2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 EpicurII. Teoria del plaer: aproximació positiva• Una vegada s’han destruït les pors i els falsos mites que feien difícil l’ataraxia• Objectiu: establir una “cultura raonable de plaers”

Hi ha molts de plaers i no tots igualment bons: s’hauran d’escollir els més estables i duradors. S’haurà de raonar sobre aquests per gaudir dels millors

1) Tipus de plaersHi ha de dos tipus: plaers en moviment (cinètics) i plaers en repòs (estàtics)

Pàg. 106

DesequilibriFísic (cos) o

anímic (ànima)

Necessitat Dolor

Acte

Desig Satisfacció del desig

Plaer en moviment

Plaer en repòs

Satisfacció plena

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 106

Tipus de plaers

Trets característics

Valoració

Plaers en moviment (cinètics)

Eliminen el dolor en satisfer el desig d’una cosa que és necessària pel nostre organisme. Ens porten sensacions

agradables (plaents). Són més intensos

Desequilibri, imperfecció i caos. Són mitjans,

necessaris per assolir els estàtics però la infelicitat

sorgeix de donar-los prioritat, de convertir-los en un fi en si mateixos

Plaers en repòs(estàtics)

Es produeixen quan s’aconsegueix satisfer plenament un desig. És un estat permanent de felicitat que resulta de

posseir un bé

Estabilitat, perfecció, felicitat. Ens apropen a

la natura i limiten el desig il·limitat de posseir.

Són els veritables fins, els que realitzen la

felicitat

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 105

2) Tipus de desitjos• Objectiu: aprendre a distingir allò que és necessari d’allò que és

superflu• Poden ser naturals o provocats (socials)

Naturals i necessaris• Eliminen el dolor• Menjar un tros de pa quan un té gana

Naturals però no necessaris• Donen “color” al plaer• Menjar un entrepà de truita

Ni naturals ni necessaris• Plaers artificials derivats dels valors

socials• Menjar sense gana una cosa que no ens

agrada per a no ser menys que els altres

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 105

Quin criteri hem de seguir?• El savi suprimeix els desitjos inútils i és amo dels naturals i

necessaris (que són fàcils d’aconseguir i utilitza de forma reflexiva)

• Redueix els desitjos a allò que és merament necessari i elimina la inquietud de posseir

• A l’hora d’acceptar o rebutjar els desitjos es guia sempre per mantenir l’ataràxia i l’aponia

• Segueix una regla bàsica: l’alliberació del dolor és allò que dóna valor als nostres actes

Respecte a les necessitats del cos

La seva privació impedeix l’accés a qualsevol altre plaer

La raó imposa límits a uns desitjos que el cos considera

il·limitats

Respecte a les necessitats de l’ànima

Necessitats espirituals bàsiques: equilibri, calma,

coneixementS’ha de combatre el dolor que

neix de la ignorància, les falses creences i l'opinió dels

altres

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 106

III. Consideracions finals

• És un clar exemple de la filosofia com a saviesa pràctica (que ens

ensenya a viure bé)

• No van participar en la política, es van refugiar en petites

comunitats de gent afí (on el nexe i valor principal era l’amistat)

per buscar la salvació individual

• Van ser perseguits per les seves idees: la critica de la superstició i

la utilització política de la religió, la negació de la providència, el

materialisme, la concepció dels déus, defensa del plaer, etc.

• En Roma el més important representat va ser Tito Lucreci Caro (99-

55 aC) que va escriure “De rerum natura” (De la naturalesa de les

coses)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics

Pàg. 107

A. Introduccióa) Fundador

Zenó de Cition (335-263 aC)b) L’escola: La Stoa (fundada al 301 aC a Atenes)c) Etapes i representants:

I. Període antic (300-200 aC): Zenó de Cition, Cleantes i CrisipII. Període medi (segle II i I aC): Paneci i PosidoniIII. Període romà (segle I i II dC): Epictec, Marc Aureli i Sèneca

d) Obres principals de Sèneca“Carta a Lucili”, “De la providència”, “Sobre la felicitat”, “Consolació

a Helvia”e) Trets generals

• Va ser la ideologia oficial de l’imperi romà fins al cristianisme• Exemplifica la “virtus” del soldat o el funcionari romà (abnegació,

subordinació i sacrifici)• Implicació en la política: justificació de l’ordre polític establert

(primer a les monarquies hel·lenístiques i després a l’imperi romà)

• Cosmopolitisme

José Vidal González Barredo