www.ib.ccoo.es

Sumari

Tornam a ser-hipàg. 3

Més ocupacióestable

pàg. 4

Salut laboralpàg. 5

30 anysininterromputs demanifestacions

pàg. 9

Assemblea dedelegats asMercadal

pàg. 11

2

EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL

Confederació Sindical de CCOOde les Illes Balears

C/ de Francesc de Borja Moll, 3 · 07003Palma

Tel. 971 72 60 60Internet: http://www.ib.ccoo.es

Correu electrònic: premsa@ib.ccoo.es

Responsable de Comunicació:Toni Baos

Col·laboradors:Carmen Bravo, Julia Sánchez, Rafael Borràs,

Ramon Carreras, Josep Benedicto, Baltasar Piñeiro,Ángeles Sánchez, Manel Garcia Beneyto,

Rafael Pons, Claudio Bonilla, Katiana Vicens,José Rojas, Gabriel Bardi i Toni Cirerol

Correcció lingüística:Rosa R. Beltran

Realització:Marco Spinazzola · ECOGRÀFIC

Edició i impressió:Omni

Distribució:Nouvent

Dipòsit legal:PM 132-1986

Tirada:20.000 exemplars

Les opinions i comentaris publicats en les pàginesd’aquest diari són responsabilitat exclusiva dels

seus autors.

Un any més afrontarem el primer de maig, dia de lluita ireivindicació de la classe treballadora, una jornada enquè els treballadors i treballadores surten al carrer perexpressar la solidaritat internacional i de classe ambtots aquells que encara han de lluitar per conquerir lesllibertats democràtiques ipoder exercir el sindicalis-me de classe en llibertat.Un dia per exigir als go-verns un major compro-mís social i polític amb lesreivindicacions socials,aconseguir més ocupació,un treball més digne, es-table i amb drets i unescondicions laborals enquè presideixi la igualtatd’oportunitats entre gène-re i, molt especialment, unmajor compromís per com-batre la xacra de la sinis-tralitat laboral que anyrere any s’incrementad'una manera alarmant.Celebram aquest primer demaig en plena fase deconstitució del governd’Espanya. CCOO ja hempresentat al presidentquins han de ser, al nos-tre entendre, els objectiusper a aquesta nova legis-latura. Partim d’un balançpositiu i reconegut pernosaltres dels avanços experimentats en la legislaturaanterior: el reglament d’estrangeria, la creació del dretsubjectiu per a l’atenció a les persones dependents,l’actualització de les pensions, o aconseguir els 600euros com a salari mínim interprofessional (SMI).Aquestes són algunes conquestes d’aquesta última

legislatura, però no podem quedar-nos en l’autocom-plaença d’allò que s’ha assolit, perquè hem de continu-ar impulsant aquelles reivindicacions que no s’acaba-ren d’aconseguir, nous reptes i nous drets, i hem d’im-pulsar-los des de la concertació social. Però això també

significa que per obtenirnoves conquestes hemde ser capaços d’avançaren organització, ser capa-ços de poder mobilitzarmés els companys i com-panyes. El primer de maigés una data excel·lent perevocar la unitat i la mobi-lització -en aquesta efe-mèrides recordam que to-tes les conquestes de laclasse treballadora són elfruit de la capacitat de mo-bilització del movimentsindical.En aquest primer de maigsuperarem les diferènciesdels anteriors anys ambels companys de la UGT;la manifestació serà con-junta en una recobradasenda de l’entesa i decompartir l’esforç totsjunts per aconseguir elsobjectius del sindicalismede classe del nostre país,de la nostra comunitat au-tònoma. Entenem que serà

un nou estímul per participar a les manifestacions queconvocam a les tres illes, sota la mateixa pancarta, la dela unitat de tots els treballadors.

VISCA CCOOVISCA EL PRIMER DE MAIG

1r MAIG 2008

NOU SERVEI DE CCOOILLES BALEARS

El 12 de març de 2008 CCOO Illes Balears i el Dr. PedroTabares signaren un conveni de col·laboració que permetràals afiliats a CCOO tenir un descompte del 20% en els ser-veis de quiromassatge, tractament d’osteopaties imusicoteràpia mitjançant el mètode dels bols tibetans.

Per concertar cita heu de telefonar al núm.636 185 222

La consulta es troba al carrerAntoni M. Alcover, 21. Palma.

Els preus per als afiliats són: Tractament osteopatia: 60 minuts. 35 Euros Quiromassatge: 60 minuts. 35 Euros Bols tibetans: 40 minuts. 20 Euros Teràpia amb els tres mètodes: 75 minuts. 40 Euros

3

CONFEDERACIÓCONFEDERACIÓCONFEDERACIÓCONFEDERACIÓCONFEDERACIÓ

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

En los momentos actuales asisti-mos a una serie de actuacionesde carácter judicial y policial, depresión de grupos ultraderechis-tas y de intoxicación desde algu-nos medios de comunicación, di-rigidas contra el personal sani-tario de las clínicas acreditadasen la interrupción del embarazoy contra mujeres que en los últi-mos años ejercieron legal y legí-timamente este derecho.

Las movilizaciones de los gruposultra se activan periódicamente,y las campañas mediáticas o ideo-lógicas de intoxicación que lesinstigan o acompañan tambiénson recurrentes. Lo verdadera-mente inadmisible en pleno sigloXXI es que se actúe, desde lospoderes públicos, contra las mu-jeres y el personal de las clínicas,y que un Estado de Derecho nopermita ejercitar un derecho reco-nocido y recogido en las presta-ciones de la Sanidad Pública.Estas actuaciones hostiles des-de los poderes públicos se estánproduciendo mediante un acosoinstitucional hacia las clínicas,

procesos de inspección habitua-les no los han hallado, con el con-siguiente efecto añadido deculpabilizar a las mujeres.Y esta actuación pública la origi-na, en última instancia, la insegu-ridad jurídica de la actual ley dedespenalización del aborto.La ley de despenalización delaborto vigente presenta insufi-ciencias y lagunas en su aplica-ción, al dejar margen para diver-sas interpretaciones médicas ojudiciales, abocando así tanto aprofesionales como a las mujeresque decidan acogerse a ella a una

situación de incertidumbre, ries-go e inseguridad, pues puedenverse expuestos, como ha ocurri-do, a persecución policial, enjui-ciamientos, cárcel, etc., es decir,lesionando el ejercicio de dere-chos reconocidos.La reforma de esta ley, por tanto,es imprescindible e inaplazable,por la inseguridad jurídica quepresenta, que pone de manifiestola situación en que se encuentranlas mujeres y profesionales de lasalud desde hace 22 años: inde-fensión, inseguridad, despro-tección… en resumen, vulneraciónde derechos, como CC.OO. vienedenunciando desde su aprobaciónen 1985 y como la realidad vienedemostrando desde entonces.La estrategia de mirar para otrolado no soluciona el problema.Cada día hay más inseguridadpara las mujeres que en el pasadooptaron por interrumpir legalmen-te su embarazo que pueden verseen ese trance, e igualmente deprofesionales de la salud que searriesgan a las inspeccionesabusivas, emplazamientos judi-ciales, detenciones, cárcel…, ade-más del descrédito profesional yde la inseguridad respecto a supersona, dada la cobertura ideo-lógica con la que actúan los gru-pos ultras provida.

con un ritmo abusivo de inspec-ciones, llamamientos judiciales oprocesamientos sin ningún atis-bo de irregularidad previa que losjustifique. El último caso de lasmujeres que han recibido en su do-micilio la visita de la Guardia Civilcon sus historiales clínicos, rom-piendo así cualquier mínimo deconfidencialidad, para citarlas adeclarar sobre el funcionamientode las clínicas, para ver si desde laperspectiva del recuerdo de muje-res sorprendidas o atemorizadasencuentran hechos incriminato-rios, donde objetivamente, por los

El gobierno no puede soslayar larespuesta a un problema no resuel-to en más de dos décadas de de-mocracia y siete legislaturas y quepresenta una carga insoportable enpresión y potencial riesgo policial,judicial y moral para las mujeresque quieran ejercer un derechoconforme a la legislación vigentey para profesionales del ámbitosanitario que aseguran el ejerci-cio de ese derecho reconocido.Tampoco la Delegación del Go-bierno y las Administracionesautonómicas correspondientespueden inhibirse de sus respon-sabilidades respectivas en estacuestión.Es urgente que la Delegación deGobierno garantice la seguridaddel personal sanitario, tomandolas medidas correspondientes. Esimprescindible también que segarantice la interrupción volun-taria del embarazo desde la Sani-dad Pública, al tratarse de unaprestación sanitaria reconocida yofertada desde los servicios pú-blicos de salud.CC.OO. exige al gobierno la mo-dificación de la actual ley, de for-ma que se acabe con la inseguri-dad jurídica que provoca, y queafirme el derecho de las mujeres ainterrumpir voluntariamente suembarazo, como ocurre en la ma-yoría de los países de la UniónEuropea. Además, reclama que sedesarrollen efectivos programasde información y educación afec-tivo-sexual entre adolescentes;un mejor acceso a métodos de pla-nificación familiar y prevención deembarazos no deseados.

Tornam a ser-hiDel contracte d’integració d’en Rajoy a les fronteres illenques

de Cristóbal Huguet

«Quan vénen les vaques flaquestots volen alliberar-se dels immi-grats», «La immigració s’acostu-ma a la sanitat gratuïta i col·lapsaurgències», «Immigrants, fracàsescolar i escola concertada», «ElPP proposa temperar l’entradad’estrangers davant el menor crei-xement econòmic».Aquests són titulars de diferentsnotícies que hem pogut llegir dar-rerament en els mitjans de comu-nicació i que en major o menormesura lliguen la immigració a pro-blemàtiques socials, de maneraque els lectors, molt probable-ment, relacionaran immigració

amb quelcom negatiu si noméspeguen una ullada als titulars.Fa uns dies que el Sr. Huguet,exconseller de Treball del darrergovern PP, manifestava al Parla-ment que calia limitar l’entradad’estrangers a les Illes i, encaramés, apuntava que l’Estat no ha-via de donar «més permisos deresidència a estrangers no comu-nitaris tenint en compte l’alenti-ment econòmic».No volem pensar que el Sr.Huguet vulgui condemnar al’economia submergida les perso-nes que són aquí i que tenen dreta regularitzar la seva situació percomplir els requisits establerts al’actual Llei d’estrangeria, norma-tiva molt restrictiva i que estableixprou limitacions. Ell, com a

exconseller, hauria de saber queels permisos de residència inicialestan condicionats a determina-des ofertes de feina no cobertesper la resta de treballadors/es.Amb el contracte d’integracióque el Sr. Rajoy volia imposar siguanyava les eleccions, la perso-na estrangera s’havia de compro-metre, entre d’altres, a tornar alpaís d’origen quan no tinguésfeina en el període d’un any, i eltambé diputat i exministre del PP,el famós Arias Cañete de les va-ques boges, sense cap tipus devergonya va afirmar que els im-migrats «s’acostumen aviat alsserveis gratuïts com ara la sani-tat i l’educació». Ningú ha parlatde drets, ni tampoc s’ha referit apersones que treballen, cotitzen

a la seguretat social, tenen pro-jectes de vida, paguen els seusimpostos, tenen família, fills i fi-lles en edat escolar...Són manifestacions que tractenaquestes persones com monedade canvi, benvinguts quan el sa-crosant mercat de treball els ne-cessita, però que sobren quan labonança econòmica es ressent.Recordem les paraules tristamentcèlebres del batle de El Ejido quan,fa uns anys i referint-se als treba-lladors estrangers, afirmà: «A lesset del matí són pocs, a les set delcapvespre sobren tots».Amb aquests arguments el quexoca, el que sorprèn és que parlind’integració quan el que fan con-tínuament és establir-ne la dife-rència –ells i nosaltres- i advocarper barreres que en absolut pro-picien la convivència interculturalentesa en termes d’igualtat. Queno ens vinguin amb embuts!Tampoc no hi ajuden els compor-taments i actituds de partits in-

significants, com ara Unió Mallor-quina, que pel fet de ser frontissaimposa els seus criteris marcada-ment xenòfobs. M’estic referint alDecret d’escolarització que pre-tenia reservar fins al mes de se-tembre tres places per aula alscentres concertats en previsió del’alumnat que s’incorpora fora delperíode ordinari de matriculació, iamb l’objectiu de distribuir-lo en-tre tots els centres finançats ambdoblers públics. L’argument es-grimit és tot un exemple de xeno-fòbia: els autòctons estan primer.Amb aquests «polítics» no és di-fícil entendre previsibles situaci-ons d’enfrontament entre grupssocials amb pocs recursos quanl’atur augmenta o quan es volaccedir a determinats serveis pú-blics, tergiversant la realitat queno és altra que la manca de previ-sió i la insuficiència de recursos,insuficiència de serveis per do-nar compliment a drets recone-guts en la Constitució.

El aborto, un derecho delas mujeres

CARMEN BRAVO SUESKUNSECRETARIA CONFEDERALDE LA MUJER DE CCOO

JULIA SÁNCHEZSECR. POLÍTICA SOCIALI IMMIGRACIÓ

4

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

Més ocupacióestable

La Comissió Executiva del nostre Sindicat ha discutit i aprovat undocument titulat “Guió per a la negociació dels temes d’ocupació iformació del Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesiósocial a les Illes Balears”. D’aquesta manera, es concreten els as-sumptes prioritaris en aquests capítols cabdals del procés de nego-ciació amb l’administració autonòmica.

RAFAEL BORRÀS ENSENYATSECR. FORMACIÓ,OCUPACIÓ I POLÍTICASECTORIAL

Hem de tenir present que les matè-ries que CCOO ha acordat tractarsón de gran importància i per aixòel nostre Sindicat té un especial in-terès en fer una anàlisi de la situa-ció i després fixar objectius i apun-tar tot un seguit de propostes.Per començar, convé assenyalarque el mercat de treball balear téproblemes estructurals, com araun model productiu basat en bai-xos costs salarials; una brutaldependència d’uns sectors turís-tics cada vegada més estacionals;unes elevades taxes de tempora-litat en els sectors privat i públic;una manca d’inversió en innova-ció i formació; i un frau estructu-ral en la contractació. També hemd’apuntar que hi ha, a més a més,problemes conjunturals tals coml’abandó de la indústria tradicio-nal i l’escàs impuls a la innova-ció; uns anys d’una activitat in-sostenible en el sector de la cons-trucció; i l’elevat nombre de tre-balladors i treballadores immi-grats que s’han incorporat alsllocs de treball més precaris i/odirectament al mercat de treballirregular i sense drets.

Per una altra banda, la situació escaracteritza per unes taxes moltelevades de temporalitat, i per unageneralitzada prolongació de lajornada (especialment en els sec-tors estacionals), que no solamentexcedeix la normativa laboral delconveni col·lectiu corresponentsinó les directives europees so-bre la matèria.A tot això s’ha d’afegir que en uncontext de consolidació de lescompetències autonòmiques enmatèria laboral, hi ha una mancade pràctica de diàleg social insti-tucional real i eficaç per solucio-nar problemes i millorar l’ocupa-ció, i un “deixar fer” per part del’autoritat laboral en assumptes de“control de legalitat” de la negoci-ació dels convenis col·lectius. Amés a més, tenim una Inspeccióde Treball feble, mal dotada demitjans i amb poca activitat plani-ficada per combatre el frau en lacontractació, un SOIB poc eficaçen la intermediació i amb la sevagestió d’orientació majoritària-ment externalitzada, i una “ocupa-ció protegida” que transita moltpoc cap a l’ocupació ordinària.

Davant aquest panorama, elsnostres objectius són millorarl’ocupació i la igualtat de tracteen l’ocupació; fer possible la con-ciliació de la vida laboral i perso-nal; millorar l’efectivitat de lespolítiques actives d’ocupació; iimpulsar el SOIB com a organis-me autònom, amb participacióparitària i tripartita d’administra-ció, sindicats i patronal, que diri-geix, planifica i executa la políticad’ocupació.Per aconseguir-ho, plantejam unseguit de propostes que es resu-meixen en els següents punts. Enprimer lloc, la negociació d’ac-cions per al foment de l’ocupacióestable i de qualitat, que es des-plegaran en l’àmbit de les admi-nistracions (autonòmica, insulari local) i del sector privat. Tambédemanam acordar incentius perfer accions de conciliar el treballamb la vida personal i familiar iamb el dret a la formació al llargde la vida. En aquest sentit,pensam que cal una forta políticad’incentivació del “permís pater-nal” i accions concretes des de lesIlles Balears per millorar les pensi-ons de jubilació del col·lectiu detreballadors fixos discontinus.En tercer lloc proposam la nego-ciació d’un Pacte per la immigra-ció que integri el conjunt d’instru-ments legals (catàleg, contingent,etc.) per fer més transparent i efi-

Prioritat de CCOO en el diàleg social amb el govern Antich

caç la integració de les personesimmigrades al mercat de treball.També exposam la concertaciód’un “Pla de treball jove”, ambl’objectiu de contribuir a la reduc-ció de l’abandó escolar prematur,per la qualificació i l’orientacióprofessional i l’estabilitat i la se-guretat laboral.En cinquè lloc, creiem que ésimportamt fomentar l’ocupació depersones amb discapacitat en elmercat ordinari de treball. Cal rea-litzar una anàlisi exhaustiva so-bre els resultats que en el trànsitcap a l’ocupació ordinària realit-zen els centres especials d’ocu-pació, així com els enclavamentslaborals, que ens ha de permetreengegar una estratègia globald’ocupació per a persones ambdiscapacitat.

Temes d’ocupació pactats per tractar ala Mesa d’ocupació i cohesió social

· POIB. Programes d’acció específica per al foment de la contractació estable· Les especials circumstàncies dels fixos discontinus· Foment de les polítiques actives d’ocupació. Mesures específiques per

incentivar la qualitat i l’ocupació juvenil· Polítiques per a la igualtat i de conciliació· El tractament de la immigració en el mercat de treball· Foment de la responsabilitat social empresarial· Impuls del SOIB· Posada en marxa de l’Observatori del Mercat de Treball· Impulsar l’economia social

Analitzar els efectes possibles dela Llei d’empreses d’inserció i ferun pla específic per impulsar elcompliment de l’article 38 de laLISMI, seria una altra de les nos-tres propostes.I, en darrer terme, fer la revisió il’avaluació de les polítiques acti-ves d’ocupació (inclosa la Forma-ció per a l’Ocupació) a través del’elaboració del Pla d’Ocupacióde les Illes Balears 2008-2011, quehaurà de definir les inversions derecursos propis.El compromís de diàleg té data de24 de novembre de 2007, i per partde CCOO s’han fet els deuresd’analitzar la situació i d’establiruns objectius i fer unes propos-tes. Què ha fet la Conselleria deTreball? De moment, han callatcom un mort.

5

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

Rebíem en els nostres locals ala responsable de la Conselle-ria de Treball i Formació, i po-sàvem damunt de la taula les rei-vindicacions de la classe treba-lladora, unes reivindicacionsque no deixaven de ser il·lusio-

De què han servit lesnostres felicitacions?

nants per repetitives. Vàrem lliu-rar el nostre document base pera la pròxima legislatura “Com-promís de diàleg per un creixe-ment competitiu, sostenible, so-lidari i amb ocupació estable ales Illes Balears” i vàrem pro-posar acordar de forma urgentun paquet demesures espe-cífiques per ala disminucióde la sinistra-litat laboral.El 12 de se-tembre, i des-prés de la vi-sita el dia an-terior a la seudels com-panys d’UGTper part de la consellera,s’anunciava que “una de lesprimeres mesures serà un pla dexoc contra la sinistralitat”. És adir, les nostres primeres propos-tes comencen a tenir ressò enel Govern.Per fi, al principi de desembreveiem per escrit el tan anhelatPla de Xoc. La directora gene-ral de Salut Laboral és felicita-da pels sindicats majoritarisCCOO i UGT pel pla presentat,és a dir, els representants dels

treballadors –que són els quipateixen els accidents- per pri-mera vegada varen felicitar unaacció programada des de l’Ad-ministració. No obstant això, imalgrat aquestes felicitacions,hem de batallar el pla en els mit-jans de comunicació.

Finalment, l’11de gener, tresmesos desprésde ser anunci-at, el pla de xocés aprovat pelGovern.Aquest pla esbasa principal-ment en duesmesures: d’unabanda, la crea-ció de nous

llocs de treball d’inspectors de laConselleria, i d’altra banda, l’ha-bilitació d’aquests tècnics per-què les seves actes puguin tenirvalidesa a l’hora d’aixecar infrac-cions, és a dir, que no sigui ne-cessària la visita de l’inspectorde treball per comprovar el queja ha estat detectat pel tècnicde la Conselleria.I on és ara el pla de xoc? Bonapregunta a què, amb el mateixto tranquil amb què escrivimaquest article, intentarem donar

Corrien els primers dies del mesde setembre de l’any 2007, tor-nàvem de vacances i, tot i amb lasíndrome post-vacances, estàvemil·lusionats d’aconseguir els pri-mers acords amb el nou governdel Pacte.

BALTASAR PIÑEIROSECR. D’ACCIÓ SINDICAL,SALUT LABORAL IMEDI AMBIENT

resposta. Els tècnics han estatcontractats, és a dir, ja tenim méstècnics, però no han estat habili-tats, la qual cosa significa quecada vegada que veuen una in-fracció han d’informar a la Ins-pecció de Treball perquè aques-ta comprovi els fets, i una vega-da comprovats i si ho creu con-venient, estendre la corresponentacta. A la vista d’això, qui subs-criu aquest article ja comença atenir dubtes. No es tractava d’unPla de xoc? De què han servit lesnostres felicitacions?Al mateix temps, i com a mesuracomplementària, el 27 de junyde l’any 2007 el govern d’Espa-nya va donar el vistiplau a l’Es-tratègia Espanyola de Segure-tat i Salut en el Treball 2007-2012, dirigida a l’extensió i lavigilància de la prevenció deriscos laborals a les empresessense representació legal dels

Estratègia i Pla de xocen Salut Laboral

La Jornada ha tingut lloc el dia 10 d’abrili ha comptat amb gran nombre de participants

treballadors. Aquesta permet lacreació de delegats territorialsde prevenció per al complimentdels objectius marcats en ella.Correspon, per tant, a la comu-nitat autònoma donar les pas-ses per engegar-la. Des deCCOO exigim amb insistènciaque es prenguin ja les mesurespertinents per a això.Com cada any, el 28 d’abrilcelebram el Dia Internacional dela Seguretat i Salut en el Tre-ball, un bon moment perquè elstreballadors rebem alguna bonanotícia pel que fa a la preven-ció. Mentrestant continuam re-ivindicant una major conscien-ciació per part de polítics i em-presaris en la prevenció dels ris-cos laborals i un major controlsobre les malalties professio-nals, tant en la seva vessantpreventiva, com en el diagnòs-tic de les mateixes.

El passat 10 d’abril celebràremuna Jornada en què es tractàl’Estratègia Espanyola de Sa-lut i Seguretat en el Treball2007-2012 i el Pla de xoc deSalut Laboral per a les IllesBalears.El passat 15 de juny de 2007es va tancar finalment el textque culmina el procés de dià-leg social per tirar endavantl’Estratègia Espanyola de Sa-lut i Seguretat 2007/2012. Elsfins de CCOO en la negociaciócol·lectiva han estat manteniri millorar els instruments per alcompliment de la normativa pre-ventiva, afavorir la integració dela prevenció a l’empresa i, sobre-

tot, augmentar i millorar la nostracapacitat d’intervenció a les em-preses per a una major implicacióde treballadors i empresaris.Els fins de l’Estratègia Espanyo-la de Salut i Seguretat estan em-marcats en cinc grans objectius:Millorar el control sobre les em-preses per al compliment de lanormativa; ampliar els nostresinstruments d’intervenció entotes les empreses; afavorir quela prevenció s’assumeixi a par-tir de recursos propis de l’em-presa; millorar la qualitat delsserveis de prevenció; i no solsmillorar la seguretat, sinó tam-bé la salut.Totes aquestes mesures es des-

envoluparan al llarg dels prò-xims anys i algunes dependransobretot de la nostra iniciativa,com són totes les referides a lamillora dels instruments d’inter-venció a les empreses, particu-larment la creació dels òrgansespecífics paritaris i la posadaen marxa de la figura dels agentsde prevenció, tant a nivell sec-torial com territorial.En aquest sentit, en la Jornadaintervengueren experts que do-naren la seva perspectiva deltema des de les seves diferentsàrees. La nostra intenció que lajornada servís de fòrum d'opi-nió sobre el futur de la salut la-boral fou acomplida.

«Correspon a laComunitat Autònomaengegar l'Estratègia

Espanyola de Seguretati Salut en el Treball

2007-2012»

6

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

7

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

Manifest conjunt del 28 d’abril“Bona salut laboral per a tots elstreballadors i les treballadores”

En aquest 28 d’abril, CCOO i UGT,tot recordant les víctimes del tre-ball, ens solidaritzam amb elles iles seves famílies i reafirmam elnostre compromís en la lluita perunes millors condicions de treballi per la defensa de la salut laboralen tots els centres de treball per atots i totes les treballadores, tem-porals i fixos, nacionals i estran-gers, homes i dones, joves i ma-jors, de la gran i la petita empresa,perquè la salut i la seguretat en eltreball és un dret de tots i per atots que no admet excepcions niexclusions.La tendència dels últims anys,confirmada en el 2007, a descen-dir els accidents laborals i mésconcretament els mortals, si bé éspositiva, no pot ocultar el dramaque suposa perdre la vida tractantde guanyar-se el pa per a un ma-teix o la seva família.L’altra cara d’aquest problema, lamenys visible, és la que es refereixa la Malaltia Professional. A Espa-nya, fruit del Diàleg Social es vaaprovar a la fi del 2006 un nouQuadre de Malalties Professionalsi un nou sistema de notificació iregistre de les mateixes.Les expectatives que aquest can-vi normatiu va suscitar es varenveure frustrades per una mala pra-xi de les mútues, que durant l’any2007 varen declarar moltes menysmalalties professionals que enanys anteriors, quan ja es parlava

de la infradeclaració com un greuproblema del nostre sistema.Aquesta situació va ser denun-ciada pels sindicats i va provo-car una reacció per part de la Se-guretat Social, que va procedir arevisar aquells expedients quepoguessin no ser ajustats a lanorma, canviant el criteri de ma-laltia comuna a malaltia professi-onal en la majoria dels casos.

En el 2008 s’està invertint aques-ta perversa tendència, encara queestam lluny dels objectius fixatsamb l’aprovació del nou Quadrede Malaltia Professional en el 2006.El 2007 el govern, les comunitatsautònomes, els empresaris i elssindicats acordàrem l’EstratègiaEspanyola de Salut i Seguretat2007-2012 que inclou tota unavarietat de polítiques i accions

destinades a millorar les condici-ons de treball i a reduir de manerasignificativa els danys d’origenlaboral. Els sindicats estam ple-nament compromesos en el des-envolupament d’aquesta Estratè-gia i no estalviarem esforços pera la seva plena aplicació.Però lamentablement hi ha impor-tants problemes que pràcticamentno han estat abordats des d’unpunt de vista preventiu, la grave-tat dels quals es manifesta tots elsdies en forma de patiment, exclu-sió, malalties i morts. Ens referimals danys derivats de l’exposicióa factors de risc psicosocial moti-vats per l’organització del treball.Entre el 50% i el 60% de les jorna-des laborals perdudes a Europaestan vinculades a l’estrès, se-gons l’Observatori Europeu deRiscos. En l’informe, aquest tras-torn afectava el 22% dels assala-riats de la Unió Europea el 2005,any en què es va convertir en elsegon problema de salut més ha-bitual en el treball.Els riscos psicosocials constitu-eixen avui un dels problemes mésimportants, tant pel nombre detreballadors afectats, com per ladiversitat de sectors i empresesen què es manifesten. Paradoxal-ment, des del punt de vista pre-ventiu romanen invisibles i sen-se envestir. Ja que no s'evaluenni es reconeixen, no es prevenen,i la situació s’agreuja perquè als

problemes descrits s’afegeixen no-ves realitats laborals en forma d’as-setjament i violència en el treball.En commemorar el 28 d’abril, UGTi CCOO volem posar de manifestl’inacceptable d’aquesta situaciói requerim a empresaris, adminis-tracions públiques, mútues i ser-veis de prevenció que emprenguinaquesta problemàtica de maneraimmediata i rigorosa.

Per això, en ocasió del 28 d’abrilCCOO i UGT ens proposam:

· Continuar treballant per acon-seguir que el descens dels ac-cidents de treball sigui una viasense retorn fins a assolir l’ob-jectiu de zero morts per acci-dent.

· Denunciar qualsevol pràcticaque eviti l’aparició, la declara-ció i el reconeixement de lesMalalties Professionals i lluitarcontra les causes que les pro-voquen.

· Reivindicar la necessitat urgentd’avaluar i prevenir els riscospsicosocials atacant les causesestructurals o organitzativesque els motiven i que tant depatiment causen als treballa-dors i les treballadores.

· Reformar les mútues per fer-lesmés eficaces i sensibles enl’atenció a la salut i la seguretatdels treballadors i les treballa-dores.

1r de maig normalitzatTONI BAOSSECR. COMUNICACIÓ ICULTURA

Definició de normalització lin-güística: Procés sociocultural através del qual una llengua nocultivada, o un parlar, s’adaptaa una regulació ortogràfica, lè-xica i gramatical (normativitza-ció o estandardització) i, al ma-teix temps, accedeix a àmbitsd’ús lingüístic fins aleshores re-servats a una altra llengua ovarietat d’aquella.O sigui: fer ús del català d’una for-ma «normal» com ara intentam fer.Fins aquí tot «normal», si no fos

perquè uns savis molt savis (soci-òlegs) diuen que això no és nor-mal. Que el bilingüisme (així deno-minen la convivència normalitza-da de dos llengües) només és unapassa cap a la futura normalitza-ció d’una sola d’elles. Quina?...El «normal» seria que fos la pri-mera (el català) ja que és la llen-gua d’origen (amb el permís deles seves antecessores ja «mor-tes» com el fenici, el llatí, el grec il’àrab antics..) i la que ha patit unapersecució històrica que ja esconsidera «prova superada». Emreferesc a la dictadura. La més re-cent, la de Franco, és clar. Un se-nyor que pensava que allò que

és «normal» és que tothom xerriuna sola llengua per entendre’nstots i «unificar criteris». Lògic. Elproblema és que havia de ser laseva. Vatua el món!Menys mal que ara ens envoltauna altra «normalitat», no? Aratots pensam que la pluralitat real-ment és el que ens enriqueix, ensfa més tolerants, més comprensius,solidaris, bones persones, mo-derns, feliços... Ara tots pensamque allò que és «normal» és quecadascú sigui lliure per expressar-se. Jo, almanco, ho pens així.El que no em pareix tan «normal»és que els «savis» saben que aixòque fem amb el regnant bilin-

güisme és d’equilibristes. Mentreel món polític (actual), socio-cultural i educatiu i els seus mit-jans de comunicació s’expressenen català, el món empresarial i elsseus mitjans ho fan en castellà,salvant benaventuroses excepci-ons. Resumint: l’euro xerra caste-llà i, per tant, majoritàriament elmón laboral també.Idò, si a això li afegim que vivimdins unes illes molt «visitades» ique saber les llengües de qui«ens visiten» és allò més «nor-mal» per fer negoci... Si afegimque la multiculturalitat té un so-bre cost molt important no nomésen inversions i recursos sinó tam-bé a nivell individual, ja que permantenir el bilingüisme tot ciuta-dà ha de conèixer tots dos idio-

mes i moltes vegades és el nostrevilipendiat sistema educatiu quiha d’assolir aquest handicap so-cial... Haurem de pensar i/o saberque si no existeix una normal po-lítica de normalització és perquèno interessa, però mentrestantque ho sembli. El contrari seriaevidenciar la realitat.Us pareixerà ara d’allò més nor-mal que certes autonomies dema-nin una revisió de les seves des-peses vers els seus ingressos al’Estat. Demanar això, avui, és ferpolítica de normalització.El «normal», però, normalment noes converteix en norma fins queno apareix allò que el normalitza,el temps i la necessitat de fer-ho.PD. Acabarem tots xerrant com als«sms»? Vtuadei!

El fortí de Sant Ferran«El Fortín de San Fernando el día siguiente de la explosión el 25de noviembre de 1895. Estaban trabajando casi un centenar depersonas, la mayoría mujeres y niños, en la descarga de cartuchosde desecho, cuando un poco antes de las dos ocurrió una terribleexplosión que causó 73 muertos y 20 heridos graves de los cualespoquísimos se salvaron. En la calle de Cecilio Metelo hay unalápida que recuerda la catástrofe y señala el emplazamiento delpolvorín». La imatge i el text pertanyen a D. Joan Muntaner Bujosa,cronista de la ciutat i regne de Mallorca durant les dècades delsanys 50 i 60 del segle XX. Actualment forma part de l’arxiu fotogràficdel cronista de la Ciutat (Ajuntament de Palma).

8

Mallorca

22 d’abril a les 10.00 h:Assemblea de delegats al Teatre Sindicalde Palma (c/ Francesc de Borja Moll, 3)

25 d’abril a les 21.00 h:Sopar al “Molí des Comte” d’Establiments

(cal tiquet)Homenatge “30 anys afiliats a CCOO”

28 d’abril“Dia internacional de la seguretat i salut

en el treball” a les 11.30 h:Acte reivindicatiu i instal·lació de placa

commemorativa al carrer Cecili Metelde Palma (davant d’Hisenda)

1r de maig a les 11.30 h:MANIFESTACIÓ

Partim de la plaça d’Espanya i despréstots al Parc de la Mar: paella per a tothom,

festa infantil amb “Trencaclosques”,tornejos d’escacs i de petanca,

actuacions musicals de “Revetllersd’Inca” i “Havaneres Sotavent”,

amb cremat de rom i més...i després, a les 20.00 h festa concert amb

els grups Kompost, Wonderbrass iRock&Press

Aquest any, amb motiu del 1r demaig i en el transcurs del soparde camaraderia, ja tradicional enaquesta data, instaurarem unacte que repetirem cada any, i ésl’entrega d’una insígnia comme-morativa a tots aquells companysque tenen una antiguitat de mésde 30 anys com afiliats a Comis-sions Obreres.Aquest any lliurarem la insígniaals companys que consten alsarxius de la UAR amb data d’afili-ació corresponent als anys 1976 i1977. Són 122 a Mallorca, 14 aEivissa i 10 a Menorca.L’any que ve correspondrà als afi-liats que es varen unir a la nostraorganització els anys 1978 i 1979.Quan miram cap endarrererecordam els companys de la mina«La Camocha», que el 1958 crea-ren la primera Comissió Obrera, oels que varen participar en elsmoviments vaguístics de la mine-ria a Catalunya, Euskadi i Madrid,que varen ser l’inici de la creació

30 anys caminant juntsgeneralitzada de ComissionsObreres a les empreses, devers1962 -1963; en aquest últim any,es creà la primera Comissió Obre-ra de caràcter provincial a Biscaia,els membres de la qual foren moltaviat detinguts i processats. El1967 les Comissions Obreres sóndeclarades il·legals.Els anys van anar passant i elmoviment obrer va anar reforçant-se lluitant per condicions més dig-nes de vida i per l’anhelada lliber-tat. Varen ser moments molt durs,amb detencions massives, assas-sinats, acomiadaments, estatsd’excepció, etc. Tot això no va po-der evitar les mobilitzacionsmassives de Madrid (1967), Gra-nada (1970), la vaga de SEAT(1971), les vagues generals a Vigoi El Ferrol de l’any 1972 (el mateixany de les detencions dels prota-gonistes del «Procés 1001»), lavaga general a Pamplona (1973) ial Baix Llobregat (Barcelona) unany després… per citar-ne nomésalgunes.El 1976 es produeix un fort movi-ment vaguístic i al juliol té lloc

Eivissa

1r de maigMANIFESTACIÓ

Sortida del c/ Navarra a les 11.00 hi recorregut fins al passeig de Vara de Rey,

on tindran lloc les intervencions delssecretaris generals i es farà un aperitiu

A les 14.00 h:Dinar (només afiliats) al restaurant

«La Terraza», c/ Les Alzines, 8(Platja d’en Bossa)

Homenatge als afiliats des de fa 30 anys

Menorca

1r de maig a les 12.00 h:Concentració conjunta de CCOO-UGT

a la plaça Miranda de Maó,lectura del manifest i parlaments dels

secretaris generals14.00 h: Paella popular al càmping de

SON BOU

l’Assemblea General de CCOO aBarcelona, on s’elegeix aMarcelino Camacho com a secre-tari general de l’acabada de crearConfederació Sindical de CCOO(un any després de la mort del dic-tador). Aquest esdeveniment his-tòric va suposar la transformaciód’un moviment sociopolític en unsindicat. El 27 de setembre de 1976es va iniciar l’afiliació. Però vàremhaver d’esperar un any més per-què ens legalitzassin.Avui dia ens sembla tan llunyà quehaguéssim de lluitar amb tantd’afany per arrencar a la dictaduraels drets de reunió, expressió, as-sociació i vaga. Estam ja tan acos-tumats al seu gaudi que de vega-des ens relaxam en el seu exercici.Actualment la realitat socio-política és diferent de la de fa 30anys, però no ens enganyem, lalluita continua amb altres reivin-dicacions i per la consecució d’al-tres drets; les amenaces que sot-gen als més febles segueixenaquí, en un context planetari.En fi, companys/es, és per tot aixòque val la pena compartir una

bona taula amb tots, els de lla-vors i els d’ara, que van fer i fanpossible que la nostra volguda or-ganització tingui un passat i un

futur de plenitud en la seva trajec-tòria, i que junts siguem capaçosde continuar posant el nostre grade sorra per un món més just.

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES PROGRAMA D’ACTES amb motiudel 1r de MAIG a les ILLES1r de MAIG a les ILLES1r de MAIG a les ILLES1r de MAIG a les ILLES1r de MAIG a les ILLES

JOSÉ ROJASSECR. AFILIACIÓ I SERVEIS

9

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

KATIANA VICENS GUILLENSECR. D’ORGANITZACIÓ IFORMACIÓ SINDICAL

1r de MAIG1r de MAIG1r de MAIG1r de MAIG1r de MAIG30 anys ininterromputs

de manifestacionsLlarga és la història sobre l’ori-gen del 1r de Maig, establertl’any 1889 com una jornada delluita lligada a la reivindicacióde la limitació de la jornada la-boral, i amb la consideració dedia festiu en molts casos tarda-na, com a Espanya, on el Go-vern provisional de la Repúbli-ca el declarà dia festiu el 22d’abril de 1931 i fou suprimit,posteriorment, pel Govern fran-quista de l’Estat el 12 d’abril de1937, atès el seu “marcadocarácter marxista”. Després,l’any 1955 el papa Pius XII pro-clamà el Primer de Maig festareligiosa (Sant Josep Obrer) im-pregnant d’aquesta naturalesaels actes que s’hi organitzaren.Finalment, l’any 1957 el Primerde Maig fou novament declaratfesta laboral, però sens dubtel’aliança entre els poders polí-tic, militar i religiós la converti-ren en el Primer de Maig oficialdel Govern franquista: “Grantarde de toros”, “Premios deNatalidad”, actes d’afirmaciócatolicosocial, misses, confe-rències i actes organitzats perla Delegació Provincial de Sin-

dicats... Ens arrabassaren tam-bé el 1r de Maig, com tantes al-tres coses.

En els darrers anys de la dicta-dura franquista, era palesal’agonia del règim i ja feia al-

guns anys que es celebravaclandestinament el Primer deMaig a diferents indrets de l’illa,amb l’innegable protagonismede l’embrió de CCOO: l’any 1967a na Burguesa, el 1968 a la Vileta,el 1970 a Establiments, etc.Aquests anys de relativa tole-rància culminaren amb la lega-lització de les organitzacionssindicals el 22 d’abril de 1977 iamb la convocatòria ininterrom-puda, per part de CCOO, de ma-nifestacions.Aquella primera manifestacióautoritzada que l’any 1978 re-corregué el centre de Palma, re-uní, segons la premsa diària,unes 5.000 persones. L’itinerarifou gairebé el mateix que es vemantenint a l’actualitat, ambl’única diferència que llavors lamanifestació finalitzava a la pla-ça Major.L’any següent el nombre departicipants, segon la premsa,augmentava fins als 8.000 i al

llarg dels anys 80, les xifres pu-blicades oscil·len entre els 2.000i els 3.500 participants. Fins i toten aquells anys (83-88) en quèles manifestacions no foren uni-tàries amb la UGT, i CCOO con-vocà les manifestacions en soli-tari o amb altres organitzacions.Malauradament, durant els anysnoranta del segle XX i en la dè-cada actual les xifres de partici-pació continuen a la baixa; i mal-grat això, des de CCOO no per-dem la il·lusió per, any rere any,sortir al carrer i reivindicar elque és nostre, dels treballadors:el 1r de Maig.He d'agrair a n’Antoni Nadal elseu treball d’investigació sobreel 1r de Maig a Mallorca (1890-1989), publicat als QuadernsCultura fi de segle i editat perl’Ajuntament de Palma, gràciesal qual he pogut escriure aques-tes línies i aprendre molt d’unapart de la història que la mevaedat no m’ha permès viure.

11

TERRITORISTERRITORISTERRITORISTERRITORISTERRITORIS

Al llarg dels propers dotze me-sos es celebraran els congres-sos de totes i cadascuna de lesestructures que conformen lesComissions Obreres, tant a ni-vell estatal com a la nostra co-munitat autònoma. Aquestacoincidència temporal dels con-gressos de totes les estructuresforma part del “nou model decongressos” que s’ha plantejatcom a objectius reduir el tempsen el desenvolupament delscongressos i fer-los alhora mésparticipatius.Aquest és un moment de granimportància al nostre Sindicat,en què tots els homes i les do-nes que formam part del primersindicat d’aquest país feim ba-lanç del nostre treball col·lectiu ideterminamles nostresfutures actua-cions. Unscongressosen què deci-dim l’estratè-gia general dela nostra orga-nització, amés d’acor-dar el progra-ma d’acció perdesenvolupar en els pròximsquatre anys.Tots participam, mitjançantaquest procés, en la decisió dequines persones són les mésadequades per representar-nosals òrgans de direcció i desen-

Dia 7 d’abril del 2008 la ComissióObrera de Menorca (COM) vacelebrar as Mercadal una assem-blea general de delegats, amb unaalta participació si tenim en comp-te que a Menorca els delegatsd’Hoteleria no s’incorporen finsal 1r de maig i, per tant, moltsd’ells no eren a l'illa. El fet és que100 delegats participaren a l’as-semblea, una mostra de la capa-citat de mobilització de CCOO deMenorca i de l’interès dels dele-gats per conèixer les propostessindicals. Aquesta assemblea te-nia com objectiu -després delgruix de les eleccions sindicalscelebrades durant el 2007 ons’han produït moltes renovaci-ons- cercar un espai de trobadaentre els delegats i la direcció delsindicat, per tenir un major co-neixement del funcionament in-tern, de les propostes sindicals al’àmbit institucional i, sobretot,aprofitar l’acte per fer una cridaals delegats a mobilitzar-se envista al 1r de MAIG.Va iniciar l’acte el secretari d’or-ganització, Patricio Serra, quedesprés de dirigir-se als assistentsen nom de la CE de la COM, vadonar la paraula al batle des Mer-

PER DECIDIR,PARTICIPA!

volupar el nostre programa d’ac-ció. Així, es trien les delegacionsque assistiran als diferents con-gressos en què s’aprovaran lesponències d’acció, els estatuts is’elegiran els corresponents se-

cretaris o se-cretàries ge-nerals, les co-missions exe-cutives, lacomposiciódels consellsde cada orga-nització, etc...Per això, etconvid a quèparticipis acti-vament a les

assemblees i congressos quecorresponen a la teva federaciói comarca o illa, on triareu lespersones que considerau mésidònies perquè us representin enles diferents assemblees i con-gressos.

Assemblea generalde delegats as

MercadalEs presentaren les propostes del sindicat per

enguany i els documents aprovats per la ComissióExecutiva de Menorca

cadal, present a la sala multifun-cional per donar la benvinguda alsdelegats de CCOO. Seguidamentes va fer una exposició dels ser-veis que el sindicat té per als de-legats i afiliats (gabinet jurídic,CITE, gabinet de prevenció de ris-cos laborals, formació per a dele-gats, assegurances, programa“ccooneix la formació”, etc.) aixícom dels horaris d’atenciód’aquests serveis i altres qüesti-ons d’interès.

Serveis per als Delegats

A l’assemblea, i a càrrec del se-cretari general, Ramon Carreras,es varen presentar les propostesdel sindicat per enguany (nego-ciació col·lectiva a hoteleria i me-tall, avançar en les eleccions sin-dicals, formar els delegats, defen-sa dels serveis públics davant lapossible externalització per partde les administracions locals,etc.) i també els documents apro-vats per la CE de la COM. Un, delpassat 10 de setembre, titulat"Proposta sindical per un modelde creixement sostenible i social-ment just per a Menorca", lliuraten una reunió entre la CE de laCOM i la presidenta del ConsellInsular de Menorca, JoanaBarceló, després de les passadeseleccions locals i autonòmiques;

aquest document és l’aportacióque CCOO de Menorca fa al Con-sell Insular davant la nova legis-latura encetada en el 2007 a ni-vell insular.Després d’aquesta exposiciótambé es va presentar la "Propos-ta sindical per a un pla industrialper a Menorca", document apro-vat per la CE de Menorca el pas-sat 19 d’octubre i que ha estatentregat a la consellera d’Indús-tria així com a organitzacions so-cials i polítiques de Menorca;amb aquesta iniciativa, una apos-ta estratègica per mantenir unmodel de creixement diferenciat ide qualitat, CCOO pretén acon-seguir un compromís de les ad-ministracions i el conjunt de lasocietat per defensar el sectorindustrial de l’illa.Durant l’assemblea, diversos de-legats demanaren la paraula perintervenir. Per acabar, es varenpresentar les activitats programa-des per CCOO de Menorca ambmotiu del 1r de Maig.Després de 3 anys, es farà unaconcentració conjunta amb laUGT, a les 11.30 h a la plaça Mi-randa de Maó, i en acabar els afi-liats del sindicat compartiran unapaella al càmping de Son Bou, enuna festa que ja s’ha consolidatamb la participació del voltant de300 persones. Aspecte de l'assemblea de delegats menorquins del passat abril.

KATIANA VICENS GUILLENSECR. D’ORGANITZACIÓ

Al llarg dels propers dotze mesos es celebraran els congressos detotes i cadascuna de les estructures que conformen les ComissionsObreres, tant a nivell estatal com a la nostra comunitat autònoma

UNITATCOMISSIÓ OBRERAMENORCA «Aquests és un moment

de gran importància alnostre Sindicat, per fer

balanç i determinarfutures actuacions»

12

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

En aquest 8 de març de 2008, anyen què se celebra el centenari delDia Internacional de la Dona, laComissió Executiva Confederal deComissions Obreres de les IllesBalears vol reiterar i reforçar el seucompromís i responsabilitat ambl’avanç de les polítiques d’igual-tat. Així mateix fa una crida als par-tits polítics perquè promoguin ac-cions per fer efectiva la igualtat realde dones i homes en els distintsàmbits de la vida social, laboral, po-lítica i econòmica.Són necessàries accions concre-tes per abordar la persistent desi-gualtat laboral entre dones i ho-mes i de discriminació salarial, jaque a pesar de l’important creixe-ment d’ocupació de les dones, elmercat laboral segueix caracterit-zant-se per la segregacióocupacional que situa les donesen ocupacions i sectors amb me-nors requeriments de formació iqualificació i, per tant, de menorvalor. Aquesta desigualtat es veuacrescuda en els grups de donesespecialment vulnerables: les mésjoves, les majors, amb discapacitato immigrants.Per això, Comissions Obreres va-lora positivament la Llei orgànicaper a la igualtat efectiva de dones ihomes, que ha suposat la incorpo-ració d’importants propostes sin-dicals per a actuar de manera efec-tiva en l’àmbit laboral. Una Llei quepresta especial atenció a la preven-ció i l’eliminació de conductes dis-criminatòries en l’àmbit específicdels sectors i de les empreses, mit-jançant l’adopció d’estratègies afavor de la igualtat, contemplant el“deure de negociar” mesures iplans d’igualtat en el marc de lanegociació col·lectiva.Així mateix la Llei contemplal’adopció de mesures concretesen els àmbits públic i privat, ambl’objectiu de visualitzar la des-igualtat i actuar contra la discri-minació directa i indirecta.Afavorir la coresponsabilitat fami-liar entre dones i homes, prevenirl’assetjament sexual i l’empaitamentper raó de sexe i la protecció a lesvíctimes del mateix. També ha millo-rat la protecció en matèria de segu-retat social per maternitat, per re-ducció de jornada o per conciliació,i contempla el dret, tantes vegadesreivindicat per CCOO, de permís perpaternitat i el risc per embaràs, i du-rant la lactància és reconegut com acontingència professional.Altres qüestions que incorpora la

Igualtat real araManifest amb motiu del Dia Internacional de la Dona

Llei són el principi d’igualtat en lapolítica de salut, l’eliminació del se-xisme en l’educació i en els mitjansde comunicació, i la paritat en la re-presentació de dones i homes enl’àmbit polític i econòmic.Si bé el desplegament i l’aplicacióde la Llei d’igualtat exigeix l’esforçi la posada en comú del conjunt deles organitzacions socials, políti-ques i sindicals, per a CCOO su-posa un repte important perquè vea reforçar els objectius, criteris i con-tinguts d’igualtat de gènere con-templats en el Pla d’Acció del sin-dicat. Avui podem dir que el nos-tre compromís amb la igualtat con-tinua sumant resultats positius,com són els acords que s’estanaconseguint en els convenis col·-lectius de sectors i empresesquant a mesures i plans d’igual-tat. Així com la incorporació delscontinguts que en matèria de ne-gociació col·lectiva contempla laLlei d’igualtat, a l’ANC 2008 acor-dat per les organitzacions confe-derals patronals i sindicals.L’Acord per a la millora del creixe-ment i de l’ocupació signat el 2006pel Govern i les organitzacions em-presarials i sindicals està perme-tent un major creixement de l’ocu-pació femenina de caràcter indefi-nit i una reducció de la contracta-ció temporal, millorant en termesglobals el panorama laboral de lesdones al nostre país, però encaralluny d’aconseguir les taxes mitja-nes d’ocupació femenina de la UE.En l’àmbit de la participació i re-presentació sindical de les dones,hem de felicitar-nos pels resultatsdel procés d’eleccions sindicals,fent efectiva l’aposta del nostresindicat per aconseguir una major

incorporació de lesdones, tant en l’afilia-ció como en la repre-sentació, que es plas-marà en una presènciaactiva tant en les Sec-cions Sindicals comen els Comitès d’Em-presa.Aquest increment dedones sindicalistes re-forçarà el compromísde les polítiquesd’igualtat de Comissi-ons Obreres com a sin-dicat de dones i homes,de manera que la pari-tat en els òrgans de di-recció i en la presa dedecisions sigui un ob-jectiu realista.

En el panorama social enscontinuam enfrontant a la xacra dela violència contra les dones, ambun continu creixement d’assassi-nats de dones, la qual cosa evi-dencia les dificultats en l’aplicacióde les distintes mesures recollidesen la Llei integral contra la violèn-cia de gènere. En el seu informeanual, l’Observatori Estatal de Vio-lència sobre la Dona mostra impor-tants resultats sobre les actuaci-ons realitzades, però insuficients.Això necessita una major eficàcia idesenvolupament de les accionslegals contra la violència, de ma-nera que garanteixi millor la segu-retat de les dones.Una altra qüestió d’alarma socialés la que s’ha produït per les actu-acions policials dutes a terme enclíniques acreditades per a la inter-rupció voluntària de l’embaràs i elsatacs de grups ultradretans a pro-fessionals i dones que exerceixen eldret a la interrupció voluntària del’embaràs en el marc de la legalitatvigent. Aquestes actuacions su-posen la vulneració dels drets se-xuals i reproductius previstos enla Llei de despenalització de l’avor-tament. Una Llei que és denuncia-da pel moviment de dones, per pro-fessionals de la sanitat i de l’àmbitjurídic i per CCOO, per la manca deseguretat jurídica d’aquesta, perprotegir el dret de les dones a avor-tar i al personal sanitari a exercir laseva activitat. És per això que enssumam a la petició de reformad’aquesta, de manera que garantei-xi i empari el dret a l’avortament, quees presti aquest servei des de lasanitat pública, l’accés real als mit-jans d’anticoncepció i a una educa-ció sexual i reproductiva eficaç.

CLAUDIO BONILLAFED. PENSIONISTAS,JUBILADOS Y MINUSVÁLIDOS

En pie

Tenemos que seguir participan-do en los actos que se celebranen nuestra Comunidad el 1º deMayo. Hay muchos temas porreinvindicar, como por ejemplo lapersistente discriminación salarialde las trabajadoras aunque ejer-zan las mismas tareas que suscompañeros, o la ley que preten-de aumentar la edad a los 70 añospara la jubilación, aunque sea enestos momentos voluntaria. Encuanto a la juventud, tienen con-tratos basura y no llegan a ser nimileuristas; además, no se puedenindependizar ya que los precios delos alquileresson muy eleva-dos, y no hable-mos de conse-guir un piso enpropiedad.En vez de pre-tender sacaradelante el au-mento de laedad de jubila-ción, el gobier-no debería sacar, por ley, que anteuna jubilación de un trabajador, alos 65 años, ese puesto, y con lasmismas condiciones, sea ocupa-do por un joven y así tener unasmejores perspectivas de futuro y,además, asegurar y mantener elSistema de Pensiones y ServiciosSociales que se ha conseguidocon la lucha obrera.Los Pensionistas, Jubilados/as yMinusválidos/as tenemos queapoyar estas reivindicaciones.Por una parte, está la Ley de de-pendencia, conseguida con elapoyo de la Confederación Esta-tal de CCOO y a través, en la an-terior legislatura, del grupo parla-mentario de Izquierda Unida (IU).Otro tema que nos interesa es elbienestar social de los pensionis-tas, jubilados/as y minusválidos/as. El último informe del Centre

de Recerca Económica (CRE) sacaa relucir que en las Islas uno decada cuatro mayores vive solo,es decir, el 23% de las personasmayores de 65 años; y más preo-cupante es en las mujeres, ya quede un total de aproximadamente32.000 personas que viven solas,un 35% (23.000) son mujeres. Asi-mismo, un 80% de las viviendasde los pensionistas que vivensolos no reúnen las condicionesmínimas de calefacción, gas oagua caliente.Otro frente de reivindicación y lu-cha es la precariedad laboral de laspersonas que cuidan a nuestrosmayores, inmigrantes latinoameri-canos en su mayoría, con sueldosde 700, 800 o 900 Euros al mes ycon un día libre a la semana.Por otro lado, las pensiones enlas Islas Baleares están por deba-jo de la media del Estado, y si aesto añadimos la carestía de lavida en los productos básicos,comprenderemos las dificultadesde nuestros mayores para llegara fin de mes.Más preocupante es el caso delas viudas. Debemos reivindicarque estas compañeras tengan unapensión, como mínimo, equipara-

da al salario mí-nimo interpro-fesional.También hayque insistir enuna asistenciasanitaria uni-versal y encondiciones,que no hay quedejar que sevaya privati-

zando, y más plazas en residen-cias públicas y más centros de día.En cuanto al maltrato de género,pedimos que se cumpla la ley arajatabla. Lamentamos y salimosa la calle cuando hay asesinatospor parte de ETA, pero ¿acaso noes terrorismo que desde el año1999 hasta lo que llevamos del2008, hayan sido asesinadas cer-ca de 700 mujeres? Aquí nos de-bemos implicar todos denuncian-do estos hechos y colaborandocon las diferentes organizacio-nes, asociaciones y administracio-nes para erradicar esta lacra de lasociedad. El Estado ha puesto adisposición juzgados, policías,médicos y el tel. 016 para denun-ciar y hacer cumplir la ley. Debe-mos aprovecharlo. Compañeros/as, debemos estar en pie y al fren-te de todas estas reivindicaciones.

«Un 80% de lasviviendas de los

pensionistas que vivensolos no reúnenlas condiciones

mínimas»

13

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIESARIESARIESARIESARIES

Durante la segunda quincena delpasado mes de marzo, en apoyo alas actividades que desarrolla Paui Solidaritat Illes en el ámbito dela cooperación internacional, par-ticipé como cooperante en laszonas de trabajo del Departamen-to de Santander (Colombia) en elmarco de dos proyectos que seestán ejecutando: “Implementa-ción de una escuela técnicaagroecológica para campesinosempobrecidos” y “Propuestaseducativas en ecoturismo ybioconstrucción para mejorar lacalidad de vida de la poblacióncampesina empobrecida”.Mi participación como cooperan-te internacional contó con el apo-yo de las direcciones generalesde Emergencias (DGE), FunciónPública y Cooperación delGovern de les Illes Balears, quepermitieron mi desplazamientocomo funcionario de la DGE, me-diante una comisión de servicios.Las actividades se desarrollaronen dos fases. La primera semanaestuvo dedicada a tareas de apo-yo, control, seguimiento y evalua-ción del proyecto de Escuela Téc-nica Agroecológica. Se recorrieronvarias veredas en las que los agri-cultores han recibido la formacióntécnica en producción orgánica. Lasegunda semana se dedicó a re-forzar los contactos y concretar laimplementación del proyecto deecoturismo y bioconstrucción.Como resultado de esta experien-cia he podido comprobar el alto

Cooperación con ColombiaDos proyectos sobre cultivo orgánico impulsados por Pau i Solidaritatde CCOO Illes Balears en Santander (Colombia) y apoyados desde elGovern a través de la Agencia de Cooperación de las Islas Balearesprogresan a buena marcha

GABRIEL BARDICOOPERANTEDE PAU I SOLIDARITAT

nivel de participación, implica-ción, entusiasmo y energía de to-dos los actores que forman partede los dos proyectos impulsadospor Pau i Solidaritat en Santander.Particularmente en el proyecto deEscuela Técnica Agroecológica,mediante el cual además de la ge-neralización de las técnicas decultivo orgánico, diversificaciónde la producción, lombricultura,producción de microelementos,fertilizantes líquidos y sólidos,abonos foliares y repelentes na-turales de las plagas, los agricul-tores han promovido una asocia-ción para comercializar mejor losproductos orgánicos obtenidos.Los cultivos más importantes sonla mora, el tomate árbol, el agua-cate, la papaya, la guayaba, ellulo, el maíz, el café, el cacao, hor-talizas, plantas aromáticas yalmácigas semilleras para la pro-ducción de plantines. El proyec-to de Ecoturismo y Bioconstru-cción está arrancando sus prime-ros pasos, y aún es pronto paraevaluar resultados. Pero el entu-siasmo se capta inmediatamenteen todos los participantes impli-cados en la ejecución.Fue una experiencia muy positi-va que ha servido para compro-bar una vez más la rentabilidad(social, económica y ambiental)de estas acciones de cooperacióninternacional impulsadas en estecaso por Pau i Solidaritat con lasONG locales, como la Corpora-ción para la Investigación y elDesarrollo de la Democracia enColombia (CIDEMOS), y apoya-das desde el Govern de les IllesBalears a través de la Agencia deCooperación de las Islas Baleares.

Las experiencias compartidas conlos agricultores, con los gestoresde las ONG locales, con los entu-siastas docentes de la Universi-dad de San Gil (UNISANGIL), conla gente de la asociación IDEAR,de la Iglesia católica, con las ad-ministraciones locales, pequeñosemprendedores y con los exter-nos a la organización, fueron tanvariadas y enriquecedoras que sepodría escribir un libro entero másque un artículo.Las jornadas allí empiezan muypronto. Antes de las 5 de la ma-drugada uno ya se pone en mar-cha, a prepararse porque a las 6lo recoge la “camioneta” para ir alcampo. Miguel Gallego, el conduc-tor, es puntualísimo y nadie le haceesperar. Luego se añaden al gru-po Yurani, Leoncio, Gloria, JoséAlfredo u otros técnicos, según laactividad de que se trate.Después de recorrer carreteras,caminos de tierra, pistas imposi-bles, cornisas de Coroico y ram-pas de vértigo durante una o doshoras, llegamos al punto dondeempieza el recorrido a pie por lasveredas.Entonces, escondidas entre lospliegues de esas montañas y va-lles fértiles, empiezan a surgir lasmodestas casitas de los agricul-tores. Y ellos salen y con orgullodisimulado nos enseñan los re-sultados obtenidos en los culti-vos después de haber incorpora-do las técnicas que aprendieronen la Escuela Técnica Agroeco-

lógica, del proyecto de Pau iSolidaritat en el que “ponen platalos españoles”.Joaquín, Hermes, María Eugenia,Ofelmina, Gustavo, Simón García,Olga, Ramón Marín, Orfelina, Ra-món Mendoza… nos recibensiempre con una sonrisa de esasinexplicables para nosotros, acos-tumbrados a las maneras del pri-mer mundo. Una sonrisa y un pla-to de comida, una sopa con hue-vos, una arepa, jugos, chocolate,tinto (infusión de café negro). Yla charla surge espontánea y agra-decida como si nos conociéramosde toda la vida. ¡Qué distintotodo! ¡Qué fascinante y sorpren-dente! ¡Cuánto para aprender,mientras nos muestran sus pro-gresos en el cultivo orgánico!Ellos soportan a diario condicio-nes de trabajo desfavorables.

Alejados de los centros urbanos,con servicios bajo mínimos ytransportes de tracción a sangre.Los niños caminan largos trechospara llegar a la escuela. Y uno in-tenta imaginarse la peripecia detener que llegar al médico cuan-do alguno de ellos enferma. Y apesar de todo, esa gente tiene unaluz interior que brilla en cada ges-to y en cada cosa que hacen.Aunque he vivido más de veinteaños en América Latina, estas ex-periencias con la gente humilde,pobre, siguen maravillándome ysorprendiéndome. Hablar de lo“colaborado” me cuesta más: laagenda cargada de citas, unamaratón de reuniones, varias char-las, folletos divulgativos, ideas,contactos en Mallorca. Pero so-bre esto sería más honesto por miparte que escribieran ellos.

14

FEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONS

Oportunitat perduda?El Decret d’admissió per al curs 2008/09 no evitarà els guetos de l’alumnat nouvingut

La Conselleria d’Educació va sor-prendre tothom amb la publica-ció el mes de maig en els mitjansde comunicació dels criteris quehavia adoptat en matèria d’esco-larització. El seu esborrany inicialcontenia mesures importants queafavorien una distribució més ra-cional de l’alumnat nouvingut, enpermetre una "impregnació" mésracionalitzada d’aquest col·lectiuque suposa actualment més del20% de l’alumnat no universitaride les nostres illes.Fins ara, l’alumnat immigrant esdistribueix de manera molt irregu-lar i a la vegada es concentra endeterminats centres. Així, les es-coles del sector públic, que su-posen el 65% dels alumnes totals,escolaritzen el 80% de l’alumnatnouvingut, mentre que la xarxad’escoles concertades només es-colaritzen el 20% restant d’alum-nat immigrant, quan el seu pes enl’escolarització és del 35%.Tot i això, a l’interior de cadascund’aquests sectors també es do-nen situacions diferencials entreels seus centres. Així, dins l’es-cola pública trobarem centres ambmés d’un 50% d’alumnat immi-grant a territoris ben determinats:barris de Palma com ara el Polí-gon de Llevant, Son Gotleu i PereGarau, Eivissa en general i poblesde la part forana mallorquina. Finsi tot es pot arribar a un 80% enalguna escola no gaire lluny delcentre de la ciutat, on hi són pre-sents més de 30 llengües distin-tes. Per contra, determinats cen-tres públics no arriben al 25%.Per la seva part, també trobaremaquest efecte en la xarxa de cen-tres concertats, tot i que de ma-nera més marcada en un grupd’escoles que concentren unpercentatge d’alumnes nouvin-guts superior al 60%, com és el casdels centres educatius situats en

el nucli antic de Ciutat, Puig de SantPere i la Soledat, entre altres. A l’illad’Eivissa la polarització de la po-blació escolar immigrant als cen-tres públics és sagnant: els cen-tres concertats només escolaritzenun 8% d’alumnes nouvinguts,sense arribar en cap cas al 10%.Aquesta segregació de l’alumnatnouvingut ve dels criteris d’ac-cés a l’escolarització adoptatspels diversos governs del PartitPopular, que varen fer-los a midade les famílies amb cert poder ad-quisitiu, perquè no volien veureels seus fills mesclats amb com-panys i companyes d’escola queprovenien de països i cultures di-ferents.Fins a l’aplicació d’aquests nouscriteris per part del govern del PP,moltes famílies de Palma havienfet tot el possible per aconseguirun canvi de residència o de llocd’empadronament dels seus fillsper tal d’aconseguir places esco-lars en centres concertats -i enmenor mesura públics- on la pre-sència de població immigrant eragairebé testimonial. La fórmulaemprada per afavorir aquestesfamílies va suposar el pas delsvuit districtes d’escolarització de

Palma a tres, oferint a la vegadamés puntuació a les famílies queamb major antiguitat es trobavenempadronades en aquest tresgrans districtes. Així, els pares iles mares d’escolars nouvingutss’enfrontaven amb una menorpuntuació que abans a l’horad’inscriure els seus fills als cen-tres més sol·licitats, deixant el paslliure a les famí-lies més aco-modades.Les conse-qüències sónben conegu-des. Si finsaquell momentdeterminadesescoles públiques i concertadesconcentraven l’escolarització depoblació immigrant en cadascund’aquests vuit districtes, araaquest efecte s’ha agreujat enca-ra més, amb la rebuda de més es-colars nouvinguts i de barris cadavegada més distants d’aquestsmateixos centres.Ara, quan finalment la Conselle-ria, en mans del PSIB, ha volgutposar fil a l’agulla per aconseguiruna millor racionalització de l’es-colarització de la població esco-

RAFAEL PONSSECR. GRAL. FED.ENSENYAMENT

«Aquesta segregació de l'alumnat nouvingutve dels criteris d'accés a l'escolarització adoptats

pels diversos governs del Partit Popular»

Fet escandalós a EivissaConclusions de l’estudi de la FE-CCOO d’Eivissa i Formentera sobre escolarització

i distribució de l’alumnat a les Pitiüses

ANTONI CIREROLFED. ENSENYAMENTEIVISSA-FORMENTERA

La Federació d’Ensenyamentde CCOO d’Eivissa i Formente-ra ha realitzat un estudi sobreescolarització i distribuciód’alumnat nouvingut a lesPitiüses, les dades del qual, lliu-rades per la Delegació d’Edu-cació d’Eivissa i Formentera, di-buixen un panorama reveladorsobre la realitat educativa a lesPitiüses.Ens trobam amb el problemaendèmic de la superpoblació deles aules escolars. A l’illad’Eivissa hi ha, a hores d’ara,128 aules amb més de 25 alum-nes, el que suposa el 29’4% deltotal. Una situació que no afec-ta tan sols a Primària (31%), sinótambé a Educació Secundària(26’1%).S’ha produït un augment signi-ficatiu en relació a les dades del

lar immigrant, UM fa el seu xan-tatge i aconsegueix aprofundir,encara més, en un model d’esco-la amb més desigualtat. La desfe-ta es fa palesa amb l’eliminacióde les tres places que es reserva-ven fins a setembre per poder es-colaritzar l’alumnat d’incorpora-ció tardana i amb necessitats edu-catives específiques, col·lectiu

composat majoritàriament per es-colars immigrants. Aquesta elimi-nació no permetrà una distribu-ció més racional de l’alumnat im-migrant entre els centres sostin-guts per fons públics. I més si afe-gim l’aprovació, en el decret d’ad-missió, de puntuació per antigui-tat del domicili familiar dins la zona,pare o mare que treballa al centreescolar, germans, i un punt per“altres circumstàncies rellevantsapreciades justificadament per l’òr-gan competent del centre” on es

podria premiar l’antiga escolarit-zació del pare o la mare al mateixcentre educatiu.Certament, totes aquestes qües-tions tenen la seva vessant rao-nable, però totes juntes ofereixenuna perspectiva poc afavoridoradels principis que el propi decretproclama: “el règim d’admissióde l’alumnat als centres docents

es regeix pelsp r i n c i p i sd ’ e q u i t a t ,igualtat, inte-gració i cohe-sió social” per“garantir unaadequada iequ i l ib rada

distribució dels alumnes amb ne-cessitat específica de suport edu-catiu”.Com veiem, tot fa pensar que l’ad-ministració educativa ha treballatsempre per cercar dreceres facili-tant el pas a les famílies més aco-modades a l’hora de gaudird’avantatges en el camí de l’es-colarització de les seves criaturesa costa d’un tractament més ra-cional i més afavoridor de la inser-ció social i cultural de la poblaciónouvinguda.

curs passat. La situació més greues produeix a Vila, on el 54’5% deles aules passen de 25 alumnes: al’ensenyament públic amb un42’4% de les aules sobrecarrega-des i a la privada concertada ambel 86’5%.La pujada ha estat espectacular aVila des del curs anterior: en Pú-blica ha passat del 12’1% al 42’4%d’aules que superen la ràtio (In-fantil) i del 31’4% al 42’4% (Primà-ria). A la Concertada s’ha passatdel 59’5% al 86’5%.A Sant Antoni, més d’una tercerapart de les aules dels centres es-colars passen també de 25 alum-nes.S’ha de dir que l’excés d’alumnesper aula té una diferentsignificació en ambdues xarxes. Lagran quantitat d’alumnes a la xar-xa privada concertada és un fetinduït d’alguna manera pel mateixcentre. Igualment, omplir des d’In-fantil les classes tanca les portesa l’acollida d’alumnat nouvingut,

de manera que funciona com afiltre selectiu. Tot el contrari del’ensenyament públic, que acom-pleix una funció nivelladora deles desigualtats culturals de basedels alumnes.A més de l’efecte negatiu quesobre la qualitat del sistema su-posa l’excés de ràtio, s’ha d’afe-gir el fet dels “desdoblaments”,un recurs que “es menja” espaisnecessaris per als centres (el 50%dels col·legis públics d’Eivissa hahagut de recórrer a aquest siste-ma de trobar espais), així com elfuncionament d’aules prefabrica-des.Pel que fa a la composició del’alumnat pitiús, més d’una cin-quena part (el 20’39%) procedeixde la immigració no peninsular.L’ensenyament públic acull laimmensa majoria d’aquests alum-nes, el 22’03% (els municipis deSant Antoni, Formentera i Vila,sobretot), mentre que la privadaconcertada tan sols recull el

8’15%. O sigui, en la recepciód’alumnat immigrant l’escolapública quasi triplica a la priva-da concertada.La diferència és ja fora mida siconsideram la globalitat de la po-blació escolar immigrant: l’es-cola pública n’escolaritza el95’28% i la privada concertadael 4’72%.Aquest és un fet escandalós, jaque ambdues xarxes es sufra-guen amb sous públics i tenenl’obligació d’escolaritzar enigualtat de condicions. El Go-vern balear i la Conselleriad’Educació han de posar fi aaquesta situació d’incompli-ment de la legislació.En aquest sentit, CCOO recla-ma la creació de comissionsd’escolarització que apliquinmesures estrictes en el reparti-ment igualitari dels alumnes im-migrants i dels alumnes amb ne-cessitats educatives especialsentre els centres públics i elsprivats concertats, perquè amb-dues xarxes estan sostingudesamb fons públics i pertanyen,per tant, al mateix sistema edu-catiu públic.

15

FEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONSFEDERACIONS

CCOO aconseguí els seus objectius

Entre els acords aconseguits perCCOO, destaca l’adequació de lajornada laboral a 1.526 hores; as-segurar el descans després d’unaguàrdia així com el descans obliga-tori setmanal; millores en permisos,llicències i vacances, acció social,millora de la prestació d’IT; reco-neixement de l’antiguitat a l'efec-te de triennis i carrera professio-nal; inclusió expressa en l’asse-gurança de responsabilitat civil;ampliació dels drets de la donaresident embarassada en l’últimtrimestre de l’embaràs; i facilitarla incorporació laboral del perso-nal en formació, entre altres.CCOO continua treballant perquèqualsevol millora que s’aconse-gueixi en l’àmbit d’altres negocia-cions sigui traslladada al presentacord, com per exemple el valor su-perior de l’hora de guàrdia en fes-tiu i en assenyalats dies nadalencs.Els increments de complementsper les guàrdies van des d’un5,5% per arribar als 11,50 Euros/hora en el cas dels llicenciats deprimer any en formació, fins a unincrement del 38,77% en el casdels llicenciats en el quart i cin-què any de formació. Per als di-plomats en formació, els incre-

CCOO aconsegueix un dels millors acords d’Espanya per als pro-fessionals en formació del sector sanitari, tant en les retribucionscom en les condicions laborals, deixant a les Illes Balears com unade les primeres en el rànquing de les comunitats autònomes.

MANEL GARCÍA BENEYTOSECR. GRAL. FED. SANITATI SERVEIS SOCIOSANITARIS

Conveni d’hoteleria

ments aconseguits per CCOO sónd’un 2,7% per als professionalsen el seu primer any, fins al’11,68% per als de segon any deformació.En definitiva, hem millorat sensecap dubte la pírrica proposta dela CESM per a aquest col·lectiu,que es limita a dues pàgines. ACCOO ens preguntam: una vega-da cremat el col·lectiu MIR, quinserà el següent pas, la vaga inde-finida? Fins a quan estaran abu-sant de la paciència de la ciutada-nia balear?

Fugida cap endavant

En la cerimònia de la confusió enquè alguns dirigents de la CESMhan embarcat part del col·lectiude facultatius, cabria preguntar-se si han estat tingudes en comp-te una sèrie de qüestions fona-mentals: S’han valorat les conse-

qüències que sobre una de lescapes més febles de la societat, lapersona malalta, tindrà? S’ha ava-luat l’efecte que el descrèdit pro-fessional a què ells i no altres sot-metran al col·lectiu de facultatius,tan injuriat durant anys i que avui-no sense esforç- es veia supe-rat? S’han plantejat una distribu-ció més equitativa i d’acord ambl’activitat real dels facultatius, dela Massa Salarial Global existenten aquest moment aplicant la pro-porcionalitat entre activitat – ac-cessibilitat i retribució? En tot cas,han tingut en compte per al seuestudi el salari real del personalfacultatiu, avaluant les enormesdiferències existents entre els unsi els altres i les seves causes? S’hanplantejat rendibilitzar la sanitatpública, i en conseqüència millo-rar notablement la prestació sani-tària a l’usuari, posant lesinfraestructures amb inversionseconòmiques importants, a plerendiment per les tardes, on siguipossible i convenient? S’han atu-rat a pensar quins beneficis trans-cendeixen als malalts de les sevesreivindicacions en contraposicióals perjudicis que els causaran?És evident que és necessària unaprofunda reflexió que ens porti aponderar els interessos profes-sionals i les necessitats assisten-cials i preventives de la població,i per a això cal establir un preujust que satisfaci ambdós drets,però mitjançant la serenitat quenecessita un seriós estudi quepodria dur-nos a la conclusió quel’actual model, si no exhaurit, bémereix la seva adequació a les

necessitats reals, una adequacióque complagui les necessitatsdels uns i els altres.Per a això potser fora convenientque alguns càrrecs de la CESM esreplantegessin algunes coses, nofos que a força de vociferar i repetiruna vegada i una altra l’incert, cor-reguessin el risc de creure-s’ho.CCOO és el Sindicat més repre-sentatiu en tot l’Estat, a nivellconfederal i de Federació de Sa-nitat. És el segon sindicat en or-dre de representació a la MesaSectorial de Sanitat de les Illes, isi s’esqueixàs la coalició majori-tària, passaríem a ser la primeraforça amb tota probabilitat. CCOOestà àmpliament representat a laMesa General de la Funció Públi-ca de la nostra CA. CCOO té re-presentació en dos dels tres òr-gans de representació del col·-lectiu de Personal en Formació del’IB-salut, però la CESM diu queno tenim representativitat.

Restablir la legalitat

Tot l’ordenament jurídic estableixel sistema normatiu de la negoci-ació col·lectiva i qualsevol nego-ciació que l’obviï (tal com es pro-duïa en la primera quinzena defebrer) lesiona greument els dretsfonamentals, no sols dels sindi-cats amb representativitat reco-neguda, sinó també la dels treba-lladors. Però la CESM diu que laposició de CCOO és ridícula enrequerir que es restableixi la lega-litat vigent, i hauríem de creure’ls;què és això que el Parlament dictilleis o, pitjor encara, que nos es

compleixin. Però això no ho potpensar cap dirigent de la CESM,que segueixen escrupolosamentla legalitat vigent.No pot ser cert que alguns diri-gents de la CESM mentre llancenals seus companys a la vaga,s’emparin en les seves hores sin-dicals per no patir la minva eco-nòmica pel lliure exercici del dretconstitucional (per qui els coneixés increïble perquè ben segur quesón gent honrada).No seria més prudent i més enal-tidor que es canviàs la vaga pelsacrifici personal dels dirigentsde la CESM, mitjançant tanca-ments o altres actes que noperjudicassin el malalt? O triomfala teoria que els èxits corporatiushan de ser conseqüència de laparticipació massiva en vagues,els únics perjudicats de les qualssón els pacients convertits enostatges i partícips passius de lespretensions del col·lectiu, que noha exhaurit totes les vies de dià-leg? No seria més convenient as-seure’s a negociar on correspon,a la mesa sectorial que, com hademostrat CCOO, permet arribar aacords que milloren les propostesinicials de la CEMS?Ara esperam de la Conselleria deSalut que apliqui el mateix tractea tots els col·lectius de la sanitatbalear, amb vista a reconèixer, acor-dar i complir els acords sobre lesdemandes d'aquests col·lectiussense exclusió, feina en què CCOOcom a sindicat de classe estarà,de grat o per força, en primera lí-nia negociadora i als fòrums le-galment establerts.

El passat 19 de febrer es va constituir formalment la mesa denegociació del Conveni d’Hoteleria entre Patronal i Sindicats

ÁNGELES SÁNCHEZSECRETÀRIA GENERALDE LA FECOHT

Amb la constitució de la mesa denegociació es dóna el tret de sorti-da de què ha de ser el XIII ConveniCol·lectiu d’Hoteleria de Balears.Per a CCOO, és imprescindibleque amb la negociació s’aconse-gueixin acords que millorinsubstancialment les condicionslaborals i salarials de tots, els tre-balladors i les treballadores quepresten servei tant en hotels, res-taurants, cafeteries, bars, sales

de festes, etc. així com en la restad’empreses enquadrades enaquest sector.

És un moment crucial per fer va-ler les veus de tots i totes, i elnostre objectiu és que es dignifi-quin les condicions de treball,amb garanties salarials, en matè-ria de jornada, conciliació de lavida laboral i familiar, salut labo-ral, manteniment de les plantillesamb contractació estable, etc.

Plataforma reivindicativa

Entre d’altres, les propostes queCCOO plantejarà davant la Patro-nal amb la seva pròpia platafor-ma reivindicativa són les se-güents: Guanyar poder adquisi-

tiu en els salaris; reducció de lajornada; conciliació de la vida la-boral amb la familiar; negociarjubilacions totals, parcials i/oanticipades (fixos i fixos discon-tinus); prestar major interès alstemes de salut laboral; impulsarla inclusió de mesures i plansd’igualtat en la negociació col·-lectiva; donar suport a la contrac-tació i l’estabilitat de l’ocupacióen el sector (referència explícitaals fixos discontinus); contem-plar les peculiaritats dels treba-lladors immigrants, dels joves,dels discapacitats i de les dones,per poder-los garantir els dretsde tracte i oportunitats; incorpo-rar a la negociació col·lectivamajors drets de participació sin-dical; millorar l’estructura de lanegociació col·lectiva; i procurarl’adaptació a l’ALEH (acord la-

boral d’àmbit estatal) de les cate-gories professionals.En la nostra Federació som cons-cients que la negociació serà di-fícil i complicada, perquè les pers-pectives empresarials no passenper millorar substancialment lescondicions laborals i salarialsdels treballadors i treballadoresdel sector, encara que el nostreobjectiu va molt mes enllà de lasignatura d’un bon conveni, i és,sobretot, la vigilància que aquestes compleixi en tots els seus ter-mes, entre els quals estaria ga-rantir l’estabilitat de les plantillesi fer un esforç entre tots per millo-rar la qualitat de l’ocupació, la ple-na igualtat entre homes i dones,la protecció en temes de salut la-boral així com l’aplicació d’acci-ons positives als col·lectius mésdesfavorits.