2

SOBRE EL FOC I L'ACABAMENT DE CURS

Estam al final d'un any escolar ben dur per mor de ladesgràcia que patírem la matinada del 19 de març quantot Santanyí va perdre la biblioteca municipal, lesinstal·lacions del centre jove, i l'institut va veure la sevasala d'informàtica convertida en un paisatge de ferros,plàstics i vidres que, modelats per les altes temperatures,desprenien unes olors tòxiques irrespirables.Ha estat una de les experiències més tristes, evidentmentparlant de pèrdues materials, que podia imaginar.La matinada del 19 de març, sobre la una i mitja emcridaren a casa perquè la biblioteca municipal s'haviacalat foc i a veure si hi podia anar a dur les claus delcentre. Evidentment vàrem córrer cap a l'IES, peròencara no ens podíem imaginar que les flamarades queveuríem en arribar sobrepassaven la façana de labiblioteca. Era un espectacle dantesc. Acabaven d'arribarels bombers, però el foc ja s'havia apoderat de labiblioteca que, segons els informes posteriors, era onhavia començat l'incendi, i des d'allà s'havia estèsràpidament cap a dalt on hi havia l'aula d'informàtica del'IES. De la biblioteca no se'n va salvar ni un sol llibre ia la nostra sala d'informàtica tot va restar cremat.Mentrestant, la notícia ja s'havia estès i davant l'IES hihavia una gentada, entre ells molts d'alumnes que tambéestaven impressionats pel desastre. Els treballs delsbombers varen durar fins a les quatre de la matinada,llavors, a la fi, quan el foc va estar apagat, ja poguéremobrir el centre per avaluar els danys que havia patit i quesortís la fumarada i l'escalfor que s'hi havia acumulat,sobretot pel passadís del primer pis. Vàrem comprovarque el centre no estava massa perjudicat i me'n vaigpoder anar cap a casa.L'endemà al matí, quan vaig tornar, tot estava ple degent: autoritats, premsa, alumnes, pares, veïns,professors... La notícia s'havia estès i, evidentment,tothom estava preocupat per saber fins on havia fet

Francesca Suau, directora

malbé el foc.Les autoritats, tant les municipals com els responsablesde la Conselleria d'Educació, respongueren amb celeritati el mateix dissabte ja es va anunciar que la Conselleria esfaria càrrec de totes les despeses, i no va perdre ni un diaen trobar empreses i posar-les mans a l'obra.Es varen haver de suspendre les classes abans del diaprevist i no es varen poder donar les notes del trimestrefins en tornar de vacances.El dies posteriors a l'incendi varen ser de bogeria entre:la premsa, les empreses que venien per a la neteja, lapintura, reparar les instal·lacions elèctriques, demegafonia... Realment, durant totes les vacances tots elsmembres de l'equip directiu vàrem estar pendents de lestasques que es feien al centre per tal que el dia 4 d'abriles poguessin reprendre les classes amb la màximanormalitat possible, donades les circumstàncies.També hi va haver dies de molta feina per redistribuirespais, canviar horaris i preveure, dins la sobresaturacióque ja duia l'institut, com podríem funcionar amb menysespai. Vàrem trobar, entre tots, solucions d'emergència,per tal que el curs continuàs.Vull agrair al professorat que s'ha vist afectat pels canvid'horari, de classe o altres alteracions o privacions permor de la manca d'espai, que hagi estat comprensiu is'hagi adaptat a les circumstàncies. Sé que algunesassignatures, com informàtica i tecnologia, ho han passatespecialment malament perquè no han pogut serimpartides amb els recursos que hauríem desitjat.Agraesc al professorat i als alumnes la seva comprensió ique s'hagin adaptat als recursos que hem pogut disposar.El que no desitjaria de cap manera és que la soluciód'emergència hagués de durar més que el previst i que lesobres, entre projectes, paperassa, més paperassa iprojectes, durassin massa temps, perquè llavors el ques'haurà perdut no serà recuperable ni amb la més bonavoluntat.

OPINIÓ 3

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Col·laboradors

Ignasi AlonsoFrancisca ArtiguesBartomeu FontcubertaMarc PerisGuillem RossellóAndreu ServerFrancesca Suau

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Fes arribar les teves col·laboracionsa la bústia del centre o bé a

tentol@sabaula.com

CorrectorSebastià Coves

Cap de fotografiaMarc Peris

Maria Antònia Barceló, Pere Bonet, ToniBordoy, Gonzalo Calado, Llorenç Caldentey,Margalida Caldentey, Maria Cànaves, AntòniaCarretero, Guillem Díaz, Jessica Domínguez,Tomeu Estelrich, Rocío Fernández, ÀngelaGarcia, Maria Ginard, Daniel Giscafré, DavidJuàrez, Andreu Julià, Neus Llinàs, ElenaLópez, Joana Maria Marimon, LorenaMartínez, Estefanía Melendo, EmmanuelMéndez, Mireia Miguel, Patricia Montano,Joan Miquel Nevado, Jaume Obrador, Mariadel Mar Ortega, María Ángela Ortiz,Vladimira Peycheeva, Sebastià Puigserver,Ferran Ramon, Rafel Ramos, Maria del MarRigo, Miquel Rigo, Pep Rigo, MariaMagdalena Rigo, Joan Rigo, Marina Rocha,Johanna Rodríguez, Rafel Rodríguez, RocíoRomero, Miquel Salom, Marta Salom, MaríaSánchez, Joana Maria Sastre, Francesc JoanSerra, Maria Francisca Simarro, CristinaSimarro, Marina Sitjar, Catalina Valens,Miquel Vicens, Xavier Vicens, Sonia Zacher

El gerent de l'IBISEC ens va informar que les obres durarienaproximadament uns tres mesos. Esperam que comencin aviat i queaprofitin els mesos d'estiu. Tots sabem que quan parlam d'obres lesprevisions moltes vegades fallen i solen durar més del que et penses. Elcentre necessita pel curs vinent que aquesta reforma estigui acabada perpoder començar el nou curs amb bones condicions i tota la il·lusió delmón.De moment aquest curs s'acaba i ens mereixem gaudir de l'estiu. Aquellsalumnes que ho hagueu aprovat tot, enhorabona, encara que no oblideufer un poc de feina per preparar el cus vinent. Si vos ha quedat algunaassignatura no badeu perquè teniu una altra oportunitat al setembre. Però,sobretot, gaudiu molt tots i carregau les piles.Gràcies a tot el professorat i personal del centre per la seva feina icol·laboració, i també a tota la gent que ha fet que l'institut hagi pogut dura terme un gran nombre d'activitats i participar en molts projectesexitosos, alguns d'ells els podeu seguir a la revista Téntol.

Gràcies a l'AMIPAque també fapossible, amb elseu ajut econòmic,que el centre duguiendavant moltesiniciatives.Molta sort als quiaquest any deixenl'institut, alsalumnes de quartque ja no seguiranal centre i als de 2nde batxillerat que

també emprendran altres aventures. També volem desitjar bona sort alsprofessors i professores que es traslladen de centre i esperam queconservin un bon record del seu pas pel nostre IES.Cuidau-vos. Fins l'any que ve.

4 OPINIÓ

CORREN MALS TEMPS PER A LA TECNOLOGIA

Departament de tecnologia

desenvolupament continu i, en ocasions, simultanide la gran varietat d’activitats pròpies del’assignatura.”

Això, evidentment, només serà possible si dins aquestespai hi podem posar alumnes, professor, mobiliari,maquinari i material. I per això necesitam precisamentel que ens prenen, espai.“L’aula-taller de tecnologia es caracteritza per un espai

únic i integrat que, per raons pràctiques,s’organitza en tres zones: aula, taller i magatzem.”

Doncs això“Així és convenient que els dos espais estiguin separats

per un parament insonoritzat i a la vegadatransparent,...”

Nosaltres ja no demanam tant.“El magatzem serveix per guardar els material i

components fungibles, i instrumental delicat i/operillós.”

Està ben clar que això és així, si en tenen. Si nos’acaramulla i es procura no haver d’agafar el que hi haa davall.“El tipus d’activitat que es desenvolupa a l’aula-taller

comporta un cert nivell de renou, així ésconvenient ubicar-la [...] separada de les aules demúsica, audiovisuals i biblioteca.

La nostra està separada d’audiovisuals i de la bibliotecaperquè no en tenim, però ves per on està paret perparet amb la de música. Ens sap greu molestar.“Es tendrà en compte per a la seva ubicació la

necessitat de canalitzacions per a l’entrada isortida d’aigua”.

I haurien d’haver afegit que no es posaran aquestessobre les preses de corrent. Però això es resoldrà ambl’ampliació, ja que la pica (afegida, perquè no hi estavaprevista) està prop de la zona que desapareix.

DotacióAixò pel que fa a la ubicació. Respecte a la dotació notenim prou espai en aquestes pàgines per comentar el quepretenen que hi hagi. Només una petita ressenya:

A més de les taules típiques, equipament de projecciói audiovisual.

Equipament informàtic.Armaris per als treballs en realització.Bancades per a determinades màquines o equips.Plafons d’informació.Es descriu el mobiliari pel magatzem!Material audiovisual relacionat amb els continguts.

Ubicació d’espaisEn el nostre centre, per raons d’espai, fa uns anys que eldepartament de tecnologia ha hagut de renunciar almagatzem on es guarda el material. Això ha ens ha fet viureuna situació de provisionalitat constant. El material s’ha deguardar amuntegat en una represa inaccessible de l’aula,amb l’evident risc i incomoditat pràctica a l’hora dedavallar-ho; o bé estar per mig, on, evidentment,desapareix (llegeixi’s “es tuda”).Cada any hem demanat que s’habiliti un espai per a poderguardar el material. Érem conscients, però, que era unapetició burocràtica, ja que no hi havia cap possibilitat realque això es pogués dur a terme. Era clar, no hi ha més espaidel que es veu. Sospiràvem pensant que un segle o altrearribaria l’ampliació. Doncs ja és aquí.Idò què vos pensau que ha passat? Podríem dir, si això fosqualsevol de les rondalles de l’aplec. Doncs que no nomésno recuperam l’espai que ens havien bestret sinó queperdem una bona part de l’aula, on, precisament, hi ha elmagatzem.. Aviat el problema no serà on posam el materiali les eines, sinó on posam els alumnes.

La darrera normativa aprovada pel govern (decret 11/2005de 28 de gener, BOIB 26 ext) diu textualment les següentsfloretes (pàgs 128 i 129):

“El nou currículum de tecnologia es desenvolupa endos espais diferenciats com són l’aula-taller i l’aulad’informàtica”.

“És, [...], necessari disposar d’un espai diferenciat peraquesta assignatura: l’aula-taller, que permeti el

És trist però és així. És evident que avui dia vivim dins un entorn en què la tecnologia hi jugaun paper important. Tant pel que fa a les noves tecnologies com, evidentment, les no tannoves. Malauradament no tothom ho veu així.

OPINIÓ 5

Programari informàtic relacionat amb els continguts.Preses a cada lloc de treball de corrent altern i continu

fins a 24 v.Aigua corrent amb pica i preses d’aigua freda i calenta.Xarxa informàtica d’àrea local amb accés a Internet.Projector i aire condicionat a l’aula d’informàtica.

Ja ens va bé. Però consideram que en aquest sentit aquestcentre és “il·legal”, ja que no s’ajusta a la llei. Hi ha un anyper ajustar-s’hi i consideram que els costosd’acondicionament no han de córrer a càrrec del centre, eldepartament o l’AMIPA sinó que ha de venirnecessàriament de l’administració. I ens sap greu que laprimera actuació, lluny d’anar en aquest sentit, ens retalli elnostre espai.En aquest sentit es va enviar una intància a Conselleria fauns mesos de la qual no hem tengut cap casta de resposta.Ni a favor ni en contra. Símplement la pitjor de lesreaccions: ignorància. El curs passat vàrem enviar unmissatge allà mateix mostrant la nostra disconformitat ambel repartiment poc uniforme dels recursos i els greujescomparatius entre centres. La resposta va ser la mateixa.

HorariActualment al nostre centre es dóna tecnologia a 2n, 3r i 4td’ESO. A 2n som de les poques comunitats que fan quatrehores (la resta les reparteixen entre primer i segon). Aixòno acaba de ser del meu gust, però bé, és una opinió comqualsevol altra.El fet és que amb l’actual llei LOCE (sí, sí, he posat actual,no s’aplica però és actual i vigent) resulta que no nomésse’ns retallen hores, sinó que l’assignatura apareix idesapareix. M’explicaré.La LOCE (LOQE?) implanta uns itineraris on la tecnologiapassa de ser optativa a quart curs a ser-ho a tercer. Això faque es perdi una certa quantitat d’alumnes, per tantd’hores, per tant companys que es quedaran sense feina.Fins aquí ja hem perdut hores, i ara ve el millor: a quartcurs continua essent optativa i la poden triar els que non’han feta a tercer. Com es menja tot això. La resposta éssenzilla i evident: fent dos grups a quart. Resposta correctaa qualsevol centre mitjanament gran. Voleu saber laresposta per a qualsevol centre petit. Si algú la troba, ja ensla direu.El consol és que aquesta llei, en vigor, no s’aplicarà fins elsetembre de 2006. Tot un consol. A l’espera d’això, enshavia d’arribar una llei redemptora que s’ha vengut aanomenar LOE (ha perdut la qualitat?). Per a la redacciód’aquesta s’ha demanat opinió a tots els col·lectiusimplicats, cosa que no es va fer amb la LOCE. Però elresultat ha estat decebedor.Ara no només ens retallen hores sinó que està a punt dedesaparèixer l’assignatura. Decebedor. L’única esperançaque ens resta és el fet que encara és un avantprojecte. Peraixò les associacions de professors de tecnologia s’han

Benvolguts pares i mares:En aquest moment s’està preparant la nova Llei Orgànicad’Educació, i encara hi som a temps de dir totes les nostresopinions i propostes de la Comunitat Educativa.Respecte a l’Àrea de Tecnologia, que els al·lots fanobligatòriament a segon i tercer d’ESO es preveu una reduccióimportant d’hores que implicaria quasi la desaparició del’assignatura en alguns cursos. Amb això és quasi impossiblemantenir el pes de les activitats i projectes que els seus fillsvenen realitzant, i que consideram bàsiques per a l’Educació iCultura Tecnologia necessària els nostres dies.En el Taller de Tecnologia prenen realitat els artilugis, màquineso enginys que els mateixos al·lots inventen per a resoldre elsproblemes que els hi plantejam els professors. Per això, al·lots ial·lotes s’organitzen en grups, redacten memòries, dibuixensolucions, calculen pressuposts, manejen eines senzilles is’entusiasmen quan la cosa funciona. Això implica la utilitzacióde coneixements i habilitats que s’aprenen en altres àrees i esdesenvolupen en aquesta.El professorat de l’Àrea de Tecnologia ha presentat documentsamb Al·legacions a la LOE a les instàncies oportunes i estàinformant i demanant recolzament als distints sectorssocioculturals i professionals, per a que els nous canvis noperjudiquin el desenvolupament educatiu dels seus fills, almancodes de la part que ens pertoca. Amb aquest ànim ens dirigim alspares i mares dels nostres alumnes perquè també s’informin,s’interessin i, en el seu cas, s’impliquin en aquest objectiu.Comentau-ho amb els vostres fills i, si ho trobau oportú, facinarribar el seu recolzament en forma de firma al manifest adjunta aquesta carta.Agraint la seva atenció, us saluda el professor de Tecnologia.

C a r t a d e l ’ A s s o c i a c i ó d e P r o f e s s o r s d eTecno log ia adreçada a l s pare s

mobilitzat i hem començat una recollida de firmes i nodescarten altres accions. També han elaborat un quantsmanifests, un d’ells adreçat als pares i mares quetranscrivim aquí mateix.

www.sialatecnologia.orgweib.caib.esboib.caib.es

E s p a i d e l ’ a u l a d e t e c n o l o g i a q u e e sconver t e ix en pa s sad í s .

6 OPINIÓ

De cada vegada més, els centres educatius ens trobamamb nous reptes que esdevenen dels canvis produïts enla nostra societat i són fruit de l'evolució de la nostraforma de viure.Concretament el nostre centre es troba sensibilitzat pertots els temes que tenen a veure amb la promoció de lasalut dels nostres alumnes. És per això que actualmenttenim en marxa dos programes de prevenció i promoció

JOVES I SALUTFrancesca Suau (Directora), Llorenç Caldentey (Cap d'estudis) i Margalida Caldentey (orientadora)

fa necessària la participació de tota la comunitateducativa. Professors i alumnes treballen dins les classesde tutoria, cal dir que els tutors s'han implicat molt i quees varen formar, gràcies al Projecte Jove, per poderrealitzar aquestes sessions de tutoria. Alumnes i parestreballen a casa, per mitjà de fitxes pràctiques que han derealitzar conjuntament. Amb això s'aconsegueix crear unsmoments de relació pares/mare-fills/es que afavoreixen imilloren la comunicació entre ells. Cada tres mesos es fanreunions conjuntes, tutors, alumnes i pares, ambl'assessorament dels monitors de Projecte Jove on esposen en comú les experiències viscudes amb la feina fetaa classe i a casa, essent unes sessions molt dinàmiques idivertides. A més a més quinzenalment aquests monitorsvénen a l'IES per tal d'ajudar en qualsevol dificultat odubte que es trobin els tutors durant les classes delprograma "Entre Tots". Fins ara, tant professorat, comalumnat i pares tenen una grau de satisfacció bastant alt iho demostra la gran participació en la majoria de lessessions conjuntes.En segon lloc, hem començat una experiència que ens famolta il·lusió i que ha sorgit de la demanda de l'alumnat iamb la col·laboració del Centre de Salut de Santanyí, ques'anomena "Consulta Jove". L'objectiu d'aquestaexperiència és doble.Per una banda, com dèiem, diversos alumnes handemanat ajuda al departament d'Orientació i a la directivadel centre per deixar de fumar, ja que molts d'ells nos'atrevien a consultar-ho al seu metge de família. Així esva optar perquè el centre ho consultàs amb els serveissanitaris. Vàrem trobar molt d'interès i suport per part delCentre de Salut de Santanyí, i conjuntament s'organitza

de la salut.En primer lloc, volem presentar el programa deprevenció del consum de Drogues "Entre tots", queestà elaborat pel projecte Home i tenim el seu suport iseguiment per mitjà de la secció de prevenció anomenatProjecte Jove.Enguany és el segon curs que el treballam i s'aplica alprimer cicle d'ESO. Aquest projecte està plantejat perquècada any l'anem incorporant a un nou nivell educatiu, finsaconseguir que es posi en pràctica a tota la educaciósecundària obligatòria, es a dir, a cada nivell és treballenunes estratègies bàsiques que són treballades i ampliadesdurant els següents anys. Així l'objectiu final és que enacabar l'ESO l'alumnat estigui més preparat per fer fronta les dificultats que ens trobam en la nostra societat, tanta nivell personal com social.Per tant consisteix a oferir estratègies per poderenfrontar-se, de la forma més adequada, amb elsobstacles de la vida. Es treballa l'autoestima, la resolucióde conflictes, la presa de decisions, així com oferir tambéuna informació objectiva i adequada de les droguessegons el nivell educatiu. L'Estructura d'aplicaciód'aquest programa ens sembla molt encertada, doncs es

Experiència a l'IES SANTANYÍ.Article publicat al Diario de Mallorca de dia 23 de febrer de 2005

OPINIÓ 7

aquesta iniciativa, que tingué com aresultat que a partir del mes de geners'iniciarien un conjunt de sessions degrup per deixar de fumar, onparticiparien els alumnes que handemanat ajuda per poder deixar laseva dependència. Cada setmana esreuneix aquest grup i la participacióés bastant alta, però el mésimportant és que es mantél'assistència. La sessió és dirigida perd'una infermera que té formació iexperiència en aquests tipus deprogrames.Per altra banda, el Centre de Salutens va manifestar la sevapreocupació sobre les dificultats quetenen per poder fer un seguimentdels adolescents per part del Centrede Salut de Santanyí, ja que, quandeixen d'esser atesos per pediatria,són reticents a anar al metge amb elspares. Així s'acorda la creació d'unaconsulta mèdica dins l'IES per talque l'alumnat pugui anar a resoldretots els dubtes que tengui sobrequalsevol tema de salut.Davant el fet de ser un servei nou iinnovador als centres educatius hemrealitzat una petita campanyad'informació al centre per tal quel'alumnat sabés què era això de la"Consulta Jove" i quins beneficis lipodia oferir, per tal d'animar-los aser usuaris del servei. Així s'hanrealitzat cartells i a les sessions detutoria de tots els nivells s'ha donattambé àmplia informació sobre eltema. A més la infermera col·laboraamb el professorat de l'àread'Educació per la salut per tal detreballar conjuntament.Aquesta consulta també s'inicià elmes de gener i està oberta un hora iun quart cada setmana. Lesconsultes sempre seranconfidencials i, segons els casos,seran remeses al Centre de Salut.Aquesta iniciativa ha estat molt benacollida per l'alumnat i es donenhores per tal d'organitzar les visites.

ADÉU AL 2N DE BATXILLERAT

ENTREVISTA8

Sabem que a part de serdirectora i professora demúsica d'aquest centre,pertany a un grup de música,Entreveus:Com va sorgir el nom delgrup?Perquè representa el treball deveus que feim, un joc a tresveus.Quan es va crear el grup?Qui va donar la idea?Es va crear fa un any.Les tres ens vàrem ajuntar perparticipar en un concertsolidari que organitzen elsjoves de post confirmació, perPasqua. Nosaltres, que somamigues, després d'ajuntar-nosper participar-hi, ens va entrarel cuquet de tornar a fermúsica i vàrem continuar amb el grup.Quins són els components del grup, i que toquen?Som 3 dones: n'Antònia Suau (veu), Silke Hamann (veu),Francesca Suau (piano i veu)Els temes que tocau són versions d'altres grups o sónoriginals?Tenim dues línies:Versions d'altres grups, com The Beatles, Joaquin Sabina,Rosana…I creacions pròpies, que són poemes musicatsParlam dels temes que composau propis, qui elscomposa?Jo faig la musica dels temes, i també els arranjaments de lesversions. I, en quan als temes propis, musicam poemes, entenim dos d'Antoni Vidal " No tenc secrets per tu" i"Enterrarem besades dins la mar"; i un altre de GuillemRosselló "Convit", tot dos professors d'aquest centre. Són unspoemes preciosos que ens varen inspirar molt per fer al nostramúsica.Alguna component del grup abans ha estat membre d'ungrup?Sí. N'Antònia i jo vàrem coincidir en dos grups: l'Altina i OrdiBroix. Jo també he fet concerts de música clàssica i de cambra;actualment també tenc un grup d'estudi de flautes de bec quefeim música medieval i renaixentista. I na Silke ha cantat en ungrup professional, Eurocats, 12 anys.Tocau en algun lloc en especial?Hem fet recitals en el Club Nàutic de Palma, al teatre de SantaMaria, etc. Alguns vespres hem anat a Sa Cova, al Garito de CalaFiguera a on tocam només temes Pop. Tenim previst anar aEivissa i a Formentera, als casals de cultura de Sa Nostra.Tocarem a les festes de San Jaume a Porto Colom, i també a

Francesca Suau ens conta el seu projecte musical

ENTREVEUSRocío Fernández, 4t A

Santanyí el dia 18 de juliol.Entre altres…Teniu pensat enregistrarun disc?Sí, és un dels nostres reptes,però encara treballam en méstemes propis. I després hointentarem.En quin idioma cantau?En castellà, català, anglès, ipentura ho farem en altresidiomes. Possiblement enalemany, ja que na Silke ésalemanya…

Una de les que més m'hanagradat ha estat " Don't becruel" d'Elvis Presley:

You know I can be found Sittin' home all alone If you can't come around At least please telephone Don't be cruel to a heart that's true

Baby, if I made you mad Somethin' I might have said Please forget my past The future looks bright ahead Don't be cruel to a heart that's true I don't want no other love Baby it's still you I'm thinking of, mmm

Don't stop thinkin' of me Don't make me feel this way Come on, let me hear you love me You know what I want you to say Don't be cruel to a heart that's true Why should we be apart? I really love you baby, cross my heart

Let's walk up to the preacher And let us say I do Then you'll know you'll have me And I know that I'll have you Don't be cruel to a heart that's true I don't want no other love Baby it's still you I'm thinking of

Don't be cruel to a heart that's true Don't be cruel to a heart that's true I don't want no other love Baby it's still you I'm thinking of

OPINIÓ 9

A finals del 2004 va aparèixer un article a l'última pàginadel diari El País que informava de com un estudiantpalestí va ser obligat per un policia israelià a tocar el violíen un control de refugiats on residia. Aquest policia,mentre li revisava la documentació, li suggerí que lamúsica que havia d'interpretar havia de ser trista. Elviolinista estudia en el Conservatori de Tel Aviv, i no és laprimera vegada que li passa una cosa així. El fet ensrecorda la pel·lícula "El pianista", on un músic jueu ésobligat per un oficial nazi a tocar el piano. Aquest fetsembla anacrònic però resulta que és de rabiosa actualitat.Una altra notícia totalment oposada a l'anterior és la delpianista i director d'orquestra d'origen israelià DanielBaremboin (Argentina, 1942), que ha aconseguit formar

LA MÚSICA I LES DIFERÈNCIESFrancesca Artigues

no una lluita armada de metralla i dinamita, sinó un camícom el del segon exemple on palestins i israelians fanmúsica junts, això podria ser una aproximació, una viapositiva, una bona intenció per conèixer i conviure amb ladiferència.Fer música amb altra gent és, per aquelles persones quehan tengut el privilegi de fer-ho, una de les activitats mésenriquidores que ens pot donar aquesta vida. La música, ija sabem que és un tòpic dir-ho, és un llenguatge universalque permet fàcilment connectar i crear vincles entre lespersones. Tot i les inevitables diferències que existeixenentre els humans, la música resulta un vehicled'aproximació, una eina ideal que s'hauria d'aprofitar moltmés.Però el més important és tenir llibertat per decidir: "Aravull tocar el violí", i no sentir la humiliació que implicatocar sota l'abús del poder. El més important és tenir lasatisfacció de sentir que, independentment del color de lapell, del nivell socio-econòmic, etc, es pot fer música ambqualsevol persona del planeta.

una orquestra d'estudiants de música israelians, palestins id'altres nacionalitats amb la finalitat d'unir joves d'unspobles que els fets polítics tenen dividits.Assia, la nostra mediadora cultural, va fer un tallerjuntament amb el Departament de música del nostreInstitut, i tracta el tema de la música com a símbol opossible via on les diferències entre les persones siguin unfactor enriquidor i no al contrari. El missatge final delcontingut del taller és que els alumnes entenguin que somles persones les que construïm o destruïm els murs, i quea través de la música i amb instruments de procedènciamolt diversa, podem fer que les diferències socials,econòmiques, culturals... no suposin entrebancs, ruptures,ni intolerància, sinó un interès i un respecte per ladiversitat.Aquests exemples anteriors relacionen la música ambalguna diferència. I visca la diferència mentre no violi elsdrets humans, mentre no resulti indigna. Evidentment, elprimer exemple que tracta de l'estudiant palestí nodemostra una situació on puguem parlar de diferènciesenriquidores, ja que la violència, la humiliació i l'abús depoder, no marquen diferències entre les persones sinóabismes enormes que desfermen un odi incontrolable quedestrueix la dignitat humana. Per això s'ha de lluitar, però

10 ACTUALITAT

Sebastià Puigserver

L'IES SANTANYÍ A LA 4A FIRA DE LA CIÈNCIA

Els vostres companys de Tècniques Experimentals hanparticipat en la 4a Fira de la Ciència de les Illes Balears.Alguns de vosaltres la visitàreu i comprovàreu la granfeina que han fet els participants. Pels que encara pensau(com ho fan molts dels que no l'han visitada mai) que aixòde la Ciència és un pal i que no interessa a ningú, volemdir- vos que es tracta de passar-ho bé participant, aprenent

El tema que hem presentat enguany des de l'institut deSantanyí és "LES ESPIRALS A LA NATURA". Enl'estant vàrem mostrar un model en què s'experimentavaamb la força de Corioli i es veia com es desvien els fluïdsen un sistema en rotació. S'han realitzat tota una sèrie depòsters en què es presentaven les espirals des de diferentspunts de vista: a l'espai, a la Terra, a les matemàtiques, enels éssers vius, etc.Algunes de les curiositats que presentàrem explicavencom les plantes tenen un nombre determinat d'espiralsforçades per lleis físiques. També exposàrem mostresd'espirals en diversos fòssils, closques i pinyes.L'activitat que més èxit tingué va ser una espiral retallableque, un cop muntada en una canya i un fil, es convertia enun mòbil que va agradar molt als visitants més petits.Els vostres companys de 1r de Batxiller varen fer unafeinada explicant als visitants totes les espirals quepresentàvem i ajudant els menuts a muntar els mòbils fetsd'espirals. Pels comentaris que han fet els participants,hem deduït que s'ho han passat molt bé veient què fan aaltres centres, aprenent i divertint-se alhora.Quins de vosaltres sereu els que vos animareu a presentaralguna cosa l'any que ve? i quants anireu a veure el que fanels vostres companys?

i veient la feinada que han fet els altres. En aquesta ocasióhi han participat 20 centres educatius de les Illes de totsels nivells educatius, centres de recerca i tecnologia,col·legis i associacions professionals, empreses iadministracions públiques.

ACTUALITAT 11

RESULTATS DEL CONCURS LITERARI

POESIA: Es presentaren vuit originals, d'entre els qualsforen elegits com a guanyadors els següents (dos primerspremis):- 1r premi: A una mare, de Vladimira Peecheva.- 1r premi: Pau, Natalia Braitwaite.

SEGON CICLE: Es presentaren 6 originals i elsguanyadors foren:- 1r premi: Símbols, de Sergi Adrover.- 2n premi: Un vespre amb na Làlia, de Maria delMar Ortega.

BATXILLERAT: Es presentaren quatre originals i el juratva considerar els següents com a guanyadors:- 1r premi: Clau de sol, d'Andreu Adrover.- 2n premi: El pianista, de Marc Bonet

ACTIVITATS DE LA COMISSIÓ LITERÀRIAComissió literàriaDivendres 29 d'abril a les 10h tengué lloc, a la sala grande la Residència, el lliurament dels Premis Literarisd'enguany. Hi foren presents, a més de tots els alumnesguanyadors al concursos (inclòs el qüestionari sobre lavida i obra de Joan Alcover i Costa i Llobera), tots elsque havien presentat obres al concurs de narrativa opoesia, els membres de la comissió literària, l'escriptorMiquel Pons (que havia actuat com cada any com ajurat del concurs) i un representant de l'Ajuntament.Després d'un parlament per part de tots els membresque presidien el lliurament, que coincidiren a destacarla importància d'actes com aquest i encoratjaren elsalumnes a continuar escrivint, es procedí al lliuramentdels premis als guanyadors i, per acabar, els alumnesd'Iniciació Professional oferiren un berenar alsassistents.

Com tots sabeu, la comissió literària enguany decidíhomenatjar els poetes Miquel Costa i Llobera i JoanAlcover, de l'Escola Mallorquina, amb una sèried'activitats: s'ha duit a terme un concurs de preguntessobre la vida i obra dels dos autors, una participació alconcurs fotogràfic de les activitats de Nadal, a mésd'una lectura de dos dels seus poemes, per partd'alumnes de l'optativa de teatre, dia 22 d'abril(coincidint amb el Dia del Llibre). Cal afegir,l'exposició Relectura de Ramon Llull, que va estarexposada al hall de l'institut durant la mateixa setmana.

Deta l l de l ’ expo s i c i ó s obre Ramon Lu l l

12 ACTUALITATEL QUIXOT ALS PASSADISSOS

En honor al IV Centenari del Quixot vàrem voler fer uns murals per recordar-ne algunes de les seves peripècies més conegudes.Els murals estan fets semblants a "cal·ligrames" ja que a la unitat del llibre deLlengua Castellana ho estàvem estudiant. I encara que els nostres no siguincomposicions líriques ho férem amb molta de paciència i il·lusió.Primer elegirem el dibuix que volíem fer i que tingués relació amb el capítolque estàvem copiant i després penjarem tots els murals al passadís, perquètothom recordàs aquesta obra.I volem dir que trobam que ens van quedar molt be!

Neus Llinàs, Marina Rocha, 1r ESO D

EL QUIXOT EN CÒMIC

Els Alumnes de 2n A, juntament amb la professora deCastellà, Miquela Ollers, vam voler celebrar d’algunamanera aquest any de Quixot. Entre tots els de la classevam decidir representar les seves històries en forma decòmic.

Les històries que vàrem fer són:- Un caballero en busca de aventuras

- Gigantes con aspas- El yelmo del barbero y la aventura de los galeotes- Don Azote en Sierra Morena- Don Quijote y sus demonios- Dulcinea en su borrica- El desafio, la cueva y el retablo- El barco encantado y el caballo volador- La ínsula Barataria

Marta Salom, 2n A

ACTUALITAT 13

Dia 12 de maig de 1900 va néixerPere Puig Adams, matemàtic i grandidacta. L'any 2000, aprofitant l'anymundial de les matemàtiques i elcentenari del seu naixement, es vaacordar dedicar-li aquest dia com aDia escolar de les Matemàtiques.Cada any tractam un tema diferent iaquest any s'ha aprofitat percommemorar el Quixot. Així el temaés "Quixot i Matemàtiques".Al nostre institut hem celebrataquest dia confeccionant una sèrie demurals sobre el temes dematemàtiques que surten al Quixot:frases que anomenen lesmatemàtiques, nombres, mesures,sistemes monetaris, astronomia,navegació, paradoxes...

12 DE MAIG: DIAESCOLAR DE LESMATEMÀTIQUES

Maria del Mar Rigo

FESTA DE LES MATEMÀTIQUES 05

Miquel Vicens, Ferran Ramon, 1r D; Marina Sitjar, Joana MariaMarimon, 1r ESóm en Miquel Vicens i en FerranRamon de 1r D i Marina Sitjar i naJoana Maria Marimon 1rE i la nostraprofessora Maria del Mar Rigo Rigo.La nostra professora és unaorganizadora de la festa de lesmatemàtiques. Primer na Maria delMar ens va donar els problemes perfer en grup a l'institut i ens va donarun termini per entregar-los.Ens va costar i, encara que no hopensavem mai, ens vam classificarper anar a la final que tendria lloc aInca.El 1r dia vam fer una Gymkhana onens van regalar una camiseta, unagorra, una carpeta ambdocumentació per a la gymkhana...La gymkhana consistia a esbrinarpistes relacionades amb lesmatemàtiques per tot Inca.

Després de la gymkhana vam anar auna conferència (també a Inca) deles matemàtiques "socorro lasmatemáticas merodean" on ens vanexplicar la importància de lesmatemàtiques en la realitat.El següent dia vam fer unes provesindividuals on ens van regalar unacalculadora científica. Les provesvan durar unes quantes hores.Quan vam haver acabat tots de ferles proves, un professor del'organització ens va dur cap a l'aulade música i ens va explicar tots elsproblemes, mentres els altresprofessors corregien les proves.Quan van tenir els resultats, ens elsvan donar i els que no vam guanyartambé ens van regalar coses.Després ens van convidar a dinarallà mateix.

PROVESCANGUR

Vet ací algunes de les preguntesaparegudes en les proves cangurd’aquest any.Ves pensant si l’any que ve t’hiengresques.

El desplegament d'un cub, ambuna cara descomposta en quatrequadrets, es veu com la figura de ladreta. Quin dels cubs següentscorrespon a aquest desplegament?

Un dau dels de jugar, amb la suma depunts de les cares oposades és igual a 7, esfa lliscar com mostren les figures.

Al començament, és a dir, en el punt inicial(C), la cara superior és 3. Quina serà la carasuperior en el punt final del recorregut (F)?

A) 2 B) 3 C) 4 D) 5 E) 6

14 ACTUALITATENCONTRE DE TEATRE

Joana Maria SastreEls passats 21 i 22 de març (dilluns i dimarts abans de lesvacances de Pasqua en què l'institut estigué tancat perculpa de l'incendi), onze alumnes de l'optativa de tercerde Taller de Teatre assistiren al XVI Encontre de Teatreen Català a Artà. Per segon any consecutiu l'IESSantanyí participa en aquesta trobada teatral que reuneixuns tres-cents alumnes vinguts de la major part decentres de Mallorca, així com alguns grups de la restad'Illes i, enguany, també de Catalunya.L'Encontre, que es dugué a terme durant catorze anys aMuro i que l'any passat es traslladà al poble d'Artà,comença amb una petita presentació de cada un delsinstituts davant la resta de participants. A continuació,els alumnes es reparteixen en diversos tallers d'àmbitteatral com poden ser: maquillatge, expressió dramàtica,dansa, pallassos, cant, improvisació, creació d'històries,etc.Durant els dos dies que dura el taller -els alumnes passenla nit a un hotel de la zona- també es veuen obres deteatre interpretades pels seus companys d'Encontre.L'horabaixa del dimarts l'activitat es clou amb la mostradavant tots els companys de la feina realitzada a cada undels tallers.

Divendres dia 6 demaig tots els alumnesde l'optativa de Tallerde Teatre de 3r d'Esovaren participar a unTaller de Teatrediferent i especialorganitzat peldepartament de catalàamb col·laboració del'AMIPA del centre.Aquest taller, dirigitper Pere Mascaró -reconegut director deteatre i autor dediversos llibres sobre el seu ensenyament-, ja es va dur a termeel curs passat i, ja que havia agradat moltíssim als alumnes, es vacreure convenient tornar-lo a organitzar per als alumnes quecursaven l'optativa enguany.El Teatre Negre és un tipus de teatre originari de Praga. Enaquesta casta de teatre es conjuga la fosca (els nins havien devenir vestits tots de negre i la sala havia d'estar completament ales fosques) amb el reflex de la llum ultraviolada. Així, quedennomés a la vista els objectes que no són negres i que, per tant,reflecteixen la llum.Sota la direcció de Pere Mascaró, els alumnes per grups anavenpreparant petites representacions amb objectes que eren l'únicque s'havia de veure: uns guants blancs, unes cordes, unes telesfluorescents, ...L'opinió dels alumnes és que va ser una experiència moltenriquidora i els va agradar molt:"A mi m'agrada molt el Teatre Negre. Trob que és molt divertitperquè les activitats són molt interessants per aprendre diversostrucs per enganyar l'ull humà. M'ha agradat veure com es podenfer coses tan boniques amb moviments i materials tan simples.Només anant tots de negre i amb una cortina negra i perexemple una corda blanca es poden crear dibuixos i formes moltboniques" (Sandra V. Elias)"El teatre negre és un lloc obscur on la llum ultravioletareflecteix el que té algun color lluminós. Es poden fer volarobjectes i manejar-los, fer històries. És molt divertit, es poden fermoltes coses" (Joan Miquel Nevado)"El teatre negre consisteix a actuar en la foscor. La gent vavestida de negre i es poden fer formes molt divertides ambobjectes blancs o fluorescents. A mi em va agradar molt"(Natalya Braitwaite)"A mi m'agradà molt el Taller de teatre negre perquè m'agradàmolt quan es veien només uns guants o altres coses i no es veiael cos de la persona que els duia" (Manuel Keil)"Em va agradar molt perquè és una forma de teatre que no se

sol veure i que és molt original i divertida""Ha estat una expreriència molt gratificant. Hem de tornar arepetir-ho" (alumnes de l'optativa de teatre de 3r ESO)

Joana Maria SastreTALLER DE TEATRE NEGRE

ACTUALITAT 15

LA SOMIADA AMPLIACIÓDE L'INSTITUT

DirectivaDesprés d'haver conegut dos arquitectes amb els seusrespectius projectes, ara sembla que des de la Conselleria enTòfol Sales ha fet el projecte definitiu per al nostre institut.El centre que ara tenim es va fer per a 12 unitats d'ESO, aramateix hi tenim 15 unitats d'ESO, 4 de batxiller i 1d'iniciació professional. No és estrany que tenguem tantanecessitat de tenir les aules que fa 4 anys esperam.Ara, el passat 19 de maig, en la visita que va fer el Consellerd'Educació i Cultura a Santanyí per presentar les obresd'infrastructures educatives del municipi, ens va presentarl'ampliació del centre i la reforma de la zona de la bibliotecaque es va destruir per l'incendi.Ampliació: l'ampliació és d'un mòdul de 4 aules per abatxiller amb les seves respectives aules d'informàtica,laboratori, dibuix, sala de reunions, sala de professors,despatxos i departaments, banys...Tot un luxe. Esconstruirà aferrat a la paret del pavelló municipal.El mateix dia 19 de maig va sortir al BOIB la licitació deles obres i sembla que tot ja està a punt per començar.També es va presentar la reforma de la zona afectada pelfoc, en aquest cas la va presentar Jaume Vidal que foul'arquitecte que projectà l'institut.Si les obres de l'ampliació són urgents, aquestes sónd'emergència perquè la situació de necessitat d'espai quehem viscut aquest tercer trimestre no és sostenible massatemps, sobretot, per les assignatures d'informàtica itecnologia que han estat les que han patit més amb ladesgràcia.Ens informaren que les obres de la reforma estarien en 3mesos! A veure quan tendran el sus, que el setembre ja ésaquí.

L’arqu i t e c t e p re s en tan t l ’ ampl iac ió .

V DIADA DE L’EDUCACIÓPÚBLICA

Bartomeu Fontcuberta

El passat diumenge 24 d’abril es va celebrar la cinquenadiada de l’ensenyament públic. Aquesta activitatl’organitza la FAPA Mallorca i, en aquesta ocasió, la vaacollir l’AMPA del Rafal Vell.El lema d’enguany era “L’Educació, una prioritat per ales nostres Illes”. El president de la FAPA Mallorca,Fernando Martín, va recalcar que una forma de fer unarealitat aquesta prioritat seria passar del 3,5% del PIBque es dedica actualment al 6%.A la diada hi va ver tot un conjunt d’activitats lúdiques:taller de ceràmica, simultànies d’escacs, tir amb arc,escalada i altres jocs.Una activitat innovadora que es va posar enfuncionament aquest any fa ser un “àgora educativa”. Enaquest espai de discussió ens hi vàrem trobar professors,pares i alumnes i vàrem parlar durant un llarg espai detemps sobre les nostres necessitats, problemes ipossibilitats de millora. No es va arribar a cap conclusióen particular degut que vàrem tocar molts temes moltdiferents entre ells: la necessitat dels deures, lapersonalització del currículum, la manca d’implicaciódels pares ... El que va quedar ben palès va ser lanecessitat de parlar entre els diferents col·lectiusimplicats i la propensió de tots per fer-ho. Vàrem quedarper la pròxima vegada centrar-nos en un tema enparticular.

16 ACTUALITATMINI-OLIMPÍADA DE QUÍMICA

Rafel Rodríguez, 4t A; Maria del Mar Ortega, Maria Ginard, 4t B

Un dia d'abril, durant una classe deFísica i Química, la nostra professora,na Miquela Rigo, ens va comentar ques'havia de fer la primera "MiniOlimpíada de Química". Aquests anyspassats ja han fet Olimpíades deQuímica, que són per a alumnes que fan2on de Batxiller, però enguany ha estatel primer pic que s'ha fet per a alumnesde 4rt d'ESO. Aquesta Olimpíadaconsisteix a realitzar un examen, al qualhi ha quinze preguntes tipus test, unproblema i una pregunta de raonar.Ens va dir que només hi podienparticipar tres alumnes per centre.Ella ens va explicar que li agradariapresentar més de tres alumnes a laprova, però com que les normes hodeien així, es va haver de guiar pelsresultats acadèmics de la sevaassignatura. Vàrem sortir elegitsnosaltres tres: en Rafel, na Maria delMar i na Maria.Durant un mes, aproximadament,vàrem estar preparant aquesta duraprova, fent hores extres de química al'institut i estudiant un caramull defotocòpies a casa. Ens havíem preparatel millor possible.El dia de la prova va arribar més ràpiddel que pensàvem, i dia 19 de maig a lesvuit del matí ens va venir a cercar un taxii ens va dur a l'edifici Mateu Orfila iRotger de la UIB (la facultat de

ciències).A les 9.30 ja érem allà. Érem els primers,però a poc a poc l'edifici es va anaromplint d'alumnes i a les deu es vainiciar la prova, en la qual participavenuns 85 alumnes de diversos centres detotes les Balears.Nosaltres dues estàvem un pocnervioses, però a mesura que arribaval'hora de l'examen ens anàvemtranquil·litzant. En canvi en Rafel estavamolt tranquil, fins i tot va poder dormirdins el taxi.Ens varen fer entrar un per un, perordre de llista, dins una de les aules allàon fan classe. Quan tots vàrem estarcol·locats, unes quantes personesrepresentant l'UIB i la Conselleriad'Educació i Cultura ens varen fer unapresentació. Just quan varen acabar, ensvaren donar l'examen i una hora percompletar-lo.En finalitzar la prova, comprovàrem elsresultats amb la professora i ens va dirque havia anat bastant bé.Més tard, es varen fer unes proves delaboratori, a les quals hi participàvem.Vàrem riure molt i aprendre unesquantes curiositats.Després de tant estudiar i patir, a la fihavíem fet l'examen i ja podíem tornar aca nostra.I aquí va acabar la nostra aventurauniversitària.

L'IES SOL·LICITATENIR PER AL CURS

VINENT ELPROGRAMA ALTER ALA CONSELLERIA DE

MENORSDirectivaUna de les reivindicacions des de famolt temps dels equips directius itot el col·lectiu de professorat desecundària és que per als alumnesque presenten un desmotivaciótotal cap al treball acadèmic puguihaver-hi una alternativa pràcticaque ajudi a la formació d'aquestsalumnes i que a la vegada faciliti alprofessorat i a la resta d'alumnes laconsecució de millors objectius.Aquest curs ja s'ha posat en marxaa diversos municipis el programaALTER. A Santanyí, de moment,encara no el tenim a pesar d'haver-nos interessat moltísim peraconseguir-lo, ja el passat juny,juntament amb la directora delBisbe Verger i els representants elsserveis socials del municipi.Aquest programa consisteix en elfet que alumnes de 14 a 16 anyspodrien fer pràctiques a empreses,combinant-les amb una part deformació de matèries bàsiques i detemes transversals al centre.L'institut sap perfectament, perquèfa quatre anys que té el convenisocio-educatiu amb l'Ajuntament,que un alumne totalmentdesmotivat a dins la classe per altreball acadèmic, pot motivar-sequan se li propicia un aprenentatgemés pràctic i que per a ell ésimportant i interessant.Per tant, el Consell Escolar delcentre, en sessió celebrada el 5 demaig, va instar a l'Ajuntament ademanar a la Conselleria de Menorsque Santanyí pugui comptar amb elprograma per al curs vinent, encaraque pareix que es va ampliantlentament i que ja hi ha diversosmunicipis en llista d'espera.

ACTUALITAT 17

Un bon dia, el alumnes de 2n d'ESO de francès, vàremdecidir deixar els llibres de banda una temporadeta perdedicar-nos al món del teatre. I dit i fet: mos posarem enfeina i ben aviat vàrem enllestir dues obres que mostraguérem del cap a força de sucar la imaginació. Lesredactàrem i finalment les vàrem passar al francès ambl'ajuda de la professora. I encara més!!!. Vàrem fer les titellesamb cartolines i altres estris i fins i tot férem el teatre ambun paper enorme, però desgraciadament no vos ho podemmostrar en foto per que es va cremar.Despès d'uns dies d'assajos representàrem les obres i lamestra mos va posar molt bona nota perquè ho férem moltbé. I ens n'adonarem de que havíem après un caramull decoses noves: moltes paraules i frases noves en francès, a ferfeina en grup i a organitzar-nos, fer decorats per un teatre detitelles, confeccionar titelles, etc. UNA PASSADA VA SER!!!

"LE GRAND THÉÂTRE MOSAÏQUE":TEATRE DE TITELLES EN FRANCÈS

Catalina Valens

I TU ON ERES?Departament d’extraescolarsFestes passades, coques menjades...Ni de pair les panades de Pasqua,tingueren temps els alumnes de primeri segon de batxillerat abans no anessinde visita per Palma, l'obra de teatreclàssic s'ho valia, i és que per Abrilsortides mil !.Els de primer d'ESO a mitjan mesanaren a fer "treking" per la Serra deTramuntana, no es tractava de parlaranglès, si no de conèixer aquestssingulars paisatges de l'illa fent unamica d'activitat física, o molta segonsles cames!. No foren els únics a ferescapadetes socio-esportives. Els deprimer de Batxillerat uns dies desprèssuperaren temps i distàncies, i és quecaminar de Lloseta a Sóller demanadedicació, una nit de refugi demuntanya i deixar anar alegria amesura que l'esforç prem en sentitcontrari al de la marxa.I els dragons? A "Sa Dragonera" esclar... i els alumnes de segon d'ESO alseu darrera, buscant a sobre d'aquestaIlla coneixements, imaginat tempspassats i gaudint dels racons protegitsper un present que perdona pocsespais naturals als alumnes del futur.Per Sineu, "veuen el gep dels altres i noveuen el seu!", com per tot, vaja!...

encara que algun alumne de tercerd'ESO si que pogueren veure pel seutradicional mercat, buscant, mapa enmà, botifarrons, càvecs, barcelles,trinxets, cans, ovelles, sineverscamuflats de turistes o turistesdisfressats de compradors...I què és la ciència? Doncs si algú no hoté clar, que ho pregunti als alumnes dequart d'ESO que visitaren la "Fira de laCiència", tot un món de "per què?",destinat a qui té curiositat per conèixerl'espiral infinita de fets naturals.

-Have you ever been to Magalluf? -Yes, I've been to Magalluf last week!-I què hi feies, bergant?-Doncs practicar l'anglès en aquellacolònia britànica.-Dedueixo que curses quart d'ESO.

I què més? Tallers, xerrades, representacions...això sí, a dins el centre i per a tots.Gràcies a tots per participar, i peraprendre, és clar, tard o d'hora hoagraireu.

ACTUALITAT18

Mireia Miguel

DIARI DE VIATGE. ATENES 2005

assassinat el seu espòs, Agamèmnon, en tornar victoriósde la guerra de Troia. Gràcies a l'ajut de la deessa Atena,Orestes fou absolt, i allà s'instituí el tribunal que jutjavaen l'antiguitat els crims de sang. Però, si ens posem aexplicar el mite que s'amaga darrera cada racó noacabarem mai!Finalment ens decidírem a entrar a l'Acròpolis.Travessem els Propileus i... l'impacte del majestuósPartenó, el temple dedicat a Atena Parthenos, l'Erecteu,les Cariàtides, el museu... Ens ho mirem tot de fit a fit,i baixem cap a Monastiraki a dinar. Al vespre pugem alLykavitós amb funicular, per veure les vistes d'Atenesde nit. El problema és que per arribar al funicular hi hauna bona excursió, i de pujada. Els alumnes estanconvençuts que ho fem a posta per cansar-los i quepuguin dormir bé, de debò, de debò que no erenaquestes les meves intencions. Tornàrem a caminar peranar a sopar a Exarhia, i després els alumnes es vanrebel·lar i es negaren a tornar a l'hotel a peu. Així queprovàrem per primera vegada els taxis grecs, baratíssimssi el taxista va directe al destí, i barats si fa algunavolteta. Però tenim uns al·lots molt espavilats, que no esdeixaran estafar en cap cas.El 25 tenim creuer per les illes del Sarònic: Poros,

Atenes va ser el destí triat pels de 2n de Batxillerat perfer el seu viatge. Hi vam arribar el 23 de febrer, tot i queamb moltes hores de retard. Estàvem cansats delllarguíssim viatge, però vam anar a recuperar forces ambun soparet típic grec en una taverna també molt típica.La primera caminadeta ens va fer comprovar que laciutat segueix com sempre: el rentat de cara per als JocsOlímpics del 2004 es va limitar a les zones mésconcorregudes. I alerta quan haguem de travessar elscarrers! Que el nostre semàfor estigui verd no vol dirque puguem passar! En aquest primer contacte amb laciutat ja vam poder veure l'Acròpolis i el templed'Hefest (Theseion) il·luminats, que bonic! En tornar al'hotel, estàvem tots (menys alguns profes) tan cansats iemocionats, que no podíem dormir. I no vam dormir.L'endemà, camí de l'Acròpolis ens vam trobar el mercatde la fruita i la verdura, el del peix i el de la carn (forçaimpactant per als nostres higiènics costums, peròprobablement els nostres padrins ho haurien trobatnormal). Només entrar a Plaka vam trobar la Bibliotecad'Adrià, i allà vam tirar les primeres fotos dels marbresgrecs. Abans d'entrar al recinte de l'Acròpolis, vampujar al turonet de l'Areòpag, on Orestes fou jutjat perhaver assassinat la seva mare, Clitemestra, que havia

ACTUALITAT 19

de vacances a Madrid, a causa de les inclemències deltemps. Tampoc no va estar malament, una experiènciaen un hotel amb un munt d'estrelles i comoditats. Ensen vam aprofitar tant com vam poder, va ser la guindaper al final del viatge. A molts no ens hauria importatque la neu ho bloquegés tot i ens obligués a passar unaaltra nit allà. Però l'endemà ja vam partir definitivamentcap a Palma; com que ja era evident que no ens donavenmés vacances, hi havia pressa per arribar a casa i contartotes les nostres aventures i desventures.PS: Moltes gràcies per deixar-me que us acompanyés aGrècia. Després de cinc anys sense trepitjar la mevasegona casa, va ser una experiència genial i moltdivertida anar-hi amb tots vosaltres.

Hydra i Ègina. L'ambient és molt "guiri", però millorriure que plorar, i vàrem gaudir del bon dia i la bonamar, i fins i tot vam ballar danses gregues (bé, un no vagaudir gaire perquè es va marejar, i un altre va gaudirdurant el trajecte i es va marejar espectacularment entrepitjar terra al Pireu). Els que estàvem en condicionsvam anar a sopar a Monastiraki i després una mica demarxa (OPA!OPA!).Després de tanta organització, decidírem fer unaexcursió pel nostre compte, amb autocar de línia ple degrecs. Vam anar a Nafplio, bonica ciutat a la vora de lamar, que havia estat sota el govern de Venècia des del1388 al 1540. Però de ben segur que el millor del'excursió va ser el trajecte de tornada. Vam començar ariure amb una classe pràctica de grec modern(mostatxo="mustaki"=bigoti), i ja no vam poder pararfins arribar a Atenes. Els nostres companys de viatgegrecs van estar ben distrets.Cada diumenge al matí, a la plaça Syntagma es fa elcanvi de guàrdia amb tots els soldats que han fet guàrdiadurant la setmana davant de la tomba del soldatdesconegut. Van vestits amb l'uniforme de gala, el vestittípic grec, hi ha música i desfilada. Hi arribàrem un poctard i amb cares de son, però ens vam poder fer una ideadel que era. Després d'un berenar típic grec a peu dret,ens vam dividir: uns van anar a les noves instal·lacionsolímpiques (OAKA), que no van poder visitar "permotius de seguretat" i després al Museu Arqueològic, ialtres directament al Museu. Després de dinar, compresde records i preparatius per a alguna brometa (en Nemo"paracaigudista"... ) i per a un aniversari, que n'Andreufeia 18 anys! Era la darrera nit que érem a Atenes...quina pena! L'últim dia encara vam tenir temps de visitar l'Àgora, elfamós lloc de reunió dels antics grecs, i fer méscompres. Vam dinar en una taverna a prop de l'hotel, tottípic, típic, i corrents a cercar les maletes. Ens feia moltapena deixar Atenes, ens volíem quedar una mica més,però a Atenes, no a Madrid! Els déus de l'Olimp nodevien entendre els precs, i ens van fer guanyar una nit

Ah! Al final no vam poder menjar moussaka, així queaquí en teniu una recepta:

MOUSSAKA (MOUSSAKAS)Es fregeixen patates i esbergínies tallades a rodanxes.Es fa un sofregit de ceba ratllada. Quan comenci adaurar-se hi afegim mig quilo de carn capolada i quans'hagi consumit l'aigua, hi posam tomàtiga naturalratllada o salsa de tomàtiga. Hi afegim julivert picat,sal, pebre i una mica de nou moscada. Quan s'hagiconsumit tot el líquid, ja tenim el farcit a punt. En unafont que pugui anar al forn, es fa una capa col·locantles patates com les escates d'un peix. Al damunt s'hiposa la carn i es tapa amb les esbergínies. Es cobreixamb una beixamel espessa (depèn del gust de cadascú,però a la majoria de tavernes és normal que labeixamel tingui dos dits de gruix). Escampem aldamunt formatge ratllat i ho posem al forn. Realmental forn només s'ha de gratinar, perquè tots elsingredients són cuits. Es tallarà molt millor si lapreparem amb unes hores d'antelació i després latornem a escalfar.KALH OREXH!

ACTUALITAT20

LA GRAN FESTA DEL CAMPIÓ

David Juàrez, 4t B

El dia 14-5-05 el F.C.Barcelona es va proclamar campióde la lliga al camp del Llevant.Va ser possible gràcies al fet que el R.Madrid només vatreure un punt al Sevilla una estona abans del partit delBarça Vs Llevant. Llavors, el Barça només necessitavano perdre, havia d'empatar o guanyar. I ho va fer, vaempatar a u. I això el va convertir en campiómatemàticament a falta de dues jornades.El partit del Barça va començar malament, el Llevant vafer el primer gol a la primera meitat, les coses esposaven difícil per al Barça. Però això va canviarràpidament, Samuel Eto'o va aconseguir el gol del'empat a la segona meitat, va ficar un gol que valia unalliga!Després d'aquest gol, el barça es va passar el següents30 minuts tocant la pilota perquè no hi haguessin méssorpreses, com ho farien tots els equips del món.Quan l'àrbitre va xiular el final del partit, tots els culésvaren explotar d'alegria, per fi guanyàvem aquesta lligatan desitjada.I és clar, amb aquesta lliga tant desitjada al seu poder,

havien de fer una gran festa, una festa inoblidable perals culés.Després del partit, la plantilla blaugrana al complet vapartir cap a Barcelona. Varen arribar damunt les tres delmatí, i varen celebrar el títol aconseguit fent voltes perBarcelona amb tots els seguidors que eren desperts aaquelles hores.Al següent dia la plantilla tenia una cita a les 21:00 alCamp Nou amb més de 90 mil seguidors.Aquella celebració va ser impressionant, però quasitothom la recorda només per la famosa frase de SamuelEto'o : " Madrid, cabrón, saluda al campeón". I això nohauria de ser així, perquè aquella festa va durar unes 4 o5 hores (al Camp Nou), i el que va dir Eto'o nomésvaren ser uns minuts.El que s'hauria de recordar la gent d'aquella celebracióhauria de ser les paraules que en Frank Rijkaard va dirals seguidors i als seus jugadors, o quan l'equip va feruna volta al camp amb Maxi López lesionat damunt, etc.Aquella festa va ser una meravella per a tots els culés, ino hauria de perdre el seu encant només per una frase,de la qual ja es va disculpar en Samuel Eto'o.

CONFERÈNCIA AMB PERE PONS I CLAR

El dia 4 de Maig els alumnes del'I.E.S Santanyí de 2n d'eso,exactament de les aules de 2n.C iD vàrem poder gaudir d'una petitaxerrada, dic petita perquè quasi novàrem tenir temps de prendre fuai d'agafar confiança, com perpoder mantenir una xerrada prouinteressant.Aquesta consistí en una mica decomentari sobre les seves obrespublicades i no encara publicades.

Miquel Rigo, 2n C

Els alumnes de 2n. C i D durant eldesenvolupament de curs 04/05fins el dia de la xerrada, ja havíemllegit unes quantes obres seves(L'estret del temps i Crispetes per ala Norma Schweizer).En Pere Pons ens comentà les duesobres un poquet per damunt, ésclar, per què si les hagués decomentar de cap a peus, com va direll no ens bastaria un dia sencer.Durant la "Mini" conferència hi va

haver poques intervencions, és adir, preguntes per part delsalumnes, però no és que fessinmassa falta, perquè ell s'explicà demeravella i ens contà quasi tot elnecessari.Donàrem fi a la conferència ambunes quantes salutacions ifelicitacions per les seves obres iell ens ho agraí d'una manerafantàstica: ens signà alguns delsseus llibres.

REPORTATGE 21

El graffiti pot considerar-se com un moviment estèticurbà, nascut a Nova York i pretén donar a conèixerl'habilitat, el nom i les formes de l'escriptor de graffiti,també anomenat graffiter.Pot considerar-se que la història del graffiti comença aNova York a finals dels anys 60, quan un jove vacomençar a escriure el seu sobrenom, "TAKI", i elnúmero de casa seva, 138, per tot arreu. A ell s'hi vanafegir més joves que cercaven el mateix, expandir el seunom. Molts d'ells intentaren millorar les seves firmes pertal de fer-les destacar de la multitud. Uns afegien coronessobre els seus noms, altres juntaven lletres o bé lesdecoraven, però el que més va destacar fou "SOUL 1",que, com molts altres, cercava escriure el seu nom a llocsestranys i impossibles. Ell es va especialitzar a firmar amitjana altura dels gratacels de Manhattan. Però el quepredominaven eren les firmes als vagons de tren. "IN" vacomençar a firmar per tot arreu a gran velocitat, aquestprocés ell mateix va denominar-lo com "els meusvomitats". Les firmes d'aquest escriptor no eren moltestètiques, però el que impactava d'aquest individu és quees trobaven firmes seves per tot arreu. Alguns anysdesprés va ser nomenat el rei de totes les línies, ja quehavia aconseguit escriure un total de 10.000 firmes arreude Nova York.Més envant van anar apareixent nous descobrimentstecnològics; el cas més important és l'esprai, o tambéanomenat pulveritzador de vàlvula gruixada. Amb aquestnou artilugi els escriptors van començar a pintar parets i aescriure el seu nom amb lletres amb contorn, rodones iamples. Altres combinaren colors, ombres, i el que va serun gran descobriment per a molts d'escriptors foren elsescrits en 3D. Els escriptors amb l'ajuda dels esprais vananar evolucionant poc a poc i van començar pintant lletresmínimament grosses i amb relleu als vagons. Tambécomençaren a trobar-se caricatures, figures de dibuixos

EL GRAFFITI, UN ART URBÀ

Francesc Joan Serra, 4t Banimats i paisatges o imatges de la ciutat. Després vanaspirar a pintar vagons complets, i ho aconseguiren, i elmajor repte fou pintar més d'un vagó complet, això varebre el nom de "cucs" i "LEE" va ser el primer a pintar2 vagons seguits.Actualment el graffiti ha arribat a desenvolupar diferentsestils en què es pot pintar una paret, un vagó osimplement una firma. Els estils generals i més conegutssón els següents:Logo: dibuixos senzills i amb pocs detalls, podria dir-seque són com a esbossos.IGH Design: dibuixos detallats i definits amb ombres ibrillos.Flop: amb lletres senzilles, de fàcil comprensió lectora inormalment solen ser amb formes rodones.Tag: és la firma del grafiter.Bubble: estil de graffiti amb les lletres elaborades i ambformes rodones.Wild Style: estil agressiu, amb colors forts, terminacionsamb puntes, formes impossibles, també s'anomena estilsalvatge.

Algunes pàgines d'interès:http://www.hhzpain.net (secció + graffiti)http://www.war4.org (secció Graffitis)http://www.positivos.com

SPOR+DZT+SIK

Wookie Works

22 ENTREVISTA

PREGUNTA:Ens pots fer una petita presentaciódels teus inicis amb el graffiti, la teva evolució, elsdiversos noms que has tingut, etc.?RESPOSTA: Es pot dir que vaig començar amb elgraffiti d’una manera estranya. Un dia un dels amics ambels quals m’ajuntava va dir que sabia on es compravenesprais. En vam comprar un parell i vam fer la nostraprimera “xapuça” a una paret. Jo sempre havia pintatlletres al paper, així que em va ser fàcil improvisar unapetita peça. El meu nick o sobrenom inicial era Sprayter,provinent de l’SPRAY lògicament, actualment es Spor,perquè té lletres en comú amb l’antic nick i està abreviatper una millor sensació visual.P: Ens pots definir la paraula graffiti segons el teupunt de vista?R: Graffiti es pot entendre per moltes coses. He vist amolts llocs que la paraula graffiti defineix qualsevol tipusde pancarta, cartell, mural, que hi pugui haver pel mig. De

“Spor” és el sobrenom d’un escriptor de graffiti que fa uns anys va començar a pintar parets ia impressionar-nos amb les seves obres, dues de les quals estan ubicades al nostre centre. Unaal pati i l’altra a la part exterior de l’aula de música. També col·labora amb una empresa degraffiti anomenada “Wookie Works” i forma part d’una crew (unió o grup d’escriptors quefirmen amb el nom del conjunt i fan obres conjuntament).

“SPOR”, UN ARTISTA DE SANTANYÍ QUEDOMINA EL GRAFFITI

Francesc Joan Serra, 4t Bfet, a l’Edat Mitjana ja feien graffitis per dins coves ambaltres tipus de pintures i tècniques. No sé per què peròdefineix moltes tendències gràfiques. Actualment aquestaparaula s’utilitza per referir-se als graffitis que coneixemtots del carrer, amb la tècnica de l’esprai. Per mi són elsaerosols, i el que ets capaç de fer amb ells.P: Què va ser el que et va empènyer a entrar enaquest món tan especial de creativitat?R: Doncs supòs que el fet que sempre m’agradés dibuixar,la creativitat, l’originalitat... Tot combinat amb el pique queem provocava veure autèntiques obres d’art al museugratuït, que és el carrer.P: Ens pots definir com és principalment el teu estil?Agressiu, tranquil, salvatge...R: L’estil d’un graffiter sempre sofreix evolucions... Jo notenc estil definit perquè sempre vaig innovant amb lescoses noves amb què em puc trobar. M’agrada provarcoses noves, encara que ara m’estic decantant per un estil

Obra d ’Spor a l co r ra l de l ’ au la de mús i ca .

ENTREVISTA 23

anomenat Wild Style, que és una micaa lo loco, però ara he provat una cosanova que m’ha agradat bastant, elRealisme. Normalment combinat ambdiferents estils de lletres.P: Ens pots parlar un poc sobre lateva crew i l’empresa wookieworks? Quants sou a l’empresa?Com vos ho muntau? Si algú volposar-se en contacte amb vosaltres,com ho ha de fer?R: Bé doncs us present la Crew“Massive Sickness” (VomitadaMassiva). Està formada per uns amicsde s’Illot, i un de Barcelona.L’empresa Wookie Works ve a ser elmateix, però formalment. Es dedica arealitzar obres (normalment graffitisencara que puguem fer altres treballsrelacionats). Per als que estiguininteressats a decorar el seu negoci, local, casa, etc. No uspuc dir res millor que www.wookieworks.net (la pàginaestà currada, he, he ). Els components de la crew ol’empresa distingint algun d’ells com a col·laborador (notan integrat) són: DZT, SIK, SINUO, SPOR, RAZH iENJOY.P: Com et sents després d’haver acabat una obra ihagis comprovat que ha quedat com volies?R: Aquesta pregunta és molt interessant perquè de fet,mai no em sent satisfet. Ni jo ni cap dels meus amicsartistes. És una manera d’autocriticar-nos, de manera quemai no ens agrada el que hem acabat i només frissam decomençar una altra peça.P: Existeix un graffiti perfecte?R: Un graffiti, si és perfecte per algú, deixarà de ser-hoper una altra persona. Vull dir que en moltes ocasionspassa que cada persona interpreta un graffiti de maneresmolt diferents i es fixa en detalls que un altre no es fixaria.P: Vas a competicions? Ens pots explicar comfuncionen aquestes competicions o quedades? A lescompeticions qui jutja les peces i què valoren?R: Bé, jo he assistit particularment a una competició aquí,a Mallorca, i també a una exhibició. A la competiciótothom presenta el seu esbós després de fer la inscripcióprèvia. Si l’esbós és suficient bo o en alguns casos espresenten fotografies de treballs anteriors, et seleccionen.Això es fa perquè si no tens ni idea de dibuixar, noimporta que contaminis la capa d’ozó amb esprais quepodrien aprofitar perfectament altres persones, ha, ha, ha.Les votacions es fan entre els mateixos artistes. A unaexhibició hi participen graffiters coneguts, sovint localsper demostrar la tècnica i l’estil.P: Quan pintes parets públiques, a llocs on hi ha

trànsit, supòs que ho fas de nit, no? Ens pots contarcom ho fas?R: Aquesta pregunta pot provocar conflicte... Però l’únicque et puc dir és: quan pintis “il·legals”: esprai en mà, i elsaltres a la motxila. Si has de partir a córrer ho has de tenirtot a punt.P: Tens qualque anècdota interessant, projected’alguna peça que vulguis fer, experiències que hasviscut o alguna cosa que t’agradaria contar-nos?R: Anècdota: La presència d’autoritats durant el procésnocturn de pintar, que va provocar l’evasió immediata“campo através” (per dins una tanca).També record quan un home amb molta mala llet es vaenfadar perquè pintàvem a una paret seva. Ens va aturar iquan veia com quedava va dir: seguiu pintant, això estaquedant “guapo”!Projecte: Amb Wookie Works quan haguem recaptatsuficients diners volem fer una exhibició on hiparticiparan graffiters de la península, que són autènticscracks. Amb això també vull informar-vos de ladisponibilidad de Wookie Works per fer qualsevol tipus degraffiti a qualsevol lloc. Només heu de posar-vos encontacte amb la pàgina web. Visitau-la, que és moltinteressant! Aquesta pàgina vos posarà al corrent de lesdiferents obres realitzades fins ara, making off, membres,preus, esbossos, etc.PD: si la meva manera d’expressar les idees no vos pareixsuficientment clara... Consultau els vostres pares o unmajor d’dedat que mínimament no sigui analfabet.Idò així tancam aquesta entrevista, només vull agraira “Spor” per la seva col·laboració i per haver-noscontat tots els secrets del graffiti. També vull donarles gràcies a “Pikël” per ajudar-me amb els diferentsestils de graffiti.

24 CREACIÓ

La classe havia anat prou bé. Havien escrit unaestona i no s'havien despistat gaire. Aleshores vaigescoltar aquella veu.- Profe, podem arreplegar?Em vaig girar. Havia estat na Mari Pili.- Encara manquen quasi deu minuts.- És que altres professors ens deixen fer-ho -afegeix na Noèlia.- M'és ben igual -els dic-. Continuarem.- Pero esto és injusto! -sent que critican'Esteban.- No és just! -es lamenta n'Aina, normalitzant lallengua.Jo, veient que la cosa està empitjorant i que la queixa jas'ha fet general i tement que el renou dels alumnespugui molestar els altres professors, em replantejo lasituació.- D'acord -accepto finalment-. Arreplegueu les cosesperò no us mogueu del vostre lloc ni faceu massarenou.He fet tard a dir-ho. Ho veig. N'Aina ja s'ha aixecat dela cadira per anar al penjador a cercar la jaqueta i moltsdels companys la imiten.- He dit que no vos mogueu del lloc! -els recordo.Però és clar que ells ja donen per acabada la classe

PER ACABAR LA CLASSEGuillem Rosselló

perquè no em fan cas i n'hi ha que s'han posat drets iparlen entre ells com si jo no existís. Per acabar-hod'empitjorar, n'Amorós llança un paper a na Maria iaquesta li torna mentre en Hans no ha deixat passarl'oportunitat per treure's el canut i ferir na Mari Pili.- Profe! -es queixa aquesta.- Hans i Amorós, no faceu desbarats si no voleu quevos posi un avís! -els amenaço-, i recordeu que heu decol·locar les cadires en el mateix lloc on les hemtrobades en començar la classe.Ho dic, però ningú no m'escolta. És indignant.- Tots a seure! -els ordeno enfadat-. Calleu!Però pareix que m'ignoren perque un parell d'ells ja hacaminat cap a la porta encapçalats per na Maribel il'han oberta- Tancau-la ara mateix -el ordeno pegant un copdamunt la taula

Callen. Pareixen espantats i tot. A la fi. Llavorsna Maribel em mira amb gest acusador.

- No importa que et posis d'aquesta manera,profe -em retreu-. A vegades ets més exagerat! -afegeix.

I li aniria a respondre però just al moment sonael timbre avisant que la classe s'ha acabat.- Podeu sortir -els atorg malgrat adonar-me que més dela meitat ja són a fora.

OPINIÓ 25

A principi d’aquest darrer trimestre,en Rafel, professor d’història, ens vamanar un treball de recerca sobre elmallorquí de Santa Margalida, JoanMarch Ordinas, més conegut per lanostra contrada com en “Verga”. Nosabent on havia d’anar a cercar, vaigdecidir anar a parlar amb dos homes,que em contaren les següents coses:

<<Era un home molt negociant. Perquèmira si era viu, que primer va comprar totesses cabeces d’all que va trobar a pesseta sacabessa, i com que en aquell temps unapesseta saps que era de molt, i llavors sagent n’hi va dur moltes, i sa gent va quedaramb pocs alls i les varen acabar, i llavorshavien de manester alls. I ell els havia pagata pesseta, i llavors els ho feia pagar a dues.Mira ja quin negoci va fer.<<I llavors també, tenia sa Banca March,i molts hi tenien doblers. I llavors vancomençar a dir sa Banca March fa “ui”, itothom anava a cercar els doblers, però elsho donava, però sense interès. Tots els queels hi havien tengut, els dava sa mota, peròno els dava s’interès. I també ja saps quinadoblerada que va fer.<<Era un negociant en tota. I llavors,amb el quantrebàndol, també, deia queenviava bessó, cap allà, cap a Tànger, i hienviava clovelles, es puta. Mira de quinmode els enganava.<<Va tenir un porquer, també, i vapassar per ordre que matassen tots elsporcells que farien aquelles trutges. Era unporquer d’Es Llombards, i ell va dir,“vatuadell, haver de matar tota aquestsporcellets”, i se’n duu dos cap a ca seva, lesva dar llet i es van fer bons porcells. I un diaen Biel, que era es que estava a S’Avall esva dar compte, i li va dir (es porquer)“aquells porcells que vàrem matars’haguessin fet bons; no ho havia dit, peròme’n vaig dur dos, a ca nostra, les vaig darllet, i les tenc que són dos porcells aixuixí”-“i què vol dir, au cap a ses cases i passaremcomptes, te pagaré lo que te devem i ten vascap a ca teva, i en esser a ca teva les matesi les me dus morts”. Perquè el que ell digués

VA DE “VERGA”Miquel Salom, 2n Batx A

s’havia de fer allà.<<També es va fer amic de’n Franco,perquè en Franco no era govern, eradictador i anava amb ell, com que era unbon padrí, tenia molt ... I sa qüestió que enFranco, va anar allà on feien avions i vadir: “venc per comprar aquests avions”, ivaren dir “no, no les volem vendre”; diu“no, jo venc enviat de’n Joan March”- “uep,idò si és així sí que els vos n’heu de dur”. Iles se’n varen dur i llavors varen moure esmoviment ... i tira per envant.<<Quan jo tenia 17 anys, va venir enBiel, es que estava de majoral a S’Avall, acercar-me per guardar les ovelles, que anàsa veure sa guarda, i hi vaig anar, i quan hivaig anar n’hi havia 1200. I me vaprometre que si hi anava, me donaria 4quarterades de rota, a dins es sementer deses rotes, allà on jo voldria, de sa terra mésbona; i els parellers d’allà es diumenges

li deia per on havia d’anar, i sempre,sempre l’agafaven a aquest homo, però eraperquè tenia sa Guàrdia Civil avisada, ellmateix s’acusava, i enviava sa GuàrdiaCivil allà on havia d’anar aquesta barca, iper s’altra part en descarregava set, o vuito...<<I un dia, con que era molt amic amb enFranco, li va demanar permís per forrar uncuarto de pessetes, i en Franco li va dir queno perquè no volia que li trepitjàs sa cara.<<Com que era de casa pobra, i un tempsa ses cases senyorials tenien una entradad’arbres grossos, i com que ell venia de casapobra en va sembrar el doble per demostrarque un de pobre també podia tornar ric.<<Tenia una cova a Cabrera, on hi haviauna pedra que tenia forma de taula,l’aprofitava per fer-hi es negocis més grossosde quantrebàndol.<<Es temps de sa Segona GuerraMundial, diuen que per tenir els dosbàndols contents, i per tan si guanyaven unscom ets altres, sortís beneficiat, per una partvenia gasoil a uns, i per s’altre venia menjarals altres.<<També diuen que a s’Horta varen feruna exposició de cactus, i hi va haver uncactus molt gros, i a en Verga li va agradar,i el volia comprar, però l’amo des cactus noel volia vendre; n’hi va arribar a oferir 200mil pessetes, que an aquell temps erenmoltes. Però l’amo va dir que no perquèvolia poder dir que tenia

m’ho sembrarien amb ses seves bísties; peròde paga no em va prometre gaire. I vaig dirque hi pensaria, i la qüestió que va tornarun altre pic, i vaig decidir que no, perquèllavors hauré d’anar en es servici, i ell me vadir: “no passis pena pes servici, si vens aestar a S’Avall no en faràs de servici”, i nohi vaig anar.<<Va enrajolar ses boveres, i essestadors... I no saps quantes quateradessón S’Avall?, quatre quatres 4444, i no sési era antes d’afegir-hi S’Avallet o després,i no sé ara quantes són.>>Bé, i ara seguirem xerrant amb unaaltra persona d’en Verga.<<En Verga anava de quantrebàndol, itenia una barca llogada i un mariner, que

J oan March Ordina s e l d iade l ca sament de la s eva né ta .

26 CREACIÓ

Mientras descansaban en una venta, donQuijote, en sueños, atacó a unas botas devino tinto creyendo que eran ladrones. Acausa del bochorno, don Quijote ySancho abandonaron la venta.

Un día se toparon con tres mozas depueblo muy poco agraciadas. Sancho ledijo a don Quijote que una era Dulcinea.Don Quijote extrañado cayó en la cuentade que ella debía estar encantada.

Cuando lo tuvo todo, partió de su casaen dirección a una venta a que lenombraran caballero.

Después de numerosas aventuras, donQuijote y Sancho se toparon con unosmolinos. Don Quijote creyó que erangigantes y marchó a atacarlos.

En un lugar de la Mancha, de cuyonombre no quiero acordarme, vivía unhidalgo que del poco dormir y delmucho leer se le secó el cerebro y sevolvió loco.

Un día se le ocurrió la extravagante ideade convertirse en caballero andante y,como todo caballero, eligió a su rocínRocinante y a una dama por la queluchar, Dulcinea del Toboso.

Cuando se recuperó y después de pasarmás aventuras, se toparon con unbarbero que se había puesto su bacía enla cabeza para no mojarse por la lluvia.Don Quijote creyó que era un yelmo y loatacó, quedándose con la bacía.

Después de ser armado caballero, viviósu primera aventura, de la cual resultómal parado y se vio obligado a regresar asu casa. En su aldea se encontró conSancho Panza, al cual nombró suescudero prometiéndole una ínsula.Cuando Don Quijote se recuperó, partiócon su escudero en busca de aventuras.

EN UN LUGAR DE LA MANCHA...

400 ANYS DEL QUIJOTE

Pere Bonet, Rafel Ramos, Lorena Martínez, Pep Rigo, 1r Batx A; María Ángela Ortiz, Jessica Domínguez, 1r Batx B

*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

CREACIÓ 27

A la salida de la cueva, Sancho seencontró con unos duques que habíanleído la primera parte del Quijote. Trasun pacto, hicieron creer a don Quijoteque había conseguido la ínsula paraSancho y que había cumplido supromesa.

El Caballero de la Blanca Luna derrotó aDon Quijote y le exigió que volviera a sualdea y olvidase las aventurascaballerescas, Don Quijote, malherido,aceptó.

Tras unos días como rey de la ínsula,Sancho descubrió que también leengañaban a él y decidió marcharse condon Quijote en busca de más aventuras.

Cuando regresó a su casa , enfermó y,moribundo, recuperó la cordura y muriócomo un hidalgo rodeado de los suyos.

Después de muchos tormentos, donQuijote entró en la cueva de Montesinos.Allí se encontró con el magoMontesinos que le enseñó el lugar, unlugar encantado donde se hallabanpersonajes encantados, entre ellosDulcinea.

Mientras iban camino de Barcelona se encontraron, en la playa, con el caballero de laBlanca Luna, que en realidad era Sansón Carrasco, que quería ayudar a don Quijote arecuperar su cordura.

Alumnes de L i t e ra tura Univer sa l

28 CREACIÓ

FRASES ANTOLÒGIQUES...

400 ANYS DEL QUIJOTE

Enmanuel Méndez, Maria Francisca Simarro, Daniel Giscafré, Maria Antònia Barceló, Maria Cànaves,1r BatxA; Maria Magdalena Rigo, 1r Batx BEn un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha muchotiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocínflaco y galgo corredor. (Part I, Capítol 1)La razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razónenflaquece, que con razón me quejo de la vuestra fermosura. (Part I, Capítol1)Yo soy el gigante Caraculiambro de la ínsula Malindrania, a quien venció eljamás como se debe alabado caballero don Quijote de la Mancha. Disponed demi como os plazca, señora. (Part I, Capítol 1)¡Oh princesa Dulcinea, señora de este cautivo corazón! Acordaos de mi, quepadezco tantas penas por vuestro amor. (Part I, Capítol 2)Para mí, señor castellano, cualquiera cosa basta, porque mi descanso es pelear.(Part I, Capítol 2)Vosotros, soez y baja canalla venid y atacadme, que ya veréis el pago que recibís.(Part I, Capítol 3)¡Oh tú, quienquiera que seas, atrevido caballero, que llegas a tocar las armas del

¡Oh señora de mi alma, Dulcinea, flor de la hermosura, socorred a este vuestrocaballero que en tan riguroso trance se halla! ( Part I, Capítol 8)Mi oficio es andar por el mundo enderezando entuertos y desfaciendo agravios.(Part I Capítol 9)Calla Sancho, que nadie te ha preguntado. (Part II, diversos capítols )Como me quieres bien, Sancho, hablas desa manera y como no estásexperimentado en las cosas del mundo, todas las cosas que tienen algo dedificultad te parecen imposibles.(Part II, Capítol 23)Letras, pocas tengo, porque no sé ni el abecé, pero soy buen cristiano y manejarélas armas hasta caer, y que sea lo que Dios quiera.(Part II, Capítol 42Mira, un refrán traído a propósito está bien, pero ensartarlos a troche y mochehacen la plática vulgar. (Part II, Capítol 43)Para mi no seran ellas como flores, sino como espinas que me puncen el alma.(Part II, Capítol 44)Yo no quiero botín alguno,sino un amigo,si es que lo tengo, que me levante, medé un trago de vino y me enjugue el sudor. (Part II, Capítol 53)Mejor se me da a mí cavar y plantar viñas que dar leyes o defender reinos.(Part II, Capítol 53)Muerto sois, caballero, si no confesáis que mi dama es más bella que la vuestra.(Part II, Capítol 64)Dulcinea del Toboso es la más hermosa mujer del mundo y yo el más desdichadocaballero de la tierra, y no esta bien que mi flaqueza me haga mentir. Así queaprieta, caballero, la lanza y quítame la vida, pues me has quitado la honra.(Part II, Capítol 64)Señores, yo fui loco y ya soy cuerdo; fui don Quijote de la Mancha y soy agora,Alonso Quijano el bueno. Ténganme en la estimación que de mí se tenía, yprosiga adelante el señor escribano. (Part II, Capítol 74)La mayor locura que puede hacer un hombre en esta vida es dejarse morir sinmás ni más en manos de la melancolía. (Part II, Capítol 74)Si don Quijote de la Mancha es loco y Sancho Panza lo sabe, pero aún así lesirve y cree en sus promesas, ¿no es más loco y tonto el escudero que su propioamo? (Part II)

más valeroso caballero andante que jamás ciñó espada! (Part I, Capítol 3)¡Doy gracias al cielo porque ya me da ocasión de ayudar a algúnmenesteroso! Descortés caballero, ¿Cómo maltratáis así a un muchacho indefenso? Subid avuestro caballo y tomad la lanza, que yo os haré pagar vuestra cobardía. (PartI, Capítol 4)Non fuyáis gente cobarde, gente cautiva atened, que no por culpa mía, sino demi caballo, estoy aquí tendido. (Part I, Capítol 4)¡Dichosa tú, Dulcinea del Toboso, la más bella de las bellas, porque tienesreducido a tu voluntad al valiente y nombrado caballero Don Quijote de laMancha. (Part I Capítol 4)Todo el mundo se pare! Nadie pasará de aquí si antes no confiesa que no hayen el mundo doncella más hermosa que la Emperatriz de la Mancha la sin parDulcinea del Toboso. (Part I, Capítol 4)Bien se ve, que no sabes nada de aventuras porque salta a la vista que songigantes y si tienes miedo, quítate de ahí, y ponte en oración que voy a entrar conellos en fiera y desigual. ( Part I, Capítol 5)Conmigo no hay palabras blancas, fementida canalla. ( Part I, Capítol 8)

*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

CREACIÓ 29

QUI ERA MIGUEL DE CERVANTES?

400 ANYS DEL QUIJOTE

Àngela Garcia, Toni Bordoy, 1r Batx AMiguel de Cervantes va néixer un 29 de setembre de 1547 aAlcalà de Henares (Madrid). Va ser el quart fill del cirurgiàRodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortines. Quan noméscontava amb quatre anys d’edat es va traslladar a Valladolid,juntament amb la seva família, on estava situada la cort delrei d’Espanya, Felipe II, en aquella època. Anys més tard, enel 1561 la cort va ser traslladada a Madrid on Cervantes i laseva família es va traslladar també. Dels estudis que va cursarMiguel en la seva infància i joventut no se saben ambexactitud, però no sembla que fossin els quals avuianomenam universitaris. Amb poc més de 20 anys Miguel esdirigia a Roma al servei del cardenal Acquaviva. Va recórrertota la Itàlia, es va allistar en l’Armada Espanyola i en el 1571va participar amb heroisme i valentia en la batalla de“Lepanto”. Allà va ser on Cervantes, a causa d’un tir rebuten el pit i en el braç esquerre, va perdre gran part de la sevamobilitat, pel que va ser cridat “el manco de Lepanto”. Tres oquatre anys més tard, quan tornava a Espanya, els corsaris

van assaltar el seu vaixell en la desembocadura del riu Jordà.El van capturar i el van dur a l’Alger, on va sofrir cinc anysde captivitat. Després de cinc anys un frare va pagar per ellun rescat, i el 19 de setembre de 1580, va ser alliberat. Quanva tornar a Madrid es va trobar a la seva família entre lapobresa i la misèria. Amb 37 anys i arribat de la presó, es vacasar a Toledo amb Catalina de Salazar i Palaus de 19 anys.Després d’això va intentar sobresortir en les lletres i publicàla novel·la Galatea (1598) i lluita, sense èxit per destacar en elteatre. Més tard, sense mitjans per a viure és destinat aAndalusia com comissari d’abastaments i recaptadord’impostos per a l’Armada Invencible. Allà tornà a acabar enla presó, acusat per irregularitats. Cervantes va centrar elsseus afanys literaris en la poesia i el teatre, gèneres que maiabandonaria. La seva obra poètica abasta sonets, cançons,èglogues, romanços, letrillas i altres poemes menors.Escriu les seves Novelas Ejemplares(1613), mentre que laprimera part Don Quijote de la Mancha havia aparegut el 1605.Després, el 1615 es publica la segona part com a resposta alQuijote de Avellaneda,versió que circulava de les aventures de donQuijote. Per això a partir del capítol LIX Cervantes no vaperdre ocasió de ridicularitzar al fals Quixot i d’assegurarl’autenticitat del veritable Quixot i Sancho. En el 1617 lesdues parts es van publicar juntes a Barcelona, i des de llavorsel Quixot es va convertir en un dels millors llibres del món i, amb el temps, traduït a tota les llengües amb traduccióliterària. Finalment Cervantes va morir dia 23 d’Abril de1616 i va ser enterrat de caritat.

*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

30 CREACIÓ

HAN DIT....

400 ANYS DEL QUIJOTE

Tomeu Estelrich, Joan Rigo, Patricia Montano, 1r Batx AMiguel de Cervantes:El libro es una invectiva contra loslibros de caballerías, con la mirapuesta en derribar la máquina malfundada de estos caballerescos libros.

Francisco Rico (catedràtic deliteratures hispàniques imedievals):El Quijoterecuerda a las viejaspelículas mudas de Chaplin, dondetodo acaba a garrotazos.Don Quijoteen el fondo lo quequiere es imitar a los que imitan en lavida diaria los libros de caballerías.

Carme Riera (escriptora):La relació que més m’interesa i quemés em commou és que es tractad’una relació d’amistat.Quixotté molt ingeni, sobre tot percreure’s que, només pel fetd’inventar-se a sí mateix, existeix.El Quixot en l’enfrontament del’home contra la maquinària.A mi l’escena que mésm’impressiona de tot El Quijote ésen la què, vençut en la nostra platja,diu: “Dulcinea és la més hermosa

dona del món i jo el més desgraciatper tant, mata’m, però jo no pucrenunciar a dir això”. Em pareixl’escena més màgica perquè és algúque està demanant la mort però norenuncia al seu ideal, als seusprincipis.

Dr. Rojas Marcos (psiquiatra):La realidad es que el enfermo mentalque puede representar a DonQuijote, es un enfermo que no estolerado sobre todo en el s. XVIII,XIX, o incluso en el s. XXI, y esaintolerancia es lo que se ve en elQuijote.

Mario Vargas Llosa (escriptor):Es un tipo de división de lo humanoque ha impregnado la filosofía, laliteratura y la mitología, es una de lasrazones porque El Quijote llega tanfácilmente a públicos tan distintos ytambién a épocas tan diferentes.Como todas las grandes novelas ElQuijote no es sólo una novela; sonmuchas novelas.El Quijoteimparte o recibe golpesatroces, terribles, a razón de

malentendidos, y eso, en lugar demovernos a compasión nos mueve arisa.Para El Quijote la libertad está porencima de la justicia.

Felipe González (expresident delgovern de Espanya):Lo único que no es ridículo son laspasiones humanas elementales, lasfundamentales.La lucidez que lo coloca a uno másallá de la vida cotidiana es una formade locura.

José Saramago (escriptor):Don Quijote se “empeña” en no serél, en ser otro, que de alguna formale ha hecho entrar en esa especie demundo paralelo de la vida auténtica.El Quijote se puede clasificar comola primera novela moderna, pero suautor no es el primer autor moderno.

*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

CREACIÓ 31

Martí de Riquer (doctor enliteratures romàniques de laUniversitat de Barcelona):Quan una persona em diu que encarano ha llegit “El Quixot”, jo li contest:“el felicit, encara et queda en aquestavida el plaer de llegir El Quixot.”

Toni Bordoy (alumne 1r Batx):Me gusta la forma de crítica deCervantes y la forma con la cual lospersonajes representan la crítica.

Elena Rodríguez (alumna 2nBatx):Trob que per llegir-lo d’una tirada ésmolt avorrit perquè vaig intentar-ho,però no vaig poder pel llenguatgeutilitzat.

Toni Rigo (alumne 2n Batx):El Quijote es un “peazo” tocho. Enun lugar de la Mancha de cuyonombre no quiero acordarme..., nocomença així?

Marc Bonet (alumne 2n Batx):És un llibre que has de tenir ganesde llegir-lo, no ho pots fer perobligació.

Maria Angels Ortiz (alumne 1rBatx):Em pareix una obra molt importantdins la literatura espanyola, ja ques’ha donat a conèixer arreu delmón.

Miquel Salom (alumne 2n Batx):No l’he llegit. No em fa ganesllegir-lo perquè em pareix que ha de

400 ANYS DEL QUIJOTEser un “bon tostón”.

Juan Antonio Garduño (alumne2n Batx):És molt llarg i en comparació amolts llibres de lectura obligatòriaque tenim a l’escola, aquest me vaagradar.

Alfons Amengual (professor dequímica):No me molaban ni los dibujitos. Elúnico libro que no he podidoterminar de leer. Lo he intentadodos veces en dos etapas diferentes yprueba no superada. Es un libropara mentes superiores, yo nopuedo apreciar su calidad.

Roger Pujol (professord’educació física):Només l’he llegit a trossos i deforma obligada. És un llibre moltpesat i només em serveix permuscular.

Ignasi Alonso (professor de

Literatura Castellana):Consider, ja que és la iniciadora dela novel·la moderna, que s’ha abusatuna mica de la seva significaciósimbòlica més que no tenir encompte la seva importàncialiterària. Cervantes va ser genial, is’ha de reivindicar aquesta condició.

Angeles Gil (professora deCiències Naturals):Nunca me lo he leído, cuando tengatiempo libre me lo leeré.

Tomeu Sitjar (professord’Anglès):No l’he llegit mai sencer, només atrossos. És un llibre genial, jo elcompararia amb Tirant lo Blanc.Crec que es pot explotar molt desdel punt de vista humorístic.

Sebastià Puigsever (professor deBiologia):És el llibre en castellà mésimportant. Se li ha donat massapropaganda, perquè crec que hi hallibres més bons.

32 CREACIÓ

RUTES DE "EL QUIJOTE"

Antònia Carretero, Cristina Simarro, 1r. Batx. A“En un lugar de la Mancha,de cuyonombre no quiero acordarme,....” Idónosaltres li hem trobat un nom, i tambéuna ruta a seguir, més o menys seguidaamb El Quijote i dividida en deutrajectes. S’asembla a la ruta que, si voleu,molta de gent fa, en cotxe, moto.Els mésagosarats la fan a peu , i si ho apurau unpoc... a cavall com el cavaller i el seuajudant, amb una somera que tant varencaminar per tirar endavant una follia d’unhome que es pensava esser tot un grancavaller, el qual tothom coneixia, coneix iesperam que coneixin.

De Toledo a San ClementeComençant a caminar, partint de la ciutatde Toledo cap a “Villacañas” pasam peruns molins que no eren molins, sino ungegants.Tot seguit arribam a “el Toboso”,on una hermosa Dulcinea viu sense sabreque un cavaller la té com a dama de lesseves aventures.Ja arribam a SanClemente.

De San Clemente a Villanueva de los InfantesPartim de San Clement cap aVillarrobledo, ens trobam llacunes, i sianam cap al sud, descobrim la cova deMontesinos, on “Don Quijote” es trobaun mag. Villanueva de los Infantes

segueix el camí, i a n’aquesta ciutat hi vamorir Quevedo. També s’hi troba la casade Don Diego de Miranda, el famós“caballero del verde gabán”, del qual“Don Quijote” menciona sempre.

De Villanueva de los Infantes a AlmagroSeguint amb més ganes de caminaratravessam rius i llacunes. El tros és curt,i aviat s’arriba a Almagro, on hi hasantuaris taurins,on s’hi mataven els bous.

Del Valle de Alcudia cap a Campo deCalatravaCaminant, caminant, arribam a Sierra deAlcudia, i quasi a devora Almodóvar delCampo o Puertollano. Pasam per unvolcà, el “Columba” i agafam cap a LaNava, hi llavors arribam a Campo deCalatrava.

De Albacete a BienservidaD’Albacete cap a Bazalote, pasam per unsquants rius i llacunes, per on segur quemés d’un cavaller trepidant hi passavagalopant amb el seu cavall. Desprès derius i esglèsies arribam a Bienservida, onactualment hi ha aigües termals.

De la Roda a los Campos de MontielPartim de La Roda cap al Sud fins que ens

trobam a l’altura de Munera i ens dirigimcam a Campos de Montiel. La ruta enllaçaamb la dues i la tres, d’aquesta manera enstrobam a Villahermosa.

De Campo de Criptana a Tormelloso,Argamasilla de Alba i La Solana.Al paissatge de Campo de Criptanas’arribaren a contar 34 molins i al’actualitat se’n conserven 10.La ruta continua cap a Tomelloso iArgamasilla de Alba. D’aquells tempsencara se’n conserva la Cueva deMedrano.

De Almagro a Toledo, per Ciutat Reial iConsuegra.La nostra marxa comença al riu Jabalón,que avui en dia ens pot oferir vestigis dela seva activitat volcànica en forma decràters i bols de llacunes. Seguim perCiutat Reial fins arribar a Daimiel. Ded’aquí, cap al nord, ens dirigim cap aConsuegra. Passam per Manzaneque perdesviar-mos cap a Orgaz fins arribar aToledo.

De Esquivas a Illescas i Carranque.Aquest curt trajecte el començam aEsquivias. Molt aviat arriba a Illescas quesempre acoeix al viatjer cansat. Desprésd’oferir un petit desviament a Ugena, escontinua en direcció Oest fins arribar aCarranque.

De la Haz del Río Dulce a Sigüenza i Atienza.De La Torresaviñán cap a Sigüenza. Laruta es divideix en dues branques , unacap a l’est, passant per Sienes i Valdecubo,i l’altra cap a l’ oest. Acabam a Atienza,que actualment se’n conserva la antigamurada que la definia, un parell de portes.Destaca la plaça de “ Trigo “.

400 ANYS DEL QUIJOTE*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

CREACIÓ 33

GLOSSARI400 ANYS DEL QUIJOTE

Elena López, María Sánchez, 1r Batx A; Johanna Rodríguez, Gonzalo Calado, Rocío Romero, EstefaníaMelendo, 1r Batx BANDRÉS HALDUDO:Andrés es el niño a quien se le habían escapado unas ovejas yque era azotado por su amo, Juan Haldudo. Don Quijote lelibera al ver la injusticia que se cometía.BACHILLER, (SANSÓN CARRASCO):Sansón , amigo de don Quijote, era un muchacho de unosveinticuatro años, dado a donaires y burlas y no muy grande decuerpo.BARCELONA:Lugar donde Don Quijote es herido de muerte, concretamenteen la playa de la Barceloneta, por el caballero de la Blanca Luna,su amigo sansón Carrasco, quien le impone su regreso a casa.CIDE HAMETE BENENGELI:Supuesto cronista árabe de las dos primeras partes del Quijote,cuyo texto hace traducir Cervantes y puede continuar sunarración a partir del episodio del vizcaíno.Mediante la ficción,Cervantes se permite ir haciendo comentarios sobre el texto quesupuestamente ha encontrado.CUEVA DE MONTESINOS:Lugar donde Don Quijote entra y se encuentra con el MagoMontesinos, y éste le muestra un caballero, amigo suyo, llamadoDurandarte, Montesinos le explica a Don Quijote que le habíaquitado el corazón con una daga. Más tarde, Don Quijote ve ala amada del caballero Durandarte, la señora Belerma y le diceque ojalá pudiese ver su hermosura.A Don Quijote su amada Dulcinea se le aparecía en sueñosporque su amor era tan grande que no se la podía sacar de lamente.DON QUIJOTE DE LA MANCHA (ALONSOQUIJANO):El protagonista de la obra es un hidalgo castellano de unoscincuenta años, flaco, bastante pobre, y enamorado locamentede Aldonza Lorenzo (Dulcinea del Toboso). Él enloquece porleer libros de caballerías y se convierte en un caballero andante.Su objetivo es proteger el débil e impartir justicia. Coge laantigua armadura de su abuelo, su flaco caballo, y se va en buscade aventuras. Después de muchas batallas, de las que siempresale mal parado, es derrotado por el caballero de la Blanca Luna,su amigo Sansón Carrasco, en la playa de Barcelona. Éste ledevuelve a su aldea para morir cristianamente y con todos lossentidos recobrados comoun buen hidalgo.DULCINEA (ALDONZA LORENZO):Don Quijote decide que ella será su dama ya que todo caballerodebe tener un amor. En realidad se llama Aldonza Lorenzo y esuna ruda, pero atractiva aldeana.Él la llama Dulcinea del Toboso.El Toboso es un topónimo manchego.DUQUESA:La duquesa era una mujer muy bella. Don Quijote nada másverla se enamoró de su belleza.Era una gran cazadora y una buena esposa. Con los dosaventureros mantuvo buenas relaciones y fue muy hospitalariacon ellos, aunque algunas veces les hacía burla.

ÍNSULA BARATARIA:Don Quijote promete a Sancho Panza que será gobernador deésta si le ayuda en sus aventuras, y Sancho acepta. Pero cuandounos duques, engañan a Sancho haciéndole gobernador de unasupuesta “ínsula”, él ve como es la vida palaciega y decide volvercon su amo.LA MANCHA:Ver “Ruta de El Quijote” en estas páginas.LA VENTA:Según Don Quijote, La Venta era un castillo donde se solíaalojar la hermosa mujer de la cual se había enamorado. Enrealidad era un hostal situado en los caminos de la Mancha. Allíse hace armar caballero por el ventero.MIGUEL DE CERVANTES: Ver la biografía en estaspáginas.MOLINOS:Gigantes, al parecer de Don Quijote, contra los que libra suprimera y famosa batalla.ROCINANTE:Rocinante era el caballo de don Quijote. Escuálido animal que loacompañó durante toda su aventura. Según su amo, era uncaballo bastante alto y significativo de lo que había sido cuandofue rocín. Don Quijote solía decir que su caballo era antes yprimero que todos los rocines del mundo.SANCHO PANZA:Sancho era un hombre de complexión robusta aunque un pocobajito. Él era un labrador que no entendía mucho de letras peroeso nunca le desanimó. Su sueño es ser gobernador de unaínsula. Don Quijote le promete que si le acompaña en susaventuras, acabará realizando su sueño. Pero cuando Sancho vecómo vive allí, empieza a odiar la vida palaciega, y lo que antesera un sueño se llega a convertir en una pesadilla.Era un hombre muy práctico en todas sus actuaciones y su hablaera muy popular y está llena de refranes. Era muy fiel a su amoDon Quijote y aunque no estuviera de acuerdo con lo que decíasu señor ya que le parecían tonterías, él siempre estuvo a su lado.SOBRINA:Ella es la joven sobrina del Quijote.No le parecía bien que su tío se fuese de caballero y por esointentó hacer todo lo posible para que volviera.TOBOSO:El Toboso es un lugar de mucho encanto, no sólo por ser la cunade Aldonza Lorenza, la princesa Dulcinea del TobosoVIZCAINO:El vizcaíno fue el escudero del coche de una dama.Se enfrentó con Don Quijote por que no quería obedecer lasórdenes que él le había dado.Era un hombre muy valiente y físicamente, robusto de cuerpo.YELMO DE MAMBRINO:Bacía de barbero. Es decir, el plato en el que los barberosaclaraban la brocha de afeitar. Parra don Quijote es el preciadoYelmo de Mambrino. Esto es, la parte de una antigua armaduraque resguardaba la cabeza y el rostro. Estaba formada pormorrión, visera y babera.

*Activitat de la matèria optativa Literatura Universal

34 CREACIÓ

LES AVENTURES D’EN PIKELJoan Miquel Nevado

CREACIÓ 35

36 ECOLOGIA

LA LLAMPUGA, UN PEIX LLAMPANT (II)Andreu Julià, 1r Batx BLa llampuga, com ja sabreu, no tèvedes, però sí que tè una sèrie denormes pel que fa la seva captura.Sobretot amb la pesca profesional.Això és una mostra de les normesmès importants que tenen elsprofesionals a l'hora de pescaraquesta espècie: (Aquestainformaciò està extreta del BOIBnum. 37 de 26-03-2002).Article 4: El període de calamentés de dia 25 d'agost fins a dia 30 denovembre.Article 5: La fondària mínima peral calament de les andanes és de 30metres.Article 6: Les embarcacions que esdediquin a la pesca de la llampugahan d'estar amarrades com amínim 30 hores consecutives a lasetmana.Article 7: En el transcurs d'unamateixa jonada, les embarcacions

oli i sal

PREPARACIÒ:Es netegen les llampugues, se'n treu l'espina central, esdeixen obertes com un llibre i se salen. S'omplen ambtallades de pernil, es tanquen i es fan trossos d'uns 300 g.cada un. Es passen per farina i ou, es fregeixen un poc ies col·loquen dins una cassola.Es fa un sofreguit de ceba i tomàtiga al qual s'hi afegeixel brou de carn, i desprès les gambes pelades i els trossosde pernil que ha sobrat. Tot aquest sofregit, quan és cuit,es posa a damunt la llampuga i es deixa bullir a foc lentdevers 20 min.S'ha de servir calent i es pot acompanyar de patates alforn.

que es dediquin a la pesca de lallampuga no poden alternar lallampuguera amb cap altre tipusd'art o ormeig, ni poden dur-lo abord, llevat només del cas delvolantí, de la potera o del curricà.Article 8: Mentre estiguin caladesles andanes, no és podrà pescar desd'una embarcació (no professional)

També la llampuga té una gran tradició gastromòmica ales nostres Illes, i per tant no podia acabar de xerrar sobrela llampuga sense ensenyant-vos a preparar un dels moltsplats que hi ha que tenen com a ingredient principal lallampuga:

Lloms de llampuga farcits de salsa de gambes

INGREDIENTS (per a 4 persones)1'5 kg. de llampuga200 g. de pernil200 g. de gambes½ l. de brou de pollastre1 ceba3 tomàtigues2 ous

que n'estigui a menys de 250metres.Article 9: Una vegada acabadal'època de pesca, els patronsdisposaran d'una setmana perretirar els capcers i els seuscalaments, i no han de deixar capresta de l'art. Així mateix, i en elmateix termini d'una setmana, elspatrons que durant la temporadarenunciïn a la pesca de la llampuga,resten obligats a retirar tots elsseus capcers i calaments.Article 10: Les infraccions que escometin contra el que estableixaquesta ordre seràn sancionadesd'acord amb el que es disposa laLlei 3/2001, de març, de pescamarítima de l'estat.

ESPORTS 37

PREGUNTES A ENTOMEU

Juga a futbol des dels cinc anys, la seva posició és defensaes defensa central i juga de titular (gràcies a déu).El coordinador del Mallorca li va anar a fer l'ofertadesprés d'un partit que quan li varen demanar això ell esva sentir satisfet de jugar a futbol, però va sentir un pocde tristesa en deixar els seus companys de tota la vida.Es la seva primera temporada que juga amb el Mallorca idiu que hi ha molt bon ambient, que abans de començara entrenar juguen a cartes.A l'hora d'un partit diu que no es nota la diferència dejugar amb un equip gran o un de petit.Per a jugar amb un equip important has de tenir unacaracterística que sobresurti, i has de tenir sort que es fixiamb el jugador.Les esperances de jugar a un equip més gran mai no esperden i s'ha de seguir treballant i que l'entrenador confiïen els jugadors.Estant amb la selecció Balear va tenir contacte amb elseleccionador nacional Iñaki Sáez.Si un equip més gran com el Madrid el volgués fixar no hianiria a jugar-hi, a no ser que li fessin un contracte"milionari", però si fos el Barça, hi aniria corrents (és unbon culé).

Opinio personal.Vull donar les gràcies als entrevistadors (els de la revistaTéntol).Esper seguir triomfant.

PREGUNTES ALPROFESSOR

D’EDUCACIÓ FÍSICAGuillem Díaz, 4t A; Pere Adrover, Xavier Vicens, 4tB; Jaume Obrador, 4t CP- Com se’t va ocórrer la idea d'organitzar elstornejos?R- Ja ho feia abans a l'altre col·legi, perquè les guàrdiesd'esplai pareixien un cementeri, més que un pati d'escola.

P- Perquè t'interessa fer aquest torneig?R- Per promocionar l'esport de temps lliure i fomentarl'esportivitat i l'organització entre companys.P- T'han posat alguna objecció per organitzar-lo?R- No, cap ni una, l'AMIPA estava disposada a comprarles porteries i el material. El departament d’EducacióFísica aprofita per donar-li les gràcies.P- Quin índex de participació hi ha? Hi ha premisper guanyar?R- Per esser el primer any va participar-hi molta de gent.Esperem que aquest any hi hagi més participació i mésbona organització per part del departament peraconseguir premis.P- El terreny de joc està en condicions?R- No, quan plou el camp s'embassa, no hi ha línies alcamp i la cistella de bàsquet està rompuda.P- Si hi hagués lesionats, com ho faríeu?R- Evacuar-lo al pac i que el servei mèdic l’atengui i, siés més greu avisar a una ambulància i evacuar-lo al'hospital més propers i sempre evitar els seus pares.P- Quant dura el temps de joc? No es podria fer resper allargar-ho?R- Dura menys de 20 minuts. No, no es podria allargarperquè jugar una part un dia i l'altre part un altre dia seriamassa llarg.P- De quants de components és l'equip? I si n'hifaltessin uns quants?R- Els equips de bàsquet són de 4 components i els defutbol són de 5. Si fos justificat, el partit s’ajornaria osinó guanyaria l'equip contrari.P- Quan podran participar els professors i lesprofessores?R- Sí que poden participar, quan tenguin interès. Si trobprofessors, farem un equip.El professor va dir:Si algú té interès per proposar una altra activitat, elsagrairíem que ens ho fes saber.

Guillem Díaz, 4t A; Pere Adrover, Xavier Vicens, 4tB; Jaume Obrador, 4t C

AGRAÏMENTDes d’aquestes pàgines volem agrair a lesempreses que han pensat en nosaltres iens han donat mobiliari i dotacióinformàtica. Aquest material ens ha estatde gran utilitat.

Moltes gràcies.

38 CURIOSITATS

- Àries (21/3-19/4) = aventureres, forçade voluntat, impacientes, egoistes.

Aquest any has tingut un anybastant mogut, has tingut molt de nervis,i això no és bo ni per a tu ni per a la gentdel teu entorn. Per l'any 2006 etrecomanem que facis molt d'esport, perlliurar el teu estrès. En l'amor, si et trobesamb parella, vigila el teu caràcter, quepodria jugar-te una mala passada. Si notens parella, aqueix any la trobaràs mésràpid del que creus, sempre que no siguistan tímida com ho ets habitualment.

- Taure (20/4-20/5) = responsables,realistes, prudents, materialistes.

El tema amorós no t'ha anatmolt bé enguany, però tranquil·la, en el2006 amb Venus, el planeta de l'amor,tindràs una bona influència. Que etpermetrà tenir més temps a per tumateixa aqueix any, i dedicar-te a tu. Enels diners, aprèn a estalviar més, a finalde l'any 2006, et farà falta.

- Bessons (21/5-21/6) = superficials,constants, intel·lectuals, nervioses.

Controla els teus impulsos,podries penedir-te de les petites cosesque facis. T'anirien bé uns dies devacances a un lloc nou, no deixis que lateva vida es converteixi en rutina. Siacceptes aquest consell, l'any 2006,podria omplir-te d'alegria i de bonessorpreses.

- Càncer (22/6-22/7) = simpàtiques,intuïtives, desordenades, amoroses.

Ets molt viva, ves alerta ambalgun amic o amiga, podria actuarmalament. Estàs fet un Casanova. Si etsdona, més bé ets reprimida, desenvolupamés la teva banda festiva i esbojarrada.Sense adonar-te faràs que més d'unsospiri pel teu amor. Quan a la salut,quasi sempre tens problemes amb elsconstipats, cuida't millor.

- Lleó (23/7-22/8) = generoses,extrovertides, prepotents, lleials.

T'agrada cridar semprel'atenció, o optes per passar

HORÒSCOPRocío Fernández , 4t A.

desapercebuda? Si més aviat ets el primer,relaxa't aquest any una mica, podriescansar a la gent del teu entorn, quant al'amor, li agrada que siguis així, però nooblidis el nostre consell. Si més bé ets elsegon, aprèn a fer-te veure sovint, podriestenir més sort, en tots els sentits.

- Verge (23/8-22/9) = higièniques,crítiques, modestes, introvertides.Ets massa innocent, pensa a adonar-temés de les coses, podries entendre millorels teus estats d'ànims tan desequilibrats.Aquest estiu, et trobaràs més sensual quemai. El 2006 et prepara un any ple demisteris.

importància. En el 2006, intenta passarmés d'aquests assumptes, et farà viure unany més intens i divertit.

- Sagitari (22/11-21/12) = sinceres,sensuals, gracioses, intel·lectuals,caparrudes.

T'agrada menjar, i tens facilitatper engreixar, ves alerta en el 2006. Detotes maneres ets un signe molt sensual iatractiu. Fes més regals als teus estimats,tindràs més bona relació, sobretot ambaquesta persona tan especial. En l'amor,evita discussions amb la teva parella, i totanirà sobre rodes. Si no tens parella, en el2006 trobaràs la persona ideal,possiblement un amic o amiga teva, que

encara no te n'has adonat de res...

- Capricorn (22/12- 19/1) =orgulloses, pessimistes, organitzades,reflexives.

Ets estable i realista, l'any 2006t'aniran molt bé els estudis, però alertaa no festejar tant, a tots ens agradano? Però accepta el nostre consell. Enl'amor i els diners, t'anirà igual queaquest any 2005.

- Aquari (20/1-18/2) =independents, lleials, progressives,cooperatives.

Ets molt carinyosa, però talvegada no ho siguis amb tothom, n'hiha que no s'ho mereixen. Però pensa a

perdonar aquesta persona, és el millorque pots fer. En el mes de gener, ettrobaràs molt energètica, i alegre. Intentacontinuar així la resta de l'any 2006.

- Peixos (19/2-20/3) = somniadores,místiques, compassives, sensibles.

De vegades dius coses quedesprés te’n penedeixes. Ets moltimpulsiva, però controla més aquesta partdel teu caràcter. En el 2006, tindràsmoltes sorpreses, col·labora a casa, en lestasques domèstiques, aconseguiràs méscoses dels teus pares. I no siguis tancaparruda. Cuida la teva imatge,aconseguiràs èxit. Els planetes l'any 2006,t'influiran de manera molt positiva.

- Lliura (23/9-22/10) = sociables,romàntiques, pacífiques, optimistes.

Un canvi de look et vendriamolt bé. No estàs cansat, o cansada, deveure't sempre igual? Pensa't-ho, tendriesmés d'èxit. Aquest Estiu no tendràs moltade sort en el diners, però això en el 2006,canviarà.

- Escorpí (23/10-21/11) = energètiques,calculadores, passionals, geloses.

No deixis que els comentarisdels teus companys o companyes t'afectinmassa, sabem que ets molt susceptible,però possiblement et preocupen cosesque en realitat no tenen tanta

Una altra vegada ens trobam en la publicació de la revista ''Tèntol''. Aquesta vegada,Curiositats, va dirigit sobretot a les estudiants femenines. Per finalitzar el curs, la revista usdeixa amb unes quantes prediccions per l'any 2006.

CURIOSITATS 39

1) Què diries a un nin desconegut que t’agrada?“Perdona, quina hora és?”“Ei, creus en l’amor a primera vista? O vols que torni

a passar?”Em fa vergonya i esper que ell doni el primer pas.

2) Estàs a la platja, tota sola, i veus una penya de festa.Què fas?

“Teniu foc?” I em qued amb ells.“Em puc quedar amb vosaltres? Estic sola...”Me’n vaig a casa i pas d’ells.

3) Vols lligar-te el guarda del “New Yorker”. Com actues?Li dic que es provi una camisa, perquè no sé les mides

del meu al·lot.Duc molta roba per provar-me i dic: “Em pot

acompanyar al vestuari”Segur que està ocupat. No es fixaria en mi

4) Un amic del teu germà es queda a casa teva esperant-loper sortir després. Què fas? (esteu sols)

“Què vols prendre?”Em qued amb ell i parlam una estona.Em qued a la meva habitació avergonyida.

Sonia Zacher, Vladimira Peycheeva, 3rC

5) Els teus pares surten amb els pares del nin quet’agrada. Què feis?

Llogam una pel·li i compram patates fregides.Ens ho passam bé jugant a la “play” tots dos al sofà.Em fa vergonya estar amb ell a soles i crid una amiga.

6) Un turista guapo et demana quina hora és.Li ho dic i me’n vaig.Em qued amb ell i prenem alguna cosa.Faig com si no l’hagués sentit.

7) Estàs a la platja i necessites que et posin crema solar:Li ho deman a una nina.Li ho deman a un nin guapo.M’acost a una penya de joves i qued amb ells.

Majoria de :Tens massa vergonya quan estàsamb altres. Sigues tu mateixa iobre’t al món.Majoria de :Ets la reina d’aquest estiu.Triomfaràs amb tothom i tindràs

experiències agradables ambnous amics.Majoria de :Et relaciones molt bé, peròencara pots millorar la tevatàctiva. Atreveix-te i confia en tumateixa.

NOTA: Esperam que aquest test ushagi agaradat i donat confiança envosaltres mateixes. Els resultats sónsuperficials. No oblideu: “Qui ésnatural i somriu sempre, causa bonaimpressió.