ajuntament.barcelona.cat · 2015-05-20 · ajuntament de barcelona plenari del consell municipal...

2009 2009

Mem

òri

ad

’Acti

vit

at

200

9

Ajuntament de BarcelonaMemòria d’Activitat

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’Activitat

Ajuntament de Barcelona

Plenari del Consell Municipal

Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC)

1r Tinent d’alcalde Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC)2n Tinent d’alcalde Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA)3r Tinent d’alcalde Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC)4t Tinent d’alcalde Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín (PSC)5a Tinenta d’alcalde Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA)

Regidors/es PSC: Ima. Sra. Carmen Andrés i AñónIma. Sra. Montserrat Ballarín i EspuñaIma. Sra. M. Assumpta Escarp i GibertIm. Sr. Guillem Espriu i AvendañoIma. Sra. Itziar González i Virós Ima. Sra. Sara Jaurrieta i GuarnerIma. Sra. Immaculada Moraleda i PérezIma. Sra. Gemma Mumbrú i MolinéIm. Sr. Francesc Narváez i PazosIma. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste

CiU: Im. Sr. Gerard Ardanuy i MataIm. Sr. Raimond Blasi i Navarro Im. Sr. Jaume Ciurana i LlevadotIma. Sra. Teresa M. Fandos i PayàIm. Sr. Joaquim Forn i ChiarielloIm. Sr. Eduard Freixedes i PlansIma. Sra. Mercè Homs i MolistIm. Sr. Joan Puigdollers i FargasIma. Sra. Sònia Recasens i AlsinaIm. Sr. Xavier Trias i Vidal de LlobateraIma. Sra. Francina Vila i VallsIm. Sr. Antoni Vives i Tomàs

PP: Ima. Sra. Emma Balseiro i CarreirasIm. Sr. Jordi Cornet i SerraIma. Sra. Ángeles Esteller i RuedasIm. Sr. Alberto Fernández i DíazIma. Sra. Gloria Martín i VivasIm. Sr. Xavier Mulleras i VinziaIm. Sr. Alberto Villagrasa i Gil

ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i RieraIm. Sr. Joaquim Mestre i Garrido

ERC: Ima. Sra. Ester Capella i FarréIm. Sr. Xavier Florensa i CantonsIm. Sr. Ricard Martínez i MonteagudoIm. Sr. Jordi Portabella i Calvete

Comissió de Govern

President Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC)

Membres Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón (PSC)Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña (PSC)Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera (ICV-EUiA)Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC)Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert (PSC)Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño (PSC)Im. Sr. Ramon Garcia–Bragado i Acín (PSC)Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA)Ima. Sra. Itziar González i Virós (PSC)Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC)Im. Sr. Carles Martí i Jufresa (PSC)Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA)Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido (ICV-EUiA)Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez (PSC)Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné (PSC)Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos (PSC)Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste (PSC)

Membres no electes Sr. Pere Alcober i SolanasSr. Ignasi Cardelús i FontdevilaSr. Jordi Martí i GrauSra. Isabel Ribas i SeixSr. Antoni Sorolla i Edo

Comitè Executiu

President Im. Sr. Carles Martí i Jufresa1r Tinent d'alcalde

Vicepresident Sr. Andreu Puig i SabanésGerent municipal

Membres Sra. Gemma Arau i CeballosGerent del districte de Les Corts

Sr. Carles Arias i CasalGerent de recursos humans i organització

Sr. Jordi Campillo i GámezGerent de medi ambient

Sra. Pilar Conesa i SantamariaGerent adjunta d’eAdministració i sistemes d’informació

Sr. Joan Albert Dalmau i BalaguéGerent de prevenció, seguretat i mobilitat

Sr. Albert Duran i EscribàGerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi

Sra. Mari Carme Fernández i GonzálezGerent del districte de Gràcia

Sra. M. Glòria Figuerola i AngueraGerent d’acció social i ciutadania

Sra. Montserrat Filomeno i MartíGerent del districte d’Horta-Guinardó

Sr. José García i PugaGerent del districte de Nou Barris

Sr. Víctor Gimeno i SanjuanGerent del districte de Sant Martí

Sr. Mateu Hernández MaluquerGerent de promoció econòmica

Sr. Máximo López i ManresaGerent del districte de l’Eixample

Sra. Mercè Massa i RincónGerent del districte de Ciutat Vella

Sr. Ramon Massaguer i MeléndezGerent d’urbanisme, infraestructures i habitatge

Sr. Marc Murtra i VillarGerent d’educació, cultura i benestar

Sr. Josep Sans i DíezGerent del districte de Sants-Montjuïc

Sra. M. Pilar Solans i HuguetGerent de finances

Sr. Miguel Angel Valdueza i RomeroGerent del districte de Sant Andreu

Sr. Eduardo Vicente i GómezGerent de serveis generals i coordinació territorial

13 Presentació de l’Alcalde

15 Presentació

16 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona

24 Educació, Cultura i Benestar Social

34 Acció Social i Ciutadania

46 Promoció econòmica

60 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge

80 Medi Ambient

90 Prevenció, Seguretat i Mobilitat

104 Serveis Centrals

107 Serveis Generals i Coordinació Territorial

115 Finances

123 Recursos Humans i Organització

133 eAdministració i Sistemes d’Informació

142 Pla Barcelona 2.0

152 Responsabilitat Social Corporativa

Sumari

Ü

Ü

Ü

Ü

Ü

Ü

Ü

Ü

Ü

Els propers deu anys seran decisius perquè hem de donar resposta alsinterrogants que ens ha plantejat la primera dècada del segle XXI. És per aixòque, l’any 2009, l’Ajuntament ha continuat treballant de manera ferma icompromesa per encarar amb èxit els reptes i les oportunitats que Barcelona téentre mans i, sobretot, per fer front als efectes de la crisi econòmica i global a lanostra ciutat.

El 2009 ha estat decisiu per assentar les bases que ens permetrandesenvolupar l’agenda de Barcelona per a la propera dècada. Com ho hem fet?Treballant perquè Barcelona esdevingui el motor econòmic del sud d’Europa,perquè la nostra ciutat sigui un espai per a l’educació i la creativitat, perquè ensconnectem millor amb la resta del món a través d’un aeroport amb volsintercontinentals, el primer port de la Mediterrània i un tren d’alta velocitat queens unirà a Europa des de la Sagrera, perquè la ciutat continuï transformant-sede nord a sud i de ponent a llevant amb un urbanisme a la mida de laciutadania, perquè els 73 barris de Barcelona tinguin la qualitat de vida que esmereixen, perquè continuem consolidant-nos com a ciutat cohesionada,inclusiva, solidària i sostenible.

Estic convençut que Barcelona se’n sortirà amb tots aquests projectes. Perquè,si per a algunes persones crisi vol dir paràlisi o immobilisme, per a Barcelonacrisi vol dir treballar més que mai per construir un present i un futur sòlid. I perfer-ho realitat tenim la força i el lideratge necessaris que ens atorga la nostracapitalitat a la Mediterrània, a Catalunya i a l’àrea metropolitana.

L’any 2009, els binomis que componen la fórmula Barcelona han continuatguiant les nostres actuacions: voluntat de transformació permanent i realisme,inconformisme i coratge, valors i projecte.

13

Presentació

Jordi Hereu i BoherAlcalde de Barcelona

La memòria de gestió de l’Ajuntament de Barcelona que us presentem, balançde l’any 2009 i resultat de l’esforç dels sectors, dels districtes, dels organismesautònoms i de les empreses que conformen l’Ajuntament de Barcelona, ha depermetre d’explicar la feina feta i quins han estat els principis que han inspiratl’acció municipal.

Durant el 2009 ha irromput una crisi econòmica global, amb conseqüències aescala local, que ha generat un entorn complex per a la gestió pública. Enaquest entorn de crisi és quan es posa de manifest la rellevància d’unaadministració municipal forta que pugui tirar endavant amb les polítiques depromoció econòmica i de defensa de l’espai públic.

Malgrat això, i gràcies a haver sanejat els comptes durant els anys de bonançaeconòmica, hem pogut mantenir un alt volum d’inversió. Aquesta politica creariquesa, ocupació i promou la millora de l’espai públic per a la ciutadania.

Pel que fa a les politiques de promoció econòmica, hem concentrat els nostresesforços en l’augment del suport a l’ocupació i en l’activació d’esdeveniments ifires a la ciutat per tal d’impulsar la reactivació del consum i l’ocupació, semprevetllant però, perquè sigui de qualitat.

Hem volgut donar a l’espai públic de la ciutat una imatge immillorable per talque la ciutadania disposi d’un entorn el més acollidor possible. És per això quedurant l’any s’ha realitzat un esforç per millorar la neteja i l’ordre a la ciutat. Enaixò ens ha ajudat molt, i ens ajudarà encara més en el futur, la nova contractade neteja.

A nivell intern, i com no podia ser d’una altra manera, hem realitzat un esforçmolt important en la contenció de la despesa. La situació actual planteja nousreptes i, per estar-ne a l’altura, l’Ajuntament ja ha posat en marxa un nou modelde gestió anomenat BBaarrcceelloonnaa 22..00, basat en la modernització dels processosproductius i dels sistemes d’informació, en la revisió organitzativa i en la gestiódel talent dels treballadors i treballadores municipals. Aquest model ha generatunes reformes en les estructures municipals dels districtes que permeten unamillor qualitat dels serveis de proximitat que es presten, a més d’una més graneficiència i eficàcia gràcies a la gran modernització dels serveis a través de lesnoves tecnologies. Però aquestes millores no s’han restringit només als sistemesinterns, sinó que també han suposat la introducció de nous canals decomunicació i del treball telemàtic amb el ciutadà.

Aquest nou model de gestió, que s’inicià el 2008 i que es desplegarà al llargde tot el mandat fins al 2011, el 2009 ha arribat al seu punt de maduresa i escaracteritza, principalment, per l’ambició de l’Ajuntament d’actuar com a motord’impuls econòmic i de transformació social i urbana de Barcelona. A més, ha depermetre a l’Ajuntament una major agilitat administrativa, amb l’accés electrònici la reducció de la normativa, de la burocràcia i dels terminis, que redundi enbenefici d’un millor i més pròxim servei al ciutadà.

15

Presentació

Andreu PuigGerent Municipal

17

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatOrganització política i administrativade l’Ajuntament de Barcelona

El text fonamental per entendre elfuncionament administratiu de Barcelonaés la Carta Municipal de Barcelona, on esregulen l’organització i les competènciesdel govern i els districtes, com tambéels mecanismes de què els ciutadansdisposen per poder intervenir en lapolítica municipal. Estructurar totsaquests aspectes es fa necessari enuna ciutat de les dimensions,la complexitat i el caràcter metropolitàde Barcelona.

Així, en l’organització del governmunicipal, la Carta estableix un àmbitpolític, on es debaten i es fixen les líniesgenerals i estratègiques, i un altred’executiu, encarregat d’acomplir elsobjectius i acords adoptats en l’àmbitpolític mitjançant la gestió dels serveisi les activitats municipals. Les accionsdel govern pretenen facilitar la vida delsciutadans i, des d’aquest punt de vista,la Carta remarca la importància dela participació ciutadana i les formesd’intervenció en la presa de decisions.

Estructura del governmunicipal

L’organització de l’Ajuntament deBarcelona s’estructura en dos nivells:el polític, que debat les polítiques localsi adopta les decisions estratègiques queconsidera adequades; i el gerencial,que té atribuïda la gestió dels serveisd’acord amb els objectius establertsen el terreny polític.

L’àmbit polític el constitueixen elsdiferents òrgans de govern: el ConsellMunicipal, l’alcalde, la Comissió de Governi els Consells de Districte.

El Consell Municipal és l’òrgan demàxima representació política delsciutadans en el govern de la ciutat.L’alcalde n’és precisament el president.Es reuneix en sessió ordinària ambperiodicitat mensual i les sessions sónpúbliques.

El Consell Municipal està integrat per41 regidors. Les eleccions municipals secelebren cada quatre anys, d’acord ambun sistema de representació proporcional.El resultat de les últimes eleccions,celebrades al maig de 2007, s’ha traduït

en un govern de coalició del PSC i ICV-EuiA, amb un total de 18 regidors dels 41que integren el Consell Municipal.

El Consell Municipal desenvolupales funcions de deliberació, control ifiscalització de les accions de governi d’administració. El Consell Municipalaprova el programa d’actuació municipal(PAM), el pressupost, els comptes anuals,les ordenances i els plans urbanístics.

El Consell Municipal funciona en plenari ien comissions. Les comissions assumeixencompetències decisòries i de control,a més de les pròpiament informatives,corresponents al seu àmbit d’actuació.Dictaminen sobre els assumptes ques’han de sotmetre al Plenari, i controlen ifiscalitzen l’activitat dels òrgans de governi d’administració. Entre les seves funcionsresolutòries destaquen l’autorització iadjudicació de determinats contractes enfunció del seu import, i l’aprovació inicialdel pressupost, com també lesordenances i reglaments relatius al seuàmbit. El vot de cada grup polític a lescomissions és proporcional al nombrede regidors que té en el Consistori.

Les vuit comissions permanents delConsell Municipal que van ser aprovadesen el Plenari del Consell Municipal de3 de juliol de 2007 son les següents:

• PPrreessiiddèènncciiaa,, TTeerrrriittoorrii ii FFuunncciióó PPúúbblliiccaa..Organització municipal. Relacionsinstitucionals i ciutadanes.

• HHiisseennddaa ii PPrreessssuuppoossttooss.. Políticafinancera, fiscal i pressupostària.

• UUrrbbaanniissmmee,, IInnffrraaeessttrruuccttuurreess ii HHaabbiittaattggee..Polítiques d’equilibri territorial, urbanisme.Infraestructures. Promoció de l’habitatge.

• PPrroommoocciióó EEccoonnòòmmiiccaa,, OOccuuppaacciióóii CCoonneeiixxeemmeenntt.. Promoció econòmica dela ciutat, foment d’iniciatives empresarialsi d’ocupació. Turisme i comerç. Promocióde les tecnologies de la informació.

• SSoosstteenniibbiilliittaatt,, SSeerrvveeiiss UUrrbbaannss ii MMeeddiiAAmmbbiieenntt.. Manteniment de la ciutat iserveis urbans. Zones verdes i platges.Política mediambiental.

• CCuullttuurraa,, EEdduuccaacciióó ii BBeenneessttaarr SSoocciiaall..Educació, cultura i esports. Política dejoventut i política d’immigració.

• AAcccciióó SSoocciiaall ii CCiiuuttaaddaanniiaa.. Atencióprimària i assistència social. Drets civils.Política per a la gent gran.

Organitzaciópolítica iadministrativade l’Ajuntamentde Barcelona

• SSeegguurreettaatt ii MMoobbiilliittaatt.. Seguretatciutadana, protecció civil, transport públici regulació del trànsit.

L’alcalde és el president de la CorporacióMunicipal i exerceix les atribucionsconferides per la Carta Municipal deBarcelona, la legislació general de règimlocal, les lleis sectorials i el reglamentorgànic municipal. Les sevescompetències comprenen la gestióordinària del govern municipal, larepresentació del municipi i la presidènciadel Consell Municipal i la Comissióde Govern.

La Comissió de Govern és l’òrgancol·legiat del govern executiu i els seusmembres els nomena l’alcalde.Actualment es compon dels 18 regidorsde la coalició de govern i de 5 membresno electes nomenats per l’alcalde.En general, es reuneix dos cops al mes.La primera reunió té com a finalitatprincipal aprovar o examinar i informar,depenent de l’assumpte i l’import, elspunts inclosos als ordres del dia delPlenari i de les comissions del ConsellMunicipal; la segona reunió, informari fer el seguiment del pla d’inversionsmunicipal 2008-2011. Prèviament, els

assumptes han estat preparats i informatspel Comitè Executiu.

L’Ajuntament de Barcelona estàdescentralitzat en els districtes en quèes divideix territorialment la ciutat: CiutatVella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts,Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i SantMartí.

El màxim òrgan de govern de cadadistricte és el Consell Municipal deDistricte, presidit per un regidor nomenatper l’alcalde. Està format per un mínim de15 i un màxim de 23 consellers en funciódel nombre de residents al districte,d’acord amb una escala. A més, l’alcaldedelega en un regidor, nomenat a propostadels grups municipals, les sevesatribucions perquè les pugui exercir al’àmbit territorial del districte. Els consellsmunicipals de districte tenen les facultatsd’informar i proposar plans, programes,pressupostos, instruments d’ordenacióurbanística que afectin el districte i ladistribució de les despeses que se liassignin.

Els districtes són òrgans territorialsper a la desconcentració de la gestiói la descentralització de la participacióciutadana.

18

Organització política i administrativade l’Ajuntament de Barcelona

19


Comissions delConsell Municipal

Acció Sociali Ciutadania

Seguretati Mobilitat

Sostenibilitat,Serveis Urbansi Medi Ambient

Cultura, Educació i Benestar Social

Urbanisme,Infraestructures i Habitatge

PromocióEconòmica,Ocupació i Coneixement

Presidència, Territori i Funció Pública

Hisendai Pressupostos

ConsellMunicipal

Alcalde

Comissióde Govern

Organització gerencial

L’administració municipal executiva del’Ajuntament de Barcelona està dirigidai coordinada pel gerent municipal, queés el màxim responsable, dins del'estructura executiva, que els serveisprestats per l'Ajuntament de Barcelonaals ciutadans siguin eficaços i eficients,i responguin a les necessitats de la ciutat.Alhora, és l’encarregat de la planificació,organització i prestació dels serveispúblics, per garantir l'acompliment delsobjectius definits pel Govern Municipal.

Entre les seves altres funcions, hi ha lad’avaluar i fer el seguiment de l'execuciódels plans municipals, deldesenvolupament dels recursos invertitsi de les accions destinades a acompliramb els objectius de la municipalitat,com també de l'execució i supervisiódel pressupost i la inversió del grupmunicipal.

L’administració municipal executiva esdivideix funcionalment en nou sectors,territorialment en deu districtes, i des delpunt de vista de l’especialització funcionalen un conjunt d’ens amb personalitatjurídica pròpia –organismes autònomslocals, entitats públiques empresarials isocietats mercantils. Tant els sectors comels districtes estan dirigits per gerentsnomenats per l’alcalde.

Els nou sectors funcionals són:

a) EEdduuccaacciióó,, ccuullttuurraa ii bbeenneessttaarr: educació,cultura, esports, participació ciutadana,joventut, dona i usos del temps.

b) AAcccciióó ssoocciiaall ii cciiuuttaaddaanniiaa:: serveis socialsi drets civils.

c) MMeeddii aammbbiieenntt ii sseerrvveeiiss uurrbbaannss:: netejade la via pública, residus sòlids urbansi sanejament; manteniment,pavimentació, enllumenat públici aigües; manteniment de parcs, zonesverdes i platges; estalvi energètici energies renovables, educació iparticipació ambiental, i vigilànciai reducció de la contaminació.

d)PPrreevveenncciióó,, sseegguurreettaatt ii mmoobbiilliittaatt::seguretat ciutadana, serveis deprevenció d’incendis i protecció civil,mobilitat, circulació i transport públic,disciplina i seguretat viàries,i aparcaments.

e) UUrrbbaanniissmmee,, iinnffrraaeessttrruuccttuurreess ii hhaabbiittaattggee::planificació i ordenació territoriali urbanística, paisatge urbà,infraestructures i habitatge.

f) PPrroommoocciióó eeccoonnòòmmiiccaa:: promocióeconòmica de la ciutat, ocupaciói innovació, comerç, xarxa de mercatsmunicipals, consum, turismei tecnologies de la informació.

g)SSeerrvveeiiss ggeenneerraallss ii ccoooorrddiinnaacciióótteerrrriittoorriiaall:: administració central,patrimoni i coordinació dels districtes.

h) RReeccuurrssooss hhuummaannss ii oorrggaanniittzzaacciióó::polítiques de recursos humansi administració de personali organització.

i) FFiinnaanncceess:: administració financera,comptable, pressupostària i tributària;coordinació d’empreses, organismesautònoms i ens dependents; i controlde les inversions.

El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiatde direcció de l’administració municipalexecutiva. És presidit pel primer tinentd’alcalde per delegació de l’alcalde,i el gerent municipal n’és el vicepresident.L’integren tots els gerents de sectorsi de districte i les seves funcions principalssón coordinar les actuacions delsdiferents sectors d’actuació; establircriteris generals de gestió; preparar iinformar sobre els assumptes que haginde ser sotmesos als diferents òrganscol·legiats de govern; i informar elsgerents de les orientacions polítiquesi de les prioritats del govern municipal.

Els organismes públics i les societatsmunicipals s’integren funcionalmenten l’àmbit d’un dels sectors d’actuaciód’acord amb els serveis que presten,i es coordinen amb el gerent del sectoren qüestió.

Participació ciutadana

L’Ajuntament de Barcelona garanteixla participació ciutadana, especialmenten aquelles matèries que afecten mésdirectament la qualitat de vida delsciutadans, a través de diferents òrgansi mecanismes de participació.

Els òrgans de participació ciutadana sónel Consell de Ciutat, el Consell Ciutadà de

20


Districte i els consells sectorials, que tantpoden ser d’àmbit de ciutat com dedistricte.

El Consell de Ciutat, integrat perrepresentants de les entitatseconòmiques, socials, culturals,professionals i de veïns mésrepresentatives, és un òrgan de debat delPrograma d’actuació municipal, elspressupostos municipals, els gransprojectes de ciutat i dels indicadors delsresultats de la gestió municipal. Es reuneixdos cops l’any en sessió ordinària i donensuport als consells ciutadans de districtei als consells sectorials.

El Consell Ciutadà de Districte és elmàxim òrgan consultiu i de participacióciutadana de cada districte en totes lesqüestions referents a les sevescompetències. Està integrat perrepresentants del districte i d’entitats,associacions i ciutadans del seu àmbitterritorial.

Els consells sectorials estan formatsper regidors dels diferents grups políticsi representants d’entitats i personalitatsde reconegut prestigi del sectorcorresponent. Alguns exemples en sónel Consell de Benestar Social, el ConsellEscolar, el Consell d’Immigració o el Pacteper la Mobilitat. Emeten dictàmens sobreles actuacions municipals corresponents

al seu sector, fomenten processosparticipatius i informen de les sevesactivitats al Consell de Ciutat.

Els mecanismes de participacióciutadana són diversos. Així, mitjançantl’audiència pública els ciutadans podenproposar a l’administració municipall’adopció de determinats acords i rebreinformació. L’audiència pública pot sertant d’àmbit de ciutat com de districte.Les audiències públiques que tracten del’estat del districte se celebren com amínim cada dos mesos. Cada any hi hauna audiència pública monogràfica sobreel pressupost i les ordenances fiscals.Per la seva banda, la iniciativa ciutadanaés el mecanisme a través del qualels ciutadans sol·liciten a l’Ajuntamentque realitzi una determinada activitatd’interès públic i de competènciamunicipal per a la qual aporten mitjanseconòmics, béns, drets o treball personal.En tercer lloc, les entitats, organitzacionsi associacions ciutadanes sense finalitatde lucre poden exercir competènciesmunicipals en els casos d’activitatsi serveis susceptibles de gestió indirectamitjançant concurs públic. Finalment,l’Ajuntament i els districtes podendemanar l’opinió dels ciutadansen matèria de les seves competènciesa través de la consulta ciutadana.

21


22


Gerències Territorials

Gerènciadel Districtede Ciutat Vella

Gerènciadel Districtede l’Eixample

Gerènciadel Districtede Sants-Montjuïc

Gerènciadel Districtede Les Corts

Gerènciadel Districtede Sarrià-Sant Gervasi

Gerènciadel Districtede Gràcia

Gerènciadel Districted’Horta-Guinardó

Gerènciadel Districtede Nou Barris

Gerènciadel Districtede Sant Andreu

Gerènciadel Districtede Sant Martí

Alcalde

Gerentmunicipal

Comitèexecutiu

Barcelona deServeis Municipals,SA

Gerència Adjuntad’eAdministraciói Sistemesd’Informació

Institut Municipald’Informàtica

Gerència Adjuntad’Infraestructures

23


Gerènciad’Acció Sociali Ciutadania

Gerènciade Prevenció,Seguretat i Mobilitat

Gerènciade PromocióEconòmica

Gerènciad’Educació, Culturai Benestar Social

Gerènciad’Urbanisme,Infraestructuresi Habitatge

Gerènciade RecursosHumans

Gerènciade Finances

Gerènciade Serveis Generalsi CoordinacióTerritorial

Gerènciade Medi Ambient

Institut Municipald’Hisenda

Informació iComunicació deBarcelona, SA

PM Habitatge Institut MunicipalUrbanisme/BarcelonaGestióUrbanística,SA

BarcelonaInfraestructuresMunicipals, SA(BIMSA)

Institut Municipalde Paisatge Urbài Qualitat de Vida

Institut Municipalde Mercats

Barcelona Activa, SA

Institut Municipald’Educació

Institut de Cultura Institut BarcelonaEsports

Institut Municipalde Persones ambDiscapacitat

Institut Municipalde Parcs i Jardins

Agència de l’Energia

Gerències sectorials

El Consistori s’ha proposat durant aquestmandat donar l’impuls definitiu al pleaccés dels ciutadans i ciutadanes alsserveis públics, sigui quin sigui el seunivell de renda i la seva situació familiar.Atès que el sector té una forta incidènciai visibilitat territorial, es treballaestretament amb els districtes. Amb laposada en marxa del nou model degestió, la relació del sector amb el territoriés molt més estreta i coordinada.

En el camp de l’educació es treballa per lamillora dels equipaments, tot augmentant elnombre d’escoles bressol i impulsant laciutat educadora. Sota el concepte depotenciar els principis de proximitat iqualitat estem donant empenta a lespolítiques d’esport com a element clau dedesenvolupament humà, de convivència ide projecció. Igualment, hem apostat perpolítiques innovadores de promoció del’autonomia personal dels joves, perpolítiques de conciliació amb la vida laboral,per l’atenció a les dones i per lareivindicació d’un nou model d’usosdel temps. Continuem avançant enels processos que faciliten les millorscondicions per a la producció cultural il’accés a la cultura. Uns altres dels eixosprincipals d’actuació del sector sónla potenciació de la democràciaparticipativa, la continuïtat de les actuacionsen matèria de cooperació i el repte de laconsolidació de les polítiques d’immigració.

A la primavera, la gent que treballaen les direccions del sector d’Educació,Cultura i Benestar es va traslladara l’edifici del passeig de Sant Joan, 75.Aquesta nova situació contribueix i facilitael treball en equip que fomenta el noumodel de gestió.

Educació

En matèria d’educació es continuaavançant al ritme establert en elsobjectius fixats en el PAM:

• EEssccoolleess bbrreessssooll.. S’està seguint elcalendari previst per incrementar l’ofertade places a les escoles bressol municipals.S’han inaugurat cinc escoles amb un totalde 405 places de nova creació. Continuala voluntat de conservació de l’alt nivell

de qualitat tant del model educatiu comde l’arquitectònic.

• BBeeqquueess mmeennjjaaddoorr.. El passat cursescolar s’han facilitat 12.322 beques novesde menjador escolar, són ja doncs, 31.610els infants que en gaudeixen.

• MMiilllloorraa ddeell pprrooccééss ddee ttrraannssiicciióó aallmmóónn llaabboorraall.. S’han realitzat les primeresJornades d’Innovació, FormacióProfessional i Empreses.

• IImmppuullss ddeellss PPllaannss eedduuccaattiiuuss dd’’eennttoorrnnaallss bbaarrrriiss.. S’ha continuat donant suportals plans de districte per aconseguir lacomplicitat dels agents socials i educatiusdels barris per donar continuïtat a la feinafeta des de les escoles.

• PPrroojjeeccttee EEdduuccaattiiuu ddee CCiiuuttaatt deBarcelona. S’han realitzat les X JornadesProjecte Educatiu de Ciutat (PEC) deBarcelona, sota el lema «Democràcia,Educació i Participació Ciutadana».[Vegeu gràfic 1]

Dona

S’han desenvolupat les següentsactuacions amb la finalitat d’assolir elsobjectius del PAM:

• FFoommeennttaarr ll’’eeqquuiittaatt ddee ggèènneerree eenn ttootteesslleess ààrreeeess.. S’ha presentat al Plenari del mesde juny el Pla d’equitat de gènere. AquestPla inclou el Pla d’igualtat d’oportunitatsi la Comissió interdepartamental detranversalitat de gènere.

• MMiilllloorraarr lleess eessttrraattèèggiieess ddee ppaarrttiicciippaacciióóddee lleess ddoonneess ii aauuggmmeennttaarr--nnee llaa vviissiibbiilliittaatt..S’ha celebrat el II Congrés de les Dones,en el qual han participat més de 1.000dones en tot el procés previ i més de2.000 s’hi han inscrit, cosa que significamés de 500 aportacions.

• RReeffoorrççaarr ll’’aatteenncciióó,, pprrootteecccciióó iirreeccuuppeerraacciióó ddee lleess ddoonneess vvííccttiimmeess ddeevviioollèènncciiaa mmaasscclliissttaa.. S’han iniciat les obresdel Centre Municipal d’Acollimentd’Urgències per a les dones, i els seus fillsi filles, que requereixin d’un espai oniniciar la seva recuperació.

S’està desenvolupant un model d’atencióindividual que permet atendre un majornombre de dones. La zona prioritàriad’intervenció és Ciutat Vella, tot i que ja s’hacomençat a intervenir al districte de Sant

25

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatEducació, Cultura i Benestar Social

Educació,Cultura iBenestar Social

El Sector d’Educació, Cultura i Benestarés el braç executiu de l’Àrea de Benestari Cohesió Territorial. Tant l’Àrea com laGerència són de nova creació en aquestmandat i pretenen donar impuls ivisibilitzar l’aposta del govern municipalper la cohesió social, la convivènciai la creativitat en la nostra ciutat.Aquest sector treballa tant l’atenció comla promoció social. Ho fa amb la gestiód’infraestructures i equipaments i ambl’organització de més de 4.000 actesesportius o culturals al llarg de l’any. Té,per tant, un gran impacte en els serveisque l’Ajuntament presta a la ciutadania.Un altre dels encàrrecs d’aquest sector ésla dinamització del teixit associatiu ciutadàmitjançant l’atenció i la relació amb mésde 4.500 associacions de la ciutat.Gestiona l’atorgació de subvencions anualsi promou els processos participatius quetenen lloc a la ciutat.Gestiona el 15 % del pressupost municipalamb una plantilla d’unes 2.400 personesque representen el 18 % dels treballadorsi treballadores de l’Ajuntament.

1r Tinent d’alcalde: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa

Regidora d’Educació: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña

Regidora de Dones i Joventut: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera

Regidora d’Usos del Temps: Ima. Sra. Inmaculada Moraleda i Pérez

Delegat de Cultura: Im. Sr. Jordi Martí i Grau

Delegat d’Esports: Im. Sr. Pere Alcober i Solanas

Gerent: Sr. Marc Murtra i Millar

Ens adscrits:

• Institut de Cultura• Institut d’Educació • Institut Barcelona Esports

26

Educació, Cultura i Benestar Social

Martí, frontera amb l’Eixample, i també esfarà una prospecció al districte de Les Corts.

• DDeesseennvvoolluuppaarr uunn mmooddeell dd’’aatteenncciióóiinnddiivviidduuaall aa ddoonneess ttrreebbaallllaaddoorreess sseexxuuaallss.S’ha potenciat el Pla integral per al’abordatge del treball sexual i s’hanacomplit i fins i tot superat els objectiusfixats.

Joventut

L’accés a la informació i l’augment desales d’estudi nocturnes han estat algunesde les prioritats d’aquest any.

• PPllaa dd’’eeqquuiippaammeennttss jjuuvveenniillss.. S’hainaugurat l’Espai Jove La Fontana aldistricte de Gràcia i s’ha obert el Puntd’Informació Juvenil Garcilaso, al districtede Sant Andreu.

• IInnffoorrmmaacciióó ii ccoommuunniiccaacciióó.. S’ha donatprioritat a les noves tecnologies de lainformació i comunicació: • S’han celebrat el Festival Visualsound-

Festival audiovisual de creació jove i laXXVI edició de la Mostra de Turisme Jove.

• S’ha millorat la pàgina web de joventutque ha tingut 186.431 visites. La web delFestival Visualsound n’ha tingut 9.248 ila web de la xarxa de Punt d’InformacióJove (PIJ) més la de la Mostra deTurisme Juvenil’09 n’han tingut 5.221.

• S’han posat en marxa 45 punts JIP (Jove,Informa’t i Participa) a centres públicsd’educació secundària. Aquesta xarxaestà sota el conveni de col·laboraciósignat amb la Generalitat per a la gestiódels diferents PIJ de la ciutat.

• S’ha iniciat la campanya «Informa’t» ambactivitats per triar l’itinerari acadèmicmés adient.

Nombre de participants al Programa d’activitats escolars

Gràfic

1

2007

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

265.081

2008

333.130

2009

262.365

Usos de les sales d’estudi nocturnes

Gràfic

2

2007

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

40.655

2008

50.768

2009

52.241

27


• BBoorrssaa dd’’hhaabbiittaattggee jjoovvee.. El Serveid’Habitatge Jove s’ha incorporat a laxarxa global d’oficines d’habitatge dela ciutat.

• ««BBaarrcceelloonnaa BBoonnaa NNiitt»».. S’han obert 12sales puntuals d’estudi nocturnes quese sumen a les 7 obertes tot l’any. [Vegeugràfic 2]

• PPootteenncciiaacciióó ddee lleess aassssoocciiaacciioonnssddee jjoovveess.. En la convocatòria anualde subvencions s’han atès 130 sol·licitudsamb un global de 125.000 euros; 14convenis amb entitats amb un totalde 308.900 euros; i 27 projectessubvencionats de BCN Intercanvis Juvenilsamb un import de 37.540 euros.

Usos del temps

El ritme en què s’estan aconseguint elsobjectius és el previst.

• ««TTeemmppss ddee bbaarrrrii,, tteemmppss eedduuccaattiiuuccoommppaarrttiitt»».. En referència a la utilitzaciósocial dels patis de les escoles, s’hanobert 18 patis nous a la xarxa per a larealització d’activitats amb la implicaciódels diferents agents educatius i socialsde cada territori.

• AAmmpplliiaacciióó ddee llaa XXaarrxxaa dd’’EEmmpprreesseess eennNNUUSSTT (nous usos socials del temps). S’hihan incorporat 16 noves empreses sobreles quals s’ha començat a emprarl’experiència pilot per tal de mesurar-nel’aplicació de polítiques del temps.

• CCrreeaacciióó ddee llaa XXaarrxxaa ddee CCiiuuttaattss EEuurrooppeeeessdd’’UUssooss ddeell TTeemmppss.. Amb 51 representants.

• PPaaccttee llooccaall ddeell tteemmppss.. S’ha celebrat laJornada «Cap on va el nostre temps?Escenaris de futur».

Esports

L’organització d’esdeveniments d’alt nivelljuntament amb els populars ha estat unade les prioritats:

• CCoonnssoolliiddaacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa ccoomm aa sseeuudd’’eessddeevveenniimmeennttss dd’’aalltt nniivveellll::• Celebració del I Global Sports Forum,

espai internacional de reflexió sobre lesdimensions del món de l’esport a travésde conferències i ponències.

28


• Arribada i sortida d’etapa a la ciutat deBarcelona del Tour de França’09, ambgran participació popular i la posada enmarxa de l’onada groga que acompanyàels corredors all llarg de tot el recorregut.

• Organització de la prova d’exhibicióSnow Show al Palau Sant Jordi.

• Celebració de 21 trofeus internacionalsCiutat de Barcelona.• CCaalleennddaarrii eessppoorrttiiuu ddee ccaarrààcctteerr ppooppuullaarr..

S’ha incrementat de manera important laparticipació i la presència en elsesdeveniments esportius populars. En sónun bon exemple les proves atlètiques quese celebren a la ciutat, com les cursesde la Mercè i la dels Nassos o la Maratói la Mitja Marató. En tots els casos,les expectatives han estat àmpliamentsuperades i ha calgut tancar lesinscripcions força abans d’exhaurir elsterminis previstos. Prop de 160.000persones han pres part en actes esportiuspopulars. L’increment quantitatiu de laparticipació obliga també a augmentarla qualitat de l’organització delsesdeveniments que s’ofereixen alsciutadans.

• S’han atorgat subvencions a 24 entitatsper a projectes esportius de ciutat perun import de 646.921 euros i a 25 per al’organització dels trofeus internacionalsCiutat de Barcelona per un total de389.522 euros.

• DDiissppoossaarr dd’’uunn cceennttrree eessppoorrttiiuu aa1100 mmiinnuuttss ddee ccaassaa ccoomm aa mmààxxiimm.. S’haniniciat les obres als centres esportiusmunicipals de les Cotxeres Borbó, alDistricte d’Horta-Guinardó i de la ViaFavència, al Districte de Nou Barris. S’hanacabat les obres d’ampliació i millora delCentre Esportiu Municipal Can Toda.També cal remarcar la construcció de dosnous centres esportius municipals, el delPutxet, a Sarrià-Sant Gervasi, i el del Parcde la Ciutadella, a Ciutat Vella.

• PPrroommoocciióó ddee ll’’eessppoorrtt eenn eeddaatteessccoollaarr.. Pel que fa a les activitats enhorari lectiu, s’ha continuat treballant perl’aprofitament del potencial educatiu dela pràctica esportiva i l’adquisició d’hàbitssaludables d’infants i joves a través delPla de suport a l’educació física escolar,en què han participat més de 27.000alumnes de tota la ciutat. De les accionsfora de l’horari lectiu, cal destacar-ne elPla de l’esport en edat escolar, quecompta amb un Consell de Coordinacióque acull prop de 400 entitats i escoles.D’altra banda, un any més, els JocsEscolars de Barcelona han assolit unrècord de participació, i els CampusOlímpia han tornat a ser una de lesactivitats d’estiu més apreciadesper la ciutadania. [Vegeu gràfic 3]

• ««DDaannssaa AArraa»».. Campanya infantil perpromocionar la dansa a les escoles.

Nombre total de participants en actes esportius escolars i populars

Gràfic

3

510.000

500.000

490.000

480.000

470.000

460.000

450.000

440.000

430.000

420.000

410.000

400.0002009

501.692

2008

440.002

30


Cultura

La Gerència ha continuat donant suporta les activitats culturals en base alsobjectius establerts:

• MMééss ccuullttuurraa,, mmééss aa pprroopp.. S’ha treballaten horaris, abonaments, tarifes i canalsper afavorir l’accés a la cultura. S’hanobert museus els diumenges a la tarda.S’ha instaurat el carnet de bibliotequesessent el primer carnet cultural dedescomptes de la ciutat. El Canal Culturas’ha consolidat i s’ha creat el Widgetcultural. La 2a edició de «La Nit delsMuseus» amb 74.000 assistents i la 2aedició de «Montjuïc de Nit» són algunsdels actes singulars a remarcar.

• BBaarrcceelloonnaa,, mmééss llaabboorraattoorrii ccuullttuurraall..S’han començat les obres a les fàbriquesper a la creació de La Central del Circ,El Graner, L’Hangar, Fabra i Coats,La Escocesa, l’Ateneu Popular de NouBarris i la Seca. S’ha donat suport amb4,5 milions d’euros als treballs de difusiói producció cultural. S’ha impulsatla música en viu i s’han creat nous espaisper a la cultura com són la Sala Paral·leli el Canòdrom Meridiana.

• LLaa cciiuuttaatt vviiuu lleess ffeesstteess ii eellss ffeessttiivvaallss..S’ha donat suport als programes artísticsi de participació en les principalscelebracions de la ciutat amb l’obtenciódels resultats següents:• CCaarrnnaavvaall.. La gran rua de Carnavalde la ciutat enguany ha desfilat perla rambla de Guipúscoa i ha comptat ambla participació de 46 comparses i un totalde 2.640 persones. Els dansaires de l’EsbartSant Martí han estat la comparsa oficialespecialment dissenyada per commemorarel 50è aniversari dels Gegants delCarnestoltes. Un any més, la rumba n’haestat la música oficial. S’han lliurat elspremis a les 8 comparses guanyadores perun valor total de 20.000 euros.• FFeessttiivvaall GGrreecc.. La 33a edició del Grec, sotala direcció artística de Ricardo Szwarcer, hadesenvolupat unes 60 propostes, 18 depròpies, entre les quals trobem 22propostes de teatre, 10 de dansa, 29 demúsica, 1 de circ, a més de la instal·lacióque s’ha fet a La Capella, l’Obrador d’estiude la Sala Beckett i les ja clàssiquescol·laboracions amb les biblioteques.Durant el Grec’09, 19 espectacles hanexhaurit les localitats i en total s’han venut60.923 entrades d’un aforament totalde 110.785, un 55 % de localitats venudes.

El Teatre Grec s’ha continuat plantejantcom a epicentre del festival, aquest anyperò, se li ha sumat el Mirador del Grec,

un nou espai escènic de petit formata l’aire lliure. El Festival tambéha desenvolupat activitats en altres espaisde la muntanya de Montjuïc, com sónel Mercat de les Flors, el Teatre Lliure,el Caixa Fòrum i la Fundació Miró,i en altres equipaments culturalsde la ciutat com ara el MACBA, el CCCBi el Museu Picasso i ha mantingutla col·laboració amb el Teatre Romea,el TNC, la Sala Muntaner, la Bibliotecade Catalunya, l’Auditori, la Caldera,el Teatre Borràs, l’antiga fàbrica Fabrai Coats i la plaça del Rei. També s’haninstaurat nous descomptes i abonaments. • FFeesstteess ddee llaa MMeerrccèè.. La Mercè 2009ha omplert els carrers de festa. Durant cincdies s’hi han desenvolupat més de 600activitats: des de les 75 companyies decirc i teatre de carrer, al Castell de Montjuïci al parc de la Ciutadella, fins als 100concerts de música, el festival Àsia o lesactivitats més participatives com elPiromusical, la Cavalcada i el Correfoc. Elconjunt de les festes ha aplegat propd’1.600.000 persones.

La Mercè’09 ha ofert una programacióàmplia i internacional en què Istanbul haestat la ciutat convidada. A més, enguanys’ha consolidat l’aposta per la participacióen la festa dels creadors locals. El cartellde la Mercè’09 ha estat dissenyat per PatiNúñez i el pregó de la festa ha anat acàrrec de Montserrat Carulla i de VickyPeña.

El BAM (Barcelona Acció Musical),festival de músiques independents, haarribat a la 17a edició, amb 74 propostesmusicals programades en 7 escenarisdiferents. Un any més, s’han celebrat ambèxit les jornades de portes obertes de lamajoria de museus.

• LLaa CCaassaa ddeellss EEnnttrreemmeessooss. S’ha inaugurataquest espai d’exhibició i de divulgació de laimatgeria i de la cultura popular i tradicionalde Ciutat Vella.

• MMiilllloorraa eenn llaa qquuaalliittaatt ddeellss eeqquuiippaammeennttssccuullttuurraallss.. S’ha fet un esforç en la millorade les infraestructures i en els projectesculturals del Museu Picasso i del Museud’Història de Barcelona. S’han iniciat lesobres de la futura seu del Disseny HubBarcelona i d’adequació de l’Espai Blauper al Museu de Ciències Naturals. S’hanremodelat espais al Museu Marès. S’hatancat definitivament el Museu Militaral Castell de Montjuïc amb una jornadapopular festiva. S’ha potenciat el suportal projecte cultural de futur delsequipaments consorciats, MACBA, CCCB,Teatre Lliure, Fundació Tàpies, FundacióMiró, L’Auditori, Mercat de les Flors

31


i Museu Marítim, amb una inversió de30 milions d’euros.

• LLaa cciiuuttaatt lleeccttoorraa.. La novetat d’aquestany ha estat el reforç als festivals literaris.Cal destacar també les inauguracions deles biblioteques Can Saladrigas, aldistricte de Sant Martí; La Sagrera-MarinaClotet, al districte de Sant Andreu, i ZonaNord, al districte de Nou Barris, quesuposen un augment de 6.406 m2 debiblioteques. A més, s’han iniciat lesobres de set noves biblioteques. Perúltim, s’ha posat en marxa la gestióbibliotecària Millennium amb millores enel servei de préstec. [Vegeu gràfic 4 i 5]

• CCrreeaacciióó ddeell CCoonnsseellll ddee llaa CCuullttuurraa ddeeBBaarrcceelloonnaa. S’ha posat en marxa l’òrgan departicipació per a les polítiques culturalsa la ciutat.

• S’ha continuat el treball en el PPaarrkk GGüüeellllrealitzant intervencions tant en la naturacom arquitectòniques per tal que sigui mésfidel al projecte d’Antoni Gaudí i tambéhan estat adjudicades i iniciades les obresdel futur CCeennttrree CCuullttuurraall ddeell BBoorrnn.

Participació ciutadana

S’ha continuat potenciant totes aquellesactuacions per tal d’aconseguir elsobjectius establerts en el PAM:

• PPrroocceessssooss ppaarrttiicciippaattiiuuss.. S’ha realitzat laconsulta popular sobre la futura Diagonali s’han rebut més de 30.000 aportacions.El procés s’ha fet al llarg de tres mesosamb diferents formes de participació.

Usuaris d’equipaments municipals i consorciats

Gràfic

5

16.000.000

14.000.000

12.000.000

10.000.000

8.000.000

6.000.000

4.000.000

2.000.000

02007

11.998.303

2008

13.951.091

2009

14.780.205

Usos de biblioteques consorciades

Gràfic

4

2007

7.000.000

6.000.000

5.000.000

4.000.000

3.000.000

2.000.000

1.000.000

0

5.172.624

2008

5.758.946

2009

6.231.845

32


• CCeennttrree ddee SSeerrvveeiiss aa lleess AAssssoocciiaacciioonnssTToorrrree JJuussssaannaa.. Amb la creació del 1rConsell, ha obert les portes aquest serveiamb un nou model de cogestió entrel’Ajuntament de Barcelona i el Conselld’Associacions de Barcelona.

• ««BBlloogg BBaarrcceelloonnaa»».. S’ha creat l’espaide participació virtual..

• Barcelona ha estat la seu de la reuniódel CCoommiittèè OOrrggaanniittzzaaddoorr ddee ll’’OObbsseerrvvaattoorriiIInntteerrnnaacciioonnaall ddee llaa DDeemmooccrrààcciiaaPPaarrttiicciippaattiivvaa..

• S’ha elaborat la GGuuiiaa pprrààccttiiccaa ppeerraa llaa ccoonnssttiittuucciióó ddeellss CCoonnsseellllss ddee BBaarrrrii.

Cooperació internacional

Els projectes de cooperació internacionalhan continuat marcant bona part de lesaccions posades en marxa:

• PPllaa ddiirreeccttoorr ddee ccooooppeerraacciióó ii ssoolliiddaarriittaattiinntteerrnnaacciioonnaall 22000099--22001122.. Ha estat aprovatper unanimitat en el Ple de l’Ajuntament.Es preveu assolir el compromís del 0,7 %del pressupost de l’Ajuntament per acooperació l’any 2011.

• RReeffoorrçç ddeellss pprroojjeecctteess ddee ccooooppeerraacciióóddiirreeccttee eenn llaa zzoonnaa MMeeddiitteerrrràànniiaa.. Ensintonia amb la designació de Barcelonacom a seu de la Unió per la Mediterrània,s’ha completat la reforma del barri de al-Nasser a la ciutat de Gaza, on es va crearel Peace Park de Barcelona que va serdestruït al poc temps de ser inaugurati ja s’ha iniciat l’estudi per a la sevareconstrucció. Paral·lelament, s’ha realitzatla Declaració institucional de condemnaals atacs d’Israel sobre la franja de Gaza.També s’ha participat en l’exposició«Decolonizing», al col·legi d’Arquitectes deBarcelona, on es van exposar diversosprojectes de col·laboració.

• CCaarrrreerr ddee BBaarrcceelloonnaa aa LLaa HHaavvaannaa.. S’hafinalitzat i inaugurat la reforma del primertram d’aquest carrer. També s’ha donatsuport a la reingenieria i al Pla estratègicde la ciutat de San Salvador.

• Impuls a projectes de cooperaciódirecta amb zones preferents d’Àfrica: • DDjjaammeennaa ((TTxxaadd)).. S’ha iniciat el projectede cooperació sobre residus sòlids urbansen aquesta ciutat.

• MMaappuuttoo ((MMooççaammbbiicc)).. Encara es treballaen el projecte de construcció d’un centrecívic i la creació de l’arxiu municipal del’ajuntament d’aquesta ciutat.

• CCrreeaacciióó ddee bbeeqquueess ppeerr aa jjoovveessccooooppeerraannttss.. S’ha aprovat la mesurade govern que determina la creació debeques per a joves cooperants amb uncentenar de beques en dos anys.

Immigració

S’han aplicat noves mesures en cadaobjectiu:

• S’ha clausurat l’AAnnyy IInntteerrnnaacciioonnaallddeell DDiiààlleegg IInntteerrccuullttuurraall ((22000088)).. S’hihan dut a terme 105 activitats, endestaquem l’exposició Barcelonaconnectada, ciutats transnacionals,sobre creixements migratoris i pràctiquesurbanes.

• PPrrooggrraammaa dd’’aaccoommppaannyyaammeenntt aaffaammíílliieess qquuee eess rreeaaggrruuppeenn.. El projected’acompanyament a famíliesreagrupades s’ha implantat a 6 districtesamb els resultats de 1.443 personescontactades, 63 joves nouvinguts acollitsa l’estiu amb classes de català, 456participants a sessions inicials per apreparar la retrobada familiar i 420nuclis familiars en procés. S’han ampliatles sessions informatives grupals alsdistrictes de Nou Barris, Horta-Guinardó,Sant Andreu i Sant Martí. S’ha posat enmarxa el programa «A l’estiuBarcelona t’acull», adreçat a menorsentre 12 i 17 anys arribats a la ciutatper al reagrupament familiar que estroben sense escolaritzar. El serveid’emissió d’informes d’habitatges per afamílies que es reagrupen ha gestionat6.237 sol·licituds.

• PPllaa ddee TTrreebbaallll ddeell CCoonnsseellll MMuunniicciippaalldd’’IImmmmiiggrraacciióó ddee BBaarrcceelloonnaa. S’ha aprovati instaurat el PPrreemmii dd’’IImmmmiiggrraacciióó al quals’han presentant més de 40 entitatsi associacions que treballen en aquestcamp.

• S’ha posat en marxa el web NovaCiutadania com a eina de cohesió social,d’integració i portal d’informació per alsnouvinguts.

33


Indicadors

Cultura 2009 2008 % variació

Nombre d’usuaris d’equipaments municipals i consorciats 14.780.205 13.951.091 5,94Museus (municipals i consorciats) 6.670.426 6.249.920 6,73Centres d’exposicions (municipals i consorciats) 455.844 331.475 37,52Teatres (municipals i consorciats) 140.471 129.593 8,39Arxiu (municipal) 11.529 13.487 -14,52Auditoris (consorciat) 1.157.913 1.259.014 -8,03Biblioteques (consorciat) 6.231.845 5.758.946 8,21Servei d’informació (municipal) 112.177 208.655 -46,24

Esports

Nombre de participants en actes esportius escolars i populars 501.692 440.002 14,02Abonats a instal·lacions esportives municipals (anual) 178.915 183.413 -2,45Nombre de visites a la web d’Esports 413.459 353.326 17,02

Joventut

Nombre de visites a la web de Joventut 436.481 415.492 5,05Nombre d’usos de sales d’estudi nocturnes 52.241 50.768 2,90Nombre de contractes de lloguer signats (S. Habitatge Jove) 159 233 -31,76

Dona

Nombre de dones ateses 18.256 17.418 4,81

Immigració

Nombre d’instàncies rebudes a inf. de disponibilitat habitatge 10.798 6.236 73,16Nombre d’instàncies rebudes a inf. d’arrelament social 4.865 9.100 -46,54

Usos del Temps

Nombre d’usos 35.479 19.994 77,45

Taula

1

35

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatAcció Social i Ciutadania

L’Àrea d’Acció Social i Ciutadania formapart de les sis àrees d’àmbit de ciutatque, juntament amb els deu districtes,conformen l’estructura de govern ambla qual s’ha dotat l’Ajuntament per donarservei a la ciutat.

L’Àrea, amb una despesa corrent de147.015.000 euros, està integrada per laDirecció d’Acció Social, que al mateixtemps s’estructura en la DireccióExecutiva i la Direcció Tècnica, la Direccióde Drets Civils, la Direcció de Salut, laDirecció de Participació Social i l’InstitutMunicipal de Persones amb Discapacitat.

Aquest any s’ha continuat avançanten el compromís amb la inclusió social,el benestar, la salut, l’impuls dels dretscivils, l’oposició a qualsevol mena dediscriminació i la promoció de lasolidaritat.

S’ha treballat en la definició i laimplementació de models i procedimentsamb una clara orientació a la ciutadania iamb el posicionament com a servei perals 10 districtes i els 73 barris i com agarantia per donar resposta a lesnecessitats de la ciutadania a qualsevolterritori de la ciutat.

Cal destacar el treball orientat a lamillora de les condicions tècniques,organitzatives i pressupostàries pergarantir el desplegament de la LLlleeii ddeesseerrvveeiiss ssoocciiaallss i llaa LLlleeii ddee pprroommoocciióó ddeell’’aauuttoonnoommiiaa ppeerrssoonnaall ii ssuuppoorrtt aa lleessppeerrssoonneess eenn ssiittuuaacciióó ddee ddeeppeennddèènncciiaa.

Aquest repte s’ha visualitzat en diferentslínies d’actuació:

• NNeeggoocciiaacciióó ddeell ffiinnaannççaammeenntt amb laGeneralitat de Catalunya per reduir ladiferència entre Barcelona i la resta deciutats catalanes. L’aportació en el marcdel Conveni de Serveis Socials Bàsics haestat de 24.288.278 euros (el 2008 vanser 22.017.113 euros).

• AAuuggmmeenntt ddee llaa ddeessppeessaa eenn aacccciióó ssoocciiaallper fer front a les necessitats socialsactuals, amb una dotació de 94.880.000euros.

• MMaanntteenniimmeenntt ddeell nniivveellll dd’’iinnvveerrssiióónecessari per a la implantació progressivadel model de Serveis Socials Bàsics.

• Aprovació definitiva de ll’’IInnssttiittuuttMMuunniicciippaall ddee SSeerrvveeiiss SSoocciiaallss ddee BBaarrcceelloonnaa(IMSSB), en el Plenari Municipal d’octubre,

que ha de permetre, a partir de 2010,gestionar els serveis socials bàsics de laciutat de manera més eficient i sota unscriteris de major qualitat i de garantiad’equitat.

• Cal destacar les polítiques en matèriade ssuuppoorrtt ii ttrreebbaallll eenn xxaarrxxaa aammbb lleesseennttiittaattss ssoocciiaallss, que s’han materialitzat enuna aportació municipal de 2.463.743euros en concerts, 3.715.584 euros enconvenis i 1.087.428 euros en subvencionsa un total de 273 entitats.

Direcció d’Acció Social

Aquest apartat inclou la DireccióExecutiva i la Direcció Técnica.

S’ha treballat per incrementar elsrecursos humans per poder aplicar la Lleide serveis socials i la Llei de promoció del’autonomia personal i atenció a lespersones en situació de dependència i perrepensar l’actuació per a la cobertura denecessitats de la ciutadania i de laprestació de serveis socials.

Els objectius que s’han plantejat són elssegüents:

• Impulsar estratègies de millora delsserveis socials bàsics i dels serveisd’atenció especialitzada, per satisfer lesnecessitats socials i garantir el nou marclegal.

• Continuar el desplegament del Marcmunicipal per a l’acció comunitària.

• Consolidar el Consorci de serveissocials de Barcelona.

• Cooperar amb les Xarxes d’acció social.

Serveis socials bàsics

• PPrroojjeeccttee CCIINNTTRRAA.. S’ha continuat ambel desenvolupament, a nivell tècnic ioperatiu, dels elements centrals iprioritaris del disseny estratègic del modelde serveis socials bàsics (catàleg, circuit iorganització interna dels centres deserveis socials). Tots aquests elementss’han implementat en el marc del projectede centres de serveis socialsexperimentals i que en el 2009 s’hadesenvolupat en 3 centres, el de LaMarina, el de la Barceloneta i el de FortPienc. Al mes de juny es va realitzar

Acció Sociali Ciutadania

La missió de l’Àrea d’Acció Sociali Ciutadania és vetllar perquè tots elsciutadans de Barcelona puguin viuredignament a la nostra ciutat, és a dir, ambautonomia i d’acord amb el projecte vitalde cadascú; amb relacions d’igualtati justícia social; amb el ple reconeixementdels drets de ciutadania; amb la garantiainstitucional d’accés als recursos socials ide salut que faciliten el desenvolupamenthumà; amb el compromís d’actuacionstransversals que garanteixin la inclusióen matèria laboral i d’habitatge; ambel manteniment i la generació de vinclessocials sòlids (afectius i comunitaris)que aporten base a la trajectòria vital,i amb l’actuació transversal adequadaen matèria d’habitatge que asseguri lainclusió i un allotjament digne en lessituacions que ho requereixin.

Ens adscrits:

• Institut Municipal de Personesamb Discapacitat

• Agència de Salut Públicade Barcelona

2n Tinent d’alcalde: Im. Sr. Ricard Gomá i Carmona

Delegada de Salut: Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix

Regidor de Drets Civils: Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido

Gerent: Sra. M. Glòria Figuerola i Anguera

l’avaluació intermèdia del projecte i aldesembre la final, cosa que ha permès devalidar allò experimentat i identificar lesàrees de millora, tot incorporant-hi elscanvis i les mesures correctorespertinents, de forma prèvia a laimplantació total prevista per el 2010.

• PPllaa ddee ssiisstteemmeess dd’’iinnffoorrmmaacciióó.. A bandadels aplicatius orientats directament a lagestió de serveis específics, cal remarcarel treball fet entorn els projectesprioritaris pel que fa al desenvolupamentdel model de serveis socials bàsics:l’Agenda de gestió, el Sistema de citaprèvia i el Sistema d’informació d’acciósocial (SIAS) que substituirà l’actual.Aquests dos projectes suposaran un canvisubstancial pel que fa a l’accessibilitatdels centres i la gestió dels processosd’atenció.

• El 2009 s’ha finalitzat el PPllaa ddeeddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeell lliiddeerraattggee ddee lleessddiirreecccciioonnss ddeellss cceennttrreess ddee sseerrvveeiiss ssoocciiaallss is’ha posat en marxa el PPllaa ddeeddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddiirreeccttiiuu ddee lleessddiirreecccciioonnss tteerrrriittoorriiaallss ddee sseerrvveeiiss ssoocciiaallss..Aquesta línia de treball amb les figuresdirectives es considera clau en el procésde gestió del canvi.

• DDoottaacciioonnss.. Durant aquest mandat, peravançar en la fita d’aconseguir els 41centres de serveis socials que ha de tenirBarcelona un cop s’hagin desplegat lesnoves lleis, s’hi han dotat 30 milionsd’euros. D’altra banda, per tal dedesenvolupar el Pla de sistemesd’informació la dotació ha estat de 6milions d’euros, destinats principalment adisposar d’aplicacions informàtiques degestió interconnectades i a la reforma delparc informàtic.

• SSeerrvveeiiss dd’’aatteenncciióó ddoommiicciilliiààrriiaa.. Al maiges començà a aplicar el nou model queplanteja tres modalitats d’atenció,l’assistencial, la preventiva i lasocioeducativa, amb la clara voluntat depossibilitar, sota criteris d’equilibriterritorial, una vida quotidiana mésautònoma a les persones amb situació dedependència i a les famílies amb infants iadolescents en situació de risc social.[Vegeu taula 1]

36

Acció Social i Ciutadania

37


• LLlleeii ddee pprroommoocciióó ddee ll’’aauuttoonnoommiiaappeerrssoonnaall ii aatteenncciióó aa lleess ppeerrssoonneess eennssiittuuaacciióó ddee ddeeppeennddèènncciiaa. S’ha dut aterme la valoració dels casos de grandependència (Grau III) i de dependènciasevera (Grau II, Nivell 2 i Nivell 1). De les54.303 sol·licituds presentades des del’inici d’aplicació d’aquesta Llei, se n’hanconsiderat amb dret 28.625. D’acord ambl’increment gradual previst fins al 2015,quan finalitzarà el desplegament de la llei,i per tal de garantir l’atenció dels casos javalorats, s’han reforçat amb 31professionals més els equips dels centresde serveis socials.

• AAtteenncciióó aa lleess ppeerrssoonneess nnoouuvviinngguuddeess.. ElServei d’atenció a immigrants, estrangers irefugiats (SAIER) ha continuat amb laseva activitat habitual, s’hi han atès untotal de 17.889 persones, de les quals12.823 han estat noves altes. La signaturadel nou conveni que amplia elsprofessionals en el Servei d’atenció social,

i la reforma integral de l’equipament delParal·lel, permetran augmentar-ne lacapacitat d’atenció i millorar-nel’accessibilitat. [Vegeu taula 2]

• SSeerrvveeii dd’’eemmeerrggèènncciieess ii uurrggèènncciieess ssoocciiaallss..Es coordina estretament amb els Serveisd’extinció d’incendis i amb la GuàrdiaUrbana. Al novembre es va implementar unnou model d’atenció que estableix un úniccentre referencial a la ciutat amb el reptede disposar dels serveis i recursos peratendre les situacions d’emergències iurgències que es produeixin. El 2009 s’hihan atès 1.481 persones, cosa que suposaun increment del 95,13 % ja que el 2008 s’hivan atendre 722.

Persones vulnerablesEn l’atenció a persones en situació devulnerabilitat, s’ha consolidat la Xarxa deServeis d’Inserció Social amb previsió decontinuar ampliant els serveis i recursosque permetin itineraris d’inclusió

Atenció als centres de serveis socials (CSS)

Persones ateses 55.188Unitats d’atenció realitzades 192.040Programes individuals d’atenció (PIA) realitzats 10.004Llars amb serveis d’ajuda a domicili 10.271Persones ateses pels serveis d’ajuda a domicili 12.465

Taula

1

Integració social intercultural

Persones ateses al SAIER 17.889

Unitats d’atenció al SAIER 49.767

Servei de mediació intercultural

Intervencions de mediació interpersonal 2.341Intervencions de mediació veïnal i comunitària 61

Serveis d’acolliment lingüístic

Nouvinguts inscrits en cursos de català 28.771Nouvinguts inscrits en cursos de català procedents del SAIER 1.097Intervencions de traducció telefònica 697Intervencions de traducció presencial n.d

Taula

2

personalitzats, d’acord amb la situació iles necessitats que es presentin:acolliment nocturn, acolliment diürn,menjadors socials, habitatge d’inclusió…Aquest any, el Servei de detecció i atencióa les persones amb risc d’exclusió socialha atès 4.291 persones. [Vegeu taula 3]

Infància i adolescènciaS’ha desdoblat l’Equip d’atenció a la infànciai a l’adolescència (EAIA) de l’Eixample-Gràcia amb la qual cosa a la ciutat ja en són12 els equipaments que atenen lessituacions de risc d’infants i adolescentsque per diferents circumstàncies no podenser assumides per la pròpia família. A més amés, s’ha posat en funcionament l’Equipcentral especialitzat en infància iadolescència (ECEIA).

També el 2009 s’ha posat enfuncionament el primer Espai familiar de

0 a 3 anys i el Centre obert per a infants,ubicat al carrer de Huelva, 36, i detitularitat municipal.

En la campanya de vacances d’estiu hanparticipat 44.094 infants en les diferentsmodalitats de casals, colònies,campaments, rutes i estades fora deCatalunya. [Vegeu taula 4]

Gent granS’ha prestat el servei d’atenció domiciliàriaa 10.524 llars de gent gran, el servei deteleassistència a 42.153 persones, quesuposa una cobertura del 12,69 % de lespersones majors de 65 anys, i s’haincrementat amb 157 pisos el nombred’habitatges tutelats, que fan un total de925, els quals permeten a les personesgrans conservar la seva autonomia totgarantint-los els serveis de suportnecessaris. [Vegeu taula 5]

38


Atenció a persones vulnerables

Places en centres d’acolliment 738Places en habitatges d’inclusió 114Places en centres de dia 235Persones ateses pels equips del SIS 4.291Persones acollides en centres residencials 3.566Persones ateses en habitatges d’inclusió 162Persones ateses en centres de dia 2.444

Taula

3

Infància

Menors atesos pels EAIA 3.361Centres oberts conveniats 14Nombre d’inscripcions a campanyes 67.478

Taula

4

Atenció social a la gent gran

Persones grans ateses amb el servei de teleassistència 42.153Llars de gent gran ateses pel Servei d’atenció domiciliària 10.524Persones grans ateses al programa «Respir» d’estades temporals 517Persones grans acollides d’urgència 490Persones grans en habitatges municipals amb serveis 1.085

Taula

5

Institut Municipal de ServeisSocials de Barcelona (IMSSB)

La creació de l’Institut Municipal deServeis Socials de Barcelona forma partdel pprrooccééss dd’’aapprrooffuunnddiimmeenntt ii mmiilllloorraaccoonnttíínnuuaa ddee llaa ppoollííttiiccaa ssoocciiaall mmuunniicciippaall,que pretén donar respostes més àgils,flexibles i especialitzades. Així, l’oobbjjeeccttiiuuddee ll’’IIMMSSSSBB és impulsar, organitzar iarticular, internament i externament, elprocés de prestació dels serveis socialsbàsics de responsabilitat municipaladreçats a la ciutadania, i això dins d’unsparàmetres de qualitat i equitat que hande continuar contribuint a garantir elbenestar de totes les persones que viueni conviuen a la nostra ciutat.

El procés de creació de l’IMSSB es vainiciar a l’abril i al llarg del segon semestres’ha continuat amb el procésd’implantació, que s’ha desenvolupatsense desviacions sobre el calendariprevist. El dia 2 d’octubre es va dur aterme ll’’aapprroovvaacciióó ddeeffiinniittiivvaa de la creacióde l’IMSSB en Plenari Municipal.

Al llarg dels mesos de novembre idesembre se n’han nomenat els diferentsrepresentants al CCoonnsseellll rreeccttoorr,,representants polítics, tècnics, sindicals idel teixit social (dues persones dereconegut prestigi en l’àmbit de l’acciósocial). Des del maig fins al desembre lesdireccions Tècnica i Executiva d’AccióSocial han elaborat conjuntament elsPPllaannss dd’’AAcccciióó SSoocciiaall TTeerrrriittoorriiaall ((PPAASSTT)..

Consorci de serveis socials

L’any 2009 ha suposat la consolidació delConsorci de serveis socials, ens participatamb la Generalitat, com a ccoommuunniittaatt ddeesseerrvveeiiss,, eessppaaii ddee ffoorrmmaacciióó ii ccoooorrddiinnaacciióóddee rreeccuurrssooss i també, com a eina pera la ccooooppeerraacciióó aaddmmiinniissttrraattiivvaa tanten l’àmbit de la ppllaanniiffiiccaacciióó dels serveissocials especialitzats, com en l’àmbitde la ggeessttiióó dels serveis socialsespecialitzats residencials.

Aquest darrer any s’ha donat un impulsimportant al PPllaa DDiirreeccttoorr 22000088--22001133 i jas’han realitzat les primeres avaluacionsde les mesures de govern previstes enel Pla.

El Consorci ha incrementat notablementel seu pressupost els últims 3 anys i hempassat d’una dotació de 300.000 euros el2006, als 4422,,8899 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss de l’any2009, pressupost que ha estat executaten un 98,88 %.

Enguany el Consorci també ha exercit elcontrol de la gestió i la gestió directa de1122 cceennttrreess per a l’atenció a les personesamb ddiissccaappaacciittaattss, 3300 cceennttrreess per al’atenció a la iinnffàànncciiaa en risc idesemparada, la CCoommuunniittaatt TTeerraappèèuuttiiccaaddee CCaann PPuuiigg, la CCaassaa dd’’aaccoolllliiddaa ppeerr aaddoonneess que han patit la violència masclistai el ccoonnttrrooll ddee ggeessttiióó ddee llaa vvaalloorraacciióó de lespersones en situació de ddeeppeennddèènncciiaa.

Direcció de Drets Civils

Aquesta direcció es planteja com aobjectiu ampliar l’exercici real i efectiu detots els drets ciutadans i incorporar a laciutat i en tots els àmbits d’actuaciómunicipal la perspectiva dels dretshumans i la cultura de la pau. En aquestsentit, s’ha avançat en la consolidació iprojecció de les actuacions, tant enl’àmbit de ciutat com en l’àmbitinternacional, per posicionar Barcelonacom a ciutat pionera en eldesenvolupament de polítiques públiqueslocals de drets humans.

S’ha redactat una proposta de CCaarrttaa ddeecciiuuttaaddaanniiaa ddee BBaarrcceelloonnaa que acabaràdefinint els drets de la ciutadania, lesresponsabilitats col·lectives i elsmecanismes de garantia per al seuacompliment.

S’ha presentat la fase de diagnosi del PPllaammuunniicciippaall ppeerr aall ccooll··lleeccttiiuu lleessbbiiàà,, ggaaii,,bbiisseexxuuaall ii ttrraannsssseexxuuaall (LGBT). Els treballss’han centrat en la lluita contral’homofòbia, l’atenció a persones d’aquestcol·lectiu en situació de dependència i enla definició d’un espai públic sensediscriminació ni violència.

S’ha presentat l’Informe 0 del’OObbsseerrvvaattoorrii ddee ddrreettss hhuummaannss ddeeBBaarrcceelloonnaa per donar un important pasendavant en la perspectiva de mirar ientendre la ciutat des de l’òptica delsdrets humans.

S’han acollit les primeres persones en elprograma ««BBaarrcceelloonnaa cciiuuttaatt rreeffuuggii»» que

39


ofereix protecció temporal a defensors idefensores dels drets humans perseguitsals seus països amb motiu de la sevamilitància.

S’ha consolidat la relació ambinstitucions internacionals i s’ha passata formar part de la CCoommiissssiióó ppeerrmmaanneennttddee llaa ccooaalliicciióó eeuurrooppeeaa ddee cciiuuttaattss ccoonnttrraaeell rraacciissmmee, de la UNESCO. També s’handesenvolupat un seguit d’actuacions ambl’Agència Europea de Drets Fonamentals.

Des de ll’’OOffiicciinnaa ppeerr aa llaa nnoo--ddiissccrriimmiinnaacciióó(OND) i ll’’OOffiicciinnaa dd’’aaffeerrss rreelliiggiioossooss (OAR)s’han continuat donant respostes dequalitat a la ciutadania en la defensa delsdrets fonamentals i la igualtat i s’hangenerat actuacions en prevenció iformació en drets. [Vegeu taula 6]

Direcció de Salut

La Direcció de Salut s’ha consolidat dinsl’Àrea d’Acció Social i Ciutadania i porta aterme els encàrrecs de la Delegació deSalut i de la Gerència de l’Àrea.

• PPaarrttiicciippaacciióó. S’ha participat en els 10Consells de Districte i s’ha començat a feruna anàlisi dels grups d’ajuda mútua i delsgrups de suport que hi ha a la ciutat, pertal d’articular els serveis i donar mésprotagonisme a les entitats ciutadanes.

• PPrroommoocciióó ddee llaa ssaalluutt.. S’ha continuat ambel programa «Salut i escola» i se n’haactualitzat el contingut. També s’ha impulsatla mesura de govern «Activitat física i salut»conjuntament amb l’Institut BarcelonaEsports i el Consorci Sanitari de Barcelona.

• LLlleeii ddee bbaarrrriiss.. S’han elaboratprogrames específics al Poble-sec, lesRoquetes, Santa Caterina i la Barceloneta,per tal de disminuir-hi les desigualtats entemes de salut.

• VVeennddiinngg ssaalluuddaabbllee.. S’ha impulsat unprograma per promocionar les màquinesd’aliments saludables a les dependènciesmunicipals.

• PPrreevveenncciióó ddee llaa ssaalluutt.. S’ha aprovat elnou Pla d’acció sobre drogues 2009-2012,que fa especial incidència en la atenció ala dependència de l’alcohol i en la joventut.

• S’ha donat un fort impuls als pprroocceessssoossddee mmiilllloorraa ccoonnttíínnuuaa, mantenintl’acreditació ISO 17025 al Laboratori i la

40


certificació ISO 9000 dels Serveisd’inspecció alimentària.

• AAtteenncciióó ssaanniittààrriiaa. S’està fent elseguiment del conveni signat entrel’Ajuntament i la Generalitat per a la dotaciód’equipaments a la ciutat de Barcelona.S’han iniciat les obres de diversos centresd’atenció primària, tant per ampliar-los comper fer-ne de nous. Destaquen les obres delCAP Carmelitana, del CAP Carmel i del CAPHorta, al Districte d’Horta-Guinardó i s’haposat la primera pedra per a les ampliacionsdel CAP Ciutat Meridiana i del CAP Borrell.[Vegeu taula 7]

• IInnssttiittuutt MMuunniicciippaall dd’’AAssssiissttèènncciiaaSSaanniittààrriiaa ((IIMMAASS)).. S’ha finalitzat el procésde reconversió de l’IMAS i se n’ha canviatla titularitat, que ha passat a ser el 60 %de la Generalitat i el 40 % del’Ajuntament.

Direcció de ParticipacióSocial

Aquesta Direcció es planteja els següentsobjectius:

• Potenciar l’estructura de l’Acordciutadà per una Barcelona inclusiva.

• Enfortir les xarxes d’acció social icrear-ne de noves.

• Incrementar la visibilitat del Consellmunicipal de benestar social, del Consellassessor de la gent gran, del Consellmunicipal del poble gitano de Barcelona idel Consell municipal de gais, lesbianes ihomes i dones transsexuals.

• Potenciar els espais de participació dela gent gran.

• Afavorir la dimensió internacional de lainclusió social amb el lideratge i la

41


Drets civils

Oficina per la no-discriminació

Situacions ateses 707

Expedients oberts per vulneració de drets 291Persones que han rebut formació 778

Oficina d’afers religiosos

Actes de difusió i sensibilització 27Demandes d’informació ateses 282Accions de suport i acompanyament 211

Taula

6

Salut

Carnets de vacunació de nadons 15.152Carnets de vacunació d’infants majors d’un any 10.743Prevenció de malalties. Casos estudiats de tuberculosi 704

Inspeccions alimentàries

Nombre d’inspeccions 8.452Establiments inspeccionats 4.087Resolució d’expedients 1.927

Drogodependències

Noves visites 2.947Tractaments 216.059Visites als centres de reducció de danys 233.890Xeringues distribuïdes 328.180

Taula

7

presència de l’Ajuntament en diversesxarxes d’àmbit europeu i mundial.

Aquest any l’Associació Barcelonaper l’acció social (ABAS), s’ha integraten l’Acord ciutadà per una Barcelonainclusiva (ACBI) el qual d’aquesta maneraes converteix en un gran instrument pera una ciutat inclusiva i és l’expressió delmodel participatiu del govern municipal.El Consell de govern de l’ACBI estableixles línies estratègiques d’acció social.S’articula a partir de comissions de treballi en el marc de la jornada anual dónacompte del treball realitzat. Actualment,420 entitats en formen part i comptaamb sis xarxes d’acció socialconsolidades: Inserció sociolaboral,Acollida, Atenció a persones sensesostre, Centres oberts, Famíliescuidadores i B3 (Barcelona, beneficisi benestar) i ja s’ha iniciat el procés de

formació de dues noves xarxes: Culturaper la inclusió social i Habitatge i inclusió.[Vegeu taula 8]

Institut Municipal dePersones amb Discapacitat

L’Institut Municipal de Persones ambDiscapacitat, que enguany ha celebrat el30è aniversari, treballa de maneratransversal amb la resta de direccions idepartaments amb els objectius següents:

• Fomentar l’autonomia personal i la vidaindependent de les persones ambdiscapacitat per mitjà de serveis que elsfacin possible la vida quotidiana, l’accés al’educació, al treball i al lleure.

• Garantir-los l’accessibilitat física icomunicativa i la mobilitat.

42


Direcció de Participació Social

Nombre de Assistència

convocatòries

Consell assessor de la gent gran 20 1.141Consell municipal del poble gitano de Barcelona 4 413Consell municipal de gais, lesbianes i homes i dones transsexuals 6 163Consell municipal de benestar social 75 2.372Associació Barcelona per l’acció social 2 32Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva 10 2.150

117 6.271

Taula

8

Serveis de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)

Persones ateses al SAP (Servei d’atenció al públic) 15.200Persones informades per l’IMD 25.097Contractes laborals EAD 182Persones ateses a llars residències 38Infants atesos a l’EIPI (Equip interdisciplinar de la petita infància) 451Persones amb discapacitat ateses als CSS 3.416Persones amb discapacitat ateses al SAD 903

Servei de transport porta a porta

Persones usuàries 3.115Nombre de viatges 292.495

Taula

9

43


• Promoure habitatges accessibles iassequibles.

• Promoure la participació ciutadana,donar suport a la promoció social,educativa i laboral i fomentarl’associacionisme.

• PPrrooggrraammaa dd’’hhaabbiittaattggee ppeerr aa ppeerrssoonneessaammbb ddiissccaappaacciittaatt.. S’ha elaborat aquestPrograma per incorporar-lo al Plad’habitatge de Barcelona 2008-2016.

• CCoonnsseellll rreeccttoorr ddee ll’’IInnssttiittuutt.. Cal destacarel protagonisme que hi tenen les personesamb discapacitat, amb una representaciódel 50 %.

• ««RReeccoommaannaacciioonnss ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddeell’’aatteenncciióó ssoocciiaall aa lleess ppeerrssoonneess aammbb ttrraassttoorrnnmmeennttaall aa llaa cciiuuttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa»»..L’Observatori social Barcelona ha fetaquest estudi, alhora, s’ha iniciat el projectepilot per a la cessió de 10 parcel·les de laxarxa d’horts urbans de Barcelona aentitats de persones amb discapacitat.

• SSeerrvveeiiss ddee ssuuppoorrtt.. El servei a lesplatges ha beneficiat 252 usuaris i en lesactivitats de la Campanya de vacancesd’estiu s’han assistit 174 nens i nenes ambdiscapacitat. [Vegeu taula 9]

Departaments de suport

L’Àrea d’Acció Social i Ciutadania disposa,per tal de poder dur a terme els seusobjectius, d’un conjunt de departaments detecnoestructura, com són el d’administraciói personal; el de comunicació; el de recercai coneixement; el de serveis tècnics i lasecretaria tecnicojurídica.

De les activitats d’aquests departamentshan destacat:

• DDeeppaarrttaammeenntt ddee rreecceerrccaa iiccoonneeiixxeemmeenntt. Ha editat dos números de larevista Barcelona Societat, el número 16dedicat a la interculturalitat i el número 17dedicat a les desigualtats de gènere. Hacol·laborat de manera activa, juntamentamb el Departament de personesvulnerables, en el grup de treball depersones sense sostre, de la xarxaEurocities, que va celebrar dues trobades,la primera a Bergen al març i la segona aBarcelona al setembre. I finalment, ha

destacat la col·laboració, amb la resta del’Àrea, en la definició i suport del noumodel de gestió per objectius dins delprojecte Barcelona 2.0.

• DDeeppaarrttaammeenntt ddee ccoommuunniiccaacciióó.. Té coma missió incrementar el coneixement i lapercepció dels serveis de l’Àrea. En aquestsentit, ha potenciat la comunicació digitaldes de dues vessants: d’una banda,l’actualització i el manteniment de les websexistents i de l’altra, la reformulació i creacióde noves webs associades a projectesconcrets. En relació a l’any anterior, s’haenregistrat un increment de més de375.000 visites a les webs del sector.

Arxiu i gestió documental Aquest any, per poder assolir els seusreptes de futur, l’Ajuntament de Barcelonaha redissenyat el model de gestió delconsistori. BBaarrcceelloonnaa 22..00 és la nova formade prestar els serveis municipals i enaquest context s’estableix un nou modeld’arxius de districte i sectors.

Per això cal esmentar especialmentl’Arxiu que, depenent de la Direcció delSistema Municipal d’Arxius, té la missióde desenvolupar el PPrroojjeeccttee dd’’aarrxxiiuuii ggeessttiióó ddooccuummeennttaall que consisteix enimplantar les polítiques arxivístiquesi incorporar un mètode de gestiódocumental per al conjunt de documentsactius i semiactius que genera l’Àread’Acció Social i Ciutadania i, a més a més,tractar, avaluar, conservar, fer accessiblei difondre el patrimoni documental quecustodia. [Vegeu taula 10]

A trets generals, els objectius delprojecte són:

• Conèixer la documentació que esgenera a l’Àrea fruit de les funcions queli han estat encomanades.

• Implantar un sistema de gestiódocumental.

• Crear l’Arxiu central de l’Àrea(documentació de 5 a 15 anys de la sevacreació).

44


Indicadors de gestió documental i arxiu

Nombre de transferències ordinàries de documentació 2Volum de transferències (ml) 5Nombre d’assessoraments a les oficines 6Nombre de sessions formatives/informatives 2Nombre d’usuaris de sessions i assessorament oficines 35Documentació descrita al programari de gestió d’arxius (unitats documentals) 147Nombre d’entrevistes d’auditoria 15Informes tècnics 2

Taula

10

45


Indicadors

Acció social 2009 2008 % variació

Serveis socials bàsics

Nombre d’entrevistes als centres de serveis socials (1) 192.040 176.275 8,94Nombre de llars amb servei d’atenció domiciliària (2) 12.446 10.393 19,75% de cobertura del servei de teleassistència (>65 anys) (3) 12,56% 11,43% 9,89Nombre de persones ateses als menjadors socials (4) 11.278 11.496 -1,90

Llei de suport a la dependència

% de sol·licituds de valoració de grau tramitades 100,00% 100,00% 0,00Programes individuals d’atenció (PIA) iniciats 10.275 10.145 1,28Programes individuals d’atenció (PIA) finalitzats 6.797 8.229 -17,40

Persones nouvingudes

Nombre de persones ateses al SAIER (4) 17.889 21.103 -15,23

Infància

Nombre de menors en risc atesos als EAIA (4) 3.361 3.207 4,80

Persones amb discapacitat

Servei de transport especial

Nombre de viatges 292.495 253.750 15,27

Salut pública

Nombre de persones ateses en els programes de

tractament d’adiccions (propis de l’Agència de Salut

Pública de Barcelona) 6.121 –Nombre d’accions de control de plagues 2.623 2.627 -0,15

Drets civils

Nombre d’expedients oberts per vulneració de drets 1.027 1.182 -13,11

(1) Amb posterioritat a la data d’enviament de la dada mensual es registren casos corresponents als diferents mesos que s’incorporen

a les dades acumulades.

(2) Aquest indicador reflecteix el nombre de llars diferents ateses.

(3) El mateix indicador és un valor acumulat, per tant, la dada a considerar és la del mes de desembre.

(4) Aquest indicador reflecteix el nombre total de persones ateses, però una mateixa persona pot haver estat atesa en diferents mesos.

Taula

11

La gestió de la crisi i la preparació dela recuperació han estat els dos vectorsprincipals de la promoció econòmica del’Ajuntament de Barcelona l’any 2009, unany de profunda pertorbació de l’activitateconòmica, segurament la més profundaque recordem. Tot i la intensitat d’aquestacrisi global, la diversificació del nostreteixit empresarial i l’obertura a l’exteriorde les nostres empreses han permès quela majoria d’indicadors econòmicsevolucionessin més positivamentque a la resta de l’Estat.

El Sector de Promoció Econòmicas’articula al voltant dels eixos estratègicsque es desenvolupen a continuació i queimpulsen els programes i polítiquesa través dels diferents instruments ambquè compta l’Ajuntament (BarcelonaActiva, 22@Barcelona, l’Institut de Mercatsde Barcelona, Mercabarna, i les diferentsdireccions de Comerç i Consum, Relacionseconòmiques internacionals, Coordinaciói programes estratègics, Comunicaciói prospectiva). Així mateix, la participacióde l’Ajuntament en un ampli conjunt deplataformes de col·laboració públiquesi privades com ara Turisme de Barcelona,Barcelona Centre Disseny, BarcelonaDigital, Barcelona Aeronàutica i de l’Espai,Barcelona Centre Logístic, BioRegió deCatalunya, Barcelona Mèdia, entre d’altres,també esdevé clau per a l’acomplimentdels objectius estratègics proposats enel Pla d’Acció Municipal.

En clau d’activitat per a la promocióeconòmica municipal, el 2009 ha suposat:

•• L’execució del Pla de treball associatals acords del PPaaccttee ppeerr aa ll’’ooccuuppaacciióó ddeeqquuaalliittaatt ddee BBaarrcceelloonnaa signat l’any 2008amb els sindicats UGT i CCOO, lesorganitzacions empresarials Foment iPimec i el Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya i que enguanys’ha renovat amb la incorporació delsgrups municipals d’ERC, ICV-EUiA i PSC,ha suposat una inversió en polítiquesactives d’ocupació i creació d’empresesde prop de 23 milions d’euros.

• La renovació d’espais per a la creaciód’empreses i d’ocupació al CCeennttrree ppeerr aa llaaIInniicciiaattiivvaa EEmmpprreenneeddoorraa GGllòòrriieess i al CCoonnvveennttddee SSaanntt AAgguussttíí i l’agilització dels tràmitsmitjançant la tramitació electrònica.

• L’acompanyament a més de 2.100projectes empresarials i al creixement de396 empreses innovadores, tot posantespecial èmfasis en l’impuls a les novesiniciatives que com BBiiooEEmmpprreenneeddoorr XXXXIIhan permès de crear empreses en sectorsestratègics com el de les ciències de lavida.

• L’acceleració del desplegament delsCCoonnssoollaattss ddee MMaarr que promocionenBarcelona internacionalment.

• La concreció d’una nova dimensió en lapromoció econòmica internacional deBarcelona amb l’impuls del BBaarrcceelloonnaaEEccoonnoommiicc TTrriiaannggllee ((BBEETT)) que, en la sevapresentació a la fira Expo Real a Munich,va incloure no només el 22@ sinó tambéàrees del Baix Llobregat i del Vallès.

• La posada en marxa d’una ambiciosaoperació de transformació urbana ipromoció econòmica a la Zona Francaamb l’arrencada de BBaarrcceelloonnaa ZZoonnaaIInnnnoovvaacciióó als antics terrenys de la fàbricaSEAT destinats ara a indústries culturals,alimentàries i de les ciències de la vida.

• L’engegada de la iniciativa ««DDoo IItt iinnBBaarrcceelloonnaa»» per atreure-hi talentemprenedor i investigadors.

• L’obertura del modernitzat MMeerrccaatt ddeellaa LLlliibbeerrttaatt i el començament de lesrenovacions dels mercats del Ninot, SantAntoni, Encants, Sants i Bon Pastor quesuposen la més gran inversió en renovacióde mercats municipals de tota la història.

• L’inici d’una nova visió del Nadal perpotenciar-ne el caràcter propi barceloní iexplotar el potencial comercial i ffeerr ddeeBBaarrcceelloonnaa uunnaa ddeessttiinnaacciióó ttuurrííssttiiccaa gglloobbaall.

• La finalització de la primera etapa delPPllaa eessttrraattèèggiicc ddee ttuurriissmmee de Barcelonaamb la identificació dels principals reptesdavant el turisme del segle XXI.

• La creació de la TTaauullaa TTèèccnniiccaa ddeeTTuurriissmmee de l’Ajuntament de Barcelonaque, conduïda des de l’Àrea de PromocióEconòmica, permetrà millorar la gestió del’impacte turístic a la ciutat des de lacoordinació dels diferents agentsmunicipals que hi participen.

• El mmaanntteenniimmeenntt ddee llaa ttoottaalliittaatt ddee lleessffiirreess que se celebren habitualment aBarcelona mitjançant l’impuls d’algunes,com el Saló de l’Automòbil, i la creació denous espais per als negocis globals comThe Brandery i el Hit.

47

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatPromoció Econòmica

PromocióEconòmica

Ens adscrits:

• Institut de Mercats Municipals • BCN Activa• 22@• Mercabarna

Gestió dels serveis de PromocióEconòmica de la ciutat, en les sevesvessants de relacions externes i internes,com també de les activitats municipalsen matèria de Comerç, Consumi Turisme.

3r Tinent d’alcalde: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats

Gerent: Sr. Mateu Hernández i Maluquer

48

Promoció econòmica

• L’impuls als nnoouuss ccllúússtteerrss uurrbbaannss ambl’engegada definitiva del Parc BarcelonaMedia i l’entrada en servei dels estudisi centres de recerca en mèdia icomunicació de la Universitat PompeuFabra, les oficines de Media Pro i depetites empreses a l’entorn del Districte22@Barcelona.

• La ttrraannssffoorrmmaacciióó ddee MMeerrccaabbaarrnnaa coma mitjà propi municipal per a la gestióde la unitat alimentària més competitivadel sud d’Europa.

Promoció de l’ocupacióde qualitat

El Sector de Promoció Econòmica,mitjançant l’agència de desenvolupamentlocal BBaarrcceelloonnaa AAccttiivvaa, ha desplegataquest any una bateria de dispositiusaltament innovadors i d’ampli abastper fer front a la situació econòmicai a l’increment de l’atur, per això s’haperseguit l’impacte a curt termini peròtambé s’ha incidit en factors estructuralsper avançar en el necessari canvi demodel econòmic.

En l’actual context econòmic, lesactuacions de l’agència prenen unarellevància cabdal en la promocióde l’ocupació i del teixit empresarial.En aquest sentit, l’agència és promotora,coordinadora i destacada executoradel Pacte per a l’ocupació de qualitata Barcelona 2008-2011. Dins el Pacte,el desplegament del PPllaa dd’’AAcccciióó 22000099amb Barcelona Activa com a secretariatècnica i amb un pressupost de 22,8milions d’euros, ha suposat l’atencióa més de 92.000 usuaris i usuàries,un 27 % més del previst.

• Per a la pprroommoocciióó ddee ll’’ooccuuppaacciióós’han impulsat una vintena de programesi s’han atès 53.649 usuaris i usuàries.

• Prop de 18.000 persones sense feinahan participat, des del seu inici alnovembre de 2008, en el dispositiu««AAccttiivvaa’’tt ppeerr ll’’ooccuuppaacciióó»» dirigit al’orientació i la formació d’aturats.

• S’han tret nous programes innovadorsi amb un enfocament integral per a laiinnsseerrcciióó llaabboorraall de 235 persones aturadesque tenen més dificultats perreincorporar-se al mercat, com ara les

persones majors de 45 anys i lesprovinents de sectors en reestructuració.

• SS’’hhaann ccoonnttrraaccttaatt 993300 ppeerrssoonneessaattuurraaddeess amb qualificació professional, perdesenvolupar activitats i serveis d’interèscol·lectiu en ocupacions de sectors ambfutur, com ara el turisme, la cultura, el mediambient, el coneixement o els serveis a lespersones i la comunitat.

• Amb ll’’aammpplliiaacciióó ddee ll’’ooffeerrttaa ffoorrmmaattiivvaaper a persones sense feina, s’han impartit196 cursos de formació professional quehan permès de formar 3.542 persones.

• S’han desenvolupat pprrooggrraammeess ddeeqquuaalliiffiiccaacciióó pprrooffeessssiioonnaall mitjançant ciclesformatius per a 284 joves en situaciód’abandonament prematur dels estudis,amb l’objectiu de motivar-los i millorar laseva preparació en ocupacions amb futur.

• En el marc del programa ««TTrreebbaallll aallssBBaarrrriiss»» s’ha impulsat una estratègia dedinamització socioeconòmica i laboral abarris d’especial atenció. S’hi han atès1.714 usuaris i usuàries i s’ha actuatespecíficament amb joves amb dèficitsformatius, dones i altres col·lectius demajor vulnerabilitat.

• S’ha remodelat el CCoonnvveenntt ddee SSaannttAAgguussttíí per acollir-hi activitats depromoció de l’ocupació i emprenedoriainclusiva on es podrà atendre unes12.000 persones l’any.

Desenvolupamentdel capital humà

Per a impulsar el capital humà, BarcelonaActiva s’ha reforçat ampliant l’activitatd’orientació professional de darrerageneració, la promoció de la cultura i elsvalors del treball a la ciutat, també haconsolidat el programa de progrésprofessional i ha impulsat l’Espai de NovesOcupacions com a punt de trobada entrel’oferta i la demanda laboral.

Els avenços realitzats en aquest sentit espoden resumir de la següent manera:

• En els pprrooggrraammeess ppeerr aallddeesseennvvoolluuppaammeenntt del capital humà s’hihan atès 65.609 usuaris i usuàries.

• S’ha impulsat la MMeessuurraa ddee ggoovveerrnn ppeerr aall’’oorriieennttaacciióó,, iinnsseerrcciióó ii ddeesseennvvoolluuppaammeennttpprrooffeessssiioonnaall jjuuvveenniill aa BBaarrcceelloonnaa 22000099--22001111que permetrà, entre d’altres objectius, oferir

orientació acadèmica i professional iniciala tots els estudiants d’ESO, batxillerati cicles formatius dels centres educatiusde la ciutat (més de 22.000 alumnes).

• En col·laboració amb el Consorcid’Educació de Barcelona, s’ha dut a termeel desplegament del PPrrooggrraammaa ppeerrpprroommoouurree ll’’èèxxiitt eessccoollaarr ii eellss vvaalloorrss ddeellttrreebbaallll entre els estudiants de secundària,el qual ha comptat amb 909 participantsd’ESO, batxillerat i cicles formatius. Espreveu que al 2011 més de 10.000estudiants hi hauran participat.

• S’ha consolidat el PPrrooggrraammaa ddeepprrooggrrééss pprrooffeessssiioonnaall ii ddeesseennvvoolluuppaammeennttccoommppeetteenncciiaall que, amb 744 activitats,ha comptat amb 15.232 participants. S’hanimpulsat quatre jornades sectorials perconèixer en profunditat el mercat laborali les oportunitats professionals als sectorsde l’aeronàutica, la logística, l’alimentaciói les indústries creatives i culturals.

• S’ha iniciat el desplegament delprojecte ««AAnntteenneess dd’’oorriieennttaacciióópprrooffeessssiioonnaall ddee nnoovvaa ggeenneerraacciióó»» ambla posada en marxa de la primera antenaa la Universitat de Barcelona.

• S’ha engegat un nnoouu ssiisstteemmaa ppeerraacccceeddiirr aa mmééss ddee 55..000000 ooffeerrtteess ddee ffeeiinnaaa la ciutat, en col·laboració amb Infojobs.Aquest servei d’ofertes de feina s’ampliaràamb la participació d’altres portals comara Manpower i Infofeina.

• S’ha impulsat la transferència de laplataforma de continguts i metodologiad’orientació professional de ll’’EEssppaaii ddeeNNoovveess OOccuuppaacciioonnss al Servicio Públicode Empleo Estatal per estendre-la així atot el territori espanyol.

Creació d’empreses

El suport a la iniciativa emprenedoras’ha caracteritzat per un ampli incrementen l’atenció i l’acompanyament a personesemprenedores, que ha estat possiblegràcies a la remodelació, l’augmentde la capacitat i la posada en marxade nous i innovadors programes delCCeennttrree ppeerr aa llaa IInniicciiaattiivvaa EEmmpprreenneeddoorraaGGllòòrriieess. Així mateix, l’any 2009 ha vingutmarcat per un avenç molt importanten la simplificació administrativa tant pera la creació de noves empreses comper a l’accés al finançament.

En aquest àmbit, les actuacions méssignificatives de Barcelona Activa hanestat:

• Els programes i activitats de l’agènciaadreçats al ffoommeenntt ddee llaa ccrreeaacciióódd’’eemmpprreesseess han comptat amb 29.697participants i s’han acompanyat 2.132nous projectes.

• S’ha reforçat la línia de treball per a laccrreeaacciióó dd’’eemmpprreesseess eenn sseeccttoorrss eessttrraattèèggiiccssper a la ciutat, com el mèdia, les TIC o labiotecnologia, amb els programesMicrosoft Pre-Incubation Program,CreaMedia i BioEmprenedorXXI, impulsatstots ells en col·laboració amb les entitatsreferents en cada sector. Aquestsprogrames han comptat amb 50participants.

• S’han ampliat els pprrooggrraammeessdd’’eemmpprreenneeddoorriiaa iinncclluussiivvaa per facilitar lacreació d’empreses entre els col·lectiusamb més dificultats o de mésvulnerabilitat, com poden ser les personesmajors de 40 anys, els sectors entransformació, com ara el comerç o laconstrucció, i altres col·lectius específics,per exemple els projectes perceptors demicrocrèdits que requereixen d’un suportaddicional per consolidar-se. Un total de154 participants han accedit a aquestsprogrames.

• S’ha posat en marxa, al remodelatequipament del Convent de Sant Agustí,ll’’EEssccoollaa ddee DDoonneess EEmmpprreenneeddoorreess, unambiciós programa que enguany haacompanyat en les seves idees de negoci279 dones.

• S’ha realitzat un progrés moltimportant en la simplificació i aaggiilliittzzaacciióóddeellss ttrrààmmiittss per a la constitució de novesempreses. En col·laboració amb elMinisterio de Industria, Comercio y Turismoi la Generalitat de Catalunya que hapermès que el PPAAIITT ((PPuunntt dd’’aaccccééss ii iinniiccii aallaa ttrraammiittaacciióó)) de Barcelona Activa sigui elprimer de tot Catalunya en tramitartelemàticament la constitució de societatslimitades en menys de 10 dies, reduintterminis i costos de constitució. En total,des del PAIT de Barcelona Activa, l’any2009 s’han constituït 124 noves empreses,68 d’elles en forma de Societat LimitadaNova Empresa i 56 en forma de SocietatLimitada. Per aquest motiu, Barcelona

49


Activa ha rebut el reconeixement delMinisteri espanyol com a millor punt PAITde l’Estat.

• S’ha avançat en la ffaacciilliittaacciióó ddee ll’’aaccccééssaall ffiinnaannççaammeenntt de projectes empresarialsviables, amb nous convenis amb entitatsfinanceres, entre d’altres, el Banc deSabadell i el Microbank.

• S’ha continuat amb la tasca dettrraannssffeerrèènncciiaa ddee ll’’eexxppeerrttiissee en el fomentde la creació d’empreses a altres entorns.En aquest àmbit, l’agència ha col·laborat,amb l’aportació d’experiència iconeixements, en la construcció del portalInicia de la Generalitat de Catalunya per alsuport a l’emprenedoria al territori català.

Creixement empresarial

Per impulsar el creixement de lesempreses, Barcelona Activa ha ampliatl’oferta de programes i activitatsmitjançant la coordinació i cooperacióamb el conjunt d’agents que promouen elcreixement empresarial. Així mateix, s’haincidit en un major grau d’especialització isectorialització de l’oferta, impulsada através del suport en la gestió estratègicadel creixement, la incubació d’empresesinnovadores, l’accés al finançament per alcreixement, la internacionalització,l’ampliació de la capacitat de vendes i lacooperació empresarial.

L’actuació de l’agència s’ha manifestatde diverses maneres:

• El conjunt de pprrooggrraammeess ppeerr aallccrreeiixxeemmeenntt eemmpprreessaarriiaall ha comptat amb13.089 participants d’unes 1.500empreses, també s’han acompanyat en elsprocessos de creixement 398 empreses(micro, petites i mitjanes) i, al mateixtemps, els entorns d’incubació han allotjat116 empreses innovadores.

• S’ha portat a terme un ampli conjuntd’activitats de ccooooppeerraacciióó eemmpprreessaarriiaall perafavorir el networking entre empreses il’aparició de noves oportunitats de negocii col·laboració. Han destacat les trobadesen grans esdeveniments sectorialsd’empreses d’aeronàutica, de moda i dedisseny.

• S’ha consolidat el DDiiaa ddee ll’’eemmpprreenneeddoorrcom a gran plataforma de relació,oportunitats de negoci i de creixement

per a emprenedors i empreses. L’ediciód’enguany ha destacat per l’èxitde convocatòria: 6.525 participantsen més de 120 activitats i la implicacióde més de 70 entitats.

• S’ha promogut la iinntteerrnnaacciioonnaalliittzzaacciióódd’’eemmpprreesseess de la ciutat mitjançant dosponts tecnològics i d’innovació, un alsEstats Units (Silicon Valley i Seattle)i l’altre als països nòrdics (Suècia iFinlàndia), una missió comercial a Dubaii dos ponts tecnològics inversos ambempreses alemanyes i xineses. Aixímateix, el conveni signat amb laincubadora Plug&Play ha facilitatl’aterratge a Silicon Valley de 4 jovesempreses innovadores de Barcelona.

• S’ha facilitat ll’’aaccccééss aa ffiinnaannççaammeenntt,amb la preparació per a la inversiómitjançant programes intensius d’altnivell i fòrums d’inversió amb una àmpliaparticipació d’inversors i entitats definançament nacionals i internacionals.També s’han organitzat fòrums d’inversióespecífics en els sectors mediatech,energies netes i salut, alhora que s’haimpulsat una trobada d’empreses ambinversors internacionals presents a laciutat amb motiu de la final del concurseuropeu d’empreses innovadores EEuurreeccaannEEuurrooppeeaann VVeennttuurree CCoonntteesstt, que la ciutatha acollit per tercer any consecutiu.També s’ha dissenyat el programaInnoactiva, per millorar l’accés de lesempreses a finançament públic per aactivitats d’R+D+I, i el programaBarcelona Venture Hub, que es posaràen marxa el 2010, amb l’objectiude fomentar la inversió internacionalen projectes innovadors de Barcelona,tot facilitant-los la instal·lació temporala la ciutat i el contacte amb projectesd’alt potencial.

• S’han ampliat els pprrooggrraammeess ddee ssuuppoorrttaa llaa ggeessttiióó del creixement, amb formacióempresarial avançada, assessoramenti mentorització de projectes i programesintegrals d’impuls al creixement, com sónel Growth Academy, el SeedRocketo l’Escola de Dones Emprenedores.

• SS’’hhaa pprroommoogguutt ll’’aammpplliiaacciióó ddee llaaccaappaacciittaatt ddee vveennddeess de les empreses coma motor de creixement, amb el seminarid’alt nivell i visió internacional GGlloobbaallGGrroowwtthh PPrrooggrraamm.

50


51


Divulgació i capacitaciótecnològica

Barcelona Activa ha impulsat unaampliació i especialització de l’ofertaformativa en internet i noves tecnologiesdes del CCiibbeerrnnààrriiuumm que, amb 10 anysd’experiéncia, és l’equipament dereferència en divulgació i capacitaciótecnològica i que al 2009 s’hacaracteritzat pels següents fets:

• S’hi han atès 6622..222277 ppaarrttiicciippaannttss,38.021 dels quals han participat en 2.647càpsules i tallers formatius de curtadurada, 2.565 participants han seguit 212itineraris grupals a mida i 21.641 hi hananat per utilitzar de manera autònoma elsrecursos del Cibernàrium.

• Se n’han aammpplliiaatt eellss hhoorraarriiss, cosa quepermetrà atendre uns 12.000 participantsmés l’any.

• La Direcció General de la Societatde la Informació de la Generalitat deCatalunya ha atorgat al Cibernàriumel rreeccoonneeiixxeemmeenntt ccoomm aa cceennttrreeccooll··llaabboorraaddoorr per a l’acreditacióde competències en tecnologies dela informació i la comunicació (ACTIC).

• S’ha posat en marxa el projecte dedesplegament d’AAnntteenneess CCiibbeerrnnààrriiuumm,que promou la divulgació i la capacitaciódigital de proximitat des dels diferentsequipaments municipals, com perexemple, les biblioteques o els centrescívics.

• S’ha ampliat l’oferta de cursos, amb 17cursos i 330 participants, del programaformatiu ««EEssttiiuu dd’’iinntteerrnneett»» que es realitzadurant el mes de juliol i va adreçata professionals del món educatiu,emprenedors i treballadors de pimesi professionals del món del disseny web.

• S’ha posat en marxa la iniciativa ««JJooffaaiigg CCiibbeerrnnààrriiuumm»», un concurs departicipació ciutadana de presentació depropostes multimèdia per a la novacampanya de comunicació delCibernàrium.

Promoció del comerç

Barcelona dóna suport al comerç deproximitat com a element de cohesiósocial, per això n’ha millorat l’oferta

comercial i l’ha aproximat al màxim alsconsumidors.

Durant el 2009 s’ha continuatpotenciant el mmooddeell dd’’eeiixxooss ccoommeerrcciiaallssuurrbbaannss –actualment n’hi ha 24–, totafavorint les condicions per mantenir-hiuna oferta comercial propera i dequalitat, concentrada i diversificada.També s’ha donat suport al’associacionisme i s’ha treballat en lamillora de l’entorn urbà, en el diagnòstici en la suplència de carències de l’actualxarxa comercial, alhora que s’hacontinuat fomentant la participació delscomerços de nouvinguts i facilitant-losl’accés a les TIC. En aquesta línia, handestacat els següents factors:

• Per promocionar el ccoommeerrçç ddeepprrooxxiimmiittaatt s’han fet les campanyesde Nadal i de primavera, amb espotspublicitaris a les principals cadenesde televisió, ràdio, premsa i revistesespecialitzades. La campanya de Nadals’ha renovat a través de diferentsprojectes compartits amb el sector delcomerç de Barcelona per convertir laciutat en una destinació de primer ordretambé durant aquesta època de l’any.

• S’han distribuït entre els comerciantsalguns pprroodduucctteess ddee pprroommoocciióó: 200.000bosses de paper, 400.000 entrades peral Parc Zoològic, 350.000 punts de llibre,amb motiu de la Diada de Sant Jordi,realitzats per les escoles participantsen la proposta «El comerç a les escoles».

• S’ha impulsat, conjuntament amb laDirecció de Comerç i Consum i l’Institutd’Educació de l’Ajuntament de Barcelona,la proposta didàctica ««EEll ccoommeerrçç aa lleesseessccoolleess»», que ha estat adreçada al’educació primària i al primer cicle d’ESOamb l’objectiu d’afavorir el coneixementde l’entorn cultural, social i històric através del comerç del barri i de la ciutat i,alhora, educar els alumnes en un consumcrític i responsable.

• En la 1122aa eeddiicciióó ddeellss pprreemmiiss ««BBaarrcceelloonnaa,,llaa mmiilllloorr bboottiiggaa ddeell mmóónn»» s’ha volgut ferpalès el reconeixement a la tasca delscomerciants i a les iniciatives empresarialsi les dinamitzacions comercials ques’estan duent a terme a la ciutat.

• S’ha posat en marxa un nou pprrooggrraammaammuunniicciippaall ddee nneetteejjaa ccoonnttiinnuuaaddaa per

aconseguir eliminar les pintades i adhesiusde les persianes de tancament, aparadorsi portes d’accés a les botigues.

• LL’’OOffiicciinnaa MMuunniicciippaall dd’’IInnffoorrmmaacciióó aallCCoonnssuummiiddoorr (OMIC) ha atès 55.247persones. D’aquestes, 43.508 han estatconsultes i 11.739 reclamacions,majoritàriament al voltant del sector deles telecomunicacions, els arrendamentsurbans, la compra d’electrodomèstics i eltransport aeri. Pel que fa a les gestionsrealitzades, el 73 % s’han solucionatdirectament a través de l’OMIC i al voltantdel 20 % s’han derivat a la Junta Arbitralde Consum.

• S’ha millorat l’atenció al noucomerciant i en especial al comerciantnouvingut, tot parant esment en llaaiinntteeggrraacciióó aall tteeiixxiitt aassssoocciiaattiiuu deBarcelona.

• S’han impulsat projectes de ssuuppoorrtt aallccoommeerrçç uurrbbàà més afectat per les gransobres d’infraestructures.

• A través de passarel·les de moda,fires i altres esdeveniments singulars,ss’’hhaa ccoonnttiinnuuaatt ppootteenncciiaannttll’’aassssoocciiaacciioonniissmmee i els nous eixoscomercials com a motor de progrés peral comerç de proximitat.

• S’ha continuat amb ll’’iimmppuullss ddee llaaccoommppeettiittiivviittaatt a través de formacióocupacional, suport a la creació de novesempreses i accions de bones pràctiquesinternacionals, com el Retail Tour o lapresència a MAPIC, la principal firacomercial d’Europa.

Mercats municipals

LL’’IInnssttiittuutt MMuunniicciippaall ddee MMeerrccaattss ddeeBBaarrcceelloonnaa ((IIMMMMBB)) ha continuat amb lesaccions que va formular en el Programad’Actuació Municipal 2008-2011 a fi demillorar, potenciar i modernitzar elsmercats municipals per tal de convertir-los en equipaments comercialscompetitius. En aquest sentit, destaquenles següents actuacions:

• RReennoovvaacciióó ddee mmeerrccaattss.. S’ha remodelatel Mercat de la Llibertat, s’han construïtels mercats provisionals de Sant Antoni,Encants, Ninot, Sants, Bon Pastor i s’hancomençat les obres dels Encants Vells-Fira de Bellcaire. També s’ha ampliat

52


l’horari de tardes dels mercats enremodelació.

• Ha entrat en vigor la NNoovvaa OOrrddeennaannççaaddee MMeerrccaattss per modificar el mapa delsmercats mitjançant l’aplicació de novesagrupacions d’especialitats que permetinaproximar més l’oferta a la demandaactual. També, en compliment de la novaordenança, s’ha arribat a un acord ambels comerciants de les parades d’animalsde la Rambla per reconvertir aquestsestabliments.

• MMiilllloorraa eenn eellss sseerrvveeiiss.. S’ha implantatel servei a domicili a 13 mercats, el puntd’informació a 11 i la xarxa Wi-Fi a 6.

• S’han fet més de 85 aacccciioonnsspprroommoocciioonnaallss ddee ssuuppoorrtt aa lleess aassssoocciiaacciioonnssdels comerciants dels mercats, com perexemple les campanyes de Nadal, SantJordi i Sant Joan; el mercat modernistai el medieval de la Concepció i SantaCaterina, la campanya pels 40 anysdel mercat del Carmel, les campanyesde preus, els dijous grocs o la participacióa la Fira Degusta.

• S’hi han impulsat aaccttiivviittaattss ccíívviiqquueess,,ssoolliiddààrriieess ii ccuullttuurraallss, amb prop de 60actuacions, com poden ser la participacióen la recollida del Banc d’aliments,la recollida de fons per a la Unicefo la participació en les festes majors delsbarris i en la Marató de TV3. També s’hihan impulsat una trentena d’activitatsde foment de la salut, associadesal consum de productes de mercat,i de responsabilitat ambiental.

• S’hi ha fomentat eell rreecciiccllaattggee ii ll’’úússdd’’eenneerrggiieess rreennoovvaabblleess, amb la implantacióa tots els mercats dels recursos necessarisper a la correcta separació de residus(excepte en els que es troben en procésde reforma) i la distribució entre elsconsumidors de 200.000 bossesreutilitzables.

• Barcelona ha liderat uunn pprroojjeeccttee ddeeccooll··llaabboorraacciióó eennttrree eellss mmeerrccaattss ddee llaaMMeeddiitteerrrràànniiaa, amb la participació dels deMarsella, Gènova i Torí, per promoure elpaper dels mercats com a motors dedesenvolupament local.

• S’ha desenvolupat, conjuntament ambMercabarna i TV3, un programa detelevisió que promociona els mercatsmunicipals de Barcelona com a ppuunnttssdd’’aalliimmeennttaacciióó ssaalluuddaabbllee.

Mercabarna

Mercabarna desenvolupa una doble funció:d’una banda, gestiona com a mitjà propide l’Ajuntament de Barcelona el serveipúblic dels mercats centrals de Fruitesi Hortalisses i del Peix de la ciutat i,de l’altra banda, promou i gestionadiversos serveis, en règim de competència,a la Zona d’Activitats Complementàries,a Mercabarna-flor i a l’Escorxador.

En aquest àmbit, aquest any handestacat els següents punts:

• S’ha posat en marxa el PPllaa eessttrraattèèggiicc ppeerriimmppuullssaarr eell ccllúússtteerr aalliimmeennttaarrii de Barcelonaconjuntament amb el 22@, el Consorci de laZona Franca i l’Assocome (Associació deConcessionaris de Mercabarna).

• La ccoommeerrcciiaalliittzzaacciióó ddee pprroodduucctteesss’ha vist especialment afectada per lasituació econòmica global. Tot i quel’activitat de l’Escorxador i Mercabarna-flor s’ha vist reduïda, els mercats centralsde Fruites i Hortalisses i del Peix hanenregistrat increments de l’1,7 i el 3,8 %,respectivament, en el volum de productescomercialitzats.

• S’ha consolidat plenament el mmooddeellddee ggeessttiióó ddee rreessiidduuss ssòòlliiddss, que ha permèsel reciclatge del 80 % dels generats perl’activitat de Mercabarna. També s’hi haposat en funcionament la novaddeeppuurraaddoorraa bbiioollòòggiiccaa, que millora encaramés el procés d’eliminació de residus.

• S’ha continuat impulsant les accionsprogramades en el PPllaa ddee mmoobbiilliittaatt iinntteerrnnii eexxtteerrnn ddee llaa uunniittaatt aalliimmeennttààrriiaa.

• S’ha efectuat una auditoria que donaràlloc a un PPllaa eenneerrggèèttiicc com a model deplanificació en l’ús d’energies alternativesi en l’eficiència energètica.

• S’han format 523 persones aturadesen diferents oficis agroalimentaris i s’haimpartit ffoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa a 1.454professionals de les empreses ubicadesa Mercabarna. Com a centre de referènciaen la formació d’aquest sector, s’hacol·laborat amb el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya per al desenvolupament delsensenyaments de formació professionaldel sector alimentari.

• S’han signat convenis amb institucionsi universitats, com el signat amb el

53


Consorci de la Zona Franca, per pprroommoouurreellaa iinnvveessttiiggaacciióó ii llaa rreecceerrccaa entre lesempreses de Mercabarna.

Promoció internacional /Consolats de Mar

Amb la missió de promoure l’incrementdels fluxos, els intercanvis i les relacionseconòmiques amb l’exterior per impulsarl’economia i el lideratge empresarial,el Sector de Promoció Econòmica ha duta terme les següents actuacions:

• SS’’hhaa ppaarrttiicciippaatt eenn 3311 aacctteess aa ll’’eexxtteerriioorrppeerr pprroommoouurree BBaarrcceelloonnaa ii lleess sseevveesseemmpprreesseess, com per exemple els BusinessBridges [ponts empresarials] a Istanbuli a Singapur-Kuala Lumpur; les missions deprospecció econòmica a París, Londres,Alexandria, El Caire, Cape Town, Seattle,Nova York, Trípoli, Damasc i Abu Dhabi; elsWorkshops [tallers] d’inversió a Zurich iHamburg i els de promoció de rutes aèriesa Nova York; la intervenció en fires icongressos internacionals referentsmundials en els seus sectors, com ara elMIPIM de Cannes, el Bio 2009 d’Atlanta,l’Innovation and Design Tech (IDT) deHong Kong, l’Expo Real de Munic, elRoutes de Beijing o el World Forum forDirect Investment de Vilnius, a Lituània.

• SS’’hhaa iinnccrreemmeennttaatt llaa ccoonnnneeccttiivviittaattaaèèrriiaa iinntteerrnnaacciioonnaall de Barcelona, ambla consecució de 3 noves destinacionsinternacionals, Islamabad, Lahore iVancouver, en col·laboració amb el Comitèper al Desenvolupament de Rutes Aèries(CDRA).

• SS’’hhaa ddoonnaatt iimmppuullss aall BBaarrcceelloonnaaEEccoonnoommiicc TTrriiaannggllee ((BBEETT)) perpromocionar conjuntament la gran àreaeconòmica del coneixement integrada pel22@, el Parc de l’Alba a Cerdanyola delVallès i el Parc Aeroespacial i de laMobilitat DeltaBCN a Viladecans. La firainternacional Expo Real, a Munic, va acollirla primera acció promocional davantd’inversors d’aquesta potent àreaeconòmica.

• SS’’hhaa ffeett ll’’aaccoommppaannyyaammeenntt ddee 4411pprroojjeecctteess d’inversió internacionalinteressats en implantar-se a Barcelona.

• SS’’hhaa ccoonnttiinnuuaatt aammbb llaa ddiinnaammiittzzaacciióó ddeellaa ccoommuunniittaatt eeccoonnòòmmiiccaa eessttrraannggeerraa

54


establerta a Barcelona, amb 6 actuacionsespecífiques amb consolats i cambresde comerç estrangeres (BarcelonaUpdate), 5 activitats de networkingamb la comunitat empresarial i deprofessionals estrangers residents,diverses accions de benvinguda alsestudiants estrangers de les escolesde negoci de reconegut prestigiinternacional, IESE i ESADE, i 41 pontsinversos i agendes de negocis per adelegacions institucionals i empresarialsde l’estranger.

• En el marc del projecte dels CCoonnssoollaattssddee MMaarr, el qual es va posar en marxael 2008 per aaccoonnsseegguuiirr uunnaa pprreessèènncciiaarreeaall aa lleess cciiuuttaattss mmoottoorr de grans zoneseconòmiques i atraure a Barcelonaactivitat i projectes econòmics, s’haampliat la xarxa internacional fins a14 ciutats. Durant el 2009 han entraten funcionament les oficines deCopenhaguen, Los Angeles, Mèxic,El Caire, Dubai, Nova Delhi i Hong Kong.

Promoció de sectorsestratègics

El Sector de Promoció Econòmicaha intensificat i posat en marxa novesiniciatives per promoure eldesenvolupament competitiu i generadord’ocupació de qualitat de sectors d’interèsestratègic per al creixement de Barcelona.En aquest sentit, el més rellevant és:

• Al Districte de la innovació2222@@BBaarrcceelloonnaa actualment hi hainstal·lades 1.463 empreses.

• S’ha dut a terme la IIIIII JJoorrnnaaddaaddee CCllúússtteerrss UUrrbbaannss, amb prop de 700participants i París i Israel com a convidats.

• S’ha promogut la ddiinnaammiittzzaacciióóddeellss ccllúússtteerrss de mèdia, TIC, tecnologiesmèdiques, energia i disseny, iniciant-seel Pla estratègic del clúster del disseny.

• El saló internacional de la innovacióHHiitt BBaarrcceelloonnaa 22000099 va comptar amb2.010 assistents, el 27 % dels quals ereninternacionals i el 25 % inversors.

• S’ha impulsat la innovació amb laposada en marxa del projecte 2222@@UUrrbbaannLLaabb, mitjançant el qual el Districte 22@esdevé un espai de recerca de solucionsinnovadores per a empreses en àmbits

de desenvolupament com ara l’urbanisme,l’educació o la mobilitat. Al 2009 s’hi hanposat en marxa proves pilot d’enllumenatelèctric amb Endesa i de vehicles elèctricsamb Sunred.

• S’ha potenciat la cooperació entreempreses i el món de la recerca ambel projecte SSyynneerrggyyss, mitjançant el quals’han organitzat 3 activitats amb 155empreses i 825 recercadors.

• S’ha posat en marxa el programa pilot2222@@CCrreeaattaalleenntt,, com el seu nom indicaper a la creació de talents, que inclou9 escoles del Poblenou, 80 tallers deformació, 500 estudiants, 200 paresi mares, 150 professors i 60 experts.

• S’ha donat suport a la 2a edició dell’’IINN2222@@ (22@ International Network), unainiciativa dirigida a intensificar lesrelacions dels professionals locals ambprofessionals de la comunitatinternacional presents o itinerants a laciutat i que forma part del programa««GGoooodd WWiillll AAmmbbaassssaaddoorrss»», una xarxade professionals de diferents països quecol·laboren amb 22@Barcelona perconnectar i retenir-hi el talentinternacional.

• S’ha organitzat la SSeettmmaannaa aaeerroonnààuuttiiccaaii ddee ll’’eessppaaii, que enguany ha comptat ambla Red Bull Air Race i que va congregara les platges de Barcelona més de1.400.000 persones, a més de significarun ampli programa d’activitatsprofessionals en el sector de l’aviaciói l’aeronàutica en l’any en què s’ha obertla Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona.

• S’ha impulsat la pprroommoocciióó ddee sseeccttoorrsseessttrraattèèggiiccss en col·laboració amb 12plataformes público-privades: BarcelonaAeronàutica i de l’Espai (BAIE), FundacióBarcelona Digital (FBD), Barcelona CentreUniversitari (BCU), Barcelona Centre deDisseny (BCD), Barcelona Centre Logístic(BCL), Barcelona Centre Mèdic (BCM), BioRegió de Catalunya (BioCat), FundacióDieta Mediterrània (FDM), FundaciónFòrum Ambiental (Famb), Turisme deBarcelona (TB), Barcelona CentreFinancer Europeu (BCF), Barcelona MediaCentre d’Innovació. Fruit d’aquestescol·laboracions destaquen la realitzaciódel Barcelona Innovation Festival i elBarcelona Design Tour, amb el BCD;la Setmana de l’Aeronàutica i l’Espai,

55


amb el BAIE, i l’elaboració del Plaestratègic de turisme de la ciutat deBarcelona 2015, amb Turisme de Barcelona.

• S’hi han atret nnoovveess sseeuuss ccoorrppoorraattiivveess,entre d’altres, Prointec, Aggaron, Col·legiOficial d’Infermeria, Agència Catalana deConsum, ICNET Consulting, Delaware,ESABE Informàtica Distribuïda SL, MidOcean Spain SL, HCC Global FinancialProducts, Zyland, Voxel Group, Anfoss,Realtech, Neo Advertising i UOC R+D.

• S’hi han posat en marxa nnoouuss eeddiiffiicciiss::22@Interface Building, GAES, Serveid’Ocupació de Catalunya, Fundació VilaCasas, l’edifici Tànger UPF-CDTI, laresidència Melon District i el Tech TalentCenter de la UPC.

Promoció d’esdeveniments

Des del Sector de Promoció Econòmicatambé es promou la captaciód’esdeveniments nacionals i internacionalscom a motor d’atracció d’activitateconòmica, talent, i posicionamentinternacional de la ciutat. En aquesta línia,s’ha donat suport a les diferentsinstitucions que presenten candidaturesper a Barcelona i s’ha facilitat l’adaptacióde les institucions organitzadoresd’esdeveniments a la ciutat. Així, estreballa en estreta col·laboració amb altresoperadors de la ciutat, entre d’altres, elBBaarrcceelloonnaa CCoonnvveennttiioonn BBuurreeaauu, la FFiirraaddee BBaarrcceelloonnaa, la CCaammbbrraa ddee CCoommeerrççddee BBaarrcceelloonnaa, el PPoorrtt 22000000 o el CCoonnssoorrcciiddee llaa ZZoonnaa FFrraannccaa.

Cal destacar les següents actuacionsdutes a terme durant l’any:

• S’ha creat TThhee BBrraannddeerryy, el nou salóde moda urbana com a aposta municipalper impulsar aquest sector en el qualla ciutat ha de ser un clar referent.

• Saló HHiitt BBaarrcceelloonnaa 22000099, que hapromogut el posicionament de la ciutat enel mapa internacional de la innovació.

• S’ha donat ssuuppoorrtt aa ccoonnggrreessssooss com perexemple el Mobile World Congress (55.000assistents), l’EIBTM, congrés d’incentiusi viatges de negocis (10.000 participants)i el SIGCOMM, amb una sèrie deconferències sobre xarxes de comunicació.

• S’ha ofert, en col·laboració amb Firade Barcelona, ssuuppoorrtt aa ssaalloonnss,, com ara

el Saló Internacional de la Logística,el Meeting Point, el Saló Internacionalde l’Automòbil o la Bridal Week, tots ellsamb un fort arrelament a la ciutat.

• S’ha impulsat llaa mmaarrccaa BBaarrcceelloonnaa,tot donant suport a esdevenimentscom el 080 Barcelona Fashion i elspremis Barcelona és Moda i MangoBarcelona.

Promoció turística

En col·laboració amb el consorci Turismede Barcelona, integrat per l’Ajuntamenti la Cambra de Comerç de Barcelona,s’ha encarat el PPllaa eessttrraattèèggiicc ddee ttuurriissmmeeddee llaa cciiuuttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa 22001155, que espresentarà i posarà en marxa el segontrimestre de 2010. Aquest Pla recollirà,com a resultat d’un ampli procés dereflexió, el tipus de creixement i modelde gestió turística per a Barcelona,parant especial atenció als efectesi impactes d’aquest sector a la ciutat,als diferents territoris i a les formesde convivència.

Amb més de 6 milions de visitants quehan generat més de 12 milions depernoctacions a la ciutat, l’activitatturística de Barcelona ha estat moltsignificativa, i fa que Barcelona se situientre les primeres ciutats d’Europa enturisme urbà.

Així mateix, la promoció turísticade la ciutat realitzada a través de TTuurriissmmeeddee BBaarrcceelloonnaa s’ha caracteritzat pelssegüents trets:

• S’han dut a terme 446699 aacccciioonnssddee pprroommoocciióó de Barcelona com aenclavament turístic de primer ordrei 93 accions més adreçades a fomentar elturisme vacacional, amb missionscomercials i presentacions a Rússia, elsEstats Units, Alemanya, Suïssa, Àustria,Suècia, Turquia i Dubai.

• Amb més de 2 milions de visitantscreueristes, Barcelona s’ha consolidat comel pprriimmeerr ppoorrtt ddee ccrreeuueerrss dd’’EEuurrooppaai el quart del món.

• La ciutat ha acollit 11..885577 rreeuunniioonnss,,ccoonnggrreessssooss ii ccoonnvveenncciioonnss, amb 576.157delegats i delegades.

• S’ha impulsat la promoció de laBBaarrcceelloonnaa SShhooppppiinngg LLiinnee, única al món pel

56


seu contingut comercial i per la barrejapositiva de cultura, arquitectura, comerç,gastronomia i serveis. L’integren 167botigues, 5 grans magatzems, 7 shoppingcenters i 15 eixos comercials al llarg de5 kilòmetres.

• S’ha posat en marxa, dins dela campanya de CChhrriissttmmaass SShhooppppiinnggiinn BBaarrcceelloonnaa, el servei de devolucióde l’Impost sobre el Valor Afegit(IVA) a turistes extracomunitarismitjançant les oficines de Turismede Barcelona.

• S’ha iniciat el programa ««BBaarrcceelloonnaaPPrreemmiiuumm»», per atraure turisme d’alt poderadquisitiu i posicionar Barcelona en elsegment de mercat dels viatges exclusiusi l’oferta turística de luxe.

• S’ha continuat amb la ggeessttiióó ddeellsspprroodduucctteess ttuurrííssttiiccss, entre ells, el BarcelonaBus Turístic (amb prop de 2 milionsd’usuaris), el Mirador de Colom, laBarcelona Card, el Catalunya Bus Turístic,les Barcelona Walks, el Barcelona Pass, elBus Turístic Nit, el Barcelona Bici, elBarcelona Mar, l’ArqueoTicket i elBarcelona Scooter.

Estudis i prospeccions

Des de la DDiirreecccciióó dd’’EEssttuuddiiss dd’’OOccuuppaacciióó iiAAccttiivviittaattss EEccoonnòòmmiiqquueess s’handesenvolupat diferents informes i estudisde prospecció econòmica que permetenrealitzar una aproximació detallada a larealitat econòmica de la ciutat i anticiparoportunitats i reptes des de diferentsperspectives.

En aquesta línia de treball, destaquen elssegüents informes:

• ««LL’’OObbsseerrvvaattoorrii BBaarrcceelloonnaa»» i ««BBaarrcceelloonnaaeenn xxiiffrreess 22000099»». Tots dos són amplisreculls sobre el potencial i elposicionament de Barcelona com a ciutatcompetitiva global.

• ««DDiinnààmmiiqquueess ssoocciiooeeccoonnòòmmiiqquueessaa BBaarrcceelloonnaa»».. Detalla la distribucióactualitzada de l’activitat al territoride la ciutat.

• ««IInnffoorrmmee ssoobbrree ll’’eeccoonnoommiiaa ddeellccoonneeiixxeemmeenntt ii ll’’eeccoonnoommiiaa ccrreeaattiivvaaaa BBaarrcceelloonnaa»».

• ««LLaa ppiimmee aa BBaarrcceelloonnaa»». És un estudisobre l’estructura empresarial de lespimes de la ciutat.

• ««EEll ccoommeerrçç aa BBaarrcceelloonnaa 22000088»» i««EEllss sseerrvveeiiss aa lleess eemmpprreesseess aa BBaarrcceelloonnaa»».Conté una exhaustiva anàlisi de la situaciói evolució d’aquests dos sectors.

• ««EEssttuuddii ssoobbrree lleess nneecceessssiittaattssffoorrmmaattiivveess aall sseeccttoorr ccoommeerrçç»». S’ha feten col·laboració amb el teixit comercialde la ciutat per definir un pla formatiude qualificació per als professionals queaquest sector precisa.

• S’han iniciat els eessttuuddiiss ssoobbrree lleessnneecceessssiittaattss dd’’ooccuuppaacciióó ii ddeesseennvvoolluuppaammeennttllooccaall a les unitats territorials de Sants,la Sagrera, l’àrea de Prim-Bon Pastori el Districte de Ciutat Vella, com a baseper a l’elaboració de noves estratègiesde desenvolupament local.

• També s’ha organitzat la IIII CCoonnffeerrèènncciiaaiinntteerrnnaacciioonnaall ddee bbeenncchhmmaarrkkiinngg de ciutatscapdavanteres del món al voltant de lesindústries creatives com a element decompetitivitat, el paper de les estratègieslocals en el desenvolupament de ciutatscreatives i la generació, atracció i retencióde talent.

58


59


Indicadors

Activitat turística 2009 2008 % variació

Nombre de turistes en hotels 6.476.033 6.659.075 -2,75Nombre de pernoctacions en hotels 12.817.170 12.485.198 2,66Taxa d’ocupació hotelera sobre habitacions 72 76,3 -5,08Despesa internacional amb targeta de crèdit (en milers d’euros) 1.400.337 1.463.827,7 -4,34

Trànsit de passatgers i mercaderies

Nombre de passatgers en línies aèries 27.311.765 30.208.134 -9,59Tones de mercaderies en tràfic aeroportuari 91.078 104.239,3 -12,63Nombre de passatgers de creuers 2.151.000 2.074.554 3,68Nombre de contenidors de mercaderies

en tràfic portuari (TEU) 1.800.214 2.569.549 -29,94Tones de mercaderies en tràfic portuari 41.793.734 50.545.130 -17,31

Activitat laboral i empresarial

Nombre de persones en atur registrat (a 31 de desembre) 101.069 74.304 36,02Nombre de contractes registrats a les OTG 756.279 889.354 -14,96Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social 1.021.073 1.063.252 -3,97Nombre de participants en programes ocupacionals 53.649 30.553 75,59Nombre de persones formades 3.542 1.802 96,56Nombre de projectes acompanyats en creació d’empresa 2.132 1.379 54,60

Comerç i consum

Nombre de consultes fetes a l’OMIC 55.247 60.176 -8,19Nombre de reclamacions gestionades per l’OMIC 11.739 13.377 -12,24Nombre de visitants als mercats renovats 7.008.462 5.814.655 20,53Nombre de traspassos als mercats 396 358 10,61

Taula

1

61

Ajuntament de Barcelona22000099 Memòria d’ActivitatUrbanisme, Infraestructures i Habitatge

Enguany, els objectius a acomplir hanestat facilitar, millorar i assegurarl’habitatge per a les persones; promourei desenvolupar l’urbanisme de la ciutata través de la redacció d’instruments deplanejament, gestió urbanística, projectesurbans, llicències d’obres i activitatsi altres procediments; impulsar lareconversió urbanística dels barris;transformar espais de la ciutat; rehabilitarels cascs antics; estudiar noves propostesper als barris d’atenció especial; reforçaractuacions de recuperació que aportenpersonalitat als barris; transformaciód’espais industrials a nivell de barri;mantenir i millorar l’art públic aBarcelona; vetllar pel patrimoniarquitectònic de la ciutat; incorporarnoves tecnologies informàtiques;cooperar amb altres entitats peldesenvolupament urbanístic; promoure,desenvolupar i fer el seguiment de lesinfraestructures de la ciutat.

Planejament

Al llarg del 2009 s’han aprovat un totalde 112 plans, amb els diferents instrumentsde planejament, que han representat untotal d’àmbit de 673.375 m2.

• MMPPGGMM ddee ll’’ààmmbbiitt ddeellss TTrreess TTuurroonnss..S’aprova inicialment la Modificació del PlaGeneral Metropolità (MPGM) de l’àmbitdels Tres Turons, amb l’objecte de:• Desenvolupar el parc dels Tres

Turons, com a espai verd estratègicde la ciutat.

• Establir un nou model de parc en elsespais centrals i un conjunt d’accessosen els espais perimetrals de transició.

• Desafectar determinats àmbitsperimetrals amb edificacions existentsd’acord amb el model urbanísticproposat.

• Construir nous habitatges destinatsal reallotjament dels residents afectats.

• Adequar les qualificacions dels sòlsdels equipaments.• PPEEUU ppeerr aa ll’’aajjuusstt ddee ll’’oorrddeennaacciióó aa ll’’iillllaa

ddeell MMeerrccaatt ddeell GGuuiinnaarrddóó.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte d’ajustarles condicions urbanístiques delsequipaments previstos amb el nou

programa funcional aportat i preveure queen part del subsòl de la zona verda espugui situar un aparcament públic.

• PPEEUU ddee ddeeffiinniicciióó ii ccoonnccrreecciióó ddeellssppaarrààmmeettrreess eeddiiffiiccaaddoorrss ddee ll’’eeqquuiippaammeennttddeell cceennttrree ddee bbaarrrrii ddee llaa VViillaa OOllíímmppiiccaaaa llaa FFaarriinneerraa ddee ««CCaann GGiillii NNoouu»».. S’aprovadefinitivament amb l’objecte deconcretar-ne la destinació, les condicionsd’ordenació i la intensitat edificatòriade l’equipament 7@ del PMU als carrersde Taulat, 5-11, Ciutat de Granada, 1-5,i Doctor Trueta, 164 «Can Gili Nou».

• PPMMUU ddeell ssuubbsseeccttoorr 99 ddeell PPMMUU ppeerraa llaa rreeffoorrmmaa iinntteerriioorr ddeell sseeccttoorr ddee LLlluullll--PPuujjaaddeess--PPoonneenntt.. S’aprova definitivamentamb l’objecte de concretar les directriusgenerals i les particulars establertesen el PMU, tot definint l’ordenació de lesparcel·les que integren el Subsector.

• PPEEUU cciiuuttaatt ssaanniittààrriiaa ddee llaa VVaalllldd’’HHeebbrroonn.. S’aprova definitivamentla proposta per concretar el tipusd’equipament sanitari assistencial,la titularitat pública dels terrenysi l’ordenació de l’edificació.

• PPEEUU aannttiiggaa ffààbbrriiccaa AAllcchheemmiikkaa..S’aprova definitivament amb l’objectede concretar la titularitat, l’ús i lescondicions d’edificació del conjuntd’equipaments inclosos dins l’àmbit quesón una residència i un centre de dia pera gent gran, un centre de barri, unabiblioteca i una escola bressol.

• PPEEUU iillllaa AAiigguuaabbllaavvaa,, MMaarriiaa ZZaammbbrraannooii ppaasssseeiigg ddeell BBoosscc ddee RRooqquueetteess.. S’aprovainicialment. L’objecte de la proposta ésla definició de les condicions d’edificaciói dels usos assignats tant al nouequipament com a l’existent. Tambéla reordenació dels sòls qualificats dexarxa viària i equipament per tal de donaruna solució coherent a la distribució delssistemes en relació a l’entorn.

• MMPPGGMM ffiinnqquueess 1133bb--1177 ccaarrrreerr ddee SSaannttPPeerree MMééss AAlltt,, 2288,, ccaarrrreerr dd’’AAmmaaddeeuu VViivveess,, 11,,ii ccaarrrreerr ddee llaa CCiiuuttaatt.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte de millorarl’entorn del Palau de la Música Catalana,implantar un hotel a la cantonada delcarrer de Sant Pere Més Alt ambAmadeu Vives, remodelar el col·legiLa Salle Comtal i qualificar d’equipamentla parcel·la del carrer de la Ciutat, 1,propietat de la Generalitat de Catalunya.

Urbanisme,Infraestructuresi Habitatge

El conjunt que conforma el sectord’urbanisme i infraestructures integrael planejament, la gestió del sòl, elsprojectes, les llicències, el seguimentde les obres i les infraestructures, i totplegat genera les grans transformacionsper fer de Barcelona una ciutat per viure.Barcelona ha fet bandera d’una«geografia variable» que va des derealitats relativament petites –els barris–fins a l’àrea i la regió metropolitanes.Els projectes urbans combinen espaispropers d’actuacions concretes i moltvisibles amb grans transformacionsurbanes que poden afectar tota la ciutati l’àmbit metropolità. La ciutat ha anatconsolidant un model dedesenvolupament d’infraestructures i hacompaginat les seves necessitats ambles dels seus ciutadans i ciutadanes,combinant espai públic de qualitat iqualitat de vida amb desenvolupamentd’infraestructures.

Ens adscrits:

• Institut Municipal d’Urbanisme(IMU)

• Patronat Municipal d’Habitatge(PMH)

• BAGUR, SA, Barcelona GestióUrbanística, SA

• Institut Municipal del PaisatgeUrbà (IMPU)

• BIMSA, Barcelonad’Infraestructures Municipals, SA

• Fundació Mies Van Der Rohe

4t Tinent d’alcalde: Il·lm. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín

Delegat d’Habitatge: Il·lm. Sr. Antoni Sorolla i Edo

Gerent: Sr. Ramon Massaguer i Meléndez

• PPEEUU ccaarrrreerr ddee NNaattzzaarreett,, 111199--112299..S’aprova definitivament amb l’objecte deconcretar el tipus d’equipament sanitariassistencial, la titularitat pública delsterrenys i l’ordenació de l’edificació.

• PPEEUU ddeell nnoouu mmeerrccaatt ddeellss EEnnccaannttss ddeeBBaarrcceelloonnaa.. S’aprova definitivament ambl’objecte d’establir l’ordenació i lescondicions urbanístiques dels terrenysdestinats a l’equipament comunitari perpermetre l’execució i relocalització delmercat dels Encants. Desenvolupar elssòls d’equipaments situats al costat delTeatre Nacional inclosos dins del sector 1de la MPGM de la plaça de les Glòries i elseu entorn, sense alterar la delimitació niles qualificacions del sector i seguint lesdeterminacions generals de la normativade la Modificació.

• MMPPGGMM ccaarrrreerr ddee JJuuaann ddee SSaaddaa ii eell sseeuueennttoorrnn.. Aprovació provisional. S’ordenael sòl per una major qualitat urbanai ambiental en els següents aspectes:• Esponjament de la trama urbana densa

i consolidada.• Ordenació del sostre residencial per tal

de resoldre els teixits edificatorisinacabats.

• Ubicar noves dotacions d’equipaments.• Definir un nou espai lliure cívic que

completi els recorreguts de vianantsi suposi un nou espai públic de qualitatal barri.

• Redefinir la xarxa viària per tal deconseguir un funcionament coherentamb els carrers existents.

• Protegir els elements patrimonials delconjunt especial del carrer de Sants.• PPEEUU ii MMUU tteerrrreennyyss ssiittuuaattss aall ccaarrrreerr ddee

RRooggeerr,, 4488--6644.. S’aprova definitivamentamb els objectius següents:• Transformar els sòls qualificats de clau

17/7 per tal de portar a terme lesdeterminacions del PGM i aconseguirun nou edifici d’equipament públic.

• Definir les condicions d’edificaciói la concreció dels usos assignatsa l’equipament que se situarà a l’àmbit.

• Incorporar una part qualificada de clau6b per tal de crear un interior d’illa lliured’edificacions i d’accés públic a travésde servituds de pas en l’equipament.• PPEEUU dd’’aammpplliiaacciióó ddee llaa ffaaccuullttaatt ddee ddrreett..

S’aprova definitivament amb l’objecte dedeterminar les condicions d’ús i edificació

de l’ampliació de la facultat de dreti ajustar la qualificació urbanística delsector arran de la proposta.

• MMPPGGMM aall nnoorrdd ddee llaa RRoonnddaa ddee llaaGGuuiinneeuueettaa VVeellllaa.. Aprovació provisional.L’objecte és la reordenació de la bandanord de la Ronda en el barri de Canyellesamb la finalitat d’ajustar la qualificacióurbanística d’acord amb els usosexistents, de millorar la connexió delsespais lliures del barri amb els sòlsforestals de Collserola i d’implantarhabitatge de protecció pública i habitatgedotacional.

• PPEEUU oorrddeennaacciióó ddeell ssuubbssòòll ppeerr aa llaaccoonnssttrruucccciióó dd’’uunn ddiippòòssiitt rreegguullaaddoorrdd’’aaiiggüüeess pplluuvviiaallss ssoottaa eessppaaiiss ppúúbblliiccss aallsseeccttoorr ddee llaa MMaarr BBeellllaa.. Aprovaciódefinitiva.

• PPEEUU ppaasssseeiigg ddeell LLiittoorraall eennttrree eell ccaarrrreerrddee JJoosseepp PPllaa ii llaa rraammbbllaa ddee PPrriimm.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte d’adequar elplanejament a la transformació futura delfront marítim barceloní per donarcontinuïtat a Prim amb el front de mar, totadequant les qualificacions d’acord ambpreexistències que es mantindran.

• PPMMUU iillllaa LLaa EEssccoocceessaa ((2222@@)).. Aprovacióinicial. És preveu la modificació del perfilregulador de la parcel·la 11 per tal depossibilitar la integració de l’edifici que hiha en front al carrer de Pere IV en la novaordenació.

• PPEEUU ppeerr aa ll’’oorrddeennaacciióó ddeellss ssòòllssdd’’eeqquuiippaammeenntt ddee lleess ppaarrcceell··lleess ddeell ccaarrrreerrDD,, 22--1144 ((PPrreessóó ddee llaa ZZoonnaa FFrraannccaa))..S’aprova definitivament amb l’objected’ordenar volumètricament els terrenysque han de rebre la presó de la ZonaFranca.

• PPEEUU ddee ccoonnccrreecciióó ddee llaa ttiittuullaarriittaatt,, ttiippuussii oorrddeennaacciióó ddee ll’’eeqquuiippaammeenntt ddeell ssoollaarr ddeellccaarrrreerr ddee NNaattzzaarreett ddiinnss ddeell rreecciinntteeuunniivveerrssiittaarrii ddee llaa VVaallll dd’’HHeebbrroonn.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte depossibilitar la construcció del futur edificiper a la investigació oncològica de la Valld’Hebron, tot definint la seva volumetria ila seva edificabilitat en funció delprograma funcional adjunt i computadadins de la corresponent a la CiutatSanitària de la Vall d’Hebron.

• MMPPEEUU ppeerr aa ll’’oorrddeennaacciióó ddeellss tteerrrreennyyssddee lleess aannttiigguueess CCoottxxeerreess BBoorrbbóó,, eennll’’ààmmbbiitt ddee llaa UUPP33 ddeessttiinnaaddaa aa cceennttrree

62

Urbanisme, Infraestructures i Habitatge

63


eessppoorrttiiuu mmuunniicciippaall.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte de concretarles condicions d’edificació del’equipament d’acord als requeriments delprograma funcional que amplia el previsten el planejament vigent.

• PPMMUU ddee llaa UUAA22 ddee llaa MMPPGGMM eenn ll’’ààmmbbiittddee llaa ppllaaççaa ddee lleess GGllòòrriieess--MMeerriiddiiaannaa SSuudd..S’aprova definitivament amb els objectiussegüents: • Concretar el sòl destinat a l’edificació

d’habitatge acollit a algun règim deprotecció pública.

• Modificar l’ordenació vigent per ajustarels volums a una fondària edificable mésapropiada per als habitatges i per alspendents del terreny.

• Preveure un equipament esportiu en elsubsòl de l’espai lliure. • PPEEUU ppeerr aa ll’’aammpplliiaacciióó dd’’ooccuuppaacciióó ddeell

ssuubbssòòll ddeell ssiisstteemmaa dd’’eessppaaiiss lllliiuurreess ddeellsseeccttoorr NNoorrdd--GGllòòrriieess.. Aprovació inicial.L’objecte de la proposta és possibilitar laimplantació en subsòl d’espais tècnics per ala instal·lació de màquines de climatització iproducció d’aigua calenta sanitària.

• PPMMUU ddee llaa mmeeiittaatt ssuudd ddee ll’’iillllaaddeelliimmiittaaddaa ppeerr ll’’aavviinngguuddaa DDiiaaggoonnaall ii eellssccaarrrreerrss ddee BBaaddaajjoozz,, BBoollíívviiaa ii CCiiuuttaatt ddeeGGrraannaaddaa.. S’aprova definitivament ambl’objecte de concretar les condicionsedificatòries de l’equipament i ladelimitació dels espais lliures, com tambéla ordenació del subsòl. El programapreveu un CAP, un centre de salut mental,un casal de barri, uns habitatgesdotacionals i, en el subsòl, un aparcamentper a veïns i grua municipal.

• PPMMUU ddee ll’’iillllaa ddeelliimmiittaaddaa ppeellss ccaarrrreerrssddee BBoollíívviiaa,, BBaacc ddee RRooddaa,, PPeerrúú ii llaapprroolloonnggaacciióó vviirrttuuaall ddeell ccaarrrreerr ddeePPrroovveennççaallss.. Aprovació inicial. L’objecte esel d’obrir per als vianants els carrers Fluviài Provençals així com el d’establirdirectrius per a la disposició de lesinfraestructures al 22@.

• PPEEUU ii MMUU ppeerr aa llaa rreegguullaacciióó dd’’eessccoolleessbbrreessssooll mmuunniicciippaallss.. Ús i ordenació del’edificació del conjunt de 12 escolesbressol situades a:• Avinguda de Roma, 98-106• Carrer de Melcior de Palau, 134-436• Carrer de Joan Güell, 114-126• Carrer dels Reis Catòlics, 38• Avinguda de Vallcarca, 227-229

• Carrer de Nou Barris, 14• Carrer del Vesuvi, 35• Carrer de Ciutat d’Elx, 17• Carrer de Fluvià, 253• Carrer de Perú, 135• Rambla Prim, 215• Carrer del Concili de Trento, 249

• PPEEUU ppeerr aa ll’’oorrddeennaacciióó ddeell cceennttrree GGaauuddíídd’’aaccoolllliimmeenntt ppeerr aa iinnffaannttss ii aaddoolleesscceennttssaall ccaarrrreerr ddee LLaarrrraarrdd,, 4455--5511.. S’aprovadefinitivament amb l’objecte de crearun nou equipament de tipus assistencialtot aprofitant un edifici existent.

• MMooddiiffiiccaacciióó ppuunnttuuaall PPGGMM eenn ll’’ààmmbbiittddeell bbaarrrrii ddeell CCaarrmmeell ii eennttoorrnnss.. Aprovacióprovisional. Els objectius són els següents:• Millorar l’accessibilitat general respecte

a la ciutat i barris veïns, com també en elmateix barri.

• Incrementar l’equipament urbà, elsespais lliures públics i els espaisd’aparcament.

• Reduir la quantitat d’infra-habitatgesi d’allotjaments de baixes qualitatsurbanes, com també les altes densitatsde la zona.

• Millorar la qualitat de l’espai públic i delpaisatge, tot enriquint la dotació delscarrers i minorant progressivamentalguns impactes negatius o accentuantnous efectes favorables.

• Obrir el barri a les operacions urbanesque s’hi desenvolupen en les zonesadjacents, especialment al parc dels TresTurons i a la renovació del barri de laClota.• PPEEUU ppeerr aa ll’’oorrddeennaacciióó ddee ll’’eeddiiffiiccaacciióó eenn

eell ppaasssseeiigg ddee MMaarraaggaallll,, 2299--3355.. L’objecte ésel de crear un espai lliure i un equipamentde titularitat i destí públic a l’interior del’illa, adequar el volum edificable i regularel subsòl.

• PPEEUU ppeerr aa llaa ccoonnccrreecciióó ddeell ssoossttrree ddeesseerrvveeiiss ttèèccnniiccss ddeell ccaarrrreerr ddee TTàànnggeerr,, 9999,,ppeerr aa llaa uubbiiccaacciióó ddee llaa cceennttrraall ddeecclliimmaattiittzzaacciióó. Aprovació inicial. El Pla téper objecte la concreció i ordenació delsostre de serveis tècnics, i la concreció desuperfície i situació d’una peça de subsòlde la zona verda adjacent.

• MMPPGGMM eenn ll’’ààmmbbiitt ddee ll’’eessttaacciióó ddee llaaSSaaggrreerraa:: Els objectius del document són:• L’ajust de la ordenació. • La qualificació del sistema ferroviari

cobert amb espai lliure a sòls situats a

les proximitats del pont de Bac de Rodamotivat per l’increment de superfícieferroviària coberta per una llosa.

• L’ajust del sistema viari entre l’estaciói la rambla de Prim per adequar-lo alProjecte de construcció de l’estació dela Sagrera.

• La concreció de l’ús i de les condicionsd’edificació de les instal·lacionsferroviàries tant del sòl com del subsòlde l’estació.

• L’ordenació volumètrica de 180.000 m2

d’edificació complementària.• La transformació de 20.000 m2 de

sostre hoteler i terciari en sostred’habitatge de protecció oficial.

• El trasllat de 15.000 m2 de sostre d’ústerciari a l’altra banda del carrer d’accésa l’estació per disminuir-hi laconcentració de sostre.• MMooddiiffiiccaacciióó ppuunnttuuaall ddeell PPGGMM eenn ll’’ààmmbbiitt

ddeell ccaasscc aannttiicc ddeell PPoobblleennoouu ((2222@@))..L’objectiu d’aquesta proposta és preservarels valors del teixit històric del Poblenou,mitjançant la revisió d’alguns aspectes delPGM o les afectacions no executades,i adequar la normativa urbanística, que ésgenèrica de l’àmbit metropolità, a larealitat del territori.

• PPEEUU ddee ddeeffiinniicciióó ii ccoonnccrreecciióó ddeellssppaarrààmmeettrreess eeddiiffiiccaattoorriiss ddee ddiiffeerreennttsseeqquuiippaammeennttss aall rreecciinnttee iinndduussttrriiaall ddee CCaannRRiiccaarrtt ((2222@@)).. S’aprova definitivament ambl’objecte de concretar les condicionsd’ordenació i la intensitat edificatòria deles diferents peces d’equipament 7@ delsector central del recinte de Can Ricart.

• PPEEUU ii MMUU ppeerr aa llaa ccoonnccrreecciióó ddee llaattiittuullaarriittaatt,, eell ttiippuuss ii llaa oorrddeennaacciióó ddeell ssuubbssòòllddee ll’’eeqquuiippaammeenntt ssiittuuaatt aall ccaarrrreerr ddeePPrroovveennççaa. Aprovació inicial. L’objecte és:• Ajustar la qualificació urbanística de la

cantonada dels carrers de Provençai Casanova.

• Incrementar el programa en 9.047,70 m2

dels quals 3.047,70 se situen sobre rasant.• Concretar-ne el tipus d’equipament.• Establir-hi la ordenació de l’edificació.• Realitzar soterranis en el carrer de

Provença, entre els carrers de Villarroeli Casanova.

• Establir-ne les condicions econòmiquesi temporals de desenvolupament.• MMooddiiffiiccaacciióó PPGGMM dd’’oorrddeennaacciióó ddee ll’’ààmmbbiitt

ddiissccoonnttiinnuu:: AA--PPaallaauu MMeeccaa ((ccaarrrreerr ddee

MMoonnttccaaddaa,, 1199));; BB--iillllaa CCaassaa MMaaccaayyaa;; CC--ppaassssaattggee ddee CClliipp.. Aprovació provisional.L’objecte de la proposta és l’obtenció perpart de l’Ajuntament de diferents espaisper a ús públic, un com a equipament(Palau Meca) i els altres com a jardinspúblics (interior de l’illa Casa Macaya),dins del marc de col·laboració entrel’Ajuntament de Barcelona i ”la Caixa”i d’acord amb el conveni signat el 16de maig de 2006.

• PPMMUU ppeerr aa llaa rreegguullaacciióó ddee llaa iinnssttaall··llaacciióódd’’aasscceennssoorrss eexxtteerriioorrss aallss eeddiiffiicciissdd’’hhaabbiittaattggeess ddeell bbaarrrrii ddee CCiiuuttaatt MMeerriiddiiaannaa..Aprovació definitiva. L’objectiu és el depossibilitar la implantació d’ascensorsexteriors als edificis d’habitatges que noen disposen amb les determinacionsurbanístiques i arquitectòniques a lesquals s’haurà d’ajustar l’execució dels nousnuclis de comunicació vertical.

• PPMMUU ppeerr aa llaa rreegguullaarriittzzaacciióó ddee llaaiinnssttaall··llaacciióó dd’’aasscceennssoorrss eexxtteerriioorrss aallsseeddiiffiicciiss dd’’hhaabbiittaattggeess ddeell bbaarrrrii ddee NNaavvaass..L’objectiu és el de possibilitar laimplantació d’ascensors exteriors alsedificis d’habitatges plurifamiliars que noen disposen amb les determinacionsurbanístiques i arquitectòniques a lesquals s’haurà d’ajustar l’execució dels nousnuclis de comunicació vertical.

• PPMMUU ppeerr aa llaa rreegguullaarriittzzaacciióó ddee llaaiinnssttaall··llaacciióó dd’’aasscceennssoorrss eexxtteerriioorrss aallsseeddiiffiicciiss dd’’hhaabbiittaattggeess ddeell bbaarrrrii ddeell CCoonnggrrééssii eellss IInnddiiaannss.. Aprovació definitiva.L’objecte és el de la reordenació de l’espaiprivat d’ús públic ubicat a la intersecciódels carrers de Pardo i Can Ros, a mésd’homogeneïtzar les posteriors actuacionsque es puguin realitzar per a laimplantació dels nuclis d’ascensors.

• PPMMUU ppeerr aa llaa oorrddeennaacciióó ddee ll’’eeqquuiippaammeennttddee llaa MMPPGGMM ((PPaarrcceell··llaa FF)) ddeell sseeccttoorrCCaasseerrnneess ddee SSaanntt AAnnddrreeuu.. L’objecte és elde concretar-ne la destinació, lescondicions d’ordenació i la intensitatedificatòria de l’equipament situat a laparcel·la F del sector de millora urbana dela Modificació puntual del PGM del sectorCasernes-Sant Andreu.

• PPEEUU ii MMUU ddee ddeeffiinniicciióó ii ccoonnccrreecciióó ddeellssppaarrààmmeettrreess eeddiiffiiccaattoorriiss ddeellss ssòòllssdd’’eeqquuiippaammeenntt ssiittuuaattss aa ll’’iillllaa ddeelliimmiittaaddaappeellss ccaarrrreerrss ddee SSaanncchhoo ddee ÁÁvviillaa,, ZZaammoorraa,,AAllmmooggààvveerrss ii JJooaann dd’’ÀÀuussttrriiaa:: ((2222@@))..

64


65


L’objecte és el de concretar les condicionsd’edificació i la destinació com a residènciauniversitària, equipament docent i tanatori,dels sòls qualificats de 7a i 17/7 de l’illadelimitada pels carrers de Sancho deÁvila, Zamora, Pamplona i Almogàvers.

• PPEEUU dd’’oorrddeennaacciióó ddeell ssuubbssòòll aa llaa rroonnddaaddeell GGeenneerraall MMiittrree aammbb eell ccaarrrreerr ddeeMMuunnttaanneerr.. L’objecte d’aquest Pla EspecialUrbanístic és l’ordenació del subsòl quequedarà després del cobriment i laurbanització de la cruïlla de la ronda delMig amb el carrer de Muntaner.

• PPEEUU dd’’oorrddeennaacciióó ddeell ssuubbssòòll ddeellss jjaarrddiinnssddee MMeennéénnddeezz PPeellaayyoo.. L’objecte és laconstrucció d’un aparcament públicsoterrat amb una capacitat de 300 placesdistribuïdes en 4 plantes.

• PPEEUU ii MMUU ppeerr aa ll’’oorrddeennaacciióó ddeell ssuubbssòòllddee llaa ppllaaççaa ddee SSaallvvaaddoorr AAlllleennddee,, aall bbaarrrriiddeell CCaarrmmeell.. Ordenar un aparcamentsoterrani amb una capacitat aproximadade 214 places distribuïdes en 3 plantes.

• MMPPGGMM ppeerr aa llaa iinnccoorrppoorraacciióó aall ssiisstteemmaadd’’hhaabbiittaattggeess ddoottaacciioonnaallss ddee llaa ppaarrcceell··llaassiittuuaaddaa aall ccaarrrreerr ddee ll’’EEssccoorriiaall,, 117777--117799..L’objecte és el d’incorporar-la al sistemad’habitatge dotacional, clau HD/7 ireordenar els sòls que actualment estanqualificats de sistema d’equipaments 7a,per tal de donar una solució coherenta la distribució tant dels sistemes comde les zones en relació a l’entorn.

• PPEEUU ddee ll’’ààrreeaa EE1133,, ddeell PPEE ddee llaa ffaaççaannaaddee mmaarr ddee BBaarrcceelloonnaa aall sseeccttoorr ddee CCaarrlleess IIii ll’’aavviinngguuddaa dd’’IIccààrriiaa.. Els objectius sónla definició de la titularitat, l’ús i lescondicions d’edificació que han de regirels sòls dotacionals per tal de propiciarla ubicació de la Fundació Diàlega la Fosca, la seu de Turisme de Barcelonai del Gremi d’Hotels en una part del sectord’equipaments E13.

• PPEEUU ii MMUU eessccoolleess bbrreessssooll.. El PEUpreveu concretar l’ús i l’ordenació del’edificació del conjunt de 4 escolesbressol emplaçades a: • Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 138-146• Carrer de Provença, 408-418• Carrer d’Olzinelles, 73-79 • Carrer d’Europa, 39-41

• PPEEUU ii MMUU ppeerr oorrddeennaacciióó ii uussoossdd’’eeqquuiippaammeenntt aa ll’’iillllaa dd’’EEnnrriicc GGrraannaaddooss,,RRoosssseellllóó,, AArriibbaauu ii CCòòrrsseeggaa.. L’objecte és ladeterminació del tipus de titularitat

pública, la tipologia d’equipament docenti les condicions d’edificació de lesparcel·les per a la construcció d’una escolabressol municipal.

• PPEEUU ssuubbssòòll ssiisstteemmaa dd’’eessppaaiiss lllliiuurreess ddeellsseeccttoorr NNoorrdd--GGllòòrriieess.. L’objecte éspossibilitar la implantació en subsòld’espais tècnics per a la instal·lació demàquines de climatització i de producciód’aigua calenta sanitària.

• PPEEUU ccoonnccrreecciióó ddeell ttiippuuss dd’’eeqquuiippaammeennttii oorrddeennaacciióó vvoolluummééttrriiccaa ddee llaa ffiinnccaassiittuuaaddaa aall ccaarrrreerr ddee SSaanntt GGeerrvvaassii ddeeCCaassssoolleess,, 6600--6666,, ii TTeeooddoorraa LLaammaaddrriidd,, 77--1155..L’objecte és la urbanització i la cessió dela part de la parcel·la afectada pel vial;l’ajustament dels edificis a l’alineacióoficial i el reordenament dels volums; elmanteniment de les edificacions de mésinterès i la reducció de la fondàriaedificada; la reubicació del sòl qualificatcom a 13a per tal de disposar de tot elfront de Teodora Lamadrid per a laimplantació d’una residència geriàtrica.

• PPMMUU ddee ll’’iillllaa ddeelliimmiittaaddaa ppeellss ccaarrrreerrssddee PPeerree IIVV,, BBaaddaajjoozz,, AAllmmooggààvveerrss ii CCiiuuttaattddee GGrraannaaddaa ((2222@@)).. L’objecte és latransformació de l’illa delimitada peraquests quatre carrers.

• PPMMUU ddee ll’’iillllaa ddeelliimmiittaaddaa ppeellss ccaarrrreerrssddee BBoollíívviiaa,, BBaacc ddee RRooddaa,, PPeerrúú iipprroolloonnggaacciióó vviirrttuuaall ddee PPrroovveennççaallss ((2222@@))..L’objecte és definir l’ordenacióvolumètrica de l’illa.

• MMooddiiffiiccaacciióó PPMMUU sseeccttoorr 88 ddee llaa MMPPGGMMppeerr aa llaa ttrraannssffoorrmmaacciióó ddee llaa MMaarriinnaa ddee llaaZZoonnaa FFrraannccaa. L’objectiu és precisar lesqualificacions de les zones d’habitatgeprotegit i ajustar amb els estudisreparcel·latoris el sostre d’usos i d’illesi l’estudi econòmic.

Projectes

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell’’ààmmbbiitt ddee llaa UUAA22 ddeell pprriimmeerr cciinnttuurróó eenn eellddiissttrriiccttee dd’’HHoorrttaa--GGuuiinnaarrddóó.. L’objecte delprojecte és la reurbanització dels carrersde Villar, Escornalbou i Vinya entre laronda del Guinardó i el carrer de laRenaixença. (BAGUR, SA).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell ddiippòòssiittdd’’aaiiggüüeess pplluuvviiaallss aa ll’’ààmmbbiitt ddeell sseeccttoorr 11 ddeeTToorrrree BBaarróó.. El projecte comprèn la definició

de les obres de construcció a la nova plaçadels Eucaliptus, d’un dipòsit soterrat derecollida, tractament i emmagatzematged’aigua pluvial i freàtica que coexistirà ambun futur aparcament (BAGUR, SA).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell bbaarrrrii ddeeBBoonn PPaassttoorr FFaassee DD.. L’objecte és laredefinició i millora de l’espai públicmitjançant la definició de noves seccionsde vials, així com l’establiment de novesàrees de vianants (BAGUR, SA).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell ppaarrccCCaammppuuss AAuuddiioovviissuuaall.. Les obrescomprenen la urbanització i lesinfraestructures del parc CampusAudiovisual, situat entre els carrersde Tànger, Bolívia, Roc Boronat i Ciutatde Granada (22@).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell ccaarrrreerrddee MMeerrccèè RRooddoorreeddaa.. Es desenvolupa unade les fases del projecte d’urbanitzacióde la Torre Vilana, que correspon a 245 mdel carrer de Mercè Rodoreda. L’obracomprèn la pavimentació, les xarxesde clavegueram, l’enllumenat públic i laconfiguració del talús que es forma a lacruïlla amb el carrer de Bellesguard amb

hidrosembra i el soterrament de les xarxeselèctrica i telefònica.

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu dd’’uurrbbaanniittzzaacciióóddee lleess ppllaacceess ddee WWaaggnneerr ii LLlloonngguueerraass..El projecte inclou les obres de construcciód’un aparcament subterrani (REGESA)i els treballs necessaris per dur-hi a termeles obres d’urbanització, tot assegurantla normalització dels materials a empraren les diferents unitats d’obra amb lafinalitat d’aconseguir els resultats òptimsi conjugar el punt de vista tècnici econòmic.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó iiiinnffrraaeessttrruuccttuurraa ddeell ccaarrrreerr ddee ZZaammoorraa,,eennttrree AAllmmooggààvveerrss ii LLlluullll ((2222@@)).. L’objectecomprèn les obres complementàriesd’urbanització i infraestructura del carrerde Zamora, amb una amplada de 20 mde carrer a partir de les façanes actualsi les futures alineacions previstes en elplanejament.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó iiiinnffrraaeessttrruuccttuurraa ddeell ccaarrrreerr dd’’ÀÀllaabbaa,, eennttrreeAAllmmooggààvveerrss ii TTàànnggeerr ((2222@@)).. L’objectecomprèn les obres complementàriesd’urbanització d’acord amb les directrius

66

del PEI tant a nivell de superfície comd’implantació de nous serveis al subsòl.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddee llaa UUAA DD3388eenn ll’’ààmmbbiitt ddeell ppaasssseeiigg ddee llaa ZZoonnaa FFrraannccaa..El projecte inclou les obres d’urbanitzacióde les voreres i zones verdes a l’entorndels carrers de Cisell, de l’Encuny i delpasseig de la Zona Franca.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell ccaarrrreerrdd’’AAddrriiàà GGuuaall,, eennttrree SSaallvvaaddoorr AAllaarrmmaaii JJoosseepp MMaarriiaa JJuujjooll.. Urbanització d’aquesttram de carrer, ampliació d’un tram delcarrer de Vallpar i construcció d’escalesentre Adrià Gual i Vallpar, així coml’ordenació de l’espai verd entre zones.

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu ddeell ttrraamm ccoommpprrèèsseennttrree llaa VViiaa AAuugguussttaa ii MMaannddrrii.. Reduirl’espai destinat al trànsit rodat i lavelocitat de circulació (BIMSA), perminimitzar les següents qüestions: • L’excessiu nivell de soroll del trànsit.• L’amplada molt reduïda de les voreres.• La inadequada permeabilitat transversal.• La presència de barreres

arquitectòniques.• PPrroojjeeccttee ddeell ttrraamm ccoommpprrééss eennttrree eellss

ccaarrrreerrss ddee SSaarrddeennyyaa ii CCaarrttaaggeennaa.. L’objecte

és la descripció de les obres deremodelació de l’àmbit urbà constituït peltram de la ronda del Guinardó entreCartagena i Sardenya i la Boca Sud deltúnel de la Rovira (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee dd’’eexxeeccuucciióó UUAA 44 ii AAAA 3388MMPPGGMM ddeell sseeccttoorr ddeell PPaarrcc ddee ll’’OOrreenneettaa..(BAGUR, SA).

• PPrroojjeeccttee dd’’eexxeeccuucciióó ddee rreehhaabbiilliittaacciióóddee ll’’eeddiiffiiccii ddeell mmeerrccaatt ii ddee ll’’eessttrruuccttuurraaddee ll’’oobbrraa nnoovvaa ddeell CCeennttrree CCuullttuurraall ddeellBBoorrnn.. Es preveu la creació d’unesplataformes a nivell de carrer perpreservar-ne els jaciments. L’objectedel projecte és la realització de lestasques de restauració i rehabilitacióde tots els elements estructurals quepresenten patologies i l’execucióde la nova estructura requerida perdesenvolupar el programa del CentreCultural a la planta baixa del mercat(BIMSA).

• PPrroojjeeccttee sseeggrreeggaatt dd’’uurrbbaanniittzzaacciióódd’’iinntteerriioorr dd’’iillllaa eenngglloobbaatt eennttrree eellss ccaarrrreerrssddee PPaallaammóóss,, TTaammaarriiuu,, AAiigguuaabbllaavvaa ii eellssbbllooccss dd’’eeddiiffiicciiss AA ii BB aall bbaarrrrii ddee TTrriinniittaattNNoovvaa.. Fase I. L’objecte és la

67

transformació de l’espai tot adaptant-loa les futures edificacions i minimitzantal màxim les diferències de desnivellsi barreres arquitectòniques existents,(BAGUR, SA).

• AAnnnneexx ddeell ddiippòòssiitt ddeell pprroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuudd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddeell JJaarrddíí ddee CCaann FFrraammiiss..Execució d’un dipòsit de bombeig al Jardíde Can Framis (22@).

• PPrroojjeeccttee bbààssiicc dd’’eexxeeccuucciióó ddeessuubbmmiinniissttrraammeenntt eellèèccttrriicc eenn mmiittjjaa tteennssiióóaa lleess ccaasseerrnneess ddee SSaanntt AAnnddrreeuu.. L’objecteés la definició del projecte bàsic id’execució de la xarxa d’infraestructureselèctriques en MT a realitzar en la viapública que ha d’incloure els estudisde FECSA per a l’abastament elèctrica les futures edificacions dels solarsde les Casernes de Sant Andreu(BAGUR, SA).

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddee llaaUUAA44,, eeiixx LLllaaccuunnaa ((2222@@)).. El projecte esplanteja des de la voluntat de donar uncaràcter unitari a l’espai públic prenentcom a argument els parterres existentsa la zona verda ja executada que quedafora de l’àmbit de projecte.

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu ddee ll’’eeddiiffiiccii SSòòccooll..L’objecte del projecte és la definicióde la construcció d’un edifici de tresplantes sobre rasant per a equipaments,on s’ubicaran una biblioteca de barri,un centre de barri amb sala polivalenti un auditori. En una fase posterior, esdesenvoluparà un edifici d’oficines de divuitplantes d’alçada i tres soterranis (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu ddeell nnoouu MMeerrccaatt ddeellssEEnnccaannttss aa BBaarrcceelloonnaa.. L’objecte delprojecte és la definició constructiva delfutur mercat dels Encants en el nouemplaçament, a l’antic Bosquet delsEncants, a la cruïlla de Meridiana ambCastillejos. L’objectiu és millorar-ne lescondicions actuals tant dels treballadorscom dels usuaris i mantenir la sensacióde compra a l’aire lliure gràcies a laconstrucció d’una gran coberta triangularde 24 metres d’alçada (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu ddeell nnoouu ccoonnjjuunnttdd’’eeqquuiippaammeenntt aa ll’’aannttiiggaa ffààbbrriiccaa AAllcchheemmiikkaa..L’objecte del projecte és la definició del’edifici d’equipaments situat entre elscarrers de Sant Antoni Maria Claret, aldistricte d’Horta-Guinardó i Indústria, aldistricte de Sant Martí, que inclou una

residència i centre de dia per a gent gran,un centre de barri, una biblioteca i unaescola bressol (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddee ll’’ààmmbbiitt ddee llaaMMPPGGMM eenn eell sseeccttoorr ddee ll’’eennttoorrnn ddeell ccaarrrreerrdd’’EEsstteevvee TTeerrrraaddaass.. L’objectiu principal ésestablir el recorregut integral a l’amplazona verda que defineix el planejamentvigent davant dels equipaments sanitarisi hospitalaris.

• PPrroojjeeccttee ddee ccoonnssttrruucccciióó dd’’uunnaappaarrccaammeenntt ssootteerrrraatt ii nnoovvaa uurrbbaanniittzzaacciióóaall ccaarrrreerr ddee CCaannttààbbrriiaa.. L’objecte delprojecte són les obres de construcció d’unaparcament subterrani i la urbanització alcarrer de Cantàbria, entre els carrers deHuelva, Menorca i el Pont del Treball.

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu ddeell ttrraamm ccoommpprrèèsseennttrree eell ccaarrrreerr ddee BBaallmmeess ii eell ccaarrrreerr ddeeMMaannddrrii,, ccoorrrreessppoonneenntt aa llaa rreemmooddeellaacciióóddee llaa rroonnddaa ddeell MMiigg,, llaa rroonnddaa GGeenneerraallMMiittrree ii llaa ttrraavveesssseerraa ddee DDaalltt.. L’objecte delprojecte és reduir l’espai destinat al trànsitrodat i la velocitat de circulació il’eliminació de les barreresarquitectòniques, fent la calçada mésestreta, eliminant els desnivells existents idisposant d’una mitjana per separar elsdos sentits del trànsit (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee ddee llaa ppllaaççaa iinntteerriioorr ddee ll’’iillllaaBBaayyeerr.. El projecte inclou les obresd’urbanització de l’illa interior Bayer del’Eixample, entre els carrers de Calàbria,París i Viladomat.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ssoobbrree llaaccoobbeerrttaa ii eessppaaiiss aannnneexxooss ddee ll’’aaccccééssffeerrrroovviiaarrii aa ll’’eessttaacciióó ddee SSaannttss.. El projecteestableix l’execució d’una coberta a doblealçada que diferencia la zona de la Línia 1del Metro de la corresponent a les quatrevies d’ample ibèric d’ADIF (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee eexxeeccuuttiiuu dd’’aappaarrccaammeenntt ii dd’’ààrreeaadd’’aaccttiivviittaattss llooggííssttiiqquueess ddeell mmeerrccaatt ddee SSaannttJJoosseepp--LLaa BBooqquueerriiaa aall ssootteerrrraannii ddee llaa ppllaaççaaddee llaa GGaarrdduunnyyaa.. Primera de lesintervencions projectades a l’entorn de laplaça de la Gardunya (UP0). Es preveu laconstrucció d’un edifici d’habitatges (UP1),de la nova seu de la escola Massana (UP2),l’ampliació del mercat i la urbanització de lamateixa plaça.

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó ddee llaa MMPPGGMM ddeell’’ààmmbbiitt ddee ll’’aavviinngguuddaa ddee ll’’HHoossppiittaall MMiilliittaarr--ccaarrrreerr ddee FFaarriiggoollaa,, ccoorrrreessppoonneennttss aa llaaUUAA22--UUAA33--UUAA55--UUAA66,, ffaasseess 11 ii 22. El projecte

68


69


contempla la urbanització del carrer de laFarigola fins al de la Mare de Déu del Colli la cruïlla amb el carrer de les Medes. Laurbanització comprèn pavimentació,jardineria, serveis i enllumenat (BIMSA).

• PPrroojjeeccttee dd’’uurrbbaanniittzzaacciióó rreeffóóss ddee lleessccaasseerrnneess ddee SSaanntt AAnnddrreeuu.. Proposa la novaconfiguració topogràfica i infraestructuraldels espais lliures d’ús públic (BIMSA).

Gestió Urbanística

• PPrroojjeeccttee dd’’eexxpprrooppiiaacciióó,, mmiittjjaannççaanntt uunnpprroocceeddiimmeenntt ddee ttaaxxaacciióó ccoonnjjuunnttaa,,ccoorrrreessppoonneenntt aa ll’’aaccttuuaacciióó aaïïllllaaddaa ««BB»» ddee llaaMMPPEERRII ddeell RRaavvaall aa llaa ppllaaççaa ddee llaa GGaarrdduunnyyaaii eell sseeuu eennttoorrnn ii llaa ccoonncceessssiióóaaddmmiinniissttrraattiivvaa ssoobbrree ll’’aappaarrccaammeenntt ddee llaappllaaççaa.. L’aprovació del projecte de taxacióconjunta implica la declaració de laurgència de l’ocupació dels béns i dretsafectats. El pagament o dipòsit del’import de la valoració habilita perprocedir a l’ocupació de les finques.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó ddeell ppoollííggoonndd’’aaccttuuaacciióó ««AA»» ddee llaa MMPPGGMM ddeell PPEERRII ddeellRRaavvaall.. L’objecte és executar lesprescripcions del PERI del Raval.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó ddeell PPMMUU UUAA33 ddee llaa MMPPGGMM ddee llaa rroonnddaa ddee DDaalltt..

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó aammbbccoommppeennssaacciióó bbààssiiccaa ddeell PPAA ddee lleess ffiinnqquueess5533,,5533bb ii 5533cc ddeell ccaarrrreerr ddeell MMoonntt dd’’OOrrssàà..L’objecte és regularitzar la configuraciófísica de les finques, cedir gratuïtament illiure de càrregues a l’Ajuntament elsterrenys destinats a vialitat i executar-nela urbanització.

• PPrroojjeeccttee ddee rreegguullaarriittzzaacciióó ddee lleessffiinnqquueess ssiittuuaaddeess aa ll’’iillllaa nnúúmmeerroo 22 ddeellsseeccttoorr AA,, ddeelliimmiittaaddaa ppeellss ccaarrrreerrss 6600,, AA ii 11ddeell ppoollííggoonn iinndduussttrriiaall ddee llaa ZZoonnaa FFrraannccaa..L’objecte del projecte és l’adequació deles parcel·les incloses en l’àmbit, totmantenint-ne la qualificació urbanísticaper tal d’adaptar-la a la configuració físicai cadastral actual. Igualment se sol·licita lacancel·lació registral de determinadescàrregues.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó ddeell ppoollííggoonndd’’aaccttuuaacciióó uurrbbaannííssttiiccaa ddee ll’’ààrreeaa 11 ddee llaaMMPPGGMM aall ccaarrrreerr ddeellss MMoottoorrss,, 22--4400..L’objecte d’aquest projecte és executar lesprescripcions de la MPGM. El tràmit és la

resolució de les al·legacions formuladescontra l’aprovació inicial del projecte.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó ddeell ppoollííggoonndd’’aaccttuuaacciióó ««AA»» ddee llaa MMPPEERRII ddeell RRaavvaallaa llaa ppllaaççaa ddee llaa GGaarrdduunnyyaa.. L’objecte delprojecte és garantir la justa distribucióde beneficis i càrregues entre elspropietaris de les finques aportades alprocés d’equidistribució i també la cessióobligatòria i gratuïta dels terrenys destinatsa ser incorporats al domini públic.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó eenn llaammooddaalliittaatt ddee ccoommppeennssaacciióó bbààssiiccaa ddeellppoollííggoonn dd’’aaccttuuaacciióó uurrbbaannííssttiiccaa ddee llaaMMPPGGMM eenn ll’’ààmmbbiitt ddiissccoonnttiinnuu ddeelliimmiittaatt ppeellccaarrrreerr ddee llaa FFeeiixxaa LLllaarrggaa,, 1144--2200,, ii eellssccaarrrreerrss KK ii 5500 ddee llaa ZZoonnaa FFrraannccaa ((AAkkzzooNNoobbeell)).. L’objecte és la cessió gratuïtai lliure de càrregues a l’Ajuntament delsterrenys destinats a zona verda i tambéexecutar-ne la urbanització.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó vvoolluunnttààrriiaa,,mmooddaalliittaatt ccooooppeerraacciióó,, ddeell PPEEUU ppeerraa ll’’oorrddeennaacciióó ddee nnoouuss eeqquuiippaammeennttss aa lleessppaarrcceell··lleess ddeellss ccaarrrreerrss ddee PPrroovveennççaa,,ddee CCaassaannoovvaass,, ddeell ppaassssaattggee ddeell MMeerrccaattddeell NNiinnoott,, ddee VViillllaarrrrooeell ((aaccttuuaall ccaasseerrnnaaddee bboommbbeerrss)),, ddee CCoonnsseellll ddee CCeenntt ii ddeeCCoommttee BBoorrrreellll.. És un projecte dereparcel·lació en la modalitat decooperació del PEU d’aquestes finques,formalitzat en escriptura pública en data1 de juliol de 2009.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó eeccoonnòòmmiiccaa,,dd’’iinniicciiaattiivvaa mmuunniicciippaall,, ddee llaa mmooddiiffiiccaacciióóddeell PPGGMM ppeerr aa llaa ttrraannssffoorrmmaacciióóuurrbbaannííssttiiccaa ddee llaa MMaarriinnaa ddee llaa ZZoonnaaFFrraannccaa.. El projecte de reparcel·lació té perobjecte adjudicar a cadascun dels catorzesectors de desenvolupament de la MPGMde la Marina la participació en lesdespeses d’urbanització derivades del PEIamb el benentès que la distribució de ladespesa adjudicada entre els propietarisde cadascun dels sectors es determinarà ies formalitzarà pormenoritzadament enels corresponents projectes dereparcel·lació dels referits sectors.

• EEssttaattuuttss ii bbaasseess dd’’aaccttuuaacciióó ppeerr aa llaaccoonnssttiittuucciióó ddee llaa jjuunnttaa ddee ccoommppeennssaacciióóddeell PPAAUU 22 ddee llaa MMPPGGMM aa lleess CCaasseerrnneessddee SSaanntt AAnnddrreeuu..

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó PPMMUU ddee ll’’iillllaaCCrriissttóóbbaall ddee MMoouurraa,, MMaarreessmmee,, VVeenneeççuueellaaii PPuuiiggcceerrddàà.. Aprovació del conveni de

mutu acord extra processal en ordrede fixar el preu just i els terminis depagament de l’expropiació de la fincade la plaça de Sarrià, 2. Import total3.241.177,18 euros, dels quals han estatconsignats 1.295.704,26 i en restenpendents 1.045.472,92.

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó ddeell ppoollííggoonndd’’aaccttuuaacciióó uurrbbaannííssttiiccaa ddeell ssuubbààmmbbiitt AA ddeesseeccttoorr RReecc CCoommttaall,, ddee llaa MM ddeell PPEERRII ddeellsseeccttoorr oorriieennttaall ddeell cceennttrree hhiissttòòrriicc ddeeBBaarrcceelloonnaa..

• PPrroojjeeccttee ddee rreeppaarrcceell··llaacciióó eenn llaammooddaalliittaatt ddee ccooooppeerraacciióó,, ddeell PPAAUU ddeellPPMMUU ddee lleess ppaarrcceell··lleess ssiittuuaaddeess aallss ccaarrrreerrss

ddee lleess PPeeddrreerreess ii ddee llaa MMaarree ddee DDééuuddeell CCoollll.. Es preveu adjudicar la únicafinca resultant d’aprofitament privatals propietaris dels terrenys aportatsen proporció als seus drets i a la cessióa l’Ajuntament dels terrenys destinatsa vial.

• PPrroocceeddiimmeenntt dd’’ooccuuppaacciióó ddiirreeccttaa ddee llaaffiinnccaa ddeell ccaarrrreerr ddee PPuujjaaddeess,, 9977,, qquuaalliiffiiccaaddaaddee 77@@.. La cessió anticipada de la fincapermetrà la rehabilitació de l’edifici situatal carrer de Pujades, 97 inclòs dins del PEde protecció del patrimoni arquitectònichistoricoartístic de la ciutat deBarcelona. [Vegeu gràfic 1]

70


Plans urbanístics aprovats definitivament el 2009

SEGONS INSTRUMENT SEGONS INICIATIVAMPGM Convenis PMU PEU Altres Total Ajuntament Altres Privats

(amb 22@) administracions

1r trimestre 3 3 14 1 212n trimestre 1 4 22 1 283r trimestre 2 4 64t trimestre 6 10 11 1 28

Totals 6 4 19 51 3 83 50 7 26

MPGM: Modificacions del Pla General Metropolità.

PMU: Pla de millora urbana.

PEU: Plans especials, Plans de reforma interior, Plans especials urbanístics, Modificacions i altres.

Altres: Pla d’habitatge, Modificació d’ordenançes i Modificació d’estatuts.

Gràfic

1

Per districtes

• Ciutat Vella

• L’Eixample

• Sants-Montjuïc

• Les Corts

• Sarrià-Sant Gervasi

• Gràcia

• Horta-Guinardó

• Nou Barris

• Sant Andreu

• Sant Martí

4 2

7

8

8

3

9

5

11

24

Participació

Durant l’any s’ha aprofundit en elsmecanismes de participació a l’abast de laciutadania per intervenir en els projectesque han de permetre desenvoluparl’urbanisme de la ciutat de Barcelona. Així,des de la Gerència d’Urbanisme s’handefinit i gestionat els processos participatiusrelacionats amb les següents actuacions:

• AARREE ddee VVaallllbboonnaa.. S’ha constituït unacomissió de seguiment formada pertècnics municipals i entitats veïnals del’àmbit de Vallbona per tal de definir elscriteris bàsics que han de guiar laredacció del Pla Director. Finalitzats elstreballs de la comissió, s’ha tancat elprocés amb una exposició del projecteoberta a tota la ciutadania i amb unaassemblea veïnal on els membres de lacomissió han presentat la proposta alsveïns i veïnes del barri de Vallbona.

• CCaannòòddrroomm MMeerriiddiiaannaa.. Han continuat elstreballs de la comissió de seguimentconstituïda per a l’elaboració de la MPGMa l’àmbit del Canòdrom Meridiana. Tambés’ha fet el seguiment dels treballsd’arranjament provisional de l’àmbit i de laintervenció sobre la peça central delCanòdrom, en el marc del Plan E estatalper al foment del l’economia i l’ocupació.

• CCaasseerrnnaa ddee NNaavvaass.. Han continuat elstreballs de la comissió de seguimentconstituïda per al desenvolupament delprojecte de la Caserna de Navas.

• TTrraannssffoorrmmaacciióó ddee ll’’aavviinngguuddaa DDiiaaggoonnaalleenn eell sseeuu ttrraamm eennttrree llaa ppllaaççaa ddee FFrraanncceessccMMaacciiàà ii llaa ppllaaççaa ddee lleess GGllòòrriieess.. S’ha definitun ampli procés participatiu que ha depermetre al conjunt de la ciutadaniaintervenir en el procés de definició de lanova Diagonal. El procés participatiupreveu diverses fases:• Fase informativa, amb sessions

informatives i la creació d’un lloc webespecífic per al projecte.

• Fase d’aportacions, amb la participaciódels diversos consells sectorials iterritorials de la ciutat, de la ciutadaniaindividual a través d’una butlletaespecífica i dels nens i joves a través detallers.

• Fase de retorn en la qual elsresponsables municipals donaran

resposta al conjunt de les aportacionsrebudes durant la fase anterior.

• Fase de presentació i debat de lesalternatives, monent en què lespropostes creades per l’equip tècnicfruit dels estudis i les aportacionsciutadanes veuran la llum alhora ques’explicaran en detall i es debatran.

• Consulta ciutadana. Finalment, tots elsciutadans i ciutadanes seran cridats aescollir la proposta per transformarl’avinguda Diagonal que més els agradi.• EEssttaacciióó ddee RRooddaalliieess ddee llaa SSaaggrreerraa.. S’ha

constituït una comissió de seguiment deldesenvolupament del projecte deconstrucció de la nova estació.

• FFaabbrraa ii CCooaattss.. La comissió deseguiment continua treballant per aldesenvolupament del projecte de l’anticrecinte industrial de la Fabra i Coats.

• PPllaaççaa ddee lleess GGllòòrriieess ii eell sseeuu eennttoorrnn.. Lacomissió de seguiment continua amb eldesenvolupament del projecte deModificació del Pla General Metropolità al’àmbit de les Glòries mitjançant els seusgrups de treball que són el de mobilitat, elde seguiment de les inversions, eld’urbanisme i el d’equipaments.

• TTrraannssffoorrmmaacciióó ddeellss tteerrrreennyyss ddeell FFuuttbboollCClluubb BBaarrcceelloonnaa.. La comissió de seguimentcontinua amb la definició de laModificació del Pla General Metropolità enl’àmbit dels terrenys del Futbol ClubBarcelona.

• LLaa MMaarriinnaa ddeell PPrraatt VVeerrmmeellll.. La comissióde seguiment continua amb eldesenvolupament del projecte a l’àmbitde la Marina del Prat Vermell.

• TTrreenn dd’’aallttaa vveelloocciittaatt aa llaa cciiuuttaatt ddeeBBaarrcceelloonnaa.. Han continuat treballant peral desenvolupament del projecte de laLAV a la ciutat les 4 comissions deseguiment territorials que són, segonsel tram, la de la Torrassa-Sants, la deSants-La Sagrera, la de La Sagrera-Nus dela Trinitat i la del Nus de la Trinitat-Montcada.

A més a més, en el tram Sants-La Sagreras’han constituït 4 comissions de seguimentespecífiques (Mallorca-Trinxant, Mallorca-Padilla, Bruc-Provença i Provença-Nicaragua) per als treballs en superfícierelatius als pous de ventilació i seguretat.I en el tram La Sagrera-Nus de la Trinitats’han constituït 2 grups de treball


72

sectorials, el d’urbanisme, equipaments imobilitat futura i el de seguiment d’obres,inversions i mobilitat present.

• TTrreess TTuurroonnss.. La comissió de seguimentcontinua treballant pel desenvolupamentdel projecte a l’àmbit dels Tres Turons.

• TTrraannssffoorrmmaacciióó ddee ll’’ààmmbbiitt ddee ll’’aannttiiggaapprreessóó ddee TTrriinniittaatt VVeellllaa.. Per tal de portara terme aquesta transformació s’ha definitun ampli procés participatiu. Aquestprocés preveu una primera fased’informació, amb la creació d’un webespecífic i la convocatòria d’unaassemblea oberta al conjunt de laciutadania, una segona fase de recollidade propostes a través d’una butlletaparticipativa i unes sessions de debat ambels ciutadans. També s’ha constituït unacomissió de seguiment per a la definicióde criteris bàsics per a la Modificació delPla General Metropolità que ha de guiar-ne la transformació.

Altres

Dies abans de l’inici de les festes deNadal, es va publicar el llibre AArrtt ppúúbblliiccddee BBaarrcceelloonnaa, dirigit des del Sectord’Urbanisme i Infraestructures i coeditatper l’Ajuntament de Barcelona i l’Àmbitde Serveis Editorials amb la voluntat dedifondre aquest important patrimoniurbà. Aquest catàleg raonat s’estructuraen nou capítols que van des de l’any1400 fins a l’actualitat; té un corpusbibliogràfic general i les biografies delsdiferents autors. En la redacció delstextos hi han participat 268 especialistesprocedents de diferents àmbits del mónde la cultura. En total consta de prop de1.800 entrades, entre conjuntsmonumentals i elements individuals, dónauna lectura de l’evolució de l’esculturacatalana i de la seva presència en l’espaipúblic, una presència que va des delpaper purament ornamental al dedefinició de nous espais urbans. Artpúblic de Barcelona és una eina clau en lacohesió urbana i social del territori, unelement d’identitat i de recuperació de lamemòria col·lectiva.

• MMooddiiffiiccaacciióó ddee ll’’oorrddeennaannççaa ddeeccoonnccuurrrrèènncciiaa ppúúbblliiccaa rreeffeerreenntt aallss llooccaallss oonnss’’eexxeerrcceeiixx llaa pprroossttiittuucciióó.. S’aprova

inicialment amb l’objecte de modificar ladisposició transitòria segona referent alslocals on s’exerceix la prostitució iintroduir altres modificacions en elredactat de determinats articles per fer-los coherents amb la disposició transitòriaque es modifica.

• TTaannccaammeenntt ddeell mmaappaa eessttrraattèèggiicc ddeellsseeccttoorr..

• AAnnààlliissii ddeell ccaattààlleegg ddee sseerrvveeiiss ddee llaaGGeerrèènncciiaa dd’’UUrrbbaanniissmmee ii IInnffrraaeessttrruuccttuurreess..

Habitatge

El Consell Plenari Municipal va aprovar,al maig de 2009, el nou PPllaa dd’’hhaabbiittaattggeeddee BBaarrcceelloonnaa 22000088--22001166 que és uninstrument de previsió i programaciódirigit a respondre les necessitatsd’habitatge i afavorir la mixtura sociali que, a més, posa en coherència lespolítiques d’ordenació urbana, socialsi d’habitatge. Els tres objectius principalsdel Pla són:

• Millorar l’accés a l’habitatge per a lespersones que ho necessitin.

• Ajudar a les persones a mantenirl’habitatge a través de processos derehabilitació.

• Donar ajuts econòmics puntuals a lespersones amb risc de perdre l’habitatge.

Aquest Pla pretén ser estructural, mésque conjuntural, i vol sentar les basesd’actuació en les polítiques d’habitatgeadreçades als diferents sectors de lapoblació. Per tant, va dirigit a lespersones i fa prevaler el dret al’allotjament per damunt del dret de lapropietat. El Pla és també un delsinstruments bàsics de política socialmunicipal i alhora fa propostes decaràcter integral i transversal d’allotjament(no només de construcció). Per al seudesenvolupament es preveuen set eixos:

1. Augmentar el sòl destinat a habitatgeassequible.2. Atendre la demanda social d’habitatge,tot incrementant i diversificant l’ofertad’habitatge protegit i assequible.3. Millorar les condicions del parcd’habitatge construït.

73


4. Fomentar el lloguer de l’habitatge privat.5. Intervenir en les disfuncions socials delmercat immobiliari.6. Innovar en la construcció i promourela sostenibilitat en l’edificaciói l’ecoeficiència.7. Proximitat, atenció a la ciutadania iparticipació.

Planejament i reparcel·lacions pera la promoció d’habitatge protegitS’ha continuat treballant en la redacció iaprovació de planejament amb reservesde sòl destinades a habitatge protegitamb la finalitat d’augmentar el sòldestinat a la promoció d’habitatgeassequible a Barcelona.

• S’ha aprovat inicialment iprovisionalment el planejament queordena un sostre de 660.183 m2 i quepreveu la construcció de 3.365 habitatgeslliures i 4.845 habitatgesprotegits/dotacionals. Alguns d’aquestsplans són: el Pla director de l’ARE deVallbona, la MPGM del barri de Roquetes,Trinitat Nova, Canyelles i de la rambla delCaçador, el PMU del Sector 14 de LaMarina, la MPGM del parc dels Tres Turons,el PMU de Bolívia, Bac de Roda, Perú i laprolongació virtual del carrer deProvençals al 22@, el PMU del subsector4 PERI Llull-Pujades-Ponent al 22@, laMPGM del nord de la Guineueta Vella,la MPGM de Juan de Sada i el seu entorni la MPGM de Prim.

• S’ha aprovat definitivament elplanejament que ordena 59.444 m2 desostre que preveu la promoció de 237habitatges lliures i 841 habitatgesprotegits/dotacionals. Alguns d’aquests

plans son: el PMU UA2 de Glòries-Meridiana Sud, el PMU d’ordenació UA2del Front Marítim, el PEU i MU de regulaciód’equipament del Camp del Ferro,Berenguer de Palou i Pare Manyanet, i elPMU de l’avinguda Diagonal i els carrersde Badajoz, Bolívia i Ciutat de Granada

També s’han efectuat reparcel·lacionsper a l’obtenció de 89.773 m2 de sostre,cosa que representa sostre per a 237habitatges lliures, 709 habitatgesprotegits i 132 habitatges dotacionals.

Promoció d’habitatge protegitPel que fa a la producció de nouhabitatge protegit, s’ha actuat en totsels camps de la promoció d’acord ales previsions del Pla d’habitatge deBarcelona, tot sol·licitant i atorgantllicències, iniciant algunes obres ifinalitzant-ne d’altres. [Vegeu taula 1]

Llicències d’habitatge protegitS’han atorgat les següents llicències:16 habitatges de protecció oficial al carrerdel General Vives, 6 (BAGUR, SA); 13 alcarrer de l’Estudiant, 21-27 (ComapaInmobiliaria, SLU); 50 a la plaça de laGardunya, 1-8 (Foment de Ciutat Vella);19 al passeig de l’Exposició, 34-38(Fundació Foment Habitatge Social);31 al carrer de Leiva, 85 (Fundació Família iBenestar); 58 al carrer de Pujades, 145-155(Habitatge Entorn); 214 habitatges per areallotjats per la remodelació de barris alscarrers de Palamós, 54, Aiguablava,62, plaça del Carme, 1 i Entença, 304(INCASÒL); 20 habitatges de proteccióoficial al passatge de Calafell, 6 (INCASÒL);32 habitatges per a gent gran al carrer de

74


Taula resum d’actuacions d’habitatge protegit 2009

Habitatges Habitatges Habitatges Habitatges de Sòl Sostreprotegits protegits dotacionals reallotjament (m2) (m2)

totals nous

Obres finalitzades 855 234 276 345 22.006 83.693Obres iniciades 1.195 932 231 32 26.750 11.675Llicències atorgades 763 384 87 292 15.313 75.368Llicències sol·licitades 777 331 218 228 15.280 72.150

Totals 3.590 1881 812 897 79.349 347.969

Lliurament de claus 810Llicències en tràmit a 31/12/09 1.157Obres en construcció a 31/12/09 2.428

Taula

1

Còrsega, 363 (Patronat Municipal del’Habitatge); 15 habitatges de protecció depreu concertat al carrer de Sant Pere MésBaix, 67 (POR FONT, SCCL); 64 habitatgesde protecció oficial al carrer delsAlmogàvers, 199 (PROHA, SCCL); 55habitatges per a gent jove al carrer d’AlíBei, 100 (Proviure CZF SL); 54 habitatgesde protecció al passeig de la Vall d’Hebron,120 (Puigfel SA); 78 habitatges per aafectats urbanístics als carrers de laGarrotxa, 40, i de Segur, 2 (REGESA); 32habitatges de protecció oficial al carrer dela Reina Amàlia, 38 (REGESA); i 12 al carrerde l’Escultor Ordóñez, 97 (Souca, SA).

Millora de les condicions del parcd’habitatge construïtS’han atorgat llicències d’obra majordestinades a la rehabilitació de 760habitatges i llicències d’obres menors pera la rehabilitació de 2.235. S’han beneficiat22.218 habitatges de la ciutat, sumant totsels processos de rehabilitació, i s’hanexecutat obres per un pressupost de106.435.064 euros, dels quals 25.262.206euros són de subvenció pública.

A més, el programa d’ajuts a la instal·laciód’ascensors, iniciat el setembre de 2009, haestat una de les novetats en el camp de larehabilitació d’enguany. S’han realitzatobres amb una inversió total de 13.831.719euros, dels quals 6.674.112 euros han estatde subvenció pública. Això ha representatiniciar 336 expedients, cosa que suposabeneficiar 3.936 habitatges, i al desembreja se n’havien tancat 181.

Foment del lloguerEl funcionament de les Oficines del’Habitatge ha ajudat a consolidar iunificar l’activitat de les borsesd’habitatge de lloguer i, alhora, el sistemade gestió i tramitació dels ajuts per alpagament del lloguer. L’activitat de l’any2009 es resumeix en:

• 330 habitatges captats.• 297 contractes signats.• 215 cessions d’habitatges ADIGSA.• 45.207.266 euros en ajuts al pagament

de lloguer, que corresponen a 22.844ajuts tramitats i 19.156 d’aprovats.

Intervenció en les disfuncionssocials del mercat immobiliariS’han detectat 43 nous casos de possibleassetjament immobiliari i se n’hanmantingut oberts i en gestió 48. També,s’han tramitat 65 nous expedients desobreocupació i/o infrahabitatge i 43s’han mantingut oberts i en seguiment.

Innovació en la construcció ipromoció de la sostenibilitatS’han realitzat diverses actuacions enmatèria de sostenibilitat, tant en ladefinició de criteris com en laincorporació d’actuacions en les novespromocions d’habitatge protegit. Podemdestacar entre altres actuacions:

• L’aprovació inicial del Pla directorurbanístic de l’ecobarri de l’àrearesidencial estratègica de Vallbona.

• La finalització de les obres de l’edificid’habitatges dotacionals al carrer de laMare de Déu del Port que incorporavamicrogeneració a gas, lamesfotovoltàiques integrades a la façana,sistema constructiu reutilitzable, etc.

• L’inici d’obres per part del PMHB del’edifici del carrer de Las Navas de Tolosaque albergarà habitatges dotacionals, unaescola bressol i un centre cívic. Aquestprojecte disposarà d’un sistema declimatització que preveu elsubministrament de fred i calor a travésd’un procés de cogeneració, així comgenerar electricitat que es reverteixi a laxarxa. Permetrà també reduir lesemissions de CO2 i el consum d’energiaprimària ja que té un rendiment del 216 %.

Proximitat i atenció a laciutadaniaHan entrat en funcionament 10 Oficinesde l’Habitatge on 179.804 persones s’hanatès de manera presencial, a més de84.984 atencions telefòniques i 652.834visites a la pàgina web.

El Registre únic de sol·licitants d’habitatgeprotegit de Barcelona va entrar enfuncionament el 3 de febrer i a finals d’anys’hi havien admès 22.840 noves sol·licitudsque suposaven un total de 19.049 inscrits.

L’activitat del Consell de l’HabitatgeSocial es resumeix en 2 sessions plenàries,4 reunions de la Comissió Permanent, 3reunions del grup de treball dedicades alprocés d’elaboració del Pla d’habitatge deBarcelona i 1 reunió de treball sobrel’avantprojecte de Pla d’habitatge deCatalunya. A més, s’han constituït laComissió de seguiment del registre i lesadjudicacions, la Comissió de seguimentde l’ús digne de l’habitatge i el grup detreball de rehabilitació. També s’handistribuït 11 butlletins informatius.

ParticipacióTambé, s’ha tingut una cura especial de laparticipació ciutadana en la redacció denous documents de planejament quetenen com a objectiu una important

75


transformació de barri i que proposen ungran nombre de nous habitatges i en elseguiment del desenvolupament deprojectes a través de comissionsespecifiques formades per lesassociacions de veïns dels barris implicats,els districtes i els representants delDepartament d’Habitatge. Han destacatespecialment els processos participatiusde l’ARE de Vallbona, el de la novaordenació dels terrenys de l’antiga presóde la Trinitat Vella i el deldesenvolupament del projecte i les obresde les Casernes de Sant Andreu.

BIMSA

a) Actuacions d’àmbit ciutatDurant l’any 2009 BIMSA, com a ensexecutor de les principals actuacionsd’inversió i infraestructures del’Ajuntament de Barcelona, ha continuatamb la consumació del programad’actuacions encarregat per l’Ajuntamenti que correspon al desenvolupament delPla d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011.

L’empresa ha assolit els objectiusprevistos, orientats a realitzar lesactuacions encomanades amb el màximgrau d’eficàcia, en la triple vessant degarantir-ne l’acompliment de terminis,vetllar per l’equilibri econòmic i financer iassegurar la qualitat arquitectònica ifuncional de les obres.

Obres finalitzades • Remodelació de la Ronda del Mig a la

boca sud del Túnel de la Rovira: enderrocdel viaducte d’Horta.

• Obres prèvies dels equipaments delMas Guinardó.

• Connexió Fòrum-Sagrera. Tram II:urbanització del carrer de Sant Ramon dePenyafort en el tram comprès entre elscarrers de Llull i de Cristòfol de Moura.

• Front litoral Besòs: retirada de terres dela precàrrega de la plataforma Litoral-Besòs.

• Plaça de les Glòries: actuacionsauxiliars a l’àmbit del Centre del Disseny.

• Plaça de les Glòries: millora de lavialitat amb l’adequació provisional del’espai interior del tambor per a lacirculació d’autobusos.

• Centre Cultural del Mercat del Born:obres de micropilotatge.

• MPGM de Sants: passos inferiors de larambla de Badal i del carrer de la Riera deTena i tancament en vidre de la façanamar de la cobertura de l’accés ferroviari al’estació de Sants (àmbit Badal).

Obres en execució • Urbanització del carrer de Martí i

Franquès.• Equipament sòciosanitari Dolors Aleu

al Districte Sarrià-Sant Gervasi.• Centre social Can Calopa.• Entorns de la plaça de Lesseps.• Remodelació de la Ronda del Mig a la

boca sud del Túnel de la Rovira:urbanització de la Ronda Guinardó entreels carrers de Sardenya i Cartagena.

• Remodelació de l’avinguda de la Marede Déu de Montserrat amb el carrer deCartagena.

• Equipaments del Mas Guinardó.• Aparcament subterrani al carrer de

Galícia a la Trinitat Vella i estructura de labiblioteca.

• Connexió Fòrum-Sagrera. Tram I:semicobertura de la Gran Via, carrerd’Extremadura, carrer de Sant Ramon dePenyafort i carrer de Cristòfor de Moura.

• Front litoral Besòs: urbanització del FrontMarítim entre la rambla de Prim i el carrer deJosep Pla i condicionament del punt verd.

• Front litoral Besòs: urbanització delCampus Interuniversitari Diagonal-Besòs.

• Plaça de les Glòries: Centre del Disseny(fase I).

• Plaça de les Glòries: desviament delcol·lector i dels serveis afectats del noumercat dels Encants.

• Centre Cultural del Mercat del Born:rehabilitació de l’edifici del mercat iestructura de l’obra nova.

• Nou parc de bombers a l’accés de laPorta Forestier de Montjuïc.

Obres en fase de projecte • Obres del projecte executiu de

moviment de terres i treballs previs decondicionament del terreny per rebre lesestructures perimetrals que configurenl’entorn del Zoo marí.

• Obres del projecte executiu del nouconjunt d’equipaments a l’antiga fàbricaAlchemika: centre de barri, escola bressoli estructura i tancaments de la biblioteca,corresponents a la primera fase.

• Projecte executiu del tram comprèsentre el carrer de Balmes i el carrer deMandri, corresponent a la remodelació dela ronda del Mig, la ronda General Mitre-travessera de Dalt (Via Augusta-Balmes).

• Projecte executiu de l’edifici Sòcol al’àmbit de la plaça de les Glòries.

• Projecte d’urbanització sobre lacoberta i espais annexos de l’accésferroviari a l’estació de Sants: façana icoberta costat muntanya.

• Projecte executiu de l’aparcamentsoterrat als jardins de Menéndez Pelayo.

76


77


• Projecte bàsic i executiu d’unaparcament soterrat al carrer de Thous iurbanització de la zona verda, del vial i del’entorn.

• Projecte de remodelació del carrer dePi i Margall.

• Projecte executiu del parc de la NovaMar Bella.

• Projecte d’urbanització de la coberturaferroviària entre el carrer de Riera Blanca ila plaça de Sants.

• Redacció del projecte executiu de lanova vialitat subterrània i avantprojectede la vialitat en superfície a l’àmbit de laplaça de les Glòries.

Actuacions singulars: Pla dels centresde serveis socials El Sector d’Acció Social i Ciutadania téprevist, en el programa d’inversions 2008-2011, dur a terme el Pla dels centres deserveis socials amb la finalitat d’implantarel nou model de serveis socials bàsicsde Barcelona. El Sector va manifestarla voluntat que BIMSA gestionés lareforma i la nova construcció delsequipaments.

El mapa de futurs equipaments quedonaran servei als 73 barris de Barcelonapreveu l’execució d’un total de 41actuacions, 36 de les quals sóngestionades directament per BIMSA, lesaltres 5 van a càrrec d’altres operadorsperò BIMSA també hi realitza instal·lacionsi en porta la coordinació. Durant el 2009,se n’han finalitzat 13, 6 es troben enexecució, 8 en fase de projecte i 9pendents d’iniciar-se.

b) Actuacions d’àmbit territorial(en execució del Pla d’inversionsdels districtes)Amb motiu de la implantació deBarcelona 2.0, des de gener de 2009BIMSA ha assumit la gestió de projectes iobres dins el Pla d’inversió dels districtesper aquells districtes que no disposend’empresa instrumental pròpia per a dur-los a terme, com ara són Sants-Montjuïc,Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia,Horta-Guinardó, Sant Andreu i SantMartí.

Obres finalitzades • Districte de Les Corts: urbanització

dels carrers de Taquígraf Martí, JaumeRoig, Regent Mendieta i del passatge delsAmetllers i arranjament dels carrers deBaldiri Reixac i Pasqual Vila.

• Districte de Sarrià-Sant Gervasi:urbanització dels carrers de Freixa,Modolell, Rector Ubach i de Pàdua, de la

Baixada de Blanes, del passatge de laBlada i de l’itinerari de la Font de laBudellera.

• Districte de Gràcia: urbanització delscarrers de Sant Josep Cottolengo i deRamiro de Maeztu, dels passatges d’Alió id’Amunt i dels entorns del mercat de laLlibertat (fases I, II i III).

• Districte d’Horta-Guinardó: talús de lacarretera del Carmel.

• Districte de Sant Andreu: urbanitzaciódels carrers de Vèlia, Bofarull, Matanzas,Vallès i Sant Sebastià-Sant Idelfons.Col·locació de pantalles acústiques alcarrer del Baró de Viver.

• Districte de Sant Martí: urbanització dela plaça de Puigcerdà.

Obres en execució • Districte de Sants-Montjuïc: poliesportiu

la Bàscula.• Districte de Les Corts: urbanització del

carrer de Caballero. Ludoteca de CanGuitard.

• Districte de Sarrià-Sant Gervasi:urbanització dels carrers del Camp, de laGleva i de Bertran.

• Districte de Gràcia: urbanització delsjardins d’Esteve Terradas.

• Districte d’Horta-Guinardó:urbanització del parc de la Unitat i delsseus accessos i reforma del casal de laFont d’en Fargues.

• Districte de Sant Martí: centre de barriTaulat, casal de gent gran de Concili deTrento i seu de TV Clot.

Obres en fase de projecte• Districte de Sants-Montjuïc: urbanització

dels carrers de la França Xica (fase I),Melcior de Palau, Tirso de Molina, Blanco,Sant Germà i Sant Ferriol, de les places deBonet i Muixí i d’Herenni i els seus entorns.Urbanització dels accessos als barris deCan Clos i de la Verge de Núria (SEAT) iclaveguera del carrer de Santa Dorotea.Equipament sociocultural al carrerd’Albareda.

• Districte de Les Corts: Nous vestuaris del’IME Arístides Maillol (fase III). Ampliacióde l’edifici de la seu del Districte.Urbanització de la plaça de Can Rosés.

• Districte de Sarrià-Sant Gervasi:urbanització dels carrers d’Alfons XiIè,Major de Sarrià (Pl. Sarrià-Rda. de Dalt) iCraywinkel i de les places de Cirici Pelliceri dels Germans Rubió Bellver. Urbanitzaciódels entorns de la plaça de la Torre i elsdel Mercat de Sarrià. Casal de barri delRectoret i biblioteca Vil·la Florida.

• Districte de Gràcia: equipament públicLa Violeta.

• Districte de Sant Andreu: urbanitzacióde les places del Baró de Viver i d’Orfila ide la riera de Sant Andreu. Biblioteca deTrinitat Vella. Habitatges de Can Portabella.Espai d’entitats Fabra i Coats (Edifici A).Casal de barri Fabra i Coats (Edifici C). Salapolivalent Fabra i Coats (Edificis I+J).

• Districte de Sant Martí: vestidors delcamp de futbol Júpiter. Coberta de lapista esportiva Clot de la Mel. Coberta dela pista esportiva La Palmera.

78


79


Indicadors

Planejament aprovat

Nombre de plans aprovats 112Superfície (m2) 673.375

Gestió aprovada

Nombre d’actuacions urbanístiques aprovades 36Superfície total (m2) 1.651.390

Llicències d’activitat

Nombre de llicències sol·licitades 604

Llicències d’obres majors

Nombre de llicències sol·licitades 118

Habitatge

Nombre total d’habitatges 3.033

Taula

2

L’Àrea de Medi Ambient és el motor decanvi en la clara aposta de l’Ajuntamentde Barcelona per la sostenibilitat. Sota laperspectiva del respecte pel mediambient i la lluita contra el canvi climàtic,cal una millora contínua dels serveis quees presten com també de la qualitat del’espai públic, fomentant la implicació i lacorresponsabilitat ciutadanes. En aquestmodel de ciutat la qualitat ambiental éssinònim de qualitat de vida i compromísamb el futur.

Durant l’any 2009 l’Àrea de MediAmbient ha liderat el compromís perla sostenibilitat amb la implantació de lanova contracta de neteja 2009-2017,la rehabilitació del parc de l’EspanyaIndustrial, el Decret d’ambientalitzacióde les obres, el Pla d’energia, canviclimàtic i qualitat de l’aire de Barcelona2011-2020, l’estrena de la Fàbrica del Solo la participació a la Cimera deCopenhaguen, entre moltes altresactuacions. Totes elles s’emmarquenen cinc línies concretes de treball:

• EEll vveerrdd ii llaa bbiiooddiivveerrssiittaatt. Incrementari millorar la qualitat dels espais verds.Consolidar una política sobre els animalspel que fa a la tinença, la protecciói la convivència amb les persones.

• LL’’AAggeennddaa 2211.. CCoommpprroommííss aammbb llaassoosstteenniibbiilliittaatt. L’Agenda 21 és un projectede ciutat, obert a tothom i impulsor decanvis i de corresponsabilitat, perpromoure l’acció exemplificadora del’Ajuntament, alhora que un compromísciutadà per la sostenibilitat.

• UUnn eessppaaii ppúúbblliicc ddee qquuaalliittaatt ii aammbbccrriitteerriiss aammbbiieennttaallss.. Intensificar la neteja,l’ordenació de l’espai públic, laqualitat dels serveis urbans i tambémillorar l’accessibilitat i la mobilitat delsvianants.

• LLaa qquuaalliittaatt aammbbiieennttaall ddee llaa cciiuuttaattii llaa ggeessttiióó eeffiicciieenntt ddeellss rreeccuurrssooss nnaattuurraallss.Potenciar l’ús d’energies renovables, reduirel consum d’aigua potable i lacontaminació lumínica i millorar la qualitatde l’aire i del confort acústic.

• LLaa rreedduucccciióó,, eell rreecciiccllaattggee ii llaarreeuuttiilliittzzaacciióó ddeellss rreessiidduuss. Millorar elssistemes de recollida de residusi impulsar-ne un pla de prevenció i dereciclatge.

Accions desenvolupades

Espais verds i biodiversitatPromovem el model on el verd urbanístic(parcs, jardins i arbrat) generi beneficissocioambientals. En aquest sentit, laciutat de Barcelona ha guanyat durant eldarrer any 3,5 ha d’espais verds i s’hanplantat 3.365 arbres i 425.276 flors.

Rehabilitacions de parcs i jardins Els jardins de Portolà i els jardins de JoanRaventós s’han incorporat com a nousespais verds públics. A més, el parc del’Espanya Industrial, els jardins de laTamarita i el teatre Grec s’han rehabilitat,com també dos edificis singulars,l’Hivernacle i l’Umbracle del parc de laCiutadella. També s’han iniciat unaintervenció a la canalització d’aigües alsjardins de Costa i Llovera i la rehabilitaciódel Mirador del Poble-sec. Altresintervencions relacionades amb la millorad’infraestructures dels espais verds ques’han començat aquest any se situen aFrancesc Alegre, Joan Maragall, JosepGoday, Pablo Neruda, parc de Josep M.Serra Martí, parc de Rubió i Lluch i parcde la Taxonera (ja finalitzada).

Actuació destacable al Park GüellDesprés del temporal de vent del mes degener es van malmetre un miler d’arbres ala zona forestal i vuitanta a la zonapatrimonial. Durant els mesos d’octubrei novembre es van plantar a tot el parc4.425 plantes arbustives i vivaces i 267arbres. Fruit del procés participatiu que esva dur a terme amb tots els actorsimplicats en el parc durant el 2009, s’hapresentat el Pla integral d’actuacions delPark Güell 2010-2020, que té perobjectius ordenar els usos del parc peradequar-ne els espais i serveis per a totsels usuaris (veïns i visitants), millorar-neel coneixement i la presentació des de lesperspectives de la sostenibilitat i la culturai optimitzar la gestió general del parci dels públics. Sota aquest projecte i lacampanya «Plantem per al Planeta» delPrograma de les Nacions Unides per alMedi Ambient, durant el novembre es vanplantar 7.600 arbustos mediterranis i 30alzines en diverses campanyes deplantació.

81

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatMedi Ambient

Medi Ambient

El conjunt que conforma aquesta Àrea técom a missió gestionar amb criteris dequalitat i sostenibilitat la prestació delsserveis urbans i el manteniment del’entorn; liderar els compromisos demillora del medi ambient i de lluitacontra el canvi climàtic, per una qualitatde vida sostenible de la ciutadania.

Ens adscrits:

• Institut Municipal de Parcsi Jardins

• Agència d’Energia de Barcelona

5a Tinenta d’alcalde: Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán

Gerent: Sr. Jordi Campillo i Gámez

Rehabilitació integral del parc del’Espanya Industrial Es tracta d’un dels parcs mésemblemàtics del Districte de Sants-Montjuïc i un dels projectes de renovacióurbana més importants d’aquest mandata la zona. El parc de l’Espanya Industrialha passat per una renovació i millora enels seus àmbits més característics, comsón les zones verdes, les graderies iescales, les torres d’il·luminació, el llac, elmobiliari urbà, l’àrea de joc infantil o l’àread’esbarjo per a gossos. La intervenciótambé ha permès millorar-ne la xarxa dereg i estendre’n l’ús d’aigua freàtica.

Reconeixement internacional al Roserar El Roserar del parc de Cervantes ha rebut,en el marc de la 15a Convenció de laFederació mundial de societats de rosers,el premi internacional Garden Excellence,que reconeix els jardins més excepcionalsdes d’un punt de vista històric, educatiui/o visual. Els experts en roses d’arreu delmón han valorat la bellesa, la història i elvalor educatiu d’aquest espai verd quedisposa de més de 2.000 rosers en quatrehectàrees.

Pla d’animals de companyia (2009-2014)El Pla contempla el període 2009-2014i vol garantir la màxima protecciói benestar per als animals de companyiatot maximitzant els beneficis que aportena les persones i minimitzant els problemesde convivència amb la ciutadania i deconservació de la biodiversitat. El Parcd’Acollida d’Animals de Companyias’ubicarà a Montjuïc, en una parcel·la entrel’Institut Botànic de Barcelona i elcementiri.

82

Medi Ambient

83


Espai públic de qualitat ambcriteris ambientalsL’objectiu de garantir el manteniment i lamillora contínua de l’espai públic i delsserveis urbans aplicant criteris de qualitati sostenibilitat ha passat per realitzarobres de millora integral a 86 carrers. Aixòinclou, per exemple, el redisseny delcarrer, el soterrament de les línieselèctriques, la millora de l’accessibilitat odel clavegueram, els punts de llum,etcètera. També s’han pavimentat 598.688m2 de carrers, alguns dels quals ambpaviment sonoreductor.

Escales mecàniques La millora d’accés a alguns barris s’hareflectit en la construcció d’onze noustrams d’escales mecàniques en quatreemplaçaments: Jaume Cabrera, Móra laNova, la Vall d’Hebron i Beat Almató.

Aposta per l’ambientalització de lesobresL’Àrea de Medi Ambient impulsa un decretper reduir l’impacte ambiental i social del’obra pública en execució que tingui unpressupost igual o superior als 450.000euros. Una de les línies de treball delprojecte d’ambientalització de les obresrecau en la fase de redacció dels projectesd’obres i incideix en la necessitat de definiren aquesta fase un seguit de mesures,algunes de les quals de complimentobligatori per la normativa ambientalvigent, encaminades a reduir l’impacteambiental i social que cadascuna de lesobres de la ciutat pot tenir en l’entorn.

Qualitat ambiental de la ciutati gestió eficient dels recursosnaturalsL’Àrea de Medi Ambient fomenta pautesde consum i actuacions basades enl’estalvi i l’ús eficient dels recursosdisponibles.

Compromís ambiental en l’enllumenatpúblicL’adjudicació de la nova contractade conservació de l’enllumenat públicde Barcelona 2010-2013 destaca pel seucompromís ambiental, redueixla contaminació lumínica de la ciutati augmenta l’eficiència energètica de lesinstal·lacions. El parc d’instal·lacionslluminoses de Barcelona ha crescut unamitjana d’un 1,5 % anual des del 2005.

Deu anys d’Ordenança solar tèrmicaL’energia solar tèrmica en novesconstruccions i en rehabilitacions d’edificisja és una realitat que representa 66.000m2 i forma part dels edificis com unelement més. Els sistemes solars tèrmicshan guanyat credibilitat com a alternativaa les energies convencionals en els àmbitsestatal i internacional.

Nou full de ruta energètic per aBarcelonaEl nou Pla d’energia, canvi climàtic iqualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020preveu abordar tant la conjuntura enmatèria energètica com la proteccióclimàtica i la contaminació ambiental, totestablint l’estratègia municipal pel que fa

Làmpades (unitats)

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Enllumenat viari - Districtes 139.261 139.639 140.681 143.239 145.330 145.767Enllumenat viari - Fòrum 2.245 2.245 2.245 2.245 2.245 2.245Enllumenat artístic 4.861 4.682 4.005 3.351 3.800 3.800Enllumenat de túnels de ciutat 10.524 12.305 10.610 9.951 9.255 9.255Consum GWh 102.146 114.456 102.809 99.374 96.820 88.908

Taula

1

a aquests aspectes i uns objectiusquantificables i mesurables a partir de ladefinició d’escenaris futurs i desitjables.Així mateix, es determinaran les accionsi projectes a realitzar amb la finalitatd’assolir l’objectiu establert, a partir delplantejament de línies estratègiquesdiverses.

Recursos hídrics alternatiusA mitjan gener es va derogar el Decret desequera, activat feia un any per fer front ala situació d’excepcionalitat provocadaper la manca de pluges, i es van acabarles restriccions en l’ús d’aigua potable.Aquesta situació excepcional va ajudar,però, a adquirir hàbits més sostenibles enel manteniment de la ciutat, com és el casde l’ús de l’aigua freàtica en la neteja delscarrers i en el reg dels parcs i jardins.

L’Agència Catalana de l’Aigua va atorgara l’Ajuntament de Barcelona la concessiód’1,81 hm3/any d’aigües del subsòl pel seuús en serveis municipals. El volum d’aiguadistribuïda el 2009 supera el milió demetres cúbics. Aquesta xifra és del mateixordre que el 2008, però en el marc d’unasituació de normalitat hidrològica. A més,s’ha redactat el Pla tècnic per al’aprofitament dels recursos hídricsalternatius a Barcelona, que contempla laplanificació de la xarxa per abastar untotal de 3,56 hm3/any, el 90 % del sostrepotencial.

Racionalització de les fonts públiquesS’ha engegat un pla que preveu la retiradad’un 10 % de les fonts públiques en unperíode de 5 anys. Durant el 2009 s’hanretirat 27 fonts i se n’han col·locat 19 denoves. A més, s’han pintat les 1.640 fontsde la ciutat i s’han restaurat 3 fontssingulars i 12 del tipus Barcelona.

Un total de 42 fonts ornamentals hanviscut obres d’estalvi d’aigua (ambrecursos procedents del Fons de Cohesióde la Unió Europea) i s’ha treballat enl’impermeabilització i l’arranjament de 25fonts més (en el marc del Fons Estatald’Inversió Local).

Millora de la qualitat acústicaEl Pla per a la reducció de lacontaminació acústica de la ciutat deBarcelona 2010-2020 suposa laculminació d’un procés iniciat amb elMapa estratègic del soroll i neix amb lavoluntat de fer tangible el conjunt depolítiques municipals en matèria decontaminació acústica i d’esdevenir unaeina que les desenvolupi.

El Pla constitueix una prioritat per al’Ajuntament de Barcelona amb la missióde millorar la qualitat acústica de la ciutattot impulsant i liderant programes,actuacions prioritàries, marcs decol·laboració, de coordinació id’informació que permetin minorar lacontaminació acústica general de la

84

Medi Ambient

Consum d’aigua

Aigua de xarxa (m3) Aigua freàtica (m3) Índex de sostenibilitat (1)

2008 2009 2008 2009 2008 2009

Reg de parcs i jardins 1.176.488 1.593.026 327.398 357.027 21,77 18,31Fonts ornamentals i làmines 284.603 340.780 177.708 225.037 38,44 39,77Neteja viària 30.820 57.760 306.319 272.554 90,86 82,51Neteja del clavegueram 11.668 2.672 131.890 91.333 91,87 97,16Fonts públiques 144.807 138.320 – – – –

Total serveis urbans 1.648.386 2.132.558 943.315 945.952

(1) % consum d’aigua freàtica sobre el total.

Taula

2

ciutat, sobretot en aquelles zones queactualment superen els valors límit, iprotegir les zones tranquil·les contral’augment de la contaminació acústica.

Actuacions al front marítimEn el marc del Pla d’estabilització de lesplatges de Barcelona, el Ministerio deMedio Ambiente, Medio Rural y Marino hafinalitzat la construcció d’un dic submergitper preservar la platja de la Mar Bella,amb el qual es vol protegir la façanamarítima de la ciutat i evitar la pèrdua desorra que es produeix per efecte delstemporals.

Balanç de la temporada de platgesLa bonança en la climatologia i elconsegüent increment en els usos del’espai públic del litoral han marcat latemporada. La qualitat de l’aigua de lesset platges de la ciutat i de la zona debanys s’ha mantingut excel·lent tota latemporada en un 99,5 %. Enguany s’haregistrat una disminució del 7 % de lesdeixalles recollides a la sorra (querepresenten el 30,2 % del total) i unaugment del 21 % de les recollides a lespapereres de rebuig (52,8 % del total) enrelació amb l’any anterior. Pel que fa alsserveis de salvament i socorrisme, s’haregistrat un increment d’un 24 % de lesintervencions realitzades per la Creu Roja.

Aquesta temporada s’han realitzat12.778 accions informatives i 30.750 de

sensibilització ambiental al remodelatCentre de la Platja, a càrrec delsinformadors i promotors cívics quefomenten les bones pràctiquesambientals entre els usuaris i elsconcessionaris dels serveis de guinguetesi gandules. D’altra banda, aquest estiu haentrat en funcionament un nouequipament a la platja de Sant Sebastià,l’Espai de Mar, un servei de lloguer dedutxes i taquilles que compta amb salespolivalents, tot adaptat per a personesamb discapacitat.

Reducció, reciclatge ireutilització de residusLa nova contracta de neteja 2009-2017que va entrar en funcionament alnovembre respon a la necessitat defacilitar la disposició dels residus de laciutadania i afavorir els hàbits sosteniblesper preservar l’entorn i el medi ambient.S’incrementa la neteja viària i incorporacontenidors adaptats per a tothom i méspropers als ciutadans. També s’ha estès larecollida orgànica a tota la ciutat, s’haincrementat la recollida selectiva i elsvehicles són més sostenibles en emissionsi menys sorollosos.

La nova contracta compta amb unpressupost de 1.994 milions d’euros iocuparà 4.061 treballadors i treballadoresdirectes durant tota la contracta i 1.248d’indirectes (ja siguin temporals o duranttot el període).

86

Medi Ambient

Neteja i recollida de residus

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Residus urbans (tones) 848.771 858.868 849.332 865.095 894.657 864.188Recollida selectiva (tones) 231.812 253.839 267.240 287.059 289.693 279.577

• Paper-cartró 65.163 79.268 85.945 94.856 97.802 86.045• Vidre 21.675 23.859 25.901 29.917 31.285 31.479• Envasos 11.696 12.661 14.086 17.053 18.462 18.749• Orgànica 86.269 86.296 86.210 86.915 85.320 83.925• Voluminosos 30.322 31.267 31.803 31.577 29.842 29.924• Altres 16.688 20.487 23.295 26.741 26.982 27.273

Taula

3

87


Compromís social ambla sostenibilitatL’Àrea de Medi Ambient impulsapolítiques locals que incorporin elsprincipis de sostenibilitat, redueixinl’impacte ambiental i estenguin la culturade la sostenibilitat a la ciutat, com tambéaccions que afavoreixin la lluita contra elcanvi climàtic.

Estrena de la Fàbrica del SolLa Fàbrica del Sol és un nou equipamentmunicipal que neix de l’aposta per oferir ala ciutadania l’educació ambientalnecessària per tenir una ciutat méssostenible. Aquest és un delscompromisos més importants de l’Àrea deMedi Ambient. L’edifici, l’antiga Fàbricadel Gas, ha estat rehabilitat tot seguintcriteris de bioconstrucció i ecodisseny i, amés, és un exemple en l’ús d’energiesrenovables.

Agenda 21Un total de 325 entitats, empreses iinstitucions (25 més que el 2008) i 326centres educatius (72 més que el 2008)són els signants de l’Agenda 21, el«compromís social per la sostenibilitat» il’eina de participació per excel·lència. Pelque fa a l’Agenda 21 escolar, el programaper facilitar la implicació dels centreseducatius en la construcció d’un mónmillor i més sostenible compta amb 264centres amb plans d’acció i projectes enmarxa.

Campanyes de comunicacióDurant l’any l’Àrea de Medi Ambient haengegat campanyes de comunicaciódirigides a transmetre els seus valors ibuscar la corresponsabilitat ciutadana. Caldestacar la campanya sobre eldesplegament de la nova contracta deneteja, que fa especial incidència en laimplantació de la recollida de la matèriaorgànica. També s’ha treballat en latinència responsable d’animals decompanyia, la importància de fercompatible el descans dels veïns amb l’ocinocturn o el fet de no embrutar lesplatges.

Nou espectacle a la Font MàgicaUn total de 2.800.000 visitants i 13.800autocars han visitat la Font Màgica deMontjuïc durant el 2009, any en què s’haestrenat un nou espectacle amb músicade la dècada dels 80. Més de 1.200persones n’han visitat també l’interior deles instal·lacions.

Accions educativesDins les accions d’educació ambiental pera les escoles, durant el curs 2008-2009s’han desenvolupat 395 activitats alsparcs, en les quals les escoles amplienconeixements del medi social i naturali s’estimulen les accions positives enversl’entorn dels parcs i els jardins. D’altrabanda, l’activitat «Com funcionaBarcelona?» sensibilitza els escolars pelque fa al medi, donant-los a conèixerinstal·lacions ambientals i oferint-losrecursos als centres d’ensenyament, alhoraque dóna suport a l’Agenda 21 escolar. Uns4.000 nens han participat a la Festa de laPrimavera, que se celebra en deu parcsdels deu districtes de la ciutat.

Barcelona present a la Cimerade CopenhaguenBarcelona ha acollit el Barcelona ClimateChange Talks 2009, al qual han assistitmés de 4.500 persones, entre les quals els

membres de les delegacions de 181 estats,que han participat en la conferència i enels actes paral·lels sobre temes relacionatsamb la prevenció del canvi climàtic il’adaptació als seus efectes.

Una delegació de l’Ajuntament deBarcelona, encapçalada per la cinquenatinenta d’alcalde, Imma Mayol, vaparticipar en la Cimera d’alcaldes i alLocal Government Climate Lounge de laCimera de Copenhaguen, on Barcelona vaser una de les dotze ciutats escollides perpresentar les seves solucions per fer frontal canvi climàtic a través de l’exposicióFuture City, sobre l’aprofitament del’energia solar.

Camí cap a la ConvencióAjuntament+SostenibleEl 18 de març de 2010 tindrà lloc al centrecívic La Sedeta la ConvencióAjuntament+Sostenible, un punt d’inflexióper millorar l’ambientalització internadels serveis i les dependències municipals.Els objectius i les accions futures del Plad’ambientalització interna de l’Ajuntamentde Barcelona s’han definit a partir d’unllarg procés participatiu amb elstreballadors i les treballadores municipalsimplicats en els àmbits d’actuació delprograma «Ajuntament+Sostenible»durant el 2009.

88

Medi Ambient

89


Indicadors

Espai públic 2009 2008 % variació

Nombre d’actuacions en pintades i grafits 218.390 244.152 -10,55

Aigua

Consum d’aigua freàtica sobre el total d’aigua utilitzada

% en neteja viària 82,51 % 90,86 % -9,19% en reg de parcs 18,31 % 21,77 % -15,89

Energia

m2 de plaques solars tèrmiques tramitades 7.278 11.383 -36,06kWh de consum en enllumenat públic 101.749.591 104.846.557 -2,95

Verd i biodiversitat

Nombre d’arbres podats 69.717 59.327 17,51Nombre d’arbustatge i flors plantades 531.369 305.328 74,03

Residus

Fracció de residus recollits selectivament 33,60 % 33,70 % -0,30Nombre d’usuaris de punts verds 478.882 452.736 5,78

Taula

4

Prevenció i Seguretat

Pel que fa a Prevenció i Seguretat, s’haactuat d’acord amb una sèrie d’eixosestratègics:

Prevenció

Mapa d’actors en prevenció i convivència S’ha treballat en la identificació de lesaccions que desenvolupen a la ciutat,tant els serveis públics com les entitatsd’iniciativa social, en matèria de prevencióde conflictes i per a la convivència.

Per això, s’han entrevistat més de 480serveis i entitats de la ciutat i el procés haidentificat 360 accions desenvolupadesper 196 serveis públics i entitats, gairebéel 50 % de les quals són entitatsd’iniciativa social, cosa que demostrala importància de la xarxa comunitàriade Barcelona.

El projecte s’inscriu en el model decreació de xarxes de governança en quèles vinculacions entre els actors generendinàmiques d’interdependència en unmarc de relació horitzontal, on cadascundels actors contribueix amb recursos,coneixements i competències a la creaciód’alt valor afegit en un dels sectors bàsicsper a la ciutat: la convivència.

Guàrdia Urbana A continuació detallem les actuacions dela Guàrdia Urbana realitzades durant l’anyen el marc dels seus objectius.

Implantació de la III fase del Pla deproximitat El Pla de proximitat, iniciat el 2007,s’ha consolidat a tota la ciutat amb eldesplegament als districtes de l’Eixample,Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Aquest Pla es basa enaprofundir en el coneixement de la realitatde cada territori i saber què passa a cadabarri com a mètode de planificaciói resposta a les necessitats ciutadanes.El Pla de proximitat ha permès la millorade la qualitat de l’atenció als ciutadansen matèria de civisme, convivència,prevenció i qualitat de l’espai públic.Per a l’acompliment dels objectius,s’ha incidit en:

• TTrreebbaallllaarr ddee mmaanneerraa pprrooaaccttiivvaa peraugmentar el coneixement de lespeculiaritats i aprofundir en elconeixement del que passa a cada barriper poder planificar i actuar de formapreventiva.

• PPaattrruullllaattggee ddee pprrooxxiimmiittaatt aa ppeeuu,,eenn bbiicciicclleettaa oo ssccooootteerr. Ha augmentatla presència dels agents al carrer perfacilitar el contacte amb els ciutadans,tot augmentant la sensació de seguretati facilitant als agents la detecció de lesdiferents problemàtiques.

• DDeetteecccciióó dd’’iinncciiddèènncciieess aa ll’’eessppaaii ppúúbblliicc.Durant l’any la Guàrdia Urbana hacomunicat als diversos operadors 6.625incidències a la via pública. Això suposaen molts casos que hi hagi una via deresolució molt més ràpida de la incidència.

• EEnnffoorrttiimmeenntt ddee lleess rreellaacciioonnss aammbb eelltteeiixxiitt aassssoocciiaattiiuu ddeell bbaarrrrii. L’augment deles relacions de la Guàrdia Urbana amb lacomunitat i el teixit associatiu ha permèsde millorar el seguiment de les queixes iles propostes dels ciutadans. Durant l’anys’han efectuat 3.904 visites.

• MMiilllloorreess oorrggaanniittzzaattiivveess. A cada unitatterritorial s’hi ha designat un caporaloperatiu com a responsable de barri i s’hareforçat la comunicació i el coneixementdel territori amb patrulles operatives deproximitat per millorar la resposta a lesdemandes.

• MMiilllloorreess tteeccnnoollòòggiiqquueess. La incorporacióde noves funcionalitats a les PDA, amb lapossibilitat d’incloure fotografies, hacontribuït a millorar la tramitació de lesincidències a la via pública com tambéla resposta en la resolució. D’altra banda,l’accés de les PDA a les bases de dadespolicials de Mossos d’Esquadra i de laDirección General de Tráfico (DGT), quepermet obtenir informació online demanera immediata, ha suposat una milloraen els procediments d’actuació en matèriade trànsit i seguretat.

• CCoonnvvooccaattòòrriiaa ddee ppllaacceess. L’any 2009s’ha fet una convocatòria d’oferta públicade 250 places d’agent que ha permèsl’increment dels operatius destinats arealitzar tasques de proximitat.

Disminuir l’accidentalitatS’ha seguit treballant amb l’objectiu dedisminuir l’accidentalitat a la ciutat i, per

91

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatPrevenció, Seguretat i Mobilitat

Prevenció,Seguretati Mobilitat

El conjunt que conforma el sector dePrevenció, Seguretat i Mobilitat té coma missió la gestió dels serveis i activitatsmunicipals relacionats amb la viapública, amb la Guàrdia Urbana i ambels Serveis de Prevenció, Extinciód'Incendis i Salvament.

Regidora de Prevenció, Seguretati Mobilitat:Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert

Regidor de Mobilitat: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos

Gerent de Prevenció, Seguretati Mobilitat:Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué

92

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

aconseguir-ho, s’han reforçat elsdispositius per controlar les infraccionscausants de la majoria dels accidentsi s’ha incrementat el control en els puntsde la ciutat on se’n produïen més.Respecte a l’any anterior, l’accidentalitats’ha reduït un 1,35 %, i respecte a l’any2000 la reducció ha estat del 24,43 %.En el cas de víctimes mortals, la xifras’ha reduït un 25,93 % respecte al 2000.Durant l’any s’han registrat a Barcelona9.760 accidents de trànsit, 189 menysque l’any anterior.

• DDiissppoossiittiiuuss eessppeecciiaallss. S’hanincrementat en horari nocturn elsdispositius especials de control en zonesde major concentració d’oci, que fan alsconductors proves d’alcoholèmiai drogotests. S’han realitzat un totalde 141.175 controls d’alcoholèmia, un 8 %més que l’any anterior (130.561 controlspreventius). Del total de controls, 11.974han donat positiu, una xifra més alta quela de 2008 (10.131 positius). En aquestscontrols s’ha parat especial atenció a lesmotos, per tal d’incidir en la prevenciód’accidents d’aquests tipus de vehicles,més vulnerables, atès que l’alcoholèmiaés un factor de risc que multiplica lapossibilitat que pateixin un accident.La ràtio de controls amb resultat positiuha pujat del 7,8 % el 2008 al 8,5 %el 2009, la qual cosa representa unacerta relaxació dels conductors pelque fa a la perillositat de la combinacióalcohol-conducció.

• IInnccrreemmeenntt ddeell ccoonnttrrooll ddee lleessiinnffrraacccciioonnss qquuee pprroovvooqquueenn mmaajjoorraacccciiddeennttaalliittaatt. S’han incrementat elscontrols, tant presencials com amb l’ajutde diferents mitjans tecnològics, percontrolar comportaments de risc com sónno respectar els semàfors, els girsimprocedents, la conducció negligent otemerària, no respectar el pas de vianantsi la manca d’atenció en la conducció.

• CCaammppaannyyeess ddee sseennssiibbiilliittzzaacciióó. L’any2008, una de les accions destinadesespecialment als vianants va ser pintaren alguns passos un missatge informant-los que un de cada tres morts peraccident a Barcelona és un vianant.El resultat de la campanya es vaconcretar en una reducció d’un 54 %

dels atropellaments en aquests punts.Durant l’any 2009 s’ha repetitl’experiència, però amb la novetatd’incloure unes baranes protectores alsllocs on era necessari dirigir els vianantscap als itineraris més segurs. En total s’haactuat en 133 punts.

En general, el nombre d’atropellamentss’ha reduït un 0,08 %; en canvi, a lescruïlles senyalitzades i analitzades lareducció, des de la data d’instal·lació finsal 31 de desembre, ha estat del 84,17 %.

Durant l’any també s’han realitzat 27campanyes específiques desensibilització i, des del mes de juny,les denúncies incorporen missatgesconscienciadors sobre els riscosde la conducta sancionada, per exemple,en el cas d’una infracció per saltar-seun semàfor, s’informa l’infractor de quantsaccidents, ferits i morts s’han produïta la ciutat per aquest mateix motiu i se’lconvida a no formar part d’aquestesestadístiques.

• MMééss ccoonnttrrooll eenn ppuunnttss ddee rriisscc. S’hanestablert dispositius especials devigilància en cruïlles o zones concretesque presentaven punts de majorconflictivitat circulatòria, durant les horesde màxima confluència de vehicles, perevitar-hi accidents i millorar-ne la fluïdesacirculatòria. S’ha treballat en 51 zones queel 2008 havien acumulat un total de 710accidents. La Unitat d’Accidents de laGuàrdia Urbana i les Unitats Territorialshan realitzat propostes de millora que hanservit per reduir la taxa d’accidents enaquestes zones. També s’ha avaluat laincidència en l’accidentalitat de lespropostes de millora executades durantel 2008, en total van ser 53 accions adiferents punts de la ciutat amb el resultatd’una reducció del 43,7 %.

• MMeessuurreess ddee sseegguurreettaatt eessppeeccííffiiqquueess ppeerraa mmoottooss. En la línia de prevenciód’accidents entre els motoristes, mesurescom la implantació de les Zonesavançades per a motos (ZAM) a diferentscruïlles de la ciutat s’han demostratefectives en la disminució de lessituacions de risc. L’objectiu principalde les ZAM és evitar, en la mesura quesigui possible, els avançaments perillososde les motos als cotxes just en el momenten què el semàfor canvia a verd.

93


Prevenir les conductes de risc queafecten a vianants i ciclistesS’ha treballat tant per la vigilància de lesinfraccions produïdes per ciclistes comper a la protecció dels mateixos davantles infraccions de vehicles de 4 rodes.S’ha incrementat la vigilància de l’ús delscarrils bici en algunes vies de la ciutat ons’havia observat un comportament delsciclistes que podia posar en perill laseguretat dels vianants.

També s’han realitzat accionsinformatives per conscienciar els ciclistesdel compliment de l’ordenança decirculació de vianants i vehicles referenta l’estacionament de bicicletes en espaisque poden dificultar la mobilitat delsvianants.

S’han realitzat campanyes específiquesper protegir els usuaris més fràgils,vianants, ciclistes i motoristes, i s’hanposat missatges en els panells informatiusde la xarxa viària per conscienciar elsusuaris de la necessitat de respectarles normes.

Reforçar el control sobre les activitatsque generen sensació d’inseguretatS’ha reforçat el control de les activitatsque es produeixen a l’espai públic, tottreballant en la prevenció de delictes ifaltes amb l’increment d’agents al carreri del control de l’ocupació de l’espai públici de les molèsties que se’n poden derivar.S’han dut a terme accions per treballarla problemàtica de l’absentisme escolari la detecció i actuació contra el consumi el petit tràfic de drogues i s’ha contribuïta la detecció i a l’assistència de personessense sostre en col·laboració amb elsserveis socials.

En el cas de l’absentisme escolar, s’hatreballat en 21 centres educatius, on esvan detectar 26 menors en situaciód’absentisme i 34 consumint drogues.

Entre els treballs duts a terme per laGuàrdia Urbana, s’ha incidit en aquellesconductes que poden produir entre laciutadania una percepció subjectivad’inseguretat, com poden ser les activitatsderivades de la prostitució a la viapública, la presència de «trileros» i llaunerso el tràfic d’estupefaents.

En el cas de la prostitució, cal destacarla feina realitzada a Ciutat Vella,

94


principalment en horari nocturn, amb elresultat de 253 denúncies a clients i 723per oferiment de serveis sexuals.

Pel que fa al comerç ambulant noautoritzat, s’han realitzat un total de54.012 intervencions, un 45 % més quel’any anterior.

En el cas del tràfic d’estupefaents,l’entrada en funcionament, a partir delmes d’octubre al districte de Ciutat Vella,del Grup Operatiu de Salut Pública,format per quatre agents i un caporal,ha suposat un total de 113 detencionsper delictes contra la salut pública.

Disminuir les infraccions de l’Ordenançade convivència i civismeS’ha continuat treballant per garantir laconvivència ciutadana a l’espai públic.S’ha mantingut el control de totes lesinfraccions d’aquesta Ordenança totposant especial èmfasi en algunes deconcretes.

S’han establert tres dispositius operatiusespecials a la zona centre de la ciutat pertal de detectar i corregir infraccions del’Ordenança: durant els caps de setmanas’ha activat un dispositiu dirigit acontrolar la venda ambulant a les zonesdel centre de la ciutat i del Port Vell-Maremàgnum; un segon dispositiuha consistit en corregir les infraccionsrelatives al consum de begudesalcohòliques, consum de droguesi efectuar necessitats fisiològiques a la viapública, principalment durant els capsde setmana a la zona de la Rambla, i untercer dispositiu, establert tots els diesde la setmana, de 22.00 a 02.00 h,ha controlat les infraccions relacionadesamb la venda ambulant a la zona dela Rambla.

Durant els mesos d’estiu s’ha treballatper evitar molèsties a l’espai públic, s’havigilat l’ús de les platges i de les places,s’ha vetllat perquè els locals de públicaconcurrència compleixin la normativa, s’haevitat la celebració de festes noautoritzades i s’ha treballat per reduir-hila contaminació acústica.

Durant tot l’any s’ha vigilat el consum i lavenda de drogues a menors i s’han posaten marxa en alguns interiors d’illadispositius especials de control. Caldestacar els dispositius al Districte de

l’Eixample per prevenir el consumd’alcohol i drogues entre els menorsd’edat. S’han vigilat 712 espais amb elresultat de 504 denúncies perestupefaents i 213 per alcohol i un totalde 306 menors han estat lliurats als pares.

El treball de la Guàrdia Urbana hafacilitat que els menors que ho handesitjat s’hagin pogut acollir al programapsicopedagògic de l’Agència de SalutPública.

Pel que fa a la resta d’intervencionsrelacionades amb l’Ordenança, caldestacar les 322 denúncies i les 186actuacions penals per grafits i pintadesi les 54.012 intervencions contra la vendaambulant, un 45 % més que l’any anterior(37.248 intervencions), a més, s’hanintensificat les denúncies alscompradors.

Minimitzar les molèsties per obresa la via públicaLes 310 obres dutes a terme a Barcelonadurant l’estiu han generat un importantaugment de les inspeccions per identificarelements que podrien suposar un perillper a vianants i/o conductors. Per unificarcriteris i facilitar la correcta senyalitzacióde les obres, s’ha elaborat un nou manualde senyalització que estableix unestàndard de qualitat per a lasenyalització dels treballs a l’espai públici unifica els criteris exigibles a totes lesempreses que operen a la via pública.El nou manual incorpora 230 fitxessegons el tipus d’afectació.

Minimitzar els efectes de les gransconcentracions de persones La Guàrdia Urbana ha participaten diversos operatius dirigits a minimitzarels efectes de la concentració d’un grannombre de persones a l’espai públic, comper exemple la desocupació de personesconcentrades a les platges de la ciutatamb motiu de la revetlla de Sant Joan,els operatius de control de les festesmajors de Gràcia i de Sants i de les festesde la Mercè o de Cap d’any.

També cal destacar els dispositiusamb motiu del pas del Tour de França perla ciutat, amb més de 600 agentsmobilitzats, la celebració de la Red BullAir Race, els diferents operatius de

96


control d’afeccionats d’equips esportiusamb motiu dels partits de la Copad’Europa i el servei de protecció iacompanyament de la rua de celebraciódel FC Barcelona pels títols aconseguitsaquesta temporada.

Augmentar i consolidar les operacionsconjuntes amb els Mossos d’EsquadraDurant l’any s’ha incrementat lacoordinació en les operacions conjuntesde la Guàrdia Urbana i els Mossosd’Esquadra, alhora que s’ha mantingut lacol·laboració amb la Policia Nacional, laGuardia Civil i les diferents policies locals.Aquesta coordinació suposa un elementclau en el Sistema de Seguretat Públicade Barcelona, que permet millorar elsnivells i àmbits de responsabilitat de cadacos policial.

L’increment de les operacions conjuntesha evolucionat de manera important.[Vegeu gràfic 1]

Amb els Mossos d’Esquadra s’hatreballat en aquells grans esdevenimentsciutadans en què s’ha posat en marxa undispositiu específic i també en l’àmbitterritorial, tot coordinant l’acció en elspunts conflictius on hi havia una demandaveïnal d’actuació.

Al mes de març es va publicar una novainstrucció que estableix el procedimentde planificació dels dispositius i determinaels nivells i els àmbits de responsabilitatde cada cos policial.

Impulsar noves col·laboracionsamb altres serveisAquest any s’ha continuat treballanten la línia d’impulsar el treball coordinat,tot cercant la col·laboració d’altres serveisi entitats tant municipals com d’altresadministracions.

Entre els acords i els convenisestablerts, cal destacar el convenide col·laboració entre l’Ajuntamenti el Consejo General del Poder Judicial,pel qual s’ha facilitat als jutjats l’accéstelemàtic als informes tècnics d’accidentsde trànsit. Aquest fet ha suposat lamillora en el procediment, la reducciódels terminis de tramitació i l’optimitzaciódels recursos amb la consegüentagilització de la resolució.

També cal destacar el Protocol ambla Direcció de Serveis de Llicènciesi Inspecció amb l’objectiu d’establirun procediment per donar suportals inspectors en cas de situacionsconflictives.

Operacions conjuntes

Gràfic

1

2006

2.000

1.500

1.000

500

0

141

2007

754

2008

1.536

2009

1.676

97


Serveis de Prevenció, Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS)A continuació detallem les actuacionsrealitzades pels bombers en el marc delsseus objectius.

Disseny del nou Pla directorEl 2009 el Servei de Prevenció, Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS) - Bombersde Barcelona ha celebrat 175 anys d’històriai coincidint amb aquesta data s’ha volgutadaptar aquest Servei al futur d’unasocietat com la nostra, canviant i dinàmica.

Ha calgut un important esforç d’anàlisiper dissenyar aquesta adaptació i arribara la consecució d’un model innovador quepugui dotar el Servei de Bombers de leseines necessàries per afrontar els nousreptes de ciutat amb una garantia d’èxittotal.

El resultat ha estat la definició d’un noumodel de gestió, que aposta pelmanteniment dels indicadors bàsicsd’eficàcia a les intervencions i per unincrement de les condicions de seguretatpels ciutadans i pels bombers.

Prevenció i autoprotecció S’ha continuat treballant per millorar lesmesures de prevenció a la ciutat, totseguint diferents línies d’actuació,acostant la prevenció als ciutadans,treballant en plans nous que cobreixinels riscos que no estaven contemplatsi actualitzant el planejament existent.

• PPllaannss eessppeeccííffiiccss dd’’eemmeerrggèènncciiaa. En lalínia d’anys anteriors, s’han continuatactualitzant tots els plans existents. LaComissió de Protecció Civil Municipal haaprovat el Pla d’actuació municipal percontaminació marina accidental i el Plabàsic d’emergències municipal, que a mésd’actualitzar totes les seves dades haincorporat el protocol d’actuació perventades i per onada de calor. I s’harevisat i ampliat el fins ara Plad’emergència per a la ronda del Mig, queha passat a ser el Pla específicd’emergències municipals per accidentsgreus en túnels viaris.

Els projectes en curs en el quals s’estàtreballant són l’actualització constant dedades de tots els plans; la revisió del Plad’actuació d’emergències municipals

(PAEM) de risc sísmic, inclosa l’avaluaciódel risc; la revisió del Pla específicd’emergències municipals (PEEM) peraccident en el transport de viatgers perferrocarril i l’elaboració d’un nou PAEMper risc radiològic.

• CCaammppaannyyeess ddee pprreevveenncciióó. Peraugmentar el coneixement dels ciutadans,s’ha treballat en campanyes de prevenciói autoprotecció, amb diferents col·lectiusde la ciutat, destinades a oferir consellsper prevenir i actuar davant d’un incendi.

• PPrreevveenncciióó aa lleess eessccoolleess. S’ha seguitamb la línia educativa de prevenció a lesescoles iniciada fa molts anys. L’SPEISaposta per fer pedagogia amb els méspetits, per a la qual cosa visita les escolesi organitza visites als parcs.

Millora dels serveis i equipamentsConsiderant la planificació de xarxa deparcs fixada al Pla director, s’han portata terme les següents accions:

• NNoouu ppaarrcc ddeell PPoorrtt. S’han endegat lesobres de construcció del nou parc delPort, que donarà cobertura de serveia Ciutat Vella, al Poble-sec i a tot l’àmbitportuari, i que substituirà l’actual parcde Drassanes.

• NNoouu ppaarrcc pprroovviissiioonnaall ddee ll’’EEiixxaammppllee.S’ha construït, dins el recinte del parcde Joan Miró, un parc provisional queincorporarà els serveis operatius de l’anticparc de l’Eixample, alhora que s’ha donatel vist-i-plau al projecte del futur parc del’Eixample al mateix indret del carrer deProvença.

Reforçament de la línia de comandamenti de la plantillaS’han dut a terme les següents accions:

• IInnccoorrppoorraacciióó ddee nnoouuss bboommbbeerrss. Laincorporació de 35 nous bomberss’emmarca en l’objectiu d’ampliació irejoveniment de la plantilla i, juntamentamb les 26 places de promoció interna,reforça l’estructura dels SPEIS.

• CCoonnvvooccaattòòrriiaa ddee ccoonnccuurrssooss ddeepprroommoocciióó iinntteerrnnaa. S’hi han incorporat 19noves places de caporal i 7 de sergent, fetque ha servit per reforçar-ne l’estructurainterna a nivell operatiu. A més, s’hanconvocat 17 noves places de caporal.

98


• IInnccoorrppoorraacciióó ddee nnoouuss ttèèccnniiccss. Laincorporació de 4 tècnics, un dels qualsen període de formació, reforçal’estructura interna dels SPEIS a nivelltècnic. A més, s’han convocat 6 novesplaces de tècnics en règim d’interinatge.

Mobilitat

La reducció del consum energètic i lesemissions associades als desplaçamentsurbans constitueix un dels reptesprioritaris en els quals s’està treballant.Compromesos amb la innovació il’eficiència dels nostres serveis, apostemper una mobilitat que consumeix menys,que emet menys, que és a l’abast detothom i que permet assolir mésseguretat viària i una millor qualitat devida de la ciutadania de Barcelona.

Una ciutat que es mou a peui en bicicleta

Accions a favor dels vianants• 221155 kkmm ddee ZZoonneess 3300. Noves àrees de

pacificació del trànsit, milloramediambiental i augment de la seguretatde vianants i ciclistes a Can Peguera,Horta, Poble-sec, el Darró-Putxet, SantRamon, Camp de l’Arpa, entorns de GranVia-Guipúscoa, Raval, Gòtic, Casc Antic,Vila de Gràcia, Prosperitat, Sants-Montjuïc,Sant Andreu i Pedralbes (Pla COFEB).

• NNoovvaa sseennyyaalliittzzaacciióó iinnffoorrmmaattiivvaa per alsvianants al Portal del Coneixement(Campus Diagonal Sud), a Horta, la Vilade Gràcia, a Sants-Hostafrancs, al barri delClot i Gràcia (entorns de la plaça deLesseps i Park Güell) (Pla COFEB).

• CCaammiinnss eessccoollaarrss.. Implantació a 4escoles del Districte de Sant Martí,constitució de la comissió d’estudi a 6escoles de Sants-Montjuïc i a 1 escola deGràcia, i es troben en fase d’obres 1 escolade Nou Barris i 11 més de Sant Martí.

Accions a favor de la bicicleta• 220000 kkmm ddee ccaarrrriillss bbiiccii, a finals de mandat.• AAmmpplliiaacciióó ddee llaa xxaarrxxaa ddee ccaarrrriill bbiiccii. 6,6

km nous que fan un total de 146,8 km decarrils bici.

• 110000..000000 ddeessppllaaççaammeennttss ddiiaarriiss per laciutat amb bicicleta.

• MMiilllloorreess eenn eellss ccaarrrriillss ja existents i en laseva connectivitat.

• 2200..440022 ppllaacceess dd’’aappaarrccaammeenntt exclusiuper a bicicletes, en 1.770 punts repartitsper tota la ciutat (Pla COFEB).

• IInnaauugguurraacciióó ddee ll’’OOffiicciinnaa ddee llaa bbiicciicclleettaai canvis en el web www.bcn.cat/bicicleta.

• NNoovvaa eeddiicciióó ddee llaa GGuuiiaa ddee llaa BBiicciicclleettaa.

Transport públic Afavorir i millorar les formes de transportalternatives al vehicle privat és un delsnostres objectius. En aquest àmbit,destaquem les principals actuacions:

Bicing• CCoonnssoolliiddaacciióó ddeell bbiicciinngg amb 6.000

bicicletes i 425 estacions.• EEll sseerrvveeii ss’’hhaa ffiinnaannççaatt amb els

ingressos obtinguts pel sistema deregulació integral de l’aparcament.

• AAddeeqquuaacciióó ii mmiilllloorreess ccoonnttíínnuueess en lalogística de la distribució; en l’estat i elmanteniment de les bicis; amb novesestacions; el reforçament de les barresd’ancoratge; millores mecàniques (timbregiratori, nova llum, fre del tambor); méspersonal a l’Oficina d’Atenció al Client;nous canals de comunicació (Iphone,SMS) i la remodelació del web.

• CCaammppaannyyaa ««DDooss aannyyss,, mmoovveenntt--nnoossaammbb ttuu»». S’ha fet coincidint amb lacelebració del segon aniversari del serveiper explicar-ne els nous avantatges.

Metro • NNoouu cceennttrree ddee ccoonnttrrooll del metro

a l’estació de La Sagrera. • EEssttaacciioonnss aaddaappttaaddeess. El metro compta

amb 84 estacions adaptades per apersones amb mobilitat reduïda, és a dir,el 70 % del total; la resta d’estacions seranaccessibles abans del 2011.

• IImmppllaannttaacciióó ddee ddiissppoossiittiiuuss ppeerr ggaarraannttiirrll’’aacccceessssiibbiilliittaatt a les persones ambdiscapacitat visual i auditiva als serveisi als sistemes d’informació de TMB.

NNoouu ddiissppoossiittiiuu ssoonnoorr ddee sseennyyaalliittzzaacciióóii oorriieennttaacciióó,, sistema Avicus, per tal dereforçar la seguretat dels usuarisinvidents.

Autobusos• PPaarraaddeess aacccceessssiibblleess. Totes les parades

de bus de la ciutat són accessibles gràcies

99


al Fons Estatal d’Inversió Local. S’hanadaptat 2.100 noves parades (Pla COFEB).

• FFlloottaa aaddaappttaaddaa. 1.080 autobusos de laflota de TMB s’han adaptat a les personesamb mobilitat reduïda, amb una inversióde 130 milions d’euros.

• IImmppuullss ddeell nnoouu ssiisstteemmaa ddiiggiittaalldd’’iinnffoorrmmaacciióó per als usuaris delsautobusos (PIU).

• IImmppllaannttaacciióó ddee nnoovveess ccaallççaaddeesseexxcclluussiivveess per al transport públic al lateraldel carrer de Tarragona (Pla COFEB),en ambdós sentits, i sota el tamborde la plaça de les Glòries.

• RReeffoorrçç ddeell sseerrvveeii de bus els caps desetmana i a l’estiu.

• UUttiilliittzzaacciióó ddee ccoommbbuussttiibblleess mmeennyyssccoonnttaammiinnaannttss en la flota d’autobusos queredueixen la contaminació un 30 %.

Nou impuls al vehicle elèctricUn dels nostres objectius és afavoriri potenciar un model de mobilitatrespectuós amb el medi ambient. Enaquesta dinàmica, s’ha potenciat l’impulsdel vehicle elèctric amb les següentsaccions:

• LLaa ccoonnssttiittuucciióó ddee ll’’OOffiicciinnaa LLIIVVEE(Logística per a la implementació delvehicle elèctric); un conveni amb ICAENi ENDESA per impulsar a la ciutat l’ús delvehicle elèctric [VE]; una propostade proves pilot elèctriques i la presentacióal concurs 7PM de la Unió Europea,projecte Green Cars (socis UPC, IDIADA,TMB - hibridació de la flota existent).

• EEll ddeesspplleeggaammeenntt ddeell PPllaa MMOOVVEELLEEamb la creació de 191 punts de recàrregarepartits per tota la ciutat per tal d’oferiral ciutadà una xarxa bàsica de recàrregapública distribuïda uniformement en lasuperfície i en el subsòl, en aparcamentsde concessió pública (18 punts públicsde recàrrega ja en funcionament)..

• PPoollííttiiqquueess dd’’aaccoommppaannyyaammeenntt. Els nousaparcaments públics disposaran en unfutur d’un 2 % de places reservadesi d’instal·lacions preparades per a larecàrrega de VE i també hi hauràincentius fiscals de fins a un 75 % dereducció en l’IVTM. A nivell estatal, s’haaprovat el dret de poder disposar d’endolla l’aparcament comunitari. S’estàtreballant per tal que les instal·lacions dels

100


aparcaments en edificis de nova plantaestiguin ja preparades per a la recàrregade VE i en la possibilitat que els residentsa Barcelona que tinguin vehicle elèctricpuguin estacionar gratuïtament a l’àreaverda (s’està preparant la targeta).

• LLaa iinnccoorrppoorraacciióó ddee vveehhiicclleess eellèèccttrriiccssaa llaa fflloottaa ddeellss sseerrvveeiiss mmuunniicciippaallss.

Motos S’ha incidit en fer de la moto un vehiclemés segur, tant per als conductors comper als vianants.

• IInnssttaall··llaacciióó ddee bbaarrrreerreess ddee pprrootteecccciióómés segures per als motoristes, barrereslineals dobles per evitar que elsmotoristes hi llisquin sota en casd’accident.

• IImmppllaannttaacciióó ii sseennyyaalliittzzaacciióó ddee 3322 ZZoonneessaavvaannççaaddeess ppeerr aa mmoottooss ((ZZAAMM)) en diferentscruïlles, cosa que millora la seguretat deconductors i vianants.

• PPrroojjeeccttee eeSSUUMM.. Participació com acoordinadors del projecte europeu eSUMper a la seguretat viària de les motos a lesciutats.

CotxesPel que fa a aquest tipus de vehicle privat,les principals accions que s’han portat aterme han estat:

• AAmmpplliiaacciióó ddee lleess ppllaacceess dd’’ààrreeaa vveerrddaa..A petició i d’acord amb els veïns s’han fet16.142 noves places per a residents i 2.100places d’àrea blava.

• EEnnvviiaammeenntt ddee 7722..000000 ddiissttiinnttiiuuss pera l’ampliació de la tercera corona.

• RReennoovvaacciióó ddee 114400..000000 ddiissttiinnttiiuuss, delsquals 78.000 amb subvenció, 20.000 ambel 25 % i 58.000 amb el 50 %.

• RReemmooddeellaacciióó ii aaccttuuaalliittzzaacciióó ddeell wweebbwwwwww..aarreeaavveerrddaabbssmmssaa..ccaatt.

• 5533..003322 ppllaacceess dd’’aappaarrccaammeenntt eenn ssòòllppúúbblliicc, 12.588 per a residents i 40.444mixtes.

• 115522 aappaarrccaammeennttss mmuunniicciippaallss amb55.893 places.

Aplicació de mesurestecnològiquesPer afavorir i millorar la gestió del trànsiti per fer-lo més sostenible, s’han dut aterme un seguit d’accions:

• SSiisstteemmaa ddee ccoonnttrrooll sseemmaaffòòrriicc aa ttrraavvééssddee ccààmmeerreess ddee vvííddeeoo per reduïr elsaccidents en punts controlats. La mesuraha reduït el nombre d’accidents un12,17 %.

• LLaa rreennoovvaacciióó ddee llaa xxaarrxxaa sseemmaaffòòrriiccaade la ciutat ha suposat una inversió de40 milions d’euros i es farà de maneragradual a tota la ciutat fins al 2011.Els nous semàfors són més segurs,més sostenibles, més visibles i suposenun important estalvi energètic gràciesa la tecnologia LED.

Seguretat viàriaS’han dut a terme un seguit d’accionsque han reduït l’accidentalitat a laciutat un 1,35 %. Durant l’any s’hanregistrat 9.760 accidents de trànsit,la xifra més baixa d’accidentalitata la ciutat des de 1989. Han baixat elsaccidents amb víctimes i els ferits, peròha tornat a créixer el nombre de motosimplicades, les quals ja representen mésd’una tercera part dels vehiclesimplicats en accidents de trànsit(36,5 %). Per contra, ha baixat elpercentatge d’implicació de lesbicicletes.

• EEllss ccoonnttrroollss dd’’aallccoohhoollèèmmiiaa s’hanincrementat un 8 %.

• LLaa iimmppllaannttaacciióó ddee ZZoonneess aavvaannççaaddeess ppeerraa mmoottooss ((ZZAAMM)) s’ha demostrat com unamesura efectiva per reduir les situacionsde risc dels motoristes a les cruïlles. Durantel 2010 s’implantaran gradualment en unes36 zones més.

• DDeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeell PPllaa llooccaall ddeesseegguurreettaatt vviiààrriiaa 22000088//22001122.

• AApplliiccaacciióó AAPPRREESS. S’ha desenvolupatla nova aplicació informàtica APRESper a la gestió de les zones de risc,el control de les propostes d’actuacionsde millora, i la realització d’estudisd’accidentalitat.

•SSeennyyaalliittzzaacciióó ppeerr aallss vviiaannaattss. Perincrementar la seguretat dels vianants,s’han realitzat 910 mòduls de senyalitzacióamb pintura als passos amb la llegenda:«A Barcelona, 1 de cada 3 morts enaccidents de trànsit anava a peu. Atenció!Tots som vianants» (Pla COFEB).

• BBaarraanneess pprrootteeccttoorreess. S’han instal·lat3.287,64 m de barana de protecció en els

101


passos de vianants amb un major índexd’accidentalitat (Pla COFEB).

El Pacte per la mobilitat:consulta i participació El Pacte per la mobilitat es consolida comuna eina de consulta i participació.

• SSeessssiioonnss pplleennààrriieess. El 30 d’abril al Salóde Cent s’han presentat els indicadorsbàsics i el balanç de la mobilitat 2008,i el 10 de desembre a l’Auditori Museud’Història de Catalunya s’han presentatles actuacions a la mobilitat 2010-2011.

• SSeessssiioonnss iinnffoorrmmaattiivveess. El 13 de juliol esva fer la sessió informativa «Afectacionsa la mobilitat de les obres d’estiu», ambvisita al Centre de Regulació de Trànsitde TMB. El 22 de juliol la sessió, sota elPla estratègic de turisme de la ciutat deBarcelona i a la seu del Districte de CiutatVella, va estar dedicada a «La mobilitati l’activitat turística a la ciutat deBarcelona».

• PPrroojjeeccttee ddee ttrraannssffoorrmmaacciióó ddee llaaDDiiaaggoonnaall.. S’han fet unes Jornades detreball, amb la sessió de cloenda l’1 d’abrilal Palau de la Virreina, per analitzar lesdades bàsiques de mobilitat de l’avingudaDiagonal, promocionar la consulta i eldiàleg i consensuar 20 propostes d’acordper a l’Oficina de la Diagonal.

• VVIIII CCiiccllee ddee ccoonnffeerrèènncciieess ««EEll vveehhiicclleeddeell ffuuttuurr»». En el marc d’aquest cicle queha tingut lloc al Museu Picasso deBarcelona, s’han impartit les conferències«Sostenibilitat i automòbil» (el 12 de maig,a càrrec de David Gallegos), «El transportindividual» (el 9 de juny, a càrrec d’Ot Pii Antoni Guerín [Bici elèctrica], RicardAguiló [Trikke] i Julià Santana [Segway],«El vehículo eléctrico: perspectivas ytendencias» (el 22 de setembre, a càrrecde Víctor M. Pérez) i «Pla MOVELE.Projecte pilot de mobilitat elèctrica»(el 27 d’octubre, a càrrec d’Ángel Cediel,Manel Torrent i Àngel López).

Activitats formatives i dedivulgacióL’objectiu és esdevenir un referent enespais de debat en matèria de mobilitati seguretat viària en entorns urbans, pera la qual cosa s’han dut a terme tot unseguit d’accions:

• AAcctteess ddiivvuullggaattiiuuss. La celebració delXVI Fòrum Barcelona de Seguretat Viàriaque sota el títol «Moto i ciutat. Riscosi oportunitats sobre dues rodes» enguanyha incidit en la difusió de polítiquesestatals i europees de mobilitat i ha posaten comú bones pràctiques per reduirl’accidentalitat de les motos a les ciutats.XIV edició del Premi Barcelona deSeguretat Viària Memorial M. ÀngelsJiménez.

• JJoorrnnaaddeess ii ttrroobbaaddeess. Participació enles II Jornadas de la Bicicleta Pública,a Sevilla, i al I Encuentro Nacional deCiudades para la Seguridad Vial,organitzat per la DGT, a Gijón.

• CCaammppaannyyeess.. Campanya «Barcelonapractica l’Econducció», en col·laboracióamb el RACC, per fomentar la conduccióeficient a les grans ciutats i conscienciarels ciutadans en aquesta matèria.Campanya «Dos anys, movent-nos ambtu», estratègia comunicativa per explicara la ciutadania els nous avantatges delBicing coincidint amb el segon aniversaride la seva implantació (banderoles i opis,insercions a premsa i revistes, flashinformatiu al web de la bicicleta i al portalde Mobilitat). S’ha reprès el Newslettermensual com a instrument de fidelitzaciód’usuaris i s’ha copsat l’opinió ciutadanarespecte al servei a través de laparticipació al blog de l’alcalde. S’hasignat un conveni de col·laboració ambRAVALTEXT, empresa de reinserció depersones amb risc d’exclusió social, pera la confecció de samarretes amb el logodel Bicing i de bosses Bicing, que s’hanrepartit en el «Caga Tió Solidari».La campanya ha comptat amb les visitesinstitucionals dels regidors municipalsi dels membres del Pacte per la mobilitata la nau de Glòries.

• AAcctteess ii ffeesstteess cciiuuttaaddaanneess. Participacióen la 53a Festa d’educació viària, en laSetmana de la bicicleta, en la Festa dela bici, en la Setmana de la mobilitat,sostenible i segura i en el Joc de la

mobilitat (www.bcn.cat/jocdelamobilitat).L’edició 2009 de «La ciutat de lespersones», al setembre, va incloure el jocinfantil GUB d’educació viària i un jocinteractiu amb ordinador sobre mobilitati comportament cívic adreçat a escolars,una exposició de vehicles de la GuàrdiaUrbana i dels Bombers i plafonsinformatius amb mapes actualitzatsde les Zones 30 i del Bicing. També es vapromocionar el nou model de semàforBarcelona.

• PPaarrttiicciippaacciióó eenn eessddeevveenniimmeennttss dd’’ààmmbbiittcciiuuttaaddàà. Col·laboració amb l’organitzaciói l’afectació en la mobilitat del Tour deFrança a la ciutat, participació en la18a edició de la Festa del Cel i en elsdispositius preventius i de seguretatde les celebracions multitudinàries.

Projecció exteriorL’objectiu principal és promocionarBarcelona en àmbits internacionals coma ciutat capdavantera en polítiqueseuropees de mobilitat, per a la qual cosas’han dut a terme un seguit d’accions:

• XXaarrxxaa PPoolliiss. Barcelona ha ostentatdurant el 2009 la presidència de la XarxaPolis, a la qual s’han adherit noves ciutatsespanyoles. Al juny, s’han presentat aBrussel·les les Zones avançades per amotos (ZAM) i els programes MOVELEi LIVE. A l’octubre, s’ha reunit a Barcelonael Grup de seguretat viària. Al desembre,el regidor Francesc Narváez dirigeix laConferència Polis com a cloenda de lapresidència de Barcelona.

• PPrroojjeecctteess ii ccoonnffeerrèènncciieess eeuurrooppeeuuss.Participació en la Comissió Europea sobreel Programa de seguretat viària 2011-2020;en la conferència anual IMPACTS a Berlín;en la 2a reunió de seguiment del projecteeuropeu OBIS sobre sistemes de bicicletapublica i participació com a ciutat líderen el projecte europeu SUGAR sobrela distribució urbana de mercaderies(reunions a Bolonya, Atenes i París).

102


103


Indicadors

Guàrdia Urbana 2009 2008 % variació

Nombre d'incidències gestionades per SCC-GUB 335.990 328.513 2Nombre de denúncies per infraccions d’ordenançes 121.956 111.088 10Nombre total de denúncies de trànsit 592.559 664.702 -11Nombre de denúncies per medis tecnològics 259.455 273.708 -5Nombre d'accidents de trànsit 9.762 9.893 -1Nombre de controls d’alcoholèmia realitzats 141.175 130.561 8Nombre d'alcoholèmies positives 11.974 10.131 18

Bombers

Nombre d’intervencions 15.720 (1) 11.984 31,17Nombre de sortides per parcs 18.409 (1) 16.909 8,87

Mobilitat

Nombre d’incidències a semàfors 26.067 24.553 6,17Velocitat ciutat (km/h) (mitjana anual) 23,5 21,3 10,3Velocitat rondes (km/h) (mitjana anual) 59,3 56,3 5,3

Transport públic

Nombre total de viatgers (en milions) 924,8 946,9 -2,3Bus 196,0 194,9 0,6Metro 361,6 376,4 -3,9FFGG 79,8 81,1 -1,6Renfe Rodalies 110,1 114,4 -3,8Tramvia 23,9 23,2 3,2Altres busos 142,6 144,6 -1,4Bicing 10,8 12,3 -12,2

(1) L’augment de sortides i intervencions ha estat motivat per les diferents ventades que hi ha hagut durant l’any.

Taula

1

Serveis Centrals

Sota el nom de Serveis Centralss’aglutinen les àrees de Serveis Generalsi Coordinació Territorial, Finances,Recursos Humans i Organització, i eAdministració i Sistemes d’Informació.

107

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatServeis Centrals

L’organització municipal està basada en elfuncionament eficaç i eficient d’una granentitat, com és l’Ajuntament de Barcelona,que ha de donar resposta a totes lesqüestions més o menys petites i properesde la vida a la ciutat i dels ciutadans deBarcelona. En aquesta línia, el Programad’Actuació Municipal (PAM) estableix unapauta d’actuacions i d’objectius comuns aassolir per l’Ajuntament, a càrrec decadascuna de les corresponents Àrees,Gerències i Districtes. Per a aconseguir-ho,l’organització municipal està dotada d’unsserveis centralitzats, que per la sevanaturalesa i funció requereixen una direcciói una actuació úniques; i d’altra banda, detots els altres serveis que per idoneïtat,oportunitat i proximitat a la ciutadanias’han descentralitzat territorialment.

És responsabilitat d’aquesta gerènciaexercir la direcció superior de tots aquestsserveis centrals, a la vegada que coordinarels òrgans i serveis descentralitzatsterritorialment. En la Gerència de ServeisGenerals i Coordinació Territorial tornen aconfluir les actuacions administratives queen busca d’una millor gestió s’handesplaçat territorialment, amb lesactuacions administratives dels òrganscentralitzats; el resultat són les actuacionsque l’Ajuntament de Barcelona duu aterme per desenvolupar el PAM i permillorar la ciutat de Barcelona dia a dia.

Molts han estat els projectes d’aquestany. Uns, començats anteriorment imaterialitzats en el seu decurs; d’altres,s’han posat en marxa aquest exercici itenen resultats a curt termini en el mateixany i n’hi ha que han nascut el 2009 peròaniran fent camí durant aquest any i elsegüent.

De la feina feta, podem parlar del ques’ha projectat fora de l’Ajuntament i queha arribat als ciutadans, i d’altra banda deles tasques a nivell intern per a una milloracontínua de processos i procediments pera que el funcionament de l’Ajuntament i laresposta al ciutadà sigui cada vegadamillor, més eficaç i més eficient.

En el primer grup hi ha els projectes dela Direcció de Comunicació Corporativa iQualitat, on campanyes i publicacionsadreçades directament als ciutadans, comtambé les tasques de la Direcció d’Atencióal Ciutadà, s’encaminen cap a la millora

global de l’atenció a la ciutadania. Perdescomptat, també s’ha refermat elprojecte del Castell de Montjuïc com aCentre de la Pau, molt emblemàtic per ala nostra ciutat.

A nivell intern, són diverses lesintervencions per al bon funcionament i elbon govern de la corporació, des delsserveis fets des de la Direcció del Pla delocals, en una aposta forta per lasostenibilitat i l’estalvi energètic, fins a lanova organització de la Direcció d’Arxius,per optimitzar el sistema arxivístic de totl’Ajuntament. Cal destacar la novaCoordinació Territorial, fruit i resposta dela Barcelona dels barris, amb la creació deles figures de tècnics de barri i dedirectors de territori i la constitució delsconsells de barri.

Fora de l’organització ordinària delnostre Ajuntament i com a resultat de lesaportacions fetes des del govern central através del Fons Estatal d’Inversió Local(FEIL), durant l’any 2009 s’ha organitzatper encarregar-se de les contractacionsl’Oficina COFEB (Contractes d'obres delFons Estatal a Barcelona).

Projecte de coordinacióterritorial

Al novembre de 2008 es va aprovar laMesura de govern «Els barris deBarcelona», en la qual es concep el barricom a un espai de convivència urbana, deproximitat i de participació. Aquest anys’ha adequat el model participatiu delsdistrictes a la nova realitat i estructuradels barris. Al maig s’han incorporat alsdistrictes els 10 directors de Serveis alTerritori i, dos mesos després, ha finalitzatel procediment de selecció dels 65 tècnicsde barri i n’ha tingut lloc l’acollidainstitucional, tot incorporant-los alsdistrictes l’1 de setembre.

La fita màxima en aquesta novaorganització territorial ha tingut lloc el2 d’octubre, data en que s’han aprovat lamodificació de les normes reguladores dela participació ciutadana i les normesreguladores del funcionament delsdistrictes, per regular els consells de barricom a òrgans de participació territorial entotes les qüestions referents als barris, amb

Serveis Generalsi CoordinacióTerritorial

L’organització municipal està dotadad’una sèrie de serveis centralitzats que,per la seva naturalesa i per la seva funció, requereixen unadirecció i una actuació úniques i, d’altrabanda, de tots els altres serveis que per idoneïtat, oportunitat i proximitat a la ciutadania s’han descentralitzatterritorialment.És responsabilitat d’aquesta gerènciaexercir la direcció superior de totsaquests serveis centrals, alhora quecoordina els òrgans i serveisdescentralitzats territorialment.En aquesta gerència hi tornen a confluirles actuacions administratives que, a larecerca d’una millor gestió, s’handesplaçat territorialment, junt amb lesactuacions administratives dels òrganscentralitzats.

1r Tinent d’alcalde: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa

4t Tinent d’alcalde: Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín

Delegat de Presidència i RelacionsInstitucionals: Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila

Gerent: Sr. Eduard Vicente i Gómez

una convocatòria de, com a mínim, duessessions ordinàries l’any. Durant el quarttrimestre del 2009 s’han posat en marxaels 73 consells de barri de la ciutat i, enfinalitzar l’any, ja n’hi ha 46 de constituïts.

Contractació responsable

Les accions recollides en la Mesura degovern per a la contractació responsable:nou impuls de la contractació social iambiental són ja una realitat. El mesd’abril es constitueix la Comissió deContractació Responsable, que es reuneixen sessió ordinària trimestralment. Com aresultat de l’aplicació d’aquesta Mesura,un total de 44 operadors (entre àrees,sectors, districtes, instituts i empreses),han facturat un total de 2.745.368,04euros, mitjançant expedients menors inegociats, a empreses d’inserciósociolaboral, l’objecte social de les qualsés principalment la integració sociolaboralde persones en situació de greu riscd’exclusió social. A més, la reserva socialen la contractació municipal ha estat

impulsada també des dels procedimentsoberts de contractació, amb una xifratotal contractada d’1.853.730,04 euros.

Comunicació

DDiirreecccciióó dd’’IImmaattggee ii SSeerrvveeiiss EEddiittoorriiaallss.. Enel marc de l’impuls i la gestió decoedicions municipals amb editorialsprivades, s’han editat 53 llibres comercials(44 l’Ajuntament mateix i 9 coeditats ambeditorials privades) i 64 llibres de gestió.

En el marc del projecte de revistesgeneralistes, s’han editat, produït i distribuïtun total de 17.563.000 revistes municipals.

Tot això, ha anat acompanyat de ladifusió, la comercialització, la gestió delogística i la distribució, amb un resultatde vendes de 10.600 llibres.

Cal destacar també el projecte d’imatgecorporativa que té l’objectiu de crear,normalitzar i aplicar la identitat visualmunicipal a tots els suports decomunicació per a tots els serveismunicipals i que ha permès la retolació de550 edificis municipals.

108

08 Nou Barris07 Horta-Guinardó

01 Ciutat Vella 02 L’Eixample 04 Les Corts03 Sants-Montjuïc

109

DDiirreecccciióó ddee mmààrrkkeettiinngg.. Mitjançant lacampanya «Fent Barcelona» s’ha treballatper aconseguir transmetre al ciutadà quès’ha fet i què es pensa fer, per donar-li aconèixer el PAM i el treball del seuAjuntament. Amb la campanya «Obres2009» s’ha informat els ciutadans de laposada en marxa del Pla Fent Barcelona,que recull totes les obres que s’estanduent a terme a la ciutat, amb la finalitatde fer-los saber com les obres els podenafectar en el seu dia a dia.

Atenció al ciutadà

Durant l’any 2009 s’ha continuattreballant amb l’objectiu de consolidar imillorar els serveis a les persones, totincrementant la qualitat i l’accessibilitat,especialment a través dels serveisd’informació i atenció als ciutadans.

Junt amb l’impuls de les oficinesd’atenció al ciutadà dels districtes, querepresenten l’atenció presencial deproximitat, s’han iniciat les obres deconstrucció i adequació de la nova Oficina

Central d’Atenció Ciutadana, integrada al’edifici administratiu de l’Ajuntament a laplaça de Sant Miquel, per ampliar elcatàleg de serveis d’aquestes oficines.

S’ha preparat la posada en marxa delsPunt BCN, uns terminals electrònicsd’autoservei que permeten accedir a lainformació de l’Ajuntament i de la ciutat irealitzar tràmits municipals. Durant l’anys’han realitzat els treballs inicials per al seudesplegament, programat per al primertrimestre de 2010, amb la compra de 45quioscs i la selecció de les ubicacions(OAC, biblioteques, centres cívics i altresequipaments). També s’han desenvolupatels serveis que estaran a l’abast a partir deldia del desplegament com són tràmits ambel padró, tràmits amb hisenda, informacióde l’agenda de la ciutat, plànol de la ciutatamb la possibilitat de fer cerques, la posiciód’equipaments i la xarxa de transports. Amés, s’ha coordinat amb l’ICUB i elConsorci de Serveis de Biblioteques laincorporació dels seus serveis.

Alhora, s’ha preparat el programa«Benvinguda a Barcelona», que es posaràen marxa al febrer de 2010, amb l’objectiu

09 Sant Andreu

06 Gràcia05 Sarrià-Sant Gervasi

10 Sant Martí

que els ciutadans que s’empadronin rebinla benvinguda de l’Alcalde i del Regidordel Districte, un dossier amb informacióútil del seu barri i la possibilitat de fer enun sol pas els tràmits que puguinnecessitar.

Manteniment i Pla de locals

Els tres departaments, Subministraments,Manteniment i Pla de locals, que componenla Direcció Tècnica de Manteniment i Pla delocals, han realitzat durant l’any accions pera la millora d’instal·lacions de serveis id’edificis, com també han donat suporttècnic en les contractacions demanteniment, neteja, tallers municipals isubministraments.

Cal destacar l’adequació i la restauracióde l’antic porxo dret de l’edifici vell de lescases consistorials de l’Ajuntament deBarcelona, per adaptar-lo, amb accessosseparats, als espais per a la GuàrdiaUrbana i la Majordomia. Respecte alconsum energètic d’edificis id’instal·lacions municipals, s’ha proposatla Mesura de govern d’estalvi i eficiènciaenergètica a les instal·lacions municipals,que servirà per implementar el Plad’estalvi i millora energètica als edificismunicipals (PEMEEM), que inclou lamillora de l’eficiència i l’estalvi energèticdels edificis i la realització d’obres demillora energètica i les instal·lacionsd’energies renovables.

En col·laboració amb l’Agència d’energiade Barcelona, inicialment s’han seguit treslínees d’actuació:

•• CClliimmaavveenneettaass (Manteniment). Sistemade trigeneració per a les casesconsistorials que consisteix en l’aplicacióde la cogeneració d’energia elèctrica iaigua calenta, a la qual s’hi suma lageneració d’aigua freda per a laclimatització per mitjà de processosd’absorció o adsorció. Es tracta d’unsistema que permet la generació d’energiacentralitzada d’una manera altamenteficaç i sostenible.

•• RReeccuullll ddee ddaaddeess ddee ccoonnssuumm ddeeddiiffeerreennttss eeddiiffiicciiss (Subministraments) coma fase prèvia al monitoreig d’instal·lacions.

•• MMeessuurreess dd’’eessttaallvvii ii mmiilllloorraa eenneerrggèèttiiccaaaallss eeddiiffiicciiss mmuunniicciippaallss. Instal·lació desanitaris sense consum d’aigua, d’aixetesamb temporitzador, de mecanismes dedoble descàrrega per estalviar aigua i ladistribució d’una circular de bonespràctiques.

Fons Estatal d’InversióLocal – COFEB

Amb l’aprovació del Reial Decret Llei9/2008, de 28 de novembre, l’Ajuntamentde Barcelona ha rebut 282.315.736 eurosdel fons estatal, amb condicions especialsamb l’objectiu de potenciar-ne l’ocupació,per contractar obres de millora d’espaispúblics, equipaments i infraestructures iper als serveis bàsics, la protecció delmedi ambient i la conservació delpatrimoni municipal. [Vegeu taula 1]

Per executar-lo s’han presentat 303projectes i s’ha distribuït de la següentmanera:

110

Serveis Generals i Coordinació Territorial

Fons Estatal d’Inversió Local – COFEB

Ofertes

Nombre d’expedients 303Total d’ofertes rebudes (anàlisi d’avaluació de 8.982 sobres) 2.994 Mitjana d’ofertes a concursos (207) 207 (1)

Imports adjudicats (en euros)

Total licitat 282.315.736Total adjudicat 247.664.657,3Diferència 34.651.079

(12,2 % sobre licitat)

Diversificació d’adjudicataris

Obres adjudicades 303Adjudicataris (diferents empreses) 120

(1) 13,5 ofertes/obra (màxim 30/mínim 2)

Taula

1

• Millores en l’espai urbà: 130 milionsd’euros.

• Equipaments i serveis ciutadans:99,4 milions d’euros.

• Promoció econòmica: 14,6 milionsd’euros.

• Millora d’infraestructures: 20,3 milionsd’euros.

• Àmbit ciutat: 17,7 milions d’euros.

eRegistre – [email protected]

La realitat del funcionament del Registrede l’Ajuntament de Barcelona ha portat afer un canvi d’aplicació, que s’ha dut aterme durant l’any, per trobar resposta ales necessitats i per a la implantació demillores. Aquest nou aplicatiu, [email protected] aporta, entre d’altres, lessegüents innovacions:

• La interoperabilitat entreadministracions i la supressió gradualdel paper.

• La incorporació de la possibilitatde gravar un codi de barres en el registred’entrada, cosa que facilita la feinaen alguns registres.

• L’alta capacitat de parametritzaciói de personalització.

• L’adaptació a la LAE.• L’us de documents amb signatura

digital.• Les pre-sortides.• La detecció i incorporació de dades

entrades anteriorment.• La gestió de notícies.

Per a la posada en marxa de la novaaplicació s’ha donat formació a 729usuaris de les diferents unitats. Laimplantació ha començat el 14 desetembre i s’ha fet simultàniament a totesles oficines de registre.

Direcció executiva d’arxius

El 21 de setembre s’aprova el decretd’Alcaldia que estructura la DireccióExecutiva del Sistema Municipal d’Arxiu,això suposa la implantació d’un noumodel d’arxiu de districte i de sectors perequilibrar les intervencions arxivístiques

111


en els diferents àmbits de l’administraciómunicipal.

Alhora, el 13 de juliol s’ha iniciat lacampanya «Fem dissabte» per eliminardocuments sobrers, optimitzar elsespais municipals i facilitar les tasquesd’arxiu.

Aquest any, en el marc del PPllaa DDiirreeccttoorrdd’’AArrxxiiuuss ((22000088--22001111)), s’han endegat elsplans de reestructuració de centresd’arxius. El 4 de desembre s’ha celebratla Jornada tècnica de seguiment d’aquestPla, amb l’assistència de 35 tècnics iprofessionals de l’arxivística municipal.

En el nou model de gestió destaquenla participació en els projectesd’administració electrònica, ladigitalització i els processosd’informatització dels fons, l’adequaciódels nous equipaments, el treball d’un nouPla de comunicació i les activitats dedifusió cultural corresponents. De laparticipació en els projectesd’administració electrònica, el mésrellevant és l’arxiu electrònic al’Ajuntament (full de ruta), les normativesde gestió de documents per a l’expedientelectrònic; els expedients electrònics dellicències (obres, activitats i via pública)d’inspecció, de contractació, de recursoshumans, de convenis, i de comissions degovern.

Relacions Ciutadanesi Institucionals

En aquesta Direcció destaca unatrajectòria continuista d’actuacionsconsolidades a la ciutat, com són laparticipació en l’organització de la Firad’Abril de Catalunya, la celebració delCorpus i de l’Ou com balla, l’atorgamentde les Medalles d’Honor de Barcelona, latrobada anual de presidents de les casesregionals de la ciutat, la celebració delDia d’Andalusia a Catalunya, lapresentació de la festivitat del Pilar o lacelebració del concurs-festival deMarinera Norteña, que celebra ja lacinquena edició.

També col·labora en les celebracionssingulars d’altres ciutats, països icultures que repercuteixen a la nostraciutat, com la conferència i la inauguració

de l’exposició Carmen Amaya, i lacerimònia de «El Grito» de laindependència de Mèxic.

Relacions internacionals

Barcelona és la seu de la SecretariaGeneral de la Unió pel Mediterrani,després d’haver estat elegida el 4 denovembre de 2008 a Marsella. El Procésde Barcelona-Unió pel Mediterraniconstitueix un pas decisiu cap a laconsolidació de l’AssociacióEuromediterrània que va néixer aBarcelona el 1995. L’objectiu d’aquestprocés és fomentar el diàleg i lacooperació entre les dues ribes delMediterrani, tot disposant d’un marcestable de relacions multilaterals i deseguiment de projectes i iniciatives decooperació. Aquest any ha estat el de laposada en marxa de la Secretaria i el dela consolidació d’una estructuraadequada per desenvolupar tots elsprojectes que s’han de derivard’aquesta Unió.

Llicències i inspecció

El nou model de llicències i inspecció del’Ajuntament de Barcelona s’ha consolidatdefinitivament com a referent únic deciutat.

De forma mensual, s’han celebrat lesTaules de Coordinació Territorial, amb laparticipació dels districtes i de lesgerències d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge i de Medi Ambient, per donarsuport als referents especialitzats enobres, medi ambient i espai públic. Deforma bimensual, s’ha celebrat la Taula dePolicia Administrativa de la Ciutat.

També s’ha posat en marxa el sistema dellicències electròniques per a lesmodalitats d’ocupació de l’espai públicper a filmacions (novembre de 2009), id’inspeccions (Autoritas) per als districtes,la prova pilot del qual ha començat alDistricte de Les Corts. A més, peracompanyar aquesta posada en marxa,s’han impartit jornades de formació,durant el maig i el juny, a un total de 487treballadors dels 10 districtes.

112


Castell de Montjuïc, CentreInternacional per la Pau

El Castell de Montjuïc és ara unequipament municipal i aquest any harebut uns 900.000 visitants.

Després del tancament del Museu Militar,el 24 de maig, se n’ha començat larehabilitació, les obres s’aniran realitzantprogressivament per al final esdevenir unafortalesa oberta i envoltada de jardins, unespai per a la formació, la relació, el lleurei la cultura, on s’ubicaran tres gransequipaments:

•• EEll CCeennttrree IInntteerrnnaacciioonnaall ppeerr llaa PPaauu. Unespai per al diàleg, la formació i la recercaen la prevenció, la gestió i la resolució deconflictes, com també per al foment de lacultura de la pau.

•• LL’’EEssppaaii ddee llaa MMeemmòòrriiaa. Un altre espaique, mitjançant uns recorreguts temàtics,mostrarà la història del Castell relacionadaamb la de la ciutat de Barcelona.

•• CCeennttrree dd’’iinntteerrpprreettaacciióó ddee llaa mmuunnttaannyyaaddee MMoonnttjjuuïïcc. Aquest espai permetràconèixer a fons la muntanya de Montjuïc,la història de l’entorn i de l’activitathumana des dels primers pobladors finsa l’actualitat.

Durant tot l’any, associacions,federacions, consulats, empreses privadesi el mateix Ajuntament hi han realitzatdiverses activitats amb l’objectiu demostrar a la ciutadania que el Castell deMontjuïc s’ha recuperat per a la ciutati que és un equipament que ofereixmoltes possibilitats.

L’inventari de peces del Museu Militar,més de 7.000, va ser observat pelpersonal de l’Institut de Cultura deBarcelona i revisat i documentat pelsprofessionals de Patrimoni. El 15 d’octubrees va iniciar el trasllat de les peces alsrespectius museus propietaris.

Des de l’abril i fins al novembre, l’antigaresidència d’oficials ha sofert una grantransformació per adaptar els antics espaisals nous despatxos per a la Direcció delCastell, per a la Direcció del CentreInternacional per la Pau i per a les entitatsque hi vulguin realitzar alguna activitat.

En l’àmbit del Centre Internacional perla Pau, cal destacar la reunió de més de1.200 nens al pati del Castell,organitzada per la Fundació EscolaVicenciana; l’organització de l’activitat«Clam per la Pau», dins de les Festes dela Mercè, a càrrec de la FundacióCatalunya Voluntària i la benvinguda alsnens del Camp de la Pau, organitzadapel Fòrum de les Cultures. També haestat important l’acollida per part delCentre de dues activitats externes: del25 al 27 de març, els Experts Workshopon Environment-Security Linkages,organitzats pel CIDOB i la OSCE i, del 12al 14 de novembre, el Protection NetworkMeeting, dirigit per la Organització pera la Prohibició de les Armes Químiques(OPCW).

A més, s’hi han organitzat amb un bonnivell d’assistència, cursos com el deNegociadors humanitaris, del 19 al 25 d’abril;el de Migracions forçoses; el de Coordinaciócivil i militar, del 5 al 10 de juliol; el deJustícia transicional, del 28 de setembreal 9 d’octubre i el de Desarmament,desmobilització i reintegraciód’excombatents, del 16 al 24 de novembre.

També cal saber que tots els dissabtes idiumenges, d’11.30 a 12.30, es podenrealitzar visites guiades gratuïtes adiferents espais del Castell.

Patrimoni

S’han efectuat un total de 15 operacionsd’adquisicions immobiliàries, amb lesquals l’Ajuntament ha incorporat al seupatrimoni 17.387 m2 construïts (edificisi locals) i solars amb una edificabilitatde 9.435 m2 de sostre. Quasi la meitatdel sostre adquirit (19.129 m2) estàdestinat a habitatge dotacional i oficines.També ha destacat l’adquisició de4 locals destinats a serveis socials.[Vegeu taula 2]

En quant a cessions i drets de superfície,s’han efectuat un total de 21 operacions,que han suposat el subministrament,a operadors públics i privats,de sòl i sostre valorat en 107.231.456euros. [Vegeu taula 3]

113


114


Indicadors

Comunicació i qualitat 2008 2007 % variació

Internet (en milers d’unitats)

Nombre de tràmits al web de l’Ajuntament (complerts) 665,55 540,18 23,21Nombre de tràmits de consulta urbanística (PIC) 563,64 628,85 -10,37

Atenció presencial OAC

Nombre de visites ateses (en milers) 1.237,39 1.223,24 1,16% de visites ateses en <10 minuts 73,00 79,00 -7,58

Atenció telefònica (en milers d’unitats)

Nombre de comunicacions rebudes al 010 1.820,34 2.101,50 -13,38Nombre de comunicacions rebudes

al telèfon de civisme 180,75 191,98 -5,85

Taula

4

Cessions i drets de superfície (en euros)

m2 sòl m2 sostre Valoració

Habitatge 12.158 58.539 29.537.073 Acció social 1.752 6.054 4.333.690 Salut 1.924 1.545.069 Altres sector públic 9.413 42.650 44.003.325 Altres sector privat 9.117 10.765 27.812.299 Total 32.440 119.932 107.231.456

Taula

3

Adquisicions (en euros)

Adquisicions plurianuals amb pressupost 2009 14.915.324,72Navas de Tolosa (origen 2006) 3.788.809,00 Rivière. Passeig del Migdia, 182 (origen 2006) 2.438.053,72 Energia, 23-35 (origen 2006) 8.688.462,00

Adquisicions 30.909.672,70Bailèn-Quevedo 15.000.000,00 Hortal, 12 480.000,00 Corunya, 3-7 1.900.000,00 Luz Casanova, 4 440.714,16 Benavent, 20-22 1.545.000,00 Passatge Sant Pau, 16 720.000,00 Parcel·la C 6.000,00 Mare de Déu del Port, 179 568.589,52 Plaça Alfons Comin, 11 820.000,00 Calàbria (Cinemes Waldorf) 4.377.319,90 Dif. Conveni ADIF-HOLSA 735.516,00 Drets Rambla del Raval 1.764.298,00 Sardenya, 368-Indústria 820.000,00 Fastenranth, 204 174.000,00 Selva, 57 947.235,12 Sant Carles, 6 611.000,00

Total 45.824.997,42

Taula

2

Els objectius principals són, d’una banda,assolir en el període 2009-2011 lacertificació ISO 9001: 2008 en tots elsprocessos de gestió que realitza l’InstitutMunicipal d’Hisenda i, de l’altra, obtenir elsrecursos financers necessaris d’acord ambl’execució del pressupost municipal i a uncost adequat a la situació dels mercatsfinancers i a la solvència de l’Ajuntamentde Barcelona.

Liquidació i recaptaciódels ingressos tributaris

En el 2009 la liquidació dels ingressostributaris s’ha reduït el 0,9 % respecte l’anyanterior. Els impostos, en conjunt, hanaugmentat el 0,6 %, les multes handisminuït el 14,6 % i la resta d’ingressostributaris s’han mantingut, en conjunt,estables, es dedueix doncs, que ladisminució s’ha degut a la reducció delnombre de multes, bé siguin denúncies detrànsit o d’altres ordenances. [Vegeu taula 1]

L’impost dels béns immobles s’haincrementat el 5,9 %, gràcies a l’augmentdel nombre d’unitats cadastrals i al propirègim de càlcul al aplicar la ponència devalors de 2002 i que comportal’increment anual de la base liquidable. Elcreixement d’aquest impost compensa la

disminució en les liquidacions delsrestants impostos, afectats principalmentper la situació del sector de la construcciói per la conjuntura econòmica. Calsubratllar que l’impost de l’increment delvalor dels terrenys ha disminuït un 4,2 %per la reducció del 7,4 % de l’import mitjà,mentre el nombre de transaccions haaugmentat el 1,7 % respecte el 2008.

La disminució de les taxes i els preuspúblics s’ha degut a la reducció del 38 % dellicències urbanístiques, mentre que lesaltres taxes i preus es mantenen oaugmenten, per exemple, el 5,4 % en la taxaper la utilització privativa del domini públicmunicipal a favor d’empreses de serveis desubministraments d’interès general.

La recaptació dels ingressos tributaris haestat de 988 milions d’euros, querepresenten el 93 % dels ingressos tributarisliquidats, dels quals 911 milions corresponena drets liquidats en l’exercici i 77 milions adrets liquidats en anys anteriors.

Des del dia 1 de gener, l’Institut Municipald’Hisenda ha assumit la gestió del padróde residus sòlids que fins aleshoresgestionava Medi Ambient.

Per complir amb l’objectiu de la gestió,recaptació i inspecció de tributs, preuspúblics, multes i altres ingressos de dretpúblic de l’Ajuntament, dels seusorganismes autònoms i d’altres entitats

115


Finances

3r Tinent d’alcalde: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats

Regidora d’Hisenda: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña

Gerent: Sra. M. Pilar Solans i Huguet

La gerència de Finances és la instànciad'integració i coordinació executiva de lagestió dels recursos econòmics i de lesfinances de l'Ajuntament de Barcelona,les seves empreses, consorcisi fundacions.

Ens adscrit:

• Institut Municipal d’Hisenda

Liquidació dels ingressos tributaris (en milions d’euros)

2009 2008 % variació

Impostos 743,0 738,2 0,6Béns immobles 454,0 428,5 5,9Activitat econòmica 99,3 100,6 -1,2Vehicles de tracció mecànica 72,2 74,1 -2,5Increment del valor dels terrenys 93,4 97,5 -4,2Construccions, instal·lacions i obres 24,1 37,6 -35,9

Multes 87,3 102,3 -14,6

Altres ingressos tributaris 231,3 231,2 0,0Taxes i preus públics 130,3 133,1 -2,1Recàrrecs i interessos 19,5 17,9 8,9Concessions administratives 26,3 27,6 -4,9TAMGREM 55,2 52,6 5,0

Total 1.061,6 1.071,7 -0,9

Taula

1

116

Finances

públiques que li encomanen, l’InstitutMunicipal d’Hisenda ha generat, dins delsdiferents processos de gestió, elssegüents volums d’activitats:

• Nombre de notificacions enviadesals contribuents: 5.234.963.

• Nombre d’ordres d’embargamentde comptes corrents: 362.962.

• Nombre d’ordres d’embargamentde devolucions de l’AEAT: 1.524.967.

• Nombre de tràmits d’atencióal públic: 965.554.

Pla de qualitat de l’InstitutMunicipal d’Hisenda

Aquest any s’han aconseguit les novescertificacions dels processos següents:

• Gestió de bases de dades decontribuents.

• Control i gestió d’ingressos.• Gestió de desacords.• Atenció al contribuent.

També s’han renovat totes lescertificacions obtingudes els anys anteriors:

• Gestió de manteniment cadastral i del’impost de béns immobles.

• Gestió de les notificacions.• Gestió de queixes i suggeriments.• Gestió recaptatòria.• Gestió de padrons: IBI, IAE, IVTM, guals

i residus sòlids.• Gestió de liquidacions i

autoliquidacions.• Gestió d’inspecció de tributs i

plusvàlues.• Gestió de recursos humans.

Acords amb les agènciestributàries de l’Estat i de laGeneralitat de Catalunya

La col·laboració endegada els darrersanys, tant amb l’Agencia Estatal deAdministración Tributaria com ambl’Agència Tributària de Catalunya, per alcobrament de deutes pendents ambl’Ajuntament de Barcelona ha milloratrespecte als anys anteriors.

• L’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit alconveni signat entre la Federación Españolade Municipios i l’Agencia Estatal deAdministración Tributaria per al cobramentdels deutes tributaris i de les multes ambcàrrec a les devolucions d’impostos. Aquestacord li ha suposat a l’Ajuntament elcobrament de 12,7 milions d’euros.

• L’Agència Tributària de Catalunyacol·labora amb l’Ajuntament, tambémitjançant la signatura d’un conveni, ambl’embargament de comptes de deutors perinfraccions a la normativa de trànsit i perla vulneració de les ordenances municipals,en àmbit no tributari, imposat perl’Ajuntament i que s’hagi de practicar foradel terme municipal, sempre i quan siguidins de l’àmbit territorial de la Generalitat.En aquest cas, l’import cobrat ha sigut de9,5 milions d’euros.

Atenció al ciutadà

• RReennoovvaacciióó ddee llaa ppllaannttaa dd’’aatteenncciióó aallppúúbblliicc.. Un dels projectes finançats pelFons Estatal d’Inversió Local, ha estat lareforma de la planta d’atenció al públic dela seu de l’Institut Municipal d’Hisenda.L’objecte del projecte era modernitzarl’espai d’atenció al contribuent per fer-lomés accessible, més còmode i amb més

facilitats per a la tramitació, per reduir elstemps d’espera, facilitar les cites prèvies i,en definitiva, aconseguir aproparl’Administració al ciutadà.

• CCaarrttaa ddee sseerrvveeiiss.. Enguany s’ha fetpública la Carta de serveis de l’InstitutMunicipal d’Hisenda, en la qual quedapalès el compromís de servei i de qualitatque l’Institut vol mantenir en l’atenciói la informació al ciutadà.

Finançament

Mercats financersEl mercat espanyol d’emissions de deutefrenà el seu creixement el 2007 ambla crisi de les hipoteques americanesd’elevat risc (subprimes). La desconfiançaque es generà llavors entre els operadorsen els mercats financers, s’aguditzàen el 2008 amb la fallida del banc americàLehman Brothers, que va fer que esdesplomés l’import de les emissionsde deute en el segon semestre. El 2009s’inicià amb dificultats per finançar totel dèficit públic espanyol i les renovacionsdel deute emès per les entitats financeres;al llarg de l’any, el mercat s’ha anatnormalitzant però a uns costos financersmolt elevats. [Vegeu gràfic 1]

117


Emissions netes (en milers de milions d’euros)

Gràfic

1

250

200

150

100

50

02005

Font: Banc d’Espanya, Butlletí estadístic.

180

2006

224

2007

222

2008

132

2009

196

Del 2005 al 2007 les entitats financeresefectuen pràcticament totes les emissionsde deute en el mercat de capitalsespanyol. Posteriorment, les mesuresde recolzament a les entitats financeres,i a l’economia en general, i la disminucióde la recaptació fiscal com aconseqüència de la crisi econòmicaprovoquen l’increment accelerat deldèficit públic, cosa que fa que es necessitiel finançament de les administracionspúbliques. En el 2009, el 66 % de lesemissions netes correspon a lesadministracions públiques i el 34 %a les institucions financeres.

La crisi financera i l’increment de lamorositat frenen el 2008 el creixementdel crèdit als residents a Espanya i elnovembre del 2009 el crèdit disminueixencara un 2 % més. Des del 2006, mésdel 50 % del crèdit s’havia destinat alfinançament de la construcció, activitatsimmobiliàries i adquisició d’habitatge.El crèdit a les administracions públiquesrepresenta el 3 % del total, fet que afectaespecialment a les corporacions localsque, salvant algunes excepcions, la únicafont de finançament que tenen és elcrèdit amb entitats financeres locals.[Vegeu gràfic 2]

118

Finances

Crèdit dels residents a Espanya (en milers de milions d’euros)

Gràfic

2

2.500

2.000

1.500

1.000

500

02005

Font: Banc d’Espanya, Butlletí estadístic.

1.454

2006

1.774

2007

2.049

2008

2.186

2009p

2.147

Finançament de l’AjuntamentAquest any, l’Ajuntament de Barcelonas’ha finançat mitjançant un crèdit delBanc Europeu d’Inversions (BEI) i unacol·locació privada en la zona euro(Schuldscheindarlehen). El crèdit del BEIté un límit de 100 milions d’euros perfinançar un conjunt de projectes d’inversiórelacionats amb la canalització i elclavegueram, la gestió del trànsit,l’enllumenat públic i en serveis iequipaments socials. El 2009 es vaaprovar un primer tram de 50 milions i esvan disposar, en funció de l’execució delsprojectes, 30 milions d’euros a un termini

de 12 anys. La segona operació financerava ser una col·locació privada de 60milions d’euros a un termini de 20 anys.[Vegeu gràfic 3]

El deute de l’Ajuntament de Barcelonaha passat de 770 milions d’euros el 2008a 750 milions el 2009. El deute consolidats’ha incrementat en 46 milions d’euros,assolint la xifra de 974 milions, com aconseqüència de l’augment del deute en40 milions al grup Barcelona de ServeisMunicipals, SA, i en 30 milions al PatronatMunicipal de l’Habitatge, que s’hacompensat, en part, per la disminució de20 milions del deute de l’Ajuntament de

120

Finances

Deute de l’Ajuntament de Barcelona com a % dels ingressos corrents

Gràfic

3

2005 2006 2007 2008 2009

70

60

50

40

30

20

10

0

60

52

42

34 32

Deute per habitant a 30 de setembre de 2009 (en euros)

Gràfic

4

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0Madrid

Fonts: Banc d’Espanya, Butlletí estadístic, i Institut Nacional d’Estadística.

2.292

Màlaga

1.132

Saragossa

1.078

València

979

Sevilla

705

Barcelona

449

Mitjanad’España

613

Barcelona i de 4 milions del d’Informació iComunicació de Barcelona, SA. [Vegeugràfic 4]

Despeses financeresLes despeses financeres de l’Ajuntaments’han reduït el 25,5 %, i han passat de 31milions d’euros el 2008 a 23 milionsel 2009. La causa principal d’aquestadisminució és la reducció del 19 % del costmitjà del deute i, en menor mesura,el decrement del 5,5 % del saldo mitjà deldeute disposat. El cost mitjà del deutede l’Ajuntament ha estat del 3,3 %, inferioral rendiment mitjà del deute públic a 10anys de l’Administració de l’Estat, queha estat del 4 %.

Informació financeraPer poder accedir als mercats financers ésnecessari tenir en temps oportúinformació financera, per això,l’Ajuntament de Barcelona disposa dequalificacions creditícies del Moody’sInvestor Service, de l’Standard & Poor’s ide Fitch i Rating and InvestmentInformation.

El primer semestre de l’any, l’Ajuntamentpublica l’Informe Anual que incloul’Informe de Gestió i els Estats financersconsolidats i auditats i, a més,semestralment ofereix les seves dadeseconomicofinanceres.

121


122

Finances

Indicadors

Endeutament (en milions d’euros) 2009 2008 % variació

Deute consolidat 974,4 927,8 5,0Ajuntament 750,1 770,1 -2,6Ens administratius 0,0 4,1 -100,0Ens comercials 224,3 153,6 46,0

Avals 3,9 6,4 -39,1Ajuntament 1,1 2,2 -50,0Ens administratius 0,5 0,6 -16,7Ens comercials 2,3 3,6 -36,1

Despeses financeres netes 19,7 14,7 34,0Despeses financeres 23,5 31,0 -24,2Ingressos financers 3,8 16,3 -76,7

Cost mitjà del deute (%) 3,3 4,1 -19,5Euríbor 3 mesos (%) 1,2 4,6 -73,9Deute públic 10 anys (%) 4,0 4,4 -9,1

Ingressos tributaris de l’Administració de l’Estat (en milions d’euros)

Administració de l’Estat 116.773 138.932 -15,9IRPF 63.857 71.341 -10,5IVA 33.567 48.021 -30,1IIEE 19.349 19.570 -1,1

Centre Gestor de Barcelona 20.394 25.563 -20,2IRPF 11.977 13.467 -11,1IVA 7.439 10.986 -32,3IIEE 978 1.110 -11,7

Taula

2

La política de Recursos Humansi Organització de l’Ajuntament té coma missió potenciar un model d’ocupaciói uns serveis públics orientats a impulsaruna gestió basada en la solvència,la transparència, l’eficàcia i l’eficiènciacom a criteris bàsics en l’exercici quotidiàde responsabilitats i també promoureun model de gestió dels recursos humansque orienti la funció al servei a la ciutadania,que busqui l’excel·lència, que avaluï laqualitat dels serveis que produeix i que siguiadaptable, flexible, dinàmic i proactiu.

L’aportació de la gestió dels recursoshumans a l’organització està basada en:

• Dimensionar correctament la plantillasegons les necessitats dels diferentsàmbits d’actuació.

• Mantenir un equilibri en la mitjana d’edat.• Tecnificar les persones per oferir

millors serveis.• Renovar el model d’ocupació i les eines

de gestió que s’utilitzen.• Redissenyar els processos de selecció

per proveir els diferents llocs de treball.• Impulsar i gestionar els plans de

desenvolupament.• Renovar els sistemes d’informació.• Millorar la comunicació interna per

tal de mantenir la més alta motivacióindividual i col·lectiva.

Valoració de l’actuaciórealitzada

L’actuació de la Gerència de RecursosHumans i Organització la podem valorardes de dues perspectives, d’una banda,els projectes que busquen l’assolimentd’objectius a mig i llarg termini i, de l’altra,els resultats de la gestió quotidiana.

Respecte a les accions que s’han de ferper impulsar els canvis previstos,plantejades en 19 projectes diferents,a finals d’any se n’havien executataproximadament el 50 % i només havienquedat pendents d’iniciar-se tres projectes.Cal destacar especialment la implantaciódel nou model de gestió territorial.

Pel que fa al personal, han destacat lesdades següents:

• La tteeccnniiffiiccaacciióó ddee llaa ppllaannttiillllaa s’haincrementat en un 3,4 % (sense

comptar la Guàrdia Urbana niels Bombers).

• Dues persones de cada deu estanacollides a alguna mmeessuurraa ddee ccoonncciilliiaacciióóffaammiilliiaarr.

• L’aabbsseennttiissmmee s’ha reduït en gairebé 1punt, ha passat del 8 al 7,3.

• S’ha assolit la implantació majoritàriadels ppllaannss dd’’eemmeerrggèènncciiaa als edificismunicipals i se n’han iniciat les revisions.

• S’han finalitzat les aavvaalluuaacciioonnss ddeellssrriissccooss dels factors psicosocials en l’àmbitmunicipal.

• El 86 % de les ppllaacceess dd’’ooffeerrttaa ppúúbblliiccaaaprovades estan executades o en procésde gestió.

• S’ha dissenyat el PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó 22000099--22001111 amb l’objectiu d’alinear la formacióa les prioritats organitzatives determinadesal PAM, al Barcelona 2.0 i al Pla de recursoshumans per als propers 3 anys.

Organització

El nou model de gestió territorialEl desenvolupament de la mesura degovern «Els Barris de Barcelona» va ser undels elements que donà origen al projectedel nou model de gestió territorial. LaGerència de Recursos Humans iOrganització a través de la Direcciód’Organització ha impulsat aquest projecteque té, entre els seus eixos de canvi, latransformació de l’organització delsdistrictes per reforçar-la i adaptar-la al noumodel de gestió municipal desenvolupatpel Pla Barcelona 2.0. Aquest canvi demodel transforma radicalment l’estructuraorganitzativa municipal i, en especial, ladels districtes, que fins ara es guiaven peruna pauta desenvolupada als anys 80.

Reforç de l’estructura dels districtes• Els fonaments de la nova estructura es

basen en:• DDoottaarr eell ddiissttrriiccttee dd’’uunnaa eessttrruuccttuurraa

ddiirreeccttiivvaa dependent de la Gerència, perreforçar les funcions de planificacióestratègica al territori i compactar elsequips de direcció.

• LLaa tteeccnniiffiiccaacciióó ii llaa ppoolliivvaallèènncciiaa de laplantilla.

123


RecursosHumans i OrganitzacióRegidor d’Habitatge, Urbanismei Règim Interior: Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín

Gerent: Sr. Carles Arias i Casal

La feina de Recursos Humansi Organització troba la seva basea definir, pel que fa a l'Ajuntament,organismes autònoms, entitats públiquesempresarials i societats municipals,les polítiques de gestió dels recursoshumans i les estructures organitzativesmés adequades per a la consecució delsobjectius proposats i per impulsar elscanvis i les millores necessàries.A més de dirigir els assumptes relatiusa la gestió dels recursos humansde l'Ajuntament de Barcelona, tambés’encarrega de dissenyar i executarprojectes de transformació organitzativai de millora dels processos de gestió,en coordinació amb la gerència adjuntad'eAdministració i Sistemes d'Informació,i de dirigir funcionalment els diferentsdepartaments de recursos humansde les gerències sectorials, dels districtesi dels organismes públics, per tald'assegurar la coherència global del'Ajuntament al mateix temps quel'especificitat de cadascun delsorganismes a l’hora de dirigirles polítiques de relacions laboralsi de prevenció de riscos i salut laboral.

• Garantir l’existència dd’’iittiinneerraarriisspprrooffeessssiioonnaallss complerts per als diferentscol·lectius de treballadors, des dels llocsbase fins a les direccions.• CCoommiittèè EExxeeccuuttiiuu ddee DDiissttrriiccttee. Esdevé

bàsic en el nou escenari d’aproximació alsbarris i en la coordinació d’una majoractivitat política al territori, juntamentamb la definició dels ccoonnsseelllleerrss ddee bbaarrrriia cada districte de la ciutat.

• LLaa ttrraannssffoorrmmaacciióó ddee llllooccss ddee ttrreebbaallllque ha implicat aquesta nova organitzacióha suposat més de 200 llocs creatso coberts per poder desenvolupar-neel model. A mig termini, el desplegamentfinal permetrà tecnificar de maneranotable els districtes i desenvolupar-neles funcions amb un equip més reduït.

• LLaa nnoovvaa eessttrruuccttuurraa oorrggaanniittzzaattiivvaadels districtes es fonamenta en quatredireccions: la DDiirreecccciióó GGeenneerraall, la DDiirreecccciióóddee TTeerrrriittoorrii,, que tindrà les entitats com ainterlocutores i la DDiirreecccciióó ddee SSeerrvveeiiss aa lleessPPeerrssoonneess i la DDiirreecccciióó ddee LLlliiccèènncciieess ii EEssppaaiiPPúúbblliicc,, que gestionaran els serveisterritorials i actuaran d’interlocutors ambels sectors que actuen sobre el seu àmbitcompetencial.

Territorialització dels serveismunicipalsLes direccions de serveis als territoris,es coordinen sectorialment des dela Gerència de Serveis Generalsi Coordinació Territorial, que també liderala Taula de Gerents.

LLaa DDiirreecccciióó ddee SSeerrvveeiiss aall TTeerrrriittoorrii s’hadotat amb una figura de nova creacióper potenciar la proximitat i elconeixement dels barris, el TTèèccnniicc ddeeBBaarrrrii, el qual ha de disposar d’una visióintegral del territori i les seves funcionsprincipals són:

• LLaa iinntteerrllooccuucciióó ttèèccnniiccaa amb el teixitassociatiu.

• LLaa pprroommoocciióó tteerrrriittoorriiaall dels serveis iprogrames municipals.

• LLaa ddiinnaammiittzzaacciióó i l’impuls tècnic de laparticipació als barris.

• LLaa ddeetteecccciióó dd’’iinncciiddèènncciieess i l’avaluaciódels plans, projectes i serveis municipalsals barris.

Impuls de la relació entre sectorsi districtesEl nou model organitzatiu de prestacióde serveis suposa que les ggeerrèènncciieessddee ddiissttrriiccttee desenvolupin les funcionsrelacionades amb la proximitati el coneixement del territori i queles ggeerrèènncciieess ddee sseeccttoorr duguin a termeles funcions de producció de serveismunicipals, en el territori ocentralitzadament, on calgui cercarprestacions homogènies de ciutat.

Seguint aquesta lògica s’han dut a termediversos canvis en l’organització municipal:

• LL’’eemmpprreessaa BBIIMMSSAA assumeix el rol deproveïdor integral de serveis als districtesque no disposen d’empresa pròpia deprojectes i obres.

• LL’’IInnssttiittuutt MMuunniicciippaall ddee SSeerrvveeiiss SSoocciiaallssddee BBaarrcceelloonnaa, de nova creació, integra lagestió dels actuals 34 centres de serveissocials distribuïts pels districtes.

• LLaa DDiirreecccciióó dd’’AAtteenncciióó aall CCiiuuttaaddàà, queliderava funcionalment les 11 oficinesd’atenció al ciutadà, passa a gestionar-lessota la seva dependència, tot mantenint ladistribució territorial del servei.

• LL’’IInnssttiittuutt BBaarrcceelloonnaa EEssppoorrttss es fa càrrecde la gestió de totes les instal·lacionsesportives amb abonats de la ciutat.

• LLaa ffiigguurraa ddee ll’’AArrxxiivveerr s’estén a total’organització municipal coordinada perl’Arxiver en Cap. Així, els serveisd’assessorament d’arxius als districtes,sectors i altres ens es prestarancentralitzadament des de la DireccióExecutiva del Sistema Municipal d’Arxius.

• LLaa DDiirreecccciióó TTèèccnniiccaa ddee PPrreemmssaa esténel model d’assessorament a les tinènciesd’alcaldia i a les regidories dels districtes.

A banda dels moviments organitzatius,sectors i districtes avancen en dues líniesde coordinació:

• EEssttaabblliimmeennttss dd’’aaccoorrddss de programacióper planificar l’execució de projectes il’operativa anuals.

• DDeeffiinniicciióó ddee rreeffeerreennttss sseeccttoorriiaallss queactuen sobre el territori. Aquests referentsde sector poden coordinar serveis alterritori o poden treballar al mateix

124

Recursos Humans i Organització

territori prestant serveis i, al seu torn, sóncoordinats a través de les direccions dedistricte. [Vegeu taula 1]

Gestió de recursos humans

Els objectius de gestió de les diferentsgerències comporten una activitatconstant per assolir els millors resultats enla dotació del personal adient a cada llocde treball i també el dimensionamentadequat. [Vegeu gràfic 1 i taules 2-4]

El darrer any ha suposat un incrementsignificatiu en el nombre de persones queha calgut gestionar per satisfer aquestes

necessitats. La mobilitat s’ha situat en un33,29 % de variació respecte el 2008.L’índex de rotació global s’ha situat alvoltant de 3,26 % de mitjana mensual.[Vegeu taula 5]

Pla de jubilacions voluntàries incentivades

Aquest any hi ha hagut una reduccióimportant de les jubilacions voluntàriesincentivades, motivada per la gestióexclusiva d’aquelles que per llei donavenla possibilitat al col·lectiu de bombers.[Vegeu taula 6]

125


Tipus d’actuació a l’organigrama


Creació de nous llocs de treball 39 82 -52,44Modificació de llocs de treball 13 11 18,18Creació/Modificació d’organigrames 36 28 28,57

Total 88 121 -27,27

Taula

1

Personal de l’Ajuntament (per àrees d’actuació)

• 2009

• 2008

Gràfic

1

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Gerència Municipal

10

241

2.781

302139

298

1.2821.134

3.536

529

247

1.524

34253

3.032

301128

335

1.3191.226

3.723

575

252

1.409

Gerència d’eAdministració

i Sist

emes d’In

formació

Gerència de Serveis Generals

Gerència de Finances

Gerència de RRHH i Organitz

ació

Gerència d’Acció Social i Ciutadania

Gerència d’Educació, Cultu

ra

i Benesta

r Social

Gerència de Medi A

mbient

Gerència de Prevenció, Seguretat

i Mobilit

at

Gerència d’Urbanisme, In

fraestr

uctures

i Habita

tge

Gerència de Promoció Econòmica

Gerència de Dist

rictes

126


Dades globals del personal del grup Ajuntament (a 31 de desembre)

Dades de la plantilla del grup municipal 2009 2008 % variació

Guàrdia Urbana (GUB) 2.819 2.659 6,02Serveis de prevenció,

extinció d’incendis i salvament (SPEIS) 704 668 5,39Resta 3.741 3.652 2,44Total Ajuntament 7.264 6.979 4,08

Organismes autònoms 3.079 2.938 4,80Empreses municipals 2.244 2.106 6,55Total grup Ajuntament 12.587 12.023 4,69

Distribució professional (Ajuntament)

Tècnics superiors 995 956 4,08Tècnics de grau mitjà 1.088 1.007 8,04Administratius i tècnics auxiliars 876 863 1,51Guàrdia Urbana (GUB), Serveis de prevenció,

extinció d’incendis i salvament (SPEIS),

Auxiliars i treballadors qualificats 4.179 4.014 4,11Subalterns i similars 126 139 -9,35% de tècnics sobre el total de la plantilla 28,68 28,13 1,96

Distribució per grups d’edat (Ajuntament)

65-69 94 71 32,3960-64 690 482 43,1555-59 1.031 919 12,1950-54 1.100 621 77,1345-49 1.115 907 22,9340-44 852 1.099 -22,4735-39 750 1.136 -33,9830-34 1.034 974 6,1625-29 529 673 -21,40Menys de 25 69 97 -28,87Mitjana d’edat 45,44 45,77 -0,72

Distribució per relació laboral (Ajuntament)

Eventuals 315 303 3,96Fixes 6.168 6.020 2,46Temporals 781 656 19,05

Distribució per gènere (Ajuntament)

Dones 2.657 2.569 3,43% 37 36,81 0,52Homes 4.607 4.410 4,47% 63 63,19 -0,30

Taula

2

Evolució de la plantilla (a 31 de desembre)

2005 2006 2007 2008 2009

Ajuntament 6.578 6.755 6.891 6.979 7.264Instituts i empreses municipals 5.897 6.104 6.145 5.044 5.323Total 12.475 12.859 13.036 12.023 12.587

Taula

3

127


Distribució sectorial de la plantilla del grup Ajuntament

Total Ajuntament 34 22 1.147 26 128 268 106 168 3.723 165 68 1.409 7.264

Total organismes autònoms 231 275 67 1.213 1.058 162 73 3.079

Total empreses municipals 1.885 248 111 2.244

Total grup Ajuntament 34 253 3.032 301 128 335 1.319 1.226 3.723 575 252 1.409 12.587

Dades desglosades

Ajuntament 34 22 1.147 26 128 268 106 168 3.723 165 68 1.409 7.264

Total organismes autònoms 0 231 0 275 0 67 1.213 1.058 0 162 73 0 3.079I. M. d’Hisenda 275I. M. d’Informàtica 231I. M. de Mercats 73I. M. de Persones amb Discapacitat 67I. M. d’Educació 718Institut de Cultura de Barcelona 431Institut Barcelona Esports 47I. M. Fundació Mies van der Rohe 17I. M. de Parcs i Jardins 1.058I. M. d’Urbanisme 9I. M. del Paisatge Urbà 50Patronat Municipal de l’Habitatge 103

Total empreses municipals 0 0 1.885 0 0 0 0 0 0 248 111 0 2.244SPM Barcelona Activa, SA 111Inform. i Comunicació

de Barcelona, SA, SPM 21Serveis Funeraris de Barcelona, SA 314Mercabarna 164Barcelona de Serveis Municipals, SA 1.300Foment de Ciutat Vella, SA 33Pro Nou Barris, SA 19SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 82ProEixample, SA 29Barcelona d’Infraestructures

Municipals , SA 3222@Barcelona, SA 38Agència de Promoció del Carmel

i Entorns, SA 15Tractament i Selecció de Residus, SA 86

Total grup Ajuntament 34 253 3.032 301 128 335 1.319 1.226 3.723 575 252 1.409 12.587

Taula

4

Ge

rèn

cia

Mu

nic

ipal

Ge

rèn

cia

d’e

Ad

min

is.

iS

iste

me

s d

’In

form

ació

Ge

rèn

cia

de

Se

rve

is

Ge

ne

rals

Ge

rèn

cia

de

Fin

an

ce

s

Ge

rèn

cia

de

Re

cu

rso

sH

um

an

s i

Org

an

ització

Ge

rèn

cia

d’A

cció

So

cia

li

Ciu

tad

an

ia

Ge

rèn

cia

d’E

du

cació

,C

ult

ura

iB

en

est

ar

So

cia

l

Ge

rèn

cia

de

Me

di

Am

bie

nt

Ge

rèn

cia

de

Pre

ve

nció

,S

eg

ure

tat

i M

ob

ilit

at

Ge

rèn

cia

d’U

rban

ism

e,

Infr

ae

stru

c. i

hab

itatg

e

Ge

rèn

cia

de

Pro

mo

ció

Eco

nò

mic

a

Ge

rèn

cie

s d

e D

istr

icte

s

Tota

l g

en

era

l

Comunicació interna

• Durant l’any, s’han editat 7 números deLLaa MMuunniicciippaall, un dels quals va ser unmonogràfic sobre els 30 anysd’Ajuntament democràtic i informava dela trajectòria de l’Ajuntament des del puntde vista intern.

• S’ha celebrat la convenció sota el lema««LLiiddeerreemm ll’’AAjjuunnttaammeenntt,, lliiddeerreemmBBaarrcceelloonnaa»» que ha servit per fer el balançde l’any i fixar els objectius per al proper.S’hi va donar especial rellevància alconcepte de lideratge i als valors delBarcelona 2.0: eficàcia, innovació,lideratge i compromís. Hi va assistir elpersonal directiu de sectors, districtes,instituts i empreses municipals.

• S’ha fet l’enquesta ««TTiinncc llaa ppaarraauullaa»» perconèixer l’opinió pública interna de tota laplantilla de sectors, districtes i instituts.Un cop vistos els resultats es va fixar elcompromís d’elaborar el Pla de milloraque integrés les accions per millorar elsaspectes pitjor valorats a l’enquesta. Hi vaparticipar el 35 % de la plantilla.

• A partir del mes d’octubre es va posaren marxa, adreçat al personal directiu, elBBuuttlllleettíí BBaarrcceelloonnaa 22..00 que és depublicació mensual i informaprincipalment de les accions fetes el mesanterior i de les que s’han de fer el messegüent.

• Es va desplegar llaa nnoovvaa iinnttrraanneett a1.700 usuaris com a escriptori de treballi amb una reestructuració de continguts.

128


Gestió de recursos


Mobilitat externa 1.835 1.610 13,98• Altes 1.017 862 17,98• Baixes 818 748 9,36

Mobilitat interna 956 560 70,71• Concursos 151 91 65,93• Lliures designacions 74 19 289,47• Altres motius 731 450 62,44

Total mobilitat 2.791 2.170 28,62

Dades de temporalitat

Treballadors temporals a l’Ajuntament 781 656 19,05Total de treballadors a l’Ajuntament 7.264 6.979 4,08

Dades de rotació

Índex de rotació 3,26 2,94

Taula

5

Jubilacions anticipades


Guàrdia Urbana (GUB) – 36 –

Serveis de prevenció, extinció

d’incendis i salvament (SPEIS) 35 2 1.650,00Altres – 101 –

Total Ajuntament 35 139 -74,82

Organismes públics – 84 –

Pla específic SPEIS – 17 –

Total grup municipal 35 240 -85,42

Taula

6

Relacions laborals

S’ha continuat amb la negociacióde l’AAccoorrdd ddee ccoonnddiicciioonnss ddee ttrreebbaallllppeerr aall ppeerrííooddee 22000088--22001111. En data28 d’abril es va signar l’Acord decondicions comuns dels empleats públicsde l’Ajuntament i l’Annex de condicionsespecífiques del personal laboral, que vaser publicat el 21 de setembre de 2009.A partir de la seva signatura es varenproduir les adhesions al conveni per partdels organismes autònoms i els ensinstrumentals de l’Ajuntament.

La CCoommiissssiióó ddee sseegguuiimmeenntt ddee ll’’AAccoorrdd vatractar la regulació dels criteris enmatèria de l’horari general del personal;de les normes de procediment per al’aplicació de la jubilació per edat i de lajubilació parcial del personal laboral; delspermisos i les llicències; del règim deregulació de les vacances i de les normesde procediment per a l’aplicació delperllongament de la permanència en elservei actiu dels funcionaris. Totes lescondicions es van recollir en les circularscorresponents.

Igualment, eess vvaa nneeggoocciiaarr llaa mmooddaalliittaattddee pprreessttaacciióó eenn nnooccttuurrnn ii ffeessttiiuu ddeell SSeerrvveeiiddee LLlliiccèènncciieess ii IInnssppeecccciióó i, en data 10 dejuny de 2009, es va signar un acord de laMesa general de negociació.

Per últim, es van negociar determinadesccoonnddiicciioonnss ddee ttrreebbaallll ddeell ppeerrssoonnaall aaddssccrriittaallss cceennttrreess ddee sseerrvveeiiss ssoocciiaallss i es vasignar en la matèria un acord de la Mesageneral de negociació en data 9 de juliolde 2009.

Sistemes d’informació

S’ha iniciat el pprroojjeeccttee ddee SSAAPP--RRHH que esdesenvoluparà en dos fases i té previstauna durada de dos anys. Els objectius sónddeesseennvvoolluuppaarr eenn eennttoorrnn SSAAPP ttoottss eellssssiisstteemmeess dd’’iinnffoorrmmaacciióó de l’àrea deRecursos Humans de l’Ajuntamenti d’alguns dels seus organismes, per tal detenir un sol sistema integrat d’informació.

• LLaa pprriimmeerraa ffaassee ha desenvolupat enaquest sistema les àrees de recursoshumans, organització, administració,nòmina, pressupostos, gestió del temps,expedients electrònics i serveis de portal.La principal novetat és la integració detots els sistemes d’informació, tot

aconseguint l’increment en l’eficiència i lacoherència de la informació i de la gestió.També destaca la incorporació del’expedient electrònic amb la signaturadigital i els nous serveis de gestió detemps que es posen a disposició delpersonal.

• LLaa sseeggoonnaa ffaassee, que s’iniciarà el 2010,inclourà en entorn SAP les àrees deselecció, formació i plans de carrera delgrup municipal i la incorporaciód’organismes.

Formació, desenvolupamenti promoció professional

Formació i desenvolupamentS’ha elaborat el PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó 22000099--22001111 on s’han definit els tres nous eixosestratègics de la formació: adaptació alcanvi i contribució a l’estratègia; milloracompetencial i actualització i reorientacióprofessional, també s’han definit 10 noveslínies formatives d’acord amb el contextactual de l’organització.

S’ha millorat l’entorn d’aprenentatgeAAuullaa VViirrttuuaall, tot augmentant-ne lacapacitat d’accions i la possibilitatde major concurrència d’accessos pertal de donar una resposta més eficienta les necessitats formatives detectades.

En el PPllaa ddee ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddiirreeccttiiuus’ha realitzat l’avaluació competencial detot l’equip de gerents de l’Ajuntament i sen’han identificat les oportunitats demillora.

S’ha continuat en la línia de ffoorrmmaacciióóppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee lleess ccoommppeettèènncciieessttrraannssvveerrssaallss i sobre l’actualitzacióde coneixements específics dels col·lectiusprofessionals. S’ha dedicat el 2,25 %de la massa salarial bruta a la formaciódel personal.

LL’’aaccoommppaannyyaammeenntt ddee ffoorrmmaacciióó que s’hafet als projectes de gestió del canvi delBarcelona 2.0, administració electrònica,gestió per objectius, model territorial,model de serveis socials, model dellicències i inspecció, etc., ha suposat unconsiderable increment en el nombred’accions formatives (41 %), d’assistents(21 %) i d’hores de formació realitzades(81 %).

LLaa ccoonncceessssiióó ddee ssuubbvveenncciióó en el marcde l’Acord de formació contínua per a lesadministracions públiques (AFCAP) ha

129


permès de finançar el 18 % de lesdespeses realitzades en formació i hasuposat la formació de 6.690 treballadors.[Vegeu taules 7 i 8]

Accés i promocióAl llarg de l’any s’han anat executant elsprocessos previstos en la línia de rejoveniri tecnificar la plantilla.

El projecte de redisseny dels processosde selecció i provisió està

pràcticament ultimat i començarà aposar-se en marxa durant el primertrimestre de 2010, amb les limitacionstecnològiques que suposa no contarencara amb el SAP.

A l’apartat de provisió, cal destacar queel desplegament de la nova pautaorganitzativa de districtes ha suposatglobalment la convocatòria d’un total de153 places i la presentació de 497aspirants. [Vegeu taula 9]

130


Pla de formació


Accions formatives 2.091 1.480 41,28Adaptació al canvi i contribució a l’estratègia 736 (35 %)Millora competencial 630 (30 %)Actualització i reorientació professional 725 (35 %)

Assistents 21.399 17.661 21,17

Persones 6.404 5.798 10,45

Hores lectives 404.586 222.950 81,47

Taula

7

Plans de formació (en euros)

Despeses Altres Hores en

personal despeses horari laboral Total

Pla general 434 668 902 2.004Pla Guàrdia Urbana i Bombers 499 294 1067 1.860Organismes autònoms,

Districtes i sectors 290 327 497 1.114Hores fora d’horari laboral 784 784Total 1.223 2.073 2.466 5.762

Taula

8

Accés i promoció


processos places processos places processos places

Concursos 57 204 95 94 -40,0 117,0Lliures designacions 48 80 38 37 26,3 116,2Promoció interna 5 33 13 166 -61,5 -80,1Oferta pública 11 746 14 300 -21,4 148,7Total 121 1.063 160 597 -24,4 78,1

Taula

9

132


Indicadors

Plantilla mitja 2009 2008 % variació

Ajuntament 6.623 6.659 -0,54Organismes públics i

empreses municipals 5.989 6.186 -3,18Total 12.702 12.799 -0,76

Plantilla (grup municipal, a 31 de desembre)

Ajuntament de Barcelona 7.264 6.979 4,08Organismes públics 3.079 2.938 4,80Empreses municipals 2.244 2.106 6,55Total grup municipal 12.587 12.023 4,69

Índex de temporalitat 12,63 11,95 5,69

Oferta pública (Ajuntament)

% execució 67,84 61,13 10,98

Mobilitat (Ajuntament)

Externa 1.835 1.610 13,98Altes 1.017 862 17,98Baixes 818 748 9,36

Interna 956 560 70,71Concursos 151 91 65,93Lliures designacions 74 19 289,47Altres motius 731 450 62,44

Total mobilitat 2.791 2.170 28,62

Índex de rotació 3,26 2,94 10,88

Absentisme i sinistralitat

Índex d’absentisme 7,27 7.97 -8,78Índex de sinistralitat 11.810,77 12.130,36 -2,63

Taula

10

Aquest any s’han iniciat la majoria delsprojectes dels Plans d’eAdministraciói de Sistemes d’Informació. Aquestsseran projectes clau en l’estratègiade l’Ajuntament per a la modernitzaciói la transformació de l’organització, basadaen la simplificació dels processosi utilitzant les avantatges que aportala tecnologia, sent el seu objectiu últimposar a l’abast de l’organització municipalinstruments que li permetin prestar unservei més simple i àgil a la ciutadania.

Es tracta en tots els casos de projectesde llarg recorregut, que culminarana mitjan o finals de mandat i que hancomençat el seu desenvolupament,i també a donar els primers fruits, durantaquest any.

L’aposta de l’Ajuntament per la innovaciói l’ús intensiu de les TIC com a motor detransformació queda palesa en el fet quetots els projectes motor de canvi del PPllaaBBaarrcceelloonnaa 22..00 requereixen de les TIC peral seu desplegament.

Processos i millorade la gestió

La finalitat de la Direcció Executivade Processos i Millora de la Gestióés el disseny de processos i procedimentsper tal de millorar l’eficàcia i l’eficiènciade la gestió municipal, tot donant suporta l’organització en la gestió del canvi.Persegueix assegurar la incorporacióde la reenginyeria de processos i la visióciutadana en el desenvolupament desistemes i de solucions, amb la difusiód’eines i metodologies corporatives queestimulin la simplificació de processos.

Les accions que s’han dut a terme alllarg de l’any són:

• DDeeffiinniicciióó ddeellss pprroocceessssooss ppeerr aa llaa ggeessttiióóii llaa ccoonncceessssiióó ddee lllliiccèènncciieess ddee ffiillmmaacciioonnssassociades a la posada en marxa del’expedient electrònic de filmacions.

• RReeeennggiinnyyeerriiaa ddeell pprrooccééss ddee sseelleecccciióó dela Gerència de Recursos Humans, totreduint el nombre d’activitats de 148 a 40i el volum d’interaccions entre actors de168 a 74.

• PPaarrttiicciippaacciióó eenn llaa rreeddeeffiinniicciióó ddee llaarreellaacciióó SSeeccttoorr--DDiissttrriiccttee, d’acord amb

el nou model de gestió territorial definiten el Pla Barcelona 2.0.

• IInntteeggrraacciióó ddeell CCaattààlleegg ddee TTrrààmmiittssen el Mapa de Processos del Grup Municipal.

• DDiisssseennyy ddeellss pprroocceessssooss ii ooppeerraattiivviittaattde l’Oficina del Fons Estatal d’Inversió Local.

eAdministració

L’estratègia municipal d’eAdministraciósitua la ciutadania i l’empresa al centrede l’acció municipal, amb la voluntatd’aapprrooppaarr ll’’aaddmmiinniissttrraacciióó i proveir-losde sseerrvveeiiss ddee qquuaalliittaatt ddee ffoorrmmaa ààggiill,, ffààcciillii eeffiiccaaçç.. El Pla d’administració electrònicaimpulsa, a més, el conceptedd’’aaddmmiinniissttrraacciióó pprrooaaccttiivvaa ii ttrraannssppaarreenntt,i facilita la ppaarrttiicciippaacciióó cciiuuttaaddaannaa.

El Pla d’eAdministracióde Barcelona 2008-2011El Pla d’eAdministració de Barcelona2008-2011 es presentà el juny de 2008com a instrument director en el presentmandat i estableix tres eixos rectors:la personalització, els processos i laubiqüitat. Durant aquest any, se n’hanimpulsat gran part dels projectes,concretament en l’àmbit dels processos,i també s’ha donat l’impuls definitiua la iniciativa més emblemàtica del Pla,ll’’eexxppeeddiieenntt eelleeccttrròònniicc, que culminaràel 2010::

• EExxppeeddiieenntt eelleeccttrròònniicc ddee ccoonnttrraaccttaacciióó,,««eeCCoonnttrraaccttee»».. És el sistema d’informacióque donarà cobertura integral alsprocediments de contractacióadministrativa mitjançant l’ús de suportselectrònics. El sistema suposa suprimir,pràcticament al 100 %, la necessitat d’úsde paper en incorporar el documenti la signatura electrònics i en establir larelació amb tercers a través de mitjanselectrònics. Més de 5.000 contractes esgestionaran de forma completamentelectrònica cada any. També s’ha elaboratel sistema per al contracte menor i s’hapreparat la posada en marxa dels sisSector–Districte pilot, alhora que s’handefinit els procediments d’obert i negociatper implantar-los durant el 2010.

• EExxppeeddiieenntt eelleeccttrròònniicc ddee lllliiccèènncciieessdd’’ooccuuppaacciióó ddee ll’’eessppaaii ppúúbblliicc ppeerr aa ffiillmmaacciioonnss.

133


eAdministraciói Sistemesd’InformacióRegidor: Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín

Gerent adjunta d’eAdministraciói Sistemes d’Informació: Sra. Pilar Conesa i Santamaria

La Gerència d’eAdministració i Sistemesd’Informació té per missió dirigiri impulsar l'administració electrònicacom a motor de transformació de lagestió municipal orientada al ciutadà,tot innovant i millorant els processosde treball per tal de prestar serveis àgils,eficients i de qualitat. S’encarrega tambéde definir l'estratègia, desenvolupari gestionar els sistemes d'informaciói les telecomunicacions municipals,com també de les infraestructures queels suporten.

Ens adscrit:

• Institut Municipal d’Informàtica(IMI)

134

eAdministració i Sistemes d’Informació

S’ha posat en marxa aquest expedientelectrònic i unes 4.000 llicències ja s’hantramitat de forma completamentelectrònica a través del Portal de Tràmitsi Serveis de l’Ajuntament que integra elsdiferents agents involucrats: els districtes,la Guàrdia Urbana i la Barcelona-Catalunya Film Commission.Addicionalment, s’ha continuant treballantper implantar, durant el primer semestrede 2010, la resta de llicències d’ocupacióde l’espai públic i les llicències d’obres.

• EExxppeeddiieenntt eelleeccttrròònniicc dd’’iinnssppeecccciioonnss,,««AAuuttoorriittaass»».. S’ha treballat en laconstrucció del sistema d’aquestexpedient que abasta tot el procésd’inspeccions i hi incorpora les PDA per ales actuacions al carrer, cosa quesuposarà un volum de tramitacions d’uns18.000 expedients l’any. Se’n preveu eldesplegament al gener de 2010.

Per complementar l’expedient electrònici l’estratègia d’eAdministració s’han posaten marxa els següents mmòòdduullssdd’’aaddmmiinniissttrraacciióó eelleeccttrròònniiccaa que són d’úscomú per a tots els sistemes d’informaciómunicipals:

• eeDDooccuummeenntt. S’ha integrat al Portal deTràmits i s’hi han migrat els documentselectrònics que ja existien.

• eeRReeggiissttrree ii nnoouu rreeggiissttrree dd’’eennttrraaddaa iissoorrttiiddaa ((AArriiaaddnn@@)).. S’integren el registrepresencial i el telemàtic i la visualitzaciódels documents electrònics. S’ha canviatel sistema de marcatge de documentssubstituint les etiquetes adhesives, perimpressores que «numeren» el documentpresentat. Instal·lació de més de 300dispositius a les OAC i a altres unitatsregistrals.

• TTaauulleerr dd’’eeddiicctteess eelleeccttrròònniicc. Ja està enfuncionament als districtes de Sarrià-SantGervasi, Ciutat Vella, Nou Barris i SantAndreu.

• eeNNoottiiffiiccaacciióó. S’ha implantat l’enviamentd’un SMS certificat per notificar multes.

• eeFFaaccttuurraa. Se n’ha realitzat la provapilot a l’Institut Municipal d’Informàtica.

• eeSSiiggnnaattuurraa i portasignatures per alsalts càrrecs i els directius.

• eePPrrooccuurreemmeenntt. S’ha posat en marxala visió unificada del perfil del contractantper a la compra pública innovadora.

• eeSSuubbhhaassttaa. En funcionament a l’InstitutMunicipal d’Informàtica. S’han fetadquisicions de maquinària, sobresestàndards homologats, consum elèctricde mitja tensió i gestions de serveisde viatges per un import global de mésde 4 milions d’euros, ha suposat un estalvitotal de més d’un milió d’euros.

• eePPaaggaammeenntt.. Disponible per a latramitació a través d’internet i integraten el tràmit d’autoliquidació de l’IVTM.També disponible per a PDA i per al 010.

• PPaassssaarreell··llaa dd’’IInntteerrooppeerraabbiilliittaatt.. Se n’hanposat en funcionament diversos serveisdels quals podeu veure alguns exemplesen l’apartat d’Interoperabilitat.

També s’ha avançat en l’estratègiade mmoobbiilliittaatt ppeerr aa ddiiffeerreennttss ccooll··lleeccttiiuussddeell ppeerrssoonnaall mmuunniicciippaall, per exemple,s’ha posat en marxa el sistema de PDA peral cens local, el sistema d’informaciód’acció social adaptat a PDA per a l’atencióa persones vulnerables i una nova versió del’IRIS millorada i adaptada per a PDA per ala Guàrdia Urbana i, a més, s’ha realitzat unpla pilot amb la Guàrdia Urbana queincorpora PC mòbils vinculats al sistemad’emergències.

IInntteerrooppeerraabbiilliittaatt. Amb l’objectiude millorar la gestió i de reduir lesaportacions en paper, s’han realitzatun total de 295.000 peticions i enviamentsde dades directament entre diferentsadministracions. [Vegeu taula 1].

Alguns d’aquests serveis d’intercanvique ja s’han utilitzat el 2009 són:el comprovant d’estar al corrent delpagament de les obligacions tributàriesamb la TGSS, el certificat de nivell de rendaamb l’AEAT, la consulta de dades delvehicle amb la DGT o l’emissió del volantde residència de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquesta mateixa línia, s’ha fet un esforçper demanar a ciutadans i empreses lainformació i les dades estrictamentnecessàries per a la reenginyeria associadaals expedients electrònics.

Per a l’adequació al nou marc legalderivat de la Llei 11/2007, a principisd’aquest any, es va aprovar l’Ordenançareguladora de l’administració electrònica(ORAE) i s’ha treballat en el seudesplegament. S’han realitzat les tasquesnecessàries per posar en marxa la seu

electrònica municipal al gener de 2010,que és l’adreça electrònica disponible perals ciutadans i les ciutadanes, la titularitat,gestió i administració de la qualcorresponen a l’Ajuntament de Barcelonaen l’exercici de les seves competències.

El PPoorrttaall ddee TTrrààmmiittss ii SSeerrvveeiiss oferia,al desembre de 2009, més de 800opcions entre informació sobre serveisi realització de tràmits, tant de l’àmbitmunicipal com de l’àmbit no municipal.Es podien resoldre íntegrament perinternet fins a 82 tràmits i uns altres 26es podien resoldre també en gran partper via electrònica. A finals d’any s’hihavien incorporat 43 tràmits integratsamb el registre i la signatura electrònicaque permetien annexar documentselectrònics. S’ha continuat amb el procésde millora del Portal en les línies següents:

• Incorporació de nous tràmits fruit d’unprocés de redisseny intern, com ara la citaprèvia als serveis territorials per allicències i inspeccions, les subvencionsper al 2010, el tràmit genèric de registre,la sol·licitud d’àrea verda, la presentaciód’al·legacions o recursos de tributs, l’altaal padró municipal, entre d’altres.

• Integració de l’ús de mòduls comuns(DNI electrònic, eDocument, eRegistrei ePagament amb targeta).

• Ubiqüitat amb la integració dels serveisal mòbil i les millores d’accessibilitat i

usabilitat amb la incorporació d’unaassistent virtual al portal.

Aquestes millores s’han vist reconegudesamb la selecció del Portal com a finalistaals eEurope Awards, els prestigiosos premiseuropeus d’administracions electròniques.

L’evolució dels tràmits realitzats onlinesegueix una clara línia ascendent i, entermes absoluts, durant aquest any s’hanfet 1.242.511 tràmits. [Vegeu taula 2]

Pel que fa al nombre de visites al Portalde Tràmits, que va entrar en funcionamentl’abril de 2007, incloent-hi tant lestramitacions com les consultesd’informació, s’ha produït un incrementdel 27 %. [Vegeu taula 3]

La mitjana de visites rebudes als websmunicipals ha estat de 97.895 diàries, aixòsignifica un augment de gairebé 5.000visites més al dia respecte les dades del2008. [Vegeu taula 4]

En el rànquing de webs que realitzal’empresa Alexa, el domini bcn.cat haexperimentat un lleu retrocés i ha passatde la posició 37.605 a la 43.328, igualment,el domini bcn.es també ha experimentatun lleu retrocés i ha passat de la posició21.311 a la 24.405, la qual cosa indica que,entre les 82 ciutats del món amb què enscomparem, ocuparien la 34a i la 23aposició respectivament. D’altra banda, enel Page Rank elaborat per Google, totesdues estarien en una 7a posició.

135


Intercanvi de documents

2009 2008 Variació

En paper 162.900 228.600 -28,74 %Electrònics 295.900 237.700 24,48 %

Taula

1

Tràmits web

2009 2008 Variació

Tramitacions 678.874 540.180 25,68 %Generació de plànols cadastrals i urbanístics 563.637 628.853 -10,37 %

Taula

2

Enguany s’ha posat en marxa la webd’obres on es pot consultar l’estat de lesobres i la seva afectació.

L’eix de la uubbiiqqüüiittaatt i la potenciació delcanal internet es complementa amb unaaposta per oferir cada vegada més sseerrvveeiissaallss tteellèèffoonnss mmòòbbiillss, per això aquest anys’han posat en marxa:

• Un portal informatiu amb tots elsserveis que l’Ajuntament ofereix al mòbil.

• El servei de subscripció d’avisos per SMSvinculat als tràmits realitzats en el Portal,com ara l’avís de devolució de pagamentsindeguts, l’avís de resolució d’un recurs o lesal·legacions sobre multes, entre d’altres.

• La consulta de l’estat de les estacionsdel Bicing per als mòbils amb el sistemaSymbian.

• Les consultes a través d’SMS sobrela grua municipal i els punts de la xarxaWi-Fi de la ciutat.

• El sistema de tramitació a travésde quioscos d’autoservei, Punt BCN,amb la contractació de 45, ques’implantaran durant el 2010, amb serveisi tràmits com una guia, duplicatsde pagaments i domiciliacions de l’IBIo de l’IVTM i que inclouran laidentificació digital (DNI, Catcert, etc.).

El nombre de visites a la iinnttrraanneettmmuunniicciippaall ha augmentat un 23 %,amb un promig de 14.538 visitesper dia feiner. També ha augmentatel nombre de pàgines sol·licitadesen un 5 %, amb un promig de 423.123pàgines vistes per dia feiner. [Vegeu taula 5]

136


Portal de Tràmits i Serveis

2009 2008 Variació

Visites 1.000.000 800.307 24,95 %Visites per dia 2.800 2.187 28,03 %

Taula

3

Visites web

2009 2008 Variació

Visites rebudes 35.731.768 34.079.179 4,85 %Mitjana diària de visites 97.895 93.113 +4.782Pàgines servides 433.034.784 348.823.254 24,14 %Mitjana diària de pàgines servides 1.186.397 953.069 +233.328

Taula

4

Intranet

2009 2008 Variació

Visites rebudes 3.619.882 2.944.076 -18,67 %Mitjana diària de visites 14.538 11.776 -2.762Mitjana de duració de les visites 20’53’’ 17’25’’ -16,60 %

Pàgines sol·licitades 105.357.583 100.471.171 -4,64 %

Mitjana diària de pàgines sol·licitades 423.123 401.885 -21.238

Taula

5

Sistemes d’informació

Pla de sistemes de l’Ajuntamentde Barcelona 2008-2013Aquest Pla és un dels set projectes motorde canvi cap al nou model de gestió i recullles iniciatives i els projectes TIC per posarla tecnologia i la informàtica al servei d’unanova forma de treballar i convertir-les enles eines de suport i en els instrumentsde transformació dels serveis.

De les 2299 iinniicciiaattiivveess, que alhora esdesglossen en més de 100 projectes, ques’han de portar a terme del 2008 al 2013,a continuació es resumeix la feina fetadurant aquest any:

• S’ha iniciat la implantació del PPllaaddee ssiisstteemmeess dd’’AAcccciióó SSoocciiaall mitjançant:• Una eina de Gestió de cites i agenda

professional que dona suport al nou modeld’atenció. S’ha implantat en tres centres deserveis socials experimentals.

• Un dispositiu centralitzat d’atenciótelefònica per als usuaris dels tres centresde serveis socials experimentals ambla corresponent adaptació de l’einade gestió de cites.

• Una nova aplicació per gestionar elsmenjadors dels serveis socials bàsics.

• Un nou mòdul en l’aplicació de gestió delServei d’Ajuda a Domicili per a la gestiódel copagament i altres millores quepermeten tenir més control sobre lafacturació de les empreses del Servei.

• Després de la posada en marxa el 2008de l’aplicació de la Llei de Dependència,s’han realitzat millores per portarel seguiment de la persona dependentmitjançant la possibilitat de registre delsresultats de les entrevistes. Per altra banda,s’han automatitzat processos comel de creació d’expedients en el Sistemad’Informació de Benestar Social i lacàrrega de dades econòmiques.

• Les millores en el Portal del Professionals’han dirigit cap a la visualització de lestasques i avisos, la personalització de labarra d’accés a les aplicacions, la gestió deles notícies llegides i la nova funcionalitatper generar els volants del Padró des delmateix Portal.

• El tancament dels requeriments funcionalsde la primera versió del nou Sistemad’Informació d’Acció Social (SIAS).

137


• PPllaa ddee ssiisstteemmeess ddee MMeeddii AAmmbbiieenntt.. S’haimplantat el nou Sistema de Gestióde Neteja i Recollida de Residus (NERU);s’han elaborat els dissenys funcionals delssistemes de gestió de les direccionsd’espais verds, de cicle de l’aiguai d’inversions i espai vial; s’ha construït laintranet de Medi Ambient; s’ha posat enmarxa la signatura electrònica d’ACEFATi s’han implantat els nous polígonsde pavimentació per vialitat.

• PPllaa ddee ssiisstteemmeess ddee ll’’IInnssttiittuutt ddee CCuullttuurraa((22000099--22001111)).. S’ha impulsat l’anàlisi delsrequeriments; s’han desenvolupat i implantatles eines de gestió d’actius (persones,entitats, adreces, càrrecs…) i de gestió de lescol·leccions dels museus (Museum Plus), unanova versió del programari (SAP_ICUB-millores de la gestió econòmica) i la difusiódels continguts de les biblioteques i elsmuseus (Inmagic/Webpublisher).

• SSiisstteemmaa eeccoonnòòmmiicc ffiinnaanncceerr.. S’haimplantat i posat en marxa a tots elssectors centrals i als districtes el nouSAP EcoFin que contempla lacomptabilitat pressupostaria i financera;la tresoreria i els tercers; la gestió decompres; la gestió d’inversions i la gestiódels expedients de contractació,subvencions i concessions.

• PPllaa ddee RReeccuurrssooss HHuummaannss.. S’ha construïtla primera fase del nou sistema de RRHH,integrat en SAP, que inclou els mòdulsde nòmina, tramitació d’expedients,organització, administració, gestió deltemps, pressupostació i l’autoserveide l’empleat en la intranet municipal.La posada en marxa d’aquesta fase estaprevista per al primer semestre de 2010.

• SSiisstteemmeess ttrraannssvveerrssaallss ddee pprrooxxiimmiittaatt--TTèèccnniiccss ddee BBaarrrrii.. Nous sistemesd’informació per facilitar les activitats deproximitat desenvolupades pels 65tècnics de barri i els directors territorials.Permet la gestió de la informació i la sevaexplotació i difusió posterior. S’ha adaptatal TdB amb la visualització per barrisd’IRIS, ACER, el registre d’entitatsi equipaments (observatori dels barris)i la web d’obres.

• PPrroojjeecctteess ddee SSeegguurreettaatt ii MMoobbiilliittaatt• Nou sistema de gestió d’emergències

municipals (Nou Mycelium) que integrala GUB i els SPEIS, desenvolupament iimplantació de la FASE I, que contempla

les mateixes funcionalitats que teniael sistema anterior.

• S’ha desenvolupat i implantat el sistemaAPRES que recull informació sobre elsaccidents per identificar els puntsde risc i gestionar-ne les milloresde senyalització i el control de trànsit.

• S’han connectat les PDA de la GuàrdiaUrbana a les bases de dades policialsdels Mossos d’Esquadra. S’ha fet lamigració al nou sistema operatiu de lesPDA, s’han canviat 540 dispositius i s’haconsolidat el pagament de multes viatargeta de crèdit.

• S’han desenvolupat i implantat elsprimers mòduls del DATAWAREHOUSEdel sector. La prova pilot s’hadesenvolupat amb les dades delsaccidents.• PPllaa ddee ssiisstteemmeess ddee ll’’IInnssttiittuutt MMuunniicciippaall

dd’’HHiisseennddaa..• S’ha realitzat l’anàlisi de la situació

actual i el model de referència. Tambés’ha realitzat l’estudi de mercat de lessolucions tributàries i el disseny del Plad’implementació d’alt nivell.

• Sobre els sistemes actuals s’ha treballaten les notificacions (gestor de lademanda i apartat de correus comadreça de notificació), les multes (llistatsde desconcentració de multes, reinicide la tramitació d’una multa i posadaen marxa de la notificació de multes perinternet), el cadastre (liquidacionsde cotitulars de l’IBI i enviament decotitulars a la DGC), els residus (canvien la gestió a l’IMH), la recaptació (canvide les partides pressupostàries i delprocediment del calendari de padronsfiscals).• OOffiicciinneess ddee ll’’HHaabbiittaattggee. S’ha donat

suport al registre de sol·licitants i s’hainiciat el projecte del Portal de Gestió deles Oficines de l’Habitatge.

• IInnffoorrmmaacciióó ddee bbaassee,, ppoobbllaacciióó,, tteerrrriittoorriiii ccaarrttooggrraaffiiaa• S’ha ampliat la Geocodificació amb la

càrrega i la validació a nivell de domicili(1.400.000 domicilis).

• S’ha posat en marxa el Geoportal decartografia municipal (Serveis OGCsobre internet i intranet).

• Versió beta del nou motor de la GuiaUrbana per internet, que en millora lagestió, la interfase d’usuari i la utilització

138


de projectes específics, com la nova webd’obres que utilitza el mateix motor.

• ASIA: S’hi ha incorporat la informaciód’obres i d’entitats ciutadanes.

• S’ha posat en marxa la infraestructurade serveis amb totes les dades del nuclicarregades: persones i territori.

• S’ha implantat el nou seccionat municipal,adaptat als barris i a la reducció dràsticadel nombre total de seccions censals, totgenerant un nou mapa de col·legiselectorals. S’ha aplicat ja en les eleccionsal Parlament Europeu de juny de 2009.

• S’ha contractat el servei URBEX(Pictometry per internet).• PPllaattaaffoorrmmeess bbaassee ii sseerrvveeiiss dd’’uuss ccoommúú

• S’ha construït el segon Centre de Procésde Dades que permet ampliar la potenciade les màquines i incrementar ladisponibilitat dels sistemes per fer fronta les noves necessitats d’administracióelectrònica. Nova arquitectura delsservidors (Virtualització).

• S’han ampliat els serveis de mobilitat(CAM–PDA), de portàtils estàndardamb Wi-Fi i la plataforma d’estacionsde desenvolupament remotes (EDR).

• S’ha implantat la nova intranet corporativa.• S’ha ampliat i adaptat la plataforma SAP

per als projectes d’Ecofin, eContracte iRRHH. S’han traslladat els servidors SAPde la sala técnica Casa Gran a la CPD2.

• S’ha millorat el Servei d’Atenció al’Usuari (SAU) amb una nova einad’incidències (Service Manager).

• També s’han implantat aquests altresproductes: Vignette 7, planificador decadenes batch (UC4), emulador depantalles (Host on Demand), gestió deconfiguracions (BBDD CMDB), einaBusiness Intelligence (COGNOS) iextracció de dades ETL, encriptació FTPimpresors, monitoritzacio (Nimbus), iservei de biblioteques (Unicorn).

• I s’ha fet la migració a les noves versionsde còpies de seguretat (Legato),certificació d’accessos web (GetAccess),WebMessageBroker per intraoperabilitat,serveis Proxy (3.9), servidorsd’aplicacions web (Web Sphere 6.1),Directori Actiu Microsoft, Client JavaRuntime 1.5, Adobe Acrobat 8.0.

• S’ha dissenyat el nou sistema de gestióde la Xarxa Corporativa (OES) perimplantar-lo el 2010.

139


• S’ha posat en marxa la prova pilotdel nou servei de correu electrònic(Exchange-Outlook) al Districte deLes Corts amb la versió del navegadorOWA, accessible des d’internet pera tots els usuaris, com a pas previa la posada en marxa a tot l’Ajuntamentdurant el 2010.

• S’ha implantat la primera fase delSistema de Gestió d’IdentitatsMunicipals (GID) integrat amb RecursosHumans i les validacions de seguretaten els mòduls comuns d’administracióelectrònica (portasignatura, foliati digitalització de documents). Tambés’han definit les normes de seguretat delprocediment de Backup/Restore, de lagestió de suport magnètic i la normatècnica de seguretat de personal.

Indicadors de servei i activitatL’Institut Municipal d’Informàtica (IMI)presta un servei d’atenció a tots elsusuaris (SAU) de les aplicacionscorporatives. Aquest any, s’hi han atès34.110 consultes en un temps migde resolució de 4,9 hores.

Des del punt de vista de l’activitatrealitzada per l’IMI, es van dedicar600.000 hores al desenvolupamentde software, amb el conjunt de novesaplicacions desenvolupades i sol·licitudsde manteniment ateses. La satisfacciómitjana amb els serveis de l’IMI és d’un7 sobre 10. [Vegeu taula 6]

Telecomunicacions

L’Oficina de Telecomunicacions (OT)dóna suport a l’organització en la presa dedecisions en matèria de telecomunicacionsi lidera el desenvolupament de projectestransversals d’aquest àmbit.

L’any 2009 ha estat un períodeespecialment significatiu pel que faa l’execució d’inversions en infraestructuresde telecomunicacions. Al pressupostderivat del Pla d’inversions municipals(PIM), s’hi ha afegit l’aportació de gairebésis milions d’euros addicionals per aldesenvolupament de dos grans projectes:l’ampliació de la infraestructura municipalde fibra òptica i el desplegament a laciutat de la primera fase del projecte Wi-FiVia Pública, orientat a la provisió deserveis corporatius.

D’altra banda, l’Oficina deTelecomunicacions va assumir lescompetències en la gestió de la telefoniamunicipal i va iniciar el desenvolupamentdels projectes associats, que suposarà, enel futur, el desenvolupament de nousserveis i funcionalitats i una integraciósuau amb els sistemes d’informaciómunicipals, fruit de la convergènciatecnològica que ha experimentat aquestsector el 2009.

Així, durant aquest any s’han realitzatdiversos projectes de gran impacte idecisius per a l’estratègia de l’Ajuntamententre quals han destacat:

140


Infraestructura

2005 2006 2007 2008 2009 % variació

2008-2009

Estacions de treball 4.875 5.734 6.040 6.204 6.769 9Servidors gestionats 182 265 278 372 285 -23 (1)Bústies de correu i notes 7.885 8.767 9.411 9.847 10.662 8

(1) La modernització dels servidors enfocats a la virtualització redueix el nombre de servidors físics.

Taula

6

•• BBaarrcceelloonnaa WWii--FFii. Al juliol s’ha posaten marxa el servei gratuït de connexióa internet que ofereix l’Ajuntamentde Barcelona als ciutadans i als visitantsa través d’una xarxa de més de 200 puntsd’accés Wi-Fi ubicats en diversosequipaments municipals. Des de la sevainauguració, el servei ha tingut 29.000usuaris que han generat 55.000connexions amb més de 6 milionsde pàgines visitades.

•• AAmmpplliiaacciióó ddeellss ttrroonnccaallss ddee ffiibbrraa òòppttiiccaammuunniicciippaall i noves connexions de centres,amb les següents característiques::• Instal·lació de cable de 128 fibres als

principals trams de metro (50 km).• Tancament d’anells de fibra a Montjuïc.• Arribada a la Zona Franca amb fibra

òptica pel cinturó del Litoral.• Instal·lació de cable de 128 fibres pel

túnel de la Rovira.• Connexió a la xarxa de fibra òptica

municipal de 13 nous centres de serveissocials, 8 escoles i 5 centres culturals.•• DDeesspplleeggaammeenntt ddee llaa pprriimmeerraa ffaassee ddeell

pprroojjeeccttee WWii--FFii VViiaa PPúúbblliiccaa, per a laprovisió de serveis corporatius en l’entornurbà. El projecte es troba encara en fased’execució i conclourà el 31 de marçde 2010 amb la instal·lació de 420 puntsd’accés Wi-Fi distribuïts en el 30 %de la ciutat.

•• PPrroojjeecctteess ddee tteelleeccoommuunniiccaacciioonnss ddeell’’AAjjuunnttaammeenntt ddee BBaarrcceelloonnaa,, amb lessegüents característiques més rellevants::

• Desplegament de l’Oficina d’Explotaciói Implantació Tècnica VoIP (veu sobreIP): integració dels processos de gestióde peticions i de incidències amb el SAUde l’Ajuntament de Barcelona que aténles incidències informàtiques.

• Desplegament ToIP a l’Ajuntamentde Barcelona: inici de la migració capa la telefonia IP, amb la incorporacióde més de 500 extensions, bé per causadels trasllats o de l’obertura de novesinstal·lacions.

• Migració ADSL per canvi d’operadora:s’ha fet la migració de 250 línies d’ADSLde l’operadora anterior a la novaadjudicatària.

• Migració de l’operador de telefoniamòbil i dels serveis de xarxa intel·ligent. •• CCoonnnneexxiióó aa llaa XXaarrxxaa CCoorrppoorraattiivvaa

ddeell sseeggoonn CCeennttrree ddee PPrrooccééss ddee DDaaddeessddee ll’’AAjjuunnttaammeenntt,, amb la incorporació,per primer cop a Espanya, de la novatecnologia NEXUS de CISCO, que permetrealitzar connexions d’alta velocitat(10Gbps), alhora que integra connexionsamb tecnologies d’emmagatzemament(fiber-channel) en el mateix equip.

•• AAddeeqquuaacciióó ddeell ccaabblleejjaatt ddeellss eeddiiffiicciissmmuunniicciippaallss.. S’han fet obres a 28 edificismunicipals per a l’adequació dels sistemesde cablejat estructurat i la incorporacióde sistemes d’alimentació elèctricaininterrompuda, amb l’objectiu de poderemprendre amb total garantia laimplantació massiva de la telefonia IP.

141


143

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatPla Barcelona 2.0

L’Ajuntament de Barcelona va iniciar, l’any2008, el Pla per a la implantació d’un noumodel de gestió, com a una evolucióavançada de gestió dels seus serveis, deles seves eines tecnològiques i de la sevaforma d’organitzar-se.

El nou model de gestió es fonamenta enla voluntat de l’equip de govern d’oferir unmillor servei al ciutadà, no només des dela perspectiva del servei directe sinótambé des d’aquells serveis ques’ofereixen de forma generalista iindiscriminada.

Resumint, es pot afirmar que els valorsque impulsa i, alhora, identifica el PlaBarcelona 2.0 són: el lliiddeerraattggee, elccoommpprroommííss, l’eeffiiccààcciiaa i la iinnnnoovvaacciióó.

Projectes Motors

El Pla Barcelona 2.0 està constituït per7 projectes que anomenem ProjectesMotors i que són els que provocaran elcanvi en el Model de Gestió.

El promig del grau d’implantació,a finals de 2009, del Pla, en general,

és de l’ordre del 70 %, tot i que enalguns dels seus projectes(o subprojectes) concrets aquest graués fins i tot superior al 90 %(per exemple, el Catàleg de funcionsi serveis). A la Taula 1 es pot veureal detall l’evolució dels projectes el 2009:

Pla Barcelona 2.0

Relació amb la

CiutadaniaPla de

RecursosHumans

Gestió per

Objectius

Model Territorial

eAdministració

Pla de

Sistemes

Catàleg de

Funcionsi serveis

Grau d’avenç dels Projectes Motor

Estat

(en %)

1. Gestió per objectius

1.1. Pressupost per programes 1001.2. Direcció per objectius 80

2. Catàleg de funcions i serveis

2.1. Catàleg de serveis 902.2. Mapa de processos 100

3. Nou model de gestió territorial

3.1. Organització territorial 1003.2. Relació sectors-districtes 50

4. Relació amb la ciutadania

4.1. Criteris corporatius 1004.2. Millores als canals 60

5. eAdministració

5.1. Expedient electrònic 505.2. Mòduls comuns 805.3. Ubiqüitat: serveis i canals 705.4. Personalització d’eines 70

Taula

1

ÜÜ

1. Gestió per objectiusL’objectiu principal d’aquest projecte ésestablir una sistemàtica de gestiómunicipal en base a uns objectius, la qualpermeti fer una assignació eficient derecursos i avaluar l’eficàcia de l’acciómunicipal.

Actuacions 2009: • Construcció de 2222 mmaappeess amb 228800

oobbjjeeccttiiuuss.• Definició de 22..442288 iinnddiiccaaddoorrss i de les

metes que alimenten els 22 mapes.• Definició del Pressupost per

programes: 221155 pprrooggrraammeess que constende 11..558899 aaccttiivviittaattss..

• Prova pilot als sectors de MediAmbient i Urbanisme.

L’any 2009 s’ha incorporat al sistemad’avaluació la totalitat de l’estructuraexecutiva municipal: 9 sectors i 10districtes. 632 persones estaninvolucrades en el sistema.

2. Catàleg de funcions i serveisL’objectiu principal d’aquest projecte ésclassificar les funcions i els serveismunicipals perquè es puguin objectivarles activitats. Confeccionar el mapa de

processos de l’Ajuntament i fixar elsistema de relació sector/districte.

Actuacions 2009• Millora del Catàleg de funcions i serveis

que es va realitzar l’any 2008.• En el marc del nou sistema de relació

sectors/districtes s’han realitzat tots elsacords de programació entre sectors idistrictes.

3. Model territorialL’objectiu principal d’aquest projecte ésdissenyar les funcions i els serveis delsdistrictes, la seva organització, l’assignacióde recursos i el model d’interacció ambels sectors. S’ha reforçat l’estructura delsdistrictes a través d’una nova líniadirectiva depenent de la Gerència amb lafinalitat de reforçar les funcions deplanificació estratègica al territori,compactar els equips de direcció itecnificar la plantilla.

Actuacions 2009• Aprovació de la mesura de govern «Els

barris de Barcelona».• Selecció i incorporació de 65

tècnics/tècniques de barri.• Constitució dels 10 Comitès executius

de districte

144

Pla Barcelona 2.0

6. Pla de sistemes

6.1. Sistemes corporatius 506.2. Sistemes sectorials 706.3. Infraestructures 506.4. Telecomunicacions 50

7. Pla de Recursos Humans

7.1. Dimensionament de l’organització 1007.2. Sistema d’ordenació de l’ocupació 807.3. SAP Recursos Humans 507.4. Pla de carrera 507.5. Avaluació de l’acompliment 507.6. Gestió per competències 807.7. Pla d’integració de la prevenció 100

ÜÜ

145


4. Relació amb la ciutadaniaL’objectiu del projecte és el d’establir lesbases per millorar la relació amb laciutadania.

Actuacions 2009• La millora dels canals s’ha centrat en

tres eixos principals: preparar eldesplegament dels nous quioscsd’informació i de tràmits Punt BCN;preparar el desplegament de la novaoficina d’atenció i informació de la plaçade Sant Miquel i, després d’ampliar l’horarid’obertura del servei del 010, continuaramb la incorporació a aquest canal denous serveis i tràmits.

5. eAdministracióL’objectiu del projecte és aplicar lestecnologies de la informació i lacomunicació en els processosadministratius de l’Ajuntament.

Actuacions 2009• Expedient electrònic de llicències.

S’ha posat en marxa l’expedientelectrònic de llicències d’ocupació del’espai públic per a filmacions, amb unes4.000 llicències a l’any que ara estramiten de forma completamentelectrònica.

• Autoritas: expedient electrònicd’inspeccions.

Per complementar l’expedient electrònici l’estratègia d’eAdministració l’any 2009s’han posat en marxa els següents mòdulsd’administració electrònica que són d’úscomú per a tots els sistemes d’informaciómunicipals:

• eDocument-• eRegistre i nou registre d’entrada i

sortida (Ariadn@)-• Tauler d’edictes electrònic-• eNotificació-• eFactura-• eSignatura i portasignatures-• eProcurement (compra pública

innovadora). • eSubhasta.• ePagament.• Passarel·la d’interoperabilitat.

6. Pla de sistemesL’objectiu principal d’aquest Pla ésdesplegar les noves tecnologies i els noussistemes com a instrument per millorar lagestió dels serveis.

Actuacions 2009• S’han desplegat nous sistemes

d’actuació mitjançant noves tecnologies

Gràfic

1

ServeisJurídics

Gerènciade Districte

Direcció deServeis de

Territori

Direcció deServeis deLlicències iEspai Públic

Direccióde ServeisGenerals

Direccióde Serveis ales Persones

RecursosInterns

ComunicacióObres i

MantenimentLlicències iInspecció

Cap deprojecte

Tècnic/ade barri

Tècnic/a deprevenció iparticipació

146

per a diferents col·lectius del personalmunicipal, per exemple, s’ha posat enmarxa el sistema de PDA per al cens local,el sistema d’informació d’acció socialadaptat a PDA per a l’atenció a personesvulnerables i una nova versió de l’IRISadaptada a PDA per a la Guàrdia Urbana.En resum, més de 560 PDA per a més de2.000 usuaris. A més, s’ha realitzat un plapilot amb la Guàrdia Urbana queincorpora PC mòbils vinculats al sistemad’emergències.

• En el Portal de tràmits i serveis destacaque s’hi han incorporat 43 tràmitsintegrats amb el registre i la signaturaelectrònica que permeten annexardocuments electrònics.

• El 2009 ha significat també una apostaper oferir cada vegada més serveis almòbil, com el servei de subscripció aavisos SMS per a la devolució depagaments indeguts, la resolució d’unrecurs, les al·legacions sobre multes, etc. iles consultes a través d’SMS sobre la gruamunicipal, l’estat de les estacions delBicing, els punts de servei de Barcelona

Wi-Fi, etc. Alhora, s’ha posat en marxa unPortal informatiu on consultar tots elsserveis que l’Ajuntament ofereix al mòbil.

Enguany també s’han posat en escenaimportants sistemes de gestió que hansignificat un punt d’inflexió en la culturaorganitzativa:

• SSAAPP EEccooFFiinn. Implantació i posada enmarxa a tots els sectors centrals idistrictes. Contempla la comptabilitatpressupostaria i financera; la tresoreria itercers; la gestió de compres; la gestiód’inversions i la gestió dels expedients decontractació, subvencions i concessions.

• CCooggnnooss. És el sistema que dóna suporta la gestió per objectius on s’integren lesplataformes i aplicacions corporatives del’Ajuntament (SAP, Pressupost perprogrames, Expedients electrònics, etc.) itambé les aplicacions sectorials (IRIS,GIPU, GesPre, etc.) i permet l’avaluació del’acompliment de les metes i els objectiusestablerts per tots els sectors i elsdistrictes.

• SSAAPP RReeccuurrssooss HHuummaannss. S’ha construïtla primera fase del nou sistema de

147

Recursos Humans, integrat en SAP, queinclou els mòduls de nòmina, tramitaciód’expedients, organització, administració,gestió del temps, pressupost i autoserveide l’empleat en la intranet municipal. Laimplantació es farà el primer semestre de2010.

Sistemes dels sectors i dels institutsmunicipals:

• SSeeccttoorr AAcccciióó SSoocciiaall ii CCiiuuttaaddaanniiaa.Posada en marxa de l’Eina de gestió decites i agenda del professional que dónasuport al nou model d’atenció implantaten tres centres de serveis socialsexperimentals i posada en marxa delDispositiu centralitzat d’atenció telefònicaper als usuaris d’aquests tres centresexperimentals amb les corresponentsadaptacions sobre l’Eina de gestió decites. Posada en marxa de la novaaplicació per a la gestió dels menjadorsdels Serveis socials bàsics. Posada enmarxa d’un nou mòdul en l’aplicació degestió per al copagament del Serveid’ajuda a domicili d’Acció Social, a més,

s’hi han fet millores que permeten tenir unmajor control sobre la facturació de lesempreses del servei.

• SSeeccttoorr ddee PPrreevveenncciióó,, SSeegguurreettaatt iiMMoobbiilliittaatt. Gestió d’emergènciesmunicipals (Nou Mycelium) que integra laGuàrdia Urbana i els Serveis dePrevenció, Extinció d’Incendis iSalvament, sobre una nova plataformaque permet el desplegament més eficientde futures funcionalitats.

• IInnssttiittuutt MMuunniicciippaall dd’’HHiisseennddaa. Multes:llistats de desconcentració de multes,reinici de la tramitació d’una multa iposada en marxa de la notificació demultes per internet. Cadastre: liquidacionsde cotitulars de l’IBI i enviament decotitulars a la DGC. Residus: traspàs de lagestió a l’IMH. Recaptació: canvi de lespartides pressupostàries i delprocediment del calendari de padronsfiscals.

• SSeeccttoorr ddee MMeeddii AAmmbbiieenntt. Implantaciódel nou Sistema de Gestió de Neteja iRecollida de Residus (NERU) ambl’entrada de la nova contracta de neteja.

7. Pla de Recursos HumansEl Pla de Recursos humans té com aobjectius principals modernitzar elsinstruments de gestió de persones idesenvolupar les competències de lespersones tot reforçant la culturad’orientació al client. La nova figuraprofessional del tècnic/a de barri, lacreació de la nova figura de coordinacióde territori, adscrita a la Gerència deServeis Generals i Coordinació Territorial,o la preparació de nous canals per a lagestió dels tràmits més comuns (per

exemple els quioscos o els caixersd’autoservei) representen una millora clauen la missió i vocació de servei a laciutadania de l’Ajuntament.

Actuacions 2009• Implantació de la nova carpeta de

personal.• Implantació dels nous tràmits de

personal.• Implantació d’un nou pla de

comunicació interna.• Realització del nou Pla de formació.

148

Pla Barcelona 2.0

Visió General dels resultats més significatius dels Projectes Motor

Resultats

1. Gestió per objectius

Nombre de persones amb rol definit al projecte 632Nombre de programes diferents 215Nombre de programes pressupostats a 2010 188Nombre de combinacions Orgànic-Programa a 2010 591Nombre d’activitats pressupostàries diferents 618Nombre de combinacions Orgànic-Programa-Activitat a 2010 1.589Nombre de objectius definits 280Nombre d’indicadors totals 2.428Promig d’indicadors per sector 125Nombre d’indicadors per districte 117

2. Catàleg de funcions i serveis

Nombre de serveis tipus al Catàleg 120 Nombre de processos optimitzats 9 Nombre de processos millorats i implantats 5 Nombre d’acords de programació monitoritzats 21

3. Nou model de gestió territorial

Nombre de persones impactades 1.646 Nombre de noves posicions concursades 193 % de posicions tècniques 68 %% de posicions administratives 32 % % de persones dedicades a la unitat de barri 11,80 %

Taula

2

ÜÜ

149


4. Relació amb la ciutadania

% d’increment d’hores d’atenció al 010 38 % (5 % del global)

Nombre d’hores del 010 5.200 % OAC millorades 45 %Nombre d’hores OAC 25.000 Nombre de gestions de tràmits nous coberts 100.000Tràmits simplificats (requeriments) Tarja rosa (un 70 %)

% d’implantació de la nova arquitectura de marca 10 %Tràmits incorporats al 2009: T12

Plusvàlua

Info Habitatge

Info Serveis Socials

Centraleta SS

Ampliació Àrea Verda

5. eAdministració

% de preparació de l’expedient eContractació - Menors 95 %% d’implantació de l’expedient eLlicències 5 %% de preparació de l’eExpedient Obres 50 %% de preparació de l’eExpedient Filmacions 100 %% de preparació de l’eExpedient Inspecció 95 %Nombre de mòduls comuns en marxa i implantats 10 Nombre de nous serveis al mòbil 9 Nombre de nous serveis municipals amb eines de mobilitat 3 Quota d’ús d’internet per a tràmits (respecte al presencial) 23 %Nombre total de tràmits pel Portal de tràmits 1.242.511Variació respecte el 2008 +28,68 %Nombre d’intercanvis electrònics realitzats 295.000Variació respecte el 2008 +24,48 %Nombre d’intercanvis en paper 162.900Variació respecte el 2008 -28,74 %

6. Pla de sistemes

Nombre d’iniciatives ja implantades als sectors 10Nombre d’iniciatives ja implantades als districtes 2Nombre d’iniciatives infraestructurals ja implantades 7Nombre d’incidències ateses al SAU 34.110Temps mig de resolució d’incidències (en hores) 4,9

7. Pla de Recursos Humans

% d’organització amb dimensionament 47 %Temps mig de les reposicions acordades 92 %Grau de simplificació del Model de llocs de treball 100 %% de mòduls SAP RH implantats 100 %Desplegament del Pla de desenvolupament directiu 90 %

ÜÜ

Projectes sectorials

Els Projectes Motors no han estat pas elsúnics impulsors del Pla Barcelona 2.0, elsaltres projectes que s’han posat en marxadurant aquest any i que estan alineats odesenvolupen les línies organitzatives delPla són:

Nou model de serveis socialsEl dia 2 d’octubre de 2009 s’ha dut aterme l’aprovació definitiva de la creacióde l’Institut Municipal de Serveis Socialsde Barcelona (IMSSB) en PlenariMunicipal. Al llarg dels mesos denovembre i desembre s’han nomenat elsdiferents representants al Consell Rectorde l’IMSSB: representants polítics, tècnics,sindicals i del teixit social (dues personesde reconegut prestigi en l’àmbit de l’AccióSocial). Des del maig fins al desembres’han elaborat els Plans d’Acció SocialTerritorial (PAST).

Les funcions bàsiques de l’IMSSB són:

• Impulsar, organitzar, gestionar iarticular, la producció dels serveis socialsde responsabilitat municipal adreçats a laciutadania.

• Dirigir, gestionar i supervisar elsrecursos humans, econòmics, tècnics id’infraestructura dels centres de serveissocials.

• Col·laborar en la planificacióestratègica municipal dels serveis socials.

• Programar, executar i avaluar el Plad’Acció Social de cada territori.

• Cooperar amb els altres serveis localsper tal de millorar el benestar de lespersones i de la comunitat en el conjuntde la ciutat.

• Impulsar i articular processos departicipació ciutadana en tots els estratsde l’acció social, mitjançant la creaciód’òrgans on siguin presents els diversossectors representants de la comunitatsocial.

Durant el 2009 s’han posat en marxa 3centres de serveis socials bàsicsexperimentals que segueixen ja el nou

model dissenyat que, sota laresponsabilitat de l’Institut, s’implantarà ala resta de centres. Com a canvis mésrellevants del funcionament d’aquests 3centres destaquen l’atenció telefònica i lagestió de cites.

l’IMSSB és una peça clau i un instrumentde gestió municipal que ha deproporcionar una perspectiva global idonar coherència a aquest sistema públicformat per 41 centres, un col·lectiu de més500 professionals, i un catàleg de més decinquanta prestacions i serveis als quals tédret el conjunt de la ciutadania.

Obertura d’oficines de l’habitatgea cada districteS’ha unificat el registre del parcd’habitatges i s’han creat 10 oficines del’habitatge per dotar-ne els districtes.

Nou model de Llicències iInspecció de BarcelonaEl nou model té per objectiu crear un únicreferent de ciutat per a les llicències iinspeccions i dotar de nous protocols,processos i sistemes.

Durant el 2009 s’ha construït i iniciat laimplantació del sistema de suport per a larealització de les inspeccions. Aquest nousistema s’anomena AAuuttóórriittaass i sistematitzaels processos de treball dels inspectors ipermet un seguiment més acurat totcontribuint a l’estalvi en el temps detramitació. La seva implantació ha depermetre reduir un 25 % el temps detramitació.

Desplegament de la policia deproximitatDurant el 2009 s’ha finalitzat eldesplegament de la policia de proximitatals districtes de Les Corts, Sarrià-SantGervasi, l’Eixample i Horta - Guinardó

Així doncs, avui dia parlar de 2.0 al’Ajuntament de Barcelona és quelcomque tothom identifica amb la qualitat, laproximitat i la modernització del’organització i dels serveis que espresten.

151


153

Ajuntament de Barcelona2009 Memòria d’ActivitatResponsabilitat Social Corporativa

La Comissió Europea defineix (CimeraEuropea de Niça 2000) la ResponsabilitatSocial Corporativa (RSC) com la integracióvoluntària, per part de l’entitat, empresa oadministració, de les preocupacions socialsi mediambientals en les seves operacions ien les relacions amb els seusinterl·locutors. Això vol dir que, més enllàde complir amb les obligacions jurídiques,s’ha d’invertir més en el capital humà, enl’entorn i en les relacions amb elsinterl·locutors. La Comissió Europeaproposa, a la comunicació COM(2002)347, la integració de la RSC en totes lespolítiques de la Unió Europea, entre ellesles polítiques de les administracionspúbliques, tot integrant els principis deresponsabilitat social en els sistemes degestió, en les relacions amb elsinterl·locutors i també en els procedimentsde contractació pública.

Objectius per estimular les pràctiques enmatèria de responsabilitat social des del’administració pública:

• Formació continuada.• Organització del treball.• Igualtat d’oportunitats.• Integració social.• Desenvolupament sostenible.• Transparència.

A les administracions públiques la RSCpot jugar una funció reguladora i unafunció d’estímul i d’orientació a tercers,per exemple encoratjant les empreses;aportant-hi fons d’investigació; fentcampanyes de conscienciació ciutadana;fomentant la formació; fomentant elconsum socialment responsable;gestionant i difonent un banc de bonespràctiques; fomentant la transparència;etc., i, alhora, una funció exemplificadoraaplicant directament els principis de laresponsabilitat social en les sevespràctiques. El gran repte en matèria deRSC ha estat sempre la implicació delscol·laboradors, dels interl·locutors i delsagents actius de la ciutat (els anomenatsstakeholders) en el procés de decisió.

Ajuntament compromès

El Programa d’actuació municipal (PAM)2008-2011 és el document que recull el

compromís de responsabilitat social delgovern municipal vers els ciutadans deBarcelona d’acord amb els seus valorscorporatius. Aquest PAM explicita iimpulsa un model de bon govern com aeix central, per aconseguir efectivitat ieficiència, lideratge dels agents socials ieconòmics, solvència i transparència,modernització i innovació i participacióciutadana i proximitat.

El bon govern, a més de latransparència, la rendició de comptesi el sentit d’interès general, requereixtambé un compromís ètic, un respecteper la diversitat, una aposta decididaper la igualtat d’oportunitats, i un clarprincipi de desenvolupament sostenible.La RSC comporta un model de governde les externalitats des de lesperspectives econòmica, sociali mediambiental.

Bones pràctiques i resultatssignificatius durant el 2009

Les polítiques de compromís amb laresponsabilitat social s’aglutinen endiferents acords, projectes, programes iplans específics, com són el programaAjuntament+Sostenible, la contractacióresponsable, els programa dels nous usossocials del temps, el Pla d’igualtat derecursos humans, l’acord de condicionslaborals, etc. Tot seguit fem un repàs alsprincipals resultats assolits durant el2009.

1. Desenvolupament sostenible

1.1 Serveis a l’espai públic• S’ha ambientalitzat el sseerrvveeii ddee nneetteejjaa

amb la reducció de vehicles que fan servircombustibles fòssils i potenciant elsvehicles elèctrics fins arribar al 30 % detotal la flota. S’han col·locat contenidorsergonòmics i accessibles per a tothom is’ha reduït el consum d’aigua amb lautilització d’aigües freàtiques en la netejade carrers.

• L’Ajuntament de Barcelona estàportant a terme, des de mitjan 2008,l’arranjament i mmiilllloorraa ddee lleess ffoonnttssoorrnnaammeennttaallss de la ciutat. Aquestsarranjaments consisteixen en la milloradels sistemes de recirculació i filtració

ResponsabilitatSocialCorporativa

154

Responsabilitat Social Corporativa

d’aigua, en el control de la qualitatde les aigües, en la impermeabilitzacióde vasos, en la instal·lació de sistemes detelecontrol, en la millora de les escomeseselèctriques i en la instal·lació deil·luminació de baix consum mitjançanttecnologia LED. Aquestes obres,en les quals s’estan invertint al voltantde 16 milions d’euros, permetran disposarde les últimes tecnologies d’estalvid’aigua, d’estalvi energètic i d’eficiènciaen la totalitat de les fonts de Barcelona.

• Pel què fa a ll’’aabbaassttaammeenntt dd’’aaiigguuaaffrreeààttiiccaa ppeerr aall rreegg ddee lleess zzoonneess vveerrddeess,a Montjuïc, s’hi han realitzat obres per ala connexió a la xarxa de diferents parcsamb una extensió superior a 1,7 ha.També s’ha fet arribar aigua del subsòla instal·lacions esportives com elcamp municipal de beisbol Pérez deRozas, el camp municipal d’hoquei PauNegre-Parc del Migdia i l’estadi LluisCompanys.

• Durant aquest mandat s’està duent aterme un PPllaa ddee mmiilllloorraa ddee ll’’eennlllluummeennaattamb una inversió de més de 60 milionsd’euros, cosa que significa actuar sobreuns 30.000 punts de llum de la ciutat.S’han fet actuacions integrals demmooddeerrnniittzzaacciióó ii mmiilllloorraa ddee lleessiinnssttaall··llaacciioonnss en més de 6.000 puntsde la ciutat, entre els quals hi ha eixosprincipals i carrers emblemàtics. La ideaés continuar incorporant-hi criterisd’estalvi i d’eficiència energètica,continuar potenciant la imatge del’enllumenat actual tot incorporant-hicada cop més la tecnologia LED. També

s’han adequat les instal·lacions perrreedduuiirr llaa ccoonnttaammiinnaacciióó lluummíínniiccaa,, cosaque ha significat canviar 23.000 puntsde llum amb la substitució del vapor demercuri pel vapor de sodi d’alta pressió(VSAP) i es preveu que, al final d’aquestmandat, se n’hauran substituït el 90 %;renovar o modificar les lluminàries ambl’emissió de flux per l’hemisferi superiorfora de la normativa i adequar lesinstal·lacions per reduir la intrusiólumínica. [Vegeu taula 1]

1.2 Obres ambientalment sosteniblesEl 14 d’octubre de 2009 s’ha aprovat eldecret que obliga a presentar unamemòria ambiental en la fase de redacciódels projectes d’obres, promogudes pelsoperadors municipals, els organismesautònoms o les empreses municipals, ambun pressupost estimat igual o superior a450 mil euros.

1.3 Transport públic i mobilitatBarcelona ha estat una de les tres ciutatsescollides, juntament amb Madrid i Sevilla,pel Govern espanyol dins el Pla MOVELEper impulsar-hi la implantació del vehicleelèctric. La Direcció de Serveis deMobilitat s’encarregarà de desenvolupar elPla per tal de crear un mínim de 191 puntsde recàrrega per a vehicles elèctrics a laciutat, alhora que coordinarà el full deruta general de Barcelona en tot allòreferent al desplegament d’aquestsvehicles. Al mateix temps, l’Ajuntament deBarcelona i Endesa han signat un convenii han constituït l’Oficina LIVE (logística

Enllumenat


Làmpades viàries (unitats) 158.822 158.384 0,28Consum total GWH 88.908 96.862 -8.2

Taula

1

Mobilitat sostenible


CarSharing (usuaris) 3.432 2.504 37Zona 30 (km) 215 43,40 395Busos ecològics (unitats de GNC) 298 276 8Punts de recàrrega de vehicles

elèctrics (unitats) 12 3 300

Taula

2

155

per a la implementació del vehicleelèctric).

A més, s’impulsarà la utilitzacióde vehicles elèctrics en els serveismunicipals i es desplegaran projectes pilotal Districte 22@ i plataformes d’atenciói demostració per als ciutadans. [Vegeutaula 2]

1.4 Programa «Ajuntament+Sostenible» Com a signant del compromís ciutadà perla sostenibilitat, l’Ajuntament éscompromet a desenvolupar el seu propiPla d’acció que s’ha de concretar amb unfuncionament coherent i predicant ambl’exemple, tot reduint l’impacte ambiental iincorporant-ne les variables als contractespúblics. Tot plegat aporta beneficis en unadoble vessant, d’una banda, s’afavoreix elreciclatge i la recollida selectiva i, del’altra, s’aporta valor social afegit amb laincorporació al món laboral de col·lectiusamb risc d’exclusió social.

• L’Ajuntament de Barcelona compraaproximadament uns 7.000 cartutxos detinta l’any per a impressores,fotocopiadores i màquines de fax que unavegada usats esdevenen residus. Per tald’assolir la millora ambiental en larecollida selectiva, en l’actualitat esrecullen els tòners usats de 144 centres

municipals, a més, els treballadors del’Ajuntament també poden dipositar elscartutxos de tinta de casa seva en elsmateixos contenidors.

• El paper i els productes que s’enderiven (arxivadors, blocs de notes,agendes, etc.) representen al voltant d’un40 % de les despeses en material d’oficinai un 60 % dels residus generats. Laintroducció de criteris de sostenibilitattant en la compra com en el consum depaper va ser una de les primeresactuacions en el marc del programaAjuntament+Sostenible (abans programaOficina Verda). [Vegeu taules 3 i 4, gràfics1 i 2]

• El servei de neteja i recollida selectivade residus és especialment important perminimitzar l’impacte ambiental i guanyaren coherència. Segons estudis realitzatsen tres edificis municipals, els residusgenerats cada any per treballador sónsuperiors als 100 kg, dels qualsproximadament un 70 %, bàsicamentpaper, va a parar a la recollida selectiva.El servei de neteja de les dependènciesmunicipals es realitza a través d’unacontracta que ja s’ha ambientalitzat iutilitza productes de neteja mésrespectuosos amb el medi ambient ipractica l’obligada recollida selectiva deresidus.


Reciclatge


Paper utilitzat (Kg) 247.893 250.433 -1.01Tòners usats (cartutxos) 6.833 5.214 31.05

Taula

3

Evolució del consum de paper a l’Ajuntamentde Barcelona (en paquets de 500 folis)

• Total A4 • A4 reciclat • A4 no reciclat

Gràfic

1

2002

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

1.5 Estalvi energèticL’estalvi, l’eficiència energètica, laincorporació d’energies renovables i lareducció en un 10 % el consum energèticde les instal·lacions municipals són elsprincipals objectius que s’ha marcat el PPllaadd’’eessttaallvvii ii mmiilllloorraa eenneerrggèèttiiccaa aallss eeddiiffiicciissmmuunniicciippaallss (PEMEEM).

La progressiva implantació de lesmesures ha d’aconseguir que a l’any2020 els consums d’electricitat i de gass’hagin reduït en un 10,4 % cosa quesuposa deixar de consumir 13.300MWh/any. L’any 2008 el parc de bénsimmobles municipals, 1.640 edificis, vaenregistrar un consum energètic de127.67 GWh/any (58,27GWh/any

d’electricitat i 69,40GWh/any de gas).Amb l’energia estalviada es podriagarantir el consum elèctric de 6.120habitatges de 80 m2 durant un any omantenir enceses les 24 hores 15.220bombetes de 100 W. El total de tones deCO2 que s’ha evitat emetre a l’atmosferaés de 2.355, caldria tenir una superfícieequivalent a 250 illes de l’eixample debosc mediterrani per aconseguir absorbiraquesta quantitat d’emissions. [Vegeutaula 5]

1.6 Proximitat i conscienciacióL’any 2009, el programa educatiu varebre un impuls important amb lainauguració del primer edifici dedicat

156


Paper reciclat

100 % paper reciclat Dependències

2002 02005 22009 8 Serveis Generals

Àrea de Medi Ambient

Districte Sants-Montjuïc

Districte Les Corts

Institut Municipal Persones amb Discapacitat

Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida

Arxiu Històric de la Ciutat

Institut Municipal d’Hisenda

Taula

4

Evolució del percentatge de paper reciclat (en %)

Gràfic

2

80

70

60

50

40

30

20

10

0

50

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5056

5155

52

70 70

íntegrament a la promoció de l’educacióambiental i la sostenibilitat. LLaa FFààbbrriiccaaddeell SSooll, ha obert les portes a l’octubrea la Barceloneta per tal d’impulsar laciutat cap a un model més sostenible.Aquest equipament, promogut per l’Àreade Medi Ambient en col·laboració ambl’associació Futur Sostenible, és unexemple de construcció sostenible jaque fa servir energies renovables,reutilitza l’aigua de pluja en els lavabos,compta amb una coberta verda i, a més,es pot visitar una extensa exposiciósobre l’energia. El centre s’encarregaràde la difusió dels vectors ambientals(l’aigua, el verd, l’energia, la qualitatambiental i la gestió dels residus) através de la programació d’activitatsque pretenen conscienciar la poblacióen conceptes com el consumresponsable. D’entre les accionseducatives plantejades destaca elseu punt d’informació ambientalpensat per a l’assessorament, els tallersteòrics i pràctics que fomentaran elscomportaments sostenibles i lesexposicions. [Vegeu taula 6]

2. Responsabilitat ambles persones de l’organització

2.1 Política de recursos humansEn aquest àmbit, la fita més rellevant del2009 ha estat la signatura, el 29 abril, perpart de l’Ajuntament i dels dos sindicatsmajoritaris, Unió General de Treballadors iComissions Obreres, de ll’’AAccoorrdd ddeeccoonnddiicciioonnss llaabboorraallss, al qual també s’hi hanadherit els organismes autònoms i els ensinstrumentals de l’Ajuntament. Lescondicions especifiques de la GuàrdiaUrbana i del Servei de Prevenció, Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS) també hanestat acordades entre l’Ajuntament iaquestes dues organitzacions sindicalsque representen més del 85% de la taulageneral.

El cas de l’Acord de condicionsespecífiques de personal laboral ha estatsignat també, a més de per l’Ajuntament iels dos sindicats, per l’Associaciód’Independents. Les noves condicionss’aplicaran als més de 10.000 treballadorsi treballadores municipals de l’Ajuntamenti dels instituts i agències municipals,

157


Estalvi energètic


Equipaments municipals

amb energia fotovoltaica 39 39 0Equipaments amb energia solar tèrmica 129 114 13

Taula

5

Proximitat

2009

Activitats de la Fàbrica del Sol 142Participants en les activitats de la Fàbrica del sol 2.137Escoles adherides al programa «Agenda 21 Escolar» 240Participants al programa educatiu «Espais Verds» 13.521Participants al programa «Com funciona BCN» 19.077Servei de documentació. Consultes / assessorament

sobre medi ambient 2392Programa «Agenda 21». Assessorament a entitats i empreses 3.538

Taula

6

prèvia adhesió a l’Acord en el cas delsinstituts i agències municipals pel que faal personal laboral. Aquest acord, queparteix de la responsabilitat de totes lesparts, ofereix un marc d’estabilitat quefacilitarà la modernització administrativaen l’àmbit municipal i l’avançament en elscanvis que s’estan promovent. [Vegeutaules 7 i 8]

2.2 Igualtat d’oportunitatsLa política de recursos humans del’Ajuntament de Barcelona contempla, enel marc del Pla Barcelona 2.0 i delPrograma d’equitat de gènere, l’elaboraciói el desplegament d’un PPllaa dd’’iigguuaallttaatt queté per finalitat detectar, fer emergir i

intervenir en aquells aspectes susceptiblesde ser millorables des d’una perspectivade gènere, a fi d’assolir la plena igualtatd’oportunitats entre homes i dones enl’organització municipal. Per tal de dur aterme el Pla, s’ha creat el Grup de bonespràctiques, òrgan de participació,consulta i assessorament en relació a lespolítiques, les estratègies i les mesures delPla i la Comissió paritària, òrgan departicipació dels agents socials municipalsderivada de l’Acord de condicions laboralssignat entre l’Ajuntament i els sindicats.[Vegeu taula 9]

El procés d’elaboració del Programad’equitat de gènere ha tingut tres fases:la recollida d’informació, el diagnòstic i

158


Estabilitat de l’ocupació (%)


Persones amb relació estable 87,1 89,4 -2,6Persones amb relació temporal 12,9 10,6 17,8

Taula

8

Condicions laborals

Elements clau Elements rellevants

Empleats coberts pel conveni Més de 10.000 persones

Conciliació Horari, permisos i llicències

Modernització del sistema de gestió Carrera horitzontal

Ordenació de llocs de treball

Accés a la funció pública

Promoció interna Reserva de 280 places

Ocupació pública (2008-2011) Més de 1.500 noves places

Taula

7

Paritat de gènere

Dones Homes

2009 2008 % variació 2009 2008 % variació

Direcció 59 51 13,6 99 92 7,1Comandaments 124 159 -28,2 503 538 -7,0Total 183 210 -14,8 602 630 -4,7

Taula

9

l’elaboració del Pla d’igualtat. Pel que fa ala recollida d’informació, les aportacionss’han extret a partir les dades relatives ala plantilla municipal i la seva gestió; deles sessions de treball i de les entrevistesamb 47 persones expertes de diferentsàmbits i dels resultats de l’enquestad’opinió pública interna. [Vegeu taula 10]

Pel que fa a la conciliació entre la vidalaboral i la personal, aquest any s’haproduït un increment en el nombre depersones que s’han acollit a algunamesura de conciliació i aproximadament2 persones de cada 10 en gaudeixen.[Vegeu taula 11]

2.3 Prevenció i seguretat laboral S’ha començat a posar en marxa el modelpreventiu que es va dissenyar en el passatexercici i que té com a principals objectius

la integració en els diferents processos degestió i la descentralització de l’activitatpreventiva. Les principals accions han estat:

• L’aprovació i la publicació del Decretd’alcaldia de prevenció de riscos laborals,on s’estableixen la política de seguretat ide salut laboral de l’Ajuntament,l’estructura organitzativa i les funcions iresponsabilitats de tots els nivellsjeràrquics en matèria preventiva.

• El nomenament i la formació delpersonal designat, tot habilitant una xarxade 40 treballadors i treballadores ambformació bàsica en prevenció per ajudardes del territori en les activitatspreventives bàsiques.

• La designació de 2 tècniques superiorsen recursos preventius al Sector dePrevenció, Seguretat i Mobilitat.

160


Protocols per a la no discriminació. Per via d’entrada


El mateix treballador / a 7 14 -50,0Vigilància de la salut 2 – –Delegats / des de prevenció 1 7 -85,7

Taula

10

Mesures de conciliació familiar

Nº Nº %

Acollides Acollides variació

2009 2008

Permisos per conciliació 618 494 25,1

Prestacions (total) 147 213 44,9Llicències per maternitat 84 53 58,5Permisos per maternitat 129 94 37,2Excedències 5 7 -28,6

Reducció de jornada (total) 141 142 0,7Reducció de jornada per atenció a infants 134 139 -3,6Reducció de jornada per disminució 8 2 300,0

Flexibilitat horària (règim 60 h) 359 228 57,5

Total permisos 2009 1.337 1.017 31,5

% sobre el total de la plantilla 18,4 14,6 20,8

Taula

11

• La divulgació de la nova estructuraorganitzativa de prevenció a través d’unvídeo informatiu, accessible a travésd’Internet.

Paral·lelament, s’ha anat desenvolupantel dia a dia de la gestió preventivaamb les avaluacions de riscos, la vigilànciade la salut, la formació i la informació,els plans d’emergència, el controlde plagues, etc, com també l’atenció al’autoritat laboral quan ha estat requerida[Vegeu taules 12, 13 i 14]. En aquest sentitcal destacar:

• La finalització de les avaluacionsde riscos psicosocials i l’inici dela implantació de les mesures preventives.

• S’han realitzat un total de 32 reunionsdels diferents Comitès de seguretat i saluta l’Ajuntament de Barcelona.

• S’han efectuat un total de 48avaluacions de riscos de diferents tipus(inicials, continuades, informes específics,etc). També s’han efectuat un total de 161informes/visites de gestió preventiva i untotal de 9 plans d’emergència implantatsi/o revisats en diferents centresmunicipals.

• Amb l’objectiu que tot el personalmunicipal estigui informat sobre la novaorganització de la prevenció de riscoslaborals de l’Ajuntament, el Servei dePrevenció ha dissenyat una mena depíndola formativa que de manera breu ientretinguda pretén donar a conèixer lapolítica, l’organització, les funcions i les

161


Gestió preventiva


Avaluacions de riscos 48 293 -83,6Reunions dels Comitès de seguretat i salut 32 7 357,1Reconeixements mèdics 2.297 2.857 -19,6Accidents de treball 900 903 -0,3

Taula

12

Absentisme i sinistralitat


Nombre d’accidents amb baixa 900 903 -0,3Índex de sinistralitat (%) 11,81 12,1 -2,64Índex d’absentisme per sinistralitat (%) 1,46 1,69 -15,75Índex d’absentisme per malaltia comuna (%) 5,81 6,29 -8,26Índex d’absentisme (%) 7,27 7,97 -9,63

Taula

13

Vigilància de la salut


Reconeixements mèdics 2.297 2.857 -19,60Vacunacions 559 486 15,02Informes mèdics 143 106 35

Taula

14

responsabilitats de tots els treballadors enmatèria preventiva.

2.4 FormacióS’ha elaborat el PPllaa ddee ffoorrmmaacciióó 22000099--22001111 orientat a l’adaptació als canvisd’acord amb la nova estratègia; a lamillora competencial; i a l’actualitzacióprofessional. S’ha dedicat el 2,25 % de lamassa salarial bruta a la formació de lespersones de l’organització i s’ha milloratl’entorn de l’Aula virtual amb una majorcapacitat d’accions i la possibilitat d’unamajor concurrència als accessos. [Vegeutaula 15]

2.5 Comunicació interna i clima laboralAmb l’enquesta «TTiinncc llaa ppaarraauullaa»» s’ha presel pols a les opinions dels treballadors itreballadores amb l’objectiu d’emprendre

les millores oportunes. Els resultats diuenque la satisfacció de les persones enalguns aspectes és alta, si bé n’hi had’altres que exigeixen posar-hi el fil al’agulla. D’aquí a un parell d’anys estornarà a fer aquesta enquesta d’opinióinterna que indicarà si s’ha evolucionatfavoreblement. Dos de cada trestreballadors i treballadores se sentenorgullosos de pertànyer a la institució i un62 % recomana «molt» o «moltíssim»l’Ajuntament com a un bon lloc ontreballar. [Vegeu taula 16]

3. Relació responsable ambels proveïdors de serveis públics

3.1 Contractació responsableAmb la constitució de la Comissió decontractació responsable, s’ha portat a la

162


Pla de formació


Massa salarial bruta dedicada

a formació (%) 2,25 2,24 0,44Accions formatives 2.091 1.480 29,2Persones assistents 6.404 5.798 9,5Assistències 21.399 17.661 17,5Hores lectives 404.586 222.950 44,9Hores de formació a l’any

per empleat (promig) 55,5 31,45 43,3Abast de la formació

(% assistents/plantilla) 88 82 7

Taula

15

Atenció a les persones i participació


Enquestes de clima laboral realitzades 1 0 100,00Participació a les enquestes (%) 35 0 100,00Publicacions (productes) 3 2 33,33Cobertura de les publicacions (% plantilla) 100 100 0,00Convencions realitzades 1 1 0,00Participants a les convencions 390 465 -19,23Jornades participatives realitzades 15 3 80,00Participants a les jornades participatives 2.260 800 64,60

Taula

16

pràctica la mesura de govern ««NNoouu iimmppuullssddee llaa ccoonnttrraaccttaacciióó ssoocciiaall ii aammbbiieennttaall»» queté una aplicació d’abast transversal talcom es visualitza a la taula 17.

La reserva social per a la integraciósociolaboral de persones en situació derisc o de greu risc d’exclusió social en lacontractació municipal a través deprocediments menors i negociats és de2.745.368,04 euros, a més, també s’haimpulsat des dels procediments obertsamb un import total d’1.853.730,04 euros.

En els plecs dels contractes del FonsEstatal per a la Inversió Local (FEIL) es vaestablir una clàusula de ««CCoonnddiicciióó

eessppeecciiaall dd’’eexxeeccuucciióó»» en la qual es diu queper a l’execució d’obra l’adjudicatari hauriade contractar necessàriament personalque es trobés en situació d’atur is’indicava que es realitzaria,preferentment, mitjançant el Serveid’ocupació de Catalunya. Amb aquestaclàusula els adjudicataris es vancomprometre a contractar més de 5.700persones, si a aquesta xifra hi afegim les3.980 persones ja integrades en lesempreses adjudicatàries, el total depersones contractades per les obrespromogudes per l’Ajuntament deBarcelona ha estat de 9.685.

164


Contractació social i ambiental 2009 (en euros)

Facturació amb Facturació amb Facturació

Reserva Social Reserva Social Contractació

(exp. Menors (expedients responsable

i Negociat) Oberts)

Serveis Generals 139.024,32 63.116,39 202.140,7Acció Social i Ciutadania 213.018,36 0 213.018,4Medi Ambient 15.248,17 0 15.248,17Prevenció, Seguretat i Mobilitat 92.683,31 0 92.683,31Urbanisme 48.668,23 0 48.668,23Promoció Econòmica 11.063,96 0 11.063,96Educació, Cultura i Benestar 29.053,87 32.1716,5 350.770,4Districte de Ciutat Vella 17.8948,7 0 178.948,7Districte de l’Eixample 76.175,69 60.334 136.509,7Districte de Sants-Montjuïc 48.028,98 32.1731 369.759,9Districte de Les Corts 32.508 149.144,1 181.652,1Districte de Sarrià-Sant Gervasi 74.696,62 0 74.696,62Districte de Gràcia 43.786,61 0 43.786,61Districte d’Horta-Guinardó 43.181,06 191.478 234.659,1Districte de Nou Barris 10.4989,7 0 104.989,7Districte de Sant Andreu 66.000 0 66.000Districte de Sant Martí 41.892,89 0 41.892,89

Barcelona Activa 204.023,38 0 204.023,38Barcelona Serveis Municipals 691.112,33 0 691.112,33Mercabarna 144.385,55 0 144.385,55Patronat Municipal d’Habitatge 164.884 0 164.884Parcs i Jardins 9.039,43 558.983,38 568.022,81Tractament i Selecció de Residus 30.924 187.226,7 218.150,7Resta d’entitats i organismes

municipals 242.030,86 0 242.030,86

Total 2.745.368,04 1.853.730,04 4.599.098,08

Taula

17

Des de la Gerència de RecursosHumans i Organització, dins del projecte««CCrriitteerriiss ppeerr ll’’eexxtteerrnnaalliittzzaacciióó»»,,s’ha treballat en la detecció als plecsde condicions de les licitacions publicadesper l’Ajuntament amb elementsi redactats (en principi opcionals)d’implicació en matèria de responsabilitat

social corporativa, de prevencióde riscos laborals i de respecte almedi ambient. Del primer mostreig,centrant-nos en els criteris de valoracióde les ofertes, les obligacions delcontractista i en la documentació aentregar pels licitadors, veiem aquestsprimers resultats:

165


Resultats del mostreig (en %)

Criteris de Obligacions Documentació

valoració de les del a presentar

ofertes contractista pels licitadors

Atenció al medi ambient 9 9 23Inserció de treballadors amb discapacitat 41 - 55Inserció laboral de persones

en exclusió social 9 14 0Prevenció de riscos lLaborals 5 41 5Disposició d’un Pla d’igualtat 18 - 23

Taula

18

Edita: Ajuntament de Barcelona

Direcció: Gerència Municipal

Direcció de comunicació corporativa

Realització: Serveis Editorials Estudi Balmes, SL

Coordinació editorial: Xavier Vila

Fotografia de coberta: © Vicente Zambrano

Fotografies: © Els seus autors

Impressió: Departament d’Imatge

i producció editorial

© Ajuntament de Barcelona

www.bcn.cat

Dipòsit Legal: B.30.833-2010

Paper Ecològic

2009 2009

Mem

òri

ad

’Acti

vit

at

200

9

Ajuntament de BarcelonaMemòria d’Activitat

ajuntament.barcelona.cat · 2015-05-20 · ajuntament de barcelona plenari del consell municipal...

Documents