· 2011-12-02 · pla local d’habitatge de vilafranca del penedès 2010-2015 1 Índex anÀlisi...

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010-2015

1

ÍNDEX ANÀLISI 0. Introducció 3

0.1. Antecedents, marc legal i naturalesa del PLH 3 0.2. Procés de redacció, tramitació i participació ciutadana del PLH 6 0.3. Objectiu de solidaritat urbana 9 0.4. Vigència i revisió del Pla Local d’Habitatge 12

1. Emmarcament territorial 13

1.1 Emplaçament i situació 13 1.2. L’encaix dins del territori català: entre la regió metropolitana i el Penedès tradicional 16 1.3. El municipi de Vilafranca del Penedès: entitats de població i barris 22 1.4. Estructura urbana i residencial 24

2. Distribució, estructura i dinàmica de la població 27

2.1. L’evolució demogràfica 28 2.2. Les components de l’increment demogràfic 34 2.3. La naturalesa de la població i la població estrangera 48 2.4. Els trasllats residencials: fluxos més significatius 56 2.5. L’estructura per edats i sexes 62 2.6. La caracterització socioeconòmica de la població 74

3. Les llars 85

3.1 Classificació de les llars segons grandària 86 3.2. Els diferents tipus de llars 87 3.3. Les llars segons sexe i edat del cap de llar 125 3.4. La classificació de les llars segons nivell d’ingressos 129 3.5. La distribució de les llars dins de l’espai urbà 130

4. Les projeccions demogràfiques 133

4.1. Les projeccions demogràfiques del Centre d’Estudis Demogràfics 133 4.2. Projeccions demogràfiques: quatre escenaris possibles 137 4.3. L’escenari endogen 137 4.4. Escenari regressiu 147 4.5. Escenari expansiu 152 4.6. L‘escenari de creixement moderat 158 4.7. Una visió sintètica dels quatre escenaris 163 4.8. Previsions demogràfiques del planejament territorial 167

5. L’anàlisi del parc d’habitatges 169

5.1. L’evolució del nombre d’edificis i habitatges 170 5.2. Les característiques dels habitatges principals 174 5.3. L’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge 199 5.4. Anàlisi de les situacions de sobreocupació 200 5.5. Els habitatges no principals 201 5.6. Allotjaments i equipaments per a la gent gran 204

6. L’anàlisi de l’oferta d’habitatge i de l’activitat immobiliària 213

6.1. La dinàmica immobiliària dels darrers anys 213 6.2. El preu dels habitatges 216 6.3. Els habitatges protegits 225

7. Demanda, demanda exclosa, exclusió social i necessitats d’habitatge 231

7.1. La creació de llars i la necessitat de nous habitatges 232 7.2. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure 239 7.3. La gent gran i les necessitats en matèria d’habitatge 244 7.4. El risc d’exclusió social 250

2

8. Planejament territorial i urbanístic 261 8.1 Planejament territorial 261 8.2. Anàlisi del Planejament Urbanístic 275

9. Organització, recursos i instruments municipals en matèria d’habitatge 297

9.1. Societat Municipal d’Habitatge 299 9.2 L’Oficina Local d’Habitatge 299 9.3 Registre municipal de sol∙licitants d’habitatge amb protecció oficial. 301 9.4. Altres actuacions en matèria d’habitatge: 301 9.5 Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge 301 9.6 Coherència entre recursos i instruments municipals i necessitats d’habitatge 302

DIAGNOSI 303 1. Principals conclusions de l’anàlisi 303 2. Les necessitats d’habitatge 309 3. Coherència entre les necessitats d’habitatge actuals i futures i el potencial d’habitatges 312 4. Les necessitats especifiques de la gent gran 314 5. Alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social 314 6. Rehabilitació com a alternativa als riscos de degradació urbana 315 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES 317

PROGRAMA D’ACTUACIÓ 319 1. Actuacions i programes 319

1.1.El marc general on es desenvoluparà el PLH 2010‐2015 319 1.2. Principis orientadors del PLH 319 1.3 Les modalitats de protecció més recomanables 322 1.4 Les característiques recomanables dels nous habitatges protegits 323 1.5. Les actuacions classificades per objectius 323 1.6. Les actuacions classificades per programes 334

Calendari i pressupost 335 Avaluació econòmica‐financera 337 EXECUCIÓ DEL PLA 339 1.Gestió i avaluació del Pla Local d’Habitatge 339 2.Participació ciutadana en el desplegament i seguiment del PLH 347 3.Concertació del Pla Local d’Habitatge 348 ANNEXES 349 Annex I. Quadres resum Annex II. Fitxes de les actuacions Annex III. Plànols Annex IV. Tallers de participació


3

0. Introducció

0.1. Antecedents, marc legal i naturalesa del PLH El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès es redacta a l’empara del conveni signat entre l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Diputació de Barcelona mitjançant la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats.

A. Marc legal El Pla Local d’Habitatge es redacta en el marc de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l’habitatge, així com del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i del Decret 305/2006 de 18 de juliol per el que s’aprova el seu Reglament. La Llei del Dret a l’Habitatge en l’article 11c) inclou als Plans Locals d’Habitatge dins de l’enumeració dels instruments de planificació i programació d’habitatge que han de concretar, en l’àmbit municipal, l’aplicació de l’objecte i les finalitats de la llei, establint directrius, objectius temporals, propostes operatives, indicadors de control i recomanacions. Les determinacions pròpies dels Plans locals d’habitatge es regulen a l’article 14 d’aquesta llei que enumera, separat en tres apartats, el contingut mínim que ha d’incorporar el document: I. L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi que ha de contenir:

a) L'anàlisi i les previsions demogràfiques i la diagnosi de les necessitats d'habitatge de la població, amb la identificació dels segments de població amb dificultats d'accés o precarietat en la tinença, i l'anàlisi de la situació dels sense llar. b) L'anàlisi del mercat d'habitatge, amb l'estudi de l'evolució i les tendències de la construcció d'habitatges al municipi i dels preus de mercat en les modalitats de compra de primera mà, compra de segona mà i lloguer, i la diagnosi de la població que resta exclosa del mercat per raó dels seus ingressos. c) L'anàlisi del planejament urbanístic i del seu potencial d'oferta d'habitatges, amb la determinació de la quantitat, les modalitats, el règim d'accés i la iniciativa pública o privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecció oficial, i de sòl qualificat o reservat destinat al sistema d'habitatge dotacional que estableix la legislació urbanística, i la diagnosi del grau de cobertura de les necessitats d'habitatge de la població. d) L'anàlisi del parc d'habitatges, la diagnosi de les situacions d'infrahabitatge i d'utilització anòmala dels habitatges, i la diagnosi dels edificis d'habitatges i dels habitatges que no compleixen les condicions de qualitat que estableix aquesta llei. e) L'anàlisi del potencial d'habitatges dirigits a polítiques socials, en el cas dels municipis subjectes al mandat de solidaritat urbana que estableix l'article 73. f) L'anàlisi dels recursos i dels instruments municipals que es fan servir per a dur a terme les polítiques d'habitatge, i la diagnosi de la necessitat de millorar-los o ampliar-los.

Introducció

4

II. Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació que han d'incloure:

a) Les línies d'actuació vinculades a la utilització dels instruments de política de sòl i habitatge que estableix la legislació urbanística, amb una referència especial a la concreció o l'augment de les reserves per a habitatge protegit, la qualificació o la reserva de terrenys destinats al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals; a la utilització dels instruments d'intervenció sobre l'edificació i l'ús del sòl, i a la utilització i la gestió del patrimoni públic de sòl i habitatge. b) Les línies d'actuació no vinculades a la política de sòl però sí a la qualitat del parc construït i a la rehabilitació, la utilització i l'ocupació del parc d'habitatges, incloent-hi la definició de les possibles àrees de conservació i rehabilitació a les quals fa referència l'article 36. c) La definició de les possibles àrees subjectes als drets de tempteig i retracte a què fa referència l'article 15. d) Els ajuts adreçats a grups de població amb dificultats d'allotjament especials per a lluitar contra l'exclusió social. e) La definició i la programació de les actuacions concretes que s'han de dur a terme en els sis anys de vigència del pla, que ha d'establir les característiques tècniques i econòmiques, els beneficiaris, els agents gestors i la programació temporal. f) Les previsions de quantificació dels habitatges destinats a polítiques socials d'acord amb la tipologia que estableix l'article 74 per a l'acompliment del mandat de solidaritat urbana, i la justificació de la coherència amb relació a l'objectiu final de l'article 73.1.

III. L'avaluació econòmico-financera de les actuacions:

a) Que permetin articular la gestió del pla, analitzant tant el finançament públic com el privat disponibles. Pel que fa al finançament públic, s'han de proposar els compromisos financers que requereixen un concert amb l'Administració de la Generalitat. b) De seguiment i avaluació del desplegament del pla i els d'establiment d'indicadors de qualitat de la gestió.

B. Naturalesa El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès és un instrument de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, i constitueix també un instrument de planificació i programació en el desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge. En el cas que l’Ajuntament vulgui concertar polítiques d’habitatge amb el Govern de la Generalitat, aquest haurà de redactar i comunicar l’acord d’aprovació d’aquest pla a la Direcció General d’Habitatge i trametre-li un exemplar. La Direcció General d’Habitatge podrà requerir a l’Ajuntament, de forma motivada, l’ampliació de la documentació aportada o la modificació del Pla en base al compliment de la legalitat, a les disponibilitats pressupostàries i a la protecció d’interessos supralocals.


5

C. Tramitació i aprovació

L’aprovació del Pla Local d’Habitatge correspon al Ple de l’Ajuntament. La seva tramitació, tal com estableix l’article 14 apartat 10 de la Llei de dret a l’habitatge, s'ha d'ajustar al que la legislació de règim local estableix respecte al règim de funcionament i d'adopció d'acords, i ha d’incloure un període d’exposició pública i articular mecanismes de participació ciutadana.

D. Contingut i determinacions El Pla Local de l'Habitatge de Vilafranca del Penedès és un document tècnic que, partint de l’estudi territorial, urbanístic i demogràfic així com de les condicions socio-ecònomiques i d'organització municipal, fa una anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge al municipi, fent especial atenció a l'evolució i estat del parc de habitatges, així com l’evolució de la població resident i les seves característiques. En funció d’aquest anàlisi i diagnosi es defineixen els objectius a assolir i les estratègies d’actuació proposant mesures que s’adrecen al foment i accés a l’habitatge, a la producció de habitatge assequible i al manteniment i rehabilitació del parc existent. El contingut del present Pla Local d’Habitatge s’ajusta, d’una part a la metodologia desenvolupada per la Direcció de Serveis d’Habitatge Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona en les seves funcions d’assistència tècnica als municipis en matèria d’habitatge; i d’altra part, al contingut definit per als Plans Locals d'Habitatge en l’article 14 de la Llei 18/2007. El Pla ha d’incloure una triple perspectiva: analítica, estratègica i programàtica. El contingut analític del Pla comprèn l’estudi de la demografia i la demanda actual d’habitatge al municipi i la seva projecció futura a curt-mig termini (6 anys); la descripció de l’estructura urbana residencial i del parc d’habitatges existent detectant els dèficits i les necessitats de rehabilitació; l’estudi de la oferta del mercat d’habitatge local i la comparació amb la demanda per tal d’avaluar la part de la demanda que queda exclosa d’aquest mercat; el diagnòstic de les persones i llars que precisaran d’habitatge protegit o social o d’ajuts en matèria d’habitatge en el període estudiat; i finalment l’avaluació de les possibilitats que ofereixen el planejament urbanístic, el patrimoni municipal de sòl i habitatge i els recursos materials i organitzatius de l’ajuntament per a fer front a aquestes necessitats. El contingut estratègic es centra en la definició dels objectius i estratègies de l’ajuntament en matèria d’habitatge, tenint en compte la diagnosi efectuada, els objectius generals definits en la legislació i normativa catalana i estatal en matèria d’urbanisme i habitatge, i la pròpia capacitat dels instruments disponibles des de l’ajuntament. El contingut programàtic del PLH consistirà en la definició del programa d’actuació municipal en matèria d’habitatge en els sis anys següents a la seva aprovació, i, si s’escau, de les actuacions d’aquest programa que requeriran de concert amb l’administració de la Generalitat. Com a tal programa, el PLH conté la identificació i descripció detallada de les actuacions que l’integren, la seva avaluació econòmica, la identificació de l’agent gestor i de les fonts de finançament de cadascuna d’elles, la seva programació temporal, les modalitats i instruments de gestió a implementar, els resultats perseguits i els indicadors que permetran avaluar el grau d’assoliment d’aquests resultats.

Introducció

6

En aquest cas, el contingut del Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, ara a nivell d’avanç, incorpora el contingut analític i estratègic que es concreta en el present document i els seus annexos de fitxes i plànols.

0.2. Procés de redacció, tramitació i participació ciutadana del PLH

A. Procés de redacció El procés de redacció s’inicia l’octubre de 2008 amb la presentació i aprovació del Pla de Treball, que incorpora els continguts i objectius del Pla d’Habitatge i la metodologia específica d’anàlisi de cadascun d’ells, el procés de participació ciutadana, els models d’enquesta a la població i el calendari d’actuacions. Durant aquesta fase es va concretar quin àmbit d’actuació contindria el treball complementari destinat a la detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges del municipi, escollint finalment el barri de Centre Vila i l’entorn dels carrers Sant Pere, del barri de Sant Julià. L’equip redactor del document és un equip pluridisciplinar, format pels següents membres:

CMT, Arquitectes Associats, SLP Romà Pujadas i Rubies, Economista Graciela Chaia Santiago, Advocada

Han participat també en la redacció del document les següents persones: Soledad Ugarriza, Tècnica Informàtica Jordi Coral, Geògraf Jordi Miró, Estudiant d’arquitectura Diana Cogolludo, Estudiant de Geografia Joan Ferrer, Geògraf I cal destacar la col·laboració del personal de l’Ajuntament de Vilafranca, i en especial: Rosa Blasco, Rosa Colomé, Pere Brualla, Oficina Local d’Habitatge Marta Martínez i Eugènia Martínez, Departament d’Urbanisme Montse Gonzàlez, Participació Ciutadana Josep Ferret, Departament de Plànol i Estadística de l’Ajuntament de Vilafranca Maria Josep Tuyà, Regidora d’Habitatge Durant els mesos de gener a abril de 2009 es van portar a terme els treballs de camp inclosos en el treball complementari “Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere”. Aquest treball s’adjunta com a document complementari al Pla Local d’Habitatge. D’altra banda, al llarg d’aquest període s’han realitzat diverses reunions de treball entre l’Ajuntament i l’equip redactor, coordinades per Pilar Cervantes, tècnica de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona. S’han mantingut reunions informatives amb responsables polítics i s’han fet diverses accions relacionades amb la participació ciutadana, com s’explica en el següent apartat.


7

B. Participació ciutadana La participació ciutadana del Pla Local d’Habitatge de Vilafranca es fa mitjançant la creació d’una Comissió de Seguiment del PLH que integra diverses entitats i associacions relacionades amb l’habitatge. A banda de les associacions, s’ha convocat persones individuals que tenen una relació directa amb el tema (adjudicataris d’habitatges de lloguer o compra, persones que no hi han pogut accedir i gent jove), tots ells seleccionats a través de l’Oficina Local d’Habitatge. La participació ciutadana del PLH ha estat coordinada per una empresa especialitzada en Dinamització Social, E1DOS, que ha orientat a l’Ajuntament i a l’equip redactor en tot el procés de participació. Els integrants de la Comissió de Seguiment són els següents:

1 Núria Pérez Col.lectiu Bosc Verd Medi ambient2 Isabel Torrents GEIF Medi ambient3 Santi Viadiu Voluntaris forestals Medi ambient4 Empar Varella Associació Creixent Discapacitats5 Àngel Díez Nouverd Discapacitats6 Dolors Vilella Univers Penedès Discapacitats7 Eva Sanz Llum del Nord Convivència8 Paquita Pascual Càritas Parroquial Convivència9 Abdelmalek Alkantara Convivència

10 Roser Marigó Tornar a somriure Igualtat11 Alexandra González AMPGIL Igualtat12 Sara Maraver Lliga reumatològica Igualtat13 Antònia Ripoll AFABAR Serveis Socials14 Mariana Pérez Comissió Gent Gran Serveis Socials15 Juan Manuel Garcia Comissió Gent Gran Serveis Socials16 Josep Curto Pilar de Vuit Gent Gran17 Joan Soler Casals Gent Gran Gent Gran18 M.Antonia Simon AV Centre Vila AV19 Oriol Colomé AV Sant Julià AV20 Diego Teruel AV Barceloneta AV21 Montserrat Bargués Individual Accedit lloguer22 Fadwa Bentayab Individual No acc. lloguer23 Antoni Comas Individual Accedit compra24 Roger Pla Individual No acc. compra25 Nil Ventosa Jove -26 Guillem Muntané Jove -27 Montse Ortiz Jove -

Les diferents accions dutes a terme fins al moment, han estat les següents:

ACCIONS CALENDARI 2009 Explicació procés als Consells i serveis implicats Selecció membres de la Comissió de Seguiment

Desembre 2008 - Gener 2009 - Febrer 2009

Presentació del procés a la Comissió de Seguiment (CS)

Dilluns 2 DE MARÇ DE 2009 20.00-21.00h

TALLER DE DIAGNOSI (Tècnics)

Dimarts 10 DE MARÇ DE 2009 10.00-12.30h

Presentació DIPU I PLH a l’equip de govern 4 de juny de 2009 Presentació DIAGNOSI regidora Habitatge 23 de setembre de 2009 Presentació DIAGNOSI regidora d’habitatge i CUP 1 d’octubre de 2009 Presentació DIAGNOSI regidora d’habitatge i grups oposició

3 de novembre de 2009

Accions de difusió i comunicació amb la Comissió de Seguiment

Octubre 2009

TALLER DE DIAGNOSI (CS)

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE DE 2009 9.30 – 13.00h Escorxador

Introducció

8

En la fase d’anàlisi i diagnosi es van fer dos tallers de participació: 1) En data 10 de març de 2009 es va dur a terme un taller de participació destinat a tècnics de l’Ajuntament relacionats amb el camp de l’habitatge. Concretament van assistir-hi 10 tècnics dels següents departaments: Serveis socials, Habitatge, Atenció ciutadana, Servei de Salut i Consum i Oficina de Llei de Barris. 2) En data 7 de novembre de 2009 es va realitzar un taller destinat a la Comissió de Seguiment. Van assistir-hi representats de les següents entitats:

• Nouverd • Lliga reumatològica • Pilar de Vuit • Associació Creixent • Univers Penedès • Comissió Gent Gran • Col·lectiu Bosc Verd • Càritas parroquial • Voluntaris forestals • 2 persones independents

En la fase de propostes també es van fer dos tallers de participació: 1) En data 28 d’abril de 2010 es va dur a terme un taller de propostes destinat a tècnics de l’Ajuntament relacionats amb el camp de l’habitatge. Concretament van assistir-hi 18 tècnics dels següents departaments: Serveis socials, Habitatge, Atenció ciutadana, Servei de Salut i Consum, Igualtat, Gent Gran, Educació i Oficina de Llei de Barris. 2) En data 8 de maig de 2010 es va realitzar un taller de propostes destinada a la ciutadania en general. Van assistir-hi 27 persones, algunes de la Comissió de seguiment i altres ciutadants independents. Els informes d’aquests tallers, realitzat per l’empresa E1DOS Dinamització Social, s’adjunten com a annexes en el present document.


9

0.3. Objectiu de solidaritat urbana La Llei 18/2007 del dret a l'habitatge exigeix que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca disposin en els propers vint anys d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials consistent en el 15% del total d'habitatges principals existents. El municipi de Vilafranca del Penedès compleix totes dues condicions. Per donar compliment a aquest objectiu, el pla d'habitatge proposarà les actuacions necessàries per assolir part proporcional d'aquests habitatges destinats a polítiques socials corresponents al termini de vigència d'aquest Pla. Es consideren habitatges destinats a polítiques socials, de conformitat amb l'article 74 de la llei 18/2007, tots els acollits a qualsevol de les modalitats de protecció: els habitatges amb protecció oficial de compra o de lloguer o d'altres formes de cessió d'ús, els habitatges de titularitat pública, els habitatges dotacionals públics, els allotjaments d'acollida d'immigrants, els habitatges cedits a l'Administració pública, els habitatges d'inserció, els habitatges de copropietat, els habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social, els habitatges privats de lloguer de pròrroga forçosa, els habitatges cedits en règim de masoveria urbana, els habitatges d'empreses destinats a llurs treballadors i altres habitatges promoguts per operadors públics, de preu intermedi entre l'habitatge amb protecció oficial i l'habitatge del mercat lliure però que no es regeixen per les regles del mercat lliure. En primer lloc s’han de comptabilitzar els habitatges destinats a polítiques socials de l’any 0 A continuació caldrà quantificar els habitatges destinats a polítiques socials que es preveu hi haurà al final del sexenni. A tal fi, el principal gruix de la informació seran les actuacions del PLH de promocions d’habitatges (que aportaran la quantificació dels HPO d’iniciativa pública i privada en tots els seus règims, els habitatges dotacionals públics i, si s’escau, els habitatges de preu intermedi) i les previsions del propi Pla pel que fa a habitatges privats a posar al mercat mitjançant la cessió a l’administració o la inclusió en borses de lloguer. Com que encara no s’ha establert reglamentàriament la metodologia de quantificació dels objectius a assolir pel Pla d'Habitatge, s’utilitzarà el mètode de càlcul el proposat per la Diputació de Barcelona, que consisteix en la suma de:

La part proporcional del dèficit històric, entenent com a tal la diferència entre el 15% dels habitatges principals existents en l’any d’inici del Pla i el nombre d’habitatges destinats a polítiques socials quantificats en aquest any. En els 6 anys d’aplicació del PLH s’haurà d’assolir la 6/20 part d’aquest dèficit.

La part de l’objectiu imputable al creixement en el sexenni, o sigui el 15% de l’increment d’habitatges principals previst per el PLH en aquest període.

El recàlcul de l’objectiu de solidaritat urbana a partir de l’entrada en vigor del Reglament es produirà amb motiu del següent PLH que redacti el municipi.

Introducció

10

Habitatges destinats actualment a polítiques socials (any 0) Població (no oficial) segons les dades del padró d'habitants a data 01/01/09 39.929

Nombre d'habitatges principals (no oficials) segons les dades estretes del padró

d'habitants 01/01/09 14.260

Parc d'habitatge social existent:

Habitatges acabats amb protecció oficial no desqualificats 1992-2007 (Font

Secretaria de l'Habitatge 8/9/2009) 820

Habitatges acabats amb protecció oficial. Promocions 2008/09: (Font

Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès):

238

64 habitatges PROHA SCCL, Compra, Carrer Pere Alegret (PAU-21)

29 habitatges Societat Municipal d'Habitatge, Compra, La Girada II, Rambla

de la Generalitat.

20 habitatges SUMA i PROHA SCCL, Compra, La Girada II, Rambla de la

Generalitat, 55-59.

16 habitatges, Rehabilitació i Arquitectura, SA (privat),Compra, La Girada

II, al carrer Lluís Mª Güell, 8

18 habitatges , REYAL URBIS (privat), Compra, ,C/ Pere Alegret (Barri

Barceloneta)

10 habitatges HERCESA (privat), Compra, ,C/ Mossèn Trens – Avda.

Barcelona

10 habitatges, Cooperativa CELOBERT ,Lloguer, ,Rambla Generalitat, 51-53

(Sector Girada II)

71 habitatges FACTOR HABAST, Lloguer, C/ Mossèn Trens – C/ Comerç

Habitatges de cessió temporal per atendre necessitats urgents de caràcter social

(Font: Oficina Local d’Habitatge, 22/06/2010) 48

Habitatges inclosos en la xarxa d'habitatges d'inclusió gestionada per ADIGSA

(Informació d’ADIGSA, 24 de juliol de 2008) 23

Contractes borses mediació i borses joves (informació facilitada per l'Oficina

d'Habitatge a data 02/10/09) 84

Parc de titularitat pública (gestionat per ADIGSA) 233

Parc de lloguer privat amb contractes de pròrroga forçosa (Font Secretaria de

l'Habitatge 8/9/2009) 555

Total habitatges destinats actualment a polítiques socials 2.001

15% dels habitatges principals actuals (base del càlcul del dèficit històric) 2.139

Dèficit històric (15-14) 138

Part proporcional del dèficit històric imputable al sexenni que ha d'assolir

el PLH (6/20 ) 41


11

La part de l’objectiu imputable al sexenni del Pla en l’escenari endogen, sumant la part proporcional del dèficit històric més la part proporcional imputable al creixement del període 2010-2015:

Escenari endogen

Increment dels habitatges principals estimats per al sexenni d'aplicació del PLH 15.577

Part imputable al creixement del sexenni (15% de l'increment dels habitatges) 198

Càlcul de l’objectiu a assolir pel PLH:

1) Part proporcional imputable al creixement del sexenni (15% de l’increment dels habitatges principals previstos pel PLH): 198 habitatges

2) La part corresponent a la reducció del 0,7% anual del parc de lloguer privat amb contractes de pròrroga forçosa: 23

3) Part proporcional del dèficit històric imputable al sexenni que ha d’assolir el PLH: 41 Del càlcul de les quantitats escrites anteriorment resultaria una necessitat de 262 habitatges destinats a polítiques socials al final del sexenni del PLH. Les promocions d’habitatges amb algun tipus de protecció previstes pels propers 6 anys segons la previsió de desenvolupament més pessimista s’estimen en 406. Per tant, es pot assolir l’objectiu de solidaritat urbana establert per l’article 73 de la Llei del Dret a l’Habitatge.

Introducció

12

0.4. Vigència i revisió del Pla Local d’Habitatge

El Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès tindrà un període de vigència de sis anys a partir de la data de la seva aprovació. A partir de la finalització de la seva vigència, l’Ajuntament haurà de procedir a la seva revisió. Es consideraran motius per a la seva revisió anticipada abans d’haver transcorregut la totalitat del període de vigència, els següents:

• Que s’aprovin lleis, normatives, disposicions o plans de rang superior que així ho disposin o que afectin a aspectes substancials del Pla Local d’Habitatge

• Que s’aprovi un nou planejament urbanístic municipal, o bé que s’aprovin modificacions

o plans derivats que afectin substancialment les determinacions del Pla Local d’Habitatge

• Que, un cop transcorregut un mínim de tres anys d’aplicació, es produeixi una desviació

manifesta entre les previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge realitzades i la realitat.

• Que, un cop transcorregut com a mínim el mateix període, es produeixi un incompliment

manifest dels terminis i previsions d’execució de les actuacions programades.

• Que l’ajuntament consideri, de manera motivada, que el Pla Local d’Habitatge ha deixat

de ser un instrument adequat per a determinar les propostes i compromisos municipals en matèria d’habitatge.


13

1. Emmarcament territorial

1.1 Emplaçament i situació

Vilafranca del Penedès, capital de la comarca de l’Alt Penedès, és un municipi amb 19,6 km2 de superfície, una població de 38.929 (1-1-2009) i una densitat de població força elevada, de 1.981 habitants/km2. Forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona, concretament de la corona més exterior. Llinda amb els municipis d’Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, la Granada, les Cabanyes, Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. La comarca de l’Alt Penedès, dividida en 27 municipis, té una extensió de 592,7 km2, una població de 101.758 habitants (1-1-2008) i una densitat de població de 171,7 habitants/km2, la més baixa, amb diferència, de totes les comarques metropolitanes. L’any 2008, l’Alt Penedès va superar per primer cop els 100.000 habitants

1.1.1. La matriu física Vilafranca del Penedès es troba al bell mig de la Depressió Prelitoral penedenca, en un terreny molt planer. Al nord del nucli urbà hi ha els turons de Sant Pau (303 m) i de Sant Jaume (294 m), que s’eleven tot just un centenar de metres sobre la plana. Vilafranca del Penedès es troba a 223 m d’altitud. Al sud de la comarca hi ha la serra de Cavall, un dels darrers contraforts del massís del Garraf, amb una alçada màxima de 465 m al pic de l’Àliga. Hi ha les restes, molt importants, de l’antic poblat ibèric i les construccions de l’alta edat mitjana, quan el castell d’Olèrdola era un punt estratègic en la línia de frontera. Tot aquest entorn forma part del Parc d’Olèrdola, de la xarxa d’espais naturals de la Diputació de Barcelona. El parc compren 608 ha repartides entre els termes municipis d’Olèrdola i Canelles (a la comarca del Garraf) i data de l’any 1992. Dins de la comarca s’han de mencionar també el Parc Natural de Foix i el de l’Ordal. El terreny és drenat per diverses rieres: a l’oest del nucli urbà hi ha la riera de Llitrà, que desguassa al riu Foix, mentre que al nord i a l’est hi ha la riera de l’Adoberia, que aigües avall passa a dir-se Riera de Vilafranca i acaba desguassant a la Riera de Ribes, que desemboca al mar a l’alçada de Sitges.

Els municipis limítrofs tenen desenvolupaments urbanístics significatius induïts en bona mesura per la proximitat de la ciutat de Vilafranca del Penedès. Les xifres són bastant concloents. En el període 1998-2008, solament Sant Cugat Sesgarrigues va créixer menys que Vilafranca del Penedès, però la resta van tenir augments superiors, des del 47,1% de la Granada al 75,2% de les Cabanyes.

Evolució demogràfica dels municipis limítrofs 1998-2008

1998 1998 Índex variació

1998-2008

les Cabanyes 505 890 176,2

la Granada 1.325 1.949 147,1

Olèrdola 2.058 3.375 164,0 Santa Margarida i els Monjos 4.088 6.768 165,6

Sant Cugat Sesgarrigues 734 923 125,7

Vilafranca del Penedès 28.925 37.364 129,2

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Emmarcament Territorial

14

Vilafranca del Penedès i els municipis limítrofs Pacs de Pacs de PenedèsPenedès

Sant Cugat Sant Cugat SesgarriguesSesgarrigues

la Granadala Granadales Cabanyesles Cabanyes

els Monjosels Monjos

Sant Miquel Sant Miquel d'Olèrdolad'OlèrdolaMojaMoja

APAP--

77

AA--7 / N7 / N

--340340

Riu Foix

Riu Foix

CC-- 1

515

CC--1515

AA--7 / N7 / N--340340

Sant PauSant Pau

Sant Sant JaumeJaume

Riera de

Riera de Llitrà

Llitrà

Vilafranca Vilafranca del del

PenedèsPenedès

El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els petits nuclis rurals no han participat gens en el creixement demogràfic del municipi d’aquests darrers anys. L’any 2000, representaven l’1,3% de la població municipal; l’any 2008, s’havien quedat en un 1%. D’aquestes entitats de població menors, la més habitada l’any 2008 era el Molí d’en Rovira; cal remarcar que no es tracta del barri urbà del mateix nom sinó del disseminat que hi ha a l’altra banda de la carretera A-7. El Carrer d’en Perepau (o Cal Pere Pau) és un tipus de petit assentament urbà molt propi del Penedès, estructurat en un sol carrer. Forma continu urbà amb Sant Pere Molanta, un nucli una mica més gran que pertany al municipi d’Olèrdola. El Bordellet és un petit disseminat rural, solament 15 habitats l’any 2008, situat al nord-est del municipi, a tocar del municipi de la Granada. La Serreta és també un minúscul disseminat situat al sud, a la frontera amb Olèrdola; no consta com a entitat de població.


15

Les Salines és un altre petit nucli situat al sud de la AP-7, a tocar al nucli dels Monjos, del municipi de Santa Margarida i els Monjos. L’any 2008, les Salines tenien 85 habitants, 11 menys que el 2000 Un altre nucli molt proper és Moja, del municipi d’Olèrdola, situat al sud de la AP-7. Amb 1396 habitants l’any 2008. El nucli de Moja està a menys d’un Km dels nous desenvolupaments urbans del barri de la Girada, però a l’altra banda de l’autopista.

Evolució demogràfica de les entitats municipals 2000-2008

2000 2008

Habitants % Habitants %

Índex variació

2000-2008

el Bordellet 16 0,1 15 0,0 93,8

el Molí d’en Rovira 171 0,6 159 0,4 93,0

Perepau 110 0,4 111 0,3 100,9

les Salines 96 0,3 85 0,2 88,5

Vilafranca (entitat) 29631 98,7 36994 99,0 124,8

Total 30024 100,0 37364 100,0 124,4

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Vilafranca del Penedès té dues grans àrees industrials; una, al sud-oest del nucli urbà, alineada amb la carretera A-7; l’altra al nord-est del nucli urbà, al polígon industrial Els Cinc Ponts, alineada també amb l’A7.

Vilafranca del Penedès i els nuclis rurals del terme municipal

Carrer d’en Perepau

Moli d’en Rovira

les Salines

Bordellet

la Serreta

Sant Pau

Riera de Llitrà

Riera de l’Adoberia

Polígon Industrial els Cinc Ponts

Moja

Polígon Industrial


16

1.1.2. Infrastructures i accessibilitat Vilafranca del Penedès es troba al corredor d’infrastructures del litoral, veritable eix neuràlgic. A nivell viari, aquest eix està constituït per l’autopista AP-7, amb tres enllaços al terme municipal, i per la carretera A-7 (N-340), amb una variant que evita el pas pel nucli urbà. A nivell ferroviari, hi passa des del 1865, la línia Barcelona-Tarragona, i des de fa poc, la línia d’alta velocitat, tot i que no hi té estació. Entre les noves línies ferroviàries proposades i que millorarien la connectivitat, s’ha de citar el tren orbital, que uniria Vilanova i la Geltrú amb Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès és un nus de comunicacions. L’eix Diagonal (C-15), que l’uneix al sud amb Vilanova i la Geltrú i al nord amb Igualada, és un eix fonamental de reequilibri metropolità. Altres carreteres que hi conflueixen són la BV-2127, cap a les Cabanyes i Font-rubí, la BP-2121, cap a Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca, i la B-212, cap a la Múnia i Sant Jaume dels Domenys.

1.2. L’encaix dins del territori català: entre la regió metropolitana i el Penedès tradicional La comarca de l’Alt Penedès no té un encaix fàcil de definir dins del territori català. Tradicionalment se l’ha inclòs a la Regió Metropolitana de Barcelona, però solament cal passejar-se per la comarca o per la ciutat de Vilafranca del Penedès per copsar que no és ben bé una comarca metropolitana. Administrativament, la Regió Metropolitana de Barcelona encara no té cap reconeixement oficial; caldrà esperar, en tot cas, a la instauració de les vegueries. En canvi, sí que té vigència com àmbit del planejament territorial. El PTGC de l’any 1995 establia els àmbits territorials en els que s’havia de redactar el corresponent PTP. Un d’aquests àmbits és el de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb l’Alt Penedès inclòs. El PTP de la Regió Metropolitana, conegut com Pla Territorial Metropolità de Barcelona, ha passat la fase d’avanç i està pendent de l’aprovació definitiva. El Planejament Sectorial també ha recollit la classificació en àmbits territorials. En aquest sentit, és especialment remarcable el PTS de l’Habitatge, també en fase d’avanç. Però Vilafranca del Penedès també admet una lectura com a integrant de la xarxa de ciutats, algunes de la Regió Metropolitana i d’altres no, connectades per l’Eix Diagonal. Aquestes ciutats, enteses com un bloc, semblen destinades a jugar un paper molt actiu a l’ordenació del territori català. I hi ha una última lectura com a Penedès històric, juntament amb el Garraf, el Baix Penedès i municipis de l’Anoia i el Baix Llobregat, forma un territori que es vol veure com una frontissa entre dues àrees més densament poblades: la regió metropolitana de Barcelona i la conurbació, cada cop més metropolitana, de Tarragona- Reus- Valls.

1.2.1. El marc metropolità Amb 3.235,6 km2, la Regió Metropolitana de Barcelona representa solament el 10,1 % de la superfície catalana, però concentra un 66,9% de la població (4.928.852 habitants a 1-1-2008) i aporta pràcticament un 70% del PIB. És un territori molt densament urbanitzat, amb una densitat de població molt alta, 1.523,1 habitants/km2, segons el Padró continu de data 1-1-2008, enfront d’una mitjana catalana de 229,5 hab/km2.


17

Tanmateix, la Regió Metropolitana té una notable heterogeneïtat interna, amb àrees d’una altíssima densitat de població i altres que conserven encara una clara fesomia rural. Una lectura habitual de l’àmbit metropolità és la que distingeix diverses corones metropolitanes, amb una densitat decreixent de població del centre cap a la perifèria, però no és un decreixement uniforme. Amb el pas dels anys, s’han fet diverses propostes de desagregació en corones metropolitanes. Una publicació recent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, El Territori metropolità de Barcelona, distingeix quatre corones, que són les que s’utilitzaran com emmarcament metropolità d’aquest estudi: Barcelona, Rondes, resta àrea i resta regió.

Les corones de la regió metropolitana Barcelona

668,4Resta regió

1.523,1Total RMB

1.601,9Resta àrea

7.446,2Rondes

16.096,3Barcelona

Densitat de població 2008(habitants/km2)


La densitat de població baixa dels més de 16.000 habitants/km² de Barcelona als 668,4 de la corona metropolitana més exterior. Tot l’Alt Penedès forma part d’aquesta darrera corona. Ara bé, aquesta corona exterior té també una gran heterogeneïtat interna, molta més de la que es pot trobar a les corones més interiors, on l’aglomeració urbana solament és trencada per alguns accidents orogràfics, com la serra de Collserola. La divisió comarcal orienta sobre aquesta diversitat interna metropolitana. Els dos extrems són el Barcelonès i l’Alt Penedès. Per una banda, el Barcelonès, amb una densitat de 16.447 habitants/km², superior fins i tot a la de la ciutat de Barcelona. A l’altre extrem, l’Alt Penedès, amb una densitat de 171,7 habitants/km², inferior a la mitjana catalana. L’Alt Penedès forma part de l’àmbit metropolità, està inserit al potent corredor d’infrastructures del litoral, però, malgrat això, encara conserva una fesomia eminentment rural i no ha tingut, al menys fins ara, l’intens desenvolupament urbanístic del conjunt metropolità.


18

Les comarques metropolitanes

757,8Garraf

15.447,6Barcelonès

1.627,9Baix Llobregat

454,1Vallès Oriental

1.478,8Vallès Occidental

1.054,2Maresme

171,7Alt Penedès

Densitat de població 2008(habitants/km2)V.Occ.

Ga.

Alt P.

Ma.V.Or.

Ba.

B.Ll.


Una lectura més aprofundida de l’àmbit metropolità permet distingir diversos sistemes urbans estructurats entorn dels principals nuclis de població. Una publicació ja esmentada de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, El Territori metropolità de Barcelona, divideix tot l’àmbit metropolità en 18 sistemes urbans. Els sistemes urbans introdueixen matisos molt importants a la visió en termes de corones metropolitanes. Solament tres sistemes urbans tenen una densitat de població superior als 5.000 habitants/km2: Barcelona, Rondes- Llobregat i Rondes- Besòs; mentre que dos més es troben entre els 2.000-5.000: el Baix Maresme i el Vallès- Collserola. Però també trobem sistemes urbans amb densitat elevada, entre 1.000 i 2.000 habitants/km2, més enllà d’aquest sistemes més centrals, com és el cas del Delta del Llobregat, Terrassa, Sabadell i Mataró. A més, hi ha sis sistemes urbans amb una densitat entre 500 i 1000 habitants, entre ells, el de Vilanova. Finalment, es troben els sistemes urbans amb una fesomia encara força rural i amb baixes densitats de població: Sant Celoni (150,7 hab/km²), Vilafranca del Penedès (183,1) i Sant Sadurní d’Anoia (139,6).

Els sistemes urbans de l’àrea metropolitana

Densitat de població2006

(habitants/km2)

Fins a 200

200-500

500-1.000

1.000-2.000

2.000-5.000

Més de 5.000

Sistemes urbans

Granollers

Mollet-Riera de Caldes



19

L’Alt Penedès es considera dividit entre el sistema urbà de Vilafranca del Penedès, constituït per 19 municipis, i el de Sant Sadurní d’Anoia, amb 6 municipis. Es considera que Gelida i Sant Llorenç d’Hortons són del sistema urbà de Martorell.

Els municipis del l’Alt Penedès classificats en sistemes urbans

1901,5

171,7 21,50

500

1000

1500

2000

Valors extrems

Sistema urbà de Vilafranca del Penedès

Sant Sadurní d’Anoia

Vilafranca del Penedès

Sistema urbà de Sant Sadurní d’Anoia

Vilafranca

PontonsAlt Penedès

Densitat de població 2008(habitants / km2)

Menys de 100

100-200

200-500

500-1000

1000-1500

Més de 1500


1.2.2. La xarxa de ciutats mitjanes connectades per l’eix Diagonal

D’un temps ençà també es parla de les ciutats de “l’arc metropolità”, anteriorment conegudes com ciutats de la segona corona metropolitana: Aquest arc metropolità està format per Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. No és l’única xarxa de ciutats a la que es pot adscriure Vilafranca del Penedès, també hi ha la xarxa de ciutats estructurada entorn de l’Eix Diagonal, eix neuràlgic encara per completar. En aquest cas, les ciutats agrupades serien Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa i Vic. En definitiva, Vilafranca del Penedès es mou a cavall entre la seva adscripció metropolitana, concretament a l’Arc metropolità de les ciutats de la segona corona, o per la seva adscripció a la xarxa de ciutats estructurades entorn de l’Eix Diagonal, ciutats de la Catalunya interior que ja no es poden considerar metropolitanes.


20

L’arc Metropolità i l’Eix Diagonal

Ciutats que formen l’Arc Metropolità

Ciutats estructurades per

l’Eix Diagonal


Font: Elaboració pròpia

1.2.3. El marc penedenc L’alt Penedès té un altre marc territorial possible, el marc penedenc. Avui en dia tendeix a dir-se’n el gran Penedès o el Penedès històric, però tradicionalment es coneixia senzillament com Penedès, i inclou les comarques de l’Alt i Baix Penedès, del Garraf, i municipis de l’Anoia i del Baix Llobregat. Aquest àmbit ve determinat pel conreu de la vinya, per l’economia del vi i del cava, activitats ja seculars. Els seus límits vénen marcats fonamentalment per la DO Penedès:

Delimitació de la DO Penedès

Font: DO Penedès


21

També hi ha la reivindicació del reconeixement “polític” del territori penedenc, concretament de la vegueria del Penedès històric, en cas de que s’aprovés finalment aquesta divisió territorial. El manifest de l’any 2005 a favor d’una vegueria del Penedès diu: “Refermaria la nostra capacitat de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes”. Darrera de la reivindicació de las vegueria del Penedès hi ha sobretot un rebuig a integrar-se a l’àmbit metropolità, però cal fer com a mínim dos consideracions: 1) Les vegueries estan pensades sobretot com a esglaons de l’administració perifèrica de la Generalitat; no serien, per tant, òrgans de decisió a nivell territorial. Tot i amb això, ben segur que aquest territori no tindria el mateix tractament integrat en un àmbit metropolità que integrat en un àmbit penedenc. Des de la perspectiva del planejament territorial, l’Alt Penedès forma part del PTP de la regió metropolitana, encara pendent d’aprovació. 2) La pressió metropolitana ja s’està notant, i una prova n’és l’activitat constructora de Vilafranca del Penedès d’aquests darrers anys, molt superior a les pròpies necessitats vegetatives, i pensada sobretot per atreure públic de les corones interiors metropolitanes. Molt probablement, el tema no és metropolitanització sí o no, sinó quines dimensions ha de tenir el creixement demogràfic previst sense alterar de manera irreversible el caràcter de ciutat mitjana amb elevada qualitat de vida que té Vilafranca del Penedès a l’actualitat.

La proposta de vegueria del Penedès Històric


22

1.2.4. El marc comarcal de l’Alt Penedès Ja s’ha vist que costa decidir entre l’adscripció a la regió metropolitana, al Penedès supracomarcal o a la xarxa de ciutats de la Catalunya central. Un tema sense discussió, en canvi, és la capitalitat de Vilafranca sobre el conjunt de la comarca de l’alt Penedès. La comarca de l’Alt Penedès, dividida en 27 municipis, té una extensió de 592,7 km2, una població de 101.758 habitants (1-1-2008) i una densitat de població de 171,7 habitants/km2.

1.3. El municipi de Vilafranca del Penedès: entitats de població i barris El poblament està constituït per un nucli urbà compacte, la ciutat de Vilafranca del Penedès, i diversos petits assentaments i disseminats de característiques rurals, escampats pels 19,6 km2 del terme municipal: el Bordellet, amb 15 habitants l’any 2008, el Molí d’en Rovira (159 habitants), Pere Pau (111) i les Salines (85). Aquestes petites entitats només representen l’1% de la població del municipi; l’altre 99% viu al nucli urbà de Vilafranca del Penedès. El creixement de Vilafranca del Penedès és fonamentalment en forma de ciutat compacta: la població de les entitats rurals no ha crescut pràcticament gens durant el darrer període de creixement demogràfic. En el període 2000-2008, la població del nucli urbà de Vilafranca del Penedès va augmentar un 24,8% mentre que la dels nuclis rurals va romandre estancada, com és el cas de Perepau, o va decréixer moderadament.

Evolució demogràfica de les entitats de població. 2000-2008 2000 2008

Barri Nombre % Nombre % Increment 2007-2008

el Bordellet 16 0,1 15 0,0 93,8

el Molí d’en Rovira 171 0,6 159 0,4 93,0

Pere Pau 110 0,4 111 0,3 100,9

les Salines 96 0,3 85 0,2 88,5

Vilafranca (entitat) 29631 98,7 36994 99,0 124,8

Total 30024 100,0 37364 100,0 124,4 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Les entitats rurals ocupen una posició perifèrica en el terme municipal, més aviat petit, de Vilafranca del Penedès. Perepau, o cal Pere Pau, es troba a l’est del terme municipal, formant pràcticament un continu urbà amb el nucli de Sant Pere Molanta, del municipi d’Olèrdola. Les Salines, o Cal Salines, es troba al sud-oest del terme, formant continu urbà amb el nucli dels Monjos, del terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. La petita entitat del Bordellet està formada per diverses masies situades al nord-est del terme municipal. L’entitat del Molí d’en Rovira és la que està més a prop del nucli urbà. Inclou la residència assistida “Mare Ràfols”, que hi aporta una bona part dels habitants. Un dels barris de nou desenvolupament del nucli urbà es diu precisament el Molí d’en Rovira, però esta separat de l’entitat de població del mateix nom per la carretera N-340. El nucli urbà està dividit en 8 barris, als quals s’ha d’afegir els “afores”, que inclouen tot el poblament disseminat. Alguns barris ja estan pràcticament colmatats i, per tant, no varien de població, però altres són els que suporten els nous desenvolupaments urbans i estan, per tant, en plena expansió demogràfica.


23

distribució de la població en districtes i seccions censals. 2001-2009 2001 2009

Barri Nombre % Nombre %

Increment 2001-2009

Participació creixement 2001-2009

Barceloneta 2.895 9,6 3.072 7,9 106,1 2,0

Centre Vila 2.121 7 4.346 11,2 204,9 25,5

Les Clotes 3.503 11,6 4.059 10,4 115,9 6,4

L’Espirall 7.877 26,1 7.611 19,6 96,6 -3,1

Molí d’en Rovira 594 2 1230 3,2 207,1 7,3

El Poble Nou 7.310 24,2 8.637 22,2 118,2 15,2

Sant Julià 5.165 17,1 6.455 16,6 125,0 14,8

La Girada 344 1,1 3.130 8,0 909,9 32,0

Afores 411 1,4 389 1,0 94,6 -0,3

Vilafranca del Penedès 30.220 100,0 38.929 100,0 128,8 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Els barris amb més creixement són els que concentren els nous desenvolupaments urbans. La Girada ha passat dels 344 habitants del 2001 als 3.130 del 2009, amb un creixement de més del 800%. El Molí d’en Rovira ha duplicat àmpliament la població en el mateix període, un 107,1% d’increment, passant dels 594 als 1.230 habitants. El creixement demogràfic d’aquests barris s’ha vist interromput per la crisi immobiliària i econòmica, de manera que acumulen una quantitat important d’habitatges per vendre. Caldrà veure quan temps passarà abans que el creixement demogràfic basat en trasllats metropolitans no es torni a posar en marxa. L’anàlisi de l’evolució demogràfica es veu dificultada pels canvis en les delimitacions dels barris que s’han fet recentment.

Molí d’en Rovira

Barceloneta

l’Espirall

Centre Vila

Sant Julià

les Clotes

la Girada

el Poble Nou


24

Un altra lectura de l’espai urbà és la divisió en districtes i seccions censals. Actualment hi ha un total de 4 districtes i 21 seccions. Aquesta divisió també ha experimentat canvis recentment: de 17 seccions que hi havia anteriorment s’ha passat a les 21 actuals.

La distribució de la població en districtes i seccions censals. 2001-2009 2001 2009

Districte/secció Nombre % Nombre %

Increment 2001-2009

01001 1931 6,3 1761 4,5 91,2

01002 2775 9,0 2769 7,1 99,8

01003 1006 2,6

02001 2385 7,7 2266 5,8 95,0

02002 1271 4,1 1164 3,0 91,6

02003 1398 4,5 1685 4,3 120,5

02004 1638 5,3 2061 5,3 125,8

02005 1851 6,0 2298 5,9 124,1

02006 2215 7,2 2548 6,5 115,0

03001 2388 7,8 1711 4,4 71,6

03002 1096 3,6 1264 3,2 115,3

03003 2202 7,1 2704 6,9 122,8

03004 1532 3,9

04001 1680 5,5 1939 5,0 115,4

04002 1539 5,0 2050 5,3 133,2

04003 2288 7,4 1717 4,4 75,0

04004 1531 5,0 1590 4,1 103,9

04005 1443 4,7 1230 3,2 85,2

04006 1176 3,8 1313 3,4 111,6

04007 1191 3,1

04008 3130 8,0

Vilafranca del Penedès 30807 100,0 38929 100,0 126,4 En vermell les seccions noves


1.4. Estructura urbana i residencial Vilafranca del Penedès, situada entre la muntanya de La Serreta (sud-est) i el turons de Sant Pau i Sant Jaume (nord-oest), compta amb un terme municipal de 1.617 Ha. Es troba a 223m d’altitud, en un pla que ofereix un doble vessant, un que és molt suau vers el riu de Foix, i l'altre vers l'Anoia. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. Des del punt de vista de les infrastructures principals, Vilafranca es caracteritza tradicionalment per l’eix del ferrocarril en sentit nord-sud i la radialitat de les carreteres de connexió en totes les direccions cardinals, on destaca la carretera nacional de Tarragona a Barcelona (N-340). Aquesta forma l’eix viari principal i, juntament amb les carreteres de Vilanova, Igualada, Terrassa, Sant Martí Sarroca i altres de caràcter més local com les de Domenys, Moja o les


25

Cabanes, doten el territori d’una gran accessibilitat. A més, hi ha una àmplia xarxa de camins rurals amb la qual s’estructuren les àrees productives. Per altra banda, el ferrocarril i, més recentment, l’autopista i la variant formen part de les infrastructures principals, però actuen com a barrera d’aquesta permeabilitat territorial recolzada en carreteres i camins. El nucli urbà ofereix una imatge força compacta i ordenada en el seu creixement. La carretera nacional suposa l’element de major tensió urbana per les extensions industrials i la variant de la carretera nacional, situada al costat de ponent té una directriu bastant integrada en la forma urbana, completant les vies principals i recollint la carretera de Vilanova. Aquest creixement compacte contrasta fortament amb les tendències a la dispersió que trobem en municipis veïns, degut a que el conreu de la vinya és l’activitat productiva que ocupa una major extensió de territori i també l’element que defineix el paisatge del municipi. El paper de centre comarcal de Vilafranca ha augmentat en importància, passant a actuar com un sistema territorial més obert com a conseqüència de l’intercanvi múltiple. S’ha incrementat el grau d’interdependència amb poblacions veïnes així com les relacions de mobilitat intercomarcal per la cada vegada més creixent relació Vilafranca- Àrea metropolitana de Barcelona. Els municipis de la comarca presenten una alta dependència de relació residencial amb Vilafranca, especialment a la part oriental de la comarca, com a residència per a part de la població laboral del centre productiu de Martorell. A la vegada, han estat detectades funcions residencials dominants a la comarca del Garraf que generen una comunicació diària amb l’Alt Penedès, aquesta com a comarca més especialitzada en serveis i indústria.

1.4.1 Desenvolupament urbà El municipi té els seus orígens al segle XII. La situació de la ciutat com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Durant aquest període es van construir edificis notables com el convent de Sant Francesc, l’església d’un convent d’un ordre militar: la capella de Sant Joan i el Palau Reial. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. Aquest primer nucli, del qual s’en desconeix el perímetre i l’extensió, estava fortificat i disposava de portals a cada cap de carrer que donava a l’exterior. La construcció de la muralla de Vilafranca es produeix a la segona meitat del segle XIV i el perímetre recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, la part interior de les rambles de Sant Francesc i Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, plaça Anselm Clavé, carrer de la Lluna, plaça de Puigmoltó i carrers de Sant Cristòfol i Sant Sebastià. Fins a mitjans del segle XIV hi ha una època de creixement de Vilafranca. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època. Però malgrat aquesta situació l’activitat econòmica i comercial no es va aturar. El conreu vitícola va continuar creixent a la comarca i per Vilafranca va representar una important expansió demogràfica. La fil·loxera, apareguda a Catalunya l'any 1879 i a la comarca el 1887, va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa del Penedès i la comarca consolidava el seu caràcter agrícola i vinícola.


26

A partir de 1868 i durant prop de tres dècades, la vila va experimentar un seguit d’actuacions encaminades a l’expansió dels afores i la reforma del centre. L’eixamplament de la vila es fa d’acord amb les prioritats urbanístiques de l’època: carrers amples i rectes que inclouen places i zones de passeig i milloren el trànsit i la higiene. En aquesta època es desenvolupen els barris de Molí d’en Rovira, Poblenou i la Barceloneta. L’any 1936 s’aprova el Pla de Barenys, equivalent al primer pla general de la Vila, amb l’objectiu de crear una capital de comarca amb un urbanisme modern, que posava èmfasi en la higiene i la vitalitat i introduïa parcs urbans, la ciutat jardí i la implantació d’equipaments. En el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua un gran creixement. Rep indústries diverses i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca rep una onada immigratòria molt important a principis dels anys 1960 fins els anys 80. La població passa dels 11.985 habitants l’any 1960 als 25.029 habitants l’any 1981. Bona part d’aquesta immigració es situa al barri de l’Espirall, format per una part central que és un polígon de blocs aïllats, molts dels quals van ser construïts per cooperatives sindicals. A la resta del barri va proliferar l’autoconstrucció de cases unifamiliars, que poc a poc s’han anat substituint per edificis plurifamiliars de més alçada. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb noves zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. Els barris que s’han urbanitzat recentment són els de la Girada, Molí d’en Rovira Sud, Melió Residencial i Ciutat Jardí Sant Julià. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant l'aparició de nous polígons. D’aquesta manera, el creixement compacte, amb continuïtat amb el teixit existent, ha estat la tònica dels darrers anys. El planejament actual no pretén modificar aquesta lògica de creixement, sinó aprofitar-la per millorar l’estructura del nucli urbà, ja que és evident que un tipus de vila compacta és més sostenible: redueix els costos de manteniment, afavoreix les relacions a peu evitant l’ús innecessari de l’automòbil i permet compartir millor els equipaments i les dotacions.


27

2. Distribució, estructura i dinàmica de la població La determinació de la demanda de nous habitatges, del seu nombre i de les seves característiques, dependrà en bona mesura de l’estructura demogràfica i socioprofessional de la població resident i de les perspectives demogràfiques futures. L’anàlisi anirà adreçat a determinar les necessitats de nous habitatges i, més concretament, de nous habitatges socials. Els agrupaments de les persones es poden veure de forma piramidal. A la base hi ha les persones, els habitants. Aquests s’agrupen en famílies amb vincles de parentiu que, quan són més estrets, permet parlar de nuclis familiars i viuen en llars. Normalment les persones que comparteixen una llar tenen llaços de parentiu, però no forçosament. Llar Una llar es defineix com el conjunt de persones -una o més- que residint en el mateix habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació. El nombre de llars coincidirà amb el nombre d’habitatges principals. Familia Una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge familiar, comparteixen algunes despeses en comú i estan vinculades per llaços de parentiu. Nucli familiar Concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets: matrimoni sense fills, matrimoni amb fills, mare amb fills i pare amb fills Habitant Persona empadronada al municipi

L’anàlisi es centrarà en els dos extrems de la cadena:

• Els habitants: analitzar les característiques bàsiques de la població i elaborar projeccions demogràfiques que permetin preveure la seva evolució futura, tant en nombre com en característiques bàsiques.

• Les llars: analitzar els agrupaments de persones que comparteixen un mateix habitatge principal i elaborar projeccions de llars, tenint en compte que el seu increment determinarà la demanda de nous habitatges principals. S’ha de remarcar que es tractarà de la demanda interna o local, ja que una bona part de la demanda continuarà venint de fora del municipi, com ha succeït aquests darrers anys.

Cal remarcar que aquesta anàlisi deixa fora les persones no empadronades, que són invisibles a nivell estadístic. En altres èpoques, pràcticament no hi hauria persones no empadronades, però en aquest període de creixement demogràfic accelerat basat en arribada massiva de població estrangera segur que n’hi ha un nombre significatiu, baix però significatiu. Per tant, no surten recollits a l’estadística demogràfica però sí que es podran veure reflectits al parlar de la població amb més privacions detectada per les entitats de caire social.

Distribució, estructura i dinàmica de la població

28

2.1. L’evolució demogràfica Fins als anys seixanta del segle passat, l’evolució demogràfica de Vilafranca del Penedès havia estat molt lenta. L’any 1857, a l’inici dels censos periòdics de població, hi constaven 6.284 habitants, una xifra que va anar augmentant durant la segona meitat del segle XIX, a remolc de l’expansió de l’activitat vitivinícola. L’any 1887, s’assolí la xifra de 8.344 habiants, però l’arribada de la fil·loxera aquell mateix any va estroncar el creixement demogràfic, de manera que a l’arribar l’any 1900 havia disminuït a 7.749 habitants. Durant les sis primeres dècades del segle XX el creixement demogràfic va ser lent, tot i estar esquitxat per esdeveniments històrics i econòmics d’ordre divers. L’any 1960 s’havia arribat als 11.985 habitants, un 55% de la població que hi havia a principis de segle XX. Els darrers anys cinquantes ja van ser un petit preludi del gran increment demogràfic de les dues dècades següents. Entre l’any 1960 i el 1981 la població es va duplicar, arribant als 25.027 habitants de l’any 1981. És un increment demogràfic que es va donar de manera generalitzada al conjunt de Catalunya degut fonamentalment a l’arribada de població immigrada de la resta de l’estat. Durant els següents 20 anys, l’increment demogràfic va ser molt moderat, coincidint amb un període d’estancament de la població catalana. L’any 2001, s’arribava als 31.248 habitants, amb un increment del 25% en un període de 20 anys. La segona meitat dels anys norantes ja va registrar increments importants, però ha estat sobretot durant la primera dècada del segle XXI quan la població s’ha tornat a disparar, amb un ritme de creixement similar als dels anys seixantes i setantes, però aquesta vegada basat en l’arribada de població immigrada estrangera. L’any 2009 (1-1-2009), la població de Vilafranca del Penedès arribava als 38.929 habitants.

Evolució demogràfica de Vilafranca del Penedès. 1900-2009*

7749 7824 8586 9822 11109 11177 1198517546

25027 2781831248

38929

0

10000

20000

30000

40000

50000

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2009

En menys de 20 anys la població es duplica per l’arribada d’immigració

espanyola

Es necessiten 60 anys per augmentar un 55% la població

10 anys de fort creixement per

arribada de població immigrada estrangera

20 anys de creixement

moderat

*Dades del 2009, a 1-1-2009

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Les taxes de creixement acumulatiu anual permeten veure de manera homogènia l’evolució demogràfica durant les diferents fases. En el període 1900-60, la taxa de creixement anual era de 0,73; amb aquesta taxa es necessitava gairebé un segle per duplicar la població. Entre el


29

1960 i el 1981, la taxa de creixement acumulatiu anual va ser de 3,75. Calia una mica menys de 20 anys per duplicar la població, que és el que realment va succeir. Entre el 1981 i el 2001, la taxa anual va ser de 0,91, una taxa moderada que implicava un període de duplicació de la població d’uns vuitanta anys. Des de l’any 2001 al 2009, la taxa anual s’ha situat en 3,04, una xifra molt alta, tot i que una mica inferior a la de l’anterior període expansiu. De mantenir-se aquesta tendència, s’estaria de nou en el camí de duplicar la població en un període de vint-i-tres anys; això voldria dir passar dels 31.248 habitants del 2000 a més de 60.000 cap a l’any 2025. De tota manera, aquest és un període molt llarg i es fa molt difícil fer previsions a tant llarg termini.

Taxa acumulativa anual i període de duplicació de la població 1900-2009

Període Taxa

acumulativa anual

Període de duplicació

(anys) Tendència

1900-1960 0,73 98 Creixement lent

1960-1981 3,75 19 Creixement fort

1981-2001 0,91 80 Creixement lent

2001-2009 3,04 23 Creixement fort Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Serà convenient analitzar més detalladament aquest darrer període expansiu, basat en l’arribada de població immigrada estrangera. Entre els anys 1999 i 2005 el creixement va ser fort, amb màxims a l’any 2004, amb 1.455 habitants més, i al 2002, amb un increment de 1442 habitants. L’any 2006 la població va decréixer lleugerament, es van perdre 31 habitants, i tot feia pensar que el cicle de creixement ràpid s’havia acabat. En canvi, als anys 2007 i 2008 l’increment demogràfic s’ha recuperat, fins al punt que l’any 2008 s’ha donat l’increment més important del període, amb 1.565 nous habitants. Cal remarcar que la xifra de l’any 2009 no és la xifra oficial de l’INE, que probablement serà una mica inferior, sinó la que dóna el padró continu de població a 1-1-2009. S’ha considerat interessant donar la xifra oficiosa perquè recull l’evolució del darrer any, un any molt important perquè no estava clar quina seria la tendència que dominaria en un context marcat ja per la crisi econòmica. Sigui quina sigui la xifra oficial, no hi ha dubte que l’any 2008 es va caracteritzar pel manteniment de la tendència alcista. Tot fa pensar que l’any 2009, en canvi, serà ja un any de clar estancament demogràfic i que es podrà donar per tancada l’etapa expansiva caracteritzada per l’arribada massiva de població estrangera.

El creixement demogràfic anual. 1998-2008

348 75

1

783 1.13

2

1.44

2

1.02

8

1.45

5

823

708

1.56

5

-31

-400

0

400

800

1.200

1.600

2.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


30


2.1.1. La comparació amb el conjunt de Catalunya i la Regió Metropolitana La població catalana va romandre estancada durant gairebé dues dècades, però a partir de finals dels noranta va entrar en un nou període de creixement demogràfic important, basat fonamentalment en la immigració extracomunitària, un procés que encara està plenament actiu. Dels 6.090.040 habitants del padró de l’any 1996 (1-5-1996) es va passar als 7.364.078 habitants dels 2008 (1-1-2008), amb un increment del 20,9%. Durant la segona meitat dels anys noranta l’increment va ser modest: es va arribar als 6.343.110 habitants al Cens de població del 2001 (1-1-2001), amb un increment del 4,2%. Durant els primers anys del segle XXI l’increment ha estat molt més accelerat, arribant el 2008 (1-1-2008) als 7.364.078, amb un increment del 16,1% respecte del nombre d’habitants del cens de població del 2001.

L’evolució demogràfica del període 1996-2008 (%)

20,9 17 16,639 30,9 28,4

01020304050

Catalunya Demarcació deBarcelona

Regiómetropolitana

Alt Penedès Vilafranca delPenedès

Sant Sadurnid'Anoia

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Tant la demarcació provincial de Barcelona com l’àmbit de la Regió Metropolitana van créixer per sota de la mitjana catalana, mentre que Vilafranca del Penedès creixia bastant per damunt i l’Alt Penedès gairebé duplicava el percentatge d’increment del conjunt català, amb un 39%. La redistribució de la població a l’àmbit de la Regió Metropolitana L’increment de població de Catalunya no és l’únic fenomen demogràfic a tenir en compte, també és molt important la redistribució interna de la població, sobretot dins de la Regió Metropolitana, on hi ha un flux important des de les àrees més congestionades cap als municipis menys densament habitats. Entre el 1996 i el 2008, la població de la Regió Metropolitana de Barcelona va créixer un 16,60%, lleugerament per sota de la del conjunt català. S’acostuma a fer una lectura en quatre corones: Barcelona, Rondes, resta de l’Àrea Metropolitana i resta de la Regió Metropolitana. És fàcil comprovar com els principals creixements es concentren a les corones exteriors: la resta de l’Àrea Metropolitana, excloent la corona interior de les Rondes, va créixer un 28,0%, mentre que la resta de la Regió Metropolitana ho va fer un 33,2%; Barcelona va créixer un significatiu 7,1% i les Rondes, un mínim 2,0%.


31

L’evolució demogràfica de les corones metropolitanes

133,2Resta regió

128,0Resta àrea

102,0Rondes

107,1Barcelona

Variació població 1996-2008(1996:100)


L’evolució demogràfica dels sistemes urbans metropolitans Les dades a nivell de corones metropolitanes són bastant indiscutibles, però l’anàlisi en termes de diversos sistemes urbans de l’àmbit metropolità permet introduir diverses matisacions. El 16,6% d’increment de població de la Regió Metropolitana es va distribuir d’una manera força divergent pels diversos sistemes urbans considerats. En un extrem, hi ha els sistemes congestionats amb increments molt petits, com Rondes-Besòs (0,8%) i Rondes-Llobregat (2,8%) i per sota dels de la ciutat de Barcelona (7,1%). A l’altre extrem, hi trobem els sistemes més perifèrics que concentren els increments més importants: el sistema de Vilanova i la Geltrú (55,3%), de Martorell (53,4%), o de l’Alt Maresme (52,1%). En aquests casos, l’increment es deu al doble efecte de l’arribada de població immigrada estrangera i de l’allau de trasllats residencials cap a les corones metropolitanes més exteriors. L’increment del sistema urbà de Vilafranca del Penedès, 38,6% es troba bastant a prop dels màxims, mentre que el de Sant Sadurní d’Anoia queda una mica més enrere, amb un increment del 30,8%. L’Alt Penedès encara conserva una fesomia agrària, i en bona part rural, però la penetració metropolitana d’aquests darrers anys ha estat força visible, encara que desigualment repartida.


32

Evolució demogràfica dels sistemes urbans de la regió metropolitana. 1996-2008.

55,3

38,6

0,80

10

20

30

40

50

60

1

Valors extrems



Vilafranca

Rondes-Besòs

Vilanova

Evolució demogràfica 1996-2008(1996:100)

Fins a 110

110-120

120-130

130-140

140-150

Més de 150


2.1.2. L’evolució demogràfica de l’entorn comarcal de l’Alt Penedès La comarca de l’Alt Penedès ha seguit una evolució demogràfica bastant diferent a la de la seva capital, ja que, tradicionalment, tot l’entorn rural tenia un creixement demogràfic molt inferior. Durant el llarg període 1900-1960 la població de Vilafranca va créixer un modest 55%, però la resta de la comarca solament ho va fer un 7,9%. Es pot parlar d’un estancament demogràfic gairebé total de tot el món rural. Més tard, l’immigració dels anys seixantes i setantes va duplicar la població de Vilafranca del Penedès, però el seu entorn rural en va quedar molt al marge, doncs en vint anys solament va créixer un 18,7%. La població de l’entorn rural (inclòs Sant Sadurní d’Anoia) tenia 31.136 habitants l’any 1900. Vuitanta any més tard, al cens del 1981, encara no arribava als quaranta mil: 39.987 habitants. Aquestes tendències dispars es traduïen en un increment del pes de Vilafranca del Penedès sobre la població comarcal. L’any 1900, representava pràcticament un 20% de la població de tota la comarca, concretament un 19,9%; mentre que l’any 1991, s’atansava al 40%, concretament un 39,8%. Però la situació canvia a partir, aproximadament, de l’any 1991. El creixement demogràfic de l’entorn rural sempre havia anat per darrera i, en canvi, en el darrers temps els ritmes s’han invertit. En els últims anys Vilafranca del Penedès ha crescut a un ritme important, però la resta de la comarca encara ha crescut més de pressa, un fenomen completament desconegut en èpoques anteriors. Entre l’any 1991 i el 2008, Vilafranca del Penedès va créixer un 34,3%, però la resta de la comarca ho va fer un 53,2%. Això ha comportat un cert retrocés del pes demogràfic de la capital sobre la resta de la comarca, un pes que ha baixat lleugerament del 39,8% de l’any 1991 al 36,9% del 2008. L’evolució demogràfica de Sant Sadurní d’Anoia s’assembla més a la de Vilafranca del Penedès que a la de l’entorn rural. Durant un segle la població va canviar molt poc: l’any 1857 tenia 2.772 habitants i l’any 1950, 4.168. En canvi, en el període 1950-1981 la població es va

Sabadell


33

duplicar, arribant als 8.596 habitants del 1981. Això va suposar un creixement important, però allargat al llarg de trenta anys. Els anys següents van ser d’estancament demogràfic: el 1996 arribava als 9.205 habitants, però en els darrers anys, la població ha crescut a un ritme important arribant als 11.909 habitants del 2008. Entre l’any 1991 i el 2008 la població de l’Alt Penedès va créixer un 28,1%, mentre que la de l’entorn rural de la comarca ho va fer un 53,2%.

L’evolució demogràfica dels municipis de l’alt Penedès. 1996-2008

231,2

130,9105,4

0

50

100

150

200

250

300

Valors extrems





Vilafranca

Pla del Penedès

Olesa de Bonesvalls

Evolució demogràfica 1996-20086(1996:100)

Fins a 120

120-140

140-160

160-180

180-200

Més de 200


L’entorn rural del Penedès ha entrat de ple en els processos de canvis demogràfics dels darrers temps. Fins i tot hi ha alguns desplaçaments residencials des de la pròpia ciutat de Vilafranca del Penedès cap al seu entorn rural. També hi ha diferències en els factors de creixement demogràfic: a Vilafranca del Penedès s’ha tractat sobretot d’arribada de població estrangera, mentre que a l’entorn rural han dominat àmpliament els trasllats residencials metropolitans de població autòctona. Les dades municipals palesen disparitats molt importants, no sempre fàcils d’explicar. Les dades del mapa següent estan referides al període 1996-2008, un període de fort creixement demogràfic, a Catalunya i a l’Alt Penedès. Alguns municipis han tingut un creixement molt accelerat: Olesa de Bonesvalls va duplicar àmpliament la població en el període considerat, amb un augment del 131,2%, per davant de Mediona (que va augmentar un 84,95%), Olèrdola (78,3%), i Gelida (69,15%). Altres municipis, en canvi, mantenen la fesomia rural amb uns creixements mínims: el Pla del Penedès (5,4%), Torrelavit (9,7%), i Sant Pere de Riudebitlles (10,0%). Com ja s’han vist els dos principals nuclis urbans queden en una posició intermèdia: Sant Sadurní d’Anoia amb un 29,4%, i Vilafranca del Penedès, amb un 30,9%.


34

2.1.3. El creixement demogràfic dins del municipi i del nucli urbà El 30,9% de creixement demogràfic que hi va haver durant el període que va del padró de 1996 a l’actualitat s’ha repartit d’una manera desigual dins de l’espai urbà. Serà interessant fer una doble lectura. Una primera es farà per barris, 8 en total, més el poblament de fora del nucli urbà, i una altra serà per districtes i seccions censals, contemplant 8 districtes i 21 seccions. Lògicament, el creixement s’ha concentrat en les àrees urbanes perifèriques amb més possibilitats de créixer, mentre que les àrees ja ocupades oferien moltes menys possibilitats.

La població del barris. 2000-2008

2000 2008 Variació 2000-2008

Barri Població % Població % Índex

(2000:100) % nous

habitants

Barceloneta 2.895 9,6 3.072 7,9 106,1 2,0

Centre Vila 2.121 7,0 4.346 11,2 204,9 25,5

Les Clotes 3.503 11,6 4.059 10,4 115,9 6,4

L’Espirall 7.877 26,1 7.611 19,6 96,6 -3,1

Molí d’en Rovira 594 2,0 1230 3,2 207,1 7,3

El Poble Nou 7.310 24,2 8.637 22,2 118,2 15,2

Sant Julià 5.165 17,1 6.455 16,6 125,0 14,8

La Girada 344 1,1 3.130 8,0 909,9 32,0

Afores 411 1,4 389 1,0 94,6 -0,3

Total 30220 100,0 38.929 100,0 128,8 100,0 Font: Ajuntament de Vilafranca del Penedès

2.2. Les components de l’increment demogràfic L’evolució demogràfica és la resultant de dos fluxos d’importància diversa: el moviment natural i el moviment migratori, el qual, al seu torn, serà important desagregar entre arribada de població estrangera immigrada i trasllats residencials metropolitans de població autòctona.

2.2.1. El creixement vegetatiu El creixement natural es basa en la diferència entre naixements i defuncions. El nombre de naixements s’ha recuperat molt aquests darrers anys, superant els nivells dels anys setanta, tot i que en aquell moment Vilafranca del Penedès tenia molts menys habitants. De totes maneres el creixement vegetatiu ha estat feble degut a la caiguda de la fecunditat durant les darreres dècades. D’acord amb l’estadística oficial es va tocar fons l’any 1996, amb solament 250 naixements. L’any 2004, en canvi, es van superar els 500, concretament 502, i el 207 es va arribar als 507 naixements, xifra màxima de moment. Caldrà tenir en compte que l’increment de la natalitat dependrà de l’estructura de la població per edats, ja que una població jove té més possibilitats d’assolir una natalitat elevada, i de la taxa de fecunditat. Les defuncions s’han mantingut molt estables al llarg de tot el període analitzat. El creixement vegetatiu ha seguit el ritme de la natalitat. El quinquenni 1976-80, encara en l’anomenat baby boom, el creixement vegetatiu va fer créixer la població de Vilafranca del Penedès en 745 habitants, però els quinquennis següents les xifres van anar disminuint, fins arribar als mínims de 121 i 124 nous habitants als quinquennis 1986-90 i 1991-95, respectivament. En canvi,


35

durant la dècada actual el creixement vegetatiu es recupera i aporta 764 nous habitants durant el període 2001-2005. Les dades dels anys 2006 i 2007 eren encara més positives, ja que en tan sols un parell d’anys hi va haver un increment de 479 habitants.

Evolució de naixements, defuncions i creixement vegetatiu. 1976-2007

Període Naixements Defuncions Creixement vegetatiu

1976-1980 2131 1386 745 1981-1985 1557 1082 475 1986-1990 1413 1292 121 1991-1995 1365 1241 124 1996-2000 1423 1277 146 2001-2005 2152 1388 764 2006-2007 992 513 479


La mitjana anual dels quinquennis analitzats posa de manifest el cicle seguit, des dels valors majors dels últims anys fins els mínims de 24-25 nous habitants anuals durant tota la dècada dels norantes. Durant el període 2001-2005 es va recuperar el ritme d’uns 150 nous habitants anuals dels anys setantes i els dos darrers anys que s’han pogut analitzar donen unes xifres encara superiors, de l’ordre de 240 nous habitants anuals per creixement vegetatiu. Tot i amb això, cal no oblidar que l’expansió demogràfica d’aquests darrers anys s’ha basat fonamentalment en els moviments immigratoris i, molt especialment, de població estrangera.

Creixement vegetatiu anual de Vilafranca del Penedès. 1976-2007

14995

24 25 29

153

240

0

50

100

150

200

250

300

1976-1980 1981-1985 1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2007


Les taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu A més de les xifres absolutes, també serà interessant veure com han evolucionat les taxes de natalitat, mortalitat i creixement natural o vegetatiu. La taxa de natalitat, naixements anuals per 100 habitants, ha seguit un cicle des dels valors elevats dels anys setantes fins als valors mínims dels vuitantes i norantes fins arribar a la recuperació actual. Als anys setantes la taxa de natalitat era elevada, per sobre del 20 per mil (20 naixements anuals per cada 1.000 habitants), però la tendència va canviar ràpidament, ja que a la dècada dels vuitanta havia baixat a poc més del 10 per mil, situació que es va mantenir al llarg de la dècada dels norantes. La tendència ha canviat novament aquests darrers anys i s’ha pogut


36

veure una recuperació de la taxa de natalitat, que s’ha situat entorn del 13-14 per mil, xifra que està lluny, però, dels nivells dels anys seixantes i setantes. En aquest procés de recuperació de la natalitat hi ha contribuït el rejoveniment de la població amb l’arribada d’immigrats estrangers però també una certa recuperació de la taxa de natalitat de la població autòctona. La taxa de mortalitat no ha experimentat canvis substancials. A la segona meitat de la dècada dels setanta era bastant alta, del 13,0 per mil, però les dècades posteriors es va estabilitzar entorn del 9 per mil. Aquests darrers anys, amb el rejoveniment de la població, s’ha reduït la taxa de mortalitat fins a un nivell francament baix, entorn del 7 per mil. La taxa de creixement vegetatiu ha seguit una corba molt similar a la de la taxa de natalitat. A la segona meitat dels anys setanta estava entorn del 7 per mill, però va caure ràpidament fins a nivell d’estancament gairebé total, amb taxes entorn de l’1 per 1000. Durant aquest darrers anys s’ha recuperat fins arribar a superar el 6 per mil aquests darrers anys.

Evolució de les taxes de natalitat, mortalitat

i creixement vegetatiu de Vilafranca del Penedès. 1966-2007

20,0

12,4 10,7 9,8 10,013,8 13,5

7,03,8

0,9 0,9 1,0 4,9 6,50,0

10,0

20,0

30,0

1976-1980 1981-1985 1986-1990 1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2007

Taxa de natalitat Taxa de mortalitat Taxa de creixement vegetatiu


Amb més o menys intensitat, la recuperació de la taxa de natalitat és un fenomen observable arreu de la geografia catalana. A la comarca de l’Alt Penedès l’increment de la natalitat va associat molt directament al rejoveniment de la població, bé per arribada de població immigrada, bé per trasllats metropolitans de població autòctona, sense deixar de banda però un lleuger increment de la taxa de fecunditat.


37

Taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu als municipis de l’Alt Penedès. Mitjana 2003-2007

Xifres absolutes Taxes (tant per mil) Municipi Naixe

ments Defun cions

Moviment natural

Nata litat

Morta litat

Moviment natural

Avinyonet del Penedès 87 55 32 11,4 7,2 4,2 Cabanyes, les 59 20 39 17,3 5,9 11,4 Castellet i la Gornal 111 89 22 12,3 9,9 2,4 Castellví de la Marca 81 93 -12 10,4 11,9 -1,5 Font-rubí 62 78 -16 9,0 11,3 -2,3 Gelida 456 227 229 16,1 8,0 8,1 Granada, la 100 60 40 12,5 7,5 5,0 Mediona 130 119 11 13,4 12,2 1,1 Olèrdola 195 110 85 13,6 7,7 5,9 Olesa de Bonesvalls 103 39 64 14,9 5,6 9,3 Pacs del Penedès 41 33 8 11,0 8,9 2,1 Pla del Penedès, el 44 54 -10 9,7 11,9 -2,2 Pontons 18 20 -2 7,5 8,3 -0,8 Puigdàlber 20 34 -14 10,3 17,5 -7,2 Sant Cugat Sesgarrigues 53 48 5 12,2 11,0 1,1 Sant Llorenç d'Hortons 140 105 35 13,8 10,4 3,5 Sant Martí Sarroca 160 127 33 11,8 9,3 2,4 Sant Pere de Riudebitlles 132 102 30 12,1 9,4 2,8 Sant Quintí de Mediona 125 104 21 12,5 10,4 2,1 Sant Sadurní d'Anoia 657 462 195 11,6 8,1 3,4 Santa Fe del Penedès 22 12 10 13,0 7,1 5,9 Sta. Margarida i els Monjos 441 213 228 14,9 7,2 7,7 Subirats 160 178 -18 11,3 12,6 -1,3 Torrelavit 47 61 -14 7,8 10,1 -2,3 Torrelles de Foix 132 109 23 12,1 10,0 2,1 Vilafranca del Penedès 2425 1367 1058 13,5 7,6 5,9 Vilobí del Penedès 62 59 3 12,2 11,6 0,6 Total 6063 3978 2085 13,0 8,5 4,5


Les dades municipals de l’Alt Penedès palesen una disparitat important. Alguns municipis, els més envellits i amb característiques més rurals, han tingut un moviment natural negatiu: és el cas de Puigdàlber (-7,2 per mil), Torrelavit (-2,3), Font-rubí (-2,3). A l’altre extrem hi ha els municipis que han participat més del creixement demogràfic i del rejoveniment de la població d’aquests darrers anys: les Cabanyes (11,4), Olesa de Bonesvalls (9,3),i Gelida (8,1). Vilafranca del Penedès, amb una taxa mitjana de 5,9 per mil durant el període 2003-2007 es troba en una situació intermèdia, mentre que Sant Sadurní d’Anoia, amb una taxa de 3,4, queda una mica més enrere.


38

Taxa de creixement vegetatiu dels municipis de l’Alt Penedès. Mitjana 2003-2007

11,4

5,9

-7,2-10

-5

0

5

10

15

1

Valors extrems





Vilafranca

Puigdàlber

les Cabanyes

Taxa creixement vegetatiu mitjana 2003-07

(tant per mil)

Menys de 0

0-2

2-4

4-6

6-8

Més de 8


També serà interessant poder comparar les xifres de Vilafranca del Penedès amb les del conjunt català, que també ha experimentat un creixement evident de la taxa de natalitat, tot i que la mitjana del període 2003-2007 arribava solament al 11,3 per mil. La taxa de creixement natural de Vilafranca del Penedès també queda clarament per davant de la mitjana catalana del mateix període analitzat, que solament va ser del 2,9 per mil.

Comparació de les taxes de creixement vegetatiu. Mitjana del període 2003-2007

2,9 3 3,1 4,5 5,93,4

01234567

Catalunya Demarcacióde Barcelona

Regiómetropolitana

Alt Penedes Vilafranca delPenedès

Sant Sadurníd'Anoia


L’evolució de la taxa de fecunditat A la taxa de natalitat hi convergeixen dos factors explicatius. Per una banda, l’estructura per edats: una major proporció de població jove predisposa, en principi, a una natalitat més gran. Per altra banda, l’índex de fecunditat general, el nombre de fills per dona, que pot variar amb el temps, l’espai i les característiques socioculturals de la població.


39

Per a l’anàlisi de la fecunditat s’ha utilitzat l’indicador de fecunditat general (mitjana de fills per dona). Val a dir que aquest indicador va anar caient des dels elevats valors dels anys seixantes fins a valors extremament baixos, molt per sota de la taxa de reposició de la població. A nivell català, l’any 1995 es va assolir el nivell més baix, amb un indicador de fecunditat general de solament 1,14. Els darrers anys hi ha hagut un repunt de la fecunditat, explicable en bona part, però no totalment, per l’arribada massiva de població immigrada estrangera. Aquests darrers anys, l’indicador de fecunditat general català ha tingut una evolució positiva, passant de l’1,29 de l’any 2001 al 1,45 del 2007. Vilafranca del Penedès partia d’un indicador similar, 1,26 l’any 2000 i el 2001, però ha tingut un creixement superior, situant-se entorn de 1,6-1,7. Les xifres de l’Alt Penedès s’assemblen molt a les de la capital comarcal, tal com es pot observar al gràfic següent:

Evolució de l’indicador de fecunditat general. 2001-2007

1,27 1,27 1,30 1,34 1,38 1,40 1,42 1,451,26

1,431,52

1,701,63 1,57

1,65

1,26

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Catalunya Alt Penedès Vilafranca del Penedès


L’increment de la fecunditat tindrà incidències en la població, doncs esperonarà el creixement demogràfic, i també en la demanda d’habitatge, ja que els canvis en la grandària de la llar podran plantejar, en alguns casos, la conveniència del canvi de residència. El pes de la població estrangera a la natalitat i la fecunditat Serà interessant entretenir-se una mica més en la participació de la població estrangera en l’increment de la fecunditat i la natalitat. L’anàlisi se centra en tres enunciats bàsics:

• La població estrangera té un pes molt important en la recuperació de la natalitat • La població estrangera té una taxa de fecunditat substancialment més elevada • La taxa de fecunditat de la població autòctona també s’ha incrementat aquests darrers

temps A. La població estrangera té un pes molt important en la recuperació de la natalitat Una primera constatació és que al segment de població de les dones en edat fèrtil (es considera entre els 15 i 49 anys), la població estrangera hi té un pes creixent al llarg de la darrera dècada. L’any 2000, les dones immigrants estrangeres representaven un 3,3% del total de dones fèrtils; l’any 2009, el percentatge s’havia elevat al 22,4%.


40

Pes de la població estrangera al col·lectiu de dones en edat fèrtil. 2000-2009

Població

autòctona Població

estrangera

Nombre % Nombre % Total

2000 7774 96,7 265 3,3 8039

2001 7809 95,2 398 4,8 8207

2002 7906 93,0 598 7,0 8504

2003 7959 90,6 825 9,4 8784

2004 7990 88,2 1065 11,8 9055

2005 7982 85,3 1380 14,7 9362

2006 7837 82,4 1674 17,6 9511

2007 7648 81,6 1728 18,4 9376

2008 7606 80,2 1883 19,8 9489 2009 7629 77,6 2204 22,4 9833


Si s’analitzen de manera més detallada les diferents generacions de dones entre 15 i 49 anys, es comprova que la proporció de població estrangera és superior en les generacions més joves i amb major fecunditat. Sempre amb dades del 2009, la població estrangera representa el 34% de les dones de 23 anys, el 35% de les de 24 anys, el 33,3% de les de 25 anys i el 32,1% de les de 28 anys. En canvi, entre les dones fèrtils més grans, el pes és molt inferior, fins arribar al 8,2% de les dones de 49 anys.

El pes de la població estrangera a les generacions de dones en edat fèrtil. 2009

0

100

200

300

400

500

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

Població estrangera Població autòctona


Any 2007: Pes població estrangera al nombre total de dones en edat fèrtil 18,4% Any 2007: Pes de les mares estrangeres al nombre total de naixement 26,3% Any 2009: Pes població estrangera al nombre total de dones en edat fèrtil 22,4% B. Les dones immigrades tenen una taxa de fecunditat substancialment més elevada. En aquest cas no s’ha pogut calcular l’indicador de fecunditat general al no disposar de les xifres de l’edat de la mare en el moment del naixement desglossades entre població autòctona


41

(nacionalitat espanyola) i població immigrada estrangera. Sí que es disposa, en canvi, de les dades sobre nacionalitat de la mare, de manera que s’ha pogut calcular la taxa bruta de fecunditat, entesa com els naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil (15 a 49 anys). És fàcil comprovar que la taxa bruta és molt més elevada entre la població estrangera que entre la població autòctona.

Taxa bruta de fecunditat segons nacionalitat de la mare. 2000-2007 Naixements segons

nacionalitat de la mare Taxa bruta de fecunditat segons

nacionalitat de la mare Any Autòctona Estrangera Total Autòctona Estrangera Total

2000 286 30 316 36,8 113,2 39,3 2001 297 34 331 38,0 85,4 40,3 2002 338 50 388 42,8 83,6 45,6 2003 358 77 435 45,0 93,3 49,5 2004 385 117 502 48,2 109,9 55,4 2005 376 120 496 47,1 87,0 53,0 2006 347 140 487 44,3 83,6 51,2 2007 372 133 505 48,6 77,0 53,9


Les xifres són prou eloqüents. La taxa bruta de fecunditat de la població autòctona s’ha mantingut entre 36,8 i 48,6 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil, mentre que la mateixa taxa per al mateix període aplicada a la població estrangera immigrada s’ha mantingut entre 77,0 i 113,2 naixements anuals. A grans trets, es podria dir que la taxa de fecunditat bruta de la població immigrada ha estat el doble que la de la població autòctona. La taxa de fecunditat bruta de tota la població del municipi ha anat creixent a mesura que la població estrangera ha tingut més pes en el nombre total de naixements. L’any 2000, solament un 9,6% dels naixements eren de mare estrangera, i la taxa de fecunditat bruta era del 39,3 per mil. L’any, 2007, un 26,3% del naixements eren de mare estrangera i la taxa bruta de fecunditat era del 53,9%. L’evolució futura de la població dependrà en part dels comportaments culturals de la població estrangera, de si mantindran l’elevada fecunditat dels països d’origen o si adoptaran pautes culturals del país d’acollida, amb un nombre clarament inferior de fills per mare. Cal remarcar que s’ha considerat tota la població estrangera agregada, però també es podrien descobrir disparitats importants en les taxes brutes de fecunditat si s’analitzessin separadament per països o regions mundials. C. La taxa de fecunditat de la població autòctona també s’ha incrementat aquests darrers temps La natalitat no s’ha recuperat exclusivament per l’arribada de població estrangera: també hi ha participat un lleuger increment de la taxa de fecunditat de la població autòctona. L’indicador de fecunditat general (nombre de fills per dona) de la societat catalana havia caigut a meitat dels anys noranta a uns nivells tan extraordinàriament baixos que solament es podia esperar una certa recuperació. Amb el bagatge estadístic disponible, aquesta recuperació es pot analitzar solament a parir de a taxa bruta de fecunditat. L’any 2000, la taxa de fecunditat de població autòctona era de 36,0 naixements anuals per cada 1000 dones en edat fèrtil i, durant aquell any, hi va haver 286 naixements de mare autòctona. L’any 2007, en canvi, la taxa de fecunditat de la població autòctona havia pujat a 48,6 i van haver-hi 372 naixements de mare autòctona.


42

Si s’hagués mantingut la taxa baixa de l’any 2000, el nombre de naixements solament hauria estat de 281. El que no permet l’estadística disponible és detectar els matrimonis mixtes. Cal remarcar que la immigració estrangera és un fenomen massa recent perquè hi pugui haver un nombre significatiu de matrimonis mixtes, almenys a Vilafranca del Penedès.

2.2.2. Els moviments migratoris L’altre component del creixement demogràfic, i el gran protagonista aquestes darrers temps, és el moviment migratori, que es dividirà en dos: les migracions de població estrangera i les de població autòctona. Per una banda, s’haurà d’insistir en l’arribada de població estrangera, en una onada immigratòria de grans proporcions. Per altra banda, s’hauria de veure en quina mesura els trasllats residencials metropolitans incideixen en el creixement demogràfic de Vilafranca del Penedès d’aquests darrers temps. També caldrà veure si hi ha algun flux de sortida significatiu, especialment cap a l’entorn més rural proper. Les dades de saldo migratori es poden obtenir per dos camins: 1) La informació anual facilitada per l’Idescat a partir de les altes i baixes del padró continu 2) D’una manera indirecta, restant de l’increment de població total el moviment natural durant el mateix període. Migracions internes d’acord amb el padró d’habitants Comptabilitzen els trasllats residencials de nacionalitat espanyola entre municipis de l’estat espanyol. També inclouen les entrades de població espanyola resident anteriorment a l’estranger, però no el moviment invers, de sortida de població de nacionalitat espanyola. El quadre permet veure les dades del període 1992-2007. Es comprova que la mobilitat residencial és creixent i que ha estat positiva, més entrades que sortides, fins al darrer període 2005-2007, quan comença a ser clarament negativa. En el període 1992-1995 hi havia una mitjana de entrades anuals, per solament 596 sortides. En el període 2001-2004, la mitjana d’entrades anuals havia pujat a 1.659, clarament per davant de les 1.304 sortides. En el període 2005-2007, en canvi, les entrades anuals havien pujat fins a 1.735 però les sortides havien augmentat més de pressa, fins a 1.953, amb un saldo anual negatiu de -217 habitants.

Evolució d’entrades, sortides i saldo migratori. 1992-2007

Dades acumulades del període Dades mitjanes anuals Període

Entrades Sortides Saldo

migratori Entrades Sortides

Saldo migratori

1992-1995 2677 2385 292 669 596 73 1997-2000 4317 3123 1194 1079 781 299 2001-2004 6634 5216 1418 1659 1304 355 2005-2007 5206 5858 -652 1735 1953 -217


Cal remarcar que l’estadística oficial no proporciona encara les dades de l’any 2008, en què s’ha produït un nou canvi de tendència, amb unes entrades molt superiors a les sortides, fenomen vinculat al creixement de l’oferta immobiliària de la capital de l’Alt Penedès. En els últims temps, el saldo de les migracions internes ha estat lleugerament positiu, exceptuant els darrers anys, del 2005 al 2007, en què ha passat a ser leugerament negatiu.


43

L’estadística de les migracions internes distingeix entre desplaçaments amb la resta de la comarca, amb la resta de la demarcació provincial, amb la resta de Catalunya i amb la resta d’Espanya. Serà interessant donar un breu cop d’ull als diferents desplaçaments:

Saldo migratori per àmbits territorials Dades acumulades del període Dades mitjanes anuals

Comarca Província Catalunya Espanya Comarca Província Catalunya Espanya

1992-1995 -100 400 -108 100 -25 100 -27 25

1997-2000 259 830 1 104 65 208 0 26

2001-2004 -294 1523 -24 213 -74 381 -6 53

2005-2007 -911 638 -280 -99 -304 213 -93 -33 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Es comprova ràpidament que els fluxos amb la resta d’Espanya i la resta de Catalunya són molt poc importants. Res a veure amb les grans migracions dels anys seixantes i setantes. Els fluxos de migracions internes més significatius, però també amb unes proporcions molt moderades són:

• Flux d’entrada de població procedent de la resta de la demarcació provincial, bàsicament de la Regió Metropolitana de Barcelona. És un flux continuat que oscil·la entre les 200-400 entrades anuals.

• Flux de sortida cap a d’altres municipis de la pròpia comarca. És un flux que ha pres volada aquests darrers anys, amb una mitjana d’unes 300 sortides anuals durant el període 2005-2007.

La comparació amb l’entorn comarcal Els trasllats metropolitans han afectat d’una manera significativa la comarca de l’Alt Penedès, això sí, amb una intensitat desigual. El fet de ser un àrea gairebé rural a la perifèria metropolitana ha estat un factor d’atracció notable, fins al punt que pot arribar a fer qüestionar aquesta fesomia rural que encara manté la comarca. Les migracions internes tenen tant entrades com sortides, però les entrades són clarament superiors a pràcticament tots els municipis. La comparació entre municipis s’ha fet calculant la taxa de mobilitat residencial, tenint en compte el saldo migratori intern per cada 1000 habitants. En aquesta taxa s’han englobat tots els desglaçaments interns, fins i tot amb la resta d’Espanya i la resta de Catalunya, però partint de la base de que la immensa majoria han estat desplaçaments dins de la Regió Metropolitana de Barcelona. El mapa recull la taxa mitjana de mobilitat residencial anual per al període 2001-2007.


44

Taxes de mobilitat residencial

als municipis de l’Alt Penedès. 2001-2007

58,8

3,20

20

40

60

80

1

Valors extrems





Vilafranca

Mediona

Taxa mobilitat residencial mitjana 2001- 07

(tant per mil)

Menys de 10

10-20

20-30

30-40

40-50

Més de 50


Els resultats palesen la disparitat de comportaments. Alguns municipis han quedat molt al marge dels trasllats metropolitans, amb una taxa de mobilitat residencial molt baixa, com és el cas del Pla del Penedès (9,3), de Sant Quintí de Mediona (9,6) o de Sant Pere de Riudebitlles (9,1). Altres, en canvi, han tingut un flux d’entrades residencials (bàsicament metropolitanes) molt important, com ara Mediona (58,8), les Cabanyes (55,0), o Olesa de Bonesvalls (54,8). El fet d’entrar o no a la roda dels trasllats metropolitans depèn de diversos factors, però bàsicament de la facilitat d’oferir habitatge als nouvinguts. Dos municipis ben propers, com són Mediona i Sant Quinti de Mediona, tenen dos comportaments ben diferents. Vilafranca del Penedès és el municipi que té la taxa de mobilitat residencial (de població autòctona) més baixa de tota la comarca: 3,2 per mil; no solament ha vingut comparativament poca gent sinó que n’ha marxat força cap a la resta de la comarca. Sant Sadurní d’Anoia també té una taxa de mobilitat residencial baixa (15).

2.2.3. El pes del creixement vegetatiu i del moviment migratori al creixement demogràfic També és interessant donar una visió conjunta del pes del moviment natural i del moviment migratori, distingint entre població immigrada estrangera i població autòctona, en l’evolució demogràfica de Vilafranca del Penedès dels darrers temps. El pes del creixement natural a l’increment de població del període 2000-2008 El creixement vegetatiu ha anat augmentant amb els anys, paral·lelament a l’increment de la natalitat. Dels 48 i 39 nous habitants per creixement natural dels anys 2000 i 2001, respectivament, es va passar als 250 i 229 del 2006 i 2007. Una pregunta fonamental al parlar


45

del creixement natural és quin pes ha tingut sobre l’increment de població global d’aquests darrers anys. Les dades del 2008 són una estimació, a l’espera de les dades oficials que encara no han sortit: les defuncions són la mitjana del període 2003-2007 i els naixements es basen en la població de 0-1 anys a la piràmide d’edats de l’1-1-2009. Fet aquest aclariment, s’obté la xifra de 1.558 nous habitants per creixement natural durant el període 2000-2008, un 17,5% del creixement total de població, que va ser de 8.905 nous habitants.

Pes del creixement natural a l’increment de població. 2000-2008

Any Naixements Defuncions Creixement

Natural

Increment població

total

% creixement natural sobre

increment població 2000 316 268 48 783 2001 331 292 39 1132 2002 388 242 146 1442 2003 435 275 160 1028 2004 502 268 234 1455 2005 496 311 185 823 2006 487 237 250 -31 2007 505 276 229 708 2008* 540 273 267 1565

Total 3460 2169 1558 8905 17,5

* Estimació


Una part important dels naixements són de mare estrangera i, en la majoria dels casos, es comptabilitzen com nous estrangers residents a Vilafranca del Penedès, tot i que són nascuts aquí, s’escolaritzen aquí i amb tota probabilitat hi passaran una gran part de la seva vida. El pes del flux d’immigració estrangera a l’increment de població del període 2000-2008 L’increment de població estrangera ha estat molt important, amb un màxim l’any 2004, amb un increment de 1.108 nous estrangers, i un mínim l’any 2006, amb solament 121 nous estrangers. Podia semblar que l’any 2006 representava el final de l’onada d’immigració estrangera, però als anys posteriors s’han recuperat xifres similars a les anteriors: l’any 2007 amb 965 nous estrangers i l’any 2008 amb 565. En el període 2000-2008, la població estrangera va augmentar en 6.339 persones, però s’ha de remarcar que una part d’aquest creixement és degut als naixements de mare estrangera, que normalment compten com a estrangers però que ja s’han comptabilitzat com a creixement vegetatiu al paràgraf anterior. Per tant, restant de l’increment de població estrangera els naixements de mare estrangera, s’obté el flux d’immigració estrangera, en total 5.508 persones durant el període 2000-2008, un 61,8% de tot l’increment demogràfic del període, que va ser de 8.905 persones. Cal remarcar que les xifres de naixements de mare estrangera de l’any 2008 són una estimació a partir de la població estrangera de zero a un any a la piràmide d’edats de l’1-1-2009.


46

S’ha de remarcar també que el flux positiu de 5.508 nous immigrants estrangers és el saldo de dos fluxos en sentit oposat: el d’entrada d’immigrants i el de sortida d’immigrants, també important tot i que el saldo estigui molt a favor de les entrades.

Pes del flux de població immigrada estrangera a l’increment de població. 2000-2008

Any

Naixements mare

estrangera

Saldo migratori

estrangers

Increment població

estrangera

Increment població

total

% creixement natural sobre

increment població 2000 30 531 561 783 2001 34 615 649 1132 2002 50 809 859 1442 2003 77 599 676 1028 2004 117 991 1108 1455 2005 120 715 835 823 2006 140 -19 121 -31 2007 133 832 965 708 2008* 130 435 565 1565

Total 831 5508 6339 8905 61,8

* Estimació


El pes real de la població estrangera en el creixement demogràfic del període 2000-2008, sumant els fluxos immigratoris i la participació en el creixement vegetatiu, arriba fins al 71,2%. El pes dels trasllats residencials de població autòctona a l’increment de població del període 2000-2008 El saldo migratori de la població autòctona s’ha obtingut indirectament a partir de la resta de variables. És la variable més difícil d’interpretar: entre el 2000 i el 2004 es va mantenir positiva, amb un màxim de 487 l’any 2002, però a partir del 2005 es va fer negativa, amb un màxim de -353 habitants autòctons perduts l’any 2007. Les xifres de l’any 2008 s’han d’agafar amb precaució ja que no són les oficials sinó les estretes del padró continu de població a data 1-1-2009, però són molt significatives ja que marquen un increment molt important del flux de trasllats residencials de població autòctona, bàsicament de població procedent de la regió metropolitana de Barcelona. És una conseqüència directa de l’activitat constructora desenvolupada durant aquests darrers anys, amb una oferta encarada molt especialment a la població de les corones internes metropolitanes. Aquest procés ha quedat totalment interromput per la crisi immobiliària i econòmica, però podria revifar ràpidament en un context econòmic de post-crisi, i més tenint en compte la gran quantitat d’habitatges nous a vendre.


47

Pes dels trasllats residencials de població autòctona a l’increment de població. 2000-2008

Any

Creixement natural

Saldo migratori

estrangers

Saldo migratori autòctons

Increment població

total

% Trasllats residencials

autòctons sobre increment població

2000 48 531 204 783 2001 39 615 478 1132 2002 146 809 487 1442 2003 160 599 269 1028 2004 234 991 230 1455 2005 185 715 -77 823 2006 250 -19 -262 -31 2007 229 832 -353 708 2008* 267 435 863 1565

Total 1558 5508 1839 8905 20,7

* Estimació


Cal remarcar que el saldo aproximat de 1.839 nous habitants per trasllats residencials de població autòctona són el resultat de dos fluxos en sentit oposat: per una banda, l’entrada de població, bàsicament metropolitana; per altra banda, la sortida de població, bàsicament cap a d’altres municipis més petits de la pròpia comarca. Una visió sintètica de les tres components del creixement demogràfic A tall de resum, es pot dir que el flux d’immigració estrangera ha estat el principal factor de creixement demogràfic del període 2000-2008, amb un 61,8%; a molta distància queden els trasllats residencials de població autòctona, amb un 20,7%; en darrer lloc apareix el creixement vegetatiu, amb un 17,5%. Com ja s’ha dit, una part d’aquest creixement vegetatiu en alça s’ha d’atribuir també a l’arribada de població estrangera.

Moviment natural i moviments migratoris en el creixement demogràfic del període 2000-2008

Període 2000-2008

17,5

61,9

20,7

Creixement vegetatiuFlux d'immigració estrangeraTrasllats residencials població autòctona

17,1

27,855,1

Any 2008

* Estimació


48


Cal remarcar que les dades del 2008 semblen indicar un canvi de tendència. Només són xifres d’un any i, a més, encara són xifres oficioses, però és indiscutible que els trasllats metropolitans es converteixen en el primer factor de creixement, mentre que l’arribada de població estrangera queda bastant enrere i encara més el creixement vegetatiu. Tot fa pensar que el cicle basat en un flux massiu de població immigrada estrangera es pot donar per acabat però el pot substituir l’arribada, també bastant massiva, de població autòctona procedent de les corones interiors metropolitanes. El saldo dels trasllats residencials de població autòctona s’havia fet negatiu en el període 2005-2007, quan les sortides cap a d’altres municipis de la comarca era superior a les entrades procedents de les corones interiors de la regió metropolitana. L’any 2008, però, si bé els trasllats a municipis petits de l’entorn probablement es van mantenir, el flux d’entrada metropolitana va ser molt més gran, amb un saldo positiu (més entrades que sortides) desconegut pràcticament al municipi.

Pes del moviment natural i migratori

al creixement demogràfic de Vilafranca del Penedès. 2000-2008

48 39 146

160

234

185

250

229

26753

1

615 80

9

599 99

1

715

-19

832

435

204 47

8

487

269

230

-77

-262

-353

863

-800

-400

0

400

800

1200

1600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008*

Creixement vegetatiu Flux d'immigració estrangera Trasllats residencials població autòctona


2.3. La naturalesa de la població i la població estrangera La naturalesa de la població actual de Vilafranca del Penedès és la resultant de les successives onades immigratòries que han configurat la població actual, ja sigui l’arribada massiva de població immigrant provinent de la resta de l’estat, molt concentrada en el període 1960-1981, com també l’arribada de població immigrada estrangera durant els darrers anys.


49

Naturalesa de la població 1991-2008 (% població total)

68,8 70,6 71,9 73,2 71,1 64,7

30,2 17,8

6,5 17,522,324,626,928,3

2,31,21,20,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1981 1986 1991 1996 2001 2008

Catalunya Estat espanyol Estranger

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat L’any 1981, al final de l’onada immigratòria, la població nascuda a Catalunya representava un 68,8% del total i la nascuda a la resta de l’estat un 30,2%. L’esgotament de l’onada immigratòria en clau espanyola va fer que la proporció d’habitants nascuts a Catalunya s’anés incrementant, de manera que al padró d’habitants del 1996 representaven un 73,2% de la població total. Però a partir d’aquell moment s’iniciava la nova onada immigratòria basada en la població estrangera. La població nascuda a Catalunya ha reculat fins al 64,7% de l’any 2008, mentre que la població nascuda a la resta de l’estat, sense noves aportacions, ha passat a representar solament el 17,8% de la població total, xifra a la que s’atansa ràpidament la població nascuda a l’estranger, un 17,5%, amb dades del 2008. Cal remarcar que la naturalesa de la població fa referència al lloc de naixement i no a la nacionalitat.

2.3.1. El pes de la població estrangera Serà molt important analitzar el pes de la població estrangera a Vilafranca del Penedès, emmarcant-lo dins de l’entorn català i metropolità. No s’ha de perdre de vista el col·lectiu de població immigrada, ja que aquest és un dels que té unes necessitats més explicites i sovint peremptòries en matèria d’habitatge. La població estrangera a Catalunya i a la regió metropolitana de Barcelona El creixement demogràfic de Catalunya d’aquests darrers anys o, en altres paraules, el pas dels 6 milions als 7 i gairebé mig milions d’habitants, s’ha degut fonamentalment a l’arribada de població estrangera immigrada, bàsicament població extracomunitària, si bé hi ha també una representació important de països de l’Europa Oriental incorporats recentment a la Unió Europea. L‘any 2008 (1-1-2008), la població catalana arribava als 7.364.078 habitants, amb un total de 1.103.790 habitants estrangers, un 15,0% de la població total. A dia d’avui, la població estrangera resident a Catalunya segur que és encara superior, tant en termes absoluts com relatius, si bé el ritme de creixement s’ha desaccelerat respecte d’anys enrere.


50

Val a dir que la població estrangera s’ha escampat per tot el territori, des de l’àmbit metropolità fins a àrees rurals i d’alta muntanya. La Regió Metropolitana concentra el major nombre absolut d’estrangers, si bé en percentatge queda una mica per sota de la mitjana catalana, amb un 14% de la població metropolitana, amb dades de l’any 2008. El mateix any, la comarca de l’Alt Penedès tenia un 12,0% de població estrangera, mentre que a la capital comarcal era del 16,6% i al municipi de Sant Sadurní d’Anoia del 8,5%. l

El pes de la població estrangera. 2008

15 13,8 14 1216,6

8,5

0

4

8

12

16

20


Regiómetropolitana


Sant Sadurnid'Anoia


Pel que fa al pes de la població estrangera a l’àmbit metropolità, s’observen diferències significatives entre els diferents sistemes urbans, des de la menor presència al SU de Sant Sadurní d’Anoia (amb un 8,7%), al màxim de la ciutat de Barcelona (amb un 16,9%). La ciutat de Barcelona més els sistemes urbans de Rondes-Llobregat (16,2%), Rondes-Besòs (14,2%) i Vilanova i la Geltrú (15,5%) són els sistemes urbans que tenen una proporció de població estrangera superior a la mitjana catalana. El sistema urbà de Vilafranca del Penedès es troba en una situació intermèdia, amb un 13,5% l’any 2008, xifra resultant d’una forta presència a la capital comarcal i un pes molt més feble a bastants dels municipis de l’entorn rural. A títol anecdòtic, les majors disparitats a nivell municipal dins de la Regió Metropolitana es donen entre Rellinars, al Vallès Occidental, amb solament un 1,6% de població estrangera, i Sitges, amb un 24,4%, sempre amb dades del 2008.


51

Pes de la població estrangera al sistemes urbans de la regió metropolitana. 2008

16,9

8,7

13,5

0

4

8

12

16

20

Valors extrems



VilafrancaSant Sadurní

d’Anoia

Barcelona

Proporció població estrangera 2008

(%)

Fins a 8

8-10

10-12

12-14

14-16

Més de 16


La població estrangera a la comarca de l’Alt Penedès

Entrant a l’escala comarcal s’observen també disparitats molt remarcables, ja que hi ha municipis on la presència de població estrangera és mínima. Alguns són municipis de característiques molt rurals, com ara Puigdàlber (1,2%) o Pacs del Penedès (3,4%), i amb un creixement demogràfic moderat. També hi ha municipis amb fort creixement, però basat sobretot en trasllats metropolitans, i amb una baixa proporció de població immigrada, com les Cabanyes (4,9%). A l’altre extrem, els dos municipis comarcals amb més presencia de població estrangera són Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, amb un 16,6 i un 16,2%, respectivament, amb dades del 2008. Cal remarcar que a Vilafranca del Penedès, un any més tard, l’1-1-2009, la població estrangera havia arribat al 18,6%.


52

Pes de la població estrangera als municipis de l’Alt Penedès. 2008

1,2

16,6

0

4

8

12

16

20

Valors extrems





Vilafranca

Puigdàlber

Proporció població estrangera 2008

(%)

Fins a 6

6-8

8-10

10-12

12-15

Més de 15


La població estrangera de Vilafranca del Penedès Serà important analitzar amb més detall la població estrangera de Vilafranca del Penedès, partint de la base que és un segment de població molt significatiu des de la perspectiva de la necessitat d’habitatge. Cal remarcar dues característiques del procés d’implantació de població estrangera que també es troben en bastants altres municipis: per una banda, ha estat un procés bastant ràpid i centrat en els primers anys del segle XXI i, per l’altra, l’arribada de població estrangera es converteix en el factor fonamental, a vegades l’únic si es té en compte també la incidència en l’increment de natalitat, així com en el creixement demogràfic d’aquest darrer període. a) L’any 2000 (1-1-200), a Vilafranca hi residien 915 estrangers, un 3,0% de la població del municipi. L’any 2009 (1-1-2009) s’havia arribat a 7.255 estrangers, un 18,6% de la població total del municipi.


53

Pes de la població immigrada estrangera resident a Vilafranca del Penedès. 2000-2009

3,0 4,86,7

8,9 10,613,3

15,3 15,617,6 18,6

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


El creixement ha estat molt sostingut al llarg de tota la dècada, amb un sostre en els 1.108 nous estrangers de l’any 2004 i el mínim en els 121 del 2006, moment en el qual semblava que el cicle de creixement demogràfic basat en la immigració estrangera compensava a minvar, però que va anar seguit del creixement de 965 nous estrangers en el 2007 i de 566 en el 2008.

Increments anuals de la població immigrada estrangera resident a Vilafranca del Penedès

30 34 50 77 117

120

140

133

531

615

809

599 99

1

715

-19

832

561 649 859 6761108

835 965566

121

-400

0

400

800

1200

1600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008-400

0

400

800

1200

1600

Naixements d'estrangers Immigracions Total


El creixement de la població estrangera es basa fonamentalment en l’arribada de nous immigrants, però hi tenen un pes cada cop més gran els fills d’immigrants nascuts a Vilafranca del Penedès. L’any 2000, a l’inici del procés immigratori, els 561 nous estrangers procedien gairebé tots de la immigració, mentre que solament 30 eren naixements d’estrangers. L’any 2007, darrer del que es disposen de xifres, amb un creixement de 965 efectius de la població estrangera, podem constatar que hi havia 133 persones que eren nascudes a Vilafranca del Penedès de mare estrangera.

2.3.2. La procedència de la població estrangera. Els 7.256 estrangers censats procedeixen de 90 països diferents. Alguns hi tenen una representació mínima, mentre que d’altres hi ha una presència molt nodrida. El contingent més important l’aporta el Marroc, amb 2.839 persones, un 39,1% del total d’immigrants de


54

Vilafranca del Penedès. A molta distància segueixen diversos països llatinoamericans: Perú, amb 668 immigrants, un 9,2% del total; Equador, amb 647 (8,9%); Bolívia, amb 501 (6,9%); i Colòmbia, 388 (un 5,3% del total). També és interessant veure els immigrants estrangers classificats per grans regions mundials. El continent africà i l’americà hi tenen un pes similar. Per una banda, l’Africà aporta un 43,6% dels immigrants estrangers a data actual, repartits entre un 40,1% dels països del Magrib (fonamentalment Marroc), i un modest 3,5% són de l’Àfrica subsahariana (sobretot procedents de Ghana: 166, un 2,4% del total d’immigrants). Per l’alta banda, el continent americà aporta un 39,1% del immigrats. Són procedents bàsicament de l’Amèrica Llatina, amb un 38,8%, i hi ha un simbòlic 0,3% procedents dels EE.UU i Canadà. Com ja s’ha dit abans, el contingent llatinoamericà està encapçalat per Perú, Equador, Bolívia i Colòmbia, però hi ha representació d’un total de 19 països, amb representacions significatives d’Argentina (164), de la República Dominicana (119), etc. La representació europea està constituïda per 980 nacionalitats, un 13,5% del total d’immigrants, procedents fonamentalment de països de la Unió Europea (un 10,8% del total), sobretot dels adherits recentment de l’Europa de l’Est, d’entre els quals predomina Romania, amb 185 persones (un 2,5%); Bulgària, amb 167 (2,3%), i Polònia, amb 90 (1,3%). Mentre que de l’Europa no comunitària destaca sobretot Ucraïna, amb 128 immigrants (un 1,8%). La representació de l’Àsia i el Pacífic aplega 275 persones, un 3,8% del total d’immigrants, i procedeix fonamentalment de la Xina, amb 156 (2,1%) i de Bangladesh (1,0%), però hi ha 11 països més que hi són representats.

Distribució per grans regions

de la població estrangera. 2009 Continent/regió Nombre %

Europa 980 13,5 Unió Europea 782 10,8 Resta Europa 198 2,7 Àfrica 2.910 43,6 Àfrica subsahariana 255 3,5 Magrib 3.165 40,1 Amèrica 2.836 39,1 Amèrica llatina 2.814 38,8 Amèrica del Nord 22 0,3 Àsia 275 3,8 Total població estrangera 7.256 100,0

*A 1-1-2009

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Cal remarcar que s’està parlant de nacionalitat, no de naturalesa (lloc de naixement), ja que alguns dels estrangers són nascuts a Vilafranca del Penedès o en algun altre lloc de l’estat espanyol.


55

2.3.3. La distribució de la població estrangera dins del teixit urbà La població estrangera és present a tot el teixit urbà i, fins i tot, al poblament disseminat del terme, encara que s’observa també una certa concentració en determinats barris, àrees urbanes, carrers i, fins i tot, en determinats edificis. La principal concentració de població estrangera es troba al barri de l’Espirall, que ja havia estat als anys seixantes i setantes, la porta d’entrada de la població immigrada espanyola d’aquella època. Actualment concentra un 26,4% de la població immigrada de Vilafranca del Penedès, seguit a certa distancia pel Poble Nou (17,1%), Sant Julià (15,9%), Centre Vila (14,25%), les Clotes (11,4%) i la Barceloneta (7,9%). Els nous desenvolupaments urbans són els que tenen una presència menor de població estrangera: el Molí d’en Rovira (1,95) i la Girada (4,8%).

La població estrangera per barris. 2009 Població total Població immigrada


% població immigrada/ total

Barceloneta 3.072 7,9 574 7,9 18,7

Centre Vila 4.346 11,2 1033 14,2 23,8

La Girada 3.130 8 350 4,8 11,2

Les Clotes 4.059 10,4 827 11,4 20,4

L’Espirall 7.611 19,6 1913 26,4 25,1

Molí d’en Rovira 1230 3,2 138 1,9 11,2

El Poble Nou 8.637 22,2 1241 17,1 14,4

Sant Julià 6.455 16,6 1154 15,9 17,9

Afores 389 1 26 0,4 6,7

Total 38.929 100,0 7.256 100,0 18,6 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

També és interessant analitzar-ho des d’una altra òptica, tenint en compte el pes de la població estrangera sobre la població total de cada barri.

• L’Espirall és l’únic barri on la població estrangera representa més d’un 25% de la població total, concretament un 25,1%.

• Un parell de barris estan entre un 20-25% de població estrangera: el Centre Vila (23,8%) i les Clotes (20,8%).

• Un parell de barris estan entre el 15-20%: la Barceloneta (128,7%) i Sant Julià (17,95). • Tres barris estan entre el 10-15%: el Poble Nou (14,4%), la Girada (11,2%) i el Molí

d’en Rovira (11,2%). • Solament el poblament disseminat de fora del nucli urbà queda per sota del 10%,

concretament amb un 6,7%. La distribució de la població estrangera per seccions censals permet una panoràmica encara més detallada.


56

La població estrangera per seccions censals. 2009 Població total Població immigrada Districte

/secció Nombre % Nombre %

% població immigrada/ total

01001 1761 4,5 363 5,0 20,6

01002 2769 7,1 542 7,5 19,6

01003 1006 2,6 261 3,6 25,9

02001 2266 5,8 443 6,1 19,5

02002 1164 3,0 260 3,6 22,3

02003 1685 4,3 468 6,5 27,8

02004 2061 5,3 689 9,5 33,4

02005 2298 5,9 474 6,5 20,6

02006 2548 6,5 568 7,8 22,3

03001 1711 4,4 378 5,2 22,1

03002 1264 3,2 305 4,2 24,1

03003 2704 6,9 477 6,6 17,6

03004 1532 3,9 109 1,5 7,1

04001 1939 5,0 331 4,6 17,1

04002 2050 5,3 316 4,4 15,4

04003 1717 4,4 272 3,7 15,8

04004 1590 4,1 246 3,4 15,5

04005 1230 3,2 138 1,9 11,2

04006 1313 3,4 185 2,5 14,1

04007 1191 3,1 81 1,1 6,8

04008 3130 8,0 350 4,8 11,2 Total 38.929 100,0 7.256 100,0 18,6


• L’única secció censal amb més del 30% de població estrangera, concretament un 33,4%,

és la 02004 (districte segon secció quarta), que forma part del barri de l’Espirall. • Per damunt del 25% hi ha la secció 02003 (27,8%), que també forma part de l’Espirall i

la secció 01002, que forma part del Centre Vila. • Hi ha 5 seccions més que passen del 20% de població estrangera: 01001, 02002, 02005,

03001, 03002. • Hi ha un total de 7 seccions censals que tenen entre el 15 i el 20% de població

estrangera. • Només tres seccions censals estan entre el 10-15% de població estrangera. • Hi ha solament dos seccions censals per sota del 10% de població estrangera: la 03004

(7,1%) i la 04007 (6,8%).

2.4. Els trasllats residencials: fluxos més significatius El creixement demogràfic dels darrers anys s’ha basat fonamentalment en l’arribada de població immigrada estrangera, més enrere queden els trasllats residencials de població autòctona, bàsicament procedents de les corones interiors metropolitanes, i el creixement vegetatiu. Ara bé, aquests trasllats residencials s’han fet més visibles els darrers anys, sobretot el 2008, coincidint amb l’aparició d’una gran oferta d’habitatges nous a Vilafranca del Penedès. La crisi actual frenarà radicalment aquest flux de trasllats residencials, ja que la demanda s’ha ensorrat


57

completament. Per això, interessaria tenir informació sobre aquest flux de trasllats residencials: d’on procedeixen, l’edat i l’estructura familiar. Cal pensar que l’atractivitat de Vilafranca del Penedès continuarà existint i que els habitatges que actualment no troben demanda acabaran venent-se i que, molt probablement, una bona part dels futurs compradors seran habitants de les corones més interiors de la Regió Metropolitana de Barcelona. Malauradament, el bagatge estadístic per conèixer les característiques demogràfiques d’aquest flux és força limitat. Les darreres dades censals es remunten a l’any 2001 i, per tant, no recullen els grans canvis que ha experimentat la població de Vilafranca del Penedès al llarg de la present dècada. S’han pogut analitzar, però, els fluxos dels trasllats residencials de la població autòctona corresponents als anys 2000-2007, coincidents amb el darrer període de creixement demogràfic accelerat. Ja s’ha dit abastament que el creixement demogràfic recent s’ha basat fonamentalment en l’arribada massiva de població immigrada estrangera, però també serà important analitzar els fluxos de població autòctona, tant els d’entrada com els de sortida. En el període 2000-2007 es van produir 9.833 entrades per trasllats residencials de població autòctona enfront de 9.029 sortides, amb un saldo positiu de 804 nous habitants. Es comprova, en definitiva, que els trasllats residencials de població autòctona van tenir un pes menor però significatiu en el creixement demogràfic de tot el període. Una dada significativa, però, és que el saldo va ser negatiu en els darrers anys del període, concretament els anys 2005-2007, amb un màxim l’any 2006, quan hi va haver un saldo negatiu de 378 habitants. No són xifres elevades però semblen indicar una certa tendència cap a la pèrdua d’atractivitat de Vilafranca del Penedès com a destinació residencial.

Entrades i sortides per trasllats residencials de població autòctona 2000-2007

1120

1137 13

54

1416

1307

1214

1056 12

29

833

827 983

1112

1173 13

76

1434

1291

287

310 371

304

134

-162

-378

-62

-800

-400

0

400

800

1200

1600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007



Cal recordar de nou que l’any 2008 hi ha un canvi de tendència, amb un increment molt notable de les entrades, fenomen associat a l’increment de l’oferta immobiliària, un canvi de tendència que ha quedat interromput (de moment) per la crisi econòmica.


58

Serà interessant analitzar aquestes dades d’una manera més desagregada. Hi ha dos fluxos en els quals s’ha de parar més atenció: els fluxos amb els municipis de la pròpia comarca i els fluxos metropolitans. També serà interessant parlar una mica dels fluxos amb la resta de l’estat.

2.4.1. Els fluxos residencials amb els municipis de l’Alt Penedès Els fluxos residencials amb la resta de la comarca permeten comprovar el predomini de les sortides sobre les entrades. En el període 2000-2007 hi va haver 3.333 entrades per trasllat residencial des de la resta de la comarca, mentre que les sortides van ser 4.572, amb un saldo negatiu de 1.239 persones menys. S’observa un reforçament de la tendència en els darrers anys, especialment a partir del 2005, amb un saldo màxim de -407 habitants l’any 2006. Durant molt de temps, eren més habituals els trasllats residencials des del municipis més rurals cap a les ciutat mitjanes amb més serveis i més oferta immobiliària, però aquesta tendència s’ha invertit en els darrers anys i, en aquest sentit, Vilafranca del Penedès no és cap excepció. Una part petita però significativa dels habitants de la ciutat han preferit traslladar la residència a l’entorn rural de la pròpia comarca. Tot fa pensar que aquesta tendència es recolza en diversos factors:

• Molts municipis han generat una oferta immobiliària amb habitatges unifamiliars en entorns de baixes densitats.

• El diferencial de preus ha jugat a favor dels municipis més rurals. • El creixement demogràfic de la ciutat d’aquests darrers anys ha afavorit una certa

“fugida”, especialment en els barris amb més presència d’immigració, cap a municipis de l’entorn rural.

Aquest flux cap a l’entorn rural s’ha de veure amb una certa preocupació. Per una banda, perquè afavoreix un tipus d’urbanisme dispers no massa recomanable. Per altra banda, pot resultar una mica preocupant la coexistència d’un flux d’entrada de població immigrada, per regla general de baixa qualificació formativa i professional, i un flux de sortida de població autòctona més qualificada.


59

Entrades i sortides per trasllats residencials amb la resta de la comarca de població autòctona 2000-2007

432

375 472

463

444

413

330 404

397

459

514 582

557 68

7

737

639

35

-84 -42

-119

-113

-274 -235

-407

-600

-400

-200

0

200

400

600

800

1000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007



També serà interessant veure amb quins municipis de la comarca hi ha uns fluxos residencials més intensos. D’entrada es comprova que durant el període 2000-2007 no hi ha cap municipi de la comarca amb el que no hi hagi hagut trasllats residencials amb Vilafranca del Penedès, tant d’entrada com de sortida. Les entrades de nous residents procedents de la capital comarcal són especialment importants als municipis més propers: Santa Margarida i els Monjos (755 entrades des de Vilafranca), Olèrdola (592), Sant Martí Sarroca (377), la Granada (318), i les Cabanyes (277). Aquests, juntament amb Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, i Avinyonet del Penedès, configuren l’àrea més propera que acull la majoria de desplaçaments residencials des de la capital comarcal cap al seu entorn. Els fluxos amb Sant Sadurní d’Anoia, en canvi, ha estat bastant febles. En el període 2000-2007, hi va haver 217 trasllats des de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní i 294 en sentit contrari, amb un saldo mínim de 77 habitants a favor de Vilafranca. Els saldos migratoris intracomarcals, entrades residencials als municipis procedents de la capital comarcal i sortides residencials cap a la capital comarcal, acaben de completar l’anàlisi. Hi ha un grup de 10 municipis que tenen un saldo negatiu: hi ha més persones que s’han traslladat a viure a Vilafranca que a la inversa. Són, en general, els municipis més allunyats que han atret poca població resident procedent de Vilafranca. Els municipis més propers, en canvi, tenen un saldo clarament positiu, especialment Santa Margarida i els Monjos, amb un saldo positiu de 334 persones en el període analitzat, Olèrdola (253), les Cabanyes (211), i la Granada (180).


60

Trasllats residencials des de Vilafranca del Penedès als municipis de la comarca 2000-2007

Trasllats residencials des de Vilafranca 2000-2007

(Entrades)

CapFins a 5051-100101-200201-500Més de 500

Trasllats residencials des de Vilafranca 2000-2007

(Saldo: Entrades-Sortides)


Els municipis de l’entorn rural de la comarca han crescut en part per la captació de població de Vilafranca del Penedès però, sobretot, per la població procedent de les corones més interiors metropolitanes. Caldrà donar una ullada al creixement demogràfic del conjunt de la comarca degut a la penetració residencial metropolitana, la qual, tanmateix, ha estat molt menys intensa que en altres localitzacions de la perifèria metropolitana.

2.4.2. Els fluxos residencials amb Catalunya i la resta de la regió metropolitana Els fluxos amb la resta de Catalunya són bàsicament fluxos amb la resta de la regió metropolitana de Barcelona. Tot i que Vilafranca del Penedès no és un municipi pròpiament atractor, es comprova que el saldo és clarament positiu: en el període 2000-2007 hi van haver 5.266 entrades contra 3.163 sortides, amb un saldo positiu de 2.103 persones. Es constata, en definitiva, que l’arribada de població metropolitana ha estat un fenomen constant al llarg dels darrers anys i que ha compensat àmpliament el saldo negatiu amb la resta de la comarca. Encara no es disposen de les dades de l’Idescat de l’any 2008 però per lo que pot deduir-se del padró continu d’habitants, sembla que es va produir un salt important en l’arribada de població metropolitana, a l’empara del gran creixement de l’oferta immobiliària. Cal pensar que aquesta tendència ha quedat aturada per la crisi actual, però caldrà veure com evoluciona el flux metropolità en un context post-crisi.


61

Trasllats residencials de Vilafranca del Penedès amb la resta de Catalunya (menys Alt Penedès) 2000-2007

590

604 70

4 767

709

632

592 66

8

327

270 319 372 427 480

497

471

263 33

4 385

395

282

152

95 197

0

200

400

600

800

1000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007



2.4.3. Els fluxos residencials amb la resta de l’estat

Es comprova que els fluxos residencials amb la resta de l’estat són molt febles; res a veure amb els fluxos immigratoris dels anys seixantes i setantes. Aquest darrers anys, el saldo s’ha tornat lleugerament negatiu. Una explicació plausible serien els mínims retorns d’antics immigrants jubilats.

Trasllats residencials de Vilafranca del Penedès amb la resta de l’estat 2000-2007

98

158 178

186

154

169

134 157

109 98

150 158189

209 200181

-11

60

28 28

-35

-40

-66

-24

-100

-50

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007




62

2.5. L’estructura per edats i sexes L’estructura per edats i sexes de la població proporciona una informació bàsica sobre les necessitats futures de Vilafranca del Penedès en matèria d’habitatge. La piràmide d’edats del 2009 permet parlar d’una estructura per edats intermèdia, ni molt envellida ni molt rejovenida, una mica més jove, però bastant semblant a la del conjunt de Catalunya. El grup quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys, que representa un 10,4% de la població total, seguit del grup de 35-39 anys, amb un 9,5% de la població, i del de 25-29 anys, amb un 8,3%. El repunt de la natalitat s’observa en l’important eixamplament de la base de la piràmide. El grup de 0-4 anys representa el 6,5% de la població, clarament per damunt del grup de 5-9 anys (5,1%) i del de 10-14 anys (4,5%).

Piràmide d’edats quinquennal de Vilafranca del Penedès. 2009

-2500 -2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000 2500

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes


La piràmide d’edats anual no afegeix gaire informació addicional, però sí algun tret significatiu. El grup més nombrós és el de 33 anys, amb 840 persones, seguit del de 32, amb 821 efectius, i el de 34 anys, amb 804. En els grups infantils s’observa perfectament l’increment de la natalitat amb uns 500 efectius a cada generació. La població gran continua creixent en termes absoluts, però queda clarament compensada pel rejoveniment general de la població. D’acord amb les dades del padró continu de l’1-1-2009 hi havia un total d’11 persones centenàries, totes dones.


63

Piràmide d’edats any per any de Vilafranca del Penedès. 2009

-600 -400 -200 0 200 400 60005

101520253035404550556065707580859095

DonesHomes


També serà interessant veure la població classificada pels tres grans grups d’edat clàssics: la població jove (més aviat població infantil), de 0-14 anys, la població adulta, de 15 a 64 anys i la població gran, a partir dels 65 anys. Es poden veure els canvis substancials de la població de Vilafranca del Penedès durant les darreres dècades. Als anys vuitantes, la població era molt jove, era l’època del baby boom. L’any 1981, la població jove representava el 26,2% del total, mentre que la població gran tot just arribava al 10,8%. Posteriorment, la natalitat va davallar i la població es va envellir; l’any 2001, la població jove solament suposava el 14,4% del total, per sota de la població gran, que arribava al 15,9%. Durant la darrera dècada la situació s’ha redreçat, fonamentalment per l’arribada de població estrangera, però també per una certa recuperació de la natalitat autòctona. L’any 2009, la població jove, amb un 16,1% del total, s’ha situat clarament per damunt de la població gran, que representa un 14,8%. Evolució de la població de Vilafranca del Penedès per grans grups d’edat. 1981-2009

Població jove (0-14 anys)

Població adulta (15-64 anys)

Població gran (65 i més anys) Any

Nombre % Nombre % Nombre %

Índex d’envelliment

1981 6.557 26,2 15.735 62,9 2.707 10,8 41,3

1986 6.189 23,4 17.000 64,3 3.235 12,2 52,3

1991 5.336 19,2 18.606 66,9 3.876 13,9 72,6

1996 4.497 15,7 19.828 69,4 4.228 14,8 94,0

2001 4.506 14,4 21.780 69,7 4.962 15,9 110,1

2009 6251 16,1 26918 69,1 5760 14,8 92,1 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

2.5.1. La comparació amb el conjunt català i la resta de l’Alt Penedès La comparació amb altres territoris solament es pot fer amb les dades de l’any 2008, que són les darreres disponibles. Les dades de Catalunya, malgrat l’allau immigratori del darrers temps, són encara les d’una població relativament envellida, amb més població gran (16,2%) que jove (14,7%), amb un nivell d’envelliment (relació entre la població gran i la població jove) força elevat, de 110,3, però clarament en retrocés. Les dades de la demarcació principal de Barcelona


64

i les de la Regió Metropolitana són molt similars, mentre que les de la comarca de l’Alt Penedès són una mica més joves, amb un 16,4% de població jove, 15,3% de població gran i un índex d’envelliment per sota de 100, concretament 93,4%.

Comparació de la població segons grans grups d’edat. 2008

0-14 anys 15-64 anys 65 i més

anys Nivell

d’envelliment

Catalunya 14,7 69,0 16,2 110,3

Demarcació Barcelona 14,6 69,1 16,3 111,5

Regió metropolitana 14,5 69,3 16,2 111,4

Alt Penedès 16,4 68,4 15,3 93,4

Vilafranca del Penedès 15,8 69,3 14,9 94,4

Sant Sadurní d'Anoia 17,1 67,8 15,1 88,1 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

L’Alt Penedès és una comarca de la segona corona metropolitana que ha tingut un augment significatiu de població, bé per trasllats residencials metropolitans de població autòctona, bé per arribada de població immigrada estrangera, bé per una combinació dels dos factors. La conseqüència, en qualsevol cas, ha estat un rejoveniment important de la població. A nivell municipal, aquest rejoveniment és directament proporcional al creixement de la població d’aquest darrers temps. Els màxims percentatges de població jove es troben en municipis petits però amb creixement fort, com ara les Cabanyes (amb un 21,7%) o Santa Fe del Penedès (21,2%). A l’altre extrem es troben en municipis caracteritzats per l’estancament demogràfic, com ara Torrelavit, amb solament un 10,7% de població jove. Els principals nuclis urbans de la comarca es troben en una situació intermèdia perquè no són els que han tingut els creixements demogràfics més intensos: Vilafranca tenia un 15,8% l’any 2008 (un 16,1% l’any 2009) de població jove i Sant Sadurní en tenia un 17,1%.

El pes de la població jove (0-14 anys) als municipis del l’Alt Penedès. 2008

21,715,8

10,7

0

5

10

15

20

25

30

Valors extrems





Vilafranca

Torrelavit

les Cabanyes

Població jove 2008(%)

Menys de 14

14-15

15-16

16-17

17-18

Més de 18



65

Una alta proporció de població jove i una baixa proporció de població gran acostumen a anar lligades, tot i que no sempre succeeix així. La màxima proporció de població gran es troba en els municipis de característiques més rurals, com ara Font-rubí, amb un 21,5% de població gran, el Pla del Penedès (21,0%), o Torrelavit (20,5%). A l’altre extrem, és a dir, amb menys proporció de població gran, es troben els municipis amb més creixement demogràfic en els darrers anys, com ara les Cabanyes, amb solament un 10,7% de població gran l’any 2008, o Santa Margarida i els Monjos, amb un 11,0%. En aquest cas, els principals nuclis urbans també es troben en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, un 14,9% (14,8% amb dades del 2009); i Sant Sadurní d’Anoia, un 15,1%.

El pes de la població gran (65 i més anys) als municipis de l’Alt Penedès. 2008

21,5

14,910,7

0

5

10

15

20

25

30

Valors extrems





Vilafranca

Font-rubí

les Cabanyes

Població gran 2008(%)

Menys de 12

12-14

14-16

16-18

18-20

Més de 20


Tot i conservar una homogeneïtat envejable, a l’Alt Penedès es poden trobar models de desenvolupament territorial i demogràfic ben diferenciats:

• Les Cabanyes és un bon exemple de municipi petit però amb un creixement demogràfic accelerat degut fonamentalment a trasllats residencials de població autòctona, amb una piràmide d’edats molt rejovenida.

• El Pla del Penedès és, en canvi, exemple d’estancament demogràfic gairebé total. El poc creixement que hi ha hagut s’ha d’atribuir a l’arribada moderada de població estrangera. La piràmide d’edat envellida és la pròpia de les àrees rurals envellides.

• Sant Sadurní d’Anoia és un exemple de creixement harmoniós, amb unes xifres moderades de població estrangera i de trasllats residencials. La piràmide d’edats denota un moderat rejoveniment.

• Vilafranca del Penedès és un exemple de creixement moderat però basat exclusivament en l’arribada de població estrangera. La piràmide d’edats denota un ràpid rejoveniment de la població.


66

Models d’estructures per edats i sexes

-60 -40 -20 0 20 40 60

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes

les Cabanyes: 890 habitants el 2008Alta població infantil 2008: 21,7%Baixa població gran 2008: 10,7%Creixement demogràfic alt 1996-08: 90,2%Baixa població estrangera 2008: 4,9%

-40 -30 -20 -10 0 10 20 30

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes

El Pla del Penedès: 1.004 habitants el 2008Baixa població infantil 2008: 14,4%Alta població gran 2008: 21,0%Creixement demogràfic baix 1996-08: 5,4%Moderada població estrangera 2008: 7,7%

S. Sadurní d’Anoia: 11.909 habitants el 2008Moderada població infantil 2008: 17,1%Moderada població gran 2008: 15,1%Creixement demogràfic moderat 1996-08: 29,4%Moderada població estrangera 2008: 8,5%

Vilafranca del Penedès: 37.364 hab el 2008Moderada població infantil 2008: 15,8%Moderada població gran 2008: 14,9%Creixement demogràfic moderat 1996-08: 30,9%Alta població estrangera 2008: 16,6% (18,6% el 2009)

-600 -400 -200 0 200 400 600

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes

-2500 -2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000 2500

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes


2.5.2. Incidència de la població estrangera i l’estructura per edats i sexes L’arribada de població estrangera ha tingut una incidència gran en l’estructura per edats i sexes de la població. És un tema del que ja s’ha parlat abans però valdrà la pena insistir-hi. Val a dir, d’entrada, que els dos models demogràfics, el de la població autòctona i el de la població estrangera, són molt diferents:


67

Piràmide d’edats de la població autòctona i estrangera. 2009

Piràmide d’edats de la població autòctona 2009

-800 -600 -400 -200 0 200 400 600

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

00

-2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000

0-45_9

10_1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

DonesHomes

Piràmide d’edats de la població estrangera 2009Pes mínim de la població gran

Pes petit dels adults gransPes molt gran

dels adults jovesPes gran i

creixent de la població infantil

Pes important de la població gran

Pes important dels adults gransPes important

dels adults jovesPes important i creixent de la

població infantil


La distribució per grans grups d’edat permet comprovar, en primer lloc, el percentatge insignificant que entre la població estrangera tenen les persones grans, un 1,5%, mentre que a la població autòctona representen un 17,8% del total, i un 14,8% al conjunt de la població. També els adults grans (40-64 anys) tenen un pes comparativament inferior: 19,3% entre la població estrangera i 33,1% entre la població autòctona, per donar un 30,5% com a percentatge del conjunt de la població. En canvi, a la població adulta jove i a la població jove, la població estrangera hi té un pes comparativament superior. El grup més notori és el dels adults joves (15-39 anys), que representen el seixanta per cent (59,9%) de tota la població estrangera, mentre que solament representa el 33,7% de la població autòctona, i el 38,6% de la població total. En la població jove (0-14 anys) la població estrangera també hi té un pes superior, 19,2%, enfront del 15,3% a la població autòctona i el 16,1% a la població total. El gran pes de la població adulta jove fa pensar que també s’incrementarà en un futur proper el pes de la població jove.


68

Població total, autòctona i estrangera segons grans grups d’edat. 2009

15,3

33,7

33,1

17,8

19,2

59,9

19,3

1,5

16,1

38,6

30,5

14,8

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

Joves (0-14) Adults joves (15-39) Adults grans (40-64) Grans (65 i més)

Població autòctona Població estrangera Població total


L’arribada de població estrangera també ha representat una certa masculinització de la població de Vilafranca del Penedès, si bé el reagrupament familiar està portant ràpidament cap a una situació d’equilibri.

Població total, autòctona i estrangera segons sexe. 2009

48,54 51,4656,2943,7149,99 50,01

0

10

20

30

40

50

60

Homes Dones

Població autòctona Població estrangera Població total


També serà interessant veure el pes dels immigrants desagregat per edats i sexe. El pes dels immigrants és especialment significatiu al grup d’adults joves, entre 15-39 anys, amb un 28,9% de la població total d’aquest grup d’edat. També és significatiu el pes a la població infantil, un 22,3% del total, mentre que és bastant menor, però tanmateix molt superior al de pocs anys enrere, el pes de la població immigrada en el grup d’adults grans, entre 40 i 64 anys, situat en el 11,8%. I finalment, el pes en el grup de gent gran, de 65 anys en endavant, és molt menor, amb un 1,9% de la població d’aquesta edat al municipi.


69

Pes de la població estrangera per grans grups d’edat. 2009

77,7 71,1 88,2 98,1 81,4

22,3 28,9 11,8 18,61,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Joves (0-14) Adults joves (15-39) Adults grans (40-64) Grans (65 i més) Total

Població autòctona Població estrangera


A nivell de sexes, la presència de població estrangera és major entre els homes que entre les dones: a 1-1-2009, representa un 21,0% de la població masculina de Vilafranca del Penedès i un 16,3% de la població femenina. Combinant sexes i edats, es comprova que la màxima presència de població estrangera es dóna entre els adults-joves de sexe masculí, els quals representen un 35,6% de la població total d’aquest grup, seguit del grup d’adults-joves femení, que representa un 25,9%. A més, la població estrangera representa un 22,9% de la població infantil masculina i un 22,2% de la població infantil femenina.

Pes de la població estrangera per grans grups d’edat i sexe 2009

-77,7 -68,4

-86,3 -98,2

-79,0

-35,6 77,8 74,1

90,1 98,0

83,7

25,9 9,9

16,3

-22,9

-13,7 -1,3 -21,0

2,0

22,2

-100,0 -80,0 -60,0 -40,0 -20,0 - 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0

Joves (0-14)

Adults joves (15-39)

Adults grans (40-64)

Grans (65 i més)

Total

Població autòctona masculina Població estrangera masculinaPoblació autòctona femenina Població estrangera femenina


Pel que fa als adults-grans, també s’observa un petit esbiaix a favor de la població masculina, amb un pes d’un 13,7% sobre la població total d’aquest grup, enfront del 9,9% per a la població femenina del grup adult gran. En el grup de gent gran, en canvi, és més gran el pes de les dones, ja que la població estrangera representa el 2% de la població gran femenina però solament l’1,3% de la població gran masculina. Si la població immigrada arrela, cosa que molt probablement succeirà en la gran majoria de casos, la seva presència serà creixent, fins i tot si no augmentés en nombre absolut: això és conseqüència de la seva concentració en els grups d’edat d’adults-joves i infants. El pes per grups quinquennals és perfectament aclaridor. La presència de població estrangera té el seu màxim en el grup quinquennal de 25-29 anys, franja d’edat en la que representa el 34,9% de la població total, molt per damunt del 18,6% que representa sobre el conjunt de la població.


70

Pes de la població estrangera per grups d’edat. 2009

22,4

19,8 24

,9

23,3

31,3 34

,4

28,3

26,2

19,4

10,7

6,8

3,6

3,2

2,5

13,4

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,00-

4

5_9

10_1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4


Pes de la població estrangera a la població masculina de 25 anys 42,7% Pes de la població estrangera a la població masculina de 25-29 anys 38,0% Pes de la població estrangera a la població femenina 24 anys 35,0% Pes de la població estrangera a la població femenina de 20 a 24 anys 32,0%

2.5.3. L’estructura per edats i la població estrangera al barri de l’Espirall Serà interessant analitzar més detalladament el pes de la població estrangera en els diferents grups d’edat i sexe en aquells barris que tenen més presència de població immigrada, com ara l’Espirall. La població estrangera es concentra sobretot als grups quinquennals dels adults joves i de la població infantil. La proporció més gran es dóna al grup de 25-29 anys, amb un 41,5%, i al de 30-34 anys, amb un 41,1%. Al grup infantil de 0-4 anys la proporció és del 36,7%.


71

Pes de la població estrangera de l’Espirall per grups quinquennals. 2009

0

200

400

600

800

10000-

4

5_9

10_1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4

75-7

9

80-8

4

85-8

9

90 i

més

Estrangers Autòctons


Les dades per grans grups d’edat també són força il·lustradores. En el grup d’adults joves (15-39 anys), la població estrangera representa el 37,5% de la població del barri d’aquesta edat. En la població infantil (8-0-14 anys), la proporció també és força elevada, del 32,0%. La població estrangera decau fins al 15,2% en el grup dels adults grans (40-64 anys) i fins al 3,6% en el grup de la gent gran (65 i més anys):

Pes de la població estrangera de l’Espirall per grans grups d’edat. 2009

68,0 62,584,8 96,4

74,9

32,0 37,5 25,13,615,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Joves (0-14) Adults joves (15-39)


Grans (65 i més) Total

Població autòctona Població estrangera


Si s’introdueix la variable sexe s’observen també diferències significatives, ja que hi ha més presència d’homes que de dones, tot i que amb el reagrupament familiar les xifres tendeixen a equilibrar-se. Ja s’ha vist que al grup dels adults joves, la població estrangera hi té un pes del 37,5%, però aquest pes s’eleva fins al 41,0% en la població masculina i retrocedeix fins al 33,2% en la femenina. A la població infantil, pràcticament no hi ha diferències: la població estrangera representa el 32,6% dels nens i el 31,3% de les nenes. Als adults grans les diferències entre sexes tornen a aparèixer: representen un 17,8% en el cas dels homes i només un 12,6% en el de les dones. A la població gran, amb molt poca presència de població estrangera, tampoc s’observen diferències entre sexes.


72

Pes de la població estrangera de l’Espirall per grans grups d’edat i sexe. 2009

-67,4

-59,0

-82,2

-96,5

-71,7

-32,6

-41,0

-28,3

68,7

66,8

87,4

96,3

78,3

31,3

33,2

12,6

3,7

21,7

-3,5

-17,8

-100,0 -80,0 -60,0 -40,0 -20,0 - 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0

Joves (0-14)

Adults joves (15-39)


Grans (65 i més)

Total

Població autòctona masculina Població estrangera masculinaPoblació autòctona femenina Població estrangera femenina


Els valors màxims de població estrangera al barri de l’Espirall es troben en els següents grups d’edat. Pes de la població estrangera a la població masculina de 33 anys 54,3% Pes de la població estrangera a la població masculina de 30-34 anys 46,6% Pes de la població estrangera a la població femenina 25 anys 51,1% Pes de la població estrangera a la població femenina de 20 a 24 anys 39,4%

2.5.4. Les xifres bàsiques de la gent gran El nombre de persones grans, de 65 i més anys, no ha parat de créixer en termes absoluts: dels 4.228 efectius de l’any 1996 s’ha passat als 5.760 de l’any 2009, un 36,2%. El creixement durant aquest període ha estat pràcticament idèntic al de la població global de Vilafranca del Penedès, un 36,3%, de manera que el pes relatiu s’ha mantingut idèntic, un 14,8% de la població total del municipi. A. Població de 65 i més anys L’any 2009 (1-1-2009) hi ha 5.760 persones de 65 i més anys, un 14,8% de la població total. Per sexes es reparteixen en 3.366 dones, un 58,4% del total, i 2.394 homes, l’altre 41,6%. Per origen es poden dividir entre 5.648 autòctons, la immensa majoria, un 98,1% de la gent gran, i 112 estrangers, l’altre 1,9%. A la mateixa data, un total de 1.219 persones grans viuen en llars unipersonals i representen el 36,8% de totes les llars unipersonals. Per sexes, 962 són llars unipersonals de dones grans, un 78,9% del total de llars unipersonals de gent gran, i 257 són d’homes grans, l’altre 21,1%. La totalitat de llars unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant remarcar que un 21,2% de les persones grans viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 28,6% de les dones grans viuen soles enfront de solament un 10,7% d’homes.


73

Nombre de persones grans i llars unipersonals de gent gran 2009 Habitants Llars

Nombre

%/total habitants

Nombre %/total

llars

%habitants en llars

unipersonals

A. 65 i més anys

Total 5.760 14,8 1.219 36,8 21,2

Homes 2.394 41,6 257 21,1 10,7

Dones 3.366 58,4 962 78,9 28,6

Autòctons 5648 98,1 1219 100,0 21,6

Estrangers 112 1,9 0 0,0 0,0

B. 75 i més anys

Total 3.038 7,8 793 23,9 26,1

Homes 1.135 37,4 149 18,8 13,1

Dones 1.903 62,6 644 81,2 33,8

Autòctons 3004 98,9 793 100,0 26,4

Estrangers 34 1,1 0 0,0 0,0

C. 85 i més anys

Total 851 2,2 241 7,3 28,3

Homes 273 32,1 49 20,3 17,9

Dones 580 68,2 192 79,7 33,1

Autòctons 846 99,4 241 100,0 28,5

Estrangers 5 0,6 0 0,0 0,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

B. Població de 75 i més anys La població de persones de 75 i més anys ha anat creixent: l’any 2009 (1-1-2009) hi ha 3.038 persones en aquesta franja d’edat, un 7,8% de la població total. Per sexes es reparteixen en 1.903 dones, un 62,6% del total i 1.135 homes, l’altre 37,4%. Per origen es poden dividir entre 3.004 autòctons, la immensa majoria, un 98,9% de la gent gran, i 34 estrangers, l’altre 1,1%. A la mateixa data, un total de 793 persones de 75 i més anys viuen en llars unipersonals i representen el 23,9% de totes les llars unipersonals, un percentatge força respectable. Per sexes, 644 són llars unipersonals de dones, un 81,2% del total de llars unipersonals de persones de 75 i més anys, i 149 són d’homes grans, l’altre 18,8%. La totalitat de llars unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant remarcar que un 26,1% de les persones grans de 75 i més anys viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 33,8% de les dones enfront de solament un 13,1% d’homes. C. Població de 85 i més anys La població de persones de 85 i més anys ha anat creixent amb l’augment de l’esperança de vida: l’any 2009 (1-1-2009) hi ha 851 persones en aquesta franja d’edat, un 2,2% de la població total. Per sexes es reparteixen en 580 dones, un 68,2% del total i 273 homes, l’altre 32,1%. Per origen es poden dividir entre 846 autòctons, la immensa majoria, un 99,4% de la gent gran, i 5 estrangers, l’altre 0,6%. A la mateixa data, un total de 241 persones de 85 i més anys viuen en llars unipersonals i representen el 7,3% de totes les llars unipersonals, un percentatge força respectable. Per


74

sexes, 192 són llars unipersonals de dones, un 79,7% del total de llars unipersonals de persones de 85 i més anys, i 49 són d’homes grans, l’altre 20,3%. La totalitat de llars unipersonals de gent gran són de població autòctona. També és interessant remarcar que un 28,3% de les persones grans de 85 i més anys viuen soles, és a dir, en llars unipersonals. Per sexes, s’observa una situació força diferent entre homes i dones: un 33,1% de les dones enfront de solament un 17,9% d’homes.

2.6. La caracterització socioeconòmica de la població

2.6.1. La categoria socioprofessional Les dades sobre caracterització socioprofessional de la població ocupada resident a Vilafranca del Penedès solament es poden saber amb precisió dels anys en què s’han elaborat censos de població. Les darreres corresponen a l’any 2001. La classificació per categories socioprofessionals contempla deu nivells que s’han agrupat en quatre:

• Nivell alt: personal directiu, tècnics i professionals • Nivell mitjà-alt: tècnics de suport; empleats i administratius • Nivell mitjà-baix: treballadors dels serveis i el comerç; treballadors qualificats primaris;

treballadors qualificats industrial; operadors i muntadors; forces armades • Nivell baix: treballadors no qualificats

S’ha comparat el pes de cada un d’aquests quatre nivells en els anys de que es disposava d’informació: 1991, 1996 i 2001. No s’observen canvis substancials, tot i que entre el 1996 i el 2001 s’apunta un lleuger decreixement del nivell alt, del 19,9% al 17%, i un lleuger increment del nivell baix, del 7,8% al 9,6%. No es disposen de dades que recullin el gran creixement de població immigrada d’aquests darrers anys, però tot fa pensar que el nivell socioprofessional mitjà haurà baixat de manera significativa.

Pes dels diferents nivells socioprofessionals en la població ocupada resident de Vilafranca del Penedès. 1991-2001

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Total 1991 17,5 21,6 53,2 7,7 100,0 1996 19,9 22,9 49,3 7,8 100,0 2001 17,0 24,6 48,8 9,6 100,0


Les úniques comparacions possibles són les de l’any 2001. Malgrat el temps transcorregut serà interessant parlar-ne una mica. En aquell moment el pes dels ocupats de categoria alta i mitja-alta de Vilafranca del Penedès era del 41,7% del total d’ocupats residents, lleugerament per sota del 44,3% dels conjunt català. A la comarca de l’Alt Penedès el pes era pràcticament idèntic que el de la capital comarcal, el 41,7%:


75

Pes de la categoria professional alta i mitja-alta. 2001

44,3 47,0 41,7 41,7 35,3

44,3

0,0

20,0

40,0

60,0

Catalunya ÀmbitMetropolità


Sant Sadurnid'Anoia


Què ha passat des del 2001 fins ara? L’arribada de població immigrada estrangera, amb baixa qualificació professional ha fet baixar el nivell socioprofessional mitjà de Vilafranca del Penedès. També serà interessant comparar les dades de Vilafranca del Penedès amb les del seu entorn més proper, els municipis de la comarca de l’Alt Penedès. Les diferències són molt importants, tot i que no tenen una explicació clara. Els valors més grans es donen en municipis petits amb alta proporció d’empresaris agrícoles: Santa Fe del Penedès, amb un 50,3% de residents ocupats de categoria socioprofessional alta i mitja-alta, o Pacs de Penedès, amb un 48,4%. En canvi, Vilafranca del Penedès, amb un 41,7%, queda en una posició intermèdia, per damunt dels 35,3% de Sant Sadurní d’Anoia. Els valors més baixos es donen a Torrelles de Foix (28,6%) i Santa Margarida i els Monjos (29,7%). Es comprova que Vilafranca del Penedès té un perfil de categories socioprofessionals pròpies d’una ciutat de serveis, però és més que probable que el nivell mitjà hagi reculat significativament aquests darrers anys.

El pes dels nivell d’ocupació professional alt i mig-alt als municipis de l’Alt Penedès. 2001

50,341,7

28,6

0

10

20

30

40

50

60

Valors extrems





Vilafranca

Torrelles de Foix

Santa Fe del Penedès

Pes categoria socioprofessional alta

i mitja alta 2001(%)

Menys de 30

30-35

35-40

40-45

45-50

Més de 50



76

2.6.2. El nivell d’instrucció de la població El nivell d’instrucció és una altra variable molt útil a l’hora de caracteritzar la població d’un territori, en aquest cas, de Vilafranca del Penedès. El nivell d’instrucció, a banda del analfabets i dels sense estudis, distingeix tres graus:

• Primer grau: Persones que van anar a l’escola cinc o més anys però no van completar l’EGB, l’ESO o el Batxillerat Elemental.

• Segon grau: persones que van acabar l’ESO, EGB, Batxillerat Elemental, Batxillerat superior, BUP, FP.

• Tercer grau: persones amb estudis universitaris: diplomatures, llicenciatures o doctorats D’acord amb el bagatge estadístic disponible, els segments de població dels quals s’analitza el nivell d’estudis poden ser dos:

• Tots els habitants de 10 i més anys • Els ocupats de 16 i més anys

A. Dades referents a la població de 10 i més anys Pel que fa al total d’habitants de 10 i més anys, s’observa un lleuger creixement dels extrems, el dels nivells més baixos, analfabets, i el del nivell, més alt, el tercer grau, titulats universitaris. Les xifres absolutes són preocupants, ja que al 2001 hi constaven 1.360 analfabets i 2.933 sense estudis. Per altra banda, el nombre d’universitaris es va incrementar dels 2.237 de l’any 1996 als 2.882 del 2001, amb un increment del 28,8 en aquell període. Cal recordar que les xifres del 2001 són ja antigues i no recullen els canvis en la composició de la població dels darrers temps.

Pes dels diferents nivells socioprofessionals en la població ocupada resident de Vilafranca del Penedès. 1996-2001

Any Analfabets Sense estudis Primer grau Segon grau Tercer grau

1996 1,8 13,6 39,8 36,1 8,7

2001 4,9 10,5 28,0 46,2 10,4 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Comparant el pes del tercer grau en el conjunt de la població de 10 i més anys, s’observa una situació lleugerament inferior a la mitjana catalana del moment, 12,8%%, tan pel que fa a Vilafranca del Penedès, amb un 10,4%, com al conjunt de la comarca, amb un 9,0%.


77

Pes de la formació de tercer grau a la població de 10 i mes anys dels municipis de l’Alt Penedès 2001

12,8 13,99,3 10,4 9,0

12,8

0,0

4,0

8,0

12,0

16,0

Catalunya ÀmbitMetropolità


Sant Sadurnid'Anoia


Què ha passat des del 2001 fins ara? L’arribada de població immigrada estrangera, amb baix nivell d’instrucció en molt casos, ha fet baixar el nivell d’instrucció mitjà de la població de Vilafranca del Penedès.

També és interessant comparar el nivell d’instrucció dels diferents municipis de l’Alt Penedès. S’ha escollit com a variable el tercer grau, persones amb titulació universitària. Les diferències no són grans i tampoc tenen una explicació fàcil. Els municipis amb més proporció d’universitaris eren Pacs del Penedès (amb un 15,3%), i Santa Fe del Penedès, mentre que els que en tenien menys eren Torrelles de Foix (4,6%), i Sant Quintí de Mediona (6,45). Els principals municipis urbans quedaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, amb un 10,4%, i Sant Sadurní d’Anoia, amb un 9,0%.

Pes de la formació de tercer grau a la població de 10 i mes anys dels municipis de l’Alt Penedès 2001

10,4

4,6

15,3

0

4

8

12

16

20

Valors extrems





Vilafranca

Torrelles de Foix

Pacs del Penedès

Nivell d'instrucció. Pes tercer grau 2001

(%)

Menys de 6

6-8

8-10

10-12

12-14

Més de 14



78

B. Dades referents a la població ocupada de 16 i més anys Les dades referents a nivell d’instrucció dels ocupats de 16 i més anys donen uns resultats semblants. A Vilafranca del Penedès, amb dades del 2001, hi havia un 2,2% d’ocupats analfabets i un 4,8% sense estudis. En termes absoluts eren 310 i 680 ocupats, respectivament. El percentatge d’analfabets, lògicament baix, gairebé quadruplicava el del conjunt català. El primer grau, primària incompleta, aplegava un altre 19,1% dels ocupats. El gruix principal estava en el segon grau, que aplega des de l’EGB acabada fins a tot l’ensenyament secundari, amb un 58,1%, xifra molt similar al 58,9% del conjunt de Catalunya.

Nivell d’instrucció de la població ocupada de 16 i més anys. 2001 (%)

Àmbit Analfabets Sense

estudis Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Catalunya 0,6 4,5 15,7 58,9 20,3

Demarcació Barcelona 0,6 4,6 15,1 58,2 21,4

Alt Penedès 1,4 4,8 19,1 60,1 14,6

Vilafranca del Penedès 2,2 4,8 18,7 58,1 16,3

Sant Sadurní d’Anoia 1,0 7,2 19,2 58,6 13,9 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Així com en els nivells baixos Vilafranca del Penedès dóna uns percentatges lleugerament superiors, en els nivell alts, els percentatges són lleugerament inferiors: un 16,3% d’ocupats amb tercer grau, per sota del 20,3% del conjunt català. El conjunt de la comarca de l’Alt Penedès encara té un percentatge inferior d’ocupats amb tercer grau, un 14,6%, i encara és més baix el de Sant Sadurní d’Anoia, un 13,9%.

Pes dels ocupats de 16 i més anys amb nivell d’instrucció de tercer grau

20,3 21,414,6 16,3 13,9

20,3

0,0

10,0

20,0

30,0

Catalunya DemarcacióBarcelona


Sant Sadurnid'Anoia


2.6.3. La població aturada L’atur té una presència important i creixent a la vida econòmica i social de Vilafranca del Penedès i del seu entorn. L’agreujament de l’atur està repercutint en les possibilitats d’accedir o de mantenir un habitatge. Al desembre de l’any 2007, al municipi hi havia 1.397 aturats registrats, amb una taxa d’atur del 8,86%. Al febrer del 2009, el nombre d’aturats s’havia duplicat, arribant als 2.778, amb una taxa d’atur registrat del 13,86. El novembre del 2009, els aturats arribaven a 3.166, amb una taxa d’atur registrat del 15,68%, per damunt del 14,2% del conjunt català.


79

L’evolució del nombre d’aturats de Vilafranca del Penedès.

Novembre 2006 - novembre 2009 22

66

2376

2566

2798

2777

2839

2886

2841

2911

2937

2999

3102

3166

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

nove

mbr

e20

08

dese

mbr

e

gene

r20

09

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

ago

st

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Diputació de Barcelona

Als municipis de l’entorn comarcal l’atur ha pujat de manera generalitzada, tot i que les taxes d’atur registrat presenten disparitats notables, sense que sigui fàcil trobar-hi una explicació clara. Els valors més baixos es donen en municipis de característiques més rurals o amb trasllats metropolitans recents, com ara Vilobí de Penedès (7,73%) o les Cabanyes (8,63%) o, però els més alts també es donen en municipis de característiques similars, com ara Torrelles de Foix (21,58%), i Puigdàlber (14,56%). Vilafranca del Penedès, amb el 15,68%, es troba en una posició intermèdia, però més a prop de les taxes més elevades, mentre que Sant Sadurní d’Anoia té una taxa d’atur registrat més moderada, del 10,53%. També és destacable la taxa d’atur de Santa Margarida i els Monjos, d’un 16,73%.

La taxa d‘atur registrat als municipis de l’Alt Penedès. Novembre del 2009

21,58

15,68

7,73

0

4

8

12

16

20

24

Valors extrems





Vilafranca

Torrelles de Foix

Vilobí del Penedès

Taxa atur registrat(novembre 2009)

Menys de 8

8-10

10-12

12-14

14-16

Més de 16



80

A. L’atur registrat per edats i sexe L’atur masculí és el que s’ha ressentit més de la situació de crisi econòmica. Al maig del 2008, el nombre d’aturats masculí i femení estava pràcticament equiparat, mentre que al novembre del 2009, els homes representaven un 55,8% de l’atur, enfront d’un 44,2% de les dones. Entre el maig del 2008 i el novembre del 2009, l’atur masculí va créixer en un 11,87%, es va duplicar amb escreix, mentre que el femení va augmentar “solament” en un 71,2%. Una part de l’explicació és que els sectors més afectats per la crisi tenen una major proporció d’ocupació masculina, com ara la indústria i, sobretot, la construcció. Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur total 94,8% Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur masculí 118,7% Període maig 2008 – novembre 2009. Increment de l’atur femení 71,2%

L’atur per sexes. Desembre 2007 - febrer 2009

1259

1337

1455

1574

1557

1580

1606

1598

1636

1612

1641

1737

1767

1007

1039 1111 1224

1220

1259

1280

1243

1275

1325

1358

1365

1399

0500

100015002000250030003500

nove

mbr

e20

08

dese

mbr

e

gene

r20

09

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

ago

st

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

Homes Dones


L’increment de l’atur ha afectat tota la població en edat activa, però sobretot la franja d’adults joves de 25 a 39 anys, una franja en la que el nivell d’atur, en èpoques expansives, era comparativament baix. Amb les dades de novembre del 2009 es comprova que el grup quinquennal amb més aturats és el de 30-34 anys, tant entre els homes com entre les dones, seguit del de 35-39 anys i del de 25-29 anys. La franja d’edat que va dels 25 als 39 anys concentra un 47,0% del aturats (50,5%% en el cas dels homes). L’atur juvenil, del 16 als 24 anys, representa el 10,4 dels aturats: La taxa d’atur juvenil és del 16,0%, superior al 14,5% del conjunt català


81

L’atur de Vilafranca del Penedès per sexes i edats. Novembre 2009 Homes Dones Total

Edat Nombre % Nombre % Nombre %

Menors de 20 anys 47 2,7 31 2,2 78 2,5 De 20 a 24 anys 136 7,7 115 8,2 251 7,9 De 25 a 29 anys 256 14,5 179 12,8 435 13,7 De 30 a 34 anys 342 19,4 222 15,9 564 17,8 De 35 a 39 anys 294 16,6 195 13,9 489 15,4 De 40 a 44 anys 216 12,2 187 13,4 403 12,7 De 45 a 49 anys 165 9,3 137 9,8 302 9,5 De 50 a 54 anys 128 7,2 148 10,6 276 8,7 De 55 a 59 anys 106 6,0 115 8,2 221 7,0 Majors de 59 anys 77 4,4 70 5,0 147 4,6 TOTAL 1767 100,0 1399 100,0 3166 100,0


La piràmide d’edat de la població aturada posa de manifest el nombre elevat de persones sense feina en el grup dels adults joves de 25-39 anys, una franja en la qual en èpoques expansives el nombre d’aturats acostuma a ser molt menor.

La piràmide d’edats de la població aturada de Vilafranca del Penedès. Novembre 2009

-400 -300 -200 -100 0 100 200 300

Menors de 20 anys

De 25 a 29 anys

De 35 a 39 anys

De 45 a 49 anys

De 55 a 59 anysDonesHomes


B. L’atur segons nivell d’instrucció La classificació dels aturats segons nivell d’instrucció posa en relleu una gran concentració en els nivells d’instrucció més baixos. La comparació amb el conjunt d’aturats de la demarcació barcelonina no posa de manifest diferències substancials, però si algunes matisacions:

• El percentatge d’aturats amb estudis primaris complets és superior al del conjunt de la demarcació: un 15,8% enfront d’un 9,59%.

• El percentatge d’universitaris aturats és lleugerament inferior a Vilafranca del Penedès: un 5,1% enfront d’un 7,9%.


82

L’atur registrat segons nivell d’instrucció. Novembre 2009

Vilafranca del

Penedès Demarcació Barcelona

Nombre % Nombre %

Sense estudis 14 0,4 3.098 0,7 Estudis primaris incomplets 145 4,6 17.582 4,2 Estudis primaris complets 500 15,8 39.643 9,5 Programes formació professional 252 8,0 34.975 8,4 Educació general 1.965 62,1 263.421 63,4 Tècnics-professionals superiors 130 4,1 24.011 5,8 Universitaris primer cicle 70 2,2 12.207 2,9 Universitaris segon i tercer cicle 86 2,7 20.289 4,9 Altres estudis post-secundaris 4 0,1 409 0,1 TOTAL 3.166 100,0 415.635 100,0


C. L’atur per sectors productius La distribució per sectors productius posa de manifest la concentració de l’atur als serveis, més de la meitat a data de novembre del 2009. La indústria representa aproximadament un 20% de l’atur registrat i la construcció més d’un 15%. L’atur ha augmentat en tots els sectors, però molt especialment en la construcció.

Distribució sectorial de l’atur. Novembre 2009 Vilafranca del

Penedès Demarcació Barcelona Sector

Nombre % Nombre %

Agricultura 137 4,33 2.545 0,61 Indústria 629 19,87 82.964 19,96 Construcció 494 15,60 64.916 15,62 Serveis 1.633 51,58 246.001 59,19 Sense ocupació anterior 273 8,62 19.209 4,62 TOTAL 3.166 100,00 415.635 100,00


La comparació amb les dades provincials barcelonines serveix bàsicament per constatar algunes divergències:

• L’atur agrari és més important a Vilafranca del Penedès, cosa lògica donada la importància del sector vinícola.

• L’atur industrial i el de la construcció són pràcticament iguals a Vilafranca del Penedès i al conjunt català

• L’atur terciari té menys pes a Vilafranca del Penedès que al conjunt de Catalunya D. L’atur registrat de la població estrangera L’atur entre la població immigrada ha crescut a un ritme més ràpid que el conjunt de la població aturada total. Al desembre del 2007 hi havia un total de 358 persones estrangeres a l’atur; i al


83

gener del 2009, la xifra era del de 802 aturats; al novembre del 2009, la xifra ja era 1.026 aturats, un 32,4% del total d’aturats del municipi. L’atur de la població estrangera es concentra sobretot en els homes: a novembre del 2009 hi havia 739 homes aturats, un 72,0% del total d’aturats estrangers, enfront de 287 dones aturades, l’altre 28,0%.

L’atur de la població estrangera per sexes. Novembre 2008-novembre 2009

512

556

577

596

632

658

646

657

693

653

670

712

739

230

254 276

287

235

231

234

218

206

199

187

171

229

0

200

400

600

800

1000

nove

mbr

e20

08

dese

mbr

e

gene

r20

09

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

ago

st

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

Homes Dones


2.6.4. El nivell de renda La informació més recent sobre la renda Familiar Disponible és la que facilita el Servei d’Informació Econòmica Municipal (SIEM) de la Diputació de Barcelona. Les darreres dades disponibles són de l’any 2006 i surten d’una extrapolació a nivell municipal de les dades de l’informe Comarcal de la Caixa de Catalunya. Tot i que les dades han estan obtingudes per aquest mètode indirecte són de gran utilitat de cara a classificar els municipis dins del seu context metropolità. L’any 2006, la RFD per càpita de Vilafranca del Penedès era de 13.346.24 euros, un 92,98% de la mitjana de la demarcació provincial de Barcelona. La RFD global del municipi era de 489.633.400 euros. Serà interessant comparar aquestes xifres amb les del seu entorn geogràfic. Les dades de la demarcació provincial de Barcelona permeten observar una escletxa molt important entre el municipi amb RFD per càpita més elevada, Matadepera, amb un índex de 176,19% i el municipi amb un RFD per càpita més baixa, Badia del Vallès, amb un índex de 59,93%. Als municipis de l’Alt Penedès les diferències són mínimes i van des del 78,05% de Santa Margarida i els Monjos als 96,41% de Sant Sadurní d’Anoia. La gran majoria de municipis se situen entre el 85-90% i no n’hi ha cap per damunt de la mitjana barcelonina


84

Renda Disponible per càpita 2006

96,4192,98

78,05

70

75

80

85

90

95

100

105

110

Valors extrems





Vilafranca

Sta. Margarida i els Monjos

RFD per càpita 2006(mitjana:100)

Fins a 80

80-85

85-90

90-95

95-100

Més de 100

St. Sadurní d’Anoia

Font: Elaboració pròpia a partir del SIEM


85

3. Les llars Una llar és defineix com el conjunt de persones -una o més- que residint en el mateix habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació. La informació sobre les llars es troba, sobretot, als successius censos de població. El nombre de llars de Vilafranca del Penedès ha augmentat paral·lelament al de la població. La darrera xifra censal correspon al Cens de Població del 2001, amb 11.053 llars; en canvi, el nombre de llars més recent, corresponent a 1-1-2009 s’ha obtingut a partir del padró continu, agrupant tots els individus que comparteixen una mateixa adreça. Tot i que el padró continu no és una font estadística, dóna una informació molt fiable, subjecta a un mínim marge d’error. D’aquesta manera s’ha obtingut una xifra de 14.260 llars. El nombre d’habitants per llar ha anat disminuint amb el pas del temps, tant a Vilafranca del Penedès, com a la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, i a gran part del món. Als països occidentals, la modernitat ha suposat el progressiu desmembrament de nuclis familiars extensos o de famílies compostes per diversos nuclis familiars. Mentre que l’any 1991, la grandària mitjana de les llars de Vilafranca del Penedès era de 3,36 habitants; l’any 2009, s’havia reduït a 2,73.

Evolució conjunta d’habitants, llars i habitatges principals. 1991-2009 1991 1996 2001 2009 Habitants 27.818 28.553 31.248 38.929 Llars 8.274 9.768 11.053 14.260 Habitants per llar 3,36 2,92 2,83 2,73

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

L’evolució del nombre d’habitants i de llars

de Vilafranca del Penedès. 1991-2009

27818 2855331248

38929

8.274 9.768 11.05314.260

0

10000

20000

30000

40000

50000

1991 1996 2001 2009

Habitants Llars


El nombre de llars coincideix amb el d’habitatges principals. Les projeccions del nombre de llars són fonamentals per a quantificar les dimensions de la demanda d’habitatges.


86

3.1 Classificació de les llars segons grandària Una primera dada a retenir serà la classificació de les llars segons el nombre d’habitants. Una tendència fàcil de detectar és l’augment, absolut i relatiu, de les llars amb pocs habitants. L’any 1991, la llar més representativa era encara la de quatre habitants: n’hi havia 2.062 i representaven el 24,9% de les llars totals. L’any 2009, de llars de 4 habitants n’hi havia més, un total de 2.565, però representaven solament el 18% del conjunt de llars d’aquest any. A partir de l’any 1996, les llars amb solament dos habitants van passar a ser les més nombroses. L’any 1991, eren 2.489 i representaven el 25,5% de les llars totals; però l’any 2009, havien arribat a 4.013 i representaven el 28,1% de les llars totals. Les llars unipersonals han tingut un creixement espectacular, doncs han passat de les 967 de l’any 1991 a les 3.312 de l’any 2009. En termes percentuals han passat de representar el 11,7% de les llars del 1991 al 23,2% de l’any 2009.

Llars de Vilafranca del Penedès segons nombre d’habitants 1991-2009

Nombre de llars Percentatge sobre total de llars Nombre habitants 1991 1996 2001 2009 1991 1996 2001 2009

1 967 1.686 2.081 3.312 11,7 17,3 18,8 23,2

2 2.012 2.489 3.119 4.013 24,3 25,5 28,2 28,1

3 1.755 2.125 2.492 2.979 21,2 21,8 22,5 20,9

4 2.062 2.310 2.346 2.565 24,9 23,6 21,2 18,0

5 952 841 682 739 11,5 8,6 6,2 5,2

6 402 234 203 309 4,9 2,4 1,8 2,2

7 83 54 69 174 1,0 0,6 0,6 1,2

8 28 17 30 89 0,3 0,2 0,3 0,6

9 i més 13 12 31 80 0,2 0,1 0,3 0,6

Total 8274 9.768 11.053 14.260 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

S’observa que les llars amb 5 o 6 habitants, que podrien respondre al tipus de família nombrosa clàssica tendeix a disminuir. De llars de 5 habitants, n’hi havia 952 l’any 1991 i solament 739 l’any 2009; en termes relatius havien passat del 8,6% al 5,2% del total de llars. Les llars de 6 habitants van decréixer de les 401 de l’any 1991 a les 309 del 2009. En termes relatius van passar del 4,9% al 2,2% del total de llars. Però també s’observa un altre fenomen: el creixement, en termes absoluts i relatius, de les llars formades per molts habitants. No es tracta tant de la tornada a famílies nombroses sinó més aviat de la coexistència de varies famílies, o almenys de varis nuclis familiars, dins d’una mateixa llar. En altres casos es tracta de llars formades per persones sense relacions familiars. A partir de 7 habitants, el nombre de llars absolutes creix: l’any 1991 hi havia 83 llars amb 7 habitants i el 2009 s’havia arribat a 174. Comptabilitzant totes les llars de 7 i més habitants, la xifra absoluta passa de les 124 de l’any 1991 a les 343 del 2009, i en termes relatius, del 1,5% al 2,4% de les llars totals. Aquesta eclosió de llars molt habitades és dóna bàsicament en el període 2001-2009 i va associat en bona part a l’arribada de població estrangera i a la dificultat d’aconseguir habitatge quan es tenen rendes molt baixes.


87

Entre el cens del 2001 i l’1-1-2009 el nombre de llars va passar de 11.053 a 14.260, amb un increment del 29%. Les llars que van augmentar més són les que es troben als extrems: per una banda, les llars unipersonals, que van créixer un 59,2%; i a l’altre extrem, les llars amb més habitants. Les llars de 6 habitants van seguir una evolució bastant curiosa: l’any 1991, n’hi havia 402; el 2001 havien baixat a 203, i el 2009 havien remuntat a 309, amb un increment del 52,2% entre el 2001 i el 2009. No es tracta però d’una recuperació de les famílies nombroses clàssiques sinó de nous tipus de llars amb un nombre elevat d’habitants. En les llars de 7 i més habitants el creixement és realment espectacular, d’un 163,8%, passant, en nombre absolut, de 130 a 343. Les llars de 7 i més habitants representen el 2,4% del total de llars però apleguen el 7,3% de la població total de Vilafranca del Penedès, sempre a data de l’1 de gener del 2009.

Creixement del nombre de llars classificades per nombre d’habitants

159,2 128,7 119,5 109,3 108,4152,2 263,8

129 129

0,0

100,0

200,0

300,0

1 2 3 4 5 6 7 i més


Com a xifres bàsiques de l’evolució del nombre de llars durant el període 2001-2009 es poden retenir les següents: Període desembre 2001-2009: Increment del nombre de llars 29,0%

Període desembre 2001-2009: Increment de llars unipersonals 59,2%

Període desembre 2001-2009: Increment de llars amb 7 o més persones 163,8%

3.2. Els diferents tipus de llars La informació sobre el nombre i la tipologia de llars la subministra bàsicament els cens de població, el darrer dels quals és de l’any 2001. La informació més recent, a 1-1-2009, la proporciona el padró continu d’habitants, però no és una font estadística que permeti el mateix tipus d’agrupaments de llars del cens d’habitants. Feta aquesta salvetat, es tractarà de veure la tipologia de llars que hi havia l’any 2001 i fer una versió el més aproximada possible amb dades de l’any 2009. La classificació més senzilla que dóna el cens d’habitants és la següent:

• Llars no familiars. N’hi ha de dos tipus: llars unipersonals i llars multipersonals que no formen família.


88

• Llars unifamiliars. Es poden classificar segons el nombre de nuclis: sense nucli, amb un nucli, amb més d’un nucli. I també segons el tipus de nucli: nucli de parella, nucli monoparental.

• Llars plurifamiliars. Formades per diverses famílies que conviuen a la mateixa llar.

L’evolució del nombre de llars segons tipologia senzilla. 1991-2001 Llars no

Familiars Llars

Unifamiliars Llars

plurifamiliars Any Nombre % Nombre % Nombre %

Total

1991 1.015 12,3 7.258 87,7 1 0,0 8.274 1996 1.729 17,7 8.039 82,3 0 0,0 9.768 2001 2.183 19,8 8.817 79,8 53 0,5 11.053


D’acord amb aquesta classificació, el nombre de llars no familiars havia anat creixent, des del 12,3% de l’any 1991 al 19,8% del 2001, pràcticament un 20%. El nombre de llars familiars s’havia anat reduint amb la mateixa proporció: des del 87,7% del 1991 al 79,8% del 2001. L’any 2001, el nombre de llars plurifamiliars era de 53, un 0,5% del total de llars. Per saber la tipologia de llars actuals serà interessant una classificació més detallada i més relacionada amb possibles problemes en temes d’habitatge, però condicionada per les limitacions que ofereix el padró continu. Tenint en compte tot això s’ha establert la classificació següent:

• Llars unifamiliars. Llars amb un sol habitant, molt fàcils de trobar al padró continu. • Llars familiars amb nucli de parella. Llars que tenen com a mínim un nucli de parella.

Es podran subdividir segons tinguin o no fills. També es podran subdividir segons hi visquin o no altres persones (emparentades o no).

• Llars familiars amb nucli monoparental. Llars que tenen com a mínim un nucli monoparental. Es classificaran de varies maneres: segons el progenitor sigui pare o mare; segons hi hagi o no altres persones vivint a la llar; i segons hi hagi menors o no.

Encara que aquests anteriors són els tipus de llar més fàcils d’identificar a partir del padró continu, també s’ha distingit:

• Llars familiars sense nucli. Llars amb relacions de parentiu però sense nucli (ni de parella ni monoparental). Acostumen a ser llars amb pocs membres i una casuística relativament acotada.

• Altres llars familiars: Inclouen les llars familiars amb persones no emparentades, bé siguin sense nucli, amb un nucli monoparental o nucli de parella, i també les llars amb més d’una família, tinguin o no persones no emparentades.

• Llars multipersonals que no formen família. Han augmentat molt amb l’arribada massiva de població estrangera. És difícil establir la frontera amb el grup de les altres llars familiars.


89

L’evolució del nombre de llars segons tipologia adaptada. 1991-2001

Tipus de llar 1991 1996 2001 2009 Variació

2001-2009 (2001:100)

Unipersonals 967 1.686 2.081 3.312 159,2 Pluripersonals que no formen família

48 43 102 319 312,7

Total no familiars 1.015 1.729 2.183 3.631 166,3 Familiars sense nucli 85 114 288 306 106,3 Monoparentals* 619 944 1.000 1.354 135,4 Nucli de parella* 6.357 6.810 7.121 8.277 116,2 Altres llars familiars 198 171 461 692 150,1 Total llars familiars 7.259 8.039 8.870 10.629 119,8 Total llars 8.274 9.768 11.053 14.260 129,0

No inclou les llars amb persones no emparentades


Entre l’any 2001 i el 2009 el nombre de llars ha augmentat en un 29,0%, però hi ha diferències molt importants entre els diferents tipus de llars. D’entrada s’ha de dir que les llars no familiars han augmentat un 66,3% mentre que les llars familiars solament ho han fet un 19,8%, clarament per sota de la mitjana del municipi.

Increment del nombre de llars segons tipologia adaptada. 2001-2009

59,2

212,7

66,3 50,16,3 16,2 19,8 29,035,4290,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

Uni

pers

onal

s

Plu

riper

sona

lsqu

e no

form

enfa

míli

a

Tota

l no

fam

iliar

s

Fam

iliar

sse

nse

nucl

i

Mon

opar

enta

ls

Par

elle

s

Altr

es ll

ars

fam

iliar

s

Tota

l lla

rsfa

mili

ars

Tota

l lla

rs


De més a menys, l’evolució dels diferents tipus de llar ha estat la següent: 1) Llars pluripersonals que no formen família Amb moltíssima diferència, les llars que han augmentat més són les pluripersonals que no formen família. L’any 2001 eren solament 102; mentre que l’any 2009 ja n’eren 319, amb un increment del 212,7%. L’increment d’aquest tipus de llar va directament associat a l’arribada massiva de població estrangera. L’habitatge compartit entre persones sense vincles familiars ha estat l’única alternativa per a persones immigrades de rendes molt baixes. Hi ha llars familiars que s’atansen bastant a aquesta tipologia, però amb la diferència que alguns membres tenen relacions de parentiu, probablement relacions de nucli familiar, però


90

viuen acompanyades d’altres persones amb les que comparteixen la llar. En aquests casos, s’han comptabilitzat com a llars familiars, però la problemàtica és força similar a la de les llars no familiars amb bastants habitants. 2) Llars unipersonals El nombre de llars unipersonals també ha crescut força entre l’any 2001 i el 2009, un 59,2%, bàsicament per dos factors: l’increment del nombre de persones que prenen la decisió de viure soles, fonamentalment persones joves, i l’envelliment de la població, amb un nombre creixent de persones grans que viuen soles, sobretot dones. 3) Altres llars familiars Aquest tipus no s’adequa a les tipologies establertes per l’INE o l’Idescat. Inclou bàsicament llars familiars de característiques diverses però amb un tret comú, la presència de persones no emparentades. S’intenta recollir en un sòl grup el fenomen de les llars compartides entre diverses persones, algunes emparentades i altres no. També inclouen les llars nombroses formades per més d’un nucli familiar i més d’una família. Han augmentat un 50,1%, per damunt del conjunt de llars. 4) Les llars monoparentals Les llars monoparentals han augmentat un 35,4%, xifra que està per damunt de la mitjana del conjunt de llars. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 1.061 llars familiars, de les quals 1000 eren llars monoparentals sense persones no emparentades, i l’any 2009 ja n’hi havia 1354. El nombre total de llars monoparentals de l’any 2009 seria superior si s’haguessin inclòs també les que tenen persones no emparentades, però s’ha optat per incloure-les al tipus d’altres llars familiars. 5) Les llars amb un nucli de parella La forma més tradicional de llar, d’un nucli de parella amb o sense fills i amb o sense altres persones emparentades, és la que ha tingut un creixement menor durant el període 2001-2009, solament un 16,2%. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 8.870 llars familiars, de les quals, 7.121 eren sense altres persones no emparentades. L’any 2009 hi havia 8.277 llars familiars amb nucli de parella i sense altres persones no emparentades. El nombre total de llars amb nucli de parella seria superior si s’haguessin inclòs també les que tenen persones no emparentades, però s’ha optat per incloure-les al tipus d’altres llars familiars. 6) Les llars familiars sense nucli Les llars familiars sense nucli han augmentat solament un 6,3% molt per sota de la mitjana del conjunt de llars. Cal remarcar que l’any 2001 hi havia 288 llars familiars sense nucli, de les quals 239 eren sense altres persones no emparentades. L’any 2009 hi havia 306 llars familiars sense nucli i sense persones no emparentades. El nombre total de llars sense nucli seria superior si s’haguessin inclòs també les que tenen persones no emparentades, però s’ha optat per incloure-les al tipus d’altres llars familiars.


91

3.2.1. La distribució de la població segons tipus de llar També serà interessant veure com es distribueix la població segons les diferents modalitats de llars considerades. Un 68,2% de la població continua vivint en la modalitat de llars amb nucli de parella. Segueixen, amb un pes similar, les altres llars familiars (9,2%), les llars monoparentals (8,85) i les llars unipersonals (8,5%). Més enrere queden les llars pluripersonals sense relacions de parentiu (3,4%) i les llars familiars sense nucli (1,9%). Cal remarcar que l’any 2001, les llars amb nucli de parella aplegaven un 75,8% del total d’habitants de Vilafranca del Penedès. S’observen diferències molt substancials pel que fa a modalitats de llars entre la població autòctona i la immigrada estrangera. A la població autòctona, les persones que viuen en una llar amb nucli familiar són encara més majoritàries, un 73,4%, seguides de dues modalitats cada cop més habituals, les llars monoparentals, (hi viu un 10,0% de la població autòctona) i les unifamiliars (un 9,7%). Les altres modalitats de llars tenen un paper mínim entre la població autòctona. Pel que la a la població estrangera, la llar amb nucli de parella també és la modalitat en la qual hi viu més gent, però solament es tracta d’un 44,0%, hi ha un 35,5% que viu en altres llars familiars, definides per tenir persones no emparentades juntament amb altres que tenen vincles familiars, i un 11,4% viu en llars pluripersonals sense relacions de parentiu. Les altres tres modalitats de llar tenen poc pes entre la població immigrada.

La distribució de la població per tipus de llars. 2009 Població autòctona Població immigrada Total

Habitants % Habitants % Habitants % Unipersonals 3.084 9,7 228 3,1 3.312 8,5

Pluripersonals sense família 481 1,5 824 11,4 1.305 3,4

Llars familiars sense nucli 570 1,8 167 2,3 737 1,9

Llars monoparentals 3.157 10,0 265 3,7 3.422 8,8

Llars amb nucli de parella 23.371 73,8 3.193 44,0 26.564 68,2

Altres llars familiars 1.011 3,2 2.578 35,5 3.589 9,2

Total 31.674 100,0 7.255 100,0 38.929 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La població estrangera representa, amb dades de l’1-1-2009, el 18,6% de la població de Vilafranca del Penedès, però aquest pes varia molt entre els diferents tipus de llars. A les llars amb nucli de parella, la modalitat més clàssica, solament representa el 12% dels habitants. En les llars unipersonals i les monoparentals, el seu pes és encara inferior, un 6,9% i un 7,7% respectivament del total d’habitants que viuen en aquests tipus de llars. En canvi, la població estrangera representa una altíssima proporció dels habitants que viuen en altres modalitats de llars: un 73,8% de les altres llars familiars i un 63,1% de les llars pluripersonals sense relacions de parentiu. A grans trets, es pot dir que l’arribada de població immigrada estrangera ha afavorit l’expansiu de dos tipus de llars anteriorment molt més minoritàries:

• Les llars plurifamiliars sense relacions de parentiu. • Les altres llars familiars, definides precisament com llars amb persones amb relació

familiar i altres que no.


92

Pes de la població estrangera als habitants dels diferents tipus de llars 2009-03-12

6,9

63,1

22,7 7,7 12,0

71,8

18,6

18,618,6

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0U

nipe

rson

als

Plu

riper

sona

lsse

nse

fam

ilia

Llar

s fa

mili

ars

sens

e nu

cli

Llar

sm

onop

aren

tals

Llas

am

b nu

cli

de p

arel

la

Altr

es ll

ars

fam

iliar

s

Tota

l

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès A grans trets, es pot dir que l’arribada de població immigrada estrangera ha afavorit l’expansió de dos tipus de llars anteriorment molt més minoritàries:

• Les llars plurifamiliars sense relacions de parentiu • Les altres llars familiars, definides precisament com llars amb persones amb relació

familiar i altres que no. S’ha de dir, però, que el tipus de llar més freqüent entre la població immigrada també és la del nucli de parella, un tipus de llar que aplega el 44,0% de la població immigrada. El gràfic recull la distribució de la població estrangera entre les diverses modalitats de llar:

Els tres tipus fonamentals de llars de persones immigrades

3.193 (44%)Un nucli de parella

265 (3,7%)

167 (2,3%)

Més d’un nucli o família

Un nucli monoparental 2.578(35,5%)

Sense nucli

Sense persones no emparentades

Amb persones no emparentades

824 (11,4%)

228 (3,1%)

Pluripersonals sense relació de parentiu

Unifamiliars

No

fam

iliar

sFa

mili

ars

Tipus bàsics



93

Abans d’entrar en l’anàlisi més detallada dels diferents tipus de llars, es poden apuntar alguns trets que les diferencien.

Algunes característiques bàsiques dels diferents tipus de llars Tipus de llar Edat i grandària Origen

Unipersonals Repartides entre els diversos

grups d’edat Fonamentalment de població

autòctona

Pluripersonals que no formen família

Normalment llars amb bastants habitants, generalment joves

Fonamentalment de població immigrada

Familiars sense nucli Llars amb pocs habitants, predominantment de gent

gran Majoritàriament de població autòctona

Monoparentals Amb un pes important dels adults joves, però repartits

per tos els grups d’edat

En proporcions similars al pes de la població autòctona i immigrada

Parelles Repartides per tots els grups d’edat, amb menys pes a la

gent gran

Té un pes proporcionalment superior a la població autòctona

Altres llars familiars Normalment amb un nombre

elevat d’habitants Majoritàriament de població immigrant

3.2.2. Les llars unipersonals Les llars unipersonals generen una problemàtica específica des de la perspectiva dels problemes d’habitatge, de manera que s’hauran d’analitzar de manera detallada. A. L’increment del nombre de llars unipersonals Les llars constituïdes per una sola persona han anat augmentant en nombre, passant de les 967 del 1991, a les 2.081 del 2001 i les 3.312 del 2009, segons les dades obtingudes a partir del padró continu d’habitants. En termes relatius, les llars unipersonals han passat del 11,7% de l’any 1991 al 18,8% del 2001 i al 23,2% del 2009: gairebé una de cada quatre llars és unipersonal.

L’evolució de les llars unipersonals de Vilafranca del Penedès. 1991-2001

967 1.686 2.081 3.312

8.2749.768

11.053

14.260

0

4000

8000

12000

16000

20000

1991 1996 2001 2009

Llars unipersonals Total de llars



94

B. La comparació amb altres territoris Seria interessant comparar el nombre de llars unipersonals amb les d’altres territoris, però malauradament això solament es pot fer amb les xifres del cens d’habitants del 2001. A nivell català, les llars unipersonals representaven, l’any 2001, el 20,9% del total; una xifra molt similar s’obtenia a la demarcació provincial de Barcelona, un 20,2%. A la comarca de l’Alt Penedès, el percentatge de llars unipersonals era lleugerament inferior, del 18,3%, xifra molt similar al 18,8% de Vilafranca del Penedès en aquell moment.

El pes de les llars unipersonals. 2001

20,9 20,2 20,3 18,3 18,814,7

0

5

10

15

20

25


Regiómetropolitana


Sant Sadurnid'Anoia


Les dades dels municipis de la comarca posen de manifest una diversitat important, des dels municipis amb poc pes de llars unipersonals: les Cabanyes (10,9%), Santa Fe del Penedès (12,2%), fins a municipis amb una alta presència de llars unipersonals, com ara Pontons (29,2%) o Mediona (29,2%). Els principals municipis urbans tenen una situació més intermèdia: Vilafranca del Penedès (18,8%), i Sant Sadurní d’Anoia (14,7%). Les llars unipersonals són tant abundants en els nuclis antics de les ciutats com en els pobles de característiques més rurals i amb una població molt envellida. La mínima presència de llars unipersonals es dóna en municipis que han tingut un creixement important per trasllats metropolitans, ja que aquests trasllats acostumen a ser de famílies senceres. Entre la població estrangera també és habitual que hi hagi persones soles, sense entorn familiar, ara bé, és bastant més difícil que visquin soles; en aquest casos, s’acostumen a formar llars sense nucli familiar.


95

El pes de les llars unipersonals als municipis de la comarca de l’Alt Penedès. 2001

25,13

16,3

7,76

0

5

10

15

20

25

30

1

Valors extrems





Vilafranca

Vilobí de Penedès

Taxa d’atur registratGener 2009

Fins a 10

10-12

12-14

14-16

16-20

Més de 20

Torrelles de Foix


Cal remarcar que les dades són de l’any 2001 i des d’aquell moment la població de Vilafranca del Penedès i del conjunt comarcal ha variat sensiblement. Ara bé, la única tendència clara i general és que el pes de les llars unifamiliars augmenta a tot arreu. Ja s’ha vist que en el cas de Vilafranca del Penedès s’ha passat del 18,8% del cens del 2001 al 23,2% de l’any 2009. C. Les llars unipersonals segons sexe, edat dels seus habitants

Un tema fonamental és la classificació de les llars unifamiliars per sexe i edat. Les llars unifamiliars de persones grans són especialment vulnerables des de la perspectiva de l’habitatge, sobretot si es combina, com acostuma a passar, amb nivells d’ingressos molt baixos. La piràmide d’edats de les persones principals, i úniques, de les llars unifamiliars es pot saber a data de l’1-1-2009 gràcies al padró continu. No es pot saber, en canvi, l’estat civil, variable que sí que sortia al cens d’habitants del 2001.

La distribució per edats i sexes de les llars unipersonals. 2009

-300 -200 -100 0 100 200 300

Fins a 1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i mésDones

Homes



96

La piràmide d’edats de les llars unipersonals permet destacar bastant clarament dos grups clarament dominants:

• Homes joves que s’han emancipat però sense constituir una família • Dones grans, bàsicament vídues

També hi ha una presència significativa de:

• Dones joves emancipades • Homes grans que viuen sols, bàsicament vidus • Persones de mitjana edat que viuen soles, amb una proporció similar d’homes i dones

Serà interessant analitzar amb una mica de detall les dades de la piràmide d’edats de les llars unipersonals de l’any 2009. Una primera constatació és el predomini de les dones: 1.829 llars són femenines, un 57,9% del total de llars unipersonals, enfront de les 1.396 llars masculines, que representen un 42,1%.

Classificació de les llars unipersonals segons sexe i edat. 2009 Homes Dones Total

Grups d’edat Nombre % Nombre % Nombre %

Adults joves (15-39) 656 46,5 466 24,5 1.122 33,9

Adults grans (40-64) 497 35,2 474 24,9 971 29,3

Grans (65 i més) 257 18,2 962 50,6 1.219 36,8

De 75 i més anys 149 10,7 644 35,2 793 23,9

De 85 i més anys 49 3,5 192 10,5 241 7,3

Total 1.396 100,0 1.829 100,0 3.312 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

A la població masculina, les llars unipersonals són les dels adults joves, fins a 39 anys, que representen, amb dades de l’any 2009, el 47% del total de llars unipersonals masculines. El grup quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys, seguit del de 35-39 anys. S’observa que hi ha més llars unipersonals d’adults joves masculines que femenines: 656 enfront de 466. En conjunt, els adults joves representen un 33,9% del total de llars unifamiliars. Les llars unipersonals d’adults grans, entre 40 i 64 anys, també són més nombroses en la població masculina, 497, que en la femenina, 474. Els adults grans representen el 29,3% del total de llar unipersonals, però el percentatge s’eleva al 35,2% al parlar de població masculina i es redueix al 24,9% al parlar de població femenina. Les llars unipersonals de persones grans, de 65 i més anys, arriben a 1.219 i representen el 36,8% de totes les llars unipersonals actuals. És el grup més nombrós, per davant del adults joves i dels adults grans. Les llars unipersonals de gent gran són clarament minoritàries entre la població masculina i, en canvi, són majoritàries entre la femenina. L’any 2009, hi ha 257 llars unipersonals masculines formades per gent gran, un 18,2% de totes les llars unipersonals masculines. Per altra banda, hi ha 962 llars unipersonals femenines amb una dona gran, un 50,6% de les llars unipersonals femenines. Més de la meitat de les llars unipersonals femenines són de persones grans. Dins de les llars unipersonals de persones grans serà interessant comptabilitzar separadament les de persones de 75 i més anys i les de 85 i més anys. A data pràcticament actual, 1-1-2009,


97

hi ha 793 llars unipersonals amb persones de 75 i més anys, un 23,9% del total de llars unipersonals. Es concentren bàsicament entre la població femenina: 644 llars, enfront de la masculina, 149 llars. Les llars unipersonals amb una dona de 75 o més anys representen el 35,2% del total de llars femenines, mentre que solament representen el 10,7% en el cas de les masculines. L’elevada esperança de vida combinada amb l’envelliment de la població fa que les llars unipersonals amb un titular de 85 i més anys siguin cada cop més nombroses: actualment són 241 i representen un 7,3% del total de llars unipersonals. També són fonamentalment femenines, 192, enfront de solament 49 de masculines. Representen un 10,3% del total de llars unipersonals femenines i solament un 3,5% de les masculines. A tall de resum, la piràmide d’edats de les llars unipersonals permet destacar bastant clarament dos grups clarament dominants:

• Homes joves que s’han emancipat però sense constituir una família • Dones grans, bàsicament vídues

També hi ha una presència significativa de:

• Dones joves emancipades • Homes grans que viuen sols, bàsicament vidus • Persones de mitjana edat que viuen soles, amb una proporció similar d’homes i dones

Què ha passat del 2001 al 2009? Les llars unipersonals han crescut un 59,2%, passant de 2.081 a 3.312. Són les que s’han incrementat més, un 90%; però, tot i amb això, solament representen el 29,3% del total del 2009. Les llars d’adults joves també han augmentat per sobre de la mitjana, concretament un 72,1% i representen el 33,9% del total de llars unipersonals. Les llars de gent gran solament han augmentat un 32,8 i representen el 36,8% del total de llars unipersonals, quan l’any 2001 representaven el 44,1%.

L’evolució de les llars unifamiliars per sexe, edat i procedència. 2001-2009 2001 2009

Nombre % Nombre %

Variació 2001-2009

(%) Total 2.081 100,0 3.312 100,0 59,2 Per sexes Homes 840 40,4 1.410 42,6 67,9 Dones 1241 59,6 1.900 57,4 53,1 Per grans grups d’edat 15-39 652 31,3 1.122 33,9 72,1 40-64 511 24,6 971 29,3 90,0 65 i més 918 44,1 1.219 36,8 32,8 Més de 75 508 24,4 793 23,9 89,4 Més de 85 140 6,7 241 7,3 83,6 Per orígens Autòctons 3.084 93,1 Estrangers 228 6,9

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès


98

El poc increment de les llars unipersonals de gent gran s’explica a partir de la piràmide d’edat. Les generacions que en aquest període, 2001-2009, han entrat a formar part de la gent gran són generacions molt poc nombroses corresponents a la guerra i postguerra civil, un esdeveniment molt allunyat en el temps, però que encara deixa la seva empremta en l’estructura demogràfica. Les llars unipersonals de persones més grans, en canvi, han augmentat amb molta més intensitat. Les de 75 i més anys s’han incrementat un 89,4%, fins arribar a les 793, un 23,9% del total de llars unipersonals. Les de 85 i més anys s’han incrementat també molt, un 83,6%; actualment n’hi ha 241 i representen un 7,3% del total de llars unipersonals. No cal insistir en que una gran majoria de les llars unipersonals de gent gran són de dones.

Increment de llars unipersonals en el període 2001-2009 (%)

59,272,1

90,0

32,8

89,4 83,6

59,2

0

20

40

60

80

100

Total 15-39 40-64 65 i més Més de 75 Més de 85


Com evolucionarà en un futur proper el nombre de llars unipersonals? L’evolució serà la suma de factors demogràfics, d’hàbits de comportament i de possibilitats econòmiques.

• L’increment de l’esperança de vida abona les llars unipersonals de gent gran, especialment de dones.

• Els hàbits de comportament van a favor de l’increment de les llars unifamiliars, conseqüència d’una societat més individualista i d’una certa crisi de la institució familiar.

• Els factors econòmics, en un context de crisi general de durada imprevisible, van en contra de les llars unifamiliars i a favor de les llars no familiars compartides per afrontar les despreses de l’habitatge.

D. Les llars unipersonals segons edat i estat civil Aquesta informació no es pot obtenir per a l’any 2009 amb el bagatge estadístic sostenible, de manera que solament es pot recórrer al cens del 2001, ja bastant allunyat en el temps. L’encreuament de l’edat amb l’estat civil permet detectar un col·lectiu molt important de gent gran en viduïtat i, per altra banda, un col·lectiu també nombrós de persones adultes-joves que estan solteres. Les persones que viuen soles i estan casades, separades o divorciades estan més repartides pels diferents grups d’edat. El col·lectiu de persones vídues que viuen soles comença a ser important a partir dels 60-64 anys i s’incrementa en grups quinquennals posteriors. El nombre de persones solteres que viuen soles és especialment important en la franja dels 25-39 anys. És molt possible que les dificultats del jovent per accedir a un nivell


99

d’ingressos que permeti l’emancipació, un fenomen que és anterior a la crisi econòmica, estigui mermant el nombre de llars unipersonals de persones adultes joves.

L’estat civil i l’edat dels habitants de les llars unipersonals. 2001

0 50 100 150 200 250

15-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i

Solter/a Casat/separat/divorciat/ada Vidu/vidua


L’encreuament del sexe i de l’estat civil de les persones que viuen en llars unipersonals permet detectar un col·lectiu nombrós de dones vídues que viuen soles. L’any 2001 eren 706, però l’any 2009 són algunes més, si bé es fa impossible saber la xifra exacta a partir de les fonts estadístiques disponibles.

L’estat civil i el sexe dels habitants de les llars unipersonals. 2001

455

373

77

71

168

91

140

706

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Homes

Dones

Solter/a Casat/ada Separat/divorciat/ada Vidu/vidua

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE E. Les llars unipersonals i la privació en termes econòmics Les llars unipersonals poden abocar a situacions de privació en termes econòmics, d’habitatge, etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que s’ha d’analitzar acuradament. Les privacions per motius econòmics poden venir sobretot per:


100

• Llars unipersonals amb persones jubilades que tenen pensions molt baixes • Llars unipersonals amb persones desocupades però en edat activa

Encreuant el sexe i edat amb el nombre d’ocupats per llar (un com a màxim al ser llars unipersonals), es pot arribar a trobar el nombre de llars unipersonals sense cap persona ocupada. Aquesta comparació s’hauria de limitar a la població inferior a 65 anys, ja que en aquesta edat s’acaba, per a la gran majoria, l’edat activa.

Llars unipersonals segons sexe i nombre d’ocupats. 2001 (població fins a 64 anys)

Cap ocupat Un ocupat

Nombre % Nombre % Total

Homes 103 16,0 539 84,0 642

Dones 174 33,4 347 66,6 521

Total 277 23,8 886 76,2 1.163 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

L’any 2001, un total de 886 llars unipersonals per sota dels 65 anys tenien un ocupat, un 76,2%, mentre que l’altre 23,8%, 277 llars en total, no en tenien cap. Les llars unipersonals en edat activa sense cap ocupat són també un grup de risc des de la perspectiva de la privació en termes econòmics i d’habitatge. La manca d’una persona ocupada a la llar afecta molt més a les dones (un 33,4%), que als homes, (solament un 16%). Cal remarcar, però, que és molt probable que una part d’aquestes persones ja estiguin rebent una pensió, bé de jubilació, bé de viduïtat. Encreuant l’edat amb el nombre d’ocupats per llar unifamiliar, tenint en compte solament els grups quinquennals corresponents a la vida laboral, s’observa que el nombre de llars sense cap ocupat creix molt significativament a partir dels 55 anys, especialment en el cas de les dones.

Llars unipersonals segons sexe, edat i nombre d’ocupats. 2001

-150 -100 -50 0 50 100 150

Fins a 19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64Homes desocupatsHomes ocupatsDones OcupadesDones desocupades


Les xifres bàsiques de l’any 2081 permeten parlar de 1.163 llars per sota dels 65 anys, de les quals, 886 tenen un ocupat i les altres 277 no en tenen cap. L’any 2009, el nombre de llars unipersonals amb la persona principal en edat activa era molt superior, 2.093, però la informació disponible no permet distribuir-los entre ocupats i no ocupats.


101

2001 2009 Llars unipersonals en edat no activa (65 i més anys) 898 1.219 Llars unipersonal en edat activa 1.163 2.093 Llars unipersonals en edat activa sense cap ocupat 277 s.d. Llars unipersonals en edat activa amb un ocupat 886 s.d.

F. Les llars unipersonals i la privació en termes d’habitatge i condicions d’habitabilitat La privació en termes d’habitatge no vindrà per la no disponibilitat d’un habitatge, ja que si es tracta d’una llar vol dir que es disposa d’un habitatge principal. Ara bé, els problemes poden venir de diverses direccions:

• Llars unipersonals en edificis en mal estat • Llars unipersonals en habitatges de lloguer (que podrien comportar dificultats de

pagament de la renda mensual). Pot afectar sobretot persones grans. • Llars unipersonals en habitatges de propietat amb pagaments pendents (que podrien

comportar dificultats per atendre el pagament de la hipoteca). Pot afectar sobretot a persones adultes joves que han accedit recentment a la propietat de l’habitatge.

Al parlar de l’estat dels habitatges i del edificis es tindrà ocasió de comprovar que la gran majoria es troben en bon estat, mentre que els que tenen problemes greus, en estat ruïnós i dolent, són realment pocs, i els que tenen algun tipus de deficiència són també força minoritaris. S’observa però, que les dades referides a les llars unifamiliars no són tan satisfactòries. Amb dades de l’any 2001, les més recents que es disposen, s’observa que el percentatge d’habitatges amb problemes (suma de ruïnós, dolent i amb alguna deficiència) era del 4,9% per al conjunt dels habitatges, però del 6,1% per a les llars unipersonals. És una xifra modesta, ja que se suposa que l’altre 93,1% estava en bones condicions, però afecta una part de població especialment vulnerable.

L’estat dels edificis de les llars unipersonals. 2001

Llars unipersonals Total de llars Estat edifici

Nombre % Nombre %

Ruïnós 13 0,6 88 0,8

Dolent / mal estat 14 0,7 58 0,5

Amb alguna deficiència 99 4,8 399 3,6

Ruïnós + dolent + deficient 126 6,1 545 4,9

Bo 1.937 93,1 10.421 94,3

No es aplicable 18 0,9 87 0,8

Total 2.081 100,0 11.053 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

L’any 2001, les llars unipersonals eren el 18,8% del conjunt de llars de Vilafranca del Penedès, però representaven el 24,1% dels habitatges principals en edificis en mal estat i el 24,8% dels habitatges principals en edificis amb deficiències. Tot i que el percentatge de llars amb deficiències més o menys greus és baix, crida l’atenció que les llars unipersonals estiguin més afectades per aquest problema. Els habitatges principals en estat ruïnós, en canvi, tenien un pes comparativament menor a les llars unipersonals; el 14,8% dels habitatges principals en edificis ruïnosos corresponien a llars unipersonals, per sota del 188,8% que representaven sobre el total de llars.


102

Pes de les llars unipersonals en edificis amb deficiències. 2001 (%)

14,824,1 24,8

18,6 20,7 18,8

18,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

Ruïnos Dolent Ambdeficiències

Bo Sense dades Total


L’any 2001, hi havia 126 llars unifamiliars amb habitatges ruïnosos, dolents o amb deficiències. Les dades del 2009 són molt difícils de saber, ja que no s’ha actualitzat encara el cens d’habitatges. L’única cosa segura és que s’ha produït un increment del nombre de llars unipersonals fins arribar a les 3.312 ressenyades a 1-1-2009. Sobre l’estat dels habitatges només es poden fer conjectures. Per una banda, hi ha hagut un envelliment general del parc d’habitatges amb el pas dels anys; per altra banda, també hi ha hagut bastants casos de rehabilitació d’habitatges. En qualsevol cas, un problema a tenir en compte és el dels habitatges vells amb deficiències, que sempre representen un problema, però encara més quan estan ocupats per una sola persona, i molt especialment si és una persona gran. També s’observa una certa correlació entre habitatges amb deficiències i l’edat de la persona que habita la llar unifamiliar: el pes dels habitatges amb problemes és superior entre la població gran. Les persones grans representaven, amb dades de l’any 2001, el 44,1% de les llars unipersonals, però el percentatge s’elevava al 55,6% al parlar de llars en edificis amb deficiències. Entre les llars unipersonals amb persones de 75 i més anys es donava la mateixa tendència: eren el 24,4% de les llars unipersonals, però el 32,5% de les que tenien deficiències en l’edifici.

Llars unipersonals amb deficiències en l’edifici per edats de la persona principals. 2001 Llars unipersonals

edificis deficiències Llars unipersonals

total Nombre % Nombre %

% amb deficiències

/total

Fins a 39 33 26,2 652 31,3 5,1

40-64 23 18,3 511 24,6 4,5

65 i mes 70 55,6 918 44,1 7,6

75 i més 41 32,5 508 24,4 8,1

85 i més 8 6,3 140 6,7 5,7

total 126 100,0 2.081 100,0 6,1 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

D’acord amb les dades del cens d’habitatge del 2001, un 6,1% de les llars unipersonals tenien problemes de deficiències en l’habitatge (un 0,6%, eren ruïnosos; un 0,7%, dolents; i, un 4,6% amb algunes deficiències). Ara bé, en les llars unipersonals de població gran, el percentatge s’eleva al 7,6%, i entre les de 75 i més anys, al 8,1%. Són percentatges moderats d’habitatges


103

amb deficiències, però denoten l’existència d’un problema que a títol personal pot ser molt greu: persones grans que viuen en habitatges que no reuneixen totes les condicions. No es disposa de xifres referents a l’any 2009, però ben segur que aquest problema s’ha agreujat.

Percentatge de llars unipersonals en edificis amb deficiències per grans grups d’edat. 2001

5,1 4,57,6 8,1

5,7 6,1

6,1

0,01,02,03,04,05,06,07,08,09,0

Fins a 39 40-64 65 i mes 75 i més 85 i més total


G. Llars unipersonals i dificultats econòmiques en les despeses de l’habitatge Pel que fa al règim de tinença dels habitatges s’observa una situació força diferent si es comparen les llars unifamiliars amb el conjunt de llars de Vilafranca del Penedès. Els habitatges de lloguer hi tenen un pes superior que la resta de llars, mentre que els habitatges en propietat, especialment els de compra amb pagaments pendents, hi tenen un pes inferior. Amb xifres de l’any 2001, hi havia un 19,9% de llars unifamiliars que eren habitatges de lloguer, mentre que per al conjunt de llars totals el percentatge solament era del 13,3%. Vist des d’un altra perspectiva, les llars unifamiliars aplegaven el 28,9% dels habitatges de lloguer de tot el municipi. Amb els habitatges en propietat succeïa exactament a l’inrevés: a les llars unifamiliars representaven el 74,3% dels habitatges, però al conjunt de llars el percentatge pujava fins al 83,3. Les llars unifamiliars concentraven solament el 16,8% del total d’habitatges de propietat. Les diferències eren especialment acusades en els habitatges en propietat amb pagaments pendents (hipoteca): l’any 2001, representaven el 34,9% del total d’habitatges principals, però solament el 28,6% en el cas de les llars unifamiliars.

Llars unipersonals segons el règim de tinença dels habitatges. 2001

Llars unipersonals Total de llars Règim de tinença

Nombre % Nombre %

%llars unipersonals /total de llars

Compra pagada 830 39,9 4.745 42,9 17,5

Compra amb pagaments pendents 595 28,6 3.857 34,9 15,4

Herència o donació 122 5,9 601 5,4 20,3

Total propietat 1547 74,3 9.203 83,3 16,8

Lloguer 414 19,9 1.434 13,0 28,9

Cessió 42 2,0 138 1,2 30,4

Altres 78 3,7 278 2,5 28,1

Total 2.081 100,0 11.053 100,0 18,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE


104

L’any 2001, les llars unifamiliars representaven el 18,8% de totes les llars de Vilafranca del Penedès, però el seu pes era bastant superior entre els habitatges principals de lloguer, un 28,9%, i entre els habitatges cedits, numèricament poc importants, amb un 30,4%. En canvi, el seu pes era inferior en els habitatges amb propietat, un 16,8% del total i en els habitatges amb hipoteca pendent, un 15,4% del total.

Percentatge de llars unipersonals segons règim de tinença dels habitatges principals. 2001

17,5 15,420,3 16,8

28,9 30,4 28,1

18,8

18,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

Pagada Amb hipoteca Donació Total propietat Lloguer Cedida Altres Total propietat


Des de la perspectiva de les dificultats econòmiques per afrontar les despeses de l’habitatge hi ha dos grups especialment vulnerables:

• Les llars unipersonals amb hipoteca pendent. L’any 2001, eren 595 i representaven un 28,6% del total de llars unipersonals. La crisi econòmica i la necessitat d’afrontar individualment les despeses de l’habitatge poden incidir negativament en aquest grup. No se saben les dades de l’any 2009, però ben segur que el nombre de llars unipersonals amb hipoteca pendent és bastant superior al del 2001.

• Les llars unipersonals amb règim de lloguer. L’any 2001, eren 414 llars i presentaven el 10,9% de les llars unipersonals. Una bona part corresponen a gent gran amb rendes baixes que es poden trobar en situacions econòmiques realment angoixants. No se saben les dades de l’any 2009, però ben segur que el nombre de llars unipersonals en règim de lloguer han augmentat de manera significativa. Cal remarcar que una bona part de les llars unipersonals en règim de lloguer estan constituïdes per persones grans amb unes pensions molt baixes.

H. Les llars unipersonals i les característiques dels habitatges També es pot donar el cas de que les persones que viuen soles no tinguin el tipus d’habitatge més adequat. Darrera d’una llar unipersonal s’hi poden trobar tot tipus de vivències. Hi ha llars unipersonals formades per emancipació de joves i, per tant, són llars que no han conegut cap altra situació anterior. Però hi ha moltes més llars que han arribat a ser unipersonals per esdeveniments familiars diversos: emancipació dels fills, defunció del cònjuge, separació de la parella, etc. Hi ha llars unipersonals que poden deixar de ser-ho en un futur proper, d’acord amb les trajectòries personals, i d’altres que tenen moltes més probabilitats de continuar sent


105

unipersonals. En aquest darrer cas, és possible que l’habitatge, pensat per a una altra situació familiar amb més persones, no sigui el més adient per a una persona sola. És possible que, en alguns casos, la manca d’idoneïtat estigui vinculada a la superfície útil de l’habitatge. Amb dades de l’any 2001, s’observa que la superfície útil mitjana de les llars unipersonals és inferior al del conjunt de les llars de Vilafranca del Penedès: 83,81 m² a les llars unifamiliars enfront dels 92,85 m² de mitjana de totes les llars. Ara bé, tot i que predominen els habitatges de dimensions petites o mitjanes-petites, també hi ha una proporció important d’habitatges grans

Llars unipersonals Total de llars Superfície útil (m²)

Nombre % Nombre %

%llars unipersonals /total de llars

Fins a 30 m2 11 0,5 19 0,2 57,9

30-45 m2 68 3,3 161 1,5 42,2

46-60 m2 220 10,6 658 6,0 33,4

61-75 m2 520 25,0 2.011 18,2 25,9

76-90 m2 724 34,8 4.211 38,1 17,2

91-105 m2 327 15,7 2.028 18,3 16,1

106-120 m2 115 5,5 887 8,0 13,0

121-150 m2 49 2,4 562 5,1 8,7

151-180 m2 15 0,7 234 2,1 6,4

Més de 180 m2 32 1,5 282 2,6 11,3

TOTAL 2.081 100,0 11.053 100,0 18,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Solament 299 habitatges de llars unipersonals no superaven els 60 m², un 14,4% de totes les llars unipersonals. La majoria dels habitatges petits es concentraven en la franja de 46-60 m², però la part fonamental es concentrava a la franja de 61-90 m²: 1244, un 59,8% del total de llars unifamiliars, on n’hi ha 520 de 61 a 75 m² i 724 de 76 a 90 m². Per damunt del 90 m² també hi havia un nombre significatiu de llars unipersonals. Un total de 442 tenien entre 91 i 120 m², un 21,2% del total de llars unifamiliars. Aquestes es concentraven sobretot a l’estrat de 91-105 m², 327, i en menor nombre al de 106-1º20 m², 115. Finalment, hi havia un nombre reduït d’habitatges per damunt dels 120 m²: 96, un 4,6% del total de llars unipersonals. L’any 2001, hi havia un 18,8% de llars unipersonals, però representaven el 35,7% dels habitatges principals que no superaven els 60 m² i el 25,9% dels que estaven entre 61-75 m². En els esglaons de més superfície, el pes de les llars unifamiliars és decreixent: un 17,2% als habitatges de 76-90 m², un 16,1% als de 91-105 m², un 13% als de 106-120 m² i un 8,9% als de més de 120 m².


106

Percentatge de llars unipersonals segons

superfície útil dels habitatges principals. 2001

25,917,2 16,1 13,0 8,9

18,835,7

18,8

0,05,0

10,015,020,025,030,035,040,0

Fins a 60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 1106-120 m2 Mes de 120m2

Total


Es comprova que una part important de les llars unifamiliars són habitatges relativament grans, ja que un 60,7% dels habitatges tenen més de 75 m². En la majoria de casos, aquestes dimensions relativament grans no han de constituir cap problema, però és possible que hi hagi persones que es trobarien més còmodes en habitatges de menors proporcions que, a més, amb molta probabilitat representarien una despesa inferior. No hi ha dades per a l’any 2009 que classifiquin les llars unifamiliars segons la superfície útil dels habitatges, però ben segur que el nombre dels que tenen unes dimensions relativament grans ara és superior.

2001 2009 Llars unipersonal 2081 3.312 Llars unipersonals en habitatges entre 76-90 m2 724 (34,8) s.d. Llars unipersonals en habitatges de més de 90 m2 538 (25,9%) s.d.

Serà interessant relacionar també la superfície útil dels habitatges amb l’edat de les persones de les llars unipersonals, amb la idea que entre les persones grans es pot veure més fàcilment la superfície gran com una disfunció. Una part dels habitatges de persones grans que viuen soles són de dimensions reduïdes, però encara n’hi ha més de dimensions més grans. Un 63,2% dels habitatges de les llars unipersonals de gent gran tenen més de 75 m2, i un 27,6% en tenen més de 90. A partir de 105 m2 hi ha més llars unipersonals ocupades per gent gran que per persones de menys de 65 anys.


107

Superfície útil dels habitatges de les

llars unifamiliars formades per gent gran.2001

175306

397

19450 41

124

214

327

133

65 550

200

400

600

800

Fins a 60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 106-120 m2 Mes de 120 m2

Fins a 64 anys 65 i més anys


Tota aquesta argumentació lliga amb la conveniència de preveure un cert stock d’habitatges tutelats pensats per a la gent gran. Els seus destinataris serien el conjunt de la gent gran, però una bona part de la demanda vindria, sens dubte, de gent gran que viu sola i que se li fa difícil, per raons diverses, continuar en l’habitatge actual. I. La distribució de les llars unipersonals en el conjunt del nucli urbà La distribució de les llars unipersonals pel nucli urbà es pot saber a data actual (1-1-2009) gràcies al padró continu de població. Les dades a nivell de barri posen de manifest que les llars unipersonals estan força repartides. El Poble Nou és el barri que té més llars, un 22,4% del total, i més llars unipersonals, 716, un 21,6% de totes les llars unipersonals del municipi. Al Poble Nou, les llars unipersonals representen un 22,4% de totes les llars el barri i apleguen un 8,3% de la població del barri.

La distribució de les llars unipersonals per barris 2009 Llars unipersonals

Barri Nombre %/total

%/ llars del barri

%/ habitants del barri

% barri sobre total

llars

Barceloneta 280 8,5 24,1 9,1 8,1

Centre Vila 505 15,2 29,9 11,6 11,8

la Girada 273 8,2 22,8 8,7 8,4

les Clotes 321 9,7 22,0 7,9 10,2

l’Espirall 562 17,0 21,2 7,4 18,6

Molí d’en Rovira 138 4,2 27,2 11,2 3,6

Poble Nou 716 21,6 22,4 8,3 22,4

Sant Julià 494 14,9 21,5 7,7 16,1

Terme 23 0,7 20,9 5,9 0,8

Total 3.312 100,0 23,2 8,5 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès


108

L’únic barri en el qual les llars unipersonals tenen un pes proporcionalment superior és el Centre Vila: hi ha un 11,8% de les llars del municipi, però un 15,25 de les llars unipersonals; les llars unipersonals representen pràcticament un 30% de totes les llars del Centre Vila i apleguen un 11,6% de la població del barri. Si s’analitzen els valors extrems es comprova que el pes de les llars unipersonals va des del 29,9% del Centre Vila al 21,2% de l’Espirall i el 20,9% dels afores. Pel que fa a la proporció de persones que viuen en llars unipersonals, les diferències van des de 11,6% del Centre Vila al 7,4% de l’espirall i el 5,9% dels afores. Les diferències són petites però s’ajusten perfectament a les previsions: màxim pes al Centre Vila i mínim a l’Espirall. Les xifres per seccions censals poden ajudar també a detectar les àrees amb més presència de llars unipersonals. En termes absoluts, el nombre màxim es troba a la secció 04008, amb un 8,2% del total de llars unipersonals i un 8% del total de llars. El màxim pes relatiu es troba a la secció 01003, en ple Centre Vila, amb un 37,6% de llars unipersonals que apleguen un 16% de la població del barri. Els valors extrems són bastant més dispars que a l’anàlisi per barris i posen de manifest l’existència d’àrees urbanes ben diferenciades. El pes mínim de les llars unipersonals es troba a la secció 03004, a l’Espirall, amb solament un 12,1% de llars unipersonals i el pes màxim a l’esmentada secció 01003. Pel que fa a la proporció d’habitants que viuen en llars unipersonals, la diferència màxima es dóna entre les mateixes seccions: un 16% a la secció 01003 i solament un 3,9% a la secció 03004.

La distribució de les llars unipersonals per seccions censals 2009 Llars unipersonals


%/ llars del barri

%/ habitants del barri

% barri sobre total

llars

11 137 4,1 21,4 7,8 4,5

12 223 6,7 22,4 8,1 7,1

13 161 4,9 37,6 16,0 2,6

21 149 4,5 19,2 6,6 5,8

22 83 2,5 19,7 7,1 3,0

23 131 4,0 21,8 7,8 4,3

24 182 5,5 25,2 8,8 5,3

25 227 6,9 26,3 9,9 5,9

26 180 5,4 20,3 7,1 6,5

31 141 4,3 22,7 8,2 4,4

32 163 4,9 32,1 12,9 3,2

33 235 7,1 23,6 8,7 6,9

34 59 1,8 12,1 3,9 3,9

41 156 4,7 22,8 8,0 5,0

42 210 6,3 27,5 10,2 5,3

43 121 3,7 19,3 7,0 4,4

44 119 3,6 20,3 7,5 4,1

45 138 4,2 27,2 11,2 3,2

46 169 5,1 30,8 12,9 3,4

47 55 1,7 13,6 4,6 3,1

48 273 8,2 22,8 8,7 8,0

Total 3312 100,0 23,2 8,5 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès


109

J. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars unipersonals El quadre següent explicita els tipus de problemes més habituals que presenten els habitatges principals amb llars unipersonals, i les estratègies que sembla més adient adoptar:

Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars unifamiliars

Gent gran en llars unipersonals

Problemes Estratègies

Gent jove / madura en llars

unipersonals

Dificultats per pagar el lloguerDificultats d’accésDificultats de manteniment

Dificultats per pagar el lloguer/hipotecaDificultats d’accés

Construcció d’habitatges tutelatsAtenció domiciliàriaMillora de l’habitabilitatAjust econòmics per pagar el lloguer

Construcció d’habitatges dotacionals de lloguerAjuts econòmics temporals


3.2.3. Les llars pluripersonals que no formen família

Aquest tipus de llar ha crescut força aquests darrers temps, vinculada a l’arribada de població immigrada estrangera. Es poden distingir fàcilment tres subgrups:

• Llars formades per una o vares persones grans (o amb un cert nivell de dependència) acompanyades d’una persona que en té cura (habitualment estrangera jove). Les llars formades per dues persones s’ajusten molt a aquest subgrup.

• Llars formades per persones sense cap relació de parentiu que comparteixen les despeses d’habitatge. Molt probablement és l’única forma assequible d’accedir a un allotjament per a rendes molt baixes. Estan formades fonamentalment per població immigrada. La majoria de llars de 4 o més persones responen a aquest subgrup. Hi ha 33 llars d’aquest tipus que tenen entre 7 i 13.

• Establiments d’allotjament col·lectiu, com residències assistides i similars. Apleguen persones grans, fonamentalment autòctones. Són llars col·lectives amb un nombre elevat de persones.


110

Distribució de les llars pluripersonals que no formen família per grandària

Nombre d’habitants llar

Nombre llars

% Nombre

habitants %

2 153 48,0 306 23,4

3 40 12,5 120 9,2

4 42 13,2 168 12,9

5 30 9,4 150 11,5

6 16 5,0 96 7,4

7 a 13 33 10,3 147 11,3

14 i més 5 1,6 177 13,6

Total 319 100,0 1305 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La piràmide d’edat dels ocupants de les llars plurifamiliars sense relació de parentiu confirmen els tres grups anteriors. Hi ha un grup important de persones grans, sobretot dones, que són els residents a les residències assistides i les persones que viuen soles amb un acompanyant no familiar, que són habitualment dones joves. Per altra banda, hi ha un grup molt nombrós d’adults joves de sexe masculí, sobretot entre els 25-39 anys, que són els que viuen compartint habitatge. Aquest grup pot crear situacions de sobreocupació, potser no des de la perspectiva estrictament legal del ratio habitants/superfície, però sí per problemes de condicions d’habitabilitat i pel risc de trencament de la convivència.

Piràmide d’edats de les persones que viuen en llars pluripersonals sense relacions de parentiu

-200 -150 -100 -50 0 50 100

Fins a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysDe 60 a 64 anysDe 65 a 69 anysDe 70 a 74 anysDe 75 a 79 anysDe 80 a 84 anys

85 anys i més anys DonesHomes


Pel que fa a l’origen, solament un 36,9% dels habitants d’aquest tipus de llar són autòctons, és a dir, de nacionalitat espanyola, l’altre 63,1% són estrangers, repartits entre 51 nacionalitats diferents. El grup més nombrós, amb molta diferència, és el marroquí, amb 340 persones, el 26,1% del total. A molta distància segueixen els provinents de Ghana (70 persones, aamb un 5,4%), Bolívia (64 persones, un 4,9%), i Colòmbia (47, un 3,6%), entre els més destacats.


111

3.2.4. Les llars monoparentals Les llars monoparentals s’han d’analitzar detalladament des de la perspectiva de la disponibilitat d’habitatge, ja que és una estructura amb una certa vulnerabilitat que pot abocar a situacions de privació. Es fonamenten en els nuclis monoparentals que són els que tenen un sol progenitor amb un o més fills, tot i que dins de la llar i poden viure altres persones. D’acord amb el cens de població, les llars amb un únic nucli monoparental poden respondre a la tipologia següent:

• Un nucli monoparental • Un nucli monoparental amb altres persones emparentades • Un nucli monoparental amb altres persones no emparentades • Un nucli monoparental amb altres persones emparentades i no emparentades

A grans trets, es pot dir que aquests grups constitueixen el total de llars amb un nucli monoparental, tot i que hi ha altres nuclis monoparentals en famílies de més d’un nucli, amb la qual cosa ja no participen tant clarament de la problemàtica que pot generar un nucli monoparental. El nombre de llars monoparentals no ha deixat d’augmentar en les darreres dècades. L’any 1991, n’hi havia 519 i representaven el 7,5% de les llars totals; i el 2001 havien augmentat a 1.062 i al 9,6% del nombre total de llars. En els darrers anys s’ha mantingut el ritme de creixement de les llars monoparentals, fins arribar a les 1.354 de l’any 2009, d’acord amb les xifres obtingudes del padró continu d’habitants a data ta 1-1-2009. El pes relatiu no ha canviat: en aquest moment (1-1-2009) representen el 9,5% de les llars totals. Cal remarcar que en les xifres del 2001 i del 2009 es comptabilitzen les llars monoparentals amb altres persones no emparentades, mentre que en el càlcul de l’any 2009 aquestes llars s’han incorporat al grup de d’altres llars familiars. Per tant, les xifres de llars monoparentals són una mica superiors.

Evolució del nombre de nuclis monoparentals. 1991-2001 Llars monoparentals

Any Amb Mare Amb pare Total % / total llars

Total llars

1991 548 71 619 7,5 8.274

1996 771 173 944 9,7 9.768

2001 881 181 1062 9,6 11.053

2009 s.d. s.d. 1352 9,5 14.260 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

També és fàcil d’observar el predomini de les llars monoparentals femenines, tot i que en termes relatius han retrocedit. L’any 1991, n’hi havia 548 i representaven el 88,5% de les llars monoparentals. El 2001, havien pujat a 881, però retrocedint percentualment al 83,0% de les llars monoparentals d’aquell any. També serà interessant comprovar si la llar té altres habitants apart del nucli monoparental bàsic. La gran majoria de llars monoparentals estan formades pel nucli familiar bàsic d’un progenitor i un o més fills.


112

Composició de les llars monoparentals 2001

Tipus Amb pare

Amb mare

Total

Nucli monoparental sol 129 739 868 Amb altres persones emparentades 36 96 132 Amb altres persones no emparentades 13 35 48 Amb altres persones, emparentades i no 3 10 13 Total 181 880 1061


Que ha passat des del 2001? Han augmentat moderadament les llars monoparentals i ha pujat una mica el pes de les llars monoparentals amb pare. B. La comparació amb l’entorn geogràfic També serà interessant comparar les xifres de Vilafranca del Penedès amb les del seu entorn territorial. La comparació només es pot fer amb les dades de l’any 2001. Es comprova que els nuclis monoparentals estan repartits d’una manera força uniforme arreu del territori. A Vilafranca del Penedès representaven, l’any 2001, un 9,6% del total de llars, xifra molt similar al 9,4% del conjunt de Catalunya o el 9,6% de la demarcació de Barcelona.

Comparació del nombre de llars monoparentals. 2001

9,4 9,6 9,88,3

9,68,2

9,4

7

8

9

10

11

Catalunya DemarcacióBarcelona

Regiómetropolitana


Sant Sadurnid'Anoia


Tot i que el tipus de nucli monoparental que s’ha estès més aquests darrers temps és el format per un progenitor jove, sobretot dones, amb un o més fills petits, també es troba, sobretot als nuclis més rurals, un tipus de nucli monoparental format per una persona gran, també normalment dones, amb un o més fills en edat adulta. Això explica que la proporció de llars monoparentals no presenti gaires divergències entre els principals nuclis urbans i l’entorn més rural. A la comarca de l’Alt Penedès la proporció més petita de llars monoparentals es donava, l’any 2001, a municipis petits de característiques rurals: Santa Fe del Penedès (amb un 4,1%), i Pacs del Penedès (4,8%). En canvi, la major proporció es trobava a Vilafranca del Penedès (amb un 9,6%), però també en municipis de caire més rural, com ara Sant Pere de Riudebitlles (amb un 8,9%).


113

El pes de les llars monoparentals als municipis de l’Alt Penedès. 2001

9,68,3

4,1

0

2

4

6

8

10

12

1

Valors extrems





Vilafranca

Santa Fe del Penedès

Llar monoparentals 2001(% llars totals)

Fins a 5

5-6

6-7

7-8

8-9

Més de 9

Alt Penedès


C. Les llars amb un nucli monoparental classificades per sexe i edat del progenitor Una qüestió molt important serà classificar les llars monoparentals segons sexe i edat de la persona principal. Tot i que el model més reproduït de llar monoparental és el de la mare jove amb un fill en edat infantil, la veritat és que la casuística és molt més variada. Es comprova que el nombre de famílies monoparentals amb el progenitor per sota dels 30 anys és molt poc habitual; l’any 2001, representava el 6,6% de les llars monoparentals amb pare i el 3,4% de les llars monoparentals amb mare. El grup quinquennal més nombrós és el de 45-49 anys, tant pel que fa a homes com dones, seguit del de 40-44 anys i 35-39. Es tracta de grups de persones adultes que poden tenir encara fills menors al seu càrrec. També hi ha bastantes llars monoparentals en les quals la persona principal és molt gran i difícilment tindrà menors al seu càrrec. No hi ha manera d’establir una edat del progenitor a partir de la qual es considera que els fills ja no són dependents. Amb l’endarreriment de d’edat de maternitat ben segur que aquesta edat límit també s’ha anat retardant. Hi ha un 19,8% de progenitors, amb 65 o més anys, que difícilment tindran fills encara dependents, i també hi ha un 25,1% d’entre 50 i 64 anys, la majoria dels quals tampoc tindran fills dependents, tot i que continuen vivint a la mateixa llar.


114

La piràmide d’edats de les llars monoparentals. 2001

-100 -50 0 50 100 150

Fins a 1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

MaresPares


D. Les llars amb un nucli monoparental i la privació en termes econòmics Les llars monoparentals poden abocar a situacions de privació, en termes econòmics, d’habitatge, etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que s’ha d’analitzar acuradament. En la majoria de casos només hi haurà una persona ocupada perceptora d’ingressos. Val a dir que també són habituals les llars monoparentals amb alguna persona gran que percep una pensió (jubilació, viduïtat). Les privacions per motius econòmics poden venir sobretot per:

• La manca d’un ocupat a la llar • Un ocupat amb nivells d’ingressos baixos, amb dificultats per fer front a les despeses

originades per l’habitatge (lloguer, hipoteca, despeses de comunitat) És interessant classificar les llars monoparentals segons edat i nombre d’ocupats. Les darreres dades disponibles són de l’any 2001 i és impossible obtenir aquesta informació a partir del padró continu. En aquell moment, hi havia un total de 198 llars monoparentals sense cap ocupat, un 18,7% del total. La majoria de llars tenien un ocupat, un 52,3% de les llars monoparentals. Un altre 29% tenia més d’un ocupat, bé un fill en edat activa, algun altre parent o alguna altra persona de la llar.

Llars monoparentals segons tinguin o no ocupats. 2001 Amb pare Amb mare Total Nombre

d’ocupats Nombre % Nombre % Nombre %

Cap ocupat 18 9,9 180 20,5 198 18,7

Un ocupat 105 58,0 450 51,1 555 52,3

Més d'un ocupat 58 32,0 250 28,4 308 29,0

181 100,0 880 100,0 1061 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE


115

Val a dir que l’absència d’ocupats no vol dir la inexistència d’ingressos, ja que hi ha llars monoparentals amb persones grans amb algun tipus de pensió. El problema de la manca d’ocupats es dóna sobretot en llars amb un progenitor en edat activa i sense cap ocupat.

Llars monoparentals per edat i nombre d’ocupats. 2001

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180

15-19

20-24

25-2930-34

35-39

40-44

45-4950-54

55-59

60-64 Cap ocupat

1 ocupat

Més d'un ocupat


Les dades són de l’any 2001 i avui en dia són, ben segur, molt diferents, molt especialment pel que fa al nombre d’ocupats. En qualsevol cas, es tracta d’un col·lectiu vulnerable i que es pot veure abocat fàcilment a situacions de privació econòmica, d’habitatge, etc. E. Les llars amb un nucli monoparental i la privació en termes d’habitatge i condicions d’habitabilitat La privació en termes d’habitatge, degut a les males condicions d’habitabilitat o d’infrahabitatges no són quantitativament importants, tot i que serà interessant parlar-ne una mica. Més punyents poden ser els problemes econòmics generats per l’habitatge: dificultats per fer front al lloguer, a l’hipoteca, etc. La confrontació de les llars monoparentals amb l’estat dels edificis amb habitatges principals solament es poden fer amb dades de l’any 2001, i queden per tant molt endarrerides. Més que les xifres en sí, l’important és posar de manifest el problema. La major part del parc d’habitatges es troba en bones condicions. Comparant les xifres d’habitatges deficients del conjunt de Vilafranca del Penedès amb les de les llars monoparentals no s’observen divergències importants. Un 4,9% dels habitatges principals de l’any 2001 tenien deficiències, percentatge molt similar, pràcticament idèntic, un 5,3%, al de les llars monoparentals d’aquell moment. S’arriba a la conclusió que el problema de llars monoparentals en habitatges amb deficiències existeix, tot i que es manté dins d’unes dimensions molt moderades, almenys amb les dades del 2001. Els problemes poden venir sobretot de la dificultat d’atendre a les despeses generades per l’habitatge.


116

L’estat dels edificis de les llars monoparentals. 2001 Llars

monoparentals Total

de llars Estat edifici

Nombre % Nombre %

Ruïnós 5 0,5 88 0,8

Dolent 6 0,6 58 0,5

Amb alguna deficiència 45 4,2 399 3,6

Ruïnós + dolent + deficient 56 5,3 545 4,9

Bo 996 93,9 10.421 94,3

No es aplicable 9 0,8 87 0,8

Total 1061 100,0 11.053 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

G. La distribució territorial de les llars monoparentals No s’observen diferències importants en la distribució territorial de les llars monoparentals. Els barris on tenen menys pes són els dels nous desenvolupaments urbans, on domina molt clarament la llar clàssica de nucli de parella. Al Molí de la Rovira, les llars monoparentals representen el 6,1% del total de llars del barri, i a la Girada el 7,7%. Els valors relatius màxims, però tampoc gaire diferents es donen al Centre Vila, amb un 11,0% de llars monoparentals. En canvi, les xifres absolutes màximes es troben al Poble Nou, el barri amb més habitants de la ciutat. Cal recordar que no s’inclouen les llars monoparentals amb residents no familiars, que s’han inclòs al grup de les llars amb no familiars.

La distribució de les llars monoparentals per barris 2009 Llars monoparentals


%/ llars del barri

% barri sobre total llars

Barceloneta 106 7,8 9,1 8,1

Centre Vila 185 13,7 11,0 11,8

la Girada 92 6,8 7,7 8,4

les Clotes 143 10,6 9,8 10,2

l’Espirall 256 18,9 9,7 18,6

Molí d’en Rovira 31 2,3 6,1 3,6

Poble Nou 330 24,4 10,3 22,4

Sant Julià 203 15,0 8,8 16,1

Terme 8 0,6 7,3 0,8

Total 1354 100,0 9,5 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Les dades a nivell de seccions censals no aporten gaire informació addicional. El valor relatiu màxim es dóna a la secció 04003, on les llars monoparentals representen el 13,3% del total de llars, i el menor a la secció 04005, on representen solament el 6,1%. H. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars monoparentals La problemàtica de les llars monoparentals se centra sobretot en persones principals adults-joves, i menys en adults-grans, mentre que la gent gran participa molt poc en aquest tipus de llar, almenys com a persona principal. A grans trets, els tipus de problemàtica i les possibles


117

estratègies a desenvolupar poden ser bastant similars a les de les llars unipersonals amb un cap de llar en edat jove/madura.

Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars monoparentals


llars monoparentals Cap jove / madura

Dificultats per pagar el lloguer/hipotecaDificultats d’accés

Construcció d’habitatges dotacionals de lloguerAjuts econòmics temporals


3.2.5. Llars amb un nucli de parella Els matrimonis i les parelles de fet són el tipus de nucli més comú, amb molta diferència, a les llars de Vilafranca del Penedès, i d’arreu del país. L’any 2001, les llars amb un únic nucli de parella, matrimoni o parella de fet, eren 7.121 i representava un 65,8% del conjunt de les llars. L’any 2009, les llars amb un nucli de parella eren 8.277 i representaven el 58,0% del total de llars. Entre les dues dates, les llars amb nucli de parella havien crescut a nivell absolut però retrocedit clarament a nivell relatiu. Cal remarcar que la xifra del 2009 no inclou les llars amb nucli de parella i amb altres persones no emparentades, afegides al grup d’altres llars familiars. El nombre de parelles de fet ha anat creixent però l’any 2001 eren solament 163, el 7,4% de les llars formades per parelles. Ben segur que en aquests darrers anys el nombre de parelles de fet ha continuat creixent, però la xifra exacta és difícil de saber perquè es tracta d’una dada que no es pot extreure del padró continu. A. Les llars amb un nucli de parella a l’entorn geogràfic Són el tipus més comú de llar, arreu de Catalunya i als municipis de l’Alt Penedès. Els percentatges més baixos es trobaven als municipis de caràcter més rural on hi ha una proporció molt elevada de població gran i de llars unipersonals, com és el cas de Pontons, amb solament un 52,8% de llars amb nucli de parella, o Mediona, amb un 54,8%. A l’altre extrem es trobaven els municipis que, tot i ser també petits, han tingut un flux significatiu de trasllats residencials de parelles joves, com és el cas de Pacs del Penedès, amb un 77,4%, o les Cabanyes, amb un 73,8%. Els municipis urbans tenen una situació intermèdia, com a Sant Sadurní d’Anoia, on les llars amb un nucli de parella representaven, l’any 2001, el 70,9% del total; i Vilafranca del Penedès, amb una societat més complexa, on eren el 65,8%.


118

El pes de les llars amb un únic nucli de parella als municipis de l’Alt Penedès 2001

77,465,8

52,8

0

20

40

60

80

100

Valors extrems





Vilafranca

Pontons

les Cabanyes

Llars amb un nucli de parella 2001

(% llars totals)

Menys del 60

60-64

64-68

68-72

72-76

Més de 76


B. Les llars amb un nucli de parella classificades per edat i nombre de membres La piràmide d’edats de les persones que formen parella és molt equilibrada. Hi ha una proporció important de gent gran, però dominen els adults joves: entre els homes, el grup quinquennal més nombrós és el de 35-39 anys, i entre les dones, el de 30-34 anys. Un tret remarcable és la baixa representació de les persones de 25-29 anys, la qual cosa es pot relacionar amb un cert endarreriment de l’emancipació del joves, especialment dels homes.

Piràmide d’edats de les parelles de Vilafranca del Penedès. 2009

-2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000


85 i més anysDones

Homes


També és interessant veure la classificació segons el nombre d’habitants de les llars amb nucli de parella. Un 33,8% són llars de parelles sense fills; que és el grup més nombrós, seguit del de llars amb tres persones, un 28,4% i del de les llars amb 4 persones, un 27,3%. Per damunt


119

de 4 habitats, el nombre de llars cau ràpidament: hi ha un 6,7% formades per 5 persones i solament un 3,7% formades per 6 o més persones. Només un repunt important de la natalitat podria incrementar les xifres d’habitants per llars de nucli amb parella. Cal recordar que no s’han inclòs les llars de nucli amb parella amb altres persones no emparentades, grup que s’ha inclòs al tipus d’altres llars familiars que agrupa totes les llars amb persones no emparentades.

Llars amb nucli de parella classificades segon nombre d’habitants. 2009

Llars Habitants Membres llar

Nombre % Nombre %

2 2799 33,8 5598 21,1

3 2351 28,4 7053 26,6

4 2259 27,3 9036 34,0

5 558 6,7 2790 10,5

6 175 2,1 1050 4,0

7 i més 135 1,6 1036 3,9

Total 8277 100,0 26563 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

C. La classificació de les llars amb nucli de parella segons l’origen de la població La gran majoria de persones que viuen en llars amb nucli de parella són de nacionalitat espanyola, concretament un 88%, sempre amb dades del padró continu de l’1-1-2009. Solament un 12% són estrangers, encapçalats pels marroquins amb un 5,1% i, a molta distància, hi ha els equatorians, amb un 1,3%. Tot i amb això, el tipus de llar de nucli familiar també és el més nombrós entre la població immigrada. Cal remarcar que no s’hi inclouen les llars amb nucli de família amb altres persones no emparentades, fórmula força habitual entre la població immigrada. Un tema que no s’aborda aquí i que seria interessant analitzar més detalladament en un altre estudi és la formació de parelles mixtes, amb membres de diferents nacionalitat. D. La distribució de les llars amb un nucli de parella al teixit urbà de Villafranca del Penedès Les dades del padró continu de població permeten tenir una panoràmica actualitzada de la distribució de les llars amb un nucli de parella a nivell de barris i de seccions censals. Les diferencies no són importants però sí significatives. En canvi, a nivell absolut, les xifres màximes es donen al barri del Poble Nou, amb 1.894 llars amb un nucli de parella, un 22,9% de les existents al municipi. Val a dir que és el barri amb més població i amb més llars. A nivell relatiu, els màxim valors es troben als barris de nou desenvolupament urbà, com ara a la Girada, amb un 64,8%, i al Molí d’en Rovira, amb un 62,9%. Són barris que s’han beneficiat d’un flux de parelles joves, bé del mateix nucli urbà, bé d’altres localitzacions metropolitanes. El valor mínim es troba al Centre Vila, amb solament un 47,2% de llars clàssiques formades per un nucli de parella. És un barri amb un pes gran de les llars unipersonals i amb un presència important d’altres modalitats de llar associades a la immigració.


120

La distribució de les llars amb nucli de parella per barris 2009 Llars amb nucli de parella


%/ llars del barri


Barceloneta 684 8,3 58,9 8,1

Centre Vila 796 9,6 47,2 11,8

la Girada 774 9,4 64,8 8,4

les Clotes 844 10,2 57,9 10,2

l’Espirall 1522 18,4 57,5 18,6

Molí d’en Rovira 319 3,9 62,9 3,6

Poble Nou 1894 22,9 59,2 22,4

Sant Julià 1382 16,7 60,2 16,1

Terme 62 0,7 56,4 0,8


E. Ventall de possibles problemes vinculats amb l’habitatge a les llars amb un nucli de parella El quadre recull els principals problemes vinculats amb l’habitatge que se solen presentar en llars amb nucli de parella, així com les estratègies més idònies per intentar resoldre’ls.

Problemes vinculats amb l’habitatge a les llars amb un sòl nucli de parella

Parelles adultes/grans i grans


Parelles adultes/joves

Problemes econòmics: dificultats per pagar la hipoteca

Habitatges massa grans pels pocs ocupants i cars de mantenirProblemes d’accés i d’habitabilitat

Construcció d’habitatges tutelatsMillora de l’habitabilitat

Ajuts econòmics temporals

Increment grandària famílianecessitat d’un habitatge més gran


3.2.6. Altres llars familiars Aquest grup, que no coincideix amb cap classificació oficial de llars, intenta recollir situacions diferents que tenen en comú la presència, a vegades molt nombrosa, de persones no emparentades, juntament amb altres d’emparentades. També s’hi han inclòs les llars formades per més d’una família. Aquest tipus de llars és molt habitual entre la població immigrada, que busca sumar ingressos per poder afrontar les despeses de l’habitatge. L’any 2009, hi ha 692 llars amb membres sense parentiu, un 4,9% del total de llars, i apleguen 3.589 habitants, un 9,2% dels habitants del municipi.


121

A. Altres llars familiars classificades per edat i nombre d’habitants En aquest grup hi dominen les llars amb un nombre elevat d’habitants: un 56,8% tenen 5 o més habitants i apleguen el 71,1% dels habitants que viuen en aquest tipus de llar. De llars amb 6 habitants se’n comptabilitzen 105, amb un total de 630 habitants; de 7 habitants hi ha 84 llars, amb un total de 588 habitants, de 8 i més habitants hi ha 81 llars, amb un total de 720 habitants.

Altres llars familiars classificades segon nombre d’habitants

Llars Habitants Membres llar

Nombre % Nombre %

Fins a 4 299 43,2 1.036 28,9

5 123 17,8 615 17,1

6 105 15,2 630 17,6

7 84 12,1 588 16,4

8 i més 81 11,7 720 20,1

Total 692 100,0 3.589 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

És un tipus de llar que tenia molt poca rellevància abans de l’arribada de població estrangera al llarg de la darrera dècada. També és un tipus de llar que pot generar problemes des de la perspectiva de l’habitatge: sobreocupació, males condicions d’habitabilitat, risc de trencament de convivència, etc. En aquest grup no s’inclouen les llars col·lectives, com residències geriatries o hospitals. Analitzant la piràmide d’edats es comprova que els habitants d’aquestes llars són majoritàriament joves, i amb molta més presència d’homes que de dones. El grup quinquennal masculí més nombrós és el de 30-34 anys, seguit de molt a prop pel de 25-29, i en quant al de dones el que predomina és el de 25-29 anys. A més, hi ha una presència significativa d’infants, sobretot de 0 a 4 anys. S’ha de recordar que són llars on hi ha algunes persones que tenen relació de parentiu, però el tret que les unifica és la presència de persones no emparentades, que en algunes d’elles poden arribar a ser-hi en nombre importat.

Piràmide d’edat de les persones que viuen en llars amb no familiars

-400 -300 -200 -100 0 100 200 300

De 0 a 4 anysDe 5 a 9 anys

De 10 a 14 anysDe 15 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysDe 60 a 64 anysDe 65 a 69 anysDe 70 a 74 anysDe 75 a 79 anysDe 80 a 84 anysMes de 85 anys

DonesHomes


122


B. Les altres llars familiars segons l’origen dels habitants Solament un 28,2% dels habitants d’aquestes llars són de nacionalitat espanyola, l’altre 71,8% són estrangers. El país que hi té més representació és el Marroc, amb un 24,5% del total d’habitants d’aquest tipus de llar, seguit d’alguns països llatinoamericans com Bolívia (7,7%), Perú (7,7%), Equador (5,8%), i Colòmbia (3,5%). Més enrere apareix un país de l’Àfrica occidental, Ghana (2,25); i un de l’Europa Oriental, Bulgària (2%). C. La distribució territorial de les altres llars familiars Les dades del padró continu de població permeten tenir una panoràmica actualitzada de la distribució de les altres llars familiars a nivell de barris i de seccions censals. En aquest tipus de llar, les disparitats entre barris són molt importants. La màxima concentració es dóna al barri de l’Espirall, amb 174 llars, un 25,1% de les existents als municipi; representen un 6,6% de les llars del barri, però un percentatge bastant superior de la població del barri, ja que són llars amb un nombre elevat d’habitants. Als barris del Poble Nou i Sant Julià també hi tenen una presència notable, amb 129 i 112 llars d’aquestes característiques respectivament, però representant un percentatge inferior del total de llars de cada barri. L’altre barri amb una presència important d’aquest tipus de llar és el Centre Vila, amb 111 llars, que representen el 6,6% del total de llars del barri. A més, el barri de les Clotes també té una presència important de llars amb no familiars, amb un total de 82, el 5,6% de les llars del barri. A la resta de barris, la presència de llars amb no familiars és bastant inferior, especialment als nous desenvolupaments urbans de la Girada i el Molí d’en Rovira, on representen solament l’1,9% i el 2,2%, respectivament, del total de llars de cada barri.

La distribució de les llars amb no familiars per barris 2009 Llars amb no familiars


%/ llars del barri



Centre Vila 111 16,0 6,6 11,8

la Girada 23 3,3 1,9 8,4

les Clotes 82 11,8 5,6 10,2

l’Espirall 174 25,1 6,6 18,6


Poble Nou 129 18,6 4,0 22,4

Sant Julià 112 16,2 4,9 16,1

Terme 6 0,9 5,5 0,8


3.2.7. Llars pluripersonals sense família Es diferencia del grup anterior en què es tracta de llars en les quals els membres no tenen relacions de parentiu entre si. És un altra modalitat que s’ha desenvolupat a partir de l’arribada de població immigrada estrangera durant els darrers anys. L’any 2009 hi ha 319 llars amb no familiars, un 2,2% del total de llars, i apleguen 1.305 habitants, un 3,4% dels habitants del


123

municipi. Aquest grup inclou els habitatges col·lectius (residències geriàtriques, hospitals sociosanitaris, convents i altres). El padró continu solament permet esbrinar d’una manera aproximada quines llars pluripersonals sense família corresponen a habitatges col·lectius (una dada important és l’edat, l’altra, la nacionalitat). Deixant de banda les llars amb més de 10 habitants (assimilant-les a habitatges col·lectius), el nombre de llars pluripersonals sense lligams familiars baixa a 309, amb la xifra de 1.064 habitants. Aquest grup era pràcticament inexistent abans de l’arribada massiva de població estrangera. A. Les llars pluripersonals sense família classificades per edat i nombre d’habitants Dins d’aquest grup hi ha dues modalitats ben diferenciades. Per una banda, les llars formades per una persona gran i un acompanyant, on la fórmula més habitual és la d’una dóna gran autòctona i una dona immigrada. Per l’altra, les llars formades per un nombre elevat de persones sense parentiu, fonamentalment joves, homes i immigrants.

Llars amb nucli de parella classificades segon nombre d’habitants*

Llars Habitants Habitants llar Nombre % Nombre %

2 153 49,5 306 28,8

3 40 12,9 120 11,3

4 42 13,6 168 15,8

5 30 9,7 150 14,1

6 16 5,2 96 9,0

7 11 3,6 77 7,2

8-10 17 5,5 147 13,8

Total 309 100,0 1.064 100,0 * sense incloure les llars amb més de 10 habitants


La piràmide d’edat, referida a la totalitat dels habitants, inclosos els dels habitatges col·lectius, posa de manifest la polarització entre la població jove, fonamentalment masculina, i la població gran, menys nombrosa i fonamentalment femenina. Cal remarcar que una gran part de la població gran d’aquest tipus de família correspon als interns de residències geriàtriques i altres institucions per a la gent gran.


124

Piràmide d’edat de les persones que viuen en llars pluripersonals sense família 2009

-200 -150 -100 -50 0 50 100


85 anys i més anys Dones

Homes


Entre els homes, el grup més nombrós és el de 30-34 anys, seguit del de 25-29 anys i el de 35-39 anys. Es tracta fonamentalment d’immigrants adults joves que comparteixen habitatge, a vegades entre molts, perquè és l’única manera de poder fer front a les despeses que comporta. Pel que fa a la població femenina, hi ha una certa presència de persones joves, però domina la gent gran. B. Les llars pluripersonals sense família segons l’origen dels habitants Solament un 36,9% dels habitants d’aquestes llars són de nacionalitat espanyola, i corresponen en part als residents en habitatges col·lectius i a persones grans que viuen acompanyades de no residents. L’altre 63,1% dels habitants d’aquest tipus de llar són estrangers. El país que hi té més representació és el Marroc, amb un 26,1% del total d’habitants d’aquest tipus de llar. En segon lloc apareix Ghana, amb un 5,4%. Els països llatinoamericans apareixen més enrere, ja que no és gaire habitual que visquin en llars sense cap tipus de relació familiar: Bolívia (4,9%), Colòmbia (3,6%), i Perú (2,8%). El primer país europeu que apareix a la llista és Romania, amb un 2,5% dels habitants d’aquest tipus de llar. C. La distribució territorial de les llars pluripersonals sense família La implantació de les llars pluripersonals sense lligams familiars presenten disparitats importants segons els barris, partint de la base que en tots els barris és molt minoritària. La presència més important és, com era d’esperar, al barri de l’Espirall, que concentra el 23,2% de les existents al municipi; quantitat que representa un 2,8% del total de llars existents al barri. El major pes relatiu és al Centre Vila, on hi ha el 3,1% del conjunt de llars.


125

La distribució de les llars pluripersonals sense família barris 2009 Llars pluripersonals sense família


%/ llars del barri



Centre Vila 53 16,6 3,1 11,8

la Girada 13 4,1 1,1 8,4

les Clotes 34 10,7 2,3 10,2

l’Espirall 74 23,2 2,8 18,6


Poble Nou 64 20,1 2,0 22,4

Sant Julià 51 16,0 2,2 16,1

Terme 6 1,9 5,5 0,8


Les dades a nivell de secció censals permeten comprovar una polarització territorial més gran: les seccions censals amb més pes relatiu de les llars pluripersonals sense família són la 04008, amb un 8,0%, la 01002 (7,1%), i la 03003 (6,9%), totes elles àrees urbanes amb una forta presència de població immigrada estrangera. La menor presència relativa es dóna a la secció 01003, amb un 2,6% de llars d’aquesta modalitat, i a la 04007, amb un 3,1%.

3.2.8. Les llars familiars sense nucli La darrera modalitat a considerar és la llar familiar sense nucli. És un tipus de llar bastant tradicional, poc abundant i molt poc influït per l’arribada de població estrangera. Segons les dades del padró continu de l’1-1-2009 n’hi havia 306, un 2,2% de les llars totals i aplegaven 737 persones, un 1,9% dels habitants totals de Vilafranca del Penedès. Els habitants d’aquests tipus de llar estan bastant escampats pels diversos grups d’edat, però són majoritàriament autòctons, un 77,3%, enfront d’un 22,7% d’estrangers, encapçalats pels marroquins, amb un 11,7%. La distribució territorial no aporta dades rellevants: la menor presència relativa és al barri del Molí d’en Rovira, amb un 0,8% de les llars del barri, mentre que el màxim valor es dona als afores, amb un 4,5%.

3.3. Les llars segons sexe i edat del cap de llar Una dada molt interessant de conèixer és l’edat i sexe de la persona responsable o cap de llar. Cal tenir en compte que es tracta d’una categoria estrictament estadística i que pot tenir poc a veure amb la veritable assumpció de responsabilitats dins de la família. Les dades de Vilafranca del Penedès de l’any 2009 posen de manifest una situació equilibrada. El grup més nombrós, pel que fa als homes, és el de 35-39 anys. A partir d’aquesta edat el nombre de caps d’edat va disminuint regularment a mesura que augmenta l’edat. Pel que fa a les dones, el grup quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys. A partir d’aquest grup, els efectius van disminuint fins que tornen a créixer a partir dels 70-74 anys, per l’efecte viduïtat.


126

La classificació dels caps de llar segons sexe i edat. 2009

-1500 -1000 -500 0 500 1000

Fins a 1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-89

90 i més

Dones

Homes


També és interessant expressar-ho en termes de taxes, és a dir, de la proporció dels membres d’un grup quinquennal i sexe que són caps de llar. La taxa de caps de llar de les generacions joves creix amb l’edat. En el grup de 20-24 anys solament eren cap de llar el 9,6% dels homes i el 11,9% de les dones, mentre que en el grup de 25-29 anys les xifres eren d’un 28,5% en el cas dels homes i d’un 26,8% en el de les dones. A partir dels 30-34 anys es produïa una divergència clara en les taxes de cap de llar masculines, un 46,04% i les femenines, un 39,4%, una divergència que s’anava accentuant en edats superiors.

Taxes de caps de llar per sexe i grups quinquennals. 2009

0,6 9,

6

28,5

46,0 54

,6 60,9 69

,0 77,7 81,2 86

,5

87,9

90,4

90,6

87,5

77,7

1,3

11,9

26,8

39,4

39,0

38,4

33,5

29,9

26,2

26,3 31

,9 36,3 44

,1 52,5

47,2

0102030405060708090

100

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84

Homes Dones


A. Les taxes de caps de llar masculines S’utilitzarà el mètode de les taxes de caps de llar per sexes i grups quinquennals. La taxa de caps de llars informa de quina proporció dels membres d’un grup quinquennal i sexe són caps de llar. Les taxes de caps de llar de Vilafranca del Penedès s’han calculat a partir de les dades del padró continu amb data 1-1-2009.


127

A mesura que s’entra en l’edat adulta va augmentant la taxa de caps de llar, és a dir, la proporció de població d’aquell grup quinquennal que són caps de llar. Solament un 9,6% de la població masculina de Vilafranca del Penedès entre 20-24 anys era cap de llar, xifra que augmentava al 28,5% de la població masculina entre 25-29 anys, i al 46,4% entre 30-34 anys. La comparació amb les taxes de cap de llar del conjunt de Catalunya, referides a l’any 2001, darrer del que es disposa d’informació a nivell de llars, posa de manifest la similitud amb les taxes de Vilafranca del Penedès. L’únic comentari a fer és que les taxes de llar en edats joves són una mica superiors a Vilafranca del Penedès. De 20 a 24 anys hi ha un 9,6%, enfront del 8,2% a nivell català. De 25 a 29 anys, un 28,5% a Vilafranca del Penedès, enfront d’un 24,9% al conjunt català. Al grup d’edat de 30-34 anys són pràcticament idèntiques. El fet de que les taxes de cap de llar joves siguin una mica superiors al conjunt català, les fa plenament acceptables per al càlcul de la creació de noves llars i de les necessitats futures en habitatge.

Comparació de les taxes de caps de llars per edats i sexe masculí*

0,628,5

46,0 54,6 60,9 69,0 77,7 81,2

9,61,68,2

24,9

46,157,1

6469,8 74,2 76,4

0,010,020,030,040,050,060,070,080,090,0

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59

Vilafranca del Penedès Catalunya

*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001


B. Les taxes de caps de llar femenines Pel que fa a la població femenina, les taxes de cap de llar s’incrementen en les grups quinquennals més joves i després s’estabilitzen entorn del 35-40 anys. La taxa de cap de llar de la població femenina de 20-24 anys és de l’11,6%, una mica superior a la masculina, mentre que en el grup d’edat de 25-29 anys s’incrementa fins al 26,8%, lleugerament inferior a la masculina. En canvi, en el grup d’edat de 30-34 anys s’arriba a una taxa de caps de llar del 39,4% i, a partir d’aquestes edats, la taxa de llar femenina es manté força estable, encara que va disminuint successivament, de manera que la taxa masculina és sempre molt superior a la femenina. La comparació amb les taxes de cap de llar femenines de l’any 2001 posa de manifest, com ja succeïa amb la masculina, que les taxes de Vilafranca del Penedès són una mica superiors en el grups d’edat més joves, ja que entre 20-24 anys és de 11,9%, enfront del 8,2% de Catalunya. En el grup de 25-29 anys, són molt similars. Però en el grup de 30-34 anys torna a ser lleugerament superior la de Vilafranca del Penedès, 39,4%, enfront del 37% del conjunt català. Aquesta comparació serveix per validar les taxes de Villafranca del Penedès de cara a calcular la


128

formació de llars futures per emancipació de dones joves i les consegüents necessitats d’habitatge.

Comparació de les taxes de caps de llars per edats i sexe femení*

1,3 11,926,8

39,4 39,0 38,4 33,5 29,9 26,21,8

9,8

26,1

37 39 38 36,3 33,9 35,2

0

10

20

30

40

50

60

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59


*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

C. Les taxes de caps de llar generals Finalment, la taxa de caps de llars general, homes i dones inclosos, reflecteix un desviament similar. Les taxes de Vilafranca del Penedès van lleugerament per davant de les de Catalunya durant els quinquennis de l’emancipació juvenil. S’ha cregut oportú utilitzar les taxes de cap de llar actuals de Vilafranca del Penedès de cara a fer les projeccions de llars, ja que són les xifres que donen una proporció més alta d’emancipacions juvenils.

Comparació de les taxes de caps de llars generals*

0,9 10,727,7

43,0 47,4 50,0 52,0 53,1 53,5

1,78,9

25,5

41,748,1 50,9 52,9 53,7 55,5

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59


*dades de Vilafranca del Penedès del 2009 i de Catalunya del 2001 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE


129

3.4. La classificació de les llars segons nivell d’ingressos Per arribar a una classificació aproximada del les llars segons el nivell d’ingressos s’utilitzaran dues fonts d’informació. Una és estadística, els cens de població i habitatges del 2001; l’altra, és l’Enquesta de la vida quotidiana de l’Institut d’Estudis Regional i Metropolitans.

3.4.1. El nombre d’ocupats per llar l’any 2001 segons el cens de població i habitatges Una informació molt important per a conèixer l’economia de les llars i la seva capacitat de finançar un habitatge és el nombre de persones ocupades. No tots els ingressos de la llar provindran dels ocupats, però no hi ha dubte que seran la part fonamental. Malauradament, les darreres dades disponibles són les del Cens del 2001, moment anterior a l’arribada massiva de població immigrada i anterior també a l’actual situació de crisi econòmica. Tot i amb això, s’ha considerat oportú recuperar les xifres del 2001.

Llars segons grandària i nombre d’ocupats. 2001 Nombre d’ocupats Nombre de

persones cap 1 2 3 4 5 6 7 i més Total

1 1.183 898 0 0 0 0 0 0 2.081

2 1.322 865 932 0 0 0 0 0 3.119

3 279 957 1.041 215 0 0 0 0 2.492

4 103 641 1.073 398 131 0 0 0 2.346

5 26 142 239 175 80 20 0 0 682

6 13 47 44 49 31 15 4 0 203

7 3 12 16 19 10 6 1 2 69

8 2 4 5 6 2 7 4 0 30

9 0 2 0 3 1 2 2 1 11

10 i més 1 2 0 3 3 3 5 3 20

Total 2.932 3.570 3.350 868 258 53 16 6 11.053 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Vilafranca del Penedès tenia 2.932 llars sense cap ocupat, un 26,5% del total de llars, un percentatge lleugerament inferior al 29,5% del conjunt de Catalunya de l’any 2001. Hi havia 3.570 llars amb un ocupat, un 32,3% del total, percentatge lleugerament inferior al 28,5% del conjunt català d’aquell moment. Finalment, hi havia un 41,2% de llars amb 2 o més ocupats, percentatge molt similar al 42% del conjunt català. Les dades de l’any 2001 serveixen de referència encara que han quedat endarrerides, primer per l’arribada massiva de població immigrada, que va fer augmentar tant el nombre de llars com el d’ocupats i, més recentment, per la crisi econòmica general, que ha fer reduït considerablement el nombre d’ocupats.


130

3.5. La distribució de les llars dins de l’espai urbà Serà interessant aturar-se un moment a analitzar la distribució territorial de les llars, que ha de coincidir fonamentalment amb la de la població. Caldrà parlar de la distribució de les llars per barris i per seccions censals. La distribució de les llars per barris coincideix gairebé totalment amb la de la població. La prova és que el nombre d’habitants per llar no varia gaire d’un barri a l’altre. Ja s’ha vist que la mitjana del municipi, a data 1-1-2009, és de 2,73 habitants per llar. Les oscil·lacions per barris van des dels 2,43 habitants/llar del Molí d’en Rovira als 2,88 de l’Espirall. Existeix, sens dubte, una correlació significativa entre el nombre d’habitants per llar i el pes de la població estrangera. L’espirall té la xifra més elevada de població estrangera i també la d’habitants per llar. El Molí d’en Rovira té la proporció més petita de població estrangera i també el menor nombre d’habitants per llar. Un cas apart és la població dels afores, amb una xifra de 3,54 habitants/llar, pròpia d’una societat més tradicional que al nucli urbà ha anat desapareixent.

La distribució per barris de la població i de les llars Llars Població


Habitants /llar

Barceloneta 1.161 8,1 3.072 7,9 2,65 Centre Vila 1.687 11,8 4.346 11,2 2,58 la Girada 1.195 8,4 3.130 8,0 2,62 les Clotes 1.458 10,2 4.059 10,4 2,78 l’Espirall 2.646 18,6 7.611 19,6 2,88 Molí d’en Rovira 507 3,6 1.230 3,2 2,43 El Poble Nou 3.200 22,4 8.637 22,2 2,70 Sant Julià 2.296 16,1 6.455 16,6 2,81 Terme/afores 110 0,8 389 1,0 3,54 Total 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73


La distribució de les llars per seccions censals porten a unes conclusions similars, amb unes diferències una mica més marcades al tractar-se d’àmbits territorials més petits. Les diferències en el nombre d’habitants per llar van des de valors mínims de 2,35 a la secció 01003 i de 2,39 a la secció 04006, fins al màxim de 3,15 a la secció 03004.


131

La distribució per barris de la població i de les llars Llars Població Secció

censal Nombre % Nombre % Habitants

/llar

11 640 4,5 1.761 4,5 2,75

12 995 7,0 2.769 7,1 2,78

13 428 3,0 1.006 2,6 2,35

21 776 5,4 2.266 5,8 2,92

22 421 3,0 1.164 3,0 2,76

23 601 4,2 1.685 4,3 2,80

24 722 5,1 2.061 5,3 2,85

25 862 6,0 2.298 5,9 2,67

26 888 6,2 2.548 6,5 2,87

31 621 4,4 1.711 4,4 2,76

32 508 3,6 1.264 3,2 2,49

33 994 7,0 2.704 6,9 2,72

34 487 3,4 1.532 3,9 3,15

41 685 4,8 1.939 5,0 2,83

42 763 5,4 2.050 5,3 2,69

43 626 4,4 1.717 4,4 2,74

44 587 4,1 1.590 4,1 2,71

45 507 3,6 1.230 3,2 2,43

46 549 3,8 1.313 3,4 2,39

47 405 2,8 1.191 3,1 2,94

48 1.195 8,4 3.130 8,0 2,62 Total 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73


Cal tenir en compte que en el nombre d’habitants per llar hi conflueixen dues tendències ben diferents:

1. L’increment del nombre de llars unipersonals fa baixar la xifra. 2. L’arribada de població estrangera fa incrementar la xifra.

Hi ha barris, sobretot el Centre Vila, en els quals els dos fenòmens es donen plegats: hi ha una gran quantitat de llars unipersonals i a la vegada també una gran quantitat de llars amb molts habitants, bàsicament estrangers.


133

4. Les projeccions demogràfiques Les projeccions de població, tant de nombre d’habitants com de llars, són importants ja que permeten tenir una idea aproximada de la població futura i, per tant, de les necessitats de nous habitatges, de nous equipaments col·lectius, de nous llocs de treball, etc. Ara bé, pel que fa al dimensionament de les necessitats d’habitatge social, és a dir, d’habitatges de protecció oficial en alguns del seus règims, s’ha de partir de la població actual. S’hauran d’avaluar les necessitats d’habitatge social, en nombre i en característiques, per tal de donar resposta als problemes d’exclusió del mercat immobiliari i de privació d’habitatge que pateixi, o pugui patir en un futur més o menys proper, la població resident actualment al municipi, classificada segons segments més o menys vulnerables: gent gran, jovent que es vol emancipar, situacions derivades de desmembració d’unitats familiars, situacions de pobresa o de risc d’exclusió social, immigració, privacions derivades del mal estat d’alguns habitatges, etc. L’anàlisi prospectiu s’estructurarà en dos capítols: un referent a la població futura, les projeccions del nombre d’habitants i de llars; i l’altre referent a les necessitats d’habitatge social en els propers anys, avaluades a partir de la població actual.

4.1. Les projeccions demogràfiques del Centre d’Estudis Demogràfics Es disposa de l’excel·lent treball efectuat per Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics), per encàrrec de la Diputació de Barcelona. A. Projeccions de població fins a l’any 2018 Parteix de les dades de l’any 2008 (1-1-2008), moment en què Vilafranca del Penedès tenia 38.010 habitants. S’han considerat quatre escenaris: màxim, intermedi, moderat, i endogen, tot i que finalment el màxim i l’intermedi s’han agrupat en un sòl escenari, amb la qual cosa han quedat finalment tres hipòtesis:

• Projecció demogràfica alta: immigració lleugerament a la baixa, emigració gairebé constant.

• Projecció demogràfica baixa: immigració significativament a la baixa, emigració gairebé constant.

• Projecció demogràfica sense migracions.

Projeccions de població elaborades per la Diputació de Barcelona. 2008-2018

Any Escenari

màxim(a) Escenari

intermedi(a) Escenari

moderat(b) Escenari

endogen(c)

2008 38.010 38.010 38.010 38.010

2009 38.988 38.988 38.881 38.247

2010 39.936 39.936 39.618 38.477

2011 40.853 40.853 40.227 38.698

2012 41.743 41.743 40.713 38.906

2013 42.606 42.606 41.081 39.100

2014 43.444 43.444 41.496 39.279

2015 44.261 44.261 41.959 39.439

2016 45.054 45.054 42.463 39.580

2017 45.827 45.827 43.010 39.704

2018 46.581 46.581 43.597 39.813

Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)

Les Projeccions Demogràfiques

134

Les diferències de les diverses hipòtesis es basen sobretot en les intensitats i sentits dels moviments gravitatoris. La hipòtesi més baixa, sense migracions de cap mena dóna una xifra de 39.580 habitants per a l’any 2016, inferior a l’actual perquè es parteix de la població del 2008. En canvi, la hipòtesi intermitja suposa que l’any 2016 Vilafranca del Penedès tindrà 42.463 habitants. I, per últim, la hipòtesi màxima la situa en 45.054 habitants. Val a dir que la població real a l’any 2009 (1-1-2009), era de 39.829 habitants, pràcticament idèntica a la contemplada a l’escenari màxim, que era de 39.988 habitants.

Projeccions de població. 2008-2018

45.05446.581

38.010

42.46343.597

39.580 39.813

35.000

40.000

45.000

50.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Escenari màxim(a) Escenari intermedi(a)Escenari moderat(b) Escenari endogen(c)


B. projeccions del nombre de llars fins a l’any 2016 També s’ha efectuat una projecció del nombre de llars, d’acord amb les quatre hipòtesis anteriors:

• Escenari màxim: migracions altes, alta creació de llars. • Escenari intermedi: migracions altres, creació de llars tendencial positiva. • Escenari moderat: migracions moderades, creació de llars tendencial positiva. • Escenari endogen: migracions nul·les, taxes llars constants.

Projeccions demogràfiques. Evolució del nombre de llars. 2001-20018

Any Escenari màxim

Escenari intermedi

Escenari moderat

Escenari endogen

2001 (real) 11.053

2008 (estimació) 13.992

2009 14.494 14.405 14.373 14.165

2010 15.000 14.821 14.725 14.336

2011 15.498 15.224 15.033 14.488

2012 15.991 15.620 15.302 14.627

2013 16.475 16.007 15.531 14.749

2014 16.954 16.384 15.768 14.858

2015 17.430 16.759 16.020 14.960

2016 17.907 17.129 16.287 15.046

2017 18.379 17.494 16.566 15.130

2018 18.849 17.856 16.860 15.205 Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)


135

La projecció de llars és molt important perquè l’increment de llars implicarà la necessitat de més habitatges. L’any 2016 (1-1-2016), al final del període de vigència del PLH, el nombre de llars es mourà entre les 15.046 de l’escenari endogen i les 17.907 de l’escenari màxim. Val a dir que el nombre real de llars de l’any 2009 (1-1-2009) era de 14.260, a mig camí entre l’escenari endogen (14.165 llars) i el moderat (14.373 llars).

Projeccions de població. 2008-2018

13.992

15.046 15.205

18.84917.907

17.85617.129

16.28716.860

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2.008 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015 2.016 2.017 2.018

Escenari màxim Escenari intermedi Escenari moderat Escenari endogen


C. Previsions de grandària futura de les llars Hi ha quatre hipòtesis sobre l’evolució futura de la grandària futura de les llars. D’acord amb aquestes projeccions demogràfiques, l’any 2016 la grandària mitjana oscil·laria entre els 2,52 habitants/llar de l’escenari màxim i els 2,63 de l’escenari endogen. Val a dir que la grandària mitjana a data 1-1-2009 era de 2,73 habitants/llar. Tots els escenaris contemplen una disminució del nombre d’habitants per llar.

Projeccions demogràfiques: nombre d’habitants per llar. 2001-2016

Any

2001 (real) 2,83 2006

(estimació) 2,72

2.009 2,69 2,71 2,71 2,70

2010 2,66 2,69 2,69 2,68

2011 2,64 2,68 2,68 2,67

2012 2,61 2,67 2,66 2,66

2013 2,59 2,66 2,65 2,65

2014 2,56 2,65 2,63 2,64

2015 2,54 2,64 2,62 2,64

2016 2,52 2,63 2,61 2,63

2017 2,49 2,62 2,60 2,62

2018 2,47 2,61 2,59 2,62 Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)


136

També serà interessant veure l’increment de llars previst per al període de vigència del PLH, 2010-2016 (1-1- de cada any). L’increment de llars anirà des de les 710 de l’escenari endogen fins les 2.906 de l’escenari màxim.

Escenari màxim

Escenari intermedi

Escenari moderat

Escenari endogen

2010-2016 2.906 2.309 1.562 710

D. Projeccions del nombre de llars segons edat de la persona principal Es distingeix entre llars joves, cap de llar fins a 34 anys; adultes, de 35 a 64 anys; i grans, a partir de 65 anys. Actualment, a data 1-1-2009, la distribució és la següent: un 20,1% són llars joves, un 55,5% són llars adultes i un 24,4% són llars grans.

Evolució del nombre de llars classificades per edat de la persona principal 2010 2016

Grup d’edat Llars % Llars %

Índex variació

2010-2016 Diferència

Endogen

15-34 2.624 18,3 1.813 12,0 69,1 -811

35-64 8.440 58,9 9.541 63,4 113,0 1.101

65+ 3.273 22,8 3.692 24,5 112,8 420

Total 14.336 100,0 15.046 100,0 105,0 710

Moderat

15-34 2.827 19,2 2.639 16,2 93,3 -188

35-64 8.522 57,9 9.600 58,9 112,6 1.077

65+ 3.376 22,9 4.049 24,9 119,9 673

Total 14.725 100,0 16.287 100,0 110,6 1.562

Intermedi

15-34 2.869 19,4 2.943 17,2 102,6 74

35-64 8.567 57,8 10.048 58,7 117,3 1.481

65+ 3.385 22,8 4.139 24,2 122,3 754

Total 14.821 100,0 17.129 100,0 115,6 2.309

Màxim

15-34 2.968 19,8 3.348 18,7 112,8 379

35-64 8.619 57,5 10.288 57,5 119,4 1.669

65+ 3.414 22,8 4.272 23,9 125,1 858

Total 15.000 100,0 17.907 100,0 119,4 2.906 Font: DIBA, Julián López (Centre d’Estudis Demogràfics)

La proporció de llars joves variarà molt segons els diferents escenaris. D’acord amb l’escenari endogen, les llars joves es reduiran en un 30,9% entre els anys 2010 i 2016, baixant del 18,3% al 12,0%, en termes relatius. És l’efecte de les generacions poc nombroses que estan entrant en edat d’emancipar-se. La màxima presència de llars joves és amb l’escenari màxim, ja que se suposa que els trasllats metropolitans seran, en una part important, de famílies joves. D’acord amb aquest escenari, les llars joves augmentaran en un 12,8%. L’increment de llars adultes, amb cap de llar entre 35 i 64 anys, durant el període 2010-2016 es mou entre un 12,6% de l’escenari moderat i un 19,4% de l’escenari màxim. L’increment de les


137

llars grans, amb cap de llar de 65 i més anys, durant el període 2010-2016 es mou entre el 12,8% de l’escenari endogen i el 25,1% de l’escenari màxim.

4.2. Projeccions demogràfiques: quatre escenaris possibles

• L’escenari endogen: és un escenari poc realista perquè es parteix de la base que l’evolució demogràfica dependrà solament del creixement vegetatiu i no contempla cap moviment migratori, ni d‘entrada ni de sortida. Aquest escenari, però, té un interès especial: ha de servir per calcular el nombre d’habitatges socials que faran falta per atendre la demanda local dels propers anys. Aquesta no és l’única opció, també es podria optar per construir més habitatge social del que necessita la població local, però no es creu que sigui la postura més recomanable.

• L’escenari regressiu: en el context actual de crisi econòmica generalitzada, amb un elevadíssim nivell d’atur que castiga especialment la població estrangera poc qualificada, un escenari plausible és el del retorn d’una part d’aquesta població immigrada, arribada en els darrers anys, ja que pot ser que no tingui papers, que difícilment trobi una feina estable i que tingui una residència precària, com són en bona mesura pisos compartits per un nombre abundant de persones. A l’escenari regressiu l’augment de població es basa exclusivament en el creixement vegetatiu. No es contempla creixement per trasllats metropolitans i es preveu, en canvi, un retorn del 20% de la població immigrada d’aquests darrers anys. És un escenari delimitatiu per baix, ja que suposa una reducció significativa de població, difícil que es doni a la pràctica.

• L’escenari expansiu: la variable clau d’aquest escenari serà la capacitat de creixement d’acord amb el planejament urbanístic vigent al conjunt dels municipis de la comarca. Se suposa una recuperació de l’activitat constructora i un creixement demogràfic basat sobretot en trasllats metropolitans. És un escenari delimitatiu per dalt, ja que suposa un creixement de població que té poques probabilitats de donar-se.

• L’escenari del creixement moderat: se suposa un lleuger creixement per flux migratori, sobretot per trasllats metropolitans. És l’escenari que es podria adoptar com a objectiu.

4.3. L’escenari endogen És un escenari vegetatiu o endogen perquè no té en compte les futures entrades i sortides de població, uns fluxos que seran més o menys intensos però que segur que es donaran. No és, per tant, un escenari tendencial perquè no té en compte els moviments migratoris que formen part de les tendències recents. El càlcul de l’escenari endogen es farà d’acord amb els passos següents: 1. Aplicar la taula de vida. El primer pas en l’elaboració de la projecció de població de Vilafranca del Penedès serà aplicar una taula de vida a les darreres dades de població disponibles, que corresponen a 1-1-2009, desglossades per edats i sexe. 2. Aplicar taxes de fecunditat. El segon pas serà omplir les futures generacions aplicant taxes de fecunditat per edats al col·lectiu de dones en edat fecunda. Hi ha una constatació general de que l’indicador conjuntural de fecunditat, és a dir, el nombre de fills per dona, tendirà a pujar després de les xifres extraordinàriament baixes d’anys enrere.


138

Evolució prevista dels indicadors conjunturals de fecunditat

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

1,62 1,63 1,65 1,67 1,68 1,70 1,72 1,73 1,75 Un part de l’increment de la fecunditat s’ha d’atribuir a la població autòctona, però també a l’arribada de població immigrada. El diferencial de fecunditat es pot comprovar amb la taxa bruta de fecunditat (naixements per cada 1000 dones en edat de procrear). L’any 2007, la taxa bruta de Vilafranca del Penedès era de 53,2 per mil, però aquesta xifra era la resultant d’una taxa del 48,9 per mil de la població autòctona i d’un 70,6 per mil de la població immigrada. 3. Càlcul del nombre de naixements d‘acord amb la fecunditat prevista i l’estructura per edats de la població femenina en edat de procrear. A banda de com evolucioni la fecunditat, una altra dada objectiva és que les generacions que tenen una fecunditat més alta no són gaire nombroses i encara ho seran menys en els propers anys. L’any 2007 hi havia 412 dones entre 29 i 33 anys, que són els anys amb una taxa de fecunditat més elevada. La projecció de població de l’any 2013 permet veure que el nombre de dones en aquests intervals d’edats serà solament de 339, un 18% menys.

Evolució prevista de les generacions de dones en dat de procrear

0 100 200 300 400 500

15

20

25

30

35

40

45

0 100 200 300 400 500

15

20

25

30

35

40

452009: Els grups d’edat de fecunditat més alta, entre 29 i 33 anys, són menys nombrosos que els d’edat superior, per damunt dels 33 anys.

2016Els grups d’edat de fecunditat més alta encara estaran més buits, si és que no hi ha trasllats residencials de parelles joves


No s’ha d’esperar un increment substancial de la natalitat, degut a dues raons combinades: per una banda, la piràmide d’edats diu que el nombre de dones en les edats amb fecunditat més elevada tendirà a disminuir. Per altra banda, tampoc s’ha d’esperar un increment molt notable de la fecunditat. L’entrada de dones en edat de procrear encara seria menor si no fos per l’arribada de població immigrada estrangera. A data 1-1-2009, la població estrangera representa el 22,8% del total de dones en edat de procrear, però el percentatge és bastant més elevat en les edats més fèrtils: un 35% de les dones de 24 anys són estrangeres; i un 34% en el cas de les de 23 anys.


139

Distribució de les dones en edat entre població autòctona i estrangera. 2009

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

151719212325272931333537394143454749

EstrangeresAutòctones


Donat que les taxes de fecunditat mitjanes de la població estrangera són molt superiors als de la població autòctona, i donat també que la població estrangera té un pes important i creixent entre la població femenina en edat de procrear, sembla adequat calcular separadament la natalitat de la població estrangera i de la població autòctona. 4. L’escenari endogen, basat exclusivament en el creixement vegetatiu (absència de moviments migratoris, preveu un creixement moderat de la població. D’acord amb aquestes previsions, al final del període de vigència del PLH (1-1-20016) la població seria de 39.871 habitants, un modest creixement del 2,4% dels 38.929 habitants de l’actualitat (1-1-2009). La població de l’any 2020 (1-1-2020) seria de 40.015 habitants, un 2,8% superior a l’actual. En aquest creixement moderat hi intervenen bàsicament tres factors, dos en la direcció del creixement i un en la direcció contrària:

• El creixement significatiu de la taxa de fecunditat de la població autòctona. • L’important contingent de dones estrangeres en edat de procrear, amb una taxa de

fecunditat encara més elevada. • Les generacions que entren en edat de procrear són molt poc nombroses, malgrat

l’arribada de població estrangera. Això és conseqüència de la baixa natalitat de les dècades anteriors. Això farà que malgrat l’augment de la taxa de fecunditat, la natalitat augmenti d’una manera molt més moderada.


140

Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari endogen

Any Naixements Índex

variació (2009:100

Any Població

(a 1-1 de cada any)

Índex variació

(2009:100)

2009 527 100,0 2009 38.929 100,0

2010 523 99,2 2010 39.085 100,4

2011 514 97,6 2011 39.251 100,8

2012 505 95,9 2012 39.405 101,2

2013 493 93,6 2013 39.545 101,6

2014 478 90,8 2014 39.673 101,9

2015 463 87,9 2015 39.782 102,2

2016 444 84,3 2016 39.871 102,4

2017 424 80,5 2017 39.941 102,6

2018 403 76,5 2018 39.988 102,7

2019 387 73,5 2019 40.012 102,8

2020 40.015 102,8 Font: elaboració pròpia

El gràfic permet veure clarament el lent creixement de la població i la caiguda important de la natalitat que caracteritzarien l’escenari endogen.

Projecció de població de l’escenari endogen

527 523 514 505 493 478 463 444 424 403 387

39085 39251 39405 39545 39673 39782 39871 39941 39988 40012 40015

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 20190

10000

20000

30000

40000

50000

NaixementsPoblació

* Població referida a l’inici de l’any següent Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès


141

4.3.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari endogen El fet de que les generacions en edat de procrear siguin relativament poc nombroses repercutirà en una reducció del nombre de naixements. Això xoca amb la percepció actual de creixement continuat de la natalitat. D’acord amb l’escenari endogen, el nombre de naixements anuals baixaria a 463 l’any 2015 i solament 387 l’any 2019. En absència, improbable, de nous fluxos immigratoris, i pressuposant que la fecunditat s’estabilitzarà entorn d’un indicador conjuntural de fecunditat de 1,75, l’efecte de les generacions poc nombroses serà molt difícil d’evitar. Tenint en compte exclusivament el moviment natural, la població de Vilafranca del Penedès tindria una estructura per edats lleugerament més rejovenida. El tret més remarcable, però, és que la base deixarà d’eixamplar-se degut a que les generacions en edat de procrear seran poc nombroses, malgrat l’arribada de població estrangera aquests darrers anys. L’eixamplament de la base solament es podrà mantenir amb més arribada de població jove forana, bé població immigrada estrangera, bé població autòctona procedent de trasllats residencials des de les corones interiors metropolitanes.

Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016 (1-1-2016) Escenari endogen

-600 -400 -200 0 200 400 60005

101520253035404550556065707580859095

Dones

Homes


És interessant veure la classificació de la població futura prevista per grans grups d’edat. El pes de la població infantil continuarà creixent significativament, però el grup quinquennal de 0-4 anys tindrà menys efectius que els anteriors. La població adulta decreixerà significativament, tant en termes absoluts com relatius. L’explicació és ben senzilla: els grups que van deixant per dalt l’edat activa són més nombrosos que els que s’hi van incorporant per baix. Per la seva banda, el pes de la població gran encarà continuarà incrementant-se en termes absoluts i també una mica en termes relatius. L’índex d’envelliment baixarà a 84,9 el 2016. Les xifres del 2020, sempre d’acord amb l’escenari endogen palesen l’esgotament del procés de rejoveniment. La proporció de població infantil baixarà una mica, al 17,9%, mentre que la de la població gran pujarà fins al 16,1%. Així, l’índex d’envelliment pujarà fins a 89,9, però hi continuaran havent més infants que gent gran.


142

Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020* Escenari endogen


Població adulta (15-64 anys)

Població grans (65 i més anys) Any



2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1

2016 7.263 18,3 26.441 66,5 6.167 15,5 85,2

2020 7.174 17,9 26.391 66,0 6.450 16,1 89,9 * 1 de gener de cada any


La població gran augmentarà tant en temes absoluts com relatius. Les persones de 65 i més anys passaran del 14,8% del 2009 al 15,5% del 2016 i al 16,1% del 2020. En termes absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.167 del 2016, amb un increment del 7,1%, i l’any 2020 s’arribarà als 6.450 efectius, amb un increment del 12,0% respecte del 2009. La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà una mica malgrat el progressiu augment de l’esperança de vida. És un efecte retardat de la guerra civil, ja que les persones que superaran els 75 anys són les de les generacions poc nombroses de la guerra civil i la immediata postguerra. Des 7,8% de l’any 2009 es passarà al 7,3% del 2016 i el 7,3% del 2020. En temes absoluts hi haurà un petit decreixement, dels 3.038 efectius del 2009 als 2.942 del 2016 i als 2.934 del 2020. La població de 85 i més anys augmentarà en el període 2009-2016, passant de 851 a 913 efectius, un 7,3% més, i romandrà estancada en els anys posteriors degut a l’efecte mencionat de la guerra civil. En qualsevol cas, les dades a retenir són les d’un progressiu increment de la població gran, amb el consegüent augment de les necessitats d’habitatges adequats.

Projecció de la població gran 2009-2020

Any Població de 65

i més anys Població de 75


i més anys


2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2

2016 6.167 15,5 2.942 7,4 913 2,3

2020 6.450 16,1 2.934 7,3 914 2,3

Increment 2009-2016 7,1 -3,2 7,3 Increment 2009-2020 12,0 -3,4 7,4

4.3.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari endogen La pròpia dinàmica de la població porta a la creació de noves llars i, per tant, a la necessitat de més habitatges principals. La projecció de llars a partir del nombre de llars actuals, 14.260 a 1-1-2009, és una informació important de cara a avaluar les necessitats de nous habitatges generats per la població actualment resident a Vilafranca del Penedès.


143

A. Les noves llars per emancipació del jovent D’acord amb la metodologia utilitzada, el nombre de noves llars per emancipació de jovent generades durant el període de vigència del PLH, és a dir, durant el sexenni 2010-2015 serà de 1.243, de les quals 671 correspondran a joves de menys de 30 anys i 572 a joves de 30-34 anys. Durant el període 2010-2015 es crearan una mitjana anual de 207 llars per emancipació de joves. En canvi, durant el període 2016-2019 es crearan amb 663 noves llars per emancipació dels joves, amb una mitjana anual de 165.

Creació de llars per emancipació del jovent d’acord amb l’escenari endogen Període

2010-2015

Període

2016-2019

Període

2010-2019

1.243 663 1.906 Font: elaboració pròpia

B. La creació de llars de la població adulta (de 35 i més anys) Així com la creació de llars joves respon a un patró força senzill: l’emancipació de la llar on s’ha crescut sota la tutela de persones adultes (habitualment els pares), la creació de llars de persones adultes, a partir de 35 anys, respon a una casuística més variada. Per això també és més difícil de quantificar. La quantificació de les llars joves s’adapta molt bé a la metodologia dels caps de llar: a mesura que avança l’edat, augmenta la taxa de caps de llar, és a dir, la proporció de persones d’una determinada generació que són caps de llar. Als 19 anys, la proporció de caps de llar és insignificant, però al arribar als 35 és de més del 40%. El mètode dels caps de llar encara és útil a la població de 35-39 anys; en aquest interval la taxa de caps de llar encara creix d’una manera important. Es podria parlar d’emancipació tardana, bé per dificultats econòmiques, bé per motius personals i familiars d’ordre molt diversa. A partir dels quaranta anys, parlar d’emancipació ja sona una mica irònic. Durant el període 2010-2015 es crearan un total de 211 llars per emancipació tardana, amb una mitjana anual de 35. Durant el període 2016-2019 se’n crearan 109, amb una mitjana anual de 27. A l’edat adulta, la creació de llars sol anar associada a canvis en la composició de les famílies. Separacions i divorcis generen sovint la necessitat d’un nou habitatge, creant així una nova llar. Per això caldrà fixar-se també en aquest factor, cada cop més important, de creació de noves llars. L’Idescat proporciona informació sobre divorcis i separacions a nivell de Catalunya i de les quatre demarcacions provincials. Una estimació dels divorcis i separacions de Vilafranca del Penedès es pot obtenir per extrapolació de les dades catalanes, amb totes les limitacions que això comporta. La taxa bruta de divorcis dóna el nombre de divorcis i separacions per cada 1.000 habitants entre 20 i 69 anys (interval d’edat en el que es troba el 99,1% de les persones que es separen o divorcien). Aquests darrers anys la taxa catalana s’ha mogut entre 5,2-5,6. Aplicant la taxa de 5,2 a la població de 20 a 69 anys de Vilafranca del Penedès s’arriba a una estimació de 136-138 divorcis + separacions anuals.


144

Més difícil és traduir la xifra de divorcis i separacions en creació de noves llars adultes. Una part de la demanda està ja recollida en l’epígraf anterior de l’emancipació tardana o, fins i tot, de l’emancipació jove: persones que no esdevenen caps de llar fins que se separen de la seva parella. En bastants casos es tracta d’un canvi de llar, més que de la creació d’una de nova: es pot passar a formar part d’una llar ja existent, bé formant parella, bé compartint habitatge amb altres persones adultes, una fórmula cada cop més estesa en una època d’ingressos més aviat baixos. Se suposa que aproximadament un 10% dels casos de divorci o separació acaben formant una nova llar, i necessitant, per tant, un nou habitatge principal. La creació de noves llars adultes pot venir també del reagrupament familiar de persones immigrades. És molt probable que abans del reagrupament, una immigrant visqués compartint habitatge amb altres immigrats, però l’arribada de la família crea la necessitat d’un nou habitatge. En aquest cas, també serà important les característiques de l’habitatge, ja que es pot tractar fàcilment de famílies nombroses Una gran part de la població exclosa del mercat ja està recollida en els apartats anteriors: joves que es volen emancipar amb uns ingressos baixos, famílies monoparentals joves, famílies destruïdes on un (o els dos) membres de la parella tenen dificultats per fer front a les despeses d’un nou habitatge, etc. A banda d’aquest casos ja contemplats, i que estan normalment exclosos del mercat lliure però no d’altres modalitats d’habitatge protegit (de compra o de lloguer), hi ha també famílies i persones que estan en risc d’exclusió social, o ja estan realment exclosos com seria el cas extrem dels sense sostre. Les necessitats d’aquest col·lectiu, reduït però creixent en l’actual període de crisi econòmica, s’han d’incloure en un apartat específic d’alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social, però no es presten a un tractament estadístic de les necessitats. A partir dels col·lectius anteriors, s’ha arribat a una xifra de 295 noves llars adultes per al període 2010-2015, amb una mitjana anual de 49 llars, i de 165 llars adultes per al període 2016-2019, amb una mitjana anual de 41 llars.

Creació de noves llars adultes d’acord amb l’escenari endogen

Període

2010-2015

Període

2016-2019

Període

2010-2019

295 165 460 Font: elaboració pròpia

C. La destrucció de llars La destrucció de llars vindrà fonamentalment per defunció de persones que habiten en llars unifamiliars. No serà evidentment l’única raó de la destrucció de llars però sí la més important, amb diferència, i la més fàcil de quantificar. Per calcular les llars destruïdes durant el període 2010-2015 s’aplicarà la taula de vida a les persones principals, i úniques, que habiten en llars unipersonals. El nombre de llars destruïdes previst és de 441, a un ritme d’unes 74 a l’any. És un ritme bastant intens de destrucció de llar que s’explica per l’envelliment de les llars unipersonals de Vilafranca del Penedès. Per sexes, les llars destruïdes previstes amb un cap de llar masculí seran 125, un 28,3% del total, i les femenines 316, un 73,7%. Aquesta diferència s’explica perquè la gran majoria de llars


145

unipersonals de gent gran són ocupades per dones. En canvi, per al període 2016-2019, es preveu la destrucció de 272 llars, amb una mitjana anuals de 68.

Destrucció de llars d’acord amb l’escenari endogen Període

2010-2015 Període 2016-

2021 Període

2010-2021

441 272 713 Font: elaboració pròpia

D. Una visió sintètica de la creació/destrucció de llars La combinació de creació i destrucció de llars permet arribar al nombre de noves llars anuals, recollides al quadre següent. En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de 1.243 llars per emancipació de joves, 295 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones grans). Això dóna un saldo de 1.097 noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes 183 noves llars noves. Per al període 2016-2019, les xifres bàsiques són: 663 llars per emancipació de joves (menys per any perquè les generacions joves seran menys nombroses), 165 noves llars adultes i destrucció de 272 llars, amb un saldo positiu de 556 noves llars, unes 139 anuals.

Quadre 4.9. Creació i destrucció de llars 2009-2021

Període

2010-2015

Període

2016-2021

Període

2010-2021

Emancipació joves 1.243 663 1.906

Noves llars adultes 295 165 460

Destrucció llars 441 272 713

Saldo creació/destrucció 1.097 556 1.653 Font: elaboració pròpia

E. L’evolució anual També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, Es preveuen 39.871 habitants, 15.577 llars i una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. L’escenari endogen, amb absència de moviments migratoris suposaria un estancament notable de la població, un creixement significatiu del nombre de llars i una disminució important del nombre d’habitants per llar.

Projecció de llars d’acord amb l’escenari endogen 2009-2020

Llars Índex

variació (2009:100)

Població Índex


Habitants/llar

2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73

2010 14.480 101,5 39.085 100,4 2,70

2011 14.696 103,1 39.251 100,8 2,67

2012 14.898 104,5 39.405 101,2 2,64


146

2013 15.090 105,8 39.545 101,6 2,62

2014 15.265 107,0 39.673 101,9 2,60

2015 15.427 108,2 39.782 102,2 2,58

2016 15.577 109,2 39.871 102,4 2,56

2017 15.728 110,3 39.941 102,6 2,54

2018 15.870 111,3 39.988 102,7 2,52

2019 16.000 112,2 40.012 102,8 2,50

2020 16.133 113,1 40.015 102,8 2,48 Font: elaboració pròpia

El gràfic permet veure de manera entenedora l’estancament de la població i l’increment paral·lel del nombre de llars.

Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari endogen 2009-2020

14260 14480 14696 14898 15090 15265 15427 15577 15728 15870 16000 16133

38.929 39.085 39.251 39.405 39.545 39.673 39.782 39.871 39.941 39.988 40.012 40.015

-5000

5000

15000

25000

35000

45000

55000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Llars Habitants

Font: elaboració pròpia

F. Les xifres bàsiques de l’escenari endogen El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari endogen. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.085 habitants i 14.480 llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.243 llars per emancipació de joves i 295 noves llars adultes més, mentre que es destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 15.577 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 39.871 habitants de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 663 llars per emancipació, 165 noves llars adultes i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 16.133 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 40.015 habitants i una grandària mitjana de 2,48 habitants per llar.


147

Dades de síntesi de l’escenari endogen per als períodes 2010-2015 i 2016-2019

Llars Població Habitants

per llar

Dades reals 2009 14.260 38.929 2,73 Projecció 2010 14.480 39.085 2,70

Període 2010-2015

Llars emancipació joves 1.243 Noves llars adultes 295 Destrucció llars 441

Projecció 2016 15.577 39.871 2,56 Període 2016-2019 Llars emancipació joves 663 Noves llars adultes 165 Destrucció llars 272

Projecció 2020 16.133 40.015 2,48 Font: elaboració pròpia

4.4. Escenari regressiu L’escenari endogen, creixement demogràfic basat exclusivament en el moviment vegetatiu de la població resident i sense cap moviment migratori, ni d’entrada ni de sortida, és evidentment un supòsit irreal. La tendència dels darrers anys ha estat al creixement demogràfic per l’arribada de nous habitants, en la seva gran majoria immigrants estrangers, però també població autòctona que ha traslladat la seva residència des de les corones interiors metropolitanes. A l’escenari regressiu l’augment de població es basa exclusivament en el creixement vegetatiu. No es contempla creixement per trasllats metropolitans i es preveu, en canvi, un retorn del 20% de la població immigrada d’aquests darrers anys, un retorn concentrat en tres anys: 2009 (un 4%), 2010 (un 8%) i 2011 (un 8%). En aquest supòsit la població baixaria lleugerament fins als 37.881 habitants de l’any 2012 i desprès remuntaria molt lentament d’acord amb el creixement vegetatiu fins els 38.295 habitants del 2016, xifra una mica per sota de la població actual. El nombre de naixements es reduiria per l’efecte combinat d’una estructura per edats amb generacions poc nombroses de dones en edat de procrear i per la marxa de població estrangera jove, que reduiria també una mica la taxa de fecunditat.


148

Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari regressiu


variació (2009:100

Any Població

(a 1-1 de cada any)

Índex variació

(2009:100)

2009 524 100,0 2009 38.929 100,0

2010 514 98,0 2010 38.795 99,7

2011 494 94,1 2011 38.464 98,8

2012 472 90,1 2012 37.881 97,3

2013 460 87,7 2013 38.061 97,8

2014 444 84,7 2014 38.158 98,0

2015 429 81,7 2015 38.237 98,2

2016 411 78,3 2016 38.295 98,4

2017 392 74,8 2017 38.336 98,5

2018 373 71,0 2018 38.354 98,5

2019 358 68,3 2019 38.352 98,5

2020 2020 38.331 98,5 Font: elaboració pròpia

El gràfic permet veure el lleuger declivi de la població i la reducció significativa de la natalitat, característiques bàsiques de l’escenari regressiu.

Població i naixements d’acord amb l’escenari amb creixement zero

524 514 494 472 460 444 429 411 392 373 358

38929 38795 38464 37881 38061 38158 38237 38295 38336 38354 38352 38331

0

200

400

600

800

1000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 20200

10000

20000

30000

40000

50000

NaixementsPoblació


4.4.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari regressiu D’acord amb l’escenari regressiu, la població de Vilafranca del Penedès tindria una estructura per edats lleugerament menys rejovenida que amb l’escenari endogen. La base encara s’estrenyerà una mica més pel retorn d’immigrants joves. Com ja s’ha dit abans, l’eixamplament de la base solament es podrà mantenir amb més arribada de població jove forana, bé població immigrada estrangera, bé població autòctona procedent de trasllats residencials des de les corones interiors metropolitanes.


149

Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016 (1-1-2016) Escenari regressiu

-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 50005

101520253035404550556065707580859095

Dones

Homes


El pes de la població infantil continuarà creixent significativament, però una mica menys que amb l’escenari endogen. La població adulta decreixerà bastant significativament, tant en termes absoluts com en relatius. L’explicació és ben senzilla: els grups que van deixant per dalt l’edat activa són més nombrosos que els que s’hi van incorporant per baix. Per la seva banda, el pes de la població gran encarà continuarà incrementant-se en termes absoluts i també una mica en termes relatius. L’índex d’envelliment del 2016 baixarà lleugerament a 88,2. Les xifres del 2020, sempre d’acord amb l’escenari regressiu, palesen l’esgotament del procés de rejoveniment. La proporció de població infantil baixarà una mica, al 17,7%, mentre que la de la població gran pujarà fins al 16,7%. Així, l’índex d’envelliment pujarà fins a 94,1, però hi continuaran havent més infants que gent gran.

Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020* Escenari regressiu


Població adulta (15-64 anys




2009 6.251 16,1 26.18 69,1 5.760 14,8 92,1

2016 6.953 18,2 25.211 65,8 6.132 16,0 88,2



La població gran augmentarà tant en temes absoluts com relatius. Les persones de 65 i més anys passaran del 14,8% del 2009 al 16,0% del 2016 i al 16,7% del 2020. En termes absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.132 del 2016, amb un increment del 6,5%. L’any 2020 s’arribarà als 6.398 efectius, amb un increment del 11,1% respecte del 2009. La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà una mica malgrat el progressiu augment de l’esperança de vida. És un efecte retardat de la guerra civil, ja que les persones que superaran els 75 anys són les de les generacions poc nombroses de la guerra civil i la immediata


150

postguerra. Del 7,8% de l’any 2009 es passarà al 7,6% del 2016 i del 2020 i, en temes absoluts aquest petit decreixement es contemplarà al passar dels 3.038 efectius del 2009 als 2.929 del 2016 i, finalment, els 2.919 del 2020. La població de 85 i més anys augmentarà en el període 2009-2016: de 851 a 910 efectius, un 6,9% més, i romandrà estancada en els anys posteriors degut a l’efecte mencionat de la guerra civil. En qualsevol cas, les dades a retenir són les d’un progressiu increment de la població gran, amb el consegüent increment de les necessitats d’habitatges adequats.


Any Població de 65



i més anys


2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2

2016 6.132 16,0 2.929 7,6 910 2,4

2020 6.398 16,7 2.919 7,6 911 2,4

Increment 2009-2016 372 6,5 -109 -3,6 59 6,9

Increment 2009-2020 638 11,1 -119 -3,9 60 7,1 Font: Elaboració pròpia

4.4.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu En el sexenni 2010-2015 és preveu la creació de 1.161 llars per emancipació de joves, de 281 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones grans). Això dona un saldo de 1.001 noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes 167 noves. Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 608 llars per emancipació de joves (menys anuals perquè les generacions joves seran menys nombroses), 152 noves llars adultes i destrucció de 272 llars, amb un saldo positiu de 488 noves llars, unes 122 noves llars anuals.

Creació i destrucció de llars 2009-2019

Període

2010-2015

Període

2016-2019

Període

2010-2019





També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, es preveuen 38.295 habitants, 15.467 llars i una grandària mitjana de 2,48 habitants per llar. L’escenari regressiu suposaria una lleugera reducció de la població, un creixement significatiu del nombre de llars i una disminució important del nombre d’habitants per llar.


151

Projecció de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020

Llars Índex


Població Índex


Habitants/llar

2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73

2010 14.466 101,4 38.795 99,7 2,68

2011 14.676 102,9 38.464 98,8 2,62

2012 14.865 104,2 37.881 97,3 2,55

2013 15.036 105,4 38.061 97,8 2,53

2014 15.192 106,5 38.158 98,0 2,51

2015 15.336 107,5 38.237 98,2 2,49

2016 15.467 108,5 38.295 98,4 2,48

2017 15.600 109,4 38.336 98,5 2,46

2018 15.725 110,3 38.354 98,5 2,44

2019 15.838 111,1 38.352 98,5 2,42


El gràfic permet veure de manera entenedora el declivi de la població i l’increment paral·lel del nombre de llars.

Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari regressiu 2009-2020

14260 14466 14676 14865 15036 15192 15336 15467 15600 15725 15838 15955

38.929 38.795 38.464 37.881 38.061 38.158 38.237 38.295 38.336 38.354 38.352 38.331

0

10000

20000

30000

40000

50000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Llars Habitants


El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 38.795 habitants i 14.466 llars. Per al sexenni 2010-2015 és preveu crear 1.161 llars per emancipació de joves i 281 noves llars adultes més, mentre que és destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 15.467 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 38.295 habitants de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,48 habitants per llar.


152

Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 608 llars per emancipació, 152 noves llars adultes i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 15.955 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 38.331 habitants i una grandària mitjana de 2,40 habitants per llar.

Dades de síntesi de l’escenari regressiu per als períodes 2010-2015 i 2016-2019


per llar


Període 2010-2015

Llars emancipació joves 1.161 Noves llars adultes 281 Destrucció llars 441

Projecció 2016 15.467 38.295 2,48 Període 2016-2019 Llars emancipació joves 608 Noves llars adultes 152 Destrucció llars 272


4.5. Escenari expansiu Aquest escenari contempla un saldo migratori clarament positiu, en la línia dels darrers anys, tot i que amb un ritme inferior. Se suposa que, tot i la crisi, es mantindrà un cert flux immigratori de població estrangera. Per altra banda, es suposa que hi haurà un flux important de trasllats metropolitans. La nova oferta d’habitatges de Vilafranca del Penedès va molt destinada a aquest públic metropolità i tot fa pensar que, si no hagués estat per la crisi econòmica, s’hauria produït un creixement important de la població del municipi per trasllats metropolitanes. Avui en dia hi ha més de 1.500 habitatges nous a la venda i bastants promocions que no s’han arribat a començar. Cal reconèixer que fins ara no hi ha hagut cap tendència clara al creixement per trasllats metropolitans. Fins i tot, es podria parlar d’un saldo negatiu pel que fa als fluxos de la població autòctona, ja que hi ha gent de Vilafranca que ha anat a viure a localitzacions més rurals de la comarca. Tanmateix, l’any 2008 va tenir un flux important de trasllats metropolitans, amb un saldo positiu de més de 700 persones, provinents sobretot de les corones centrals metropolitanes. La raó està en l’increment de l’oferta, ja que les empreses immobiliàries, locals i comarcals però també d’àmbit estatal, havien fet una aposta clara per incentivar el creixement residencial de Vilafranca del Penedès, partint de la base que era una destinació satisfactòria per a molts habitants de les corones interiors metropolitanes. La crisi, per això, ha estroncat aquest procés. En certa manera, l’escenari expansiu és l’escenari de superació de la crisi. També és un escenari poc plausible, almenys en el moment actual, quan la crisi encara no ha tocat fons i no hi ha una idea clara de quan durarà ni de quines seran les condicions de la recuperació.


153

L’escenari expansiu parteix del següents supòsits:

• Es mantindrà un ritme de creixement de la població immigrada estrangera del 3% anual. La mitjana dels darrers 9 anys ha estat del 25% anual.

• Hi haurà un increment anual de 600 nous habitants per trasllats metropolitans. Això vol dir un creixement de 3.600 habitants durant el període de vigència del PLH. Suposant una ratio de 2,8 habitants per llar, equival a 1.285 nous habitatges principals, xifra menor a l’oferta que actualment ja està a la venda.

A l’escenari expansiu l’augment de població es basa sobretot en el flux immigratori, especialment trasllats metropolitans de població autòctona. La població pujaria acceleradament fins als 46.146 habitants del 2016 i els 50.496 del 2020. El nombre de naixements augmentaria ja que el flux immigratori seria fonamentalment de parelles joves.

Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari expansiu


variació (2009:100

Any Població

(a 1-1 de cada any)

Índex variació

(2009:100)

2009 527 100,0 2009 38.929 100,0

2010 541 102,8 2010 39.903 102,5

2011 552 104,8 2011 40.911 105,1

2012 562 106,7 2012 41.934 107,7

2013 570 108,3 2013 42.969 110,4

2014 576 109,4 2014 44.020 113,1

2015 582 110,5 2015 45.079 115,8

2016 583 110,8 2016 46.148 118,5

2017 584 110,9 2017 47.225 121,3

2018 584 110,9 2018 48.308 124,1

2019 589 111,8 2019 49.397 126,9


El gràfic permet veure l’accelerat creixement de la població i l’increment significatiu de la natalitat, característiques bàsiques de l’escenari expansiu.


154

Població i naixements d’acord amb l’escenari expansiu

527 541 552 562 570 576 582 583 584 584 589

38929 39903 40911 41934 42969 44020 45079 46148 47225 48308 49397 50496

0

400

800

1200

1600

2000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 20200

10000

20000

30000

40000

50000

60000

Naixements

Població


4.5.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari Expansiu D’acord amb l’escenari expansiu, la població de Vilafranca del Penedès tindria una estructura per edats bastant més rejovenida. La base de la piràmide s’estabilitzaria, ja que el flux immigratori compensaria l’arribada de gent que es trobaria en la franja de les generacions molt poc nombroses i en l’edat de procrear.

Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016 (1-1-2016) Escenari expansiu

-600 -400 -200 0 200 400 60005

101520253035404550556065707580859095

Dones

Homes


El manteniment d’una natalitat força elevada serà possible gràcies als trasllats residencials de població jove. D’acord amb l’escenari expansiu, el nombre de dones en edat de procrear


155

augmentarà en un 17,3% pels fluxos migratoris però, en algunes generacions, l’increment previst serà superior: un 36% a les dones de 27 anys; un 35,9% a les de 28 anys; i un 35,2% a les de 29 anys.

Pes dels fluxos immigratoris en les dones en edat de procrear segons l’escenari expansiu

0 100 200 300 400 500

151719212325272931333537394143454749

Moviment endogen Fluxos immigratoris


El pes de la població infantil continuarà creixent d’una manera accelerada, arribant al 18,8% de l’any 2016 i al 19,5% del 2020. La població adulta augmentarà una mica en termes absoluts però decreixerà en pes relatiu. La població gran continuarà augmentant en termes absoluts, però retrocedirà en pes relatiu degut al procés de rejoveniment associat als trasllats residencials. L’índex d’envelliment continuarà retrocedint fins al 75,7 de l’any 2016 i el 71,7 del 2020.

Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020* Escenari expansiu






2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1

2016 8.661 18,8 30.930 67,0 6.557 14,2 75,7



La població gran augmentarà en temes absoluts però disminuirà en pes relatiu. Les persones de 65 i més anys passaran del 14,8% del 2009 al 14,2% del 2016 i al 14,0% del 2020. En termes absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.557 del 2016, amb un increment del 13,8%. L’any 2020 s’arribarà als 7.066 efectius, amb un increment del 22,7% respecte del 2009. La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà en pes relatiu des del 7,8% del 2009 al 6,9% del 2016 i al 6,5% del 2020. En temes absoluts hi haurà un petit creixement, dels 3.038 efectius del 2009 als 3.164 del 2016 i, finalment, els 3.284 del 2020.


156

La població de 85 i més anys augmentarà: de 851 a 981 efectius en el període 2009-2016, un 15,3% més, i fins a 1.021 l’any 2020.


Any Població de

65 i més anys Població de

75 i més anys Població de

85 i més anys


2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2

2016 6.557 14,2 3.164 6,9 981 2,1

2020 7.066 14,0 3.284 6,5 1.021 2,0

Increment 2009-2016 797 13,8 126 4,1 130 15,3

Increment 2009-2020 1.306 22,7 246 8,1 170 20,0 Font: Elaboració pròpia

4.5.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari expansiu En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de 1.417 llars per emancipació de joves, de 322 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones grans). Cal afegir-hi 1.718 noves llars per trasllats residencials. Això dona un saldo de 3.016 noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes 503 noves llars. Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 951 llars per emancipació de joves, 211 noves llars adultes, destrucció de 272 llars i 1.184 noves llars per trasllats residencials, amb un saldo positiu de 2.074 noves llars, unes 519 noves llars anuals.


Període

2010-2015

Període

2016-2019

Període

2010-2019



Total noves llars endògenes 1.739 1.162 2.901


Noves llars per trasllats 1.718 1.184 2.902

Saldo creació/destrucció 3.016 2.074 5.090


Als dos escenaris anteriors totes les noves llars sortien de la dinàmica interna de la població resident a Vilafranca del Penedès. A l’escenari expansiu, en canvi, una bona part de les noves llars creades seran originades pels fluxos immigratoris. També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, és preveuen 46.148 habitants, 17.772 llars i una grandària mitjana de 2,60 habitants per llar. L’escenari expansiu suposaria un creixement molt accelerat de la població, un creixement encara més ràpid del nombre de llars i una disminució significativa del nombre d’habitants per llar.


157


Llars Índex


Població Índex


Habitants/llar

2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73

2010 14.759 103,5 39.903 102,5 2,70

2011 15.267 107,1 40.911 105,1 2,68

2012 15.772 110,6 41.934 107,7 2,66

2013 16.276 114,1 42.969 110,4 2,64

2014 16.776 117,6 44.020 113,1 2,62

2015 17.274 121,1 45.079 115,8 2,61

2016 17.772 124,6 46.148 118,5 2,60

2017 18.283 128,2 47.225 121,3 2,58

2018 18.797 131,8 48.308 124,1 2,57

2019 19.311 135,4 49.397 126,9 2,56


El gràfic permet veure de manera entenedora el creixement de la població i l’increment paral·lel del nombre de llars.

Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari expansiu 2009-2020

14260 14759 15267 15772 16276 16776 17274 17772 18283 18797 19311 19839

38.929 39.903 40.911 41.934 42.969 44.020 45.079 46.148 47.225 48.308 49.397 50.496

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Llars Habitants


El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.903 habitants i 14.759 llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.417 llars per emancipació de joves, 322 noves llars adultes, 1.718 noves llars per trasllats residencials, mentre que es destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 17.772 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 46.148 habitants de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,60 habitants per llar. Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 951 llars per emancipació, 211 noves llars adultes, 1.184 noves llars per trasllats residencials i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 19.839 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 50.496 habitants i una grandària mitjana de 2,55 habitants per llar.


158

Dades de síntesi de l’escenari expansiu per als períodes 2010-2015 i 2016-2019


per llar


Període 2010-2015 Llars emancipació joves 1.417

Noves llars adultes 322 Destrucció llars Noves llars per trasllats

441 1.718

Projecció 2016 17.772 46.148 2,60 Període 2016-2019

Llars emancipació joves 951

Noves llars adultes 211 Destrucció llars Noves llars per trasllats

272 1.184


4.6. L‘escenari de creixement moderat Aquest escenari combina el creixement vegetatiu amb uns fluxos migratoris moderats, bàsicament trasllats metropolitans. Se suposa que el creixement es mantindrà estable amb una taxa acumulativa anual del 0,8%. A més del mínim creixement vegetatiu, hi haurà un increment de 300 nous habitants anuals per trasllats metropolitans o comarcals. La població creixerà d’una manera homogènia fins als 42.129 habitants del 2016 (1-1-2016) i els 43.734 del 2020. Els naixements es mantindran estables en un primer moment però començaran a decréixer a partir del 2015, ja que els trasllats metropolitans no compensaran el fet de que les generacions que entraran en edat de procrear estaran cada vegada més buides. L’any 2015 els naixements previstos en aquest escenari seran 509, però el 2019 hauran baixat a 463.

Evolució dels naixements i de la població total d’acord amb l’escenari del creixement moderat


variació (2009:100

Any Població

(a 1-1 de cada any)

Índex variació

(2009:100)

2009 527 100,0 2009 38.929 100,0

2010 530 100,6 2010 39.385 101,2

2011 529 100,4 2011 39.858 102,4

2012 527 100,1 2012 40.327 103,6

2013 523 99,3 2013 40.789 104,8

2014 516 98,0 2014 41.247 106,0

2015 509 96,6 2015 41.694 107,1

2016 497 94,4 2016 42.129 108,2

2017 485 92,1 2017 42.553 109,3

2018 472 89,6 2018 42.961 110,4

2019 463 88,0 2019 43.354 111,4



159

El gràfic permet veure el moderat creixement de la població i l’estancament i lleuger declivi de la natalitat, característiques bàsiques de l’escenari del creixement moderat.

Població i naixements d’acord amb l’escenari del creixement moderat

527 530 529 527 523 516 509 497 485 472 463

38929 39385 39858 40327 40789 41247 41694 42129 42553 42961 43354 43734

0

400

800

1200

1600

2000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 20200

10000

20000

30000

40000

50000

60000

Naixements Població


4.6.1. Les característiques bàsiques de la població segons l’escenari del creixement moderat L’estructura per edats de l’escenari del creixement moderat posa de manifest un petit estrenyiment de la base de la piràmide degut a les dificultats de mantenir la natalitat en els nivells actuals.

Projecció de la piràmide d’edats de Vilafranca del Penedès a l’any 2016 (1-1-2016) Escenari del creixement moderat

-600 -400 -200 0 200 400 60005

101520253035404550556065707580859095

Dones

Homes


El pes de la població infantil continuarà creixent d’una manera significativa, arribant al 18,4% de l’any 2016 i al 18,6% del 2020. La població adulta augmentarà una mica en termes absoluts


160

però decreixerà en pes relatiu. La població gran continuarà augmentant en termes absoluts i també una mica en pes relatiu. L’índex d’envelliment continuarà retrocedint fins al 81,9% de l’any 2016, però després pujarà lleugerament fins al 83% del 2020.

Projecció dels grans grups d’edat a l’any 2016 i 2020* Escenari del creixement moderat






2009 6.251 16,1 26.918 69,1 5.760 14,8 92,1

2016 7.756 18,4 28.024 66,5 6.349 15,1 81,9



La població gran augmentarà, tant en temes absoluts com en pes relatiu. Les persones de 65 i més anys passaran del 14,8% del 2009 al 15,1% del 2016 i al 15,4% del 2020. En termes absoluts, passaran dels 5.760 efectius del 2009 als 6.349 del 2016, amb un increment del 10,2%. L’any 2020 s’arribarà als 6.737 efectius, amb un increment del 17,0% respecte del 2009. La població de 75 i més anys, en canvi, decreixerà en pes relatiu des del 7,8% del 2009 al 7,2% del 2016 i, finalment, al 7,1% del 2020. En temes absoluts hi haurà un petit creixement, dels 3.038 efectius del 2009 als 3.049 del 2016 i els 3.102 del 2020. La població de 85 i més anys augmentarà de 851 a 946 efectius en el període 2009-2016, un 11,2% més, i arribarà a 967 efectius l’any 2020.


Any Població de 65



i més anys


2009 5.760 14,8 3.038 7,8 851 2,2

2016 6.349 15,1 3.049 7,2 946 2,2

2020 6.737 15,4 3.102 7,1 967 2,2

Increment 2009-2016 10,2 0,4 11,2 Increment 2009-2020 17,0 2,1 13,6


4.6.2. La projecció de llars d’acord amb l’escenari del creixement moderat A l’escenari de creixement moderat, la creació de noves llars vindrà en part de la dinàmica endògena i en part dels trasllats residencials. En el sexenni 2010-2015 es preveu la creació de 1.301 llars per emancipació de joves, de 304 noves llars adultes i la destrucció de 441 llars (fonamentalment llars unipersonals de persones grans). Cal afegir-hi 679 noves llars per trasllats residencials. Això dóna un saldo de 1.844 noves llars, restant les destruïdes de les creades. En un capítol posterior és farà la traducció del saldo de noves llars en necessitats d’habitatge nous. Dividint el saldo total pels sis anys del període s’obté un saldo anual d’unes 307 noves llars.


161

Per al període 2016-2019 les xifres bàsiques són 756 llars per emancipació de joves, 180 noves llars adultes, destrucció de 272 llars i 453 noves llars per trasllats residencials, amb un saldo positiu de 1.117 noves llars, unes 280 noves llars anuals.


Període

2010-2015

Període

2016-2019

Període

2010-2019



Total noves llars endògenes 1.605 936 2.541


Noves llars per trasllats 679 453 1.132


També és interessant veure l’evolució anual prevista del nombre de llars i contrastar-la amb la projecció de població. L’any 2016, al final del període sexenal 2010-2015, es preveuen 42.129 habitants, 16.436 llars i una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. L’escenari del creixement moderat suposaria un increment suau de la població, un creixement més ràpid del nombre de llars i una disminució significativa del nombre d’habitants per llar.


Llars Índex


Població Índex


Habitants/llar

2009 14.260 100,0 38.929 100,0 2,73

2010 14.593 102,3 39.385 101,2 2,70

2011 14.926 104,7 39.858 102,4 2,67

2012 15.247 106,9 40.327 103,6 2,64

2013 15.562 109,1 40.789 104,8 2,62

2014 15.863 111,2 41.247 106,0 2,60

2015 16.154 113,3 41.694 107,1 2,58

2016 16.436 115,3 42.129 108,2 2,56

2017 16.722 117,3 42.553 109,3 2,54

2018 17.004 119,2 42.961 110,4 2,53

2019 17.275 121,1 43.354 111,4 2,51


El gràfic permet veure de manera entenedora el creixement moderat de la població i l’increment paral·lel del nombre de llars.


162

Projeccions de població i de llars d’acord amb l’escenari del creixement moderat regressiu 2009-2020

14260 14593 14926 15247 15562 15863 16154 16436 16722 17004 17275 17553

38929 39385 39858 40327 40789 41247 41694 42129 42553 42961 43354 43734

0

10000

20000

30000

40000

50000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Llars Habitants


El quadre següent resumeix l’evolució de les variables principals d’acord amb l’escenari regressiu. Es parteix de les dades reals de l’any 2009 (1-1-2009). Les xifres del 2010 ja són projectades, i d’acord amb els supòsits d’aquest escenari hi haurà 39.385 habitants i 14.593 llars. Per al sexenni 2010-2015 es preveu crear 1.301 llars per emancipació de joves, 304 noves llars adultes, 679 noves llars per trasllats residencials, mentre que es destruiran 441 llars, bàsicament unipersonals de gent gran. Amb aquestes previsions de noves llars s’arriba a la xifra de 16.436 llars per a l’any 2016 (1-1-2016), que combinada amb els 42.179 habitants de la projecció de població dóna una grandària mitjana de 2,56 habitants per llar. Per al període 2016-2019, la previsió és la creació de 756 llars per emancipació, 180 noves llars adultes, 453 noves llars per trasllats residencials i destrucció de 272 llars, arribant a la xifra de 17.553 llars per a l’any 2020 (1-1-2020), amb 43.734 habitants i una grandària mitjana de 2,49 habitants per llar.

Dades de síntesi de l’escenari del creixement moderat

per als períodes 2010-2015 i 2016-2019


per llar


Període 2010-2015 Llars emancipació joves 1.301 Noves llars adultes 304 Destrucció llars Noves llars per trasllats

441 679

Projecció 2016 16.436 42.129 2,56 Període 2016-2019

Llars emancipació joves 756 Noves llars adultes 180 Destrucció llars Noves llars per trasllats

272 453



163

4.7. Una visió sintètica dels quatre escenaris

A. Les projeccions demogràfiques Després d’una dècada de creixement accelerat, és difícil establir quina tendència s’imposarà en el futur proper. Els quatre escenaris plantegen un futur molt obert. L’escenari regressiu és un escenari delimitatiu per baix, que suposa una situació de crisi i atur i una petita disminució de la població per retorn d’immigrants estrangers. Ara bé, difícilment es pot contemplar una disminució de la població actual. En canvi, l’escenari expansiu és escenari delimitatiu per dalt. Suposa una situació de sortida de la crisi, noves oportunitats i el manteniment d’un flux immigratori important, basat més en trasllats residencials de població autòctona. A més, l’escenari endogen suposa l’absència de moviments migratoris, tant d’entrada com de sortida, un escenari també poc probable, mentre que l’escenari de creixement moderat suposa el manteniment d’un flux immigratori moderat basat fonamentalment en trasllats metropolitans. Quin interès té dibuixar diversos escenaris si finalment la realitat futura no deixa de ser una incògnita? L’interès està en definir el model de ciutat al qual es vol anar i la política d’habitatge adequada al model escollit.

Projeccions de població 2009-2020

Any Escenari endogen

Escenari regressiu

Escenari expansiu

Escenari del creixement

moderat

2009 38.929 38.929 38.929 38.929

2010 39.085 38.795 39.903 39.385

2011 39.251 38.464 40.911 39.858

2012 39.405 37.881 41.934 40.327

2013 39.545 38.061 42.969 40.789

2014 39.673 38.158 44.020 41.247

2015 39.782 38.237 45.079 41.694

2016 39.871 38.295 46.148 42.129

2017 39.941 38.336 47.225 42.553

2018 39.988 38.354 48.308 42.961

2019 40.012 38.352 49.397 43.354

2020 40.015 38.331 50.496 43.734 Font: elaboració pròpia

D’acord amb els quatre escenaris escollits, la població de l’any 2016 (1-1-2016), en el moment de finalitzar el PLH, es mourà entre els 38.295 habitants de l’escenari regressiu i els 46.148 de l’expansiu. L’escenari de creixement moderat preveu una població de 42.129 habitants, mentre que l’escenari endogen es queda en els 39.871, una xifra molt similar a l’actual.


164

Projeccions de població 2016-2020

38.929

40.01539.871

38.33138.295

50.496

46.148

43.73442.129

35000

40000

45000

50000

55000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Endogen Regressiu Expansiu Creixement moderat

Escenari expansiuForta penetració metropolitana

Escenari del creixement moderatEquilibri entre creixement vegetatiu i trasllats residencials

Escenari endogenLes necessitats d’habitatge de la població actual

Escenari regressiuCrisi i retorn d’immigrants

Projeccions de Població 2016-2020


Val a dir que el creixement dels darrers 10 anys, 1999-2009 ha estat superior fins i tot al previst a l’escenari expansiu. Durant aquests anys, la taxa de creixement acumulatiu anual ha estat del 2,89%, una xifra molt elevada que suposa un període de duplicació de la població de solament 25 anys. En cap altre moment de la història de Vilafranca del Penedès s’havia donat un creixement tant accelerat. Per això, se suposa que ni amb el les condicions més idònies es mantindrà un ritme de creixement igual. Per una altra banda, l’escenari expansiu suposa una taxa de creixement acumulatiu anual del 2,39%, igualment força elevada i que implica un període de duplicació de la població de 30 anys. En canvi, l’escenari del creixement moderat suposa una taxa anual de 1,06, amb un període de duplicació de la població de 65 anys i, per últim, l’escenari endogen suposa un creixement realment mínim, del 0,25% anual, la qual cosa implica un període de duplicació de 250 anys. Cal recordar que el darrer període de duplicació ha estat d’uns 37 anys.

Taxa de creixement acumulatiu anual als diversos escenaris Taxa acumulativa

anual 20009-2020 Període de

duplicació població Regressiu -0,14 - Endogen 0,25 250 anys

Creixement moderat 1,06 65 anys Expansiu 2,39 30 anys

Tendència 1999-2009 2,89 25 anys Font: elaboració pròpia

B. Les característiques de la població futura Les característiques de la població futura seran lleugerament diferents segons els diversos escenaris. La proporció de població jove (0-14 anys) variarà poc i es mantindrà força elevada: un 18,2% a l’escenari regressiu i a l’endogen, un 18,4% a l’escenari del creixement moderat i un 18,8%a l’escenari expansiu. Cal recordar que a data 1-1-2009, la població jove representa


165

un 16,1% del total. Aquest increment de la població jove en tots els escenaris és conseqüència d’una piràmide d’edats amb unes generacions en edat de procrear molt plenes.

Pes dels grans grups d’edat a l’horitzó del 2016 segons els diversos escenaris Regressiu Endogen Creix. moderat Expansiu

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Jove (0-14 anys) 6.953 18,2 7.263 18,2 7756 18,4 8.661 18,8 Adulta (15-64) 25.211 65,8 26.441 66,3 28024 66,5 30.930 67,0 Gran (65 i més ) 6.132 16,0 6.167 15,5 6349 15,1 6.557 14,2 Índex envelliment 88,2 84,9 81,9 75,7


El gràfic següent recull els trets bàsics de la població de Vilafranca del Penedès d’acord amb els quatre escenaris

L’estructura per edats i sexes dels quatre escenaris plantejats

-600 -400 -200 0 200 400 60005

101520253035404550556065707580859095

DonesHomes

-600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 50005

101520253035404550556065707580859095

DonesHomes

-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 50005

101520253035404550556065707580859095

DonesHomes

-500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 50005

101520253035404550556065707580859095

Dones

Homes

Escenari expansiu El flux immigratori compensa la reducció de població

adulta jove

Escenari endogenLa base de la piràmide s’estreny una mica per la

reducció de la població adulta jove

Escenari regressiuLa base de la piràmide s'estreny pels retorns d’una

part de població adulta jove

Escenari de creixement moderatEl moderat flux immigratori compensa molt justament

la reducció de població adulta jove


C. Les projeccions de llars L’any 2016, en el moment de finalitzar el PLH, el nombre de futures llars oscil·larà entre les 15.467 de l’escenari regressiu i les 17.772 de l’expansiu. L’escenari del creixement moderat dóna una xifra intermèdia de 16.436 llars.


166

Projeccions de llars 2009-2020


Escenari regressiu

Escenari expansiu


moderat

2009 14.260 14.260 14.260 14.260 2010 14.480 14.466 14.759 14.593 2011 14.696 14.676 15.267 14.926 2012 14.898 14.865 15.772 15.247 2013 15.090 15.036 16.276 15.562 2014 15.265 15.192 16.776 15.863 2015 15.427 15.336 17.274 16.154 2016 15.577 15.467 17.772 16.436 2017 15.728 15.600 18.283 16.722 2018 15.870 15.725 18.797 17.004 2019 16.000 15.838 19.311 17.275 2020 16.133 15.955 19.839 17.553


El gràfic següent permet veure de manera entenedora l’ampli ventall de possibilitats futures de Vilafranca del Penedès

Projeccions de llars 2016-2020

15.46715.955

16.13315.577

14.260

17.772

19.839

17553

16436

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Endogen Regressiu Expansiu Creixement moderat


Tots els escenaris suposen una reducció significativa del nombre d’habitants per llar. L’any 2016, la forquilla prevista estarà entre els 2,48 hab/llar de l’escenari regressiu i els 2,60 de l’escenari expansiu.


167

Previsions d’habitants per llar segons els quatre escenaris 2009-2020


Escenari regressiu

Escenari expansiu


moderat

2009 2,73 2,73 2,73 2,73 2010 2,70 2,68 2,70 2,70 2011 2,67 2,62 2,68 2,67 2012 2,64 2,55 2,66 2,64 2013 2,62 2,53 2,64 2,62 2014 2,60 2,51 2,62 2,60 2015 2,58 2,49 2,61 2,58 2016 2,56 2,48 2,60 2,56 2017 2,54 2,46 2,58 2,54 2018 2,52 2,44 2,57 2,53 2019 2,50 2,42 2,56 2,51 2020 2,48 2,40 2,55 2,49


4.8. Previsions demogràfiques del planejament territorial

A. El PDT de l’Alt Penedès El PDT de l’Alt Penedès no fa unes previsions de població que condicionen les determinacions territorials. La memòria ho deixa ben clar: “Els criteris i avaluacions del DPTOP no impliquen la necessitat de donar resposta a unes exigències predeterminades (de població o llocs de treball traduïts a sòl residencial i per activitats) sinó a explorar les possibilitats del territori..... “ A la Memòria hi ha unes projeccions de població amb quatre escenaris que parteixen de la població real de la comarca l’any 2004 i la projecten a l’any 2010 i 2015.

Projeccions de població segons escenaris 2010-2015

Baix Mitjà baix

Mitjà alt Alt

Any Població % Incr. Població % Incr. Població % Incr. Població % Incr.

2004 89.444

2010 92.712 3,65 99.272 10,99 101.953 13,99 109.108 21,98

2015 95.489 6,76 105.099 17,50 109.755 22,71 120.194 34,38

Font: PDT Alt Penedès

Les projeccions són a nivell comarcal, i per tant, no hi ha xifres especifiques per a Vilafranca del Penedès. A títol anecdòtic es pot dir que la població comarcal havia arribat l’any 2008 (1-1-2008) a 101.758 habitants; això vol dir que pràcticament s’havia assolit la xifra de 101.953 habitants que l’escenari mitjà alt preveia per a l’any 2010.


169

5. L’anàlisi del parc d’habitatges La informació sobre la situació de l’habitatge s’ha estructurat en dos capítols:

• L’anàlisi del parc d’habitatges se centra en les principals característiques dels habitatges, utilitzant sobretot la informació del cens d’habitatges del 2001.

• L’anàlisi de l’oferta d’habitatges se centra en l’activitat immobiliària recent, els operadors, els preus, etc.

La informació sobre els habitatges, el seu nombre i característiques, la seva evolució recent i el seu preu, s’ha de fer a través de diverses fonts d’informació, a més d’un cert treball de camp que resulta completament necessari si es vol obtenir una panoràmica completa del sector. Les fonts d’informació bàsiques seran:

• Els censos d’habitatges que es realitzen decennalment. Es consultarà el cens de 1991 (data referència 1 de març) i el cens del 2001 (data referència 1 de novembre). Permeten obtenir una panoràmica molt àmplia de les característiques dels habitatges en el moment de realitzar els censos. També permeten veure la seva evolució decennal, un període de temps prou ampli amb unes variacions realment importants.

• Els censos d’edificis que es realitzen decennalment. Es consultarà el cens d’edificis del 1990 (data referència 15 octubre) i del 2001 (data referència 1 de novembre).

• El nombre d’habitatges iniciats i acabats anualment. Aquesta informació procedeix de dos possibles fonts: El col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Catalunya i la Direcció General de d’Arquitectura i Habitatge.

• L’evolució del preu dels habitatges. Aquesta informació pot procedir de diferents fonts. En aquest cas s’utilitzarà la informació facilitada per la DGAH, el Centre de Política del Sòl i Valoracions. I sobretot els API locals i les diverses webs sobre preus dels habitatges.

A partir d’aquestes fonts d’informació i de treball de camp s’intentarà respondre una llarga sèrie de qüestions:

• El parc d’habitatges del municipi i el pes actual de l’habitatge social. • L’estudi de la trama urbana segons densitats i tipologia d’habitatges. • El pes de l’habitatge de lloguer i les seves expectatives de futur. • L’activitat immobiliària al municipi: el ritme de construcció de nous habitatges i la seva

tipologia. • La tipologia d’operadors immobiliaris presents a Vilafranca del Penedès • Les expectatives futures del sector immobiliari. • L’encaix de l’habitatge social en el desenvolupament immobiliari futur

L’anàlisi dels edificis i habitatges es fonamentarà, sobretot, en la informació proporcionada pels darrers censos, de l’any 2001. No és una informació massa actual però dóna una idea clara de les principals característiques dels habitatges de Vilafranca del Penedès. El Cens d’edificis proporciona informació interessant dels edificis destinats principalment a habitatges: el nombre de plantes i el nombre d’habitatges per edifici orienta sobre les tipologies edificatòries (plurifamiliar o unifamiliar), l’any de construcció, l’estat de conservació, etc. Els cens d’habitatges distingeix, en primer lloc, entre diferents tipus d’habitatges: principals, secundaris, vacants i altres. Serà important conèixer el nombre i característiques bàsiques dels habitatges no principals, sobretot si es pensa en afavorir la seva reintroducció al mercat

L’Anàlisi del Parc d’Habitatges

170

immobiliari com a habitatges de lloguer. Tanmateix, el tema central serà l’anàlisi dels habitatges principals i de les seves característiques més importants.

L’organització de l’anàlisi del habitatges

8.687 9.78914.482

0

4.000

8.000

12.000

16.000

1981 1991 2001

Cens de locals

Cens d’edificis

Cens d’habitatgesEdificis acabats destinats

a habitatges familiars

Habitatges principals

Altres habitatges

Pes dels habitatges principals

Característiques dels habitatges principals

Any construcció edifici Règim tinençaSuperfície útilNombre habitacions

Característiques dels edificis principalment destinats a habitatge:

Nombre d’habitatgesAny construccióNº plantesEstat conservació

6.852 8.26311.053

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1981 1991 2001

2.721 2.9003.524

0

1.000

2.000

3.000

4.000

1980 1990 2001

Font: Censos d’edificis de 1980 (15 d’octubre), 1990 (15 d’octubre) i 2001 (1 de novembre). Censos d’habitatges i censos de població de 1981 (1 de març), 1991 (1 de març) i 2001 (1 de novembre)

5.1. L’evolució del nombre d’edificis i habitatges

Una primera qüestió serà veure l’evolució quantitativa d’edificis, habitatges i habitatges principals. Les dades censals arriben fins a l’any 2001. D’aquell any ençà s’haurà de recórrer a d’altres fonts estadístiques. A. Les dades censals El nombre d’edificis. L’any 1980 hi havia 2.721 edificis destinats, total o principalment, a habitatges, mentre que l’any 1990 el nombre havia augmentat fins a 2.900 i, l’any 2001, fins a 3.524. També hi ha edificis que tenen alguna altra utilització principal i, encara que tinguin algun habitatge, no estan continguts en les xifres anteriors, ja que són numèricament poc importants. I finalment, hi ha edificis sense cap habitatge, bàsicament naus industrials o locals d’activitats terciàries, que tampoc s’inclouen en l’estudi. El nombre d’habitatges. Al cens del 1981 hi havia 8.687 habitatges, mentre que al cens del 1991 n’hi havia 9.789, la qual cosa suposava un modest increment del 12,7% en el període


171

1981-91. En canvi, al cens del 2001 la xifra era de 14.482, amb un increment important del 47,9% durant el període 1991-2001. Les dades censals, limitades a períodes decennals, no permeten recollir la intensitat del darrer cicle immobiliari. El nombre d’habitatges principals. Del conjunt d’habitatges, els que requeriran una atenció més important seran els habitatges principals, és a dir, els utilitzats com a primera residència. El nombre d’habitatges principals va passar dels 6.852 del cens de 1981 als 8.263 del 1991, amb un increment del 20,6% en el període 1981-1991. Al cens del 2001 la xifra era de 11.053 habitatges principals, amb un increment del 33,8% en el període 1991-2001. El nombre d’habitatges no principals. Els habitatges no principals: vacants, secundaris i altres, es poden saber amb força exactitud a partir de les dades censals. El seu nombre s’havia reduït en el període 1981-1991, passant de 1.835 a 1.526, però es va tornar a incrementar en el període 1991-2001, passant dels 1.526 del 1991 als 3.429 del 2001, amb un increment enorme, del 124,7%. Els habitatges no principals inclouen els secundaris, que són relativament poc importants a Vilafranca del Penedès, els vacants, que són sens dubte molt més significatius, i els inclosos a l’epígraf d’altres habitatges, que s’han sumat als vacants per agilitar l’anàlisi. Resulta una mica sorprenent que l’any 2001 hi hagués una xifra tant elevada d’habitatges vacants, un 23,7% dels habitatges totals. Com ja s’ha dit, els censos d’habitatges classifiquen els habitatges no principals en secundaris (segones residències), vacants (buits) i altres. La distinció entre cadascun dels tres grups no sempre queda prou clara. Aquesta indefinició és molt evident en el cas de Vilafranca del Penedès. D’acord amb les dades censals, els habitatges secundaris haurien passat de 87 l’any 1981 a 870 el 2001. Costa creure que l’any 1981 n’hi haguessin tant pocs i que el 2001 n’hi haguessin tants. Per una altra banda, els habitatges vacants haurien passat dels 1.748 de l’any 1981, als 1.346 del 1991 i als 2.451 del 2001, una evolució també difícil d’interpretar. A més, per a l’any 2009 no hi ha prou informació per a poder fer la mateixa classificació dels habitatges no principals, de manera que s’optarà per parlar indistintament d’habitatges no principals, vacants i buits, en el ben entès de que una petita part d’aquests fan funcions de segona residència.

Evolució dels habitatges de Vilafranca del Penedès segons tipus d’edificis. 1981-2001

1981 1991 2001 Tipus d’habitatge Nombre % Nombre % Nombre %

Variació 1981-2001

Variació 1991-2001

Principals 6.852 78,9 8.263 84,4 11.053 76,3 161,3 133,8

Secundaris 87 1,0 165 1,7 870 6,0 1000,0 527,3

Vacants + altres 1.748 20,1 1.361 14 2.559 17,6 146,4 188,0 Altres 15 0,2 108 0,7 720,0

Total 8.687 100,0 9.789 100,0 14.482 100,0 166,7 147,9 Font: Idescat a partir dels Censos d’habitatges de 1981, 1991 i 2001

B. Les dades actuals Les xifres d’habitatges actuals es poden obtenir a partir de diverses fonts no estadístiques: cens de taxes d’escombraries, cens de comptadors d’aigua, cap d’elles massa fidedigna. Una font estadística bastant segura són els habitatges acabats amb visat de final obra del col·legi d’Aparelladors. Aquesta font és la que utilitza la Direcció General d’Habitatge per a la majoria de les seves estadístiques.


172

A grans trets, es podria dir que els habitatges actuals (a 1-1-2009), son els que hi havia al cens del 2001 (amb data 1-11-2001) i els acabats en el període 2002-2008. S’hauria de restar els habitatges enderrocats durant el període i s’haurien d’afegir els que es van acabar els darrers mesos del 2001 i que encara no constaven al cens. Amb aquests aclariments, s’arriba a una xifra aproximada d’habitatges actuals que no està gaire lluny de la realitat. Afegint als 14.482 habitatges del cens del 2001 els 3.416 acabats en el període 2002-2008 s’arriba a una xifra aproximada de 17.898 habitatges totals. Per altra banda, el nombre d’habitatges principals actuals (a data-1-1-2009) es pot saber, d’una manera força fidedigna, a partir del padró continu de població. Cada llar implica un habitatge principal amb una adreça pròpia, de manera que agrupant els habitants per adreces s’obté el nombre de llars i d’habitatges principals. A data 1-1-2009 hi ha, a Vilafranca del Penedès, un total de 14.260 llars. El nombre d’habitatges no principals resultarà de restar els totals dels principals. S’obté així una xifra de 3.638 habitatges no principals, un 20,3% dels habitatges totals a data 1-1-2009. Més difícil és desglossar els habitatges no principals en secundaris i vacants.

Càlcul estimatiu del nombre d’habitatges a 1-1-2009

2001 %

/total Acabats

2002-2008 2009

% /total

Índex variació

Habitatges totals 14.482 100,0 3.416 17.898 100,0 123,6 Habitatges principals 11.053 76,3 14.260 79,7 129,0 Habitatges no principals 3.429 23,7 3.638 20,3 106,1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i la DGH

Es comprova que en el període 2001-2008 el nombre d’habitatges principals ha crescut un 29,0%, més de pressa que els totals, un 23,6% i que els no principals, un 6,1%. Es comprova que una part dels mous habitatges principals no són de nova construcció sinó habitatges no principals reconvertits a principals. Tenint en compte que en els tres primers trimestres del 2009 s’han acabat 245 nous habitatges i fent una estimació del creixement del nombre de llars durant aquests nou mesos es poden aventurar les xifres actuals (a 1-10-2009).

5.1.1. La comparació amb la tipologia d’habitatges amb el seu entorn geogràfic Tot i que les dades del 2001 ja són antigues, doncs no recullen l’increment d’habitatges del darrer boom immobiliari, serà interessant comparar el perfil per tipus d’habitatges de Vilafranca del Penedès amb el del conjunt de Catalunya. A nivell català, els habitatges principals no arribaven al 70%, distribuint-se la resta en un 15,5% de secundaris i un 14,6% de vacants. Les xifres de la regió metropolitana de Barcelona palesaven un major pes dels habitatges principals, fins al 77,9%, en detriment sobretot dels secundaris, solament un 8,3%, mentre que els vacants donaven un percentatge del 13,8%, molt similar al del conjunt català. Les xifres semblen bastant lògiques, ja que a la Regió Metropolitana hi ha menys segona residència, en termes relatius, que al conjunt de Catalunya. Les xifres de l’Alt Penedès donaven un pes similar dels habitatges vacants, un 14,1%, un pes dels habitatges secundaris del 13,6%, que és superior al de la Regió Metropolitana però inferior al de Catalunya, i un pes del 72,3% d’habitatges principals, que es troba per sota de la regió


173

metropolitana i per damunt del conjunt català. També semblen unes xifres raonables, ja que l’entorn rural de la comarca té més segona residència que el conjunt de la regió metropolitana. Les xifres de Vilafranca del Penedès, sempre referides a l’any 2001, donen un pes molt petit de la segona residència, només un 6%, atribuïble en bona mesura a habitatges conservats per antics residents que s’han traslladat a viure a d’altres indrets, bàsicament a Barcelona. En canvi, els habitatges principals tenen un pes del 76,3%, similar al del conjunt de la Regió Metropolitana, i els habitatges vacants tenen un pes elevat, del 17,7%, percentatge per damunt de la resta de territoris amb els quals s’ha fet la comparació. En definitiva, la principal informació a retenir és que l’any 2001 hi havia un stock important d’habitatges vacants.

Comparació segons tipus d’habitatge 2001

69,9 77,9

72,3

76,3

15,5

8,3 13

,6

6

14,6

13,8

14,1

17,7

0

20

40

60

80

100

Catalunya Regió metopolitana Alt Penedès Vilafranca del Penedès

Principals Secundaris Vacants i altres


Les dades dels municipis de l’Alt Penedès posen de manifest que les diferencies es donen sobretot en el major o menor pes de la segona residència. Hi ha municipis on la segona residència és majoritària, com a Pontons amb un 58,6% i a Mediona amb un 54,1%, mentre que a d’altres és pràcticament inexistent, com a Santa Margarida i els Monjos amb un 0,6% i a Sant Sadurní d’Anoia amb un 2,1%. Els habitatges principals van exactament en sentit contrari, de manera que en els municipis on hi ha segona residència són minoritaris: un 31,4% a Pontons, un 44,0% a Mediona, i en altres, en canvi, s’atansen al 90%: un 88,9% a la Granada, un 85,9% a Santa Margarida i els Monjos. El pes dels habitatges vacants és més difícil d’interpretar i va des de 19,2% de Torrelavit i el 18,5% de Sant Pere de Riudebitlles, fins a l’1,9% de Mediona o el 2,2% d’Olesa de Bonesvalls. Val la pena recordar que la distinció entre habitatges secundaris, vacants i altres depenia una mica de la subjectivitat en la realització dels corresponents cens.


174

Pes dels habitatges principals als municipis de l’Alt Penedès 2001 (%)

72,3

13,6 13,8

31,4

88,9

58,6

19,2

0,6 1,90

20

40

60

80

100

Principals Secundaris Vacants i altres

Valors extrems





Alt PenedèsPontons

la Granada

Habitatges principals 2001

(% habitatges totals)

Fins a 120

120-140

140-160

160-180

180-200

Més de 200

Alt P.Alt Penedès

Pontons Torrelavit


5.2. Les característiques dels habitatges principals L’anàlisi de les característiques dels habitatges principals s’ha fet a partir de cinc eixos relativament independents:

• Les característiques de l’edifici: tipus d’edifici, nombre d’habitatges i nombre de plantes. • L’any de construcció de l’edifici. • L’estat de conservació. • El règim de tinença. • La grandària de l’habitatge: superfície útil i nombre d’habitacions.

Cal recordar que les dades provenen bàsicament del cens d’habitatges del 2001, de manera que no són les xifres del parc d’habitatges actual, però poden servir de referència.

5.2.1. Classificació segons tipus o destí de l’edifici Aquesta classificació permet distingir entre els edificis que tenen solament ús residencial dels que comparteixen habitatge amb locals (bàsicament comercials). Es distingeix en primer lloc els edificis destinats principalment a habitatge, amb tres subgrups: edificis amb un sòl habitatge familiar, edificis amb diversos habitatges familiars i edificis que comparteixen habitatges familiars (un o més) amb locals. També hi ha els edificis col·lectius, residències geriàtriques, hotels, etc. i els edificis destinats a locals que també tenen habitatge, però on aquest no és el seu ús principal.


175

Classificació dels habitatges segons tipus d’edifici. 2001

Edificis destinats principalment a

habitatges


Habitants

Nombre % Nombre % Nombre % Un habitatge familiar 1.925 54,6 1.458 13,2 4.217 13,5 Diversos habitatges familiars 1.016 28,8 5.871 53,1 16.260 52,0 habitatges familiars amb locals 583 16,5 3.589 32,5 10.006 32,0 Habitatge col·lectiu. 0,0 48 0,4 524 1,7 Locals amb habitatge 0,0 87 0,8 241 0,8 TOTAL 3.524 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0


Els edificis amb solament un habitatge familiar eren dominants, tenint en compte les xifres de l’any 2001: un 54,6%, tot i que solament acollien un 13,2% dels habitatges principals i un 13,5% de la població total de Vilafranca del Penedès d’aquell moment. Una dada significativa és la diferència entre els 1.925 edificis destinats a habitatges unifamiliars i els 1.458 habitatges principals en aquests edificis. Això vol dir que hi havia 467 edificis que tenien un habitatge vacant i, aquests, en un bon nombre de casos es tracta d’edificis antics desocupats susceptibles de rehabilitació. En canvi, els edificis amb diversos habitatges i ús exclusivament residencial representaven el 28,8,1% dels edificis però aplegaven més de la meitat dels habitatges principals (un 53,1%), i de la població (un 52%). Ben segur que aquests darrers anys aquesta tipologia d’edifici, bloc plurifamiliar sense locals, s’ha incrementat substancialment en els nous desenvolupaments urbans. L’epígraf dels edificis d’habitatges familiars amb locals aplega com a mínim dos tipus d’edificis ben diferents: la casa unifamiliar entre mitjeres amb local comercial als baixos i el bloc d’habitatges plurifamiliars amb locals comercials. El cens del 2001 no distingeix entre aquests dos tipus, cosa que sí que feia, anteriorment, el de l’any 1990. L’any 2001, els edificis d’habitatges familiars amb locals representaven solament el 16,5% dels edificis destinats principalment a habitatges, però acollien el 32,5% dels habitatges principals i el 32,0% de la població. És una tipologia que també s’ha estès en els nous desenvolupaments urbans. A més, una part petita de la població, un 1,7%, residia en 48 habitatges col·lectius no familiars. Hi havia 87 habitatges ubicats en edificis destinats principalment a activitat econòmiques, que representaven un 0,8% dels habitatges principals i aplegaven un 0,8% de la població del municipi d’aquell any. El bagatge estadístic no permet traslladar la tipologia d’edificis que acullen habitatges fins al moment actual. Tanmateix se sap que els habitatges acabats en el període 2001-2008 responen molt majoritàriament a la tipologia d’habitatge plurifamiliar (en edificis amb més d’un habitatge), sense que s’especifiqui si hi ha o no locals i activitat econòmica.


176

Comparació dels habitatges principals segons tipologia d’edificis. 2001

Tipologia d’edificis Catalunya Barcelona Alt Penedès Vilafranca

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Un habitatge familiar 480.347 20,7 274.394 15,6 11.981 42,5 1.458 13,2

Diversos hab. familiars 922.545 39,8 714.516 40,7 11.151 39,5 5.871 53,1

Hab. familiars amb locals 897.681 38,8 753.926 43,0 4.923 17,4 3.589 32,5

Habitatge col·lectiu. 4369 0,2 3708 0,2 49 0,2 48 0,4

Locals amb habitatge 10.832 0,5 7755 0,4 113 0,4 87 0,8

Total 2.315.774 100 1.7542.99 100 28.217 100 11.053 100 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Els edificis amb un sòl habitatge familiar i sense locals amb activitat econòmica és un tipus força estès a Catalunya, on aplega un 20,7% dels habitatges principals, una mica més que a la Regió Metropolitana, un 15,6%. És, en canvi, el tipus dominant a l’entorn rural: al conjunt de la comarca de l’Alt Penedès aplega un 42,5% dels habitatges principals. Vilafranca del Penedès, en canvi, té una estructura urbana força compacta i aquest tipus d’edifici aplega solament el 13,2% dels habitatges principals, tot i que segur que havia estat la tipologia dominant poques generacions enrere. Els edificis plurifamiliars, amb o sense locals, són els tipus dominants que apleguen la majoria d’habitatges principals, tant a Catalunya, com a la Regió Metropolitana, com a Vilafranca del Penedès. És, en canvi, un tipus poc habitual a l’entorn rural, la qual cosa explica els percentatges menors de l’Alt Penedès, sobretot pel que fa a edificis plurifamiliars amb locals.

Comparació dels habitatges principals segons tipologia d’edificis destinats principalment a habitatge. 2001

20,7

15,6

42,5

13,2

39,8

40,7

39,5 53

,1

38,8

43,0

17,4 32

,5

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Catalunya Demarcació Barcelona Alt Penedès Vilafranca del Penedès

Un habitatge familiar Diversos habitatges familiars habitatges familiars amb locals


També serà interessant donar una ullada als municipis de l’Alt Penedès. El tipus que presenta més contrasts és el de l’edifici unifamiliar sense local, que és molt abundant als municipis de caire més rural. Els valors màxims es donaven en els municipis més rurals i/o amb arribada de població per trasllats metropolitans a llocs de baixes densitats. Els valors màxims es trobaven a les Cabanyes (88,5%) i a Font-rubí (87,3). La majoria de municipis tenien més d’un 70% d’habitatges principals en edificis unifamiliars sense locals. A l’altre extrem hi havia els municipis de característiques més urbanes: Villafranca del Penedès amb només un 13,2%, i Sant Sadurní d’Anoia amb un 32,5%. Els habitatges principals en edificis plurifamiliars sense locals seguien la regla inversa. Els màxim valors es trobaven als principals nuclis urbans: Sant Sadurní d’Anoia (57,7%), Gelida


177

(54,1%) i Vilafranca del Penedès (53,1%). A l’altre extrem hi havia municipis on aquesta tipologia d’edifici era pràcticament desconeguda: Puigdàlber (3,4%) i Font-rubí (6,4%). Els habitatges principals en edificis amb locals seguien la mateixa línia, amb un màxim a Vilafranca del Penedès (32,5%) i Sant Sadurní d’Anoia, i un mínim a Castellet i la Gornal (0,2%) i Pacs del Penedès (0,9%).

Habitatges principals en edificis unifamiliars sense locals als municipis de l’Alt Penedès 2001

42,5 39,5

13,23,4

88,5

57,7

32,5

17,4

0,20

20

40

60

80

100

Un habitatge familiar Diversos habitatgesfamiliars

Habitatges familiars amblocals

Valors extrems





S. Sadurní

les Cabanyes

Habitatges principals en edificis unifamiliars sense locals 2001

(% habitatges principals)

Fins a 20

20-40

40-60

60-70

70-80

Més de 80

Alt P.

Alt P.

Pontons

Vilafranca

Vilafranca

Alt P.


5.2.2. Classificació segons nombre d’habitatges La classificació dels edificis segons nombre d’habitatges no té en compte la tipologia ni si tenen o no locals, per tant en el grup d’edificis amb un sòl habitatge hi cap des de la casa de poble entre mitjeres, que pot tenir o no botiga als baixos, fins a habitatges unifamiliars aïllats o cases unifamiliars adossades. Els edificis d’un sol habitatge tenen un pes molt important: l’any 2001 representaven el 58,2% dels edificis destinats principalment a habitatge. L’altre 41,8% eren edificis plurifamiliars.

Evolució dels habitatges principals de Vilafranca del Penedès segons nombre d’habitatges per edifici. 1990-2001

1991 2001 Nombre d’habitatges Nombre % Nombre %

Variació 1991-2001

1 1.602 55,2 2.050 58,2 128,0

2 458 15,8 398 11,3 86,9

3 219 7,6 215 6,1 98,2

4 116 4,0 109 3,1 94,0

De 5 a 9 234 8,1 298 8,5 127,4

De 10 a 19 175 6,0 282 8,0 161,1

De 20 i més 96 3,3 172 4,9 179,2

Total 2.900 100,0 3.524 100,0 121,5


178

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat No es tenen dades estadístiques per a l’any 2009, però la gran construcció d’habitatges plurifamiliars dels darrers anys ben segur que ha variat significativament els percentatges, en detriment dels unifamiliars.

5.2.3. Classificació segons nombre de plantes La informació sobre el nombre de plantes pot resultar una mica redundant sobre l’anterior, però també té interès. Un 32% dels edificis destinats a habitatge principal eren d’una sola planta (planta baixa) però aplegaven solament el 7,3% dels habitatges principals i un 8% de la població. Els edificis de dos plantes (planta baixa+1) eren un altre 26,5% del total d’edificis destinats principalment a habitatge, però aplegaven solament un 11,1% dels habitatges principals i un 10,7% de la població. La major part de la població, un 81,3% ,vivia a l’any 2001 en edificis de 3 i més plantes. El gruix principal es troba en els edificis de 5 plantes: solament eren un 8,0%, però representaven el 26,9% dels habitatges principals i el 26,7% dels habitants. Els edificis de quatre i més plantes, que ja tenen l’obligació de tenir ascensor, representaven, l’any 2001, un 22,9% dels edificis destinats principalment a habitatge, però aplegaven un 70,2% dels habitatges principals i un 70% de la població.

Classificació dels edificis principalment d’habitatges familiars segons nombre de plantes. 2001


habitatges


Habitants

Nombre % Nombre % Nombre % 1 planta 1.135 32,1 811 7,3 2.487 8,0 2 plantes 937 26,5 1.223 11,1 3.357 10,7 3 plantes 653 18,5 1.258 11,4 3.533 11,3 4 plantes 306 8,7 1.528 13,8 4.226 13,5 5 plantes 284 8,0 2.969 26,9 8.350 26,7 6 plantes 156 4,4 2.205 19,9 6.226 19,9 Més de 6 plantes 62 1,8 1.059 9,6 3.069 9,8 Total 3.533 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0


No es tenen dades estadístiques per a l’any 2009, però la gran construcció d’habitatges plurifamiliars dels darrers anys ben segur que ha variat significativament els percentatges, a favor dels edificis de més plantes i en detriment dels de solament una o dos plantes. La comparació de l’Alt Penedès amb el seu entorn serveix per posar de manifest les característiques encara rurals de la comarca, on la immensa majoria dels municipis tenen una alçada mitjana dels habitatges principals inferior als 2 m. Es tracta bàsicament de nuclis rurals amb cases de poble tradicionals o amb nous desenvolupaments urbanístics amb modalitat d’habitatges unifamiliars. L’alçada mínima es dóna a Olesa de Bonesvalls, amb un valor d’1,11 m. Sant Sadurní d’Anoia, amb una alçada mitjana de 2,86 m també té la fesomia de nucli tradicional, amb pocs blocs en alçada. En canvi, Santa Margarida i els Monjos és el segon de la comarca amb més alçada, amb un valor mitjà de 3,53 m, Vilafranca del Penedès és, amb molta diferència, el nucli amb unes característiques més urbanes, amb una alçada mitjana de 5,07 m.


179

Alçada mitjana dels habitatges principals als municipis de l’Alt Penedès. 2001

(m sobre nivell del sòl)

Valors extrems





Alçada mitjana dels habitatges principals als

municipis de l’Alt Penedès 2001

(m sobre nivell del sòl)

Fins a 1

1-2

2-3

3-4

4-5

5-6

Pontons

5,07

1,11

0

1

2

3

4

5

6


Olesa de Bonesvalls


No hi ha dades estadístiques que permetin saber l’alçada mitjana dels habitatges principals a data d’avui, però els nous desenvolupaments urbanístics dels darrers anys han reforçat les característiques més urbanes de la ciutat i han incrementat sens dubte l’alçada mitjana.

5.2.4. Classificació segons any de construcció L’any de construcció és una altra variable fonamental a l’hora d’analitzar el parc d’habitatges de Vilafranca del Penedès. La informació del cens del 2001 s’haurà de completar amb les dades sobre nous habitatges construïts durant els darrers anys. Al nucli urbà s’hi ha anat sedimentant l’empremta de diferents moments històrics, i això s’observa en els edificis i habitatges. Amb dades del 2001, hi havia un nombre significatiu d’habitatges anteriors al 1900: eren un 9,2% dels habitatges destinats principalment a habitatge i aplegaven un 6,7% dels habitatges principals i un 6,6% de la població. És ben segur que en la darrera dècada alguns d’aquests edificis més antics s’han enderrocat o s’han rehabilitat, però encara continuen tenint un pes significatiu, especialment al Centre Vila. Hi ha també un parc important d’habitatges construïts des de l’inici del segle XX fins a l’any 1960, moment en el qual s’inicia un període d’expansió demogràfica. Representaven el 27,2% dels edificis i aplegaven un 20,7% dels habitatges principals i un 20,2% de la població, amb dades de l’any 2001. A partir de la dècada dels seixantes l’increment de l’stock d’habitatges va paral·lel a l’increment de la població: un 17,6% dels habitatges existents l’any 2001 dataven de la dècada dels seixantes; i un 24,9% de la dels setantes. La dècada dels vuitantes va ser d’estancament demogràfic, de manera que solament un 8,1% dels habitatges principals eren d’aquell període. Però a la dècada del norantes, la població va tornar a créixer i també l’activitat immobiliària: un 21,2% eren d’aquella dècada.


180

Classificació dels edificis destinats principalment a habitatges segons any de construcció. 2001


habitatges


Habitants Any construcció

Nombre % Nombre % Nombre % Abans de 1900 324 9,2 745 6,7 2058 6,6 1900-1920 181 5,1 886 8,0 2463 7,9 1921-1940 139 3,9 251 2,3 695 2,2 1941-1950 235 6,7 511 4,6 1416 4,5 1951-1960 406 11,5 637 5,8 1747 5,6 1961-1970 604 17,1 1945 17,6 5480 17,5 1971-1980 661 18,7 2751 24,9 8148 26,1 1981-1990 334 9,5 897 8,1 2718 8,7 1991-2001 649 18,4 2343 21,2 6282 20,1 Sense dades 0,0 87 0,8 241 0,8 Total 3533 100,0 11053 100,0 31248 100,0 Edat mitjana 38,4 35,4


Falta afegir-hi els habitatges de la dècada actual. Aquesta informació se sap a traves de la relació d’habitatges iniciats i acabats facilitada per la Direcció General de l’Habitatge i provinent del visats del col·legi d’Arquitectes Tècnics. Cal remarcar que les dades del cens d’habitatges i les de la Direcció General de l’Habitatge no són fàcils d’encaixar, doncs no se sap quins dels habitatges acabats al llarg de l’any 2001 consten al cens d’habitatge del 2001, que fa referència a la data d’1 de novembre. És interessant allargar la sèrie històrica fins a l’actualitat, agafant les dades del cens fins al 2001 i les de la DGH fins al 2008. Encara que aquest és un càlcul poc precís, per diverses raons, difícilment se’n podria fer un altre de més fidedigne, tot i que s’han de fer les següents matisacions:

• S’ha agafat el període 2002-2008, amb 3.585 nous habitatges, tot i que segur que una part dels acabats el 2001 no eren recollits al cens d’habitatges.

• Cal tenir en compte que una part dels habitatges més antics van ser enderrocats durant el període 2002-2008 i, en certa manera, compensen els acabats el 2001, que no s’han inclòs.

• Cal recordar que es tracta d’habitatges totals, encara que la immensa majoria, per no dir tots, tenen vocació d’habitatges principals.

El gràfic posa de relleu els períodes amb major activitat constructora. Segons el cens del 2001, 5.544 dels habitatges existents l’any 2001 dataven del període 1971-1980, període de fort creixement demogràfic. Els anys norantes també van tenir un ritme constructor important, amb un total de 3.188 habitants construïts durant el període. I, per últim, l’altre període encara més intens és l’actual, ja que en set anys es van acabar 3.585 nous habitatges.


181

Habitatges principals segons l’any de construcció. 2001

745

886

251 51

1

637

1945

2751

897

2343

977

1.08

8

311 67

1 896

2.58

2 3.54

4

1.12

4

3.18

8

3.58

5

0

1000

2000

3000

4000

5000

Abansde 1900

1900-1920

1921-1940

1941-1950

1951-1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

2001-2008

Habitatges principals Habitatges totals

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE i de la Direcció General de l’Habitatge Afegint als 14.482 habitatges, registrats al cens del 2001, els 3.585 nous habitatges acabats en el període 2002-2008, s’obté una xifra de 17.966 habitatges existents a l’actualitat (a data 1-1-2009). És una xifra aproximativa ja que el sistema de càlcul com ja s’ha dit, és poc precís. A partir del padró continu d’habitants s’ha pogut precisar el nombre de llars a data 1-1-2009: 14.260. Relacionant aquesta xifra amb el nombre total d’habitatges calculats s’obtindria una xifra molt gran d’habitatges vacants, un total de 3.706, un 20,6% dels habitatges totals.

Pes dels habitatges acabats en el període 2002-208 sobre el parc total Habitatges totals % Cens del 2001 14.482 75,2 Acabats en el període 2002-2008 3.585 24,8 Parc existent a 1-1-2009 17.967 100,0 Habitatges principals a 1-1-2009 14.260 - Habitatges vacants 3.706 20,6

Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Combinant les xifres d’habitatges del cens del 2001 amb les d’habitatges acabats durant el període 2002-2008 es pot reconstruir, d’una manera aproximativa, l’evolució del nombre d’habitatges construïts durant el període 1991-2008. Les xifres màximes corresponen als anys 2007-2008. En els tres primers trimestres de l’any 2009 se n’han acabat solament 245.


182

Habitatges construïts durant el període 1991-2008

0

200

400

600

800

1000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Habitatges totals Habitatges principals

Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i de la DGH

A. L’edat de construcció dels habitatges principals a l’entorn geogràfic La comparació de l’edat mitjana dels habitatges de Vilafranca del Penedès amb la d’altres territoris només es pot fer amb les dades del cens del 2001. Són xifres que no recullen ell darrer boom immobiliari, però tenen un cert interès. L’edat mitjana dels habitatges principals del conjunt de Catalunya era de 37,3 anys, molt similar a la del conjunt de la demarcació de Barcelona, 37,5 anys, mentre que la de Vilafranca del Penedès era lleugerament inferior, 35,4 anys. També es interessant fer la comparació amb els municipis de l’Alt Penedès. L’edat mitjana dels habitatges principals està clarament en funció dels processos de creixement per trasllats metropolitans. El parc d’habitatges més “jove” era el de Sant Llorenç d’Hortons, amb una mitjana de solament 19,6 anys, seguit del Pla del Penedès (25,4 anys) i d’Olesa de Bonesvalls (29,2 anys). Per una altra banda, el parc més vell era el de Sant Cugat Sesgarrigues (70,6 anys), seguit de Castellví de la Marca (63,6 anys). Els principals nuclis urbans estaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, amb 35,4 anys, i Sant Sadurní d’Anoia, amb 40,8 anys. Cal recordar que són xifres de l’any 2001 i que no recullen els moviments dels darrers anys.


183

Edat mitjana dels habitatges principals als municipis de l’Alt Penedès. 2001

70,6

35,4

19,6

0

20

40

60

80

Valors extrems





Vilafranca

S. Llorenç d’Hortons

S. Cugat Sesgarrigues

Edat mitjana habitatges principals 2001

(anys)

Fins a 20

20-30

30-40

40-50

50-60

Més de 60


B. Comparació entre tipus d’edifici i any de construcció L’objectiu d’aquest encreuament és comprovar si hi ha hagut canvis significatius de la tipologia edificatòria amb el pas dels anys. Al llarg del temps, dominen clarament els habitatges en edificis plurifamiliars, bé amb locals comercials, bé solament amb funció residencial. Entre els habitatges construïts fins al 1960 n’hi havia un 16,9% d’unifamiliars. Cal remarcar que els habitatges unifamiliars amb locals el cens els engloba en el grup d’habitatges familiars amb locals, de manera que el pes real dels unifamiliars devia ser una mica superior, especialment al Centre Vila, on la tipologia local a la planta baixa més un habitatge és encara bastant habitual. Més tard, a les dècades dels seixantes i setantes, es van construir bàsicament habitatges plurifamiliars, en un moment d’expansió demogràfica de Vilafranca del Penedès. La dècada dels vuitanta es va construir molt menys i, bàsicament, habitatges plurifamiliars però també un percentatge relativament important, un 21,2% d’unifamiliars. A la dècada dels norantes es va tornar a construir força, i fonamentalment amb la modalitat d’habitatge plurifamiliar, amb o sense locals. Les dades del període 2002-2088 provenen d’una altra font, la Direcció General d’Habitatge, i utilitzen una altra classificació, distingint entre habitatges unifamiliars i plurifamiliars, prescindint de si hi ha o no locals. En aquest període, el predomini dels habitatges plurifamiliars també és aclaparador: és el període dels nous desenvolupaments urbans en barris com la Girada, el Molí d’en Rovira i la Barceloneta.


184

Comparació entre tipus d’edifici i any de construcció. Fins 2001 i durant 2002-2008

Tipus Fins a 1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

Total fins

2001

2002-2008

Un habitatge familiar 512 212 217 190 327 1.458 302

Diversos habitatges familiars 1.606 1.013 1.438 382 1.432 5.871

Habitatges familiars amb locals 911 719 1.050 325 584 3.589 2.483

Habitatge col·lectiu. 1 1 46 0 0 48

Locals compartits amb habitatge 0 0 0 0 0 87

Total 3.030 1.945 2.751 897 2.343 11.053 2.785 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

S’ha cregut interessant posar separadament el pes dels habitatges unifamiliars a cada període. En el moment de fer el cens del 2001, hi havia un total de 13,2% habitatges principals en edificis unifamiliars (sense locals). Els períodes en què s’havia construït més aquesta modalitat d’habitatge eren abans del 1960, el pes d’una tipologia de nucli antic, i els anys vuitantes, amb un cert pes de l’habitatge unifamiliar, un 21,2%, en un període de poca activitat constructora. Durant el darrer període 2002-2008, solament un 10,8% dels habitatges acabats (tant principals com no) eren de tipus unifamiliar.

El pes dels habitatges unifamiliars per períodes decennals

16,910,9

7,9

21,2

14,0 13,2 10,8

13,213,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

Fins a1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

Total fins2001

2002-2008


La conclusió a la qual s’arriba és que Vilafranca del Penedès té una estructura de ciutat compacta amb edificis plurifamiliars des de fa molt de temps, però que persisteix una tipologia edificatòria de nucli antic amb habitatges unifamiliars tradicionals. Els desenvolupaments urbanístics moderns en modalitats de baixes densitats, unifamiliar aïllat o adossat, han tingut en canvi poca rellevància i representen aproximadament un 10% dels habitatges construïts en els darrers temps.


185

5.2.5. Classificació segons estat de conservació i disponibilitat d’instal·lacions Una informació fonamental facilitada pels successius censos és l’estat de conservació dels edificis i dels habitatges. L’existència d’habitatges en mal estat és sempre un tema preocupant i que pot vincular-se a la demanda de nous habitatges socials. També és important disposar de les instal·lacions que garantitzin unes condicions d’habitabilitat adequades. Les dades sobre aquests temes provenen bàsicament del cens d’habitatges del 2001, per tant no són plenament actuals. És possible que part del parc en mal estat hagi estat rehabilitat o enderrocat en els darrers anys. Tot i amb això, és una informació interessant que caldrà tenir en compte i també recordar que el treball de camp del Centre Vila actualitzarà les xifres sobre l’estat de conservació dels habitatges. A. Classificació segons estat de conservació Les dades censals distingeixen quatre estats: ruïnós, mal estat, amb alguna deficiència i bo. Val a dir que les fronteres entre els diferents estats no són sempre prou precises i la ubicació d’un habitatge en un o altre grup pot tenir una component subjectiva important. Al quadre es comparen les xifres del cens del 1990 i del 2001, el darrer disponible. Val a dir que la gran majoria d’edificis de Vilafranca del Penedès estaven en bon estat de conservació, un 92,8% del total i un altre 5,4% presentaven alguna deficiència. Solament un 1,0% corresponen a edificis ruïnosos i un 1,8% a edificis en mal estat amb deficiències greus. En termes absoluts, les xifres de l’any 2001 eren de 36 edificis ruïnosos, 28 de dolents i 192 de deficients, mentre que la resta, fins arribar als 3.533, estaven en bones condicions de conservació.

Edificis principalment d’habitatges familiars

segons estat de conservació. 1980-2001. (%) 1990 2001

Estat Nombre % Nombre %

Variació 1990-2001 (1990:100)

Ruïnós 3 0,1 36 1,0 1200,0

Dolent 45 1,6 28 0,8 62,2

Deficient 182 6,3 192 5,4 105,5

Bo 2.670 92,1 3.277 92,8 122,7

Total 2.900 100,0 3.533 100,0 121,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Val a dir que la informació més interessant no és la que implica el nombre d’edificis sinó el nombre d’habitatges principals, una informació que lliga més directament amb les condicions de vida de la població i amb la possible necessitat de nous habitatges. Encara que les darreres dades disponibles són les del cens del 2001, val a dir que el nombre d’habitatges defectuosos difícilment haurà augmentat significativament aquests darrers anys.


186

Classificació dels edificis destinats principalment a habitatges segons estat de conservació. 2001


habitatges


Habitants

Nombre habitatges Nombre % Nombre % Nombre % Ruïnós 36 1,0 88 0,8 233 0,7 En mal estat 28 0,8 58 0,5 191 0,6 Ruïnós + en mal estat 64 1,8 146 1,3 424 1,4 Amb alguna deficiència 192 5,4 399 3,6 1.117 3,6 En bon estat 3.277 92,8 10.421 94,3 29.466 94,3 No es aplicable 64 87 0,8 241 0,8 Total 3.533 100,0 11.053 100,0 31.248 100,0


D’acord amb les dades del cens del 2001, hi havia un total de 88 habitatges en estat ruïnós (repartits entre 36 edificis) i 58 més en mal estat (o molt deficients), repartits entre 28 edificis. En tots els casos, es tractava d’habitatges principals, és a dir, utilitzats de manera habitual. En aquell moment, l’any 2001 hi vivien 424 persones, l’1,4% de la població total. També hi havia 399 habitatges principals, un 3,6% del total, amb alguna deficiència, repartits entre 192 edificis. En conjunt aplegaven 119 persones, un 3,6% de la població total. Els habitatges en bon estat representaven el 94,3% del total i aplegaven el mateix percentatge de població. Amb un criteri maximalista, la suma dels habitatges principals ruïnosos i dels habitatges molt deficients, 146 en total, es podria considerar com la xifra màxima d’habitatges obsolets que haurien de ser substituïts per altres de nous. Tanmateix, no està clar que els habitatges en mal estat no siguin recuperables, amb els canvis estructurals adequats. En aquest cas el nombre d’habitatges obsolets seria solament de 88. No es disposa d’una informació tècnica prou acurada per saber si els edificis i habitatges en mal estat són o no recuperables. En tot cas, això hauria de ser objecte d’un estudi detallat posterior que s’hauria de vincular a la línia estratègica de millora de les condicions d’habitabilitat del parc d’habitatges envellit. En qualsevol cas, la comparació de les dades de Vilafranca del Penedès, amb el conjunt de Catalunya posa de manifest que no hi ha diferències substancials; en qualsevol cas, el nombre d’habitatges en bon estat de Vilafranca superava el del conjunt català que és de 89,2%, i també el del conjunt de la demarcació provincial de Barcelona, que és un 88,4%, sempre amb dades del 2001. També és interessant la comparació amb la resta de municipis de l’Alt Penedès. El nombre d’habitatges ruïnosos i d’habitatges en mal estat és molt escàs a tots els municipis. Els valors extrems es reparteixen entre diversos municipis sense cap habitatge en tan males condicions, com ara Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, Puigdàlber, Sant Llorenç d’Hortons o Mediona, fins el 3,5% de Pacs del Penedès o el 3,1% de Santa Fe del Penedès. Els municipis urbans estaven en una situació intermèdia: Vilafranca del Penedès, un 1,3% i Sant Sadurní d’Anoia, un 1,2%. Els habitatges amb alguna deficiència tenien una presència una mica superior, i amb més oscil·lacions. Anaven des del 0,3% de Mediona o el 0,7% de Vilobí del Penedès, fins a valors força més elevats, com els 21,7% de Torrelles de Foix o els 16,9% del Pla del Penedès. Els municipis urbans es quedaven a la franja baixa: Vilafranca del Penedès amb un 3,6% i Sant Sadurní d’Anoia amb un 2,8%.


187

Finalment, els habitatges principals en bon estat oscil·laven entre els municipis que tenien més del 99% del parc en bon estat, com ara Mediona, Puigdàlber o Avinyonet del Penedès, fins els 75,2% de Torrelles de Foix. Els municipis urbans es quedaven a la franja alta: Vilafranca del Penedès amb un 94,3% i Sant Sadurní d’Anoia amb un 96,0%.

Habitatges principals en bon estat als municipis de l’Alt Penedès. 2001 (%)

3,5

21,7

1,33,6

0,30

5

10

15

20

25

Ruïnós i en mal estat Amb alguna deficiència

Valors extrems





Torrelles de Foix

Pacs del Penedès

Habitatges principals en bon estat 2001


Fins al 80

80-90

90-93

93-96

96-98

Més de 98

Pontons

MedionaVilafranca


B. Classificació segons disponibilitat d’ascensor i nombre de plantes Una de les deficiències més impactants i que redueix sensiblement el preu dels habitatges i abona a processos de degradació urbana és la manca d’ascensor en edificis de diverses plantes. Molts edificis són anteriors a la normativa vigent que obliga a la instal·lació d’ascensor en els nous edificis de quatre o més plantes (de planta baixa més tres, en endavant). El Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels d'habitatges i la cèdula d'habitabilitat determina que els edificis d'habitatges plurifamiliars han de disposar d'un ascensor quan, entre altres supòsits, el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de tres plantes o més. Aquesta normativa no té efectes retroactius, però és fàcil deduir que els edificis que queden per sota d’aquests condicions d’habitabilitat arrosseguen una deficiència que seria molt interessant subsanar. Les dades del cens del 2001 poden ajudar a dimensionar el problema. El quadre classifica els habitatges principals segons nombre de plantes de l’edifici i disponibilitat o no d’ascensor. Els problemes comencen a partir dels edificis de quatre plantes. La gran majoria dels habitatges principals que es troben en edificis de quatre plantes no disposaven d’ascensor, concretament un 81,9%. Als edificis de 5 plantes n’hi havia un 61,8% que no disposaven d’ascensor. En el edificis de sis plantes (planta baixa més cinc) eren gairebé la meitat els que no disposaven d’ascensor, concretament un 46,5%. Fins hi tot hi havia un 20,6% d’habitatges principals en edificis de 7 plantes sense ascensor, i un 2,6% en edificis de vuit plantes, sempre segons les dades del cens d’habitatges del 2001. Tot fa pensar que aquests percentatges no han


188

augmentat en els darrers anys, i és possible que en algun cas hagin disminuït per alguna instal·lació puntual d’ascensor, però les dimensions del problema continuen sent importants.

Disponibilitat d’ascensor als habitatges principals segons nombre de planetes dels edificis. 2001

N. plantes edifici

Amb ascensor Sense ascensor

Nombre % Nombre % 1 0 0,0 809 100,0 2 48 4,0 1.166 96,0 3 153 12,4 1.079 87,6 4 273 18,1 1.233 81,9 5 1.129 38,2 1.826 61,8 6 1.179 53,5 1.026 46,5 7 343 79,4 89 20,6 8 534 97,4 14 2,6 9 i més 65 100,0 0 0,0 Total 3.724 34,0 7.242 66,0


El quadre següent intenta dimensionar els dèficits que hi havia d’acord amb el cens del 2001 a mesura que s’anava reduint el nombre de plantes en què es considera imprescindible disposar d’ascensor. Això pot donar criteris de cara a una línia d’intervenció municipal destinada a millorar les condicions habitabilitat. Hi havia 103 habitatges principals repartits entre 7 edificis sense ascensor, amb un total de 298 habitants, un 0,95% de la població d’aquell moment. Si es consideren tots els habitatges principals en edificis sense ascensor les xifres s’incrementen de la següent manera: 1129 habitatges principals, el 10,2% del total, repartits entre 75 edificis, i aplegant 3.209 habitants, el 10,3% de la població. Si el llindar se situa en cinc plantes, és a dir, tots els edificis de planta baixa + quatre haurien de disposar d’ascensor, resulta que el dèficit abastava 258 edificis, amb un total de 2.955 habitatges principals (el 26,7% del total), i aplegant 8.320 habitants (un 26,6% de la població). Si el llindar se situa a quatre plantes, és a dir, tots els edificis de planta baixa + tres haurien de disposar d’ascensor (d’acord amb la normativa actual però sense efectes retroactius), resulta que el dèficit abasta un total de 514 edificis, amb un total de 4.188 habitatges principals (un 37,9% del total) i 11.779 habitants afectats (un 37,7%)

Classificació dels habitatges principals en edificis de quatre i més plantes segons disponibilitat d’ascensor . 2001


habitatges


Habitants

Nombre plantes Nombre % Nombre % Nombre % 4 i més plantes 514 14,5 4.188 37,9 11.779 37,7 5 i més plantes 258 7,3 2.955 26,7 8.320 26,6 6 i més plantes 75 2,1 1.129 10,2 3.209 10,3 7 i més plantes 7 0,2 103 0,9 298 1,0



189

5.2.6. Classificació dels habitatges principals segons règim de tinença L’anàlisi del règim de tinença és molt important, però les dades disponibles s’acaben a l’any 2001. Del moment actual solament es poden saber xifres aproximades a partir d’enquestes i de les opinions dels experts. La propietat és la forma de tinença àmpliament dominant: el seu pes havia passat del 78,7% del 1991 al 83,3% del 2001. El lloguer, en canvi, va romandre estancant durant el mateix període, passant en termes relatius del 18,1% al 13,0%. Aquesta tònica de creixement de la propietat i d’estancament del lloguer s’ha mantingut, sens dubte, durant el darrer boom immobiliari. .

Classificació dels habitatges de Vilafranca del Penedès segons règim de tinença. 1991-2001. (%)

1991 2001 Règim de tinença

Nombre % Nombre %

Variació 1991-2001 (1991:100)

Pagada 4.038 48,9 4.745 42,9 117,5

Pagaments pendents 1.955 23,7 3.857 34,9 197,3

Herència 507 6,1 601 5,4 118,5

Total propietat 6.500 78,7 9.203 83,3 141,6

Lloguer 1.494 18,1 1.434 13,0 96,0

Cedida i altres 269 3,3 416 3,8 154,6

Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat

Dins del règim de propietat, els habitatges totalment pagats continuen sent majoritaris, amb un 42,9% el 2001, però els habitatges amb hipoteca no han parat de créixer: l’any 1991, representaven el 23,7% del total d’habitatges principals; mentre que el 2001 havien passat al 34,9%, i ben segur que el percentatge actual és encara més gran. A. El pes dels habitatges en propietat pendents de pagament a l’entorn geogràfic Les comparacions només es poden fer de manera fidedigna fins a l’any 2001, moment del darrer cens d’habitatges. En aquell moment, al conjunt de Catalunya hi havia un 27,6% d’habitatges principals amb pagaments pendents. La xifra de la demarcació provincial de Barcelona era molt similar, un 28,2%. En aquell moment la xifra de Vilafranca del Penedès era del 34,9%, sensiblement superior a la mitjana catalana. Val a dir que tots aquests percentatges han quedat petits ja que l’expansió immobiliària de la darrera dècada s’ha fet bàsicament per compra amb hipoteca d’habitatges principals. El pes dels habitatges en propietat pendents de pagament és directament proporcional al ritme de l‘activitat constructora. Els valors més baixos es troben en municipis que han participat molt poc del creixement demogràfic basat en trasllats residencials metropolitans, com ara Castellví de la Marca, solament amb un 13,1% d’habitatges principals hipotecats, o el Pla del Penedès, amb un 13,7%. Els valors més grans es donen en municipis amb més flux de trasllats metropolitans, com ara Sant Fe del Penedès, amb un 41,8% d’habitatges principals hipotecats, o Santa Margarida i els Monjos, amb un 40,4%. Els dos principals nuclis urbans es troben en una situació intermèdia: Sant Sadurní d’Anoia amb un 22,8%, un percentatge força baix; i Vilafranca del Penedès amb un 34,9%.


190

Pes dels habitatges de propietat amb pagaments pendents als Municipis de l’Alt Penedès. 2001

41,834,9

13,1

0

10

20

30

40

50

Valors extrems





Sta. Fe

Castellví de la Marca

Habitatges en propietat amb pagaments pendents 2001


Fins al 15

15-20

20-25

25-30

30-35

Més del 35

Pontons

Vilafranca


Municipis com Olèrdola, Santa Fe del Penedès, les Cabanyes, Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos dibuixen una petita àrea d’expansió immobiliària entorn del nucli central de Vilafranca del Penedès. B. El pes dels habitatges de lloguer a l’entorn geogràfic Ja s’ha vist com els habitatges de lloguer, amb dades del 2001, solament representaven un 13,0% dels habitatges principals de Vilafranca del Penedès, una mica per darrera de la mitjana catalana, situada en el 16,6%, i de la mitjana de la demarcació barcelonina, situada en el 17,8%. Es podria dir que el poc pes del lloguer als habitatges principals és general, però afecta una mica més a Vilafranca del Penedès. Les dades dels altres municipis de l’Alt Penedès no palesen diferències significatives amb Vilafranca del Penedès. En general, el lloguer hi té un pes petit, cosa lògica tractant-se fonamentalment de nuclis de caire rural. Es pot observar que els valors més baixos es troben a les Cabanyes, amb solament un 5,4% d’habitatges principals de lloguer, i a Castellet i la Gornal, amb un 6,3%, mentre que el valors més grans són els de Gelida, amb un 21,9%, i Sant Quintí de Mediona, amb un 19,4%. Els principals nuclis urbans se situen en una posició intermèdia: Sant Sadurní d’Anoia amb un 11,7% i Vilafranca del Penedès amb un 13%.


191

Pes del lloguer als habitatges principals dels municipis de l’Alt Penedès 2001

21,9

13

5,40

10

20

30

40

Valors extrems





Gelida

les Cabanyes

Habitatges principals en lloguer 2001


Fins al 6

6-8

8-10

10-15

15-20

Més del 20

Pontons

Vilafranca


Cal recordar que totes les xifres estan referides a l’any 2001 i no recullen una bona part del boom immobiliari dels darrers anys. C. Comparació entre l’estat dels habitatges principals i el règim de tinença La comparació entre l’estat de conservació de l’edifici i el règim de tinença té com a objectiu comprovar si els habitatges ruïnosos o molt deficients tenen alguna característica remarcable des de la perspectiva del tipus d’accés a l’habitatge. Entre els habitatges de propietat, el percentatge d’habitatges principals amb algun tipus de problema era, amb dades del 2001, realment mínim: un 0,8% estaven en estat ruïnós, un 0,4% en mal estat i un 2,9% tenien alguna deficiència, mentre que el 95,2% estaven en bon estat. Els habitatge de lloguer també estaven majoritàriament bé, un 87,9%, però n’hi havia un 9,0% amb alguna deficiència, a més d’un 1,3% en mal estat i un 0,8% en estat ruïnós.

L’estat dels habitatges principals segons règim de tinença. 2001

Règim de tinença Ruïnós En mal estat

Amb alguna

deficiència En bon estat

No es aplicable

Pagada 0,6 0,4 3,1 95,2 0,7

Pagaments pendents 1,2 0,4 2,3 95,6 0,5

Herència 0,2 0,5 4,3 92,8 2,2

Total propietat 0,8 0,4 2,8 95,2 0,7

Lloguer 0,8 1,3 9,0 87,9 1,0

Cedida i altres 0,2 0,0 2,6 95,2 1,9

Total 0,8 0,5 3,6 94,3 0,8 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE


192

També és interessant veure les xifres absolutes per tal de dimensionar la magnitud del problema, sempre amb dades del 2001. Entre els habitatges principals en propietat, n’hi havia 7 de ruïnosos, 39 en mal estat i 259 amb deficiències. Entre els habitatges principals de lloguer en constaven 11 de ruïnosos, 19 en mal estat i 129 amb deficiències. Cal remarcar que amb l’arribada massiva de població immigrada estrangera de la darrera dècada, que ha buscat sobretot habitatges de lloguer, sovint compartits, és molt possible que el nombre d’habitatges amb deficiències hagi augmentat d’una manera molt substancial. De fet, les xifres de l’any 2001, són una mica l’antesala de la situació actual.

Habitatges principals de propietat i de lloguer amb deficiències. 2001

7639

259

11 19

129

0

50

100

150

200

250

300

350

Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència

Propietat Lloguer


Un altra manera d’enfocar-ho és veure el pes dels habitatges de lloguer sobre els habitatges principals i combinar-ho amb l’estat de conservació. D’aquesta manera, les xifres són bastant aclaridores. Els habitatges de lloguer representaven, l’any 2001, el 13% del total, però també eren el 32,8% de tots els habitatges principals en mal estat i el 32,3% dels habitatges principals amb alguna deficiència.

Pes dels habitatges de lloguer segons estat de conservació dels habitatges principals. 2001

12,5

32,8 32,3

12,1 13

13

05

101520253035

Ruïnós En mal estat Ruïnós + en malestat

En bon estat Total



193

5.2.7. Classificació dels habitatges principals segons superfície útil Un altre eix sobre les característiques dels habitatges principals és el que fa referència a la grandària. Es poden utilitzar diverses variables, com ara el nombre d’habitacions, però la variable més interessant és, sens dubte, la superfície útil. No solament serà interessant veure com es distribueix el parc d’habitatges per superfícies sinó quines tendències han predominat en els darrers temps. A. La classificació segons superfície útil al cens d’habitatges del 2001 La informació dels censos d’habitatges permet classificar els habitatges principals segons la superfície útil. Curiosament, les dades de l’Idescat i de l’INE, tot i partir de la mateixa informació, són lleugerament discrepants. La raó de la discrepància està en el càlcul de la superfície útil. Per a l’INE, és la superfície mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no comprèn els soterranis i les golfes no habitables, ni tampoc s’inclouen les terrasses obertes i els jardins. Per l’Ìdescat, és la superfície mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no comprèn els soterranis i les golfes no habitables, però en canvi s'inclou dins d'aquesta superfície el 50% de la superfície de la terrassa si aquesta està coberta i no tancada, i el 100% si es troba tancada. Per altra banda, l’Idescat dóna la informació a intervals de 10 m2: de 31 a 40 m2, de 41 a 50 m2, etc. L’INE, per la seva banda, dóna la informació a intervals de 15 m2: de 61 a 75 m2, de 76 a 90 m2, etc. Al quadre següent es pot veure la informació contrastada dels dos instituts estadístics:

Superfície útil dels habitatges principals. 2001 Dades de l’INE Dades de l’Idescat

Interval Nombre % Interval Nombre %

Fins a 30 19 0,2 Fins a 30 19 0,2

30-45 161 1,5

46-60 658 6,0 31-60 503 4,6

61-75 2.011 18,2

76-90 4.211 38,1 61-90 4.659 42,2

91-105 2.028 18,3

106-120 887 8,0 91-120 4.474 40,5

121-150 562 5,1 121-150 731 6,6

151-180 234 2,1 151-180 322 2,9

Més de 180 282 2,6 més de 180 345 3,1

Total 11.053 100,0 Total 11053 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat i de l’INE

Les dades de Vilafranca del Penedès posen de relleu un parc d’habitatges de dimensions mitjanes. El gruix principal estava situat, l’any 2001, entre els 61-90 m², franja en la que es concentraven més de la meitat dels habitatges principals, concretament un 56,3%, especialment en la franja de 76-90 m², amb un 38%. Els habitatges que no superaven els 60 m² eren solament el 7,7% del parc, mentre que hi havia un percentatge important per damunt


194

dels 90 m², un 36,1%. Agafant el llindar dels 90 m², superfície màxima dels habitatges de protecció, un 63,9% estava per sota i un 36,1% per damunt. La superfície mitjana útil dels habitatges principals era de 92,9 m², lleugerament per sota de la mitjana catalana, situada en 90 m², i bastant per sobre de la mitjana de la demarcació provincial de Barcelona, situada en 86,5 m². Cal recordar que l’Idescat utilitza un altra versió de superfície útil de manera que les xifres obtingudes són una mica diferents: un 47,0% dels habitatges no superarien els 90 m² i un 53% estarien per damunt. Les dades de l’Idescat s’han fet servir per veure l’evolució de la superfície útil del habitatges principals entre els anys 1991 i 2001. Es comprova que el perfil mitjà va variar poc en aquell període. Els habitatges que no superaven els 90 m² van créixer una mica: en termes relatius van passar del 44,15% del 1991 al 46,9 del 2001. També van augmentar els habitatges més grans, a partir de 150 m², que van passar del 5,3% al 6,0% del total. En canvi, la franja més present l’any 1991, la de 90-120 m², va baixar en termes percentuals del 43,9% al 40,5%.

Classificació del habitatges principals de Vilafranca del Penedès segons superfície. 1991-2001. (intervals 30 m2)

1991 2001 Interval

Nombre % %

acumulat Nombre %

% acumulat

Variació 1991-2001

Fins a 60 282 3,4 3,41 522 4,7 4,7 185,1 61 a 90 3.366 40,7 44,15 4.659 42,2 46,9 138,4 91 a 120 3.628 43,9 88,05 4.474 40,5 87,4 123,3 121 a 150 549 6,6 94,70 731 6,6 94,0 133,2 151 a 180 220 2,7 97,36 322 2,9 96,9 146,4 més de 180 218 2,6 100,00 345 3,1 100,0 158,3 Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8


És interessant veure el ritme de creixement de cadascun dels intervals de grandària considerats. El màxim creixement, un 85,1% es va donar a l’interval d’habitatges més petits, fins a 60 m². Els habitatges entre 61 i 90 m² van créixer un 38,4%, una mica per damunt del creixement mitjà, mentre que els de 91-120 m² van ser els que van créixer menys, solament un 23,3%, bastant per sota de la mitjana. Els habitatges de 120 a 150 m² van créixer un 33,2%, pràcticament igual que la mitjana del municipi, mentre que els habitatges més grans van créixer bastant per sobre de la mitjana, tot i que continuaven representant una part mínima del parc d’habitatge principals.

Increment del nombre d’habitatges segons superfície útil. Període 1991-2001 (%)

85,138,4 23,3 33,2 46,4 58,3

33,833,8

0,020,040,060,080,0

100,0

Fins a 60 61 a 90 91 a 120 121 a150

151 a180

Més de180

Total



195

Es podria dir que durant la dècada dels noranta es va produir una certa polarització del parc d’habitatges, en el sentit de que van créixer sobretot els extrems, els més petits i els més grans. Les dades per intervals de 10 m2 solament poden introduir algunes matisacions a la informació anterior. Els intervals més petits són els que van créixer més, tot i que continuen tenint un pes mínim en el parc d’habitatges principals total. Els de 41-40 m² gairebé es van triplicar, passant de 52 a 154. Els de 51-60 m² també van créixer un 50,2%, arribant a 311 l’any 2001, un 2,8% del total. Els intervals de 61-70, 71-80 i 81-90 m² van créixer lleugerament per damunt de la mitjana del període. A partir dels 90 m², s’observa un creixement inferior al de la mitjana, amb un mínim a l’interval de 101-110 m², que solament va créixer un 13,5%. A partir del 130 m², es torna a accelerar el ritme de creixement: els habitatges de 131-140 m² van créixer un 63,7%, els de 141-150 m² un 51% i els de 181-210 m², un 73,3%. Ara bé, el pes d’aquests habitatges més grans en el conjunt del parc d’habitatges també és força petit.

Classificació del habitatges principals de Vilafranca del Penedès

segons superfície. 1991-2001. (Intervals 10 m2) 1991 2001

Interval Nombre %

% acumulat

Nombre % %

acumulat

Variació 1991-2001

Fins a 30 8 0,1 0,1 19 0,2 0,2 237,5 31 a 40 15 0,2 0,28 38 0,3 0,52 253,3 41 a 50 52 0,6 0,91 154 1,4 1,91 296,2 51 a 60 207 2,5 3,42 311 2,8 4,72 150,2 61 a 70 656 7,9 11,35 926 8,4 13,10 141,2 71 a 80 1.207 14,6 25,96 1.695 15,3 28,44 140,4 81 a 90 1.503 18,2 44,15 2.038 18,4 46,87 135,6 91 a 100 2.318 28,1 72,20 2.941 26,6 73,48 126,9 101 a 110 914 11,1 83,27 1.037 9,4 82,86 113,5 111 a 120 396 4,8 88,06 496 4,5 87,35 125,3 121 a 130 347 4,2 92,26 413 3,7 91,09 119,0 131 a 140 102 1,2 93,49 167 1,5 92,60 163,7 141 a 150 100 1,2 94,70 151 1,4 93,97 151,0 151 a 180 220 2,7 97,36 322 2,9 96,88 146,4 181 a 210 131 1,6 98,95 227 2,1 98,93 173,3 més de 210 87 1,1 100,00 118 1,1 100,00 135,6 Total 8.263 100,0 11.053 100,0 133,8


B. La comparació amb l’entorn comarcal Les dades dels municipis de l’Alt Penedès posen de manifest el caràcter rural de la comarca, amb habitatges principals, de dimensions grans. De fet, la superfície mitjana més petita és precisament la de Vilafranca del Penedès, amb 92,9 m², seguit de Sant Sadurní d’Anoia, amb 100 m². Tots els altres municipis tenien més de 1090 m² de superfície mitjana dels habitatges principals, fins arribar als nivell màxims de Font-rubí (160, 5m²) i de Vilobí del Penedès (151,9 m²).


196

Superfície mitjana útil als municipis de l’Alt Penedès. 2001

160,5

92,9

0

40

80

120

160

200

Valors extrems





Font-rubí

Superfície útil mitjana 2001

(m)

Fins a 100

100-110

110-120

120-130

130-140

Més del 140

Pontons

Vilafranca


C. Comparació entre superfície útil i règim de tinença. És un encreuament del que no en poden sortir gaires sorpreses, ja que la immensa majoria dels habitatges són de propietat. Tanmateix hi ha com a mínim dos temes que són interessants d’esbrinar: 1) La superfície útil dels habitatges de lloguer. 2) La superfície útil dels habitatges de propietat que encara s’estan pagant. Es comprova, d’entrada, que l’interval més freqüent, amb dades del 2001, era el de 76-90 m2, tant pel que fa als habitatges en propietat pagats i pendents de pagament, com als habitatges de lloguer.

Comparació entre superfície útil i règim de tinença dels habitatges principals. 2001.

Interval (m2)

Propietat pagada

Pagaments pendents

Herència Total

propietat Lloguer Gratuïta

Altra forma

Total

Fins a 30 9 1 0 10 8 1 0 19 31-45 41 30 9 80 75 4 2 161 46-60 234 180 31 445 180 9 24 658 61-75 830 718 59 1607 329 29 46 2.011 76-90 1.845 1.576 151 3.572 511 37 91 4.211 91-105 994 645 110 1749 194 26 59 2.028 106-120 391 306 76 773 71 22 21 887 121-150 196 220 84 500 39 6 17 562 151-180 90 97 28 215 9 2 8 234 Mes de 180 115 84 53 252 18 2 10 282 Total 4745 3857 601 9203 1434 138 278 11053



197

Cal remarcar que les dades del 2001 han pogut quedar depassades pel creixement demogràfic dels darrers anys, que ha comportat un cert increment dels habitatges lloguers, no sempre en bon estat de conservació. A. Els habitatges de lloguer i la superfície útil Si es comparen les superfícies mitjanes segons règim de tinença es comprova que les diferències són poc importants, però que els habitatges de lloguer, amb una superfície mitjana de 82,27 m2, quedaven una mica per sota de la superfície mitjana del conjunt d‘habitatges principals, que era de 92,9 m2. Val a dir que les dades són del 2001 i que és molt possible que la superfície mitjana actual sigui encara més petita, ja que s’han incrementat substancialment el lloguer d’habitatges de reduïdes dimensions a la població immigrada.

Superfície mitjana segons règim de tinença. 2001

93,2 93,5 110,782,2 91,4 95,6 92,9

92,9

0,0

40,0

80,0

120,0

160,0

Pagada Pagamentspendents

Herència Lloguer Cedida Altres Total

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE També és interessant veure-ho des d’un altra perspectiva: el pes de cada règim de tinença als diferents intervals de superfície. Les úniques dades realment significatives són les referides als habitatges de lloguer: l’any 2001, representaven solament el 13,0% dels habitatges principals, però el seu pes era molt superior als intervals de superfície útil més petita. Els habitatges de lloguer representaven el 42,1% dels escassos habitatges entre 31-45 m2, el 46,6% dels habitatges entre 45-60 m2, ja més nombrosos, el 27,4% dels habitatges entre 61-75 m2. En canvi, els seu pes era molt menor als intervals de superfície útil més gran.

Pes dels règims de tinença als diferents intervals de superfície. 2001 Interval

(m2) Propietat pagada

Pagaments pendents

Herència Total

propietat Lloguer Gratuïta

Altra forma

Total

Fins a 30 47,4 5,3 0,0 52,6 42,1 5,3 0,0 100,0 31-45 25,5 18,6 5,6 49,7 46,6 2,5 1,2 100,0 46-60 35,6 27,4 4,7 67,6 27,4 1,4 3,6 100,0 61-75 41,3 35,7 2,9 79,9 16,4 1,4 2,3 100,0 76-90 43,8 37,4 3,6 84,8 12,1 0,9 2,2 100,0 91-105 49,0 31,8 5,4 86,2 9,6 1,3 2,9 100,0 106-120 44,1 34,5 8,6 87,1 8,0 2,5 2,4 100,0 121-150 34,9 39,1 14,9 89,0 6,9 1,1 3,0 100,0 151-180 38,5 41,5 12,0 91,9 3,8 0,9 3,4 100,0 Mes de 180 40,8 29,8 18,8 89,4 6,4 0,7 3,5 100,0 Total 42,9 34,9 5,4 83,3 13,0 1,2 2,5 100,0



198

El gràfic permet observar més clarament el pes del habitatges de lloguer als intervals de menor superfície útil, especialment fins a 60 m2. A l’interval de 61-75 m2, el lloguer encara estava per damunt del 13% de mitjana, però a partir dels 76-90 m2, el pes del lloguer ja quedava per sota de la mitjana i anava decreixent.

Pes dels habitatges principals de lloguer als diferents intervals de superfície. 2001 (m2)

42,1 46,6

27,416,4 12,1 9,6 8,0 6,9 6,4 13,0

3,8

13

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Fins a 30m2

30-45m2

46-60m2

61-75m2

76-90m2

91-105m2

106-120m2

121-150m2

151-180m2

Més de180 m2

Total

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE B. Els habitatges pendents de pagament i la superfície útil Els habitatges pendents de pagament es concentraven fonamentalment a la franja de 76-90 m2, amb 1.5676 habitatges, dades del 2001, seguits dels de 61-75 m2, amb 718 habitatges i dels de 91-105, amb 645 habitatges. Pràcticament un 60% (un 59,5%) dels habitatges pendents de pagament estaven entre el 61-90 m2, seguits dels habitatges pendents de pagament amb més de 90 m2, que representaven un important 35,1% del total, mentre que els que no sobrepassaven el 60 m2 eren solament un 5,5%.

Habitatges pendents de pagament per intervals de superfície útils

1 30180

718

1.576

645

306 22097 84

0

500

1000

1500

2000

Fins a 30m2

30-45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105 m2 106-120m2

121-150m2

151-180m2

Més de180 m2



199

5.3. L’anàlisi de les situacions d’infrahabitatge L’actual onada d’immigració estrangera ha generat seriosos problemes d’habitatge i ha fet parlar d’infrahabitatges, entesos no solament com a habitatges en mal estat, sense cèdula o condicions mínimes (soterranis, altells...), sinó també com els que es troben en un entorn urbà degradat i els que són ocupats per residents amb característiques socioeconòmiques greus. No és la primera vegada que una onada immigratòria dóna peu a fenòmens d’infrahabitatge: només cal recordar el barraquisme dels anys cinquantes i seixantes. En qualsevol cas, no es tracta d’evocar altres èpoques sinó d’analitzar si es donen casos d’infrahabitatge a Vilafranca del Penedès. El fenomen de l’infrahabitatge pot prendre diverses formes:

• Habitatges de dimensions molt reduïdes. Cal recordar que el mínim legal dels nous habitatges està establert en 20 m2, d’acord amb el decret 55/2009, de 7 d'abril, admetent-se una superfície mínima de 15 m2 en habitatges anteriors al 1983. Per sota d’aquestes dimensions no es pot accedir a la cèdula d’habitabilitat. A Vilafranca del Penedès, no es coneix cap infrahabitatge d’aquestes dimensions tan reduïdes. Al cens del 2001 solament hi constaven 19 habitatges per sota dels 30 m2, tots legals.

• Habitatges sobreocupats, els anomenats “pisos pastera”. Es pot considerar que hi ha un problema d’amuntegament per sota de la ratio de 15 m2 per persona.

• Habitatges desocupats, en molt mal estat, que s’estan ocupant per població immigrant o en situació de marginalitat, que viu en condicions d’infrahabitatge i creant, a més, problemes de convivència.

• Habitatge amb rellogament d’habitacions, tant per immigrants com per població autòctona amb recursos econòmics limitats; també el compartir habitatges tant per joves com per parelles (pràctica abans reservada a estudiants).

Per les seves característiques urbanístiques i sociològiques, Vilafranca del Penedès no és un municipi amb risc d’un volum important de situacions d’infrahabitatge. Potser no es pot parlar pròpiament de problemes d’infrahabitatge, però sí de situacions que voregen, que estan més o menys properes, a l’infrahabitatge. Aquestes situacions afecten en bona mesura a la població immigrada. Es donen casos d’amuntegament amb ratios m2/persona molt baixos, especialment entre població immigrada llatinoamericana. També hi ha casos de lloguers abusius, en habitatges en males condicions, a persones o grups familiars que tenen molt difícil trobar un habitatge de lloguer (i que ja no es plantegen la compra); aquesta situació es dóna sobretot entre els immigrants d’origen magribí. La dificultat de trobar un habitatge de lloguer en condicions i amb un preu raonable està frenant alguns reagrupaments familiars, convertint-se en un problema social que demana algun tipus de resposta. També s’ha de tenir en compte, però, que l’infrahabitatge no aflora lliurement: cap dels que hi puguin participar, ni els llogaters, ni els inquilins, ni les persones que viuen amuntegades, tenen cap interès en donar-li publicitat. Per això es pot dir que l’infrahabitatge és molt opac des de la perspectiva del l‘estadística oficial. Els habitatges sense cèdula d’habitabilitat, per exemple, solament es poden detectar amb una disciplina urbanística activa o a partir del serveis socials municipals.


200

5.4. Anàlisi de les situacions de sobreocupació La Llei 18/2007 inclou en les situacions anòmales dels habitatges la sobreocupació i infrahabitatge, a més de la desocupació permanent. Dóna la següent definició:

• Habitatge sobreocupat: l’habitatge en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat. Se n’exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l’entorn.

El Decret 55/2009 sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat concreta els supòsits de la sobreocupació. Fixa un estàndard mínim de superfície en els habitatges:

Estàndards mínims de superfície Nombre de persones 2 3 4 5 6 7 8 9 N Superfície útil mínima 20 30 40 48 56 64 72 80 8+8N

El decret estableix també les superfícies mínimes dels habitatges, distingint entre

• Habitatges nous, amb una superfície útil mínima de 40 m2 (anteriorment eren 30) • Habitatges usats, amb una superfície útil mínima de 20 m2, amb una excepció de fins a

15 m2 mínims per a habitatges amb cèdules anteriors al 1984. A Vilafranca no es donen casos de sobreocupació “il·legal”, donat que l’Ajuntament no permet empadronar més persones de les que fixa la normativa. Una pràctica habitual i difícil de controlar és l’empadronament en un habitatge diferent del que es viu, i que compleix el ratio de superfície per habitant. Per tant, existeix la sobreocupació “real” d’habitatges, que pot generar com a mínim dos tipus de problemes:

• Les condicions d’habitabilitat de les persones que es veuen obligades a compartir un habitatge amb moltes altres, creant situacions d’amuntegament

• El risc d’afectar negativament la qualitat de vida i la convivència amb l’entorn immediat El risc de sobreocupació va associat a les llars molt nombroses. Les dades del padró continu a data 1-1-2009 permeten comprovar la presència important de llars molt nombroses aquests darrers anys. Les llars de 6 o més habitants representaven solament el 4,6% del total de llars, però aplegaven un 12,1% de la població, amb 4.699 habitants, una gran part dels quals eren estrangers. Les llars de 7 i més habitants eren 343, un 2,4% del total de llars però aplegaven 2.845 habitants, un 7,35 del total, la gran majoria estrangers, amb l’excepció dels que viuen en llars col·lectives, con ara les residències assistides.


201

Llars amb un nombre elevat de persones 2009 Llars Habitants Habitants

per llar Nombre % Nombre %

6 309 2,2 1854 4,8 7 174 1,2 1218 3,1 8 89 0,6 712 1,8

9 i més 80 0,6 915 2,4 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Durant les jornades de participació ciutadana, el tema de la sobreocupació va aparèixer com un tema a tenir en compte. Es parlava concretament de la proliferació de pisos massificats d’immigrants i es demanava més sensibilització sobre aquest tema. S’ha de tenir en compte que la proliferació de pisos amb risc de sobreocupació real respon a les necessitats d’allotjament de segments de població, bàsicament estrangera, de molt baix nivell d’ingressos. És una població que no té altra alternativa que compartir un habitatge, normalment de lloguer, amb més gent. De cara al futur, potser s’hauria de pensar en un allotjament digne per aquest segment de població. És un tema que va molt vinculat a l’economia. Si els sectors productius locals i comarcals continuen necessitant mà d’obra poc qualificada, sembla lògic que les persones que vinguin a cobrir aquests llocs de treball comptin en l’avaluació de les necessitats futures d’habitatge.

5.5. Els habitatges no principals També és interessant referir-se al nombre i les principals característiques dels habitatges no principals. L’any 2001, d’acord amb les dades del cens d’habitatges hi havia un total de 3.429 habitatges no principals, un 23,60% del parc d’habitatges, repartits entre 870 secundaris, 2.451, vacants i 108 d’altres situacions. En un context de forta necessitat d’habitatge i de preus desbocats, és interessant implementar línies d’actuació que incentivin la introducció, o reintroducció en alguns casos, dels habitatges vacants al mercat immobiliari, especialment com a habitatges de lloguer. En principi, els habitatges que podrien ser candidats a ser introduïts al mercat immobiliari són els vacants, tot i que a les localitzacions metropolitanes la frontera entre secundaris i vacants no sempre és prou clara. Els habitatges secundaris, en principi, ja tenen una funció: la segona residencial amb estades estacionals, però cada cop és més habitual la seva transformació en primera residencial. El nombre actual d’habitatges no principals no es coneix amb exactitud: caldrà esperar un nou cens d’habitatges. Es pot saber, però, la xifra aproximada. Es pot saber a partir dels rebuts de la taxa d’escombraries, que comptabilitzen gairebé tots els habitatges, restant-hi les llars actuals segons el padró continu. També es pot saber a partir del consum d’aigua, comptabilitzant com a vacants els que tenen un consum inferior als 5 m3. També es pot calcular, d’una manera aproximativa, sumant als 14.482 habitatges totals del cens del 2001 els 3.585 habitatges acabats en el període 2002-2008 (això dóna una xifra de


202

17.966 habitatges) i restant-hi les 14.260 llars a data 1-1-2009. Amb aquest procediment resulta una xifra de 3.706 habitatges no principals, en consonància amb la xifra del 2001. En qualsevol cas, serà interessant donar una pinzellada dels habitatges no principals a partir del cens del 2001, moment en el qual se’n comptabilitzaven 3.429, xifra molt elevada.

5.5.1 característiques bàsiques dels habitatges no principals

A. Tipus d’edifici dels habitatges no principals També és interessant veure en quin tipus d’edifici s’ubiquen els habitatges secundaris i vacants. Els habitatges no principals, tant el secundaris com els vacants, estan repartits d’una manera bastant similar a la del conjunt d’habitatges de Vilafranca del Penedès, és a dir, no hi ha una tipologia característica dels habitatges no principals.

Classificació dels habitatges no principals segons tipus d’edifici. 2001

Tipus edifici Principals Secundaris Vacants Total no

principals TOTAL

Un habitatge familiar 13,2 13,6 14,1 13,6 13,3

Diversos habitatges familiars 53,1 54,3 56,5 55,6 53,7

habitatges familiars amb locals 32,5 31,4 28,6 30,0 31,9

Habitatge col·lectiu. 0,4 0,5 0,3 0,3 0,4

Locals amb habitatge 0,8 0,3 0,4 0,4 0,7

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Les xifres absolutes serveixen per dimensionar clarament el contingent dels habitatges no principals l’any 2001. Els habitatges no principals estaven repartits fonamentalment per edificis plurifamiliars, amb o sense locals comercials. Cal remarcar que les xifres del 2001 posaven de manifest un elevat stock d’habitatges no principals, una part dels quals ha passat a principal durant els darrers anys de creixement demogràfic accelerat.

Habitatges secundaris i vacants segons tipus d’edifici. 2001

118472

273346

1.385

701

0

400

800

1200

1600

2000

Un habitatge familiar Diversos habitatgesfamiliars

habitatges familiars amblocals

Secundaris Vacants



203

B. L’estat dels habitatges no principals Les dades dels cens del 2001 posaven en relleu que els habitatges principals i no principals tenien uns percentatges molt similars d’edificis amb deficiències. El 91,3% dels secundaris i el 91,1% dels vacants estaven en bon estat de conservació, xifres mo,t leugerament pe sota dels 92,8% dels habitatges principals.

Classificació dels habitatges no principals segons estat de conservació. 2001

Tipus Ruïnós Dolent Amb alguna deficiència

Bo

Principals 1 0,8 5,4 92,8 Secundaris 0,6 0,5 7,4 91,3 Vacants + altres 1,7 0,7 6,0 91,1 Total no principals 1,4 0,6 6,2 91,1


C. L’any de construcció dels habitatges no principals L’any de construcció dels habitatges no principals, amb dades del cens del 2001, està bastant repartit: un 26,6% eren anteriors a 1960, però també un 24,6% dataven del període 1991-2001. S’observa una distribució en el temps molt similar a la dels habitatges principals. Això permet pensar en habitatges no principals de característiques molt diferents, des d’habitatges antics del Centre Vila fins habitatges nous en barris en desenvolupament.

Classificació dels habitatges no principals segons any de construcció. 2001

Tipus Fins 1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

No es aplicable

Total

Principals 27,4 17,6 24,9 8,1 21,2 0,8 100,0

Secundaris 25,6 18,5 26,0 9,2 20,3 0,3 100,0

vacants 27,7 19,1 22,0 5,3 25,4 0,4 100,0

No principals 26,6 18,6 23,1 6,6 24,6 0,4 100,0

Total 27,2 17,8 24,5 7,8 22,0 0,7 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Les dades absolutes permeten completar la dimensió temporal dels habitatges no principals.

Habitatges secundaris i vacants segons any de construcció. 2001

223161

226

80177

679

469540

130

622

0

200

400

600

800

Fins 1960 1961-1970 1971-1980 1981-1990 1991-2001

Secundaris vacants



204

5.6. Allotjaments i equipaments per a la gent gran Ja s’ha vist al parlar de la població i les projeccions demogràfiques com el nombre de persones grans ha anat augmentant de manera continuada amb el pas dels anys. La major part de la gent gran viu en llars familiars, però hi ha un nombre gran i creixent de persones que viu en llars unipersonals i també una xifra significativa que ho fa en establiments col·lectius, com ara residències assistides o hospitals sociosanitaris. Un grup molt reduït viu en la mínima oferta d’habitatges socials per a la gent gran que existeix avui en dia a Vilafranca del Penedès. Serà interessant donar una breu ullada a les diferents modalitats d’allotjament per a gent gran existents a l’actualitat.

5.6.1. Tipologia d’equipaments adreçats a la gent gran Cal analitzar els diferents tipus d’equipaments existents abans d’entrar en les dotacions especifiques de Vilafranca del Penedès. En general, els equipaments adreçats a la gent gran es poden distingir per dos paràmetres:

• Segons si hi ha o no pernoctació • Segons l’atenció sanitària que s’hi dispensa

Des de la perspectiva de la titularitat i la gestió dels serveis, els equipaments assistencials adreçats a la gent gran es poden classificar en tres grans grups:

• Públics • Entitats privades d’iniciativa social • Entitats privades d’iniciativa mercantil

El sector públic no cobreix ni de lluny totes les necessitats d’equipaments i serveis generats per una població cada cop més envellida. Una bona part de la demanda es canalitza a partir de la iniciativa privada, amb entitats amb ànim de lucre o entitats diverses de caire social. El sector públic és més present en els equipaments sense pernoctació, com ara els casals de gent gran, mentre que la iniciativa privada té molt pes en els establiments amb pernoctació, com ara les residències assistides. Casal de gent gran El casal de gent gran, casal d’avis o llar del jubilat, segons diferents denominacions que s’han anat emprant, és un equipament sense pernoctació. Solament està obert durant el dia, i és un equipament que no cobreix atenció sanitària, sinó que a la pràctica, està molt a prop d’altres tipus d’equipaments de caràcter cultural i associatiu, com ara els casals culturals, però adreçat a un col·lectiu específic. El casal de la gent gran és un equipament cívic orientat al benestar de la gent gran que pot aixoplugar nombroses activitats: promou el civisme, les relacions personals i intergeneracionals, el creixement de la persona i la seva participació social i comunitària. Els casals de la gent gran són molt sovint d’iniciativa municipal i queden fora de l’abast del Departament d’Acció Social i Ciutadana. Hi ha també entitats privades que organitzen les seves pròpies xarxes, com ara els “Clubs de Jubilats Sant Jordi” de la Caixa de Catalunya. Centre de dia


205

El centre dia és un tipus d’equipament assistencial adreçat a la gent gran que està ben tipificat pel Departament de Benestar Social. Com el seu nom indica, és un equipament que no inclou pernoctació. Tal com els casals de gent gran, estan molt escampats, i tot i que també hi ha centres de dia amb atenció sanitària, són molt menys habituals a la geografia catalana. Els casals de gent gran i els centres de dia són equipaments assistencials molt diferents i adreçats a col·lectius també molt diferents. Intentar convertir un casal de gent gran en una mena de centre de dia és desvirtuar totalment el seu significat. Servei de Residència Assistida per a gent gran Són serveis d'acollida residencial, amb caràcter permanent o temporal, i d’assistència integral a les persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, ja que necessiten supervisió constants i que tenen una situació sociofamiliar que requereix la substitució de la llar. Els objectius dels serveis de Residència Assistida per a les persones grans, són els següents:

• Facilitar un entorn substitutiu de la llar, adequat i adaptat a les necessitats d'assistència • Afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal i social

Habitatges tutelats per a la gent gran Són establiments que es componen d'un conjunt d'habitatges, reduïts o complets, en nombre variable i amb estances d'ús comú. Ofereixen un servei d'acolliment alternatiu a persones grans autònomes, les circumstàncies socials de les quals no els permeten romandre en la pròpia llar. Constitueixen el domicili habitual de les persones usuàries, afavoreixen la màxima independència personal i afavoreixen també la vida comunitària i la integració social.

5.6.2. Serveis i entitats d’atenció a la gent gran a Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès té un ampli ventall de serveis destinats a la gent gran. Interessarà fixar-se especialment en aquells que tenen relació amb el tema de l’habitatge o que faciliten la permanència a l’habitatge. Una bona part són canalitzats a traves dels serveis socials municipals. Descomptes IBI, aigua i brossa. Les sol·licituds es presenten el mes de gener de cada any a l’Oficina d’Atenció Ciutadana) (OAC). Xec Servei de Neteja Domèstica. És un servei destinat a persones majors de 65 anys que necessiten ajuda externa per realitzar les tasques de neteja domèstica com ara fer la neteja intensiva i de manteniment de la llar (cuina, vidres..), tenir cura de la roba, fer la bugada, planxar, repassar la roba... Va destinat a persones soles o parelles sense suport familiar i amb limitacions funcionals. El cost del servei és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari, fent aquest una aportació segons els seus ingressos. El servei es pot escollir entre dues hores setmanals o quinzenals. Teleassistència Domiciliària. Servei gratuït que es dóna als següents col·lectius:

• Persona que viu sola i amb més de 80 anys. • Parella que viu sola amb més de 80 anys. • Persona sola amb menys de 80 anys però que per qüestió de salut requereix el servei.


206

• Persona de més de 80 anys que viu amb 1 fill. Aquest ha d’estar més de 5 hores fora i no poden ser més de 2 germans.

Banc d’Ajuts Tècnics (BAT). És un projecte que sorgeix per facilitar i millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència. Els ajuts tècnics són instruments que faciliten el desenvolupament de les AVD (activitats de la vida diària) a la persona amb dependència i als seus familiars. Va dirigit tant a persones que ho necessitin com a persones que en vulguin fer donació. Els Ajuts Tècnics es poden sol·licitar a diversos organismes i entitats de Vilafranca del Penedès: SSAP, Hospital Comarcal, PADES, CSS Ricard Fortuny, ABS, Creu Roja, Càritas, Fundació “L’Espiga” i Fundació “Amàlia Soler”. Xec Servei d’Atenció Personal. És un servei destinat a persones majors de 65 anys que necessiten un suport extern per fer alguna de les ABVD (Activitats bàsiques de la vida diària). En aquest casos, un professional es desplaçarà al domicili per realitzar les següents tasques:

• Atendre la higiene i cura general del cos i del vestit. • Mantenir la llar • Anar a comprar i preparar àpats. • Fer feines senzilles relacionades amb la salut: medicació i cures de salut. • Acompanyaments fora de la llar. • Proporcionar un temps de descans a les famílies cuidadores.

El cost del servei és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari, segons els seus ingressos. Xec Servei d’Àpats a Domicili. És un servei d’ajut a domicili, adreçat principalment (però no exclusivament) a la gent gran, amb l’objectiu de facilitar les tasques pròpies de preparació del menjar i d’assegurar una alimentació equilibrada a les necessitats de cada persona. El servei consisteix en portar un àpat al migdia, de dilluns a divendres a la persona que gaudeix del servei. El menjar es transporta en unes carmanyoles hermètiques i homologades que mantenen el menjar en òptimes condicions. Aquest servei va dirigit a persones amb dificultats per a realitzar les tasques relacionades amb l’alimentació (comprar, cuinar, etc..). El cost del servei és compartit entre l’Ajuntament i l’usuari segons els seus ingressos. Petites Reparacions a la Llar. És un recurs de Serves Socials, que es proporciona a persones majors de 65 anys. La demanda és recollida per la treballadora social que fa la valoració i la traspassa a l’oficina d’Habitatge. Llavors, un tècnic de Serveis Socials i un d’Habitatge es desplacen al domicili, per valorar els canvis i fer el pressupost. Les despeses són compartides: l’usuari paga el material i l’Ajuntament la mà d’obra. El que es fa habitualment és el canvi de banyera per plat de dutxa, encara que també es poden fer petites reparacions elèctriques, pintura, humitats... Ajuts per a la instal·lació d’Ascensors. És un suport econòmic a les comunitats de propietaris consistent en el 20% del pressupost per a la instal·lació d’ascensors amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels immobles. Per demanar aquests ajuts hi ha un termini tancat i cal passar una inspecció de l’edifici per tècnics de la Generalitat que, si és el cas, donaran un certificat d’idoneïtat per poder fer la instal·lació. Voluntariat Social per a l’Atenció a la Solitud. És un servei de suport que es proporciona al col·lectiu de la gent gran des dels serveis socials, per tal de pal·liar els efectes que comporten la soledat i el sentiment d’abandó que pateixen moltes persones grans a la vila. Es porta a terme a través de les entitats que tenen voluntariat social: Creu Roja, Pastoral de la Salut i El Pilar de Vuit.


207

L’atenció a la gent gran és compartida pels serveis municipals i per diverses entitats de caire social existents a la població: Servei d’Atenció Domiciliària. Conjunt organitzat i coordinat d'accions que es realitzen a la llar de l'usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, de caràcter urgent, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famílies amb situació de mancança d'autonomia personal, dificultats de desenvolupament o problemàtiques familiars especials. Hi poden accedir persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d'autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana. Les entitats/empreses que s’hi dediquin han d’estar inscrites al registre d’entitats, serveis i establiments socials. Poden ser entitats públiques, privades d’iniciativa social o privades d’iniciativa mercantil. A Vilafranca del Penedès n’hi ha dues d’inscrites: la Fundació ‘Amàlia Soler’, que és privada d’iniciativa social i ‘Servitium, SL’ (del grup Plataforma Sanitària), que també és privada però d’iniciativa mercantil. La Fundació ‘Amàlia Soler’. Té un origen en el patrimoni que l’Amàlia Soler, morta el 1916, va llegar al municipi perquè s’ajudés a les dones pobres de Vilafranca. A principis dels anys vuitanta va prendre la forma actual de fundació privada amb el nom de la seva benefactora. L’administradora actual és la Rosa Raventós. Des de fa poc, la seu està a l’edifici de l’antic Cal Cerer, al carrer de la Cort, 12. En els estatuts de la fundació es va canviar l'àmbit de la població beneficiària de manera que es va passar a dedicar de manera genèrica a l'atenció a la gent gran. Més tard va aparèixer el concepte d'atenció a domicili, un concepte que ha anat prenent volada en els darrers anys amb fórmules de copagament usuari/ària-administració com el xec-servei o més darrerament amb la Llei de la Dependència. La fundació es dedica fonamentalment a l’atenció domiciliària, amb una plantilla d’uns 30 treballadors que atenen uns 225 domicilis de gent gran de Vilafranca del Penedès. Des de l’any 2007 tenen un edifici amb 19 habitatges destinats a la gent gran. Es tracta d’un edifici de nova construcció fet per l’Oficina d’Habitatge i comprat posteriorment per la fundació. Són habitatges de lloguer social: n’hi ha 5 de 2 habitacions, amb un lloguer mensual de 261 € i 14 d’una habitació, amb un lloguer mensual de 209 €. Les sol·licituds es canalitzen a traves de l’Oficina d’Habitatge. S’ha establert una renda màxima per sota de la qual es pot ser aspirant. No són habitatges tutelats ja que no hi ha serveis comuns. Tots estan ocupats i hi ha una llarga llista d’espera. És fàcil arribar a la conclusió de que més iniciatives d’aquestes característiques ajudarien a resoldre les necessitats d’habitatge de gent gran amb rendes baixes. Al Centre Vila hi ha molts edificis vells subutilitzats susceptibles de ser rehabilitats i reconvertits en habitatges per a la gent gran. La seva ubicació idònia es al Centre Vila, no en barris d’eixample, ja que tots els serveis queden molt a prop. Els serveis socials municipals es troben precisament als baixos de l’edifici. La Fundació ‘Servitium’. És l’altra entitat registrada com a servei d’ajuda domiciliària és “Servitium”, de Plataforma Sanitària, SL. Està localitzada a l’avinguda Barcelona, 12, i telèfon: 93.819.91.04. La Fundació ‘L’Espiga’. És una entitat registrada com a servei de suport social i voluntariat. Està localitzada al carrer Eugeni d’Ors,6, i telèfon: 93.817.27.48. El responsable és en Josep Trias Termens. Càritas. És una entitat que funciona des del 1970. Està al carrer de la Font, 35, baixos, i telèfon: 93.892.23.35. La responsable és la Paquita Pascual. ‘Càrites Interparroquial de Vilafranca’ realitza suport social a persones i famílies de la ciutat que tenen dificultats per cobrir


208

les necessitats bàsiques, i a més de suport econòmic i de voluntaris, es porten a terme projectes de reforç escolar, colònies d'estiu, ajuts d'aliments, roba i mobles, assistència social, i també un alberg per a persones sense sostre. La Fundació ‘Montserrat Junyent i Parera’. És una fundació privada, formada al 1994 per Jordi Junyent i Josefa Parera Rovirosa, que es troba al carrer La Vinya, 7. Centre de Dia de Vilafranca del Penedès. És una fundació privada, situada al carrer Peguera, 1. Seria interessant que les entitats d’atenció a la gent augmentessin el nombre d’habitatges destinats a la gent gran, bé amb la modalitat habitatge tutelat, bé habitatges de lloguer social.

Rehabilitació d’habitatges al Centre vila

5.6.3. Habitatges i equipaments per a la gent gran a Vilafranca del Penedès Casal de la gent gran Es troba al carrer Peguera, 1. Centre d’Avis de ‘Caixa Penedès’. Compta amb un parell de locals a la ciutat, un d’ells situat al carrer Parlament, 14, i l’altre al carrer Gelida, 15. Associació de jubilats, vídues i mestresses de casa El Pilar de Vuit. Hi ha dos locals un al carrer Mas i Jornet, 6 i l’altre a l’avinguda Tarragona, 34 Ocupen el despatx número 3 de l’Escorxador Centre sociosanitari ‘Ricard Fortuny’. És un recurs assistencial d’atenció a persones que, per la seva situació de salut, requereixen uns serveis especialitzats per la seva recuperació. El criteri d’accés és mèdic, per tant, el metge de capçalera, o altres professionals de salut són els que valoren la situació de la persona i l’entorn, i determinen el seu ingrés. Els tipus d’estada són: convalescència, hospital de dia i llarga estada altable.


209

Les residències assistides A Vilafranca del Penedès hi ha actualment 4 residències assistides, una de pública i tres de privades d’iniciativa social. No n’hi ha cap de privada d’iniciativa mercantil. D’acord amb el registre d’entitats, entre les quatre apleguen un total de 231 places, desglossades en 38 places de llars residència per a discapacitats i 193 places de residència assistida. És possible que el nombre actual de places sigui lleugerament diferent.

• Residència ‘Mare Ràfols’. Entitat privada d'iniciativa social. Adreça: C/Molí d'en Rovira, 18 i telèfon 93.8900440. Responsable: Regentada per les Germanes de La Caritat de Santa Anna. Places: Té un total de 80 places, 20 de llars residència i 60 de residència assistida. • Fundació ‘Asil Inglada Via’. Entitat privada d'iniciativa social (ja que pertany a l’obra

social de la Caixa Penedès) Adreça: C/Hermenegild Clascar, 15 i telèfon 93.8900394. Places: Té un total de 40 places, dividides en 18 de llars residència i 22 de residència assistida. • Residència ‘Sant Francesc’. Titularitat pública (municipal). Adreça: C/Sant Pere, 3 i telèfon 93.8172357. Places: Té 62 places de residència assistida. • Llar d’avis de la UEBE (Unió Evangèlica Baptista Espanyola). Entitat privada d’iniciativa

social. Adreça: C/Amàlia Soler, 155 i telèfon 93.8902226. Places: Té 49 places de residència assistida. Residència ‘Clínica del Carme’. Entitat privada . Adreça: C/Jaume Balmes, 25 i telèfon 93.8172357. • Centre de dia ‘Clínica del Carme’. Entitat privada . Adreça: C/Jaume Balmes, 25 i telèfon 93.8172357.

A Vilafranca del Penedès hi ha un total de 4 residències assistides, una de pública, Sant Francesc, i tres de privades amb orientació social. En conjunt, apleguen 231 places, 38 de llar residència i 193 de residència assistida. Les places de residència assistida es veuen sovint en clau comarcal, de manera que serà interessant recollir l’oferta de tota la comarca. Hi ha municipis petits amb residències assistides que poden acollir també gent gran de Vilafranca del Penedès (i d’altres indrets). Els municipis que tenen residència assistida són Gelida (2), Mediona, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Subirats (2). En total, a la resta de la comarca hi ha 11 centres amb un total de 577 places, 29 de llar residència i 548, la gran majoria, de residència assistida. Dels 11 centres, 8 són privats d’iniciativa mercantil, un de públic, el casal dels avis de Sant Sadurní d’Anoia, i dos són privats d’iniciativa social, els dos de Subirats.


210

Places de residència assistida a Vilafranca del Penedès i al conjunt de la comarca

Nom Tipus Llars

residència Residència assistida

Places Total

Mare Rafols Privat social 20 60 8 Fundació Privada Asil Inglada Via Privat social 18 22 40 Sant Francesc Públic 62 62 Llar d’avis de la UEBE Privat social 49 49 Total Vilafranca del Penedès 38 193 231 Gelida / Llar Sant Jordi Privat mercantil 52 52 Gelida / Llar d'Avis Gelida Privat mercantil 23 23 Mediona Residència assistida Novallar Privat mercantil 141 141 Olesa de Bonesvalls/ Residència S. Sebastià Privat mercantil 42 42 Pacs del Penedès / Residència Penedès Privat mercantil 117 117 Sant Cugat Sesgarrigues / Residència Go-ya

Privat mercantil 4 17 21

Sant Llorenç d’Hortons / Llar Sant Llorenç Privat mercantil 32 32 Sant Sadurní d’Anoia / casal dels avis Públic 25 52 77 Sta Margarida i els Monjos / Masia Espitlles

Privat mercantil 25 25

Subirats / Casa Família El Cenacle d'Ordal Privat social 12 12 Subirats / Casa Família El Cenacle d'Ordal II

Privat social 35 35

Total Alt Penedès 67 741 808 Font: Registre d’entitats, serveis i establiments socials

Les xifres resum de l’oferta de llars assistides són les següents:

Vilafranca del Penedès 4 centres 231 places Total de l’Alt Penedès 15 centres 808 places

Habitatges tutelats i altres habitatges socials per a la gent gran A Vilafranca del Penedès no hi ha cap habitatge tutelat inclòs al registre d’Establiments Socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Tampoc en consta cap a la resta de municipis de l’Alt Penedès. Si que hi ha però diversos habitatges socials destinats a la gent gran, repartits entre els serveis socials públics i les entitats provades d’orientació social. La L La llista inclou:

• Habitatges de la Fundació Amàlia Soler: 19 habitatges socials destinats a la gent gran • Habitatges de la Fundació Montserrat Junyent: 7 habitatges al centre Vila (carrer dels

ferrers) cedits a l’Oficina d’habitatge i destinats a ús social. • Habitatges gestionats directament pels serveis socials. En principi un 20% dels

habitatges socials van destinats a la gent gran i poden cedir la gestió a entitats privades d’orientació social

• Hi ha entitats que tenen algun pis d’inclusió que pot ser destinat eventualment a gent gran, com pot ser el cas de Caritas

El fet de que alguns habitatges socials puguin destinar-se a gent gran o a d’altres col·lectius amb risc d’exclusió social fa que sigui difícil donar una xifra exacta. En qualsevol cas, difícilment passen de 30 els habitatges socials ocupats per gent gran, una xifra clarament insuficient per a una ciutat que s’atansa als 40.000 habitants.


211

S’observa, a més una desproporció entre el nombre de places de resistència assistida, 231 a la ciutat i 808 a la comarca, amb el reduït nombre d’habitatges per a la gent gran, sense que cap estigui reconegut, ara per ara, com a habitatge tutelat.


213

6. L’anàlisi de l’oferta d’habitatge i de l’activitat immobiliària En el capítol anterior s’ha pogut veure una panoràmica del parc d’habitatges de Vilafranca del Penedès, ja sigui amb dades actuals, quan s’han pogut obtenir, o del cens d’habitatges del 2001. Les pàgines següents tracten sobre la dinàmica immobiliària dels darrers temps, coincidents amb una etapa de gran expansió de la construcció seguida per la gravíssima crisi actual.

6.1. La dinàmica immobiliària dels darrers anys Els successius censos d’habitatges donen molta informació sobre l’evolució del nombre d’habitatges i sobre les seves característiques. Malauradament, el darrer cens data del 2001, i tot ser força recent no recull l’embranzida urbanitzadora i edificatòria d’aquests darrers anys. Serà fonamental completar les dades censals amb la informació sobre l’activitat immobiliària més recent. Les fonts d’informació utilitzades seran

• Idescat • Direcció General d’Habitatge • Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Catalunya

L’Idescat proporciona la següent informació (disponible des del 1981 fins al 2008):

• Habitatges iniciats de protecció oficial (qualificacions provisionals de protecció oficial de promoció privada).

• Habitatges iniciats totals (projectes visats Col·legi d’Aparelladors). • Habitatges acabats de protecció oficial de promoció privada (qualificacions definitives de

protecció oficial de promoció privada). • Cèdules d’habitabilitat d’habitatges lliures (DGAH). • Habitatges acabats totals (Certificats final d’obra Col·legi d’Aparelladors).

Amb aquesta informació es pot saber el nombre d’habitatges iniciats, el nombre d’habitatges acabats, el nombre d’habitatges protegits iniciats (menys els de promoció pública) i el nombre d’habitatges protegits acabats (menys els de promoció pública). L’Idescat no dóna informació, però, sobre la tipologia dels habitatges (unifamiliars aïllats, unifamiliars adossats i plurifamiliars) ni sobre altres característiques, com ara la superfície. Aquesta informació es pot trobar a partir de la Direcció General d’Arquitectura i habitatges (Gencat.net ). Aquesta web dóna informació sobre:

• Habitatges iniciats segons tipologia a nivell municipal. • Habitatges iniciats segons superfície a nivell municipal, encara que cal remarcar que no

es tracta de superfícies útils sinó de superfície construïda, incloent-hi espais comuns, dividida pel nombre d’habitatges.

• Habitatges acabats segons tipologia a nivell municipal. • Habitatges acabats segons superfície a nivell municipal.

L’Anàlisi de l’Oferta d’Habitatge i de l’Activitat Immobiliària

214

6.1.1. El nombre d’habitatges construïts durant el període 2000-2008 Durant els anys 2000-2008 es van iniciar a Vilafranca del Penedès 5.381 habitatges i se’n van acabar 4.320 (certificat final d‘obra). La diferència entre les xifres no té altra explicació que el desfasament temporal entre inici i acabament. És molt possible que amb l’arribada de la crisi immobiliària hi hagi un nombre elevat d’habitatges iniciats que triguin molt en acabar-se.

L’evolució de la construcció d’habitatges a Vilafranca del Penedès. 2000-2008 Iniciats Acabats

Protecció

oficial Total visats

Protecció oficial

Cèdules habitabilitat

habitatges lliures

Total Certificats final d‘obra

2000 190 525 190 321 437 2001 31 719 31 470 467 2002 12 297 12 513 541 2003 50 310 50 484 521 2004 0 590 0 306 249 2005 3 1.141 3 286 289 2006 32 798 32 439 404 2007 181 805 181 743 781 2008 68 196 68 559 631 Total 567 5.381 567 4.121 4.320 2009 77 245

Font: (1) DGAH i (2) DGH a partir del col·legi d‘aparelladors

Les xifres posen de manifest que Vilafranca del Penedès s’ha inserit plenament en el boom immobiliari dels darrers temps. Les dades d’habitatges iniciats permeten veure un màxim l’any 2005, amb 1.141 habitatges iniciats. En cap moment anterior de la història de Vilafranca s’havia arribat a 1.000 habitatges anuals. Més tard, als anys 2006 i 2007, la construcció es va mantenir en nivells alts, amb uns 800 habitatges iniciats cada any, però el 2008 va arribar la crisi immobiliària amb una davallada gran del nombre d’habitatges iniciats, que va caure fins als 196 i als 77 del 2009 (tres primers trimestres).

L’evolució de la construcció d’habitatges. Habitatges iniciats 2000-2009*

525 71

9

297

310 59

0

1141

798

805

196

77

0

400

800

1200

1600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

*2009: tres primers trimestres

Font: (1) DGAH i (2) DGH a partir del col·legi d‘aparelladors


215

Al conjunt de Catalunya, l’evolució va ser similar, l’any 2007 es van iniciar 79.580 promocions d’habitatges, seguint la tònica de tot el període d’expansió immobiliària; però el 2008, es va baixar a 27.569, repartits en 17.906 promocions el primer semestre i 9.663 durant el segon. La davallada ha continuat el 2009, amb solament 8.134 habitatges iniciats durant els tres primers trimestres.

6.1.2. La tipologia d’habitatges construïts durant el període 2000-2008 A diferència dels censos d’habitatges, les dades anuals d’habitatges construïts no permeten saber gaires característiques dels habitatges. Les característiques disponibles són la tipologia, distingint entre unifamiliars aïllats, unifamiliars adossats i plurifamiliars, i la superfície, agrupant els habitatges segons intervals de grandària. Les xifres per tipologies demostren el pes aclaparador de l’habitatge plurifamiliar, propi d’una ciutat compacta com és Vilafranca del Penedès: un 94,7% dels habitatges iniciats durant el període 2000-2008 eren plurifamiliars, enfront de solament un 2,2% d’habitatges unifamiliars aïllats i un 3,1% d’unifamiliars adossats. Les xifres d’habitatges acabats donen un pes lleugerament inferior als habitatges plurifamiliars, un 88,2%. Aquesta diferència s’explica sobretot perquè als inicis del període es van acabar habitatges unifamiliars que s’havien iniciat a finals del anys norantes.

Habitades iniciats i acabats segons tipologies 2000-2008 Iniciats Acabats

Nombre % Nombre %

Unifamiliar aïllat 119 2,2 147 3,4 Unifamiliar adossat 181 3,4 321 7,4 Plurifamiliar 5.081 94,4 3.852 89,2 Total 5.381 100,0 4.320 100,0

Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGH

Es interessant comparar les dades del cens del 2001 amb les del període 2000-2008, encara que no siguin xifres estrictament homogènies. En aquests darrers anys s’ha accentuat el pes de l’habitatge plurifamiliar, un 94,4% dels habitatges iniciats, mentre que a l’stock acumulat fins al 2001, representava el 86,8% del total d’habitatges principals. Per la seva banda, l’habitatge unifamiliar, en les seves diverses versions, solament representava el 13,2% dels habitatges principals del 2001, però el seu pes encara ha davallat fins al 5,6% dels habitatges iniciats en el període 2000-2008.


216

Comparació de la tipologia entre el Cens del 2001 i els habitatges iniciats en el període 2000-08

5,6

86,813,2

94,4

0

20

40

60

80

100

Habitages unifamiliars Habitatges plurifamiliars

Cens 2001 Habitatges iniciats 2000-2008

Font: DGAH

6.1.3. La superfície dels habitatges construïts durant el període 2000-2008 L’altra característica disponible dels habitatges construïts és la seva superfície. Cal remarcar que no es tracta de superfície útil sinó de superfície construïda amb elements comuns, amb la qual cosa sempre serà sensiblement superior a les grandàries en termes de superfície útil dels censos d’habitatges i d’altres fonts d‘informació.

Habitatges iniciats i acabats segons superfície construïda 2000-2008 Iniciats Acabats Interval

de superfície Nombre % Nombre %

Fins a 50 m² 69 1,3 81 2,2

51 a 75 m² 361 7,0 272 7,4

76 a 100 m² 1.004 19,4 805 21,8

101 a 125 m² 1.770 34,1 1.002 27,2

126 a 150 m² 1.227 23,7 688 18,7

Més de 150 m² 754 14,5 841 22,8

Total 5.185 100,0 3.689 100,0 Font: DGAH

Les xifres anteriors permeten arribar a la conclusió de que l’interval més freqüent aquests darrers anys ha estat el de 80-100 m2 de superfície útil. Hi ha hagut una oferta significativa d’habitatges per sota dels 80 m2, però encara més important per damunt dels 100 m2. Amb el transcurs del període s’observa un tendència decreixent de la superfície dels habitatges. El gran “boom” dels darrers anys va comportar una reducció significativa de la superfície mitjana, amb una oferta pensada en bona mesura per al públic metropolità de nivell d’ingressos mig-baix.

6.2. El preu dels habitatges Al analitzar els preus dels habitatges de Vilafranca del Penedès, caldrà fer, d’entrada, una triple distinció: el preu dels habitatges nous, el preu dels habitatges de segona mà, el preu dels habitatges de lloguer. Cal remarcar però, que aquests tres segments de mercat ja no estan tan ben delimitats com en èpoques anteriors. En el context actual de crisi immobiliària i crisi econòmica general van sorgint mercats immobiliaris més híbrids. Una modalitat cada cop més


217

present és el lloguer amb opció de compra. De fet, és una modalitat que existeix ja des de fa molt de temps però en el context actual de dificultats crediticies pot ser una fórmula adient. A més el context de crisi ha fet sorgir un nou segment de mercat: l’habitatge de lloguer a compartir. Anys enrere semblava una fórmula limitada als estudiants, però avui en dia s’està estenent també cap a d’altres sectors socials amb dificultats econòmiques per a fer front individualment a les despeses de l’habitatge La DGH treu periòdicament informació sobre preus d’habitatges de diverses localitats repartides per tota Catalunya. Hi ha informació sobre habitatges nous, de segona mà i de lloguer. Les xifres facilitades per la DGH inclouen el municipi de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, la principal font d’informació ha estat el treball de camp destinat a esbrinar:

• Preus dels habitatges nous a partir de la informació de les promotores que actualment operen al municipi i de les webs de diverses agències immobiliàries..

• Preus dels habitatges de segona mà a partir de la informació de les agències immobiliàries de Vilafranca del Penedès i de les webs de diverses agències immobiliàries.

• Preus dels habitatges de lloguer a partir de la informació de les agències immobiliàries de Vilafranca del Penedès i de les webs de diverses agències immobiliàries.

Serà important poder comparar els preus de Vilafranca del Penedès amb els d’altres nuclis urbans, començant per la ciutat de Barcelona, i també amb els dels municipis dels voltants, alguns amb una activitat immobiliària remarcable, almenys fins fa un any, i amb un tipus d’oferta força atractiva per als habitants de la capital comarcal.

6.2.1. Preus dels habitatges nous A. Les dades de la Direcció General d’Habitatge i de l’Idescat Els preus de venda dels habitatges nous permeten constatar el diferencial de preus en funció de la proximitat a Barcelona, si bé aquest no és l’únic factor explicatiu. Les dades de la DGH i recollides per l’Idescat arriben fins a l’any 2008, de manera que agafen solament l’inici de la crisi immobiliària actual. La comparació amb altres nuclis urbans i amb el conjunt català permet veure els diferencials de preus, positius i negatius, de Vilafranca del Penedès, diferencials que tendeixen a mantenir-se, més o menys, sigui quina sigui la conjuntura.

L’evolució dels preus dels habitatges nous. 2002-2008 (€/m2, superfície construïda )

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Barcelona 2.931 3.476 4.193 5.082 5.791 5.918 5.082

Sant Cugat del Vallès 2.719 3.054 3.555 4.439 4.865 4.685 4.439

Martorell 1.627 1.725 2.547 2.605 3.015 3.145 2.605

Vilafranca del Penedès 1.287 1.728 2.445 2.688 2.983 2.957 2.688

Vilanova i la Geltrú 1.558 2.163 2.890 3.367 3.708 3.921 3.367

Igualada 1.107 1.542 2.041 2.553 2.924 2.825 2.553

Lleida 1.356 1.584 1.901 2.151 2.463 2.481 2.151

Tortosa 1.032 1.023 1.163 1.609 2.077 2.192 1.609

Catalunya 1.921 2.106 2.653 3.280 3.896 3.856 3.280 Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH i de l’Idescat


218

Cal advertir que el procediment de càlcul de l’any 2008 es diferent al dels anys anteriors, la qual cosa treu fiabilitat a la sèrie històrica. No queda aclarit quina part de la baixada és real i quina es atribuïble al canvi de metodologia. Les xifres de Vilafranca del Penedès facilitades per la DGH s’han d’agafar amb precaució, tot i que es basen en una mostra àmplia, 32 promocions i 609 habitatges. El preu mitjà de l’obra nova de l’any 2008 era de 2.688€/m2 (superfície construïda). Entre el 2007 i el 2008 els preus haurien baixat un 9,1%, percentatge al que caldria sumar la reducció corresponent a l’any 2009. El diferencial de preus amb el conjunt català presenta oscil·lacions no sempre fàcils d’interpretar i que recullen una certa aleatorietat de les diferents mostres anuals. Els anys 2006-2007, els preus de Vilafranca del Penedès eren aproximadament un 23% inferiors al del conjunt català. L’any 2008, el percentatge era una mica inferior. També existeix un diferencial important amb Vilanova i la Geltrú. Amb Igualada, el signe es lleugerament diferent, amb preus una mica superiors a Vilafranca del Penedès. Els preus de Martorell també eren una mica superiors als de Vilafranca, ja que és un municipi més proper i més ben comunicat amb Barcelona, però d’acord amb les dades estadístiques disponibles, el 2008 s’haurien invertit lleugerament les xifres i els preus d’obra nova de Vilafranca del Penedès superarien per poc els de Martorell: 2.688 a 2.605 €/m2 construït. Altres ciutats més allunyades de la conurbació barcelonina, com ara Lleida o Tortosa, tenen uns preus de l’habitatge clarament inferiors. El gràfic permet veure de manera entenedora els municipis que estan per damunt i per sota de la mitjana catalana. Per damunt, Barcelona, les ciutats més interiors de la corona metropolitana i ciutats amb atractivitat residencial, com els nuclis urbans del Garraf; per sota, municipis de la segona corona metropolitana, com és el cas de Vilafranca del Penedès o Martorell, i ciutats escampades per tot Catalunya.

Comparació dels preus dels habitatges nous entre diverses ciutats catalanes 2008 (€/m2, superfície construïda)

5.08

2

3501 44

39

2.60

5

2688 3367

2553

2151

1609 32

80

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Barc

elon

a

Bad

alon

a

San

tC

ugat

del

Val

lès

Mar

tore

ll

Vila

franc

ade

lP

ened

ès

Vila

nova

ila

Gel

trú

Igua

lada

Llei

da

Torto

sa

Cat

alun

ya


La informació de la DHG té un altre tret positiu i es que dóna els preus unitaris (€/m2) distingint entre superfície construïda i superfície útil, una informació que no sempre es pot destriar a partir de les webs immobiliàries o de les dades dels APIs. El gràfic compara les dades de Vilafranca del Penedès amb les de Catalunya referides a l’any 2008. A nivell català, el preu unitari de superfície construïda era de 3.213 €/m2, mentre que el de superfície útil era un 22,4% superior, 4.138 €/m2. A nivell de Vilafranca del Penedès, el preu


219

unitari de superfície construïda era de 2.542 €/m2, mentre que el de la superfície útil per a un 21,8% superior, 3.252 m. En definitiva, el diferencial de preus es manté entorn del 21% tant si es tracta de comparar preus unitaris de superfícies construïda o de superfície útil. Cal advertir que les xifres de Vilafranca del Penedès de l’any 2008 que donen la DGH i l’Idescat tenen una lleuger divergència. A la web de l’Idescat els preus unitaris són 2688 i 3280 €/m2, segons es tracti de superfície construïda o útil, mentre que a la web de la DGH les xifres són 2.524 i 3213.

Preus unitaris segons superfície construïda útil. 2008

32524138

25423213

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000


Sup. Util

Sup construïda

Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH

A l’hora de calcular la demanda exclosa del mercat la variable important és el cost total de l’habitatge. És igual pagar 224.000 € per 70 m2 de superfície útil a 3.200/m2 que la mateixa quantitat per 85% de superfície construïda a 2.635 €/m2. En qualsevol cas, de les dades anteriors se’n deriva que la superfície construïda acostuma a ser un 20-22% superior a la superfície útil. També serà important veure si existeix i en quin sentit va el possible diferencial de preus amb altres municipis més petits de la comarca. Al parlar dels trasllats residencials s’ha parlat d’un flux significatiu des de Vilafranca del Penedès cap als municipis veïns. Serrà interessant esbrinar si el diferencial de preus pot ser un factor explicatiu d’aquesta tendència que, per altra banda, és força recent. . Des de l’any 2008, la DGH facilita també preus dels municipis de més de 5.000 habitants; en el cas de l’Alt Penedès, això vol dir Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Gelida. Les xifres estan referides a preus unitaris de superfície construïda.

Preus dels habitatges d ‘obra nova als municipis de la comarca amb més de 5.000 habitants 2008

Preu unitari

(€/m2) Índex variació

(Catalunya 100)

Municipi Promo cions

Habi tatges

Sup. Const.

Sup. útil

Sup. Const.

Sup. útil

Gelida 2 48 3.444 4.342 105,9 104,9 Sant Sadurní d’Anoia 14 248 2.935 3.720 90,3 89,9 Santa Margarida i els Monjos 8 224 2.060 2.731 63,3 66,0 Vilafranca del Penedès 32 690 2.542 3.214 78,2 77,7

Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH


220

Els quatre municipis tenen unes xifres força divergents. Gelida és un municipi amb una alta atractivitat residencial i amb uns preus força elevats, per sobre de la mitjana catalana, almenys els que es dedueixen de les dues promocions en que es basa la mostra. Sant Sadurní d’Anoia també té uns preus unitaris superiors als de Catalunya però superiors als de Vilafranca del Penedès, mentre que Santa Margarida i els Monjos té uns preus clarament per sota de la capital comarcal; en aquest darrer cas, els preus es basen en una mostra de 8 promocions i 224 habitatges construïts, xifra gens menyspreable. Cal recordar que són dades de l’any 2008 i no recullen els canvis, previsiblement a la baixa, de tots els mesos transcorreguts de l’any 2009. B. Les dades del treball de camp de l’equip redactor i de la Societat d’Habitatge de Vilafranca del Penedès L’única possibilitat de conèixer dades actuals es recórrer al treball de camp. Les dades procedeixen d’una mostra de 72 habitatges d’obra nova recollides de tres webs immobiliàries d’àmbit general, Idealista, Habitaclia i Yaencontre i de diversos APIs i promotors d’àmbit comarcal (SIP; Finques Vilafranca, Finques Hill, Finques Planas, Finques Pinyol, Finques Anoia-Penedès, Qualitat, etc.). A partir d’aquesta mostra s’ha arribat a un habitatge d’obra nova tipus amb una superfície mitjana (útil o construïda) que ratlla els 80 m2, concretament 79,4, un preu mitjà de 246.000 i un preu unitari d’uns 3.000 €/m2.

Característiques mitjanes de l’oferta d’habitatges nous

Tipologia Superfície

mitjana Preu

mitjà Preu unitari mitjà

(€ m2 útils)

Pis 79,4 246.000 3.023

Aquest habitatge tipus és la resultant d’una oferta àmplia i relativament variada que es mou entre els següents valors extrems. Pel que fa a la superfície, els extrems van des d’un estudi de 27 m2 fins a pisos de 139 m2. Pel que fa al preu total, els extrems van des dels 120.00 € d’un pis de 42 m2 al Molí d’en Rovira, fins als 450.000 d’un pis de 110 en un edifici rehabilitat del centre Vila. Pel que fa al preu unitari, els valors es mouen entre els 1.900 €/m2 d’un pis a la Girada fins els 4.091 /m2 d’un pis de 110 m2 rehabilitat al Centre Vila.

Superfície Preu Preu unitari (€ m2 útils)

Mínim 27 1.900 120.000

Màxim 139 4.091 450.000

6.2.2. Els preus del habitatges de segona mà El mercat immobiliari de segona mà continua sent un motor important del sector immobiliari. És en aquest segment on es produeixen la majoria de les transaccions. La informació sobre l’evolució del volum i dels preus de l’habitatge de segona mà s’ha recorregut a les mateixes fonts d’informació. La DGH dóna informació trimestral sobre l’evolució dels preus mitjans dels habitatges de segona mà (preu d’oferta, no preu real de venda). Ara bé, aquesta informació es limita a les principals ciutats del país i no inclou Vilafranca del Penedès.


221

D’acord amb les dades de la DGH, els preus dels habitatges de segona mà haurien tocat sostre l’any 2006-2007, per iniciar després una retallada significativa.

L’evolució dels preus unitaris dels habitatges de segona mà a Catalunya (€/m²) 98

0

1098 1379

1.61

7

1.92

1

2.10

6

2.65

3

3.28

0

3.89

6

3.85

6

3.28

0

0

1000

2000

3000

4000

5000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Font: elaboració pròpia amb dades de la SGH

6.2.3. Els preus dels habitatges de lloguer

L’evolució dels preus dels habitatges de lloguer de Vilafranca del Penedès 2002-2006 (€/m²)

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nombre de contractes 150 230 226 258 310 393

Renda mitjana (€/mes) 434,12 437,53 450,05 582,59 664,78 727,92 Font: Elaboració pròpia amb dades de DGH


222

6.2.4. Una visió sintètica dels preus dels habitatges a l’actualitat El treball de camp i les xifres objectives dels portals immobiliaris tenen alguna divergència amb l’opinió dels experts i amb les xifres que manegen els experts del sector immobiliari. Es parla molt de la divergència entre el preu d’oferta i el preu de venda. El preu d’oferta es el que es penja al portal, però si realment es vol vendre s’ha d’anar a un preu inferior, entre el 20-25%. Davant d’aquesta situació, s’ha optat perquè els preus que han de servir per calcular la demanda exclosa siguin una mica inferiors als recollits al treball de camp, incorporant parcialment aquest desviament entre el preu d’oferta i el preu real de les transaccions.

Preus de referència per al càlcul de la demanda exclosa

Treball de

camp Societat

d’Habitatge Preus de

referència

Obra nova 3023 2.450 2.600

Segona mà 2.371 2.150 2.200

Lloguer 647 (8,1) 550 7,0 Font: Elaboració pròpia

6.2.5. La comparació dels preus d’oferta actuals amb els preus màxims del habitatges protegits Pel que fa als preus màxims autoritzats dels habitatges protegits, tot el territori es divideix en quatre zones A, B, C i D, classificades segons valors que van de més a menys. A la comarca de l’Alt Penedès no hi ha cap municipi inclòs a la zona A. Vilafranca del Penedès està inclòs a la zona B, juntament amb Gelida, Sant Llorens d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos. La resta de municipis de la comarca formen part de la zona C. 6.2.5.1 Habitatges de compra Els preus màxims permesos vigents a l’actualitat als diferents municipis de l’Alt Penedès, segons la seva classificació zonal, són els següents:

Preus màxims permesos als habitatges protegits de l’Alt Penedès a l’actualitat per m2 útil

Zona Municipis Regim

especial Règim

general Preu

concertat

A Cap 1.705,50 € 1.940, 48 € A1 i A2: 3.001,68 €

A3: 2.728,80 €

B

Gelida, Sant Llorenç d’Hortons Sant Sadurní d’Anoia


1.478,10 € 1.576,64 € 2.183,04 €

C 23 municipis 1.307,55 € 1.394,72 € 1.773,72 € Font: Secretaria General de Treball

Caldrà contrastar els preus màxims permesos de cada modalitat de protecció amb els preus de referència del mercat lliure, que són els que s’utilitzaran per al càlcul de la demanda exclosa.


223

A. Règim especial Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de protecció de règim especial amb els preus de referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova el gran diferencial existent. Els preus de mercat d’obra nova són un 75,9% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa als habitatges de segona mà, les diferències continuen sent importants, de gairebé un 50%, concretament un 48,8%.

Comparació dels preus màxims autoritzats del règim especial amb els preus de referència

Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus Preu màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà

1.478,10 2.600 2.200 1.121,90 721,90 75,9 48,8 B. Règim general Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de protecció de règim general amb els preus de referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova el gran diferencial existent. Els preus de mercat d’obra nova són un 64,9% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa als habitatges de segona mà, les diferències continuen sent importants, de gairebé un 40%, concretament un 39,5%.

Comparació dels preus màxims autoritzats del règim general amb els preus de referència

Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus Preu Màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà 1.576,64 2.600 2.200 1.023,36 623,36 64,9 39,5

C. Preu concertat Confrontant els preus màxims autoritzats als habitatges de preu concertat amb els preus de referència dels mercat lliure d’obra nova es comprova que el diferencial és molt menor. Els preus de mercat d’obra nova són un 19,1% superiors als preus màxims autoritzats. Pel que fa als habitatges de segona mà, el diferencial és pràcticament inexistent.

Comparació dels preus màxims autoritzats del preu concertat amb els preus de referència

Preu de referència Diferència absoluta (€) Diferencial de preus Preu màxim (€) Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà Obra nova Segon mà

2.183,04 2.600 2.200 416,96 16,96 19,1 0,8 Resumint les xifres anteriors, s’arriba a la conclusió de que els preus de mercat lliure no han baixat el suficient com per atansar-se als preus de l’habitatge protegit. A l’obra nova, el diferencial amb l’habitatge de règim general, la modalitat més habitual, es encara del 64,9%. No cal dir que el diferencial amb el règim especial és encara superior, del 75,9%. Amb l’habitatge de preu especial, en canvi, el diferencial és molt menor, solament del 19.1%. Tot fa pensar que la reconversió de lliures a protegits dels habitatges vacants que hi ha per vendre, que són molts, és gairebé impossible de plantejar amb els preus actuals. Solament el preu concertat té un diferencial prou petit com per poder plantejar alguna iniciativa de reconversió.


224

Diferencials de preus (%) Règim Obra nova Segona mà

Especial 75,9 48,8

General 64,9 39,5

Preu concertat 19,1 0,6 6.2.5.2 Habitatges de lloguer El mateix tipus de càlcul s’ha d’estendre als habitatges de lloguer, on s’estableix una renda inicial mensual màxima per a cada una de les tres modalitats d’habitatge de protecció de lloguer: règim especial a 25 anys, règim general a 25 anys i règim general a 10 anys. La zonificació es la mateixa que per als habitatges de compra. Vilafranca del Penedès pertany a la Zona B, i la resta de municipis de la comarca es reparteixen entre les zones B i C.

Renda inicial mensual màxima als habitatges protegits de l’Alt Penedès a l’actualitat per m2 útil (€)

Zona Municipis 25 anys RE 25 anys RG 10 anys RG A Cap 4,04 5,66 8,89

B

Gelida, Sant Llorenç d’Hortons Sant Sadurní d’Anoia


3,28 4,60 7,23

C 23 municipis 2,91 4,07 6,39 Font: Secretaria General de Treball

Caldrà contrastar les rendes mensuals màximes permeses de cada modalitat de protecció de lloguer amb els costos mensuals de referència del mercat lliure, que són els que s’utilitzaran per al càlcul de la demanda exclosa.

Comparació de les rendes inicials mensuals màximes amb els costos mensuals preus de referència (€/m2 i mes)

Règim Renda

mensual màxima

Cost mensual

mercat lliure

Diferència absoluta

Diferencial (%)

A 25 anys RE 3,28 7 3,72 113,4 A 25 anys RG 4,60 7 2,40 52,2 A 10 anys RG 7,23 7 -0,23 -3,2

S’arriba a la conclusió de que els costos mensuals de lloguer al mercat lliure estan molt lluny de les rendes mensuals màximes de lloguer a 30 anys, un 113,4% superiors, i del lloguer a 25 anys, un 52,2% superiors. Al lloguer a 10 anys, en canvi, la renda mensual màxima autoritzada està fins tot una mica per sobre del cost mensual al mercat lliure. Resumint, als propietaris i promotors amb habitatges per a vendre no els interessarà en cap cas acollir-se a la fórmula del lloguer de protecció a 25 o 30 anys, però si que podria interessar el lloguer de protecció de 10 anys, amb una renda màxima autoritzada molt similar al cost mensual de lloguer al mercat lliure.


225

6.3. Els habitatges protegits El PCH de Vilafranca del Penedès se centra fonamentalment en l’avaluació de les necessitats futures d’habitatge protegit, de manera que serà important analitzar l’evolució recent dels habitatges protegits, en totes les seves modalitats.

6.3.1. El pes dels habitatges protegits a Vilafranca del Penedès durant el període 2000-2008 Tot i la consciència generalitzada de que s’ha de prioritzar la construcció d‘habitatges de protecció oficial, davant l’evidència que els desorbitats preus del sòl i dels habitatges exclouen una bona part de la població del mercat immobiliari lliure, el fet cert és que, durant aquests darrers anys, el pes dels habitatges protegits ha estat molt petit, massa petit, tant si s’agafen les dades del conjunt de Catalunya, com si s’agafen les xifres de Vilafranca del Penedès i del seu entorn geogràfic. Durant el període 2000-2008, es van iniciar a Vilafranca del Penedès un total de 595 habitatges de protecció, repartits entre 23 expedients. Representaven l’11,1% dels habitatges iniciats durant el període. En canvi, si s’agafen les xifres d’habitatges acabats s’obté una xifra de 567 habitatges, repartits entre 25 expedients, un 13,1% del total d’habitatges acabats en el mateix període.

Pes dels habitatges de protecció oficial a l’activitat constructora de Vilafranca del Penedès 2000-2008

Iniciats Acabats

Expedients Habitatges %/total

habitatges Expedients Habitatges

%/total habitatges

2000 1 40 7,6 9 190 43,5 2001 0 0 0,0 1 31 6,6 2002 3 118 39,7 1 12 2,2 2003 3 30 9,7 2 50 9,6 2004 1 6 1,0 0 0 0,0 2005 4 175 15,3 1 3 1,0 2006 5 102 12,8 2 32 7,9 2007 1 64 8,0 6 181 23,2 2008 5 60 30,6 3 68 10,8 Total 23 595 11,1 25 567 13,1


El gràfic permet comparar l’evolució paral·lela dels habitatges protegits i del conjunt d’habitatges iniciats.


226

Habitatges totals i habitatges protegits iniciats en el 2000-2008

175 64 6063040 102118

310 196

525 719297

590

1.141

798 805

0

400

800

1.200

1.600

2.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Protecció Total


Pes dels habitatges protegits en el total d’habitatges iniciats 2000-2008 11,1%

Pes dels habitatges protegits en el total d’habitatges acabats 2000-2008 13,1%

6.3.2. La comparació amb el conjunt català i l’entorn geogràfic Durant el període 2000-2008, solament un 8,3% dels habitatges iniciats a Catalunya van ser de protecció oficial, en algun dels seus règims. El percentatge surt de relacionar les 56.222 qualificacions provisionals de protecció pública amb els 675.457 habitatges visats pel Col·legi d’Aparelladors. Durant els anys de màxim boom immobiliari, els habitatges protegits van tocar mínims: l’any 2005 se’n van iniciar 6.610, que representaven solament un 6,1% del total. Una vegada encetada la crisis, els habitatges protegits s’han incrementat, tant en temes absoluts com relatius: l’any 2008 se’n van iniciar 10.099, un 36,3% del total d’iniciats durant l’any. A la Regió Metropolitana de Barcelona, el percentatge era de l’11%, una xifra totalment insuficient que coincideix amb la de Vilafranca del Penedès, on el pes dels habitatges protegits al conjunt dels iniciats va ser de l’11,1%, però tot i així està per damunt de Sant Sadurní d’Anoia, amb un 9,7%, el conjunt de Catalunya amb un 8,3% i de la comarca de l’Alt Penedès, amb només un 7,2%.


227

El pes dels habitatges de protecció oficial al conjunt d’habitatges iniciats. 2000-2008

8,311

7,211,1 9,7

8,3

0

4

8

12

16

Catalunya Regiómetropolitana

Alt Penedès Vilafranca delpenedès

Sant Sadurníd'Anoia


Les dades desagregades del pes dels habitatges de protecció oficial permeten veure divergències importants entre els diferents sistemes urbans. El màxim pes dels HPP, en el període analitzat, es va donar al Barcelonès, amb 7.045 habitatges protegits, un 19,2% del total dels iniciats. En segon lloc es situava el sistema urbà de Sabadell, amb un 15%. Això era degut fonamentalment a la incidència dels HPP a la pròpia ciutat de Sabadell, amb 3.465 habitatges protegits, un 20,65 del total. Seguien després les Rondes-Llobregat, amb un 14,7%, i les Rondes-Besòs, amb un 13,9%. És fàcil comprovar que el màxim pes dels habitatges protegits es dóna als sistemes més centrals i/o més habitats.

El pes de l’habitatge protegit als sistemes urbans metropolitans. 2000-2006

Fins a 2

2-4

4-6

6-8

8-12

Més de 12

Sistemes urbans

Granollers

Mollet-Riera de Caldes

Pes dels habitatges de protecció oficial

2000-2006(% habitatges totals)

Font: DGH

En canvi, les dades referides als municipis de l’Alt Penedès posen en relleu el poc pes generalitzat dels habitatges protegits. En un total de 18 municipis no es va iniciar cap habitatge protegit, tot i que en alguns casos, l’activitat immobiliària va ser significativa, com ara els 491 habitatges de Sant Llorenç d’Hortons o els 467 d’Olèrdola. En antres casos el nombre d’habitatges protegits és gairebé simbòlic: 1 a Castellet i la Gornal, sobre un total de 511, o 20 a Gelida, sobre un total de 1.632.


228

A més, Sant Sadurní d’Anoia es va quedar al 9,7%: 164 habitatges protegits sobre un total de 1691, mentre que Vilafranca del Penedès va tenir un percentatge una mica superior, de l’11,1%: 595 habitatges protegits sobre un total de 5.381 habitatges iniciats. Santa Margarida i els Monjos va arribar fins al 15,5%: 219 habitatges protegits sobre un total de 1437. Però el màxim pes de l’habitatge protegit durant el període analitzat es va donar a la Granada, amb un 22,8%: 101 habitatges protegits sobre un total de 443. En conjunt, durant el període 2000-2008 es van iniciar 1.171 habitatges protegits, un 7,2% dels 16.262 habitatges totals iniciats. Els 1.171 habitatges protegits es van distribuir entre 47 expedients/promocions. Més de la meitat, un 50,8% del habitatges protegits es van construir a Vilafranca del Penedès, tot i que el municipi solament aplegava un 33,1% del total d’habitatges iniciats. A més de la capital comarcal, els municipis amb un pes important al conjunt dels habitatges protegits iniciats a la comarca van ser Santa Margarida i els Monjos amb un 18,7% del total; Sant Sadurní d’Anoia amb un 14,0%; i la Granada amb un 8,8%. Entre aquests quatre municipis concentraven un 92,3% del total d’habitatges protegits del període. Els altres 23 municipis es repartien un minso 7,7%.

Pes del habitatges iniciats de protecció oficial als

municipis de l’Alt Penedès. 2000-2008

22,8

11,1

00

5

10

15

20

25

Valors extrems





Vilafranca

la Granada

Pes habitatges protegits 2000-2008

(habitatges totals)

Cap

Fins a 5

5-10

10-15

15-20

Més de 20


6.3.3. Parc total d’habitatge protegit existent El nombre total d’habitatges protegits existent, tant de promoció pública com de promoció privada, acabats entre 1992-2007 amb protecció oficial i no desqualificats al municipi és de 820. (Font: Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge) A. Promocions públiques d’habitatge protegit o amb conveni amb l’Ajuntament en el municipi En el quadre següent es mostren les promocions executades d’habitatge protegit tant de compra com de lloguer a partir de 1992.


229

Relació de promocions d’habitatge protegit 1992-2009

Promotor Tipus Nº

Habitatges

Nom / adreça

de l’actuació

Fundació Família i Benestar Social en Conveni amb l'Ajuntament de Vilafranca

Compra 25 Cabanyes, 27

Incasol Lloguer 27 C/Torrelles Foix, 1

Societat Municipal d'Habitatge Compra 114 Antonio Acedo Sopetran, 2

Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 40 Antonio Acedo Sopetran, 3

Incasol Lloguer 40 La Girada I (carrers Avinguda Europa cantonada Josep Tarradellas)

Incasol Lloguer 8 Passatge Antoni Sabaté Mill

Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 3 Carrer Muralla dels Vallets, 12

Societat Municipal d'Habitatge Compra 6 Carrer Muralla dels Vallets, 12

Llar Unió Catalònia SCCL en conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca

Compra 50 Falcons de Vilafranca

Llar Unió Catalònia SCCL en conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca

Compra 16 Castellers de Vilafranca

Fundació Família i Benestar Social en Conveni amb l'Ajuntament de Vilafranca

Lloguer 24 Rambla Girada 15 - 19

Incasol Lloguer 30 La Girada II carrer Castellers de Vilafranca, 17

Incasol Lloguer 47 La Girada II carrer Falcons de Vilafranca 25-33

Societat Municipal d'Habitatge Lloguer 19 Carrer dels Ferrers, 49-55. Traspassats a la Fundació Amàlia Soler. (gestiona Fundació Amàlia Soler)

Societat Municipal d'Habitatge Compra 48 Ronda de Mar, al barri de Molí d’en Rovira Sud


230

B. Noves promocions d’habitatge protegit Hi ha vuit noves actuacions de promoció d’habitatge protegit que impliquen 238 nous habitatges, segons el següent detall i estat d’execució a data octubre 2009:

Relació de promocions d’habitatge públic en execució

Promotor Tipus Nº

Habitatges Actuació

PROHA SCCL Compra 64 Carrer Pere Alegret (PAU-21). Executat

Societat Municipal d'Habitatge

Compra 29 La Girada II, Rambla de la Generalitat. En execució

SUMA i PROHA SCCL Compra 20 La Girada II, Rambla de la Generalitat, 55-59. Executat

Rehabilitació i Arquitectura, SA (privat)

Compra 16 La Girada II, al carrer Lluís Mª Güell, 8 Executat

REYAL URBIS (privat) Compra 18 C/ Pere Alegret (Barri Barceloneta). Executat

HERCESA (privat) Compra 10 C/ Mossèn Trens – Avda. Barcelona. Executat

Cooperativa CELOBERT Lloguer 10 Rambla Generalitat, 51-53 (Sector Girada II). Executat

FACTOR HABAST Lloguer 71 C/ Mossèn Trens – C/ Comerç. Llicència concedida 19/6/2009. No han començat les obres.

C. Les actuacions d’Incasol

Les Actuacions d’Incasol a Vilafranca del Penedès

Promoció Lloguer Lloguer

gent gran Lloguer joves

Compra venda

Total Estat

C/Torrelles Foix -1 27 0 0 0 27 Acabada Carrer dels Ferrers Plaça Lluís Via 0 0 8 0 8 Acabada

Girada II (carrer sis) 27 0 20 0 47 Acabada

La Girada II (Rambla Girada) 30 0 0 0 30 Acabada

La Girada, 1a. Fase 40 0 0 0 40 Acabada

Vilafranca-1 0 0 0 61 61 Acabada

Total 124 0 28 61 213 Font: Incasol

Les quatre darreres promocions d’Incasol a la ciutat són: 2002: 40 habitatges de lloguer a la Girada, Avinguda Europa cantonada Josep Tarradellas. 2005: 8 habitatges de lloguer al passatge Antoni Sabaté i Mill 2007: 30 habitatges de lloguer a la Girada II, carrer Castellers de Vilafranca 2007: 47 habitatges de lloguer a la Girada II carrer falcons de Vilafranca Tots aquests habitatges de lloguer estan gestionats per Adigsa


231

7. Demanda, demanda exclosa, exclusió social i necessitats d’habitatge El mercat de l’habitatge, com tots els mercats, és un punt de trobada d’oferta i demanda. El ritme intens de construcció dels darrers anys es fonamentava en l’existència d’una demanda igualment important que absorbia l’oferta creixent que es portava al mercat. Una part de la demanda era interna, sorgida de les necessitats d’habitatge o de la voluntat de millora de la població local, però una gran part era demanda feta per nous residents, amb col·lectius tant dispars com la població immigrada estrangera o els trasllats residencials de població autòctona des de les corones centrals metropolitanes. L’any 2005, a Vilafranca del Penedès es van acabar 743 habitatges i l’any 2007, se’n van iniciar 1.141, xifres molt per damunt de la demanda local. En les pàgines següents es tractarà la demanda d’habitatge, però no a tota la demanda se li donarà la mateixa rellevància al PLH. Una part de la demanda ha de tenir naturalesa de necessitat d’habitatge que s’ha de cobrir i que ha d’incloure’s plenament en les actuacions el PLH, mentre que un altre tipus de demanda va més associada a la idea de millora que de necessitat i, per tant, a de tenir menys presencia al PLH.

1. Una part de la demanda d’habitatge s’ha de considerar estrictament com a necessitat d’habitatge i s’haurà d’incloure forçosament al PLH; és concretament la demanda d’habitatges principals per a creació de noves llars per part de la població resident a Vilafranca del Penedès. No tota aquesta demanda ha de ser forçosament de creació de noves llars; també hi ha el cas d’un canvi pràcticament necessari habitatge: parella amb fills que viu en un habitatge massa petit per les noves dimensions de la llar, persones grans que viuen en un habitatge poc adequat a les seves condicions actuals....

2. Hi ha un altra demanda, que pot ser numèricament fins i tot més important, que no

es comptabilitzarà com a necessitat d’habitatge sinó com a millora de l’habitatge i/o de l’entorn: és la demanda de qui vol millorar d’habitatges o de qui vol traslladar la residència a Vilafranca del Penedès des d’algun altre municipi més o menys proper, de qui vol tenir-hi una segona residència...

La distinció entre demanda entesa com a necessitat o com a millora s’ajusta força bé a la població resident, però molt menys a la població forana. Una primera qüestió seria dimensionar el volum recomanable de trasllats residencials cap a Vilafranca del Penedès (quin model de ciutat es vol o es pot tenir) i després vindria veure si els nous habitatges principals per a la població forana es consideren com necessitat o com millora. La resposta a aquesta qüestió passa inexorablement per treure el tema dels habitatges destinats a polítiques socials. Està clar que una part important de la demanda interna considerada com a necessitat quedarà exclosa del mercat lliure i s’haurà de canalitzar cap a l’habitatge protegit (o altres fórmules d’habitatge destinat a polítiques socials), mentre que la demanda interna entesa com a millora es canalitzarà en la pràctica totalitat cap al mercat lliure. Al passar a la demanda forana, la pregunta clau ha fer-se és si tota la demanda forana es canalitza cap al mercat lliure o si una part s’ha de canalitzar cap a l’habitatge destinat a polítiques socials. Està clar que una gran part dels trasllats metropolitans responen més a la demanda entesa com a millora que com a necessitat. És el cas de famílies que viuen a les corones centrals metropolitanes, que probablement ja tenen patrimoni immobiliari, i que

Demanda, Demanda Exclosa, Exclusió Social i Necessitats d’Habitatge

232

poden veure el trasllat a Vilafranca del Penedès com una millora de l’habitatge i de l’entorn. Molt probablement no treballaran a Vilafranca del Penedès i hauran de practicar la mobilitat laboral obligada. També hi ha, però, persones i famílies que han trobat feina a la comarca, normalment feines poc qualificades i amb un nivell d’ingressos més aviat baix, que difícilment compten amb cap patrimoni immobiliari previ, i per als quals l’habitatge constituirà una necessitat ineludible. Si el model econòmic de la comarca necessita aquest tipus de treballadors, potser caldria estendre l’oferta d’habitatge de protecció a una part de la població forana de baix nivell d’ingressos.

La demanda segons grau de necessitat i procedència de la població

Necessitat d’habitatge

Millora d’habitatge o de l’entorn

Població resident

Demanda que s’ha de cobrir totalment i que ha de constituir el nucli central del PLH. Una part de la demanda quedarà exclosa del mercat lliure i s’haurà de canalitzar cap a l’habitatge destinat a polítiques socials

Demanda a tenir en compte però que no es traduirà en actuacions especifiques del PLH. Es interessant detectar si hi ha segments de demanda desatesos que prefereixen desplaçar-se a d’altres municipis. En principi, tota la demanda s’ha de canalitzar cap al mercat lliure

Població forana

S’ha de pensar si una part de la demanda forana es considera com a necessitat i se li obre la porta a l’habitatge destinat a polítiques socials. La resposta depèn bàsicament de les necessitats de mà d’obra poc qualificada per part dels sectors productius locals

Una gran part dels trasllats metropolitans s’han d’entendre com a millora i s’han de canalitzar cap al mercat lliure

En definitiva, aquest capítol s’estructurarà en tres parts:

• El càlcul de la creació de noves llars i de les necessitats de nous habitatges. És un càlcul bàsicament quantitatiu basat en l’estructura actual de la població.

• El càlcul de les necessitats d’habitatge protegit, és a dir, de les noves llars que restaran excloses del mercat. És un càlcul bàsicament quantitatiu basat en dades econòmiques o sociològiques i en els preus dels habitatges.

• Les privacions, sobretot en termes d’habitatge, dels segments de població amb risc d’exclusió social (o amb exclusió social directament), els quals, requeriran, amb tota probabilitat, algun tipus d’ajuda suplementària a la que representa l’habitatge protegit.

7.1. La creació de llars i la necessitat de nous habitatges El càlcul s’ha fet de manera desagregada per a diferents segments de població i s’han considerat dos hipòtesis de població resident: la població actual (escenari endogen) i la població actual minorada per un cert retorn d’immigrants en un context de crisi econòmica aguda (escenari regressiu). Els diferents segments de població generadors de necessitat d’habitatge s’han acabat agrupant en dos grans grups. Les noves llars per emancipació de joves i les noves llars adultes, aquestes amb una casuística variada: emancipació tardana de


233

població de 35 a 39 anys, canvis en la composició familiar, reagrupaments familiars d’immigrants. Les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat apart ja que en aquest cas no és tracta de creació de noves llars sinó d’accedir a un allotjament adequat. La creació de noves llars per part de la població resident durant el període 2010-2015 de vigència del PLH és mourà entre les 1.442 i les 1.538 segons és tracti de l’escenari regressiu o l’endogen.

Previsió de noves llars per al període 2010-2015

Creació noves llars Escenari regressiu

Escenari endogen

Noves llars per emancipació de joves 1.162 1.243

Noves llars adultes 281 295

Total 1.442 1.538 Font: Elaboració pròpia

Una part de les noves llars podran utilitzar habitatges principals alliberats per l’anomenada destrucció de llars, manera molt contundent de referir-se a l’extinció d’una llar (la majoria de vegades per defunció d’una persona gran en un llar unipersonal). S’ha calculat en 441 les llars que és destruiran en el mateix període 2010-2015. Se suposa que el 100% dels habitatges principals alliberats ho continuaran sent, és a dir, acolliran una nova llar, però que solament el 80% aniran a parar a noves llars generades per la població interna. Les xifres de l’escenari endogen per al període 2010-2015 són les següents:

• Es crearan 1.243 noves llars. • Les necessitats de nous habitatges principals és mouran entre 1.097 (tots els

habitatges utilitzats són utilitzats per les noves llars de població resident) i 1.538 (cap dels habitatges alliberats són utilitzats per noves llars de població resident).

• Amb la opció del 80%, s’obté una xifra de 1.186 nous habitatges principals necessaris per atendre les necessitats de les noves llars locals.

Les xifres bàsiques de l’escenari regressiu seran

• Es crearan 1.162 noves llars. • Les necessitats per a les noves llars de població resident és mouran entre 1.001-

1.442 habitatges principals. • Amb l’opció del 80% s’obté una xifra de 1.089 nous habitatges principals

Necessitats de nous habitatges

principals per al període 2010-2015

Escenari regressiu

Escenari endogen

Interval 1001-1442 1097-1538

Nous habitatges principals 1.089 1.186 Font: Elaboració pròpia


234

A partir del càlcul anterior, les necessitats de nous habitatges principals és mouran entre els 1.089 de l’escenari regressiu i els 1.186 de l’escenari endogen. No tots hauran de ser habitatges de nova construcció. És interessant recordar el ventall de possibilitats d’augmentar el parc d’habitatges principals:

• Habitatges vacants que és fan aflorar amb mesures per afavorir el lloguer • Habitatges vacants en mal estat que entrin en programes de rehabilitació • Habitatges secundaris reconvertits en principals • Habitatges nous per vendre afectats per la crisi immobiliària • Habitatges de nova construcció

També serà interessant recollir les xifres per al període 2016-2019, tot i que estan molt allunyades en el temps. Les necessitats de nous habitatges principals oscil·laran entre els 543 de l’escenari regressiu i els 610 de l’escenari endogen. S’observa que les necessitats són inferiors a les del sexenni anterior per la senzilla raó de que les generacions d’adults joves en edat d’emancipar-se seran menys plenes.

Necessitats de nous habitatges

principals per al període 2016-2019


Escenari endogen

Noves llars per emancipació de joves 608 662


Total noves llars 760 827

Destrucció de llars 272 272

Interval 488-760 555-827

Nous habitatges principals 543 610 Font: Elaboració pròpia

A grans trets, els 1.186 nous habitatges principals de l’escenari endogen per al període 2010-2015 dividits pels sis anys dóna una xifra anual mitjana de 197, en xifres rodones 200 nous habitatges principals anuals. Per al període 2016-2019, la xifra es una mica inferior: 152 habitatges principals anuals; la raó és que, en absència de moviments immigratoris, les futures generacions de població adulta jove seran menys nombrosos i hi haurà menys necessitat d’habitatges per a emancipació del jovent. En qualsevol cas, es fàcil comprovar que les necessitats endògenes, uns 200 nous habitatges principals anuals, estan molt per sota del nombre d’habitatges construïts anualment durant aquests darrers anys.

7.1.1. Demanda de nous habitatges al marge de les necessitats per creació de noves llars Com s’ha dit, una part de la demanda va associada directament a necessitats d’habitatge a comptabilitzar en una memòria social: és la creació de noves llars analitzada anteriorment. Ara bé, una gran quantitat dels habitatges construïts aquests darrers anys van adreçats a d’altres segments de demanda, bàsicament els que formen la demanda de millora de l’habitatge i/o l’entorn. S’ha de parlar de: La demanda interna de població resident que vol canviar d’habitatge i/o entorn. No es tracta de creació de nova llar sinó de canvi de residència de llars ja existents. És una demanda que sempre es mou en l’àmbit del mercat lliure. Aquesta demanda comporta una


235

mobilitat residencial entre barris bastant significativa. Gairebé sempre va associada la millora de l’habitatge amb la millora de l’entorn. Hi ha barris clarament emissors i barris clarament receptors. El barri més emissor és l’Espirall; es comprova tant per les dades objectives de mobilitat residencial entre barris com per les opinions dels agents econòmics locals. Els principals barris receptors són els que protagonitzen els nous desenvolupament urbans, en primer lloc la Girada i el Molí d’en Rovira. Cal remarcar que una part de la demanda interna que vol millorar d’habitatge i/o entorn acaba traslladant la residència als municipis propers de la comarca. Aquests municipis propers ofereixen una tipologia edificatòria, l’habitatge unifamiliar, que és molt poc habitual en una ciutat compacta com és Vilafranca del Penedès, i, a més, gaudeixen d’un petit diferencial de preus amb la capital comarcal. Ja s’ha vist com municipis propers com la Granada, les Cabanyes, Olèrdola o Santa Margarida i els Monjos, reben un flux significatiu de trasllats residencials des de Vilafranca del Penedès Els altres segments a mencionar són tots de demanda forana. La demanda comarcal. Tot i que el flux residencial amb la comarca és negatiu, hi ha més sortides que entrades, el fet cert es que també hi ha un flux residencial cap a Vilafranca des d’altres municipis de la comarca. És un flux que té una certa importància en municipis petits i una mica allunyats, amb unes localitzacions més rurals, que poden veure els avantatges de viure a la capital comarcal. A banda del flux residencial, un altre tema a tenir en compte és la compra d’habitatges a Vilafranca del Penedès per part d’habitants d’altres municipis de la comarca. Mig com a inversió, mig com a previsió de futur, aquesta demanda comarcal també té el seu pes en l’etapa expansionista recentment acabada. La demanda metropolitana. Tot i que l’Alt Penedès forma part de la regió metropolitana té ple sentit parlar de demanda metropolitana per referir-se a la demanda procedent de les corones internes de la regió metropolitana de Barcelona. Els trasllats residencial de població autòctona metropolitana entren de ple en la demanda de millora de l’habitatge i/o l’entorn i es canalitzen en la immensa majoria de casos cap al mercat de l’habitatge lliure. Un altra demanda forana és la de la població immigrada de baixos ingressos. Està molt més a prop de la demanda entesa com a necessitat que com a millora. Es sobretot demanda de pisos de lloguer, i més ara, en plena crisi econòmica. És una demanda que s’ha hagut d’adaptar a les condicions del mercat compartint habitatge en llars molt nombroses. Els escenaris de creixement moderat i expansiu donen dos imatges del que podria ser la demanda per creació de noves llars, unes internes i les altres per trasllats residencials, en el supòsit, més realista, de que Vilafranca del, Penedès té entrades residencials.

Nous habitatges principals dels escenaris del creixement moderat i expansiu en el període 2010-2015

Creació noves llars Escenari del creixement

moderat

Escenari expansiu

Noves llars internes 1.605 1.739

Noves llars per trasllats 679 1.718

Total noves llars 2.284 3.457




236

Amb l’escenari del creixement moderat, es crearien 2.284 noves llars, més internes que foranes, i se’n continuarien destruint 441. Suposant que tots els habitatges alliberats per la destrucció de llars serien de nou habitatges principals, s’obté finalment una xifra de 1.843 nous habitatges principals, dels quals no tots haurien de ser forçosament habitatges de nova construcció. Dividint aquesta xifra pels sis anys del període 2010-2015, s’obté una mitjana anual de 307 nous habitatges principals, també molt per sota dels nivells de construcció a que s’havia arribat aquests darrers anys. Amb l’escenari expansiu es crearien 3.457 noves llars i, descomptant la destrucció de llars, s’arribaria a 3.016 nous habitatges principals durant el període 2010-2015, a raó d’uns 503 anuals. Les xifres per al període 2016-2019 serien les següents:

Nous habitatges principals dels escenaris del creixement moderat i expansiu en el període 2016-2019

Creació noves llars Escenari del creixement

moderat

Escenari expansiu

Noves llars internes 936 1.162

Noves llars per trasllats 453 1.184

Total noves llars 1.389 2.346



Amb l’escenari del creixement moderat s’arribaria a 1.117 nous habitatges principals, a raó de 279 anuals. Amb l’escenari expansiu s’arribaria a 2.074 nous habitatges principals, a raó de 519 anuals

7.1.2. Les característiques dels demandants d’habitatge Les característiques de la demanda surten en bona part de l’anàlisi demogràfica i sociològica dels capítols anteriors, però també de dues fonts molt directes:

1. Les diferents borses de sol·licitants gestionades per l’Oficina d’Habitatge (OH) de Vilafranca del Penedès. Cal remarcar que l’OH està fent una tasca molt important de promoció de l’habitatge social, bàsicament de lloguer.

2. L’Enquesta sobre demanda d’habitatge elaborada pel propi PLH de Vilafranca del Penedès

A. Borsa Jove A data actual, la borsa jove acumula una llista de 421 sol·licituds, d’entre les quals es poden extreure les característiques següents: Membres de la futura llar: La gran majoria són persones joves que volen emancipar-se, concretament 214, un 50,8% del total de sol·licituds, o bé parelles, 176, un 41,8%. Un altre 5,5% respon a altres situacions, fonamentalment joves sols o parelles amb algun fill petit. Sexe: No hi consta (s’ha de saber pel nom). Edat: La classificació per grups quinquennals permet veure que el contingent més nombrós es concentra als 25-29 anys, amb 169 sol·licituds, un 41,3% del total (sobre 409, ja que n’hi ha 12 on no hi consta l’edat). Dins d’aquest grup, l’edat amb més sol·licituds és la dels 26


237

anys, amb un 10,3% del total, seguit dels 29, amb un 9,8%. El segon grup quinquennal més nombrós és el de 30-34 anys, amb un 31,8%, del total de sol·licituds de la borsa jove, seguit del de 20-24 anys, amb un 20,5% de les sol·licituds, concentrades sobretot als 23-24 anys i on destaquen els joves de 23 anys que engloben el 8,1% del total. El grup de 35-39 anys aplega un 5,9% de les sol·licituds, i els de menys de 20 anys, un simbòlic, 0,5%. Procedència: 316 de les sol·licituds són fetes per joves autòctons (de nacionalitat espanyola) amb un 77,1% de les 410 sol·licituds en què consta l’origen, mentre que les altres 94, un 22,9%, procedeixen de joves estrangers. Per països d’origen destaquen 43 sol·licituds de marroquins (un 10,5% del total), seguits a gran distància per Equador, amb 15 sol·licituds (3,7%). B. Xarxa Social Membres de la futura llar: 120 sol·licituds, un 53,3% del total (sobre 225 que responen) són parelles i 102, un altre 45,3% són persones soles (pot ser que sigui un o dos adults sense especificar fills). C. Llista d’espera És un registre on s’acumulen altes però és més difícil que hi hagi baixes. A data actual hi ha un total de 3116 sol·licituds. No totes estan vives (encara busquen), però és interessant veure-les totes a l’hora d’avaluar les característiques dels demandants. Membres de la llar: Les sol·licituds es reparteixen gairebé a parts iguals entre parelles (1507, un 48,4%) i persones soles (1514, un 48,6%). La resta de sol·licituds, 94, un 3,0% del total corresponen a d’altres situacions.

7.1.3. Enquesta sobre la demanda d’habitatge Enquesta realitzada durant els mesos d’abril-juny del 2009 i contestada per 225 sol·licitants d’informació sobre l’habitatge a tres API li a l’Oficina d’Habitatge. Les característiques personals. Els enquestats tenien un ventall d’edat força ampli, però amb predomini dels joves de menys de 35 anys (un 65%). Per nacionalitats, es comprovava un pes elevat dels estrangers, un 35,1% del total, enfront d’un 64,9% de nacionalitat espanyola. Per lloc de naixement, un 35,7% eren de Vilafranca mateix o d’algun municipi de l’Alt Penedès, un 17,8% procedien de la resta de Catalunya i un 10,7% de la resta d’Espanya. La classificació dels demandants segons la seva situació familiar actual dóna una casuística força variada. Un 33,2% dels demandants són joves que viuen encara amb els pares. És la situació més freqüent, però tampoc té un pes clarament dominant, ja que solament un de cada 3 demandants respon al tipus de jove en edat d’emancipació. Les sol·licituds en que el demandant viu en parella també son molt freqüents: un 18,4% corresponen a parelles sense fills i un 27,4% a parelles amb fills. En aquest darrer cas dominen les parelles amb un sol fill (un 13,5%), seguides d’un 6,3% de parelles amb dos fills i un 7,6% de parelles amb tres o més fills.


238

Els demandants de llars monoparentals també hi tenen una presència significativa, un 11,2%; 24 són llars monoparentals amb mare, enfront d’un únic cas de llar monoparental amb pare. També hi ha una petita presencia de demandants que viuen sols, un 4,0%.

Situació familiar dels enquestats Nombre %

Viu amb els pares 74 33,2

Parella sense fills 41 18,4

Parella amb fills 61 27,4

Llars monoparentals 25 11,2

Llars unipersonals 9 4,0

Llars amb algun discapacitat 1 0,4

Altres 12 5,4

Total 223 100,0 Font: Elaboració pròpia

La gran majoria dels enquestats eren residents al municipi. Es demanava també el barri de residència actual. Es comprova que els enquestats estan molt escampats per tot el nucli urbà. El pes de cada barri al conjunt dels enquestats és molt semblant al se pes en la població total. Aquesta dispersió de la demanda s’explica en bona mesura pel predomini de la demanda d’emancipació de joves, i la població joves està molt repartida per tot el nucli urbà. En cavi, quan es demanava el barri de preferència per al futur habitatge, les respostes eren molt diferents: un 43,1% volien anar al barri de la Girada, mentre que l’espirall solament era el barri preferit del 8,9% dels enquestats. Els motius per interessar-se per un habitatge també són molt variats. En aquest cas, es podria donar més d’una resposta. El motiu més freqüent era la millora de l’habitatge (34,7%), seguit de l’emancipació de joves (27,6%). Curiosament, un 15,1% estaven interessats en passar de regim de lloguer a propietat.

Motiu de sol·licitud d’habitatge segons els enquestats Nombre %

Emancipació 62 27,6

Millora de l'habitatge 78 34,7

Canvi de barri o de municipi 15 6,7

Degut a les dificultats d’accessibilitat de la llar actual 47 20,9

Motius laborals 27 12,0

Desestructuració de la llar 11 4,9

Inversió 8 3,6

Passar de lloguer a propietat 34 15,1

Passar de propietat a lloguer 1 0,4 Font: Elaboració pròpia

Sobre les característiques del futur habitatge es demanava la superfície. La major part de la població es decantava per habitatges de dimensions mitjanes-petites. Un 72,9% volien habitatges de menys de 90 m2 de superfície útil, és a dir, habitatges que complien el requisits de superfície màxima dels habitatges protegits. Solament un 27,1% volien un habitatge superior als 90 m2. Un percentatge força important, un 34,2% volien habitatges per sota del 75 m2.


239

També es demanava el règim de tinença preferit del futur habitatge. El lloguer i la compra estaven força equilibrats: un 49,8% volien habitatges de lloguer, enfront d’un 40,9% que preferien la compra, mentre que la resta estaven tant interessats en lloguer com en compra. Dues preguntes anaven referides a la disponibilitat econòmica de les futures llars. Es preguntava concretament els ingressos globals mensuals dels membres de la futura llar. Un 56,4% estaven per sota dels 1.200 € mensuals i un 82,2% per sota dels 1.800 €. Solament un 11,1% estava per damunt dels 1.800 %, mentre que un 6,7% no van contestar aquesta pregunta.

Ingressos globals dels membres de la futura llar Nombre %

Menys de 1.200 Euros 127 56,4 Entre 1.2000 i 1.500 Euros 35 15,6 Entre 1.500 i 1.800 Euros 23 10,2 Entre 1.800 i 2.400 Euros 16 7,1 Entre 2.400 i 3.000 Euros 4 1,8 Més de 3.000 Euros 5 2,2 Sense dades 15 6,7 225 100,0


L’altra pregunta de caire econòmic era quina despesa mensual en habitatge s’ajustava al pressupost de la futura llar. Un 61,3% hi podien destinar menys de 500 €, un 28,9% entre 500 i 800 €, i solament un 4,4% més de 800 €. Les respostes a l’enquesta no perfilen un únic prototipus de demandant d’habitatge, sinó una casuística relativament variada. Els trets més definits podrien ser els següents:

• La major part dels sol·licitants eren autòctons, però també hi havia un 35,1% d’immigrants.

• Tant la composició familiar actual com els motius de la sol·licitud donen un ventall de respostes ampli, sense un perfil dominant.

• Es volen habitatges de dimensions mitjanes-petites, entre 60-90 m2. • Les preferències es reparteixen entre el lloguer i la compra gairebé a parts iguals. • Un 61,3% no pot destinar més de 500 € a la despesa mensual en habitatge.

Cal recordar que aquesta mostra no representa el conjunt de les llars de Vilafranca del Penedès, sinó el col·lectiu de sol·licitants d’habitatge. Les enquestes es van omplir entre tres oficines d’API i l’Oficina d’Habitatge Municipal, però la gran majoria es van recollir a l’Oficina d’habitatge, bàsicament perquè en aquest període crisi les sol·licituds als API eren molt poques. En definitiva, aquest col·lectiu de sol·licitants d’habitatge té un perfil socioeconòmic més baix que el conjunt de la població del municipi.

7.2. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure Per demanda exclosa s’entén el nombre de futures llars a crear que pel seu nivell d’ingressos queden excloses del mercat lliure, en altres paraules, no poden assumir la càrrega econòmica que suposa un habitatge del mercat lliure i haurien de trobar la seva oportunitat a l’habitatge destinat a polítiques socials.


240

Cal remarcar d’entrada que l’exclusió del mercat dependrà també de les característiques i del règim de tinença. Una manera de no quedar exclosos del mercat lliure és, per exemple, acceptar un habitatge de dimensions més reduïdes. Un altra pot ser decantar-se cap al mercat de lloguer enlloc del de compra, o cap al de compra de segona mà. Això vol dir que el càlcul de la demanda exclosa no és pot limitar a una simple xifra percentual que separi els que poden entrar o queden exclosos del mercat lliure de l’habitatge. El càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure implica, d’entrada, una doble pregunta:

• En primer lloc, quines llars (o persones que volen formar una llar) hi poden entrar. • En segon lloc, quines hi han d’entrar forçosament perquè el seu nivell d’ingressos

queda per sota dels preus de mercat lliure de l’habitatge, tant nou com de segona mà.

7.2.1 Llars amb possibilitat d’entrar a l’habitatge protegit La possibilitat d’accedir a un habitatge destinat a polítiques socials depèn del nivell d’ingressos, establert en múltiples de IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples). Els múltiples que s’apliquen actualment són els següents:

• Règim especial: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin 2,5 vegades l'IPREM.

• Règim general: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin 4,5 vegades l'IPREM. El RD 2066/2008, de 12 de desembre, pel que és regula el Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012, establia un canvi en el règim general, que passava de 5,5 a 4,5 IPREM.

• Preu concertat: per a compradors amb ingressos familiars ponderats que no superin 6,5 vegades l'IPREM.

La llei de Pressupostos de l’estat actualitza anualment l’IPREM. Els valors per a l’any 2009 són: IPREM diari (17,57 €), IPREM mensual (527, 24 €), IPREM anual (6.326,86 €). A.1. La zonificació Des de la perspectiva de l’habitatge protegit, els municipis estan dividits en quatre zones, AA, B, C i D. Vilafranca del Penedès pertany a la zona B, juntament amb Gelida, Sant Llorens d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos. La resta de municipis de l’Alt Penedès pertanyen a la zona C. A.2. Els valors màxims i mínims Els ingressos màxims és calculen per a cada cas concret tenint en compte la zona (coeficient C) i la composició familiar (coeficient F). Els valors aplicats a la zona B l’any 2009 són els següents:


241

Ingressos màxims als municipis de zona B segons membres de la llar

Modalitat Membres llar Múltiple d’IPREM

Compra Lloguer 1

membre 2

membres 3

membres 4

membres 5 i més

membres 2,5 Especial RE 25 anys 22.614,38 23.313,79 24.316,53 25.698,15 27.246,23

4,5 General RG 10 anys RG 25 anys

40.705,88 41.964,82 43.769,76 46.256,68 49.043,22

6,5 Preu

concertat 55.338,71 57.050,21 59.503,98 62.884,89 66.673,14


La legislació estableix també els ingressos anuals mínims que han de garantitzar, al menys en teoria, la solvència dels que adquireixen l’habitatge protegit. Aquests ingressos familiars anuals mínims per poder afrontar l’adquisició de l’habitatge s’estableixen en un 5% del preu de venda.

7.2.2. Llars excloses del mercat lliure per nivell d’ingressos baix S’ha vist el nombre de llars que podrien entrar a l’habitatge protegit perquè els seus ingressos no superen els límits legals establerts. Ara caldrà veure les llars que hauran de canalitzar-se cap a l’habitatge protegit perquè els seus ingressos són massa baixos per afrontar les despeses del mercat lliure Per saber les noves llars que s’hauran de canalitzar cap a l’habitatge protegit caldrà veure primer els preus màxims autoritzats a les diverses modalitats d’habitatge protegit i els corresponents preus del mercat lliure. Els preus màxims permesos vigents actualment a Vilafranca del Penedès (zona B) són els següents:

Compra Règim

especial Règim

general Preu

concertat

1.478,10 € 1.576,64 € 2.183,04 €

Lloguer A 25 RE A 25 RG A 10 anys 3,28 € 4,6 € 7,23 €

El següent pas serà veure l’esforç econòmic mensual que s’haurà de fer per accedir a les diverses modalitats d’accés a l’habitatge. Tots els càlculs de demanda exclosa s’han fet a partir d’un habitatge estàndard de 70 m2. En els casos de compra se suposa unes condicions d’hipoteca del 4% d’interès i a 25 anys. La despesa en habitatge ha de ser com a màxim el 30% del total d’ingressos de la llar. El quadre següent recull les xifres amb hipoteca pel 100% de l’habitatge.


242

Confrontació del nivell d’ingressos de les llars joves amb el cost mensual d’accés a l’habitatge

Modalitat Preus cost total

Cost mensual

Ingrés necessari

Demanda exclosa

Lloguer 25 RE 3,28 229,6 765 5,2 Lloguer 25 RG 4,6 322 1073 12,5 Lloguer 10 anys 7,23 506,1 1687 52,5 Règim especial 1.478,10 103467 553 1843 62,1 Règim general 1.576,64 110364,8 591 1970 68,3 Preu Concertat 2.183,04 152812,8 821 2737 88,1 Lloguer 7,0 490 1633 50,1 Segona mà 2200 154000 812 2707 87,7 Obra nova 2600 182000 960 3200 90,2


Els càlculs s’han fet amb una condició molt draconiana: la despesa d’habitatge no pot superar els 30% dels ingressos. Cal recordar que en el moment de la bombolla immobiliària podien arribar a representar el 50 o 60% dels ingressos. El tercer pas serà confrontar l’ingrés necessari per a cada modalitat amb els ingressos reals de les llars. Aquests ingressos se poden saber d’una manera aproximativa a traves de:

• L’enquesta de la vida quotidiana de l’any 2000 de l’Institut d’estudis Regionals territorials

• L’enquesta adreçada al col·lectiu de sol·licitants d’habitatge • Les opinions d’agents econòmics i socials que operen a la zona

A partir d’aquestes fonts s’ha calculat la distribució de llars per ingressos

7.2.3. Altres factors a tenir en compte en el càlcul de la demanda exclosa Una gran part important de les noves llars joves que pel seu nivell d’ingressos queden excloses del mercat de l’habitatge lliure i de determinades modalitats d’habitatge de protecció si es comparen els preus i els nivells d’ingressos actuals. Ara bé, existeixen diversos factors amortidors que fan que la demanda exclosa sigui finalment menor, i més tenint en compte el llarg període que va fins a l’any 2015, darrer any del PLH. Un factor determinant són els preus dels habitatges en el mercat lliure. Si els preus baixessin encara més, això obriria les portes a que més llars, joves o adultes, poguessin canalitzar-se cap al mercat lliure o cap a modalitats menys restrictives de l’habitatge. Els preus estan demostrant una notable rigidesa a la baixa, però en aquest tema encara no està tot dit. Un altre factor és l’increment dels nivells d’ingressos. En un context post-crisi, amb menys aturats i feines més ben retribuïdes, ben segur que hi haurà bastantes més llars joves que podran canalitzar-se cap al mercat lliure. Una variant de l’anterior és l’increment dels nivell d’ingressos dels joves. En els primer anys d’incorporar-se a la vida laboral els ingressos d’una part significativa del jovent (no de tot) experimenten un increment notable. Això succeeix sobretot en les feines de qualificació mitjana o alta: es pot començar amb contractes de pràctiques i al cap d’uns anys tenir una feina estable mitjanament ben remunerada. És un camí força habitual, tot i que té mes ressò


243

l’estancament de bona part del jovent en sous de mileurista (o menys). En pocs anys, els ingressos que es poden destinar a l’habitatge poden augmentar substancialment. Un altre factor és l’increment del nombre d’habitants de la futura llar, i amb tota probabilitat el nombre de perceptors d’ingressos. És molt diferent fer front a les despeses de l’habitatge sol a fer-ho en parella. Ben segur que una part dels enquestats que declaren ingressos que queden exclosos no solament del mercat lliure sinó de determinades modalitats d’habitatge protegit s’aparellaran i formaran una família i podran destinar més ingressos a la despesa d’habitatge. La forma més habitual d’ampliar les dimensions d’una llar es creant una família, però també hi ha un altra possibilitat, cada cop mes estesa, de compartir habitatge entre persones no emparentades. Fins fa poc aquesta possibilitat quedava limitada als estudiants, però cada cop es més estesa entre població adulta jove. Compartir habitatge obre la porta als habitatges de lloguer del mercat lliure, que podria ser inassequible per a una persona sola. Un altre factor, encara més determinant a curt termini, són les ajudes familiars. A Vilafranca del Penedès hi ha un estalvi acumulat per part de moltes famílies al llarg de generacions, un estalvi que serveix habitualment per a l’accés a l’habitatge de mercat lliure de les noves generacions. Les xifres d’exclusió del mercat canvien radicalment si una part de l’habitatge es paga d’entrada amb ajudes familiars. Ja s’ha vist que a l’enquesta al jovent l’esperança en les ajudes familiars era escassa, però l’experiència diu que si que existeixen i acostumen a ser importants.

El quadre següent fa el càlcul de la demanda exclosa del mercat lliure i de les diferents modalitat d’habitatge de protecció de compra.

Sense ajudes familiars, solament un 9,8% de les noves llars no queda exclosa del mercat lliure, però la majoria queden també excloses de les diverses modalitats d’habitatge de protecció: solament un 11,1% poden optar a l’habitatge de preu concertat, i unes xifres una mica més elevades per al règim general, un 31,7% i per al règim especial, un 37,98%. La dada a retenir és que l’altre 68,3% queden exclosos de la compra i ha d’anar adreçats al lloguer, bàsicament lloguer de protecció. Amb unes ajudes familiars del 20%, les xifres ja canvien força. Hi hauria un 24,1% de llars joves que podrien accedir al mercat lliure, un 66,6% al règim de protecció general i solament un 30,5% haurien d’anar per força cap a l’habitatge de lloguer protegit.

Amb unes ajudes familiars del 40%, les xifres encara són més favorables: un 39,5% de les noves llars joves podrien anar al mercat lliure, un 87,2% podrien accedir a un habitatge protegit de règim general i solament un 9,5% haurien de canalitzar-se cap a l’habitatge de lloguer de protecció.


244

Demanda exclosa amb diverses hipòtesis d’ajudes familiars (% noves llars)

Ajudes familiars

0% 20% 40%

Arriben a règim especial 37,9 69,5 90,5

Arriben a règim general 31,7 66,6 87,2

Arriben a preu concertat 11,1 30,2 65,4

Arriben al mercat de segona mà 12,3 30,7 64,9

Arriben al mercat obra nova 9,8 24,1 39,5 Font: Elaboració pròpia

Tots aquests factors s’han de tenir en compte a l’hora de dimensionar l’habitatge de protecció del futur. Alguns elements a tenir en compte haurien de ser:

• No s’hauria de fer un dimensionament amb criteris mínims, això voldria dir limitar-lo als sectors d’ingressos més baixos i es correria el risc de crear (o d’accentuar) la “ghettizació” dels blocs d’habitatge protegit. S’ha de veure l’habitatge protegit com una sortida “normal” per al jovent que s’emancipa, com succeeix en molts països desenvolupats. S’ha de veure com una oportunitat d’un habitatge assequible, no com una amenaça, com succeeix molt sovint

• Tota la demanda que es canalitzarà cap a l’habitatge de protecció és demanda que deixa d’anar al mercat lliure i no contribueix, per tant a l’escalada dels preus. Una bona oferta d’habitatge protegit és la millor garantia de que els preus de l’habitatge lliure es mantindran en uns nivells raonables.

• Una argument de tipus econòmic és que tot l’estalvi que s’ha de dedicar a la compra d’uns habitatges sobrevalorats és estalvi que no es destina a activitats productives més innovadores i generadores de llocs de treball més qualificats

• Una part substancial de l’habitatge de protecció s’ha de destinar al lloguer, no solament perquè hi haurà noves llars que no arribaran a l’habitatge de compra, sinó per normalitzar el lloguer, sobretot el lloguer de joves. No cal subscriure una hipoteca als 25 anys, ja hi haurà temps.

• S’ha de pensar també en l’habitatge de lloguer compartit. És la solució per joves d’ingressos baixos, que malauradament és el cas d’una bona part del jovent.

7.3. La gent gran i les necessitats en matèria d’habitatge Al parlar de la població i de les llars ja s’han pogut veure les xifres bàsiques de la població gran de Vilafranca del Penedès. L’any 2009 (1-1-2009), el nombre de persones grans (65 i més anys) era de 5.760, un 14,8% de la població total. A la mateixa data, el nombre de llars unipersonals de persones grans era de 1.219, un 36,8% del total de llars unipersonals. Relacionant el nombre de llars unipersonals amb el de persones grans s’arriba ràpidament a la conclusió de que un 21,2% de les persones grans vivien soles, un percentatge força elevat. La gran majoria de persones grans viuen en llars familiars i una petita part en llars col·lectives com ara les residències assistides. Es comprova que una gran part de les llars unifamiliars de persones grans són de sexe femení: 962, enfront de 257 de masculines. En percentatge, un 78,9% de llars unipersonals femenines enfront de solament un 21,1%v de masculines.


245

Les xifres bàsiques de la població gran 2009 Llars unipersonals

per sexes habitants llars

unipersonals de gent gran

% Persones grans que

viuen soles Homes Dones

Població de 65 i més anys 5.760 1.219 21,2 257 962

Població de 75 i més anys 3.038 793 26,1 149 644

Població de 85 i mes anys 851 241 28,3 49 192 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Per calcular les necessitats d’habitatge de la població gran s’ha de comptar amb la població actual però també amb la població futura prevista d’acord amb les projeccions demogràfiques. En el període sexenal 2010-2015 no s’ha d’esperar un creixement realment important de la població gran. Les generacions d’adults grans que entraran a formar part de la població gran en els propers anys no són molt plenes. D’acord amb l’escenari endogen és passarà dels 5.760 habitants actuals als 6.167 del 2016 (1-1-2016), amb un increment del 7,1%. Si és manté la proporció actual de que un 21,2% de la població gran viu sola, és passaria de les 1.219 llars unipersonals de gent gran actuals a les 1.307 del 2016. Previsiblement seran algunes més, ja que la tendència a viure sols s’estén arreu. Les divergències entre els diversos escenaris són petites, ja que als escenaris amb més creixement, aquest es concentra als grup d’edat dels adults i els joves, però molt menys al de les persones grans. L’any 2016, la població de 65 i més anys es mourà entre els 6.132 habitants de l’escenari regressiu i els 6.557 de l’expansiu i l’estimació de llars unipersonals de persones grans està entre les 1.300 de l’escenari regressiu i les 1390 de l’escenari expansiu.

Projeccions de població de persones grans 2016

Escenari Població

>65 Població

>75 Població

>85 Llars unipersonals

>65

Regressiu 6.132 2.929 910 1.300

Endogen 6.167 2.942 913 1.307

Creixement moderat 6.349 3.049 946 1.346

Expansiu 6.557 3.164 981 1.390 Font: Elaboració pròpia

7.3.1. Habitatge adequat per a la gent gran El pas del nombre de persones grans, actuals i previstes, a les necessitats d’habitatge per a la gent gran és més complex que el càlcul d’habitatges per a emancipació dels joves. S’haurà de definir una estratègia d’actuació que tracti el tema de l’allotjament adequat per a la gent gran d’una manera integrada. S’ha de partir de la base de que la gent gran constitueix un col·lectiu especialment vulnerable i que la vulnerabilitat pot venir de diverses direccions. Com a mínim se n’han de tenir en compte quatre:

• Habitatge. La vulnerabilitat està en viure en un habitatge poc adequat i/o amb un espais comuns també inadequats, especialment la manca d’ascensor en habitatges de varies plantes.


246

• Entorn. La vulnerabilitat ve de viure en un entorn urbà degradat. Les persones grans tenen més dificultats per adaptar-se a les condicions canviants de l’entorn urbà en el que és mouen

• Personals. Problemes físics o psíquics que creen situacions de dependència. • Ingressos. Els ingressos són molt baixos i generen una situació de privació material

que pot arribar a ser molt greu. Els baixos ingressos tenen una relació directa amb la vulnerabilitat en tema d’habitatge: dificultat de fer front a les despeses de manteniment, despeses excessives en habitatges molt grans, etc.

Caldrà veure aquests factors de vulnerabilitat des de la perspectiva de les diferents modalitats de llar/allotjament de la gent gran de Vilafranca del Penedès.

1 Persones grans que viuen en llars familiars. Una gran part de la població gran, prop d’un 80% segons les dades del 2009, viu acompanyada en llars familiars. Això disminueix d’una manera molt important la vulnerabilitat en totes les direccions apuntades. La necessitat o conveniència de canviar d’allotjament és molt petita. Això no vol dir que no hi hagi demanda de places de residència geriàtrica (persones grans que viuen amb els fills i que necessiten una major atenció) o d’habitatges tutelats (parelles grans que busquin un habitatge més adequat, més accessible, a vegades més petit). En aquest cas, l’única estratègia possible és afavorir que la gent gran continuí vivint en l’entorn familiar, tot i que les decisions pertanyen en darrera instància a l’àmbit de l’esfera privada.

2 Persones grans que viuen en llars unipersonals. Un 21,2% de la població gran viu sola. En aquest cas, l’estratègia ha de ser afavorir que és pugui continuar vivint a l’habitatge propi, en el qual probablement s’hi porten acumulats molts anys de vida. La mateixa estratègia és pot aplicar a les parelles de gent gran que viuen soles, tot i que en aquest cas la vulnerabilitat és inferior a la de les llars unipersonals. Pel que fa a les persones grans que viuen soles s’ha d’intervenir com a mínim en tres dels quatre factors de vulnerabilitat:


247

• A l’habitatge. Adequar l’habitatge a les condicions, forçosament més limitades, de les persones grans. Això vol dir intervencions en alguns elements de l’habitatge: bany, cuina. Amb petites millores poc costoses és pot aconseguir un habitatge molt més satisfactori. Un tema cabdal és la conveniència d’ascensor per millorar l’accessibilitat.

• A les persones. La vulnerabilitat a nivell personal escapa de la política d’habitatge i entra de ple en l’assistencial, com seria el cas de les persones acollides a la llei de dependència. Però també és poden emprendre actuacions encaminades a suplir les carències de les persones de manera que puguin continuar vivint a l’habitatge propi sense excessius problemes. Una actuació fonamental és el servei d’atenció domiciliària: fer la compra, la neteja, la higiene personal, etc. A Vilafranca del Penedès és un servei atès per entitats privades com la Fundació Amàlia Soler o Servitium. És un servei que caldrà reforçar perquè cada vegada hi haurà més gent gran que viurà sola i l’objectiu ha de ser de que continuï vivint-hi mentre es tingui prou autonomia.

• Als ingressos. A banda de les condicions personals, l’altra principal font de problemes de la gent gran és el baix nivell d’ingressos. Cal pensar en ajudes econòmiques a llars unipersonals de gent gran i ingressos insuficients que generen una situació clara de privació material.

L’entorn també pot ser un factor de vulnerabilitat important per a la gent gran, però és un tema de caire més urbanístic i que afecta a la totalitat de la població Tot i que hi hagi una política decidida de cara a que la gent gran pugui romandre al seu habitatge, no sempre serà possible. Les causes poden ser múltiples: perquè sigui impossible d’adaptar, perquè sigui econòmicament insostenible, perquè el grau de dependència faci molt difícil poder viure una persona sola malgrat les ajudes esmentades anteriorment. Fins i tot, potser que la decisió de canviar d’habitatge no sigui dictada estrictament per la necessitat sinó per la voluntat de millorar. En aquest cas s’obre la via dels habitatges tutelats o de les places de residència assistida.

3 Habitatges tutelats per a la gent gran. Quan l’estratègia de romandre a l’habitatge propi no sigui factible s’ha de poder disposar d’habitatges tutelats o d’habitatges protegits adequats per a la gent gran. L’altra alternativa són les places de residència assistida, però l’habitatge tutelat pot ser una bona solució per a persones grans amb autonomia. Avui en dia, a Vilafranca del Penedès no hi ha cap habitatge tutelat però si un determinat nombre d’habitatges de lloguer (de cost assequible) destinats a la població gran. Hi hauria d’haver més habitatges destinats a la gent gran, especialment habitatges tutelats amb serveis col·lectius. El quadre següent resumeix l’estratègia integrada


248

Estratègia bàsica d’allotjament de població gran

1 Persones grans que viuen en llars familiars

2 Persones grans que viuen soles en llars unipersonals (o parelles de gent gran)

Objectiu: romandre a l’habitatge propi mentre hi hagi prou autonomia. On s’ha d’intervenir:

A l'habitatge. Ha des ser adequat per a persones grans A l’atenció domiciliària. Ajudar a millorar la qualitat de vidaAmb ajuda econòmica. Disminuir les privacions, afrontar la despesa d’habitatge

3 Persones grans que van a viure a habitatges tutelats o protegits

El canvi pot venir motivat per;Anar a un habitatge més adequat a les necessitats de les persones grans Millorar de barri en el cas de persones grans que viuen en barris en procés de degradació urbanaAnar a un habitatge més assequible econòmicamentAnar a un habitatge amb prestació de serveis

4 Persones grans en residències assistides

Pas a una llar col·lectiva

Temps enrere era la fórmula més estesa. Menor vulnerabilitat de les persones grans

Des dels serveis socials municipals i l’oficina d’Habitatge es duen a terme programes que van destinats als objectius esmentats anteriorment. Com a mínim s’han d’assenyalar els següents:

• Programés per facilitar que les persones grans puguin romandre, el màxim temps possible, en el seu entorn familiar i social. Inclou el Programa d’atenció a la vellesa i el Programa d’ajuda a domicili (PAD)

• Programes per millorar els habitatges i adaptar-los a les condicions de la gent gran.

Inclou el Programa d’arranjaments d’Habitatges Socials (extensiu a tots els habitatges socials) i el programa de rehabilitació a demanda de Serveis Socials (eliminació de barreres arquitectòniques en el bany), destinat més específicament a la gent gran.

Tots aquests serveis i programes s’haurien de reforçar si es vol que la majoria de persones grans puguin continuar vivint en el seu habitatge, bé en una llar familiar, bé en una llar unipersonal També és molt important el Programa de Rehabilitació d’habitatges. La tasca principal es centra en la gestió del parc d’habitatges del servei públic de cessió temporal. L’any 2008 estava constituït per 42 habitatges, una part dels quals, aproximadament el 20%, va destinada a la gent gran.


249

7.3.2. La quantificació de les necessitats d’habitatges adequats per a la gent gran Les necessitats d’habitatge tutelat per a la gent gran s’han calculat ponderant el pes de la població de 65 i més anys, de la població de 75 i més anys i de les llars unipersonals amb persones de 65 i més anys. Les necessitats actuals s’estimen en 155 habitatges tutelats (repartits entre per una o dues persones). A aquesta xifra cal restar-hi els habitatges socials que ja estan actualment destinats a la gent gran. Les xifres per a l’any 2016, al final del sexenni de vigència del PLH, no son gaire diferents, i oscil·len entre els 160 de l’escenari endogen i els 171 de l’escenari expansiu

Avaluació de les necessitats d’habitatge tutelat per al període 2010-2016

Població

>65 Població

>75

Llars unipersonals

>65

Necessitats habitatge tutelat

Dades 2009 5760 3038 1219 155 Endogen 2016 6.167 2.942 1.307 160 Creixement moderat 2016 6.349 3.049 1.346 165 Expansiu 2016 6.557 3.164 1.390 171


Ja s’ha vist que el nombre actual d’habitatges socials destinats a la gent gran és molt petita, entorn dels 30 habitatges; el contingent més nombrós són els 19 habitatges de la Fundació Amàlia Soler. Arribar fins als 160 habitatges estimats per a l’escenari endogen suposaria incrementar l’oferta en 130 nous habitatges socials per a la gent gran durant el període 2010-2015. La carència d’habitatges tutelats va ser un tema recurrent a les sessions de participació ciutadana. Tres punts centraven el tema

• Els habitatges del mercat lliure són inadequats per a la gent gran, no estan adaptats i són econòmicament inassequibles.

• L’oferta d’habitatges tutelats és massa petita; fan falta més habitatges tutelats, bé públics, bé d’entitats privades d’orientació social, però en qualsevol cas, a una preus assequibles per als baixos ingressos de la majoria de la gent gran.

• Hi ha moltes places de residència assistida però en falten de públiques a preus assequibles.

Cal remarca de nou que el tema de l’allotjament de la gent gran s’ha de tractar de manera integrada i adaptada al cicle vital. S’han de construir més habitatges tutelats per a la gent gran, però també s’han de posar esforços, i probablement recursos econòmics, de cara a que les persones grans puguin continuar vivint a casa seva i això passa per treballar en tres fronts:

• L’adaptació dels habitatges • L’ajuda domiciliària • Els ajuts econòmics puntuals


250

7.4. El risc d’exclusió social Una cosa és l’exclusió del mercat lliure de l’habitatge, que pot quedar satisfactòriament compensada amb les diferents modalitats d’habitatge de protecció, i una cosa molt més dramàtica és l’exclusió social que pot arribar a l’extrem dels sense sostre. Es distingeix normalment entre persones amb exclusió social i persones amb risc d’exclusió social. En el primer grup s’hi apleguen els col·lectius definits per la ETHOS (European Tipology on Homelessness and Housing Exclusion)

• Sense sostre (persones que viuen en un espai públic) • Sense llar (persones que viuen en centres de serveis socials, albergs, allotjaments

temporals o institucions assistencials) • Residents en habitatges insegurs (persones que viuen en habitatges sense títol legal,

amb notificació de desnonament o sota violència de la família o de la parella) • Residents en habitatges inadequats (persones que viuen en barraques,

infrahabitatges o habitatges sobreocupats). Els col·lectius amb risc d’exclusió social són els que relaciona la Llei del Dret a l’Habitatge:

• Infants i joves vulnerables (desatesos, inadaptats, amb problemes psicològics o familiars, etc.)

• Gent gran que viu sola • Adults en atur de difícil ocupabilitat • Dones en llars monomarentals • Persones que pateixen addiccions • Persones amb discapacitats • Immigrants sense permís de treball • Altres col·lectius vulnerables

La informació sobre aquests col·lectius vindrà sobretot dels serveis socials municipals i de les entitats socials privades que treballen amb els col·lectius més vulnerables, a banda de les fonts estadístiques disponibles. Es calcularan també els indicadors de benestar material i de risc de pobresa, utilitzant les variables més significatives en la detecció de l’exclusió social. Un indicador que reflecteix molt bé la intensitat dels problemes socials és el nombre de rendes mínimes de reinserció (RMI), tema del qual també es parlarà amb detall

7.4.1. La problemàtica social segons els serveis socials municipals

Una bona diagnosi sobre la problemàtica social de Vilafranca del Penedès es pot obtenir a partir dels serveis socials municipals. Els serveis socials del municipi de Vilafranca del Penedès es canalitzen bàsicament a través de l’EBASP: Equips Bàsics d’Atenció Social Primària, estructurats en diverses unitats. Les dades procedents de l’EBASP són la millor font d’informació per a diagnosticar la situació social del municipi. En primer terme s’ha de distingir entre els serveis socials d’atenció primària i els serveis socials d’atenció especialitzada.

• L’atenció social primària té la missió d’atendre les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques de les persones, les famílies o els grups, i contribuir a la prevenció de les problemàtiques socials, i a la reinserció i integració social de les persones en situació de risc social d’exclusió.

• Els serveis socials d’atenció especialitzada constitueixen el nivell d'actuació específica dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació


251

dels dèficits socials de les persones pertanyents a col·lectius o segments de la població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats. Es distingeixen quatre grans àrees: atenció a la família, a la infància i l’adolescència, atenció a persones amb disminució; atenció a la gent gran; i atenció a toxicòmans.

Aquesta panoràmica dels serveis socials municipals té dos objectius bàsics:

1. Per una banda, constatar l’increment de les demandes i els casos atesos en l’actual context de crisi econòmica general, de nivell d’atur elevat i creixent, i d’increment molt important de la població estrangera immigrada, un col·lectiu amb una elevada demanda d’atenció social. Es compararan les dades de l’any 2007 amb les del 2008, un any en el qual la problemàtica social ha fet un salt qualitatiu.

2. Per altra banda, analitzar més específicament la situació de l’habitatge a partir dels casos atesos als serveis socials.

El nombre de persones ateses Les dades següents recullen l’increment de persones ateses pels serveis socials entre l’any 2007 i el 2008, però no el del 2009, any en que la crisi econòmica ha disparat la demana d’atenció social. El nombre total de persones ateses va arribar l’any 2008 a les 10.993, un 58,3% més que l’any anterior.

Persones ateses pels serveis socials municipals 2007-2008


2007-2008

Nombre total de persones ateses 6.945 10.993 158,3

Expedients oberts: 944 1.123 119,0

Nous 673 720 107,0

Reoberts 271 403 148,7 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Programa d’atenció a transeünts El programa d’atenció al transeünt (sense sostre o sense llar) va arribar l’any 2008 a les 270 persones, un 16,9% més que l’any anterior. Per procedència es classificaven de la manera següent: 99 procedien de Catalunya, 95 de la resta d’espanya i 76 eren estrangers, amb un clar predomini de marroquins

Persones ateses pel programa d’atenció a transeünts 2007-2008


2007-2008

Nombre de persones ateses 231 270 116,9

Bitllets assignats 222 261 117,6 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Tipus de problemàtica atesa al Servei d’Orientació i Informació (SOI) Les dades de l’any 2007 han quedat endarrerides ja que la crisi econòmica ha incrementat sobretot la problemàtica econòmica i laboral. La problemàtica de l’habitatge és important però numèricament sol ment va representar un 3,9% dels casos atesos durant l’any 2009.


252

Casos atesos al SOI classificats per problemàtica. 2007

2007

Problemàtica Nombre %

Salut i drogodependències 698 22,7

Econòmiques 667 21,7

Mancances socials 594 19,3

Laborals 351 11,4

Discapacitats 313 10,2

Habitatge 119 3,9

Aprenentatge 92 3,0

Altres 246 8,0

TOTAL 3080 100,0 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Tant important com les dades quantitatives són les valoracions qualitatives: Les persones immigrants amb un 92% viuen en pisos. D’aquests pisos el 63% estan en règim de lloguer i el 16% en pisos de propietat pagant una Hipoteca. Seguidament consta que el 15% viuen en un relloguer de manera temporal, donant-se situacions de “pisos patera” i “llits calents”. També es donen situacions d’amuntegament i de pràctiques abusives per part del propietari o del llogater, que cobra una quantitat a un nombre il·limitat de persones amb dret a dormir i dutxa. No sempre es tracta de persones soles, sinó a vegades són famílies amb menors havent de compartir aquests amb altres persones el pis. Una dificultat és la inexistència d’un contracte legal que reguli la permanència dels relloguers d’habitacions, donant lloc a situacions molt precàries i indefenses. S’ha detectat les resistències en llogar pisos a persones procedents del Marroc. D’altra banda els pisos “patera” o els “llits calents” són difícils de detectar per part dels serveis socials, però aquesta informació a vegades ens arriba. No hi ha manera, ni que sigui transversalment, d’intervenció en aquestes situacions il·legals però, sobretot, d’abús a les persones. Equip ‘Famílies i gent sola’. Les problemàtiques tractades són: habitatge, laboral, salut, relacions familiars i dificultat d’aprenentatge. Sobre la problemàtica de l’habitatge es diu: “Continuen existint dificultats d’accés a l’habitatge degut, fonamentalment, a l’elevat preu dels lloguers. Aquesta circumstància obliga a la convivència de diferents nuclis familiars dins un mateix habitatge. D’altra banda, existeix un perfil molt específic de persones que no poden accedir al lloguer d’un habitatge per manca de suport familiar, sense xarxa social, sense estabilitat laboral i amb recursos econòmics limitats, viuen en una pensió i/o rellogades en habitacions. Els recursos que utilitza l’equip per abordar aquestes problemàtiques són ajuts econòmics per fer front a les despeses del deute de lloguer, ajuts al subministrament de la llar, a l’allotjament d’urgència (pensions...). L’augment dels impagaments no va directament relacionat amb els desnonaments.


253

Per les famílies on existeix un pla de treball o tractament i que tenen dificultats importants per accedir a un habitatge en el mercat de lloguer ordinari, s’ofereix la cessió d’ús d’un habitatge social de caràcter temporal a condició de complir els compromisos acordats en el pla de treball” Programes adreçats total o parcialment a la gent gran A. Programa d’atenció a la vellesa. Destinat a l’atenció social individual i comunitària que dinamitza, coordina i gestiona programes i recursos adreçats al col·lectiu de la gent gran. L’objectiu general és atendre les necessitats individuals i col·lectives de la població major de 65 anys de Vilafranca. Els objectius específics són:

• Prevenir les situacions de risc d’exclusió social i de la població major de 65 anys. • Prevenir les situacions de risc de les persones amb dependència. • Oferir suport a les persones amb dependència i a les famílies cuidadores. • Afavorir que les persones amb dependència puguin mantenir-se, el màxim temps

possible, en el seu entorn social i familiar. B. Programa d’ajuda a domicili (PAD). El PAD és un conjunt organitzat i coordinat d’actuacions que es realitzen a la llar de l’usuari, dirigides a proporcionar atencions personals, atencions de caràcter urgent, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famílies amb situació de manca d’autonomia personal, dificultats de desenvolupament o amb problemàtiques familiars especials. Té com a missió permetre el manteniment en el propi medi d’aquelles persones i famílies que pateixen algun element de dependència o alguna limitació en el seu nivell d’autonomia. Va adreçat a diverses problemàtiques: infància i adolescència, promoció i inclusió social, dependència, i, molt especialment, a la gent gran. Els seus objectius són:

• Facilitar que les persones puguin romandre, el màxim temps possible, en el seu entorn familiar i social.

• Detectar i incidir a temps sobre situacions de possibles desintegracions del nucli familiar, així com progressius deterioraments personals provocats per sobrecàrrega en aquelles famílies que la problemàtica que pateixen, els supera en les seves capacitats de resposta.

• Aconseguir que usuari/família adquireixi, mantingui o recobri els recursos, habilitats i hàbits que li permetin mantenir una vida el més autònoma possible a casa seva, compensant els dèficits o mancances que pateixi.

• Connectar l’usuari amb el seu entorn (família, amics, institucions, etc.), per tal d’evitar l’aïllament social i facilitar la integració.

Compren el serveis següents:

• Xec- servei: Per població major de 65 anys, altres de manera excepcional per qüestió de salut: Xec- servei d’atenció personal, xec- servei de neteja domèstica, xec- servei d’àpats a domicili,

• Teleassistència: Per població major de 80 anys que viu sola i, excepcionalment, altre població per qüestions de salut.

• Servei de treballadores familiars: intervenció en famílies, infància i persones adultes i persones majors de 65 anys en risc d’exclusió social.

• Petits arranjaments a la llar: per persones majors de 65 anys i excepcionalment menors de 65 anys amb problemes de dependència. (conjuntament amb l’oficina municipal de l’habitatge),


254

• Projecte d’atenció a la solitud (conjuntament amb Creu Roja, Pastoral de la salut i El Pilar de vuit)

Les activitats principals que es realitzen s’emmarquen en l’entorn domèstic on es poden distingir quatre nivells d’intervenció: les persones, la família, l’habitatge i la relació amb l’entorn. SASAI Servei dirigit a la immigració. L’activitat principal és el treball individual i grupal basat en l’acollida, el suport, l’acompanyament, l’assessorament i el seguiment del procés personal, familiar, social, educatiu i laboral de l’usuari/a en diferents qüestions, documentació, necessitats bàsiques, salut física i/o psíquica, coneixement de l’entorn, els serveis i els recursos de la societat d’acollida, així com del seu funcionament, coneixement del mercat de treball i inserció laboral, empadronament, formació i mediació en els codis socials i les pautes culturals. Una part substancial de les persones ateses no estaven empadronades, tot i residir a Vilafranca. Uns altres estaven empadronats fora de Vilafranca Des de la perspectiva de l’habitatge, les persones ateses a SASAI durant l’any 2007 es distribuïen segons les següents situacions:

Situació d’allotjament de les persones ateses per SASAI 2007 Situació d’habitatge Nombre %

Viu en una habitació/llit llogat/da 169 37,7

Viu a casa de familiars/amics 123 27,5

Té pis de lloguer 62 13,8

Té pis propi 17 3,8

Altres 28 6,2

NS/NC 49 10,9

Total 448 100,0

Persones sense pis propi ni de lloguer 369 82,4 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La memòria del 2007 deia: “L’habitatge és una problemàtica a nivell de la població en general, però en el cas de les persones en situació irregular, s’incrementa a un nivell desproporcionat. Un 40,8% de la població atesa viu en condicions d’amuntegament i/o insalubritat. Molts lloguen un llit perquè no poden llogar un pis, ni es poden permetre compartir-lo, d’altres viuen temporalment a casa de familiars, en barraques, cases ocupes, al carrer, etc. A més a més es dóna l’especificitat que el repetit canvi de “domicili” és una constant. Tot això repercuteix a tots nivells en la persona: desconfiances, por, estats d’ànim molt decaiguts, impotència, deixadesa, nivells de brutícia, malalties i a nivell de la població promou actituds racistes i problemàtiques de convivència. A més a més, és un fet constatat que la majoria d’immobiliàries i particulars no volen llogar els pisos a persones per la seva procedència. “

7.4.2. La problemàtica especifica en matèria d’habitatge L’equip d’habitatge estableix el pont entre l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) i els serveis socials. L’activitat principal és el Programa de Rehabilitació d’habitatges. La tasca principal es centra en la gestió del parc d’habitatges del servei públic de cessió temporal. També es gestionen petites rehabilitacions a demanda de serveis socials que consisteixen principalment en la substitució de barreres arquitectòniques en el bany.


255

A. Projectes concrets desenvolupats el 2007:

• Finalització de la rehabilitació de dos habitatges: Campanar 8, 1er 1a; Campanar 8, 1er 2a.

• Finalització de l’estudi i realització de projecte per a la rehabilitació C/ La Palma, 24 (7 vivendes).

• Estudi, realització de projecte i inici de rehabilitació de l’habitatge situat al C/ Lluís Mata, 27, 4t 2a.

• Realitzats 5 rehabilitacions de bany a demanda de serveis socials . • 8 Acompanyaments en la recerca d’habitatge en casos concrets derivats de Serveis

Socials. • Realització de les visites d’inici i trimestrals de seguiment als domicilis. • Proposta de modificació del reglament del Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge

per atendre necessitats urgents de caràcter social, amb la finalitat de destinar un nombre determinat d’habitatges a Gent Gran.

• Revisió i modificació del barem utilitzar per valorar les famílies a entrar en habitatge social. B. Projectes concrets desenvolupats el 2008:

• Inici de la rehabilitació dels habitatges de La Palma 24 (7 vivendes) • Inici i finalització de la rehabilitació de l’habitatge situat al c/ Lluís Mata 27, 4t 2a • Realitzats 8 rehabilitacions de bany a demanda de serveis socials • 4 Acompanyaments en la recerca d’habitatge en casos concrets derivats de Serveis

Socials • Realització de les visites d’inici i trimestrals de seguiment als domicilis. • Modificació del barem d’aplicació a sol·licitud d’habitatge social

El Parc d’habitatges socials gestionats va passar de 35 a 42 entre els anys 2007 i 2008

Habitatges socials que es gestionen 2007-2008 2007 2008

Motivació Famílies Membres Famílies Membres

Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge per atendre necessitats urgents de caràcter social

23 63 29 78

Habitatges que responen a actuacions urbanístiques

4 7 4 7

Habitatges destinats a joventut 8 11 9 12

Total 35 81 42 97 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pel que fa al Servei Públic de Cessió Temporal d’Habitatge per atendre necessitats urgents de caràcter social, les principals característiques de les 29 famílies beneficiàries són les següents:

• País d’origen: Espanyoles: 19, Immigrants:10 • Composició de les famílies ocupants: Persona sola: 9; Parella amb fills: 5; Un

membre amb fills: 15 C. Arranjaments d’Habitatges Socials. Les principals actuacions han estat: reparacions als lavabos o escalfadors, reparacions portes i/o panys, pintar i d’humitats a les parets i interruptors i/o endolls. El nombre d’actuacions va passar de les 60 del 2007 a les 73 del 2008, amb un increment del 21,7%.


256

Nombre d’actuacions d’arranjament d’habitatges socials

Habitatges 2007 2008 Índex variació

2007-2008

Destinats a Serveis Socials 41 50 122,0 Destinats a Joventut 15 17 113,3 Destinats a Respondre a Actuacions Urbanístiques 4 6 150,0 Total 60 73 121,7


D. Altres Actuacions Socials des d’Habitatge : També està en marxa un programa de rehabilitació a demanda de Serveis Socials (eliminació de barreres arquitectòniques en el bany). Les actuacions realitzades van passar de les 5 del 2007 a les 8 del 2008, amb un increment del 60%.

Nombre d’actuacions de rehabilitació a demanda de Serveis Socials 2007-2008


2007-2008

Demandes 10 12 120,0 Realitzades 5 8 160,0 Pendents 9 9 100,0 Anul·lades 2 4 200,0


També hi ha el servei d’acompanyament en la recerca d’habitatge, a demanda de Serveis Socials. L’any 2008 es van realitzar quatre serveis.

7.4.4. Indicadors indirectes del nivell de benestar material i del risc de pobresa Serà interessant fer un breu repàs d’alguns indicadors que poden orientar d’una manera indirecta sobre el nivell de benestar material i social i del risc de pobresa d’un determinat territori, en aquest cas, el municipi de Vilafranca del Penedès. 1) L’envelliment de la població, representat pel nombre de persones grans (65 i més anys) sobre el total de la població. Amb dades de l’any 2009, aquesta variable no és gaire desfavorable ja que la proporció de població gran és del 14,4%, per sota de la mitjana comarcal (16,3%) i de la mitjana de Catalunya 16,5% (l’any 2008). 2) La importància de les llars unipersonals. Una presència important de llars unipersonals, amb les que hi ha com a màxim un perceptor de rendes, accentua el risc de situacions de pobresa. Amb dades del 2001, Vilafranca del Penedès tenia un 18,8% de llars unipersonals, lleugerament per sota del 20,9% per al total català. El risc d’exclusió del mercat per aquest motiu es presenta amb menys intensitat que al conjunt català. Cal remarcar que a data 1-1-2009 el percentatge de llars unipersonals s’ha incrementat fins al 23,2% però ben segur que també ha augmentat força el del conjunt català 3) El nombre de llars monoparentals. Un nombre significatiu de llars monoparentals, en les seves diverses modalitats, ja sigui mare amb fills o pare amb fills, accentua també el risc de situacions de pobresa i d’exclusió del mercat immobiliari. L’any 2001, el nombre de llars monoparentals era un 9,6% del total, pràcticament igual al 9,4% català. A data de l’1-1-2009 les llars monoparentals (sense incloure les que tenen persones no emparentades),


257

representava el 9,5% de les llars totals. Vilafranca del Penedès no té un risc superior al conjunt català en aquest indicador. 4) La immigració estrangera. Amb dades del 2008, la població estrangera representava el 17,6% de la població de Vilafranca del Penedès, sensiblement per damunt del 15% del conjunt català. El risc d’exclusió social per aquest indicador es presenta amb més intensitat que al conjunt català. A data 1-1-2009, la població estrangera s’havia incrementat fins al 18,6% de la població total. 5) L’atur global i l’atur juvenil. La taxa d’atur, registrat a febrer del 2009, era del 15,68%, per sobre del 14,2% de mitjana del conjunt de Catalunya. El risc d’exclusió social provocat per l’atur es presenta amb més intensitat que al conjunt de Catalunya. La taxa d’atur juvenil (16-24 anys) era del 16,0%, per damunt del 14,5% del conjunt català. 6) La categoria socioprofessional: l’any 2001, un 41,6% dels ocupats pertanyien al nivell alt o mig-alt d’ocupació professional, xifra lleugerament inferior al 44,3% del conjunt de Catalunya. 7) El nivell d’instrucció: l’any 2001, un 16,3% dels ocupats majors de 16 i més anys tenien un nivell d’instrucció de tercer grau, un percentatge clarament inferior al 20,3% de la mitjana catalana. 8) El nombre d’ocupats per família: l’any 2001, 26,5% de les llars no tenien cap ocupat, un percentatge lleugerament inferior al 29,5% de la mitjana catalana. 9) Nivell de renda. L’any 2006, la Renda familiar Disponible per càpita de Vilafranca del Penedès era el 92,98% de la mitjana de la demarcació provincial de Barcelona.

MIG29,526,5% llars sense cap ocupat 2001MIG20,316,3Nivell instrucció: %població amb tercer grau 2001

92,98

41,6

16,015,68

17,6 (18,6)

9,6 (9,5)

18,8 (23,2)

14,9 (14,8)


MIG100*Renda familiar disponible per càpita 2006

MIG44,3Nivell professional: % nivell alt-mig 2001ALT14,5Taxa atur juvenil novembre 2009ALT14,2Taxa atur novembre 2009ALT15,0Immigració estrangera 2008: % població totalMIG9,4% Llars monoparentals 2001MIG20,9% Llars unipersonals 2001MIG16,5Envelliment població: % població gran 2008

RiscCatalunyaFactor

Indicadors de Risc de Pobresa

entre parèntesis, valors actuals quan són disponibles * dades de la demarcació provincial de Barcelona



258

Vilafranca del Penedès presenta uns nivells mitjans de risc de pobresa que s’han accentuat d’una manera important amb l’arribada de població estrangera i amb l’increment de l’atur durant el darrer any. Serà interessant classificar els indicadors segons donin valors més o menys favorables que la mitjana catalana.

Indicadors millors que la mitjana catalana

Indicadors similars

Indicadors pitjors que la mitjana catalana

% Població gran % Llars unipersonals % Llars sense cap ocupat

%Llars monoparentals

Taxa atur Taxa atur juvenil Nivell socioprofessional Nivell d’instrucció Immigració estrangera

7.4.5. L’increment de les rendes mínimes de reinserció (RMI) Les rendes mínimes de reinserció, conegudes habitualment com RMI o PIRMI (Programa Interdepartamental de Rendes Mínimes de Reinserció) constitueixen un indicador amatent de la marxa de l’economia i de la situació dels grups socials més febles. Durant l’any 2008 es van tramitar 58 RMI; durant els tres primers trimestres de l’any 2009 se n’han tramitat 258, quatre vegades més, i encara no s’ha acabat l’any!.

6

60

11

112

13

86

28

00

20406080

100120

1R TR 2N TR 3R TR 4RT TRI

Evolució trimestral tràmit RMI (2008-2009)

2008 2009

Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La distribució per sexes ha estat molt equilibrada: 131 expedients d’homes, un 50,8%, i 127 expedients de dones, l’altre 49,2%. La distribució per grups d’edat posa de manifest una gran concentració en l’interval de 26-45 anys, amb un 74,4% del total. Els perceptors més joves, fins als 25 anys, són comparativament poc nombrosos, solament 16, un 6,2% del total. Els perceptors de 60 i més anys són mot escassos: solament 4, un 1,6% del total. En aquestes edats més avançades la gran majoria de la població es perceptora d’altres tipus de subsidis, contributius o no contributius.


259

Distribució de les RMI per grups d’edat. 2009

Grup d’edat Nombre %

Fins a 25 ANYS 16 6,2

26-35 ANYS 96 37,2

36-45 ANYS 96 37,2

46-59 ANYS 46 17,8

60 + 4 1,6

Total 258 100,0 Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La distribució per tipus de família posa de manifest la distribució entre persones soles, nuclis monoparentals i nuclis familiars (fonamentalment de parella)

Tipus de família. 2009

Tipus de família Nombre %

MONOPARENTAL 54 20,9 PERSONA SOLA AMB N.C 14 5,4 PERSONA SOLA 99 38,4 NUCLI FAMILIAR 91 35,3 Total 258 100,0

Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La classificació per problemàtiques posa de manifest el gran predomini dels motius laborals, amb 119 expedients, un 46,75 del total. Sota l’epígraf sense classificar, un altre 26,7%, s’hi amaguen també bastants motius de tipus econòmic.

Tipus de problemàtica familiar. 2009

Tipus de problemàtica Nombre %

Monoparentalitat 26 10,2

Manca d'autonomia 7 2,7

Drogodependència 3 1,2

Alcoholisme 5 2,0

Laboral 119 46,7

Multiproblemàtica 8 3,1

Trastorns mentals 2 0,8

Indigència 3 1,2

Desestructuració 3 1,2

Sense característiques 68 26,7

Salut 6 2,4

Immigració 5 2,0

Total 255 100,0 Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès

També és interessant veure l’estadística acumulada dels beneficiaris durant els darrers anys classificats per països. Els expedients es reparteixen gairebé a parts iguals entre autòctons (nacionalitat espanyola), un 55,2% i estrangers, l’altre 44,8%. Per nombre de beneficiaris dominen lleugerament els estrangers, un 523,0%, enfront d’un 47% d’autòctons. Per nombre


260

de fills/menors beneficiaris, el pes dels estrangers és encara superior, un 58,9% enfront d’un 41,5% d’autòctons. Entre la població estrangera, el principal col·lectiu beneficiari de les RMI són els marroquins, que representen el 34,2% dels expedients però una xifra en cara superior de beneficiaris, un 42,2% i de fills/menors beneficiaris, un 47%, xifra aquesta darrera superior a la de la població autòctona.

Classificació per països Tipus de

problemàtica Expedi ents

% Bene

ficiaris % Fills/menors %

Estat espanyol 289 55,2 554 47,0 173 41,5

Marroc 179 34,2 497 42,2 196 47,0

Altres països 56 10,7 127 10,8 48 11,5

Total 524 100,0 1178 100,0 417 100,0 Font Serveis Socials de Ajuntament de Vilafranca del Penedès


261

8. Planejament territorial i urbanístic

8.1 Planejament territorial Serà important tenir en compte el planejament territorial que pot contenir determinacions i recomanacions que afecten els futurs desenvolupaments urbanístics i les previsions d’habitatge de Vilafranca del Penedès. S’haurà de parlar de quatre plans:

• El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTP de l’àmbit metropolità, amb aprovació inicial)

• El Pla Director territorial de l’Alt Penedès(amb aprovació definitiva) • El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (amb la fase d’avantprojecte

aprovada) • El Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de les Comarques

Centrals El Pla Territorial Metropolità de Barcelona regula tres sistemes bàsics del territori: els espais oberts, els assentaments urbans i les infrastructures de mobilitat. Defineix a una macroescala quines han de ser les infraestructures del futur, les implantacions urbanes i la relació entre elles, així com els espais naturals a preservar. La seva funció no és només d’ordenació física sinó també de desenvolupament socioeconòmic i de programa d’actuacions i inversions públiques. En el Pla Director territorial de l’Alt Penedès no afecta al planejament municipal vigent, però aquest s’haurà d’anar adaptant progressivament a les seves determinacions, a mesura que es revisi o es modifiqui. Pel que fa a les infrastructures, proposa una connexió ferroviària entre la línia de la costa i la de l’interior, a més de dues estacions noves de passatgers a prop de la zona urbana de Vilafranca. En quant a la xarxa viària, proposa millores importants en l’autovia i en els diferents enllaços de les rondes de Vilafranca amb carreteres secundàries. D’altra banda el Pla director urbanístic de les AREs de l’Alt Penedès-Garraf defineix una àrea residencial estratègica al Sector SUD-5 “Les Bassetes” de 17,34 Ha de superfície i una previsió de 1.124 d’habitatges en total, inclosos els de protecció (veure l’apartat Sòl urbanitzable residencial).

8.1.1 Planejament Territorial: El Pla Territorial Metropolità de Barcelona El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) es va aprovar inicialment el 22 fe maig del 2009. Serà important recollir les principals aportacions, algunes de tipus informatiu i altres propositiu, que afecten Vilafranca del Penedès A. L’índex de rendibilitat de l’habitatge relaciona el creixement dels habitatges principals i e creixement dels habitatges acabats durant un determinat període de temps. Serveix per calcular el desajustament entre la producció d’habitatge i les necessitats d’habitatge principals. Un índex superior a 1 significa que el parc d’habitatges principals ha augmentat més que el d’acabats, a conseqüència no només de la nova construcció de principals sinó també de la transformació d’altres tipologies d’habitatge (secundaris, vacants i altres) en principals. En aquest cas, la construcció de nous habitatges no ha estat suficient per cobrir les necessitats d’habitatge principal. D’altra banda, un índex inferior a 1 implica que el ritme

Planejament Territorial i Urbanístic

262

de la producció de nous habitatges ha estat superior al increment de les necessitats d’habitatge principal, és a dir els acabats no s’han destinat exclusivament a l’ús d’habitatge principal. L’índex de rendiment de l’habitatge de Vilafranca del Penedès durant el període 1991-2001 va ser de 0,9. Això vol dir que el nombre de nous habitatges principals, 5.379, va quedar per sota del nombre d’habitatges acabats, 6.218. En definitiva, el nombre d’habitatges principals no va créixer pel pas d’altres modalitats, com ara secundaris o vacants. B. Sistema d’assentaments. Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb multitud de nuclis de població organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos grans tipus de situacions territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments. Per una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la travessen (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les capçaleres dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de creixement. Per altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla proposa estratègies de creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar l’estructura urbana comarcal. C. Estructura nodal del territori. Es tracta de reconèixer el paper que poden jugar les diverses ciutats, àrees i nuclis de població en la vertebració urbana del territori. Aquest paper no sempre va associat a l’estratègia assignada, ja que aquesta depèn també de la disponibilitat de sòl apte per a l’extensió. L’estructura nodal proposada, juntament amb l’assignació d’estratègies de desenvolupament, proporciona una pauta indicativa per a la distribució dels equipaments d’interès supramunicipal. Sobre el contingut del model urbà de nodalitats proposat cal destacar:

• Les centralitats presents als continus urbans intermunicipals existents sobre el sistema urbà metropolità més consolidat.

• Les polaritats territorials que configuren les ciutats de l’arc metropolità, algunes totalment consolidades, com seria el cas de Terrassa, Sabadell i Mataró; altres en procés clar de desenvolupament, com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell i Granollers; i, per últim, aquelles en què cal un procés superior de desenvolupament: Riera de Caldes i Tenes.

• Les polaritats comarcals. Es tracta, en tot cas, de ciutats externes als continus urbans intermunicipals, que articulen territoris d’entorn, normalment de caràcter rural o amb elevada presència d’àrees residencials especialitzades.

• Les polaritats comarcals complementàries. Són poblacions amb característiques i funcions similars a les anteriors, però d’escala més petita.

• Les polaritats municipals estructurants. Són nuclis de població que fan el paper de capçalera d’altres

• nuclis més petits o d’àrees especialitzades residencials del mateix municipi o de municipis veïns quan aquests són de dimensió petita.

• Els petits nuclis urbans i els petits nuclis rurals. D. Tipus d’estratègies de desenvolupament. El Pla estableix dos formats d’estratègies de desenvolupament urbà, en funció del nivell de continuïtat física dels sistemes urbans implicats: a) Les determinacions per als continus urbans intermunicipals. b) Les estratègies per als nuclis i àrees urbanes i per a àrees especialitzades que no es troben substancialment incloses en continus urbans intermunicipals. S’estableixen regulacions en diverses àrees significatives del continu urbà per tal d’orientar-ne el procés urbanístic d’acord amb els objectius del Pla. Aquestes àrees són:


263

• Centres urbans. • Àrees funcionals estratègiques metropolitanes. • Àrees de transformació urbana d’interès metropolità. • Àrees d’extensió urbana d’interès metropolità. • Noves centralitats urbanes. • Àrees especialitzades residencials a reestructurar. • Àrees especialitzades industrials a transformar. • Àrees especialitzades industrials a consolidar i equipar. • Àmbits de reforçament nodal metropolità.

Les estratègies per als nuclis i àrees urbanes que no es troben substancialment inclosos en continus urbans intermunicipals són

• Creixement mitjà • Creixement moderat • Millora urbana i compleció • Manteniment del caràcter rural

Vilafranca del Penedès apareix dues vegades pel que fa a estratègies de creixement. Per una banda, al nucli urbà se li assigna una estratègia de creixement moderat, amb possibilitats de d’incrementar un 60% la superfície urbana actual. Per altra banda, també se li assigna una nova centralitat, entesa com un continu urbà del nucli actual. D’acord amb la terminologia del PTMB es considera “una nova centralitat comarcal de rang nodal a escala metropolitana i de Catalunya entorn al nou intercanviador ferroviari (estació de trens regionals), tot definint els aspectes d’ordenació i continguts especialment pel que fa a usos terciaris, l’habitatge i els equipaments d’interès general”. E. Àmbits de reforçament nodal metropolità. Són àmbits territorials susceptibles de reforçar l’estructura nodal que el Pla proposa, ja sigui dins dels continus urbans intermunicipals, ja sigui sobre aquells eixos urbans compostos de nuclis de població geogràficament alineats i dotats d’infraestructures de mobilitat d’alta capacitat amb possibilitat física per al desenvolupament d’eixamples urbans, o ja sigui mitjançant noves centralitats de referència i servei superior al local i sectors amb capacitat d’equilibrar residència i activitat a diverses àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona. Es distingeix entre:

• Àrees urbanes de desenvolupament nodal. El Pla estableix per a aquestes àrees la definició d’operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament d’eixamples urbans

• Eixos urbans de desenvolupament nodal. Aquests eixos es componen de nuclis urbans alineats al llarg d’eixos d’infraestructures de gran capacitat, tant viàries com ferroviàries, que en conjunt representen opcions importants de desenvolupament a escala de sistema nodal de ciutats, amb capacitat de localitzar funcions i equipaments de caràcter comarcal.

• Àrees urbanes de polarització. el Pla estableix per a aquestes àrees la definició d’operacions urbanes mixtes i complexes encaminades al desenvolupament de processos de polarització urbana que dotin d’equipaments i centralitats a les àrees urbanes disperses i especialitzades en què s’insereixen. El Pla assigna als nuclis urbans principals d’aquests eixos l’estratègia de creixement mitjà regulada per l’article 3.15 d’aquestes normes i, en algun cas, estableix la necessitat de formulació d’un pla director urbanístic,


264

L’eix urbà de desenvolupament nodal del corredor central de l’Alt Penedès

F. Habitatges de protecció pública. L’article 3.26 de la normativa del Pla fa esment de la necessitat de reforçar l’habitatge destinat a polítiques socials. El Pla recomana que el planejament urbanístic augmenti la proporció mínima establerta per la normativa vigent en matèria d’habitatge de protecció pública quan es donen les següents circumstàncies:

• Sectors de transformació urbana o de reestructuració residencial on es produeixi un augment del nombre d’habitatges previstos.

• Àrees d’extensió urbana d’interès metropolità. • Àmbits de reforçament nodal metropolità.

Els plans directors urbanístics proposats pel Pla, o altres que es considerin oportuns formular, poden determinar proporcions mínimes obligatòries, en sostre o nombre, d’habitatges de protecció oficial referits a determinats municipis o sectors de desenvolupament Cal recordar que Vilafranca del Penedès està inclosa en un eix urbà de desenvolupament metropolità i que forma part també de l’àmbit del PDU del Corredor Central de l’Alt Penedès G. Desenvolupament del Pla. Per a la definició de continguts d’ordenació urbanística de caràcter supramunicipal que requereixen major detall per a assegurar la coherència espacial dels plans d’ordenació urbanística municipal es promou la formulació de diferents plans directors urbanístics (PDU): 1. PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 2. Plans directors urbanístics del Maresme 3. PDU del sistema urbà del Garraf 4. PDU de l’eix central de la plana de l’Alt Penedès 5. Altres àmbits de coordinació a la comarca de l’Alt Penedès 6. PDU de la ròtula de Martorell i Abrera 7. PDU de les continuïtats urbanes i les infraestructures de mobilitat de l’eix de la riera de Rubí 8. PDU de les continuïtats urbanes i les infraestructures de mobilitat de l’eix del riu Ripoll 9. PDU d’estructuració de l’entorn urbà de la riera de Caldes 10. Plans directors urbanístics de l’àrea urbana de Granollers 11. PDU de la Línia Ferroviària Orbital


265

El PDU de l’eix central de la plana de l’Alt Penedès té la finalitat de concretar i desenvolupar les prescripcions del Pla territorial al corredor central de l’Alt Penedès, on es concentren les grans infraestructures que travessen la comarca (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. Les principals qüestions a concretar pel pla director urbanístic són les següents:

A. Les noves àrees de desenvolupament urbà, concretant la seva localització i extensió, les relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenació, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqüencial.

B. La nova centralitat comarcal de rang nodal entorn al nou intercanviador ferroviari (estació de trens regionals de Vilafranca del Penedès), tot definint els aspectes d’ordenació i continguts especialment pel que fa als usos terciaris, l’habitatge i els equipaments d’interès general.

C. Les àrees d’activitat econòmica d’interès comarcal i metropolità a desenvolupar sobre el corredor central d’infraestructures de transport viari i ferroviari de mercaderies.

D. El sistema de connectors ecològics i paisatgístics transversals al corredor central d’infraestructures, per tal de garantir la funcionalitat ecològica i ambiental a la plana del Penedès

Vilafranca del Penedès també queda dins de l’àmbit del PDU de la Línia Ferroviària Orbital que té com a finalitat establir el corredor de pas de la futura línia ferroviària que ha de lligar les ciutats de l’Arc Metropolità entre Vilanova i la Geltrú i Mataró i la localització de les futures estacions per tal de fixar les corresponents reserves urbanístiques H. Unitats de Paisatge. El catàleg de paisatge del Pla territorial parcial de la regió metropolitana de Barcelona divideix el territori en 27 unitats de paisatge. Vilafranca del Penedès queda inclosa a la unitat denominada Plana del Penedès: I. Projeccions demogràfiques del PTMB El PTMB dibuixa diversos escenaris possibles i projecta cap al futur tres variables: la població, els llocs de treball (LTLL) i els habitatges principals. No fa, però, diverses projeccions basades en diferents ritmes de creixement sinó que planteja bàsicament dues situacions, amb les xifres corresponents. L’evolució d ‘aquestes variables d’acord amb la pròpia dinàmica de la comarca i de la ciutat L’actual àmbit del PGM metropolità no pot generar habitatge per a tota la demanda de creixement i una part s’ha d’escampar per la resta del país d’acord amb les polaritats existents. Aquest segon càlcul suposa unes xifres incrementades per la part que correspondrà del repartiment dels 300.000 habitatges principals que s’hauran de localitzar fora de l’àmbit del PGM. Tot i que l’increment es degut a l’atracció de les polaritats, les xifres finals es donen a nivell comarcal. Aquesta metodologia, especialment complicada, acaba donant una població comarcal pera l’any 2026 que aniria dels 101.218 habitants aplicant el model de creixement fins als 127.419 degut a l’atracció de la polaritat de Vilafranca del Penedès. L’increment d’habitants oscil·laria entre els 18.540 i els 22.741, mentre que els immigrants (trasllats residencials cap a la comarca) anirien dels 18.540 del model de dinàmica interna als 44.589 afegint-hi l’efecte polaritat.


266

El nombre de llocs de treball de l’any 2026 oscil·laria entre els 51.057 del model de dinàmica interna fins als 65.818 amb l’efecte polarització. Els increments anirien dels 12.216 als 26.978 llocs de treball. Els habitatges principal s, 28.210 l’any 2011, passarien a 40.218 d’acord amb el model de dinàmica interna o a 49.408 amb l’atracció de a polaritat. Els increments oscil·larien entre els 11.999 i els 21.189. Projeccions de població, llocs de treball i habitatges principals 2026 segons el PTMB

Població Llocs

de treball Habitatges principals

2001 82.678 38.841 28.219

2026 101.218 51.057 40.218

Increment 18.540 12.216 11.999 Projeccions

segons model Immigrants 21.168

2026 127.419 65.818 49.408

Increment 44.741 26.978 21.189 Repartiment

final Immigrants 44.589

Font: PTMB

Tot el càlcul s’acaba convertint a l’hora de la veritat en una proposta de nombre d’habitatges principals per a l’any 2026. En el cas de la polaritat de Villafranca del Penedès, la xifra d’habitatges principals prevista per a l’any 2026 és de 30.175. Sortint de la base de que l’any 2001 n’hi havia 14.038, l’increment previst per al període 201-2026 seria de 16.137. Cal remarcar que la polaritat de Vilafranca del Penedès inclou a més els municipis d’Olèrdola, Santa Margarida els Monjos i la Granada (Per al càlcul de població inclou també Sant Cugat Sesgarrigues, però no per al càlcul d’habitatges principals). En el cas de l’Alt Penedès, l’increment d’habitatges principals previst per al període 2001-2026 és de 21.189. Sortint de la base de que l’any 2001 hi havia a la comarca 28.219 habitatges principals, la xifra calculada per a l’any 2026 és de 49.408. Pot ser interessant contrastar les previsions del PTMB amb les dades actuals. La informació sobre els habitatges principals (o llars) només és disponible als cens d’habitatges realitzats periòdicament, el darrer de l’any 2001. Se sap, en canvi, les llars actuals de Vilafranca del Penedès (a data 1-1-2009) gràcies al padró continu d’habitants. Suposant que els altres municipis de la polaritat haguessin incrementat el nombre de llars al mateix ritme que Vilafranca del Penedès, s’obtindria un xifra de 18.109 llars l’any 2009. És una xifra aproximada però que no deu d’estar gaire lluny de la realitat. Suposant, per altra banda, que els increments de llars previstos pel PTMB creixessin linealment al llarg de tot el període s’arriba a la conclusió de que el nombre de llars reals encara queda per sota de les previsions del PTMB, malgrat tractar-se d’un període de gran creixement demogràfic. Resumint, el PTMB preveu que el ritme de creació de llars es mantingui fins a l’any 2026 al ritme dels darrers temps, i fins i tot una mica per sobre.


267

Previsions habitatge principal del PTMB 2026

1810914038

30175

0

10000

20000

30000

40000

2001 2009 2.026

Dades aproximades 2009

PTMB

Font: PTMB

Aquestes previsions estan en consonància amb la voluntat d’escampar pel territori els creixements que es considera que ja no pot suportar l’àmbit central de la regió metropolitana de Barcelona (l’àmbit del PGM). I. Propostes del PTMB per a l’Alt Penedès

L’Alt Penedès, juntament amb el territori central del Baix Penedès, ocupa una gran plana entre les serralades Litoral i Prelitoral caracteritzada per la presència de l’agricultura de la vinya, tan sols interrompuda per la presència dels cursos fluvials que travessen el pla i els nuclis urbans existents. - Propostes del Pla Pel que fa al sistema d’espais oberts, el Pla proposa la compleció del sistema d’espais protegits d’interès natural i ambiental als territoris de muntanya i la connexió de les dues serralades a través de la plana. Aquesta connexió es realitza a partir de tres corredors ecològics principals, als quals s’afegeixen la resta de petits cursos fluvials que travessen l’espai de la vinya. A aquest espai se li aplica també un nivell de protecció especial per tal de garantir el desenvolupament de les activitats vitivinícoles. Tot i la homogeneïtat paisatgística dins la comarca, amb multitud de nuclis de població organitzats de forma jerarquitzada, s’hi poden distingir dos grans tipus de situacions territorials diferenciades pel que fa al sistema d’assentaments. Per una banda, el corredor central, on es concentren les grans infraestructures que la travessen (autopista AP-7 i ferrocarrils), les ciutats de major dimensió i les principals àrees d’activitat econòmica de la plana de l’Alt Penedès. És sobre aquest corredor on es troben les capçaleres dels dos sistemes urbans que articulen la comarca, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, i és en el primer d’ells on es plantegen les principals estratègies de creixement. Per altra banda, a la resta de la plana i els seus límits muntanyencs el Pla proposa estratègies de creixement molt més moderades per tal de mantenir i reforçar l’estructura urbana comarcal. Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, les actuacions plantejades reforcen aquest model de preservació dels espais més allunyats del corredor central. Així, el Pla recull


268

principalment la connexió de la línia ferroviària orbital entre Vilanova i Vilafranca, que al corredor central de la comarca compartiria traçat amb l’actual línia de rodalies. Al mateix temps, planteja una variant ferroviària de mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal pel mateix corredor. I preveu també la incorporació d’una estació de ferrocarrils regionals sobre la línia d’alta velocitat. Pel que fa al viari, el Pla destaca la centralitat de Vilafranca en reforçar la importància dels dos principals eixos que hi conflueixen: l’AP-7, per a la qual proposa la millora dels enllaços per permetre tots els moviments; la N-340/A-7, amb un nou traçat pel corredor central de la comarca, entesa com a via complementària de l’AP-7 per a trànsits comarcals i metropolitans, amb una major riquesa d’enllaços; i la C-15, que la connecta amb altres nodes territorials com Vilanova i la Geltrú o Igualada. Es proposen al mateix temps millores en altres connexions (com l’eix B-224 Capellades-Martorell), així com la creació de diverses variants en la xarxa secundària, suburbana i local. El Pla planteja el seu desplegament mitjançant un Pla Director Urbanístic per al corredor central de l’Alt Penedès. - Objectius del PDU Aquest pla haurà d’abastar un continu territorial que permeti desenvolupar les determinacions de creixement estratègic als nuclis assenyalats, les àrees d’activitat a desenvolupar i els corredors verds que permetin la connectivitat ecològica a través del corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries. El desenvolupament de les estratègies proposades pel Pla territorial metropolità haurà de ser compatible amb el manteniment de l’estructura d’espais agrícoles i corredors ecològics que s’hi plantegen, i el PDU haurà de desenvolupar principalment les següents qüestions: - Les àrees de desenvolupament estratègic, concretant la seva localització i extensió, les relacions amb la ciutat existent, els elements estructurals de la seva ordenació, els seus continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu desenvolupament seqüencial. - La nova centralitat comarcal de rang nodal a escala metropolitana i de Catalunya entorn al nou intercanviador ferroviari (estació de trens regionals), tot definint els aspectes d’ordenació i continguts especialment pel que fa als usos terciaris, l’habitatge i els equipaments d’interès general. - Les àrees d’activitat econòmica d’interès comarcal i metropolità a desenvolupar sobre el corredor central d’infraestructures de transport viari i ferroviari de mercaderies. - El sistema de connectors ecològics i paisatgístics transversals al corredor central d’infraestructures, per tal de garantir la funcionalitat ecològica i ambiental a la plana del Penedès. A banda del PDU, sobre diversos àmbits de la comarca de l’Alt Penedès s’estableix el desenvolupament de plans de coordinació centrats en les següents qüestions: localització d’equipaments de segon nivell per donar servei a àrees urbanes de entre 10.000 i 20.000 habitants (com poden ser Centres d’Assistència Primària, Instituts d’Ensenyament Secundari, Poliesportius, Biblioteques i altres), àrees d’activitat econòmica d’abast intermunicipal i sistemes de transport públic entre els municipis de l’eix i “d’aportació” a les estacions ferroviàries. Els àmbits definits són els següents: eix del Foix-riera de Pontons, eix de la carretera de l’Ordal, eix del riu de Bitlles-Mediona i eix Gelida-Sant Llorenç d’Hortons. En definitiva, les propostes del PTMB que s’han de tenir en compte són les següents:

• Es considera una nova centralitat urbana

• L’estratègia proposada és de creixement mitjà. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana dimensió urbana que per les seves condicions de sòl


269

i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és, orientativament, el 60% de la superfície de l’àrea urbana existent.

• Forma part de l’eix urbà de desenvolupament metropolità de l’Alt Penedès. En aquest

eix hi ha tres nuclis urbans amb estratègia de creixement mitjà, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès

• S’aconsella incrementar la proporció mínima establerta per la normativa en matèria

d’habitatge destinat a polítiques socials.

• Forma part de l’àmbit del futur PDU del Corredor Central de l’Alt Penedès

• Forma part de l’àmbit del PDU de la Línia Ferroviària Orbital

• Forma part de la Unitat de Paisatge de la Plana del Penedès

8.1.2. Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge El maig del 2009 es va presentar l’Avantprojecte del PTS de l’Habitatge, pla que ha de constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques que estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. En els aspectes territorials i urbanístics, el PTS de l’habitatge haurà de determinar les necessitats, els dèficits i els desequilibris territorialitzats en matèria d’habitatge. El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha de contenir una estimació de les necessitats, els dèficits i els desequilibris en matèria d’habitatge. En aquest sentit, aquest pla ha d’incloure, entre d’altres, les dades següents: a) La quantificació del sòl residencial en què es poden fer nous desenvolupaments. b) La quantificació del sòl residencial creat els darrers deu anys. c) La quantificació, identificació de la tipologia i determinació de la situació sobre el territori dels habitatges amb protecció oficial. d) La quantificació de les diverses modalitats d’ús dels habitatges (principal, secundari i buit) i de les respectives evolucions previsibles. e) La quantificació dels sòls i els edificis d’administracions o empreses públiques desocupats que es poden destinar a habitatge vinculat a polítiques d’habitatge social. f) L’anàlisi de les dades demogràfiques bàsiques relacionades amb l’habitatge, especialment amb relació als col·lectius vulnerables, que inclouen els joves majors d’edat empadronats amb els pares, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants i els sense llar, i també, singularment, amb relació a la prevenció de la segregació espacial de la població amb discapacitats. g) L’anàlisi de les dades sobre l’estat del parc edificat i de les necessitats de manteniment, millora o substitució, amb una atenció especial per les situacions i els processos d’infrahabitatge. El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha d’incloure, entre d’altres, les previsions següents: a) Les necessitats de sostre dels diversos tipus d’habitatge destinats a polítiques socials. b) Les necessitats de sostre d’habitatge amb protecció oficial. c) Les necessitats d’habitatge dotacional públic.


270

d) Els criteris per a fer el seguiment de l’aplicació del Pla i per a modificar-lo i revisar-lo. D’acord amb els requeriments específics de la Llei del Dret a l’Habitatge, el PTS ha d’incloure també:

• La delimitació de les àrees del territori que poden contenir àmbits susceptibles d’ésser declarades pel mateix Pla o bé pels plans locals d’habitatge com a àmbits de demanda residencial forta i acreditada.

• El potencial de creixement urbà. • L’objectiu de solidaritat urbana. Hi entren tots els municipis que passen dels 5.000

habitants. A la comarca de l’Alt Penedès són quatre municipis: Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, Santa margarida i els Monjos. Cap altre sembla que hi hagi d’entrar d’una manera immediata, ja que el següent en nombre d’habitants és Olèrdola, amb 3.375 (l’any 2008), bastant lluny dels 5000 de l’objectiu de solidaritat urbana.

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, d’acord amb les necessitats detectades, i atès l’escàs potencial de creixement en sòl urbanitzable o en sòl urbà no consolidat, ha d’establir àmbits territorials concrets, municipals o supramunicipals, en els quals s’hagi de qualificar sòl urbà consolidat amb destinació total o parcial de l’edificació a habitatge amb protecció oficial, i ha d’establir els criteris quantitatius per a determinar la reserva de sostre destinada a habitatges amb protecció oficial, per a qualsevol règim de sòl. Territoris i dinàmiques d’acord amb el PTP de l’Habitatge Es parteix del principi de que les polítiques d’habitatge s’han de desplegar a la totalitat del territori, tot i la seva gran complexitat. Es distingeix entre sistemes urbans i àrees rurals. La identificació dels sistemes urbans es fa a partir de:

• Àmbits de PDU de sistemes urbans • Municipis de més de 10.000 habitants i capitals comarcals i entorn • Municipis de més de 5.000 habitants i entorn

Les àrees rurals estan constituïdes pels àmbits comarcals amb municipis de menys de 5.000 habitants. A la regió metropolitana de Barcelona es distingeix entre tres corones. La ciutat de Barcelona, l’àmbit del PGM i la resta de la regió, que es designa amb el nom d’Arc metropolità, en referència a l’anella de ciutats que envolten l’àmbit del PGM. S’ha de recordar que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix la redacció d’un PDU del corredor central de l’Alt Penedès, però l’àmbit encara no està totalment fixat, de manera que no es pot recollir com un dels àmbits territorials del PS de l’Habitatge, al menys de moment. El que si que fa el PTMB es identificar els municipis que tenen més de 10.00 habitants i el seu entorn,; aquests municipis són Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’0Anoia; dins dels seus respectius entorns hi ha dos municipis que superen els 5.000 habitants, Santa margarida i els Monjos, al primer, i Gelida, al segon.


271

La territorialització del PTS de l’Habitatge a l’Alt Penedès

Entorn municipis > 10.000 habitants

Municipis de més de 10.000 habitants

Municipis de més de 5.000 habitants

Santa Margarida i els Monjos

Gelida

Àrees rurals



Font: PTMB

Sobre aquesta base territorial s’ha de fer el càlcul de les necessitats i les propostes en matèria d’habitatge. A efectes operatius s’ha distingit entre la fase d’Avantprojecte i la fase de Pla.

• A la fase d’Avantprojecte les propostes es fan a l’escala dels 7 Àmbits Funcionals Territorials

• A la fase del Pla les propostes es faran a l’escala dels sistemes urbans i àrees rurals. Estratègies de la Proposta La fase d’Avantprojecte relaciona les estratègies que s’hauran de concretar més endavant en propostes en territoris específics. Aquestes estratègies es presenten agrupades en actuacions sobre el parc d’habitatge existent, actuacions en sòl urbà, actuacions en sol no urbanitzat i actuacions singulars. La concreció d’aquestes estratègies en el territori queda per a la fase de Pla.

Estratègies 1. Actuacions sobre el parc d’habitatges 1.1. Mobilització del parc d’habitatges no principals 1.2. Rehabilitació del parc d’edificis i habitatges 2. Actuacions sobre el sòl urbanitzat 2.1. Reserves en sòl urbà consolidat 2.2. Reserves en sectors urbanístics en sòl urbà no consolidat 3. Actuacions en sòls urbanitzables 3.1. Sectors amb reserves consolidades o potencials 3.2. Criteris d’ordenació i models eficients per als creixements urbans 4. Accions singulars 4.1. Programa de les Àrees residencials estratègiques 4.2. Programes de Formació i Ampliació de patrimonis públics de sòl i habitatge


272

8.1.3. Pla Director Urbanístic de les AREs de l’Alt Penedes-Garraf El Decret Llei 1/20907 de mesures urgents en matèria d’urbanisme establia que “l’Administració de la Generalitat assumeixi part de la tasca de creació de sòl residencial, a través de la promoció d’àrees residencials estratègiques, mitjançant un instrument de planejament general supramunicipal, com és el pla director urbanístic.” El document “Objectius i Propòsits generals dels Plans Directors Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques de Catalunya pel quatrienni 2008-2011” proposa un total de 101 ARE’s distribuïdes en 86 municipis. Es territori català es dividia en 12 àmbits, a cadascun dels quals s’havia de redactar el corresponent PDU. Un dels àmbits era l’Alt Penedès-Garraf. El mateix document preveia per 4 AREs repartides entre tres municipis, Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú i Sitges, amb un total de 3286 habitatges, repartits a parts iguales entre lliures i protegits. En aquest primer document, a Vilafranca del Penedès es preveien dos AREs, la de la Pelegrina, amb un total de 813 habitatges, i el de les Bassetes I, amb 1123. En conjunt, es preveien 1.936 habitatges un 59,2 de tots els previstos a l’àmbit Alt Penedès-Garraf. Un total de 967 habitatges havien de ser de protecció. Del tràmit de consulta als ajuntaments receptors del programa de les ARE’s ha resultat que el present PDU de les AREs de l’Alt Penedès-Garraf afecta a un total de dos municipis dins el quals es desenvoluparan dues Àrees Residencials Estratègiques, amb les següents característiques urbanístiques bàsiques:

Les previsions del PDU de les AREs de l’Alt Penedès–Garraf setembre 2008

Municipi Àmbit Superfície E.bruta m2/m2

Sostre m2

Densitat hab/Ha

Hab. HP

Hab. totals


Les Bassetes 17,34Ha 0,65 112.346,75 65,00 562 1124

Vilanova i la Geltrú Entre

torrents 16,53Ha 0,72 118.993,68 53,57 469 885

Total 33,86Ha 0,68 231.340,43 59,33 1031 2009

A Villafranca i la Geltrú es passava de 2 a 1 ARE, el de Les Bassetes, amb un total de 1.1245 habitatges, dels quals 562 de protecció. El passat 18 de juny de 2010, la Comissió d’urbanisme va emetre l’informe favorable, de manera que l’aprovació definitiva és imminent.


273

ARE de les Bassetes de Vilafranca del Penedès

8.1.4. Pla Director Territorial de l’Alt Penedès El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (d’ara en endavant PDTAP), fou aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 i publicat al DOGC núm. 5241 de 22.10.2008. El PDTAP desenvolupa les finalitats establertes en el Pla territorial general de Catalunya i per això estableix determinacions que han de ser respectades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat i les derivades de les polítiques de protecció i foment del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic. El PDTAP defineix cinc principis operatius:

• Ús eficient del sòl: la reutilització, renovació o reforma del sòl urbà existent són preferibles a noves extensions de la urbanització

• Nodalitat: l’extensió urbana s’ha d’orientar preferntment al reforçament nodal: augment del rang de les ciutats i creació de centralitats i articulacions en els sistemes

• Usos mixtos i equilibrats: s’ha d’afavorir una correspondència entre població ocupada i llocs de treballs previsibles

• Ordenació per xarxes: la xarxa viària bàsica comarcal ha de jugar un paper important ordenador del conjunt d’assentaments urbans i en especial de les seves trames perifèriques

• Transport públic: les actuacions ferroviàries s’han de tractar conjuntament amb l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitzi la població servida.

El PDTAP concreta l’ordenació de l’espai mitjançant tres ordres de determinacions gràfiques:

• Àrees: formades per superfícies de sòl corresponents a tres sistemes territorials: espais oberts, assentaments i infraestructures

• Xarxes: elements existents i previstos, formades per línies unidimensionals • Àmbits: poden superposar-se a les àrees i tenen diverses finalitats complementàries (

previsió d’habitatges i llocs de treball, formulació de plans directors específics, actuacions plurimunicipals d’habitatge, etc...)


274

La vinculació normativa de les determinacions del PDTAP poden ser de dos tipus: Normes (d’obligat compliment) o Directrius (estratègies o pautes d’actuació que han de ser concretades en documents normatius de menor escala). Pel que fa al sistema d’assentaments, que és l’aspecte més relacionat amb el tema de l’habitatge, el PDTAP justifica la creació d’assentaments pels següents motius:

• Potenciar la polaritat urbanes que han de vertebrar el territori català • Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les

necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic • Facilitar la integració dels creixements de la població immigrada • Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de

la segregació urbana • Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori • Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud • Fomentar la mixticitat d’usos en els teixits urbans • Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades • Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments • Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió • Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels

equipaments d’interès supramunicipal • Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge

Es defineixen els teixits urbans següents: per una banda els nuclis històrics i les seves extensions i per altra banda les àrees especialitzades, que desenvolupen usos específics (residencials, industrials, terciaris) sovint separades de l’àrea urbana principal. Les estratègies de desenvolupament que es proposen a cada nucli poden ser de creixement mitjà, creixement moderat o creixement de reequilibri. En el cas de Vilafranca, el PDTAP li assigna creixement mitjà, junt amb Sant Sadurní d’Anoia, per tractar-se d’àrees urbanes que ja són polaritats territorials, tenen bones condicions de connectivitat i tenen disponibilitat de sòl apte per a l’extensió. Segons el PDTAP l’extensió màxima que el pla d’ordenació urbanística pot proposar per al creixement mitjà, és orientativament la que resulti de l’aplicació de la següent expressió alfanumèrica:

E = 60 * A /100 On: E: superfície de l’extensió urbana admissible A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent (incloent tots els sòls consolidats o urbanitzats en data d’aprovació definitiva del Pla Director territorial) És a dir, s’admet un creixement màxim del 60% de l’àrea urbana existent actualment. Les superfícies màximes de sòl urbanitzable regulades per l’estratègia del creixement mitjà es poden ampliar quan sigui necessari per tal d’assolir els objectius quantitatius, que han de ser determinats pel planejament urbanístic derivat del PDTAP, com seria el cas del Pla director urbanístic de l’eix central del Penedès. Pel que fa als habitatges de protecció pública, el PDTAP recomana que el planejament urbanístic augmenti la proporció mínima establerta per la normativa vigent en matèria d’habitatge de protecció oficial quan es donin les següents circumstàncies: a) Municipis de creixement mitjà (com seria Vilafranca del P.) b) Municipis on la demanda exògena pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars del municipi. També determina que es poden establir cooperacions entre diversos municipis per destinar les quantitats monetàries procedents de les cessions per a la construcció d’habitatge de


275

protecció pública, que s’haurà de localitzar en alguns dels municipis participants en el pacte de cooperació.

8.2. Anàlisi del Planejament Urbanístic

8.2.1. Característiques generals Vilafranca compta amb un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) força recent, adaptat ja a les previsions de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. El POUM va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat de Catalunya) el dia 11 de juny de 2003. Posteriorment la mateixa Comissió Territorial, el dia 15 d'octubre de 2003, va donar la seva conformitat al text refós del POUM que va aprovar i trametre l'Ajuntament, i va ordenar-ne la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Amb posterioritat, es va veure la necessitat d'incorporar una sèrie de modificacions puntuals corresponents a errades gràfiques i disfuncions, que van ser aprovades per la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat el dia 29 de març de 2007. Pel que fa al creixement del municipi, el POUM proposa les següents línies:

• Ubicar els futurs creixements a l’entorn del nucli urbà, principalment a l’àrea de llevant i refermant el salt del ferrocarril. S’opta per un model compacte, omplint espais expectants que han anat quedant encerclats per les infrastructures de comunicació territorial.

• Potenciar l’eix del ferrocarril a partir de la cobertura de les vies, aprofitant el nou espai per a ubicar-hi un eix d’equipaments

• Es crea una estructura viària radial. Es preserven d l’extensió urbana els sòls situats a l’entorn de l’autopista a favor dels valors agrícoles.

• S’amplien els creixements residencials del nucli urbà, amb índex d’edificabilitat superiors al del planejament anterior. El model compacte permet plantejar grans reserves d’espais lliures i d’equipaments.

• Es redueix la previsió de sòl industrial. Es crea un eix d’implantació terciària aprofitant la façana de la variant Barcelona-Tarragona.

• Es planteja la transformació controlada dels magatzem del carrer Comerç i illes adjacents, sense perdre el seu caràcter.

A continuació s’exposa un quadre-resum de les dades principals proposades pel POUM:

CLASSIFICACIÓ SÒL ÚS SUPERFÍCIE

SÒL URBÀ 430,92 Ha

SÒL URBANITZABLE DELIMITAT

RESIDENCIAL 153,06 Ha

INDUSTRIAL 41,21 Ha

SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 67,59 Ha

SÒL NO URBANITZABLE 924,22 Ha

TOTAL 1.617,00 Ha


276

8.2.2. Sòl urbà residencial El POUM delimita un total de 22 Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) en sòl urbà, dels quals 16 són polígons residencials i els restants són industrials. Alguns dels polígons responen en els seus trets fonamentals a Unitats d’Actuació previstes en el Pla anterior que no van ser objecte de desenvolupament. Igualment, determinats polígons, malgrat la seva denominació, es conceptuen com a sectors subjectes a Pla de Millora Urbana (PMU), els quals s’han de tramitar i aprovar prèviament a l’execució urbanística, i han de definir les obres d’urbanització necessàries d’acord amb l’article 58.3 L.U. A banda, el POUM definia un àmbit de pla de Millora Urbana pel carrer Comerç i el seu entorn, amb l’objectiu de transformar paulatinament els usos d’aquest sector annexe a la via del ferrocarril. La totalitat dels polígons residencials pendents de desenvolupar sumaria una superfície de 296.068m2. Representaria un sostre de nova creació de 334.092m2, dels quals 275.199 m2 són per ús residencial i la resta per altres usos complementaris (comercial, terciari). Això suposaria un potencial de 2.721 nous habitatges, dels quals aproximadament el 30% tindrien algun tipus de protecció.

SUPERF. SOSTRE SOSTRETOTAL RESIDENCIAL

PAU- 1 Avda. del Foix 93.149 37.260 37.260PAU- 3 Antiga UA-27 5.456 9.548 9.548PAU- 4 c/ Olèrdola 8.297 18.783 14.269PAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 38.484 32.711PAU- 6 Antiga Cinzano 19.794 35.629 29.359PAU- 7 Antiga UA-6 6.257 4.197 833PAU-8 Vinnòpolis 17.523 28.681 21.621PAU-11 Camí de la Granada 6.245 6.245 6.245PAU-12 Pati del Gall 5.977 12.426 12.426PAU-13 c/ del Nord 2.405 4.421 4.421PAU-14 L'hort Gran 3.747 3.791 3.791PAU-15 Magatzems Berger 14.506 19.293 17.219PAU-16 Dr. Fleming 9.541 8.177 8.177PAU-17 Farinera Almirall 4.864 6.566 6.566PAU-18 Antiga UA-29 2.702 4.232 5.169PAU-20 Pere Pau 7.439 4.034 4.034PMU C/ Comerç 65.281 92.326 61.551TOTAL 296.068 334.092 275.199

NOM POLÍGON

No obstant, en el període 2010-2015 objecte d’aquest Pla Local d’Habitatge, es preveuen desenvolupar tan sols alguns dels polígons esmentats anteriorment, per diverses raons:

• Alguns d’aquests polígons són objecte de replanteig urbanístic, com és el PMU del carrer Comerç, del qual s’ha fet una aprovació inicial de Modificació de planejament general en data 23/01/07. L’àmbit de la modificació incloïa també el PAU-8 Vinnòpolis. Actualment aquesta tramitació està aturada.

• Determinats polígons veuran ajornat el seu desenvolupament per la conjuntura econòmica actual, amb dificultats per accedir a crèdits financers o simplement per prudència.


277

• Alguns polígons de més complexitat urbanística degut a l’estructura de la propietat del sòl (petits propietaris) o bé per desequilibris entre beneficis i càrregues, veuran ajornat el seu desenvolupament fins un proper cicle econòmic més favorable.

Segons dades dels serveis tècnics, en el moment de redacció d’aquest document l’estat de tramitació dels diferents polígons i sectors és el següent:

PMU P. URBANITZ. P. REPARCEL.PAU- 1 Avda. del Foix Tramitació suspesa - -PAU- 3 Antiga UA-27 - - -PAU- 4 c/ Olèrdola Mod. POUM- Ap. Def Ap. Def Ap. DefPAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca Ap. Def Ap. Def Ap. Def. Des 2008PAU- 6 Antiga Cinzano Ap. Def Ap. Def Ap. Def. Nov.2006PAU- 7 Antiga UA-6 - - -PAU-8 Vinnòpolis

PAU-11 Camí de la Granada - - -PAU-12 Pati del Gall (1) - -PAU-13 c/ del Nord - - -PAU-14 L'hort Gran Ap Def. nov. 2009 - -PAU-15 Magatzems Berger Ap. Def. juliol 2008PAU-16 Dr. Fleming Ap. Def. juliol 2009 en tràmit en tràmitPAU-17 Farinera Almirall Ap. Def. set. 2007 - -PAU-18 Antiga UA-29 Ap. Inicial Agost 2009 - -PAU-20 Pere Pau Ap Def. Nov. 2007 Ap. def en tràmitPMU C/ Comerç

IDENTIFICACIÓ

Tramitació suspesa

TRAMITACIÓ PLANEJAMENT DERIVAT

Mod. POUM- Ap. Inicial 23/01/07- aturat

Unit a PMU c/Comerç

(1) Al POUM el sistema de gestió era per cooperació. Amb data 18/12 /06 (BOP 26/01/2007), s'acordà l’aprovació definitiva de la modificació

de la modalitat de cooperació per la de compensació bàsica.

PMU: Pla de Millora Urbana P. Urbanitz.: Projecte d’Urbanització P. Reparcel.: Projecte de Reparcel·lació Ap. Def.:

Aprovació definitiva

Dels 16 polígons d’actuació residencials, ens trobem amb una casuística molt variada pel que fa al seu estat de tramitació en el moment de redacció d’aquest Pla Local d’Habitatge. Hi ha, per una banda, polígons amb una tramitació finalitzada i amb possibilitats d’iniciar obres d’urbanització i edificació immediatament (PAU-4, PAU-5a, PAU-6), i per l’altra banda, polígons que no han iniciat cap tràmit (PAU-3, PAU-7, PAU-11, PAU-12 i PAU-13). Entremig trobaríem diversos polígons amb alguna de les figures de planejament tramitades o en procés de tramitació (PAU-14, PAU-16, PAU-17, PAU-18 i PAU-20). Finalment ens trobem amb dos polígons que havien presentat documentació però que han suspès la tramitació temporalment (PAU-1 i PAU-15). Cas apart és el PAU-8 que ha quedat unit al Pla de Millora Urbana del carrer Comerç, un sector l’ordenació del qual cal replantejar abans de continuar la seva tramitació.

Per tant, d’acord amb la conjuntura econòmica actual, i vista la tramitació de les diferents figures de planejament que s’han fet fins a l’actualitat, s’ha fet una selecció d’aquells polígons d’actuació urbanística que es creu viable que es desenvolupin en el període que abarca aquest Pla Local d’Habitatge.


278

En la següent taula es fa un resum dels polígons que, en aquests moments i d’acord amb els serveis tècnics municipals, es creu viable que es desenvolupin en els propers sis anys:

SOSTRE Nº MÀXIM SOSTRE SUPL. TOTAL NOMBRE NOMBRERESIDENCIAL HAB. HPP 10% SOSTRE HP TOTAL HPP HAB LLIURES

PAU- 1 Avda. del Foix 37.259,60 m2 220 7.452,00 m2 3.725,96 m2 11.177,96 m2 66 154PAU- 4 c/ Olèrdola 14.269,00 m2 63 2.555,00 m2 0,00 m2 2.555,00 m2 13 50PAU- 5a c/ Manuel Barba i Roca 32.711,00 m2 363 6.542,00 m2 0,00 m2 6.542,00 m2 85 278PAU- 6 Antiga Cinzano 29.359,00 m2 317 5.853,00 m2 0,00 m2 5.853,00 m2 81 236PAU-14 L'hort Gran 3.790,50 m2 41 758,00 m2 379,05 m2 1.137,05 m2 14 27PAU-15 Magatzems Berger 17.219,00 m2 194 3.474,00 m2 1.739,00 m2 5.213,00 m2 58 136PAU-16 Dr. Fleming 8.177,00 m2 61 1.635,00 m2 818,00 m2 2.453,00 m2 35 26PAU-18 Antiga UA-29 4.232,00 m2 55 1.034,00 m2 423,20 m2 1.457,20 m2 18 37PAU-20 Pere Pau 4.068,00 m2 45 807,00 m2 406,80 m2 1.213,80 m2 17 28TOTAL 151.085,10 m2 1.359 30.110,00 m2 7.492,01 m2 37.602,01 m2 387 972

SOSTREHPP IDENTIFICACIÓ

Com es pot observar, es veu viable que es desenvolupin 9 dels 16 polígons residencials definits en el POUM. Això suposa un sostre residencial de nova creació quantificat en 151.085,10m2, equivalent a 1.359 habitatges, dels quals 387 tindrien algun tipus de protecció. Les fitxes individualitzades d’aquests polígons es poden consultar com a annexes a aquest document. Tots ells es situen en sòl urbà no consolidat. En cap d’ells hi ha sòl patrimonial municipal, a excepció del PAU-16 on actualment hi ha una Estació Transformadora en un terreny de 80m2. Això comportarà que en reparcel·lació els drets de l’Ajuntament seran el 10% de cessió més els que corresponguin per aportació d’aquesta finca.

8.2.3. Sòl urbanitzable residencial Pel que fa al sòl urbanitzable delimitat de caràcter residencial, en data actual s’han desenvolupat quatre sectors que en el moment de l’aprovació del POUM ja tenien el Pla Parcial aprovat: P.P.1 La Girada 2 225.816 m2 sòl P.P.4 Molí d’en Rovira Sud 107.216 m2 sòl P.P.3 Melió Residencial 50.637 m2 sòl P.P. Ciutat Jardí Sant Julià 179.150 m2 sòl Aquests sectors s’han urbanitzat i construït en pocs anys i han suposat una inserció al mercat de 252.878m2 de sostre residencial, la majoria del qual construït entre els anys 2006 i 2007. Actualment encara estan a la venda molts dels habitatges construïts durant aquests darrers anys. Resten per desenvolupar quatre sectors residencials més: SUD 1 Antic Camí de Moja 135.264 m2 sòl SUD 3 Mas Rabassa 201.402 m2 sòl SUD 4 La Pelegrina 151.089 m2 sòl SUD 5 Les Bassetes 173.044 m2 sòl Entre aquests quatre sectors residencials, el municipi podria disposar de 400.000 m2 de sostre residencial addicionals. No obstant, les perspectives de desenvolupament indiquen que en el període 2010-2015, si la conjuntura econòmica millorés, es podrien desenvolupar dos d’aquests sectors: el SUD 4 La Pelegrina i el SUD 5 Les Bassetes. Tampoc es descarta la possibilitat de que el SUD-3 Mas Rabassa es desenvolupi al llarg del sexenni vinent. El SUD 5 Les Bassetes ha estat convertit en Àrea Residencial Estratègica, figura de planejament introduïda en el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre sobre Mesures Urgents en


279

Matèria Urbanística. Són àrees residencials estratègiques aquells sectors emplaçats en municipis amb capacitat territorial per absorbir creixements urbans, amb una densitat mínima de 50 Hab/Ha. La meitat dels habitatges s’han de destinar a protecció pública en alguna de les seves modalitats. Sòn àrees promogudes per la Generalitat de Catalunya i tenen un interès supramunicipal. Es dóna la circumstància que la propietat del sòl d’aquest sector és íntegrament de l’INCASOL. En total aquests tres sectors (SUD-3, SUD4 i SUD-5) aportarien al municipi un sostre residencial de 320.838m2 corresponent a 2.708 habitatges, dels quals 1.071 tindrien algun tipus de protecció En el moment actual de redacció del document, el SUD 4 La Pelegrina compta amb aprovació definitiva del Pla Parcial Urbanístic. El SUD 5 Les Bassetes, donada la propietat única (INCASOL), podria en qualsevol moment presentar el projecte del Pla Parcial Urbanístic per iniciar la seva tramitació. Finalment el POUM defineix un sector residencial en sòl urbanitzable no delimitat, SUND-1 L’Om, amb una superfície de 424.240 m2. Aquest sector no està previst que es desenvolupi en el futur immediat.

8.2.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics En data 11 d’abril de 2006 la CUB va aprovar definitivament la modificació puntual de POUM referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional. Aquesta modificació abasta alguns equipaments públics en sòl urbà, els quals es va proposar qualificar genèricament com a equipaments (Clau 5) sense especificar l’ús concret, a excepció dels equipaments esportius. A més, es creava el sistema urbanístic d’habitatge dotacional públic amb la clau 5HDP. Tot i això, no es reservava cap terreny concret per aquesta finalitat. La implantació dels emplaçaments per a HDP s’ha de fer a través d’una modificació de POUM que determini la qualificació de sòl per sistema d’habitatge dotacional públic, l’edificabilitat, la densitat i volumetria en relació amb l’entorn. A més, s’ha de justificar que la necessitat de crear o augmentar la reserva de sistema dotacional públic no perjudica les reserves de sòl destinades a equipaments comunitaris.

8.2.5. Potencial total d’habitatges protegits i socials De les dades mencionades en els apartats anteriors, s’arriba a la conclusió que a Vilafranca es podrien iniciar, si la conjuntura econòmica és favorable, un total de 1.458 habitatges de protecció pública en alguna de les seves modalitats (règim especial, règim general, preu concertat). D’aquests 1.458 habitatges, 387 corresponen a nou polígons d’actuació urbanística en sòl urbà i 1.071 a dos sectors en sòl urbanitzable. La major part dels habitatges es construirien al final del període, és a dir, entre els anys 2014-2015, ja que provenen dels sectors en sòl urbanitzable, els quals han de fer encara la tramitació de les diferents figures de planejament. Els habitatges provinents de polígons en sòl urbà es preveu que es desenvolupin de manera més esglaonada al llarg d’aquest període. En el calendari annex es fa una previsió de desenvolupament de les diferents fases i processos fins arribar a l’inici de la construcció dels habitatges de protecció.


TRAMITACIÓ DE PLA DE MILLORA URBANA O PLA PARCIAL TRAMITACIÓ PROJECTES URBANITZACIÓ I REPARCEL·LACIÓ EXECUCIÓ D'OBRES URBANITZACIÓ / TRAMITACIÓ SIMULTÀNIA PROJECTES EDIFICACIÓ CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES (LLIURES I DE PROTECCIÓ)

40 Nº habitatges de protecció (situats en l'any previst d'acabament)

PREVISIÓ DE DESENVOLUPAMENT DELS POLÍGONS I SECTORS RESIDENCIALS I DE CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE DE PROTECCIÓ

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2010-2015

SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL

PAU‐ 1 Avda. del Foix 93.149 66PAU‐ 4 c/ Olèrdola 8.297 13PAU‐ 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 85PAU‐ 6 Antiga Cinzano 19.794 81PAU‐14 L'hort Gran 3.747 14PAU‐15 Magatzems Berger 14.506 58PAU‐16 Dr. Fleming 9.541 35PAU‐18 Antiga UA‐29 2.702 18PAU‐20 Pere Pau 7.439 17TOTAL SÒL URBÀ 182.060 0 81 27 155 0 124 387

SÒL URBANITZABLESUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015

SUD‐3 Mas Rabassa 201.402 175SUD‐4 La Pelegrina 147.794 334SUD‐5 Les Bassetes INCASÒL 173.044 562TOTAL SÒL URBANITZABLE 320.838 0 0 0 0 0 1.071 1.071

TOTAL VILAFRANCA 0 81 27 155 0 1.195 1.458

SÒL URBÀ

IDENTIFICACIÓ

IDENTIFICACIÓ


PAU-1

SUPERFÍCIE DEL POLÍGON

SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL

SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES

SUPERFÍCIE TOTAL D'EQUIPAMENT

SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES

NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES

TIPOLOGIA

SOSTRE SOSTRE

Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública

154 66 33.534 139 59 3.726 15 7 169 169

ESTAT DE TRAMITACIÓ

PLA DE MILLORA URBANA: TRAMITACIÓ SUSPESA TEMPORALMENT

GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒL

REPARCEL·LACIÓ PER COOPERACIÓ

SÒL PROPIETAT PRIVADA 100%

(**) Dades estimades per l'equip redactor. La materialització de l'aprofitament de cessió es concretarà en el Projecte de Reparcel•lació.

37.260 m2

220

93.149 m2

28.297 m2

32.791 m2

32.061 m2

PLURIF. AÏLLAT

Avda. del Foix

SUP. MITJANÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (**) APROF. DE CESSIÓ (**)


282

PAU-4

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGESSOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGESSOSTRE EDIFICABLE ÚS COMERCIAL 4.514 m2NOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 13TIPOLOGIA

SOSTRE SOSTRE Lliures P. Pública (m2) Lliure P. Pública (m2) Lliure P. Pública Lliure P. Pública

50 13 12.270 50 3 1.999 0 10 234 196

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT PROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT

GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒLREPARCEL·LACIÓ PER COOPERACIÓSÒL PROPIETAT PRIVADA 100%

SUP. MITJANÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ

C/ Olèrdola

8.297 m22.055 m26.242 m2

14.269 m2

63

UNIFAMILIAR


283

PAU-5aSUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE COMPUTABLE PER A L'APROFITAMSUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL 7.730 m2SUPERFÍCIE TOTAL DE ZONES VERDES 2.560 m2SUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGES 6.451 m2SUPERFÍCIE TOTAL DE COMERCIAL-TERCIARI 3.124 m2SUPERFÍCIE TOTAL DE VERD PRIVAT 3.020 m2SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES 32.711 m2NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES 363NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 85TIPOLOGIA


278 85 26.711 278 7 6.000 0 78 94 77


GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒLREPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICASÒL PROPIETAT PRIVADA 100%

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA APROF. DE CESSIÓ SUP. MITJANÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)

PLURIF. AÏLLAT

C/ Manuel Barba i Roca

22.885 m221.380 m2


284

PAU-6

SUPERFÍCIE DEL POLÍGON

SUPERFÍCIE TOTAL DE VIAL 4.155 m2SUPERFÍCIE TOTAL DE ZONES VERDES 6.044 m2SUPERFÍCIE TOTAL RESIDENCIAL 951 m2SUPERFÍCIE TOTAL DE COMERCIAL-TERCIARI 158 m2SUPERFÍCIE TOTAL TERCIARI-RESIDENCIAL 6.366 m2SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGES 29.259 m2NOMBRE MÀXIM D'HABITATGES 317NOMBRE HABITATGES PROTEGITS 81TIPOLOGIA


236 81 29.259 236 81 111 65



APROF. DE CESSIÓ SUP. MITJANÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)

Antiga Cinzano

19.794 m221.380 m2

PLURIF. AÏLLAT

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA


285

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE TOTAL D'HABITATGESSUPERFÍCIE TOTAL DE VERD PRIVAT+STSOSTRE EDIFICABLE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 10NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 4TIPOLOGIA


27 14 2.981 27 4 810 0 10 97 85

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: APROVAT INICIALMENT


(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipals. Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.

416 m21.270 m2

(m2)TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*) SUP. MITJA

PAU-14

NÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB.(*)

2.044 m23.791 m2

41

PLURIF. AÏLLAT

L'hort Gran

3.729 m2


286

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE DE ZONES VERDESSUPERFÍCIE D'EQUIPAMENTSSUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 5.899 m2SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIMNOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 38NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 20TIPOLOGIA


136 58 13.159 136 0 4.060 0 58 97 70

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT


(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipals. Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.

PLURIF. AÏLLAT

PAU-15 Magatzems Berger

14.506 m22.766 m24.337 m21.504 m2

17.219 m2194

NÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*) SUP. MITJA (*)


287

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE DE VERD PÚBLICSUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 6.078 m2SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIMNOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 23NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 12TIPOLOGIA


26 35 5.724 26 0 2453 0 35 220 70

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENT

GESTIÓ- PROPIETAT DEL SÒLREPARCEL·LACIÓ PER COMPENSACIÓ BÀSICASÒL PROPIETAT AJUNTAMENT 1,07%SÒL PROPIETAT PRIVADA 98,93%

921 m2

8.177 m261

PLURIF/UNIFAMILIAR

PAU-16 C/Dr. Fleming

9.622 m22.603 m2

NÚM. HAB. (m2)TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA

NÚM. HAB. NÚM. HAB.APROF. DE CESSIÓ+ PATRIM. SUP. MITJA


288

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE DE VERD PRIVATSUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 1.399 m2SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIMSOSTRE ÚS NO RESIDENCIAL 937 m2NOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 12NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 6TIPOLOGIA


37 18 4.232 37 18 937 80 70

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: EN TRÀMIT


(*) Dades provisionals estimades per l'equip redactor d'acord amb informació de serveis tècnics municipalsLa cessió del 10% de l'A.M. Materialitzaria en un possible equipament situat en planta baixa Les dades definitives es concretaran en el Projecte de Reparcel·lació.

847 m2

4.232 m2

55

PAU-18 Antiga U.A.-29

2.700 m2454 m2

SUP. MITJA (*)NÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB.(*) (m2)

PLURIF. AÏLLAT

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA (*) APROF. DE CESSIÓ (*)


289

SUPERFÍCIE DEL POLÍGONSUPERFÍCIE TOTAL DE VIALSUPERFÍCIE DE VERD PÚBLICSUPERFÍCIE DE VERD PRIVATSUPERFÍCIE RESIDENCIAL HABITATGES 1.870 m2SOSTRE RESIDENCIAL MÀXIMNOMBRE MÀXIM D'HABITATGESNOMBRE HABITATGES PROTEGITS 12NOMBRE HABITATGES CONCERTATS 5TIPOLOGIA


28 17 2.847 28 0 1.221 0 17 100 70

ESTAT DE TRAMITACIÓPLA DE MILLORA URBANA: APROVAT DEFINITIVAMENTPROJECTE D'URBANITZACIÓ: APROVAT DEFINITIVAMENT


2.940 m2

PAU-20 Pere Pau

7.439 m21.412 m21.217 m2

4.068 m245

PLURIF/UNIFAMILIAR

TOTAL PROMOCIÓ PRIVADA SUP. MITJANÚM. HAB. NÚM. HAB. NÚM. HAB. (m2)

APROF. DE CESSIÓ


290

8.2.6. Potencial de sostre residencial al sòl urbà consolidat Segons l’estudi realitzat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC “Estudi del potencial urbanístic de sostre residencial al sòl urbà consolidat a Vilafranca del Penedès”, al municipi hi ha encara molt sostre per desenvolupar, que prové dels següents elements urbanístics situats en sòl residencial:

• Solars de més 100m2 edificables • Edificis de més de 150 anys situats en solars de més de 150m2 • Edificacions infraedificades en un 40% per sota del que marca el planejament • Edificis amb ús principal industrial situats en parcel·les amb qualificació residencial • Potencial de parcel·les amb clau 14.1 (transformació d’ús industrial a residencial)

S’arriba a la conclusió que a Vilafranca existeix un potencial de 320.452,58m2 de sostre per edificar en aquests 5 camps urbanístics. El treball divideix en 3 períodes el desenvolupament d’aquests sostre: curt termini (5 anys), mig termini i llarg termini. Cada camp té una previsió de desenvolupament diferent, segons la seva viabilitat i grau de dificultat, reflexat mitjançant percentatges en cada uns dels tres terminis establerts, segons es pot veure en la següent taula:

Si es divideix aquest sostre entre 100m2 s’obté un potencial situat entre els 1.005 nous habitatges (curt termini) i els 3.204 nous habitatges (llarg termini). No obstant, de cara a comptabilitzar aquest sostre en el present Pla, cal fer una sèrie d’observacions:

• La propietat del sòl que es contempla en aquest estudi està en mans privades en la seva totalitat

• No es pot preveure en quin moment s’executarà aquest sostre potencial • En un context de crisi econòmica com l’actual, és més complicat que es duguin a

terme operacions de nova edificació o de transformació • El potencial de sostre situat en edificis infraedificats és de difícil materialització, donat

que tècnicament no sempre es podrà executar una remunta. • Com ja es diu en el propi treball del CPVS, el potencial de sostre en edificis antics

significaria una modernització del parc d’habitatges, no una nova creació de vivendes. • Es preveu una recuperació del cicle econòmic de cara a l’any 1012, per tant en el

present Pla es fan unes previsions menys optimistes que en l’estudi del CPVS Per tot això exposat anteriorment, es contemplen com a viables, dins el període dels 6 anys que abarca aquest Pla, els següents potencials de sostre residencial en sòl urbà consolidat:


291

Sostre en sòl residencial Potencial màximPotencial de solars 18.730,24 m2 25,00% 74.920,96 m2

Potencial edificis industrials 15.470,46 m2 15,00% 103.136,40 m2

Potencial qualificació 14.1 19.650,04 m2 20,00% 98.250,22 m2

TOTAL 53.850,74 m2 276.307,58 m2

Període 2010-2015

Aquest potencial de sostre de 53.850,74m2, dividit entre una superfície de 100m2, significaria que en el període que abarca aquest pla 2010-2015 es podrien construir, aproximadament, 538 nous habitatges provinents de tres camps urbanístics: solars sense edificar, edificis industrials situats en parcel·les residencials i sòl situat en Clau 14.1 de transformació d’ús industrial a residencial. Cal destacar que cap d’aquest sostre potencial tindria l’obligació d’acollir habitatges de protecció.

8.2.7. Destí dels aprofitaments migs Per aquells polígons d’actuació urbanística que compten amb el projecte de reparcel·lació aprovat definitivament, el destí del 10% de l’Aprofitament mig destinat a l’Ajuntament de Vilafranca ha quedat establert, segons es descriu en la taula següent:

10% A.M. Ús Sostre Nº HabPAU 4- C/Olèrdola Finques 2 i 5 Comercial 573,40 m2 -

HPO- R. General 1.998,80 m2 10

PAU 5a- C/Manuel Barba i Roca Finca B' HPO- R. General 6.000,00 m2 78 Cal mencionar que en el PAU-6 Antiga Cinzano, no hi ha aprofitament mig donat que les càrregues urbanístiques eren molt elevades. Per als restants polígons, la majoria dels quals compten amb plans de millora urbana aprovats inicial o definitivament, el destí de l’aprofitament mig s’ha deduït per estimacions de l’equip redactor d’acord amb converses amb els tècnics municipals responsables. El criteri seguit fins ara ha estat destinar el 10% d’A.M. per a vivenda de protecció en règim general. Tot i això, no vol dir que en els propers casos es segueixi aquest mateix criteri. El destí final de l’aprofitament mig es concretarà mitjançant els projectes de reparcel·lació corresponents, pactant cada cas concret amb l’Ajuntament. En tot cas serà d’aplicació per a tots els polígons l’article 154.5 del POUM i l’article 94.3 del TRLU, que permeten augmentar la densitat d’habitatges de protecció en un mòdul de 70m2 per habitatge. En alguns Plans de Millora Urbana aprovats, com són el PAU-14 L’Hort Gran, el PAU-16 C/Doctor Fleming i el PAU-20 Pere Pau, ja es reflexa la situació de l’aprofitament mig en els plànols d’ordenació. En el cas del PAU-18 Antiga UA-19, l’aprofitament es podria materialitzar en un possible equipament situat en planta baixa, per a ús educatiu.


292

Les estimacions fetes per l’equip redactor permeten fer una aproximació del destí de l’aprofitament mig dels següents polígons, recordant, però, que la seva materialització s’haurà de concretar mitjançant els projectes de reparcel·lació corresponents:

Ús Sostre Nº HabPAU-1 Avda. del Foix Hab. Lliure 2.606,00 m2 15

HPO 1.120,00 m2 16

PAU-14 L'Hort Gran HPO 810,00 m2 9

PAU-15 Magatzems Berger HPO 4.060,00 m2 58

PAU-16 c/Dr. Fleming HPO 2.453,00 m2 35

PAU-20 Pere Pau HPO 1.221,00 m2 17

8.2.8. Rehabilitació A. Expedients de rehabilitació Segons les dades dels serveis tècnics, entre les dates 08/01/2000 i 09/25/2008, s’han tramitat 193 expedients de denuncies de ruïna, façanes en mal estat i llicències d’enderroc. Aquestes actuacions, concentrades en 181 finques, es localitzen majoritàriament en el barri de Centre Vila, seguits de Sant Julià i Poble Nou.

Expedients de denuncies façanes Barceloneta 5 Centre Vila 35 L’Espirall 3 La Girada 1 Les Clotes 10 Poble Nou 9 Sant Julià 14 TOTAL 77

Expedients de ruïna

Molí d’en Rovira 1 Centre Vila 14 L’Espirall 2 Poble Nou 2 Sant Julià 7 S/d 1 TOTAL 27

(D’aquests expedients de ruïna quatre van tramitar posteriorment llicències d’enderroc)


293

Expedients de llicencies d’enderroc: Barceloneta 9 Centre Vila 21 L’Espirall 8 La Girada 0 Les Clotes 6 Molí d’en Rovira 9 Poble Nou 14 Sant Julià 12 S/d 10 TOTAL 89

B. Polítiques de rehabilitació portades a terme per l’Ajuntament El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, dirigit des de l’Oficina Local d’Habitatge és una iniciativa pionera que té per objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de conservació per destinar-los al lloguer social amb caràcter temporal. Els propietaris privats es posen en contacte amb l’Oficina d’Habitatge per tal de subscriure un conveni de rehabilitació amb l’Ajuntament, de manera que aquest es compromet a adequar l’habitatge a les normatives vigents d’habitabilitat per tal de destinar-lo temporalment a persones o famílies que segueixen tractament social amb els professionals de l’EBASP (Equip bàsic d’Atenció social primari). L’import del lloguer es fixa d’acord amb la superfície, les característiques i la situació, dins d’una franja adequada a la finalitat social del Programa. La durada del conveni i el nombre de mesos que l’Ajuntament cobra el lloguer és proporcional a la inversió feta. L’Ajuntament recupera parcialment la inversió feta mitjançant la tramitació dels ajuts que ofereix la Generalitat i cobrant els lloguers dels primers mesos. Aquest programa té un triple objectiu:

- Urbanístic: recuperació d’edificis en mal estat del centre històric - Social: millora dels habitatges de persones i/o famílies necessitades - Ocupacional: es treballa amb contractes de Plans d’Ocupació, és a dir, persones que

estan a l’atur i que es formen en cursos especialitzats com els de l’Escola Taller

Actualment s’han rehabilitat 43 habitatges i hi ha una llista de 27 habitatges de propietaris interessats en incorporar-se a aquest programa (12 dels quals pertanyen a una sola operació de gran rehabilitació). Un dels problemes que manifesten els propietaris és l’excessiva durada al conveni en proporció a les obres realitzades.

C. Ordenances municipals. Beneficis fiscals a les obres de rehabilitació, millora de l’accessibilitat, sostenibilitat, promoció d’habitatge protegit i dels equipaments socials: Les ordenances municipals que regulen la taxa de llicències i serveis urbanístics i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres reconeixen beneficis fiscals consistents en una bonificació del 95% de la quota de la taxa (Article 7è de l’Ordenança) i del 95% de la quota de l’Impost (article 6è de l’Ordenança) en els supòsits següents:

• Rehabilitació dels paraments exteriors i elements comuns dels edificis. • Obres de rehabilitacions en la zona corresponent al PERI del nucli antic. • Obres de rehabilitació i condicionament dels edificis protegits inclosos en els Plans

Especials de Protecció del Patrimoni i Catàleg del municipi. • Construcció i rehabilitació d'edificis destinats a equipament socials.


294

• Altres construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de l'ocupació que justifiquin aquesta declaració. Es delega a la Junta de Govern Local la potestat de realitzar la declaració esmentada.

• Obres per a l'adaptació d'accessos, edificacions o instal·lacions, amb la finalitat de superar barreres arquitectòniques per a persones amb disminució, amb la inclusió de la instal·lació d’ascensors en els edificis ja construïts que no en disposin.

• A la promoció d'habitatges amb protecció pública, d'iniciativa pública o privada. En el supòsit d’habitatge amb protecció de preu concertat la bonificació serà del 25% de la Taxa de llicencies i serveis urbanístics, i del 50% en el cas de l’impost de Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

• Les edificacions que incorporin sistemes d’aprofitament energètic amb energia solar, tindran una bonificació del 95% en la quota de la taxa de llicències i serveis urbanístics, en el tram del pressupost corresponent a aquestes instal·lacions energètiques. Tanmateix tindran un 95% de bonificació de l’ impost sobre construccions, instal·lacions i obres en el tram del pressupost corresponent a aquestes instal·lacions sempre i quant aquesta no sigui obligatòria per imperatiu legal.

Per altre banda, l’Ordenança sobre l’Impost de béns Immobles estableix que a part dels beneficis fiscals de concessió obligatòria, i dels corresponents als habitatges de protecció oficial que gaudeixen d’una bonificació del 50 per cent de la quota durant el termini de tres anys, comptats des de l’exercici següent al d’atorgament de la qualificació definitiva, l’Ordenança estableix en l’article 5è les següents bonificacions potestatives:

• Bonificació del 50% en la quota de l'impost els immobles que constitueixin l'objecte de l'activitat de les empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària i no figurin entre els béns del seu immobilitzat.

• Bonificació del 90% de la quota íntegra de l’impost els subjectes passius que ostentin la condició de família nombrosa i que tinguin com a mínim un fill amb minusvalia reconeguda igual o superior al 33%.

• Bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost els subjectes passius que ostentin la condició de família nombrosa (sense cap fill amb minusvalia);sempre i quan els ingressos de la unitat familiar no superi la base liquidable de l’IRPF indicada a l’ordenança.

• Bonificació del 50% en la quota de l’impost els immobles d’us residencial on s’instal·lin plaques fotovoltàiques generadores d’electricitat, tant si són per l’autoconsum o connectades a la xarxa, en les condicions indicades en la ordenança.

D. Rehabilitació per evitar riscos de degradació urbana La rehabilitació d’habitatges no solament va vinculada a la millora dels propis habitatges sinó que ha de formar part d’una estratègia més àmplia de tipus urbanístic i social. Això és aplicable sobretot al barri de Centre Vila i altres carrers de tipologia de Nucli Antic i a polígons residencials que estan experimentant un procés accelerat de substitució de població. En aquest sentit Vilafranca s’ha presentat en diverses ocasions a la convocatòria de Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya, que suposen una intervenció integral en barris amb més problemàtica acumulada. L’any 2007 va ser concedida la Llei de Barris al barri de l’Espirall i actualment estan en procés d’execució moltes de les propostes que contenia el projecte. També s’han presentat en altres convocatòries el barri de Centre Vila i darrerament el barri de Sant Julià, però en aquests casos no van ser adjudicataris de les ajudes.


295

El Nucli històric de Vilafranca està ben conservat i continua tenint un paper central a la ciutat i a la comarca. L’activitat comercial i terciària s’hi desenvolupa amb tota normalitat, però en canvi l’activitat residencial està minvant. Els trasllats de població autòctona cap altres barris està propiciant un procés de substitució de població. De cara al futur s’hauria de pensar en una recuperació important de l’activitat residencial, pensant en col·lectius adequats a la tipologia urbanística del barri: poca accessibilitat rodada, falta d’ascensors i impossibilitat de col·locar-ne un en la gran majoria d’edificis, que degut a la seva antiguitat i tipologia, no tenen prou espai en les zones comunitàries. Un col·lectiu interessant a potenciar és el del jovent de Vilafranca, que podria encapçalar el procés de recuperació residencial del Centre Vila, atret per les avantatges de viure en un barri cèntric, amb vida cultural i associativa. S’ha d’evitar que el Centre Vila s’utilitzi solament durant una part del dia i quedi buit durant la resta de temps. Tot això conduiria a la recomanació de potenciar la política de rehabilitació. S’hauria de pensar en ampliar el programa de rehabilitació d’habitatges amb finalitat social i estendre’l a col·lectius no necessàriament propers a l’exclusió social, amb el doble objectiu de:

• Evitar el risc de degradació urbana de zones del Nucli Històric • Afavorir l’accés a l’habitatge de col·lectius exclosos del mercat lliure, que complirien

la funció de revitalització del barri.


296


297

9. Organització, recursos i instruments municipals en matèria d’habitatge L’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està estructurat de la següent manera:

Organització, Recursos i Instruments Municipals en Matèria d’Habitatge

298


299

9.1. Societat Municipal d’Habitatge

La Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L. Unipersonal és una empresa 100% municipal. L’objectiu de la Societat és la promoció d’habitatge públic, bàsicament de caràcter social, així com la realització d’aquelles altres activitats relacionades amb el tràfic immobiliari. En algunes ocasions aquesta activitat l’ha realitzat formant unions temporals d’empreses, com en el cas de la promoció de 48 habitatges de Protecció Oficial al sector Molí d’en Rovira Sud, portada a terme mitjançant la UTE “Molí d’en Rovira Sud”, entre la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, SLU i la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA), o la promoció de 29 habitatges de Protecció Oficial el sector de la Girada II, mitjançant la UTE “Girada II”, entre la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès i la cooperativa d’habitatges Llar Unió Catalònia, S.C.C.L. Promocions de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L.U. executades fins ara:

Promoció de 3 habitatges d'HPO de lloguer, per a persones amb mobilitat reduïda, al carrer Muralla dels Vallets, 12. (gestiona Societat Municipal d'Habitatge), 2005

Promoció de 6 habitatges de compra per a joves, al carrer Muralla dels Vallets, 12, 2005

Promoció de 19 habitatges de lloguer amb serveis per a gent gran, al carrer dels Ferrers, 49-55, la Societat ha venut l’edifici a la Fundació Amàlia Soler, que porta a terme la seva gestió, 2007

Promoció de 48 habitatges d’HPO de compra a la Ronda de Mar, al barri de Molí d’en Rovira Sud, 2008

Actuacions en curs:

Promoció de 29 habitatges d’HPO a la Girada II, Rambla de la Generalitat, entre els carrers Lluís Mª Güell i Pere Buhigas.

El pressupost de la Societat Municipal de l’Habitatge corresponent a l’any 2009 és de 4.352.956€. (Font : http://www.vilafranca.cat/html/ajuntament/hisenda/pressupostos.html#anch-8)

9.2 L’Oficina Local d’Habitatge Aquesta oficina, que depèn dels Serveis Urbanístics de l’Ajuntament, opera actualment, en virtut dels convenis signats per l’Ajuntament de Vilafranca amb la Direcció General d'Habitatge, amb la Secretaria de Joventut i amb ADIGSA, com a finestreta única oferint des del municipi totes les actuacions relacionades amb l’habitatge en general:

Informació sobre les promocions de protecció oficial que estan previstes a la vila.

Gestió de les promocions municipals, de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès S.L.U., de l’INCASOL de Generalitat de Catalunya i altres entitats sense ànim de lucre.

Gestió del Registre de Sol·licitants.

Informació, gestió i inspecció de cèdules d'habitabilitat primera i segona ocupació.


300

Tramitació i gestió de TEDI’S i Informes d’Idoneïtat.

Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'habitatges.

Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial.

Informació, gestió i tramitació dels ajuts al pagament del lloguer.

Gestió de la Borsa d'habitatge de lloguer, un servei d’intermediació en el mercat de l’habitatge per incrementar l’oferta de lloguer a preus assequibles i que integra la Borsa Jove d’Habitatge i la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.:

La Borsa Jove d’Habitatge (BJH) està impulsada per la Regidoria de Joventut i la Regidoria d’Habitatge de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, a través de la seva empresa municipal Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, SLU amb col·laboració amb la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Hi poden accedir les persones entre 18 i 35 anys amb ingressos iguals o superiors a 1,5 vegades el IPREM sent el 30% de la suma dels seus ingressos bruts, la quantitat determinada com a renda màxima a la que pot optar o disposar d’una fiança solidària.

La Xarxa de Mediació per al Lloguer Social està impulsada per la Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb col·laboració amb la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’empresa ADIGSA. Està adreçada a aquelles persones que no tinguin un habitatge en propietat, ni ingressos superiors a 5,5 vegades l’IPREM. El 40 % de la suma dels ingressos determinarà el preu màxim de lloguer al qual es pot accedir o disposar d’una fiança solidària. En cas de no complir el requisit dels ingressos podrà optar al programa a través d’una fiança solidària (aval).

El programa de Cessió d’Habitatges funciona com la Xarxa de Mediació, però amb algunes característiques diferents establertes per ADIGSA.

L’Oficina Municipal d’Habitatge també gestiona aquells programes que són pròpiament de l’Ajuntament de Vilafranca. Aquests programes són:

• Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, en el qual s’estableix un conveni amb privats a través d’una cessió d’ús de l’habitatge, amb la finalitat que aquests habitatges siguin llogats a famílies provinents dels Serveis Socials i a joves. Prèviament, els habitatges han estat rehabilitats pel Programa de Rehabilitació. El pressupost d’aquest programa per al 2009 és el següent: Personal 49.155,72 Despeses en béns corrents i de serveis

236.996,00

Dins d’aquest programa hi ha actualment 43 habitatges i una llista de 27 habitatges de propietaris interessats en incorporar-se (12 dels quals pertanyen a una operació de gran rehabilitació)

• Informació, gestió i tramitació dels ajuts al lloguer que l'Ajuntament de Vilafranca concedeix als joves del municipi. Aquests ajuts cobreixen les despeses que genera la contractació del lloguer d’un habitatge: el primer rebut de lloguer, el mes de fiança i la factura de la gestió si es contracta a través d’una administració de finques.


301

• Informació, gestió i tramitació de la subvencions, tant de la Generalitat com municipals, per a la instal·lació d’ascensors en edificis plurifamiliars.

9.3 Registre municipal de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial. Actualment es troba en tramitació la documentació per a la posada en funcionament del Registre Municipal de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial del municipi (Conveni signat el 26 d’octubre de 2009).

9.4. Altres actuacions en matèria d’habitatge: Actuacions de l’INCASOL amb conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès:

Any 2002 Promoció de 40 habitatges de lloguer a la Girada I carrers Avinguda Europa cantonada Josep Tarradellas (gestiona ADIGSA)

Any 2005 Promoció de 8 habitatges de lloguer al passatge Antoni Sabaté Mill (gestiona ADIGSA)

Any 2007 Promoció de 30 habitatges de lloguer a la Girada II carrer Castellers de Vilafranca (gestiona ADIGSA)

Any 2007 Promoció de 47 habitatges de lloguer a la Girada II carrer Falcons de Vilafranca (gestiona ADIGSA)

Actuacions de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb convenis amb altres entitats:

Any 2005 Promoció de 34 habitatges d'HPO Règim General de compra al carrer dels Falcons de Vilafranca amb conveni amb UGT (Llar Unió Catalònia)

Any 2005 Promoció de 32 habitatges d'HPO Règim General de compra al carrer dels castellers de Vilafranca amb conveni amb UGT (Llar Unió Catalònia)

9.5 Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès encara no té separat com a patrimoni diferenciat de la resta de béns municipals els que han d’integrar el Patrimoni municipal del Sòl i Habitatge a fi d’afectar-los a les finalitats d'interès social que estableix la llei. L’Ajuntament te constituït l’Inventari general del patrimoni municipal on es troben inscrits tots els béns i els drets que pertanyen a l’Ajuntament, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició, els béns de domini públic, béns comunals i béns patrimonials. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament a l’inventari general, dins del capítol de béns immobles patrimonials hi ha un solar situat al C/Doctor Fleming, 20, ocupat actualment en part per una E.T. i inclòs en l’àmbit de gestió del PAU–16, pel que comportarà que en el projecte de reparcel·lació els drets de l’Ajuntament seran a més dels corresponents a la cessió del 10% de l’aprofitament, els que corresponguin per l’aportació d’aquesta finca. Així mateix hi ha un solar de petites dimensions situat al carrer C/Vilobí del Penedès i un sobrant de via pública en la Plaça de l’Era Enrajolada. La resta de terrenys patrimonials està constituïda per un solar amb


302

aprofitament comercial, un situat en la zona esportiva a les afores del nucli, i terrenys en zona industrial. S’aniran incorporant al Patrimoni Municipal els terrenys obtinguts per cessió d’aprofitament dels diversos polígons o sectors delimitats a mesura que s’aprovin els respectius instruments de gestió urbanística.

9.6 Coherència entre recursos i instruments municipals i necessitats d’habitatge

L’organització municipal en l’àrea d’Urbanisme tant en el que es refereix als propis serveis tècnics com a la Societat Municipal i l’Oficina Local d’Habitatge són coherents amb les necessitats detectades, tot i que per a absorbir el futur increment de les necessitats en l’àmbit de la rehabilitació, s’hauria d’incrementar la dotació dels mitjans humans de l’Oficina Local d’Habitatge.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès encara no té separat com a patrimoni diferenciat de la resta de béns municipals els que han d’integrar el Patrimoni Municipal de Sòl i d’Habitatge. Per millorar la gestió i adequar-se a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, caldria identificar els bens corresponents al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, les finques expropiades per incompliment de la funció social de la propietat o per constituir o ampliar aquest Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge i, constituir un dipòsit específic per l’ingrés dels fons obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns que integren aquest patrimoni, els ingressos obtinguts per la substitució en metàl·lic del percentatge d’aprofitament mig, així com l'import de les sancions urbanístiques.


303

Diagnosi

1. Principals conclusions de l’anàlisi

1.1. Les previsions demogràfiques i el model de ciutat En el període 1996-2009 la població de Vilafranca del Penedès s’ha incrementat un 36,3%. Solament durant el flux immigratori dels anys seixantes i setantes es trobaria un ritme de creixement demogràfic equiparable. Aquest creixement s’explica a partir de tres components de pes desigual: el flux immigratori de població estrangera ha estat responsable d’un 61,8% del creixement total (càlcul per al període 2000-2008), els trasllats residencials metropolitans d’un altre 20,7% i el creixement vegetatiu, esperonat per l’arribada de població estrangera però també per l’increment de fecunditat de la població autòctona, explica l’altre 17,5%. Aquest període expansiu ha canviat d’una manera significativa la població del municipi: segons les xifres (no oficials) de l’any 2009 (1-1-2009) un 18,6% de la població és estrangera, repartida entre més de 90 nacionalitats, si bé amb una presència preponderant de marroquins, un 40% aproximat de tots els estrangers. Aquest allau immigratori, fonamentalment de persones i famílies de nivell d’ingrés baix, ha generat una demanda d’habitatge que no sempre ha trobat l’oferta corresponent. La crisi ha afectat durament la ciutat, amb una taxa d’atur registrat del 15,68% (novembre del 2009), xifra per damunt del 14,2% de mitjana catalana. Tot fa pensar que la crisi actual suposarà el final del període expansiu basat sobretot en l’arribada de població estrangera, però cal començar a pensar quines tendències s’imposaran en el context post-crisi, que ben segur arribarà, tot i que encara no s’hagi tocat fons. El gran ritme constructor de la dècada, especialment dels anys 2005-2007, en que es va arribar a superar els 1000 habitatges iniciats anuals (l’any 2005) és bastant premonitori de quines tendències podran imposar-se en un context post-crisi. Cal remarcar que aquesta massiva oferta d’habitatge, en bona part encara per vendre, no anava destinada majoritàriament a la demanda local (les necessitats endògenes es poden xifrar en uns 200 habitatges anuals), ni a la demanda generada per la població estrangera (amb ingressos massa baixos) sinó a captar població autòctona de nivell mitjà baix procedent de les corones interiors metropolitanes. Fins ara, Vilafranca del Penedès no ha estat un destí important de trasllats residencials metropolitans. Aquest paper l’han jugat més altres municipis de la comarca, més petits i que podien oferir un “entorn rural”. Però sembla que algunes grans immobiliàries foranes s’havien posat d’acord en decidir que ara era l’hora de Vilafranca del Penedès. S’han definit quatre escenaris que dibuixen futurs força diferents: l’escenari regressiu suposa la perllongació de la crisi i un lleuger decreixement de la població per retorn d’immigrants. L’escenari endogen suposa un futur irreal d’absència de moviments migratoris. Tant l’escenari expansiu com el del creixement moderat suposen un flux significatiu de trasllats residencials (fonamentalment metropolitans), més intens en el primer cas.

Les projeccions de població i de llars

Dades 2009 (no oficials)

Escenari regressiu

Escenari endogen


moderat

Escenari expansiu

Habitants 38.929 38.295 39.871 42.129 46.148 Llars 14.260 15.467 15.577 16.436 17.772

Diagnosi

304

En un context post-crisi (de recuperació de la demanda) semblen més plausibles els escenaris amb creixement que l’estancament demogràfic. Hi ha dues raons que hi ajudaran:

1. En primer lloc, caldrà absorbir la important oferta d’habitatges nous per vendre, i això no ho farà la demanda interna tota sola, sinó fonamentalment la demanda forana.

2. En segon lloc, l’estructura productiva actual té un sector de la construcció molt dimensionat que demanarà, quan toqui, més sòl urbanitzable. Costarà molt dur a terme una reconversió productiva que redueixi el pes del sector de la construcció.

Tot i amb això, hi ha un marge de maniobra important a l’hora de decidir quin és el ritme de creixement aconsellable o preferible. Potser no es pot escollir el “model de ciutat”, bàsicament perquè és una ciutat que s’ha anat fent al llarg de mil anys, però si que es poden prendre decisions pel que fa als nous desenvolupaments urbans.

1.2. La problemàtica del parc d’habitatges existent El nombre d’habitatges a data 1-1-2009 s’estima en 17.898, és a dir, entorn dels 18.000 habitatges. Aquesta xifra, aproximada però realista, surt de sumar els 14.482 censats l’any 2001 amb els 3.416 acabats en el període 2002-2008. El nombre de llars, i per tant d’habitatges principals a la mateixa data, era de 14.260. El nombre d’habitatges no principals, diferencia entre els totals i els principals, era de 3.638, repartits entre secundaris i vacants. Gairebé un de cada quatre habitatges existents data d’aquest curt període de 7 anys que va del 2002 al 2008, i això sense comptar els habitatges iniciats que encara no s’han acabat o les promocions aturades tot just començar. L’anàlisi del parc d’habitatges ha permès arribar a algunes conclusions finals: Una petita part dels habitatges estan en mal estat. Segons les dades del cens del 2001, un 1,8% dels habitatges estaven en estat ruïnós o dolent, mentre que un altre 5,4% presentaven alguna deficiència; el 92,8% restant estaven en bon estat, un percentatge superior al de la mitjana catalana, un 89,2%. Les xifres actuals no deuen ser gaire diferents: s’han rehabilitat habitatges però tot el parc ha envellit una mica més. L’estudi del centre Vila i del carrer Sant Pere ha permès actualitzar les dades d’aquesta part sensible de la ciutat: a data actual, un 1,1% de les finques estan en estat ruïnós i un 11% en mal estat, mentre que la resta es reparteixen entre regular i bo. Tot i que el nombre d’habitatges en mal estat és petit existeix un risc potencial d’entrar en processos de desvalorització de l’habitatge, de substitució de població i de degradació urbana. Les tipologies urbanes de nucli antic (Centre Vila i altres carrers) i de polígons residencials de baixa qualitat són les més propenses a caure en aquestos processos de degradació urbana. Són els barris en els que s’ha intervingut més, com per exemple el Projecte d’Intervenció Integral (adjudicat) al barri de l’Espirall o els intents (per ara no reeixits) al Centre Vila i a Sant Julià. La gran quantitat d’edificis de 5 o més plantes sense ascensor (258 l’any 2001, amb un total de 2.955 habitatges principals) abona també aquest procés de desvalorització dels habitatges. La tipologia edificadora dominant és la de l’habitatge plurifamiliar. Als carrers del nucli antic es poden veure bastantes cases unifamiliars entre mitjeres (sovint amb locals a la planta baixa) però els desenvolupaments d’eixample s’han fet a base de blocs d’habitatges plurifamiliars. En aquest darrer període d’expansió immobiliària el predomini de l’habitatge plurifamiliar ha estat aclaparador, un 94,4%, enfront d’un mínim 5,6% d’habitatge unifamiliar.


305

Els darrers desenvolupaments urbans han suposat un increment de les alçades i de la densificació respecte dels eixamples més tradicionals. Vilafranca del Penedès és un bon exemple de ciutat compacta. La manca de barris de baixes densitats amb tipologia d’habitatge unifamiliar ha propiciat un flux de sortides cap a municipis de la rodalia de caràcter encara molt rural i que si que ofereixen aquest tipus d’habitatge. Amb un terme municipal reduït i ja molt ple, Vilafranca del Penedès difícilment pot competir en desenvolupaments urbanístics extensius. És millor centrar-se en desenvolupaments de ciutat compacta, revisant, potser, les densitats a la baixa.

1.3. L’activitat immobiliària i el parc d’habitatges no principals Un increment fort l’oferta immobiliària però amb un desajustament important amb les necessitats d’habitatge. L’activitat immobiliària ha marxat tradicionalment acompassada amb l’increment de població. Així va ser als anys seixantes i setantes, època de creixement demogràfic i d’activitat constructora intensa. Durant la darrera dècada també s’ha produït un increment paral·lel de la població i del nombre d’habitatges construïts, però amb una novetat: la major part dels habitatges construïts en aquests darrers anys no anaven destinats a la població nouvinguda. S’ha construït molt pensant en la demanda local (creixement vegetatiu i renovació d’habitatges), en la demanda comarcal (invertir en un habitatge a la capital) i sobretot en la demanda procedent de les corones internes metropolitanes. El tipus d’urbanisme i el tipus d’habitatge s’ha adaptat molt a aquesta demanda metropolitana: habitatges relativament petits, en barris bastant densos (però lluny de les densitats metropolitanes) pensats per a un públic amb ingressos mitjans-baixos que ja disposava d’un patrimoni immobiliari que li permetia fer el salt cap a un entorn i un habitatge millors. En canvi, no hi ha hagut pràcticament oferta destinada al públic de baix nivell d’ingressos que estava arribant a la ciutat, i per al qual, l’accés a un habitatge necessitava sovint algun tipus de carambola: s’accedia a un habitatge quan prèviament hi havia algun trasllat de residència de persones autòctones des d’un polígon residencial de baix nivell o des d’un carrer del nucli antic a un barri més benestant o a un municipi de la rodalia. Tot aquest procés ha quedat interromput per la crisi, immobiliària i general alhora. L’any 2005, s’havien arribat a iniciar 1.141 nous habitatges, mentre que durant els tres primers trimestres del 2009 solament se n’han iniciat 77. L’experiència dels anys d’expansió i de creixement desaforat dels preus i la crisi actual, haurien de servir per replantejar el futur de l’activitat constructora, tant en termes quantitatius com d’ajustament entre oferta i demanda. La utilització anòmala dels habitatges. Les situacions d’utilització anòmala dels habitatges tipificades per la Llei del Dret a l’habitatge són difícils de detectar a la pràctica. L’infrahabitatge es defineix com l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge. L’Habitatge sobreocupat es defineix com aquell en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona. L’empadronament és un filtre que, en teoria, ha de servir per detectar (i evitar) situacions d’infrahabitatge o de sobreocupació. Això fa que les situacions d’infrahabitatge o sobreocupació “legals”, és a dir, d’incompliment de la normativa, siguin realment mínimes. Les anomalies “reals”, en canvi, poden ser quantitativament importants. Les situacions d’infrahabitatge “real” són molt opaques i difícils de detectar. S’hi pot arribar a partir dels serveis socials o de les

Diagnosi

306

entitats privades amb orientació social que coneixen de prop les capes més desafavorides de la població. L’alternativa es disposar d’allotjaments d’inclusió que puguin acollir temporalment les persones o famílies afectades. Les situacions de sobreocupació “real”, és a dir, sense caure fora de la normativa però ocasionant uns perjudicis similars, són molt més habituals. Els perjudicis potencials van en dues direccions:

• Afecta negativament les condicions habitabilitat de les persones que es veuen obligades a compartir habitatge amb molta altra gent

• Pot afectar negativament la qualitat de vida i la convivència dels entorns urbans amb presència de sobreocupació.

Les situacions potencials de sobreocupació van associades a llars molt nombroses, força habituals entre la població immigrada. Hi ha dos tipus de llars que sense ser noves s’han expansionat molt amb el flux immigratori recent: les llars pluripersonals sense relacions de parentiu (un grup nombrós, normalment de la mateixa nacionalitat que comparteixen habitatge) i les llars familiars amb altres persones, normalment no emparentades (nuclis familiars que conviuen amb altres persones per poder afrontar la despesa d’habitatge). Aquestes llars molt nombroses surten de la necessitat d’aixopluc de persones i familiars amb baix nivell d’ingressos, que tenen com a única opció compartir habitatge. La sobreocupació “real” pot generar pràctiques abusives per part d’arrendadors d’habitatges (habitatges precaris i preus abusius) i també per part dels propis llogaters titulars que acullen altres persones. En qualsevol cas, els habitatges amb molts habitants llindant la sobreocupació, legal o real, és la solució (precària) d’un problema (l’habitatge) dins del paràmetres de les lleis del mercat. L’existència d’un col·lectiu ampli de persones que solament poden aspirar a compartir un habitatge de lloguer s’haurà de tenir en compte a l’hora de determinar les necessitats d’habitatge. Parc d’habitatges vacants. La Llei del Dret a l’Habitatge també considera una anomalia el manteniment d’un habitatge desocupat, sense causa justificada, per un període de dos anys. Deixant de banda la dificultat de determinar quines causes són justificades o no, el fet cert és que s’ha de treballar per la utilització eficient del parc d’habitatges, i això passa per minimitzar els habitatges vacants o buits, i mes quan amb la crisi actual el seu nombre ha augmentat d’una manera important tot i que queden moltes necessitats d’habitatge sense poder ser ateses. A data actual, finals del 2009, el nombre d’habitatges vacants es pot estimar en uns 2.900, sense incloure-hi els habitatges secundaris. Aquest nombre inclou tres categories amb tractaments diferents des de la perspectiva de la política d’habitatge:

• Habitatges vacants amb deficiències que s’haurien de rehabilitar per a poder a ser reutilitzats com habitatges principals. En aquest cas l’estratègia es potenciar la rehabilitació, pensant en els habitatges i en les àrees urbanes que es poden veure afectades negativament per una presència important d’habitatges en males condicions.

• Habitatges no principals en bon estat que podrien aflorar, sobretot al mercat de lloguer, amb les mesures adients, que passen sovint per les garanties als llogadors. En aquest cas, l’estratègia és una política activa d’incentivació del lloguer, una política que es podria estendre també als habitatges secundaris molt poc utilitzats que gairebé es podrien associar a vacants.

• Habitatges nous a vendre. Aquest darrer segment s’ha disparat en el context actual de crisi i mereix un punt i apart.


307

Rehabilitat i fer aflorar haurien de ser línies d’actuació decidides de cara a la utilització òptima del parc d’habitatges existents, intentant cobrir les necessitats sense haver de recórrer forçosament a la nova construcció. L’estoc d’habitatges nous i la rigidesa dels preus a la baixa. Quan el ritme de construcció s’havia accelerat més va arribar de sobte la crisi immobiliària. El pic de l’activitat constructora va ser els anys 2005-2007, amb més de 900 habitatges iniciats a l’any. Una gran part d’aquests habitatges estan per vendre, i un nombre important estat aturats i pendents d’acabar. A partir dels agents econòmics consultats s’ha arribat a una avaluació aproximada de prop de 1.500 habitatges nous per vendre. Afegint-hi els habitatges aturats en diferents estadis del procés constructiu, la xifra seria superior. Donar sortida a aquest gran estoc acumulat no serà una tasca fàcil. En bona part dependrà de qui controli l’oferta: promotors, bancs i caixes, inversors que compren oportunitats a baix preu, administracions diverses, etc. Sembla que s’obren dos horitzons possibles:

• Una davallada més dràstica dels preus d’oferta, fins que s’arribi a un punt d’equilibri entre oferta i demanda. S’ha de sortir de la base de que les necessitats d’habitatge existeixen i en alguns sectors de població són necessitats bastant peremptòries.

• El manteniment dels preus actuals, esperant que la recuperació de la demanda immobiliària vingui induïda per la recuperació econòmica general i la millora el nivell d’ingressos i de les expectatives.

Cal reconèixer que fins ara els preus s’han mantingut força rígids a la baixa. Només s’ha desfet una mica del llarg camí de pujada de preus dels dotze darrers anys. Amb els preus actuals, la reconversió d’habitatges lliures a protegits sembla pràcticament descartada, ja que el diferencial de preus continua sent molt important. La solució més sensata és probablement passar de l’habitatge de compra al de lloguer. Per als llogaters tampoc és la solució ideal, ja que els preus de lloguer no han baixat prou i la compra, a uns preus més moderats i interessos baixos, continua sent atractiva, però topa amb les restriccions crediticies. El lloguer amb opció de compra, deixant la compra per a un futur proper que s’ha de recolzar en dos factors positius: per una banda, la recuperació dels ingressos i de la capacitat d’estalvi de les famílies i, per altra banda, el retorn a majors facilitat crediticies, evitant això sí la disbauxa dels darrers anys. El poc pes específic dels habitatges protegits. En aquests anys de creixement immobiliari desaforat s’ha deixat molt de banda l’habitatge destinat a polítiques socials. En el període 2000-2008, es van acabar 567 habitatges protegits, un 13,1% del total, un percentatge clarament insuficient però superior, tanmateix, al 8,3% del conjunt català. En aquest comportament comparativament positiu de Vilafranca del Penedès hi ha tingut un protagonisme important la Societat Municipal d’Habitatge, amb diverses promocions pròpies durant el període, tant de compra com de lloguer. Per les característiques i nivell d’ingressos de les persones i famílies que fan, i faran, demanda d’habitatge és fàcil deduir que una bona part són destinataris idonis d’habitatges protegits. L’habitatge protegit s’ha de veure com una oportunitat d’accés a l’habitatge de molts joves de Vilafranca del Penedès amb ingressos massa baixos per accedir al mercat de l’habitatge lliure.

Diagnosi

308

Per altra banda, una oferta àmplia d’habitatge protegit pot ser un instrument molt eficaç de cara a la moderació dels preus de l’habitatge. La demanda que es canalitzi cap a l’habitatge protegit deixarà de ser demanda que ajuda a l’escalada de preus.

1.4. L’increment de la problemàtica social en el context actual de crisi econòmica La crisi econòmica actual està colpejant durament Vilafranca del Penedès i la resta de la comarca. Al parlar dels indicadors de risc de pobresa s’ha pogut veure com alguns de molt significatius tenen uns valors més desfavorables que el conjunt català. Val la pena fer-ne un recordatori. Els indicadors en els que Vilafranca del Penedès apareix més malparada que la mitjana catalana són els següents:

• L’atur registrat. A data de novembre del 2009 els aturats passen de tres mil, concretament n’hi ha 3.166, amb una taxa del 15,68%, superior al 14,2% de Catalunya. La taxa d’atur juvenil arriba al 16,0%, també superior al 14,5% del conjunt català.

• La població immigrada ha arribat al 18,6%, clarament per damunt de la mitjana catalana. La població estrangera està especialment castigada per l’atur. A data de novembre del 2009 hi havia 1.026 persones estrangeres aturades. Gairebé un de cada tres aturats es immigrant, i sovint sense cap entorn familiar on aixoplugar-se

• Indicadors més estructurals com el nivell d’instrucció i el nivell de categoria socioprofessional també donen un perfil més desfavorable que la mitjana catalana. Són indicadors més difícils de combatre a curt termini.

L’agreujament de la problemàtica social es comprova, per exemple, amb l’increment de les RMI: de les 58 de l’any 2008 s’ha passat a les 258 del 2009, encara no finalitzat. Els serveis socials municipals i les entitats privades d’orientació social són els que capten amb més nitidesa la situació de privació en que viu una part important de la població. Tot això té traducció també en el tema de l’habitatge. Fins ara pràcticament no hi ha hagut desnonaments, però tot fa pensar que n’hi poden haver en un futur molt proper.

1.5. La problemàtica urbanística vinculada a l’habitatge La problemàtica de l’habitatge es barreja sovint amb la problemàtica urbanística. I resoldre els problemes d’habitatge pot redundar en la millora generalitzada d’àrees urbanes amb risc de degradació. Les àrees urbanes més vulnerables són les que responen a la tipologia de nucli antic i de polígon residencial de baix nivell. Són normalment les àrees en que també hi ha un percentatge més elevat d’habitatges deficients. A Vilafranca del Penedès, l’àrea més sensible és sens dubte el Centre Vila. És un àrea0i que conserva tota la seva vitalitat comercial i cultural, però s’ha d’evitar que la degradació urbana pugui arribar de la mà d’habitatges deficients que es desvaloritzen. Caldrà posar un èmfasi molt especial en la rehabilitació urbana, amb l’objectiu de retornar al centre la funció residencial que havia tingut fins fa pocs anys.


309

2. Les necessitats d’habitatge Al parlar de la demanda d’habitatge s’ha distingit entre la demanda que s’associa clarament a necessitat d’habitatge i la demanda que s’associa a la millora d’habitatge però no estrictament a una necessitat. Aquest PLH ha calculat, en primer lloc i com a tema fonamental, les necessitats d’habitatge generades per la població resident, en altres paraules, el nombre de nous habitatges principals que faran falta per atendre la creació de noves llars per part de la població resident. Una segona qüestió bàsica ha estat calcular quina part de les necessitats d’habitatge quedaran excloses del mercat (el seu nivell d’ingressos no els permet assumir la càrrega econòmica de l’habitatge lliure) i, per tant, s’hauran de canalitzar cap a la creació d’habitatges destinats a polítiques socials. La demanda que s’associa a millora d’habitatge pot ser també important i ha de ser atesa. Inclou bàsicament la demanda interna de la població resident que vol millorar d’habitatge i/o d’entorn i la demanda forana de població que vol traslladar la residència a Vilafranca del Penedès. Així com la demanda associada a necessitat es repartirà entre l’habitatge del mercat lliure i el protegit, la demanda associada a millora anirà pràcticament tota al mercat lliure. L’única excepció podria ser la demanda generada per nouvinguts atrets per ofertes de treballs poc qualificats fetes pels sectors productius de la ciutat i la comarca. S’haurà de valorar si en aquest cas els habitatges destinats a polítiques socials es fan extensius també a la població forana, i no solament a la població resident exclosa del mercat.

2.1. El càlcul de les necessitats d’habitatges principals El càlcul s’ha fet de manera desagregada per a diferents segments de població i s’han considerat dues hipòtesis de població resident: la població actual (escenari endogen) i la població actual minorada per un cert retorn d’immigrants en un context de crisi econòmica aguda (escenari regressiu). Els diferents segments de població generadors de necessitat d’habitatge s’han acabat agrupant en dos grans grups. Les noves llars per emancipació de joves i les noves llars adultes, aquestes amb una casuística variada: emancipació tardana de població de 35 a 39 anys, canvis en la composició familiar, reagrupaments familiars d’immigrants, llars en habitatges inadequats, etc... Les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat apart ja que en aquest cas no es tracta de creació de noves llars sinó d’accedir a un allotjament adequat.

revisió de noves llars per al període 2010-2015


Escenari endogen

Noves llars per emancipació de joves 1.162 1.243


Total 1.442 1.538 La creació de noves llars per part de la població resident es mourà entre les 1.442 i les 1.538 segons es tracti de l’escenari regressiu o l’endogen. Una part de les noves llars podran utilitzar habitatges principals alliberats per l’anomenada destrucció de llars. S’ha calculat en 441 les llars que es destruiran en el mateix període 2010-2015. Se suposa que el 100% dels habitatges principals alliberats ho continuaran sent, és a dir,

Diagnosi

310

acolliran una nova llar, però que solament el 80% aniran a parar a noves llars generades per la població interna. S’arriba finalment a la xifra de necessitats de nous habitatges principals, una vegada descomptades les llars que reutilitzaran els habitatges alliberats per les llars destruïdes.

Necessitats de nous habitatges principals per al període 2010-2015

Escenari regressiu Escenari endogen

1.089 1.186 Les necessitats de nous habitatges principals es mouran entre els 1.089 de l’escenari regressiu i els 1.186 de l’escenari endogen. La mitjana anual de l’escenari endogen se situarà en 197 nous habitatges principals, pràcticament 200 per any. No tots hauran de ser habitatges de nova construcció. Es interessant recordar de nou el ventall de possibilitats d’augmentar el parc d’habitatges principals:

• Habitatges vacants que es fan aflorar amb mesures per afavorir el lloguer • Habitatges vacants en mal estat que entrin en programes de rehabilitació • Habitatges secundaris reconvertits en principals • Habitatges nous per vendre afectats per la crisi immobiliària • Habitatges de nova construcció

2.2. El càlcul de les necessitats que s’hauran de canalitzar cap a l’habitatge protegit Quina proporció de les necessitats de nous habitatges principals que faran falta en el període 2010-2015 hauran de ser habitatge protegit? La pregunta no té òbviament una resposta fàcil. El càlcul de la població exclosa del mercat obtingut confrontant la despesa d’habitatge amb els ingressos dels integrants de les futures llars posa de manifest que una gran part de les llars joves queden excloses del mercat lliure i fins i de tot de certes modalitats d’habitatge de protecció. Val la pena recordar les xifres:

% Demanda exclosa segons modalitats d’accés a l’habitatge

Lloguer de protecció

% Demanda exclosa

Compra de protecció

% Demanda exclosa

Mercat lliure

% Demanda exclosa

Lloguer 25 RE 5,2 Règim especial 62,1 Lloguer lliure 50,1 Lloguer 25 RG 12,5 Règim general 68,3 Segona mà 87,7 Lloguer 10 anys 52,5 Preu Concertat 88,1 Obra nova 90,2

Ara bé, existeixen uns factors compensatoris que poden reduir molt sensiblement la demanda exclosa: reducció futura dels preus, increment dels ingressos en una situació de recuperació econòmica, increment dels ingressos de les llars joves, augment dels nombre de membres perceptors d’ingressos de la llar, ajudes familiars, etc. També val la pena veure el ritme d’habitatge protegit dels darrers anys, concretament del període 2000-2008. En aquests anys es van acabar 567 habitatges, repartits entre 25 expedients, un 13,1% del total d’habitatges acabats en el mateix període.


311

També s’han de tenir en compte els límits mínims establerts per la legislació: El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya diu que els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d'HPP com a mínim el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació, del qual un 20% s'ha de destinar a habitatges de règim especial i general i un 10% a habitatges de preu concertat. La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge estableix l’objectiu de solidaritat urbana, segons el qual d’aquí a vint anys un 15% del parc total d’habitatges principals hauran de ser habitatges destinats a polítiques socials, amb tota la seva amplia casuística. Actualment els habitatges protegits representen un 13,73% del total d’habitatges principals del municipi. Tenint en compte totes aquestes ponderacions que van en sentits diferents, s’ha arribat a la xifra d’un 40% de necessitats de nous habitatges principals que s’han de canalitzar cap a l’habitatge destinat a polítiques socials.

Necessitats d’habitatge protegit per al període 2010-2015

Escenari regressiu

Escenari endogen

Necessitats de nous habitatges principals 1.089 1.186 Necessitats canalitzades cap a l’habitatge protegit 436 474

En definitiva, les necessitats de nous habitatges principals que s’hauran de canalitzar cap a habitatges protegits oscil·laran entre 436 i 474, segons es consideri l’escenari regressiu o endogen, respectivament. Cal remarcar que l’habitatge protegit ha d’anar adreçat a diversos segments de població, els joves, la gent gran i col·lectius amb risc d’exclusió social, i que una part de les necessitats es poden canalitzar cap a l’habitatge dotacional. Entorn d’aquestes xifres es poden fer, com a mínim tres preguntes cabdals:

1 Això vol dir que en el període 2010-2015 s’hauran de construir 474 habitatges protegits, agafant la xifra de l’escenari endogen? No necessàriament; la xifra és de necessitats de nous habitatges principals que s’han de canalitzar cap a protecció; no tots hauran de ser habitatges nous. Aquí hi entra la capacitat de gestió per posar en marxa mecanismes d’optimització del parc d’habitatges existent: rehabilitació, reconversió d’habitatges nous a vendre en habitatges protegits, etc.

2 Això vol dir que un 40% dels habitatges que es construiran en el període 2010-2015 hauran de ser de protecció, amb alguna de les modalitats possibles? No, els 474 habitatges responen a necessitats internes de la població resident: llars que s’han de crear i que quedaran excloses del mercat lliure. A banda d’aquests, es poden construir molts més habitatges per a la demanda, que pot arribar a ser gran, però que no s’ha considerat com una necessitat interna: demanda interna que vol millorar d’habitatge i/o entorn, demanda forana en un context de recuperació econòmica. De fet, faran falta desenvolupaments urbanístics amb habitatge lliure per generar el sòl destinat a l’habitatge protegit. El percentatge d’habitatge protegit disminuirà a mesura que augmenti el volum de la construcció de nous habitatges.

Diagnosi

312

3 Això vol dir que la xifra de 474 és el sostre màxim d’habitatges protegits en el període 2010-2015? Això dependrà de si es vol construir habitatge social per a una part de la població que vingui a residir a la comarca en un futur. Les xifres del quadre següent indiquen el nombre d’habitatges protegits que farien falta en cadascun dels escenaris amb trasllats residencials cap a la comarca, el del creixement moderat i l’expansiu, en el supòsit de que un determinat percentatge (10%, 20%, 30%, 40%) de les noves llars arribades es canalitzessin cap a l’habitatge protegit. Aquestes xifres s’haurien d’afegir, si es donés el cas, a les generades per les necessitats internes.

Hipòtesis de construcció d’habitatge protegit per a la població forana

Escenari

Noves llars per trasllats

residencials forans

10% habitatge protegit




Creixement moderat 679 68 136 204 272

Expansiu 1718 172 344 515 687

Un altra possibilitat és anar més enllà del 40% en el percentatge de noves llars locals que es derivin cap a l’habitatge destinat a polítiques socials.

3. Coherència entre les necessitats d’habitatge actuals i futures i el potencial d’habitatges El següent pas del PLH és comprovar la coherència entre les necessitats d’habitatges principals detectades i les disponibilitats de sòl qualificat. Aquest càlcul es farà en dues etapes: primer, la coherència entre disponibilitat de sòl i habitatges principals necessaris; en segon lloc, coherència entre les disponibilitats de sòl dedicat a habitatges protegit i les necessitats d’habitatge destinat a polítiques socials.

3.1. Coherència entre la disponibilitats de sòl i les necessitats d’habitatges principals Es compara la necessitat d’habitatges amb el nombre d’habitatges previstos pels desenvolupaments urbanístics més factibles de dur a terme. El sostre d’habitatges és la suma dels que surten de 9 polígons d’actuació en sòl urbà més dos sectors en sòl urbanitzable.

Habitatges lliures i protegits segons els desenvolupaments urbanístics màxims Habitatges

lliures Habitatges protegits

Habitatges totals

9 Polígons d’actuació en sòl urbà 972 387 1.359

3 Sectors sòl urbanitzable 1.637 1.071 2.708

Total 2.609 1.458 4.067 La xifra d’habitatges totals previstos per un desenvolupament urbanístic màxim és de 4.067. Aquesta xifra encara es pot incrementar tenint en compte el potencial de sostre residencial en sòl urbà consolidat. La xifra d’habitatges estimats en sòl urbà consolidat en el període que abasta aquest Pla seria de 538 nous habitatges provinents de tres camps urbanístics: solars sense edificar, edificis industrials situats en parcel·les residencials i sòl situat en Clau 14.1 de


313

transformació d’ús industrial a residencial. Cal destacar que cap d’aquest sostre potencial tindria l’obligació d’acollir habitatges de protecció. Sumant aquests 538 habitatges als 4.067 que sortien dels desenvolupaments urbanístics en un escenari de màxim desenvolupament, s’obté una xifra plausible d’un sostre de 4.605 habitatges.

Encaix entre la disponibilitat de sòl i les necessitats d’habitatge Nous habitatges principals

necessaris 2010-2015 Habitatges segons

sol disponible Superàvit

1.186 4.067 2.881

L’escenari endogen preveu la necessitat de 1.186 nous habitatges principals per al període 2010-2015. Es comprova que la disponibilitat de sòl supera amb escreix les necessitats de nous habitatges principals, en un escenari de creixement econòmic i d’expansió immobiliària. Cal tenir en compte que una gran part d’aquesta disponibilitat de sòl anirà cap a la demanda de millora d’habitatge, una petita part a la demanda local i una part molt més gran a la demanda forana.

3.2. Coherència entre la disponibilitats de sòl per a habitatge protegit i les necessitats d’habitatges protegits Es compara la necessitat d’habitatges protegits amb el nombre habitatges protegits previstos pels desenvolupaments urbanístics relacionats anteriorment. El nombre d’habitatges protegits pels desenvolupaments urbanístics futurs és de 1.458, suma de 387 en els polígons d’actuació en sòl urbà i dels 1.071 en els tres sectors de sòl urbanitzable. El potencial de sostre residencial del sòl urbà consolidat no generarà més sostre per habitatge protegit.

Encaix entre la disponibilitat de sòl i les necessitats d’habitatge protegit Nous habitatges protegits

necessaris 2010-2015 Habitatges protegits segons sol disponible

Superàvit

474 1.458 984

L’escenari endogen preveu la necessitat de 474 habitatges protegits per al període 2010-2015, mentre que els desenvolupaments urbanístics futurs en un escenari d’expansió immobiliària contemplen un sostre de 1.458 habitatges protegits, xifra clarament superior a les de les necessitats endògenes. No obstant, en el context actual de crisi econòmica i sense poder preveure si en el proper sexenni hi haurà un canvi de tendència cap a una millora general de l’economia, no es poden garantir aquests desenvolupaments, ja que estan en mans de promotors privats (excepte l’ARE les Bassetes, en mans de l’INCASOL). Tan sols es pot garantir que els PAU-5a i PAU-6 tenen moltes possibilitats de finalitzar els 166 habitatges de protecció previstos entre ambdós polígons. El PAU-5a ha d’iniciar les obres d’urbanització en breu i el PAU-6 ja ha començat les obres d’edificació. Es tracta, doncs, d’un escenari mínim en el que hi haurà 166 habitatges protegits de lloguer en un futur immediat.

Diagnosi

314

4. Les necessitats especifiques de la gent gran Les necessitats d’habitatge tutelat per a la gent gran s’han calculat ponderant el pes de la població de 65 i més anys, de la població de 75 i més anys i de les llars unipersonals amb persones de 65 i més anys. Les necessitats actuals s’estimen en 155 habitatges tutelats (per a una o dues persones). A aquesta xifra cal restar-hi els habitatges socials que ja estan actualment destinats a la gent gran. Les xifres per a l’any 2016, al final del sexenni de vigència del PLH, no son gaire diferents, i oscil·len entre els 160 de l’escenari endogen i els 171 de l’escenari expansiu. Ja s’ha vist que el nombre actual d’habitatges socials destinats a la gent gran és molt petita, entorn dels 30 habitatges. Arribar fins als 160 habitatges estimats per a l’escenari endogen suposaria incrementar l’oferta en 130 nous habitatges socials per a la gent gran durant el període 2010-2015. Les necessitats d’habitatge específic per a la gent gran es poden cobrir a partir de:

• La construcció d’habitatges tutelats dotacionals • El reforçament del programa de rehabilitació que contempla ja una quota d’habitatges

destinats a la gent gran Les previsions actuals d’habitatge dotacional: S’ha fet el primer pas que consisteix en preveure la qualificació urbanística Habitatge Dotacional (Clau 5/16) que permetria el desenvolupament de l’habitatge dotacional en sòl d’equipaments. El següent pas hauria de seria qualificar sòl d’equipaments amb aquesta clau, ja que ara per ara no n’hi ha cap. El que sí preveu el POUM vigent són varis solars amb la clau 5 genèrica, el que significa que podrien destinar-se a qualsevol dels usos contemplats pel planejament, entre ells el d’habitatge dotacional.

5. Alternatives d’allotjament davant del risc d’exclusió social Una cosa és l’exclusió del mercat lliure de l’habitatge, que pot quedar satisfactòriament compensada amb les diferents modalitats d’habitatge de protecció, i una cosa molt més dramàtica és l’exclusió social que pot arribar a l’extrem dels sense sostre. Actualment existeix una mínima infrastructura per atendre els casos d’exclusió social però les dimensions de la crisi actual han desbordat completament les expectatives. La població amb risc d’exclusió social és un col·lectiu d’una gran heterogeneïtat que pot aplegar persones grans en llars unipersonals amb recurs econòmics clarament insuficients, llars monoparentals o almenys sense cap perceptor d’ingressos, persones que s’han quedat sense feina i família amb poc temps, població immigrada desarrelada i sense ingressos, persones amb drogodependències, etc. En qualsevol cas, és un col·lectiu que està creixent ràpidament en el context actual de crisi econòmica, com ho demostra l’increment de les sol·licituds de rendes d’inserció (RMI). L’estratègia passa tant per augmentar les dotacions com per canvis de tipus organitzatiu. La millora de dotacions podria incloure:

• Disposar de més pisos d’inclusió destinats al gaudi temporal de persones amb situació d’exclusió social.


315

• Redimensionar l’alberg de Càritas que acull persones sense llar Els canvis de tipus organitzatiu o de concepció del servei han d’anar en dues direccions:

1. Fins ara, és un servei que donen gairebé exclusivament entitats privades de caire social que actuen d’una manera molt vocacional i que no poden respondre a les despeses creixents d’unes situacions d’exclusió social que s’han disparat amb la crisi econòmica. Els serveis socials, comarcals o municipals, hauran d’atendre també aquests col·lectius extremament desfavorits, els quals, ara per ara, compten bàsicament amb Càritas i altres entitats de caire social.

2. L’altra direcció en la que s’ha de treballar, que ja es fa però s’hauria d’intensificar, es combinar l’acollida amb programes de reinserció personal i laboral.

6. Rehabilitació com a alternativa als riscos de degradació urbana El Nucli Històric de Vilafranca està ben conservat i continua tenint un paper central a la ciutat i a la comarca. L’activitat comercial i terciària s’hi desenvolupa amb tota normalitat, però en canvi l’activitat residencial està minvant. Els trasllats de població autòctona cap altres barris està propiciant un procés de substitució de població. De cara al futur s’hauria de propiciar una recuperació important de l’activitat residencial, pensant en col·lectius adequats a la tipologia urbanística del barri: poca accessibilitat rodada, falta d’ascensors i impossibilitat de col·locar-ne un en la gran majoria d’edificis, que degut a la seva antiguitat i tipologia, no tenen prou espai en les zones comunitàries. Un col·lectiu interessant a potenciar és el del jovent de Vilafranca, que podria encapçalar el procés de recuperació residencial del Centre Vila, atret per les avantatges de viure en un barri cèntric, amb vida cultural i associativa. S’ha d’evitar que el Centre Vila s’utilitzi solament durant una part del dia i quedi buit durant la resta de temps. Tot això conduiria a la recomanació de potenciar la política de rehabilitació. S’hauria de pensar en ampliar el programa de rehabilitació d’habitatges amb finalitat social i estendre’l a col·lectius no necessàriament propers a l’exclusió social, amb el doble objectiu de:

• Evitar el risc de degradació urbana de zones del Nucli Històric • Afavorir l’accés a l’habitatge de col·lectius exclosos del mercat lliure, que complirien la

funció de revitalització del barri.

Diagnosi

316


317

Objectius i estratègies

1. OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE L’objectiu general és el de donar resposta als reptes en matèria d’habitatge, en sintonia amb els agents econòmics i socials i dins d’un marc més general de desenvolupament territorial que es preocupa de l’harmonia del paisatge urbà i de la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, el Pla Local d’Habitatge, en particular, es marca els següents objectius:

• Afavorir l’accés a l’habitatge, donant prioritat a la producció d’habitatge protegit en règim de lloguer, en especial pels joves, gent gran i població en risc d’exclusió social.

• Millora de la qualitat i de la sostenibilitat del parc residencial existent, mitjançant el

foment de la rehabilitació i del manteniment dels edificis.

• Fer encaixar les disponibilitats de sòl amb les necessitats d’habitatge segons les previsions demogràfiques estudiades

• Preveure quines tipologies d’habitatges són les més adients pel municipi i per la seva

població segons la demanda existent

2. ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE 1. FOMENTAR LA REHABILITACIÓ

• Reforçar el programa interdepartamental de rehabilitació d’habitatges amb finalitat social de cessió temporal gestionat per l’Oficina Municipal d’Habitatge

• Integrar la rehabilitació d’habitatge en estratègies globals de rehabilitació urbana

• Afavorir la recuperació residencial del Centre Vila i el nucli antic en general,

especialment amb població jove 2. CONSTRUIR HABITATGE PROTEGIT PER ATENDRE, EN PRIMER LLOC, A LES NECESSITATS D’HABITATGE DE LA POBLACIÓ RESIDENT

• Construir habitatge destinat a polítiques socials d’acord amb les previsions del propi PLH

• Prioritzar l’habitatge de protecció de lloguer

Objectius i estratègies

318

3. IMPULSAR LA UTILITZACIÓ DELS HABITATGES BUITS, DEDICANT-LOS SOBRETOT AL LLOGUER

• Utilitzar de manera més eficient el parc d’habitatges existent implementant mesures que afavoreixin la conversió d’habitatges buits en habitatges de lloguer

4. CONSTRUIR HABITATGE DOTACIONAL DESTINAT PREFERENTMENT A LA GENT GRAN

• Construir habitatges tutelats dotacionals d’acord amb les necessitats detectades pel propi PLH

• Estendre l’habitatge dotacional a d’altres col·lectius, com joves i persones o famílies en

risc d’exclusió social.

5. DONAR RESPOSTA SATISFACTÒRIA A LES NECESSITATS D’ALLOTJAMENT DE LA POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL

• Augmentar les dotacions en habitatges d’inclusió i en altres modalitats d’allotjament per a persones en risc d’exclusió social

6. DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’HABITATGE DELS COL·LECTIUS AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES

• Garantir que es construeixen els pisos necessaris per a col·lectius amb necessitats específiques (discapacitacions físiques i psíquiques).

7. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS DESTINATS A HABITATGE

• Constituir el patrimoni de sòl i d’habitatge • Reforçar amb mitjans humans l’Oficina Local d’Habitatge

Pla Local d’Habitatge de Vilafranca del Penedès 2010‐2015

319

Programa d’Actuació 1. Actuacions i programes 1.1. El marc general on es desenvoluparà el PLH 2010-2015 El PLH 2010-2015 es desenvoluparà en un context molt diferent del que es donava durant els anys de fort creixement demogràfic i accelerat creixement immobiliari previ a la crisi actual. Una primer fet a constatar és l’abundància d’habitatges buits, en bona part construïts durant el darrer boom immobiliari. Aquests habitatges vacants superen amb escreix les necessitats d’habitatge calculades per al sexenni 2010-2015. Ara bé, aquests habitatges vacants no coincideixen plenament amb les necessitats d’habitatge generades per la població resident. Una divergència molt important entre l’estoc vacant i les necessitats d’habitatge futures és que hi ha molt pocs habitatges protegits vacants. No és ben bé que no n’hi hagi cap, ja que la caiguda dels ingressos i del crèdit fa que fins i tot algun habitatge protegit no trobi sortida, però representen una part ínfima dels habitatges vacants. Ara bé, seria molt convenient de que una part important de les necessitats d’habitatges, , fins i tot de les necessitats d’habitatge protegit, es poguessin resoldre a partir d’aquest gran estoc d’habitatges vacants. Per altre banda, sembla clar que hi haurà grans dificultats per reactivar el sector de la construcció mentre hi hagi tant habitatges vacants. La crisi econòmica general, amb atur i baixos ingressos familiars, amb grans dificultats per accedir a l’habitatge malgrat la baixada de preus, és el marc en que s’inicia el PLH 2010 -2015. Res a veure amb la bonança econòmica anterior. Ben segur que en algun moment d’aquest sexenni començarà la recuperació econòmica, però es impossible saber quan i no sembla que hagi de ser de manera immediata. El PLH 2010-2015 se situa, doncs, en un marc de gran fragilitat dels segments de població més desafavorits a nivell socioeconòmic. Les restriccions creditícies de les entitats financeres, que dificulten enormement el finançament de l’accés als nous habitatges principals, constitueixen un problema afegit a l’atur i a la davallada dels ingressos de moltes famílies. Les retallades dels pressupostos públics, a nivell municipal i general, a Vilafranca del Penedès i arreu, dificultaran també molt les intervencions directes en la producció d’habitatge protegit o dotacional. 1.2. Principis orientadors del PLH Aquest marc general poc engrescador aconsella introduir alguns principis orientadors del PLH 2010-2015 que representin l’adaptació a realitat restrictiva i complexa:

S’ha de respondre en primer lloc a les necessitats d’habitatge dels sectors més vulnerables. Aquesta és un obligació indefugible del PLH. Les prioritzacions, quan s’hagin de fer, hauran de tenir en compte aquest col·lectius.

Ha de ser un PLH realista a nivell financer, adaptat a un context de reducció

dels ingressos pressupostaris municipals i de dèficit públic molt greu. No tindria sentit enfocar-ho d’una altra manera, solament s’hauran de tirar endavant les actuacions que siguin financerament factibles.

Ha de ser més un Pla de Gestió que un document tancat. Les incerteses que

planegen sobre el futur, amb molts escenaris possibles i alguns de ben diferents, aconsellen que el PLH sigui un document àgil i flexible que pugui respondre eficaçment als reptes que puguin anar sorgint

Programa d’Actuació

320

Ha de ser un Pla obert a la cooperació amb entitats, socials o privades, que

operin al municipi i a la comarca i que puguin implicar-se en matèria d’habitatge. S’ha de buscar la complicitat d’aquestes entitats, fins i tot, si és possible, a nivell de finançament.

Les necessitats d’habitatge principal i d’habitatge protegit Les necessitats d’habitatge s’han establert d’acord amb l’escenari endogen. Això vol dir que el PLH ha de garantir el nombre de nous habitatges principals que necessitaran les noves llars creades en el període 2010-2015 per la població resident al municipi, així com els habitatges protegits, amb diferents règims de protecció, que requeriran les noves llars creades per la població resident i que restaran excloses del mercat lliure pel seu nivell d’ingressos comparativament baix. Les xifres bàsiques de l’escenari endogen per al període 2010-2015 són les següents:

Noves llars creades 1.538 Necessitats de nous habitatges principals 1.186 Necessitats de nous habitatges principals protegits 474 Necessitats de nous habitatges adequats per a la gent gran 130

El pas de les noves llars creades, 1.538, a necessitats de nous habitatges principals, 1.186, es fa calculant les llars destruïdes en el mateix període, 441, i suposant que un 80% aniran destinades a habitatges principals de les noves llars de població resident. Tot i que s’ha seleccionat l’escenari endogen, no seria raonable pensar que el 100% de les llars destruïdes aniran a noves llars de la població resident. El pas de les necessitats de nous habitatges principals, 1.186, a necessitats d’habitatge protegit, 474, s’ha fet calculant que el 40% de les noves llars de població resident quedaran excloses del mercat i hauran d’anar a l’habitatge protegit. A la fase d’anàlisi i diagnosi s’ha pogut veure que el percentatge de noves llars amb ingressos baixos i excloses del mercat lliure era molt superior, però s’han tingut en compte diverses causes atenuants fins arribar al percentatge esmentat. Les necessitats d’habitatge adequat per a la gent gran s’han establert en 160, dels quals s’han de descomptar els 30 que ja hi ha actualment, amb la qual cosa, la xifra de nous habitatges necessaris queda en 130.


321

Els habitatges protegits classificats per col·lectius i segments de població Les necessitats de nous habitatges principals s’han calculat de manera desagregada per a diferents col·lectius i diversos motius de creació de noves llars:

Noves llars per emancipació. Inclou totes les llars amb el cap de llar menor de 35 anys. En alguns casos no seran noves llars per emancipació sinó per canvis en l’estructura familiar.

Noves llars de població adulta (35-64 anys). Inclou sobretot creació de llars per emancipació tardana, a partir de 35 anys. No inclou, en canvi, les noves llars adultes creades per canvis en l’estructura familiar.

Noves llars per canvis d’estructura familiar de població adulta (35-64 anys) Per al càlcul dels nous habitatges principals i nous habitatges protegits s’han utilitzat els mateixos criteris per a tots els col·lectius. La desagregació per col·lectius ha donat les xifres següents:

Noves llars

Nous habitatges principals

Nous habitatges protegits

Noves llars per emancipació de jovent 1243 958 383 Noves llars adultes 295 228 91

Noves llars adultes de rendes baixes

Noves llars per canvis familiars

211 84

163 65

65 26

Total 1538 1186 474 Com ja s’ha dit, les necessitats d’habitatge per a la gent gran s’han calculat de manera separada, ja que no es tracta de creació de noves llars sinó de disposar d’habitatges adequats per a la gent gran. En definitiva, les necessitats d’habitatge protegit quedaran distribuïdes de la manera següent

Nous habitatges

protegits Noves llars per emancipació de jovent 383 Noves llars adultes 91 Noves llars adultes de rendes baixes Noves llars per canvis familiars

65 26

Habitatges adequats per a gent gran 130


322

1.3 Les modalitats de protecció més recomanables A Vilafranca del Penedès, com a molts altres llocs, hi ha hagut molta més tirada a la compra que al lloguer, tant al mercat lliure com al de l’habitatge protegit. Algunes dades objectives aconsellen donar més rellevància a l’habitatge protegit de lloguer: els baixos ingressos que dificulten la compra, la dificultat de trobar finançament, la volatilitat dels llocs de treball. A banda de les dades objectives, també hi ha d’haver una voluntat decidida de fomentar el lloguer, especialment entre el jovent. Potser no cal, als 25 anys, subscriure una hipoteca que amb una mica de mala sort s’arrossegarà durant tota la vida laboral. S’ha cregut més oportú no fer una distribució percentual exacta per modalitats i règims de protecció sinó establir una forquilla amb un cert marge de maniobra. Noves

llars joves Noves

llars adultes Habitatges

adaptats gent gran Lloguer 70-80% 70-80% 100% Compra 20-30% 20-30%

El lloguer hauria de ser majoritari entre els joves que s’emancipen. Es proposa que els habitatges de lloguer representin un 70-80% del total, pensant sobretot en la població que s’emancipa i té ingressos bastant baixos, mentre que un 20-30% haurien de ser de compra, pensant en joves amb una situació més estabilitzada però amb uns ingressos que els exclouen del mercat lliure. Les noves llars adultes que s’han de canalitzar cap a l’habitatge protegit seran en la majoria de casos llars amb problemes econòmics, que poden ser especialment greus en cas de ruptura de nuclis familiars. En aquests casos, encara és més recomanable prioritzar el lloguer sobre la compra. Es proposa que un 60-70% siguin de lloguer i un 30-40% de compra. En el cas dels habitatges adequats per a la gent gran, es considera que el 100% han de ser de lloguer. Pel que fa a la distribució entre els diferents règims de protecció, caldrà distingir entre el lloguer i la compra. Pel que fa al lloguer, s’ha prioritzar sobretot el lloguer de règim general a 25 anys. Aquesta és la opció que ha de ser més freqüent en els habitatges protegits que surtin dels nous desenvolupaments urbanístics. S’ha de preveure també una certa proporció de lloguer de regim especial a 25 anys per a rendes molt baixes. En el cas de la rehabilitació pensada per reforçar la funció residencial del Centre Vila també es podrà optar pel lloguer de règim general a 10 anys. En el cas de la gent gran, mot sovint amb rendes baixes, s’ha de prioritzar el regim especial a 25 anys Noves

llars joves Noves

llars adultes Habitatges

adaptats gent gran Règim especial 25 anys 10-20% 10-20% 60-70% Règim general 25 anys 50-70% 50-70% 30-40% Règim general 10 anys 20-30% 20-30%

Pel que fa a la compra, s’ha de prioritzar sobretot el règim general. El preu concertat és, ara per ara, molt poc atractiu per als compradors, ja que el preu màxim establert es pràcticament idèntic al preu model mercat lliure. Pel que fa al règim especial, adreçat a rendes especialment baixes, és millor substituir-lo pel lloguer.


323

Noves llars joves

Noves llars adultes

Règim especial 10-20% 10-20% Règim general 75-85% 75-85% Preu concertat 5-10% 5-10%

1.4 Les característiques recomanables dels nous habitatges protegits Habitatges protegits per a llars joves i adultes:

Prioritzar els habitatges de 60-75 m2 de superfície útil Construir molts pocs habitatges que s’atansin als 90 m2 Prioritzar els habitatges de lloguer compartit enlloc dels molt petits destinats a una

sola persona

75-90 m2 15-20% 60-75% 55-65% 45-60 m2 15-20% Fins a 45 m2 5-10%

1.5. Les actuacions classificades per objectius La fase d’anàlisi i diagnosi culminava amb la definició dels grans objectius que es proposava el PLH 2010-2015, valdrà la pena recordar-los:

1. Foment de la rehabilitació 2. Construir habitatge protegit segons les necessitats de la població resident 3. Impulsar la utilització dels habitatges buits, dedicant-los preferentment al lloguer 4. Construir habitatge dotacional 5. Donar resposta a les necessitats d’allotjament de la població en risc d’exclusió

social 6. Donar resposta a les necessitats d’habitatge dels col·lectius amb necessitats

específiques 7. Organització dels recursos municipals destinats a habitatge

El fet de que el primer objectiu sigui el foment de la rehabilitació no és fruit de la casualitat sinó de la voluntat decidida de prioritzar la rehabilitació d’habitatges enfront de la nova construcció. Això ho aconsella l’actual conjuntura econòmica, amb un estancament total i tot fa pensar que durador de l’activitat constructora, però també el model de ciutat pel que es vol optar, amb desenvolupaments més qualitatius que quantitatius. El PLH 2010-2015 preveu una bateria d’actuacions de cara a que la política de rehabilitació no es quedi en el terreny de les bones intencions sinó que tingui una incidència important i positiva. El segon objectiu, construir habitatge protegit d’acord amb les necessitats de la població resident és, de fet, una exigència de la pròpia llei del dret a l’habitatge: un PLH ha de donar resposta a les necessitats d’habitatge del municipi durant el període de vigència. El PLH de Vilafranca del Penedès donarà resposta a les necessitats d’habitatge d’acord amb les premisses següents:

Es consideren les necessitats de nous habitatges principals i nous habitatges protegits d’acord amb la dinàmica de la població resident. Aquest és el compromís del PLH. Això no vol dir que no es puguin construir més habitatges i fins i tot més habitatges protegits adreçats a la demanda forana, però no es comptabilitzen com les necessitats d’habitatge que s’han de cobrir de manera ineludible


324

Es posarà l’èmfasi en la utilització més eficient del parc d’habitatges existents, afavorint la rehabilitació i impulsant el lloguer dels habitatges vacants.

Pel que fa als nous desenvolupaments urbanístics, aquests dependran totalment de la iniciativa privada i de les expectatives del sector immobiliari, però des de la perspectiva del model de ciutat es consideraran més positius els desenvolupaments en sòl urbà que omplin els buits urbans actuals i reforcin el model de ciutat compacta.

D’acord amb el raonament anterior, és coherent que un dels objectius sigui l’impuls al lloguer, amb la idea de reduir el nombre d’habitatges vacants, un nombre que s’ha incrementat substancialment amb la crisi immobiliària. La construcció d’habitatge dotacional en sòl d’equipaments té una gran avantatge i un greu inconvenient, lligats els dos a la conjuntura econòmica. L’avantatge és que es pot fer al marge dels desenvolupaments urbanístics; això és especialment rellevant en un moment en que l’atonia urbanitzadora és general. L’inconvenient és la dificultat d’assumir els costos en un moment de reducció substancial dels ingressos pressupostaris en el context de crisi econòmica general i dèficit públic galopant. OBJECTIU 1: FOMENT DE LA REHABILITACIÓ Després de la disbauxa del boom immobiliari i de la brusca aturada posterior, ha arribat l’hora de la rehabilitació. Sembla que hi ha consens general en el tema. Vilafranca del Penedès surt amb avantatge perquè porta anys d’experiència en matèria de rehabilitació al Centre Vila. Existeix una estructura i una experiència. Ara es tracta de donar un pas endavant. Àmbit d’actuació: L’àmbit d’actuació preferent ha de ser el Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere, però l’impuls a la rehabilitació s’ha d’estendre al conjunt del municipi. Política integral: S’ha de tenir una visió integral combinant la rehabilitació d’habitatges amb altres actuacions sectorials que queden fora de l’abast del PLH 2010-2015. Aquests propers anys s’hauria de treball en aquestes direccions pel que fa a aquestes dues àrees molt cèntriques de la ciutat:

Impuls de la funció residencial, pensant especialment en el amb jovent. Reforçament de la funció comercial. Impuls de noves activitats terciàries: itineraris turístics, restauració, algun petit

hotel, reforçat pels nombrosos equipaments culturals existents. Aturar incipients processos de degradació urbana.

Rehabilitació d’habitatges: actuacions al Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere La intervenció rehabilitadora al Centre Vila i entorn del carrer Sant Pere es concreta en quatre actuacions:

DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CENTRE VILA I

ENTORN DEL CARRER SANT PERE REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH


325

Els Conjunts d’Especial Interès del Centre Vila i de l’entorn del carrer de Sant Pere La figura del Conjunt d’Especial Interès apareix per primera vegada al Decret 13/2010 del Pla per al Dret a l’Habitatge del 2009-2012. La declaració correspon a la Secretaria General de l’Habitatge prèvia sol·licitud dels Ajuntaments, que han d’elaborar una memòria explicativa “que acrediti la dificultat tècnica de les actuacions, l'envelliment i la degradació del parc d'habitatges i les dificultats residencials de les persones que hi viuen, per les seves circumstàncies socials i econòmiques”. Una bona part del Centre Vila i tot l’entorn del carrer Sant Pere acompleixen aquestes condicions. Es disposa de treballs que ho confirmen, especialment l’estudi sobre “Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer Sant Pere”, elaborat l’any 2009. La memòria explicativa s’hauria de recolzar en aquest estudi i en la informació exhaustiva recollida a la fase d’anàlisi i diagnosi del propi PLH. A grans trets, la declaració de Conjunt d’Especial Interès suposa un increment del 10% dels ajuts previstos al programa general de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges. En qualsevol cas, la declaració reforçaria la política de rehabilitació, però aquesta s’ha de mantenir i potenciar independentment de la declaració. El fet de que es disposi des de fa anys d’un programa de rehabilitació municipal és un aval de que ja s’està fent política rehabilitadora. El reforçament del Programa de Rehabilitació de l’Oficina Local d’Habitatge El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social funciona des de fa més de 10 anys i ha rehabilitat més de 50 habitatges que són cedits temporalment pels propietaris per a ser destinats a lloguer social de persones o famílies ateses pels serveis socials municipals. Aquest programa no solament s’ha de mantenir sinó que s’ha de potenciar i s’ha de redimensionar a l’alça. La dotació pressupostària d’aquest programa per a l’any 2009 era de 286.151,72 € dels quals 236.996,00€ corresponien a despeses de bens corrents i serveis i la resta (49.155,72€), a despeses de personal. Aquesta és, sens dubte, una actuació cabdal del PLH. El reforçament del Programa ha de passar per:

• Dotar-lo amb més recursos financers. L’objectiu és poder intensificar el ritme de rehabilitació del Programa. En un context de restriccions pressupostaries caldrà fer un esforç per buscar entitats privades que vulguin col·laborar en la rehabilitació. Serà molt important transmetre la idea de que la rehabilitació del Centre Vila és un repte de tota la ciutat.

• Dotar-lo de més recursos operatius. Caldrà incorporar treballadors de la construcció més enllà dels tallers ocupacionals i també caldrà augmentar la dotació de personal de la pròpia Oficina Local d’Habitatge

• Adreçar-lo a un públic més ampli: Els destinataris dels habitatges rehabilitats no haurien de procedir exclusivament de serveis socials, sinó que s’hauria d’ampliar el ventall cap a d’altres col·lectius, especialment jovent que pugui pagar un lloguer de protecció. La rehabilitació ha de permetre reforçar la funció residencial del Centre Vila, fent-lo un barri atractiu de viure per al jovent.

Les campanyes d’impuls a la rehabilitació La rehabilitació ha d’anar més enllà de la tasca directa que pugui realitzar l’OLH. S’ha d’aconseguir mobilitzar també la iniciativa privada. Es proposen dos tipus de campanyes d’impuls a la rehabilitació, una pensada per al Centre Vila i l’entorn del carrer de Sant Pere i l’altra pensada per al conjunt de la ciutat. 1) la campanya per al foment de la rehabilitació al Centre Vila i l’entorn del carrer Sant Pere ha d’aconseguir que la rehabilitació d’habitatges vagi molt més enllà de les intervencions directes del Programa de l’OLH. La mateixa OLH ha de donar tot l’assessorament necessari als propietaris, tant des de la perspectiva de la tramitació dels ajuts com de la de facilitar-los el contacte amb les empreses de construcció que vulguin dedicar-se a la rehabilitació.


326

Cal recordar que els ajuts a la rehabilitació generen unes determinades obligacions en el propietaris: en primer lloc, han de ser destinats a habitatge principal, i, en cas de no residir-hi, s’han de qualificar d’habitatges protegits: de preu concertat, en el cas de venda, i de lloguer de 10 anys, en el cas de lloguer. Això vol dir que com més ressò tingui la campanya de rehabilitació, una proporció més alta de les necessitats d’habitatge protegit es podran resoldre a partir del parc existent, un cop rehabilitat. 2) La campanya per al foment de la rehabilitació privada s’ha de fer extensiu també a la resta de la ciutat. En aquest cas, es tractarà estrictament de rehabilitació d’habitatges, no d’un plantejament més ampli de rehabilitació urbana integral. En qualsevol cas, els habitatges rehabilitats que vagin a la venda o el lloguer també contribuiran a generar habitatges protegit. Una visió sintètica de les actuacions del PLH 2010-2015 en matèria de rehabilitació d’habitatges

Reforçar el Programa de Rehabilitació de la OLH

Proposar la declaració deConjunt d’Especial Interès

Al centre Vila i a l'entorn del carrer Sant Pere

Recolzar la rehabilitació privada

Recolzar la rehabilitació

privada

Al conjunt del municipi

Integrar la rehabilitació

d’habitatges dins de la rehabilitació urbana integral

Resultats esperats de la política de rehabilitació d’habitatges: Com ja s’ha vist, la rehabilitació d’habitatges al Centre Vila i l’entorn del carrer Sant Pere ha de tenir efectes positius en diverses direccions, però des de la perspectiva estricta del PLH 2010-2015 és fonamental que aporti nous habitatges protegits que ajudin a resoldre les necessitats detectades a la diagnosi. Les xifres previstes són les següents:

Rehabilitar entre 90-120 habitatges dins del Programa de Rehabilitació de l’Oficina d’Habitatge

Rehabilitar entre 100-150 habitatges per part de particulars que passin a habitatges de lloguer protegit

Cal remarcar que es tracta d’un Pla de Gestió, i que els resultats estaran en sintonia a l’esforç esmerçat en els anys de desenvolupament del PLH.


327

OBJECTIU 2. GENERACIÓ D’HABITATGE PROTEGIT PER A LES NECESSITATS ENDÒGENES Com ja s’ha dit, aquest objectiu és una exigència ineludible per a qualsevol PLH. Es preveu que les necessitats de nous habitatges principals i nous habitatges protegits tingui diverses procedències. Ja s’ha parlat anteriorment del paper crucial que hi ha de jugar la rehabilitació. Una part important dels nous habitatges hauran de procedir de futurs desenvolupaments urbanístics. Aquesta hauria estat la procedència gairebé exclusiva en una situació de creixement immobiliari. En el context actual, els nous desenvolupaments urbanístics han de tenir un paper important però no tant determinant. Es distingirà entre els nous desenvolupaments en sòl urbà i en sòl urbanitzable 1) Els nous desenvolupaments urbanístic en sòl urbà Des de la perspectiva del model de ciutat proposat, aquests desenvolupaments són els més interessants, ja que acabaran d’omplir buits urbans i faran una ciutat més compacta i integrada. Dels diversos PAU aprovats, els que tenen unes garanties superiors de que es desenvoluparan properament són el PAU.5a i el PAU.6, amb un total de 166 habitatges protegits entre ambdós polígons. Seran de promoció privada i es destinaran íntegrament al lloguer. Hi ha alguns altres polígons d’actuació que tenen força possibilitats de desenvolupament durant el sexenni de vigència del PLH: PAU.1, PAU.4, PAU.14, PAU.15, PAU.15, PAU.16, PAU.18 i PAU.20. Tots tenen habitatges protegits en major o menor mesura. Sumant-los als anteriors s’arriba a la xifra de 387 habitatges protegits, sostre màxim que pot sortir dels desenvolupament urbanístics en sòl urbanitzable. De tots aquests polígons, l’Ajuntament de Vilafranca únicament és propietari d’una petita porció de sòl en el PAU-16, que generarà aprofitament urbanístic a més de la cessió de l’aprofitament mig corresponent. El PLH conté una única actuació dins d’aquest objectiu, ja que es tracta de sòls que estan exclusivament en mans privades: l’estudi per part de serveis tècnics de la conveniència d’incrementar la densitat d’habitatges de protecció del PAU.1 Avinguda del Foix, segons estableix el POUM i la propia Llei d’Urbanisme. Si es veu viable urbanísticament, el nombre d’habitatges protegits màxim podria arribar als 160 habitatges , considerant mòdul de 70m2 construït per vivenda. El desenvolupament d’aquests sectors dependrà de la conjuntura econòmica i de les empreses promotores, totes elles privades. En el moment actual es preveu aquest possible calendari de desenvolupament, que no obstant caldrà anar actualitzant anualment per l’òrgan tècnic de seguiment del PLH:

Possible calendari de desenvolupament de polígons en sòl urbà (escenari màxim)

SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015

PAU‐ 1 Avda. del Foix 93.149 66PAU‐ 4 c/ Olèrdola 8.297 13PAU‐ 5a c/ Manuel Barba i Roca 22.885 85PAU‐ 6 Antiga Cinzano 19.794 81PAU‐14 L'hort Gran 3.747 14PAU‐15 Magatzems Berger 14.506 58PAU‐16 Dr. Fleming 9.541 35PAU‐18 Antiga UA‐29 2.702 18PAU‐20 Pere Pau 7.439 17TOTAL SÒL URBÀ 182.060 0 81 27 155 0 124

IDENTIFICACIÓ


328

2) Els nous desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable El sector de sòl urbanitzable més important és el de l’ARE de les Bassetes. El passat 18 de juny de 2010, la Comissió d’urbanisme va emetre l’informe favorable, de manera que l’aprovació definitiva és imminent. Tindrà una superfície de 17,34 hectàrees, ben articulades amb la trama urbana existent, i permetrà construir 1.124 habitatges, dels quals 562 tindran algun règim de protecció. Si finalment aquest nou barri s’arriba a construir, podria representaria per sí sòl la solució de necessitats d’habitatge per a la població resident, tant de nous habitatges principals com d’habitatges protegits. S’ha de remarcar també, que suposaria afegir més de 1.000 habitatges nous a l’estoc gran d’habitatges a vendre o llogar que existeix actualment. El desenvolupament d’aquest sector urbanitzable correspondrà a l’Incasol, que té el 100% de la titularitat del sòl. Afegint-hi els altres sectors d’urbanitzable delimitat (Mas Rabassa i La Pelegrina), el nombre potencial d’habitatges protegits arribaria fins als 1.071 habitatges protegits. Donada la situació actual del sector immobiliari, aquests desenvolupaments en sòl urbanitzable semblen més hipotètics que els desenvolupaments en sòl urbà esmentats anteriorment.

Possible calendari de desenvolupament de sectors en sòl urbanitzable (escenari màxim)

Les xifres de nous habitatges protegits procedents de desenvolupaments urbanístics es mouran, amb una altíssima probabilitat, entre els intervals següents: Mínim Màxim Desenvolupaments urbanístics en sòl urbà 166 387 Desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable 0 1.071 Aquest objectiu requereix el seguiment dels desenvolupaments urbanístics previstos. Tractant-se d’un PLH de gestió, si els desenvolupaments previstos no acabessin de cristal·litzar, s’haurien de reforçar els altres objectius de cara a mantenir el compromís de produir els habitatges protegits considerats necessaris.

SUPERF. ANY ANY ANY ANY ANY ANY(M2) 2010 2011 2012 2013 2014 2015

SUD‐3 Mas Rabassa 201.402 175SUD‐4 La Pelegrina 147.794 334SUD‐5 Les Bassetes INCASÒL 173.044 562TOTAL SÒL URBANITZABLE 320.838 0 0 0 0 0 1.071

IDENTIFICACIÓ


330

OBJECTIU 4: HABITATGE DOTACIONAL L’habitatge dotacional públic és una figura recent que s’ha estès ràpidament, tot i que a Vilafranca del Penedès encara no hi ha hagut cap experiència. L’Habitatge dotacional té algunes avantatges i, en el context actual de crisi econòmica i davallada pressupostària, també algun inconvenient. Una avantatge és que es pot desenvolupar sense supeditar-lo a desenvolupaments urbanístics privats, com succeeix amb l’habitatge protegit. Cal comptar però, amb sòl d’equipaments qualificat amb clau d’habitatge dotacional. L’inconvenient principal és que, malgrat les ajudes de la Generalitat, una bona part de la construcció s’ha de finançar habitualment a càrrec dels pressupostos municipals. El PLH conclou que l’habitatge dotacional ajudaria a resoldre una part de les necessitats d’habitatge protegit, pensant sobretot en gent gran i jovent, i estableix una xifra màxima desitjable de 80 habitatges dotacionals per al període 2010-2015. Ara bé, donada la situació econòmica actual, no s’inclou cap actuació concreta de construcció d’habitatge dotacional. Tractant-se d’un PLH abocat a la gestió, es creu més oportú preparar les condicions per a la construcció d’habitatge dotacional en un futur proper, que podria quedar dins del sexenni 2010-2015 de vigència del PLH. La tasca principal que s’ha realitat a la fase d’anàlisi i diagnosi del PLH ha estat identificar el sòl de sistemes d’equipaments encara lliure idoni per a acollir habitatge dotacional. S’han identificat dos terrenys d’equipaments, a la Girada i a Melió Residencial. Un cop identificades aquestes zones, el PLH contempla quatre actuacions vinculades a la implantació d’habitatge dotacional.

MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL

ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS

ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA I A MELIÓ RESIDENCIAL

PROMOURE LA CREACIÓ D’UNA FUNDACIÓ DESTINADA A LA PROMOCIÓ D’HABITATGE DOTACIONAL

Es tracta d’avançar etapes, amb la qualificació urbanística i els estudis de viabilitat. La possibilitat de crear una Fundació de promoció d’HDP va lligada a la necessitat, gairebé ineludible, de trobar finançament exterior. Es tracta, en definitiva, d’engrescar entitats de la potent societat civil vilafranquina en la construcció d’HDP. D’acord amb les consideracions anteriors, la creació d’habitatge dotacional durant el període 2010-2015 es mourà entre les xifres següents. Mínim Màxim Habitatge dotacional 0 80 Una altra qüestió fonamental serà decidir els destinataris de l’HDP. Els dos col·lectius fonamentals han de ser la gent gran i el jovent que s’emancipa. Eventualment, pot estar obert a la resta de col·lectiu que contempla la legislació. OBJECTIU 5: DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’ALLOTJAMENT DE LA POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL Les actuacions d’aquest objectiu van adreçades al col·lectiu, molt minoritari però creixent en el context actual de crisi econòmica i canvi profunds en la composició de la població, que es considera en risc d’exclusió social, o que ja està realment exclòs.


331

Aquesta fracció de població més vulnerable acostuma a ser atesa per entitats privades amb vocació social, més que no pas els propis serveis, municipals. Es proposa un increment de les dotacions, d’acord amb les necessitats creixent, una implicació més gran a nivell municipal i una coordinació més gran amb les entitats privades. Les actuacions incloses al PLH són les següents:

CREACIÓ DE 8 PISOS D’INSERCIÓ DINS DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ REFORÇ DE L’ALBERG DE CARITAS AMB 12 NOVES PLACES CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS

MUNICIPALS I LES ENTITATS SOCIALS PRIVADES SENSE ÀNIM DE LUCRE FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I DE LA CONVIVENCIA ENTRE DIFERENTS

COL·LECTIUS Tots els habitatges procedents del Programa de Rehabilitació s’han destinat fins ara a “lloguer social”, amb un lloguer més baix que el de protecció i variable segons les possibilitats de cada persona o família. La diferència entre el lloguer rebut i el pagat al propietari va a càrrec de l’Ajuntament, amb una partida creixent destinada a les ajudes al lloguer. No es pot continuar així d’una manera indefinida. Ja s’ha dit abans que una gran part dels habitatges rehabilitats s’han de destinar a lloguer de protecció a persones o famílies que no procedeixin dels serveis socials municipals. En els casos de que no es pugui pagar el lloguer de protecció s’ha de recórrer fonamentalment a compartir habitatge. És una fórmula que ja és freqüent, especialment entre el jovent i sobretot entre els immigrants, i s’ha de potenciar i racionalitzar. Moltes persones amb ingressos baixos, i sense gaires expectatives de millorar-los, es veuen abocades a compartir habitatge. Millor aquesta fórmula que un lloguer subsidiat que grava un pressupost municipal a la baixa. Això no ha d’afectar als lloguers socials actualment vigents ni s’ha de renunciar a aquesta fórmula en els casos en que no es vegi cap altra alternativa, com pot ser amb la gent gran. Es preveu reservar 8 habitatges d’inserció en el sentit més estricte del terme, allotjament temporal per a persones que requereixen una atenció especial, i no en el sentit de lloguer subsidiat que s’allarga indefinidament. Aquests habitatges han d’anar destinats a cobrir temporalment les situacions més extremes. Cal remarcar que ja estan computats en la xifra global d’habitatges socials que fan falta. També es preveu ampliar en 12 places (passant a 24) la capacitat de l’alberg que gestiona Càritas i que es troba en un edifici de propietat municipal. En el marc d’aquesta actuació s’haurà de decidir si es factible ampliar les instal·lacions actuals o si farà falta una nova ubicació. També es proposa augmentar la coordinació entre el sector públic i les entitats privades amb vocació social que treballen en l’àmbit de l’habitatge i/o de l’exclusió social. A la Comissió a crear hi hauria d’haver, com a mínim, les següents entitats: Càritas, Fundació Amàlia Soler i Fundació Montserrat Junyent.


329

OBJECTIU 3: IMPULSAR LA UTILITZACIÓ DELS HABITATGES BUITS, DEDICANT-LOS PREFERENTMENT AL LLOGUER Com ja s’ha dit, el present PLH es fa en un context de crisi immobiliària i econòmica general, amb un gran estoc d’habitatges vacants, especialment d’habitatges nous. Les xifres bàsiques aproximades són 2.900 habitatges vacants, dels quals, uns 1.500 habitatges nous a vendre. Una part d’aquest estoc podria passar a habitatge protegit i contribuir a resoldre les necessitats generades en el període 2010-2015. En principi els promotors no hi estan interessats, doncs hi continua havent un diferencial de preus a favor del mercat lliure (menys pel que fa a l’habitatge de preu concertat) i la protecció condiciona futures vendes d’aquestes propietats. Ara bé, hi ha una casuística molt variada pel que fa als detentors dels habitatges vacants. Cal fer un esforç per convèncer una part d’aquests detentors, especialment caixes d’estalvi, per passar a habitatge protegit del lloguer una part del seu estoc. Un dels arguments a favor del canvi de qualificació són les ajudes, sobretot les subvencions, als promotors d’habitatge protegit de lloguer o de lloguer amb opció de compra. Si el desequilibri entre oferta i demanda es perllonga molt temps, podria ser una alternativa interessant. No es contempla cap ajuda municipal a afegir a les que ja ofereix la Generalitat. La tasca de l’oficina local d’habitatge s’hauria de concretar en:

Elaborar un inventari actualitzat dels habitatges nous a vendre, amb informació sobre les característiques dels habitatges (sobretot la superfície útil, per saber si es susceptible de passar a habitatge protegit) i el tipus de detentor: caixes, bancs, promotors d’àmbit general, promotors locals).

Establir contactes periòdics amb els detentors d’habitatges vacants Es considera que una part dels nous habitatges protegits necessaris sortiran de l’estoc actual d’habitatges vacants (sobretot nous) de mercat lliure. Un 65% aproximat dels habitatges iniciats en el període 2005-2007 (molts per vendre) son inferiors als 90 m2 de superfície útil, i susceptibles, per tant, de passar a habitatge protegit. Es considera que el nombre d’habitatges protegits que s’aconseguirà per aquest mecanisme es mourà dins de l’interval següent: Mínim Màxim Pas d’habitatges construïts de mercat lliure a habitatge protegit 50 100 L’interès per foment del lloguer va més enllà del possible pas d’habitatges de mercat lliure a habitatges protegits. Es interessant també per altres raons:

La utilització més eficient del parc d’habitatges, reduint la proporció d’habitatges vacants sense cap ús.

Evitar un endeutament excessiu de les famílies Evitar que l’estalvi es concentri excessivament en un sector madur i de mà d’obra

poc qualificada dificultant la modernització del model productiu


332

OBJECTIU 6: DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS D’HABITATGE DELS COL·LECTIUS AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES La legislació ja preveu que un 3% dels habitatges protegits vagin destinats a col·lectius amb necessitats especifiques per raó de discapacitats físiques o psíquiques. El problema surt quan els habitatges són de venda i les famílies no poden assumir el cost d’un habitatge, encara que sigui protegit. L’alternativa passa perquè els habitatges destinats a aquest col·lectius puguin ser de lloguer, encara que, ara per ara, no ho empari la llei. Es proposa crear una comissió amb les entitats que treballen amb aquests col·lectius que vetlli perquè puguin accedir realment a un habitatge adaptat. L’actuació proposada en el marc del PLH és la següent: Regular el tipus de tinença dels habitatges destinats a col·lectius amb necessitats específiques Procedència dels nous habitatges protegits necessaris per al període 2010-2015 Les necessitats d’habitatge protegit per al període 2010-2015 s’han establert en 474 habitatges per a llars d’emancipació de jovent i llars adultes i 130 habitatges adaptats per a gent gran. Dins d’aquests xifres s’inclouen els habitatges d’inserció i els habitatges adaptats per a col·lectius amb necessitats especifiques esmentats anteriorment. El PLH preveu aconseguir aquests habitatges a partir de diverses vies, no exclusivament pels nous desenvolupaments urbanístics. Una part ha de venir de la rehabilitació, amb el Programa de la OLH però també amb la rehabilitació privada; una part de la conversió d’habitatges de mercat lliure en habitatges protegits; una part a partir dels desenvolupaments urbanístics futurs, bé en sòl urbà, bé en sòl urbanitzable; una part podria venir de l’habitatge dotacional. El PLH preveu intervals, amb una màxim i un mínim, per cadascuna d’aquests vies. Mínim Màxim Pas d’habitatges construïts de mercat lliure a habitatge protegit 50 100 Programa de rehabilitació del Centre Vila 90 120 Foment de la rehabilitació privada 100 140 Desenvolupaments urbanístics en sòl urbà 166 387 Desenvolupaments urbanístics en sòl urbanitzable 0 1.071 Habitatge dotacional 0 80 Total 406 1.898 En el cas improbable de que s’assolissin les xifres màximes s’arribaria als 1.898 habitatges, xifra molt superior a la de les necessitats calculades. Les xifres mínimes, en canvi, solament arriben fins a 406 habitatges. L’avantatge de fer un Pla de gestió és que si una de les vies no respon a les expectatives, el PLH ha de tenir prou flexibilitat com per reforçar les altres vies, amb l’objectiu d’assolir les xifres totals compromeses. Cal advertir, però, que la situació econòmica general és greu i s’ha de contemplar la possibilitat, al menys com a hipòtesi teòrica, de que no es puguin aconseguir els objectius fixats. En aquests cas, les necessitats no cobertes serien dèficits a resoldre en un sexenni posterior.


333

Programa de Rehabilitació

90‐120 habitatges

Necessitats d'habitatge protegit per al període 2010‐2015

474 habitatges protegits per a llars joves i adultes

130 habitatges adaptats per a gent gran

Rehabilitació privada

100‐140 habitatges

Rehabilitació

Desenvolupaments urbanístics

DU en sòl urbà

166‐381 habitatges

DU en sòl urbanitzable

0‐1071 habitatges

Habitatges

dotacionals

0‐80 habitatges

Hab

itatgesno

usvacants

50‐100

habita

tges

OBJECTIU 7: ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS DESTINATS A HABITATGE El desplegament del PLH demanarà un reforçament de l’Oficina Local d’Habitatge i una major coordinació amb altres àrees municipals, amb entitats privades de vocació social, amb agents presents al sector immobiliari, etc. Aquest reforçament bé justificat per diverses raons:

Una és la mateixa concepció del propi PLH, concebut no com un document tancat sinó com un Pla de Gestió que s’haurà d’anar a una conjuntura canviant i bastant imprevisible.

Una altra es que el PLH planteja un redimensionament a l’alça del Programa de Rehabilitació, i això exigirà forçosament més recursos humans i econòmics.

També es demana un esforç suplementari de coordinació amb entitats privades i agents econòmics

També és un PLH obert a la societat civil vilafranquina, buscant complicitats en temes com la rehabilitació urbana o les dotacions en habitatge dotacional

Les actuacions que s’encabeixen dins d’aquest objectiu organitzatiu són les següents:

REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE


334

1.6. Les actuacions classificades per programes Fins aquí s’ha pogut veure la relació d’actuacions proposades pel PLH organitzades d’acord amb els 7 objectius estratègics definits a la diagnosi. També serà convenient presentar-les classificades per programes. Programa 1: planejament i gestió urbanística Actuacions vinculades a la rehabilitació d’habitatges

DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

Actuacions vinculades a l’habitatge dotacional MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS

D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU

HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA

I A MELIÓ RESIDENCIAL Actuacions vinculades a l’habitatge protegit en desenvolupaments urbanístics

ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT D’HABITATGES DE PROTECCIÓ DEL PAU.1 AVINGUDA DEL FOIX

Programa 2: Patrimoni de sòl i habitatge i gestió del sòl

CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE Programa 3: Promoció d’habitatge

CREACIÓ DE 8 PISOS D’INSERCIÓ DINS DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ Programa 4: Rehabilitació i millora del parc d’habitatges

REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CENTRE VILA I

ENTORN DEL CARRER SANT PERE CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ PRIVADA AL CONJUNT DEL

MUNICIPI Programa 5: Accés i ús adequat dels habitatges

DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I DE LA CONVIVENCIA ENTRE DIFERENTS

COL·LECTIUS REFORÇ DE L’ALBERG DE CARITAS AMB 12 NOVES PLACES REGULAR EL TIPUS DE TINENÇA DELS HABITATGES DESTINATS A COL·LECTIUS

AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT LLIURE EN

HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER Programa 6: Recursos organització i coneixement

GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE ELS SERVEIS SOCIALS

MUNICIPALS I LES ENTITATS SOCIALS PRIVADES SENSE ÀNIM DE LUCRE FOMENT DE LA CREACIÓ D’UNA FUNDACIÓ DESTINADA A LA PROMOCIÓ

D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC


335

Calendari i pressupost

Previsió 2010

despeses 2n semestre1er

semestre2n

semestre1er

semestre2n

semestre1er

semestre2n

semestre1er

semestre2n

semestre1er

semestre2n

semestre

Ajuntament

1.1 5.000,00 €

1.2 5.000,00 €

1.3 ‐

1.4 ‐

1.5 Elaboració d'estudis de viabilitat per a la promoció d'HDP a La Girada i a Melió Residencial ‐

1.6 ‐

2.1 ‐

3.1 Creació de 8 pisos d'inclusió del Programa de Rehabilitació ‐

4.1 ‐

4.2 4.500,00 €

4.3 9.000,00 €

5.1 ‐5.2 ‐5.3 3.000,00 €

5.4 ‐

6.1 ‐6.2 ‐6.3 221.839,00 €

6.4 ‐6.5 Foment de la creació d'una Fundació destinada a la promoció d'HD ‐

TOTAL 248.339,00 €

2013

CAMP D'ACTUACIÓ 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D'HABITATGES

2014 2015

CAMP D'ACTUACIÓ 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL

CAMP D'ACTUACIÓ 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA

Delimitació de l'àmbit per a la declaració del Centre Vila com a Conjunt d'Especial Interès

Delimitació de l'àmbit per a la declaració del carrer Sant Pere com a Conjunt d'Especial Interès

2011 2012

CAMP D'ACTUACIÓ 3: PROMOCIÓ D'HABITATGE

Reforç del personal de la OLH

Creació d'una comissió de coordinació entre Serveis Socials i entitats socials sense ànim de lucre

Reforç de l'alberg de Càritas amb 12 noves places

CAMP D'ACTUACIÓ 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT

Impulsar la conversió d'habitatges vacants de mercat lliure en habitatges protegits de lloguer

Gestió i avaluació del PLH

Programa de participació ciutadana en el desenvolupament del PLH

Modificació de POUM per concretar clau HDP en dos terrenys d'equipaments situats a La Girada i Melió Residencial

Estudi per la possible modificació de POUM per concretar clau HDP en sectors urbanitzables residencials

Estudi de viabilitat de l'increment de la densitat d'habitatges de protecció en el PAU‐1 Avda. del Foix

Divulgació i sensibilització dels avantatges del lloguer

Foment de l'habitatge compartit i la convivència entre diferents col∙lectius

Reforç del Programa de Rehabilitació de la OLH

Campanya per al foment de la rehabilitació (Centre Vila i Sant Pere)

Campanya per a fomentar la rehabilitació privada i el lloguer protegit (tot el municipi)

CAMP D'ACTUACIÓ 5: ACCÉS I US ADEQUAT DELS HABITATGES

Constitució i gestió del Patrimoni Municipal del Sòl i l'Habitatge


336


337

Avaluació econòmica-financera

Organisme pressupostari:

Ajuntament de Vilafranca del PenedèsResum econòmic - financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TotalCamp / Programa:

INGRESSOS Ingressos CorrentsIngresos capitalTotal ingressos

DESPESES Despeses corrents 10.000,00 10.000,00Despeses capitalTotal despeses 10.000,00


DESPESES Despeses corrents 0,00Despeses capitalTotal despeses 0,00


DESPESES Despeses corrents 0,00Despeses capitalTotal despeses 0,00


DESPESES Despeses corrents 4.500,00 4.500,00 4.500,00 13.500,00Despeses capitalTotal despeses 13.500,00


DESPESES Despeses corrents 3.000,00 3.000,00Despeses capitalTotal despeses 3.000,00


DESPESES Despeses corrents 55.459,75 55.459,75 55.459,75 55.459,75 221.839,00Despeses capitalTotal despeses 221.839,00


DESPESES Despeses corrents 17.500,00 55.459,75 59.959,75 55.459,75 59.959,75 248.339,00Despeses capitalTotal despeses 248.339,00

CAMP D'ACTUACIÓ 5: ACCÉS I US ADEQUAT DELS HABITATGES

CAMP D'ACTUACIÓ 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT

RESUM ECONÒMIC- FINANCER DE LES ACTUACIONS PREVISTES AL PLH DE VILAFRANCA DEL PENEDES

CAMP D'ACTUACIÓ 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA

CAMP D'ACTUACIÓ 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL

CAMP D'ACTUACIÓ 3: PROMOCIÓ D'HABITATGE (actuació inclosa en el programa de rehabilitació de l'OLH )

CAMP D'ACTUACIÓ 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D'HABITATGES


338


339

Execució del Pla 1. Gestió i avaluació del Pla Local d’Habitatge Els Plans Locals d’Habitatge han d’establir els mecanismes de seguiment de les actuacions proposades, de l’avaluació del seu desplegament i de la qualitat de la gestió, Per a mesurar el grau de compliment de les propostes i verificar els resultats d’aquest Pla Local d’Habitatge, tant respecte dels nivells i terminis d’execució com respecte de cada una de les línies estratègiques del Pla, es proposa l’establiment dels següents mecanismes: Òrgans municipals encarregats del seguiment i l’execució de les actuacions del PLH : L’Ajuntament ha de designar els òrgans que s’encarregaran d’implementar les actuacions, fer la programació anual i el seguiment del desplegament i l’execució de les actuacions del PLH, una vegada aprovat. Es proposa la designació dels següents agents i òrgans :

Un nivell de direcció i supervisió política del projecte: amb la funció d’actuar com a enllaç entre la gestió directa de les actuacions i el conjunt de l’organització municipal, i com encarregat de la validació dels programes d’actuació, de les avaluacions realitzades i de les propostes a plantejar davant altres òrgans polítics superiors. Aquesta tasca es podria portar a terme per la pròpia Comissió de l’Habitatge Social presidida pel Regidor d’Habitatge, i integrada pels Regidors d’Urbanisme, Acció Social i Joventut i un representant de cada un dels grups polítics amb representació municipal.

Un nivell de gestió i seguiment tècnic del projecte: amb la funció principal de fer el seguiment del grau d’execució i compliment de les actuacions del Pla, tasca per a la qual es considera adient el nomenament d’un Director del PLH. Per a portar a terme aquesta funció, es proposa que ocupi el càrrec el Coordinador d’Habitatge. El Director del PLH serà l’encarregat de desplegar les eines necessàries pel seguiment i avaluació del Pla, entre les quals es poden mencionar: - Elaborar informes d’avaluació i seguiment a elevar a l’òrgan de direcció, els quals contindran

el grau d’execució, els resultats obtinguts en relació a la problemàtica existent, i l’informe de Participació Ciutadana.

- Definir el sistema d’indicadors per a l’avaluació - Avaluar les incidències sorgides durant l’execució de les actuacions i valorar les noves

necessitats - Proposar un programa anual d’actuacions (planificació temporal, pressupost, entitats i

persones implicades) que ha de ser validat per l’òrgan de supervisió política - Fer un seguiment periòdic de les actuacions. - Establir mecanismes de coordinació i informació - Proposar un calendari de reunions amb la comissió de participació, l’òrgan de coordinació

tècnic i amb l’òrgan de supervisió. Altres òrgans o agents que intervenen: • L'Oficina d’Habitatge S'encarrega de la gestió dels programes i recursos referits a les diferents actuacions que tenen encomanades:

- serveis d’informació i assessorament general sobre habitatge - tramitació d’ajuts a l’accés a l’habitatge, a la rehabilitació d’habitatges i edificis i control de

l’habitabilitat - programa de rehabilitació i cessió temporal d'habitatges per atendre necessitats de caràcter

social


340

- assessorament i gestió en matèria de borsa d’habitatges de mediació social tramitació dels ajuts al pagament del lloguer

- assessorament i suport al Director del PLH en tots aquells temes que siguin del seu àmbit de competència.

• La Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del Penedès, S.L. S'encarrega de la promoció d’habitatge públic, bàsicament de caràcter social, així com la realització d’aquelles altres activitats relacionades amb el tràfic immobiliari. • Serveis tècnics, Àrea d’urbanisme S'encarrega de la tramitació de les modificacions del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), del planejament derivat i, dels instruments de gestió urbanística. • Secretari i Interventor Municipal Constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge. Es proposa la constitució de dos òrgans nous: • Òrgan de coordinació tècnic integrat per tots els tècnics implicats en la gestió d’alguna de les

actuacions que conformen el Pla (àrees d’urbanisme, d’acció social, l’Oficina d’habitatge, Joventut i Societat municipal de l’habitatge) presidida per el Director del PLH, amb la finalitat de coordinar les actuacions dels diferents agents, garantir el treball transversal, verificar l’estat d’execució de les actuacions i el compliment dels objectius, resoldre problemes de coordinació i fer propostes. En la primera reunió definiran la periodicitat de les futures convocatòries.

• Taula de l’habitatge d’inclusió integrada per membres de l’àrea de serveis socials i de les

associacions sense ànim de lucre que gestionen habitatge social en el municipi: Caritas Interparroquial de Vilafranca, Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera, amb la finalitat de coordinar les actuacions dels diferents agents, verificar el compliment dels objectius, resoldre problemes de coordinació i fer propostes. En la primera reunió definiran la periodicitat de les futures convocatòries.


341

Eines per a la gestió del Pla: La gestió del PLH ha d’incorporar les eines adequades per recopilar la documentació, conèixer l’estat de compliment de les actuacions, identificar el problemes que puguin sorgir, per a, si s’escau, adaptar o reprogramar alguna de les actuacions. Per a l’avaluació del percentatge de compliment en relació a les actuacions executades i del percentatge que aquestes representen respecte a les actuacions previstes en el PLH es proposen els següents indicadors: Promoció d’habitatge social protegit :

• Nombre d’habitatges socials construïts/Percentatge que representa respecte els habitatges previstos en el PLH.

• Nombre d’habitatges protegits venuts o llogats/ Percentatge que representa respecte dels habitatges construïts previstos en el PLH.

• Habitatges d’inclusió construïts

Creació d’habitatge dotacional: • Tramitació de modificacions del POUM/ Relació amb el calendari del PLH • Execució de l ’estudi de viabi l i tat/Relació amb el calendari del PLH

Planejament:

• Nombre de sectors i/o pol ígons d’actuació que compleixen els terminis d’execució/Relació amb el calendari del PLH.

• Estudi real itzat per a l ’ increment de densitat d’habitatges en el PAU-1

Foment de la rehabilitació i l’accessibilitat del parc d’habitatges existent: • Declaració de conjunt d’especial interès/Relació amb el calendari del PLH. • Borses per compartir habitatges creades

Recursos, organització , foment del lloguer i ajuts a la rehabilitació:

• Nombre de serveis prestats al ciutadà: informació, ajuts tramitats/resolts, habitatges en la xarxa de mediació i contractes signats, etc.

• Persones contractades per reforçar l’OLH • Campanyes de divulgació realitzades • Sessions informatives a comunitats i associacions de veïns realitzades • Sessions de participació ciutadana realitzades/accions incorporades al desenvolupament

del PLH

Gestió del Patrimoni Municipal: • Constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge/Relació amb el calendari del PLH.

Aquests indicadors s’han de complementar amb tots aquells altres que es considerin adients per a avaluar el grau d’assoliment dels objectius previstos en el Pla.


342

Fitxes d’informació sistematitzada Es proposa la utilització de les fitxes tipus elaborades en el document redactat per l’ Oficina de planificació de l’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona: "Mecanismes per a la implementació dels PLH en el marc de la nova Llei per el Dret a l’Habitatge” que incorporen informació relativa a l’actuació, al seguiment de l’execució i la valoració: • Fitxa de Programació i Seguiment de l’actuació (FPS): de cadascuna de les actuacions

identificades al programa a fi de mesurar el seu el nivell de realització a través de la recollida de dades i informació.

• Quadre-Resum de Programació i Seguiment Anual del Pla (QRPSA) que sintetitzi i integri les

Fitxes de Programació i Seguiment, a fi de mesurar el nivell de realització del conjunt del Pla a través de la recollida de dades i informació.

El resum anual ha d’incorporar els següents continguts:

- llistat d’actuacions i anàlisi del grau d’execució - indicadors de gestió i valoració respecte al resultat previst.

Avaluació: Per tal de determinar si el PLH assoleix els objectius previstos es proposa un sistema d’avaluació parcial als tres anys de vigència del pla i una avaluació final. Aquestes avaluacions que s’ha de portar a terme pel propi ajuntament, permetran dictaminar sobre l’adequació de les estratègies del PLH a l’evolució de la conjuntura econòmica i social.


343

Annex. Fitxes d’informació model de la Diputació de Barcelona:


344


345


346


347

2. Participació ciutadana en el desplegament i seguiment del PLH

El Pla de participació ciutadana associat a l’execució del Pla local d’habitatge (PLH) té per objectiu incrementar les oportunitats del conjunt de la societat en la construcció de polítiques públiques. Comissió de Seguiment i Participació Ciutadana Per tal de propiciar aquesta participació, una vegada aprovat el PLH es proposa la creació d’una Comissió de seguiment i participació en el desplegament i l’execució del Pla, integrada per càrrecs polítics, tècnics de l’Ajuntament i ciutadania:

- El Regidor/a d’Habitatge. - La persona designada com a Director/a del PLH. - Un tècnic/a municipal de Participació ciutadana. - Representants diverses entitats i associacions relacionades amb l’habitatge, membres

dels diferents col·lectius implicats, que ja van integrar la comissió de seguiment en les fases d’anàlisi, diagnosi i propostes del PLH.

Convocatòria Aquesta Comissió es reunirà com a mínim un cop a l’any per informar dels treballs d’execució del PLH realitzats i de les accions previstes per a l’any següent. En cas que es prevegin processos participatius vinculats a actuacions concretes del PLH, caldrà que la Comissió de Participació Ciutadana es reuneixi, com a mínim, en els moments d’obertura i tancament de cada procés. Les reunions es desenvoluparan en locals de l’Ajuntament i es coordinaran amb personal propi, per la qual cosa no es requereix una dotació econòmica específica. Funcions És un espai d’informació i debat que fa les funcions de seguiment públic del procés d’execució del PLH

- Avaluar el grau d’assoliment dels objectius del PLH, i si s’escau proposar noves estratègies o l’adequació de les actuacions a les noves circumstàncies que considerin rellevants

- Consensuar l’orientació i definició dels processos de participació que es generin a l’entorn de les actuacions previstes en el PLH i per a fer-ne el seguiment i supervisió per mostrar més àmpliament les característiques del desplegament del Pla i recollir les opinions.

- Redactar un informe anual. La Comissió de Seguiment i Participació haurà d’esdevenir, doncs, l’espai d’impuls i

seguiment de processos específics de participació que es realitzin en l’execució del PLH.


348

3. Concertació del Pla Local d’Habitatge El finançament públic necessari per a l’execució del Pla Local de l’Habitatge es composa pel finançament municipal i el d’altres administracions, principalment, de la Generalitat de Catalunya. El finançament dels serveis i ajuts propis de la Generalitat de Catalunya es presten des de l’Oficina Local de l’Habitatge de Vilafranca del Penedès mitjançant una encomana de gestió conveniada: ajuts al lloguer, ajuts a la rehabilitació, tramitació de TEDI i III, Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, Renda Bàsica d’Emancipació, derivada de la signatura dels convenis de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge relatiu a l’Oficina Local d’Habitatge, entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’empresa pública ADIGSA, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament , per a la gestió del Programa de Mediació per al Lloguer Social i de Borsa Jove amb la Secretaria General de Joventut.

Recentment s’ha signat el Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge relatiu al Registre de Sol·licitants. Una de les actuacions del PLH relatives a la creació d’habitatge dotacional contempla la redacció d’un estudi de viabilitat i gestió, la redacció qual s’hauria de portar a terme mitjançant un conveni entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.


349

ANNEXES

Annexes


351

QUADRES RESUMPotencial d’habitatges per desenvolupaments urbanístics (opció màxima)

Lliures

HPO

Preu Co

ncertat

HPO

G i E

HPO

llogue

r

Nº TO

TAL HAB.

plan

ejam

ent

Gestio

Projecte d'urbanització

obres d'urba

nització

Obres edificació hab

.

PAU 1 154 22 44 220 I NI NI NI NI CompensacióPAU 4 50 13 63 T T T NI NI CompensacióPAU 5a 278 85 363 T T T I NI CompensacióPAU 6 236 81 317 T T T I I CompensacióPAU 14 27 4 10 41 ET NI NI NI NI CompensacióPAU 15 136 58 194 T NI NI NI NI CompensacióPAU 16 26 12 23 61 T NI NI NI NI CompensacióPAU 18 37 6 12 55 ET NI NI NI NI CompensacióPAU 20 28 5 12 45 T NI T NI NI Compensació

TOTAL SÒL URBÀ 972 49 172 166 1359Sòl Urbanitzable SUD 3 Mas Rabassa 489 66 109 664 ET NI NI NI NI Compensació(fora de programa) SUD 4 La Pelegrina 586 111 223 920 T NI NI NI NI Compensació

SUD 5 Les Bassetes 562 112 450 1124 I NI NI NI NI CompensacióTOTAL URBANITZABLE 1637 289 782 0 2708Total 2609 338 954 166 4067

Sistema d'actuacióPrevisions de desenvolupament, gestió i execució

Nom sector o polígon

Sòl Urbà

Classe sòl

Nombre d'habitatges

Annexes

Necessitats d’habitatges socials

Tipologia 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total 2010‐2015

Necessitats d'habitatge HP Especial (venda) 2 2 2 2 2 2 12

per emancipació HP General (venda) 13 13 13 13 13 13 78

(<35 anys) HP Concertat (venda) 2 2 2 2 2 2 12HPO Lloguer + l loguer opcio compra + dotacionals + borses de mediació 47 47 47 47 47 46 281

Total 64 64 64 64 64 63 383

Necessitats d'habitatge HP Especial (venda) 1 1 1 1 1 1 6

per rendes baixes + població en risc d'exclusió social HP General (venda) 2 2 2 2 2 2 12

(35‐64 anys) HP Concertat (venda) 0 0 0 0 0 0 0HPO Lloguer + l loguer opcio compra + dotacionals + borses de mediació 8 8 8 8 8 7 47

Total 11 11 11 11 11 10 65

Necessitats d'habitatge HP venda 3 3 3 3 4 4 0per canvi estructura familiar HPO Lloguer 1 1 1 1 1 1 6(35‐64 anys) Dotacionals d'acollida i d'insercció 0 0 0 0 0 0 0

Total 4 4 4 4 5 5 26

Necessitats d'habitatge HP venda 0 0 0 0 0 0 0

de la població gran HPO Lloguer + l loguer opcio compra + dotacionals + borses de mediació 20 20 22 22 23 23 130Total 20 20 22 22 23 23 130


353

Nombre d’habitatges segons els dos escenaris PLH VILAFRANCA: ESCENARI MÍNIM 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2010 ‐ 2015

LLIURESiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada (PAU 5a i PAU 6) ‐ ‐ 236 ‐ ‐ 278 514TOTAL 0 0 236 0 0 278 514

HPO LLOGUER PROTEGITiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada (PAU 5a i PAU 6) ‐ 81 ‐ 85 ‐ ‐ 166TOTAL 0 81 0 85 0 0 166

PROGRAMA REHABILITACIÓ OLH (ESTIMACIÓ) 7 15 17 17 17 17 90

FOMENT DE LA REHABILITACIÓ (ESTIMACIÓ) 0 10 15 25 25 25 100

CONVERSIÓ HABITATGES NOUS A LLOGUER PROTEGIT (ESTIMACIÓ) 0 25 25 0 0 0 50

TOTAL HABITATGE PROTEGIT PLH 7 131 57 127 42 42 406

PLH VILAFRANCA: ESCENARI MÀXIM 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2010 ‐ 2015

LLIURESiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada ‐ 236 77 369 ‐ 1.927 2.609TOTAL 0 236 77 369 0 1.927 2.609

HPO LLOGUER PROTEGITiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada ‐ 81 ‐ 85 ‐ ‐ 166TOTAL 0 81 0 85 0 0 166

HPO PREU CONCERTATiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada ‐ ‐ 4 23 ‐ 311 338TOTAL 0 0 4 23 0 311 338

HPO PREU ESPECIAL I GENERALiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada ‐ ‐ 23 47 ‐ 884 954TOTAL 0 0 23 47 0 884 954

TOTAL CONSTRUCCIÓ HAB. HPOiniciativa municipal ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 0iniciativa privada ‐ 81 27 155 ‐ 1.195 1.458TOTAL 0 81 27 155 0 1.195 1.458

PROGRAMA REHABILITACIÓ OLH (ESTIMACIÓ) 7 15 18 21 28 31 120

FOMENT DE LA REHABILITACIÓ (ESTIMACIÓ) 0 10 15 30 40 45 140

CONVERSIÓ HABITATGES A LLOGUER PROTEGIT (ESTIMACIÓ) 0 50 50 0 0 0 100

CONSTRUCCIÓ D'HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC 0 0 0 0 0 80 80

TOTAL HABITATGE PROTEGIT PLH 7 156 110 206 68 1.351 1.898

Annexes


355

1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem 1er. Sem 2n. Sem

20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

ACTUACIÓ 1.1

Descripció: Confeccionar la documentació necessària per a impulsar davant de la Secretaria d’Habitatge la declaració de Conjunt d’especial interès el parc d’habitatges situat al Centre Vila, per tal de poder subscriure posteriorment el corresponent conveni. A més, donat que actualment s’està revisant el Catàleg de Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental del municipi, es proposa que s’incorporin les mesures de preservació i posada en valor d’aquest àmbit, així com les mesures específiques per a fomentar la rehabilitació en els edificis d’habitatges existents. Objectius: Disposar de la declaració de conjunt d’especial interès per tal de poder accedir als ajuts del Pla per al Dret a l’Habitatge per aquests conjunts d’habitatges. Es tracta d’un increment del 10% dels ajuts habituals i una subvenció per cobrir el cost del projecte i la direcció d’obra. Antecedents: Existeixen ja diversos estudis realitzats en aquest àmbit:

- Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer Sant Pere (annex del PLH de Vilafranca del Penedès) (2009)

- Projecte d’Intervenció Integral del Centre Vila (2004) Marc legal de referència: Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Propietaris d’habitatges de la zona esmentada, així com tot el municipi de Vilafranca en general, donat que es milloraria el paisatge urbà i el parc d’habitatges existent. Dotació econòmica: Contractació d’un equip extern per a la redacció del document: 5.000€


356

ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 5.000,00 5.000,00 Despeses capital Total despeses 5.000,00

GESTIÓ I AVALUACIÓ

Descripció Indicadors

L’actuació es gestionarà des de Serveis Tècnics Municipals, que subministrarà tota la informació existent a un equip extern contractat. Es coordinarà l’àmbit d’aquesta actuació amb el del Catàleg de Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental durant la seva revisió.

Indicadors de procés: • Equip extern contractat • Informació subministrada

Indicadors de resultat: • Declaració aprovada per la Generalitat de

Catalunya • Increment dels ajuts econòmics per a la

rehabilitació en aquesta àrea

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CENTRE VILA COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

ACTUACIÓ 1.1


357


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

ACTUACIÓ 1.2

Descripció: Confeccionar la documentació necessària per a impulsar davant de la Secretaria d’Habitatge la declaració de Conjunt d’especial interès el parc d’habitatges situat al carrer Sant Pere i el seu entorn, per tal de poder subscriure posteriorment el corresponent conveni. Objectius: Disposar de la declaració de conjunt d’especial interès per tal de poder accedir als ajuts del Pla per al Dret a l’Habitatge per aquests conjunts d’habitatges. Es tracta d’un increment del 10% dels ajuts habituals i una subvenció per cobrir el cost del projecte i la direcció d’obra. Antecedents: Existeixen ja diversos estudis realitzats en aquest àmbit:

- Estudi urbanístic del carrer Sant Pere (2008) Rosa Escala, arquitecta - Detecció de situacions d’utilització anòmala dels habitatges al Centre Vila i entorn del Carrer

Sant Pere (annex del PLH de Vilafranca del Penedès) (2009) - Pla d’Intervenció Integral del barri de Sant Julià (2009)

Marc legal de referència: Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Propietaris d’habitatges de la zona esmentada, així com tot el municipi de Vilafranca en general, donat que es milloraria el paisatge urbà i el parc d’habitatges existent. Dotació econòmica: Contractació d’un equip extern per a la redacció del document: 5.000€


358

ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 5.000,00 5.000,00 Despeses capital Total despeses 5.000,00



L’actuació es gestionarà des de Serveis Tècnics Municipals, que subministrarà tota la informació existent a un equip extern contractat.

Indicadors de procés: • Equip extern contractat • Informació subministrada

Indicadors de resultat: • Declaració aprovada per la Generalitat de

Catalunya • Increment dels ajuts econòmics per a la

rehabilitació en aquesta àrea

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT PER A LA DECLARACIÓ DEL CARRER SANT PERE COM A CONJUNT D’ESPECIAL INTERÈS

ACTUACIÓ 1.2


359


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL

ACTUACIÓ 1.3

Descripció: El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics (HDP) comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació. Segons l’article 58.1g del TRLUC, el sistema de HDP pot substituir la reserva d’equipaments sempre que s’acrediti que no cal destinar‐los a equipaments públics i s’acrediti que no superen el 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals. Els terrenys d’equipaments que es proposen a La Girada i Melió Residencial compleixen aquests requisits. Es recomana fer els estudis de viabilitat abans de procedir a la realització de la Modificació de POUM, donat que no necessàriament es requereix la totalitat de la superfície d’aquests dos terrenys. Objectius: Dotar al municipi de l’instrument urbanístic adient per possibilitar posteriorment la promoció d’habitatge dotacional. Antecedents: Segons la modificació puntual de POUM referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional, aprovada definitivament per la CUB l’11 d’abril de 2006, el municipi de Vilafranca disposa del sistema d’habitatge dotacional amb la clau HDP, tot i que no hi ha cap terreny on s’hagi concretat aquesta clau.

Marc legal de referència: Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 34.3 i 58.1g Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a l’habitatge, especialment gent gran i joves sense recursos. Dotació econòmica: Realització a càrrec dels Serveis Tècnics municipals, no comporta cap despesa externa.


360

ÒRGAN PRESSUPOSTARI ACTUACIÓ:

Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents Despeses capital Total despeses



L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals. Es coordinarà la modificació de POUM amb els estudis de viabilitat que es conveniïn amb la Diputació de Barcelona. .

Indicadors de procés:

Indicadors de resultat: • Modificació de POUM aprovada per l’Ajuntament • Modificació de POUM aprovada per la CUB

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN DOS TERRENYS D’EQUIPAMENTS SITUATS A LA GIRADA I MELIÓ RESIDENCIAL

ACTUACIÓ 1.3


361


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS

ACTUACIÓ 1.4

Descripció: El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació. Segons l’article 58.1g del TRLUC, el sistema de HDP pot substituir la reserva d’equipaments sempre que s’acrediti que no cal destinar‐los a equipaments públics i s’acrediti que no superen el 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals. L’estudi ha d’establir quin percentatge de sòl qualificat actualment d’equipament públic en sectors urbanitzables de funció predominantment residencial que no hagin iniciat la tramitació del planejament derivat, és necessari que es reservi per sistema d’HDP, i si s’escau, determinar quins sòls són els més adequats per a aquest ús. Objectius: Preveure el futur dimensionament del sistema d’HDP, a través d’aquest estudi que haurà de fer un còmput de les reserves necessàries de sòl per aquest destí en els sòls urbanitzables pendents de desenvolupar al municipi. Antecedents: Segons la modificació puntual de POUM referent als Equipaments amb ús genèric i habitatge dotacional, aprovada definitivament per la CUB l’11 d’abril de 2006, el municipi de Vilafranca disposa del sistema d’habitatge dotacional amb la clau HDP, tot i que no hi ha cap terreny on s’hagi concretat aquesta clau.

Marc legal de referència: Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 34.3 Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a l’habitatge, especialment gent gran i joves sense recursos. Dotació econòmica: Realització a través dels Serveis Tècnics municipals, no comporta cap despesa externa.


362





L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals. Es valoraran les reserves d’equipament actuals i futures, l’encaix de la tipologia d’edifici dotacional amb la prevista en cada sector i les implicacions urbanístiques, tècniques i econòmiques de la implantació d’HDP.

Indicadors de procés: • Obtenció de tota la Informació dels 4 sectors

urbanitzables residencials que resten per desenvolupar

Indicadors de resultat: • Estudi realitzat

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ESTUDI PER A LA POSSIBLE MODIFICACIÓ DE POUM PER CONCRETAR LA CLAU HDP EN SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS

ACTUACIÓ 1.4


363


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA I A MELIÓ RESIDENCIAL

ACTUACIÓ 1.5

Descripció: Els estudis de viabilitat per a la promoció d’HDP tenen varis objectius, entre altres:

- Fer un estudi bàsic del futur edifici, definint una volumetria i una ocupació màxims - Definir la tipologia dels habitatges, superfícies construïdes, usos de les plantes baixes, ... - Elaborar un pressupost orientatiu - Optimitzar les previsions econòmiques i tècniques per tal de que la promoció sigui viable

Objectius: Preveure quines característiques tècniques tindrà la promoció d’HDP per fer‐la viable econòmicament, tant en fase de construcció com d’explotació. Observacions: Aquesta actuació haurà de desenvolupar‐se en paral∙lel amb l’actuació 1.3 per tal de definir quina superfície de sòl es reserva per a sistema d’HDP, així com les característiques volumètriques de la futura edificació.

Marc legal de referència: Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 34.3 i 58.1g Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, art. 66.1

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a l’habitatge, especialment gent gran i joves sense recursos. Dotació econòmica: Les despeses derivades de la redacció d’aquests estudis es conveniaran amb la Diputació de Barcelona.


364





L’actuació es conveniarà amb la Diputació de Barcelona. Els serveis tècnics municipals hauran de subministrar la localització i característiques dels terrenys, així com les necessitats de places d’habitatge dotacional previstes en aquest Pla.

Indicadors de procés: • Informació subministrada a la Diputació de

Barcelona

Indicadors de resultat: • 2 Estudis de viabilitat realitzats

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ELABORACIÓ D’ESTUDIS DE VIABILITAT PER A LA PROMOCIÓ D’HDP A LA GIRADA I A MELIÓ RESIDENCIAL

ACTUACIÓ 1.5


365


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT D’HABITATGES DE PROTECCIÓ EN EL PAU‐1 AVDA. DE FOIX

ACTUACIÓ 1.6

Descripció: El PAU‐1 està situat al límit oest del perímetre urbà de Vilafranca, entre el polígon industrial Domenys I i la zona de vivendes unifamiliars aïllades del barri de Sant Julià. El POUM preveu per aquest sector de sòl urbà la construcció de 220 habitatges, 66 dels quals serien protegits. La tipologia seria el bloc plurifamiliar aïllat i la superfície mitjana de les vivendes es situa al voltant dels 170m2. La legislació actual permet augmentar la densitat d’habitatges protegits fins a un mòdul de 70m2 per habitatge. Significa doncs que en aquest polígon podria incrementar‐se el nombre d’habitatges protegits fins a 160. L’estudi haurà de definir finalment quin nombre d’habitatges és el més adequat, tenint en compte l’entorn urbà en el que es situa, la tipologia dels edificis i les superfícies dels habitatges. Objectius: Incrementar el nombre d’habitatges de protecció previstos en aquest polígon d’actuació. Adequar la tipologia, les dimensions i característiques més adients de l’habitatge protegit d’aquest sector segons necessitats detectades en aquest Pla Local d’Habitatge. Marc legal de referència: Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 94.3 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilafranca, article 154.5

Localització:

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics Beneficiaris: Habitants de Vilafranca amb dificultats d’accés a l’habitatge, especialment gent gran i joves sense recursos. Dotació econòmica: Realització a càrrec dels Serveis Tècnics municipals, no comporta cap despesa externa.


366

HABITATGES: Planejats: possible increment de 66 a 160 habitatges de protecció





L’actuació es realitzarà per Serveis Tècnics municipals. Un cop redactat, haurà de ser valorat per la comissió de seguiment per tal de procedir, si s’escau, a una Modificació de planejament general i/o derivat.

Indicadors de procés: • Estudi de les tipologies d’edificis i habitatges del

polígon i conveniència de la densificació • Increment dels sistemes urbanístics

Indicadors de resultat: • Estudi realitzat • Valoració política i tècnica per procedir, si

s’escau, a la modificació de planejament general i/o derivat

CAMP 1: PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA ESTUDI DE VIABILITAT DE L’INCREMENT DE LA DENSITAT D’HABITATGES DE PROTECCIÓ EN EL PAU‐1 AVDA. DE FOIX

ACTUACIÓ 1.6


367


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE ACTUACIÓ 2.1 Descripció: Creació d’aquest instrument necessari per a la gestió i finançament de les polítiques públiques d’habitatge. Es concretarà en:

a) Crear un registre dels solars que integrin el patrimoni municipal del sòl i de l’habitatge, diferenciant‐los com a patrimoni separat dels altres béns municipals - Sòls procedents de cessió obligatòria d’aprofitament urbanístic, art. 156.2. - Sòls i immobles procedents d’expropiació per incompliment segons art.104.1apartats c i e.

En relació amb el art. 104.2. - Sòls procedents de delimitació de reserves de sòl segons art.151 i 154. - Sòl i immobles procedents d’exercici del dret de tempteig i retracte segons art. 164. - Sòls i immobles procedents del Registre de Solars sense edificar art. 169.

b) Constituir un dipòsit específic per a l'ingrés dels fons obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns que integren aquest patrimoni. - Import de l’aprofitament urbanístic materialitzat en diners, art. 156.2 - Import de les sancions urbanístiques segons art. 215.3. - Import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del Registre de solars

segons art. 177. - Imports per alienació i cessió de béns afectes al PPSH segons art.158,159,160 i 161. - Imports per concessió del dret de superfície segons art.162. - Imports procedents de l’aplicació d’altres mecanismes previstos per la legislació urbanística

Objectius: Disposar d’un instrument bàsic per a portar a terme polítiques d’habitatge. Els béns que integren el PMSH hauran de constituir un patrimoni separat de la resta de béns municipals; els ingressos obtinguts mitjançant la seva alienació i gestió s’hauran de destinar a conservar‐lo i ampliar‐lo. Si els terrenys del PMSH son d’ús residencial, els imports obtinguts de l’alienació de sòl no qualificat com a habitatge protegit, s’han d’integrar en un dipòsit municipal a l’efecte i s’han de destinar obligatòriament a fer efectiu el dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat mitjançant un règim de protecció pública. Marc legal de referència: Text refós de la Llei d’urbanisme Decret legislatiu 1/2005, art. 156 (modificat pel Decret 1/2007 de 16 d’octubre i 26/2009 de 23 de desembre) i 157. Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, Decret legislatiu 336/1988, de 17 d’octubre.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Serveis Tècnics, Secretaria i Intervenció. Beneficiaris: Ajuntament de Vilafranca i tota la població en general, per la major transparència i millor gestió de patrimoni municipal. Dotació econòmica: Realització a càrrec de Secretaria i Intervenció, no comporta cap despesa externa.


368





Agents o operadors principals: Serveis Tècnics, Secretaria i Intervenció, que seran també els encarregats de fer el seguiment de l’actuació.

Indicadors de procés: • Creació i funcionament de PMSH

Indicadors de resultat: • Bens incorporats al PMSH • Ingressos incorporats al dipòsit específic.

CAMP 2: PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE I GESTIÓ DEL SÒL CONSTITUCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE ACTUACIÓ 2.1


369


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 3: PROMOCIÓ D’HABITATGE CREACIÓ DE 8 PISOS D’INCLUSIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 3.1 Descripció: Construcció de 8 habitatges d’inclusió a través del programa de rehabilitació de l’Oficina Local d’Habitatge. L’habitatge d’inclusió té la missió d’acollir urgències socials relacionades amb l’habitatge (desnonaments, violència familiar, accidents a la llar, etc ..), essent un habitatge d’estada breu i temporal. El programa de Rehabilitació és l’eina adequada per obtenir aquest tipus d’habitatge, ja que és una tasca que es fa actualment dins l’Oficina Local d’Habitatge. Cal aclarir però, que fins ara els habitatges adjudicats del Programa de Rehabilitació no han estat per casos d’inclusió, sinó per acolliment de diverses casos amb problemàtiques socials sense la condició de temporalitat. Objectius: Disposar d’habitatges d’inclusió destinats a acollir urgències socials puntuals i d’estada temporal. Marc legal de referència: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge del 2009‐2012

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge i departament d’Acció Social, en coordinació amb les entitats i Fundacions sense ànim de lucre (Òrgan de coordinació social). Beneficiaris: Persones que puntualment sofreixen un problema amb els seu habitatge o la seva llar i necessiten una alternativa temporal abans de poder establir‐se de nou o retornar al seu domicili habitual. Dotació econòmica: Inclòs en el programa de rehabilitació de la OLH


370

HABITATGES: Rehabilitats: 8 habitatges dins del Programa de Rehabilitació (habitatges de cessió o similar).



L’actuació es realitzarà en el marc del Programa de Rehabilitació de la OLH, que serà l’encarregat de rehabilitar i condicionar els habitatges.

Indicadors de procés: • Nombre de projectes de rehabilitació dels

habitatges realitzats • Contractació i realització d’obres de rehabilitació

Indicadors de resultat: • Nobmre d’habitatges rehabilitats • Nombre de persones acollides temporalment

CAMP 3: PROMOCIÓ D’HABITATGE CREACIÓ DE 8 PISOS D’INCLUSIÓ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 3.1




371


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH ACTUACIÓ 4.1 Descripció: Reforç del Programa de Rehabilitació que actualment ja es du a terme, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’habitatges inclosos en aquest programa per fomentar la rehabilitació, especialment al Centre Vila i Carrer Sant Pere. Entre altres accions caldria realitzar:

1. Creació d’una borsa de professionals que intervenen en el procés de rehabilitació: tècnics i empreses constructores, que funcioni com a registre voluntari a fi de facilitar al ciutadà un llistat dels agents que poden portar a terme les tasques de rehabilitació, amb els preus i costos aproximats. Les condicions per a la inclusió a la borsa s’han d’establir reglamentàriament.

2. Increment del nombre d’habitatges del programa, a través de la difusió del mateix i del reforç del personal de l’oficina (actuacions 4.2 i 6.3)

3. Optimitzar els recursos econòmics per a rehabilitar el màxim nombre d’habitatges possibles, amb solucions constructives i tipologies d’habitatge innovadors.

4. Ampliació de l’assessorament, del nombre de persones ateses i seguiment de les actuacions. 5. Ampliació de la franja de població a la qual va dirigit el programa, fixant‐se especialment en la

gent jove en edat d’emancipació (possibles habitatges compartits). Objectius: Ampliar a l’alça la tasca rehabilitadora que promou l’Oficina Local d’habitatge, amb els objectius de:

• Integrar la rehabilitació d’habitatge en estratègies globals de rehabilitació urbana, incidint en el Centre Vila i el entorn del Carrer Sant Pere.

• Afavorir la recuperació residencial del Centre Vila i el nucli antic en general, especialment amb població jove que s’emancipa.

• Dinamitzar el Centre Vila com un espai residencial però també d’oci i generador d’activitat cultural i social, vinculada als joves.

Antecedents: El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, dirigit des de l’Oficina Local d’Habitatge és una iniciativa pionera que té per objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de conservació per destinar‐los al lloguer social amb caràcter temporal. Els propietaris privats es posen en contacte amb l’Oficina d’Habitatge per tal de subscriure un conveni de rehabilitació amb l’Ajuntament, de manera que aquest es compromet a adequar l’habitatge a les normatives vigents d’habitabilitat per tal de destinar‐lo temporalment a persones o famílies que segueixen tractament social amb els professionals de l’EBASP (Equip bàsic d’Atenció social primari). L’import del lloguer es fixa d’acord amb la superfície, les característiques i la situació, dins d’una franja adequada a la finalitat social del Programa. La durada del conveni i el nombre de mesos que l’Ajuntament cobra el lloguer és proporcional a la inversió feta. L’Ajuntament recupera parcialment la inversió feta mitjançant la tramitació dels ajuts que ofereix la Generalitat i cobrant els lloguers dels primers mesos. Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Persones amb problemes d’accés a l’habitatge, especialment gent jove en edat d’emancipació. Dotació econòmica: Inclòs en el programa de rehabilitació de la OLH


372



Aquesta actuació afecta el Pograma de Rehabilitació existent dins la OLH, que s’haurà de convertir en el major dinamitzador de la rehabilitació del municipi.

Indicadors de procés: • Borses de tècnics i empresaris de la construcció

creades i reglamentades • Nombre de projectes d’habitatges dissenyats • Reforç del personal de la OLH

Indicadors de resultat: • Increment del nombre d’habitatges cedits i

rehabilitats pel programa • Increment de la tasca de difusió i informació en

matèria de rehabilitació • Increment de les facilitats per a la rehabilitació

privada • Increment de la gestió d’ajuts per a la

rehabilitació

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES REFORÇ DEL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ DE LA OLH ACTUACIÓ 4.1




373


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 4.2 Descripció: Realització de diverses campanyes per a fomentar la rehabilitació, centrades en els barris de Centre Vila i a l’entorn del Carrer Sant Pere. Es faran 3 campanyes en els anys 2011, 2013 i 2015, consistents en elaborar tríptics o fulletons informatius, cartells i/o pancartes explicant les avantatges de la rehabilitació, la seva importància per a la millora de la imatge urbana i la conservació del parc d’habitatges, els ajuts existents, la facilitat que ofereix la Oficina d’Habitatge per informar i tramitar‐los, l’assessorament que ofereix, etc... A més, s’insertaran anuncis a la pàgina web municipal, a la premsa i a la Ràdio i televisió locals. Objectius: Donar a conèixer les avantatges de la rehabilitació, els ajuts existents, la tasca de l’Oficina Local d’Habitatge, el Programa de Cessió i la possibilitat de llogar els habitatges amb finalitats socials. Promoure la rehabilitació als barris més degradats del municipi. Incentivar la cessió d’habitatges per al programa de rehabilitació de la OLH.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Propietaris d’habitatges en mal estat que decideixin cedir el seu habitatge per al programa de rehabilitació de la OLH. Futurs ocupants d’aquests habitatges un cop rehabilitats. El municipi en general ja que es conservarà millor el parc d’habitatges i la imatge urbana dels barris més degradats actualment. Dotació econòmica: 4.500 € Destinats a l’elaboració de cartells i tríptics i la seva distribució porta a porta en els edificis del Centre Vila i Carrer Sant Pere.


374



Aquesta actuació es coordinarà des de la OLH, que subministrarà la informació necessària per fer la campanya. .

Indicadors de procés: • Nombre de campanyes realitzades

Indicadors de resultat: • Increment del nombre d’habitatges rehabilitats

al Centre Vila i entorn del Carrer Sant Pere • Increment de la sol∙licitud d’ajuts per a la

rehabilitació en aquestes dues zones • Increment de propietaris que demanen

assessorament i informació

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES CAMPANYA PER AL FOMENT DE LA REHABILITACIÓ ACTUACIÓ 4.2


Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 1.500 € 1.500 € 1.500 € 4.500 € Despeses capital Total despeses


375

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES CAMPANYA PER A FOMENTAR LA REHABILITACIÓ PRIVADA I EL LLOGUER PROTEGIT

ACTUACIÓ 4.3

Descripció: Realització de diverses campanyes per a fomentar la rehabilitació a tot el municipi. Es faran 3 campanyes en els anys 2011, 2013 i 2015, consistents en elaborar i distribuir uniformement per tota la població cartells informatius explicant les avantatges de la rehabilitació, els ajuts existents, i la possibilitat de destinar els habitatges a lloguer protegit un cop rehabilitat. L’objectiu és fer aflorar habitatges buits per millorar‐los o bé adaptar‐los interiorment a diverses necessitats. Un segon objectiu de la campanya és fomentar el lloguer protegit. Objectius: Donar a conèixer els ajuts existents en matèria de rehabilitació a tota la població de Vilafranca. Fomentar el lloguer de protecció. Fomentar la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de conservació.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Futurs ocupants dels habitatges rehabilitats que s’acullin als ajuts del lloguer protegit. Dotació econòmica: 9.000 € Destinats a l’elaboració de cartells informatius, la seva distribució per tot el municipi. La inserció d’anuncis en diversos mitjans de comunicació i si s’escau la distribució de tríptics porta a porta. Es facilitaran als APIS per tal que també en facin difusió.


376



Aquesta actuació es coordinarà des de la OLH, que subministrarà la informació necessària per fer la campanya.

Indicadors de procés: • Nombre de campanyes realitzades

Indicadors de resultat: • Increment del nombre d’habitatges rehabilitats a

tot el municipi • Increment de la sol∙licitud d’ajuts per a la

rehabilitació • Increment de propietaris que demanen

assessorament i informació

CAMP 4: REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC D’HABITATGES CAMPANYA PER A FOMENTAR LA REHABILITACIÓ PRIVADA I EL LLOGUER PROTEGIT

ACTUACIÓ 4.3


Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 3.000 € 3.000 € 3.000 € 9.000 € Despeses capital Total despeses


377


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER ACTUACIÓ 5.1 Descripció: A Vilafranca existeixen nombrosos pisos buits d’obra nova i de segona mà, segons dades obtingudes en la fase d’anàlisi d’aquest PLH. L’actuació pretén que a través d’un dinamitzador es realitzin tasques d’informació i assessorament per tal de fomentar el lloguer d’aquests habitatges i es pugui fer aflorar el parc vacant d’habitatges. Els destinataris seran propietaris particulars, comunitats veïnals i associacions de veïns. Aquesta actuació parteix de la participació ciutadana, en detectar‐se que hi ha encara molta desinformació i prejudicis enfront al lloguer. Objectius: Donar a conèixer les avantatges del lloguer en general, eliminar prejudicis i pors a través de la informació i explicació de la normativa existent i reglamentació. L’objectiu final és posar al mercat un estoc d’habitatges vacant per enfortir la plena ocupació del parc d’habitatges existent de Vilafranca.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Propietaris d’habitatges buits que decideixin ser arrendadors i totes les persones que podran accedir a un habitatge de lloguer si es fomenta aquest tipus de tinença. Dotació econòmica: Sense cost econòmic, tasca que es realitzarà amb personal de l’OLH.


378



Aquesta actuació la durà a terme dins la OLH.

Indicadors de procés: • Nombre de sessions informatives realitzades

Indicadors de resultat: • Increment del nombre d’habitatges de lloguer a

tot el municipi

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DELS AVANTATGES DEL LLOGUER ACTUACIÓ 5.1




379


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I LA CONVIVÈNCIA ENTRE DIFERENTS COL∙LECTIUS

ACTUACIÓ 5.2

Descripció: Aquesta actuació sorgeix de la participació ciutadana, com una possible via que es proposa per solucionar l’accés a l’habitatge de forma econòmica i amb un rerefons social. Es tracta crear dues noves borses de demandants d’habitatge, gestionades per l’Oficina Local d’Habitatge. En la primera seran demandants d’habitatge a compartir amb persones afins (per edat, per sexe o per tipus d’habitatge, etc...); en la segona els demandants poden compartir habitatge amb persones de col∙lectius molt diferents (gent de diferents edats, diferents nacionalitats, etc...) Objectius: Posar en contacte diferents persones que per circumstàncies determinades necessiten compartir habitatge, ja sigui amb persones afins o bé amb col∙lectius totalment diferents.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Per una banda, col∙lectius que per diferents circumstàncies necessiten compartir habitatge (estudiants, gent jove, persones adultes amb canvis familiars, persones amb dificultats econòmiques, etc,...). Per altra banda, persones que volen compartir un habitatge amb una persona de diferents característiques a les seves, per interessos diversos (socials, econòmics, altruistes, etc...) Dotació econòmica: Sense cost econòmic, tasca que es realitzarà dins de l’OLH amb la creació de borses de demandants específiques.


380



Aquesta actuació la durà a terme dins la OLH.

Indicadors de procés: • Borses d’habitatge compartit creades

Indicadors de resultat: • Increment del nombre d’habitatges compartits

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES FOMENT DE L’HABITATGE COMPARTIT I LA CONVIVÈNCIA ENTRE DIFERENTS COL∙LECTIUS

ACTUACIÓ 5.2




381


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES REFORÇ DE L’ALBERG DE CÀRITAS AMB 12 NOVES PLACES ACTUACIÓ 5.3 Descripció: Donat el context actual de crisi econòmica, s’han disparat els casos de persones sense llar o amb baixíssims ingressos que no els permeten costejar cap tipus d’habitatge o allotjament temporal. El col∙lapsament de l’alberg de propietat municipal que gestiona Càritas Interparroquial fa aconsellable la creació de 12 noves places, no necessàriament localitzades en el mateix edifici existent. Es tracta d’adaptar un habitatge (a determinar) a les necessitats d’un alberg per a 12 places que disposi de cuina, menjador i 12 llits. Objectius: Ampliar la cobertura de l’alberg gestionat per Càritas per cobrir les necessitats actuals d’acolliment de persones sense llar.

Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge en coordinació amb Càritas Interparroquial. Beneficiaris: Persones sense llar (pobresa extrema, desnonaments, barraquisme) etc.... Dotació econòmica: 3.000 € destinats a comprar el mobiliari necessari i fer les obres interiors bàsiques de l’habitatge.


382



La gestió principal d’aquesta actuació la durà a terme personal del departament d’Acció Social en coordinació amb Càritas Interparroquial i la OLH.

Indicadors de procés: • Habitatge/s concretats per a ubicar‐hi l’alberg • Condicionament de l’habitatge • Mobiliari adquirit

Indicadors de resultat: • Nombre de places creades

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES REFORÇ DE L’ALBERG DE CÀRITAS AMB 12 NOVES PLACES ACTUACIÓ 5.3


Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 3.000 € 3.000 € Despeses capital Total despeses


383

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT LLIURE EN HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER

ACTUACIÓ 5.4

Descripció: Vilafranca ha construït molt habitatge en els darrers anys que no s’ha pogut vendre, part del qual ha quedat en mans d’entitats financeres. En contactes mantinguts amb algunes entitats s’ha començat a dimensionar i conèixer el nombre i tipologia d’aquest parc vacant. L’actuació pretén mantenir les converses i tractes amb aquestes entitats amb el doble objectiu de:

• Inventariar el parc d’habitatges en mans d’aquestes entitats • Informar de les ajudes existents per la reconversió en habitatges de lloguer protegit.

Aquesta tasca es durà a terme per responsables de l’OLH i si s’escau la col∙laboració de polítics de les àrees corresponents. Objectius: Reconvertir una part del parc vacant d’obra nova destinada a la venda a habitatge de lloguer protegit. Posar al mercat una part de l’estoc d’habitatge nou en mans d’entitats financeres, buscant la col∙laboració entre les administracions i entitats privades. Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Oficina Local d’Habitatge. Beneficiaris: Gent jove en edat d’emancipació, adults joves, gent gran. Dotació econòmica: Sense cost econòmic, realitzada per personal de l’OLH.


20152010 2011 2012 2013 2014


384



La gestió principal d’aquesta actuació la durà a terme personal tècnic de la OLH.

Indicadors de procés: • Nombre de reunions realitzades amb principals

tinents d’habitatge vacant: entitats financeres i promotors immobiliaris

Indicadors de resultat: • Nombre d’habitatges vacants reconvertits a

habitatges protegits de lloguer

CAMP 5: ACCÉS I ÚS ADEQUAT DELS HABITATGES IMPULSAR LA CONVERSIÓ D’HABITATGES VACANTS DE MERCAT LLIURE EN HABITATGES PROTEGITS DE LLOGUER

ACTUACIÓ 5.4




385


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH ACTUACIÓ 6.1 Descripció: Creació de l’òrgan gestor del PLH encarregat de fer el seguiment i l’avaluació del PLH per tal de garantir que totes les actuacions previstes en aquest Pla es duran a bon terme i en el temps previst. La gestió es durà a terme mitjançant la designació d’un coordinador del PLH, que serà l’encarregat de fer treballar conjunta i coordinadament els diversos agents que participaran en la gestió: polítics, tècnics i responsables socials. Objectius: Formar un grup de treball integrat per tècnics de les diferents àrees implicades (Habitatge, Urbanisme, Acció Social, Joventut) i polítics (d’habitatge, d’urbanisme, d’acció social), per tal de coordinar la gestió del Pla, per tal de poder prendre decisions que afectin qualsevol incidència en el desenvolupament de les diferents actuacions, del calendari o del finançament del PLH. Hauran d’integrar les opinions de la ciutadania i responsabilitar‐se de la bona comunicació amb altres administracions amb les que es concertin diverses actuacions. Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès Beneficiaris: Tota la població de Vilafranca en general Dotació econòmica: Sense cost econòmic, realitzada per tècnics i polítics de l’Ajuntament de Vilafranca.


386



Àrees tècniques implicades: Habitatge, Urbanisme, Acció Social, Joventut, Participació Àrees polítiques implicades:habitatge, urbanisme, acció social .

Indicadors de procés: • Òrgans gestors creats • Nombre de sessions de la comissió de seguiment

realitzades

Indicadors de resultat: • Desenvolupament correcte de les actuacions

previstes en aquest PLH

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH ACTUACIÓ 6.1




387


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH

ACTUACIÓ 6.2

Descripció: Creació d’una Comissió de seguiment i participació en el desplegament i l’execució del Pla, integrada per càrrecs polítics, tècnics de l’Ajuntament i ciutadania, encarregada de fer el seguiment i l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del PLH i consensuar l’orientació i definició dels processos de participació que es generin a l’entorn de les actuacions previstes en el PLH.

Objectius: Seguiment i l’avaluació del PLH i foment de la participació. Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Departament de Participació ciutadana. Beneficiaris: Tota la població de Vilafranca en general Marc legal: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Dotació econòmica: Sense cost econòmic.


388



Agents implicats: polítics, tècnics de l’Ajuntament i ciutadania.

Indicadors de procés: • Nombre de sessions de la comissió de

participació realitzades

Indicadors de resultat: • Millora en la qualitat de les propostes de

seguiment del PLH

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PLH

ACTUACIÓ 6.2




389


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH ACTUACIÓ 6.3 Descripció:

L’Oficina Local d’Habitatge presta serveis com a finestreta única dels diferents programes autonòmics, estatals i els propis municipals relacionats amb l’habitatge, els primers en virtut dels diferents convenis de col∙laboració i encàrrecs de gestió signats entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Presta els següents serveis:

Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Informació, gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial. Informació, gestió i tramitació dels ajuts al pagament del lloguer. Informació sobre les promocions de protecció oficial que estan previstes a la vila. Gestió de les promocions municipals, de la Societat Municipal d’Habitatge de Vilafranca del

Penedès S.L.U., de l’INCASOL de stió del Registre de Sol∙licitants.

. L’Oficina gestiona el programa municipal de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social, que té per objectiu la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat de conservació per destinar‐los al lloguer social amb caràcter temporal. La dotació pressupostària d’aquest programa per a l’any 2009 era de 286.151,72€ dels quals 236.996,00€ corresponien despeses de bens corrents i serveis i la resta (49.155,72€), a despeses de personal. Pels propers anys de vigència del Pla i per tal de assolir els objectius d’ampliar la tasca rehabilitadora de l’Oficina, es proposa el manteniment de la dotació de bens corrents i serveis i un augment de la dotació pressupostària per a reforçar el personal l’oficina amb la contractació d’un auxiliar administratiu i un tècnic a partir de l’any 2012.

Objectius: Ampliar a l’alça la tasca rehabilitadora que promou l’Oficina Local d’habitatge. Beneficiaris: Població en general de Vilafranca del Penedès Marc legal de referència: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012 Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès Dotació econòmica: 221.839,00€, destinats a la contractació de dues persones (un tècnic i un administratiu) a partir de 2012.


390



Aquesta actuació està relacionada amb l’actuació 4.1 “Reforç del Programa de Rehabilitació de la OLH”.

Indicadors de procés: • Nombre de personal contractat

Indicadors de resultat: • Millora del rendiment de la OLH

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT REFORÇ DEL PERSONAL DE LA OLH ACTUACIÓ 6.3


Resum econòmic ‐ financer: 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total INGRESSOS Ingressos Corrents Ingressos capital Total ingressos DESPESES Despeses corrents 55.459,75 € 55.459,75 € 55.459,75 € 55.459,75 € 221.839,00 €

Despeses capital Total despeses


391


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS I ENTITATS SOCIALS SENSE ÀNIM DE LUCRE

ACTUACIÓ 6.4

Descripció:

Formació d’una taula integrada per membres de l’àrea de serveis socials i de les associacions sense ànim de lucre que gestionen habitatge d’inserció en el municipi: Caritas Interparroquial de Vilafranca, Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera. Objectius: Coordinar les actuacions dels diferents agents, proposar actuacions conjuntes, verificar el compliment grau dels objectius socials marcats pel PLH.

Beneficiaris: Població en risc d’exclusió de Vilafranca del Penedès. Marc legal de referència: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012 Operador o agent principal: Departament d’Acció Social de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Caritas Interparroquial de Vilafranca, Fundació Amàlia Soler, Fundació Montserrat Junyent i Parera. Dotació econòmica: Sense cost.


392



Aquesta actuació es realitzarà en coordinació amb el departament d’Acció Social i les entitats privades sense ànim de lucre.

Indicadors de procés: • Nombre de reunions periòdiques de coordinació

realitzades

Indicadors de resultat: • Millora de la gestió dels habitatges d’inclusió i

optimització de recursos econòmics i socials

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS SOCIALS I ENTITATS SOCIALS SENSE ÀNIM DE LUCRE

ACTUACIÓ 6.4




393


20152010 2011 2012 2013 2014

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT FOMENT DE LA CREACIÓ D'UNA ENTITAT DESTINADA A LA PROMOCIÓ D'HABITATGE DOTACIONAL

ACTUACIÓ 6.5

Descripció:

Promoure l’estudi i les gestions per a la creació d’una Fundació, o altres tipus convenis de col∙laboració, entre l’Ajuntament i entitats socials, culturals i econòmiques privades en particular les caixes d’estalvis, amb la finalitat de promoure i gestionar habitatge dotacional públic en el municipi.

Objectius: Promoció d’habitatge dotacional Beneficiaris: Gent jove amb dificultats d’accés a l’habitatge i gent gran de Vilafranca del Penedès Marc legal de referència: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Decret 13/2010 de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009‐2012 Operador o agent principal: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, altres entitats Dotació econòmica: Sense cost econòmic (estudis i gestions)


394



Aquesta actuació suposa una gran coordinació tècnica i política municipal per tal de realitzar les entrevistes i tasca informativa necessària per a mobilitzar recursos i interessos privats pel foment de l’habitatge dotacional públic.

Indicadors de procés: • Nombre de converses i negociacions realitzades

Indicadors de resultat: • Fundació privada constituïda

CAMP 6: RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT FOMENT DE LA CREACIÓ D'UNA ENTITAT DESTINADA A LA PROMOCIÓ D'HABITATGE DOTACIONAL

ACTUACIÓ 6.5



· 2011-12-02 · pla local d’habitatge de vilafranca del penedès 2010-2015 1 Índex anÀlisi...

Documents