sumari:* ARTA I ELS ARTANENC* PLANA D'EDUCACIO (EXTRA)* PARLAR BE, POC COSTA* DE LA COLONIA* ARA FA 25 ANYS* RECEPTA DE NADAL* NOTICIARI, XERRIM-XERRAM* ESPORTS, CURIOSITATS* ALTRES COL.LABORACIONS

•••,.

' 21 DESEMBRE 1985 N4 21 -V EPOCA - ANY XXVI- REVISTA

*L'escenificació del Naixement, vista per Na

Me li Yaw Yang, altimna del 7è. curs del coLle-gi Sant Bonaventura, ha merescut el primerpremi del concurs nadalenc de "BELLPUIG",i és aprofitat com a felicitació nadalenca.

MOLTS D'ANYS

*I

EditorialUN BETLEM DIFERENT

Ben segur que mai vos hauriapassat gel cap contemplar elNin Jesus reposant damunt unacreu gn lloc d'una menjadora,com es Vadicional. Pot sem-blar inclus una mica macabraaquesta imatge i fins i tot potarribar q ofendre la sensibili-tat d'algu.

Idò bé, el naixement de Je-sus solament es pot entendrea partir pe la seva mort i res-strreccio, esdeveniments queson com el focus que il.lumi-nen i donen sentit a tota la se-va vida, El mateix que neix perNadal es el inateix que mor elDivendres Sant i ressuscita eldia cje Pasqua. La nostra sai-vaco ens arriba mitjançant elJesus que va diÁr una vida con-seqiient: va neixer i va morirnu, despullat, enqarnat en lapobresa i la miseria del seuterm* Aixt ho varen entendrei aixt ens ho transmeteren elsqui escrigueren els evangelis.

Nosaltres, avui, hqm convertit ql Betlem de ca nostra enun adorn nadalenc ple d'imatges idiLliques i qntemidores quetenen poc que veure amb el drama que succei fa dos, mil anysi amb el que, avui, a qualsevol indret del nostre mon, conti-nua succeint.

Façem el Betlem, si. Però, donem-li vida. No el facemnomes amb un cel pintat. Facem-lo amb un cel ple d'estre-lles que assenyalen un cami per a tots els homes, sobre totper aquells que han perdut tota esperança, que es trobencansats, desencisats, dubtes, amb pors, amb ganes derecular a posicions mes segures i tranquiles. Afiquem-nosdins el Betlem de la nostra realitcq i siguem estrelles queguien cap a l'Injant-Crucificat que es llum, guia i sentit pelnostre mon.

Facem el Betlem, si, però no només amb muntanyes de su-ro esblanqueïdes per la neu. Facem-lo, conscients conscientsde l'existencia de tantes valls i muntanyes que separen elshomes i els distancien uns dels altres. Aplanem lesmuntanyes i ompligvem les wills si volem que sigui possibleel cami cap a un mon nou on la força de l'amor que abrandaels cors del homes. Siguem noltros creadors de lligams quearraconen egoismes i interessos personals, com ho feu ambla se , . ,a vida t amb la seva aloft el Nin Crucificat.

lacem el Betlem, si, pero no només amb figures de fang.Facem-lo amb els homes i dones de cam i os que ens envol-ten, amb els infants i els yells i de tot arreu. FaFem-lo especOlment amb els qui son victimes de la injusticia il'opressio, de la droga i la guerra, dels doblers queintoxiquen, de la manca de solidaritat dels qui s'atipen. Si-guem alliberadors, corn ho fou el Nin Crucificat.

Facem el Betlem, si, però no nornés at racó del menjador.Facem-lo al carrer, al ,treball, arnb els qui estan a l'atur,amb els joves a qui nomes hem deixat l'esperança de ser sub-jectes de consum. Siguem acollidors i engrescadors, com hofou el Nin de la Creu.

Facem el Betlem, si, pers no només com un record del pa-ssat. Facem-lo ben actual, encarnat, com a esperança de,1futur. Favem-lo posant-nos nçosaltreq ma,teixos eri el canu,fent carni, ajudant a fer cam ,-cami dificil, camt de creu-pero que, sens dubte, ens menara a la LLUM de Betlem.

L'equip parroquial

BELLPUIIII LA NUI110111111A 'SLAT IANSFICAILIt PeW VOION

G. BisquerraJ. Bernat

REDACCIOI ADMINISTRACIO:

C. Rafel Blanes,10. ARTA.

Dipôsit legal: P.M. 57-1969.

IMPRIMEIX.:Gràfiques LlevantCarrer Ciutat, 55. ARTA.

A. EstevaT. Esteva

Z 250 )3ELLPUIG 21 desembre 1985

REVISTA QUINZENALNQ 21 V EPOCA 21 DES.1985.

DIRECTOR: Raft,' UmbertCONSELL DE REDACCIO:

A. GenovartJ.L. MartinJ. Escanellas LI.D. TalensJ. MayolB. BarcelóB. Tous

Ò. BisquerraJ. Mayol

C. ObradorJ. PastorS. MassanetFito i Taller Comunicacions.

COL.LABORADORS:

C. CasellasJ. SolivellasC. Obrador

-A. GiliG. Bisquerra

Pep T. GuardiolaAntònia Gili

ADMINISTRACIO:

NOTICIES DE LA PARROQUIA

Celebració penitencial Colônia de Sant Pere: dilluns,dia 23 de desembre a les 7 delvespre.Arta: el mateix dilluns a les8'30 del vespre.

Celebració de la Vetlla de Na-dal: Dia 24 de desembre:Colônia de St. Pere: a les 9 delvespre.Convent dels Franciscans: ales 930 del vespre.Parròquia: a les 10'30 del ves-pre.

ORDENACIO DE DIACA

Ahir a les 7 del vespre alSeminari Major de Palma (an-

tic edifici de la Sapiência) vaésser ordenat diaca el nostrecompany Pep Toni GuardiolaCrespi que des de fa un any viual nostre poble i forma partde l'equip parroquial. Es agues-ta la darrera passa per esserordenat prevere, aconteixementque tindrà lloc, si Déu ho vol,el proper 25 de maig a les 6del capvespre a la nostraesglésia parroquial d'Artà.Enhorabona, Pep Toni. I enda-vant!

XERRIMXERRAM

DIUEN, I HO SABEM DE BO-NES FONTS, que el nostre Me-nescal passa a veure els porcsque maten els particulars, elsen demà de haver-los morf.

Es veu que li agrada mês elfetge cuit, i tal vegada ambpatates, que quan surt delporc, cru. I això que també elfa pagar.

RECTIFICAM el tractamentque donàrem a l'altre númeroa l'amo de Son Duri. Ell ens hapromès que per ses festes ensregalarà 4 o 5 porcelles bentendres. Si no ho fa aixl, resul-tarà esser més... (?) de lo queposàrem. GrAcies, Miquelet.

D'EN HORABONA ESTA S'A-JUNTAMENT i de pas tot elpoble. Ara serem com els al-tres. Ens referim als indicadorsper facilitar l'accés als llocsmés importants de la nostravila, que han aferrat a lesparets. El que ja no pareix tan1)6, es la falta d'ortografia:s'escriu SANT SALVADOR, ino "San" Salvador. Si això hosap qualsevol infant que va aescola. Hala! a rectificar mêsprest avui que demà i nofassem riure.

JA ARRIBAM A NADAL. A-lertau a menjar i beure demés. Són unes festes que espresten a abusar. Aixl que des-prés de sa porcella i es torró,una bona cullerada de carbonatno hi serà de més. No vos pa-reix que tenim raó?

24 HORES DE TRUC

21 desembre 1985 BELLPUIG 251 3

ma TC

El dia 13 a les 7 del'horabaixa, començà a Ca'nMaternales una jornada de 24hores de truc. Els protagonis-tes foren En Toni Figueretai En Guillem Mascare), elsquals aguantaren asseguts ala taula, i sense aturar-se dejugar, totes les hores de nit idia fins a les 7 de l'horabaixadel dia 14.

Tengueren corn a contraris

REFORMA

A l'Ajuntament es fa una re-forma a les dependències des-tinades a oficines. A mês d'a-decentar-les, lleven la paretque separa el pas amb les ofi-cines, i així els veins podranfer les suggerències de t6 a t6,amb més familiaritat. Tambéel jutjat passa a les dependèn-cies de la primera planta.

EXPOSICIO

Els dies 15, 16 i 17, al Cen-tre Social, hi ha hagut exposi-ció de jocs i joguines educati-ves i antigues.

Les educatives organitzades

a 12 Parelles mês, les quals esturnaren, tant de nit com dedia, acabant les 24 hores EnFiguereta, En Mascaró, EnJaume Morey i En Miguel Car-rió, entre els aplaudiments,paperins, câmara de video, rà-dio, premsa i un nombrós qrupd'assistents que donaren s en-horabona als titulars d'aquestainsòlita feta. Les primeres 24hores de Truc a Artà. EN HO-RABONA.

per l'SMOE i l'Ajuntament. Lesantigues, organitzades pel col-.legi de Sant Salvador, 2 4 eta-pa.

INDICADORS

Enhorabona a l'Ajuntamentper haver ordenat col.locar in-dicadors per faciliar als foransl'accés als edificis o monumentsmês importants de la nostravila. S'han col.locat dos al'indret de Ses Paisses, un alCentre Social, un altre a laCaixa i a la sortida del pobleanant a s'ermita i dos per latravessa anant a SantaMargalida.

.11■••

RECEPTAper madi Anttinia Gili

4 252 BELLPUIG 21 desembre 1985H Ara fa25 anys

BELLPUIG, 5 de desembre de1960, ng 12.

la Coli:alla

lant_pere

UN BON "REGALO"DE NADAL

Fa cosa d'un mes i des d'a-questa mateixa secció, alabavala bona obra de l'enllumenamentpúblic que havia duit a termeel nostre Ajuntament. Si horecordau, també deia quealguns afirmaven que mospegarien una bona estiradad'orelles.

I aquest "gest" no s'ha fetesperar. Han arribat les con-tribucions especials que elsColoniers han de pagar per lesfaroles. "Quina paparra"r

Qualcú ha dit que "això hau-rà estat un bon 'regalo' de Na-dal". Lo cert és que hi ha fa-milies que paguen 20.000 pts.,altres 40.000, altres 80.000 itira blau.

Noltros, tots innocents, crè-iem que l'Ajuntament hauriacontribuït amb una bona part,però hem quedat "fotuts" quanhem sabut que per aquesta mi-llora l'Ajuntament no ha pagatni un cèntim. Així, tal com so-na. El Consell Insular de Ma-llorca ha pagat el 70% i elsColoniers la resta. L'Ajunta-ment res. Així fa bon fer mi-llores i quedar bé.

De totes maneres, senyorsde la Sala, gràcies per la "deli-cadesa" de passar a cobrar a-bans de Nadal i no el dillunsde festes. Que pogueu fer-homolts d'anys. SerA senyal de

que voltros" SOU VIUS i fioltrosbeneits que respiram a la llumde les faroles.

VA DE MILLORES

Aquesta vegada ha estatl'antic mur del mollet constru-it pels anys 50 (ha plogut moltde llavors ençà) i que da ha re-but molts de cops d ona. Id6l'hi han fet una mica d'escolle-ra davant per resguardar-lo unpoc mês i aixi poder aguantarmillor les sembatudes de lamar.

ASSEMBLEA DELS SOCISDEL CENTRE CULTURAL

El ,passat dia 7 a vespre hibague assemblea general delssocis del centre cultural. Esdonà a conèixer l'estat decomptes de l'entitat aixi comles millores fetes en el locali les activitats realitzades du-rant l'any. Al final hi haguébunyolada per a tothom.

TERCERA EDAT

Integrada dins el CentreCultural es posa també enmarxa aquests dies la seccióde la tercera edad. S'esperaque els nostres majors no que-daran aturats i que amb les ac-tivitats que es proposen ensdemostrin que encara tenencorda per bona estona.

Andreu Genovart

POLLASTRE ESCABETXATS'agafa mig pollastre de de-

vers clos quilos. Es xapa per lameitat i es fa trossos. Es s9la(amb sal i pebre bo). Es donauna passada dins la pella, [ri -tet a cada part. S'hi posa unacabeça d'alls i una fulla de 110

-rer, mig, tassonet de vinagrei un tasso d'aigua de tal mane-ra que's'aigua tapi ses tallade.Es bull fins que el pollastre escuit.

* En SILUETA DEL MES, ELECO resalta en su columna,la efemérides del aniversariode la Revista BELLPUIG aun-que "...bajo el aspecto estric-tamente cronológico, cumpleel primer aniversario el próxi-mo día 5 de Enero...". Por otraparte y haciendo elogio a lafestividad de Todos los Santosrecuerda los suculentos buñue-los y las tan apreciadas setasy-como Noviembre "...se .ene-mistó de veras con las lluvias,perdimos por completo el ras-tro a estas apetitosasplantas...". Por otra parte, re-salta "...las tradicionales dia-das "matanceres" que se dieronpor doquier en el pasadomes..." "...En muchas familiasvemos resucitar la antiguacostumbre de hacer de este díaun completo y opíparo festin...""...unas matanzas sin "sopar"no son matanzas...".

* La Editorial, además dedesear a sus lectores "...unasSantas y Felices Fiestas..."comenta la importancia de lacelebración de la misa nuevadel Rdo. Sr. D. Jaime Solive-lias, Pbro. que "...el primerode enero celebrará por primeravez en el altar mayor de nues-tra parroquia su primeramisa....

* En VOCES AUTORIZADASy entrevistando a D. Pablo Mo-rey Cabrer (e.p.d.) hablan so-bre los "Socorros Mutuos Arta-nenses" en donde se terminacon una pregunta y unarespuesta: "-Con estos apoyos,

qué podría hacerse? - Montaruna Funeraria, un aparato deRayos X, ampliar servicios deasistencia... - No estaría mal¿verdad?".

* En el apartado de ECOSARTANENSES, un DESCON-TENTO hace la pregunta a versi "¡Es la televisión privilegioexcIusivo de algunos pueblo"ya que "el poster repetidor"de nuestra isla no merecfa deninguna manera tan estéril re-sultado al menos por lo quea nuestro pueblo respecta...".

Por otra parte'

y tambiénen ECOS ARTANENSES, mu-chos son e imposibles de enu-merar las defunciones, natali-cios, casamientos y peticionesde mano.

CONILL A L'ALL

S'agafen ses tallades del conill. Es salen i es fregeixen. U-na vegada filtes es posen dins una cacerola o greixonera. S'hiposa un tasso gros d'aigua i una miqueta de vi jerez. Una ve-gada bullit i cuit, procurant que quasi s'hagi acabat PI spc.es fa j.in picat de julivert i all i se li posa dedins. Seuna furia de foc i es tapa. El poden servir amb patates ¡ri-tes.

dona

Caseta que instal.lava davant Na Batlessa.Dintre, "En Rafael" En Gaspar i N "Andrés Silva".

21 desembre 1985 BELLPUIG 253 5

411=111■

GASPARRAY°.

BISO UERRABELLPUIG entrevista avui a una persona que des

de fa molts d'anys es dedica a una empresa que jeen queden poques dins Mallorca.

Ens , referim a En Gaspar Ray6 Bisquerra. el qualha dedicat quasi tote la seva vida a la fabricaciói venda de gelats i els seus derivats. Homo senzilli de fàcil tracte, no posh cap impediment a contes-tar a lee preguntes que Bellpuig li va fer.

En Gaspar va néixer a Artà el 26 d'agost del'any 1921. Té per tant 64 anys. per cert molt benconservats , i esta al front del seu negoci, junta-ment amb la seva esposa, les seves fines MarujaI Lou. i també el gendre Fernando. Cs l'empresa"Helados Ray6", i els qui hem seguit de prop lesseves passes, sabem i tal volta enyoram, aquelltemps llunyà del principi en què la pobresa ens en-voltava a tots. i que per aconseguir uns d'aquellsgeladets amb neula. encalçavem el carretet al queell donava empenta.

BELLPUIG: Gaspar, com iquan va néixer aquesta empre-sa dedicada als gelats?GASPAR.- Seria devers l'any1948, més o manco. Duia jo 2anys de casat quan vaigcomençar el negociet de fergelat. Abans anava de cals iho vaig deixar per emprendreaquesta aventura.B.- Com feies el gelat enaquell temps?

G.- Com pots suposar el feiaamb gel, u amb bombeta. Nohi havia altres medis. El feiaa ca meva al Coll de N'Abri-nes, casa que era de Ca'n Mo-yà, i sortia al carrer a vendre-lo amb un carretet on hi duiadues bombes, una d'ametla il'altra de vainilla.B.- Quins preus feies pagar peraquelles dates?G.- Hi havia diferents preus,

els més petits costaven 0,30cts. i els mês grossos 1,50ptes., ara que aquests eren detot es motlo.B.- Ademés de tu, quines per-sones t'ajudaven?G.- Com és natural, la mevadona, i també els meus al.lots,per() pel carrer m'ajudaven du-es persones més perquè vAremarribar a tenir tres carretets.Eren N'Ignacio, es sore de'nMiguel Butler, i En Pepe "EsMalagueño" d'Antequera.B.- Vares repartir molt detemps amb aquestes condici-ons?G.- Bastants d'anys. Fins queens mudàrem al carrer de An-toni Blanes, on encara vivimi treballam. Era l'any...B.- Tenies competència alprincipi?G.- Com bé recordaràs, ales-hores hi havia el célebre l'amoEn Joan Xaneca de feliç me-mòria. Ell ja es dedicava demolt abans a fer gelat. Qui noel recorda amb aquell famóscarretet que feia sortir els al.-lotets, encalçant-lo per, abu-sant del seu cor gran i generós,arribar a una espipellada degelat damunt la neula. Pere)al poc temps mors aquest granhomo, i el seu fill Miguel el vasucceir, 'per-6 no tingué éxitdegut al seu difícil caracter.B.- Quan deixares de fer el ge-lat manual?.G.- El darrer any d'estar alColl de N'Abrines, ja el feia

36.000 ptas.

28.500 ptas.

27.900 ptas.

13.250 ptas.22.250 ptas.

16.000 ptas.29.900 ptas.38.650 ptas.

39.950 ptas.

63.400 ptas.

5400 ptas.8.900 ptas.4.500 ptas.

10.000 ptas.7.300 ptas.

15.000 ptas.

18.300 ptas.31.000 ptas.29.000 ptas.48.000 ptas.45.000 ptas.

6254 BELLPUIG 21 desembre 1905

amb un motor de gasolina moltgrossot, i al mudar-nos encomprarem un mês efectiu,també de gasolina. Despréscomprarem una màquina itali-ana mês avançada, i que ja a-nava amb l'electricitat, i queja ens costa unes 35.000 pesse-tes, perd em simplificà moltla feina. A l'any següent, en,vaig comprar una altra mêsgrossa, de tipo americà, mêsmoderna i mês eficaç. Aquestatambé anava amb Pelectrici-tat. A partir d'aqui també co-mençarem a fer polos" de gel,de llimona, coco, taronja, etc.

B.- La maquinaria que actual-ment teniu, és del darrer crit,o més bé ja n'hi ha mês moder-na?.G.- Les màquines que usam ac-tualment són de la tècnica mêsavançada que hi ha al mercat,com és el pastilizador, entrealtres.

B.- Al principi, on venies elgelat?G.- A més de pel carrer, tam-bé a una caseta de fusta, quemontava davant Na Batlessa.No sortia del poble.B.- I després, com distribuiesla feina?.G.- Aleshores vaig comprar uncamionet, i sortia a Cala Rat-jada, pels hotels, amb el camiòcarregat de bombetes de gelat,amb el gel_ pel costat per con-servar-lo. Més envant ja varemcomprar el camió-frigorifie.

B.- Quin productes veneu ara?.G.- Ara i des de fa ja temps,fabricam a mês de gelat de to-ta classe, "polos", pales, "fri-gos", "coreanos", bombons,etc, etc. Per tant a l'estiu te-nim molta de feina. Tambéfeim tortades, "braç de gita-no", i altres derivats. Tot aixòho servim a mês d'Artà, a CalaRatjada, Cala Millor, Cales deMallorca, Sa Colônia.B.- Sempre has duit el negocien familia?.G.- Si, sempre. M'han ajudatmolt la meva dona, les mevesfilles Loli i Maruja i el seuhomo En Fernando. Aquest araja du tot el trui de la feina, NaMaruja els papers i jo nomésrepartesc el genero.B.- Es venen els productes aca vostra a la menuda?.G.- Poc, el al.lots un poquet.Això si, servim tot lo de lesnoces, comunions, festes, etc.B.- Gaspar, tot lo que veneu,és fet vostro, o també duis al-guns productes de fora?.G.- No duim res de fora. Totel que venem és fabricat nos-tro.B.- Segur que l'any qui vé, alcomplir els 65 anys et retira-ras de la vida activa del nega-

Carretet de Ciutat.

pasetjava En Gaspar.

ci. I qui sera el continuador?.G.- Si, pens retirar-me. Pei-6de tot de tot, no sé quê faré.No crec que pugui estar mansfentes. Ja ho veurem. De totesformes els meus succesors se-ran el meu gendre En Fernandoi les filles Maruja i Na Loli.B.- Actualment hi ha a Mallor-ca moltes empreses com la te-va?.G.- Ara, que jo recordi nomésn'hi ha una a Felanitx i una al-tra a Campos.

igual al que

Acabam de fer la xerradeta a la camilla de caseva, i ens convida a degustar un geladet d'avella-na, un producte sortit de les seves mans. deixant-nos amb bona boca. Per Cant ens despedim d'En Gas -

par, desitjant-li molts d'anys de vida per poderal manco supervisar aquesta empresa que des de fatants d'anys emprengu6 i que també deixarà a bonesmans.

Guibis

miuuor.ELS DESITJA BONES FESTES

G.A.T. 820 Telex 69565 VGOR E

Calle Binicanella, 12 - 585515/52 - CALA MILLORCarretera Cala Agulla, 19 - °A° 564017 - CALA RATJADA

MINI-TOUR MARRUECOS6 dias. M/P. H. XXXX

CANARIAS. 5 dias.Apartamento 2, llaves A/D.

CIRCUITO "Toda Andalucia"12 dias P/C.

ESPECIAL NIEVE

PIRINEO CATALAN-ARAGONESFin de semana1 semana

NAVIDAD Y FIN DE AÑOen DUSSELDORFROMA (del 29 dic. al 2-1)ROMA (del 27 dic. al 3 ene)

Toda ITALIA. Roma. Veneciay Florencia (del 29/12 al 2/1)

AUSTRIA al completo(29/12 al 5/1)

CHARTER NACIONAL

MADRIDCORDOBAALICANTESANTIAGOZARAGOZACANARIAS

CHARTER INTERNACIONAL

LONDRES (ida y vuelta)AMSTERDAMPARISFRANKFURTCOPEN AGUE

INTERCONTINENTALES

EL CAIRO 87.100 ptas.BUENOS AIRES (ida y vuelta) 130.550 ptas.NEW YORK (ida y vuelta) 58.500 ptas.RIO DE JANEIRO (ida y vuelta) 131.150 ptas.

Otros destinos y especial grupos estudiantes,CONSULTENOS.

21 desembre 1985 BELLPUIG 255 7

PLANA D'EDUCACIÓ

M Yolanda Esteva 3 er ' d'EGB.

Pau Pins 7. 6n d'EGB.

NADAL EN EL TERCER MONQui no celebra les restes de Nadal pieties

d'alegria? A qui no li agrada cantar cançonsnadalenques? Qui no prepara una setmanaabans les festes? .Qui no compra sorpre8es perals seus fills? Qui no posa arbres adornats dep_aperins i hume tes i celebra sa Nit Bona i saNit Vella?

Però, ¿quin significat té tot això en el ter-cer mon per als nins que se moren de fam id'epidemies, pestes, freq...? En canvi per alsqui tenen doblers es un stmbol d'alegria per r-cordar el naixement d'un nin anomenat Jesus,

qual no han vist mai. ,Pero sgnificatte to,t aixo pel tercer món? Tan sols no sabenclue es Nadgl, en quina data es celebra. ¿Quinsignificat te per ells Nadal?

A lo millor Nadal és per ell el dia en quètots siguem iguals, el dia en que els rics doninpart de la seva fortuna per als pobres i puguincurar ses seves malalties, sa seva fam. Er diaen què tots els nins anassin a escota jwits, ricsi pobres. El dia que succeesqui aixo sera Nadalper ells.

Hem de mirar d'aconseguir-ho.Carolina Moreno

8e EGB St.Salvador

SILA Y SU SUEÑO

Caían Las hojas, el suave viento que pasabalas levantaba del suelo.. , era otoño.

Hace alrededor de dos mil qiios, pasó estoen .una ciudad llamada iSitumpni. En ella, yiviaun niño llamado Sila. El tema una fantasia e-norme.

Situmani estaba gobernada por el rey Herg-des. Sila siempre pensaba que alguien vendriadel cielo, para salvar a Situmant, ya que habiamuchos esclavos, debido, a que el rey Herodes,era muy egoista y mandon.

Sila era de upa familia, ni muy pobre ni muyrica. PI no teria hermanos. Sila sonaba siempreen cosas fantasticas: en principes, brujas, ena-nitos. Una noche, Sila sono...

Hacia un viento muy frio, el cual hacia sal-tar las piedrecitas del uelo. A las afuerqs deun pueblo llamado Belen, (Sila no conocia elpueblo de Belen) iban una mujer y un hombre.Ella iba en una burrita y el andando, guiandola burrita. Ella tenia que dar a luz... A -lo lejosvieron ung cueva, donde se pararon. Al pocorato nacio un niño. Tenia los ojos azules, suslabios rojos y el pelo negro...

Entonces, Sila pe despertó, y se puso a pen-sar en lo que habia soñado...

Sila, dudoso, fue a su madre y le preguntó:- ¿Ha nacido un niño en Belén?-¿Què dices, hijo mio? -respondió su madre.- Si. Un niño del cielo va a venir a salvarnos.- Eso es imposible. Tú eres muy imaginativo.

Y la leyenda cuenta we en el gentro de laciudad que antes se llamo Situmant se encuen-tra la estatua del niño Sila.

Carolina Guerrero7e EGB St. Bonaventura

Miguel Garau Ferrer 5 6 d'EGB.

FaceRtambé,renéixerla nostra Ilengua

- Han resultats força positius una sèrie detreballs realitzats amb alumnes de segona Eta-pa d'EGB, diriRits cap a la localització i cor-recció de la practica de l'us de Castellanismesdins la nostra parla qiiotidiana. I mês en con-cret a aquells que moltissima de gent utilitzaen aquestes dates Nadalenques.

Els alumnes se n'han adonat que paraules tansentides avui com: "Noche buena", 'Noche Vie-ja", "Arbolito", Reis "Magos", "Cesta de Navi-dad", "Afio Nuevo", i tantes i tantes d'altres,perteneixen al Castellà, i que és necessari o-blidar-les quan ens expressam en el Nostre Idi-oma. També han comprès molt bé que aixòdepèn, en gran mesura, del grau de voluntatque s'hi posi, i aquest grau de voluntat ve do-nat per l'ambicio d'un poble i per l'amord'aquest a la seva cultura, llengua i tradicions.

Aquesta empenta als joves cap a les nostresarrels d'identitat és, sens dubte, també tascaque tots els pares i educadors no podem obli-dar.

Que aquest Nadal, que sempre és naixementd'il.lusions, sigui també un rebrollar, cada ve-gada mês sensat i precis, , de la consciência detots davant la valontzacio de la nostra culturai del nostre Idioma.

Molts d'anys a Tot-horn.Biel Tous

8 256 BELLPUIG 21 desembre 1985

PLANA D'EDUCACIÓ•

NAVIDAD de 1985

"COMAMOS""...Hace mil ochocientos treinta y seis arios

nació el Redentor del mundo; nació el que noconoce principios y no reconoce fin. Nació pa-ra morir. ¡Sublime misterio! -

i, Hay misterio que celebrar? 'Pues, comamos',dice el hombre; no dice 'reflexionemos'. Elvientre es el encargado de cumplir con lasgrandes solemnidades..."

A mediados del siglo pasado escribía MarianoJosé de Lara su articulo "LA NOCHEBUENADE 1836"; (de él hemos extraído estas frases).Han transcurrido exactamente 149 arios; casisiglo y medio. Muchas vidas, mucha historiadesde entonces. Y sin embargo cualquiera denosotros puede verse reflejado en estas frases,en esa palabra: "COMAMOS".

4.1

AÑO NUEVO, VIDA NUEVAQuizás fuera este refrán la consigna que de-

biera presidir estas fechas. La verdad, indesci-frable y misteriosa" de que la vida se pasa, senos pasa y muchas veces, de cualquier manera.Parece siempre la misma porque los dias se re-piten, y los meses y los arios. Acaba 1985. "Yqué?" nos decimos. Alargaremos la manos al1986, y luego al 1987, como si la fortuna de lavida no se pudiera agotar.

Cierto es que nada podemos hacer por reme-diarlo, por suprimirlo, siquiera retener, el pasode los años. Pero la tradición popular ha con-densado en estas cuatro palabras su brebaje desabiduría. Si no podemos detener los arios, sipodemos aprovecharlos. Vida nueva significaotra vida, otra posibilidad más de vivir, lagrandeza en suma, de que podamos recordarlo.

BON NADAL

Equip coordinador de la "plana d'educació"IMMI111111111■

Cal esser moderatsfins i tot per les I

Amb l'arribada de Nadal i Cap d'Any es pos( • .els endiots, les porcelletes, els faisans... i daftque no en tenen culpa; aixi també, els torrons, panellets icoques es preparen per acompanyar la taula d'aquesta cele-bració.

Diuen que l'amistat es reforça en torn de la taula, i bencert és que per aquestes festes de l'amistat, de la pau i dela bona voluntat, es preparen uns bons i abundants menjarsper tal d'estar molt de temps a la taula i aixi arrelar ben en-dins entre els homes aquests bons i gran sentiments. Per ai-x6, siguin benvinguts els torrons, les coques, l'endiot farciti la porcella rostida amb tots els seus arreus com són elxampany i el bon vi.

Ara bé, a mi em toca ésser una mica "aiguafestes" perquèpens en el terrible dilluns de festes que, ja dificils, encaraes compliquen amb pujades de sang, còlics, desbaratamentdel sucre, del qui té colesterol, del qui ha begut i fumat ma-ssa i tot un caramull d'altres misèries del nostre cos gue, perrealisme, no ens en podem oblidar, i si ho feim, mes presto més tard ens passara factura.

Vist aixi, es tracta de saber cada un fins on podem arribar,de tal manera que cal tenir en compte que són molts de diesde festes i motes vegades d'asseure's a la taula en front d'unsabundats i pesats menjars; per tant, hem de tenir present u-na mica el terrible dilluns.

No vull ni puc prohibir la taula de Nadal, seria anar encontra de la tradició, i si pens que hem de menjar de tot, pe-re) amb moderació. Com deia començament, cal ésser mo-derats, fins i tot per a Nadal, sinó, els metges tendran mol-ta, massa feina el dilluns de passat festes.

Vos desitja un bon i ben pait Nadal.Bartomeu Barceló

(metge)

JOGUINES I TELEVISIO.

Als mesos de novembre i desembre, els industrials del sec-tor de joguines infantils augmenten la publicitat en televisióamb l'objecte de col.locar els seus productes en lès compresde regals de Nadal i Reis.

Els missatges publicitaris metrallen la petita pantalla, ob-sessionen els nins/es i a la vegada angoixen els pares que nopoden o no volen comprar les joguines anunciades.

La concentració dels anuncis de joguines en certes dades,hores i programes supera, a bastament, la de qualsevol altreproducte.

Observem les dades recollides pel Departament de Peda-gogia Sistemàtica de la Universitat de Màlaga als anys80/81, sobre la inversió publicitaria en T.V.:

1-XI-80 al Inversió en publicitat Temps N ombre4-1-81 de joguines d'emissió d'anuncis

en segons

14 Cadena 788.394.350 ptes. 31.6 2 0 1.449

24 Cadena 81.063.505 ptes. 20.525 878

Total 869.457.855 ptes. 52.145 2.327

A tot això s'afegeix la gran distorsió que existeix entre laimatge publicitaria i la joguina real. Quin pare no ha utilit- •zat exclamacions com aquestes, quan ha anat a comprar lesjoguines de Reis?: "I això és la joguina que anuncia latele'...? I val...? Quina presa de pai!'. (passe a plena 10)

21 desembre 1985 BELL]

BELLPUI111111101M 11111110111111 II LA nmesnommilw MI Waft.

PLA•••

(.„

e.%) -1`.17$ "Ar• ••■•1 •.••.‘ 4.: r ••.. •

•ee . :vs•ps

:

. ••••. • •.,•.• • ••••, • .4.;.-.24w4

• •- • % ,.. • .4•

•

o

4.4.•■ LI.J V ••••■••■•■,ria. No importava tant que lesentenguessin i posassin enpractica, com el respondre co-rrectament a la pregunta for-mulada. Pot ser fos que Pen-torn sacralitzat no demanàsres mês, ja que optar per unaaltra religió que no fos la cris-tiana era mal vist dins els nos-tres pobles fins fa poc.

Avui, en canvi, aquesta ma-nera d'entendre l'educació enla fe ja no es valida. L'accentno es posa en el saber de me-mòria unes veritats, sinó enque el catequitzant les puguiexperimentar i entendre peraixí poder discernir per ell ma-teix si són valides o no, si lesha d'assumir o deixar fer.

Això fa que els plantejamentspedagògics no siguin els matei-xos. No es tracta de convertirgent, sinó d'oferir un estil devida. Lo important és que sefaci un proces: si opten per Je-sucrist be, i si el refuen tam-bé.

Aixi des d'aquests planteja-ments triarem l'obtectiu delNadal Escolar: fer-nos consci-ents de si adoram idols o desi adoram Jesucrist. En termesno creients seria: afavorim lescoses que mos deshumanitzeno lluitam en contra d'elles.

La metodologia que hememprat ha estat descobrir desde la realitat dels nins el quepassava. Com pod-u suposarlhem trobat idols, pero tambehem trobat coses bones.

La segona passa ha estatdiscernir si havíem de fer casals idols o a Jesucrist (tot allòque humanitza). Naturalmentha sortit lo seem.

Finalment, ho expressaremen la festa del dijous passat,on un rei no trobava aJesucrist, i al llarg de la sevarecerca, es topava amb covesque resultaven falses (aquestesresponien a les dels nostres i-dols) fins que trobà la covavertadera. Consistia en un nai-xement senzill i pobre que mosvolia mostrar gue l'home noés el que té, sino el que és.

Aquest ha estat el nostre ob-jectiu i esperam que, entretots, el durem endavant: ferun món més huma.

Pep Toni Guardiola

dia 28 a les 3

10258 BELLPUIG 2 I desembre 1985

)(xva t\ladal ** PLANA D'EDUCACIÓ

ENQUESTADE

NADALAprofitant que les festes de Nadal s'acosten

BELLPUIG cregué oportú passar una enquestaals al.lots, en aquest cas de l'Institut, per talde saber quina es la seva visi6 de cara a agues-tes festes.

Les preguntes, amb els seus corresponentsresultats, foren les següents:1. Per a tu, quê són les leste de Nadal? (Es potrespondre a una o a varies respostes)- familiars: 85%- de bulla: 55%- simples vacances: 7'7%- altres: 14'6%Z. Disfrutes mês de les festes de Nadal ara oquan eres petit?- Ara: 60%- Abans: 18%- Igual ara que abans: 22%3. Mikes cap valor religiós a Nadal?- Si: 88%- No: 10%- Té de per si un sentit religiós: 2%

¿Per quê?- Celebram el naixement de Jesucrist: 40%El percentatge restant és de variada opinió:- unió de tots els homes- una beneitura- unitat familiar- festa solsament religiosa

4. Quê preferixes, la Nit Bona o la Nit Vella?- Nit Bona: 12%- Nit Vella: 71%- Indiferents (els agraden les dues): 17%

Comentari

Seguint l'estructura de les preguntes s'ha ar-ribat al següent anàlisi:

De la primera pregunta cal destacar l'altpercentatge de gent que conceb les festes na-dalenques com a festes eminentment famili-ars. De viure entre la gent coneguda i estima-da, disfrutant, ai mateix temps, de l'ambientque regna durant aquestes dates. Pot resultarcuriós el baix percentatge . de gent que no laconceb com a simples vacances.

Referint-nos a la segona qüestió, la majoriadisfruta mês de les festes ara que no abansquan eren petits. Ara, perquè tenen mês lliber-tat per divertir-se amb els amics i amigues,"ara vaig a la discoteca perquè em deixen es-tar més temps". A més, tenen més capacitatper entendre el sentit de les festes. Abans, lainocência els feia veure les coses amb una il.-lusió diferent a la d'ara ("regals dels reis","betlemet", etc.). Pot ser tambe perquè la uni-tat entre la familia era mês forta abans, ja queara, els fills generalment surten mês de casai no hi passen tant de temps. Ara bé, destacatambé aquest 22% al qual li és indiferent araque abans.

La immensa majoria valoren religiosamentles festes pel fet del naixement de Jesús. Laresta troben que, o bé "és una beneitura" o"veig això com una disculpa perquè tota lagent es tranquil.litzi i aquests dies sigui mêsagradable", o 'és un simbol d'unificació de totsers homes".

A la quarta qüestió, gairebé la tercera partprefereixen la Nit Vella a la Bona. Generalmentperquè la fan entre els amics i "anam gats totel vespre, o "suposa el començament d'un anynou i, fins i tot, d'una nova vida". La part res-tant difereix entre preferir la Nit Bona "decaire més familiar" a la indiferència entre unai l'altra: "vaig a tope a totes dues".

Com podeu veure, hi ha opinions per a totsels gusts. Aix i doncs, que cada un passi les fes-tes com millor li paresqui. Al mateix temps,el TALLER DE COMUNICACIONS aprofita pera desitjar, no només als joves, sinó a tot el po-ble, que passin unes bones festes.

Molts d'anys a tots.Taller de Comunicacions

lye de plena 91

Joguines que els anuncis do-ten de moviIitat i que no la te-nen en realitat, altres que do-nen la impresió d'ésser d'un ta-many superior, d'uns colorsmês vistosos i d'un materialmês consistent.

Aquesta manipulació publici-taria pot fer que el nin sentien molts de casos undesengany tant perquè els Reisno li han duit la joguina quela televisió li havia dit que de-manas, com perquè la joguinaque li han duit no correspona all() que l'espot publicitaril'havia fet imaginar.

El paper dels pares és fona-mental en la forma en quê elsnins són influenciats per la pu-blicitat. Els pares poden ense-

nyar als fills a descodificareismissatges de la televisió i acriticar les imatges tergiver-sades, oferint models alterna-tius a les ofertes de la publici-tat, molt mês educatius i pe-dagògics.

D. Talents

a la plaça nova.

Vos esperam a tots!

BELLPUIG• KrarMrsa con el neevo Akskle

Akmes.• Cuishanerin.• Impoon.• Roaattmloo 1:14rociasto 1•Iunicipoks,

•te.

21 desembre 1985 BELLPUIG 259 11

UNA GIRADA A DARRERA.3a. ETAPA DE "BELLPUIG" (1976-80)

Un motiu prou valedor per començar aquestanova etapa fou la deixada, per part del ClubLlevant, de publicar les dues darreres planesde la revista i el començament del volum V deBellpuig.

Per la nova temporada Bellpuig compta ambun planter de joves col.laboradors i ha consti-tuli un nou consell d'administració. Tot aixòfou el resultat d'una convocació d'un grup depersones responsables a les quals fou presentatl'assumpte de Bellpuig que té problemes de re-dacció, d'administració i econòmics. Emperòla majoria de persones es decidi per la continu-it at.

Bellpuig, aleshores, té pretensions d'interes-sar, informar, anunciar, denunciar i divertirels seus lectors i demana col.laboració econò-mica, literària, iniciatives renovadores, subs-cripcions i comprensió.

Amb un esforç econòmic es distribueix elprimer número, gratuitament, obrint les portesa tots els artanencs.

Dos grups s'han responsabilitzat en aquestanoble tasca. Un haurà cura de l'administració(la Parròquia, l'Ajuntament i el Club Llevantcontinuaran aportant la seva contribució eco-nòmica anual). L'altre grup haurà esment dela redacció.

Passat un any llarg, Bellpuig veu claramentel canvi iniciat. Hi ha opinions que valoren a-quest procés. Han augmentat les subscripcionsi, per contrari, hi ha hagut molt poques baixes.GrAcies a les vendes de col.leccions deBellpuig, s'ha enregistrat, per primera vegada,superàvit.

Per altra banda, els números de Bellpuig co-mencen a sortir amb deu planes. Detecta, em-

BELLPUI6ARTA

pet-6, que existeix un sector que no li agradaque la nostra revista s'afiqui en temes conflic-tius, cosa que no es fa més que amb la preten-sió de ser una contribució a allò que és millorper a la nostra vila.

L'any 1978 ocorregué canvi en la direccióamb el nomenament del nou rector Mn. RafelUmbert. En el primer editorial restava ben vi-sible la seva idea i dels restants membres del'equip parroquial. Amb tot això, la revista repnova força i encoratjament.

Amb motiu de les eleccions generals i muni-cipals de l'any 1979, Bellpuig fou el Hoc on totsels partits i les distintes candidatures poguerenexpressar les seves idees i els seus programeselectorals.

La sortida del número de gener de l'any 1980inicia el volum VI, dins el qual es fa un poquetd'història de la revista que ja ha complit elsvint anys de la tirada del seu primer número.Es pensa ja en el pas de mensual a quinzenal,pen') serà necessari resforç de tots els lectors,amics, grups de redacció i administraciet.

Vint anys han passat des que es reuniren enel Centre Social d'Artà un grupet de somnia-dors romàntics: Pare Rafel Ginard, Pare Anto-ni Muntaner, Sebastià Riera, Cristòfol Llite-res, Jaume Caselles, baix la presidência de Mn.Mateu Galmés. Aquests foren els qui, dins unambient d'entusiasme, donaren llum verda aaquest projecte d'iLlusió. Ben prest, als promo-tors s'hi ajuntaren Jordi Vicens, J. Ginard Can-tó, Joan Bujosa i Rafel Amorós que saberenvèncer les dificultats amb treball i esperit desacrifici.

Aquesta tercera etapa aboldrona 44 númerosi resta acabada en el mes de maig de l'an)1980.

A. Gill

12260 BELLPUIG 21 desembre 1965

ME N,JARS DE NADAL

Els conradors es passen la vida amb un ullfit al cel i l'altre pendent del "paranostric". Laciência camperola, aquest llegat de sentències,dites i recomanacions transmeses per via oralde generació en generació, li han arribat ambunes referències mês vinculades al santoralque als números del calendari. Molts de page-sos sembren encara els alls el dia de la conver-sió de Sant Pau per assegurar l'esplet. N'hi haque els cullen el dia de Sant Joan per la creen-ça estesa de què aquests Curen de picadura ve-rinosa, com també planten el juevert el dia deSant Francesc perquè no espigui, i així ho hanfet un caramull d'anys. Abans de Jesucrist, fi-xaven les dates d'acord amb els fenòmens dela naturalesa. Quan el sol arribava al punt mêsalt del zénit, al solstici d'hivern, celebravenles festes de la sembra, les quals, en ser cristi-anitzades es convertiren en les de la Nativitatdel Senyor. El nostre rei Per el Cerimoniósper donar-les mês empenta ordena que als seusdominis, el dia de Nadal fos considerat el capde l'any. El mal temps característic de Vesta-ció va influir perque agafassin un aire intimi casolà, concentrant gairebé tot rinterés dela diada en el dinar, sent l'únic dia que la genthumil dina "com es senyors" o sia, mês tard deles 12, perllongant la sobretaula fins entradade fosc.

En la Nit de Nadal els mês acostats solenvetlar junts al calor de les rebasses quecremen en la foganya, menjussant fruita deltemps, bevent amb moderació, torrant neulesi jugant a cartes. A punt de matines se sol des-fer la rotlada per assistir a l'església. Enalguns indrets s'acostumava que el pretenentde la filla de la casa dugués el fanai d'oli perfer llum, com a signe dê ser declarat "noviooficial". En sortir de missa les al.lotes convi-daven, temps em-ere, els joves a tastar els tor-rons i les coques, i a beure un glopet de malva-sia. Els nostres ermitans of enen als artanencsque acudien a matines, saborosos i calentetsmoniatos bollits, sucats en mel.

El dia de Nadal, les madones es deixondiendejornet i, mentre tothom dormia, adesavenel menjador i començaven a preparar el dinar.Els gusts canvien d'un lloc a altre, per Castellamegen xot rostit, endiot i besuc al forn peròdonen més importancia al sopar de la vesprada.Per Galicia el peix tira part i mitja. Els anda-luços són partidaris de l'endiot encebat ambanous, i els catalans, que fins a la Guerra Civils'havien decantat per l'escudella, quan el nivellde vida augmenta passaren a altres menjarsmés suculents, al.legant que l'olor de la col bo-ilida era ofensiu. Aquí a Mallorca hem estatde sempre molt aficionats al porquim. L'antigaexpressi6: "Bon dia que Déu mos do, per Nadaluna porcella i per Pasco un moltó" no és pasta-

Naixement de l'església del Convent.

itIC°Relleu esculpit d'un misteri de S. SalVador

da d'ara. El porc, tengut per animal represen-tatiu de la luxúria i de la impuresa, no semblaser el mês adient per menjar-se en aquestesfestes però, contra costums no hi valen raonsi més si aquestes fan oloreta de porcella rosti-da, amb La cotna coloret caramel.lo que facnccric. No manquen contrades on la rosteixenamb bales de torrent dins el cap i el ventreperquè la carn sigui mês tova.

Un altre plat molt popular ha estat sempreel gall. Allò de "Ara ve Nadal,/ es temps se re-fresca• / matarem es gall / i li torrarem sacresta ?' també ve d'enfora. El gall era menjarde cavallers i dels enamorats els pobres solsen menjaven per Nadal. Prové d'Orient i es vapopularitzar arran del Concili d'Aquisgran(81 7) quan autoritzaren la menja dels caponatsper no considerar-los carn i que per tant notrencava l'abstinència del dia 14. Els al.lots deCiutat, el dissabte de Nadal organitzaven bre-gues de galls per la murada, els apallissavenper haver trait Jesucrist i els entregaven a ro-fertori de la "missa del gall", acte que fou pro-hibit pel bisbe Arnedo i restituit alguns anysdespres per ser un costum fortament arrelatdins el poble. Les pastetes en forma de gall -o porqu. et- que les monges ens regalaven quanérem infants, tenen antecedents en aquestescelebracions nadalenques.

Posterior al gall va ser l'endiot, duit de Mè-xic pels descobridors. Era l'animal sagrat delsAzteques, i Moctezuma els ho presenta coma plat bo a un festi en honor seu. També fouel plat mês important a la boda de Carles IXde França. - •

El pa que acompanyava aquests menjars erael de "corriola", anomenat així per la sevaforma rodona i per la canaleta que l'envoltava.Era blanc com la neu i de molt bon tast.

A un dinar de Nadal oferit pel rei Jaumeconten les cròniques, que se sacrificaren 31xots, 72 pollastres, 60 conills, 24 perdius i al-tres viandes t consumit-se prop de 200 litres devi, tot i aixo tenint en compte que havien bensopat a la víspera. Avui, la gent va més sadollai el dinar de Nadal ha decaigut una mica si béencara moltes families mantenen el seu ritual,com a primer plat solen presentar macarronso burballes acompanyades id'escaldums amanitsamb ametlles i pinyons i poca cosa més, ja quela jovenea ha sortit la Nit de Nadal de parran-da i manegen més son que gana.

Bon profit a tots i molts d'anys.Colau

Mesquida (1336). De l'àrab"mesgid" = mesquita Hoc d'o-ració.

Obrador (139Z). Del llati "ope-rarius" = el qui treballa a unofici en general.

21 desembre 1985 BELLPUIG 251 13

Llinatgesartanencs

Per J. Solive Lias

Sanceloni (1380). Del llati"Sancti Celedonii" (3 de març).

Rabassa (1339). Del noms llati"rapacia" i grec "rapis" = partde la soca que no sobreix dela terra.

Rexac (1358). Del poble catalàReixac avui desaparescut.

Sala(s) (1343). De "salla" =ha-bitació de rebre, nom germa-nic.

SalvA (1311). De Silvanus (nomde sant procedent del déu mi-tològic Silvanus =déu de lesselves.

Serra (1343). Del nom serrade muntanyes.

Sard (1389). Nadiu de Pilla deSardenya.

Parlar Bé Poc Costa...TEMPS I METEOROLOGIA

'Temps' és un vocable que ressona des de molts de caires.L'utilitzam per expressar la durada i successió de les coses,una magnituf física mesurable, un accident gramatical delverb, una parto divisió del compas, cada fase d'un movimentrítmic, la nostra situació existencial (que no és eterna), unprocés o situació de l'atmosfera (és incorrecte "atmósfera")quan a temperatura, pressió (no diguem "presió"), nebulosi-tat, vent i altres fenòmens. Aquestes aplicacions d'altresque podríem citar- pertanyen a conceptes -si més no, hete-rogenis- que congrien nuclis semantics d'interès general. Lameteorologia n'és un exemple clar. El temps així considerat(és a dir, la claror i el fred, la humitat, el vent, els núvolso la boira, les pluges o la neu) presta un suport magnific ala comunicació interpersonal, sent un pretext indicadissimper a encetar converses entre amics i, fins i tot, entre des-coneguts. El fred en dies rigorosos -i no en parlem de la ca-lor- és tema universal, gairebé irreprimible.

En el tema a gué ens referim, la relació comunitaria im-plica la repetició d'un vocabulari específic que cada llenguaposseeix. El recurs massa freqüent a barbarismes no s'expli-ca per la incompleció d'un idiom a concret, sinó per la feblesadels usuaris. Facem-nos forts i evitarem manlleus. En unasituació normal no batejaríem un meteoròleg com a "l'hom-bre del tiempo"; evitaríem l'exclamació "quin tiempo!", apli-cada a moments tempestuosos (no diguem "tormentosos"),o l'expressió "es prepara una bona notxe", per a dirjustament el contrari.

A la tardor (n'hi ha que ja diuen "s'otonyo"), com a l'hiver,podri.A ploure a antirs, a bota canal o a portadores (de capmanera, "a xorros"); caure aigua de bambolla o fer el ruixat,no el "xubasco", que sia, si ens trobas a sopluig darrere unvidre, sota un paraigua obert o amb un impermeable (no di-guem "xubasquero"). Alerta, això si, als corrents d'aire!-"les" corrents no són nostres-, i evitem d'anar xops (i, moltmenys, "empapats") per no aplegar l'enutjós constipat (no"resfriat"), que haurem de suportar sense haver-lo "collit".

La xafogor, a l'estiu, la trobarem inaguantable. Paciência!,que pitjor és el "botxorn". Tant de bo que no sia constant,i es mogui, adesiara, un oratjol suau sota un cel llis i assere-nat (no "despejat"). No sera, certament, un "alivi", pet-6 si,per descomptat, un alleugeriment i un consol.

Bon Nadal a tots, en plenitud i grata companyia, i sensenotxes" a la boca, si encara f os possible!

JOELL

Gran Barbacoa deArtáGRAN CENA NOCHEVIEJA

MENUSopa de Mariscos * Langosta a la Rusa.Paletilla de cordero asada.Piña Tropical natural * Nueces Californiana.Turrones Navideños * Crema de Café.Licores finos surtidos. * Vinos Rioja Campoviejo.Codorniu Gran Cremat. * Gran bolsa COTILLION.UVAS DE LA SUERTEBAILE AMENIZADO POR UNA RENOMBRADA ORQUESTACena a las 20,30 horas.Plazas limitadas.Información y reservas: Téls. 53 74 50 y 56 22 07.

Homenatge a un educadorEs tradicional que el Bellpuig dediqui un espai per fer ho-

menatge o valorar la tasca d'aquelles persones que de qual-que forma, han deixat una impronta amb la seva estança alnostre poble. En acfuest cas no podia ser de menys. Ja des dela seva arribada anà infiltrant-se dins el món de la joventut,rompent esquemes antiquats i dotant al poble d'un especiali progressiu dinamisme. Siguen un vertader educador aconse-gui un total enteniment amb el jovent, fins al punt d'ésserconsiderat un més d'ells. El nostre Institut se'n ressenti for-tament del seu quefer, sempre dirigit cap a un mateix objec-tiu: ajudar als al.lots a realitzar-se com a persones. Amb elll'Institut s'havia impregnat d'un aire amistós i familiar. In-tenta, i de fet ho aconsegui, tomar la barrera existent entreel professor i l'alumne, establint una relació més intima i es-pontània. Ara, des de la seva anada es nota la seva absència,probablement perquè quan no tens una persona estimada ésquan niés la valores i la notes a faltar.

Esperam que el fet de que se'n vagi no suposi un adéu pera sempre, que esteim segurs no ho serà, sine, una separaciótemporal que ens permeti seguir tan units com ara.

Gràcies, Tomeu Català.

Els teus amics

14 26 2 BELLPUIG 21 desembre 1985

De la nostrabiblioteca

A la manca d'informació d'a-quests darrers mesos, (peresanostra) ens hem decidit expre-ssar-vos, d'una manera directa,el que es estar un capvesprea la biblioteca.

- "Avui, no me'n puc durdos?" -demana un al.lotet pe-tit.

- "Venc a tornar un llibre"-deia una nineta amb el seucarnet tan compostet.

La nostra biblioteca és solsconcorreguda pels al.lotonsmenuts, tots interessats pelscòmics de dibuixos mês gros-sos. Qualque rialleta que te faalçar el cap, fent-te riure atu mateix. Tot seguit: "Xuss...Ei!"

La biblioteca a mês d'ésserun lloc d'informació estudian-til, també és un Hoc a on s'a-prèn tard o prest a respectar-se uns als altres, ja que a lamês minima pujada de veu lesmirades estan sobre tu, perquènosaltres mateixos ho hem po-gut comprovar.

L'ambient és fabulós encaraque manca la sent adulta; araun jovenet esta embadelit da-vant un caixd ple de llibres,no sabent quin ha de collir, pe-rò aviat es decideix.

Quan vas a cercar un llibrete donen una petita quartillaa on te posen Ia data per tor-nar el llibre, i també per noperdre el punt. El dels nins ésespecial, ja que du dibuixos,o la part superior, seguit d'a-quest titol: "XARXA DEBIBLIOTECA".

"Nyiiii..." fa la porta, i"nyiiii...". I fins i tot la gentmes arraconada de la sala segira per veure qui entra.

Ara hi. ha un nombrós grupde nins que tornen el seullibre, tots carnet en ma, per-6sempre hi ha qual9ue despista-det, malgrat aixo pot tornarel seu llibre tranquirament, se-guidament va a escollir el prò-xim, ¿quin sera.? Segur cielsnous.

La porta s'obre continuam enti apareix la figura diminutad'un nin o una nina que ve car-regat amb la maleta dels seusllibres cap a fer els deures.

Quina emoció vivia aquellal.lotet! "Pere), el mataren ono? Com pot ésser!" Cap sorollel desconcerta fins que aquellaaventura té fi.

El total dels llibres arribatsen els mesos d'octubre inovembre és 28 i 67, respec-tivament.

Bon cap d'AnyAntònia Guiscafrè

Joana M4 MassanetTALLER COMUNICACIONS

EstaNavidadjuguemosconsombras

611 7rig 14111

Ciencia Recreativa. Ed. Gustavo Gili.Juegue con sus hijos. Ed. Martinez Roca.Enciclopedia Universal. Ed. Espasa Calpe.

21 desembre 1985 BELLPUIG 263 15

curiositats i entreteniments Per J.L. Martin

16 26 4 BELLPUIG 21 desembre 1985

ES PORTS QUE PASSA AL

C. D. ARTA?

PRIMERA PREFERENT:

ARTA 3 INDEPENDENT 1

R: LA VICTORIA L ARTA 1

Comentan:

Contra l'Independent • elequip local, guanya el partitperò no va convence massa alsespectadors.

L'Independent és limitar adestruir el joc, i ademés detransformar el penalti, percert bastant rigurós, no creaaltre perill de gol. L'Artà, vaesser un caramull de despropò-sits, ja que tenguent a davantun equip d'aquestes carecteris-tiques, lo que tenia que fer eraguanyar el partit de llarg.

Segons estam informats, eldarrer diumenge i contra el R.de la Victòria, també al mancotenia que haver sabut empatarel partit. Pere) no hem sabe-rem i venguèrem de buit.

Esperem que diumenge adins ca nostra, i tenguent a da-vant un adversari com és ElCultural, l'equip local sapi gu-anyarse al públic, desarrollantun partit amb coratge i ganesde esser el millor.

ALTRES RESULTATS.Juvenils:Santany 5Arta 1

3 4 Regional:SineuArtà 5

Infantils:Poblense 7Avance 4

Alevins:AvanceAvance

Al tombant de la mitja nitdel dia 17, fou entregat el clubde futbol d'Arta al delegat dedeports de l'Ajuntament En_Miguel Hernández.

Mesura dràstica però diuenque necessari, perquè els res-ponsables del club és veuen in-capaços de seguir amb el ca-ramull de deutes que soportal'entitat.

Els rumors, de bones fonts,són els deutes aproximadamentuns 4 milions 700 mil pessetesper a final de temporada.3.700.000 ptes d'enguany i unmilli!) arrastrat de l'any passat.

Qua ha passat al club?Hi ha molt de rebumbori pel

poble. Uns diuen que si malaadministraci6. altres que elsdirigents no han servit per res.Altres que els fitxatges sbnmolt cars i que per tant hanenquerit el pressupost.

QUE FARA L'AJUNTAMENT?

Això és la incognita que vo-la, parèix que negra i fosca se-ra la seva decisió. Són moltsde dobbers els que és necessi-ten per poder fer front al deu-tes acumulats. Sabem que l'A-juntament va oferir una quan-titat, però sembla que no bastani per tapar els forats mês pe-tits. On és jeura "En gelat"?.MISTERI, i més misteri.

De veritat, seria una verta-dera llàstima que per un malgovern, s'acabas el futbol.Tant com costa l'aixecar-lo.

SERA LO QUE DEU VOLDRA,o el que vulgui o pugui l'Ajun-tament.

Arta 3Porto Cristo 2

Arta 0Campanet

Avance 1Santany 1

Escolar 9Poblense 6

HACE 40 AÑOS

Manacor, 3-12-1945E. COMERCIO 1 ARTA 1

Alineación Arta:Ferrer

Servera, SanchoForaster, Medrano, Romero

Guerrero, Ortiz, Llinás, Castillo, MassanetGol: LlinásArbitro: B. Pons