegar ala gran plaça de St. Boi percelebrar la Diada Nacionalde Catalunya, cantant perprimera vegada després dela guerra civil, els Segadors,l'himne de Catalunya.

El primer 11 de setembre

Més de cent mil persones van celebrar a St.Boi el primer 11 de setembre l’any 1976.

qui seria el seu presidentnúmero cent quinze: JordiPujol, com a cap de llista deConvergència i Unió, varesultar ser l'elegit. A partir d’aquesta data, aJordi Pujol l’esperaven,sense saber-ho, vint-i-tresanys de servei democràtic ala nació catalana des delPalau de la Generalitat deCatalunya.



Les eleccions municipals

Un temps abans, però, eltres d'abril del 1979, ja s'ha-vien celebrat les primereseleccions democràtiques alsajuntaments de cada poblede Catalunya. Així doncs, a

partir d'aquell moment elsalcaldes no eren escollitsper terceres persones, nipels rics dels pobles i tam-poc no tenien un mandat deduració indefinida, sinó quecada quatre anys s'haviende convocar noves elec-

cions per determinar quiseria el nou alcalde. Finsaquell moment, no es pre-sentaven partits, sinó ques'elegia directament a unapersona per desenvoluparla tasca d'alcalde. A lespoblacions de més de10.000 habitants era elmateix Govern Espanyol quinomenava aquesta perso-na.Va ser per aquest motiu,que les eleccions munici-pals del 1979 van ser unaautèntica revolució demo-cràtica. Encara que ja hihavia hagut les primereseleccions generals, tothomesperava ansiosament leseleccions municipals, ja queera la forma en què els ciu-tadans sentien més properala idea del nou règim demo-cràtic, fins i tot els mateixosalcaldes de l'època franquis-ta desitjaven que arribessin,ja que no sabien com man-tenir la situació en que estrobaven. Els Ajuntaments han estatuns dels grans protagonis-tes del període democràtic,encara que siguin uns delsprotagonistes més oblidatsdel procés de Transició.

Llagostera: un municipimés

Si bé la major part dels cata-lans esperaven amb impa-ciència l'arribada de lademocràcia, es podria dirque la majoria dels llagoste-rencs també, encara que elfet de ser un poble demenys de 5.000 habitants

El 23 de febrer del 1981, diaen què després de la dimis-sió d’Adolfo Suárez, elsdiputats del CongrésEspanyol havien de votar lainvestidura del nou presi-dent de l’Estat, CalvoSotelo, un grup de 200guàrdies civils, encapçalatspel general Tejero va pren-dre el Congrés.El general va entrar a lasala amb una pistola a lamà i cridant la famosa frase“Todos al suelo”. L’únic queno va complir les ordres deTejero va ser Suárez, quees va mantenir assegut alseu escó durant tota l’esto-na.Després de divuit intenseshores segrest i de negocia-cions entre civils i militars,Tejero va veure que el seucop d’Estat havia estat falliti que la democràcia conti-

nuava el seu curs.Dos dies després, LeopoldoCalvo Sotelo va ser investitnou president de l’EstatEspanyol.A Catalunya, les reaccionsvan ser ben diverses.Mentre Jordi Pujol, des delPalau de la Generalitat,demanava calma, CC.OO.mostrava el seu rebuig alcop d'estat amb una convo-catòria de vaga general. I a Montcada i Reixac enca-ra s'anava més lluny: elgovern municipal -amb unarsenal d'armes- es va tan-car dins l'ajuntament, perdefensar la democràcia. El 23-F va fer reviure vellsfantasmes. La guerra civil,la llarga dictadura... tot sem-blava més a prop que mai.Sobretot, quan es van veureels tancs circulant perValència.

La nit més llarga de la democràcia

A l’esquer-ra una

imatge delmític 23-Fdel 1981.



amb poques referències delque passava a les grans ciu-tats catalanes, no era degaire ajuda. Però al mateixtemps, el fet que el joventdel poble no tingués trans-port per sortir fora els capsde setmana o per reunir-seamb jovent d'altres munici-pis, també va significar ques'agrupessin i po-guessinestablir llargues conversessobre els temes que elsinteressaven, el que els pre-ocupava...I d’aquesta manera, espodria dir que el CasinoLlagosterenc va ser el sos-tre de moltes d'aquestes tro-bades i va ser el sostred'una de les entitats quemés reflecteix aquest perío-de a Llagostera: el grupexcursionista Bell-Matí, queva augmentar les sevesactivitats afegint a lesexcursions i al teatre unseguit de conferències irecitals que apropaven lanova etapa democràtica alsllagosterencs i llagosteren-ques.

La nova etapa del Bell-Matí

Entre el 1975 i el 1978, elBell-Matí es podria dir queva viure una etapa polititza-da, en la qual el jovent rebiainformació sobre sexualitat,podia conèixer el conceptede la paraula democràcia,fins i tot es podia apuntar alsprimers cursets d'un idiomatan proper com era la sevallengua, però tan descone-gut com era el català. Tot iser una entitat, en aquells

temps l'ajuntament no elsdonava cap tipus de subven-ció, i és per això que no espreocupaven de combregaramb els seus ideals. Per això, el Bell-Matí organit-zava recitals de cançó alCasino Llagosterenc, on hivan actuar personatges tanconeguts com Lluís Llach,Maria del Mar Bonet, QuicoPi de la Serra, Raimon,Ovidi Montllor, RamonMuntaner i un llarg etcètera,jugant-s'hi que fossin un èxit(com el del conegut LluísLlach) o que no complissinles expectatives marcades(el cas d'Ovidi Montllor).Tots'ha de dir, però, que unsdies abans d'aquestesactuacions, era necessarianar a Girona amb la llistade les cançons del cantantque havia d'actuar a veurequin repertori els permetienfer, tot i que alguna vegadaes va poder sentir alguna deles cançons censurades imés d'un va haver d'anar adonar explicacions a laGuàrdia Civil.

Un recital de Lluís Llach, als anys 70 a Guardiola de Berguedà

Una imatge del president Tarradellas en el moment de pronunciarel famós “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”.



El naixement del'Associació de Veïns

Però aquesta etapa del Bell-Matí va arribar a la seva fi, ifinalment el 1978 els impul-sors d'aquest movimentpolític dins d'aquesta entitatexcursionista van veure lanecessitat de treure-hi elsentit polític i tornar nomésa fer excursions i teatre icrear una nova entitat, en laqual la política fos el princi-pal tema de reunió. Així va néixer l'Associacióde Veïns 23 de febrer de1240. Aquesta nova entitatcreada només amb expec-tatives polítiques va dema-nar a l'últim dels alcaldesfranquistes, Narcís Casas,poder assistir als plens del'ajuntament, el qual vacedir-hi sense cap mena deresistència ja que es podriadir que Casas era més parti-dari de la democràcia quehavia de venir, que no de lasituació mantinguda finsaleshores. L'Associació de Veïns, vaorganitzar també, diversesconferències, va crear elSolstici d'Estiu i va organit-zar la celebració del primer11 de setembre a Llagos-tera, que va ser l'any 1978,tres anys després de la mortde Franco. Aquell dia un bon nombrede llagosterencs es van reu-nir a la Plaça Catalunya delpoble on van cantar “ElsSegadors”.S'ha de dir però, que els ciu-tadans de Llagostera enca-ra vivien amb por aquestes

dates. Un exemple n'és el fet queels impulsors de l'Associa-ció de Veïns anava per lescases repartint petites sen-yeres i més d'una porta se'lsva tancar als morros.

El naixement del Butlletí

El 1979, i ja amb l'arribadadel primer ajuntamentdemocràtic, l'Associació deVeïns crea el Butlletí de Lla-gostera, una revista permantenir informada la gentdel poble i per poder reflec-tir el que es sent i es viu enaquests moments. Encara que sembli que hi vahaver força activitat durantLa Transició a Llagostera ique força gent hi estavaimplicada, la veritat és queeren pocs els que esmovien i això va significarque cap d'aquests joves de-

fensors de la democràciadecidissin presentar-se niformar part de cap dels nouspartits polítics sorgits performar el primer ajuntamentdemocràtic llagosterenc.

Reunions clandestines

Encara que aquest grup dejoves no es presentés a leseleccions, hi va haver unconjunt de persones que,clandestinament, comença-ven a anar a les primeresreunions secretes per tal deformar partits polítics perpresentar-se a les primereseleccions democràtiques,que es durien a terme el tresd’abril del 1979.Es suposa que d’aquestesreunions en van sortir lescandidatures electorals quees varen presentar com aaspirants per la primeraalcaldia democràtica.

La Diada Nacional de Catalunya de l’any 1981 a Llagostera, dia en quèes va inaugurar el carrer 11 de setembre de la població. A l’imatge, laPrincipal de Llagostera, moments abans que es descobrís la placa.



El Treball de Camp ens els explica

24 anys de democràcia aLlagostera

Totes les campan-yes electorals d’a-questes sis elec-cions municipals:tots els candidats itots els resultats.

Tots els canvis deconsistori en 24anys : 20 anys deConvergència i Uniói 4 d’Entesa perLlagostera.

Tots els fets més rellevants de cadascun dels con-sistoris, classificats en seccions.

Entrevistes a cinc alcal-des llagosterencs:Maria Gifre, Josep Codina, Josep Puig, PilarSancho i Lluís Postigo


Sílvia Comas Malagraba 10Treball de camp

Treball de camp

El primer consistoridemocràtic llagosterenc

- La campanya electoral .......................12

- El consistori ....................................... 13

- L’acció de l’Ajuntament ..................... 16

- Entrevista amb Maria Gifre ............... 26

- Entrevista amb Josep Codina ........... 28


Sílvia Comas Malagraba 111a legislatura: 1979-1983

1979-1983

Campanya electoral 1979

A les primeres eleccions democràtiques municipals s’hi pre-sentaven tres candidatures: Convergència i Unió (CiU), el PartitSocialista (PSC) i finalment el Partit Socialista Unificat (PSUC).Tots tres pretenien governar el poble durant els propers 4 anys.

Per primer cop després dela dictadura franquista, el 3d’abril del 1979 els habitantsdels municipis d’arreu del’Estat Espanyol van elegirde forma democràtica quiseria el seu primer alcalded’aquesta nova etapa itambé com estaria format elnou consistori d’aquest nouperíode.Per tal de facilitar la feinaals electors, un conjunt depersones dels pobles s’a-grupaven representant unpartit polític i presentavenper primer cop una candida-tura per tal que els votes-sin.

Els primers partits aLlagostera

A Llagostera havien estattres els partits polítics queamb el suport de diversespersones del poble podienpresentar candidatura a lesprimeres eleccions demo-cràtiques municipals.Després de diverses reu-nions, Convergència i Unió(CiU), el Partit Socialista(PSC) i el Partit SocialistaUnificat (PSUC) eren candi-dats per governar Llagos-tera durant els propers 4anys.

La candidatura de CiU

Convergència presentavacom a alcaldable i cap dellista una dona, la primeraque es podia convertir enalcaldessa del poble. La candidatura que presen-tava era la següent:Maria Gifre Rodríguez *José Codina Costa *Juan Mestres FullàMiguel Llinàs Oliveras*Jaume Viñas Casas Fermín Santamaría MoleroJuan Soler RaurichJuan Bufí Vicencs *José Puig RodóJaime Clara JouJosé Rufí ComadiraEmilio Rissech RuscalledaEnrique Villa CarrerasJoan ViIla Expósito *José Solés Pujol Manuel Aguilera Córdoba *

La candidatura del PSC

El partit socialista tenia coma cap de llista un home,Salvador Parés Vila, que espodia convertir en el primeralcalde llagosterenc delperíode democràtic. La candidatura que presen-tava el partit socialista era lasegüent:Salvador Parés Vila

Luís Nuell CreusMontserrat Bosch Roca*Jaume Ventura PrimPedro Parés Capalleras *Santiago Ramírez Cano *Manuel Malagón Serrano *Francisco de A. FalivennePinguetti*José Alba Matamala *Agustín García Martín *Blas Sánchez Sánchez *Jaume Rigau Delclos *Javier Ventura Duran *

La candidatura del PSUC

Una dona també encapçala-va la llista del partit socialis-ta unificat per tal de conver-tir-se en la primera alcaldes-sa llagosterenca.La candidatura que presen-tava el PSUC a Llagosteraera la següent:Maria Asunción Serra BouEsteban Salto Gesali *Francisco PeradaltaFaxedas*Joaquim Pujol AguilaJuan Riera CasalsMaría del Carmen GonzálezGutiérrez *Tomàs Soler PratsJoaquin Altayo BrochFrancisco Llovet GibertSuplents:Amadeo Serrat MasferrerMiguel Hernández Navarro

*: independents



El consistori (1979-1983)

El primer ajuntament democràtic llagosterenc es va caracteritzarpel fet de tenir una alcaldessa i no un alcalde com a batlle deLlagostera. Era evident que el poble avançava, ja que van sertres les dones que van formar part d’aquest primer consistoridemocràtic.

Després d’aquella primeracampanya electoral, ambtres candidatures (PSC, CiUi PSUC) el tres d’abril del1979 es va decidir qui seriafinalment el nou alcalde delpoble i els seus regidors deforma democràtica.

Participació massiva

Dels 3.597 electors quehavien estat cridats a lesurnes, 2.524 van exercir elseu dret a vot, mentre que1.037 no van votar. Aquestes dades van signifi-car que un 70% de la pobla-ció va anar a elegir quinacandidatura volia que gover-nés en aquest primer perío-de democràtic.

CiU guanya per majoria

Convergència i Unió (CiU)va guanyar per majoriaabsoluta, amb el 56 % delsvots (1.418), mentre que elPartit Socialista (PSC) vaobtenir un 31 % (779 vots) iel Partit Socialista Unificat(PSUC) un 12 % (300 vots).Un 1 % (19 vots) eren enblanc i 6 vots van ser consi-derats nuls.

El primer ajuntamentdemocràtic

D’acord amb els resultatsanteriors, el consistori que-dava format per: 7 regidorsde Convergència i Unió, quevaren ser Maria Gifre, JosepCodina, Joan Mestres,Miquel Llinàs, Jaume Viñas,Josep-Fermí Santamaría iJoan Soler, 3 regidors delPartit Socialista, SalvadorParés, Lluís Nuell iMontserrat Bosch i una solaregidora del Partit SocialistaUnificat, Maria Serra.

Maria Gifre: la nova alcal-dessa

Després de la votaciócorresponent per part delsregidors en la constitució delnou ajuntament, Maria Gifreva rebre 7 vots per esdeve-nir alcaldessa, mentre queSalvador Parés en va obte-nir 4. Així, doncs, s’anava prepa-rant el nou consistori demo-cràtic, on destacava que perprimer cop una dona estariaal capdavant de l’ajunta-ment llagosterenc.



L’Ajuntament del 1979

Maria Gifre, mestressa decasa de 46 anys, desenvo-luparia la tasca d’alcaldessadel poble amb 7 vots a favor(4 vots van ser destinats aSalvador Parés). Per aju-dar-la, es van crear tot unseguit de regidories i comis-sions informatives i es vandesignar els corresponentstinents d’alcalde: el primerera Josep Codina, seguit deJaume Viñas, Joan Soler iLluís Nuell.

Les comissions informati-ves

La comissió informativa per-manent va quedar formadaper Maria Gifre, JosepCodina, Joan Soler, JaumeViñas i Lluís Nuell.La comissió de governaciól’integraven Lluís Nuell,Maria Serra, FermíSantamaría, SalvadorParés, Joan Mestres iMiquel Llinàs.La comissió d’obres públi-ques estava constituida perJosep Codina, MontserratBosch, Maria Serra, JoanSoler i Miquel Llinàs.La comissió de cultura iesports era formada perJaume Viñas, SalvadorParés, Maria Serra, JoanMestres, Fermí Santamaríai Montserrat Bosch.Finalment, Joan Soler,Salvador Parés, JaumeViñas, Miquel Llinàs i LluísNuell formaven la comissiód’hisenda i serveis.Per altra banda, la junta de

reclutament estava compos-ta per Joan Mestres, FermíSantamaría i Lluís Nuell,mentre que la junta de l’hos-pital municipal era formadaper Jaume Viñas i JoanSoler.

Els regidors de CiU

Josep Codina Costa vaesdevenir regidor d’urbanis-me, concretament era l’en-carregat de la planificacióurbanística.Joan Mestres Fullà s’ocupa-va del personal i de les fes-tes.Miquel Llinàs Oliveras eral’encarregat dels transports,de ponts i camins, de l’es-corxador i dels mercats.Jaume Viñas Casas s’enca-rregava de la conservaciódels edificis culturals, de lallum i de la beneficència.Josep-Fermí SantamaríaMolero tenia sota el seucàrrec la regidoria d’esports.A més, també es feia càrrecdels bombers, de la bibliote-ca i dels museus.Joan Soler Raurich era elregidor d’hisenda, de viven-da i ajudava Viñas en llum ibeneficència.

Els altres regidors: PSC iPSUC

Salvador Parés Vila, cap dellista del partit socialista ales eleccions, era el regidorque s’encarregava delcementiri, de les exposi-cions, de les conferències,de l’aigua i de l’Escola deBelles Arts.

Lluís Nuell Creus, del partitsocialista, s’ocupava de trà-fic i de les escombraries.Montserrat Bosch Roca, laúltima regidora socialista,ajudava en Codina en l’urba-nisme i s’encarregava de ladisciplina urbanística. Tambéajudava en Santamaría ambla regidoria d’esports.Finalment, Maria Serra Bou,que havia encapçalat la can-didatura del Partit SocialistaUnificat, era la regidora desanitat, sanejament, i ajuda-va en Fermí Santamaría ambles tasques de biblioteca imuseus.Per tant, aquest primer ajun-tament democràtic va ser ungovern d’unitat.

La primera renúnica

La primera renúncia del perí-ode democràtic es va produirper part de la regidora socia-lista Montserrat Bosch, queva presentar-la el dia 3 d’oc-tubre del 1979 per motiuspersonals. Substituint-la vaentrar al consistori elsegüent candidat de la llistadel partit socialista: JaumeVentura Prim.

Maria Gifre, la primera alcaldes-sa democràtica llagosterenca.



Període de dimissions

Aquesta primera etapademocràtica es caracteritza,bàsicament, pel gran nom-bre de renúncies i dimis-sions dels regidors llagoste-rencs.Després de la primerarenúncia de MontserratBosch, es van produir lesrenúncies per part deSalvador Parés i Lluís Nuell.Els dos regidors socialistesvan renunciar al càrrec permotius de desacord amb elgrup convergent, el 30 d’oc-tubre del 1979.Aquest cop, els dos regidorsnomés abandonen elscàrrecs que se’ls havia ator-gat en la constitució de l’a-juntament.El 10 de setembre del 1980va dimitir del càrrec de regi-dor Joan Soler Raurich i vaentrar substituint-lo elsegüent candidat de la llistade Convergència i Unió,Jaume Clara Jou.Finalment, el 9 d’octubre del1980, Maria Serra va dimitirdel seu càrrec de regidora, iva entrar substituint-la elsegüent candidat de la llistadel PSUC: Esteban SaltoGesaldi.

Gifre plega

Enmig de totes les dimis-sions dites anteriorment,Maria Gifre, primera alcal-dessa democràtica deLlagostera, va decidirrenunciar al càrrec d’alcal-dessa per motius personals,el 3 de maig del 1980, des-

prés de 13 mesos degovern. El seu substitut vaser Josep Codina Costa,que ocupava el segon llocde la candidatura conver-gent del 1979 i que enaquells moments era primertinent d’alcalde de la vila. Enla presa possessió delcàrrec d’alcalde, Codina vaobtenir 7 vots a favor, men-tre que els 4 restants erenen blanc.

Remodelació del consis-tori

Un nou regidor va entrar al’escena política llagoste-renca: Josep Puig Rodó.A causa de la baixa de Gifrei de l’alta de Puig es varemodelar el mapa polític deLlagostera.Les regidories quedaven dela següent manera:Mestres continuava amb lesseves tasques de personal ifestes.Llinàs s’encarregava de ladisciplina urbanística, a mésde transports, de ponts icamins i de l’escorxador idel mercat.Viñas era regidor d’urbanis-me i tenia sota el seu càrrecla planificació i la gestióurbanística i la beneficència.Soler continuava amb laregidoria d’hisenda, a mésd’ocupar-se del cementiri ide l’aigua.Santamaría s’encarregavade tràfic, dels bombers, dela biblioteca, de l’escola deBelles Arts, de les exposi-cions i de la regidoria d’es-ports.

Puig, nou regidor en aques-ta nova etapa, tenia cura dela conservació dels edificisculturals, de la llum i els ser-veis socials.Finalment, Maria Serra erala regidora de sanitat, a mésde sanejament, escombra-ries, conferències i museus.Els regidors socialistesNuell, Parés i Ventura notenien cap càrrec a causadel seu desacord amb elgrup convergent.

Les comissions informati-ves també modificades

Codina va designar tinentsd’alcalde als seus principalshomes de confiança: JosepPuig , Jaume Viñas , JoanSoler i Lluís Nuell.Pel que fa les comissions, lapermanent va quedar for-mada pels mateixos tinentsde l’alcaldia. La comissió degovernació va quedar inte-grada per Codina, Serra,Santamaría, Parés, Nuell,Llinàs i Mestres. La comis-sió d’obres públiques estavaconstituïda per Viñas,Serra, Soler, Llinàs i Nuell.La comissió de cultura iesports quedava compostaper Puig, Parés, Serra,Mestres i Santamaría. La comissió d’hisenda, ser-veis i patrimoni la consti-tuïen Soler, Parés, Viñas,Llinàs i Ventura. La Junta dereclutament quedava inte-grada per Codina, Mestres,Santamaría i Ventura.Finalment la junta de l’hos-pital Municipal la represen-taven Puig i Viñas.



Les accions de l’Ajuntament

Sens dubte, el primer Ajuntament democràtic llagosterenc no vatenir les coses fàcils i no va poder realitzar tot el que haurien vol-gut. Les normes subsidiàries i els inicis de la que seria la zonaesportiva van ser les obres més importants.

El 3 d’abril del 1979,Convergència i Unió, ambMaria Gifre al capdavant,guanyava les primeres elec-cions municipals. Des d’aquell moment, MariaGifre, nova alcaldessa delmunicipi, juntament ambtots els seus regidors vanprocurar instaurar correcta-ment el nou model políticque es basava en la partici-pació de la ciutadania.S’ha de recordar que des-prés de tretze mesos al’Ajuntament, Maria Gifre vadimitir del seu càrrec d’alcal-dessa i Josep Codina vaassumir la tasca de gover-nar el poble.Tant Gifre com Codina, totsdos independents en la llistaconvergent, van intentar ferles màximes coses pelpoble.

Les normes subsidiàries

L’acció més important d’a-quella primera legislaturasegurament va estar l’elabo-ració de les normes subsi-diàries, és a dir, el planeja-ment urbanístic del poble. L’elaboració de les normessubsidiàries representavaun gran benefici per l’urba-nisme del poble, ja que

Llagostera no havia tingutcap Pla Parcial ni General,des de principis de segle.

Els inicis de la zonaesportiva

Una altra de les grans obresrealitzades per aquest pri-mer Ajuntament va ser laconstrucció de la pistapoliesportiva i de la piscinamunicipal. Tant la piscina com la pistaes van construir prop delcamp de futbol. D’aquestamanera es veia més facilitata l’hora de crear una zonaesportiva, ja que tots elsequipaments esportius estrobaven situats a la matei-xa zona.

La Casa de les Vídues

En l’època franquista, l’ajun-tament de Llagostera havia

calde d’aleshores, haviaadquirit aquesta casa ambl’objectiu de destinar-la alpoble llagosterenc. Des del moment que vaentrar el nou consistoridemocràtic, es va estardebatent per quines fun-cions públiques es podia uti-litzar l’edifici i es va acordardestinar-lo a ser la seu de labiblioteca popular i de l’es-cola de belles arts.

La cultura catalana escomença a moure

La regidoria de cultura, jun-tament amb un gran nombrede les entitats creades finsal moment, començaven adifondre la llengua catalana,a recuperar les festes popu-lars, a fomentar el teatre... ia fer moure tot de tradicionsque havien quedat oblida-des.

adquirit l’e-difici queportava pernom la“Casa de lesV i u d e s ”situat a l’ac-tual Plaça dela Llibertat. N a r c í sCasas, l’al- El primer consistori democràtic (1979)



Urbanisme

Les Normes Subsidiàrieses presenten, s’aproven i s’executenL’últim projecte urbanístic de Llagostera es remuntava aprincipis de segle XX.

Josep Codina, alcalde deLlagostera durant l’execucióde Les Normes Subsidiàriesdel Planejament Urbanísticva presentar-les al poble el8 de juny del 1982.Per aquella ocasió, l’ajunta-ment va editar un butlletíbilingüe on s’explicava enquè consistien les NormesSubsidiàries i que conteniaun breu resum del planeja-ment exposat a l’ajunta-ment, que es va distribuirentre els assistents.

Les parts de les Normes

Les Normes Subsidiàriesestaven dividides en tresgrans blocs: el primer era laMemòria i estava formadapels estudis del que real-ment necessitava la pobla-ció en un futur, per poderjustificar les actuacions. Lamemòria estava dividida ennou apartats. El segon bloceren les Normes Urbanís-

tiques que contenien lesdeterminacions necessàriesper al desenvolupament dela planificació proposada.Contenia sis capítols ialguns annexos. Finalment,el tercer bloc eren elsPlànols, que consistia en elrecull de tots els plànols ela-borats (26 d’informació i 35d’ordenació).

Què preveien

Les Normes Subsidiàries

preveien la determinació dela situació urbanística expo-sant els tres tipus de sòl:urbà, urbanitzable i no urba-nitzable.Pel que fa a obres del cascurbà es preveia l’oberturade dos nous carrers, laconstrucció de dues petitesplaces, en els sectors delMas Sec i a Cantallops i laprotecció del bosc de darre-re el cementiri i del Parc dela Torre, com a “pulmons”del poble.

Les dates clau21-11-1980: s’adjudiquen les Normes Subsidiàries als arqui-tectes Josep M. i Manel Falcó.16-06-1981: l’equip redactor de les Normes Subsidiàriesdóna una conferència informativa pels ciutadans.25-11-1981: es presenta l’avanç de les Normes Subsi-dià-ries al poble.29-04-1982: l’equip redactor lliure les Normes a l’ajunta-ment.17-05-1982: s’aproven les Normes Subsidiàries en un pleextraordinari08-06-1982: es presenten al poble07-04-1983: finalment s’aproven



Canvi dels noms dels carrers

En el ple del mes de juny del1979, l’alcaldessa deLlagostera, Maria Gifre, vadonar una relació dels nomsque en un principi s’hauriende canviar i es van proposarnous noms, tot i que els queacabarien decidint la novanomenclatura serien elsintegrants d’una Comissiócreada especialment. Tot iaixí, es va comunicar alsveïns que podien assistir a

L’Ajuntament, presidit per Maria Gifre, va decidir canviar els noms delscarrers de denominació franquista per noms que reflectissin la culturacatalana.

una reunió per parlar deltema el dia 15 de juny.

Els canvis

La Plaça dels Caiguts es vapassar anomenar la Plaçadel Castell, el carrerGeneral Mola es va dirConsellers, la Plaça del 18de Juliol es passava a dirPlaça de la Llibertat, entred’altres canvis.

Els carrers de Llagostera es veuenremodelats

Molts carrers vanveure’s urbanitzatsdurant aquesta pri-mera etapa demo-cràtica.

Un gran nombre de carrerses van veure modificatsdurant els anys de la legisla-tura de Maria Gifre i JosepCodina (1979-1983)A part del canvi de nom,molts carrers deshabitatsvan veure com s’urbanitza-ven i d’altres es van veureil·luminats.

S’urbanitzen noves zones

Carrers com el Ganix,Pocafarina, Ricard Casa-demont i Cementiri (tots delsector del voltant delcementiri municipal) vanveure’s urbanitzats. D’aquesta manera el poblecreixia cap a un altre sectoruna mica oblidat fins alesho-res.La urbanització d’aquestscarrers també la va afavorirla necessària obra de pavi-mentació del voltant delcementiri municipal, perquèsi pogués accedir d’una

forma més còmoda.El carrer del Fred, malgratles seves reduïdes dimen-sions, també va ser urbanit-zat.

S’il·luminen els carrers

Al carrer de Tossa (una deles entrades i sortides prin-cipals del poble, el carrer delCasal Parroquial) s’hi vainstal·lar l’enllumenat públic,amb tot un seguit de fanals,igual que a la travessera deTossa i a diversos carrersmés de la vila.



La Plaça 18 de Juliol es va con-vertir en la Plaça de la Llibertat

Sanitat

La municipalització del ’hospi ta l - res idènc iaJosep BaulidaLa polèmica de l’hospital s’obrí quan Maria Serra, regido-ra de Sanitat, va demanar els comptes al cap de l’any.

La polèmica sobre si l’hospi-tal de Llagostera era munici-pal o no es va generar entreels anys 1980 i 1981.La regidora del PSUC,Maria Serra, havia demanatels comptes a la Junta del’hospital, la qual es vanegar a entregar-la ja queal·legaven que l’hospital noera municipal sinó una fun-dació com ho manifestavenels estatuts.

El Secretari actua

Com que l’assumpte no eraclar, van encarregar d’ela-borar un informe alSecretari. Aquest informe vaser favorable a l’Ajunta-ment: es deia que era muni-cipal i que a partir d’aquestmoment l’hospital s’hauriad’ajustar a tota la normativalegal que els apliqués l’Ajun-tament. La junta de l’hospital noestava d’acord amb l’infor-

me i per tant aquest es vapassar a la Direcció Generald’Administració Local de laGeneralitat de Catalunya.

La Generalitat favorable al’Ajuntament

La Generalitat de Catalunyaes va manifestar a favor del’Ajuntament.Finalment es va decidir quees nomenaria una novajunta, amb representants del’ajuntament i que la juntaque hi havia hagut fins almoment hauria de plegar.

lallonga es va considerarl’hereu de confiança deBaulida i va continuar diri-gint l’Hospital.Cap dels dos va dotarl’Hospital de personalitatjurídica i sempre s’haviaconsiderat municipal.

La façana de l’hospital municipal

L’Hospital de Llagostera elva iniciar Mossèn JosepBaulida al segle XVIII, dei-xant uns béns com a funda-ció que més tard servirienper continuar amb la tascaque havia promogut ell.Francesc Fonolleres Vi-

Els orígens de l’hospital



Esports

La piscina municipal i lapista poliesportiva deLlagosteraAmb la construcció de la pista poliesportiva (1981) i de lapiscina municipal (1983) la zona esportiva es començavaa dissenyar.

Abans del 1981, l’únic recin-te en condicions per practi-car esport era el camp defutbol, a part dels patis deles escoles.Aquell primer ajuntament vaveure la necessitat de cons-truir una pista poliesportiva iuna piscina d’ús municipal.

La pista poliesportiva

La pista es va construir alcostat del camp de futbol,per tal de desenvolupar enun futur la zona esportiva.Aquest recinte poliesportiuserviria perquè els equipslocals poguessin disputarpartits i entrenaments. Elsdiferents esports que s’hipracticarien serien “futbito”,hoquei, handbol, bàsquetmasculí i femení.La pista va significar la pri-mera gran obra material dela democràcia, ja que fins almoment només s’havien

redactat les NormesSubsidiàries.

La inauguració

L’acte inaugural de la pistas’havia de fer el diumenge17 de desembre del 1981.Finalment, es va veure ajor-nat a causa de la pluja i esva celebrar el diumenge 10de gener del 1982. L’acte vaser presidit pel delegat pro-

Una imatge de la pista poliesportiva inaugurada el 1981

vincial d’esports d’aleshores“Miquel Callís” i per l’alcaldedel poble, Josep Codina,que van fer un breu discurssobre la importància de l’es-port i els propòsits quel’Ajuntament tenia per tirarendavant el complex espor-tiu. Aquell mateix dia es vadisputar a la pista un partitde bàsquet femení, entre elsequips de Llagostera i Vila-roja.



primera que hi havia aLlagostera d’aquest nouperíode democràtic.

El complex esportiu

Amb la inauguració d’a-questa obra s’estava perfi-lant definitivament el com-plex poliesportiu llagoste-renc, ja que es volia mirard’agrupar totes lesinstal·lacions esportives alvoltant del camp de futbol.Les obres de la piscinamunicipal van ser finança-des per un pressupostextraordinari i amb l’ajudade la Diputació.

Llarga història de la pisci-na

La piscina municipal haviaestat desitjada pels ciuta-dans llagosterencs des defeia molt temps. Des de mitjans dels anyssetanta es parlava de la

La foto superior és una imatge de la piscina municipal el dia de lainauguració, l’any 1983. La de dalt de tot, el complex de la piscina.



La piscina muni-cipal

Finalment, el 27d’abril del 1983,Jordi Pujol, presi-dent aleshores dela Generalitat deCatalunya, vainaugurar la pisci-na municipal deLlagostera, junta-ment amb elscarrers del sectordel cementiri.Jordi Pujol vadescobrir la placade commemora-ció de l’acte, la

construcció de la piscinaamb l’ajuda de la Diputació,però per unes causes oaltres sempre s’havia anatprorrogant fins a l’estiu del1982 que van començar lesobres.

Finalment, després de molts

anys, la piscina era una rea-litat, i els ciutadans deLlagostera no havien dedesplaçar-se a d’altrespoblacions per tal de gaudird’un bany o poder practicarun esport més com era lanatació.

Cultura

La Casa de les Vídues, labiblioteca Julià Cutillerde LlagosteraDes del diumenge 28 de novembre de 1982 Llagosteradisposa d’una biblioteca pública

El 28 de novembre de 1982Marta Ferrussola, esposadel president de laGeneralitat Jordi Pujol, MaxCaner, conseller de cultura iArcadi Calzada, presidentde la Diputació van inaugu-rar l’edifici de la Casa de lesVídues, on s’establiren desd’aquell moment la bibliote-ca municipal i l’escola debelles arts.L’edifici, situat a la plaçaLlibertat de Llagostera, con-siderat monument històricnacional, va ser restaurat en

set anys de treball continu.L’obra havia estat comença-da per l’ajuntament anterior ihavia estat motiu de polèmi-ca ja que es consideravaque es destinava massapressupost en les obres derestauració (uns dotzemilions de pessetes).

L’estructura

La Casa de les Víduesconsta detres plantes:la planta

baixa i el primer pis es vandestinar íntegrament a laBiblioteca Popular, anome-nada Julià Cutillé, que vaser mestre des de l’any1924 fins el 1934 aLlagostera, i va deixar unagran empremta entre l’alum-nat llagosterenc. Finalment,la part superior de l’edifici,que disposa d’amplis fines-trals, es va destinar al’Escola de Belles Arts.

A l’esquerra una imatge de la inauguració de la biblioteca, l’any 1982. A la dreta, la façana de la biblioteca.



Tornen les festes, les celebra-cions i les tradicions catalanes



Un cop acabada la dictadu-ra, Llagostera es va tornar aveure envoltada de festes itradicions que, amb el pasdels anys, havien anat que-dant oblidades.

L’onze de setembre

El primer onze de setembrecelebrat a la població va serel de l’any 1978. Malgrat notenir-se’n gaires dades, vaser un dia força emotiu permolts dels que van decidircelebrar-lo.Del següent onze de setem-bre si que n’hi ha més infor-mació. Aquell dia es va rea-litzar un concurs de dibuixinfantil, una cercavila acàrrec de les Majorettes id’un grup d’animació, unespectacle infantil, unaaudició i ballada de sardan-tes, un parlament i un soparpopular.

La festa del solstici

L’estiu del 1978 es va orga-nitzar el primer solstici d’es-tiu. La festa consistia enpassar una bonica vetlladaa la Plaça Balladora de St.Llorenç, des de la posta desol fins a la seva sortida,l’endemà al matí. La nitanava d’un sopar popular ide nombrosos concertsoferts per diversos grups,tant de la vila com de fora.

Torna l’Aplec de Panedes

L’any 1981 es va recuperarla celebració de l’Aplec dePanedes. Aquesta festa escelebrava al veïnat dePanedes, lloc on es projec-tava construir l’Aeròdrom. Durant el dia es realitzavendiferents activitats com unacaminada des del poble perarribar a l’ermita, un concursde rams de flors de bosc,l’elecció de la pubilla dePanedes, un dinar popular iuna audició i ballada de sar-danes.

Teatre i sardanes

L’any 1981 també va ser elprimer que es va organitzarla primera mostra de teatre,organitzada pels Amics delTeatre de Llagostera. Lamostra consistia en dosmesos de representacionsteatrals cada cap de setma-na al Casino Llagosterenc.D’altra banda, l’abril del1980 es va organitzar la pri-mera trobada sardanista deLlagostera a la Plaça Cata-lunya. La trobada va rebreuna nombrosa participació.

A dalt, unaimatge del sols-

tici d’estiu del’any 2001. A

l’esquerra unaimatge de la

trobada sarda-nista de l’any

1983.

Comunicació

El Butlletí de Llagostera

El Butlletí de Llagostera s’e-ditava mensualment perl’Associació de Veïns.Aquesta publicació munici-pal tractava de temes del’actualitat del poble, i cadames s’endinsava a un temaconcret, com per exempleels museus. També s’hipodien trobar cròniques delsdiferents membres de laredacció, articles sobre elsproblemes socials delmoment, la secció de la “veu

L’Associació de Veïns deLlagostera “23 de Febrer” vaorganitzar durant l’agost del1979 diverses conferènciessobre ecologia i sobre l’e-nergia nuclear.

Nuclear? No gràcies

Les conferències van sorgirarran de la polèmica i de lesaccions que havia sortit

dels lectors” on els ciuta-dans llagosterencs podienenviar cartes als joves inte-grants del Butlletí per tal quesortissin publicades.

El precedent

Llagostera havia tingutabans de la guerra un mitjàde comunicació semblant,però va ser eliminat durantla dictadura.

Medi Ambient

sobre la posició a favor o encontra d’aquest tipus d’ener-gia per part dels ciutadanscatalans.La primera conferència vatractar sobre “L’ecologia iles seves alternatives” i lasegona sobre “El problemade l’Energia Nuclear”. Totesdues van ser ofertes pelComitè Antinuclear deGirona.

L’associació de veïns i l’ecologia

El Butlletí de Llagostera tornà a publicar-se l’any 1980, després que noexistís cap publicació municipal des de feia més de quaranta anys

La portada del Butlletí de l’any1988

L’emblema de la campanya



La polèmica

L’Aeròdrom de Panedes:molts anys de polèmicaEl Pla de Panedes havia d’acollir un aeròdrom

El projecte de l'Aeròdrom dePanedes es va presentar al'Ajuntament de Llagosteraabans que es produïssin lesprimeres eleccions demo-cràtiques. L'alcalde enaquells moments, NarcísCasas, va reunir durant elmarç del 1979, les forcesvives de la població per tald'explicar-los la propostaque els havien fet. Elsrepresentants de les forcesvives de la població (CiU,ERC, PSC, PSUC i l'Asso-ciació de Veïns "23 defebrer") van decidir que capde les forces polítiques espronunciarien sobre el pro-jecte fins que haguessinpassat les eleccions munici-pals.

El pronunciament

Les normes subsidiàries i elpla parcial van preveure lafutura construcció d'un aerò-drom al veïnat de Panedes.Però, finalment, en aquellaocasió els promotors de lainiciativa no van arribar apresentar el projecte defini-tiu a l'Ajuntament.

El projecte provisional

Els promotors de l'Aeròdromhavien comprat uns terrenysdel pla de Panedes per ins-tal·lar unes pistes esportivesd'aterratge, de 930 metresde llarg per 28 metres d'am-plada, per a avionetes parti-culars.Al costat de la pista, s'hi pre-veia construir una torre decontrol, tallers per a lesavionetes, edificis, deu pis-tes de tennis, una piscinaolímpica, una pista de kar-ting, un poblat amb boti-gues, un hostal, un hotel iun càmping de quatre hec-tàrees. A més s'hi volia feruna zona urbanitzable quecomprenia setanta-cinc par-cel·les de divuit mil metresquadrats.

Motor IbèricaUna altra polèmica en laqual es va veure immers elprimer consistori democràticva ser la construcció de lapista de proves de MotorIbèrica. L'empresa ja havia anunciatla seva intenció d'instal·lar-se als terrenys de CanGascons durant el mandatde Casas a finals de la dic-tadura franquista.L'Ajuntament va deixar clarque aquest projecte no estiraria endavant i que man-tindrien la ferma posició quehavia mostrat Casas ambanterioritat, ja que moltsveïns s'oposaven a la cons-trucció de la pista perquècreien que danyava l'entorni creava un impacte visual imediambiental.

A l’esquerra, un dels terrenys onestava previst ubicar-hi l’Aeròdrom



“Estar a l’Ajuntament requereix molt méstemps del que sembla”

Maria Gifre Rodríguez, natural d’Espolla, va ser la primera alcal-dessa de Llagostera de l’etapa democràtica. Nascuda el 17 defebrer de 1933, aquesta mestressa de casa amb la carrera demagisteri, va estar al capdavant de l’ajuntament durant tretzemesos, entre el 1979 i el 1980.

Què la va impulsar a pre-sentar-se encapçalant lacandidatura de Conver-gència i Unió a les elec-cions del 1979?Jo considerava que haviad’entrar algú a formar partd’aquesta candidatura itambé l’havia d’encapçalar.Després de moltes reunionsi veure que ningú es voliapresentar, vaig decidir oferiruna ajuda al poble deLlagostera i vaig acabar pre-sentant-me, ja que algú hohavia de fer.

Quins objectius tenia?Jo volia continuar, ambalguns canvis, la maneracom havia portat l’ajunta-ment el sr. Casas, alcaldefins aleshores. Volia conti-nuar les coses començadesi que havien quedat pen-dents, com el planejamenturbanístic o la Casa de lesVídues.

Creu que en unes elec-cions municipals els elec-tors voten un partit o lespersones que es presen-ten?Doncs jo diria que el 50 %de cada. Es mira molt lapersona, però també esmira el partit.

Què creu que la va fer sor-tir elegida a vostè?Bé, perquè jo sóc una per-sona que em sembla que nosóc conflictiva i no m’haagradat mai tenir proble-mes. Sempre he mirat d’a-dequar-me a les situacionsd’una manera pacífica.A més, la gent devia pensar:“aquí no hi podem posar arauna persona que vulguimoure gaire les coses d’en-trada, ja que hi hauria hagutun xoc molt fort al poble”,després del mandat del sr.Casas durant l’època fran-quista.

Creu que els va acabarcomplint?Durant el temps que jo vaigestar a l’Ajuntament pocacosa es va poder fer, ja queel que s’havia de dur aterme era planificar moltescoses i no se’n podien exe-cutar gaires.

Se li van presentar mésproblemes dels que creiao va ser més fàcil del ques’esperava?Ja m’ho imaginava. Perexemple, si s’havia de feruna compra de terrenys, jaem pensava que hi hauriaels estires i arronses que hivan haver o que hi hauriapersones que no quedariencontentes amb algunes deles decisions que vaig haverde prendre. Però aquestescoses sempre passen, i elsproblemes que se’ns vanpresentar són els que hihagut sempre.

“El sr. Casas era una magnífica persona. Per mi era una persona moltadequada per ser l’alcalde del poble, i la veritat és que l’admirava molt”

Entrevista a Maria Gifre



Per vostè, què és el millord’haver estat alcaldessa?El millor, em fa l’efecte, queva ser aquell moment difícil,en què jo em vaig sentirmolt útil, que no sortia ningúper presentar-se i jo ho vaigpoder solucionar presen-tant-me per Convergència iUnió, però independent.

“La falta de temps emmortificava. Estar en unlloc públic, i especialmenta l’ajuntament, requereixgastar molt temps de leshores privades”

I el pitjor?El pitjor va ser el fet de nopoder acabar tota la legisla-tura, em va saber molt greuhaver-ho de deixar. Però laveritat és que no podia fer-ho ja que no tenia méstemps per dedicar-hi, el meumarit feia un horari diferentdel meu, jo tenia els nensque encara eren petits, lesfeines de la casa...

Quin tema creu que va serel més conflictiu durant elperíode que va fer d’alcal-dessa?Que es volien posar unespistes de proves de laGeneral Motors, allà aldarrere del pla de CanGascons, i els de la GeneralMotors venien molt al darre-re d’aquells terrenys. Sihaguéssim cedit, m’imaginoque s’hagués organitzat ungran rebombori al poble, jaque era una extensió moltgran de terreny que s’ha-gués fet malbé.

ca, es va començar tambéel pla urbanístic general,vam regular el trànsit delscarrers, vam canviar elsnoms dels carrers, i algunacosa més, però de no gaireimportància.

Què va significar, pervostè, ser alcaldessa?Una tasca més a fer, que esva convertir en una tascahabitual que vaig fer durantaquell període de temps, itambé una manera d’apro-par-me més al meu pare, jaque ell havia estat secretaride l’Ajuntament i jo, quan nosabia de què anava algunacosa, li preguntava a ell.

Per acabar, què és pervostè la democràcia?La democràcia jo consideroque és un règim polític, quesi es porta bé és perfecte.Però és clar, a la democrà-cia hi entren en joc els quegovernen i el poble, i la gentdel poble hauria de col·labo-rar-hi i entendre el que és.

“A vegades, em fa moltaenveja la democràcia delspaïsos nòrdics, on la gentes respecta molt més queaquí: si entra un partit ales eleccions els altres elrespecten. Aquí tothoms’insulta”.

Què creu que vaser el més impor-tant que va fer pelpoble durant eltemps que va estara l’ajuntament?En comptes de realit-zar grans projectes,el que havíem de ferera demanar sub-vencions a laGeneralitat i a laDiputació i comprarterrenys. Per exem-ple, vam comprar elsterrenys per la zonaesportiva, es vancomprar els terrenysdel “cuartel” de laGuàrdia Civil, es vacomençar la bibliote-

“Moltes vegades els que estan governant no acceptenpropostes de l’oposició encara que hi estiguin d’acordpel sol fet que provenen dels rivals. Jo vaig procurarque això no passés durant el temps que vaig estar al’Ajuntament, i molts dels companys del meu partit noho entenien”

Maria Gifre Rodríguez



“Quan s’està a l’Ajuntament, s’han de mirar defer les coses el màxim de bé possibles”

Josep Codina Costa, nascut a Llagostera el 15 de novembre del1939, va ser el segon alcalde del període democràtic deLlagostera. Aquest carnisser, actualment jubilat, va governar elmunicipi del 1980 al 1983 i va fer obres tan importants com laconstrucció de la piscina i la pista poliesportiva o l’elaboracióde les normes subsidiàries.

Què el va impulsar a pre-sentar-se a la llista deConvergència i Unió a leseleccions del 1979?Un grup de persones delpoble es van moure permirar d’aglutinar unes ideesmés o menys nacionalistes,i varen anar copsant gent.Després es van fer forçareunions, en les quals vaigassistir i va arribar unmoment que em varenengrescar per presentar-me. La veritat és que en un prin-cipi, semblava que seriamolt fàcil presentar la candi-datura, però després va serbastant difícil configurar unallista de gent que volguésanar a l’Ajuntament. Jo novaig voler ser cap de llistaen aquell moment, és mésvolia anar cap als últimsllocs, però finalment vaigacabar en segona posició.

“Mai he sigut militant decap partit, només he estatsimpatitzant de CiU”

ens pensàvem quan vamentrar a l’Ajuntament. Pertant, crec que sí, que vamaconseguir fer un bé pelpoble.

Se li van presentar mésproblemes dels que creiao va ser més fàcil del ques’esperava?Al principi de ser a

què era fins que va fer untemps que hi vam ser, i vaser llavors quan ens vamadonar de les necessitatsque hi havia al poble.

Creu que va acabar com-plint el seu objectiu?Jo crec que vàrem aconse-guir fer moltes més cosesde les previstes, de les que

Entrevista a Josep Codina

Josep Codina quan era alcalde



Quins objec-tius tenia alpresentar -se?L’únic objec-tiu que teniaera, bàsica-ment, inten-tar fer un bépel poble iprocurar queles cosesfuncionessinbé. Jo crecque vamentrar unamica acegues a l’a-juntament ino vam saber

l’Ajuntament, indubtable-ment vàrem crear-nos mésproblemes del que ensesperàvem, ja que en sem-blava que tot seria més fàcil.Però a mesura que va anarpassant el temps els vamanar solucionant, i cadavegada era més fàcil, i hiteníem més pràctica. Cada dia se’n presentaven,de problemes, a l’Ajunta-ment, uns de més impor-tants i d’altres no tant, peròels vam anar solucionant.

A quins problemes esrefereix?Bé, el problema més impor-tant, el que va portar mésfeina, més maldecaps i méshores, va ser, sens dubte, elplanejament urbanístic delpoble, les normes subsidià-ries.

Creu que en unes elec-cions municipals els elec-tors voten un partit o lespersones que es presen-ten?Jo diria que una mica totbarrejat. Jo entenc que esvota més la persona que espresenta, però si aquesta espresenta per un partit quetrenca amb les idees de l’e-lector, a aquest li costa moltvotar-lo, per més que cone-gui la persona.

“Un partit que no siguiguanyador i presenti unallista de persones quesiguin conegudes al poblepel seu bon treball té moltde guanyat envers unaltre, per molta política

que porti al darrere la per-sona que presenta”

Què creu que els van fersortir elegits al seu partit?Que la gran majoria éremcomerciants del poble, opersones conegudes, i elselectors podien intuir quineseren les nostres idees.

Per vostè què el millord’haver estat alcalde?La visió que tinc ara delstràmits oficials. Jo crec queno faig una muntanya d’unasimple cosa que potser hi hagent que sí que la fa, ja queaquests tràmits no els des-conec.

I el pitjor?Pensar que hi ha gent queno està contenta de la tascaque vas fer com alcalde.Durant el temps que vaigestar a l’Ajuntament, el pitjorva ser haver de denegarcoses que et demanaven, jaque eren inviables. Sobretotpel tema del planejamenturbanístic.

Quins temes creu que vanser els més conflictiusdurant la seva legislatura?El de més conflictes, sensdubte va ser el planejamenturbanístic, però també vamtenir algun problema amb elcontractista de les obres delcementiri, ja que li havíemd’estar força a sobre.

Què creu que va ser elmés important que va ferpel poble durant la sevalegislatura?

Com ja he dit, les normessubsidiàries, o sigui el pla-nejament urbanístic. Tambévam comprar uns terrenysper ampliar la plaça, vamcomençar la zona esportivaconstruint la piscina i la pistapoliesportiva, vam pavimen-tar l’àrea del cementiri, vamposar en funcionament labiblioteca, vam adquirir totels terrenys de FEVE (delferrocarril), i seguramentalguna altra cosa.

Què va significar pervostè ser alcalde?Per mi va significar una res-ponsabilitat molt granenvers el poble deLlagostera.

Finalment, què és pervostè la democràcia?Diuen que la democràciaés la menys dolenta de lesformes de governar. Jo crecque és veritat. La democrà-cia no és perfecta. La veri-tat és que jo seria partidaride les llistes obertes, votarnomés les persones quet’agraden de cada llista iconfigurar l’ajuntament mit-jançant el nombre de votsque ha tingut cada perso-na.

“Aquests “xanxullus”que s’ajuntin els partitsun cop tenen els resul-tats de les eleccions noels permetria: n’hi ha queno tenen cap sentit inomés són per interes-sos: en definitiva, el quebusquen tots és obtenirel poder.”



El segon consistoridemocràtic llagosterenc


- El consistori ....................................... 33


- Entrevista amb Josep Puig ............... 44

1983-1987



Durant la primavera del1.983, Llagostera es vaveure immersa en una novacampanya electoral, aquestcop, amb tot un seguit depropaganda que es varepartir pels diversos indretsde la població d'uns quantsdels partits que es presenta-ven. A diferència de leseleccions del 1979, aquestcop Esquerra Republicanade Catalunya (ERC) tambépresentava una candidaturaa Llagostera, per tal de com-petir amb la de Convergèn-cia i Unió (CiU), la del PartitSocialista de Catalunya(PSC) i la del PartitSocialista Unificat Català(PSUC).

La proposta electoral deCiU:

CiU ja tenia coneixementdel que significava una cam-panya electoral, com tambéel que volia dir governardurant quatre anys l'Ajunta-ment de Llagostera. La candidatura de CiU, ambJosep Puig com a cap dellista, es presentava als lla-gosterencs com un grup depersones que no pertanyiena cap ideologia de partit,sinó que defensaven un

pensament Català, Nacio-nalista i no vinculat a capideologia forana, amb laúnica intenció d'ajudar alsveïns de Llagostera des del'ajuntament.

Els seus objectius princi-pals:

Entre les seves proposteselectorals s'hi trobaven:renovar i ampliar l'Hospitalmunicipal, crear beques pera l'ampliació d'estudis,potenciar la neteja pública,

fundar un servei d'urgèn-cies de bombers, compon-dre un cos de Policia Muni-cipal competent, aplicar lesnormes subsidiàries, acabarles obres d'ampliació delcementiri municipal, solucio-nar el problema de les urba-nitzacions, crear un fons desuport a les iniciatives cultu-rals, crear una emissora deràdio municipal, crear unconsell d'esports, construirel dispensari municipal iinformar periòdicament del'evolució de les finances.


Amb més ganes que mai, els partits polítics es van posar a tre-ballar per tal de sortir elegits, ells i els seus representants, enles segones eleccions democràtiques municipals, que esdurien a terme el 8 de maig del 1.983.

A l’esquerra la portada del programa electoral deConvergència i Unió, i a la dreta la candidatura que

presentaven



Progrés, honestedat idemocràcia

La secció local del PSC,amb Josep Albà al capda-vant, defensava en el seuprograma electoral una ideade progrés, equitat i hones-tedat, tot adjuntant una defi-nició de democràcia com asinònim de llibertat i defen-sant per sobre de tot elsinteressos col·lectius delpoble de Llagostera, persobre, dels individuals i par-ticulars de la gent quegoverna l'ajuntament.

Setanta-cinc punts:

El PSC de Llagostera va re-partir pel poble un programade mà amb setanta-cincpunts, és a dir, setanta-cincpropostes que ells creien

que eren les més importantsper tirar endavant Llagos-tera en els pròxims quatreanys que es presentaven.Algunes d'aquestes propos-tes eren: fer un balanç del'estat general del municipi,eliminar l'especulació i el fa-voritisme polític en la con-cessió d'obres municipals,revisar les despeses munici-pals, crear consells o comis-sions per a les àrees de cul-tura, festes, esports, sani-tat..., construir el dispensarimunicipal, potenciar almàxim les activitats cultu-rals, fomentar les activitatsextraescolars, construir unpavelló poliesportiu, trobaruna solució definitiva per ala regulació de les urbanit-zacions i crear un serveinocturn d'urgències.A més, hi afegien el que no

farien mai, on destaca"silenciar la veu de l'oposi-ció" i "negar la col·labora-ció".

Sense propostes:

Tant per part d'EsquerraRepublicana com del PartitSocialista Unificat no es vaeditar cap tipus de propa-ganda electoral amb lesseves propostes per tal desortir elegits en les elec-cions, però sí que van pre-sentar la seva candidatura.Els seus candidats a alcal-dables eren JoanPuigdemunt, per partd’Esquerra Republicana, iMaria Asunción Serra,encapçalant el PartitSocialista Unificat, com enles darreres eleccions muni-cipals.

Sobre aquestes línies, començant per l’esquerra la portada del programa electoral, a continuació la can-didatura del PSC, ERC i el PSUC, respectivament




El vuit de maig del 1983 escelebraven les segoneseleccions democràtiquesmunicipals.Aquesta vegada es disputa-ven el govern municipalquatre candidatures, CiU,PSC, PSUC i ERC (per pri-mera vegada)

El 71 % dels electors exer-ceixen el seu dret

El nombre d’electors queconstaven en el cens muni-cipal havia incrementat, jaque aquesta vegada eren3.725 llagosterencs els queestaven cridats a les urnes.2.641 votants van anar alcol·legi electoral, represen-tant el 71 % dels electors.

Altre cop majoria

Altre cop, Convergència iUnió va guanyar per majoriaabsoluta, amb 1.481 vots(56%). El Partit Socialista vaobtenir 752 vots (29 %), elPartit Socialista Unificat 138vots (5 %) i EsquerraRepublicana 214 vots (8 %).16 vots van ser consideratsnuls, representant un 1% i21 vots eren en blanc (1%)

El nou consistori

Aquest cop, l’Ajuntamentllagosterenc va ser formatper 8 regidors de CiU(Josep Puig Rodó, JoanGruart Comas, ÀngelGrabulosa Corcoy, JoséRamírez Cano, José TuronBoadella, Joaquim ComasTarrés, Juan Coll Bueno iJosé Blanch Vall·llosera), 4regidors socialistes (JosepAlbà Matamala, Lluís NuellCreus, Joan FabrellasLloveras i Concepció AubóCasadevall) i un sol regidor

d’Esquerra Republicana,Joan Puigdemunt Coll.En l’acte de proclamació delnou alcalde el resultat va serl’esperat i no va generar gai-res sorpreses: Josep PuigRodó, havia estat elegit ambvuit vots a favor, mentre queels altres cinc vots esperatseren en blanc.Josep Puig Rodó, que haviaestat regidor de cultura enel consistori anterior, esde-venia nou batlle deLlagostera, encapçalant unnou Ajuntament deConvergència i Unió.

El segon consistori d’aquesta nova etapa democràtica engegavaa Llagostera amb la novetat que entrarien al govern municipaldos regidors més que en el consistori anterior, ja que Llagosterahavia sobrepassat els 5.000 habitants.



Un nou consistori

Josep Puig Rodó, encapça-lava l’Ajuntament llagoste-renc exercint d’alcalde.Però, els altres dotze regi-dors, també havien d’estarimplicats en el govern muni-cipal.Els tinents de l’alcaldiadesignats van ser JoanGruart Comas, ÀngelGrabulosa Corcoy, JoséRamírez Cano i Josep AlbàMatamala. Pel que fa les comissionsinformatives, la comissió deGovernació era assumidaper Àngel Grabulosa (presi-dent), Joan Puigdemunt,Lluís Nuell, Joaquim Comasi Josep Blanch (vocals). De la comissió d’obrespúbliques i urbanisme sen ’ e n c a r r e g a v e n : J o s éRamírez, com a president iJosep Albà, Joan Fabrellas,Joan Coll i Joaquim Tarréscom a vocals. La comissió de cultura iesports estava formada perJoan Gruart (president),Lluís Nuell, ConcepcióAubó, Joan Coll i JoséTuron (vocals). La comissió de serveismunicipals l’integravenJosep Albà com a presidenti Joaquim Comas, JoanPuigdemunt, Joan Coll iJosep Blanch com a vocals.La comissió d’Hisenda iPatrimoni estava formadaper Josep Puig (president),Concepció Aubó, JosepAlbà, Josep Blanch i JoséRamírez (vocals).Finalment, la comissió de

reclutament la presi-dia Josep Puig i elsvocals n’erenJoaquim Comas,Joan Coll i LluísNuell.

Les regidories

Les competènciesde les quals s’enca-rregava cada regidoreren les següents:Joan Gruart Co-mass’ocupava de cultu-ra, turisme, trànsit irelacions públiques. Àngel GrabulosaCorcoy s’encarrega-va d’assistènciasocial, tercera edat,

Convergència i Unió, i pertant de la força que haviaguanyat el poder municipal.

Les atribucions dels altresregidors:

Els regidors socialistes i eld’Esquerra Republicanatambé tenien assignatsdiversos càrrecs.Josep Albà s’encarregava desanejament, catàstrofes iatur.Lluís Nuell Creus s’ocupavadels bombers, de la ventaambulant i de parcs i jardins.Les assignacions de JoanFabrellas Lloveras erenvivenda i aigua.Finalment, Joan Puigde-munt Coll s’ocupava de sani-tat. Altre cop, el govern llagoste-renc tornava a ser d’unitat,amb representació de totsels partits.

Josep Puig Rodó, l’alcade llagosterenc del1983 al 1987.

beneficència i de l’ensenya-ment i les escoles. José Ramírez Cano, eral’encarregat del planejamenti gestió urbanística i de lesobres en general. José Turon Boadella ocupa-va el càrrec de controlar elmercat, l’escorxador, eltransport i els ponts icamins. L’encarregat de personalescombraries, neteja delpoble i dels entorns, enllu-menat i hisenda, eraJoaquim Comas Tarrés. Joan Coll Bueno tenia sotael seu càrrec les gestionsd’esports, festes i disciplinaurbanística. Josep Blanch Vall·lloseras’encarregava d’ecologia imedi ambient, dels museus ide les exposicions, delcementiri i de l’Escola deBelles Arts.Tots ells formaven part de



L’Ajuntament sense repre-sentació femenina

El juny del 1983, dos mesosdesprés de les eleccionsmunicipals, Concepció AubóCasadevall va renunciar alcàrrec de regidora, permotius personals, i vaentrar substituint-la elsegüent candidat de la llistadel PSC, Salvador ParésVila, que ja havia estat regi-dor en l’anterior consistori.Això va significar que totsels càrrecs del consistori lla-gosterenc quedaven ocu-pats per homes, i no hi haviacap dona en el govern muni-cipal.

La feina del fill fa dimitirNuell

El juny del 1985 també vadimitir del seu càrrec deregidor Lluís Nuell Creus, jaque el seu fill aspirava a laconcessió de l’explotació deles instal·lacions de la pisci-na municipal, i Nuell vacreure que havia de dimitir.Els motius que donava eren“estrictament personals i perètica, ja que som els primersque hem de donar exem-ple”.

Joan Antoni Hierro, següentcandidat a la llista del partitsocialista l’havia de substi-tuir, però va renunciar-hi.Per tant, va entrar a formarpart del consistori, fent-secàrrec de les atribucions deNuell Joan CarranzaPeregrina, número set a lallista del PSC.

La junta poliesportivapodia esquerdar el pacte

A finals d’any del 1985, elconsistori llagosterenc veiala necessitat de crear unaJunta Poliesportiva, ques’hauria de preocupar delrepartiment del pressupostdestinat a l’esport i de lespossibles subvencions. D’un bon principi es va acor-dar que es buscarien perso-nes interessades a formarpart d’aquesta junta. Unapossible candidatura era laformada per Narcís Casas(alcalde de la transició),Pompeu Pascual (metge delpoble), Mateu Font (antictinent d’alcalde), JoanMestres (empresari delpoble) i tot un seguit decares conegudes pels lla-gosterencs. Però aquestacandidatura no es va arribara presentar mai, ja que sem-blava que Convergència iUnió (partit majoritari en elgovern municipal) no elsacceptés i que aquesta llistaes presentés sense captipus de futur.

Puig tenia la solució

Mentrestant, l’alcalde, Jo-sep Puig, ja s’havia encarre-gat de buscar una junta pelConsell d’Esports, un seguitde gent jove d’entre vint itrenta anys que estavenrelacionats amb l’esport.Però el PSC va veure-hi enaquesta junta una novageneració de convergents iva exposar la seva opinió,insinuant que si el tema no

es resolia dimitirien delsseus càrrecs de regidorsmunicipals. Finalment, el conflicte es vasolucionar, ja que el PSC iERC van donar un vot deconfiança a aquesta novajunta.

Definitivament es formauna oposició

Durant la primavera del1986, arran del nomena-ment de Joan Coll Buenocom a representant del’Ajuntament al ConsellEscolar, els regidors socia-listes van decidir plegar ipassar a l’oposició per tal decontinuar “fent poble”.

Els motius

Els motius que els van por-tar a prendre aquesta deci-sió van ser la injustícia querepresentava per ells quefos Coll el representant del’Ajuntament si en realitatera Joan Carranza (delPSC) el regidor encarregatd’ensenyament. També,perquè creien que el repre-sentant convergent tenia unnegoci dins el centre, i queaquest mateix “no creia enel centre llagosterenc” jaque portava als seus fills aun altre centre, fora delmunicipi.En definitiva, els socialis-tes es sentien discriminatsde l’equip de govern i acu-saven Convergència detenir una obsessió percontrolar-ho tot i polititzar-ho tot.




Amb un regidor més que en l’anterior consistori, els encarregatsde tirar endavant la segona legislatura democràtica van intentarcrear el que significava per ells una vertadera revolució de l’eco-nomia local: la construcció de la zona industrial.

El 8 de maig del 1983,Convergència i Unió tornavaa guanyar les eleccionsmunicipals, però aquest copal capdavant hi havia JosepPuig.Puig i els seus regidors, vanintentar continuar amb latasca que havia fet l’anteriorconsistori, a través de diver-ses propostes.

La zona industrial: l’inicid’un llarg projecte

Durant la seva estància al’Ajuntament, Puig vacomençar el que seria unllarg projecte: el polígonindustrial.Des dels seus inicis, aquestsector es creava amb lafinalitat que s’hi establissintot d’empreses que propor-cionessin un gran nombrede llocs de treball.D’aquesta manera, els ciu-tadans de Llagostera no esveurien obligats a despla-çar-se a d’altres pobles peranar a treballar i també,segurament, seria unaspecte que tindrien encompte noves famílies quecontemplessin la possibilitatd’instal·lar-se a la vila, fetque augmentaria el nombrede població de Llagostera.

Noves instal·lacions sani-tàries

Aquest consistori va ser elque va construir el nou dis-pensari municipal del poble.Fins al moment, les consul-tes de caràcter lleu es rea-litzaven a l’hospital munici-pal Josep-Baulida. Amb laconstrucció del nou dispen-sari es va començar a millo-rar el servei sanitari que ofe-ria la vila, ja que les novesinstal·lacions oferien mésserveis i en preveien la cre-ació d’altres en un futur.

Una nova empenta a lacultura

Mentrestant, l’Ajuntamentcontinuava procurant que lacultura llagosterenca noquedés enrere. Per unabanda, es va creure adient

crear un museu que fesreferència a alguns aspec-tes de la vila. Per tant, esva crear un projecte demuseu que preveia tresseccions, les quals vanhaver d’establir-se en dife-rents llocs del poble, ja queno es disposava d’un localsuficientment gran per aglu-tinar tot el conjunt del pro-jecte. El museu es va divi-dir en el d’arqueologia, eld’etnologia i l’arxiu munici-pal.Per altra banda, l’Ajunta-ment va crear els estudisde l’emissora municipal i vahabilitar un nou casal d’avispels jubilats llagosterencs.Finalment un aspecte des-tacable d’aquest mandatés que no hi va haver capconflicte ni polèmica quesortís publicat a la prem-sa.

Alguns dels regidors del consistori del 1983-1987. Josep Puig, l’alcal-de, és el quart per l’esquerra de la fila de baix.



Urbanisme

La Plaça Catalunya urbanit-zada segons les idees delsllagosterencs

El barri de “reremur”



El febrer de l’any 1985 s’a-cordà que en un terminimàxim de tres mesos,l’Ajuntament rebria idees isuggeriments sobre la pos-sible urbanització de laPlaça Catalunya. En un principi la propostaera realitzar un concurs d’i-dees, però abans de crearexpectatives falses d’unarranjament immediat elConsistori va optar per feraquesta enquesta d’opinió. Les alternatives que presen-tava l’Ajuntament eren

diverses. La plaça es podiaadaptar com a jardí, parcd’infància, s’hi podien ins-

tal·lar fonts, escultures, peròaixò sí, sense oblidar maiels aparcaments.

La Plaça Catalunya de Llagostera

El maig del 1985, l’Ajunta-ment va acordar establirunes normes especials pelnucli antic de Llagostera.El sector que envoltava l’es-glésia i la casa consistorial,havia de comptar amb unesalçades màximes (degudesa l’estretor dels carrers) i laregulació d’uns colors id’uns acabats concrets de

les façanes. Els carrers quees van veure afectats vanser l’Olivereta, el SantaAnna, el Processó, el carrerdel Fred, i les placesLlibertat, de la Vila i una partde la del Mercat.

L’Ajuntament va acordar establir normes espe-cials

A la dreta, una imatge del carrerProcessó

Sanitat

Llagostera disposa d’unnou dispensari municipal

Es va decidir construir a la que havia d’anomenar-se laPlaça del Carril, antics terrenys de FEVE, on es situaval’antiga estació del “Carrilet”.

L’Ajuntament de Llagosterava considerar primordialconstruir un dispensarimunicipal. Aquest, es vadecidir construir als anticsterrenys de l’estació, ja queles Normes Subsidiàrieshavien previst que aqueststerrenys havien de ser desti-nats a zona verda i equipa-ments municipals. El dis-pensari municipal ocupariaaproximadament 140metres quadrats

La distribució

El projecte reflectia que l’e-difici constaria de plantabaixa i primer pis. A la plan-ta baixa hi hauria duesgrans sales d’espera, duessales de consulta, una salade cures, i una recepció. Elprimer pis, al qual s’accedi-ria a través d’unes escalesinteriors i amb la projeccióde cara en un futur de cons-truir-hi un ascensor, consta-

ria de dues altres salesd’espera i dues consultes,una per la llevadora i l’altraper dur-hi a terme diferentscures.Les obres de construccióvan ser dirigides per undirector i treballadors del’INEM.En un futur, es preveia ques’hi establissin altres ser-veis, com dentista, pediatre,o dotar l’equipament ambuna màquina de rajos X.

A l’esquerra les obres de construcció del dispensari municipal. A la dreta l’edifici ja en funcionament.



Medi Ambient

La festa de l’arbre de Llagostera

Aquella primera vegada es van plantar als terrenys del’Estació i a la parcel·la propietat de l’Ajuntament delcarrer Canalejas.

Va ser l’Ajuntament del1983-1987, amb Josep PuigRodó d’alcalde, el que vaprendre la iniciativa d’orga-nitzar la “plantada d’arbres”,festa que encara es conser-va en l’actualitat.

Els més petits i el mediambient

Aquesta “festa” consisteixen el fet que els escolars de

Llagostera, acompanyatspels mestres de les sevesescoles, passin una estonafora de les aules envoltantsper la naturalesa dels parat-ges de Llagostera.L’Ajuntament proporcionaels arbres que els joves lla-gosterencs plantaran.Amb aquesta jornada espreveia que els infants valo-ressin la importància de lanatura.

El Parc de laTorre

Millora i netejadels camins veï-nals

Amb l’objectiu d’am-pliar el parc infantilque existia fins almoment, l’Ajun-tament estava duenta terme les tasquesde neteja de la pine-da del costat delParc de la Torre.

Els terrenys ques’estaven netejanthavien estat ceditspels seus propieta-ris a l’Ajuntament,amb la finalitat quefossin destinats aaugmentar la zonaverda del municipi.

El Parc Infantil es veu aug-mentat

Durant els anys enquè Josep Puig vaestar alcalde (1983-1987) es va proce-dir en la neteja dediversos caminsveïnals que estavenen mal estat.També, es fer una

neteja de totes lesrodalies i es va pro-curar netejar la viadel “Carrilet” al seupas per Llagostera,per tal que en unfutur s’hi poguésestablir una via encondicions.



Un grup de nens plantant un arbre

Indústria

La zona industrial s’haviade tirar endavant costésel que costésAmb la intenció de no convertir Llagostera en un pobledormitori, l’Ajuntament va destinar deu hectàrees a zonaindustrial.

Com preveien les NormesSubsidiàries, Llagosterahavia de disposar d’un polí-gon industrial. El lloc idoniper instal·lar-lo eren elsterrenys situats afora delpoble en direcció cap a lacosta, ja que així seria unbon reclam perquè magat-zems de serveis s’instal·les-sin a la zona.

Dos polígons

Els mateixos arquitectesque van redactar lesNormes Subsidiàries, Maneli Josep M. Falcó van ser elsencarregats d’elaborar elprojecte i la normativa delpolígon industrial.En un principi es preveiadividir la zona industrial endos polígons per facilitaruna ràpida implantació d’in-dústries en la que seria laprimera fase, i posterior-

ment, elaborar amb méstemps la segona fase.

La polèmica

Ben aviat la polèmica vaestar servida ja que moltspagesos de la zona vanrecordar a l’Ajuntament quequan es va redactar el plageneral de Llagostera, unenginyer agrònom va exa-minar les terres i les va qua-lificar d’explotació agrícola ique s’havia acordat que elpolígon industrial s’establiriaa l’altra banda de carretera.L’Ajuntament de Llagostera,amb Josep Puig al capda-vant, no ho veia de la matei-xa manera i consideravaque aquells terrenys havienestat qualificats de sòl urba-nitzable en la redacció deles Normes Subsidiàries iper tant el polígon es podiaestablir allà on es decidís

que era el lloc més idoni.

La zona idònia

L’Ajuntament al·legava quela zona que ells proposavenper construir la zona indus-trial era la millor, ja que hihavia establertes altresempreses i estava molt mésa prop de la carretera queels terrenys urbanitzablesde l’altre costat.Tant l’Ajuntament com elsafectats coincidien que eranecessari crear una zonaindustrial per tal de revifarl’economia local i que lagent no hagués d’anar a tre-ballar fora.Finalment, la polèmicasobre on s’havia de cons-truir es va traslladar a laGeneralitat de Catalunya,que en un futur es va posara favor de l’Ajuntament.



Cultura

El museu del poble

El museu d’arqueologia i etnologia va ser una realitat afinals de la legislatura

A mitjans del 1985 l’Ajun-tament de Llagostera vaaconseguir posar d’acorddiferents persones interes-sades en la creació d’unmuseu municipal, i va deci-dir crear una junta directivaper tal de dirigir i controlar-ne l’elaboració. La idea tenia els seus inicisdurant el 1967, quan es vaformar el centre d’estudisArqueològics de Llagostera,

amb la finalitat de recuperarla gran abundància de tro-balles, especialment de res-tes d’antics poblats ibèrics. En aquella ocasió, el museuno va ser possible, ja quedesprés de reunir tota unallarga i important mostrad’artilugis i a l’hora de bus-car un local per exposar-lesvan sorgir serioses discre-pàncies i tot va quedar para-litzat.

Tres edificis

El projecte del museu pre-veia tres seccions: la prime-ra era exposar tot el que feiareferència a l’etnologia, quees va situar a l’edifici del’antiga estació. La segonaconsistia en exposar elsmaterials referents a l’ar-queologia: la seva seu vaser un edifici del carrer Altde Girona. Finalment, la ter-cera secció era la creacióde l’arxiu municipal deLlagostera, que es va esta-blir al mateix edifici del’Ajuntament.En un futur es preveia queles tres parts del museu espoguessin ajuntar en unmateix edifici de dependèn-cies municipals.

L’inauguració del museu

El dissabte 16 de maig del1987, Joaquim Ferrer, con-seller de Cultura de laGeneralitat va inaugurar elmuseu llagosterenc. Va elo-giar les dependències delmuseu municipal i vaesmentar que propostescom la del museu eren lesadequades per la culturacatalana.Com a cloenda de l’acte,Enric Marquès va presentarel llibre “Llagostera”, de lahistoriadora local DolorsGrau i Ferrando, llibre editat

per la Diputació dins lacol·lecció de Quaderns de laRevista de Girona, que trac-ta sobre diferents temes his-tòrics del municipi.

Una imatge del dia de la inauguració del museu del poble



Homenatge a Jaume I pelprivilegi concedit

Es va decidir commemorar el 743è aniversari del privile-gi concedit pel rei Jaume I a Llagostera, l’any 1240.

El Grup d’Amics de laHistòria de Llagostera feiatemps que investigavensobre el fet de si Jaume Ihagués pogut concedir unprivilegi als antics habitantsllagosterencs.

La història

Sembla, que l’any 1240, elrei Jaume I agraït per labona voluntat dels llagoste-rencs gràcies a les bonescondicions de vida que liproporcionaven, va decidirque els vilatans de

Llagostera poguessin dispo-sar de tot allò que els cal-gués de determinats boscosde les rodalies per les sevesllars.El text íntegre que vaescriure Jaume I es vareproduir en diferents butlle-tins d’informació municipalper tal que tot el poble enpogués conèixer el contin-gut.Actualment, aquest privilegiha desaparegut, i podemtrobar el text reproduït a lasala de Plens del’Ajuntament de Llagostera.

L’inauguració

L’inauguració del monu-ment, finançat mitjançantaportacions populars i ambla col·laboració de laGeneralitat i el consistori lla-gosterenc, la va dur a termeJoan Saqués, cap de ser-veis de Cultura de laGeneralitat de Catalunya aGirona, l’historiador catalàJaume Sobrequés i l’alcaldede Llagostera, Josep Puig,que van fer unes petitesintervencions elogiant lafeina del Grup d’Amics de laHistòria Local (CentreCultural d’InvestigacionsLacustària).Com a cloenda de l’acte esva celebrar una audició desardanes a la mateixa Plaçadel Castell.El monument està situat alsjardí de l’Ajuntament, entreaquest i les escales que bai-xen a la Plaça Llibertat.

A l’esquerra, el monumentsituat als jardins de

l’Ajuntament llagosterenc, a laPlaça del Castell de

Llagostera.



Els jubilats ja tenen una nova llar

Comunicació

Llagostera Ràdio, 106 de la FM

A poc a poc, es va convertir en una emissoradinàmica i jove

Els estudis de LlagosteraRàdio van ser inauguratsjuntament amb la Llar delPensionista el 8 d’abril del1984 per Xavier Soy, Lópezde Lerma i l’alcalde deLlagostera.Aquest projecte el dirigiaJoan Carles Buhigas, que

en va ser el director fins benentrada la dècada dels no-ranta. Buhigas va procurarper fer una ràdio dinàmica ijove, juntament amb lacol·laboració de Pere Vila,Quim Planella i Xevi Ros,van aplegar una sèrie degent jove de manera que la

mitjana d’edat dels col·labo-radors no arribava als vintanys. Un total de cinquantacol·laboradors i amics deLlagostera Ràdio s’aplega-ven als voltants dels micrò-fons en aquelles primeresetapes.



El 8 d’abril del 1984 es vainaugurar la nova llar d’a-vis, juntament amb lesaltres instal·lacions muni-cipals situades entre elcarrer Ganix i el carrerÀngel Guimerà: Llagos-tera Ràdio i les tres novesaules de la Llar d’InfantsMunicipal. La inauguració va ser acàrrec del diputat Lópezde Lerma, Xavier Soy il’alcalde de LlagosteraJosep Puig. A més,Mossèn Gabriel, el capellàde la població, va beneirles instal·lacions. Mossèn Gabriel beneint les instal·lacions

“No vam voler fer grans obres, sinó realitzarpetites millores quotidianes”

Josep Puig Rodó, nascut a Llagostera l’1 de gener del 1939, vaesdevenir alcalde del poble després que Convergència i Unióobtingués majoria absoluta en les eleccions municipals del1983. Home de poques paraules, aquest comerciant molt cone-gut a la vila afrontava el nou repte amb molta il·lusió i ganes defer coses pel poble.

Què el va impulsar a pre-sentar-se encapçalant lacandidatura de Conver-gència i Unió a les elec-cions del 1983?No és que m'impulsés resen concret, cap raó política.El que va passar és que enl'anterior legislatura, des-prés de la dimissió de MariaGifre, va pujar a alcalde elmeu amic Josep Codina, iva demanar-me que fos pri-mer tinent d'alcalde, encaraque jo anava força avall a lacandidatura del 1979. I alacabar aquests quatre anysdoncs em vaig presentarcom a candidat d’alcalde ales eleccions.

“Després de ser tinentd’alcalde durant la prime-ra legislatura “em vatocar” ser alcalde en lasegüent.

Quins objectius tenia?En aquell temps tot eranovetat. El que volíem erafer coses que havien quedatendarrerides en l'anterior

senten. El partit, lògicament,recolza, però en les munici-pals el que hi fa molt són lespersones.

Què creu que el va fer sor-tir elegit a vostè?Suposo que va ser perquèels primers quatre anys hovam fer bé, vam estalviarmolt pel poble, vam portarl'Ajuntament com si es trac-tés de casa nostra i això lagent ho nota. També perquèsóc d'un tarannà bastantsenzill, la gent em coneix isóc d'una família bastantconeguda aquí al poble, jaque el nostre comerç exis-teix des de fa molts anys.

“Vaig intentar suavitzarles coses que no havienanat bé en l’anterior legis-latura, i vaig mirar de dia-logar amb la gent delpoble, concretament enels temes referents a lesexpropiacions”

Per vostè, què és el millord’haver estat alcalde?

legislatura.

Creu que els va acabarcomplint?Vam acabar fent més cosesi tot que les que havíem pre-parat en l’anterior legislatu-ra.

Se li van presentar mésproblemes dels que creiao va ser més fàcil del ques’esperava?No, fàcil no ho va ser.Problemes en van sortirmolts. Per exemple de pas-sar a tenir un secretari molteficient que se li va presen-tar l’oportunitat d'anar aUrbanisme, vam passar ano tenir secretari, i que enpassessin fins a set perl'Ajuntament: un que deiaque estava malalt, l'altre novenia... en fi, un desastre.

Creu que en unes elec-cions municipals els elec-tors voten un partit o lespersones que es presen-ten?Les persones que es pre-

Entrevista a Josep Puig



L'experiència que vaigadquirir, jo la considero moltpositiva, ja que t'espaviles iaprens molt. Per exemple, ami parlar en públic abans deser alcalde em costava molt,però després m'hi vaighaver d'acostumar.

I el pitjor?

Sacrifiques molt la família. Itambé l'empresa i la feina.A més, aquell temps escobrava molt poc: 27.500pessetes que solament etcobrien les trucades telefò-niques que feies des decasa.

Quin tema creu que va ser

el més conflictiu durant elperíode que va fer d’alcal-de?Jo crec que va ser el fet deno tenir un secretari fix. Ambaquesta situació, enspodien sorgir temes amb elsquals nosaltres ens podíem“picar els dits”, i que si hihagués hagut un secretarifix ens n’hagués pogut infor-mar.

“Nosaltres vam arribar aun pacte amb el CasinoLlagosterenc per organit-zar a partir d’aquellmoment la Festa Major. Laque fèiem era molt maca ino s’hi perdien diners,sinó que en guanyàvem”.

Josep Puig Rodó

Què creu que va ser elmés important que va ferpel poble durant el tempsque va estar a l’ajunta-ment?El més important va ser eldispensari, tot el sector demuseus, agafar l’organitza-ció de la Festa Major, de laqual abans s'ocupava elCasino i nosaltres vam arri-bar a un tracte amb ells per-què a partir d'aquell momentfos l'Ajuntament qui l’orga-nitzés... També la creació dela llar dels jubilats per la 3aedat, la compra delsterrenys per construir-hi elpavelló, la instauració delcarnaval...

“Vam intentar fer petitescoses que tinguessin aveure amb el dia a dia delpoble i no grans obresamb gran repercussió.”

Finalment, què és pervostè la democràcia?

És un règim molt positiu: tupenses d'una manera i jod'una altra: posem un termemig i tot solucionat.Ensenya a viure i és macala democràcia ben portada.Ara des del moment que unpolític vol fer les coses a laseva manera i sense dialo-gar, ja tot s'esgarria.

“A l’Ajuntament hi haviadiferents partits i entre lespersones que els repre-sentaven mai vam arribara discutir-nos: hi havia lesnostres diferències peròno ens vam barallar mai.”





El tercer consistoridemocràtic llagosterenc

- La campanya electoral ...................... 47

- El consistori ....................................... 49


1987-1991


Tornaven a presentar-se eleccions i els partits tornaven a volerguanyar els vots dels electors. CiU, PSC i ERC es disputavenles eleccions.

Les terceres eleccionsmunicipals democràtiquesarribaven al municipi, pertant els partits llagosterencses començaven a moure perresultar ser els guanyadorsel deu de juny del 1987.Aquesta vegada els candi-dats eren tres partits polí-tics: Convergència i Unió, elPartit Socialista deCatalunya i EsquerraRepublicana de Catalunya.

Velles cares ja conegudes

El candidat que proposavaCiU com alcaldable eraNarcís Casas, un empresaride la vila que ja havia estatal capdavant de l’Ajunta-ment entre el 1972 i el 1979.

Casas presentava el seuprograma com una propostaoberta a tot allò que fos bo iconvenient per al poble, unaproposta oberta al diàleg, ala participació i als suggeri-ments dels veïns amb l’in-tenció de no defraudar elsqui els hi atorguessin la con-fiança mitjançant el vot.

El programa

Entre les seves propostesper millorar la vila en elspropers quatre anys hi haviaformar una nova comissióper a l’administració delsfons patrimonials munici-pals, reactivar el Segon Plade Sanejament, revisar lesnormes subsidiàries, solu-

cionar la problemàtica deles urbanitzacions, urbanit-zar la Plaça Catalunya, aju-dar les entitats, ampliar imillorar l’hospital, posar enservei el nou dispensarimunicipal, ampliar la Llar dela tercera edat i l’emissoramunicipal, construir unpavelló poliesportiu i fer del’Ajuntament la casa de totsels llagosterencs.

Un servei diferent

El Partit Socialista, ambLluís Nuell al capdavant,proposava als llagosterencsun Ajuntament representa-tiu, transparent i participatiu,ja que creien que els vuitanys de domini convergentshavien servit de poca cosaperquè havien fet del’Ajuntament una cosa sevaal servei de la conveniènciapopular i no una cosa detots els llagosterencs.

Les seves propostes

El PSC i el seu programaoferia als electors promourela zona industrial, mantenir

A l’esquerra, les candidatures deCiU, PSC i ERC, respectivament



en condicions l’escola públi-ca, promocionar la cultura iels esports locals, munici-palitzar l’escola bressol,sanejar hisenda, protegir elsparatges i els boscos, solu-cionar els problemes de lesurbanitzacions i promoureplans parcials, entre d’al-tres.

Buscant un consistorirepresentatiu

Esquerra Republicana, quepresentava a Alfons Elordicom a alcaldable, no busca-va guanyar les eleccions

sinó que recordava als lla-gosterencs la importànciaque CiU no obtingués lamajoria absoluta, ja que aixípodrien constituir unAjuntament més representa-tiu, amb diferents ideologiesal govern municipal, les quehaguessin escollit els elec-tors.El grup local d’EsquerraRepublicana oferia, a més,un grup de persones decidi-des a realitzar una bonatasca de govern, prepara-des i amb la capacitat de fergrans coses pel benestar deLlagostera.

El programa

Entre les seves propostes hihavia escollir uns millorsterrenys per a destinar-hi lazona industrial, acabar defi-nitivament el DispensariMunicipal, construir unanova depuradora, legalitzarles urbanitzacions, lesindústries i l’agricultura,finalitzar la Plaça Catalunya,procurar pel correcteensenyament del català ales escoles i retornar elsboscos que es troben enmal estat en unes condi-cions més bones.

D’esquerra adreta, les porta-des dels progra-mes electorals

de Convergènciai Unió,

d’ EsquerraRepublicana deCatalunya i delPartit Socialista

Català respectivament.

La gran absència

L’absència en aquesteseleccions, recordant lesanteriors, va ser la del PartitSocialista Unificat deCatalunya, el PSUC, que noes va presentar a les elec-cions.El grup local de Llagosteradel PSUC va editar unacarta destinada als llagoste-rencs on s’explicava elsmotius pels quals no s’ha-vien presentat. Aquests,eren que el PSUC volia for-

mar una candidatura d’es-querres, unitària, en la quehi hagués representada totun ampli ventall de les for-ces progressistes, ja quecreien que aquesta era l’úni-ca manera d’acabar amb lamajoria conservadora quemirava pels interessos d’unspocs i no pas per als delconjunt de la població.Després d’haver intentatnegociar amb el PartitSocialista i amb Esquerra

Republicana, el PSUC nopodia complir els seusobjectius i notificava alselectors llagosterencs querenunciaven a presentar-sea les eleccions municipalsdel 1987, esperant que enles properes (les del 1991)es posessin tots d’acord i espogués formar, finalment, laforça unitària d’esquerres i,així, es pogués produir elnecessari tomb que creien lifeia falta a Llagostera.




Convergència i Unió tornava a guanyar per majoria absoluta, fetque significava que Narcís Casas, últim dels alcaldes franquis-tes tornava a governar Llagostera, aquest cop fins a les prope-res eleccions municipals.

En les eleccions celebradesel deu de juny de 1987 esdisputaven el govern muni-cipal tres coalicions: el PartitSocialista, Convergència iUnió i Esquerra Republi-cana.

Els electors llagosterencs

3.877 llagosterencs estavencridats a les urnes per exer-cir el seu dret a vot. Van ser2.624 els que van anar alcol·legi electoral a votar.Això va representar que un67,68 % dels electors deci-dissin quina força política

governaria el consistorimunicipal en els propersquatre anys.

Majoria absoluta

Convergència i Unió es vareafirmar, i va tornar a guan-yar les eleccions municipalsamb el 60% de suport ciuta-dà (1.597 vots). El PartitSocialista va ser la segonaforça més votada amb un 24% (o el que és el mateix 631vots). Esquerra Republi-cana va obtenir un 12 %dels vots llagosterencs(exactament 308 vots).

El nou consistori

El nou consistori llagoste-renc estava format per 9regidors de Convergència iUnió, 3 del Partit Socialista iun d’Esquerra Republicanaque eren: Narcís CasasMasgrau, Robert PortasGruart, Josep Mir Miquel,Francesc BoadellaButiñach, Josep AyachCosta, Josep Agustí Canals,Salvador Devant Ribera,Lluís Ciurana Paradeda,Robert Badosa Ferreros,Lluís Nuell Creus, JosepAlbà Matamala, JoanFabrellas Lloveras i AlfonsElordi Martín, respectiva-ment.

Narcís Casas tornava aser alcalde

En l’acte de proclamació delnou alcalde, aquest cop elresultat també va ser l’espe-rat i no va sorprendreningú: amb 13 vots a favor,o sigui amb tots els regidorsa favor, Narcís Casas, últimalcalde durant l’època fran-quista i la transició, tornavaa governar el municipi lla-gosterenc.



Les comissions

Els tinents d’alcalde que vadesignar Casas varen serRobert Portas Gruart (CiU),Lluís Nuell Creus (PSC),Josep Albà Matamala(PSC) i Josep AgustíCanals (CiU).Aquests quatre regidorstambé eren els que forma-ven la comissió de govern,juntament amb NarcísCasas.La comissió informativad’urbanisme i obres públi-ques estava integrada perRobert Portas (com a presi-dent) i per Josep Albà, JoanFabrellas, Alfons Elordi,Lluís Ciurana, Josep Ayachi Francesc Boadella com avocals.La comissió informativa decultura i esports la compo-saven: Lluís Nuell (presi-dent), Lluís Ciurana, Josep

Agustí, Josep Mir,Salvador Debant i JosepAlbà (vocals).La comissió informativa degovernació i serveis eraformada per FrancescBoadella (president),Robert Badosa, JosepAgustí, Salvador Debant,Josep Ayach, LluísCiurana, Joan Fabrellas iAlfons Elordi.Finalment, Josep Agustí,com a president, i JosepAlbà, Lluís Nuell, RobertPortas, Josep Mir i LluísCiurana, com a vocals,integraven la comissióinformativa d’hisenda,patrimoni i economia.

Els Patronats

Pel que fa als patronats,Josep Mir, Josep Albà iAlfons Elordi representa-ven l’ajuntament al patro-

municipal).Josep Mir Miquel era el regi-dor d’esports.Francesc Boadella Butiñachs’ocupava de governació,serveis, seguretat ciutada-na, neteja del poble i roda-lies, policia municipal, bom-bers municipals, circulació irecollida d’escombraries.Josep Ayach Costa s’enca-rregava de pagesia i delmercat i la venda ambulant.Josep Agustí Canals, duia aterme la regidoria d’hisenda,i controlava el patrimoni, l’e-conomia i l’escorxador.Salvador Debant Ribera s’o-cupava de la tercera edat,de la llar d’infants, de lesfestes, d’assistència social idel cementiri.Lluís Ciurana Paradedaocupava el càrrec de contro-lar els parcs i els jardins i elsanejament.Robert Badosa Ferreross’encarregava de la defensaforestal.

Els altres regidors

Alfons Elordi Martín tenia alseu càrrec la regidoria desanitat.Lluís Nuell Creus era el regi-dor de cultura, ensenya-ment, beneficència i ecolo-gia.Joan Fabrellas Lloverass’encarregava de l’aigua ide l’enllumenat públic.Finalment, Josep AlbàMatamala s’ocupava de labiblioteca, dels museus i del’escola de Belles Arts.El govern tornava a ser d’u-nitat.

nat municipal de l’hos-pital-residència “Josep-Baulida”.Per altra banda,Salvador Debant, LluísNuell i Alfons Elordi,representaven al con-sistori al patronat muni-cipal de “LlagosteraRàdio”

Les regidories de CiU

Robert Portas Gruart,segon de la candidatu-ra convergent, s’enca-rregava d’urbanisme iobres públiques (urba-nitzacions, normessubsidiàries, disciplinaurbanística i brigada

Narcís Casas es tornava a convertiren alcalde després de 8 anys.




Casas tornava a ser alcalde de Llagostera després de vuit anysi tenia grans projectes per tirar endavant, com per exemple l’ini-ci de les obres d’urbanització de la Plaça Catalunya i la construc-ció del pavelló poliesportiu.

El 10 de juny de 1987,Convergència i Unió, aquestcop amb Narcís Casas alcapdavant, tornava a guan-yar les eleccions munici-pals.Des d’aquell moment,Casas es va comprometreamb el poble llagosterenc acontinuar endavant lesobres realitzades fins almoment pels anteriors con-sistoris.

La nova Plaça Catalunya

Llagostera feia temps queno havia realitzat obres a laplaça situada al centre delpoble, on s’hi feia el mercati s’hi celebraven els actescentrals de les festes. Aquesta havia estat motiude polèmica nombrosesvegades i s’havien elaboratprojectes per tal de remode-lar-la, però aquests mai

havien arribat a efectuar-se.Finalment, Narcís Casas, vapoder fer veure la llum a lasortida d’aquest túnel i vaencarregar un projecte i lesposteriors obres d’urbanit-zació de la plaça situada alcentre del poble, la PlaçaCatalunya.La urbanització de la plaçava perllongar fins al trans-curs de dues legislatures,aquesta i la posterior.

El pavelló poliesportiu

Des de la construcció dela piscina i la pistapoliesportiva, durant laprimera legislatura,Llagostera no haviaampliat la seva zonaesportiva. El consistoride Casas va creureadient la idea de crearun patronat d’esportsque executés el projectede construcció d’unpavelló poliesportiu delqual pogués gaudir-netot el poble. Finalment, el 1991, elprojecte va ser una reali-tat, i des d’aquestmoment Llagostera vadisposar d’un local onrealitzar totes les activi-tats esportives.Alguns dels candidats a les eleccions del 1987



Urbanisme

La construcció de la novaPlaça Catalunya incorpo-rava la façana del CasinoLa nova Plaça Catalunya quedava enganxada al caracte-rístic edifici sense que cap carrer els separés.

El poble de Llagostera haanat creixent al llarg d’a-quests 24 anys democrà-tics, i per tant el centre de lavila s’ha anat desplaçant. A final de la dècada dels 80,a la Plaça Catalunya s’hirealitzava el mercat i erauna plaça tallada a l’antiga,on els cotxes la podien ferservir d’aparcament.

Nous temps, nova plaça

L’Ajuntament de Llagostera,encapçalat per NarcísCasas, va creure conve-nient convocar un concursd’idees a Llagostera perurbanitzar la plaça, amb unpressupost inicial de 26milions de pessetes. L’únicacondició que se’ls establiaals arquitectes participantsal concurs és que es tinguésen compte que el mercatsetmanal s’hauria de conti-nuar realitzant al centre dela població.

Els guanyadors

L’equip d’arquitectes formatper Francesc Ragolta,Josep M. Birulés, FredericCabré i Pia Romans van serelegits els guanyadors. Elseu treball projectava unaplaça constituïda per dife-rents elements, tots ells decaire molt modern, entre els

quals hi havia una font, unpòdium i un estany. El pro-jecte també preveia la de-saparició del carrer quepartia la plaça en dues i delcarrer que separava elCasino Llagosterenc de laplaça, tot integrant-ne lafaçana principal de l’emble-màtic edifici del Casino a lanova Plaça Catalunya.

Una imatge de l’antiga Plaça Catalunya abans de les obres



El finançament de la Plaça

Per tal de poder afrontar ladespesa econòmica querepresentava la construccióde la Plaça, els veïns delsector de la PlaçaCatalunya van haver depagar un 15 % del cost totalde la urbanització d’aquestespai, concretament entretots havien de pagar6.2900.000 pessetes.L’aportació de l’Ajuntamentsuperava els quinze milionsde pessetes i el del PUOSC(Plà Únic d’Obres i Serveis

de Catalunya) més dedinou.Els veïns de la plaça es vanqueixar ja que no trobavenjust pagar una obra que pot-ser no seria del seu agrat itrobaven més lògic que lesdespeses es repartissinentre tot el conjunt de lapoblació de Llagostera.Casas considerava que laurbanització de la plaça pro-porcionava molts avantat-ges als veïns i era aquest elmotiu pel qual havien depagar una part de la sevaconstrucció.

La urbanització de la PlaçaCatalunya havia estat sem-pre un projecte i mai unarealitat. El començament d’aquestllarg camí es remunta a prin-cipis dels anys setanta,quan es va enderrocar l’edi-fici que popularment s’ano-menava “Can Romeu” queocupava mil metres qua-drats de la Plaça Catalunya.Al enderrocar-se aquest edi-fici, la plaça es va triplicar,però aquest nou solar va sercomprat per la Caixa dePensions per tal d’edificar-hipisos. Aquesta compra vafer reaccionar la població deLlagostera la qual reclama-va a l’Ajuntament l’adquisi-ció d’aquest solar per tal depoder ampliar la plaça i pertal d’evitar la desconfigura-ció del nucli urbà.Finalment, el gener de l’any1983, l’Ajuntament vaadquirir els terrenys de laCaixa de Pensions.L’únic precedent d’intentd’urbanització que tenia laPlaça Catalunya abans queel consistori de NarcísCasas plantegés el concursera un projecte encarregatl’any 1978 (abans de les pri-meres eleccions municipalsdemocràtiques el 1979,quan també era alcaldeNarcís Casas) a l’arquitecteBenet Cervera, projecte quemai es va portar a la pràcti-ca.

Una plaça ambmolta història

Tres dels dibuixos que van presentar els guanyadors del concurs



Semàfors per Llagostera

Els veïns de la carretera de Girona a St. Feliu es queixaven pelperill que representava la via i n’exigien la instal·lació

Durant la primavera del1989, els veïns de la carre-tera C-250 que passava perdins del nucli urbà deLlagostera van demanar laurgent instal·lació de semà-fors per tal de millorar la cir-culació dels vehicles per

aquest tram i evitar la pe-rillositat que representavapels vianants creuar aques-ta via i la impossibilitat querepresentava creuar-ladurant els mesos d’estiuquan els embussos a lacarretera freqüentaven.

L’Ajuntament de Llagosterava enviar un escrit alsServeis Territorials deCarreteres de la Generalitata Girona exigint una ràpidaregulació del tram per tal demostrar el seu suport alsveïns afectats.

Patrimoni

L’Ajuntament estrena novesdependènciesLes dependències de l’Ajuntament de Llagostera van estar reno-vades amb unes obres assumides pel municipi amb una subven-ció del pla d’obres i serveis de la Generalitat.

Entre l’any 1988 i el 1989les dependències del’Ajuntament es van veurereformades per tal de garan-tir més agilitat i eficàcia perpart dels serveis administra-tius municipals. Amb aques-tes obres, l’Ajuntament pre-tenia solucionar el problemaque suposava la mancad’espai per poder atendre alpúblic amb comoditat.Al mateix temps, també es

va ampliar la xarxa informà-tica de les oficines, adap-tant-la als nous temps pertal de treure’n un millorbenefici i garantir-ne el bonfuncionament.De cares al futur,l’Ajuntament va decidir tras-lladar la seu del Jutjat dePau i l’Arxiu Municipal a unaltre edifici municipal per talde disposar de més espai al’edifici de l’Ajuntament.



Les instal·lacions de l’Ajuntamenten obres

Esports

El pavelló poliesportiu esconverteix en una realitatA partir d’aquest moment, els esportistes de Llagostera japodien realitzar esport en un recinte adequat. Amb la construc-ció del pavelló la zona esportiva s’acabava de definir.

Des del 1983, amb la cons-trucció de la piscina i la pistapoliesportiva, Llagosteracomençava a tenir definidala que seria la seva zonaesportiva.El 1987, amb Narcís Casascom a alcalde i Josep Mircom a regidor d’esports,l’Ajuntament va promoure elnaixement d’una junta degovern que en nom delPatronat Municipal d’Es-ports promouria un plaesportiu llagosterenc.

La primera fita

El primer objectiu que es vaproposar aquesta novajunta va ser la construcciód’un pavelló poliesportiu,amb la capacitat suficientper poder acollir tots elsgrups que promovien l’es-port llagosterenc.Aquest edifici, que es situa-ria al costat del camp de fut-bol per tal d’acabar de defi-nir la zona esportiva, teniaun pressupost de més de

cent quaranta milions depessetes i preveia unasuperfície total de 2.400metres quadrats dividits enplanta baixa i un pis. En un principi el pavellóhavia de tenir dues pistesd’esquaix, una pista polies-portiva de 22x44 metres,vestidors amb lavabos i dut-xes, zones de serveis,magatzems, sala de màqui-nes, vestíbuls, lavabos

públics, grades pel públic,despatxos, sales de reu-nions i infermeria entre d’al-tres.Pel que fa les grades pelpúblic, la seva capacitat ini-cial de 750 espectadors, elsquals podrien disposar deseient, mentre que es pre-veia que unes dues-centespersones més podrien gau-dir dels espectacles dretsrepartits entre el pavelló.



El pavelló definitiu

Els arquitectes encarregatsd’aquest projecte van serMaria Assumpció Puig iJoan Riera que van dissen-yar unes instal·lacions queno van reproduir-se al peude la lletra: les dues pistes

d’esquaix van ser substituï-des per una sala de gimnàs-tica, ja que els responsa-bles per part de l’Ajunta-ment, entre ells Josep Mir,regidor d’esports, creienque “l’esquaix només podriaser practicat per uns quantsprivilegiats, mentre que la

sala de gimnàstica seriamés utilitzada pels usuarisdel pavelló.”Un altre canvi va ser lacabuda oficial d’especta-dors, ja que finalment, elpavelló podria acollir cinc-cents espectadors, delsquals tres-cents cinquantadisposarien de seients i centcinquanta haurien d’estardrets.

La fi del projecte

El projecte que es va iniciardurant els últims mesos del1987, va acabar a principisdel 1991, concretament el16 de febrer, quan JordiPujol, aleshores presidentde la Generalitat deCatalunya, va inaugurar elnou pavelló poliesportiu lla-gosterenc dient que “m’a-gradaria tornar d’aquí a unany i veure que tot fa elmateix goig que avui”.

A la imatge de dalt de tot, les obres de construcció del pavelló poliesportiu. A l’esquerra, sobre aquesteslínies, una imatge del dia de la inauguració del complex. A la dreta la façana en l’actualitat.



Medi Ambient

El projecte de Solius feiadubtar a LlagosteraL’Ajuntament de Llagostera estudiava la possibilitat dedeixar el Gironès i formar part del Baix Empordà

Durant el setembre de 1987,l’Ajuntament de Llagosteraestudiava la possibilitat dedeixar de pertànyer a lacomarca del Gironès i pas-sar a formar part de la delBaix Empordà. Aquesta possibilitat es vacomençar a estudiar acausa que Llagostera voliacrear, juntament amb SantFeliu de Guíxols, CastellPlatja d’Aro, Santa Cristinad’Aro i Calonge un nou abo-cador a Solius. En aquellstemps, la llei establia que noes podien mancomunar ser-veis entre localitats pertan-

yents a diferents comar-ques. Per tant, Llagosteraque pertanyia al Gironès, nopodia tirar endavant el pro-jecte de l’abocador amb lespoblacions anterior pertan-yents al Baix Empordà.

Llagostera, una poblaciódel Gironès

Finalment, l’Ajuntamentdecidí continuar formantpart del Gironès, ja que espreveia que el servei de l’a-bocador entraria en funcio-nament abans que es creésla nova llei i per tant, la

Generalitat hauria d’accep-tar la situació.Malgrat formar part de lamateixa comarca que lacapital de província, l’alcal-de Narcís Casas, noméstrobava problemes al fet depertànyer al Gironès, ja quemolts dels estudiants desegon grau llagosterencses desplaçaven a SantFeliu de Guíxols a diari perrealitzar els seus estudis,moltes persones s’haviend’adreçar a Sant Feliu perqüestions amb la policia o aPalamós per temes del’INEM.

Dues imatges de l’abocador de Solius el passat 2005.



Cultura

Neix una nova revista sobre lesinquietuds del poble

Crònica va ser creada per tractar sobre temes referents a la vilai basats en estudis documentats.

Crònica, la revista nascudaamb la finalitat d’estimularl’interés del passat i el pre-sent de la vila de Llagosterai del seu entorn, va néixerdurant la festa major del1990, editada per l’ArxiuMunicipal de Llagostera.

Crònica pretenia que els lla-gosterencs coneguessin totel que s’havia recollit fins almoment de Llagostera.Crònica tenia previst tractarde diferents temes des d’e-conomia fins a folklore, pas-sant per tradicions o histò-

ries de l’entorn.El primer número deCrònica estava dedicat a lahistòria del mercat i de lafira i el reportatge estava fetper Marta Albà, una de lesarxiveres de l’ArxiuMunicipal.

Comunicació

Deixa de publicar-se el “Butlletí deLlagostera”

El febrer de 1991, desprésde gairebé deu anys i 56números, el “Butlletí deLlagostera” va deixar depublicar-se. El col·lectiu de redacció queestava format per més devint persones, va veure’sobligat a deixar d’editar elButlletí ja que faltava unapersona que pogués coordi-nar tota la feina que repre-sentava l’edició de la revis-

ta, ja que econòmicament elButlletí anava bé però falta-va gent amb ganes i tempsper col·laborar.El “Butlletí de Llagostera”que en els últims tempssortia semestralment, teniaun tiratge de 600 exemplarsi havia estat guardonat endues ocasions amb elpremi Tasis Torrent depremsa comarcal aCatalunya.



Una portada de la publicació



La polèmica

El macrogeriàtric: unaciutat autosuficientCogisa va anunciar que tenia la intenció de construir un macro-geriàtric amb tot de serveis i equipaments com si es tractésd’una gran ciutat en terrenys llagosterencs.

El 1990, una empresa parti-cular anomenada Cogisa vaanunciar a l'Ajuntament deLlagostera la seva intenciód'instal·lar-se al municipi iconstruir-hi un macrogerià-tric. La construcció d'aquestcentre va provocar diversitatd'opinions entre els ciuta-dans llagosterencs. Per unabanda, un sector de lapoblació considerava queamb la construcció delmacrogeriàtric s'aconsegui-ria denominar Llagosteracom una població de vells, ia més no beneficiaria elcomerç del poble ja queseria una ciutat autosufi-cient. D'altres veien que elmacrogeriàtric podria apor-tar més beneficis econòmicsal municipi.

El projecte

El projecte del macrogerià-tric preveia que les ins-tal·lacions acollissin més de9.000 persones. El nucli

principal del projecte eraLlagostera, encara que elcomplex també afectavadiversos terrenys de Solius iSta. Cristina d'Aro, amb unaprevisió de construcció demés de 6.500 habitatges enmés de 300 hectàrees. Amés dels habitatges, elcomplex també estava pre-vist edificar-hi un centrecomercial, un centre espor-tiu, un hotel i un hospital de380 places. També dispo-

sarien de tots els equipa-ments i serveis d'una granciutat, com per exempleminigolf, estafeta decorreus, agència de viatges,gestoria, consolats, cafete-ries, casinos, aparcaments,restaurants i botigues.

Les obres

Les obres preveien unainversió de més de 48.000milions de pessetes i una

Uns dels terrenys on s’havia de construir el macrogeriàtric.

durada aproximada de tresanys. Aquestes s'haurien derealitzar a fases, per tal queels Ajuntaments poguessincontrolar-les, perquè no esproduïssin danys ecològicsgreus.

Un projecte internacional

El projecte no era solamentd'àmbit estatal, sinó queestava previst signar conve-nis amb la Seguretat Social

de diferents països, per talde que persones de la ter-cera edat de països com elJapó, la Gran Bretanya,Alemanya, Noruega oSuècia poguessin gaudird'estades periòdiques en elmacrogeriàtric.

Marxa enrere

Tot i que l'Ajuntament veiatan clara la construcció delmacrogeriàtric que fins i tot

va passar un butlletí infor-matiu als ciutadans llagoste-rencs, finalment les obresanunciades el 1990 no esvan dur mai a terme, iCogisa (Corporació deGestió Internacional) va atri-buir aquest fet a la mancad'un soci i a la "crisi interna-cional" que s'estava vivint, amés de la incertesa en l'eco-nomia mundial i el seuimpacte negatiu en les bor-ses espanyoles.

Buscant l’escut oficial deLlagosteraArmand de Fluvià va anunciar que l’escut que tenia Llagosteraen aquell moment, no era legal.

Durant el 1988, Armand deFluvià, llicenciat en dret,diplomat en genealogiaheràldica, assessor de l'ar-xiu de Catalunya i consellerheràldic de la Generalitat deCatalunya en aquellsmoments va encetar unapolèmica sobre l'escut ofi-cial de Llagostera.

La il·legalitat de l’escut

Segons Fluvià, l'escut quehi havia aleshores aLlagostera no responia acap tipus de legalitat, ja quela llei catalana preveia queels elements que figuressina l'escut es fonamentessinen fets històrics i geogràficsde la població.L'escut que hi havia fins al

moment provenia de l'èpocafranquista i no s'ajustava ala legalitat, ja que hi aparei-xien les quatre barres cata-lanes, un castell i la coronamonàrquica (elements quenomés podien figurar en elsescuts d’aquelles pobla-cions que antigamenthaguessin estat seusreials).Finalment es va acordar queseria tal com deia Armandde Fluvià, però els tràmits



La proposta d'Armand deFluvià era col·locar al nouescut una corona de baró, jaque Llagostera havia estatbaronia en un passat,

donar-li forma caironada, idividir-lo en dues parts enles quals es posaria un cas-tell amb tres torres i una lla-gosta.

van quedar encallats i l’es-cut de Llagostera va conti-nuar sent el de sempre.

La proposta d’Armand de Fluvià

L’escut de Llagostera



El quart consistori demo-cràtic llagosterenc


- El consistori ....................................... 64


- Petit recull d’entrevistes a NarcísCasas....................................................78

1991-1995


La característica principal de les eleccions del 1991 va ser lapresentació d’una candidatura, per primer cop a Llagostera,d’un grup totalment independent, els components del qual noformaven part de cap partit polític.

A les eleccions del vint-i-sisde maig del 1991, aLlagostera s’hi presentavenquatre partits amb la volun-tat de governar Llagosteradurant els propers quatreanys. Aquests grups erenConvergència i Unió, elPartit Socialista, EsquerraRepublicana i una sèrie depersones independents, novinculades a cap partit polí-tic, que van formar una coa-lició anomenada Indepen-dents per Llagostera.

Catalunya comença al teuAjuntament

Amb aquest lema, CiU pre-parava les eleccions munici-pals a àmbit de tot el territo-ri català, i mentrestant elgrup municipal de CiU aLlagostera, amb NarcísCasas al davant, preparavala seva pròpia campanyavenent-se als llagosterencscom un grup que no mana alpoble, sinó que el serveixcom es mereix.

El programa

El programa electoral deConvergència presentavadues parts: la valoració de la

feina feta de la legislaturaanterior i les noves propos-tes per als quatre anyssegüents, entre les quals hihavia crear el segon Pla deSanejament, ubicar l’emis-sora Llagostera Ràdio en unnou local, construir quatreaules noves al C.E.I.PLacustària, dur a terme lasegona fase de la zonaindustrial, urbanitzar laPlaça Catalunya i construirun nou casal per a la gentgran.

Pretenent millorar la quali-tat de vida

El Consell Local d’EsquerraRepublicana presentava la

seva candidatura i el seuprograma d’acció municipalpels propers quatre anysque es presentaven, volentcontribuir en la millora de laqualitat de vida de tots elsveïns llagosterencs.Per tal de realitzar-ho,Alfons Elordi i els seus, pro-posaven no incrementar elsimpostos municipals, reduiral màxim el nivell de conta-minació de les rieres delmunicipi, revisar les normessubsidiàries, potenciar lesentitats culturals i divulgarla cultura catalana.Aquest cop, ERC, utilitzavaun sol full, imprès perdavant i darrere per divulgarel seu programa electoral.

A l’esquerra la candidatura de CiU. Sobre aquestes línies la portadadel seu programa electoral i a la dreta la candidatura d’ERC



Passat, present i futur

Els socialistes llagoste-rencs, amb Lluís Nuell alcapdavant, presentaven unnou programa electoral divi-dit en tres seccions: passat,present i futur.En l’apartat del passat,recordaven els seus vuitanys a l’oposició del governmunicipal. Al present recor-daven als electors que lespersones que es presenta-ven a les properes eleccionseren les mateixes dels anysanteriors, que el seu idealno havia canviat, ni tampochavia canviat el convenci-ment que amb un bongovern, amb dedicació i res-ponsabilitat és l’única mane-ra de fer un servei aLlagostera.

El futur

Lògicament, l’última de les

qual es trobaven escritesles promeses que feien alsllagosterencs si resultavenser els elegits: concloureles obres de l’ampliació del’Hospital, de les quatreaules de les escoles i de laplaça Catalunya.A més, es comprometien aconstruir una nova Llard’Infants i el Casal delJubilat, col·laborar amb lesentitats, realitzar cursets dellengua catalana i urbanitzarel complex esportiu.

Motius per anar a l’ajunta-ment

Els Independents deLlagostera, amb JosepGalobardes de cap de llista,es presentaven al municipiamb la com una agrupaciód’electors independents deLlagostera, amb la fermavoluntat de solucionar elsproblemes més urgents queel poble patia des de feiamolts anys.

Per això van realitzar unprograma amb quinze raonsperquè els electors llagoste-rencs entenguessin els seusmotius per entrar al’Ajuntament, entre els qualshi havia solucionar el pro-blema de les urbanitza-cions, potenciar l’esport oper obrir les portes del’Ajuntament per tal quesigués un Ajuntament trans-parent i amb el qual espogués col·laborar.

El programa

Entre les propostes delsindependents, hi havia crearuna zona industrial su-ficient, solucionar el proble-ma de les urbanitzacions,potenciar l’esport, organit-zar un servei social peratendre la gent gran a lapròpia llar, fer costat a lesentitats i donar a conèixerals llagosterencs les tas-ques que es porten a termedins de l’Ajuntament.

Començant per l’esquerra la portada del programa electoral del PSC. A continuarció la portada del progra-ma electoral dels Independents per Llagostera, la candidatura del PSC i d’ILL.

secc ions ,era en la




Casas tornava a ser alcalde després d’uns resultats molt ajus-tats i havent de pactar amb els socialistes. La coalició revelacióde les eleccions, Independents per Llagostera, s’havia de con-formar amb cinc regidors i amb l’oposició.

A les eleccions del 26 demaig del 1991 es preveiaque hi podria haver un canvipel que feia la força políticagovernadora del consistori. Les coalicions que podienentrar a l’ajuntament erenConvergència i Unió, Inde-pendents per Llagostera i elPartit Socialista.

Superen els 4.000

Per primer cop, la xifra d’e-lectors llagosterencs supe-rava els 4.000, exactament4.080 habitants tenien l’op-ció d’anar a exercir el seudret a vot. Van ser 2.776 elsque van anar a votar per tald’elegir el nou consistori lla-gosterenc, que significavenun 68 % dels electors.

Una lluita aferrissada

Per primer cop, Convergèn-cia i Unió no va assolir lamajoria absoluta, ja que varebre un 45 % dels vots(1.270). Els Independentsper Llagostera van obtenirun 33 % dels vots (915), elPartit Socialista un 14 %(397) i Esquerra Republica-na un 5 % (138 vots).

El nou consistori: Casasaltra vegada alcalde i unanova oposició

L’Ajuntament del 1991 esta-va format per 6 regidors deConvergència (NarcísCasas Masgrau, RobertPortas Gruart, Josep AgustíCanals, Fèlix PallarolsNegre, Josep Ayach Costa iJoaquim Masferrer Serra), 5regidors dels “Independentsper Llagostera” (JosepGalobardes Alsina, JoséFernández Miguélez, Anto-nio Font Parés, FranciscoCabarrocas Torrent i PaulaGómez Leyva) i 2 regidors

del Partit Socialista (LluísNuell Creus i Josep AlbàMatamala).Per primer cop, doncs, hihavia l’oportunitat de formarun consistori en el qual CiUno fos qui manés, ja que siels Independents perLlagostera i els socialistess’haguessin agrupat forma-ven majoria per governar. Finalment, a la votació de lapresa de possessió del noualcalde, els socialistes vanvotar en blanc. Així,Galobardes va obtenir 5vots, mentre que Casasamb 6 vots tornava a seralcalde altra vegada.



Els Independents, doncs,van decidir no fer cap tracteper governar a l’Ajuntament,fent que cap dels seus regi-dors no pogués obtenir unaregidoria i van dedicir formaruna oposició que prometiaser contundent.

Les comissions

Els tinents d’alcalde que esvan designar en substitucióde Narcís Casas Masgrauvan ser Robert PortasGruart, Lluís Nuell Creus,Josep Albà Matamala iJosep Agustí Canals. Dosd’ells (Nuell i Albà) erensocialistes, fet que demos-tra l’aliança entre els con-vergents i els socialistes pertal de governar Llagosteraen aquesta nova etapa.La comissió informativa per-manent general va quedarformada per tots els regi-dors.La comissió especial de

comptes va quedar consti-tuïda per: Narcís CasasMasgrau (CiU), JosepAgustí Canals (CiU), RobertPortas Gruart (CiU), FèlixPallarols Negre (CiU), JoséFernández Miguélez (ILL),Antonio Font Parés (ILL) iJosep Albà Matamala(PSC).La mancomunitat intermuni-cipal voluntària de la Concadel Ridaura va quedar for-mada per Narcís CasasMasgrau i Lluís Nuell Creus.El patronat municipal de lallar d’infants “El Niu” va que-dar integrat per JosepAgustí Canals, Josep AlbàMatamala i Paula GómezLeyva.El patronat municipald’Esports el representavenJoaquim Masferrer Serra,Lluís Nuell Creus iFrancisco CabarrocasTorrent.Finalment, el patronat muni-cipal de l’Hospital-Residència “Josep Baulida”va quedar constituït perJoaquim Masferrer Serra,Antonio Font Parés i JosepAlbà Matamala.

Els regidors

Robert Portas Gruart,número dos de la candidatu-ra convergent, s’encarrega-va de les tasques d’urbanis-me i obres públiques, de labrigada municipal i delcementiri municipal.Lluís Nuell Creus, queencapçalava la candidaturadels socialistes, era regidor

de cultura, d’ensenyament iera l’encarregat del que feiareferència amb els mitjansde comunicació.Fèlix Pallarols Negre contro-lava la Policia Local i elstemes referents a la terceraedat.Josep Ayach Costa assumiales responsabilitats de mediambient, pagesia, ADF i demercat i venda ambulant.Josep Albà Matamala s’ocu-pava de governació, de l’a-bastament d’aigua i l’enllu-menat públic, de l’hospital-residència Josep Baulida ide la llar d’infants “El Niu”.Josep Agustí Canals s’enca-rregava de l’economia i l’hi-senda, del personal, de l’es-corxador i de les escombra-ries.Joaquim Masferrer Serraera el regidor d’esports,sanitat i d’assistència social.Finalment, Narcís CasasMasgrau, a més d’assumirles tasques de l’alcaldia,també s’ocupava de lacomissió de festes.

Una baixa destacada

L’única dimissió es va pro-duir el 24 de setembre del1993, per part del cap de l’o-posició, Josep Galobardes,que va plegar per motiuspersonals i va entrar substi-tuint-lo Joaquim CastellóBoadas, següent candidatde la llista delsIndependents per Llagos-tera, en les seves tasquesde regidor i cap de l’oposi-ció.

Narcís Casas tornava a seralcalde de Llagostera altra

vegada, però aquest cop perdiala majoria absoluta




Narcís Casas tornava a ser alcalde altra vegada, i per tant, vacontinuar amb les accions que havia començat ell mateix enl’anterior legislatura, com per exemple la urbanització de laPlaça Catalunya.

El 26 de maig del 1991,Convergència i Unió tornavaa guanyar les eleccions,aquest cop sense majoriaabsoluta després de treseleccions obtenint-ne.Casas va voler continuaramb el seu projecte, peròtambé va haver de tenir encompte els propòsits elec-torals que havien fet elssocialistes, ja que havienpactat amb ells per tal deformar consistori.

La fi de la Plaça Catalunya

La Plaça Catalunya vaveure culminades les sevesobres d’urbanització durantaquesta legislatura. La novaplaça era de les més moder-nes de la comarca i tenia unaparcament subterrani.D’aquesta manera, Casasposava fi a un dels projectesmés llargs que havia tingutLlagostera.

El semàfors de Llagostera

Després de moltes deman-des per part dels veïns de lacarretera de Girona a SantFeliu de Guíxols al seu pasde Llagostera, l’Ajuntamentva aconseguir que el depar-tament de Carreteres de la

Selva la construcció conjun-ta de la depuradora d’aigüesque compartirien els dosmunicipis.La construcció de la depura-dora, inaugurada durant el1995, a finals de legislatura,va representar una millorapel que fa referència alsanejament d’aigües resi-duals del municipi.

Nous projectes

El quart consistori democrà-

tic llagosterenc va dur aterme altres projectes, pot-ser de menor importància,però que també han repre-sentat un creixement de ser-veis de la població. Unexemple seria la construccióde la nova llar de jubilats,situada al carrer Concepció,la remodelació de la resi-dència geriàtrica Josep-Baulida, més coneguda com“l’Hospital” o la creació delPunt d’Informació Juvenilsituat al poliesportiu.

General i ta tde Catalunyainstal·lés se-màfors delsanomena tsintel· l igentsal nucli urbàde la pobla-ció.

La depura-dora

També va serdurant a-questa legis-latura que elconsistori lla-gosterenc vadecidir acor-dar amb elpoble veí deCassà de la

Els regidors del consistori del 1991-1995, ambNarcís Casas (alcalde) al centre



Urbanisme

Continua la urbanitzacióde la Plaça CatalunyaNarcís Casas continuava el seu projecte estrella de l’an-terior legislatura: la Plaça Catalunya. Finalment, desprésde molts anys, la plaça central del poble quedaria urba-nitzada en el transcurs d’aquests quatre anys.

La Plaça Catalunya conti-nuava sent un dels ele-ments estrelles d’aquestanova legislatura de NarcísCasas. L’Ajuntament deLlagostera va rebre la pro-posta, per part d’una empre-sa privada, de construir unaparcament subterrani sotala nova Plaça Catalunya i enun primer moment Casas noen descartava la seva cons-trucció.

Un projecte i un aparca-ment

Casas demanava als res-ponsables de la proposta del’aparcament que presen-tessin un projecte, el qualseria valorat per l’equip degovern. L’empresa Projec-tes i Dissenys S.A deBarcelona va presentar unprojecte de construcció d’unaparcament de 92 placessota la Plaça Catalunya, elqual va ser aprovat per una-

nimitat pel consistori llagos-terenc. La mateixa empresade construcció va rebre laconcessió de l’equipament,el qual estaria en les sevesmans durant els primers cin-quanta anys de vida de l’a-parcament, ja que despréspassaria a ser de propietatmunicipal.L’aparcament subterrani vaser acabat a finals del 1992.

A partir d’aquest moment,l’Ajuntament va poderseguir endavant amb lesobres de la Plaça Cata-lunya, les quals havien que-dat ajornades fins al final dela construcció de l’aparca-ment, per tal de no afectarles condicions tècniquesnecessàries tant per a laPlaça com per a l’equipa-ment subterrani.



La Plaça Catalunya en obres

Durant l’abril del 1993, laPlaça Catalunya veia cadacop més a prop la seva fi.En aquells moments s’esta-va pavimentant i nomésquedava fer els acabats pertal que tot estigués a puntper la seva inauguraciódurant la festa major del1993. El projecte que havia resul-tat guanyador del concursconvocat durant l’anteriorlegislatura no parlava d’unaplaça ni amb aparcamentsubterrani, ni amb 25 placesd’aparcament al voltant dela plaça ni amb les magnò-lies que s’hi van acabar

La plaça abans de les obres

plantant, plantes que fancaracterística la plaça delpoble llagosterenc.La Plaça Catalunya va ser el

resultat d’un llarg camí ini-ciat a començament delsanys setanta i finalitzat elmateix 1993.

Llagostera ja té semàforsEls semàfors dels anomenats “intel·ligents” van ser instal·lats a l’en-trada i a la sortida del poble amb la intenció que els vehicles reduïs-sin la velocitat al seu pas pel municipi.

A finals del 1992 els veïnsde la C-250 al seu pas perLlagostera tornaven ademanar la instal·lacióurgent de semàfors queregulessin el trànsit per tald’evitar perills en la circula-ció. Els veïns que ja havienfet sentir les seves protestesdurant la primavera del1989, al·legaven que el pasde la C-250 per dins elpoble representava un granperill pels vianants, ja queels automòbils no respecta-

ven els límits de velocitatestablerts. Per aquest motiudemanaven la instal·lació desemàfors intel·ligents per talque els vehicles disminuïs-sin la velocitat al passar perLlagostera.

L’instal·lació dels semà-fors no resol el problema

Finalment, els semàfors vanser instal·lats durant l’estiudel 1994, època en la qualla C-250 rebia una intensa

circulació de vehicles provi-nents de l’interior que esdirigien a la Costa Brava.La instal·lació dels semàforsintel·ligents no va suposar laresolució final del problema,ja que molts dels conductorsdels vehicles no respecta-ven aquests semàfors ano-menats intel·ligents. A més,aquests semàfors no facili-taven que els veïns de lacarretera poguessin traves-sar tranquil·lament pel pasde vianants.



Medi Ambient

L’aigua es depura aCassà i a LlagosteraLes obres de la depuradora d’aigües residuals que com-partirien les dues poblacions van costar més de 339milions de pessetes.

La depuradora d’aigüesresiduals de Cassà iLlagostera va ser ubicadaen uns terrenys situats entreCassà i Caldes de 19.000metres quadrats. Aquesta,va entrar en funcionament elnovembre del 1994 i va serinaugurada el febrer del1995.La depuradora, que va cos-tar 339 milions de pessetes,estava preparada per trac-

tar un cabal diari de 2.984metres cúbics i havia dedonar servei a unes 15.000persones dels dos municipisdel gironès.La nova depuradora haviade netejar, de manera total-ment automatitzada, lesaigües residuals procedentsde les clavegueres deCassà i Llagostera, i un copdepurades havia de diposi-tar el cabal a la riera

Verneda. El procés

Una vegada l’aigua brutaarribés a la depuradora através de col·lectors de set ivuit metres, l’aigua havia deser bombada i passada peruna primera fase en la quales traurien la sorra i els grei-xos, els quals quedariendipositats en uns conteni-dors de sortida. Tot seguit, aquesta aiguamés descongestionada,havia d’anar a un reactorbiològic que mitjançantmicroorganismes havia dedescontaminar l’aigua. Una vegada lliure de matè-ria orgànica, un decantadorsecundari s’ocuparia deseparar l’aigua del fang.L’aigua neta aniria des deldecantador fins a la sortida iel fang seria dipositat al fonsdel decantador que unavegada sec se’n podria feradob. Tot aquest procés estavacontrolat a través d’un com-

La depuradora de Cassà i Llagostera va ser inaugurada el febrer del 95



Sanitat

L’hospital de LlagosteraremodelatEntre els seus serveis, la Residència Josep Baulida ofe-reix atenció als avis ingressats, un centre de dia i un vet-llatori que pot ser utilitzat per tots els veïns.

Després de sis anys d’o-bres, el maig del 1994“l’Hospital” de Llagostera,que funciona com a residèn-cia geriàtrica, va veure aca-bades les seves remodela-cions. Les obres que havien estatcomençades el 1987 vanmodernitzar les instal·la-cions. La llarga durada d’a-questes es deu al fet quel’hospital no va tancar les

seves portes, sinó que men-tre aquestes s’executavenel centre va continuar pres-tant antenció als avis ingres-sats.

Nous equipaments

Aquestes noves obres vandotar la residència d’ascen-sors, passamans a tots elspassadissos, noves rampesper tal de permetre la mobi-

litat dels malalts que es des-placessin amb cadira derodes, van suprimir les habi-tacions comunes que hihavia abans de sis a vuit llitsper habitacions individuals idobles, entre d’altres.Tot i les remodelacions exe-cutades, al centre encaramancaven serveis, com perexemple una sala de reha-bilitació en condicions o unasala on els avis poguessinrealitzar manualitats i altresentreteniments.L’Hospital de Llagostera,creat l’any 1787, semprehavia tingut unes ins-tal·lacions molt precàries.No va ser fins als anys sei-xanta que aquesta situacióva començar a canviar grà-cies a un benefactor anome-nat Josep Milán que vafinançar una nova nau d’ha-bitacions.Les últimes obres, executa-des el 1987, van significar laremodelació més importantdel centre en tota la sevaexistència.Un grup d’avis a la Residència Josep Baulida de Llagostera



Indústria

La penúltima empenta ala zona industrialEl sector industrial havia de reactivar-se i engrandir-se iper això era necessari acabar les últimes fases.

A finals del 1994 vancomençar les obres corres-ponents a la primera fase dela urbanització del segonsector del polígon industrialde Llagostera.Les obres previstes enaquesta primera fase, lesquals segons Narcís Casasestarien acabades a princi-pis del 1995, tenien un pres-supost aproximat de 26milions de pessetes i con-sistien en la construcció deles vorades i en el condicio-

nament de la subbase de lacalçada per deixar-la prepa-rada per quan es pavimen-tés.

Les últimes fases

La segona fase que es vaexecutar entre el gener i elmarç consistia en lainstal·lació de les línies elèc-triques, en la instal·lació delservei d’enllumenat i de lesxarxes de clavegueram i lainstal·lació del servei telefò-

nic.La tercera fase consistia enla pavimentació delscarrers, que es va executarun cop acabada la segona.La ràpida execució de lesobres del segon polígon esdevia al fet de quel’Ajuntament desitjava ques’instal·lessin al poble elmajor nombre d’empresesper tal que l’economia lla-gosterenca pugés i els ciu-tadans no s’haguessin dedesplaçar per realitzar la

seva jornadalaboral.La zona industrialva ser començadadurant la legislatu-ra del 1983, quanJosep Puig eral’alcalde, amb laconstrucció de laprimera fase delpolígon, la qual vagenerar moltsconflictes entre lapoblació que dis-cutia la seva ubi-cació.Una de les parcel·les del polígon industrial de Llagostera



Educació

Llagostera i l’institut

Cada cop es veia més propera la seva creació

L’any 1995, Llagostera for-mava part de les quinzepoblacions on el Depar-tament d’Ensenyament dela Generalitat de Catalunyatenia previst executar, en unperíode de temps de cincanys, la construcció d’unedifici per destinar-lo a unaescola pública, concreta-ment a l’institut deLlagostera.Tal com informaven diver-sos diaris durant el 1995, es

preveia que en un futurl’Institut de Llagostera tin-gués dues línies d’ESO idues més de Batxillerat.Fins al moment de l’espera-da construcció, els alumnesde secundària llagosterencss’havien de desplaçar a d’al-tres poblacions com Cassàde la Selva, Girona o SantFeliu de Guíxols per tal derealitzar els seus estudis, jaque a Llagostera hi manca-va l’institut.

Fer classe en unlavabo

Quatre noves aulesde pàrvuls al CEIP

A finals del 1991 esva saber que lesclasses de religió id’ètica al CEIPLacustaria es feienen un antic lavabohabilitat com a clas-se, a causa de lamanca d’espai.Per tal d’habilitar elbany a classe, esvan treure les trestasses del vàter i les

piques i s’hi vaposar una taula illeixes per emma-gatzemar el materialnecessari.Segons la direcciódel centre aquest fetera degut al desdo-blament gradualdels cursos, que elshavia provocat unanotable manca d’es-pai.

pàrvuls, concre-tament, dues vanser destinades alsalumnes de tresanys, una altra alsalumnes de quatreanys i la quarta vaser destinada alsalumnes de cincanys.Les obres van cos-tar 54 milions depessetes.

El curs 92-93, elCEIP Lacustaria vaestrenar quatre no-ves aules de novaconstrucció per tald’afrontar els pro-blemes de mancad’espai esdevingutsdurant el curs ante-rior.Aquestes quatreaules es van desti-nar als alumnes de



Aquesta imatge semblava quemai podria ser real

Cultura

Els jubilats de Llagosteraja disposen de la seva llarEl nou local, que es va construir al carrer Concepció,tenia un pressupost de més de 28 milions de pessetes idisposava de 350 metres quadrats.

El projecte de la construccióde la nova llar de jubilats deLlagostera es va iniciardurant la legislatura del1991-1995 i va acabardurant la següent legislatu-ra, encapçalada també perNarcís Casas.L’Ajuntament de Llagosteraes va plantejar la novaconstrucció d’un edifici des-tinat als jubilats llagoste-rencs quan es van adonarque les instal·lacions quedisposaven fins al moment

eren petites i a més havienquedat obsoletes a causade les males condicions enquè es trobava aquell petitedifici de propietat munici-pal, al costat de l’emissora ide la llar d’infants.

El nou local

El nou casal d’avis es vaconstruir en un solar quehavia adquirit l’Ajuntamental carrer Concepció. Aquestnou local havia de fer entre

315 i 350 metres quadrats,tots ubicats en una solaplanta, però amb la possibi-litat de construir-ne una altraen un futur. El casal estariaformat per una zona de bar,una zona de lectura i televi-sió, un magatzem, una salaque faria les funcions desecretaria i una sala de reu-nions.El cost de les obres van serde 28 milions de pessetes ies van començar a principisdel 1995 i van acabar-se alcap d’un any.

Sense calefacció

A principis del 1996,l’Ajuntament de Llagosterava haver d’adjudicar la ins-tal·lació del sistema de cale-facció de la nova llar d’avisque s’estava acabant deconstruir, ja que els tècnicsque havien redactat el pro-jecte de construcció de l’e-quipament se n’havien obli-dat i el seu pressupost nofigurava al cost de l’edifici.L’edifici destinat al casal de jubilats de Llagostera



El conveni entre l’Ajuntamenti el Casino salva el Teatre

El consistori es comprometia a fer les obres de remodelació delTeatre si el Casino li cedia les instal·lacions durant trenta anys.

L’Ajuntament de Llagosterava decidir arribar a un con-tracte d’arrendament amb elCasino Llagosterenc per lesinstal·lacions del teatre i delcinema que l’entitat dispo-sava i no les utilitzava.L’equip de govern conside-rava que el poble necessita-va un local d’una capacitatde 500 persones, les quecabien al cinema delCasino, per realitzar-hi

diferents activitats culturals.El conveni que va signarl’entitat amb el consistoriestablia que el Casino cedial’ús del local a l’Ajuntament,a canvi que aquest es fescàrrec de la necessàriareparació i manteniment delteatre-cinema.Aquest contracte de lloguertenia una vigència de trentaanys, des de la seva signa-tura, a principis del 1994.

La façana del Casino Llagoste-renc, situat a la Plaça Catalunya

Els joves llagosterencs ja dis-posen del PIJEl Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Llagostera es va instal·lar a lesdependències del pavelló poliesportiu.

El 24 de gener del 1994, elsecretari general deJoventut de la Generalitatde Catalunya va inaugurarel Punt d’Informació Juvenilde Llagostera, situat alpavelló poliesportiu delpoble.Aquest punt d’informacióhavia estat promogut perl’Ajuntament de Llagostera

per tal d’habilitar un lloc onla població juvenil poguésdocumentar-se i demanarinformació sobre diferentstemes que els preocupes-sin, com per exemple qües-tions referents als estudis,dubtes sobre beques, infor-mació sobre activitatsesportives i actes culturals oinformació sobre l’habitatge.



Les instal·lacions del PIJ

El centenari del CarriletL’antic tren de Girona a St. Feliu de Guíxols celebrava cent anysi aquest fet era motiu de celebració

Els alcaldes i regidors deSant Feliu de Guíxols,Castell-Platja d’Aro, SantaCristina d’Aro, Llagostera iCassà de la Selva van cons-tituir el Consorci per alCentenari del Tren de SantFeliu a Girona, el qual ges-tionà i preparà els diferents

actes commemoratius delscent anys d’aquest tren queva desaparèixer el 1969.Entre els actes que es vanrealitzar durant el novembrei desembre del 1992 i elgener del 1993, hi haviadiferents exposicions ihomenatges a diverses per-

Deu anys de LlagosteraRàdio, l’emissora municipalL’emissora de Llagostera celebrava el seu desè aniversari amb tot unseguit d’actes.

El 1994 Llagostera Ràdiocelebrava el seu desè ani-versari. Durant aquest anyes van realitzar diferentsactes per tal de commemo-rar l’aniversari, com perexemple “La Festa Verda”on els assistents van serobsequiats amb globus icòctels, un joc de rol en viupel poble o un concert al’envelat durant la festamajor amb els grups “JaT’ho Diré”, “Zit Zània”, “Toca

el Dos” i “Band d’Arres”.Llagostera Ràdio va iniciarles seves primeres emis-sions l’abril del 1984, i des-prés de 10 anys comptavaamb més de 32 col·labora-dors. L’emissora comptavaamb programació pròpia iconnexions amb diferentsemissores d’àmbit generalcatalà. La ràdio es finança-va a través de la subvencióde l’Ajuntament i de la publi-citat.

sones que havien treballaten la línia del tren.L’exposició itinerant delConsorci es va anar traslla-dant a diverses poblacionsper les quals passava anti-gament el Carrilet, comGirona, Llagostera o SantFeliu de Guíxols.

Comunicació



Un jove fent programa



La polèmica

Continua la polèmica del’AeròdromDesprés de gairebé tretze anys, l’Aeroclub Girona va reencendrela polèmica de l’Aeròdrom de Panedes. Tanmateix, aquestavegada, l’Ajuntament de Llagostera va posar-los resistència.

A finals del 1991, els promo-tors de l'Aeròdrom dePanedes van tornar a mani-festar el seu interès perconstruir en els seusterrenys una pista per avio-netes i una urbanització.

Llagostera aprova el plaparcial del projecte

Malgrat que Aviació Civilmanifestés que l'AeroclubGirona mai havia demanatpermís per fer l'aeròdrom,l'Ajuntament de Llagosterava aprovar inicialment el plaparcial del projecte, el quales va posar a exposiciópública durant l'estiu del1993 amb la finalitat que elsparticulars i les entitatspoguessin presentar al·le-gacions. Aquestes serienanalitzades pels serveis tèc-nics municipals abans queel projecte sigues sotmès al'aprovació del consistori iamb la consegüent trans-missió del projecte a la

Comissió d'Urbanisme deGirona.

Aturades en les tramita-cions

L'Ajuntament de Llagosterava anunciar que aturaria les

tramitacions i no presentariael projecte a la Comissiód'Urbanisme de Girona finsque l'Aeroclub Girona pre-sentés informes favorablesdel projecte per partd'Aviació Civil i delDepartament de Medi

Un dels terrenys on s’havia de construir l’Aeròdrom.

L'Associació de Naturalis-tes de Girona consideravaque la preservació ecològi-ca i paisatgística de la zonaera el més important, i peraixò demanava quel'Administració Pública

Contra l’aeròdrom

Ambient de la Generalitat deCatalunya. L'entitat no vapresentar mai aquests infor-mes, i per tant, l'Aeròdromde Panedes no va arribar aser una realitat.Finalment, durant la prima-vera del 1998, l’Aeroclub

Girona va manifestar la reti-rada del projecte. El consis-tori del 1999-2003 va modi-ficar les Normes Subsidià-ries i va excloure la cons-trucció de la pista per avio-netes dels terrenys del Plade Panedes.

D’aquesta manera, queda-va enterrat un dels gransconflictes que havia duratgairebé vint anys, la cons-trucció d’una pista per avio-netes considerada inneces-sària.

pagués una indemnització al'Aeroclub Girona per impe-dir que malmetessin el pai-satge construint el campd'aviació.Una altra entitat que estavaen contra de la construcció

de l’Aeròdrom de Panedesera l’Associació d’Amics deles Gavarres, que a finalsdel 1993 va organitzar unconcert en contra del projec-te, al qual van assistir mésde 800 persones.

Un altre macroprojecte aLlagostera

L'últim dels anomenats "pro-jectes de paper mullat" vaser el projecte de construc-ció d'un centre de salut d'altnivell amb capacitat per cin-quanta pacients per part del'empresa barcelonina,Termaclínic, S.A.Malgrat que l'avantprojecteva ser aprovat pel consistorillagosterenc, l'empresa nova procedir a la construcciódel centre.

El projecte

Termaclínic preveia cons-

truir un centre de 3.500metres quadrats, amb 50habitacions i diferents zonesde tractament, relax, salesde reunions, d'oci iinstal·lacions esportives,amb piscina interior i exte-rior. Constaria d'una plantillaformada per 57 professio-nals que desenvoluparienprogrames específics deprevenció i curació, aplicantteràpies de medicinaal·lopàtica, homeopàtica, itractaments anomenatspost-operatoris i prepara-cions per abans de les inter-

vencions.

La situació

El centre, amb una inversióde més de 600 milions depessetes, estava previstconstruir-lo al paratge cone-gut com el bosc de CanGasconell, situat molt a propdel terme municipal deCaldes de Malavella.Termaclínic havia afirmatque les obres començarienel febrer del 1994 i que elcomplex s’ignauguraria elgener del 1995.

Termaclínic, S.A volia construir un centre de luxe a uns terrenys propersal terme municipal de Caldes de Malavella.



“El mal funcionament d’un Ajuntament es deua la manca de diàleg”

Narcís Casas Masgrau tindria avui 70 anys. Aquest empresarillagosterenc ha estat, fins al moment, l’alcalde més emblemàticde Llagostera i el que ha estat més temps desenvolupantaquesta funció: en total van ser disset anys al càrrec municipal(set durant la dictadura franquista i deu durant la democràcia)en el transcurs dels quals se li van realitzar moltes entrevistes,les quals ara jo aprofito per fer aquest petit recull.

Què representa per vostèser alcalde?Responsabilitat, exigida pelfet de presidir una corpora-ció encarregada de lesadministracions dels inte-ressos tan complexos comimportants d’un poble.

Ser alcalde, era més difícildurant el franquisme odurant la democràcia?Jo diria que pel que fa aLlagostera no hi hagut capdiferència. Durant la dicta-dura, nosaltres teníem uncomportament a l’Ajunta-ment semblant al que tení-em durant la democràcia:molta atenció als problemesdels ciutadans. El gran con-trast entre la dictadura i lademocràcia resideix en lesadministracions superiors.A mi potser m’ha resultatuna mica més fàcil durant lademocràcia, ja que elsequips que he tingut a lestres legislatures eren for-mats per gent molt respon-sable i conseqüent.

que té la gent al carrer. Hiha gent de tot tipus, gentamb aquell esperit tan des-tructiu que tot ho veuenmalament, però també hi haaquelles persones quevolen col·laborar a la tascamunicipal aportant idees isuggeriments.

“L’Ajuntament és unagran família de famílies, iamb l’ajuda de tots, aca-barem aconseguint laLlagostera que volem”

Petit recull d’entrevistes a Narcís Casas

“M’agradaria que els efec-tes de la meva gestió fos-sin tan bons com unapastilla que calma la gola,i que la gent digués quehe viscut els problemesde tothom passant perl’alcaldia, com un àrbitrede futbol, desapercebut.

Què creu que és el mésimportant que ha fet pelpoble?Nosaltres hem donat agilitatadministrativa a l’Ajunta-ment, hem fetuna residènciageriàtrica, tenimunes escolesmolt dignes,tenim un pavellópoliesportiu fan-tàstic, tenim llarde jubilats, tenimuna plaça que valla pena veure...

Què és el millori el pitjor de seralcalde?Doncs la reacció Narcís Casas Masgrau





El cinquè consistoridemocràtic llagosterenc

- La campanya electoral ...................... 80

- El consistori ....................................... 82


- Entrevista a Pilar Sancho .................. 97

1995-1999


Les eleccions del 1995 se les disputaven quatre partits:Convergència i Unió, el Partit Socialista Català, EsquerraRepublicana de Catalunya i Iniciativa Els Verds.

Les eleccions del 1995 erendisputades per quatre par-tits, dels quals tres oferienalguna novetat als electorsllagosterencs.Per una banda, el PSC pro-posava com alcaldable unadona, Montserrat Pla. Peraltra banda, ERC oferia unnou i jove candidat a l’alcal-dia, Jordi Noguera. I, final-ment, la novetat més desta-cada era que per primer copIniciativa Els Verds presen-tava una candidatura aLlagostera, encapçaladaper un jove anomenat LluísPostigo.

L’únic partit que no oferiacap novetat destacable eraConvergència i Unió, quetornava a presentar a NarcísCasas com a cap de llista.

CiU segueix conservador

Narcís Casas deia en el seuprograma que Llagostera elque necessitava era la ima-ginació, el treball i la il·lusióde cadascun dels llagoste-rencs per tal d’assolir unnivell de benestar i d’enri-quiment personal i moralcapaç d’oferir generosa-ment oportunitats als més

joves i satisfaccions als mésgrans, i demanava el seuvot als que estiguessin d’a-cord amb el seu missatge iel seu programa.

Les seves propostes

A canvi del vot, NarcísCasas oferia la construccióprovisional del nou IES (quequasi ja estava realitzat del’anterior legislatura),ampliar la Llar d’Infants “ElNiu”, promocionar la zonaindustrial, portar a terme lasenyalització semafòrica ala carretera de Girona,

posar encondicionsels terrenysper tal d’ubi-car-hi parcsi n f a n t i l s ,millorar elscamins depagès, larecuperacióde l’ediciódel ButlletíLocal, cons-truir duespistes detennis i ferun estudiper cobrir lapiscina.

A la dreta, la candidatura de Convergènca i Unió. Al costat la del Partit Socialista. A continuació la d’Esquerra Republicana i finalment la d’Iniciativa-Els Verds



La primera dona del PSC

Per primer cop, el partitsocialista presentava com acap de llista una dona.Aquesta era Montserrat Pla,que encapçalava una candi-datura establint amb elsseus electors un compromísferm que donés resposta atotes aquelles qüestionsque més els preocupessin.

El programa

Entre les seves propostess’hi trobaven garantir unensenyament de qualitat,habilitant un menjador pelsalumnes de l’escola bressoli procurant que l’IES entrésen funcionament el curs 96-97. També pretenien renda-bilitzar el Teatre Municipal“Casino Llagosterenc”, aju-dar a la gent gran oferint unservei d’assistència a domi-cili, habilitar un espai lúdicper les diferents festes quees feien el poble, millorar laxarxa de distribució d’aigua iregularitzar la situació de lesurbanitzacions.

ERC vol renovarLlagostera

Esquerra Republicana, ambJordi Noguera al capdavant,creia que Llagostera neces-sitava renovar-se, rejovenir-se, li calien idees noves iganes de fer coses benfetes.Per tant, havien elaborat unprograma que mirava enda-vant i creia en el progrés delmunicipi.

El programa

ERC intentaria afavorir elscomerciants i empresaris deLlagostera, fer accessiblesels serveis socials als mésnecessitats, eliminar lesbarreres arquitectòniques,organitzar xerrades sobreeducació ambiental, impul-sar i facilitar el reciclatge,legalitzar les urbanitzacions,donar suport a les diferentsentitats del poble i ampliarels serveis de sanitat, siresultava ser l’elegit pergovernar Llagostera en elspropers quatre anys.

IC-V: Una nova força

La candidatura de IC-V,

encapçalada per LluísPostigo es presentava alpoble amb la pretensió dedefensar els interessosmajoritaris i fomentant laparticipació ciutadana.Oferien un alcalde que esta-ria amatent a tots els proble-mes de la població i garan-tien la transparència en lagestió.Algunes de les propostesdel seu programa erenfomentar la recollida selecti-va, crear un centre cívic,fomentar la participació delsjoves, fomentar la zonaindustrial, promocionar elmunicipi , millorar el funcio-nament del dispensari irecuperar la publicació delbutlletí.

A dalt al’esquerrael progra-ma elec-toral deCiU, alcostat

dret el delPSC.

Sota, al’esquerrael d’ERC

i final-ment, a

l’esquerrael de IC-V




Per tercera vegada consecutiva, Narcís Casas Masgrau es con-vertia en alcalde de Llagostera. Després d’unes eleccions guan-yades amb majoria absoluta, l’equip convergent afrontava el seucinquè mandat consecutiu.

Quatre partits havien pre-sentat candidatura aLlagostera, i es disputavenles eleccions municipalsaquell 28 de maig del 1995per tal d’entrar a l’ajunta-ment i governar durant elspropers quatre anys.

Els electors

Aquest cop, estaven cridatsa votar 4.281 llagosterencs,dels quals van assistir a lesurnes 2.877. Això significaque un 67,2 % dels electorsvan exercir el seu dret a vota les eleccions municipalsdel 1995.

Torna la majoria absoluta

Convergència i Unió vaobtenir majoria absoluta denou, malgrat que en leseleccions anteriors no s’ha-via produït aquesta situació.Amb un 55 % dels vots(1.590) el partit va procla-mar-se de nou guanyador.Per altra banda, els socialis-tes van obtenir un 18 % delsvots (526), Esquerra Repu-blicana un 10 % (275) iIniciativa-Els Verds, que perprimer cop presentava can-didatura a Llagostera, va

obtenir un 15 % dels vots(428).

Els regidors i l’alcalde

Els regidors que formarenpart d’aquest nou Ajunta-ment van ser: Narcís CasasMasgrau, Pilar SanchoEspigulé, Fèlix PallarolsNegre, Jordi Bayé Sureda,Josep-Fermí SantamaríaMolero, Josefa Gispert Mas-sa, Yolanda Nohé Arbuser,Narcís Llinàs Gavilán,Montserrat Pla Font, JoanFabrellas Lloveras, LluísPostigo García, AntoniNavarro Robledo i Jordi

Noguera Sabarí. Els vuit primers formavenpart de la candidatura deCiU, els dos següents delpartit socialista, seguida-ment els dos regidors erend’iniciativa i per últim hihavia altre cop un sol regi-dor d’esquerra.El candidat a alcalde mésvotat, com era d’esperar, vaser Narcís Casas. Casas va donar regidories atots els seus companys departit, de manera que elsaltres cinc regidors (Pla,Fabrellas, Postigo, Navarroi Noguera) van formar partde l’oposició.



Els tinents i les funcions

Casas va designar tinentsd’alcalde a Pilar SanchoEspigulé, Fèlix PallarolsNegre, Jordi Bayé Sureda iJosep-Fermí SantamaríaMolero.Pel que fa les distribucionsdels càrrecs municipals,Narcís Casas es va quedaramb les tasques del cemen-tiri i la regidoria d’ensenya-ment.Pilar Sancho s’encarregavade cultura (escola d’adults,escola de belles arts, escolad’artesania, joventut, biblio-teca, arxiu, museus i fes-tes).Fèlix Pallarols tenia la regi-doria d’urbanisme i obrespúbl iques (planejamenturbanístic i disciplina urba-nística). També tenia sota elseu càrrec tot el que es refe-rís a la tercera edat, l’abas-tament d’aigua i l’enllume-nat públic.Jordi Bayé s’ocupava delpersonal, d’hisenda i patri-moni, de la regidoria d’es-ports i de fomentar la indús-tria i l’ocupació.Fermí Santamaría tenias’encarregava de governa-ció, de la policia municipal ide l’Hospital-Residència Jo-sep BaulidaJosefa Gispert tenia sota elseu càrrec medi ambient,l’ADF, pagesia i mercat ivenda ambulant.Yolanda Nohé s’ocupava dela llar d’infants “El Niu”, desanitat i de l’Assistènciasocial. Finalment, Narcís Llinàs es

quedava amb les tasquesde parcs i jardins, saneja-ment, brigada municipal iescombraries i neteja viària.

Les comissions i elspatronats

La comissió de govern vaquedar constituïda perNarcís Casas Masgrau,Pilar Sancho Espigulé, FèlixPallarols Negre, Jordi BayéSureda i Fermí SantamaríaMolero.La comissió especial decomptes estava formadaper Jordi Bayé Sureda,Montserrat Pla Font, LluísPostigo García i JordiNoguera Sabarí.El patronat municipald’Esports va quedar integratper Narcís Llinàs Gavilàn,Joan Fabrellas Lloveras,Jordi Noguera Sabarí i Lluís

Postigo García.Narcís Casas Masgrau,Montserrat Pla Font, AntoniNavarro Robledo i JordiNoguera Sabarí formavenpart del consell escolarmunicipal.La Mancomunitat Intermu-nicipal de la Conca delRidaura era fromada perJordi Noguera Sabarí iNarcís Casas Masgrau.Finalment, el patronat muni-cipal de la residència JosepBaulida estava constituït perAntoni Navarro Robledo iYolanda Nohé Arbuser. Lespersones escollides que noeren regidors però que for-maren part del patronat dela residència Josep Baulidavàren ser MontserratMasdevall Roca, JosepAgustí i Canals i AssumpcióArbusser Ossa.

Narcís Casas es va convertir per tercera vegada consecutiva enalcalde de Llagostera.



Narcís Casas Masgrau,alcalde de Llagostera durant16 anys (del 1972-1979 i del1987 al 1996) moria el 23 denovembre del 1996 aBarcelona, a l’edat de 61anys, després d’una llargamalaltia.

“Casas va ser per la tran-sició llagosterenca unsímil d’Adolfo Suárez al’espanyola”

Nascut a Llagostera el 20de setembre de 1935,Narcís Casas havia dedicatpart de la seva vida a “ferpoble”. Havia estat alcalde deLlagostera des del 1972 al1979, amb Franco al poder.Casas havia destacat perser un alcalde franquistaamb predisposició al diàleg:havia permès als responsa-

bles del Butlletí mantenirllargues entrevistes amb ell,les quals es publicaven al’edició especial de la revis-ta que sortia per la FestaMajor del poble. Com publicava JoanVentura al diari “El Punt” eldia de la mort de l’alcalde“Casas va ser per la transi-ció llagosterenca un símild’Adolfo Suárez a l’espan-yola”.El 1979, Narcís Casas es varetirar del panorama políticlocal i es va dedicar als seusnegocis d’automoció, finsque el 1987, va decidir pre-sentar-se com a candidat deCiU a l’alcaldia.Des d’aquell moment,Casas va ser l’alcalde deLlagostera, fins que el càn-cer que tenia va guanyar-lila partida.

Més que un alcalde

Narcís Casas -una personadialogant, demòcrata, ambun gran cor i molt bons senti-ments- com va dir LluísNuell- s’havia fet militant deCDC per presentar-se a leseleccions del 1991.A més del seu càrrec d’alcal-de, també representava elsmunicipis de fins a 10.000habitants en la Comissiód’Urbanisme de Catalunya,era conseller del ConsellComarcal del Gironès, eramembre del Patronat deTurisme Costa Brava-Girona, presidia la manco-munitat intermunicipal de laConca del Ridaura, delpatronat municipal JosepBaulida i del patronat munici-pal d’Esports, era el vicepre-sident de la intercomarcal dela CDC i el president del’Associació Corve, de tallersmecànics de Girona.

Tres dies de dol

Pilar Sancho, primera tinentd’alcalde del municipi enaquells moments, va decre-tar tres dies de dol. L’enterrament es va celebrara l’església parroquial de St.Fèlix de Llagostera, el dia 25de novembre del 1996, ambmés de 1.500 persones, quevan voler retre-li l’últimhomenatge. Entre aquestespersones hi havia els regi-dors llagosterencs i diferentsautoritats, entre les quals

La baixa més sentida de tot el període democràtic

Aquesta era la imatge que oferia la Plaça del Castell el dia 26 denovembre, data de l’enterrament de Narcís Casas. El poble va volerretre l’últim homenatge al que ha estat, sens dubte l’alcalde més res-

pectat de tot el període democràtic.



destacaven consellers comXavier Pomés i PereMacias, el president de laDiputació, Frederic Suñer;el delegat del Govern,Xavier Soy; el senadorJoaquim Vidal, els diputatsJosep Micaló i Carme Vidal iels alcaldes d’altres vilesgironines, com Cassà de laSelva, Caldes de Malavella,Platja d’aro o St. Feliu deGuíxols.

Sancho el relleva

Pilar Sancho, número dosde la candidatura deConvergència i Unió en leseleccions del 1995 i regido-ra de cultura fins aleshores,prenia la possessió delcàrrec d’alcaldessa el dia 4de desembre del 1996.En el ple extraordinari quees celebrà, Sancho va obte-nir els vots favorables delgrup de CiU, mentre que elstres grups de l’oposició(PSC, IC-V i ERC) es vanabstenir.

El record de Narcís Casas

En aquest mateix ple, elsassistents van guardar unminut de silenci en recordde Narcís Casas. Sancho, va anunciar quepensava dur a terme unapolítica de continuïtat res-pecte a la que havia realit-zat Casas. Pilar Sanchoprenia el càrrec amb moltail·lusió, dedicació i ganes detirar el poble endavant, ireconeixent que seria moltdifícil omplir el buit que

havia deixat Narcís Casas.Els caps de llista de lesaltres coalicions van mani-festar el seu condol per lamort de Narcís Casas i vananimar Pilar Sancho en laseva nova tasca d’alcaldes-sa.

Els tinents i els regidors

Els nous tinents d’alcaldedesignats per Pilar Sanchovan ser Fermí SantamaríaMolero, Jordi Bayé Sureda,Fèlix Pallarols Negre i FinaGispert Massa.Algunes de les atribucionsdels regidors també vancanviar en aquesta novaetapa.Fermí Santamaría s’ocupa-va de governació, policia, del’hospital-residència i de laregidoria d’esports.Jordi Bayé s’encarregavade personal, hisenda i patri-moni i foment de la indústirai la cooperació.Fèlix Pallarols tenia sota elseu càrrec la regidoria d’ur-banisme i obres, a més delplanejament urbanístic, ladisciplina urbanística, la ter-cera edat, l’abastament d’ai-gua i l’enllumenat públic.Pagesia, mercat i vendaambulant, ADF i mediambient depenien de FinaGispert.Yolanda Nohé continuavaamb les tasques referents ala Llar d’Infants, la Sanitat iels Serveis Socials.Narcís Llinàs s’ocupava deparcs i jardins, sanejament,brigada, escombraries ineteja viària i cementiri.

El nou regidor que entrava aformar part de l’equip degovern era Joan Pareta iPausellas que va treure lestasques de Pilar Sancho defestes i ensenyament.Així, Pilar Sancho continua-va encarregant-se de cultu-ra, joventut, biblioteca, arxiui museus.

Una dimissió inesperada

El 17 de juny del 1997, FèlixPallarols Negre va dimitirper motius personals delseu càrrec de regidor. Pertal de substituir-lo haviad’entrar a l’equip de governla següent candidata a lallista de CiU a les eleccionsdel 1995, Pilar Mestres Coll,però aquesta va renunciar alcàrrec. Finalment, el substi-tut de Pallarols va ser LluísAyach Costa, número onzede la candidatura de CiU.

Pilar Sancho es va convertir enalcaldessa després de la mort de

Casas.




Casas afrontava la tercera legislatura consecutiva al poder ambganes de continuar el seu projecte per aconseguir la Llagosteraque volia. Malgrat la seva sobtada desaparició, Sancho va volerseguir amb el projecte de Casas fins acabar la legislatura.

El 28 de maig del 1995,Convergència i Unió guan-yava per cinquena vegadaconsecutiva les eleccionsmunicipals llagosterenques.Casas començava la queera la seva tercera legislatu-ra democràtica amb unseguit de cares noves en lesque havia confiat per conti-nuar tirant endavant el seuprojecte.A finals del 1996 arran d’unagreu malaltia que tenia,Casas va morir i Pilar

Sancho, primera tinent d’al-calde fins aleshores va pas-sar a governar el municipi.

Noves instal·lacions idependències municipals

La legislatura del 1995-1999es va caracteritzar per lanombrosa construcció d’ins-tal·lacions i equipamentsmunicipals. Per una banda,es va obrir al polígon indus-trial una deixalleria munici-pal, on tots els ciutadans lla-

puls que es necessitava permillorar la vida social delpoble.També, al carrer St. Pere,l’Ajuntament va construir unedifici destinat a instal·lar-hidiferents equipaments muni-cipals, com els estudis deLlagostera Ràdio o el Jutjatde Pau.Finalment, aquest consistoritambé va ser el que vacomençar el projecte del’Institut, amb la instal·laciód’aules prefabricades enuns terrenys situats a laurbanització Can Gotarra.

Impuls cultural

Durant el transcurs d’aques-ta legislatura la cultura lla-gosterenca va rebre un fortimpuls. Van sorgir tres noves enti-tats (el grup de puntaires, ElButlletí de Llagostera i laColla Gegantera de Llagos-tera), van crear-se dos pro-ductes gastronòmics perdifondre el nom de Llagos-tera arreu (la Pinyonera i lesDelícies), es va dissenyar ellogotip i l’eslògan del poble(Llagostera té un toc) i es vacrear la Beca de RecercaEsteve Fa, entre d’altres.

Els regidors del 1995-1999 amb Casas al centre.

gosterencspodien durles sevesd e i x a l l e sper tal quea q u e s t e sfossin reci-clades.D’altra ban-da, en unst e r r e n y spropers alpavelló po-l iespor t iu ,situat a lazona espor-tiva, es vaconstruir ellocal poliva-lent, l’edificiamb el quales preteniadonar l’im-



Urbanisme

Llagostera incrementa els semàfors

Entre el setembre i l’octubredel 95, l’Ajuntament deLlagostera i la direcciógeneral de Carreteres vancol·locar dos nous grups desemàfors a la carretera C-250, que s’afegien als jaexistents.Aquests nous semàforshavien de servir perquè elsciutadans que vivien a l’altrabanda de la carretera la

A partir del 1996,l’Ajuntament deLlagostera i laGeneralitat deCatalunya van por-tar a terme lesobres d’urbanitzacióde la carretera deTossa en el seu paspel nucli urbà (desde la plaça del Carrilfins al CasalParroquial).El projecte va con-sistir en l’adequacióde les voreres,incrementar lail·luminació de lazona, adequar una

poguessin creuar tran-quil·lament.Els veïns i els comerciantsdel sector de la carreterahavien demanat la instal·la-ció dels semàfors manualsdurant l’anterior legislatura,peticions que havien estatrecolzades per l’equip del’oposició de l’Ajuntamenten aquells moments (Inde-pendents per Llagostera).

part de l’enjardinat,reasfaltar el carrer icanalitzar lesaigües pluvials id’altres desguas-sos.

Unes obres espe-rades per la pobla-ció

Alguns veïns de lazona ja haviendemanat que esreformés el tram, jaque consideravenque la manca devoreres i d’il·lumina-ció era perillosa.

Durant l’últim anyde govern de PilarSancho, es va pen-sar crear un plaurbanístic especialdel barri vell deLlagostera. Aquest pla no vaafectar el traçat decap carrer ni voliaexecutar gransmodificacions urba-nístiques, sinó quesolament es voliarecuperar i protegirsenyals d’identitatdel poble.El planejamentestablia una sèrie

d’ordenances queregulaven la protec-ció i la conservacióde tot el que teniavalor patrimonial ihistòric, basant-seen el control i la vigi-lància. En definitiva,el pla tenia com unobjectiu vetllar per lapreservació del queencara es podia con-servar, i descartava,així, els enderroca-ments com a solució.L’encarregat deredactar el projecteva ser l’arquitecteJuli Schmid.

Urbanització de lacarretera de Tossa

El pla del barri vellde Llagostera

Durant el 1995, l’Ajuntament va decidir sumar als semàfors ja existents(intel·ligents) dos nous grups manuals a la carretera C-250

Un dels semàfors de Llagostera



Medi Ambient

Llagostera comença areciclar: el poble ja té dei-xalleriaLa deixalleria municipal permetia reciclar a tot el poble, jaque els horaris que es van fixar eren del tot flexibles iincloïen els caps de setmana.

Per tal de potenciar almàxim la recollida selectiva ila disminució de tones enl’abocador de Solius,l’Ajuntament de Llagosterava decidir, a principis del1997, construir una deixalle-ria municipal pròpia dins lapoblació.

El pressupost

16 milions de les antiguespessetes és el que va costarla deixalleria municipal. Pertal de poder-la construir esvan mantenir conversesamb la Generalitat deCatalunya per tal que finan-cés el 50 % de la construc-ció, mentre que de l’altre 50% se’n va fer càrrecl’Ajuntament. Les obres vandurar un període de 2 anys.

La zona

L’Ajuntament va creure idoni

situar la deixalleria munici-pal al polígon industrial, jaque així no estaria dins elnucli urbà de la poblacióperò tampoc seria un lloc dedifícil accés pels ciutadans.

Els horaris

Amb la construcció de lanova deixalleria, l’Ajunta-ment de Llagostera preteniaque els llagosterencs esconscienciessin de la impor-

tància del reciclatge i s’es-perava que utilitzessin mas-sivament les novesinstal·lacions. És per aixòque es va procurar que l’ho-rari de la deixalleria fos delsmés flexibles i facilités alsciutadans l’oportunitat dedeixar-hi les deixalles. Aixídoncs, des d’aquellmoment, la deixalleria s’o-bre cada dia excepte elsdilluns i els diumenges a latarda.

La deixalleria municipal, situada al polígon industrial de la vila



L’abocador de Solius:Limitació o il·limitació, aques-ta era la qüestió.Els Ajuntaments de Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols trobavenque s’havia de limitar l’ús de l’abocador de Solius als municipis fun-dadors, mentre que Llagostera, Castell-Platja d’Aro i Calonge noveien inconvenient que d’altres poblacions l’utilitzessin.

La polèmica de la limitacióde l’ús de l’abocador deSolius als cinc pobles funda-dors va començar a finalsdel 1995, quan els regidorsd’ERC dels municipis funda-dors (Llagostera, Sant Feliude Guíxols, Santa Cristinad’Aro, Calonge i Castell-Platja d’Aro) van solicitar-hoa l’equip de govern respec-tiu.A Llagostera Jordi Noguera(regidor d’ERC) va presen-tar una moció que demana-va l’esmentada limitació. Elsaltres equips de l’oposiciódel govern llagosterenc(PSC i IC-EV) van donarsuport a ERC, però la mocióno va quedar aprovada jaque el govern de CiU (ambmajoria absoluta) va votar-hien contra.

Els motius

Els motius que al·legavenels regidors d’ERC eren quesi es limités l’ús de l’aboca-dor als cinc municipis funda-dors, baixaria la capacitatde l’abocador i se’n podria

allargar l’existència. Tambédonaven la solució del reci-clatge com a solució per talde solucionar els problemesmediambientals que se’lspresentava.Narcís Casas, alcalde deLlagostera i president delconsorci de Solius, manifes-tava que la solució per totsaquests problemes no era lalimitació de l’ús de l’aboca-dor als municipis fundadors,ja que la proposta era invia-ble des del punt de vistaeconòmic: amb la limitacióesmentada, el preu de latona de deixalla augmenta-ria, i els veïns de segur quehi estarien en contra. A més,els cinc municipis fundadorshavien de tornar el crèditque s’havia demanat en elmoment d’obrir l’abocador,el qual era força elevat.

Les discrepàncies

Mentre que els consorcis deSant Feliu de Guíxols iSanta Cristina d’Aro esta-ven d’acord amb la propostapresentada per ERC, els

Ajuntaments de Llagostera,Calonge i Castell Platja-d’Aro hi estaven en contra.A més, les dues últimespoblacions no comptavenamb cap representant repu-blicà a l’Ajuntament, fet quesignificava que no teniencap pressió per part del par-tit.

La solidaritat

Casas recordava que el fetque els municipis no funda-dors anessin a abocar lesseves deixalles a Soliussobretot era, a més de lasolidaritat entre poblacions,perquè esdevenia unanecessitat imprescindible, jaque si no aquests altresmunicipis havien d’abocarles seves deixalles a aboca-dors molt més llunyans de lapoblació d’origen.Finalment, l’abocador deSolius va continuar rebentles deixalles provinents detotes les poblacions que leshi abocaven a l’inici del con-flicte, de manera que lasituació va continuar igual.



Indústria

L’últim impuls al sectorindustrial

Durant aquesta legislatura es va veure la necessitat d’a-cabar el polígon industrial començat pel consistori del1983

La zona industrial llagoste-renca es trobava forçaestancada després de tretzeanys d’haver-se creat. Per aquest motiu, l’Ajunta-ment de Llagostera, ambPilar Sancho al capdavant,va creure convenient inecessari crear una comis-sió que tingués per objecteimpulsar l’ocupació de lazona industrial del municipi,formada per representantsde tots els grups municipals(CiU, ERC, PSC i IC-EV).

Al·licients

Per tal que les empresesveiessin com una possibili-tat establir-se al polígon deLlagostera, l’equip delgovern municipal oferia alscompradors de parcel·lesamb la intenció d’establir lesseves empreses al polígonuna reducció substancialdurant un any dels impostosmunicipals.

Preferències i canvis

L’alcalde llagosterenc enaquells moments, NarcísCasas, va declarar que laintenció que tenia l’Ajun-tament era que al polígonindustrial s’hi establissinbàsicament petites empre-ses, encara que veient lapoca demanda que hi haviahagut fins al moment nodescartaven cap possibilitat.Narcís Casas també vaanunciar que l’equip degovern llagosterenc tambés’estava plantejant unamodificació puntual de lesnormes subsidiàries per tald’afavorir que totes lesempreses noves que s’o-brissin a partir d’aquellmoment a la poblacio, s’ins-tal·lessin a la zona industriali no al casc urbà; així s’evi-tarien molèsties de sorolls,problemes de trànsit acausa de la càrrega i des-càrrega, etc.

El darrer impuls

Finalment durant l’estiu del1997, l’Ajuntament va creu-re necessària la venda deparcel·les municipals perdonar el darrer impuls a lazona industrial.Així, va posar a la vendadiferents terrenys amb unadoble intenció: aconseguirl’interès d’alguna empresade tipus mitjà a establir-se ala zona i esperar que aques-ta actuació pogués ser ladefinitiva perquè el polígonindustrial comencés a fun-cionar. En aquells moments,el preu de les parcel·les pri-vades rondaven les 400pessetes per metre quadrat;per incentivar l’establimentde les empreses al sector,l’Ajuntament venia el metrequadrat a 275 pessetes méso menys, una gran rebaixaque havia de fomentar lacompra de terrenys per partde les empreses.



Educació

El nou IES Llagosteraobre les seves portes enaules prefabricadesL’institut provisional, que es va establir a la zona de CanGotarra, va entrar en funcionament el curs 96-97.

Amb la nova reforma d’edu-cació establint la LOGSEcom a mètode substitutoride la Llei d’Educació del1970, des de la Generalitatde Catalunya, concretamentdes del Departament d’En-senyament, es va veure lanecessitat de construir unInstitut d’Ensenyament Se-cundari a Llagostera, amb lafinalitat que els alumnes deles escoles de primària deLlagostera no s’haguessin

de traslladar als instituts deles localitats veïnes.El nou IES Llagostera vaobrir les seves portes, ambel corresponent retard pre-vist a causa de les obres, elcurs 1996-1997. L’institutestava emplaçat a la urba-nització de Can Gotarra enaules prefabricades deforma provisional, ja que espreveia la construcció del’institut definitiu en un futurno molt llunyà.

Mancances

Com molts altres centres,l’IES Llagostera oferia unagran quantitat de mancan-ces, entre les quals desta-caven la falta d’un menjadorescolar, la necessitat d’equi-paments i infraestructures ila completa incorporació demolts professors.

De cares a l’edifici

A començaments del cursescolar 98-99, l’Ajuntamentde Llagostera va cedir alDepartament d’Ensenya-ment de la Generalitat unterreny de 8.339 metresquadrats per tal de cons-truir-hi l’Institut d’Ensenya-ment Secundari. El solarcedit es trobava situat alsector Ganix, una zona pro-pera al centre urbà que pre-veia la seva urbanització enun futur no molt llunyà.Les obres d’instal·lació de les aules prefabricades de l’IES provisional.



Cultura

L’edifici polivalent: ellocal que impulsaria lavida social del pobleL’edifici, amb un pressupost de més de 50 milions depessetes havia de donar un nou impuls a la vida social icultural de la població.

Amb un pressupost quesobrepassava els 50 milionsde pessetes, l’Ajuntamentde Llagostera juntamentamb la col·laboració econò-mica del PUOSC (pla únicd’obres i serveis deCatalunya) van tirar enda-vant la construcció d’un edi-fici polivalent, situat a lazona esportiva del poble. Per tal de poder afrontar lesdespeses, l’Ajuntament deLlagostera va vendre’s part

del patrimoni urbanísticmunicipal per valor de 16milions de pessetes.

Un nou impuls

Pilar Sancho, alcaldessa deLlagostera en aquellsmoments, considerava quela construcció de l’edificipolivalent impulsaria la vidasocial del poble, ja que lespossibilitats del local serienmúltiples: des de sopars fins

a balls, passant per repre-sentacions teatrals o con-certs.Malgrat l’oposició dels grupsmunicipals del PSC, IC-EV iERC al projecte, l’edificipolivalent es va inaugurardurant la festa major del1999, de manera que ellocal va ser utilitzat per pri-mer cop, substituint el tradi-cional envelat que acolliaels balls i concerts de lafesta major de la vila.

A l’esquerra una imatge de l’exterior de l’edifici polivalent. A la dreta una imatge de l’interior durant un sopar.



La festa major: del Passeig Pompeu Fabra a laZona Esportiva

Els veïns feia temps que es queixaven de les bretolades que esrealitzaven al passeig durant la festa major.

La festa major del 1996 esva caracteritzar per ser laprimera que no es celebravaal Passeig Pompeu Fabra.Segons les afirmacions dePilar Sancho, el canvi d’em-plaçament de la festa es vadeure al fet que van pensarque a la zona esportiva hihavia més espai i d’aquestamanera podrien venir atrac-cions més grans i també,per estalviar-se les queixesdels veïns del passeig quees repetien cada any per les

mateixes dates, a causa delsoroll que ocasionaven lesparades enmig del poble.

La nova ubicació va satis-fer a tothom

Malgrat les queixes de nom-brosos veïns de la població,Pilar Sancho va considerarque la festa major del 1996serviria de prova per veuresi el nou emplaçament eramillor i si finalment seria eldefinitiu. Així doncs, passa-

da la festa es van fer lesvaloracions pertinents i esva considerar que la novaubicació havia satisfet totala població, de manera quedes d’aquell any la zonaesportiva acull cada any lesparades, les atraccions i lescarpes de la festa major.Tot i això, el 1996 el canvid’ubicació de la festa va pro-vocar un dèficit de 7 milionsde pessetes, a causa del llo-guer de terrenys i de gene-radors d’electricitat.

En record de l’Esteve FaLa Beca porta per nom el d’un conegut i esti-mat historiador i ciutadà de Llagostera

Des de l’Àrea de Cultura del’Ajuntament de Llagosteraes va impulsar, durant lalegislatura del 1995 al 1999,la Beca de Recerca “EsteveFa Tolsanas”, de caràcterbianual, amb l’objectiu defomentar la recerca i contri-buir al coneixement (dequalsevol àrea: ciències

naturals, socials, econòmi-ques...) de la realitat històri-ca i del moment actual de lapoblació de Llagostera. En els seus orígens, la Beca“Esteve Fa” estava dotadade 300.000 pessetes, peròen l’actualitat la xifra s’haincrementat fins a 2.000euros.

Fulletó de la beca de l’any 2005



Llagostera té un tocL’ajuntament de Pilar Sancho va convocar un concursper tal de trobar un logotip i un eslògan

L’Ajuntament de Llagostera,encapçalat per PilarSancho, va convocar unconcurs durant la primaveradel 1997 amb l’objectiu detrobar un logotip i un eslò-gan que servís de promociópel municipi.La iniciativa va sorgir delButlletí de Llagostera i vaser recollida pel consistori.El logotip i l’eslògan escollitspel municipi van ser dissen-yats per Eduard Vellvehí i

Rosa Casanovas, respecti-vament. El logotip representa lasilueta de l’emblemàtic cam-panar de l’església delmunicipi, molt senzilla,simulant unes alegres traça-des de pinzell.Per altra banda, l’eslòganescollit era una frase curtaperò consistent: “Llagosteraté un toc”.El logotip i l’eslògan es vanaprovar durant l’estiu del 97.

Promoció de la gastronomiallagosterencaUna botifarra i unes postres en són els elements estrelles

Els restaurants, els carnis-sers i les pastisseries delpoble van posar-se d’acord,durant el 1998, per tal d’es-collir un producte gastronò-mic amb el qual la gentassociés de seguida el nomde Llagostera.Un dels elements que confi-guraren aquesta nova gas-tronomia típica llagosteren-ca era la Pinyonera, una

botifarra de panses i pin-yons que es podia trobar atotes les carnisseries i res-taurants de la vila. L’altreelement estrella era “LesDelícies de Llagostera” unpastisset d’ametlla i xocola-ta, amb la silueta de l’esglé-sia dibuixada pel damuntamb coco, que es podia tro-bar a dues pastisseries delpoble i als restaurants.

L’acte de presentació dels dosnous productes llagosterencs



El logotip de Llagostera que esva complementar amb l’eslògan

“Llagostera té un toc”

Tres noves entitats

Durant la legislatura del 1995 al 1999 van sorgir tres noves enti-tats, les quals van significar un creixement de les activitats cul-turals al poble

El Butlletí de Llagostera, laColla de Puntaires i la CollaGegantera de Llagosteravan sorgir durant el consorciconvergent de Narcís Casasi Pilar Sancho.El naixement de les tresentitats van significar unanova empenta del creixe-ment de les associacions dela vila, les quals s’havienquedat força estancadesfins al moment.

El Butlletí de Llagosteras’encarregà des d’aquellmoment d’editar de formatrimestral una revista decaràcter local on els habi-tants es podien informar delque passava al municipi,podien llegir diferents entre-vistes, reportatges relacio-nats amb l’entorn de la vila,etc.Per altra banda, la CollaGegantera de Llagostera

s’encarregà des del momentde la seva fundació derepresentar el municipi end’altres poblacions, així comde l’organització de la troba-da gegantera que es realitzàa la vila durant cada festamajor i la participació en unagran quantitat d’actes orga-nitzats per l’Ajuntament,com per exemple la caval-cada de reis i les diferentsfires municipals.

Comunicació

Noves instal·lacions de ràdio

Llagostera Ràdio va cele-brar els seus tretze anysd’emissora municipal (1984-1997) estrenant un nou locali a la vegada uns nous equi-paments molt més modernsen l’època en què es troba-ven. L’equip de LlagosteraRàdio va estrenar el nouedifici que s’havia construïtamb finalitats d’ubicar-hi

equipaments municipalscom la ràdio o el Jutjat dePau. Aprofitant les novesinstal·lacions, el director dela ràdio va signar un acordamb l’IES Llagostera per talque els alumnes hi pogues-sin realitzar cursets i pro-moure així la radiodifusióentre els més joves delpoble.

Llagostera Ràdio s’instal·là al nou edifici del carrer St. Pere, edifici queacolliria en un futur el Jutjat de Pau i el Butlletí de Llagostera

Les noves instal·lacions deLlagostera Ràdio





La polèmica

Comença la polèmica dela línia de les GavarresEnher volia construir una línia d’alta tensió de 110 quilovolts pertal de proporcionar energia elèctrica als turistes de la CostaBrava.

L'estiu del 1997, cinquantafamílies de Llagostera vancomençar la seva lluita con-tra la línia d'alta tensió deles Gavarres. Els veïns dels veïnats de laBruguera, Gaià, Cantallops iPanedes es posaven encontra que passés per casaseva la línia de 110 quilo-volts que Enher voliainstal·lar des de Juià fins aCastell d'Aro per proporcio-nar més electricitat als turis-tes de la Costa Brava,al·legant que era perjudicialper la salut i causava ungran impacte mediambien-tal.

Front comú

Des d'un bon principi, elsecologistes es van posard'acord amb els veïns perfer front comú contra laLínia. L'Ajuntament deLlagostera també els vadonar suport des dels inicis,amb Pilar Sancho d'alcal-dessa.

Alternatives

A partir d'aquell moment vancomençar a sorgir traçats,estudis i energies alternati-ves al projecte que teniaEnher perquè arribés elec-tricitat a la Costa Brava,però totes van ser rebutja-des per la companyia.

Comença la lluita

A partir del 1998, els afec-tats, o també coneguts comels "antilínia", de tots elspobles per on passava laLínia (Juià, Quart, Cassà dela Selva, Llagostera, Santa

Cristina i Castell d'Aro) vancomençar la seva guerracontra Enher: recollida designatures, instal·lació depancartes gegants, presen-tació d'informes de salut,aturades en les obres, mani-festacions, sabotatges...Malgrat l'oposició de tots elsAjuntaments dels poblesafectats, la Generalitat deCatalunya, amb Jordi Pujolde president, va declarar laLínia d'utilitat pública i vaanunciar que era necessàriala seva construcció per talque la Costa Brava poguésdisposar de l'energia sufi-cient per afrontar els estius.

Els mossos custodiant als treballadors d’Enher.

“Ser alcalde és com pintar un quadre: no és elmateix mirar-s’ho que fer-ho”

Pilar Sancho Espigulé, nascuda a Girona el 12 de maig del 1948,va ser regidora de cultura durant l’última legislatura de NarcísCasas i alcaldessa després de la seva mort. Mestre i llicencia-da en filologia anglogermànica és ara Inspectora d’Educaciódel Territori Gironí, feina que combina amb la tasca de cap del’oposició de l’ajuntament de Llagostera.

Què la va impulsar a pre-sentar-se per la llista deConvergència i Unió a leseleccions del 1995?La meva estimació pelpoble, perquè semprem’han agradat les feines degestió, m’ha agradat assu-mir responsabilitats pertemes que jo pensava quepodia solucionar. Tambéperquè coneixia a l’alcalde,al sr. Casas i tenia una bonaamistat amb ell i vaig pensarque era una bona forma detreballar pel poble i fercoses.

Quins objectius tenia?Bé, no hi anava amb capobjectiu concret. Jocol·laborava amb una llistaque era encapçalada peruna persona ben definida iamb molta experiència, comera el sr. Casas, i jo entravaen principi per ajudar-lo iencarregar-me de l’àrea decultura, que en aquellstemps estava una mica des-organitzada.

Per vostè, què és el millord’haver estat alcaldessa?El millor és tenir latranquil·litat d’haver fet mol-tes coses pel poble en elpoc temps que vaig estard’alcaldessa. Estic molt con-tenta de tot el que es va feramb tant poc temps.

I el pitjor?El pitjor va ser que se’nsmorís l’alcalde, ja que decop va ser molta responsa-bilitat quan jo no entrava al’ajuntament per assumir-lasinó que entrava percol·laborar amb el sr. Casas.També una de les pitjorscoses va ser la pressió quevaig tenir amb el tema de la“Línia d’Alta Tensió”.

“S’ha de tenir en compteque jo no em presentavaper alcaldessa i que notenia experiència. Vaighaver de continuar latasca del sr. Casas, unapersona carismàtica i ambmolta experiència”.

Se li van presentar mésproblemes dels que creiaabans d’entrar?No, bé, el problema quevam tenir tot l’equip va ser lamalaltia del sr. Casas, peròla veritat és que tot el tempsque ell hi va ser va continuartreballant, malgrat la sevamalaltia. I un “problema” vaser que jo era la primeratinent d’alcalde i llavors vaighaver de ser alcaldessa.

Pilar Sancho Espigulé

Entrevista a Pilar Sancho



Considera que el temamés conflictiu durant laseva legislatura va ser la“Línia d’Alta Tensió”?Sí, va ser sobretot la “Líniad’Alta Tensió”, ja que passa-ven 18 torres per Llagosterai era el poble més afectat.Després de la mort del sr.Casas em vaig trobar ambuna línia que passava pelmunicipi, una coordinadoraque estava en contra i ungran embolic. Vaig fer el quecreia més encertat i vaigdefensar el poble. Potseramb l’experiència que tincara hagués fet algunescoses diferents.

Què creu que va ser elmés important que va ferpel poble durant la sevalegislatura?Vam fer moltes coses durantel temps que vaig ser alcal-dessa: vàrem fer el pla par-cial del sector Ganix, quesense aquest ara no tindrí-em l’institut, vàrem urbanit-zar el carrer de Tossa i elsector que va de CanCassoles fins a CanGotarra, vàrem desencallarla zona industrial per tal deque s’hi establissin novesindústries, vàrem fer l’edificinou de la ràdio i els jutjats,vàrem fer la deixalleria i ellocal polivalent, que ensdeien que era una obrafaraònica i s’ha demostratque ha estat de molta utili-tat. També, quan jo eraalcaldessa, van sortir tresentitats molt importants pelpoble, que van ser la CollaGegantera, El Butlletí i el

Grup de Puntaires. Totestres entitats van ser iniciati-va de l’ajuntament.

Creu que en unes elec-cions municipals els elec-tors voten a un partit o ales persones que es pre-senten?Sobretot la gent mira el capde llista: mira la persona sipot merèixer confiança, siés honrada, si és coherent,si s’implica en els temes, sigestiona bé, si està pelpoble... És diferent que unes elec-cions generals o delParlament de Catalunyaque es vota un partit. A lesmunicipals potser no votesal mateix que en les gene-rals perquè la persona quepresenta una altra llistat’inspira més confiança.

Per quin motiu creu queva sortir elegida la candi-datura de la qual vostèformava part?Home, perquè el sr. Casasera una persona molt distin-gida, que tenia molt prestigii que feia molt temps queera alcalde, i en aquellaocasió vam renovar la llista,amb gent molt arrelada alpoble i vam treure majoriaabsoluta.

Què va significar pervostè ser alcaldessa?Per mi va significar entrar ala soca real del poble. Seralcalde representa sabercom està la gent de pagès,representa saber els proble-mes de la policia municipal,

representa saber el desor-dre públic que tenim, repre-senta estar en contacte ambles entitats... has de conèi-xer-ho tot.

Per acabar, què és pervostè la democràcia?És el menys dolent dels sis-temes que tenim, per tant nodic que sigui el més bo. Lademocràcia va lligada a unasèrie de conceptes com lallibertat d’actuació i l’equitat.Una altra cosa és dir si elsistema polític en què esbasa la democràcia el tro-bem bo o dolent, però enprincipi a mi em sembla béque guanyi el més votat. A mi el que no em semblabé és que a nivell del poblehi hagi l’Entesa, que dinsd’aquesta Entesa hi ha trespartits i cap dels tres partitspot defensar els seus ideals.El que em sembla bé és elque tenim a nivell deGeneralitat, el tripartit, quees barallen i cadascú defen-sa els seus ideals.

Així doncs, seria més par-tidària de que l’Entesa espresentés fragmentada ique s’unissin un cop pas-sades les eleccions?Sí, per mi estaria millor quees presentessin per lliure, jaque són tres partits dife-rents, i tothom a l’hora d’a-nar a votar votés a una ide-ologia i a unes persones. Idesprés, un cop passadesles eleccions que s’ajuntin, ique puguin votar els uns encontra dels altres en elsplens.





El sisè consistori demo-cràtic llagosterenc

- La campanya electoral .................... 100

- El consistori ..................................... 102

- L’acció de l’Ajuntament ................... 104

- Entrevista a Lluís Postigo .............. 114

1999-2003


Les eleccions del 1999 han estat, segurament, una de les quehan provocat més expectació: per segon cop es veia la possi-bilitat que CiU quedés desbancat de l’Ajuntament llagosterenc,i que una altra força política ocupés el seu lloc durant els pro-pers quatre anys.

Les sisenes eleccionsdemocràtiques municipals,es presentaven a Llagos-tera amb la possibilitat quela política municipal fes uncanvi radical i passés d’es-tar en mans d’un grup de“centre-dreta”, o més con-servador, a una agrupaciód’esquerres.Per una banda, CiU, quehavia ocupat l’Ajuntamentllagosterenc durant vintanys, presentava una candi-datura formada per tot decares noves. Per l’altrabanda, PSC, ERC i IC-Vs’havia unificat per formaruna sola candidatura d’es-querres i independents ambl’objectiu de vèncer CiU idesbancar-lo del governmunicipal. A més d’aquests dos partits,també es presentava aLlagostera, per primer cop,un grup totalment de dretes,el Partit Popular, el qualgovernava a àmbit de l’EstatEspanyol des de feia tresanys.Tot i així, mitjançant elsdebats que es varen ferdurant la campanya, es dei-xava entreveure que la granrivalitat era entre CiU iEntesa per Llagostera, i es

suposava que tindrien unsresultats molt renyits el dia13 de juny del 1999.

CiU es presenta ambcares noves

El grup de Convergència iUnió de Llagostera haviadecidit, després de la mortde Narcís Casas, afrontarles noves eleccions ambnoves energies i noves per-sones. Es presentava com aalcaldable, Josep Comas,un jove arquitecte amb lail·lusió de dur a terme unprojecte de treball per almunicipi, que consistia a

prioritzar com a únic objec-tiu els veïns i veïnes deLlagostera, fer un municipion tothom es trobés a gust ipreparar la població perafrontar en condicions elfutur.

Les seves propostes

Entre les seves propostes hihavia augmentar l’assistèn-cia sanitària, potenciar elpatronat d’esports, dinamit-zar la Zona Industrial, arran-jar les places i els passejos,mirar de conservar la page-sia local i crear nous equipa-ments culturals i esportius.

Sobre aquestes línies, la portada del progra-ma electoral de CiU. Al costat, la candidatu-

ra que proposava.



Llagostera

En el seu programa electo-ral s’hi trobaven propostescom adequar la Llard’Infants a la normativa, ofe-rir cursos per a l’educaciód’adults, fomentar el comerçlocal, promocionar el muni-cipi, donar suport als ser-veis socials, millorar les ins-tal·lacions de la llar d’avis,crear un programa d’inte-gració dels immigrants,implantar de forma correctal’Àrea Bàsica de Salut i con-solidar les fetes locals cre-ant una comissió de festes.

El Partit Popular aLlagostera

El Partit Popular es presen-tava a Llagostera com unagarantia de futur per alpoble: establien que el seuprograma tenia un missatgede renovació i progrés quesituarien el municipi en les

vies del futur.Per part de la candidatura,encapçalada per GabrielSánchez, es pretenia impul-sar la indústria i l’agricultura,protegir el comerç local,millorar la qualitat de vidadels ciutadans i desenvolu-par una política esportivamunicipal, entre d’altres pro-postes.

Punts en comú

Malgrat les diferències ideo-lògiques, els tres grupstenien alguns objectius encomú, com la construcciódel nou Institut d’EducacióSecundària, donar suport ales diferents entitats delpoble, legalitzar les urbanit-zacions, formar continua-ment la policia municipal,potenciar la recollida selecti-va, reduir la contaminaciólúminica i acústica i, també,millorar els accessos d’en-trada a la població.

A l’esquerra, la candidatura d’Entesa per Llagostera, i al seu costat la portada del programa electoral. Acontinuació, la candidatura del Partit Popular i per últim la portada del programa electoral del PP.



La nova agrupació d’es-querres

Finalment al 1999 es va ferrealitat la coalició totalmentd’esquerres que havia pro-posat de fer el grup delPSUC en les eleccions del1987.En comptes d’una coalició,el que s’havia format erauna agrupació d’electors,formada pel Partit Socia-lista, Esquerra Republicana,Iniciativa per Catalunya-ElsVerds i un grup de personesindependents que volien ini-ciar una etapa política dife-rent.L’alcaldable que proposa-ven era militant d’Iniciativa,Lluís Postigo, un jove advo-cat que encapçalava un pro-jecte engrescador en el quales pretenia que el ciutadàparticipés i s’integrés en lapolítica municipal.

Els objectius d’Entesa per


Després de vint anys d’ajuntaments democràtics i cinc eleccionsmunicipals, es podria considerar que els resultats electoralsmés esperats eren els d’aquell 13 de juny del 1999, dia en què lapolítica municipal llagosterenca podia fer un gir força important.

Passats vint anys d’ajunta-ments democràtics, aLlagostera es vivia unasituació d’intriga referent ales eleccions municipalsque es presentaven, ja queper primer cop una agrupa-ció formada íntegrament pertres partits d’esquerres iindependents es presentavaa les eleccions i es veia denou la possibilitat d’acabaramb la majoria absoluta deConvergència i Unió. A mésd’aquestes dues candidatu-res, també competia perocupar el govern llagoste-renc una altra força política,el Partit Popular.

La participació es manté

4.535 llagosterencs havienestat cridats a les urnes perescollir el govern municipaldels propers quatre anys.Per primer cop, la xifra devotants va superar els 3.000i van ser 3.023 electors elsque van decidir els resultatsd’aquestes eleccions. Pertant, un 66 % dels electorsvan exercir el seu dret a vot.

La gran sorpresa

Entesa per Llagostera,agrupació formada per par-tits d’esquerres i indepen-

dents, va guanyar les elec-cions municipals del 1999amb un 48 % dels vots(1.434) que equivalia a 7regidors. Convergència iUnió, força que havia gover-nat Llagostera en els últimsvint anys, obtenia un 44 %dels vots (exactament1.333, cent un vots menysque l’Entesa) i per conse-güent obtenia 6 regidors.Finalment, el Partit Popularamb un 4 % dels vots (123)no podia entrar al nouAjuntament ja que no guan-yava cap regidor.

CiU a l’oposició

Convergència va sortir delpoder llagosterenc, desprésde vint anys, i va deixar elgovern municipal en mansde la nova agrupació d’es-querres.Lluís Postigo García vaesdevenir el nou alcalde deLlagostera després d’obte-nir la majoria dels vots delsregidors en l’acte de procla-mació.Els altres sis regidors del’Entesa eren Jaume MollFerrandis, Montserrat PlaFont, Jordi Noguera Sabarí,Esteve Barceló Bosch,



Miquel Ramis Coris iMontserrat Vila Gutarra, ques’encarregarien d’una regi-doria o d’una sèrie de tas-ques municipals.Per altra banda, els sis regi-dors de Convergència iUnió, que formarien part del’oposició, van ser JosepComas Boadas, ManelRamírez Malagón, MartaJulià Mestres, Josep AyachCosta, Ramon SolerSalvadó i Salvador DebantRibera.

Les tasques dels regidors

Els regidors que assumienla responsabilitat de sertinents d’alcalde erenJaume Moll Ferrandis,Montserrat Pla Font, EsteveBarceló Bosch i JordiNoguera Sabarí.Pel que fa les tasques coma regidors, Jaume Moll teniasota el seu càrrec la regido-ria d’hisenda, i a més s’en-carregava del personal i dela participació ciutadana icomunicació.Montserrat Pla s’ocupavade seguretat ciutadana, ser-veis socials, solidaritat i coo-peració i obres i serveismunicipals.Jordi Noguera s’encarrega-va de medi ambient i de pro-tecció civil.Esteve Barceló assumia lesregidories d’ensenyament id’esports.Miquel Ramis havia d’ocu-par-se de la promoció local ide la sanitat i el consum.Per acabar, Montserrat Vilaera la regidora de cultura i

desenvolupava les tasquesde tot el que tenia a veureamb joventut i festes.

Comissions informatives

Les comissions informativesestaven formades per qua-tre regidors: dos del grupque governava (Entesa perLlagostera) i els altres dosdel grup que estava a l’opo-sició (Convergència i Unió). Així doncs, la comissió d’ur-banisme hisenda, personal iensenyament estava forma-da per Jaume Moll, EsteveBarceló, Josep Ayach iEncara González.La comissió de mediambient, pagesia, cultura ifestes la integraven JordiNoguera, Montserrat Vila,Manel Ramírez i RamonSoler.La comissió de governació,obres i serveis, serveissocials, sanitat i activitatseconòmiques estava consti-tuida per Montserrat Pla,Miquel Ramis, JosepComas i Salvador Debant.Finalment, la comissióespecial de comptes la com-ponien Jaume Moll, EsteveBarceló, Manel Ramírez iRamon Soler.

Els patronats

El patronat municipal d’es-ports estava format perEsteve Barceló (EL), quen’era el president per dele-gació de l’Alcalde, JordiNoguera (EL), MontserratVila (EL), Josep ManelRamírez (CiU) i Ramon

Soler (CiU).El patronat municipal del’hospital-residència JosepBaulida estava integrat perMontserrat Pla (EL) quen’era la presidenta per dele-gació de l’Alcale, MiquelRamis (EL) i Marta Julià(CiU). Els seglars que vanproposar els diferents grupsmunicipals van ser JosepAgustí Canals (proposta deCiU), Dolors Deu Torres(proposta d’EL) i MontserratMasdevall Roca (propostad’EL).

Cap baixa

Aquesta primera legislaturade l’Entesa es va caracterit-zar perquè va ser la segonaen tot el període democràticque cap regidor va renun-ciar ni dimitir del seu càrrec.Aquest fet no succeïa desdel consistori del 1987 al1991, en què l’alcalde eraNarcís Casas.

Lluís Postigo al despatx de l’ajun-tament, pocs dies després d’obte-

nir el càrrec d’alcalde de la vila.




La primera legislatura d’esquerres havia estat esperada permolts dels ciutadans més progressistes de Llagostera des defeia molt temps, i per tant la seva arribada donava esperances deque s’establissin canvis en les actuacions municipals.

El 13 de juny del 1999,Convergència i Unió perdiaper primer cop després devint anys de democràcia leseleccions municipals llagos-terenques, ja que una altracandidatura l’havia superatper 101 vots de diferència.Aquesta candidatura eral’Entesa per Llagostera, unaforça més aviat “d’esquer-ra”.

La construcció del’Institut

Els alumnes de l’Institutd’Educació Secundària deLlagostera feia temps quereclamaven unes instal·la-cions en condicions, ja quel’espai habilitat “temporal-ment” eren unes aules pre-fabricades amb moltes man-cances.Finalment, va ser en aques-ta legislatura i amb aquestconsistori que l’IES Llagos-tera, situat al sector Ganix,va ser una realitat.

Actuacions urbanístiques

Una altra de les actuacionsestrelles d’aquest consistoriva ser, sens dubte, la modi-ficació de les normes subsi-diàries del municipi, elabo-

rades durant la primeralegislatura democràtica(1979-1983).Amb aquesta modificació,les normes s’adequaven alsproblemes que sorgien enaquells moments i que nos’havien previst, és a dir, esmodernitzaven.També durant aquesta legis-latura es va elaborar elCatalàleg de PatrimoniArquitectònic Municipal, ones van classificar un grannombre d’obres amb ungran valor patrimonial.

L’ampliació del CAP

L’ampliació del dispensarimunicipal també va signifi-car un avenç per la pobla-ció ja que a partir d’aquellmoment es van poderincrementar el nombre deserveis que oferia el CAPllagosterenc. Les ins-tal·lacions de les quals esdisposava fins al momenthavien quedat petites i noeren suficients per poderdonar servei a tots els ciu-tadans del municipi.

Els sis regidors amb atribucions i l’alcalde (Lluís Postigo) del 1999-2003



Urbanisme

Les noves NormesSubsidiàries esborrenl’AeròdromLes noves Normes Subsidiàries van eliminar del PlaParcial un dels temes més conflictius de les legislaturesanteriors: l’Aeròdrom de Panedes.

El consistori llagosterenc alcomplet va decidir revisarles Normes Subsidiàrieselaborades durant la prime-ra legislatura democràticadel 1979. Tant l’alcalde,Lluís Postigo, com el cap del’oposició, Josep Comas,van coincidir en la necessi-tat de modificar la normati-va, ja que consideraven quehavia quedat desfasada perles necessitats que tenia elmunicipi en l’actualitat. Un

creixement demogràficsuperior al previst, el des-equilibri del sòl per a les pri-meres i les segones resi-dències i la falta de terrenyindustrial eren alguns delscriteris pels quals es vanplantejar que la revisió deles normes subsidiàriess’havia d’executar. Segons l’alcalde, les novesnormes permetrien aconse-guir un poble més cohesio-nat, la protecció del sòl agrí-

cola, el desenvolupamentindustrial, un major equilibrieconòmic i un aprofitamentdels eixos viaris projectatspel municipi, entre d’altres.

Les noves normes

El nou pla urbanístic va aug-mentar el sòl urbà i indus-trial i va prohibir edificar enzona inundable. L’incrementdel terreny urbà va sorgir decrear 23 noves hectàrees desòl urbà i 28 de terreny nourbanitzable, i va reduir elterreny no urbanitzable enun total de 111 hectàrees.Pel que fa la previsió d’habi-tants, les noves normessubsidiàries preveien unapoblació de 10.995 habi-tants. Aquesta xifra era elresultat de comptar 1,25ocupants per cadascun dels8.796 habitatges projectatsal Pla Urbanístic deLlagosteraLes reformes del planejament urbanístic exposades a l’Ajuntament.


Sílvia Comas Malagraba

1056a legislatura: 1999-2003

Un catàleg de patrimoniarquitectònic L’Ajuntament va actualitzar el catàleg en el qual va inclouremasies rurals, edificacions i jaciments arqueològics.

A finals del 2002,L’Ajuntament de Llagosterava fer una revisió exhausti-va de treball de camp per tald’actualitzar el catàleg delpatrimoni arquitectònicmunicipal. En aquest noucatàleg, hi va inclouremasies rurals, diversos edi-ficis de dins i fora del nucliurbà i jaciments arqueolò-gics. Per a cada element a

protegir, es van elaboraruna fitxa en la que consta-ven les dades de l’element ise’n va fer una regulacióespecífica.

El catàleg

Aquest nou catàleg incloïa111 edificacions, 51 de lesquals eren masies, i 23 jaci-ments arqueològics. Entre

les masies protegides hihavia Can Tarré, Can Nadal,Can Llambí, el Mas Roura,Can Vidal de Llobatera, elMas Rissech i el Molí deCan Gotarra. Per altra banda, els jaci-ments arqueològics prote-gits eren la Font dePanedes, el Puig Ros i laCova de Can Rissech, entred’altres.

Sanitat

Ampliació del CAPEs va doblar l’espai de què disposava el centre d’atenció primària finsal moment.

A finals del 2001, l’Ajunta-ment de Llagostera va apro-var l’ampliació del CAP delpoble amb un pressupost de60 milions de pessetes.L’ampliació permetia doblargairebé l’espai de què esdisposava fins al moment alcentre. Es tenia previst fer-hi un despatx per a cadametge i un per cada ATS, amés d’una sala per a l’espe-

cialitat d’odontologia, unaaltra per assistències devigilància i una per a confe-rències.L’ampliació del CAP va coin-cidir amb la urbanitzaciód’una part de la zona enjar-dinada del parc de l’Estació,i amb l’ampliació del CAP deCassà, dispensari on s’hande dirigir els llagosterencsels dies festius. El dispensari de Llagostera amb

l’edifici vell i l’edifici nou



Medi Ambient

Tanquen l’abocador derunes de SoliusA Solius ja no hi cabien més runes i això va provocar quees generessin petits abocadors incontrolats

El juliol del 2002 van haverde tancar l’abocador derunes de Solius perquè nohi cabien més residus. ElConsorci que s’encarregavade la seva regència haviademanat a la Generalitatuna llicència d’ampliació del’abocador, però aquesta elshavia estat denegada.

Arran d’aquesta no atorga-ció de la llicència, vancomençar a generar-sepetits abocadors incontro-lats als boscos i a la llera delRidaura.L’Ajuntament de SantaCrisitina d’Aro creia que elproblema es podria superarsi es fes un control de qui-

nes poblacions i empresesabocaven les seves deixa-lles a Solius, ja que segonssemblava empreses ipobles de fora de les comar-ques gironines i fins i tot defora del territori català esdesplaçaven fins a l’aboca-dor de Solius per dipositar-hi els seus residus.

La via del Carrilet convertida encarril biciEl carril bici respectava l’itinerari del Carrilet i anava des de Girona finsa St. Feliu de Guíxols, passant per Llagostera.

Les obres del carril bicientre Girona i Sant Feliu deGuíxols van començardurant el novembre del1999 i van acabar-se a l’es-tiu del 2000. Aquest carrilbici seguia el trajecte queantigament feia el “Carrilet”,passant per poblacions comQuart, Cassà de la Selva,Llagostera o Castell d’Aro.Les obres es van iniciar en

el límit entre Cassà iLlagostera i es van anarseguint en direcció a St.Feliu. Paral·leament es vaniniciar els treballs en direc-ció a Girona.Finalment, el juny del 2000,el carril bici va ser inauguratamb una “bicicletada” desde Girona fins a Sant Feliu,on es va organitzar un grandinar commemoratiu.

El trajecte del carril bici deGirona a Sant Feliu (marcat enverd) que resseguia l’antiga via

del “Carrilet”



Educació

El curs 2003-2004 es dirial’adéu als barraconsLluís Postigo va assegurar que el curs 2003-2004 elsalumnes de l’IES Llagostera podrien estrenar el nou edi-fici de l’Institut, situat al sector Ganix.

L’octubre del 1999,Ensenyament va adjudicar através de l’empresa públicaGISA el contracte per a laredacció dels projecte del’obra de construcció del’institut de Llagostera al’empresa Jaume SantmartíVerdaguer, per un import de19.700.000 pessetes. Les obres de l’Institut deLlagostera, situat en unsterrenys del sector Ganix,

van començar el maig del2002 i es preveia que s’exe-cutessin en un període de14 mesos.Segons l’alcalde, LluísPostigo, estava previst queel nou institut entrés en fun-cionament el curs 2003-2004. Per tal que els acces-sos a l’Institut, la xar-xa declavegueram i la de llumestiguessin a punt quan esposés en funcionament

l’IES, l’Ajuntament va con-tractar també les obres d’ur-banització del sector Ganix.

Fred als barracons

L’hivern del 2001 els alum-nes de l’IES Llagostera pro-testaven perquè als barra-cons hi passaven fred, jaque s’havien arribat a tem-peratures de set graus a l’in-terior de les aules.

L’aula d’informàtica del CEIP funciona ambenergia solar

Els alumnes del col·legiLacustària van poder veurea finals del 2002 com l’aulad’informàtica de la sevaescola funcionava ambenergia solar. Francesc Sureda, autor deldisseny i de la construcció

de l’aparell de FSA (Fontsolar autònoma) instal·lat alpati, va explicar als alumnesel funcionament d’aquest idels avantatges que supo-sava l’energia solar enversaltres tipus d’energia quefeien la mateixa funció.

Els panells solars instal·lats alpati del CEIP Lacustaria

Els nens van poder veure que l’energia alterna-tiva també funciona.



Cultura

L’Ajuntament edita un llibre

Formava part de la col·lecció Crònica i havia estat escrit perMarta Albà i Lluís Torres

El desembre del 2001 es vapresentar a Llagostera el lli-bre anomenat “El termenalde Llagostera” de MartaAlbà i Lluís Torres. Aquestformava part de la col·leccióCrònica, i recollia el vessanthistòric i la localització de“fites”.L’estudi de la formació delterme de Llagostera reflec-teix que hi havia hagut fins a72 senyals (pedres mésgrosses o escrits) que mar-caven el terme municipal delpoble. El marc teòric del lli-

bre explica com evolucionaaquesta fitació al llarg deltemps, mentre que el treballde camp recull la localitza-ció de fins a 59 fites (tretzemés de les que descrivial’últim reconeixement de ter-mes del 1924-1925, i tretzemenys de les que hi haviahagut). Segons Marta Albà algunesde les fites que faltavenhavien desaparegut o nohavien estat localitzadesperquè es trobaven enzones molt emboscades.

El Rei marxa de la Sala de Plens

L’Ajuntament de Llagostera donà suport al professor de l’IES Llagostera

L’Ajuntament va aprovar perunanimitat donar suport aXus Artiola, professor del’IES Llagostera i portaveude la plataforma “Jo tambéel denuncio”, mitjançant laretirada del retrat del monar-ca de la sala de plens del’Ajuntament. D’aquestamanera, l’Ajuntament mos-

tava el seu desacord ambles declaracions fetes pelRei el 23 d’abril del 2002 al’acte de lliurament delpremi Cervantes, quan vaafirmar que la castellana nohavia estat mai una llenguad’imposició. Xus Artiola, com a portaveude diferents entitats, va

denunciar el Rei per lesparaules pronunciades alseu discurs. Arran d’aquestadenúncia, Artiola va ser acu-sat d’un delicte d’injúries ide calúmnies, ja que esconsidera que la personali-tat del Rei és inviolable.

La portada d’ “El termenal deLlagostera”



Llagostera també formapart de la MediterràniaL’Ajuntament va donar suport a la campanya municipalde “La Mediterrània: una cruïlla de pobles”.

El juny del 2002, una cin-quantena d’Ajuntamentscatalans, entre ells el deLlagostera, donava suport auna campanya municipalper donar a conèixer ladiversitat cultural de laMediterrània.El màxim objectiu de lacomissió formada per dife-

rents representants delsmunicipis catalans (FonsCatalà de Cooperació) queva impulsar la campanya La

Mediterrània, una cruïlla de

pobles era sensibilitzar lapoblació que la cooperacióentre els diferents pobles dela Mediterrània era unanecessitat urgent. Entre les

activitats que proposavaaquesta campanya hi haviaactivitats informatives ididàctiques, conferènciessobre migracions, dretshumans, medi ambient,conflictes i també diversesexposicions sobre diferentspaïsos de la Mediterrània,entre d’altres activitats.

El lema i logotipde la campanyaLa Mediterrània,

una cruïlla de

pobles a la qualLlagostera es va

adherir.

L’Agenda Llatinoamericana2003Es va organitzar una reunió per establir conclusions al local social de laCaixa de Llagostera.

L’Ajuntament de Llagostera il’entitat Llagostera Solidària,amb la col·laboració de laCoordinadora d’ONG, orga-nitzà una reunió per tal d’es-tablir les conclusions de la

campanya de l’AgendaLlatinoamericana 2003, elgener d’aquest mateix anyal local social de la Caixa deLlagostera. El mateix dia dela reunió, es van realitzar

diferents actes a Llagostera,com per exemple, un dinarde germanor, una conferèn-cia o un acte on es vanexplicar contes infantils a lamainada.





La polèmica

Continua la polèmica dela LíniaLa Línia d’Alta Tensió de les Gavarres va ser un punt d’unió pelpoble de Llagostera. Finalment, després de quatre anys lluitantperquè no es produís la seva instal·lació, la Generalitat la vaimposar per decret.

Amb l'arribada del nou con-sistori, els problemes de lalínia d'alta tensió van conti-nuar. Lluís Postigo, noualcalde de Llagostera, es vaposicionar ràpidament, comja havia fet en la legislaturaanterior des de l'oposició,en contra de la construccióde la Línia.

El soterrament de la línia

Els afectats per la línia d'al-ta tensió de les Gavarresdemanaven el soterramentd'aquesta, ja que no creavatant d'impacte visual ni tam-poc era tan perjudicial per lasalut. Al llarg d'aquests quatreanys que va durar la polèmi-ca, els "antilínia" i laCoordinadora Antilínia vancontinuar sempre amb laseva lluita particular: méssignatures, més pancartes,més presentacions d'alter-natives, més sabotatges...

La Generalitat

D'altra banda, la Generalitatde Catalunya, amb JordiPujol de president, va deci-dir que si no s'arribava a unacord entre afectats i Enher,la línia s'acabaria imposant

per decret. Al mateix temps,l'Ajuntament de Llagosteratenia una ordre d'enderrocde les torres, que no des-cartava executar, malgratque volia dialogar amb lacompanyia elèctrica.

Un dels plens amb més públic, en el que es discutia la instal·lació dela Línia d’Alta Tensió de les Gavarres.

La setmana clau

La Generalitat en veure queno s'arribava al consens vaacabar imposant la Línia perdecret. Amb una sola set-mana (del vint-i-quatre altrenta de setembre del2001), Enher va instal·lar lestorres que faltaven aLlagostera i també va mun-tar els cables que perme-trien que l'electricitat arribésa la Costa Brava. Això sí,sempre custodiats pelsMossos d'Esquadra, amb lafinalitat que ningú els moles-tés a l'hora de realitzar laseva feina.Durant aquella setmana, aLlagostera es va viure unamobilització mai vista. Elpolígon industrial haviaesdevingut centre de reunióde tots els "antilínia", delsllagosterencs contraris a lalínia, de periodistes quecobrien la polèmica que vadonar a conèixer el poble ide mossos d'esquadra queprotegien als treballadors deles persones que els paga-ven el seu sou.

Aquella setmana va servirperquè el poble deLlagostera estigués mésunit que mai i que mostrésel seu rebuig a la línia d'altatensió, una línia que malgratels esforços que es van ferper part del col·lectiu de laCoordinadora Antilínia i del'Ajuntament de Llagostera,encara és l'hora d'ara quecontinua funcionant i portantelectricitat als turistes de laCosta Brava.

Antoni Baulida, alcalde deCassà de la Selva l'any2001 (1999-2003) va pactaramb Enher per donar llumverda a la instal·lació de lalínia pel terme municipal delpoble, malgrat tenir en con-tra la Coordinadora Antilínia,la població i el seu equip degovern.

L'acord establert consistia aretirar la línia elèctrica delshabitatges més propers idonar unes contrapresta-cions a l'Ajuntament enmatèria d'instal·lacions imillores elèctriques, comper exemple el soterramentde cables.

La traïció de Cassà

A dalt a l’esquerra, els mossos es miren com els alumnes de l’IES pro-testen contra la Línia. Al costat, una torre ja instal·lada. A baix, els

gegants de Llagostera i de Cassà amb un gran nombre de gent reuni-da al polígon per mostrar el seu desacord amb la Línia.



L’escàndol de les Cintes

L’altra gran polèmica del consistori del 1999-2003 va ser l’escàn-dol de les cintes. Segons semblava, CiU no s’havia pres gaire béel relleu d’Entesa al govern municipal i va intentar subornar a unregidor del nou consistori per impulsar una moció de censuracontra l’alcalde.

El maig del 200, JordiNoguera i Lluís Postigoasseguraven que JosepComas (alcaldable de CiU ales eleccions del 1999) iFrancesc Boadella havienintentat subornar al regidorJordi Noguera per impulsaruna moció de censura con-tra l’alcalde, Lluís Postigo.

Cintes i més cintes

Boadella s’havia reunit ambNoguera per parlar amb elld’una possible moció decensura contra LluísPostigo, a canvi d’una quan-titat de diners (10 milions depessetes i 500.000 pesse-tes més cada mes) i tambéuna feina de “tapadora”,reunió de la qual JosepComas estava al corrent. Aquestes converses havienestat enregistrades per partdel regidor d’Entesa i vanser presentades al jutgecom a prova.

Jurat popular

Tot i que primerament va serun jutge qui va portar el cas,

més tard es va remetre l’as-sumpte a un jurat popular. La petició de pena que se’lsdemanava era del paga-ment d’una multa i dels cos-tos judicials.

La resolució

Finalment, durant l’estiu del2005, es va resoldre el casde les cintes. El jurat popu-lar va absoldre JosepComas i va trobar culpableFrancesc Boadella. Aquestempresari havia ofert a

Noguera, regidor de l’Ajun-tament, una feina ben remu-nerada i una quantitat dediners per avançada perquèsignés una moció de censu-ra contra l’alcalde, amb lafinalitat que CiU entrés algovern i es construís el polí-gon industrial que li haguésproporcionat beneficis a ell. Boadella va ser condemnata un any de presó per intentde suborn, a més de pagarla meitat de les costes deljudici, incloses les de l’acu-sació particular.

A l’esquerra Josep Boadella, declarat culpable en el cas de les cintes.A la dreta Josep Comas.



“Em sento més orgullós de ser alcalde quediputat”

Nascut a St. Gregori, el 12 d’agost del 1966, Lluís PostigoGarcia es va convertir en el primer alcalde democràtic no con-vergent de Llagostera. Advocat, i en l’actualitat diputat delParlament de Catalunya, Lluís Postigo porta sis anys de governmunicipal, i n’afronta dos més amb reptes i il·lusió, mirant derealitzar els màxims beneficis pel poble.

Què el va impulsar a pre-sentar-se encapçalant lacandidatura d’Entesa perLlagostera en les elec-cions del 1999?El fer coses pel poble. A miem sembla que tant jo, queanava de cap de llista, comla resta de la gent que es vapresentar a la candidatura,tant a la nostra com a la d'al-tres, m'imagino que el queel mou és fer coses pelpoble.

Quins objectius tenia?Nosaltres els objectius sem-pre els havíem concretat enel programa electoral. Elprograma electoral el consi-dero com una mena decompromís amb el ciutadà,allò que posàvem en el pro-grama era el que volíemportar a la pràctica. Però, tanmateix, un delsprincipals objectius queteníem era combatre la"mala maror" existent entreels regidors que hi havia al'Ajuntament. Jo penso quecada regidor pot pensar el

seguir i d'altres no.Aquestes últimes s'hanmirat de fer en la posteriorlegislatura i potser n'hihaurà alguna que nopodrem executar ni amb elsvuit anys que estarem algovern.

Se li van presentar mésproblemes dels que creiao va ser més fàcil del ques’esperava?Un quan es presenta al'Ajuntament, tant per alcal-de com per regidor, mai espot imaginar el volum defeina que hi ha. S’ha de teniren compte que no hi hahorari, sinó que tu te’l mar-ques. Es podria dir que unés alcalde o regidor les vint-i-quatre hores del dia.

Creu que en unes elec-cions municipals els elec-tors voten un partit o lespersones que es presen-ten?Deu passar una mica lesdues coses. Hi ha gent queés molt fidel al partit i a les

que vulgui, però que això noha de comportar conflictesl'un amb l'altre. La política iles discussions polítiquess'han de fer amb tot el res-pecte, però a l’acabar la dis-cussió pots acabar sent tanamic com eres al principi,tant si ets de Convergènciao de l’Entesa.

La confrontació entre elspartits polítics en unpoble on tots ens conei-xem i tots volem el millorno hauria d’existir: enshauríem de mirar de por-tar bé els uns amb elsaltres i no crear els dosbàndols que hem fet.”

Creu que els va acabarcomplint?El fet de voler combatre la“mala maror” està clar queno. I és una de les coses deles quals no em sento gaireorgullós. Cap dels dos “bàn-dols” hi hem ajudat.De les que ens havíem pro-posat al programa electoral,doncs algunes es van acon-

Entrevista a Lluís Postigo



sigles, per tant, indepen-dentment de qui es presen-ta sempre sap que votaràaquell partit. Però jo vull pensar quetambé hi ha molta gent quevota en l'opció de les perso-nes, vota la llista, perquè endefinitiva, la gent les coneix,sap com són, saben el trac-te que tenen... i això elsvotants ho tenen en compte.

Què creu que el va fer sor-tir elegit a vostè?Jo vull pensar que en bonapart, el programa electoralque presentàvem devia seratractiu per la gent. Totesles persones que ens vanacabar votant, ho devien ferpel contingut i les nostrespropostes. També és cert, que vancoincidir amb un moment enquè van passar dues cosesimportants: una, que l'Ente-sa naixia com un pacte detres partits d'esquerra.L'altre fet important va serque hi va haver una certacrisi dins de Convergència.Entre ells no es van acabard'entendre. Tot plegat va ferpossible que guanyéssim.

Per vostè, què és el millorde ser i d’haver estatalcalde?El millor és la satisfacció defer coses pel poble quevolies fer, de les quals etsents orgullós. També etsents orgullós que els ciu-tadans valorin la feinaque tu fas. Jo crec queaquesta és la millor recom-pensa.

I el pitjor?La feina de regidor i d'alcal-de és molt desagraïda. Novindrà mai ningú al despatxa dir-te "que bé que hoesteu fent" o a felicitar-te.Sempre veus la part negati-va. Mai veus la positiva.Com que es dóna per supo-sat que has de resoldre elsproblemes, no et vénen afelicitar per les bones actua-cions.

Quin tema creu que va serel més conflictiu durant laseva primera legislatura?La primera legislatura va sermolt moguda. Hi va haverun parell de temes bastantconflictius.Un, la Línia d'Alta Tensió, untema que va ser difícil deportar. I un segon, unadenúncia que vam haver defer per un intent de suborn,que això tampoc és agrada-ble per ningú.

Què creu que va ser elmés important que va ferpel poble durant el tempsque va estar al’Ajuntament?

Intentar que altres adminis-tracions que tenen compe-tències en el nostre municipiles realitzessin, com perexemple la Generalitat.Podríem fer una llista llargaon podríem posar diferentscarreteres, cruïlles perillo-ses, les obres de l'IES, l'am-pliació del CEIP, l'ampliaciódel dispensari municipal...

Per vostè, què va signifi-car ser alcalde?A nivell personal, moltíssim.Em sento més orgullós deser alcalde que diputat. Elperquè? Doncs per ser dipu-tat m'ha votat molta mésgent, però per ser alcaldem'ha votat gent que emconeix de més a prop iconeix la feina que fas alpoble en el dia a dia.

Finalment, què és pervostè la democràcia?En teoria la democràcia queestà reflectida a laConstitució representativa,la gent té l'oportunitat d'es-collir els seus representantsen les institucions. Però jo crec que s’hauria de"Democratitzar la democrà-cia": no n'hi ha prou ambque cada quatre anys lagent esculli els seus repre-sentants, Per mi la democràcia és elfet de que nosaltres ensautogovernem mitjançantunes condicions d'igualtat,l’opinió de tothom pesa elmateix, i a partir del diàleg idel debat es busca el bécomú.

Lluís Postigo Garcia



Reportatge

Entesa per Llagostera:l’agrupació d’electorsque va desbancar CiUEntesa per Llagostera va presentar-se per primer cop a les muni-cipals del 1999 i les va guanyar només amb 101 vots més queConvergència i Unió. Les eleccions del 2003 van tornar a serseves, però aquest cop amb una clara majoria absoluta.

Les eleccions del 1999 vanser les primeres en les qualsnomés es van presentar trescandidatures: una era la deConvergència i Unió, l'altrala del Partit Popular i final-ment l'Agrupació d'electorsd'Entesa per Llagostera.

La creació

L’agrupació d’electorsd’Entesa per Llagostera esva formar entre el 1998 i el1999. Es presentava per pri-mer cop a les eleccionsmunicipals llagosterenquesel 1999, i estava constituïdaper tot un conjunt de perso-nes amb ganes de canviarLlagostera. D’aquestes per-sones, unes militaven alPartit Socialista deCatalunya; d’altres aIniciativa Els Verds i a

Esquerra Republicana deCatalunya, a més d’unamajoria de candidats inde-pendents que no militaven acap partit.L'Entesa per Llagostera pre-tenia trencar la dinàmicaque hi havia hagut fins ales-hores a les eleccions muni-cipals de Llagostera. Elspromotors de l'agrupaciócreien que aquesta era l'úni-ca manera de desbancar elsvint anys de política conver-

gent al poble.

El procés

Després de moltes xerradesi reunions, els integrants dela futura candidaturad'Entesa per Llagostera vanprocedir a assabentar-sedels procediments quehavien de seguir per tal depresentar-se tots junts enuna mateixa llista. Aquestes persones no es


Sílvia Comas Malagraba 116Reportatge de l’Entesa

podien presentar com unacoalició d'esquerres, ja queno hi havia el precedentnecessari a un àmbit méselevat, és a dir, no hi haviaaquesta coalició a nivellautonòmic. Per tant, l'únicrecurs legal era formar unaagrupació d'electors.Aquesta, havia de rebre unmínim de cent signatures desuport per la seva creació,totes elles realitzadesdavant notari.Un cop assolit aquestmínim de signatures i que elnotari n'hagués donat fe, l'a-grupació d'electors d'Entesaper Llagostera va quedarconstituïda formalment i jaes va poder presentar a leseleccions municipals del1999.

Els partits

Tot i que els representatslocals dels diferents partitsd'esquerra veien clara lapresentació de l'agrupacióen les eleccions del 1999,els diferents partits delsquals formaven part no s'hovan prendre gaire bé. Per qualsevol partit polític,aquestes agrupacions noels són gaire favorables, jaque la seva representativitates dilueix. Una agrupació d'electors norepresenta cap partit enconcret, perquè presentauna sèrie de persones ambdiferents opcions polítiques.Per tant, els partits políticsno poden lluir i fer seus elsbons resultats obtinguts pelsgrups independents en les

eleccions municipals.

Convergència i Unió

De la mateixa manera queels partits de l'esquerra ad’àmbit general no estavenmassa d'acord amb la crea-ció de l'agrupació, el gruplocal de Convergència iUnió a Llagostera tampocho veia massa clar. Després de la mort deNarcís Casas, personaemblemàtica al poble i grancandidat del grup conver-gent, CiU no va saber reac-cionar davant de la situació.S'entreveia que dins del seugrup no hi havia gairebenestar, ja que els faltavala peça clau per guanyar leseleccions. Es podria dir queConvergència i Unió no vasaber reaccionar bé amb laformació de l'Entesa. Ensaber que els grups d'es-querra havien creat unaagrupació d'electors, CiU vadeixar de banda la que sem-blava que seria la seva can-didata a les eleccions del1999, Pilar Sancho, alcal-dessa després de la mort deCasas, i va decidir apostarfort amb la presentaciód'una nova candidatura ambmoltes cares noves i joves. Arran d'aquest desgavelldins del grup local deConvergència i Unió, l'agru-pació d'electors de l'Entesaper Llagostera en va sortirclarament beneficiada.

L'esperança de guanyarEls representats de l’Entesa per Llagostera en el consistori del 1999-2003: Lluís Postigo (al centre), Jaume Moll, Miquel Ramis, Montserrat

Pla, Montserrat Vila, Esteve Barceló i Jordi Noguera.



Els càlculs que havien fetels integrants de la candida-tura d'Entesa per Llagosteraels donava esperances perpensar que resultarien serels guanyadors de les elec-cions municipals del 1999.Els càlculs s'obtenien a par-tir de la suma de vots quehavien obtingut els tres par-tits d'esquerres en les ante-riors eleccions, més totsaquells vots que s'enduiaConvergència i Unió gràciesa Narcís Casas, més elsvots de persones que veies-sin en l'Entesa una novaforça progressista que podiacanviar la dinàmica políticadel poble.

Les eleccions del 1999

Finalment el tretze de junydel 1999 va arribar, i amb elltambé van arribar les elec-

cions municipals. Aquesteses presentaven força renyi-des entre els dos principalsfavorits: Convergència iUnió (amb més de vint anysal govern municipal) il'Entesa per Llagostera (lanova agrupació d'electorsprogressita).Els resultats van ser igualde renyits que els pronòs-

tics: Entesa per Llagosteraguanyava les eleccionsamb1.434 vots, només amb101 vots de diferència res-pecte a Convergència iUnió, que n'havia obtingut1.333.Després de vint anys, CiUs'havia de conformar ambl'oposició del govern munici-pal llagosterenc.

Què és una agrupació d’electors?

Una agrupació d’electors ésun grup de persones d’unapoblació, que davant d’uneseleccions municipals s’ins-criuen o es registren i tambées legalitzen com agrupacióelectoral per tal de tenir unsuport legal per poder-sepresentar.

Com que no depenen decap partit polític, necessitenun mínim de signatures desuport per part dels ciuta-dans de la població on espresenten, que els servei-xen “d’aval” davant de lesaltres candidatures dels par-tits polítics.

Ple de posessió del nou consistori (1999-2003), el primer format per l’agrupació d’electors de l’Entesa



Les eleccions del 2003

El vint-i-cinc de maig del2003, dia de les últimeseleccions municipals fins al'actualitat, Entesa perLlagostera va tornar a vèn-cer, aquest cop va obtenirun regidor més que en lesanteriors eleccions.Després d'una campanyaelectoral força disputadaentre Entesa per Llagosterai Convergència i Unió, quehavia tornat a presentar lescares més conegudes perobtenir més confiança perpart dels electors, els resul-tats van ser força més avan-tatjosos per Entesa que enles eleccions del 1999: amb1.801 vots (487 vots de dife-rència amb CiU), l'agrupaciód'electors obtenia vuit regi-dors (un més que en leseleccions del 1999).

Malestar dins de l'Entesa

Malgrat rebre tants votsfavorables en les últimeseleccions, a partir del passatmes de febrer del 2005, esvan començar a entreveurecerts problemes de malestardins de l'agrupació d'elec-tors de l'Entesa. Segonspublicaven diferents mitjansde comunicació, el proble-ma s'arrossegava des defeia temps, ja que havia sor-git en el moment de la for-mació del consistori, el junydel 2003, quan Postigo vanomenar primer tinent d'al-calde el regidor independentJosep Sánchez en comptes

de Montserrat Pla (PSC).A principis d'agost del 2005,els problemes dins l'Entesaes van fer públics: La secciólocal del PSC anunciavaque es volia desmarcard'Entesa i que preparavauna nova candidatura per ales properes eleccions del2007.

El futur de l'Entesa

En aquests moments elfutur de l'agrupació d'elec-tors de l'Entesa perLlagostera és bastant incert.

Les possibilitats de conti-nuar de la mateixa maneraque es va començar sónfrancament nul·les, ja queels socialistes a nivell localja s'han pronunciat i hananunciat que en les elec-cions del 2007 presentarànla seva candidatura, inde-pendentment del que facil'Entesa. Aquest fet perjudi-ca clarament l'agrupaciód'electors, ja que molts votsdels electors poden ser des-viats al partit socialista. Les eleccions del 2007 espresenten força incertes ja

Elsvuit regidors del segon consistori de l’Entesa (2003-2007):Josep Sánchez, Montserrat Pla, Jordi Noguera, Esteve

Barceló, Toni Navarro, Eugènia Comas, Rafael Villena i LluísPostigo



que hi ha diferents possibili-tats pel que fa a les candida-tures que es presentaran.D'una banda, una opcióseria que hi hagués la can-didatura de Convergència iUnió, del Partit SocialistaCatalà, del Partit Popular ide l'Entesa. D'altra banda,podria ser que es tornés a ladinàmica de les eleccionsanteriors al 1999, i que espresentaven diferents partitscom eren Convergència iUnió, el Partit Socialista

Català, EsquerraRepublicana, Iniciativa perCatalunya i el Partit Popular.Si aquesta última opció suc-ceís, també hi hauria dife-rents possibilitats per formarel govern municipal: unaseria que el partit que guan-yés passés a manar i unaaltra seria que es formésuna coalició de partits uncop s'haguessin obtingut elsresultats

Malgrat totes les possibili-tats, les eleccions del 2007es presenten enrevessadesper qualsevol partit, ja queguanyar les eleccions ambmajoria absoluta serà forçadifícil.

Malgrat que seguramentmolt dels promotors i inte-grants de l’agrupació d’elec-tors de l’Entesa perLlagostera desconeixenaquest fet, el grup local delPartit Socialista Unificat deCatalunya (PSUC) haviavolgut crear una agrupaciósemblant a l’Entesa per pre-sentar-se a les eleccionsmunicipals del 1987.A partir d’aquelles elec-cions, el PSUC no va pre-sentar-se més a les elec-cions municipals. Mitjançantuna carta, el grup local delpartit va explicar als ciuta-dans llagosterencs el motiuque els havia portat ha pren-dre aquesta decisió.

La carta emesa pel gruplocal del PSUC destinadaals llagosterencs es troba ala dreta d’aquesta columna.

El precedent



"Em fa l'efecte que aquestés un poble una mica des-graciat, sempre s'hi han vol-gut fer grans coses i en elfons cap projecte no ha tiratendavant". Amb aquestesparaules, Enric Marquèsdonava el seu punt de vistadel poble de Llagostera, unpoble on ell era nouvingut iper tant podia analitzarsense coaccions sentimen-tals.

He arribat a la conclusióque, en certa manera, EnricMarquès tenia raó. Al llargdel període de la democrà-cia, Llagostera ha estat ellloc on s'han intentat fergrans macropojectes perpart d'empreses estrange-res (tant de la resta de lacomarca com de la resta del'Estat), i cap d'ells ha arribatal final. Des de l'Ajuntaments'ha procurat que els llagos-

terencs s'involucrin en lavida social del poble, tant através de les entitats com anivell personal, però jo crecque mai s'ha acabat d'acon-seguir. El mateix consistoriha provat que les relacionsentre l'equip de govern i l'e-quip de l'oposició siguin lesmillors possibles per tal d'a-conseguir el màxim profitpel poble. Però això tampocha estat possible. Encaraque potser han estat elsconstants estires i arronsesque ha viscut la políticamunicipal que han fet possi-ble la construcció de nom-brosos equipaments delsquè disposa el poble. Comper exemple el polivalent. Sil'oposició i l'equip de governs'haguessin posat d'acord,potser ara no disposaríemd'aquest edifici per realitzar-hi diferents activitats.Malgrat que Marquès consi-

derés Llagostera un munici-pi desgraciat, des del meupunt de vista no el puc aca-bar de definir d'aquestamanera. El sentiment"patriòtic" que tinc envers elmeu poble no m'ho permet.

Llagostera, com tots elsmunicipis, té coses bones idolentes, tant ara en lademocràcia, com abans enla dictadura. I, encara quegovernin dretes, esquerreso centres, sempre es pro-duirà la mateixa situació.

Actualment a Llagosteramanen les "esquerres" des-prés de vint anys de "cen-tres" tirant cap a "dretes".

La meva generació, i noparlo solament dels nascutsl'any 1988, sinó de totsaquells que a hores d'araencara no hem exercit eldret de vot en unes munici-pals, no recordem ungovern convergent a lapoblació. La nostra memòriapolítica es remunta a aque-lles eleccions tant disputa-des entre Entesa perLlagostera i Convergència iUnió, quan va guanyarl'Entesa i molta gent deiaque a partir d'aquell momenttot canviaria. Nosaltres nopodem saber del cert si enrealitat les coses han can-viat o no, ja que crec quesempre estarem coaccio-nats sota les influències


Sílvia Comas Malagraba 121Conclusions

Conclusions

Una imatge d’un ple en què tots els regidors es posen d’acord i votenfavorablement.

dels més grans.

És per això, que nomésdesprés de realitzar aquesttreball, he pogut arribarsense cap mena de dubte aun munt de conclusionssobre la millora o l'empitjo-rament de la política munici-pal al llarg d'aquests vint-i-quatre anys.

Sense cap mena de dubte,al finalitzar aquest treball derecerca he extret un muntde conclusions.

Secció a secció

Com ja anunciava a la intro-ducció, les conclusionsfinals que he extret estanbasades en l’anàlisi de cadasecció en el transcurs d’a-quests vint-i-quatre.

Política

Mitjançant l’anàlisi de lescampanyes electorals, deles formacions de consisto-ris de cada legislatura alllarg d’aquesta etapa demo-cràtica he extret les conclu-sions de l’apartat de política

Per començar, totes lescampanyes electorals alllarg d’aquest període s’hancaracteritzat per la presen-tació de més d’un partit a leseleccions municipals. Pertant, no s’ha produït mai lasituació de saber del certqui seria el nou alcalde de lapoblació en el momentqueels electors anessin a lesurnes a votar.

Per altra banda, la participa-ció per part dels ciutadansllagosterencs cridats a lesurnes per votar sempre s’hamogut entre el seixanta-cinci el setanta-u per cent. Encap eleccions s’ha disminuïtni augmentat aquest per-centatge.

En cinc ocasions Conver-gència i Unió ha guanyat leseleccions i una ho ha fetEntesa per Llagostera.D’aquests cinc triomfs con-vergents, només n’hi vahaver un que no va ser permajoria absoluta: l’any1991. Per tal de formar con-sistori, Convergència i Unióva pactar amb els socialis-tes, els quals van rebredues tinències d’alcalde iatribucions de regidors.

Només en dues ocasionss’ha produït un canvi d’alcal-de durant el transcurs de lalegislatura. El primer cop vaser el 1980, quan MariaGifre va plegar per motiuspersonals i Josep Codina,regidor fins aquells

moments, va substituir-la. Elsegon cop va ser a finals del1996 quan va morir NarcísCasas després d’una llargamalaltia i Pilar Sancho, regi-dora fins aquell moment varebre el càrrec d’alcaldessa.

Urbanisme

Aquesta és l’única seccióque es repeteix al llarg decada legislatura. Cada con-sistori aposta per intentarmillorar-lo, ja sigui iniciantnoves obres o només esta-blint petits canvis.

Un exemple de noves obresseria la urbanització de laPlaça Catalunya, que vadurar dues legislaturesencapçalades per NarcísCasas. O la urbanització delsector Ganix, duta a termerecentment pel govern del’Entesa, amb Lluís Postigoal capdavant. L’exemple de petites obresseria l’asfaltament decarrers en diverses legisla-tures o la modificació de lesNormes Subsidiàries durant



Els veïns de la carretera demanant semàfors

el mandat del 1999-2003.

Sanitat

La secció de sanitat llagos-terenca en el transcurs d’a-quests anys és formadabàsicament pel dispensarimunicipal i la residènciaJosep Baulida.

Pel que fa el dispensari noes pot establir ni si hi hagutuna millora o un empitjora-ment: el centre ha anat aug-mentant tant en dimensionscom en serveis, però ha arri-bat un moment que en l’ac-tualitat els llagosterencs nopodem disposar del CAPdurant els dies festius i enshem de dirigir al de Cassàde la Selva. Per tant, diriaque la sanitat llagosterencaestà força estancada i ofe-reix poques oportunitats.

Per altra banda, la residèn-cia Josep Baulida crec queha anat millorant al llargdels anys. L’inici del seuprogrés es va produir ambla seva municipalització, ides d’aquell moment, laresidència s’ha anat remo-delant fins a l’actualitat.

Medi Ambient

La consciència ecològica noestava molt instaurada favint anys. Actualment,tothom té clar que s’ha dereciclar i aquest fet fa quel’Ajuntament s’hagi de preo-cupar més per donar unabona imatge pel que fa l’e-cologia.

Crec que es nota l’evoluciód’aquesta consciència, jaque durant els primers anysnomés podem trobar nete-ges de camins veïnals iaquestes no s’atribueixen alfet de mantenir net l’entorn,sinó al fet de facilitar elsaccessos als veïns dels veï-nats. A mesura que vanpassant els anys, es potveure com els consistoris escomencen a preocupar pelmedi ambient: primer ins-taurant la diada de l’arbre,més tard comprant elsterrenys del parc de la torre,fa uns anys construint ladeixalleria i fa poc tempsinstaurant el nou sistema derecollida de deixalles (enca-ra que formi part de la legis-latura del 2003-2007 i nosurti al treball).

Indústria

La zona industrial del poblecrec que és un tema que noha acabat de funcionar gairebé per cap de les legislatu-res.

El 1983 Josep Puig va pro-curar donar una novaempenta a l’economia local,construint el sector indus-trial amb l’intenció de crearllocs de treball.Des d’aquell moment hanestat quasi tots els alcaldesels que han procurat per lazona, ampliant-la o oferint amés bon preu terrenys pertal que s’hi establissinempreses, però en l’actuali-tat encara podem veure,després de vint anys, algunsterrenys desocupats.

Esports

L’esport local ha anat avan-çant a poc a poc i és una deles seccions més consolida-des al poble.

L’esport va començar aLlagostera amb la construc-ció durant la legislatura deJosep Codina de la pistapoliesportiva i la piscinamunicipal. Al cap d’uns anys i ambganes de tirar endavant el



Un dels cursets de natació organitzats pel Patronat Municipal d’Esports

projecte del pavelló polies-portiu, va sorgir el PatronatMunicipal d’Esports iniciatper l’Ajuntament.Es podria dir que l’últimagran obra esportiva delpoble va ser la construcciódel pavelló polisportiu enuns terrenys propers alcamp de futbol, acabant deconcretar el que és en l’ac-tualitat la zona esportiva.

L’esport llagosterenc haanat creixent, i en l’actualitatel Patronat ofereix diversesdisciplines esportives compoden ser el bàsquet,l’handbol, el patinatge o elfutbol.

Educació

Durant aquests anys demo-cràtics s’han produït forçacanvis en l’educació engeneral: s’ha passat d’en-senyar obligatòriament encastellà a tenir la oportunitatde fer-ho en català, s’ha ins-

taurat una nova reformaeducativa (LOGSE)...

Aquest últim fet va provocarque els ciutadans llagoste-rencs reclamessin la cons-trucció d’un institut al poble,ja que amb la nova llei totsels estudiants de primàriaen finalitzar aquests estudiss’havien de dirigir obligatò-riament a un institut.

La construcció de l’institutha estat el tema de debatdurant molts anys, sobre ellloc on s’hauria d’ubicar, sis’acabaria l’estada en barra-cons i quan es produiria elcanvi...

Crec que en aquests vint-i-quatre anys democràtics l’e-ducació a Llagostera hamillorat: al poble disposemd’un institut, d’una escolapública recentment remode-lada, i d’un projecte deconstrucció d’una nova llard’infants (ja que l’actual ha

quedat petita).

Cultura

La cultura d’un municipiabarca molts temes d’exten-sió. D’una banda fa referència atotes les festes que es cele-bren, d’altra a la participacióde les entitats en la vidasocial del poble i d’altradels serveis i activitats cultu-rals que proporcional’Ajuntament a la població.

Primer de tot crec que elsserveis i activitats culturalsque ofereix el consistori alsciutadans ha anat millorantal llar del temps. En un principi, l’Ajuntamentes va limitar a construir labiblioteca, fet que va signifi-car un gran avenç, ja que enl’actualitat se’ns fa estranypensar que fa només vint-i-cinc anys no disposavend’aquest servei. Més tard es van començar aconstruir els diferentsmuseus, que segons lameva opinió, no han tingutel futur que s’esperaven elsseus impulsors. Finalment, en els darrersdeu anys, la cultura delpoble ha fet un gran pas: nocrec que ens imaginem unany sense cursets organit-zats pel consistori, ni sensecertes celebracions organit-zades per l’equip de govern.

Pel que fa a la participacióde les entitats, també crecque des dels darrers deuanys s’ha notat un incre-

Les entitats del poble s’han convertit en l’eix principal de l’impuls de lavida social del municipi.



ment de participació i d’or-ganització entre les dife-rents entitats.En un principi, n’hi haviaben poques que es mante-nien en actiu, com perexemple el Bell-Matí o elCasal Parroquial o fins i totl’Associació de Veïns 23 defebrer. Amb el temps moltes de lesaltres entitats han esdevin-gut de nou en actiu i tambén’han sorgit de noves. Enl’actualitat el poble en téunes vint-i-quatre, onze deles quals són de caràcteresportiu.

La implicació de moltes d’e-lles en festes promogudespel consistori ha fet que alpoble es respiri un altreambient de festivitat durantla resta de l’any, amb festesconsolidades com la Fira delBolet, la Diada de l’onze desetembre, la cavalcada de

Reis o els diferents sopars ifestes que es duen a termedurant les nits d’estiu.

Comunicació

L’apartat de comunicaciós’ha mogut sempre entreLlagostera Ràdio i ElButlletí.

Aquests dos mitjans decomunicació llagosterencshan format part de la culturadel poble, però també hanrebut nombrosos reconeixe-ments per part de diferentsinstitucions de caràctercatalà.

Així doncs, he arribat a laconclusió que els mitjans decomunicació locals no estanmassa valorats per la gentdel poble, ja que els ciuta-dans pensen que és de lògi-ca disposar d’aquests dosmitjans i no arriben a valorarla feina que fan desinteres-sadament un grup de gentque hi és al darrere, però almateix temps tampoc troba-rien bé que aquests desapa-reguessin.

La polèmica

Quasi en cada legislatura,exceptuant la del 1983-1987en què Josep Puig era alcal-de, a Llagostera hi hagut untema de polèmica.

En les primeres legislatures,els temes polèmics van sermajoritàriament discrepàn-cies entre ciutadans i polí-tics sobre la construcció o

no de certs projectes.Primerament amb la pistade proves de “MotorIbèrica”, després ambl’Aeròdrom, més tard amb elmacrogeriàtric i finalmentamb el centre sanitari deluxe, Llagostera ha vist comun munt de projectes esco-llien els seus terrenys perubicar-los, però que final-ment els promotors es tirenenrere i no n’hi ha cap quearribi a la seva fi.

Les últimes legislaturestenen de tema de polèmicaalgun escàndol, com el casde les cintes, o una vertade-ra batalla com és la Líniad’Alta Tensió de lesGavarres. La Línia va donar un certprotagonisme a Llagostera ial seu alcalde, uns verta-ders “gals” al més pur estild’Astèrix i Obèlix resistentsa l’atac dels romans, enaquest cas a l’atac dels “pei-xos grossos” d’Enher i de laGeneralitat.

L’entrevista

El plantejament que vaig ferde cadascuna de les entre-vistes m’ha permès extreureles conclusions d’una formamés fàcil, i suposadament,també permet als lectorsd’extreure la seva pròpiaconclusió.

Al plantejar les mateixespreguntes a tots els alcal-des, he trobat que hi ha res-postes semblants o quevolen expressar la mateixa

La polèmica de la Línia d’AltaTensió va durar gairebé dues

legislatures.



idea.

Tots coincideixen en el fetque la gent no s’imagina lagran dificultat que represen-ta exercir al capdavant d’unconsistori.

També coincideixen que elmillor d’haver estat alcaldeés la quantitat de coses ques’aprenen i les responsabili-tats que s’agafen. I, almateix temps, el pitjor és lesdiscrepàncies amb els ciuta-dans, que no sempre se’lspot fer contents, que nosempre es fan les coses algust de tothom.

Tots es presenten a les elec-cions amb la finalitat de ferun bé pel poble, amb ganesde dur a terme nous projec-tes.

En el moment de presentar-se a les eleccions, els entre-vistats afirmen que notenien cap objectiu concret,sinó solament fer un bé pelpoble, sense imaginar-seque els seria més difícil delque es pensaven.

Pel que fa a si creuen queen unes eleccions munici-pals els electors voten alpartit o a les persones, elsentrevistats tornen a coinci-dir que majoritàriament elque es voten són les perso-nes. El partit sempre hi té aveure, però les persones decada candidatura són lesque exerceixen la major partde la influència.

Finalment, la divisió d’opi-nions comença quan elspregunto per què creuenque van sortir elegits a leseleccions: Maria Gifre iJosep Puig, em responenque va ser perquè erenunes persones conegudesal poble. Lluís Postigopensa que va ser gràcies ales propostes que presenta-ven i a la mala campanyaque va fer CiU.Josep Codina i Pilar Sanchono van encapçalar la candi-datura, sinó que van ser ele-gits alcalde posteriorment.Tots dos consideren que lallista de la qual formava partva sortir gràcies a les perso-nes que l’encapçalaven.

El tema estrella

Finalment, la conclusió mésevident a la qual he arribatés que cada consistoriescull un gran tema estrellaque és al que dediquen granpart del temps de la sevalegislatura, i que posterior-ment és el que tots els alcal-des promocionen al momentde realitzar-los l’entrevista.

per Josep Puig el temaestrella és la construcció deldispensari municipal.

Del 1987 al 1991, quanNarcís Casas va ser per pri-mer cop alcalde democràtic,el tema central és l’inici del’urbanització de la PlaçaCatalunya.

La quarta legislatura demo-cràtica (1991-1995) ambNarcís Casas al poder, con-tinua el tema estrella del’anterior i finalitza la urba-nització de la PlaçaCatalunya.

L’últim consistori convergent(1995-1999), amb PilarSancho d’alcaldessa, apos-ta per l’edifici polivalent comla principal obra de la sevalegislatura.

Finalment, l’últim consistorianalitzat presidit per LluísPostigo l’obra estrella quedestaca és la construcció del’Institut de Llagostera,encara que s’inaugurés enla següent legislatura.

En el cas del pri-mer consistori( 1 9 7 9 - 1 9 8 3 )quan Maria Gifrei Josep Codinavan ser alcaldes,el tema centralés l’elaboracióde les NormesSubsidiàries.

Durant el segonconsistori (1983-1987) presidit El dispensari el tema estrella de Josep Puig.



Per acabar, vull dir que coms’ha vist en el transcurs deltreball, els sis consistorisdemocràtics han procuratrealitzar el màxim profit pelpoble, encara que en algunmoment els ciutadans lla-gosterencs se’ls hagin opo-sat i hagin realitzat una obraper decret.

Jo suposo que seguramentdurant les entrevistes, elscinc alcaldes no m’hanexplicat tot el que a mi m’ha-gués agradat saber, ja que

el fet de ser “polítics” enmajor o menor escala elscaracteritza per ser forçareservats quan ho creuenconvenient.

El tema del meu treball derecerca m’ha agradat mésdel que m’havia pensat enun bon principi. Encara que sembli pesat,m’ha semblat molt interes-sant saber quan es van rea-litzar cadascuna de lesobres més importants delpoble, qui ha estat regidor

en el transcurs d’aquestsvint-i-quatre anys, poderdiscutir amb els meus paressobre fets que ells recorda-ven i que jo estava treba-llant, poder explicar a d’altragent algunes de les curiosi-tats que havia trobat alvisualitzar premsa escrita...

Per mi, ha estat una verta-dera sorpresa que la realit-zació del treball no hagiestat tan pesada com empensava que seria a finalsde primer de batxillerat.

La sala de plens de l’Ajuntament de Llagostera



Marc teòric i treball de camp:

TV3, TELEVISIÓ DE CATALUNYA I HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA: Història de Catalunya. 1a edi-ció: Barcelona, Edicions Junior, S.A. (Grup Editorial Griajalbo), 1988 (volums 19 i 20)

MASSAGUER, S. : 20 anys de democràcia a can Bech: Crònica política de Palafrugell (1979-

1999). 1a edició: Palafrugell: Impremta Palé, S.L., 1999 (Quaders de Palafrugell, 8)

GRAU, D.: Llagostera. 1a edició: Olot, Alzamora Artgràfica, S.A., abril del 1987 (Quaderns dela Revista de Girona, 10)

Butlletins Municipals (1980-1983) i fulletons de política municipal (1983-2003) (ARXIU

MUNICIPAL DE LLAGOSTERA).

Notícies de Llagostera (1979-1995) (Arxiu del diari “El Punt” (Girona))

Col·lecció local i quaderns de notícies llagosterenques del diari “El Punt” (1983-2005)(Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera)

Glossari:

http://www.enciclopedia-catalana.com

Ideologies dels partits polítics:

www.ciu.info

www.convergencia.org

www.unio.org

www.psc.es

www.psuc.org

www.pp.es

Les fonts consultades per dur a terme aquest treball de recerca hanestat:

Bibliografia


Sílvia Comas Malagraba 142Bibliografia

www.ic-v.org

MOLAS, I.: Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya (segle XX). 1a edició: Capellades,Romanyà/Valls, març del 2000. (Diccionaris d’Encilopèdia Catalana).

Petit recull d’entrevistes a Narcís Casas (pàg.78)

Butlletins de Llagostera

FONT, A.: Alcaldes de Catalunya. 1a edició: Barcelona, Models Photo, S.L, 1997. (Col·leccióel Balancí: 1r volum)


Sílvia Comas Malagraba 144Bibliografia

Les fotografies d’aquest treball de recerca han estat extretes de:

Portada: Sílvia Comas

- Pàgina 4: http://ccb.nexica.net/NC_OHI.html

- Pàgina 5: http://vrcultura.uv.es/cultura/rodaliesgaleria/images/131_Hijo.jpg

- Pàgina 6: http://ccb.nexica.net/NC_OHI.html

- Pàgina 7: http://www.fuenterebollo.com

- Pàgina 8: http://www.mallorcaweb.com

http://www.el-mundo.net

- Pàgina 9: Arxiu Municipal de Llagostera

- Pàgina 13: Sílvia Comas

- Pàgina 14: El Punt, 29 de març del 1979

- Pàgina 16: El Punt, 21 d’abril del 1979


- Pàgina 19: Butlletí de la festa major de Llagostera del 1995

- Pàgina 20: Diari de Girona, 25 de novembre del 1987

- Pàgina 21: El Punt, 21 de maig del 1988

Butlletí de la festa major de Llagostera del 1995

- Pàgina 22: El Punt, 30 de novembre del 1982

Sílvia Comas

- Pàgina 23: Bulletí de Llagostera, núm. 23 (2a etapa)

El Punt, 7 d’abril del 1983

- Pàgina 24: Butlletí de Llagostera de l’any 1988 (1a etapa)

El Punt, 27 de juliol del 1979

- Pàgina 25: El Punt, 27 de desembre del 1991



Sílvia Comas Malagraba 137Índex d’imatges

Índex d’imatges



- Pàgina 28: Quadre dels alcaldes Llagosterencs exposat a la Sala de Plens



- Pàgina 33: Sílvia comas

- Pàgina 34: El Punt, 23 de febrer del 1983

- Pàgina 36: Arxiu Municipal


El Punt, 22 de maig del 1985


Butlletí de Llagostera, núm. 22 (2a etapa)

- Pàgina 39: Butlletí de Llagostera, núm. 30 (2a etapa)








- Pàgina 50: El Punt, 10 de juliol del 1997

- Pàgina 51: Imatges: Arxiu Municipal de Llagostera

Fotomuntatge: Sílvia Comas



- Pàgina 54: Diari de Girona, 9 de novembre del 1989

- Pàgina 55: Diari de Girona, 13 d’octubre del 1989

- Pàgina 56: Diari de Girona, 23 d’agost del 1990

Diari de Girona, 17 de febrer del 1991

Sílvia Comas



- Pàgina 57: http://www.llagostera.org

- Pàgina 58: Butlletí de Llagostera de l’any 1976 (1a etapa)











- Pàgina 69: El Punt, 16 de setembre del 1994






El Punt, 25 de gener del 1994


- Pàgina 76: El Punt, 15 de juny del 1994

- Pàgina 78: FONT, A.: Alcaldes de Catalunya. 1a edició: Barcelona, Models Photo, S.L,

1997. (Col·lecció el Balancí: 1r volum)




- Pàgina 83: FONT, A.: Alcaldes de Catalunya. 1a edició: Barcelona, Models Photo, S.L,

1997. (Col·lecció el Balancí: 1r volum)- Pàgina 84:





- Pàgina 87: Joana Malagraba


- Pàgina 91: El Punt, 7 de setembre del 1996




El Punt, 11 de maig del 1998


- Pàgina 96: Butlletí de Llagostera extraordinari (2a etapa)






- Pàgina 104: Imatges: Butlletí de Llagostera, núm. 19 (2a etapa)


- Pàgina 105: Diari de Girona, 2 d’agost del 2002





- Pàgina 110: http://www.google.com






Arxiu Municipal de Llagostera


- Pàgina 116: http://www.llagostera.com/entesa

- Pàgina 117: Imatges: Butlletí de Llagostera, núm. 19 (2a etapa)



- Pàgina 119: Imatges: http://www.llagostera.org










- Pàgina 130: http://www.ciu.info

- Pàgina 131: http://www.erc.org

- Pàgina 132: http://www.ic-v.org

- Pàgina 133: http://www.pp.es

- Pàgina 134: http://www.psc.es

- Pàgina 135: http://www.psuc.org



Els termes més utilitzats en aquest treball de recerca són:

Ajuntament:

Corporació pública que representa, governa i administra els interessos d'un municipi.

Alcalde:

President de l'ajuntament de cada municipi.

Amnistia:

Decisió del poder públic que esborra el rellevament penal de determinats actes i n'extingeix

la responsabilitat punitiva.

Campanya electoral:

Sèrie d'actuacions per tal d'aconseguir un fi polític.

Candidatura:

Papereta en què figuren els noms dels candidats d’unes eleccions.

Coalició:

Aliança temporal de persones, de partits, d'estats, a un fi comú.

Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d'un programa, amb la

finalitat d'aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d'una sèrie de decisions.

Consistori:

Ajuntament o consell municipal.

Democràcia:

Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels gover-

nants.

Eleccions:

Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala

Glossari


Sílvia Comas Malagraba 128Glossari

estatal.

Estatut d'Autonomia:

Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat.

Franquisme:

Règim polític dictatorial implantat a l'estat espanyol (1939-1975) com a resultat de la guerra

civil de 1936-39 en el qual el general Franco detingué el poder hegemònic.

Legislatura:

Període de vigència d'un cos legislatiu.

Partit polític:

Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d'una socie-

tat.

Regidor:

Conseller d’un Ajuntament.

Transició:

Acció de passar més o menys ràpidament d'un estat a un altre, d'un assumpte a un altre,

d'una idea a una altra, etc.


Sílvia Comas Malagraba 129Glossari

Índex dels partits polítics

Tot seguit, em disposo a fer una breu síntesi de les ideologies delsdiferents partits polítics que s’han presentat a les eleccions munici-pals llagosterenques, exceptuant-ne l’agrupació d’electors d’Entesaper Llagostera, ja que al treball de camp hi ha un reportatge que hoexplica.

Convergència i Unió (CiU)Convergència i Unió va estar 23 anys al capdavant de la Generalitat deCatalunya amb Jordi Pujol de president i 20 anys a l’ajuntament de Llagostera,amb diversos alcaldes com Gifre, Codina, Puig, Casas o Sancho.

Convergència i Unió neixd’un acord entre Conver-gència Democràtica deCatalunya i Unió Democrà-tica de Catalunya que esva produir el 19 de setem-bre de 1978 per tal de pre-sentar-se a les eleccionscom una sola coalició.

Convergència Democrà-tica de Catalunya

Convergència va néixerl’any 1974 com a culmina-ció de dos processos: unprocés llarg, en el qual hiha persones que col·labo-ren en tasques nacionalis-tes des de la clandestinitaten l’època de resistènciade la dictadura franquistadurant 20 anys, i un procés

curt, de-senvolupat durantel mateix 1974 quan difere-rents personalistats i grupsvan encetar una nova etapad’acció política nacionalistaper reconstruir Catalunya.

Unió Democràtica deCatalunya

Unió neix en un moment deprofunda ruptura socialentre dretes i esquerres tanta Catalunya com a la restade l’Estat Espanyol, elmateix any de proclamacióde la república (1931).La ideologia en el momentde la seva creació era fona-mentalment seguir amb la latradició del catalanismecatòlic intel·lectualmentobert i fermament naciona-

lista.Durant la guerra civilEspanyola, els membresd’Unió, alguns des de l’exili ialtres des de dins Catalunyaintentaven reconduir larepública i veien coml’Església feia cada cop méscostat a l’altre bàndol.Durant la dictadura franquis-ta, Unió mantingué en la

Logotip de Convergència i Unió


Sílvia Comas Malagraba 130Índex dels partits polítics

clandestinitat la flama delnacionalisme.

Convergència i Unió

Convergència i Unió es defi-neix com un conjunt de per-sones que creuen en unmodel de país integrador,culte, pròsper i solidari ontots hi juguem un paper moltimportant, i treballen envocació de servei des detotes les institucions.

La proposta que proposenés buscar el benestar de lespersones i assolir una socie-tat justa, solidària i lliure.També, volen fer arribar laveu de tots els seus votantsi les seves reivindicacionscol·lectives a Madrid i a laUnió Europea.La Federació de Conver-gència i Unió s’organitza através de la ConferènciaNacional, el Consell Nacio-nal, la comissió Executiva

Nacional, la ComissióNacional Territorial i laComissió Nacional Secto-rial.Convergència i Unió repre-senta als seus votants desde l’àmbit municipal (alsajuntaments) fins a àmbiteuropeu (Parlament Euro-peu) passant per laGeneralitat de Catalunya i elCongrés dels DiputatsEspanyol.

Esquerra Republicana deCatalunya (ERC)

Des de les segones eleccions municipals, Esquerra Republicana s’ha presen-tat a les de Llagostera, malgrat que en alguna ocasió no ha tret representacióal consistori.

El discurs d’ERC sempres’ha basat en la defensa deldret de Catalunya a l’auto-determinació i en l’afirmacióde la nació catalana. El par-tit es defineix “d’esquerra nodogmàtica” i “propugna launitat territorial i la indepen-dència de la Nació Catala-na, de Salses a Guardamari de Fraga a Maó.

El naixement del partit

El partit va ser creat el 19 demarç del 1931 a Barcelona,impulsat bàsicament perFrancesc Macià i LluísCompanys, amb l’intencióde crear un partit republicà icatalanista capaç de con-vertir-se en una força diri-

gent, tot apropant les duesgrans reivindacions delmoment: la República i l’au-tonomia de Catalunya.El seu progrma socialdefensava la llibertat sindi-cal, el dret de vaga, les pre-setacions socials avança-des, la jornada laboral màxi-ma de vuit hores i la jubila-ció obrera.

El transcurs dels anys

Entre els anys 1931 i 1394,durant els seus inicis, ERCva assolir la seva màximaplenitud.L’arribada de la Guerra Civil,l’any 1936, i el consegüenttriomf de l’exèrcit franquistava provocar que molt dels

El logotip d’ERC

dirigents d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya s’ha-guessin d’exiliar i també queel partit entrés en un perío-de de clandestinitat, que vafinalitzar després de la mortdel general Franco, un copinstaurat el nou règimdemocràtic a l’Estat



Espanyol.A mesura que han anat pas-sant els anys, ERC ha anatcausant més simpatia alsvotants catalans.

La seva estructura

ERC s’estructura territorial-

ment de manera federativa,a través de seccions locals,federacions comarcals ifederacions regionals. El Consell Nacional és elseu òrgan sobirà, on partici-pa tot el conjunt de la mili-tància. Està format perl’Executiva Nacional (presi-

dent, secretari, vicesecreta-ris, presidents de les federa-cions...), 25 consellers irepresentants territorials.

Iniciativa per Catalunya-Els Verds(IC-V)

Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar-se per primer i últim cop a leseleccions municipals de Llagostera l’any 1995, en les quals va obtenir dos regi-dors al consistori. Posteriorment va passar a formar part de l’Entesa perLlagostera, juntament amb el PSC i ERC.

Logotip d’Iniciativa-Els Verds

Iniciativa per Catalunya volser, en realitat, una síntesitant d’elements ideològicstradicionals de l’esquerracatalana, com de la propiatradició del PSUC o delancionalisme d’esquerres,com també d’elements nousi més actuals, com el femi-nisme o l’ecologisme, i lavoluntat de connectar ambcol·lectius socials mésomenys radicals i distantsde l’esquerra de tall tradicio-nal.

El seus inicis

Iniciativa per Catalunya ésuna organització políticaque començà a existir aprincipis del 1987, quan esva presentar per primeravegada a les eleccions

municipals (a Llagostera nova ser fins a les del 1995). Per comprendre la seva for-mació cal tenir en comptedos factors: la crisi experi-mentadal pel PSUC a partirdel 1981 i la campanya delreferèndum que va ferEspanya sobre el manteni-ment d’aquesta dins del’OTAN, el 1986. En aquell procés sorgirenmecanismes de cooperacióentre diverses forces d’e-querres. En aquellsmoments es va crear Iz-quierda Unida, i dins d’ellaIniciativa per Catalunya, quees va fragmentar el 1997.

Estructura

La direcció nacional d’ICVés representada per tres

òrgans col·legiats: l’Assem-blea Nacional, el ConsellNacional i la ComissióPermanent. L’Assemblea Nacional és elmàxim òrgan d’ICV. Té com-petència en l’aprovació delsPrincipis, el manifest Pro-grama, les Normes de Fun-cionament i l’elecció delConsell Nacional. Es reu-



neix com a mínim cada qua-tre anys.El Consell Nacional és elmàxim òrgan de direcciópolítica i organitzativa d’ICVentre Assemblees. Aques-tes són les encarregadesd’elegeir una ComissióPermanent que s’encarregade l’execució de les deci-sions i resolucions delConsell Nacional.

La Comissió Permanentescull, d’entre els seusmembres, un president i unaSecretaria Política.

Altres organismes

Altres organismes són laComissió de Garanties queprocura l’aplicació de lesNormes de Funcionament idel respecte a la democrà-

cia i a la unitat en la vidainterna d’ICV, així com ladefensa dels drets delsadherits. Finalment, laComissió de Control deComptes, encarregada delcontrol de les iniciativeseconòmiques, el patrimoni,la comptabilitat i l’execuciódel pressupost.

El Partit Popular s’ha presentat a les eleccions municipals llagosterenques endues ocasions (el 1999 i el 2003) i en cap de les dues ha obtingut prous vots perobtenir cap regidor al consistori.

Partit Popular (PP)

El Partit Popular és un partitespanyol que va ser creat el1977 a Madrid amb el nomde Partido Unido de AlianzaPopular, però va canviar elseu nom per l’actual durantel 1989.El Partit Popular es defineixa si mateix com una forma-ció de centre-reformista queté a la persona com a eixcentral de la seva acció polí-tica, propugna la democrà-cia, l’Estat de Dret i la soli-daritat territorial.Però, també, entre els idea-ris del Partit Popular s’hitroba la defensa de la unitatd’Espanya.

Una mica d’història

El Partit Popular va ser fun-dat l’any 1977 per Manuel

Fraga. En el moment de laseva formació, els seusimpulsors pretenien que elpartit ocupés una posiciócentral entre el franquismemés dur i les forces de rup-tura democràtiques. Entre el 1977 i el 1982, elPP va tenir una orientaciómolt conservadora: antico-munista i antiautonomista.A partir del 1982, el PP vaexperimentar una evolucióideològica que algutinavaels pensaments des de l’ex-trema dreta fins a sectorsliberals i democràtics cris-tians.

La posició del PartitPopular

A nivell estatal, el PartitPopular va restar, des de la

seva creació fins el 1996, al’oposició, mentre manavael PSOE. Les eleccions del1996 i del 2000 les va guan-yar i José Maria Aznar, pre-sident del partit en aquellsmoments, va ser presidentde l’Estat Espanyol fins al2004, que va tornar a guan-yar les eleccions el PSOE.

Logotip del Partit Popular



La seva organització

El Partit Popular s’organitzamitjançant la Junta Directi-va, que és el màxim òrgande direcció del partit que esreunei com a mínim un copcada quatre mesos. Tambémitjançant els Comitès exe-cutius que són els òrgansdel govern i l’administraciódel partit a diferents nivellsterritorials.Els Comitès Electorals sónòrgans competents per

temes relatius a l’elaboracióde candidatures electorals.Es constitueixen amb caràc-ter nacional, regional, pro-vincial, insular i local.Els Comitès de Drets iGaranties són òrgans enca-rregats de garantir l’exercicidels drets dels afiliats iresoldre els procedimentsdisciplinaris que facin faltaen l’ordre intern del partit.El Consell Autonòmic ésl’òrgan consultiu del partiten matèria de política terri-

torial. Està integrat pels pre-sidents de les ComunitatsAutònomes governades pelPP. El Partit Popular tambéconsta d’altres òrgans comper el Consell de PolíticaExterior.Finalment, el Partit Popularté un president, que és elmàxim responsable del par-tit, un president fundador(Manuel Fraga) que té fun-cions de representació, i unpresident d’honor (JoséMaria Aznar).

Partit Socialista Català (PSC)

El Partit dels Socialistes deCatalunya va sorgir de lavoluntat unitària i consti-tuent de les organitzacionssocialistes de Catalunya.

El socialisme

El socialisme és el conjuntde doctrines que, en oposi-ció a l'individualisme, defen-sen una reforma radical del'organització de la societatper tal de suprimir les clas-ses socials mitjançant lacol·lectivització dels mitjansde producció, de canvi i dedistribució.

Què defensa el PSC

Els socialistes es van presentar a Llagostera des de les primeres eleccionsmunicipals fins a les cinquenes, i sempre van treure representació al governlocal.

Els integrants del PSC com-parteixen uns valors fona-mentals comuns (llibertat,igualtat, solidaritat, pau,defensa del medi ambient,etc.) per aconseguir unasocietat lliure i sense clas-ses, una comunitat a basede llibertat i igualtat.També, aquests integrantscomparteixen un projectepolític per Catalunya, per talde reforçar la identitat i el

A l’esquerra,el logotip del

PSC

reconeixement nacional queli pertoca.

El Partit Socialista ObrerEspanyol (PSOE)

El Partit Socialista Catalàequival a àmbit autonòmic al’anomenat Partit SocialistaObrer Espanyol (àmbit esta-tal).El PSOE es va fundar clan-destinament el 2 de maig


Sílvia Comas Malagraba 134Índex de partits polítics

del 1879 a Madrid, entornd’un nucli d’intel·lectuals iobrers, encapçalats perPablo Iglesias.El PSOE va ser un dels pri-mers partits socialistes quees van formar a Europa,com expressió dels interes-sos que hi havia per part deles noves classes treballa-dores nascudes a partir de

la revolució industrial.Desde llavors, el PSOE haintentat orientar el seu tre-ball sota la ideologia delsocialisme, amb els canvislògics referents al marc his-tòric en què es viva cadasituació i els canvis lliures idemocràtics que han propo-sat els seus afiliats.

Com s’organitza

El PSOE a àmbit estatal i elPSC a àmbit català s’orga-nitza mitjançant diversesfederacions, les quals estancompostes per agrupacionsi organitzacions d’enquadra-ment geogràfic dels diver-sos afiliats.

El PSUC va presentar-se a les municipals llagosterenques dues eleccions con-sectutives. Finalment, a les del 1987, el grup va manifestar la seva voluntat decrear una coalició d’esquerres amb el PSC i ERC, els quals no van voler formar-la. A partir d’aquella ocasió, el PSUC no es va presentar més a les eleccions.

col·lectius i rebutja les pro-pietats privades.

El PSUC

El Partit Socialista Unificatde Catalunya està agerma-nat amb el PartidoComunista de España, for-

mant part de la seva direc-ció, participant als seus con-gressos i sent corresponsa-ble dels seus acords polí-tics.El PSUC es va formar el 23de juliol del 1936, coincidintamb l’esclat de la GuerraCivil Espanyola, per tal de

El Partit Socialista Unificatde Catalunya és un partitnacional i de classe que técom a porjecte estratègicuna Esquerra Unida iAlternativa. Els comunistesdel PSUC han promogutaquest punt de trobada del’esquerra alternativa deCatalunya per tal de crearun espai d’acció política uni-tària, de debat i impuls per aconstruir una majoria sociald’esquerres arreu del país.

El comunisme

El comunisme és una doctri-na que propugna una orga-nització social en què elsbéns són de propietat comu-na, o sigui, els béns són

Partit Socialista Unificat deCatalunya (PSUC)

El logotip del PSUC



lluitar defensant la repúblicai contra el feixisme. És a dir,era un agrupació de perso-nes que sumaven els seusesforços per tal d’aconse-guir una societat basada enla democràcia i el socialis-me.El PSUC ha volgut, des desempre, actualitzar el seumissatge entorn al marc his-tòric que s’estava vivint, ipropiciar plataformes d’uni-tat de l’esquerra que perme-tin construir una majoria

social per un programa detransformació.

La lluita del PSUC

Els comunistes que formenel PSUC lluiten, des de famés de seixanta anys aCatalunya, per obtenir les lli-bertats nacionals, per adqui-rir una cultura diversa i inte-gradora, per donar un con-tingut avançat a la democrà-cia, per construir una demo-cràcia real, per establir una

societat sense classes, peraconseguir que els individusde la nostra societat siguinamos de la seva pròpia vidai exerceixin la solidaritatamb els altres i sobretot perfer possible una societatsocialista.El PSUC s’organitza a tra-vés d’un comitè central, d’uncomitè executiu, d’unasecretaria general, d’unacomissió de finances, d’unacomissió de garanties id’una comissió d’honor.



24 anysdedemocrÀciaa llagostera - udg · d’urbanitzacions i de les últimes eleccions com ja us...

Documents