1

TALLER 5:

“LA CIUTAT SOSTENIBLE. AIGUA, CONTAMINACIÓ, RESIDUS I BIODIVERSITAT”

0.- Introducció

La ciutat per a poder funcionar necessita utilitzar recursos naturals com l'aigua, l'aire, aliments, i altres matèries per a elaborar productes de consum. Aquests recursos naturals, un cop han estat utilitzats per la ciutat són retornats altra cop a la natura en formes diverses: aigües residuals, residus, gasos contaminants fruit de la combustió de recursos fòssils, llums, sorolls. La major o menor sostenibilitat (o insostenibilitat) de la ciutat dependrà de la quantitat de recursos naturals que necessita per a funcionar, del seu ús, així com de la forma en què els retorna al medi natural (per exemple, depurant correctament les agües residuals o minimitzant la contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica).

1.- L'aigua L'aigua per al desenvolupament de la vida humana és un recurs escàs al nostra planeta. I ho és més en zones de clima mediterrani com la nostra amb precipitacions reduïdes i irregulars, amb molts mesos de temperatures elevades i amb una elevada demanda d'aigua. Determinar la quantitat d'aigua que necessitem per a permetre el desenvolupament de les funcions urbanes (aigua pel consum, per a les tasques domèstiques, per a les activitats econòmiques, per a la producció agrària, pel reg de parcs i jardins, etc), és un aspecte cabdal per no superar la capacitat d'abastament i de regeneració del propi recurs i produir un impacte negatiu en els ecosistemes naturals. En aquest sentit, fomentar l'estalvi i la reutilització pot reduir la demanda global d'aigua. D'altra banda, la forma en què retornem l'aigua a la natura (depurada o no) un cop ha estat utilitzada, també repercuteix en la qualitat dels ecosistemes. Dades bàsiques:

o Figueres s'alimenta de l'aigua del pantà de Boadella que és transportada a través de dues canonades de 15 km de llargada fins a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) situada al costat del castell de Sant Ferran. Degut a l'antiguitat de les dues canonades (construïdes el 1960 i el 1977), darrerament s'ha construït una canonada alternativa, utilitzable en cas d'emergència, que capta l'aigua de la presa de Pont de Molins i la porta fins a l'ETAP seguint una part del traçat del canal de regants del marge dret de la Muga.

2

o L'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) va ser ampliada fa pocs

anys per poder augmentar la capacitat del volum d'aigua potabilitzada. Actualment pot arribar a servir a 67.000 habitants, encara que podria arribar a abastir a 75.000 habitants.

o Actualment l'ETAP serveix tota la població de Figueres, el barri d'Hostalets de Llers, Cabanes, Vila-sacra, el Far d'Empordà, Fortià, Riumors, el polígon industrial Empordà Internacional Vilamalla i el nou polígon industrial de Santa Llogaia d'Àlguema. En total uns 47.000 habitants. Hi ha obres projectades per a servir tota la població de Llers i el nou polígons del Far d'Empordà. En un futur es podria connectar la resta de Vilamalla, Santa Llogaia d'Alguema, Vilabertran, Vilafant i la nova presó. Per tant, l'ETAP actual està projectada per a poder atendre els creixements demogràfics i urbanístics de les properes dècades.

o A l'ETAP hi ha 2 dipòsits que acumulen l'aigua potable. Un té una capacitat

de 4.900 m3. Donat que Figueres consumeix aproximadament 10.000 m3 al dia, aquest dipòsit es buida dues vegades al dia. El segon dipòsit té una capacitat de 7.000 m3 i permet garantir una reserva d'aigua per a la ciutat en cas d'avaries. Així, la capacitat d'emmagatzematge d'aquests dos dipòsits és de 12.000 m3.

o De l'ETAP parteixen dues canonades de distribució d'aigua que es van bifurcant en sectors fins a portar l'aigua als habitatges. L'aigua es distribueix per gravetat sense necessitat de bombament i, per tant, sense despesa energètica. Aquesta xarxa de canonades té una extensió de 150 km i configura la xarxa de distribució d'aigua potable de la ciutat.

o Un cop utilitzada l'aigua, és recollida per la xarxa de clavegueram i portada

fins a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Figueres (EDAR). La xarxa de clavegueram de Figueres té una extensió de 82 km. La majoria de les conduccions porten l'aigua residual a l'EDAR per gravetat. No obstant, alguns àmbits com Vilatenim, Marca de l'Ham i l'Aigueta-Capallera necessiten l'ajuda de bombaments per tal que l'aigua arribi a l'EDAR.

o L'EDAR de Figueres pot arribar a depurar 600 m3/h. El temps de durada del

procés de depuració és d'unes 10 hores. A l'EDAR hi ha dues línies de tractament: 1) la línia de tractament de l'aigua, destinada a depurar les aigües residuals de Figueres i Vilafant i 2) la línia de tractament de fangs, destinada a tractar els fangs extrets del procés de depuració de l'aigua. Pel que fa a l'aigua residual, el primer pas de la depuració és el pretractament que té la finalitat de retirar els sòlids, greixos i sorres que porta l'aigua residual. A continuació hi ha la fase de la decantació primària que té l'objectiu de separar el fang primari de l'aigua aprofitant la decantació. Aquesta fase té una durada de 2 hores. El fang que se n'obté passa a la línia de tractament de fangs. Tot seguit hi ha el tractament biològic que elimina la matèria orgànica present a l'aigua a partir d'uns microorganisme ja presents a l'aigua als quals se'ls injecta oxigen. L'última fase és la decantació secundària, que separa el fang biològic de l'aigua residual. L'aigua depurada és retornada a la natura a través del rec del Mal Pas i d'aquí al

3

riu Manol. Pel que fa als fangs, passen per una digestió aeròbica (duta a terme per microorganismes) i una deshidratació (el fang és separat de l'aigua). Un cop el fang és assecat pot ser utilitzat com a adob per als conreus.

o El consum d'aigua a Figueres el 2012 es va situar en 154 litres/habitant/dia. La mitjana de les comarques gironines es va situar entre 120-130 litres/habitant/dia. Al conjunt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser de 105 litres/habitant/dia i a Sant Cugat del Vallès de 150 litres/habitant/dia.

o El dia 6 de juliol de 2012, l'Ajuntament de Figueres va aprovar l'ordenança

municipal d'estalvi d'aigua que regula la incorporació i utilització de sistemes d'estalvi d'aigua en edificis i construccions.

4

Evolució del consum d'aigua domèstic i industrial. Figueres 2001-2012

(m3)

2.373.890 2.382.942

2.442.576

2.588.9762.563.339 2.563.429

2.592.961

2.425.706

2.320.254

2.356.940

2.270.914

2.366.821

2.100.000

2.200.000

2.300.000

2.400.000

2.500.000

2.600.000

2.700.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució del número d'abonats. Figueres 2001-2012

18.13918.652

19.25219.724

20.38520.968 21.369

21.958 22.091 22.372 22.406 22.525

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució del consum d'aigua (litres/habitant/dia).

Figueres 2001-2012

189 186 184192

181 177 173

155147 146

139

154

0

50

100

150

200

250

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

5

6

7

2.- La contaminació En l'àmbit urbà es plantegen, principalment, tres tipus de contaminació: La contaminació atmosfèrica produïda principalment per la combustió de recursos fòssils (derivats del petroli, carbó, etc) que emeten gasos contaminants a l'atmosfera. A la ciutat és la contaminació produïda principalment pels vehicles, les calefaccions i les activitats econòmiques. L'impacte en la pròpia ciutat d'aquesta contaminació, a més de la quantitat, depèn de determinats factors com els vents o la humitat. La contaminació atmosfèrica té un impacte directe sobre la salut de les persones i dels ecosistemes. a contaminació acústica està generada pels sorolls propis del funcionament de la ciutat (el trànsit, les activitats econòmiques, els domicilis, etc). Té un impacte directe sobre la salut de les persones i sobre el benestar i la qualitat de vida. La contaminació lumínica és l'emissió de llums a l'atmosfera generant un impacte negatiu als ecosistemes (especialment la fauna). Dades bàsiques:

o Segons la diagnosi ambiental de l'Agenda 21 de Figueres: o La qualitat de l'aire és bona. La contaminació atmosfèrica no és un

aspecte ambiental problemàtic. o La major part dels paràmetres controlats per l'estació manual estan lluny

dels límits contemplats per la normativa vigent. Les emissions associades a l'activitat industrial no són importants.

o El trànsit és la principal font d'emissió de contaminants atmosfèrics (gran quantitat de trànsit de pas i elevat ús del vehicle privat per viatges interns).

o El trànsit motoritzat és una de les principals fonts emissores de soroll ambiental. A Figueres, a més a més, s'han de considerar altres fonts, en especial el trànsit ferroviari i les activitats industrials i recreatives.

o Pel que fa a la contaminació lumínica, el nombre de lluminàries contaminants a Figueres és relativament baix.

8

3.- Els residus La ciutat un cop ha consumit els productes que necessita (menjar, envasos, consumibles de tot tipus), genera residus. Els residus són un rebuig sovint contaminant, amb greus afectacions sobre els ecosistemes i difícil de gestionar. Es diu que el millor residu és aquell que no es produeix. La quantitat de residus que una ciutat genera i el seu tractament posterior són aspectes essencials de la sostenibilitat d'una ciutat.

Dades bàsiques:

o Figueres va produir el 2012 un total de 20.940 tones de residus. L'any que se'n van produir més va ser el 2006 amb 23. 500 tones.

o La producció és de 1,26 kg/habitant/dia (2012). La mitjana catalana és de 1,38 kg/habitant/dia.

o El sistema de recollida de Figueres es basa en l'àrea d'aportació, és a dir, la concentració de tots els contenidor en punts concrets. A Figueres es recullen separadament les fraccions del paper, envasos, vidre i rebuig.

o També hi ha un servei de recollida porta a porta del paper i cartró a l'àmbit del centre històric.

o La recollida selectiva de residus a Figueres és el 24%. La mitjana a la província de Girona és del 40,57 % i la mitjana catalana del 33,27% Aquesta menor recollida selectiva a Figueres, s'explica, en part, perquè encara no s'ha iniciat la recollida selectiva domiciliària de la fracció orgànica.

o A Figueres hi ha distribuïts per la ciutat 1384 contenidors. 728 de rebuig, 219 de paper, 188 vidre, 191 envasos i 58 orgànica. La ràtio de contenidors per habitant és més elevada a Figueres que la mitjana catalana. És a dir, a Figueres hi ha més contenidors per habitants.

o Figueres disposa d'una deixalleria, una deixalleria mòbil que es desplaça als barris i un total de 25 minideixalleries.

9

3.- La biodiversitat La qualitat dels ecosistemes urbans es mesura també a partir de la riquesa biològica i de la diversitat d'espècies que la habiten. En aquest sentit, identificar i comptabilitzar les espècies naturals és el pas previ per a la seva protecció i conservació. Dades bàsiques: Des del punt de vista de la connectivitat ecològica territorial cal destacar els següents aspectes. El Manol:

o Desenvolupa una funció de connexió ecològica fluvial entre les darreres estribacions de l'Alta Garrotxa, les Garrotxes d'Empordà i els Aiguamolls de l'Empordà. El seu règim hidrològic, típicament mediterrani, fa que no tingui aigües de forma permanent. No obstant això, desenvolupa la seva funció connectora com a pas de fauna i a través de la coberta vegetal. Entre altres és l'àmbit de moviment de la llúdriga (el Manol, la riera de Figueres i la riera d'Àlguema estan inclosos en el pla de conservació de la llúdriga recollit a l'ORDRE MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s'aprova el Pla de conservació de la llúdriga), i presenta trams de vegetació de ribera ben desenvolupats. En el planejament territorial superior és considerat espai de protecció especial.

Riera de Figueres:

o La principal funció connectora la desenvolupa a llevant del terme municipal, des de que torna a la superfície i fins a desembocar al Manol. Entremig rep les aigües del rec del Mal Pas i de l’afluent de la depuradora de Figueres. Presenta alguns trams de vegetació de ribera ben desenvolupats

Rec del Mal Pas:

o La seva funció connectora és d'una categoria inferior als casos anteriors. No obstant, es pot plantejar un projecte de recuperació i integració urbana en el tram de la ronda sud que podria incrementar el seu ús social.

10

Des del punt de vista del patrimoni natural i el paisatge, cal destacar: La Garriga de Figueres:

o El vessant nord-occidental del terme de Figueres és un espai amb valors d'interés natural vinculat a la Garriga d'Empordà. Els valors naturals de la Garriga d'Empordà han estat reconeguts i una part d'aquest ecosistema ha estat inclòs dins la Xarxa Natura 2000. La Garriga de Figueres constitueix l'espai de major valor natural i paisatgístic del municipi. És el gran espai de bosc, matollar, prat i herbassar de la ciutat. Tot i això està sotmesa a una forta pressió derivada de les infraestructures viàries actuals i alguns projectes de les futures (A-2), la ubicació del centre penitenciari del Puig de les Basses i les activitats extractives. El nou planejament hauria de potenciar la protecció d'aquest espai i veure les possibles vinculacions amb el parc del Castell de Sant Ferran, la Muntanyeta i la plana agrícola del peu de la Muntanyeta.

Les basses del Terrisser:

o És una zona humida de petites dimensions resultat de la naturalització d'una antiga argilera abandonada, d'on s'extreia argila per a proveir petites indústries ceràmiques de la ciutat de Figueres (d'aquí prové el seu nom). Té una extensió d'1,22 ha i està formada per una bassa de dimensions relativament grans i nivell força constant, i per diverses basses molt menors i temporànies. La zona humida es troba en un aflorament d'argiles i de margues del Lias, amb fòssils (crinoïdeus, belemnits). El seu interès es deu sobretot als seus valors paisatgístic (té funció de mirador, amb panoràmica del castell de Sant Ferran i el Montgrí), geològics i didàctics, ja que és una zona força propera al casc urbà on es podrien realitzar activitats d'educació ambiental. Les basses tenen valors naturals destacables, sobretot en relació a la fauna d'invertebrats i d'amfibis. Pel que fa a la vegetació, la bassa gran presenta un extens canyissar, així com jonqueres i herbassars higròfils. Les basses petites, de nivell molt variable, presenten retalls de bogar. Els freixes de fulla petita són els arbres més destacables. A l'espai s'han citat espècies singulars, com Orchis purpurea. Pel que fa a la fauna, les basses són interessants com a punt d'abeurament per a vertebrats i com a lloc de cria d'amfibis. Actualment l'espai forma part de l'inventari de zones humides de Catalunya amb el codi 02000246

11

Fotos de les Basses del Terrisser. Autor: Josep Maria Dacosta

En relació a al flora cal destacar el següent: La Silene sennenii:

o A Figueres hi ha dues de les cinc úniques poblacions conegudes d’aquesta

planta. Viu en fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides) dels talussos, marges de conreus i erms en sòls profunds i lleugerament humits. Apareix en el llistat del Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Per tant, és una singularitat natural que cal preservar i potenciar-ne la seva expansió. Actualment hi ha inventariades dues àrees de presència crítica de la planta al Castell de Sant Ferran i a Vilatenim, i una altra de desenvolupament potencial.

Foto Silene senneniï. Autor: Josep Maria Dacosta

12

Arbres singulars i fileres d'arbres d'intères:

o Arreu del sòl no urbanitzable hi ha inventariats arbres aïllats d'interès, així com fileres d'arbres singulars del paisatge de la plana empordanesa. Són especialment destacables les fileres de xiprers que tenen la finalitat d’arrecerar els conreus del vent de la tramuntana.