2 Damunt la taulaEl Forn deBarraca16

símbol de la deFeNsa de l’horta

Recuperar la memòria de Nolla06de casa d’estiueig a mostrari detaulells de primera Qualitat

Reflexions d’un pilotari22eNtrevista a FraNcesc soro juaN,‘soro iii’, campió del troFeu iNdividual d’escala i corda 2019

TAMBé DESTAqUEM

UN  POT  DE  RECORDSPassat i present de la fàbrica deconserves d’Alfara del Patriarca

10

RAONAR  AMB  ELS PRODUCTES  DE  LA  TERRAEscultures efímeres entrebancals amb la iniciativa‘Miradors de l’Horta’ de laMancomunitat del Carraixet

18

VINALESA  MEDIEVALLa Cooperativa Elèctrica de Vinalesa edita un llibre amb lesinvestigacions del Grup Harca

20

UNS  ULLS  ENAMORATS Coneguem a Alfred Baeschlin,un intel·lectual suís que va deixar la seua petjada a l’HortaNord a partir dels anys 30

30

LA TIRA

TARDOR 2019

de Toni Cabo

www.espaicarraixet.es@espaicarraixet

La pansa de Massarrojos08Festa de l’escaldà del raïm eN el riurau més graN del móN

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

Escolte Bob Dylan mentre repasseels reportatges abans d’enviar larevista a la impremta. Escolte BobDylan i sona ‘Desolation row’, i pertercera vegada en les últimes duessetmanes refaig aquest editorial. Eltítol de la cançó, Carrer de la Deso-lació, em retorna per enèsima ve-gada al que ha ocorregut aquestmatí a l’horta d’Alboraia. Avui, 27de setembre, han enderrocat elForn de Barraca, el major símbolde reivindicació del territori valenciàdels últims temps. Per damunt hipassarà una carretera, la carreterade la desolació del nostre paisatge,del nostre patrimoni, de les nostresarrels. Sent aflicció (també com asinònim de desolació) en veure capon seguim caminant, i l’escassaconfiança que tenia amb l’alta po-lítica s’esvaïx entre la polsegueradels enderrocs de l’alqueria. La decepció per com els nostres

governants han gestionat el temaés més que òbvia. Entre uns i altress’han espolsat la responsabilitat ihan passat de puntetes mirant dereüll què ocorria al Forn de Bar-raca. Només ara, que ja no estàdempeus, que totes les esperancesd’aturar l’ampliació de la V-21 hanquedat enfonsades, alguns s’atre-vixen a alçar la veu, tard i mal, men-tre mostren pancartes durant lavaga mundial pel clima que justa-ment s’ha celebrat avui. Ja ho vadir el senyor Ábalos, que l’ésserhumà és contradictori.

Això no obstant, no podem cul-par -únicament- a les diferents ad-ministracions que han consentitque aquest desficaci siga una re-alitat. Mirem-nos una miqueta en-dins baix el concepte de societat.Què hem fet fins ara per protegirles arrels de l’horta? Per descomp-tat que hi ha hagut algunes veus alllarg dels anys que s’han oposat alprojecte, persones a títol personalo baix el paraigua d’associacionscíviques que han intentat aturarl’ampliació de la V-21, però no hanestat escoltades, ni tan sols pels quiara ens lamentem obertament dela situació. Llevem-nos la disfressa de la in-

diferència, que no ens para bé eltrage. Si per a alguna cosa ha deservir el fet que els voluntaris i vo-luntàries hagen establert el Forn deBarraca com a bastió de resistèn-cia, que fins i tot quatre personeshagen sigut detingudes, és perquèdespertem i comencem a defensaramb força els nostres interessos iprioritats, més enllà d’agranar úni-cament de portes cap a dins. Per-què l’horta és la nostra casa, la delsnostres avantpassats i, no sé vos-altres, però jo vull que continue sentla dels meus fills.Diu Bob Dylan en una de les es-

trofes de la cançó: “El Titànic salpaen fer-se de dia / tots estan cridant/ de quin costat estàs tu?”. Canviemel rumb, que per aquest camí ja sa-bem que el vaixell naufraga.

Desolation rowNúria garciadirectora d’espai carraixet

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 7 TARDOR 2019

DirectoraNúria GarciaSubdirector

Eduard RamírezRedacció

Mireia CorachánManuel Regidor

Alícia ToledoJorge Pérez

Il·lustracionsLídia PerisToni Cabo

Col·laboracions en este número Eduard Marco

Francesc BayarriSergi Ruiz

Enric PalancaÒscar Pérez

Disseny i maquetacióAlamida

ImpressióMarí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

5

TARDOR 2019

ESPAI CARRAIXET

Vaig ser colombaire davall dels pins de Calderón, peraixò recorde que José Montagud, Pepico, fou veí delpoble, pintor de ventalls. Jesús Balaguer Marco, car-rero i rentacotxes. Mon pare, el seu cosí. Maiques, filld’uns magatzems, vivia dalt de la Parra i Voro, el deSenent, en la torreta. Enrique, el Forner, Fanega, depuntes roges, en la pujada de Cervantes ens contavaque feu l’amor damunt la taula. Sobre un altíssim colomer dalt de la finca, l’espigat

Juanjo Lluna mirava amb els prismàtics cap avall. ElXato i el germà, Filaners, passant la via, tenien sempreel pare a la marjal. El Roig i el seu cosí, després de caPalau, home boníssim, conduïen un Renault i una Ves-pino. On ara hi ha la Llotgeta, la fusta feia olor de co-lombaire i Joaquín Pla, darrere de la porta, serravacabirons a la vesprada. Batiste, enfront del forn de Melchoret, tenia una es-

caleta de tisores i, en la plaça de Carlos Ballester, elfill del Sevillano custodiava el mercat, la fruita fresca. En el mateix carrer, abans del Sacre Cor, on quasi

s’obri el riu a les ones de l’horta, el Sabater i el Niñoencara em van conéixer i, davant dels Llorens, Agus-tinet, em parlava de boxa amb brillantina. El Neue ja era vell quan jo

era jove i de Navarro només re-corde un pinto, quina història!Palanca i Caballer, el pare deRicardo, el pirotècnic, volarensempre junts ratlletes verdes.Miquel Ojeda Puchol, molt amicde Romero, era el més gran, iPepet, el seu germà, tenia unquatre llandes. Si algú vol co-néixer Miquel, darrere delCantó, entre l’hort de Vilar i lesGemes, on hi ha les tres fronte-res, encara obri la porta si sapsxiular com toca.

Verdeguer era l’amo d’alguna funerària, vivia abansdel mirador i tenia el taüt dins de sa casa, el veiessempre net i en el reflex t’hi acostumaves. Si calia dur-li algun colom Demetrio era a la vora de Jesús. L’amicRafa Frechina, Castillo, el seu avi Pepot i el seu cosíJosele, també van formar part de tota la nissaga. I elcristaller Camacho i Fombuena i Salvador Cosín i Mi-guel Marco, Paco el Pelat, Pardillo, Armijo o Cañabate.I molts que jo no vaig conéixer. I ja quasi ningú. Godella espera sempre qui es retarda, per això tant

d’amor és impossible, però havia de ser just, un a un,amb aquests homes ara que tot són modes. Fer-vos

de testimoni, contar-vos que vaigser, com ells, una il·lusió davalld’un pi de plats, per les teulades,a la mitja taronja, berenant a lafresca, dempeus al colomer quecobrí el Bar Central amb les alesmés grogues. Havia d’escriureque els estime per viure un diamés al seu costat per sempre. Ihui he pogut fer-ho, he complitla promesa. Que descansen enpau tots els qui ja són morts i,amb ells, la meua companyia. Gràcies, Espai Carraixet, per

permetre’m l’homenatge.

El convidat

«havia d’escriureQue els estime

per viure uN diamés al seu costatper sempre. i huihe pogut Fer-ho,

he complitla promesa»

Colombairesde Godella

eduard marcotraductor i poeta

ESPAI6 Patrimoni

TARDOR 2019

El Palauet de Nolla és un edificiclau de la memòria de Meliana,

un immoble amb una importànciahistòrica i artística que travessa elslímits del municipi. És per això quequan l’Ajuntament va encomanaren 2010 realitzar un estudi sobre elseu estat, va sorprendre l’absènciad’investigacions. Xavier Laumaines va posar al capdavant d’una re-cerca que va establir les directriusgenerals d’intervenció i, des d’eixemoment, s’han desenvolupat dife-rents treballs adreçats a retornarl’esplendor al Palauet. L’última esva iniciar en abril amb un pressu-

post de 600.000 euros i el fet que elfinançament es repartisca entreUnió Europea, Diputació de Valèn-cia i Ajuntament demostra que l’in-terés no es limita a l’àmbit local.

“El Palauet és una alqueria típicade l’horta construïda a finals de se-gle XVII, un edifici molt potent,molt ben executat i amb molt bonsmaterials”, explica Laumain. Delsprimers propietaris, els dominics,el Palauet va esdevindre al segleXIX la casa d’estiueig d’una famíliaburgesa. En 1860, l’empresari Mi-guel Nolla, marit de Juana SagreraGuix, l’aleshores propietària, deci-

dix ubicar la seua fàbrica en aques-tos terrenys, una decisió que can-viaria la funció del Palauet.

A la factoria comença a produir-se la que es coneixeria com a cerà-mica de Nolla, molt popular a cons-truccions modernistes. La tècnicade fabricació, introduïda pel mateixMiguel Nolla, procedia d’Anglaterra,però a Meliana es va millorar tantel sistema com el producte final. Elresultat era un mosaic geomètricestèticament idèntic a l’anglés peròde millor qualitat, amb una resis-tència enorme. “Era un producte denoblesa i alta burgesia”, conta Lau-

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA CIDCeN / IPC / ARAE Patrimonio y Restauración

Recuperar la memòria de

el palauet de Nolla s’alça majestuós als camiNs de l’horta de meliaNa i les dècades d’abaNdoNameNt No haN

impedit Que sota els detalls de les deteriorades FaçaNess’iNtuïsca uN passat gloriós. a pocs metres d’uNa Fàbrica

de maó roig, la seua torre és testimoNi de la dualitatd’uNa comarca oN les séQuies i la terra s’alterNeN amb

l’asFalt i la sobrietat dels polígoNs iNdustrials

Una de les façanesdecorada amb mosaics

del Palauet de Nolla

NOLLA

TARDOR 2019

main. “Existixen testimonis queafirmen que una persona d’alta so-cietat havia de tindre un Nolla acasa, ja que era mostra tant de ri-quesa com de gust artístic”, afegix.

Amb la posada en funcionamentde la fàbrica adjacent, el Palauet esconvertix en un gran mostrari, unaexposició de les possibilitats estè-tiques del Nolla. Al mateix temps,l’edifici podia allotjar als clientsmés destacats, que en moltes oca-sions viatjaven des de molt llunyper a triar les ceràmiques. Així, lesseues façanes, parets i sòls s’om-pliren de mosaics i pel seu interiordesfilaren, com en un modernshowroom, algunes de les persona-litats més influents i adinerades del’època.

Es té constància de la visita d’A-madeu de Saboia, Alfons XII, la fa-mília Romanov, el poeta Querol,Blasco Ibáñez o Teodor Llorente i,a més de revestir moltes llars, elsmosaics es poden trobar a la CasaBatlló de Barcelona o a l’ajunta-ment, l’edifici de Correus i el TeatrePrincipal de València. Des de Rús-sia a Argentina, des de França aCuba: la ceràmica de la fàbrica deMeliana es va convertir en un pro-ducte de referència a diferents in-drets del món. La popularitat delmosaic de Nolla era tan gran queno tardaren en sorgir imitadors aValència i els seus voltants. “S’imi-tava amb tanta fidelitat que moltagent que viu a l’Eixample pensa queté el producte original, quan en re-alitat no ho és”, conta Laumain.

En el temps de més popularitat,la fàbrica va tindre al voltant de1.400 treballadors i treballadores i

la immensa majoria de la poblacióde Meliana i Almàssera treballavadirectament o indirectament a lafàbrica. “És molt probable que nohi haguera família a Meliana queno tinguera cap vincle amb la in-dústria de Nolla”, declara Laumain.

En 1917 la fàbrica es va traslla-dar a l’actual plaça de Nolla de Me-liana, on continuarà la producciófins a la dècada dels 70. Al mateixtemps, l’antiga factoria i els seusterrenys són venuts a l’empresa su-ïssa Gardy i el Palauet es convertixen la residència del seu director,Óscar Watzig. La seua filla, Yvonne,es quedarà en l’immoble fins a ladècada dels 70 -raó per la qual esconeix també com Villa Yvonne-moment en què la casa va quedarabandonada.

La transcendència de la cons-trucció va impulsar que als anys 80començaren els tràmits perquèpassara a mans de l’Ajuntament, fetque permetria iniciar actuacionsde renovació. “Al consistori, tantqui mana com l’oposició, semprehan estat donant suport al projecte,

i això és d’agrair”, comenta Lumain.Amb els treballs d’instal·lació

d’un sistema d’evacuació d’aigua ila consolidació de l’edifici s’ha ar-ribat, segons Laumain, a un “puntd’inflexió, ja que hem passat de fertreballs molt grossos però que noes veuen, a realitzar tasques els re-sultats de les quals són percepti-bles”. Així, s’està intervenint sobretres forjats, dos de les façanes, elsfalsos sostres de la planta baixa oalguns dels mosaics. Una vegadafinalitzats, una part de l’edifici serà,per fi, accessible i albergarà una sè-rie d’activitats relacionades amb elllegat de Nolla, accions que comp-taran amb finançament europeu.

“Nolla encara no té el reconei-xement que mereix, però a poc apoc”, afirma Laumain. “El que estàclar és que sense la investigació,haguera caigut en l’oblit”. De mo-ment, l’esforç per donar visibilitatal mosaic, combinat amb el ressor-giment del gust pels sòls històrics,han posat Nolla novament en vogai amb ell, una part del patrimonihistòric de Meliana.

Mosaic de Nolla a unade les parets interiorsdel Palauet

Parets de les escalesdecorades ambmosaics de Nolla

El mosaic de Nollas’emprava també per adecorar sòls interiors

Façana exterior del Palauet durantles obres iniciades en abril

g

TARDOR 2019

La pansa de

MASSARROJOSREDACCIÓ Alícia TonedoFOTOGRAFIA Ethel Roca

La producció artesanal de lapansa que es duu a terme en al-

gunes poblacions valencianes esremunta a la fi del segle XIX i prin-cipis del XX. El procés de transfor-mació del raïm moscatell en pan-ses que consistix a tallar la pell delgra de raïm per a reduir així eltemps d'exposició al sol, un mètodeque s'ha mantingut sense canvissignificatius des de l'època medie-val i sense modificacions des delsegle XVIII fins als nostres dies, vaservir de motor econòmic a moltesfamílies valencianes. La produccióde la pansa es va concentrar espe-cialment als pobles de la MarinaAlta, la Safor i la Vall d’Albaida, peròtambé la podem trobar a l’HortaNord, concretament al poble deMassarrojos. Aquesta activitat vadonar lloc durant el segle XIX a unaflorent indústria i a la singularís-sima arquitectura, típicament va-lenciana, dels riuraus.

El procés artesanal de produccióde la pansa moscatell ha estat de-clarat BIC Immaterial del patrimonivalencià. I és que si bé hi ha només

tres famílies, a la Marina Alta, queencara s’hi dediquen, la tradiciócontinua viva de forma testimonialamb la realització de l'escaldà d'i-niciativa popular, col·lectiva i pú-blica, que almenys es fa una vegadaa l'any en diferents poblacions comJesús Pobre, Xaló, Montitxelvo, Ter-rateig, Llíber, Benicolet, Teulada iMassarrojos.

Jornades culturalsMassarrojos, després de cent anysde perduda la tradició a l’HortaNord, va recuperar l’escaldà delraïm en 2014. “Emoció” és la pa-raula que li ve al cap a Carles Ver-deguer quan evoca aquell dia. L’ac-tual alcalde de Massarrojos ihistoriador recorda com tots els as-sistents es van esborronar quan esva introduir la primera “cassa” (elrecipient que conté el raïm per es-caldar) a la caldera del forn cons-truït expressament per a l’ocasió.“A partir d’ací –expressa Verde-guer- tot es va convertir en una fan-tàstica i multitudinària festa per lacultura i el patrimoni”.

Enguany Massarrojos celebra jala VI jornada de l’Escaldà. Serà elpròxim 6 d’octubre amb el lema“Recuperant l’escaldà a l’Horta!”.Com en edicions anteriors, la jor-nada serà organitzada al riuraupels propietaris del Mas del Fondo,l’associació cívica Roll de l’Ametleri l’alcaldia de Massarrojos, junta-ment amb la col·laboració d’altresentitats d’àmbit comarcal. El pro-grama d’enguany repetix l’esquemad’edicions anteriors: qui vulga anarcaminant haurà d’estar a les 10.30hores a l’estació de Massarrojos, ons’iniciara la marxa cap al Mas delFondo. L’escaldà començarà cap ales 12, acompanyada per les parau-les i la música de Lluís el Sifoner.Hi haurà també un taller de maque-tes de riuraus per als menuts. A les14.30 hores se celebrarà un dinarpopular amb una bona paella i unamillor sobretaula.

El riuraumés grandel món

El procés artesanal per convertirel raïm en pansa consistia a es-caldar la fruita i deixar-la assecaral sol. Després s’estenien els ra-ïms al llarg d’uns canyissos queeren transportats al sequer. Totaquest procés es realitzava enuna construcció específica i con-dicionada per a l’activitat: el riu-rau. Són unes naus obertes ambarcades per protegir la pansa dela humitat i la pluja, afavorintl’emmagatzematge i una cons-tant ventilació. “Si els riuraus estan ací, la

gent ha de saber per a què ser-vien i d’on ve la pansa”, comental’alcalde de Massarrojos, on tro-bem el gran riurau del Mas delFondo. El seu propietari, HèctorCortina, amb una voluntat ferma,ha aconseguit revalorar l’espai,que ha estat catalogat com a Béde Rellevància Local i que ha re-sultat ser el més gran del món.La importància dels riuraus és

inqüestionable i, no obstant això,actualment s’han derruït cons-truccions com la del Tros de Ma-rins de Benissa. Cal que l’admi-nistració protegisca de formagenèrica els riuraus a través dela Llei de Patrimoni Cultural Va-lencià “perquè els propietaris re-ben ajudes i tinguen incentius”,comenta Carles Verdeguer.

Escaldà de la pansa al riurau deMassarrojos en l’edició del 2018

g

10

REDACCIÓ Mireia CorachánFOTOGRAFIA Alamida / Finezas

La fabricació de conserves s'ini-cia en el segle XVIII, com a res-

posta a la necessitat de l'exèrcitfrancés, dirigit per Napoleó, de pro-veir-se d'aliments en el transcursde la seua campanya militar a Rús-sia. Napoleó va oferir una recom-pensa de diversos milers de francsa qui descobrira un mètode eficaçper a mantindre en bon estat elsqueviures, durant llargs períodesde temps, i així alimentar a les se-ues tropes. Nicolàs Appert, mestreconfiter i cuiner francès, va ser qui

va inventar en 1795 el sistema depreservació hermètica dels ali-ments.

A Espanya, la primera factoriade conserves vegetals va ser ins-tal·lada a Logronyo, gràcies a la ini-ciativa de José Gutiérrez de laConcha. Després, la indústria con-servera es va estendre ràpidamenta Múrcia, Catalunya, Andalusia iValència, on la producció va créixersignificativament en poc temps.

Dels feliços anys 20 data la UnióConservera i Arrossera Societat

Anònima (UCASA) d'Alfara del Pa-triarca, coneguda popularmentcom "La Conserva". L'empresa vainiciar la seua activitat en 1926 idurant cinc dècades va ser un delsmés importants centres dedicats ala fabricació de conserves vegetalsa Espanya. Entre els productes queelaborava, comercialitzats sota lesmarques ‘La Torrentina’ i ‘La Cama-rera’, destacaven les hortalisses alnatural, les gelees, les melmelades,les compotes, els dolços de codonyo de cabell d'àngel, o la llet conden-sada 'La Campesina' i 'La Holan-desa Española'. L'èxit de 'La Con-serva' va ser tal que les seuesmelmelades s'exportaven a Angla-terra o a Frankfurt, important nuclicomercial de l'època, on UCASA vaparticipar en diverses fires inter-nacionals.

La Unió Conservera i Arrossera,S.A. d'Alfara del Patriarca va sorgirde la fusió d'aquesta planta amb lesfàbriques de Rafelbunyol, Torrent il'empresa Vídua de Federico Estela,en el cap i casal, que va ser adqui-rida per UCASA en 1930. En plenaexpansió de la indústria valen-ciana, el sorgiment de la conser-vera d'Alfara del Patriarca va vindreafavorit pel més destacat de la bur-

TARDOR 2019

Un pot deRECORDS

ESPAI CARRAIXET

passat i preseNt de ‘la coNserva’d’alFara del patriarca

Visita del ministre d’Economia a la Conserva d’Alfara en març de 1929

gesia de l'època. UCASA va tindrecom a secretari a Joaquín Reig icom a gerent a José María Vila-llonga, un famós home de negocisque, entre altres càrrecs, va ser pre-sident de la Companyia de Tram-vies i Ferrocarrils de València. Totaixò va afavorir la rellevància quees va donar a Alfara en l'època: lavisita a la conservera del ministred'Economia, Comte dels Andes, en1929, és només un exemple.

UCASA va donar treball tempo-ral a gran nombre de veïns, espe-

cialment a les dones, que es dedi-caven a pelar, despeçar, tallar i ela-borar les diferents conserves. Laplanta va ser innovadora en laforma de presentar productes comla tomaca, la verdura de paella i lesdiferents classes de conserves defruites, en almívar o en melmelada.

De la magnitud de la factoria do-nen fe algunes notícies de l'època:la planta va patir en 1932 un conatd'incendi, a causa de la conflictivi-tat social i laboral del període; o elfet que, col·lectivitzada, continuara

la producció durant el període dela Guerra Civil. La seua llarga acti-vitat no va estar exempta de certaconflictivitat laboral, associada alsriscos laborals o a les conquestessocials, tal com ha ressenyat EnricCuñat, exalcalde d'Alfara del Pa-triarca i gran coneixedor de la his-tòria local.

La planta d'Alfara va romandreactiva fins a l'últim quart del segleXX, quan va traspassar les patentsi les fórmules comercials a la sig-natura conservera 'La Jalancera',encara en funcionament.

Gràcies a un text mecanografiata mitjans dels quaranta per un em-pleat de 'La Conserva', podem dis-posar hui d'informació sobre elsseus processos de treball. Fruit d'a-questa troballa, el Servei de Publi-cacions de la Universitat CardenalHerrera CEU, amb la col·laboracióde l'Ajuntament de la localitat, vaeditar l’any 2007 un llibre que recullles receptes, denominacions deproductes i consells per a la fabri-cació de gelees, melmelades i dife-rents tipus d’almívars. Una publi-cació d'enorme valor documental,anomenada Unió Conservera i Ar-rossera, S.A., que és reflex d'unaèpoca i d'unes formes tradicionalsde treballar.

11ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

Antiga fàbrica de conserves d’Alfara del Patriarca,hui en dia seu de l’Escola Superior d’Ensenyaments Tènics

de la Universitat Cardenal Herrera Ceu

El paper dinamitzador i la im-portància que va tindre la fàbricaencara poden constatar-se en laqualitat i disseny de les construc-cions, que persisteixen després del'adquisició i remodelació de l'edi-fici per part de la Fundació San Pa-blo CEU, que va situar allí l'EscolaSuperior d'Ensenyaments Tècnics,inaugurada en 1987. Quan UCASAva fer fallida, a la fi dels setanta, laFundació Sant Pablo CEU va trobara Alfara del Patriarca un lloc idoniper a assentar el seu creixement.Les potencialitats de l'antiga con-servera eren innegables i la facto-ria va ser, de fet, la primera de lespropietats que el CEU va adquiriren la localitat. El projecte de recu-peració de la fàbrica, dirigit perFrancisco Esquembre, va aconse-guir conservar l'estructura originali dotar l'edifici d'un estil singular i

idoni per al foment de la creativitatde l’estudiantat.

Encara que són poques les refe-rències documentals sobre la seuaactivitat industrial, la publicació del’obra Unió Conservera i Arrossera,

S.A.' i la rehabilitació de la planta,alimenten la curiositat dels estu-diosos en la preservació d'alimentsaixí com, per descomptat, la nos-tàlgia de qui va conéixer els bonstemps de la conservera, un senti-ment que perviu entre el veïnat ique dona mostra de la contribuciólocal a la cultura i la indústria.

Les lletres i els testimonis per-sonals dels qui allí van treballarvan desgranant l'evolució de la his-tòria empresarial d'Alfara del Pa-triarca. Pot ser que els edificis con-tinguen o retinguen l'esperit de quiels van donar vida. I sens dubte, po-ques coses tenen tant valor com re-tornar la vida a un lloc significatiui especial per a un poble, ja que lesseues rajoles, ara recuperades, con-tinuen donant testimoni de laforma de ser i de treballar de lagent d'Alfara.

TARDOR 2019

12 ESPAI CARRAIXET

g

el paperdiNamitzador ila importàNciaQue va tiNdre

la Fàbrica eNcara podeNcoNstatar-se

eN la Qualitat idisseNy de lescoNstruccioNs

Amb motiu del 9 d’octubre els Di-monis de Massalfassar, colla

pionera en la nostra comarca de re-cuperació de la cultura autòctonadel foc, faran un dels seus especta-cles de correfocs pels carrers de Go-della. Durant la vesprada prèvia re-alitzaran un taller infantil de foc ipintura. «Hem triat una activitatmolt visual i cridanera, a banda departicipativa, que iniciarà als nos-tres menuts com a «dimonis». Per-què amb això obrim tota una novaprogramació durant el curs al llargde la setmana», explica la regidorade Cultura, Tatiana Prades.

El que pretén esta iniciativa mu-nicipal és diversificar l’oferta dispo-nible per a les famílies, que fins arasolia concentrar-se en els caps desetmana, quan poden compartir eltemps lliure. La idea és que el centremunicipal de l’Escorxador mantinga

una atractiva oferta que es conver-tisca en quotidiana. Per exemple, enel mes d’octubre estarà en marxa unludoespai per als més menuts i finsals 6 anys, cada dimarts i dijous. Elsdimecres l’espai queda reservat coma sala d’estudi, mentre que els di-vendres queden per a activitats es-pecífiques de cada un dels clubs d’e-dat que puguen dinamitzar elsquatre sectors de públic infantil i ju-venil que han sigut plantejats: el«club menut» inclou els xiquets i lesxiquetes de 0 a 6 anys, el «+ k club»està dedicat als de 6 a 12 anys, el«club jove» als de 12 fins a 16, i el «+k jove» de 16 anys endavant.

Així a partir d’ara s’hi podrà tro-bar entre setmana, batucada o cir-cuit d’activitats de psicomotricitat,racons de joc lliure per als menuts. Iels caps de setmana es continuaranoferint espectacles: el divendres 4

d’octubre els joves tindran batalles iexhibició de rap, DJ i ball; un tallerde circ familiar el diumenge 6, ambexercicis i jocs clown; i el dissabte26 primer s’hi farà una animació lec-tora amb titelles a partir del llibre«La Maria no té por», que tindrà con-tinuïtat amb una cercavila d’Espan-tacriatures valencians tradicionals,des de la biblioteca fins al CasalJove, on les persones assistentsgaudiran d’un esmorzar «terrorífic».

La continuïtat és l’aspecte mésrellevant, ja que l’objectiu és acon-seguir que la població dels menorsd’edat faça seus els llocs i les dinà-miques, que els deixem de tractarsimplement com a espectadors i elspermetem implicar-se en el seu po-ble amb el veïnat de la seua franjad’edat. Temps i espais per tal que es-devinguen els vertaders protagonis-tes de la pràctica cultural.

TARDOR 2019

13ESPAI

g

Social

L’esplai fa convivènciaGODELLA

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Ajuntament de Godella

“Fa anys era un trauma fer un co-municat feminista, pintar un

mural o portar una pancarta amb unmissatge per la igualtat, eren cosesimpensables. He sigut testimoni d'uncanvi de mentalitat, perquè les doneshem fet un pas endavant. Encara quehem de fer molt de camí per arribara la igualtat a tots els nivells, les do-nes ens hem mogut i ara, entre mol-tes altres coses, eixim al carrer perreivindicar allò que considerem just”,explica Concha Alcover, presidentade l'Associació de Dones de Bonre-

pòs i Mirambell.L'associació fa enguany 25 anys

d'activitat al poble. Un quart de seglede vida al carrer, de trobades, activi-tats i conscienciació; de crear unaxarxa de dones i un teixit associatiude gent interessada per millorar elseu entorn, per fer un poble més ric idivers. “Estem en tot allò a què arri-bem”, diu Alcover, qui també presi-deix la Federació de dones i col·lec-tius per la igualtat de l'Horta Nord,format per una vintena d'associa-cions i grups de tota la comarca.

Aquesta Federació suposa una provaque a l'Horta Nord existeix un im-portant grup de persones preocupa-des per treballar cada dia per la igual-tat, la justícia social i el feminisme.

Ara mateix, per exemple, el grupde dones de Bonrepòs prepara laseua participació en la trobada deDones de l'Horta Nord del 9 de no-vembre i les diferents accions percommemorar el Dia Internacionalcontra la violència masclista del pro-per 25 de novembre. Així mateix, enaquest sentit, col·laboren en l'orga-nització d'un premi de relats a l'es-cola del poble on les xiquetes i elsxiquets escriuen les seues històriesal voltant de la violència de gènere.

Mentrestant, continuen amb laseua activitat habitual de tallers demanualitats, xarrades, actes cultu-rals o trobades d'apoderament, entrealtres iniciatives. “Les dones que for-men l'associació són persones moltdiverses i molt actives, sempre inte-ressades a col·laborar en tot momentper millorar el poble. Trobem tempsd’on podem, perquè moltes de nosal-

14 ESPAI CARRAIXET

Aniversari de l’Associació de Dones de Bonrepòs i Mirambell

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell

25 ANYS DE LLUITA

uN Quart de segle d'activitat, de vida alcarrer, trobades, reiviNdicació i

coNscieNciació per millorar el poble.l’associació de doNes de boNrepòs i

mirambell és uN exemple Que a l'hortaNord existeix uN importaNt grup de

col·lectius treballaNt per la igualtat,la justícia social i el FemiNisme

Celebració del Dia de la Donaa Bonrepòs i Mirambell

tres treballem i tenim família. És deveres que suposa un esforç impor-tant organitzar i participar en tot elque fem, però és una faena amb gustperquè pensem que és una cosa bonaper a Bonrepòs i Mirambell i ens sen-tim molt satisfetes. El sacrifici tambérecompensa perquè aprenem moltde les dones i dels homes que hi par-

ticipen”, explica Alcover.Un dels plans futurs del grup és

ajudar a resoldre les situacions degent major que viu en soledat. Trobarla manera de col·laborar i acompa-nyar-les i millorar la seua situació.

Raquel Ramiro, regidora d'Igualtatde Bonrepòs i Mirambell, reconeixque és un grup de gent “molt treba-

lladora. Estan en tots els llocs, col·la-boren en moltes activitats del poblei en els diferents Consells Munici-pals. Fan una tasca molt necessàriai important per al nostre poble i me-reixen tot el reconeixement”.

Federació de Dones ComarcalRecentment, el Consorci per a laCreació d'Ocupació Pactem Nord valliurar els seus Distintius, una menade premis que cada dos anys reco-neixen la labor de responsabilitat so-cial a la comarca per part de dife-rents organitzacions i empreses.Enguany, la Federació de dones icol·lectius per la igualtat de l'HortaNord va rebre una menció especialpel seu treball per millorar i cons-cienciar sobre igualtat.

Dins dels objectius de la Federa-ció està consolidar una xarxa cadavegada més gran d'associacions dedones i de col·lectius que treballenper la igualtat entre dones i homes,que afavorisca l'intercanvi de bonespràctiques i els projectes compartits.Les accions d'aquests grups volencombatre les diferències de gènere,promoure la integració de les donesde la comarca, afavorir la seua for-mació i la seua capacitació, a més demillorar les condicions de vida de lesdones de l'Horta Nord.

15ESPAI CARRAIXET

g

TARDOR 2019

Encontre comarcal d’Associacions de Dones celebrat a Almàssera en octubre de l’any passat

16

La segona quinzena de setembreha dut a primera línia de batalla

l’alqueria del Forn de Barraca d’Al-boraia. L’amenaça que les màqui-nes acudiren a assolar-la va portarun grup de persones a acampar allíper tal de defensar-la; per plantejaruna resistència física i pacífica quepermetera escampar socialmentl’escàndol per una iniciativa d’a-creixement d’infraestructures dub-tosa amb la qual s’està eliminantpatrimoni, paisatge i més de 60.000m2 d’horta.

El projecte en qüestió respon al’ampliació de la carretera V-21 ambla creació d’un tercer carril. Va serpublicat en febrer de 2014 quan elgovern de Rita Barberà planejavarequalificar 400 hectàrees d’horta

per a construir 17.000 habitatgesnous. Amb els canvis de govern de2015 i l’aprovació de programescom el Pla d’Acció Territorial del’Horta s’anunciava una major pro-tecció de l’entorn i una correcciódel model de construcció expan-siva de la bombolla immobiliària.L’ajuntament de València calculavael 2015 un trànsit de 69.000 vehi-cles diaris per la V-21, i no sem-blava raonable un gran creixementen les condicions actuals. Això noobstant, el Ministeri de Foment vaaprovar en 2017 el projecte d’am-pliació a tres carrils del tram Car-raixet-València a causa d’un hipo-tètic col·lapse, amb una novaconnexió nord al port i un nou en-llaç viari entre la V-21 i la CV-311

en terme d’Alboraia. L’octubre de2018 entitats cíviques es reunirenamb representants del ministeri,que proposaren una reducció de ladestrucció de terra d’horta peròsense modificar la construcció deltercer carril. El procés d’expropia-cions i les protestes continuaren alllarg d’enguany fins a l’entrada dela maquinària aquest mateix estiu.

El 19 de setembre la Guàrdia Ci-vil desallotjà algunes persones quehavien acampat en l’alqueria delForn de Barraca, ubicada a la vorade l’autovia d’entrada a la capital.Operaris de la concessionària del’obra accediren a la casa i comen-çaren a buidar-la fent un primer fo-rat en la paret del mural «L’Hortaés vida». Hi hagué una incipient re-

EL FORNDE BARRACASímbol de la defensa d

TARDOR 2019

ESPAITerritori

REDACCIÓ Eduard Ramírez / Núria GarciaFOTOGRAFIA Alamida

acció ciutadana que va tornar aprendre l’alqueria de forma pací-fica, i des d’aquell moment la pro-gramació d’activitats no hi va ces-sar, amb la realització de tallers,xerrades i concerts per part d’ar-tistes com Xavier Sarrià, Pau Ala-bajos, Mireia Vives i Borja Penalba.La matinada del 27 de setembre,justament el dia de la mobilitzaciómundial per l’emergència climà-tica, un centenar d’efectius de laGuàrdia Civil, amb vehicles anti-disturbis i un helicòpter, feren forales persones que romanien en lapropietat. Dos activistes resistirenalgunes hores dalt la teulada delForn de Barraca i una tercera es valligar amb un arnés a una finestra.Finalment, amb la col·laboració

dels bombers i la utilització d’unagrua, els agents policials evacuarenles tres persones, que varen ser de-tingudes i traslladades a la comis-saria de Montcada. De seguida en-traven les màquines i en pocsminuts l’alqueria estava completa-ment enderrocada, tal com ja haviapassat el 23 de setembre amb la ve-ïna edificació dels Bayarri.

Lluís Fontelles, un dels propie-taris del Forn de Barraca, veia ambimpotència i desolació, a uns 500metres de distància, a la fronteraque cap que no fora membre delscossos policials podia traspassar,com les màquines tombaven aquellhabitatge rural de més 100 anysd’antiguitat. Fins que el governcentral va executar l’expropiació,

el passat mes de juliol, l’immoblepertanyia a la família de la seuacompanya, els avantpassats de laqual s’havien dedicat a llaurar laterra i havien instal·lat un forn enl’alqueria per abastir de pa al veïnatde la partida de Calvet d’Alboraia.

Aquell passat ha quedat ender-rocat entre les runes de l’alqueria,però ha traspassat les barreres dela consciència social configurant-se el Forn de Barraca com el símbolde la defensa de l’horta, del terri-tori, de les arrels de la nostra co-marca. Les polítiques urbanísti-ques de ciment i rajola quedestrueixen el patrimoni territoriali productiu valencià continuen da-munt la taula, amb altres projectesamb els quals ens haurem d’impli-car d’una forma més activa perquèno torne a ser massa tard. Hem dereaccionar i decidir quin món iquina vida volem viure. g

aQuell passatha Quedat

eNderrocateNtre les ruNes

de l’alQueria,però ha

traspassat les FroNteres de

la coNscièNcia social

A de l’horta

Desplegament policial el passat 27 de setembre per a desallotjar

dos activites a la teulada del Forn de Barraca i una altra persona lligada a una finestra de l’alqueria

TARDOR 2019

Eduard Ramírez / Núria Garcia Alamida

Restes del Fornde Barraca després

de la demolició

Lluís Fontelles, un dels propietarisdel Forn de Barraca, davant de

l’alqueria quan encara estava en peu

Presentació del prokecte‘Mussols’ de la SocietatValenciana d’Ornitologia

Res no m'agrada tant / com en-ramar-me d'oli cru / el pimentó

torrat, tallat en tires. / Cante, llavors,distret, raone amb l'oli cru, amb elsproductes de la terra.

Recitar l’oda que Estellés dedicaal pimentó és sentir com la terra del’Horta de València enreda les seuesarrels en diferents aspectes de lacultura, un fenomen que es dóna enl’art, la literatura, la música i, de ma-nera més evident, en la gastronomia.Els versos podien llegir-se a l’obra“Km 0. De l’horta al plat”, una de lestres escultures efímeres que, com side cols es tractaren, han brotat alshorts de l’Horta Nord entre el 17 desetembre i el 10 d’octubre.

Darrere es troba la iniciativa Mi-radors de l’Horta, impulsada per lamarca Turisme Carraixet, que inte-gra als municipis de la Mancomu-nitat del Carraixet (Alfara del Pa-triarca, Bonrepòs i Mirambell, Foiosi Vinalesa), Albalat dels Sorells, Al-màssera i Meliana. L’acció, emmar-cada a la València Disseny Week, té

l’objectiu d’augmentar l’interés tu-rístic de la zona amb una propostaque rendix homenatge a l’horta, alsllauradors i llauradores, a la culturapròpia i al paisatge; i que ho fa, amés a més, a través del disseny.

Limoestudio, l’estudi de dissenyde Kumi Furió i Rosa Bou, va crearla peça “Km 0. De l’horta al plat”, em-plaçada a Roca-Cúiper. “Ens volíemcentrar en el producte i en com estàlligat a la cultura local”, explica Rosa.

“Desitjàvem utilitzar elements quetingueren a veure amb els cultius iés per això que es varen emprar cai-xes agrícoles com a element cons-tructiu, les quals formen un monti-cle al qual pujar i tindre una visiómés ampla de l’espai”. L’obra escompleta amb els versos que Este-llés dedica al pimentó i els noms deplats tradicionals elaborats amb in-gredients locals.

A Almàssera es troba “Cor del’horta”, obra creada per Ricardo Al-caide i Canyamas Estudio. “Em cridal’atenció la concepció que llauradorstenen de l’horta com a ésser viu i elvalor que li donen a la tradició”,conta Ricardo. L’horta com a orga-nisme amb vida i centre, tant d’unacultura com d’uns costums gastro-nòmics, són el nucli de la peça: uncor sostingut en un pedestal blau,que representa l’aigua, base de totallò que el cor evoca. Els batecs quedonen vida a l’horta no s’aturen nide dia ni de nit. Per això l’esculturas’il·lumina quan cau el sol.

uNa propostaQue reNdix

homeNatge a l’horta, als

llauradors illauradores, a la cultura

pròpia i al paisatge

Raonar amb els productes de la

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Soma Comunicación / Alamida

TERRA“Cor de l’horta”, esculturadissenyada per Ricardo

Alcaide i Canyamas Estudio,situada a Almàssera

TARDOR 2019

Finalment, Carmen Baselga_Taller de proyectos i Ga-llén+Ibáñez varen dissenyar “Tots som l’horta”, un mun-tatge amb espills disposats amb diferents inclinacions.“No només es representa al productor, sinó també alconsumidor, que es reflectix, s’integra”, comenta IsabelRincón, una de les artífexs. D’aquesta manera, la creaciórevela que la terra és l’horta, de la mateixa manera quela séquia o la tomaca, però també el productor o la per-sona que pren els fruits.

Les idees que les obres havien de transmetre varenestar expressades per persones relacionades amb l’hortadurant una reunió amb els artistes. Toni Misiano, pro-ductor i proveïdor del reconegut xef Ricard Camarena,va ser un dels assistents. “L’horta és un sentiment”,afirma. “Tradicionalment, era un estil de vida en què totes desenvolupava al voltant de la terra: econòmicament,socialment…”, rememora. “No és només una professió,sinó una manera de viure del poble valencià”. VicentFerrer, llaurador i secretari comarcal de la Unió de Llau-radors i Ramaders de l’Horta Nord, afirma orgullós quel’horta “és el jardí d’Europa, una zona tradicional, arte-sanal i amb moltes particularitats que la fan única”.

El muntatge de les escultures es va complementaramb visites guiades, tallers i actuacions musicals, ac-cions que varen tindre lloc a Alfara i que varen atraurea més de 450 xiquets i xiquetes només amb les iniciati-ves adreçades a infants. Alguns dels restaurants mésdestacats de la zona també incorporaren als seus menúsplats inspirats en les obres. Amb tots aquestos ingre-dients, es va elaborar una proposta d’oci i artística queposava l’espai natural al centre, el mostrava sense com-plexos i reivindicava el seu pes. “Tot allò que serviscaper a promocionar turísticament l’horta i els seus pro-ductes de proximitat és positiu”, comenta Vicent Ferrer.“Aquesta idea servix per a reflectir el valor de l’hortapatrimonialment, socialment, culturalment i paisatgís-ticament”, indica Toni Misiano. “També permet oferirl’horta a tots els valencians i valencianes, fer-la sentircom a patrimoni de tots”, expressa.

Més enllà dels MiradorsS’aspirava a deixar clar que l’horta no és un parc temàtic.La terra és, per a moltes persones, la seua font d’ingres-sos, però també la seua llar i el principal espai on con-viuen amb els altres. Evitar caure en l’exotisme buit potsemblar un repte quan a una part del públic tot açò lisembla aliè, inclús estrafolari. Miradors de l’horta, però,va compartir tot un seguit de valors i sentiments quedesborden allò que generalment es troba en cercar imat-ges sota el hashtag #terreta. L’èxit no només va portar aampliar més de dos setmanes el temps en què les es-cultures estigueren exposades, sinó que ja s’ha anunciatla celebració d’una segona edició.

19

g

Concert celebrat a Alfaracom a part de les activitatscomplementàries realitzadesels dies 21 i 22 de setembre

“Tots som l’horta”, l’obra dissenyada perCarmen Baselga_ Taller de proyectos iGallén+Ibáñez, instal·lada a Vinalesa

“Km 0. De l’horta al plat”,peça creada per Kumi Furió iRosa Bou, emplaçada aRoca-Cúiper

ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

20

Al 1383, a Vinalesa hi havia quatre oficis coneguts:barber, carnisser, capellà i llaurador. És a dir, llevat

de tres persones, la resta del poble treballava el camp.“En molt dels casos, els pergamins de l'Edat Mitjana noespecifiquen l'ocupació de les persones perquè se su-posa que totes eren llauradores, però a Vinalesa sabemdel barber Antoni Aparici, del carnicer Jaume Torà i delcapellà Bernat d'Ari”, explica Frederic Aparisi, Doctoren Història Medieval.

Aparisi ha reunit en un llibre una selecció de sis do-cuments que expliquen la història medieval del poble,un treball que estarà editat al Nadal per la CooperativaElèctrica de Vinalesa. El llibre recull per primera vegadaun dels primers arxius coneguts de Vinalesa, aquestspergamins de 1383, on Lluís de Valeriola compra alsseus germans Jaume i Vicent -tots tres fills d'Arnau deValeriola-, la seua part del senyoriu de Vinalesa per67.000 sous valencians. Arnau de Valeriola va ser undels banquers i comerciants més poderosos de Valènciallavors, el més important del segle XIV, també procuradordel rei i síndic de València.

La Cooperativa de Vinalesa, amb motiu del seu cen-tenari, va editar el 2011 un altre llibre d'història local,'Un passeig per Vinalesa', obra de José Miguel GiménezGuarinos. Guarinos recull en la seua investigació l'e-xistència d'aquests pergamins, on ara Aparisi amplia laseua recerca.

Aparisi forma part del Grup Harca, un equip d’inves-tigadors que es dedica a la divulgació de la història me-dieval valenciana, amb altres dos estudiosos coneguts:Vicent Baydal i Ferran Esquilache.

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Grup Harca / Ajuntament de Vinalesa

TARDOR 2019

VINALESAMEDIEVALuNs pergamiNs del 1383 permeteN coNéixer els Noms

dels veïNs de viNalesa i les seues ocupacioNs, oN hi haviabarber, carNisser, capellà i llauradors. Frederic aparisi,doctor eN història medieval, recull eN uN llibre aQuestsi altres ciNc documeNts Que ajudeN a eNteNdre com erael poble a l'edat mitjaNa. l'obra estarà editada al Nadal

per la cooperativa elèctrica de viNalesa.

Pergamí de 1383, un dels documentsinvestigats per Frederic Aparisi

ESPAI Historics

21

L'historiador ha estat dos anysinvestigant aquests i altres cinc do-cuments de l'època repartits per l'Ar-xiu Històric Nacional de Madrid,l'Arxiu del Regne de València i l'Ar-xiu de la Catedral de València. “Hasigut una faena important perquèpermet fer un seguiment de l'evolu-ció medieval de Vinalesa. Una co-munitat amb entitat jurídica peròque, no obstant això, no se sap quannaix exactament, ja que no existeixuna continuïtat perquè des de la re-conquesta de Jaume I ningú s'as-sentà en el lloc durant décades. Nosabem quan naix la Vinalesa cris-tiana i tampoc no tenia parròquia,depenia de la de Foios. El poble nova tindre església fins al segle XV”,

comenta Aparisi.El document de 1383 és important

també perquè aporta per primera ve-gada una relació extensa de totes lespersones amb possessió de terres alpoble –un total de 60- i la primerallista completa de veïns, amb nomsi cognoms. En eixe moment, Vina-lesa comptaba amb 44 habitants. Laresta d'amos eren de pobles del vol-tant com ara Alfara, Albalat, Melianao fins i tot València.

L’import del morabatíEl llibre recull també altres cinc do-cuments que corresponen a l'impostdel morabatí i a proves de compra-venda que ajuden a entendre l'evo-lució socioeconòmica del poble du-

rant l'Edat Mitjana. En aquest sentit,un d'aquests documents consisteixen la recaptació del morabatí de1415; un altre, de 1486, reflecteixtambé l'impost del morabatí delLloch de Vinalesa de 1475; i un ter-cer, de 1493, informa de la recaptaciódel mateix impost d'eixe any. El se-güent documenta la presa de pos-sesió del Lloch de Vinalesa de 1500i, l'últim, de 1538, suposa una provade compravenda del senyoriu perpart de Francesc Joan.

Javier Puchol, gerent de la Coo-perativa Elèctrica de Vinalesa i al-calde del poble, considera totesaquestes dades “necessàries per aentendre el nostre passat”. “El con-text de la història el considere moltinteressant i el llibre està explicatamb claredat. A més a més, resultacuriós també perquè per primera ve-gada apareixen noms de veïns delpoble”, apunta.

A banda d'aquest llibre, la Coope-rativa prepara una altra edició peral 2020: una novel·la històrica am-bientada al poble escrita per un veí.“Continuem col·laborant per conéi-xer la nostra història. Som l'empresamés antiga de Vinalesa, formem partdel nostre passat i acomplim unallabor social que considerem moltimportant”, diu Puchol. g

No sabem QuaNNaix la viNalesa

cristiaNa i tampoc teNia

parròQuia, depeNia de Foios.

el poble No vatiNdre esglésiaFiNs al segle xv

TARDOR 2019

ESPAI CARRAIXET

Obra de Giménez Guarinos publicada en 2011

TARDOR 2019

22 ESPAI

SORO III

Reflexions d’un

PILOTARIENTREVISTA A

Campió Individuald’Escala i Corda

Tradicio

`4Eres el tercer d’una important nis-saga de jugadors de Massamagrell.L’herència dels teus avantpassats hasigut determinant perquè hages ar-ribat fins ací?Per descomptat. El meu iaio era unapassionat d’aquest esport. Desprésde la guerra va formar part d’un equipde pilota a la presó i l’any 1947 vafundar el trinquet Tio Pena de Mas-samagrell. Tots els cosins ens hemcriat pegant pilotades, però va ser apartir dels 13 anys, arran d’un pro-blema en l’esquena, que vaig haverd’abandonar el futbol i vaig començara encaminar-me cap a la pilota.

4Ha passat molt de temps des d’a-quells inicis. Amb 35 anys has acon-seguit el sisé títol de l’Individual.quin recorregut et queda dins delmón professional?No crec que arribe als 40 a este nivell.És difícil saber-ho, perquè físicamentem trobe molt bé, tot i que el tempsde recuperació de les partides inten-ses cada vegada és més dur, però éscert que el desgast mental desprésde tants anys és gran. Estar dalt ésmolt bonic, és el somni de qualsevol

jugador de pilota i vius sensacionsúniques, però com a contrapartida hiha una pressió molt forta que no ésfàcil assimilar.

4La final de l’últim Individual contraGenovés II és un clar exemple...Sí, quan vaig arribar a 55 només pen-sava en acabar, però conec a José(Genovés II) i ell mai es dona per ven-çut. A més dels tres jocs que va en-llaçar fins a igualar-me, hi havia l’a-fegit de l’ambient que es respiravaen el trinquet. Tots volien que gua-nyara ell, perquè era la seua sisenafinal i encara no havia aconseguit eltítol, i des de l’escala i les grades l’a-nimaven amb força i emotivitat. Josété molt de carisma; si jo haguera estatfora, com a espectador, també ha-guera volgut que guanyara ell.

4T’haguera agradat tindre més re-colzament del públic en eixos mo-ments?Jo tinc un altre caràcter. Quan estical trinquet marque distàncies perquèem centre completament en la meuafeina. Sóc més reservat amb els es-pectadors i amb la resta de com-

panys, però tampoc negue res aningú que se m’acosta. Projectar laimatge és decisió de cada jugador ital vegada la diferència d’edat tambéhi compta, sobretot pel que fa a lesxarxes socials, i jo no les utilitze.

4Tot i els intents per modernitzar lapilota valenciana, en molts aspectessembla estancada des de fa moltsanys. quina anàlisi fas de la situacióactual?Portem molt de temps buscant can-vis, però més que cap a la modernitat,hauríem de treballar per una verta-dera normalització. Els avanços sónmolt lents i moltes iniciatives no hantingut continuïtat. Són molts anysintentant implantar un model espor-tiu estable que no arriba i això enscansa, hi ha moments de molta in-estabilitat. De jove ho vivia de formadiferent; vaig ser el primer presidentdel sindicat de jugadors, que creàreml’any 2013 quan vàrem començar apatir una gran inestabilitat econò-mica. Ara, de major, tinc una altraperspectiva, d’alguna manera bus-ques tranquil·litat. Primer amb Val-net, i ara a través de la Fundació, és

Quico sorprén en les distànciescurtes. Mostra una grancapacitat de reflexió al voltantde la professionalització de lapilota valenciana i unaproximitat en el tracte quedista molt de la imatge queprojecta sobre el terreny de joc.Parlem amb Francesc SoroJuan, ‘Soro III’, de la final delCampionat Individual d’Escalai Corda, que va guanyar el 22de juny a Pelayo per sisenavegada; de la necessitat quel’esport autòcton avance, notant cap a la modernitat sinócap a la normalització; i de lasituació de la pilotaprofessional femenina.

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Paco Durà / Fundació de Pilota Valenciana / Alamida

obvi que els jugadors perdem inde-pendència, però s’intenta regular l’es-port de la millor forma possible. Sóndos models totalment diferents i totsdos tenen avantatges i inconve-nients.

4Si hagueres de triar una partidad’entre totes les que has jugat, ambquina et quedaries?Aquesta última partida de l’Indivi-dual contra Genovés II hi tingué uncomponent molt emocional, però anivell esportiu em quede amb la finalde l’any 2013 contra Álvaro. Vaigaconseguir controlar tots els factorsque et fan guanyar o perdre, que noés una altra cosa que la gestió de lesemocions. Mantindre la concentracióde forma constant és clau i, en estesentit, un professor de psicologia dela universitat on estudie ha corrobo-rat el que jo ja havia aprés en la pràc-tica, explicant-nos que els factors ex-terns a un mateix no es podencontrolar i que, per eixe motiu, nohem de deixar que ens afecten.

4Tens alguna mania, algun ritualabans de les partides?Sí, clar, però més que manies, són ru-tines que m’ajuden a mantindre laconcentració. Quan estic a casaabans d’anar al trinquet revise la

bossa moltes vegades, que totes lescoses estiguen en el lloc de forma or-denada. Durant la partida, per exem-ple, quan jugue una parada a l’escala,bote la pilota, netege els graons... Aixòho vaig aprendre d’alguns jugadorsde bàsquet veient partides de l’NBA.

4T’agrada veure altres esports?Sí, m’agrada l’esport en general. Elbàsquet m’apassiona i també seguiscel ciclisme, així com esports minori-taris com el cúrling (semblant a lesbitles i a la petanca sobre gel) ol’snooker (modalitat britànica del bi-llar). Ara també estic veient moltspartits de futbol femení.

4Com valores l’evolució de la pilotavalenciana femenina en l’àmbit pro-fessional? Les dones estan fent-se molt fortes,la pilota tenia un gran deute ambelles, però mai m’ha agradat el con-formisme i en gran part són les xi-ques les que han de decidir quin camívolen seguir. Ara per ara hi ha unabase sòlida en la pilota femenina,però han de triar si volen seguir de-penent dels clubs o si lluiten per unamajor professionalització amb la re-ivindicació de més visibilitat, méspartides, campionats més llargs iconsistents.

TARDOR 2019

g

‘Soro III’ va guanyar el passat 22de juny el Campionat Individuald’Escala i Corda en una emocio-nant final contra ‘Genovés II’. Eljugador de Massamagrell haaconseguit el títol entre 2012 i2015 de forma consecutiva, aixícom també l’any 2017.

L’Ajuntament de Massamagrellva retre un homenatge a ‘Soro III’pel triomf a l’Individual. Va ser el23 de juliol durant la final del XXXtrofeu ‘Tio Pena’ que s’organitzaal trinquet de la localitat.

Ala comarca de l'Horta, tot allò queno rega l'aigua del riu Túria és

secà. Esta divisió conceptual es vaformar durant l'Edat Mitjana i témolts matisos. A nivell geogràfic estracta de terres que quedaven mésamunt de la Real Séquia de Mont-cada (enguany celebrem els 750 anysde la seua constitució com a comunaper privilegi del rei Jaume I). Els con-reus de secà són aquells menys exi-gents en recursos hídrics com ara béles garroferes, vinya, ametllers... Novol dir això que a terres d'horta deregadiu estos conreus no estiguerenpresents sinó que l'única forma d'a-profitar les terres de secà era conrearestos vegetals. De la divisió entresecà i horta trobem dos elements ar-quitectònics sinònims però inconfu-sibles: l'alqueria i la masia. Musul-mana una i cristiana l'altra, lesmasies corresponen al secà i les al-queries al regadiu.

En l'actualitat eixa divisió encaraperdura per més que a principis delsegle XX proliferaren les transforma-cions del secà en terres de regadiugràcies als motors de combustió.Amb els pous a motor el taronger esva apoderar del paisatge. Això noobstant, la terra d'horta partia d'unamajor predilecció per la seua rendi-bilitat. Les dimensions de lesparcel·les i els seus preus de venda

són inversament proporcionals quanparlem del secà, però deixem d’apro-fundir en aquestes qüestions, del queparla este article és de paelles.

En efecte, la paella, plat per anto-nomàsia dels i les hortenques, sobretot els diumenges, deu molt a estadivisió geogràfica. En un principi lapaella dels diumenges o dels amicsno entenia de marjal o de secà, peròla disponibilitat de terreny barat vademocratitzar als anys 50 del seglepassat un espai adequat on edificaruna caseta amb elements disponi-bles, sense planificació ni intencióde crear nous nuclis permanents. Lacaseta d'una sola planta amb trespolpla i porxe de tres columnes és untestimoni històric del desenrotllismedels anys 60. Junt amb la bassa quepodia omplir-se gràcies al triomfeconòmic de les explotacions citrí-coles, la caseta del secà és la segonaresidència més habitual de les clas-

TARDOR 2019

Els camins de la

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA Enric PalancaPAELLA

Fotografiadels anys 60

extretadel llibre

compilatoriImatges per

al futurde la Poblade Farnals

la paella, Fetaper a uNa

comuNitat, té des d’estepuNt de vista

uNa FuNció de retrobameNt

de les arrels

ses populars. Per tant, sòl barat, disponibilitat de mate-rials i transport representen l'altra cara del desenvolu-pament de la costa, d'apartaments a vora mar en alturaassequibles per a les classes mitjanes. Les casetes delsecà estaven construïdes amb uns coneixements d'obrabàsics. Diumenge a diumenge, rajola a rajola i dinar a di-nar (per a convidar als amics i familiars que ajudaven enla construcció). L'evolució de la caseta al "xalet" és unalínia lògica que excedix l'objecte d'este article.

La paella ha sigut la moneda de canvi en tot este pro-cés urbanitzador anàrquic i no exempt de problemàtiquesresoltes a mitges. Un plat per a menjar en companyia,impossible d'entendre a les cuines individuals dels pisosque varen substituir l'urbanisme tradicional dels pobles.La caseta del secà és un retorn a uns orígens que s'esta-ven perdent per la modernitat, un retorn a l'horteta, laconserva, el sabó i la calç. La paella, feta per a una comu-nitat, té des d'este punt de vista una funció de retroba-ment de les arrels totalment creada. Sense eixe esperitmodernitzador no seria possible disposar dels seus in-gredients de forma habitual. La carn -pollastre i conill-ja no era privativa de grans ocasions. La verdura -bajoca,tomaca i garrofó- tampoc no era pròpia de la temporadaestival. La paella en la seua canonització present és mésque tradicional, filla d'un temps concret. La suma de totsels factors explicats més amunt han contribuït a la fiso-nomia geogràfica de la nostra comarca, una geografia fí-sica, històrica i etnològica.

Des del secà del Puig fins al de Paterna, passant perMuseros i Montcada, a sensació del caminant, la calordels dies assolellats de diumenge evapora la humitat dela terra fins al punt de tornar l'aire sec, a punt de cremar-se. Aleshores, una olor de fum de pinassa i carn fregidaimpregna l'ambient. Camins que fan olor de paella.

25ESPAI CARRAIXET

g

TARDOR 2019

Aljub del Cabeç Bord en El Puig, mostradel paisatge del secà tradicional

Exemple d’una de les primeres casetes desecà al terme de Rafelbunyol

26 Colp d’ull FIMEL, la fira agrícola i comercial de Meliana va celebrar laseua edició número 20 entre els dies 19 i 22 de setembre. Amés de la presència de diferents empreses i entitats delmunicipi, la cita es va complementar amb tallers, ponències,exposicions, activitats infantils, música o teatre. A més amés, com a novetat d’enguany es varen introduir food trucksa l’esdeveniment. Destacaren, així mateix, les jornades gas-tronòmiques “Menja’t Meliana” i la celebració del primerconcurs de paella de fetge de bou. Un concert de la bandaEls Jóvens va tancar un cap de setmana en què milers depersones s’aproparen a descobrir l’enorme potencial eco-nòmic del municipi de l’Horta.

MELIANA CELEBRA LA XX EDICIÓ DE FIMEL

La Cultural de Montcada acull entre el 4 de se-tembre i el 31 d’octubre l’exposició “Viure defen-sant drets”, organitzada per Brigadas Internacio-nales de Paz i Fundación Mundubat. La mostrarecull 20 relats gràfics de persones entregades ala defensa dels drets humans a Mèxic, Hondures,Guatemala, Colòmbia i Palestina, persones fre-qüentment amenaçades, atacades i inclús assas-sinades. L’exposició pot visitar-se al local de LaCultural, ubicat a carrer Mestre Gimeno, 1.

UNA EXPOSICIÓ SOBRE DRETS HUMANS A LA CULTURAL

La sisena trobada de Vorasenda tindrà lloc pròximament, un es-deveniment que servix per a posar en contacte a les personesconsumidores dels productes obtinguts a través d’aquest projectei celebrar la iniciativa. Vorasenda va nàixer fa 10 anys amb l’as-piració d’apostar per l’agroecologia i promoure una transformaciósocial en la manera en què ens relacionem amb els cultius. Així,practica una agricultura sostinguda per la comunitat, en què elsclients paguen un sou a les persones que treballen la terra aprincipi de mes, per a després rebre productes de proximitat, detemporada i produïts amb tècniques respectuoses amb el mediambient, un sistema que invertix la tònica comercial habitualpel que fa a les qüestions econòmiques, socials i ambientals.

APOSTA PER L’AGRICULTURA SOSTINGUDAAMB EL PROJECTE ‘VORASENDA’ DE CARPESA

TARDOR 2019

27ESPAI CARRAIXET

El grup de rock Atzembla va oferir el seu concert decomiat el 30 d’agost després de més de 10 anys sobreels escenaris. El lloc escollit va ser la plaça de SantJaume de Montcada, un espai que es va omplir degom a gom per a dir adéu, almenys de moment, a unade les bandes més exitoses de la comarca. En aquestavetlada tan especial, els membres d’Atzembla varenestar acompanyats pel conjunt de funk-rock Funkiwis,i els cantants Mireia Vives i Borja Penalba.

ATZEMBLA S’ACOMIADA AMB UN MULTITUDINARI CONCERT

El pavelló municipal d’esports de Godella passarà aanomenar-se ‘Pavelló Dolors Escamilla’, en reconei-xement a la brillant trajectòria d'aquest referent del'esport valencià. Durant la seua trajectòria profes-sional, aquesta veïna de Borbotó va lluitar per l'esportfemení i per visibilitzar els drets de les dones per atrencar amb els tòpics i prejudicis. Escamilla va en-capçalar el projecte del Dorna Godella, que es va con-vertir en un referent del bàsquet femení tant enl'àmbit nacional com internacional en els anys 90.En 2014 va rebre la medalla al mèrit esportiu de laCiutat de València.

DOLORS ESCAMILLA DONARÀ NOM AL PAVELLÓ D’ESPORTS DE GODELLA

La Cerveseria Antull a Montcada va nàixer ara fa15 anys fruit d’una aposta entre amics. Amb eltemps ha esdevingut molt més que un local d’ociper a convertir-se en un punt de trobada i espaicultural de referència en l’Horta Nord.

Per a celebrar els quinze anys de vida, al mesd’octubre ha preparat, entre setmana, ofertes es-pecials de cervesa, el diumenge 27 d’octubre, elconcert a l’hora del vermut del grup vallecà psy-chobilly punk, 13 BATS i per a tancar el mes, la nitdel 31, l’especial HALLOWBEER 15 anys de por!!

LA CERVESERIA ANTULL DE MONTCADA COMPLIX 15 ANYS

TARDOR 2019

28

Aresistir! T’etziba Francisco Pla-sencia, el tio Paco, el del Forn,

en saludar-lo mentre seu plàcida-ment a la porta del seu negoci, oen algun dels seus curts trajectes,sempre a peu, molt darreramentacompanyat d’un caminador quesosté amb contundència més queno al contrari. El carrer del FornVell de Foios segueix el de l’Esglé-sia i li tributa el nom al forn cente-nari que Paco heretà del seu pare ial seu torn aquest de l’avi. La seualocalització és lleugerament excèn-trica, quasi als afores del poble vell,només un grapat d’illes de cases alvoltant del temple cristià, de viesestretes i sinuoses, tot i que nogaire. Tanmateix, està situat ben aprop de la volta descrita per la pro-cessó, que recorre encara el mateixsolc de fe, de rel medieval, cosa quefa del Forn Vell tant vila antiga comla resta del casc primigeni.

Enguany, Paco, ha fet cent anys.És clarament un dels nostres veïnsmés entranyables i recognoscibles,l’ancià que ha deixat de ser un sim-ple veí per a convertir-se en tot unpersonatge del poble. Malgrat laseua edat provecta, les eixides deprovisió són habituals, quasi benbé de fadrí: pren cafè amb pautadiària, diversos, rutina que exhau-reix sistemàticament, llevat delspocs i breus episodis -llegiu mo-ments- de convalescència, quasisempre causats per bacs, corrent-ment patrimoni de gent jove i noper malaltia. El podrem trobar fà-cilment en una de les eixides a fer-se el cafè, marxant sobre la seuasenda, brandant una cigarreta, so-

lemnement, com si portés un ciriet.Hom reconeix fàcilment la seua es-carida silueta de robes àmplies,brusa baldera i la seua marxa ca-denciosa de petjades curtes i rase-res. Tan bon punt et veu i et reco-neix, esbossa un somrís debonhomia, en part sorneguer i dereminiscències jovenívoles, quepotser és part del seu secret de re-sistència, la resta, un còctel de ve-rins que sorprenen: cafè, tabac i lletcondensada, perquè sempre ha es-tat un forner amb fama de llami-ner.

Malgrat que compta amb edatsuficient per ser dos voltes vell, eltio Paco és una persona assenyada,sense cap rastre de senilitat, i tan-mateix afable, amb un humor quesembla estrany entre superviventsamb tant de record amarg probable,però paradoxalment, constataciómolt personal, no hi ha agres d’à-nim entre els centenaris. Ducadosa dojo, sempre amb un altre paquet,o més, de reserva, que crema ambfacilitat, amb socarrades intenses,com un vetlat sacrifici al vell fornmorú que es conserva a la part an-tiga de la casa, hàbit que sensdubte l’acompanyarà mentre visca.Eixe és el seu deport i exercicidiari. Després, si fa bo, s’asseu a laporta de casa amb algun dels seusi enraona amb qui passa. De res-posta ràpida, és fàcil mantindreamb ell una conversa més enllàdels tòpics, amb comentaris que re-velen coneixement dels vaivenspolítics, que interromp al ritme deles cigarretes que els seus llavisencara carnosos fulminen, deixant

el seu rostre emmarcat en unaboira que s’emporta el temps a paslent. Hom diu que no empra mis-tera, que empalma el cigarret delmatí amb el de la nit. Potser s’en-cengué la seua primera cigarretaamb ocasió de la primera vegadaen què contemplà la profunditat

el del Forn VellUNA FITA DE TEMPS A FOIOS

TARDOR 2019

PACOREDACCIÓ Sergi RuizFOTOGRAFIA Miguel Valls

ESPAI Personal

29ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

del forn i s’enlluernà amb el foc de llenya de taronger,llavors, el forn doblement centenari, aquell vell fornmorú, li llançà el conjur de l’ofici i s’hi atansà a ell,obligant-lo a servir-lo durant tants decennis.

Els forns són l’arrel d’un poble. Per a la meua memò-ria d’infant hi havia quelcom màgic en el ritme i l’ela-boració d’aquell pa. La primera cocció era a la mati-nada, després dos o tres més, les que calgueren per

mantindre unes famílies per les quals no era conce-bible l’absència de pa a la taula. Així que, descobrir ifurgar en el forn d’aquesta primera fornada era tal queun part, com si assistira el ventre d’una mare que ex-pulsa el seu fruit amb amor i esforç.

Per a la xicalla del veïnat, queia sobre aquest oficiuna sospita de veracitat. El tio Paco esdevenia unaombra, un fantasma de rastre olorós, del qual la seuaúnica evidència era aquell pa cuit, sempre recent. Devegades, algun bon matí abans d’entrar a escola, ettrobaves Paco entre bastidors, la cigarreta a la boca,cofat de mocador i a punt d’anar-se’n al llit. Desprésdesapareixia durant les nostres hores de jocs i el re-llevava la seua dona Maria, o alguns dels fills i filles, illavors entrava en la letargia de migdia, fins quasi lanit. Pels infants, en el món dels vius, la gent treballavaa les clares, i les fosques eren un terreny desconegut.Vetllar de nit era d’herois, Ulisses de poble, o de gentmaquinant. Els infants travessen la nocturnitat comels nàufrags després de l’enfonsament, que s’abando-nen a la fatalitat i es desperten indemnes, miraculo-sament, plàcidament a la vora de la mar.

Fa ja anys que Paco deixà d’assistir el forn, peròací es manté, resistint, com una fita de temps. g

Sergi Ruiz Miguel Valls

Pel 1933 i 1934 recorria els poblesde l’Horta Nord un suís amb uns

ulls i una sensibilitat molt especials.Ell mateix havia escrit uns anysabans que «el forastero ve en cadalugar cosas que el indígena no nota.El forastero trae consigo el ocio, laperspectiva, mira con avidez, con in-quisición; el indígena carece de todoesto».

Era l’arquitecte, pintor i escriptorAlfred Baeschlin, nascut a Suïssa el1883 i establit a Godella cap a l’any1929, després d’haver viscut untemps a Biscaia i a Barcelona desdel 1918. La seua estada a la penín-sula, a partir de la fi de la I GuerraMundial i fins al 1942, el portà perdiversos territoris a la recerca demotius paisatgístics i entorns rurals,i especialment de l’arquitectura tra-dicional. A València, però, va fer niui el fill ha viscut ací sempre, alter-nant la vora urbana de l’Horta i Go-della.

No tenim ací prou espai per atractar un personatge tan fascinant,sensible, senzill i cultivat com Al-fred Baeschlin. La seua obra i refle-xions han sigut objecte de diversosestudis i d’una tesi doctoral presen-tada l’any 2011 per Juan AntonioGarcía Esparza, professor del Depar-tament d'Enginyeria Mecànica iConstrucció de la Universitat JaumeI. Només per encuriosir els lectors iles lectores, direm que es va inte-ressar per la cultura i per la llenguade tots els llocs on va viure, i que acíes va fer valencià entre els valen-cians. Dominava la nostra llengua(oral i escrita!) com qualsevol valen-cià cultivat de l’època, que és dirmolt perquè n’eren pocs aleshores.

Per això, es va fer amic dels princi-pals artistes i lletraferits de l’avant-guarda dels anys 30, i col•laborà enla premsa més moderna d’aquelltemps (Valencia Atracción, el set-manari valencianista El Camí,Nueva Cultura, etc.).

Baeschlin va sentir molt d’interésper l’arquitectura rural i va recórrerels pobles valencians amb tal inten-sitat que fa entrar vergonya a aquellsqui presumeixen de ser valenciansperò no coneixen el seu país. La sè-

rie de 21 dibuixos publicats en el set-manari El Camí de València en sónuna bona mostra, però encara mésles monografies que va dedicar a lesalqueries valencianes i al riurau dela Marina, a més d’altres obres a ho-res d’ara de viva referència relacio-nades amb l’arquitectura popular: Laarquitectura del caserío vasco (1930),Casas de campo españolas (1930) iuns quaderns sobre les construc-cions de Mallorca i Eivissa.

De l’Horta Nord plasmà obres que

30

BAESCHLINUNS ULLS ENAMORATS DE L’HORTA VIVA

TARDOR 2019

Alfred REDACCIÓ Òscar Pérez SilvestreFOTOGRAFIA Biblioteca Valenciana

ESPAI CARRAIXET

en aquell moment encarnaven laconstrucció pura de la comarca: unaalqueria i una barraca, totes dues deBorbotó, a més d’una vista de Gode-lla. Van aparéixer en la secció queEl Camí titulava «Paisatges valen-cians», una sèrie de 60 dibuixos dediversos autors d’arreu del país que,85 anys després, encara fan passaruna bona estona als curiosos demena.

Potser l’escrit relacionat amb l’-Horta que resulte més interessantés el que parla de l’alqueria del Pi deBorbotó, en el qual fa unes reflexions–quasi profètiques– de l’esdeveni-dor d’aquell patrimoni material. Enl’article «Arquitectura rural del PaísValencià» (El Camí 92, del 9-12-1933)explica que «l’horta extensa que ro-deja la capital valenciana ens brindatres tipus bàsics de casa rural», és adir, l’alqueria, la barraca i la casa ta-rongera. Després de fer una descrip-ció detallada de l’alqueria del Pi i dedestacar els valors artístics i patri-monials, acaba amb aquesta frase:«Molt caduca ja, esta alqueria sem-bla tindre comptats els seus dies devida. Desapareixerà com atres tan-tes, cedint a l’avanç constant de lacapital, i al seu lloc s’aixecarà algundia una insípida casa de lloguer o ladesesperant monotonia d’algun edi-

fici fabril». Afortunadament, l’alque-ria del Pi de Borbotó continua dem-peus i la vam poder visitar fa unsanys quan la família Roig Segarral’estava recuperant. Eren uns altresulls, una altra sensibilitat...

S’atribueixen a Baeschlin els pro-jectes arquitectònics de diverses ca-ses d’estiueig i el Grup Escolar Cer-vantes de Godella, a més de lesescoles antigues de Rocafort. Elsdissenys, realitzats per l’arquitecteAntoni Gómez Davó (1890-1971) i Al-fred Baeschlin, evoquen elementstradicionals com les múltiples ober-tures d'un riurau i fins i tot una torred’alqueria valenciana. Són l'exempleperfecte de l'amalgama tradició-mo-dernitat, combinades amb la funcio-nalitat.

Baeschlin no sospitava quan es-crivia i dibuixava allò que poc des-prés començaria una guerra de con-seqüències tan nefastes. Fins i totper a ell, que va haver d’exiliar-se el1942 a Suïssa sense la seua família,després d’haver passat dos anys imig tancat a la Model de Barcelonai al camp de concentració de Mi-randa de Ebro (Burgos). Va morir el1964 a Schaffhausen, el seu poblenatal de Suïssa, lluny de la terraadoptiva que tant coneixia i s’esti-mava. In memoriam.

31ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

g

Dibuixos d’Alfred Baeschlin publicatsen el setmanari El Camí de València.

L’estampa de dalt correspon a l’Alqueria del Pi; la d’enmig és una

barraca de Borbotó; i la de baixés una vista general de Godella

des de l’Horta

32

BURJASSOT

POETAS DEL ROCK

4 d’octubre19.30 horesAuditori Municipal

» MÚSICA

Agenda

RAFELBUNYOLRAFEL FESTIVAL

12 d’octubre20 horesFukio Saxophone quartet19 d’octubre20 horesTsumug Ito de Japó26 d’octubre20 horesSpanish Brass y CristinaM. Gómez27 d’octubre19 horesBcn Modern Esemble3 de novembre11.00 hores (pl. St. Josep)Banda La Primitiva & Llorens Barber 3 de novembre12.30 horesNew Made Ensemble

ALBORAIA

“D’ACÍ”

5 d’octubre22 horesPlaça del Carme

Borriana Big BandMúsica dels nostres artistes més coneguts

TENORS

16 de novembre20.30 horesTeatre l’Agrícola

Ego ProducciónEspectacle humorísticde música i teatre

PUÇOL

RELIEVES

24 de novembre19.30 horesCasa de la Cultura

FOIOS

ELS JÓVENS

4 d’octubre22.30 horesCasa de Cultura

Actuació en directede la banda valen-ciana emmarcat enles celebracions del 9d’octubre a Foios

TARDOR 2019

www.espaicarraixet.es/agendaConsulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

Auditori Rafelbunyol

GOD SAVE THE QUEEN

5 d’octubre19 horesAuditori Municipal

33ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

ALBORAIA

L’INCREIBLE ASSASSINATD’AUSIAS MARCH

18 d’octubre22.30 horesTeatre l’Agrícola

CRIT Teatre

» INFANTESA » MéS  PROPOSTES

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS

27 d’octubre19.30 horesSaló d’Actes

BONREPÒS I MIRAMBELL ALBALAT DELS SORELLS

DINÀMICA

5 i 6 d’octubre10.30 a 20 horesParc Hort del Comte

» TEATRE

FOIOS

MOSTRA DELS NOSTRES MENJARS

4 d’octubre20 horesCasa de Cultura i Albereda

VINALESA

“LA UTOPIA DESARMADA, MEMÒRIA DELPAÍS VALENCIÀ REPUBLICÀ”

8 de novembre19.30 HoresEspai Cultural La Nau Julio Martínez Blat

BONREPÒS I MIRAMBELL

SEGONA TROBADA DE BALLS REGIONALS

20 d’octubre18.30 horesPlaça del Poble

ALFARA

Dies de natura, mobilitat i comerç

TODO VERDE

14 de desembre18 horesTeatre l’Agrícola

Laura Romero

BONREPÒS IMIRAMBELL

MONÒLEG DERAÚL ANTÓN

29 de desembre22.30 horesAuditori Ajuntament

HISTORIA DE UNAMAESTRA

26 d’octubre22.30 horesTeatret

LA DONA SOLA

22 de novembre22.30 horesTeatret

Monòlegs amb textosd’autors reconeguts

PUÇOL

L’ELECTE

3 de novembre19.30 horesCasa de la Cultura

Millor espectacle en laMostra de Teatre d'Alcoi 2019

MASSAMAGRELL

CINCO HORAS CON MARIO

26 d’octubre20 horesCentre Cultural

Amb Lola Herrera.Venda d’entrades del 18 al 26 d’octubre

Teatre infantil

ALBORAIA

EL MISTERIOSO CASO DEHOULDINI Y LA HABITACIÓNCERRADA

17 de novembre18 horesTeatre l’Agrícola

26 de desembre18 horesTeatre l’AgrícolaCONTE DE NADAL

Teatre infantil

Teatre de titelles

PUÇOL

PERDIDOS ENTRE DINOSAURIOS

15 de desembre18 horesCasa de la Cultura

Teatre infantil

Presentació de documental

34amb la col·laboració de

Després d’haver cursat els seusestudis en un programa d’alum-

nes superdotats, Jonathan, residentde pediatria a l’Hospital General deValència, afronta la primera guàrdianocturna amb ganes de demostrara tothom la seua vàlua. En la que

serà recordada permolt de temps com«la Nit de la Tem-pesta del Segle»,un per un passenper la seua con-sulta d’urgènciesuna sèrie de pecu-liars pacients.

NARRATIVA JUVENILDoc Doggie. Unitat de Medicina...Vicent DasíBROMERA

"A'Celobert', he volgut fer refe-rència a la força de la llum

creadora que il·lumina un espaitancat, i que es trena amb les om-bres que es van projectant a les pa-rets i a les finestres. Aquesta llumi aquestes ombres són les dels per-

sonatges que hiapareixen: elsseus gestos, lesveus que hi res-sonen i els mo-ments de la vidaquotidiana con-vertits en ínfimsinfinits."

POESIACelobertRosa FontEDITORIAL 3 I 4

La col·lecció ‘Contes familiars’està concebuda com una eina

per treballar la diversitat familiar,el respecte, la convivència i la igu-altat. Les seues històries, ambien-tades a la ciutat de València i quefuncionen de manera independent,

tot i estar re-lacionades,ens mostrendes de lanormalitatmés abso-luta dife-rents tipusde família.

INFANTILContes familiarsA. Bla/ A. Cardona/ N. FerrúsEDICIONS 96 S.L.

Hitchcock al sofàés, al mateix

temps, un homenatgei un joc literari. Un ho-menatge al genial ci-neasta anglès AlfredHitchcock que es con-creta en una sèrie de narracions que s’encapçalenamb el títol d’algunes de les pel·lícules més des-tacades del director: Sospita, Frenesí, La finestraindiscreta, Nàufrags, entre d’altres. Són històriesque a les pàgines d’aquest recull capgiren el sen-tit original dels films, però que, alhora, mantenenels ingredients bàsics de la cuina fílmica del fleg-màtic personatge britànic: el suspens, el misteri,la psicologia turmentada, el crim, l’humor negres’uneixen per donar forma a un conjunt unitariquant al contingut, però més variat si atenem al’estil de les narracions. També, però, pretén serun joc, en el qual cada lector ha de divertir-se, hade jugar a trobar en cada conte el personatge deHitchcock, qui en les seues pel·lícules feia breusaparicions en escenes ben quotidianes. En tots icadascun dels relats, hi trobaran Hitchcock.

NOVEL·LAHitchcock al sofàPep CaleroONADA EDICIONS

El rock and roll noés com qualsevol

altra música. Desco-brir a Elvis als 16 anysvolia dir el rock, cer-tament, però hi hauna altra cosa que nosaps com dir-la i és laque compta.

Temps de rock’n-’roll és el llibre d’unlletraferit pel rock, unfil d’històries breus que juntes fan una novel·la impos-sible. En pàgines denses, però d’una sorprenent lleu-geresa narrativa, el protagonista se’ns oferix nu, cru,sense amagar ni l’excés ni el ridícul, ni el passat ni elpresent que mai acaba de ser com diuen les cançons,però sense música fa més fred.

Un dia saps que mai no hi haurà més discos d’aquellgrup, i aquelles lletres no nascudes ja no les escriuràningú, tu tampoc. T’has fet gran mentres feies comque no, i has follat molt però no has fet la revolució.

RELATSTemps de rock’n’rollMiquel TorresDRASSANA

Llegim

TARDOR 2019

35ESPAI CARRAIXET

Què farem amb Blasco Ibáñez? L’esquerra local elcontinua descartant, i jo no repetiré els meus argu-ments de sempre. No perquè siguen coneguts. De fet,crec que ningú els ha llegit. I quan m’han convidat afer una conferència, el públic l’integraven entre una itres persones (aproximadament). Persones molt afec-tuoses, això sí. En realitat, no repetiré els meus argu-ments per a no cansar-me a mi mateix.Així que aprofite l’espai per a una altra cosa: recor-

dar com es divertia Blasco fent parlar un castellà ma-carrònic els seus personatges de les novel·les valen-cianes. Vejam.En ‘Flor de Maig’, novel·la marinera per excel·lèn-

cia, Tona, tavernera del Cabanyal, parla així sobre elseu fill a un guàrdia civil andalús: «–Mire osté, siñorMartines: mi chico me tiene loca con todas esas burrásque hase. Lo que yo li digo: “¿Te hase falta algo, con-denat? Pues entonses, ¿por qué te ajuntas con esa pi-lleria pollosa?” Osté, siñor Martines, que tiene tantalabia, hágali miedo. Digali que se lo llevarà a Valensiapera meterlo en la cársel si no es buen chico».De “castellà fantàstic” qualifica el mateix autor l’i-

dioma que fa parlar allà per l’Albufera al mític tio Pa-loma de ‘Canyes i fang’. Paloma adverteix l’emperadriuEugènia de la presència de collverds: «Su Majestad…, ¡ojo! Por detrás le entra un collovierde».En ‘Arròs i tartana’, la novel·la de Blasco Ibáñez

preferida per Joan Fuster, Amparito parla un “castellà

fantasiós”, ja que la protagonista, donya Manuela,prohibia el valencià a sa casa. La pobra Amparito s’es-força així: «–¡Calle, siñora! ¡Cuan apurada está la pobre!Su marido nos ha salido un borrachín, un bufao, quetodos los domingos vuelve de la taberna de Copa acuatro patas, como un burro, y lo han de meter en lacama para que duerma la mona un par de días. ¡Yqué pausas, Virgen santa! Mi pobre Pepeta pasa lavida de Santa Catalina de Siena, y la muy bestia, erreque erre, sin aborreser a ese pillo de Pimentó, que novale ni un papel de fumar».Als personatges de Blasco només els naix el castellà

a les portes de l’infern. Així es constata en ‘La barraca’,quan l’usurer don Salvador es troba davant del seuassassí. Blasco Ibáñez escriu: «Ya alcanzaba a con-templar su huerta, ya se reía del miedo pasado, cuandovio saltar del bancal de cáñamo al propio Barret, y lepareció un enorme demonio, con la cara roja, los brazosextendidos, impidiéndole toda fuga, acorralándolo enel borde de la acequia, que corría paralela al camino.Creyó soñar; chocaron sus dientes, su cara púsoseverde, y se le cayó la capa, dejando al descubierto unviejo gabán y los sucios pañuelos arrollados a su cuello.Tan grandes eran su terror y su turbación, que hastale habló en castellano».Sí, don Salvador estava tan trastornat davant la mort

que «hasta habló en castellano».Doncs això.

Contracorrent

El castellà de fantasia dels personatges deBlasco Ibáñez

escriptor, editor i periodistaFraNcesc bayarri

TARDOR 2019