Divendres, 22 de gener de 2016nm. 2.964

www.diarimes.com

TARRAGONA

Oposici en bloc al tancament de les plantes de clor dErcrosEls sindicats demanen alternatives a aquesta situaci. P4

REUS

Agents denuncien represlies a dotze policies de lAeroportShaurien produt en els seus expedients disciplinaris. P8

La seu de la Germandat de Santa Llcia de Reus surt a subhasta el prxim dillunsSOCIETAT Lentitat busca una soluci in extremis per renegociar la hipoteca i evitar que es vengui amb un preu de sortida de 600.000 euros. P6

TARRAGONA

La injecci de 6,1 MEUR de Mercadona reactivar el Mercat CentralEls treballs estan llestos en un 85% i la plaa, quasi acabada. P2

CAMP DE TARRAGONA

La segona fase de lImserso es perllongar fins el prxim 4 de junyAquest programa portar ms de 35.000 clients a la zona. P11

TARRAGONALa URV far les proves de llengua i cultura per obtenir la nacionalitat espanyola. P3

ESPANYAEl Rei Felipe VI t en ment com a primera opci que Mariano Rajoy se sotmeti a la investidura. P14

ESPORTS

David Rocha sacomiada del Nstic assegurant que algun dia tornar i agraint tot el que el club ha fet per ell. P15

El CF Reus desitja acordar un conveni amb lAjuntament perqu es pugui regular ls de lEstadi Municipal. P16

El CD Morell fitxa el davanter Sergi Moreno, procedent del Vilafranca.

La Pobla necessita el triomf a Badalona per fugir de la zona de descens.

El Moritz Vendrell-Reus de dem ser decisiu pels creuaments de Copa. P17

AVUI

LAmfiteatre acull la lectura de les Actes martirials de sant Fructus i sant AuguriTARRAGONA Lacte, organitzat per lAssociaci Cultural Sant Fructus, va ser presidit per larquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. P5

Hi van participar tamb el vicari general, Joaquim Fortuny, i Vasile Baltaretu, rector de la parrquia romanesa de Sant Calinic.

CEDIDA

2 diarims 22/01/2016 TARRAGONA

Slvia JimnezLempresa Mercadona ha abonat els 6,1 milions deuros a lAjun-tament de Tarragona per la ces-si, durant els prxims 50 anys, dels 1.947 metres quadrats de la planta semistan del Mercat Central de Tarragona, on obrir una nova botiga. Sn diners su-ficients per fer la plaa i acabar tot el que queda a linterior del Mercat, reconeix la regidora de Comer de Tarragona Elvira Fer-rando. Les obres del Mercat Cen-tral shavien alentit darrerament. Lempresa que shi encarrega tre-ballava amb poc personal. Per, els treballs tornaran ara a aga-far lembranzida necessria per obrir passades les festes de San-ta Tecla, que s lhoritz amb el qual es treballa, segons la titular de Comer.Desprs de nou anys de tre-

balls i inconvenients, el Mercat Central despertar del malson aviat. Ledifici est acabat en un 85%. Quan els paradistes i el consistori de Tarragona signin lacord sobre les condicions per ubicar-shi presumiblement a finals daquest mes, els vene-dors podran accedir a les instal-lacions, per prendre mides, com diu Ferrando. Lespai obri-r amb els paradistes i el Merca-dona, tot alhora, afegeix.Mentrestant, ahir, lAjunta-

ment de Tarragona feia pblic el plnol de la plaa Corsini, un cop remodelada. Es tracta dun disseny que ja compta amb el vis-tiplau dels vens de la zona, tot i que no tindr els arbres plantats a terra, per fer ombra, com vo-lien, tot i que sinstallaran sis grans torretes amb arbres i tres bancs.Estem estudiant la possibi-

litat dinstallar una petita pr-

gola, per sempre pensant que, a la plaa, hi haur el mercat de marxants els dimarts i els dijous, i han de poder accedir vehicles, recorda la regidora.En qualsevol cas, la plaa Cor-

sini ser un espai polivalent i di-fan, on tindran cabuda activitats artstiques i culturals. Especial-

ment els caps de setmana, quan es podran fer exposicions, fires o concerts de petit format, diu ledil, Elvira Ferrando.

Una font i el fanalAl centre de la plaa sinstallar lantic fanal restaurat amb el se-ient rod i, en un lateral, es col-

locar una font daigua model Tarragona. La font s quelcom que abans no hi era i resulta molt til a les places, sobretot perqu els ciutadans es puguin refrescar en poques de molta calor, diu.Tal com es va anunciar en lac-

te dinici del programa del cente-nari del Mercat Central, ledifici

tindr un rellotge Carrilln amb el Seguici popular que ballar amb el ritme de lAmparito Roca cada dia, a les dotze del migdia. El Carrilln, de fet, pretn esde-venir un reclam turstic a la zona.Elvira Ferrando destaca la

bona sintonia assolida entre lAjuntament i els vens, i tamb amb els paradistes. Tanmateix, lAjuntament est redactant el plec de clusules del concurs per adjudicar els locals on po-drien obrir petites botigues, en un espai de 400 metres quadrats

al voltant del Mercadona. Elvira Ferrando afirma que hi haur dos espais dedicats a la restau-raci.Lempresa Mercadona t 24

supermercats a mercats munici-pals, 21 dels quals estan a Catalu-nya. El de la ciutat de Tarragona ser un ms, la companyia ha apostat per la ciutat. Tot plegat fa pensar que el model de Mer-cat Central que sha dissenyat s ladient, finalitza la regidora de Comer de lAjuntament de Tar-ragona.

CRISTINA AGUILAR

El Mercat Central, ahir. Els treballs de ledifici estan enllestits en un 85% i sespera que continun amb bon ritme en breu.

COMER

Amb els 6,1 MEUR de Mercadona, les obres del Mercat agafaran embranzidaLa plaa Corsini ser difana i polivalent, sinstallaran sis grans torretes amb arbres i tres bancs, hi haur una font i es recupera lantic fanal restaurat

Lacord entre el consistori i els paradistes podria tancar-se a finals daquest mes

LAjuntament estudia la possibilitat dinstallar una petita prgola que faci ombra

La regidora de Comer, espera que ledifici obri un cop passades les festes de Santa Tecla

322/01/2016 diarims TARRAGONA

TRNSIT

Una dona de 75 anys va ser atropellada per un vehicle, ahir, a dos quarts de cinc de la tarda, quan creuava la Rambla Nova. La dona, vena de la Granja, va ser traslladada a lhospital Joan XXIII de Tarragona, afec-tada per mal a una cama. Laccident es va produir a lalada del nmero 84 de la Rambla Nova i hi va in-tervenir la Gurdia Urbana i una ambulncia del SEM. El vehicle era un Mercedes.

Atropellen una dona a la Rambla

cristina aguilar

Anna FerranLa Universitat Rovira i Virgili, i concretament el Centre dEstu-dis Hispnics (CEH), s lnica instituci a la provncia acredita-da per administrar els examens de llengua (DELE - Diploma de Espaol como Lengua Extranje-ra) i cultura espanyola (CCSE - Conocimientos constitucionales i socioculturales de Espaa) que, des del passat 15 doctubre, ha daprovar obligatriament qual-sevol persona que vulgui acon-seguir la nacionalitat espanyola.La URV fa 15 anys que est

acreditada per lInstituto Cer-vantes com a centre examinador de les proves DELE, per fins ara noms feia aquestes proves a estudiants dErasmus que vo-lien acreditar de manera oficial el seu nivell despanyol. Ara b, arran del canvi de normativa en lobtenci de la nacionalitat, van signar un conveni amb el Cer-vantes per a ser entitat avaluado-ra tamb daquestes proves.Aquest canvi va generar una

situaci dangoixa i pnic, se-gons explicava el vicerector

dUniversitat i Societat, Jordi Tous, entre totes aquelles per-sones que sestaven tramitant la nacionalitat, que va fer que moltes daquestes sapropessin a la universitat per obtenir ms informaci. Davant daquesta si-tuaci, la URV va oferir el passat novembre una sessi informa-tiva, que va comptar amb ms dun centenar dassistents, on es va explicar en qu consistia lexamen i on es podia trobar tota la informaci referent a les convocatries i els trmits a fer.

Cursos de preparaciEl nivell de llengua que sha dacreditar s un A2, un nivell inicial anterior a lintermedi. La directora del CEH, Esther Forgas, comentava que bona part de les persones que sestan tramitant la nacionalitat s que tenen una competncia oral per no la te-nen escrita, i lexamen avalua totes dues parts. La universitat no pot crear frustraci fent creu-re que es pot acreditar el nivell fcilment, constatava Forgas, qui puntualitzava que les proves

no sn gratutes (el DELE t un cost de 124 euros i el CCSE de 85, vlid per a dues convocatries). Davant de la demanda social de formaci per a preparar aquestes proves, el centre ha organitzat uns cursos, de set setmanes, des-

tinats exclusivament a formar els assistents per a la superaci de les proves. En aquests cursos, poden assumir com a mxim uns 50 alumnes. Per fer una tria, van fer una prova de nivell, en la qual van presentar-se ms de 100 per-sones.

Places collapsadesForgas va explicar que van reu-nir-se amb instncies judicials per conixer el nombre de perso-nes que tramiten la nacionalitat, cosa que els ajudaria a fer-se una idea del volum de gent que hau-rien dassumir a les proves. El

2014, ms de 1.900 persones van fer aquests trmits, afirmava la directora del CEH qui conti-nuava, amb preocupaci, no-saltres noms podem assumir 80 persones per convocatria. De lexamen DELE es fan cinc convocatries anuals, que es fan de manera simultnia i amb la mateixa prova a tots els centres acreditats del mn. Lexamen CCSE es fa el darrer dijous de cada mes amb excepci dels me-sos dagost i setembre. Pel que fa al primer, Forgas calculava que a molt allargar, en podrem fer uns 500, una xifra que queda lluny de les gaireb 2.000 persones que es van tramitar la nacionali-tat fa dos anys. Per a Esther For-gas, aix pot suposar un tap, ja que les convocatries de CCSE estan plenes fins al setembre. En aquesta lnia, Tous es mostrava conscient de la futura necessitat dampliar el nombre dorganis-mes examinadors (que no avalu-adors, ja que aix s competncia de lInstituto Cervantes) per a poder fer front a lalta demanda daquestes proves.

SOCIETAT

La URV far les proves de llengua i cultura per obtenir la nacionalitatT les convocatries plenes fins al setembre i podria fer-se un tap en no poder assumir les sollicituds

El Centre dEstudis Hispnics ofereix cursos per a preparar aquests exmens

RedacciDesprs de 35 anys de traject-ria, la companyia Vol-Ras, for-mada pels actors Joan Faneca i Joan Segals, ha decidit posar punt final a la seva trajectria i sacomiada dels escenaris de tot Catalunya amb el seu dar-rer espectacle Da Capo; que a Tarragona sha incls dins la programaci estable dels Te-atres de Tarragona i es podra veure al Teatre Metropol aquest diumenge, a partir de les 6 de la tarda. Da Capo explica de dos tcnics descena que viuen al seu aire un concert i la seva preparcia. Aquest espectacle s un recorregut fet amb molta

imaginaci per un mn sonor que es fa des del silenci a la msica, sense paraules i amb humor.Durant aquesta darrera gira,

Vol-Ras ha realitzat tretze ac-tuacions, entre elles Igualada, Sueca (Valncia), Vic, Reus, Bar-celona (Poliorama), Saragos-sa, entre daltres, amb ms de 5.000 espectadors que no shan volgut perdre el seu ltim xou. Per acabar la gira de comiat, Vol-Ras encara actuar a Ma-drid (Teatro Bellas Artes), Alcoi, Utebo (Saragossa), Almussafes, Alboraia i per finalitzar a lHos-pitalet del Llobregat, el proper 6 de febrer.

Vol-Ras actuar diumenge al Metropol en la seva gira de comiat

CULTURA

Ms de 5.000 espectadors ja han vist el xou

4 diarims 22/01/2016 TARRAGONA

Anna FerranOposici en bloc al tancament de les plantes de clor dErcros a Flix i Vila-seca. Desprs que el dime-cres la companyia anuncis la seva decisi daturar la producci de clor en aquestes dues factori-es, els agents afectats no han tar-dat en mostrar el seu rebuig i la seva preocupaci envers aquesta mesura, que suposar lacomi-adament dentre 150 i 200 tre-balladors dambdues seus. Tant els sindicats com lAjuntament de Flix reclamen que es treballi per aconseguir alternatives que redueixin limpacte daquest tan-cament. Avui, a les 12 del migdia, a la seu corporativa que Ercros t a Barcelona, sindicats i empresa es reuneixen perqu aquesta l-tima pugui aclarir el contingut del comunicat que va enviar a la Comissi Nacional del Mercat de Valors, on es feia pblica la seva decisi.Estem absolutament en

contra amb les xifres dacomi-adaments que lempresa va fer pbliques, afirmava amb rotun-ditat el delegat sindical dUGT a Ercros, Mateo del Blanco. El delegat sindical considerava que lempresa ha exagerat amb el nombre de treballadors que vol acomiadar i afegia que ja havien traslladat la seva disconformitat a Ercros el mateix dimecres quan van sollicitar la reuni urgent davui. El nostre objectiu s reduir al

mnim el nombre de treballadors que es puguin veure afectats, explicava Mateo del Blanco. Per aix, des de les organitzacions sindicals es vol negociar alter-natives industrials i, sobretot laborals per a minimitzar lim-pacte del tancament de les plan-tes de clor, segons apuntava el sindicalista, qui remarcava que la nostra prioritat s buscar solucions. Pel que fa a aquestes

possibles alternatives, Del Blan-co encara no va avanar-ne cap, ja que primer volem escoltar a lempresa y desprs que esclarei-xi la informaci del comunicat, podrem plantejar aquestes alter-natives. El president del comit dem-

presa dErcros a Flix, Francesc Xavier Garcia, per, no es mos-trava massa optimista amb aquesta possibilitat: Aqu no sha fet res que suposi un futur per la companyia. Garcia opina-va que hi ha una manca dambi-ci industrial per part dErcros i concloa, amb criticisme, que el que ha de fer una companyia industrial s pensar en nous pro-

ductes i en noves lnies de nego-ci.

Una mort anunciadaPer la seva banda, lalcalde de Flix, Marc Mur, constatava que el passat dimecres va comenar el compte enrere del tancament definitiu de la planta de clor. Mur es mostrava conscient que el futur dErcros al municipi era una mort anunciada. Malgrat les poques esperances que deixa el context i la rotunditat amb la qual lempresa va comunicar la seva decisi, el batlle va afirmar que a partir dara caldr accelerar la feina per capgirar la situaci o reduir els seus efectes. Vens, comerciants i treballadors de la planta de Flix van rebre la notcia amb resignaci per, en una lnia similar a la dels sindicats, recla-men alternatives que puguin absorbir els llocs de treball que

es perdran i que ajudin a la com-plicada tasca de deslligar el mu-nicipi de la cultura industrial.

Vila-secaSi b el tancament de la planta de Flix era una possibilitat que estava sobre la taula des de fa temps, encara hi havia espe-rances per Vila-seca I, per la rotunditat de lanunci de Coves-tro de tancar la seva planta de MDI, que s la principal clienta del clor dErcros, ha agreujat la situaci, manifestava Mateo del Blanco. Per la seva banda, lalcal-de de Vila-seca, va manifestar la seva preocupaci sobre el futur acomiadament dels treballadors de la planta que hi ha ubicada al municipi. Ahir a la tarda va mantenir una trobada urgent amb la direcci de lempresa i els propers dies es reunir amb els membres del comit dempresa.

Lempresa i els sindicats es reuneixen avui per oferir explicacions sobre la decisi presa

INDSTRIA

Demanen alternatives al tancament de les plantes de clor dErcrosEls sindicats soposen radicalment a la xifra dacomiadaments que va anunciar la companyia

ACN

La factoria dErcros a Flix, situada al costat del pant de la localitat.

RedacciLa programaci daquest tri-mestre daccions artstiques i culturals que promou el Ser-vei Municipal de Joventut de lAjuntament de Tarragona, comena aquesta setmana amb la programaci de lEscenari Obert. El cicle, que arriba a la seva 11a temporada trimestral, facilita espais dexhibici i ex-perimentaci a collectius ar-tstics i culturals el divendres al vespre a lEspai Jove Kesse.Avui, la companyia Histrio-

nis Teatre realitzar una lectura dramatitzada: Lletres rabs; un crit contra la guerra. A travs de la poesia i la msica, es do-

nar a conixer la realitat de les persones que viuen en un con-text de conflicte armat als pa-sos de lOrient mitj. La resta de programaci inclou lespectacle de dansa Disfibrilladors amb somnis, la festa de Carnaval La mascarada final, el concert del grup Talqual, els tallers de cui-na vegetarians de temporada i proximitat fets per Tarraco ve-gana i un espectacle de teatre dombres xineses. A ms a ms, fins al 20 de febrer, es podr vi-sitar a lespai dexposicions de lEspai Jove Kesse Lartista va a lescola, un projecte del Te-ler de Llum, impulsat per Elosa Valero i Thas Salvat.

Lespai Kesse completa la temporada amb lEscenari Obert

CULTURA

Tamb shan programat exposicions

RedacciCs, ERC i CUP presentaran una moci conjunta al plenari del proper dilluns per aturar la cessi dels terrenys a lempresa que vol aixecar el nou centre educatiu i perqu el solar es destini a un equipament pblic. Aquests grups poltics es feien seva la reivindicaci de lAsso-ciaci de Vens de Boscos, que va oposar-se des del primer dia al projecte de construir la Jig-saw Bristish School.El portaveu de Cs, Rubn

Viuales, destacava que lespai, actualment, ja t vida sense que shi hagi fet cap inversi, i apostava per ubicar-hi un equi-

pament pblic que fa falta.Des dERC, Mnica Alabart

defensava que shauria dapos-tar pel manteniment de les es-coles pbliques abans de plan-tejar escoles delit. En aquest sentit, ha recordat que hi ha centres educatius amb moltes mancances, i fins i tot en bar-racons, que necessiten millores com ms aviat millor. Laia Estrada, portaveu de la

CUP, exposava que tirar enda-vant un projecte com aquest s un greuge pels vens. A la ve-gada va criticar tamb el lloguer que pagaria lempresa adjudica-tria pels terrenys, un preu de saldo.

Cs, ERC i CUP soposen a la construcci de lescola britnica de Boscos

EDUCACI

Les tres formacions presentaran una moci

522/01/2016 diarims TARRAGONA

RedacciLamfiteatre va recordar ahir el martiri que van viure Sant Fructus, bisbe de Tarragona, i els diaques sant Auguri i Sant Eulogi. Com ja ve sent habitual, cada 21 de gener se celebra la solemnitat dels sants amb una pregria i la lectura de la Passio Fructuosi, que recull la histria daquest procs martirial. Lacte, organitzat per lAsso

ciaci Cultural Sant Fructus, va estar presidit per lArquebisbe, Jaume Pujol; i va comptar amb la presncia del vicari general de larxidicesi, mossn Joaquim Fortuny i el pare Vasile Baltaretu, rector de la parrquia romanesa de Sant Calinic i de Sant Fructus de Tarragona, representant de la comunitat ortodoxa romanesa a larxidicesi.Desprs de la lectura de les ac

tes, Jaume Pujol va tenir present el martiri de tants cristians que avui dia moren per la seva fe en Crist. En aquesta lnia, lArquebisbe manifestava que el martiri t un valor ecumnic perqu es dna la vida per Jesucrist, fet

on no compta a quina confessi cristiana es pertany. LArquebisbe va urgir a treballar per la unitat i la pau, aix com per a transmetre als ms joves la vida

dels mrtirs. La pregria va finalitzar amb el cant dels Goigs de sant Fructus.A les 8 del vespre, la Catedral

va acollir la celebraci de la missa

pontifical daquesta solemnitat. Lhomilia va estar presidida per lArquebisbe i el Cor i lOrquestra dels Amics de la Catedral van oferir els cants de la celebraci.

RELIGI

LAmfiteatre acull la celebraci de la solemnitat de Sant FructusLArquebisbe va recordar el martiri de tants cristians que moren avui en dia per la seva fe en Crist

CEDIDA

Un moment de la lectura de la passi de Sant Fructus.

QUMICACEDIDA

Representants dambdues associacions, a la seu de lAEQT.

LAEQT i lAIQBE de Huelva reforcen vincles amb una visitaLAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona i lAsociacin de Industrias Qumicas, Bsicas y Energticas de Huelva van compartir dues jornades de treball, en les quals la sectorial qumica andalusa va poder conixer de primera m la feina que es fa a Tarragona, i viceversa. LAIQBE de Huelva, que representa i vetlla pels interessos del sector al seu territori, com fa lAEQT al Camp de Tarragona, va arribar el passat dime

cres amb una delegaci.Va visitar el pol qumic tarra

gon i el Port. Al mateix temps, tamb van mantenir diverses reunions amb diferents representants de lAEQT per conixer la manera com sestructura el treball com del sector al Camp, aix com el clster ChemMed. Ambdues entitats van valorar molt positivament la trobada, que enforteix els lligams i obre noves vies de collaboraci. Redacci

6 diarims 22/01/2016 REUS

Roger Mas actuar al Fortuny el divendres 5 de febrer

CULTURA

El Crcol de Reus organitza un any ms el concert benfic de Carnaval amb la finalitat de re-collir fons per la lluita contra el cncer. En aquesta ocasi, len-titat cultural i recreativa portar al Teatre Fortuny el cantautor catal Roger Mas que presenta-r el seu darrer disc, Irredemp, i interpretar les millors can-ons de la seva dilatada carrera musical. El concert tindr lloc el prxim divendres dia 5 de febrer a les nou del vespre. Les

entrades ja estan a la venda i es poden adquirir de les quatre a les set a la secretaria dEl Crcol a un preu mnim de 15 euros al tractar-se dun donatiu. Un cop finalitzada lactuaci del can-tautor de Solsona, els donatius sentregaran a la Lliga Contra el Cncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de lEbre. Lany passat es va comptar amb lactuaci del grup vocal Deu-DeVeu i es van recaptar ms de 10.000 euros.

Susanna Cases72 hores. Aquest s el marge de la Germandat de Sant Isidre i San-ta Llcia per evitar que la seu de lentitat al Raval Robuster se sub-hasti. Una de les associacions de-ganes de la capital del Baix Camp est negociant a contra rellotge amb el banc i les institucions per buscar una soluci als proble-mes econmics amb lobjectiu de renegociar la hipoteca i salvar la seu i, tamb, lactivitat, abans de dilluns, quan sha programat la venda pblica. Estem amb converses amb el

govern i els diferents partits, que tamb estan fent gestions a nivell de Diputaci i de la Generalitat. A veure si entre tots aconseguim una visi de possibilitats de fu-tur. Si no, dilluns tot el que hi ha aqu surt a subhasta, exposa el president, Josep Maria Valls, des de lentitat on ha passat el darrer quart de segle i que presideix des de fa 4 anys. Segons explica el president

de la Germandat, lentitat finan-cera amb qui van subscriure la hipoteca Catalunya Caixa els demana, per renegociar les con-dicions, un comproms avalat dalgun organisme que ens per-meti fer front, a partir dara, als pagaments peridics de la hipo-teca. Valls, esgotat per amb lesperana de poder trobar una soluci dltima hora, recorda els vora 700 anys dhistria de len-titat. Si hem existit 700 anys en totes les situacions que ens hem trobat, suposo que 30 anys ms els mantindrem. Potser algunes persones no hi serem, per altres persones podran tirar-ho enda-vant igualment, reflexiona. Necessitarem simplement

una petita subvenci a lany, com suposo que tenen la majoria

dentitats de la ciutat, apunta el president de lassociaci. Lltima paraula, per, ser del

banc. Si avui o el mateix dilluns sarriba a un acord, la subhasta es pot aturar. Si no, alg podria presentar-se a la subhasta que partiria de 600.000 euros i gua-nyar-la. Si queda deserta, el local del Raval Robuster es quedaria en mans de Catalunya Caixa, que decidir si continua negociant o suma limmoble a la seva cartera. Una situaci que la German-

dat de Sant Isidre i Santa Llcia ja va viure fa un any i mig, quan el local havia de sortir a subhas-ta, en un procs que va quedar aturat. Mesos desprs, per, sha arribat al mateix punt.

Origens una llstima que aquest equipament, que en aquests moments li estem donant un

rellanament important amb ac-tivitats, es pugui perdre. Ara que comenvem a veure una llum petita, ens trobem que a partir de dilluns podem marxar, si alg ho compra, lamenta el president. Lorigen de la situaci es re-

munta al 2 dabril del 2002, quan la seu de lentitat, en propietat i en un dels immobles ms antics de la ciutat al nmero 34 del Ra-val Robuster, es va ensorrar per les obres al solar del costat. Vam estudiar alternatives.

Potser ens vam equivocar, per vam considerar convertir-nos en promotors, comenta el presi-dent de lentitat sobre loperaci per aixecar de nou ledifici i que va comportar una promoci de pisos a sobre de la seu del local, origen, tamb, dels problemes. Tenem tots els pisos venuts,

per durant un any i mig no vam poder fer cap escritura per las-

censor. Shavia dinstallar un transformador ms potent per poder subministrar electricitat a lelevador del prquing. I durant aquest temps, vam haver de su-portar nosaltres tota la crrega financera, fins i tot vam haver de pagar lloguers de prquings perqu la gent ja hi volia anar a viure, recorda Valls. Aquest decalatge en les escri-

tures pel problema amb lascen-sor va ser el primer entrebanc, al qual sen van sumar daltres, com els problemes amb les filtraci-ons daigua i amb la direcci de lobra, que van fer augmentar el cost final. En total, es van invertir 1,2 milions deuros en el nou edi-fici, inaugurat al 2007. Desprs damortitzar-ne una part amb la venda dels pisos, la German-dat de Sant Isidre i Santa Llcia, per, va acabar signant una hipo-teca superior a la prevista, de la

qual resten 14 anys i uns 300.000 euros. Des de lentitat lamenten,

tamb, que el comproms per do-nar un cop de m que lanterior govern els va assegurar quan van donar el pas de reconstruir ledi-fici, va desapreixer amb el canvi de govern i el context econmic.Per tot plegat, lentitat es va anar retardant amb els pagaments fins arribar a la situaci actual.

Projectes de futurMs enll de les quotes dels so-cis, que tamb han anat baixant amb els anys i actualment giren entorn als 130, la Germandat de Sant Isidre i Santa Llcia confia en dues fonts dingressos per garantir la viabilitat de lespai. Duna banda, lexplotaci de la Sala Santa Llcia, amb capacitat per unes 200 persones, ben equi-pada en ser la darrera inaugura-da i amb clients darreu del Camp de Tarragona i reserves fins al se-tembre. Daltra banda, lexplota-ci del bar de lespai. Arrel de la situaci, la prudncia impera al si de lentitat, que confia, per, si es soluciona, llogar de nou el servei i promocionar-lo. Ens fa por fer un pas ms

sense saber com quedarem. Si podem tirar endavant, anirem de cap per poder tornar a reprendre les reserves per finals dany i pre-parar lany que ve, amb Reus amb la capitalitat cultural, remarca Valls, amb projectes de futur com un Club de lEspectador o una iniciativa de mecenatge. Ms enll de la Sala i lespai

dexposicions, La Germandat de Sant Isidre i Santa Llcia acull tamb lactivitat de sis entitats: un esbart, una associaci de fotografia, una coral i grups de teatre.

OLVIA MOLET

Josep Maria Valls, president de lassociaci.

SOCIETAT

El local de la Germandat de Santa Llcia surt a subhasta dillunsLentitat est negociant a contra rellotge amb lentitat financera i les institucions per trobar una soluci per renegociar la hipoteca i salvar la seu

La histria del Gremi dels Pagesos

La Germandat de Sant Isi-dre i Santa Llcia acull ac-tualment entitats culturals diverses, com un esbart, una associaci fotogrfica, una coral o diferents grups de teatre. Els seus orgens, per, es remunten a lpoca medieval, vinculats als pa-gesos. Ja hi ha documents que en constaten lexistn-cia al 1324. Al principi, era com una associaci de fadrins. Desprs es va con-vertir amb el Gremi de Pa-gesos, ms conegut com la Germandat dels Pagesos. A ms de centre social, durant una poca, quan els pagesos prenien mal, podien seguir cobrant dels diners de les quotes dels socis. Quan es va crear la Seguretat Social, va passar a ser competncia de lestat i ens vam convertir en entitat cultural, resu-meix el president de lenti-tat, Josep Mari Valls. En aquest sentit, la histria de la Germandat est molt lli-gada a la de la ciutat. Som els nics amb la potestat per treure la imatge de la Verge de la Misericrdia del Santuari i pujar-la a Reus, apunta, recordant la com-memoraci de la Vintiqua-trena. La Germandat tamb compta amb un pas de la Setmana Santa de la capital del Baix Camp: el Davalla-ment de la Creu. Va quedar molt malms arran de len-fonsament de la seu al 2002 i va ser restaurat.

722/01/2016 diarimsPUBLICITAT

8 diarims 22/01/2016 REUS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Muchas felicidades campen de parte de la familia en especial de tus papas!!! Te queremos!

Gisela muchas felicidades cario. Te queremos mucho, disfruta de tus 11 aos. Paps, tete, abuelos, titi, primo y madrina.

Aquestes dues princeses fan anys. Us estimen.

Grcies Macarena, per haver entrat a la meva vida. Testimu molt (Big D).

Querida madre viejia, muchas felicidades en tus 90 years. Te quieren Mariano y Juani.

Felicitats iaia Consol, per els teus 60 anys! De part de tots molts petons.

RedacciAhir va entrar en servei la nova zona daparcament de vehicles del solar adjacent al carrer de Badalona, al barri Gaud, que en els darrers mesos ha experimentat un seguit de treballs que han incls moviments de

terres, enjardinament, installaci descales i tanques i intervencions per recollir i canalitzar aiges pluvials. La darrera fase daquests treballs ha representat una inversi de 58.477 euros amb IVA incls.

El projecte de millora i ade

quaci del solar del carrer de Badalona situat entre els blocs Bofill i el carrer de Badalona es va iniciar en una primera fase el maig de 2014. Aquella fase va suposar un important moviment de terres per millorar el pendent del terreny i el condicionament dun tals amb enjardinament i plantaci darbrat divers. En aquesta segona fase que ha culminat aquesta setmana sha asfaltat una superfcie duns 2.300 metres quadrats que es destinar a zona daparcament apta per a 65 places: les inundacions i estanquetat daiges especialment en perodes de pluja passaran a la histria.

LAjuntament culmina lasfaltat del solar del carrer Badalona

URBANISME

Els terrenys acullen 65 places daparcament

SOCIETAT

Una trentena de persones van acudir ahir al vespre al Mercadal en la concentraci convocada per collectius en suport de la dona a Reus que mostraven el rebuig davant la proliferaci de feminicidis. A la plaa va lluir una pancarta on podia llegirse No morim, ens maten per denunciar la mort de 60 dones en casos de violncia de gnere al 2015 i en record de les que ja han perdut la vida enguany.

El Mercadal rebutja els feminicidis

OLVIA MOLET

OLVIA MOLET

Mnica PrezAgents de la Policia Nacional que realitzen tasques de control a lAeroport de Reus denuncien que 12 dels prop de 22 funcionaris bsics amb qu compta la plantilla han estat expedientats pel que consideren represlies davant protestes sindicals contra la recent modificaci dels horaris laborals al collectiu en laerdrom. A finals del passat mes de novembre, quatre sindicats del cos CEP, SUP, UFP i ASP remetien un comunicat on apuntaven que cinc agents havien estat diagnosticats dun quadre dansietat i tenien la baixa mdica arran de la situaci destrs que viu el la plantilla desprs que el cap de lAeroport, amb la connivncia del cap de la comissaria de Reus, hagi decidit unilateralment canviar lhorari per als policies destinats a aquest servei.

Els agents expedientats, que

van conixer la situaci fa quinze dies i en els darrers tres rebien de forma esglaonada els motius daquesta, hauran de declarar per acusacions de vaga de cel i vaga encoberta, apunten fonts sindicals, que detallen que a dos dels companys sels hi ha obert expedient disciplinari en absentarse de la feina per malaltia i a daltres perqu algunes companyies consideraven que alentien les cues en la comprovaci de la documentaci als passatgers quan el problema real s que no som prou agents com perqu vagi ms rpid. De fet, Aena no compta amb cap incidncia daquest tipus registrada.

El collectiu de funcionaris bsics a lAeroport de Reus, per, considera, que aquesta s una manera de pressi i extorsi per aconseguir que els policies no tornin a queixarse pel nou escenari on desenvolupen la seva

feina. Des del maig, en lloc de realitzar la seva labor en horari de mat o tarda, han de completar ms hores i especialment durant els caps de setmana, qesti que impossibilita la conciliaci i provoca problemes de salut als policies. Alguns dels expedientats estan de baixa. Des de la Subdelegaci del Govern, declinaven pronunciarse ahir en relaci als fets i es limitaven a confirmar que sest estudiant la labor dalguns dels agents a lAeroport.

Avaluaci de riscosUn cop hagin declarat, per als 12 policies expedientats sobrir un perode dallegacions i, en cas que tot plegat tiri endavant, quedar el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya com a ltima instncia. El collectiu tem que, tenint en compte els motius que shan incls per obrir els expe

dients, aquests puguin derivar en sancions importants per faltes greus o molt greus, tenint en compte que el pitjor que podria passar seria lexpulsi del cos perqu tamb es podria contemplar la suspensi de sou i feina

durant fins a tres anys. Els agents de la Policia Naci

onal, a travs daquests quatre sindicats, havia elevat anteriorment la seva queixa a la Comissi Nacional de Riscos Laborals de la Policia Nacional, en un in

tent que es ports a terme una avaluaci de riscos psicosocials als professionals de lAeroport que determini si realment estem o no en bones condicions per realitzar la feina que ens pertoca i si aix repercuteix a la nostra salut. Aquesta qesti que podria ser tamb una prova de cara als expedients, per, tampoc no sens concedeix perqu no sha cregut oport enviar tcnics, conclouen fonts sindicals.

LABORAL

Denuncien represlies en lexpedient disciplinari a 12 policies de lAeroportSindicats de la Policia Nacional apunten que les investigacions han arribat en haver protestat per canvis als horaris i temen sancions importants

Des de la Subdelegaci del Govern es limiten a confirmar que sestudia la labor dalguns agents

El collectiu va conixer la seva situaci fa quinze dies i haur de prestar declaraci a Barcelona

Una imatge darxiu de la faana de laerdrom on la Policia Nacional realitza tasques de seguretat.

922/01/2016 diarimsREUSEl PSC reclama la convocatria urgent duna nova Taula de Salut

Cada dia que passa, Reus perd oportunitats de posicio-nament en lmbit sanitari. Amb aquesta premissa, el portaveu del Grup Municipal del PSC, Francesc Valls, ha reclamat al govern municipal la convocatria urgent de la Taula de Salut. Valls recorda que aquest ens noms sha convocat una vegada, al mes de juliol, i que aquella reuni no va servir per a res, ja que va ser buida de contingut i sense propostes de treball per part de govern. Des de llavors, no hi ha hagut cap ms trobada, i sestan produint molts mo-viments en lmbit de la salut, la reorganitzaci del mapa sanitari, que haurien de pro-vocar accions contundents del govern municipal si no volem quedar-nos al marge i deixar de ser referents al territori. Cal que entre tots decidim qu volem, conclou. s lamen-table perqu significa que la regi sanitria no compta amb nosaltres per a res, quan som laltre hospital universitari i de referncia al territori, consi-dera Valls sobre les darreres decisions sanitries al terri-tori.

Borges aconsegueix el certificat de la Petjada de Carboni pel concreu de nous i pistatxos

AENOR va entregar ahir el cer-tificat de la Petjada de Carboni a Borges International Group. El document acredita la vera-citat del clcul que lempresa ha realitzat de la petjada de carboni en totes les fases del procs productiu de les nous i pistatxos Pizarro. Aquest certificat, basat en la Norma ISO/TS 14067, estableix els requisits i les directrius per a la quantificaci, verificaci i comunicaci de la Petjada de Carboni dun producte. Lacte dentrega del certificat dAE-NOR va tenir lloc a les instal-lacions de Borges Internati-onal Group a Reus. Lacte va comptar amb la presncia de Joan Fortuny, Director de la Di-visi de Fruits Secs; Joan Rib, Director dEstratgia Corpora-tiva; Victoria Morales, Directo-ra de Recursos Humans; i Eva Subir, Directora dAENOR a Catalunya. Lestudi de Borges, posat en marxa a finals del 2014, serveix per determinar limpacte ambiental del procs esmentat en les emissions de gasos defecte hivernacle, que influeixen en el canvi climtic i per establir mesures dactu-aci.

Suport del Gremi de la Construcci a la Intermodal

ECONOMIA

El Gremi de la Construcci del Baix Camp ha formalitzat la seva adhesi al Manifest per la reactivaci del projecte de construcci de lEstaci Inter-modal Central del Camp. El seu president, Gregori Salvat, ha estat lencarregat de lliurar el document que compromet al Gremi en aquesta reivindicaci impulsada per la Cambra i que persegueix el suport dinsti-tucions i administracions del territori.

Precisament durant lacte de signatura del manifest el presi-dent de la Cambra, Isaac San-rom, ha volgut recordar que la corporaci continua oberta a noves adhesions. De fet la si-tuaci poltica espanyola, amb la incertesa sobre la composi-ci del futur govern, fa que la Cambra disposi de ms temps per recollir aquestes adhesions abans de traslladar-les al futur responsable del Ministeri de Foment.

S. CasesDesprs que a les passades elec-cions muncipals la CUP de Reus es multipliqus d1 a 6 regidors i es converts en la principal fora a loposici, ahir lOrfe Reusenc va quedar petit per escoltar els diputats Anna Gabriel i Sergi Sa-ladi que, juntament amb el re-gidor reusenc Edgar Fernndez, van explicar com desenvolupar el full de ruta per la ruptura soci-al des del municipalisme. Lindependent Saladi va obrir

lacte, explicant com es va gestar lacord dltima hora amb Junts Pel S, que ha fet possible tirar endavant la legislatura i el pas al costat dArtur Mas. Saladi, que va reconixer que

era dels nics que deia que hi hauria investidura s o s perqu, des de lptica de Convergncia, era impossible anar a mar, va

titllar lempat a lAssemblea de Sabadell de mgic. Va ser un empat, va puntualitzar, apun-tant que vam guanyar una set-mana. Fent incs en el to de Mas a

lhora de transmetre lacord, Sa-ladi va recordar que lacord s el marc per complir el mandat del 27 de setembre. Per avan-ar cap a la independncia, ens posarem dacord. Per tot all que no formi part daquest marc, te-nim llibertat, va assegurar. Bona part del pblic, per, es-

perava les paraules de Gabriel, que va agrar la pacincia en les darreres setmanes i va recordar que no han vingut ni a agafar sobres, collocar parents ni a per cadires. Per nosaltres res, per tothom tot, va recordar. Referint-se tamb a les cr-

tiques que shan versat en les

darreres setmanes sobre la seva figura laspecte o el seu viatge a Veneuela i els tpics entorn la CUP com el mtode assemblea-ri, tamb va remarcar que, ms enll dels mitjans i les xarxes socials, al carrer, molta gent s

conscient que mereixem lopor-tunitat dacabar amb una etapa, referint-se al pujolisme, les re-tallades tant ferotges als serveis bsics i la gent que havia aprovat lleis amb el PP. Recordant tamb que la CUP

no ha lliurat un xec en blanc, Gabriel va assegurar que ha-vent aprs algunes coses poden continuar amb el cap ben alt. No tenim motius per abaixar el cap, va dir, confiant que, daqu

a 18 mesos, aix hagi valgut la pena i recordant que, ms enll daconseguir ni Mas ni Mar, el procs cap a la independn-cia avana, amb ms recursos per poltiques socials i un procs constituent. El regidor de la CUP, Edgar Fer-

nndez, va tancar lacte recordat com entenen el municipalisme i la situaci actual a Reus, amb el debat de pressupostos en prime-ra lnia.

POLTICA

Gabriel (CUP), des de Reus: No tenim motius per abaixar el capEls diputats de la CUP, Anna Gabriel i Sergi Saladi, expliquen lacord amb Junts Pel S

OLVIA MOLET

Edgar Fernndez, Anna Gabriel i Sergi Saladi, ahir al vespre a lOrfe Reusenc, ple.

Fernndez va tancar lacte repassant lactualitat municipal i el debat de pressupostos

10 diarims 22/01/2016 CAMP DE TARRAGONA

ACN La Comissi Europea investiga la indemnitzaci que va aprovar el govern espanyol per a Escal UGS pel cessament dactivitat de la plataforma Castor arran de la reclamaci que van interposar lany passat la patronal Cecot, el Centre Metallrgic i el Consell Intertxtil Espanyol, segons ha explicat a lACN el president de Cecot, Antoni Abad.

Abad ha recordat que les tres organitzacions van interposar la reclamaci lestiu del 2015 i que han rebut una notificaci de la CE on sels explica que sha re-querit informaci al govern es-panyol sobre la concessi, cosa que per a la patronal indica que veuen indicis que lactuaci no hagi estat ladequada. En aques-ta comunicaci, la CE informa que ha demanat informaci al govern espanyol i que aquest ha de respondre abans de mitjans de febrer. Un cop ho facin, la CE explica a la Cecot que analitza-r la informaci que els facin arribar i demanar informaci addicional si ho considera ne-cessari.

La CE va registrar la reclama-ci de les tres organitzacions el juliol del 2015 i ara ha notificat que desprs de debatre el tema al novembre, ha fet arribar la queixa al govern espanyol i li ha requerit informaci sobre la concessi analitzada. El presi-dent de la patronal ha valorat positivament el fet que la CE hagi

requerit aquesta informaci al govern espanyol i ha considerat que el tema de fons s la possi-ble ajuda indeguda de lEstat. El govern espanyol va aprovar una

indemnitzaci de 1.350 milions deuros per a la constructora pel cessament dactivitat.

La denncia presentada de-fensa que el govern espanyol va infringir presumptament larti-cle 107 del Tractat de Funciona-ment de la Uni Europea (UE), que prohibeix les ajudes destat a empreses. En el seu moment, lequip dadvocats dels denun-

ciants van explicar que el paga-ment de la indemnitzaci es va aprovar un cop la installaci ja estava construda i quan shavien diniciar els treballs dexplotaci. Daltra banda, van apuntar que ni lEstat ni la constructora ACS van tenir en compte els informes de risc ssmic associat a una pla-taforma gasista, especialment en la zona de la costa entre el Del-te de lEbre i Castell. Per aix, van argumentar que linters de lEstat i dACS era el negoci deri-vat de la mera construcci de la infraestructura, sense tenir en compte la posterior explotaci.

El president de Cecot ha criti-cat que aquesta actuaci es con-verteixi en un cost afegit en la factura dels consumidors, tant particular com empreses, que des daquest gener estan pagant part de la indemnitzaci a travs del seu rebut del gas. Aix no pot ser quan ja tenim uns preus rcords, lamentava. En aquest sentit, Abad sha mostrat crtic amb el cost energtic a lEstat espanyol ja que ha assegurat que est pels nvols en el context europeu. El president de la pa-tronal vallesana ha denunciat que, com la del Castor, hi hagi decisions poltiques de molts governs dels dos colors que acabin pagant els consumidors. A ms, ha dit que hi ha conceptes inslits que sincorporen a la factura del gas, mentre que dal-tres que hi haurien daparixer no hi sn.

La patronal lanalitzar i demanar informaci addicional, si ho considera necesssari

CRISI SSIMICA

La CE investiga la indemnitzaci per Castor arran duna denncia de CecotLa Comissi Europea ha demanat informaci al Govern espanyol, que ha de respondre en un mes

ACN

Antoni Abad, president Cecot.

RedacciValls ultima la preparaci per celebrar la Gran Festa de la Calotada lltim diumenge de gener. A lesdeveniment, que celebra enguany la 35a edici, hi participaran ms de 40.000 persones i es calcula que es couran ms de 100.000 cal-ots, segons el secretari de la Cambra de Comer de Valls i coordinador de la jornada, Ra-fel Castells. La Festa de la Gran Calotada dna el tret de sor-tida tradicional a la temporada de calots, enguany ja en marxa des de principis de novembre, i pretn crear marca i identitat. Lesdeveniment atrau visitants darreu i, de fet, locupaci ho-telera al municipi est gaireb completa per al cap de setmana. Combinar calots amb rutes per visitar el campanar ms alt de Catalunya, per exemple, s un paquet especial, detallava el regidor de Comer i Turisme de lAjuntament de Valls, scar Peris. La temporada de calots deixa uns 15 milions deuros a

la comarca, segons dades de la Cambra, i es presenta com la segona temporada turstica de lany, segons Castells. Les activitats, com els mercats de la Calotada, alimentaci, arte-sania o la mostra de Cuina del Calot, sallargaran durant tot el cap de setmana. Les activitats principals, per, tindran lloc en diumenge, com les cercavi-les de la calotada o mostra de danses de carrer o la degustaci popular de la calotada. A ms, el concurs de Cultivadors de Calots arriba a la 29a edici i el concurs de Salsa de la Calo-tada de Valls, a la 25a. El que t ms tradici, per, s el concurs de Menjar Calots, que t lob-jectiu de conixer la xifra m-xima de degustaci de calots en un temps determinat i que enguany arribar a la 31a edici. Per promocionar la calotada, lAjuntament de Valls estrenar un vdeo de promoci dissabte 23 al mat que donar un punt de vista divertit i genu de la festa, segons ha explicat Peris.

Valls rebr 40.000 persones a la Gran Festa de la Calotada

FESTES

Es couran ms de 100.000 calots

RedacciEl projecte per la posada en marxa duna nova pedrera dins el terme municipal de lArgen-tera ha quedat aturat desprs que lempresa que havia dex-plotar-la consums el termini de prrroga a fer-ho sense ha-ver iniciat lactivitat. Lalcal-de de la localitat, Llus Maria Catsellv, informava ahir que el termini va vncer el passat 26 dagost de 2015, situaci de que va assabentar-se en con-sultar la Delegaci a Tarragona del Departament dEmpresa i Coneixement per saber quina er el punt concret en qu es trobava lexpedient, a les portes de tramitar o denegar la llicn-cia dactivitat sollicitada per la promotora a lAjuntament. Els trmits per a lobertura i ex-plotaci duna pedrera al terme municipal de lArgentera, que havia de concedir-se per a un perode de 25 anys, van iniciar-se el mes dabril de 2009. Com a conseqncia de la finalitzaci daquest perode de prrroga

sense que lempresa hagi ini-ciat lactivitat o sense que hagi sollicitat un nou ajornament, la Generalitat ha obert expedi-ent per declarar la caducitat de lactual autoritzaci admi-nistrativa. El fet significa, a efectes prctics, que lexpedient relacionat amb aquest projecte est totalment aturat i que, en cas que lempresa mantingui el seu inters en el projecte, hauria diniciar novament tota la tramitaci administrativa. Castellv apuntava ahir que lAjuntament de lAlforja ni-cament ha posat per davant la qesti legal. No tenim compe-tncia per donar lautoritzaci, ho ha de fer la Generalitat, que ha sigut molt curosa en tots els trmits i en atendre al projecte, detallava que ara nicament sha obert el trmit de caduci-tat i deia que desconeixem si lempresa que volia explotar la pedrera abans tornar a iniciar els trmits o no ara, aquesta s una qesti que depn exclusi-vament della.

El projecte de pedrera de lArgentera satura en haver caducat la llicncia

MEDI AMBIENT

La promotora no havia iniciat encara lactivitat

1122/01/2016 diarims CAMPDETARRAGONA

A partir del 8 de febrer comenaran a obrir progressivament els hotels que els acull

Slvia JimnezEls turistes que viatgen a travs del programa de lImserso co-menaran a arribar a la Costa Daurada el prxim 8 de febrer. La segona fase daquest progra-ma es perllongar fins al cap de setmana del 4 de juny, quinze dies ms del que s habitual. Daquesta manera sassolir prcticament el mateix volum de turistes de cada temporada, mal-grat que, a la tardor, els hotels de la Costa Daurada no van obrir, davant el retard que va patir la posada en marxa del programa. Aix, el delegat de loperador tu-rstic Mundosenior a Catalunya, Carlos Prieto, confia en qu ar-ribaran de 30.000 a 35 clients, entre el febrer i el juny.

A partir del 8 de febrer obri-ran els dos primers hotels que acolliran turistes daquest pro-grama per a persones grans. Al cap de quinze dies, obriran dos ms, i aix ho aniran fent tots els establiments fins a un total de catorze. La majoria dhotels que allotgen turistes de lImserso estan ubicats a Salou. Mundose-

nior treballa amb dos hotels ms de Cambrils i la Pineda, i amb un establiment a Sant Carles de la Rpita que obre en exclussiva per Mundosenior i per on passa-

ran prop de 5.000 turistes durant aquesta segona fase dels viatges de lImserso. Enguany, com a novetat, el programa incorpora dos hotels ms a Coma-ruga, on

sallotjaran 6.000 clients, entre febrer i juny.

Carlos Prieto reconeix que les vendes no tenen el mateix ritme que altres anys, un fet atribuble a la crisi econmica i a lincre-

ment doferta al sud, especial-ment a la Costa del Sol.

La planta hotelera de la Cos-ta Daurada s molt competitiva, s de primer nivell. Altra cosa s que els atractius que sofereixen en temporada baixa no sn els mateixos que es poden trobar a destinacions com Benidorm o la Costa del Sol, recorda Carlos Prieto. El comer hauria de fer lesfor per donar ms vida als municipis. Daltra banda, loci complementari que sofereix, com ara les excursions, s satis-factori. Els clients marxen satis-fets, afegeix el delegat de Mun-dosenior a Catalunya.

TURISME

LImserso sallargar fins el 4 de juny i portar prop de 35.000 clientsLampliaci del programa, que incorpora dos hotels de Coma-ruga, servir per paliar el retard inicial

CRISTINA AGUILAR

La majoria dhotels del programa a Tarragona sn de Salou.

Els treballs de restauraci dels timbals.

RedacciEls Mossos dEsquadra bus-quen tres homes que van fugir el passat dimecres a la nit dun control policial a lautopista AP-7, a lalada de lHospitalet de lInfant, colpejant i arrossegant durant uns metres un agent que participava en loperatiu. Els fets van tenir lloc quan el conductor va desobeir lordre daturar-se i va emprendre la fugida colpejant lagent i arros-segant-lo al llarg duns metres. Tot i ser traslladat a lHospital de Sant de Reus, el mosso no es troba en situaci greu i noms presenta cops a la m aix com a les cames, segons fonts po-

licials. Loperatiu posterior de recerca, amb el tancament de carreteres incls, va permetre localitzar el cotxe abandonat a Amposta, a ms de 40 quilme-tres de distncia. El vehicle per-tany a una persona amb nom-brosos antecedents, segons han confirmat les mateixes fonts. El control a lautopista AP-7 daquest dimecres al ves-pre, en el marc dels dispositius policials que sestableixen en aquestes vies durant els ltims mesos, sefectuava de forma simultnia en tres punts: a ban-da de lHospitalet, a lAmetlla de Mar (Baix Ebre) i a Cambrils (Baix Camp).

Busquen tres homes que van fugir desprs darrossegar un mosso

POLICIA

El conductor no es va aturar al control policial

VALLS

LAjuntament de Valls ha iniciat els trmits per restaurar el cap de pedra gtic de la Pera desprs que una furgoneta col-lids ahir amb la figura de pedra del segle XIV que subica en la cantonada entre el carrer de Sant Antoni i el de la Carnisseria. El tros que es va desprendre es va poder recuperar totalment.

El cap de pedra gtic de la Pera, malms

CEDIDA

El PSC denuncia la prdua de pes dels plens a Creixell

POLTICA

La portaveu socialista a lAjun-tament de Creixell, Montse Muoz, ha qualificat avui din-tolerable lactual deriva de lalcalde del municipi, el con-vergent Jordi Llopart, recol-zant-se en el PP, per mantenir les juntes de Govern local en detriment dels plens buidant-los de contingut menystenint aix el pluralisme del ple que representa la veu dels vens. Segons Muoz, estem davant duna autntica burla a la de-

cisi dels ciutadans de Creixell expressada a les urnes que su-posa una despesa major per a les arques municipals que no estan previstes en condicions de dilapidar ni un cntim deu-ro dels diners pblics. Enlloc deliminar les juntes de Govern locals (que suposaria un estalvi de ms de 8.000 euros anuals), el PP va donar suport a mante-nir-les, el que suposa un incre-ment del pressupost de ms de 5.000 euros, deia.

PATRIMONIACN

Restauren timbals bicentenaris del Ball de Diables de lArboEl Centre de Restauraci de Bns Mobles de Catalunya (CRBMC), gestionat per lAgn-cia Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, ha restaurat dos tim-bals bicentenaris de fusta poli-cromada del Ball de Diables de lArbo. Sn dos tabals militars que provenen de la Guerra del Francs i que haurien estat ar-rabassats a les tropes, segons explica la tradici oral. El tipus de caixa de metall, el mecanis-

me de la bordonera, el cos sen-cer de fusta i la seva robustesa nindiquen lantiguitat, datant-los aproximadament de lany 1800. Un altre detall que apunta a lorigen militar sn els nme-ros 4 i 7 que hi havia gravats als crcols originals actualment guardats de forma apartada, els quals indicarien el nmero de regiment. Els dos timbals van ser utilitzats pel Ball de Di-ables de forma continuada fins fa deu anys.

12 diarims 22/01/2016 LA POBLA DE MAFUMET

RedacciAcabem de comenar lany, i La Pobla ja es troba en un dels moments ms importants. Tot a punt per a la Festa Major dhi-vern?S, ja ho tenim tot enllestit per comenar a gaudir de les festes, a partir de dem. Tenim fins a 22 activitats pensades per a tots els pblics, i on no hi falten cls-sics com la visita al monlit de la Mare de Du del Lled, que mo-bilitzar ms de 250 persones, els actes litrgics, la cercavila, el correfoc o el vermut solidari daquest diumenge, entre moltes altres propostes.Com definiria el conjunt del programa dactes?Diria que s un programa dactes familiar, perqu les pro-postes estan pensades per a p-blics de totes les edats i, per tant, per gaudir-ne amb la famlia i amb els amics, tots junts.Un dels actes que ms expec-tativa ha generat s la represen-taci teatral del Rei Lle.s un projecte que La Corrio-la Teatre porta preparant tot un any: des de ladaptaci del text a la selecci dactors, la creaci del vestuari... tot sho han fet ells, i lexpectaci s mxima. De fet,

les entrades per a les tres repre-sentacions previstes durant la Festa Major es van esgotar de seguida, i per aix sha decidit ampliar-les amb dues dates ms, el 20 i 21 de febrer. Em consta que aquestes representacions addicionals tamb han venut ja moltes entrades, aix que lxit est garantit.Les entitats del poble parti-cipen activament de les festes?Participen de tota la vida soci-al i cultural del municipi, durant tot lany. En aquesta Festa Major, a banda de La Corriola Teatre, tamb hi tenen un protagonisme actiu moltes altres entitats de La Pobla, com sn el Ball de Diables Infantil en el correfoc del 30 de gener, o lendem el Club de vehicles clssics organitzar la setena Trobada de vehicles cls-sics. I tamb el dia 31 celebrarem la cercavila i els versots, amb presncia del Ball de Diables, de la Colla gegantera la Mafumada i del Ball de sardanes de lAM-PA. Finalment, lAssociaci de Dones collaborar en el vermut popular del 2 de febrer. I aix s noms la part visible, perqu la gent de La Pobla participa i molt de les festes, collaboren en tot moment i, per damunt de tot, les

gaudeixen al mxim.Ms enll de les festes, quins sn els objectius i els projectes municipals per al 2016?La nostra mxima prioritat sempre sn les persones. Per aix, seguirem fent tot el que estigui al nostre abast per solu-cionar els seus problemes i preo-cupacions, dintre de les possibi-litats dun ajuntament. En aquest sentit, seguirem treballant pel foment de locupaci i, a ms, impulsarem accions formatives que dotin de ms possibilitats laborals els nostres habitants. Aix mateix, continuarem mi-llorant el mapa dequipaments i installacions municipals, que contribueixin al benestar dels nostres vens i venes. Daltra banda, tamb seguim apostant per les activitats populars i la cultura, com per exemple amb la propera excursi a la neu, que celebrarem a finals de febrer.Un dels principals proble-mes de la societat s latur. Com es combat a La Pobla?Les administracions pbli-ques som un exemple per a les empreses privades. En un con-text de recessi, no ens podem quedar de braos creuats i espe-rar que la iniciativa privada actu

com a nic motor econmic. Al contrari, hem de practicar amb lexemple i impulsar iniciati-ves, per tal de dinamitzar leco-nomia. Ara b, cal que siguin inversions fetes des de la res-ponsabilitat i que els diners que inverteixen les administracions responguin a una necessitat real de la societat. Daltra banda, cal tenir presents tamb altres mesures dutilitat per combatre latur, com ho s el foment de la formaci.El suport a lactivitat econ-mica sempre ha estat un dels eixos de la seva poltica. Que tenen a lagenda per als propers anys?El nostre propsit s incenti-var leconomia amb accions des-

tinades tant a empreses com a treballadors. Una de les mesures que tirarem endavant s lampli-aci del polgon industrial, de manera que es doni continutat a lactual i es permeti la installaci de petites empreses auxiliars al municipi, aix com la creaci docupaci. A ms, bonificarem la installaci dempreses en aquest polgon i bviament, continuarem donant suport a les empreses locals, comeros i lo-cals de restauraci del municipi. Finalment, tamb impulsarem la formaci de treballadors.En clau de futur a mig termi-ni, La Pobla ser seu dels Jocs Mediterranis 2017. Com valora aquest esdeveniment que, fins ara, ha estat envoltat de pol-

mica pel consens i pel finana-ment?El finanament noms ha es-tat un problema fins que lEstat sha decidit a signar els compro-misos contrets. Tant les seus, com la Diputaci i la Generalitat ja fa temps que estan complint la seva paraula en aquest sentit. Pel que fa al consens, no crec que hi hagi una polmica com a tal. s normal que un projecte daques-tes magnituds generi opinions diverses, per al final hem de pensar que sha creat un pro-jecte de territori, un fet que ens uneix com a societat, que gene-rar ocupaci, projecci exterior, turisme... Sens dubte, a La Pobla estem molt orgullosos de poder participar-hi com a seus.

Incentivarem leconomia amb accions destinades a empreses i treballadors

CEDIDA

Joan Maria SardAlcalde de La Pobla de Mafumet

La Pobla sendinsa, des de dem i fins el 3 de febrer, en la seva Festa Major dhivern

Lalcalde de La Pobla de Mafumet explica que el programa dactes t un marcat carcter familiar.

RedacciLa Festa Major de la Mare de Du del Lled, que donar inici aquest proper dissabte a La Po-bla de Mafumet, tindr molts moments especials, si b un dells ho ser perqu suposar la culminaci a tot un any de treball.I s que lentitat local La Corri-

ola Teatre presentar el musical El Rei Lle, la darrera produc-ci daquesta companyia ama-teur per a la qual acumula tot un any de treball previ en forma de selecci dactors, tallers de cant, adaptaci del gui, creaci de vestuari i assaigs, molts assaigs fins arribar al punt de la gran

estrena, que tindr lloc a les 18 hores daquest proper dissabte, al Casal Cultural del municipi.Les entrades estan exhaurides

des de fa dies, tant per a aquesta representaci com per a les al-tres dues que tindran lloc durant la Festa Major, la nit de dissabte i la tarda de diumenge. s per aix que La Corriola Teatre ja ha programat dues funcions ms, els dies 20 i 21 de febrer, per a les quals ja t un bon nombre den-trades sollicitades i reservades. Els interessats poden acudir a la venda anticipada els dies 11 i 12 de febrer, de 17 a 19 h, al Casal Cultural, on per noms 5 euros podran gaudir daquesta magn-

fica obra de teatre amateur i, al mateix temps, collaborar amb una causa benfica, ja que la re-captaci ntegra ser lliurada a una ONG per determinar.

Aix mateix, entitat i Ajunta-ment ja treballen en la progra-maci de noves representacions, davant el gran xit de convoca-tria que aquest espectacle mu-

sical est trobant, i que anima als seus protagonistes a seguir representant lobra en futures dates.

En aquest sentit, destaca la

CEDIDA

Un dels moments de la representaci de lobra El Rei Lle, a crrec de lentitat municipal.

El Rei Lle, o la febre pel teatre a La Pobla de Mafumet

ACTIVITATS

El grup local La Corriola Teatre escenificar lobra

gran expectaci que ha aixecat aquesta representaci al munici-pi, tota vegada que la venda den-trades est sent un xit. Tamb ho va ser la convocatria per formar part de lobra, ja que shi van pre-sentar ms de 60 actors i actrius, dels quals finalment 48 pujaran a lescenari per representar la his-tria del fams lle. Tots ells, amb edats compreses entre els 10 i els 68 anys, actuaran sota la direcci teatral de Pau Ferran, en un pro-jecte que compta amb Rosa Sana-huja com a directora de cant i que va ser preestrenat el passat 10 de gener a Mra dEbre, amb un gran xit de pblic i de crtica.Finalment, cal destacar que

lobra compta tamb amb una dotzena de tcnics descenari, vestuari, maquilladores, etc. que fan possible la representaci daquest projecte de La Corriola Teatre, una entitat que ha cres-cut en els darrers anys i que, ac-tualment, compta amb ms de 200 socis en el que suposa tota una febre pel teatre a La Pobla de Mafumet.

1322/01/2016 diarimsLA POBLA DE MAFUMET

14 diarims 22/01/2016 CATALUNYA-ESPANYA-MNEFE

EfeEl portaveu de Comproms al Congrs, Joan Baldov, va dir ahir desprs de reunir-se amb el Rei, que Felipe VI t en ment com a primera opci que Mariano Ra-joy se sotmeti a la investidura, per tampoc descarta lalterna-tiva que el lder del PP renunci davant la falta de suports parla-mentaris.En una compareixena al Con-

grs desprs de la seva trobada amb el Rei a Zarzuela, Baldov va explicar que el rei Felipe con-sidera que sha de seguir lordre natural de les coses, de manera que sigui Rajoy qui intenti en pri-mer lloc el respatller del Congrs. Malgrat aix sempre segons Baldov el Rei tamb sospesa lalternativa que el PP opti per no presentar-se davant la certesa que no aconseguir els vots sufi-cients, quan el diputat li ha plan-tejat aquesta segona possibilitat.

A mi mha manifestat que shauria de seguir lordre natu-ral de les coses, que primer fos la persona que hagi obtingut el major nombre de vots, va mani-festar Baldov, que va afegir que el Rei li va assenyalar que si el PP entn que no t consens sufici-ent igual preferia no acudir-hi.

Acaba la ronda de reunionsNo obstant aix, va deixar clar que aix s alguna cosa que cal-dr preguntar al propi Mariano Rajoy amb qui el Cap de lEstat tancar avui la seva ronda de consultes amb els partits poltics. El Rei sha mostrat molt pru-dent a lespera descoltar a tots els actors, va remarcar Baldov, que va destacar que no prendr cap decisi fins a conixer lopi-ni de tots.Baldov va destacar davant

el Rei la soledat de Mariano Rajoy qui, al seu judici, no pot

mirar a cap lloc perqu no t cap amic enlloc i va apostar per un Govern de canvi, que s el que vol la gent.Va negar, aix s, que el seu

partit tingui ja decidit el seu vot a favor de Pedro Snchez, entre altres coses perqu el secretari general del PSOE no sha posat en contacte amb ells. Donarem suport a qualsevol candidat que sigui capa darticular una majo-ria de canvi, sigui Pedro Snchez o Pablo Iglesias, sigui qui sigui, va garantir.

El finanament autonmicS va deixar clar que per donar suport al lder socialista haur demprendre un canvi del siste-ma de finanament autonmic, la reforma del reglament del Congrs i la derogaci de lleis com la LOMCE, la llei de Segure-tat Ciutadana, i mesures demer-gncia social.

POLTICA

El Rei veu com a primera opci que Mariano Rajoy se sotmeti a la investiduraNo descarta que el lder del PP renunci davant la falta de suports parlamentaris, segons Joan Baldov, portaveu de Comproms al Congrs

El rei Felipe, durant la rebuda realitzada ahir al portaveu de Comproms, Joan Baldov.

Una broma radiofnica acaba en conversa amb RajoyEl programa El mat i la mare que el va parir de Rdioflaixbac va aconseguir parlar ahir al mat per telfon amb el president del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, desprs que un dels seus membres es fes passar pel president de la Ge-neralitat, Carles Puigdemont, i li proposs una reuni aprofitant que hi ha un nou interlocu-tor i per comenar amb bon peu. La trucada va passar els filtres dels assessors i el mateix Rajoy va contestar al telfon i li va mostrar la seva

disposici a celebrar la trobada, ja que aquests dies disposava duna agenda molt lliure. Va ser en aquests moments quan el conductor del programa li va confessar que es tractava duna imitaci i el president espanyol va donar per finalitzada la conversa desprs dencaixar la broma. No s seris, va manifestar un Rajoy que no va penjar el telfon i que, cordialment, va escoltar totes les explicacions del conductor del programa. ACN

ACNDos tcnics de lempresa infor-mtica T-Systems van assegurar ahir davant del Tribunal Su-perior de Justcia de Catalunya (TSJC) que la Generalitat no va usar cap base de dades pblica pel procs participatiu del 9-N. Segons ells, la seva empresa

noms va elaborar un progra-ma informtic perqu els ordi-nadors de les meses electorals registressin els DNI dels votants i les adreces dels seus domicilis perqu els participants no po-guessin votar ms dun cop i ho fessin al collegi que els tocava. Daquesta manera, van negar la

sospita de la fiscalia, que creia que el Govern havia usat dades del Servei Catal de la Salut (Cat-Salut) per fer un cens electoral.Segons van explicar fonts

jurdiques, els dos tcnics en-carregats del projecte han ex-plicat que quan el Tribunal Constitucional va suspendre

el procs participatiu el 4 de novembre, lempresa va pre-guntar a la Generalitat si seguia endavant amb el projecte, i el Govern va respondre afirmati-vament. Per aix, el programa es va acabar pocs dies abans del procs participatiu i entre el 6 i el 8 de novembre treballadors

duna altra empresa, Fujitsu, van installar-lo als ordinadors de les meses electorals. El 9 de novembre diversos treballadors de T-Systems van treballar per ajudar a aturar atacs informtics al sistema i per donar suport als voluntaris de les meses que tin-guessin problemes. El sistema no es tractava ben

b una base de dades, sin que el programa portava incls un mapa i llistat de carrers corres-ponents a la zona daquell col-legi i mesa electoral. Registrava que els DNI fossin autntics comprovant que la lletra fos el resultat correcte de lalgoritme creat amb el nmero.

Dos testimonis diuen que el Govern no va utilitzar cap base de dades pblica pel 9-N

POLTICA

Admeten que el mateix 9-N van treballar alguns empleats de lempresa dinformtica

El Suprem creu abusives algunes clusules hipotecries

PATRIMONI

El Tribunal Suprem conside-ra que diverses clusules de les hipoteques del BBVA i del Banc Popular sn abusives. Per aquesta ra, va desestimar els recursos dinfracci proces-sal i cassaci interposats per aquestes entitats i va donar la ra a lAudincia Provincial de Madrid. El procediment judicial va

comenar per una acci col-lectiva interposada per la OCU, en la qual lorganitzaci de

consumidors sollicitava la nul-litat de mltiples clusules de diversos contractes bancaris del BBVA i del Banc Popular. En la sentncia de lAlt Tribunal, el magistrat Pedro Jos Vela Torres va decidir declarar la nullitat de la clusula del ven-ciment anticipat dels prstecs hipotecaris concedits pel BBVA perqu va considerar que no supera els estndards exigi-bles i que, per tant, s abusi-va. ACN

ACNEl Ministeri de Justcia va recor-dar ahir que el certificat dante-cedents penals, com qualsevol certificat oficial, es pot demanar a qualsevol registre de qualse-vol administraci, sigui estatal, autonmica, provincial o local,

encara que el tramita i lexpe-deix el propi ministeri. Aix, vol reduir les llargues

cues que es formen els ltims dies a lnica oficina que t el ministeri a Catalunya, al car-rer Garcilaso de Barcelona, per obtenir el certificat de penals,

requisit indispensable pels mes-tres i professionals que tracten amb menors. En aquests altres registres, el certificat no es fa-cilitar al moment, per ladmi-nistraci corresponent el dema-nar a Justcia.Els trmits entre administra-

cions es fan a travs duna plata-forma dintermediaci de dades on les administracions pbli-ques posen a disposici unes de les altres informaci, i entre altres hi ha el registre central de penats, sempre prvia autorit-zaci de la persona afectada. El certificat el pot demanar len-titat on treballa o treballar el sollicitant.

Justcia: El certificat de penals es pot demanar a qualsevol administraci

LABORAL

Tamb el pot sollicitar lempresa

Draghi diu que el BCD aplicar ms estmuls monetaris al mar

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va deixar ahir fora clar que lentitat monetria decidir aplicar ms estmuls moneta-ris en la seva reuni de mar. Draghi va dir a Frankfurt que han augmentat els riscos a la baixa per al creixement de la zona de leuro i que la infla-ci ser ms baixa del que es preveia. El Consell del BCE va mantenir la taxa dinters en el 0,05%. Efe

Moren cinc policies egipcis en un atac terrorista al Sina

Cinc agents de seguretat egip-cis van morir i altres tres van resultar ferits ahir en un atac armat a la ciutat dAl Arish, capital del nord de la penn-sula del Sina. Latemptat es va produir mentre un grup de po-licies patrullava a la plaa dAl Atlaui, a Al Arish, on diversos desconeguts van obrir foc de matinada contra els agents i van acabar amb la vida de cinc dells, va precisar el departa-ment governamental. Efe

1522/01/2016 diarimsESPORTS

Vicente M. IzquierdoComena la segona volta en el campionat de Lliga de Segona Divisi B, i el Nstic est molt a prop de fer els deures pensats a principis de temporada. Si la permanncia era lobjectiu, i els de Vicente Moreno ja han aconseguit sumar 33 punts, no-ms en manquen 17 per arribar als 50 que tothom marca com la salvaci.Els primers tres els volen su-

mar al Carlos Belmonte, contra lAlbacete de Lus Csar. Men-tre que el Nstic s set, amb 33 punts, el seu rival s disset, amb 23, tres per sobre de la zona de descens. Si els tarragonins

guanyessin, probablement tor-narien a posicions de promoci dascens, mentre que si ho fes-sin els manxecs, agafarien aire a la taula.LAlbacete s un equip que

presentar batalla, tot i que s un dels conjunts amb ms derrotes encaixades en el que va de campanya, amb un total de deu. El seu punt fort radica a la davantera, amb Jona com a referncia. El punta, per, va marxar ahir de lentrenament amb molsties. Portu, a la mitja punta, tamb s un futbolista molt a tenir en compte, igual que Samu, que apunta a la ban-da dreta. Latac, juntament amb

un centre del camp ms aviat destructiu, amb Mario Ortiz i Edu Ramos, buscaran fer mal a un Nstic que podria presentar un onze fora diferent al que va guanyar diumenge a Mendizor-roza.Amb les baixes de Pablo Mar,

sancionat, i dels davanters De la Espada i lex Lpez, lesionats, la defensa patir nicament una modificaci, com ser lentrada de Iago Bouzn, que torna des-prs de complir sanci. La major revoluci, sense Rocha, podria arribar al centre del camp, on Aburjania, Juan Muiz i Tejera serien els titulars, amb Lobato tamb amb moltes opcions.

Lrbitre: Oliver De la Fuente Ramos (Castellano-lleons).

Xisco Campos

Antoito

Mossa

Paredes

Xavi Molina

Miguel Nez

Juan Muiz

Edu Ramos

Jos Naranjo

Carmona

Iago Bouzn

Adri

Sergio Tejera

Mario Ortiz

Aburjania

Portu

Eman

Jona

Jean Luc

Samu

Reina

Juan Carlos

Gimnstic

Albacete

0,25

Tres punts contra lAlbacete de Lus Csar per tornar a situar-se en zona de promoci dascens a PrimeraEls tarragonins volen agafar embranzida desprs de vncer el lder

6,05

Diumenge, 17 h

Vicente M. IzquierdoNing sho va voler perdre. Tothom volia ser una de les darreres imatges a la seva retina

en marxar de Tarragona. I s que no era per a menys. Ahir deia adu al Gimnstic de Tarragona David Rocha, un futbolista que ho ha estat tot al club i que, tot i haver-ne format part nicament durant dues temporades i mitja, ha estat, s i ser un dol per als socis i aficionats del Nstic. Aix ho van demostrar, ja que ahir van acomiadar-lo a les installacions del Nou Estadi.Ells, eren fora, per a la sala

de premsa directius, cos tcnic, jugadors, amics, familiars i tre-balladors del club van voler abra-ar-lo, emportar-se una mirada cmplice o, simplement, formar part dun dels dies ms tristos de la histria recent del club.No s en qualitat de qu, per

tard o dhora tornar a Tarrago-na. Moltes grcies a tots, visca el Nstic i visca Tarragona!. Aix va finalitzar el seu discurs el ca-cereny, un acte ple demotivitat en el el qual a molts sels van saltar les llgrimes. Al mateix Rocha, al president del Consell dAdministraci, a la dona del ja exjugador del Nstic, a la filla

dEmilio Viqueira o a la petita de la famlia Reina. De fet, el jugador va haver daturar la seva inter-venci en diverses ocasions, ja que les llgrimes que omplien els seus ulls limpedien seguir par-lant amb claredat. Rocha, que marxa a jugar

a Houston, a la Major League Soccer, no va voler oblidar-se de ning en el seu discurs. Vull donar les grcies al president per haver-me tractat com un ms de la casa. Donar-te les grcies per

tot el que has fet pel mi. Saps ms que ning pels moments que hem passat la Cristina la seva dona i jo. Sempre et portar al cor. Emilio, grcies per posar-te tan pesat aquell estiu, va ser la decisi ms encertada que he pres a la meva vida. No s si com a jugador o no, per s que s que treballarem junts novament, va agrair el futbolista.Tamb va tenir paraules per

als seus companys: Als que han passat els dos anys i mig amb mi,

vam patir molt el primer any, va ser un any dur. Vam plorar junts i, un any desprs vam po-der gaudir. Als que vau arribar lany passat, grcies per poder entendre aquest dolor que ten-em i, als que heu arribat aquesta temporada, grcies per haver-me acompanyat en aquest somni de jugar a Segona A. Crec que podeu fer alguna cosa gran.Tamb a lentrenador, grcies

per haver-me tret aquest rendi-ment. Si tinc aquesta oportunitat

futbolstica s grcies a tu. S que entrenars ms amunt i a tot el cos tcnic, a tots els empleats del club, als del bar, que ens fan les-morzar com si fssim els seu fills. I tamb als mitjans de comunica-ci, que mhan tractat molt b. Segur que escriureu crniques espectaculars daquest equips, a lafici, que mha tractat com un tarragon ms. Com no, el centrecampista

tamb va tenir unes paraules per a lafici: Demanar-los que om-plin el camp, ja que lequip sho mereix, deixant pel final les dues mencions, per a ell, ms es-pecials. Manolo Reina, tens un germ all on vagis. Tamb grcies a la meva dona, Cristina, que macompanya all on vaig. Aviat tindrem el que ens merei-xem.

Andreu plora la seva marxaEl president del Nstic no va poder aguantar-se lemoci, i va manifestar que lxit del Ns-tic en els ltims anys ha estat el comproms dels nostres jugadors i tcnics. Un exemple daquest comproms s Rocha, jo no volia que marxs. Per a mi ha estat un orgull ser el seu president. Tro-bar a faltar les nostres abraa-des. David i Cristina, us desitjo el millor. Sempre tindreu les portes obertes al Nstic.

FUTBOL

David Rocha: No s en qualitat de qu, per tard o dhora tornarEmotiu adu en una sala de premsa ms plena que mai, amb directiva, treballadors, cos tcnic, jugadors, familiars i amics

David Rocha, acompanyat de Josep Maria Andreu, tot just acabar la compareixena.

CRISTINA AGUILAR

El Nstic anuncia el fitxatge del lateral dret Cristian Mrquez

El club grana va anunciar durant la tarda dahir que incorpora Cristian Mrquez com a nou jugador del Ns-tic. El lateral dret, nascut a Reus, t 23 anys i arriba al conjunt tarragon pro-cedent del Cadis, on fa uns dies va rescindir el seu con-tracte. El jugador ocupar fitxa del filial, tot i que el Nstic el va anunciar com a jugador de lentitat que pre-sideix Josep Maria Andreu. T unes grans condicions fsiques, tot i que aquesta temporada no havia pogut tenir protagonisme. Cris-tian Mrquez ha militat a les categories inferiors de lEspanyol i del Crdova, i arribar per cobrir una demarcaci coixa al filial, ja que nicament Marcelo Villaa s lateral dret espe-cfic. Al Nstic, amb la lesi de Valentn el club no ha especificat quan tornar a trepitjar gespa, noms Xis-co Campos i Calavera poden realitzar aquesta funci.

Oviedo

LOviedo es queda amb BediaSergio Ejea, tcnic de lOviedo, va confirmar ahir que Edu Be-dia es queda a lequip tot i les ofertes que havien arribat pel migcentre. A ms, lentrenador va detallar que estan visualit-zant diverses opcions per in-corporar algun jugador durant el mercat.

Tenerife

Choco Lozano espera tenir notcies aviat sobre el seu futurEl mxim golejador del Tenerife durant la primera volta del cam-pionat va assegurar ahir que desconeix si lentitat insular ha iniciat les tasques per quedar-se amb ell a partir del 30 de juny.

Osasuna

David Garca: Estem tranquils, les victries a casa arribaranEl jugador de lOsasuna no est gens nervis per la manca de triomfs a camp propi. No ser-veix de res pensar en el que ha passat ja, i hem de centrar-nos en el que ve, va manifestar.

16 diarims 22/01/2016 ESPORTS

El Vilaseca vol mirar amunt desprs de vncer el Castelldefels

FUTBOL

Catllar i la torre visiten el Santboi i el Viladecans, i Reddis-Igualada

Vicente M. IzquierdoEl Vilaseca, arribats a lequador del campionat del grup segon de Primera Catalana, t lobjectiu dintentar mirar amunt i buscar la zona alta de la taula classifi-catria. Amb 26 punts i nov a la taula, aquest diumenge rebr la visita del Castelldefels, segon classificat, i un dels mxims

candidats a lascens. El duel es disputar a dos quarts duna del migdia, i els vila-secans podrien situar-se setens en cas de vict-ria.

Per la seva banda, el Catllar, cuer a la classificaci, visitar el tercer classificat, el Santboi, tamb diumenge, per a les dot-ze del migdia. Les esperances de

permanncia de lequip sn gai-reb nulles, ja que nicament ha estat capa de sumar cinc punts en el que va de tempora-da. El Santboi dista a un punt de la promoci i a tres de las-cens directe.

El Torredembarra, penntim amb set punts, jugar al camp del Viladecans, diumenge a les

dotze. La permanncia per als del Baix Gai sembla tota una odissea, ja que nicament han estat capaos de sumar un punt en una volta sencera. El Vilade-cans tampoc travessa un bon moment, ja que, quinz, est installat en la zona de descens, amb dinou punts sumats.

Finalment, el Reddis, avant-penltim amb onze punts, re-br dem, a les cinc de la tarda, lIgualada. Els reusencs necessi-ten els tres punts per seguir te-nint esperances de salvaci, que sn molt minses, tot i que enca-ra no est tot perdut. LIgualada s cinqu, a quatre punts del li-deratge.

Mnica PrezEl CF Reus no per-cebr la subvenci de 200.000 euros que lAjuntament de Reus va aprovar aportar al projecte de futbol del club

si no satisf abans un deute de 227.924 euros contret per ls de les installacions de lEstadi Mu-nicipal. El consistori, a travs de Reus Esport i Lleure (Rellsa), va iniciar el passat 18 de desembre lendem que es disputs la tor-nada dels setzens de Copa del Rei contra lAtltico de Madrid, da-vant els Jutjats de Reus, una re-clamaci judicial per requerir a lentitat roig-i-negra els imports impagats per ls de les instal-lacions de lEstadi Municipal de futbol fixats al conveni de col-laboraci signat per les tres parts el 9 de gener de 2015. Al seu torn, el compliment del conveni s un dels punts imprescindibles, en acord estricte amb la llei per tal que el consistori pugui lliurar qualsevol subvenci al club, com ho sn la presentaci completa i correcta de la documentaci per justificar la subvenci i la re-gularitzaci dels deutes de la SAD amb la Seguretat Social i Hi-senda, apuntava ahir el govern a un comunicat enviat als mit-jans. Des de lentorn del CF Reus es fa manifesta la voluntat de pa-gar, un cop el club recuperi la li-quiditat de qu ara no disposa per tamb es recorda la llibertat per traslladar tant els entrena-ments com els partits de la pri-mera plantilla a un altre camp.

Els 227.924 euros impagats els hauria acumulat lentitat de la ca-pital del Baix Camp en no abonar ni el lloguer ni tampoc la despesa de consums de lequipament des

de juny de 2014, respondrien a la xifra comptabilitzada fins el passat mes de setembre i hauri-en estat requerits al club desprs de successives reunions entre totes les parts que no han de-

sembocat en un acord propici, tal com explicaven ahir des de lAjuntament, on xifren el dany patrimonial en 129.301 euros de deute en aquest concepte durant la vigncia del conveni, 38.634

euros ms entre l1 de juliol i el 30 de setembre una vegada expirat el conveni i 8.623 euros que cal afegir en concepte dinteressos. El CF Reus va emetre tamb ahir un comunicat en qu referia la determinaci de no entrar en un enfrontament pblic amb lAjuntament i feia manifesta la voluntat de dedicar tots els esforos a temes esportius, per tal de portar el CF Reus i la seva ciutat el ms amunt possible.

Segons ha pogut saber aquest mitj, per, les paraules del con-sistori haurien estat rebudes al si del club amb sorpresa i cert malestar, especialment arran del punt del text del consistori on aquest lamentava el victimis-me de la SAD quan lAjuntament i Rellsa estan complint i volen complir.

La xifra continua augmentatTot i haver-se presentat ara la reclamaci judicial, el deute del CF Reus amb lAjuntament de Reus per ls de lEstadi continua augmentant digual forma que el club continua emprant les instal-lacions. La situaci es dna en interpretar el consistori que el conveni que vinculava les parts, i que va expirar el 30 de juny de 2015, es troba en aquest moment en prrroga tcita de les con-dicions econmiques fixades. El club, per, no sho mira igual, i reclama a lAjuntament que plantegi una proposta per do-nar lloc a un convenir de llarga durada sobre les installacions esportives, malgrat que el govern apunta que no s possible amb el deute pendent. En lentorn roig-i-negre, a ms, hi ha la convicci que els preus que fixa el consis-tori per lEstadi sn excessius, i es mant que, en un primer mo-ment, lacord en contemplava ls gratut, i que el deute sha contret pel carcter retroactiu daquest ltim conveni, que els obligava a pagar imports no comptabilitzats en els pressupostos.

Les condicions de RellsaEl pas de la gratutat al pagament, per, seria conseqncia dun informe del llavors interventor en funcions de lAjuntament de Reus, Baldomero Rovira, que in-

dicava la improcedncia que una empresa privada el comunicat del consistori reitera en diverses ocasions que el CF Reus s una entitat amb nim de lucre desplegus la seva activitat a un equipament de propietat muni-cipal sense cap contraprestaci econmica. Des del club roig-i-negre, per, van rebre el canvi de criteri sota el comproms que la resta dentitats que entrenen i competeixen a camps de futbol municipals tamb haurien de pagar per ser-hi, tot i que aquest punt a dia davui no sha materi-alitzat. El comproms, amb tot, hauria estat posat sobre la taula del CF Reus en una trobada amb lalcalde Carles Pellicer, lante-rior regidor dEsports, Sebasti Domnech, i el mxim accionista del club, Joan Oliver.

De fet, la voluntat inicial del CF Reus, al moment de la seva conversi a SAD, hauria estat fins i tot deslligar-se Rellsa i con-tractar pel seu compte els serveis de manteniment de lEstadi, dels quals es faria crrec en aconse-guir-los a un preu inferior als que planteja lempresa munici-pal, detalla el mateix entorn. I s que la no disponibilitat de perso-nal els caps de setmana, moment en qu es dsputa la competici a Segona Divisi B, suposaria un desavantatge a ulls del CF Reus. En no ser viable per qestions legals aquesta proposta, lentitat roig-i-negra va accedir de bona fe en primer terme a emprar les installacions de franc i ms tard a fer-ho abonant la quantitat que lAjuntament estipulava i que su-posa ara el deute que ha desen-cadenat el procediment judicial.

Alternatives als roig-i-negresTot i reiterar la m tendida cap al CF Reus i la intenci de donar su-port a la seva activitat quan le-galment sigui possible i un cop satisfet el deute, lAjuntament de Reus enviava ahir un missat-ge de tranquillitat en apuntar que el consistori t capacitat per promoure iniciatives alterna-tives per garantir la continutat dels dos projectes vinculats a la collaboraci entre Ajuntament i club: la promoci de ciutat i lescola de futbol.

Lentitat roig-i-negra est obligada a seguir arrelada al municipi, tot i que no a aquestes installacions

El consistori tendeix una m per avisa que, sense el CF Reus, mantindria tamb lescola de futbol

FUTBOL

El CF Reus demana que un nou conveni de llarg termini reguli ls de lEstadiLAjuntament reclama judicialment al club 227.924 euros per emprar el camp i el deute bloqueja la subvenci

LALINEACI

Lrbitre: Miguel Garca Acea (valenci). Arriba dhaver arbitrat un Real Mrcia-Algeciras que e sva resoldre en 2-1 i va finalitzar amb tres targetes grogues.

Esliseu Cassam

Dani Fernndez

Alberto Benito

David Lpez

Dinis Almeida

Sierra

Lpez Garai

Guzmn

scar Rico

Gerard Oliva

Jess Olmo

Aleix

Ramon Folch

Cristian Gmez

Fran Carbia

Ral Torres

Edgar Hernndez

Puerto

David Haro

Miki Muoz

Edgar Badia

Aulstia

Reus

LHospitalet

Diumenge, 12 h

5,06

0,42

Amb 14 jugadors disponibles, contra LHospitalet

Enmig de la picabaralla per ls de lEstadi, el CF Reus el tornar trepitjar-lo diu-menge per rebre la visita de LHospitalet. El conjunt roig-i-negre afronta la jor-nada amb nicament 14 jugadors disponibles i el dubte dAlberto Benito, que havia presentat molsties durant la setmana. lex Colorado, ngel Martnez i Miguel Marn sn baixa per lesi mentre que Ismael Mo-yano, Rafa Garca ambds compleixen cicle desprs de veure la cinquena groga contra lEspanyol B i Ricar-do Vaz que viur el segon dels set partits que lespe-ren a la graderia per diri-gir-se de forma inadequada a lrbitre del derbi no hi podran ser per sanci. Tot plegat propiciar el debut dAritz Lpez Garai, fins al moment lnica incorpora-ci de lequip de la capital del Baix Camp en el mercat dhivern.

1722/01/2016 diarimsESPORTS

Lrbitre: Fernando NavarroCollados (Valenci). 0,174,75

Marcelo

lvaro Vega

Vctor Espasandn

Fran Grima

Dens Coch

TendilloToni Lao

Abraham

Joaqui

SierraPrior

EsteveMatamala

Bermudo

Alberto Varo

Marcos

Pobla M.

Badalona

RedacciEl CD Morell va comunicar ahir el fitxatge de Sergi Moreno, pro-cedent del FC Vilafranca, pel que resta de temporada. Aquest da-vanter, de 23 anys i nascut a Tar-ragona, torna a la que va ser casa seva, ja que la passada tempora-da va ser un dels artfexs de las-cens de lequip a Tercera Divisi.Sha format a les categories in-feriors del CF Reus, i tamb ha passat, tot i la seva joventut, per una gran quantitat dequips de renom, com sn Girona FC, SD Formentera, UE Figueres i FC Asc.El president de lentitat tar-

ragonina, Antonio Naranjo, es felicitava per larribada daquest futbolista: El Sergi s un ms de

la famlia del CD Morell i estem molt contents que torni a casa. Segur que ens ajuda molt en el nostre objectiu dassolir la per-manncia.

FeliEl futbolista, que es va exercitar aquest dimecres amb els seus nous companys, demostrava la seva felicitat per tornar a un club on va sentir-se tan estimat. He decidit tornar perqu el temps que vaig estar aqu em vaig sentir molt cmode, i crec que tornar a casa era el que havia de fer. s important tenir equips de Tarra-gona a Tercera Divisi i, amb la situaci en qu es troba el club, creia que havia dajudar-los, va explicar.

Moreno es va convertir en tot un dol la temporada passada a lactual filial del CF Reus, i reco-neix que sempre sha sentit molt estimat, ja que vaig jugar disset partits i vaig connectar rpida-ment amb lafici. Vaig deixar molts amics aqu. Hi ha equip de sobres per revertir la situaci. Tan bon punt guanyem un parell de partits o tres la gent comena-r a agafar confiana, va avan-ar, alhora que va reconixer que aquest equip s fora diferent al que ell va deixar la campanya passada, a causa de la irrupci dels futbolistes cedits pel CF Reus: Sn molts canvis. s nor-mal amb el canvi de categoria. C