2008 el futur del català a la franja juliols de la ub slideshare
DESCRIPTION
Presentació de Natxo Sorolla comentada a http://xarxes.wordpress.com/TRANSCRIPT
L’evolució sociolingüística L’evolució sociolingüística sense llei de llengües.sense llei de llengües.
El català a la Franja.El català a la Franja.
Natxo SorollaNatxo Sorolla [email protected]@gmail.com
http://xarxes.wordpress.comhttp://xarxes.wordpress.com
Xarxa Cruscat – IECXarxa Cruscat – IECCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UBCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB
Iniciativa Cultural de la FranjaIniciativa Cultural de la Franja
El futur del català a la FranjaEl futur del català a la Franja
El nom de la llengua i el nom del territoriEl nom de la llengua i el nom del territori
La situació sociolingüísticaLa situació sociolingüística
Alguna fita històricaAlguna fita històrica
La legislació (i el nou Estatut)La legislació (i el nou Estatut)
Les promeses de Llei de llengüesLes promeses de Llei de llengües
L’activismeL’activisme
Els partits polítics Els partits polítics
...i el futur del català...i el futur del català
EL TERRITORI I LA LLENGUAEL TERRITORI I LA LLENGUA
La FranjaLa Franja
El nom de la llengua i el nom del El nom de la llengua i el nom del territoriterritori
Per què li diem xapurriau quan li volem Per què li diem xapurriau quan li volem dir catalàdir català
Per què li diem Aragó Oriental quan Per què li diem Aragó Oriental quan volem dir Franjavolem dir Franja
Aragó, Catalunya (i Espanya)Aragó, Catalunya (i Espanya)
Aragó, Catalunya (i Espanya)Aragó, Catalunya (i Espanya)
Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó van acordar ahir van acordar ahir suspendre la seva participació en suspendre la seva participació en l'Euroregiól'Euroregió que impulsa el president Pasqual Maragall que impulsa el president Pasqual Maragall com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les obres d'art de la Franja de Ponentobres d'art de la Franja de Ponent. .
LÍMITS LINGÜÍSTICSLÍMITS LINGÜÍSTICS
El benasquèsEl benasquès
El benasquès -al que la chen del país le diu El benasquès -al que la chen del país le diu patuèspatuès- ye, - ye, dende la perspectiva de la dialectología romànica, una dende la perspectiva de la dialectología romànica, una variedat de trànsitovariedat de trànsito situada entre els situada entre els continuacontinua dialectals aragonès, catalàn y ocsitano.dialectals aragonès, catalàn y ocsitano.Encara que la mayoría d’autors -no pas tots- han Encara que la mayoría d’autors -no pas tots- han destacau que la suya part destacau que la suya part aragonesaaragonesa ye talmente ye talmente superiorsuperior a la catalana, ista tabé higu’é y ben pllatera, y a la catalana, ista tabé higu’é y ben pllatera, y asobén cap de les dos se pueden despartíasobén cap de les dos se pueden despartí asercà-lo total u parsialmen a la variedat referensial asercà-lo total u parsialmen a la variedat referensial
promosionada actualmen enta l’aragonès moderno.promosionada actualmen enta l’aragonès moderno. optà per models genuins més aproximats a la lluenga oraloptà per models genuins més aproximats a la lluenga oral el mantenimén de ista “equidistànsia” històrica entre l’aragonès el mantenimén de ista “equidistànsia” històrica entre l’aragonès
y el catalàn dan un sistema híbridoy el catalàn dan un sistema híbrido aproximà-lo total o parsialmen a la variedat referensial catalanaaproximà-lo total o parsialmen a la variedat referensial catalana
LA POBLACIÓLA POBLACIÓ
La Franja: poblacióLa Franja: població
Població = 46.694 habitants (any 2004)Població = 46.694 habitants (any 2004)
0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels 0,36% dels 12.881.633 d’habitants dels territoris de llengua catalanaterritoris de llengua catalana
3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó3,74% dels 1.249.584 habitants d’Aragó
La Franja: poblacióLa Franja: població
La Llitera 9.211 h.La Llitera 9.211 h.
La Ribagorça 3.652 h La Ribagorça 3.652 h
Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)Baix Cinca 18.692 h. (Fraga = 13.035 h)
Matarranya 15.139 h.Matarranya 15.139 h. 8.661 l’Alt Matarranya8.661 l’Alt Matarranya 4.745 el Baix Matarranya 4.745 el Baix Matarranya 1.821 el Mesquí i el Bergantes1.821 el Mesquí i el Bergantes
LA SITUACIÓ LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICASOCIOLINGÜÍSTICA
La situació sociolingüísticaLa situació sociolingüística
Estudi del Govern d’Aragó i Generalitat de Estudi del Govern d’Aragó i Generalitat de Catalunya Catalunya
Mostra inicial 1.423 enquestatsMostra inicial 1.423 enquestats
Submostra de poblacions catalanoparlants Submostra de poblacions catalanoparlants 869 enquestats869 enquestats
La Franja: coneixementLa Franja: coneixement
98,5
88,8
72,9
30,3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Entén Parla Llegeix Escriu
L’ús general de les llengüesL’ús general de les llengüesCatalà 64,4% Castellà 35,2% Altres < 1%
0
5
10
15
20
25
30
35
0 1-10 11-20 21-30 31-40 41-49 50 51-59 60-69 70-79 80-89 90-99 100
% d'ús de les llengües
Pro
po
rció
d'e
nq
ues
tats
Català Castellà
Llengua inicialLlengua inicial Llengua d’identificacióLlengua d’identificació
66,6
3,3
29,9
0,30
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Català Català i CastellàCastellà Altres situacions
71,1
1,8
26,6
0,40
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Català Català i CastellàCastellà Altres situacions
Transmissió intergeneracionalTransmissió intergeneracional93
74
104
10 73
16
82
0 00
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Català Les dues Castellà
Llengua amb els progenitors
Lle
ng
ua a
mb
els
fill
s
Català Comb. C i E Castellà Altres
Usos lingüísticsUsos lingüístics
71,1 70,4 71,7 68,282,6
11,1
1,8 7,2 5,0 11,81,1
3,9
26,6 21,8 22,7 19,8 16,4
85,0
0,4 0,6 0,6 0,1
0
20
40
60
80
100
L1 Ambprogenitors
Amb fills(67,3%enq.)
Amics Amicsllengua
catalana
Amicsllengua
castellana
Català Català i Castellà Castellà Altres situacions
Usos lingüísticsUsos lingüístics
71,856,7 59,2 61,3
24,3 30,7
8,919,3
9,6
7,6
10,021,6 13,7
20,6 14,8
7,1
8,4
3,1
20,633,0
19,2 25,0
55,1 54,5
83,972,3
87,2
0,4 0,1
0
20
40
60
80
100V
eïn
s
Co
mp
.E
stu
di
Co
mp
.Faen
a
Bo
tig
ues
Gra
ns
esta
bl.
Co
merc
ials
Ban
cs
Metg
es
Desco
neg
ut
No
tes
pers
on
als
Català Català i Castellà Castellà Altres situacions
La denominacióLa denominació
Pejoratiu; 44,1
Català; 20,0
Localisme; 35,9
Primeres conclusionsPrimeres conclusions
Coneixement oral ampliConeixement oral ampliConeixement escrit limitatConeixement escrit limitatÚs generalitzatÚs generalitzatEstabilitat Llengua inicial → Llengua Estabilitat Llengua inicial → Llengua d’identificaciód’identificacióTransmissió intergeneracional estable, Transmissió intergeneracional estable, lleuger creixementlleuger creixementDenominacions pejoratives, però augment Denominacions pejoratives, però augment del del catalàcatalà
ANÀLISI MULTIVARIANTANÀLISI MULTIVARIANT
Amics i veïns
Sap escriure
Edat
Comarca
Nivell d’estudi
s
Llengua inicial i d’identificació
Ll. inicialLl. inicial
Amb amicsAmb amics
Amb veïnsAmb veïns
Amb amics de llengua catalanaAmb amics de llengua catalana
Amb amics de llengua castellanaAmb amics de llengua castellana
ComarcaComarca
EdatEdat
Parlar catalàParlar català
Escriure catalàEscriure català
GRUPS SOCIOLINGÜÍSTICSGRUPS SOCIOLINGÜÍSTICS
Grups sociolingüísticsGrups sociolingüístics
Els castellanoparlants: 18%Els castellanoparlants: 18% LlenguaLlengua
Castellanoparlants inicialsCastellanoparlants inicialsNo usen el català, però molts li diuen “català”No usen el català, però molts li diuen “català”El 30% té una parella de llengua catalanaEl 30% té una parella de llengua catalanaMantenen molt la transmissióMantenen molt la transmissióFora de la llar utilitzen el castellàFora de la llar utilitzen el castellà
SociodemogràfiquesSociodemogràfiquesMés concentrats en la mitjana edatMés concentrats en la mitjana edatDoble d’universitarisDoble d’universitarisMeitat nascuts fora dels territoris de llengua Meitat nascuts fora dels territoris de llengua catalanacatalana
Jóvens bilingüitzats del Baix Cinca: 19% Jóvens bilingüitzats del Baix Cinca: 19%
La llenguaLa llengua Més alfabetitzats en catalàMés alfabetitzats en català Una quarta part no són de llengua inicial catalanaUna quarta part no són de llengua inicial catalana Presència de les dues llengües en amics i veïnsPresència de les dues llengües en amics i veïns Poca clara la transmissió de català o castellàPoca clara la transmissió de català o castellà Important consum radiofònic en catalàImportant consum radiofònic en català
SociodemogràfiquesSociodemogràfiques Baixcinquenys i jóvens, nascuts al territoriBaixcinquenys i jóvens, nascuts al territori
Els activistes: 12%Els activistes: 12%
• La llenguaLa llengua• Denominen Denominen català català a la llenguaa la llengua• La llegeixen i l’escriuen, tot i que no és la llengua inicialLa llegeixen i l’escriuen, tot i que no és la llengua inicial• La transmetenLa transmeten• Parlen molt català també fora de casa i en consumeixen MCMParlen molt català també fora de casa i en consumeixen MCM
• SociodemogràfiquesSociodemogràfiques• Més joveMés jove• Més estudisMés estudis• 13,3 % nascuts a altres territoris13,3 % nascuts a altres territoris
La Ribagorça i la Llitera: 26%La Ribagorça i la Llitera: 26%
LlenguaLlengua Llengua inicial catalanaLlengua inicial catalana L’utilitzen molt i hi té molta presència en la vida de comunitat (familiar , amb L’utilitzen molt i hi té molta presència en la vida de comunitat (familiar , amb
amics, veïns o companys d’estudi)amics, veïns o companys d’estudi) Important consum televisiu en catalàImportant consum televisiu en català
SociodemogràfiquesSociodemogràfiques Del nord: Ribagorça i LliteraDel nord: Ribagorça i Llitera Pocs estudisPocs estudis Nascuts al territoriNascuts al territori Molt vells, i amb fillsMolt vells, i amb fills
Els del Matarranya: 23%Els del Matarranya: 23%
LlenguaLlengua Tots són de llengua inicial catalanaTots són de llengua inicial catalana Utilitzen el català Utilitzen el català
Molt amb els amics, veïns i faena.Molt amb els amics, veïns i faena.Però no amb els companys d’estudi, els als grans establiments comercials o els Però no amb els companys d’estudi, els als grans establiments comercials o els mitjans de comunicaciómitjans de comunicacióPerò molt rarament denomina català a la seua llenguaPerò molt rarament denomina català a la seua llengua
Poca competència llegint el catalàPoca competència llegint el català
SociodemogràfiquesSociodemogràfiques MatarranyencsMatarranyencs Amb Baix MatarranyaAmb Baix Matarranya Una mica més vellsUna mica més vells 70% estudis primaris70% estudis primaris Tots nascuts als territoris de llengua catalanaTots nascuts als territoris de llengua catalana
Els bilingües: 3%Els bilingües: 3%
LlenguaLlengua 50% de ll. inicial castellana i 50% catalana50% de ll. inicial castellana i 50% catalana
Parlen les dues llengües als fillsParlen les dues llengües als fills
ConglomeratsConglomerats
Els castellanoparlants
18%
Joves bilingüitzats del Baix Cinca
19%
Els activistes
12%
La Ribagorça i la Llitera
26%
Els del Matarranya
23%
Els bilingües
3%
LA FRANJA, UN TERRITORI DE LA FRANJA, UN TERRITORI DE LLENGUA CATALANALLENGUA CATALANA
La Franja, un territori de llengua La Franja, un territori de llengua catalanacatalana
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
Entendre 65,3 78,2 93,1 97,4 96,0 98,5 89,9
Parlar 37,1 57,6 74,6 84,7 78,9 88,8 67,6
Llegir 31,4 54,9 79,6 90,5 89,7 72,9 50,9
Escriure 10,6 32,5 46,9 62,3 61,1 30,3 28,4
Catalunya Nord (2004)
País Valencià (2005) Z. catprl.
Illes Balears (2003) Catalunya (2003) Andorra (2004) Franja (2003) L’Alguer (2004)
Coneixement declarat del català per territoris. 1999-2004
L’aragonèsL’aragonès
42
26
5
21 22
13
38
52
83
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Aragonès Les Dos Castellà
Llengua amb els progenitors
Lle
ng
ua a
mb
els
fill
s
Llengua amb els fills Aragonès Llengua amb els fills I ndistintamentLlengua amb els fills Castellà
* Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial
Cat
L’ACTIVISMEL’ACTIVISME
L’ActivismeL’Activisme
Transició políticaTransició política Grups dispersosGrups dispersos Llitera: Futurs Consells Locals de la FranjaLlitera: Futurs Consells Locals de la Franja
Punt d’inflexió històric (80’s)Punt d’inflexió històric (80’s)
L’ActivismeL’Activisme
Consells Locals de la FranjaConsells Locals de la Franja Intenció: tot el territoriIntenció: tot el territori 19821982 LliteraLlitera Premis i publicació: Desperta ferro!Premis i publicació: Desperta ferro!
Institut d’Estudis del Baix CincaInstitut d’Estudis del Baix Cinca 1979-19831979-1983 1990 → Baix Cinca1990 → Baix Cinca BàtecsBàtecs
L’ActivismeL’Activisme
Associació Cultural del MatarranyaAssociació Cultural del Matarranya 19861986 Sorolla’tSorolla’t
Iniciativa Cultural de la FranjaIniciativa Cultural de la Franja 700 socis700 socis Temps de FranjaTemps de Franja
Treballen en el marc editorialTreballen en el marc editorial NormalitzacióNormalització Cursets, declaracions, recerca, assessorament...Cursets, declaracions, recerca, assessorament...
L’ActivismeL’Activisme
Casals Jaume I – ACPVCasals Jaume I – ACPV
Institució Cultural de la Franja de PonentInstitució Cultural de la Franja de Ponent
Activisme: el SecessionismeActivisme: el Secessionisme
A todos aquellos que nos quieren imponer el catalánA todos aquellos que nos quieren imponer el catalán les decimos que, efectivamente, deberían plantear una les decimos que, efectivamente, deberían plantear una enmienda en el nuevo Estatuto de Aragón. Una enmienda en el nuevo Estatuto de Aragón. Una enmienda que recoja, tal y como es nuestro deseo, que enmienda que recoja, tal y como es nuestro deseo, que en todo Aragón se hablan en todo Aragón se hablan aragonésaragonés y castellano. Una y castellano. Una enmienda que proteja y cuide nuestro enmienda que proteja y cuide nuestro chapurreao chapurreao aragonés como lengua propiaaragonés como lengua propia. .
Luís BorrazLuís Borraz
El secessionismeEl secessionisme
OrienaragonésOrienaragonés Altres denominacionsAltres denominacions
AnticatalanismeAnticatalanisme
Relació amb els partits políticsRelació amb els partits polítics
Extrema dreta i secessionisme valenciàExtrema dreta i secessionisme valencià
Els ciutadansEls ciutadans
Xapurriau 43,9 Mequinensà 3,0
Fragatí 16,8 Alvendense 0,3
Tamarità 1,8 Torrentí 0,7
Benavarrès 0,6 Nonaspí 0,1
Ribagorçà 1,8 Villellà 0,2
Lliterà 4,4 Saidinenc 0,6
Català d'Aragó 1,6 Català derivació 0,2
Català 18,2 Faelonera 0,2
Valencià 0,7 Calaceità 0,1
Patuès 0,2 Alveldà 0,3
Favarol 1,5 Torricon 0,2
Maellà 2,3 Altres 0,1
LEGISLACIÓ I POLÍTICALEGISLACIÓ I POLÍTICA
Alguna fita històrica i moltes Alguna fita històrica i moltes promeses: promeses: Declaració de MequinensaDeclaració de MequinensaRepresentants d’ajuntament de la Franja, amb la presidència del Conseller Representants d’ajuntament de la Franja, amb la presidència del Conseller de Culturade Cultura
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengües i que la llengua catalanallengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.patrimoni cultural d'Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de "REBUTJEM les denominacions despectives de "chapurreauchapurreau" i d'altres " i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
És urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la És urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiquesmodalitats lingüístiques..
Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la normalizació normalizació llingüística d'Aragóllingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar , i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la com a norma la gramàtica catalanagramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats , sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.llinguístiques de cada poble o comarca.
Que Que el català pugui ser ensenyat com asignatua optativael català pugui ser ensenyat com asignatua optativa Suport i foment a la producció literària autóctonaSuport i foment a la producció literària autóctona Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l'ús públic del català als nostres Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l'ús públic del català als nostres
pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, etc...etc...
MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984
Legislació: L’EstatutLegislació: L’Estatut
Estatut 1982Estatut 1982 Artículo 7Artículo 7
Las diversas Las diversas modalidadesmodalidades lingüísticas de Aragón lingüísticas de Aragón gozarán de protección, como elementos integrantes gozarán de protección, como elementos integrantes de su de su patrimoniopatrimonio cultural e histórico cultural e histórico
Estatut 1996Estatut 1996 Artículo 7Artículo 7
Las Las lenguaslenguas y modalidades lingüísticas y modalidades lingüísticas propiaspropias de de Aragón gozarán de protección. Se garantizará su Aragón gozarán de protección. Se garantizará su enseñanzaenseñanza y el y el derechoderecho de los hablantes en la forma de los hablantes en la forma que establezca unaque establezca una ley ley de Cortes de Aragón para las de Cortes de Aragón para las zonaszonas de utilización predominante de aquéllas. de utilización predominante de aquéllas.
L’Estatut actualmentL’Estatut actualment
Artículo 7 - Lenguas y modalidades lingüísticasArtículo 7 - Lenguas y modalidades lingüísticas 1. Las 1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.entendimiento.
2. Una2. Una ley ley de las Cortes de Aragón establecerá las de las Cortes de Aragón establecerá las zonaszonas de uso de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, protección, recuperación, enseñanzaenseñanza, , promoción y difusiónpromoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.aragonesas.
3. Nadie podrá ser 3. Nadie podrá ser discriminadodiscriminado por razón de lengua. por razón de lengua.
CHA 2006CHA 2006 Artículo 8.- Lenguas propias de Aragón.Artículo 8.- Lenguas propias de Aragón. El El aragonés y el catalánaragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón, son , lenguas propias de Aragón, son oficialesoficiales en en
sus sus respectivosrespectivos territorios, que serán determinados por una ley de las territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho a conocerlasderecho a conocerlas y usarlas.y usarlas.
Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas derechos de las respectivas comunidades lingüísticascomunidades lingüísticas en lo referente en lo referente a la a la enseñanzaenseñanza de y de y enen la lengua propia y a su la lengua propia y a su plena normalizaciónplena normalización, , así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa.de la vida pública, cultural e informativa.
Las Las modalidadesmodalidades o variantes locales del aragonés y del catalán serán o variantes locales del aragonés y del catalán serán objeto de especial respeto y protección.objeto de especial respeto y protección.
Nadie podrá ser discriminadoNadie podrá ser discriminado por razón de la lengua. por razón de la lengua.
La legislació vigentLa legislació vigent
Conveni d’ensenyament en catalàConveni d’ensenyament en catalàHimne d’Aragó podrà ser en altres modalitatsHimne d’Aragó podrà ser en altres modalitatsPresentar queixes i peticions al JustíciaPresentar queixes i peticions al JustíciaSenyalització bilingüe (comarques)Senyalització bilingüe (comarques)TestamentTestamentLlei de patrimoni culturalLlei de patrimoni cultural
Català i aragonèsCatalà i aragonès
Autorització a les denominacions de pobleAutorització a les denominacions de pobleRegular l’utilització en els ens localsRegular l’utilització en els ens localsLleis de creació de les comarquesLleis de creació de les comarques
El Futur: La llei de llengüesEl Futur: La llei de llengües
Avantprojecte de llei de 2001Avantprojecte de llei de 2001 Reconeix el català i l’aragonès com a Reconeix el català i l’aragonès com a
llengües llengües No oficialsNo oficials
Ensenyament voluntari Ensenyament voluntari Els ajuntament trien la llengua que parlenEls ajuntament trien la llengua que parlen Normativa del Consell Superior de Llengües Normativa del Consell Superior de Llengües
d’Aragód’Aragó
El Futur: La llei de llengües El Futur: La llei de llengües (o no...)(o no...)
La nostra llengua a Aragó és un La nostra llengua a Aragó és un criptograma juridicopolític. És com una criptograma juridicopolític. És com una nina russa de joguina (la Constitució es nina russa de joguina (la Constitució es remet a l’Estatut; l’Estatut, a la Llei; la Llei, remet a l’Estatut; l’Estatut, a la Llei; la Llei, a un acord municipal, i l’acord municipal, a a un acord municipal, i l’acord municipal, a una reflexió col·lectiva d’una colla una reflexió col·lectiva d’una colla d’amics).d’amics).
Juli PallarolJuli Pallarol
LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLEI DE LLENGÜESLLEI DE LLENGÜES
Llei de llengüesLlei de llengües
Les Corts insten el govern a aprovar-la Les Corts insten el govern a aprovar-la l’any 1997l’any 1997 Se’n fa un esborranySe’n fa un esborrany
Marcelino la promet el 2001 i el 2004Marcelino la promet el 2001 i el 2004
Abril de 2005: Marcelino la torna a Abril de 2005: Marcelino la torna a prometre prometre Per a abans de la primavera de 2007Per a abans de la primavera de 2007 Voluntàriament es podrà «estudiar Voluntàriament es podrà «estudiar
íntegrament en català» íntegrament en català»
Juliol de 2005Juliol de 2005
L’Heraldo de Aragón anuncia que L’Heraldo de Aragón anuncia que l’avantprojecte es presentarà a Corts el l’avantprojecte es presentarà a Corts el setembre (2005)setembre (2005)
PSOE Conselleria de CulturaPSOE Conselleria de Cultura
Iniciativa Cultural de la Franja mostra Iniciativa Cultural de la Franja mostra cauteles.cauteles.
Octubre 2005Octubre 2005
L’avantprojecte es fa públicL’avantprojecte es fa públic Castellà Castellà llengua oficialllengua oficial
Llengües pròpiesLlengües pròpies Oferir classes Oferir classes enen català garantint opcionalitat català garantint opcionalitat Llengües de relació amb l’administracióLlengües de relació amb l’administració
Desembre 2005Desembre 2005
M. Iglesias atura el debat sobre la llei de M. Iglesias atura el debat sobre la llei de llengües llengües Per a “no fer-lo coincidir amb l’apassionat Per a “no fer-lo coincidir amb l’apassionat
debat que existeix ara sobre la reforma de debat que existeix ara sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya” l’Estatut de Catalunya”
““Tot el món ha d’entendre que seria molt roín Tot el món ha d’entendre que seria molt roín contaminar el debat de les llengües”. contaminar el debat de les llengües”.
2006...2006...
EstatutEstatut
...2007...2007
PSOE diu condicionar el pacte PSOE diu condicionar el pacte postelectoral a la seua aprovaciópostelectoral a la seua aprovació J. A. Biel no hi troba inconvenientJ. A. Biel no hi troba inconvenient
Promet la Llei en el debat d’investiduraPromet la Llei en el debat d’investidura primeres lleis en eixirprimeres lleis en eixir
Octubre anuncis que s’hi està treballant Octubre anuncis que s’hi està treballant Retard de la data: estiu de 2008Retard de la data: estiu de 2008
Les Corts aragoneses, 2007Les Corts aragoneses, 2007
67 parlamentaris67 parlamentaris
Majoria abs. = 34Majoria abs. = 34 PSOE + PAR = 39PSOE + PAR = 39 PSOE + CHA = 34PSOE + CHA = 34 PP + PAR = 32PP + PAR = 32
El futur del catalàEl futur del català
Les línies de treball de l’activismeLes línies de treball de l’activisme Discurs clar i amb objectius clarsDiscurs clar i amb objectius clars Centrar-se en l’ensenyament en catalàCentrar-se en l’ensenyament en català
Opcional → CompetènciaOpcional → Competència
Explorar noves parcel·les de poderExplorar noves parcel·les de poderFragaFraga
Natxo SorollaNatxo Sorolla [email protected]@gmail.com
http://xarxes.wordpress.comhttp://xarxes.wordpress.com
Xarxa Cruscat – IECXarxa Cruscat – IECCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UBCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – UB
Iniciativa Cultural de la FranjaIniciativa Cultural de la Franja
Moltes gràcies per la Moltes gràcies per la vostra atenció!vostra atenció!