1r batxillerat...6 d’investigaió i es prepari per a futurs trealls similars. el treall de reera...

1

ENSENYAMENTS POST-OBLIGATORIS

1r BATXILLERAT

PROMOCIÓ 2018-2020

2

ÍNDEX

EL BATXILLERAT ...................................................................... 3

ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS ....................................4

1. MODALITATS 2. ESTRUCTURA CURRICULAR 3. OPCIONS CURRICULARS DE L’ESCOLA 4. AVALUACIÓ 5. PROMOCIÓ DE CURS 6. PERMANÈNCIA D’UN ANY MÉS AL MATEIX CURS 7. QUALIFICACIÓ MITJANA DE BATXILLERAT 8. TITULACIÓ 9. CANVIS DE CURRÍCULUM DE L’ALUMNAT

DESCRIPCIÓ DE LES MATÈRIES DE MODALITAT ..................... 17 ORGANITZACIÓ ACADÈMICA ................................................. 32 1. CALENDARI GENERAL 2. CALENDARI ACADÈMIC 3. HORARIS SERVEIS.....................................................................................35 1. MENJADOR EQUIP DIRECTIU-CAPS DE DEPARTAMENT-TUTORS. PROFESSORS-REPRESENTANTS DELS ALUMNES ....................36 NORMATIVA GENERAL ...........................................................37 1. ASSISTÈNCIA 2. PUNTUALITAT 3. RECLAMACIONS MOTIVADES PER LES QUALIFICACIONS DE BATXILLERA 4. CONVIVÈNCIA I ORGANITZACIÓ 5. DELEGATS DE CLASSE 6. CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA- SANCIONS

3

EL BATXILLERAT

El batxillerat forma part de l’educació secundària post obligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics. Té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, ha de capacitar l’alumnat per accedir a l’educació superior. Des del seu vessant preparatori, el batxillerat ha de procurar l’adquisició de les tècniques i els procediments cognoscitius necessaris per poder-se adaptar adequadament a l’inici d’estudis posteriors. D’altra banda, cal que la profunditat i l’especificitat d’aquesta preparació vagin acompanyades d’una visió global i contextualitzada del saber. En l’aspecte orientador, el batxillerat ha de facilitar recursos perquè l’alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l’orientació adequada. Des d’aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l’opcionalitat curricular, el treball de recerca, etc., poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l’especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

4

ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS

1. MODALITATS

Les modalitats del Batxillerat són: . Arts . Ciències i tecnologia . Humanitats i Ciències socials La nostra escola ofereix les modalitats de: Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials. 2. ESTRUCTURA CURRICULAR

El currículum del Batxillerat consta d’una part comuna, formada per les matèries comunes, la tutoria i el treball de recerca i una part diversificada, formada per les matèries de modalitat i les matèries optatives.

PART COMUNA

1r curs 2n curs

Llengua catalana i literatura 2h 2h

Llengua castellana i literatura 2h 2h

Llengua estrangera 3h 3h

Filosofia 2h

Història de la filosofia 3h

Història 3h

Ciències pel món contemporani 2h

Educació Física 2h

Tutoria 1h 1h

Religió 1h

Treball recerca

15h/s 14h/s

PART DIVERSIFICADA

1r curs 2n curs

Matèria comuna d’opció 4h 4h

Matèria de modalitat 1 4h 4h

Matèria de modalitat 2 4h 4h

Matèria de modalitat 3 o específiques 4h 4h

16h/s 16h/s

TOTAL 31h/s 30h/s

5

MATÈRIA COMUNA D’OPCIÓ

La matèria comuna d’opció pròpia de cada modalitat s’ha de cursar obligatòriament, tant a primer curs com a segon, per ajustar-se als requeriments normatius. En la modalitat d'humanitats i ciències socials, les matèries Matemàtiques (I i II) i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials (I i II) es consideren equivalents a l'efecte de matèria comuna d'opció. En la modalitat de ciències i tecnologia, la matèria comuna d'opció és necessàriament Matemàtiques (I i II). Matèries comunes Les matèries comunes tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen l’aprenentatge continu. Matèries de modalitat Les matèries de modalitat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi les competències que hi tenen més relació, prepari per una varietat d’estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral. L’alumne, al final del batxillerat, ha d’haver cursat almenys sis matèries d’una mateixa modalitat: la matèria comuna d’opció de la modalitat triada i, com a mínim, dues matèries més de la seva modalitat a cada curs. La darrera franja de quatre hores de cada curs es completa amb una altra matèria de modalitat, pròpia o aliena, o bé amb dues matèries específiques. Treball de recerca El treball de recerca té com a finalitat que l’alumne/a apliqui els coneixements adquirits, demostri l’assoliment dels objectius generals de l’etapa, faci transferències de coneixements, posi en pràctica les seves capacitats

6

d’investigació i es prepari per a futurs treballs similars. El treball de recerca té caràcter individual. En el treball de recerca cal considerar les fases següents.

elecció del tema i la qüestió que es vol investigar. plantejament de qüestions relacionades. cerca d’informació. processament de la informació. síntesi de la investigació i explicació dels resultats. revisió de la feina feta. presentació de l’informe: redacció del treball i exposició oral.

El treball de recerca del batxillerat té una assignació curricular de 70 hores, es computa entre les matèries de 2n curs i representa un 10% de la nota final.

3. OPCIONS CURRICULARS DE L’ESCOLA

MODALITAT CIÈNCIES I TECNOLOGIA OPCIÓ 1 OPCIÓ 2

OPCIÓ 3 OPCIÓ 4

MATÈRIES DE MODALITAT

H MATÈRIES DE MODALITAT

H

MATEMÀTIQUES I 4 MA II 4

FS I 4 FS II 4

BI I 4 BI II 4

QU I 4 QU II 4



H

MA I 4 MA II 4

FS I 4 FS II 4

BI I 4 BI II 4

DT I 4 DT II 4



H

MA I 4 MA II 4

FS I 4 FS II 4

TI I 4 TI II 4

QU I 4 QU II 4



H

MA I 4 MA II 4

FS I 4 FS II 4

TI I 4 TI II 4

DT I 4 DT II 4

7

MODALITAT HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS OPCIÓ 1 OPCIÓ 2

OPCIÓ 3

Les matèries ressaltades són les matèries comunes d’opció Nomenclatura: MA: MATEMÀTIQUES FS:FÍSICA TI:TECNOLOGIA INDUSTRIAL BI:BIOLOGIA DT:DIBUIX TÈCNIC QU:QUÍMICA ECO:ECONOMIA D’EMPRESA LT:LLATÍ HMC:HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI LIT.CAT.:LITERATURA CATALANA MACS:MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS GEO: GEOGRAFIA ART: HISTÒRIA DE L’ART



H

ECO I 4 ECO II 4

HMC 4 GEO 4

MACS I 4 MACS II 4

LIT CAT 4 ART 4



H

LT I 4 LT II 4

HMC 4 GEO 4

MA CS I 4 MACS II 4

LIT CAT 4 ART 4



H

LT I 4 LT II 4

HMC 4 GEO 4

GR I 4 GR II 4

LIT CAT 4 ART 4

8

EL BATXIBAC : SELECTIVITAT + BACCALAURÉAT

El Batxibac és el programa que permet a l’alumnat cursar un currículum mixt amb l’objectiu d’obtenir la doble titulació batxillerat-baccalauréat. S’imparteix en centres específicament autoritzats pel Departament d’Ensenyament i implica la realització d’un terç de l’horari lectiu del batxillerat en llengua francesa i l’estudi de les matèries específiques de Llengua i literatura franceses i Història de França. L’alumnat que hagi cursat aquest currículum i hagi superat totes les matèries obtindrà el títol de batxiller. Per assolir el diploma de baccalauréat haurà de superar, a més, una prova externa en francès. La proposta del Batxibac a la nostra escola s’emmarca dins el projecte multilingüe dut a terme des del Departament de llengües i respon a l’objectiu d’oferir una formació de qualitat en llengües estrangeres, ampliar el coneixement de la realitat històrica, social i política de França i fomentar la cooperació i la integració europees. Al mateix temps, es vol afavorir l’assoliment del nivell B2 del Marc europeu comú de referència en llengua francesa per part dels nostres alumnes. Condicions d’accés Per accedir al Batxibac l’alumnat ha de demostrar un nivell de francès equivalent al B1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües amb el certificat de nivell intermedi de les EOI, el diploma B1 del DELF Scolaire o el diploma B1 del DELF Junior. Els alumnes tindran l’opció de realitzar un curs al centre per assolir aquest nivell durant el mes de juliol. També es podrà acreditar el nivell per alguna de les vies següents: - Amb un justificant del centre d’ensenyament francès on hagi estat escolaritzat - Superant una prova de nivell que proposarà el nostre centre D’altra banda, es tindran en compte les notes obtingudes a l’ESO per a l’admissió al programa. La intenció és formar un grup reduït d’alumnes que tindrà un seguiment específic per garantir la qualitat d’aquest programa d’excel·lència educativa.

Desplegament

Matèries Hores a 1r Hores a 2n

Història de França 2 2

Literatura francesa 2 2

Llengua francesa 3 3

Tutoria 1 1

Estada lingüística/voluntariat

2 -

Treball de recerca - 2

Total 10 8

9

Obtenció de la doble titulació L’alumne-a obtindrà el títol de batxiller si supera totes les matèries que ha cursat al batxillerat. Si a més supera una prova externa obtindrà el diploma de baccalauréat. Aquesta prova, íntegrament en francès, té lloc el mes de maig i comprèn les dues matèries específiques realitzades al Batxibac. Consta de: - Una prova de llengua i literatura franceses (exercici oral i escrit) - Una prova d’història corresponent al currículum de la matèria comuna Història i de la pròpia del Batxibac Història de França (exercici escrit) La qualificació global de la prova externa és la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries específiques. Per superar la prova externa, cal obtenir un mínim de 5 punts en la mitjana dels exercicis corresponents a la matèria Llengua i literatura franceses i de 5 punts en la mitjana dels exercicis de les dues matèries. La nota final del baccalauréat és la mitjana ponderada entre el 70% de la nota mitjana de batxillerat i el 30% de la qualificació global de la prova externa. Correspondències entre les modalitats de batxillerat ofertes al nostre centre i sèries de Baccalauréat

Modalitat de batxillerat Sèries de Baccalauréat del sistema educatiu francès

Humanitats i Ciències socials Havent cursat, almenys, dues de les matèries següents: Grec II; Història de l’Art; Llatí II; Literatura Universal.

Baccalauréat série littéraire

Humanitats i Ciències socials Havent cursat, almenys, dues de les matèries següents: Economia de l’Empresa; Geografia; Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials II.

Baccalauréat série économique et sociale

Ciències i Tecnologia Baccalauréat série scientifique

Accés a la universitat

Un cop obtinguda la doble titulació, l’alumnat podrà accedir a les nostres universitats per dues vies: - Com a alumnes de batxillerat, amb les PAU - Com a alumnes de baccalauréat, amb dues opcions: no fer les PAU i accedir amb la nota del baccalauréat (nota sobre 10), o bé fer la part específica de les PAU i accedir amb la nota del baccalauréat més la nota ponderada de la fase específica de les PAU (sobre 14).

10

També pot accedir a les universitats franceses i del Québec en les mateixes condicions dels alumnes del baccalauréat francès. Coordinació del programa El Seminari de llengua francesa, des del Departament de llengües de l’escola Maristes Anna Ravell, organitza el Batxibac. Coordinadora: Núria Vilar 4. AVALUACIÓ DEL BATXILLERAT

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de batxillerat, serà contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum. Els referents directes per a l’avaluació de les matèries seran els criteris d’avaluació. Així mateix, s’han de prendre en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i esforç a progressar demostrat per l’alumnat. 1. AVALUACIÓ INICIAL D’acord amb les orientacions del Departament d’Educació, s’efectuarà una avaluació prèvia inicial cap a mitjans del primer trimestre del primer curs de batxillerat. 2. AVALUACIONS TRIMESTRALS Amb caràcter general, al final de cada trimestre, els alumnes realitzaran proves escrites globals de les matèries cursades. Aquestes proves tindran una durada de 1h 30’. No es realitzarà cap examen fora del dia i horari fixats. Excepte per incidències justificades, veure normativa específica a l’apartat corresponent. Els alumnes poden revisar els exàmens, proves i treballs que realitzen al llarg del curs, i comentar-los amb el professor-a de la matèria, en els dies i hores fixats prèviament. Els exàmens s'han de conservar al centre, d'acord amb els terminis establerts legalment. No es pot fer fotocòpia, ni cap tipus d’enregistrament, dels exàmens corregits. Al final de cada trimestre hi haurà una sessió qualificadora i s’informarà per escrit a les famílies del desenvolupament general del procés d’aprenentatge dels alumnes en cadascuna de les matèries. Veure les dates en el calendari d’avaluacions Aquest informe trimestral recollirà una qualificació -numèrica amb dues xifres decimals- de cadascuna de les matèries.

11

3. RECUPERACIONS ORDINÀRIES Els exàmens de recuperació de matèries suspeses durant el primer i el segon trimestre del curs tindran lloc en el mes de gener i abril respectivament. Aquests exàmens tindran una durada d’1h. Després de la tercera avaluació, aquells alumnes que obtinguin una qualificació d’insuficient en alguna avaluació del curs tindran una nova convocatòria de recuperació en el mes de juny per superar l’avaluació o avaluacions suspeses. Aquests exàmens tindran una durada d’1h 45’. Veure les dates en el calendari de recuperacions Si un alumne/a té una avaluació suspesa amb una nota igual o superior a un 4 i les altres avaluacions aprovades, de manera que la qualificació mitjana és igual o superior a un 5, no cal que l’alumne/a es presenti a la prova de recuperació ordinària de l’avaluació suspesa. No obstant això, si l’alumne/a ho sol·licita, s’hi podrà presentar. 4. PROVES DE MILLORA DE NOTA Els alumnes que ho desitgin podran millorar la nota final de les matèries (es recomana dues com a màxim) aprovades els tres trimestres per avaluació contínua, presentant-se a les proves de millora de nota que es realitzaran en les mateixes dates que les proves de recuperació del mes de juny. El fet de presentar-se a la prova pot suposar: a) No millorar la nota (es mantindrà la nota de l’avaluació ordinària). b) Millorar la nota amb la qualificació quantitativa immediata superior (ex: 6 a 7) 5. AVALUACIÓ FINAL ORDINÀRIA Al final de curs, el professor/a de cada matèria és el que decideix si l’alumne/a ha superat el objectius prenent com a referent els criteris d’avaluació. Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’han d’expressar mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals. Es consideraran aprovades les matèries amb qualificació igual o superior a cinc. En el cas de les matèries amb continuïtat en els dos cursos, l’alumnat que tingui cursada i no superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de segon curs.

12

6. RECUPERACIONS EXTRAORDINÀRIES Els primers dies del mes de setembre es realitzaran les proves extraordinàries de recuperació de tota la matèria per l’alumnat que no hagi obtingut qualificació positiva en l’avaluació final. Els resultats de les proves extraordinàries s’expressaran mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals, o amb la menció “no presentat” quan s’escaigui. Es consideren no superades les matèries amb qualificació inferior a cinc i el no presentat. 7. AVALUACIÓ FINAL EXTRAORDINÀRIA Després de les proves extraordinàries, exàmens de recuperació per l’alumnat que no hagi superat totes les matèries en l’avaluació final, tindrà lloc una nova sessió d’avaluació . En aquesta, vistos els resultats obtinguts en les proves extraordinàries, caldrà prendre les decisions definitives del curs acadèmic respecte a la superació de matèries. Tal com s’ha establert per a l’avaluació final ordinària, en el cas de les matèries amb continuïtat en els dos cursos l’alumnat que tingui cursada i no superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de segon curs. 8. RECUPERACIÓ DE MATÈRIES PENDENTS DE PRIMER DE BATXILLERAT L’alumne/a de 2n curs de batxillerat, que en l’avaluació extraordinària de setembre de 1r quedi amb una o dues matèries pendents, haurà de realitzar els exàmens d’aquestes matèries a l’inici de 2n. Aquests exàmens s’efectuaran a finals d’octubre. L’alumnat que no superi les matèries pendents en aquesta avaluació, tindrà una altra convocatòria en el mes de març / abril. És imprescindible que els alumnes que es trobin en aquesta situació, assisteixin a les reunions que convocaran els seminaris i es posin en contacte amb el professor-a de la matèria corresponent. Veure les dates en el calendari d’avaluacions

13

5. PAS DE CURS

Per accedir a segon curs els alumnes hauran d’haver superat totes les matèries de primer curs o tenir amb qualificació negativa dues matèries com a màxim. Per l’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries, el centre organitzarà les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents. 6. PERMANÈNCIA D’UN ANY MÉS AL MATEIX CURS Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs i l’ha de cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre. Tanmateix, l’alumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat tingui avaluació negativa en tres o quatre matèries podrà matricular-se’n sense necessitat de tornar a cursar les matèries aprovades. L’alumne/a que ho desitgi podrà optar per tornar a matricular-se íntegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes. Els alumnes que en acabar el segon curs tinguin pendent d’avaluació positiva algunes matèries, podran matricular-se’n sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades. També podran optar per repetir el segon en la seva totalitat, si així ho sol·liciten i renuncien a les qualificacions obtingudes en totes les matèries cursades. El treball de recerca queda exclòs de l’anul·lació de la qualificació. La permanència en el Batxillerat en règim escolaritzat serà, com a màxim, de 4 anys.

7. QUALIFICACIÓ MITJANA DE BATXILLERAT

Els alumnes i les alumnes que hagin superat el batxillerat, se’ls ha de calcular la qualificació mitjana d’acord amb la fórmula següent. 0.9.M + 0.1.QT

QUALIFICACIÓ DE LES MATÈRIES

90%

TREBALL DE RECERCA

10%

QUALIFICACIÓ MITJANA BATXILLERAT

M correspon a la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries cursades per l’alumne/a i QT la qualificació final del treball de recerca.

14

8. TITULACIÓ

En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament, en qualsevol de les seves modalitats, rebran el títol de Batxiller que té efectes laborals i acadèmics. Amb el títol de batxillerat es pot accedir a:

La universitat (un cop aprovades les proves d’accés) Un cicle formatiu de grau superior de formació professional específica,

d’arts plàstiques i disseny o d’esports. Ensenyaments superiors artístics. El món laboral.

9. CANVIS DE CURRÍCULUM DE L’ALUMNE/A

CANVIS DE MATÈRIES SENSE CANVI DE MODALITAT Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes poden sol·licitar el canvi d’alguna de les matèries que hagin triat, sempre que això sigui compatible amb l’organització horària del centre. En el cas que el director o directora del centre n’aprovi el canvi, s’ha de considerar, a tots els efectes, que l’alumne ha cursat des del principi les noves matèries. Matèries de la modalitat que cursa En el cas de les matèries de modalitat que tenen continuïtat en els dos cursos, el fet d’haver cursat la part de primer curs de la matèria de modalitat (o específica, en cas que el centre l’hagi distribuït en dos cursos) no implica necessàriament que l’alumne hagi de continuar-la a segon curs. Si un alumne ha cursat la part de primer curs d’una matèria de modalitat i decideix no cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no l’eximeix d’haver de recuperar la part cursada d’aquesta matèria, en el cas que no l’hagi superada, tot i que també pot canviar-la per una altra matèria de primer curs. Aquesta consideració inclou el canvi de matèria comuna d’opció en el batxillerat d’humanitats i ciències socials; excepcionalment, un alumne podria acabar el batxillerat d’humanitats i ciències socials havent cursat Matemàtiques per a les Ciències Socials I i Llatí II o a l’inrevés. Excepcionalment, l’alumne pot cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En aquests casos, el centre l’ha d’orientar per tal que pugui adquirir els coneixements més essencials no cursats.

15

L’alumne que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matèria al seu currículum, de manera que estigui format per un nombre de matèries superior al que s’estableix amb caràcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb l’organització del centre educatiu. El director o directora del centre decideix si aquesta petició és viable i l’acceptarà si no hi ha incompatibilitats. A tots els efectes d’avaluació i de notes, aquestes matèries addicionals reben el mateix tracte que la resta del currículum de l’alumne. Si un cop avançat el curs l’alumne decideix renunciar a alguna d’aquestes matèries addicionals, ho ha de comunicar abans del darrer dia lectiu del mes d’abril. L’alumne que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrícula per afegir matèries suplementàries al seu expedient, excepte en el supòsit que es preveu en l’apartat Reconeixement d’una altra modalitat. Canvi d’idioma El canvi de matèries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat de sol·licitar, durant el primer mes de classes, el canvi d’idioma, tant dins la matèria comuna de Llengua Estrangera com dins la matèria específica de Segona Llengua Estrangera. L’autorització corresponent és competència del director o directora del centre, que ha de tenir en compte tant els efectes organitzatius d’aquest canvi com els coneixements previs de l’alumne per incorporar-se al nou idioma. En tots els documents obligatoris d’avaluació cal que consti una referència a l’autorització corresponent. Si l’alumne ha superat a primer curs l’idioma que ara vol deixar, només ha de cursar la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si l’alumne té pendent l’idioma de primer curs, pot canviar-lo pel nou idioma, per al qual serà avaluat tant de la part del primer curs com de la del segon curs. Cal tenir en compte que un alumne es pot examinar a les PAU d’un idioma que no hagi cursat en el batxillerat. CANVIS DE MODALITAT Durant el primer mes de classes els alumnes de primer curs poden sol·licitar adscriure’s a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d’entre les que ofereix el centre. Si el director o directora del centre n’aprova el canvi, es considera que l’alumne ha cursat des del principi la nova modalitat a tots els efectes. Si un alumne d'una promoció, que ha superat el primer curs, decideix canviar de modalitat el curs següent, el centre pot modificar el currículum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, l'alumne hagi cursat el nombre de matèries que s’estableix de manera general i hagi superat un mínim de quatre matèries d’aquesta nova modalitat (incloent la matèria comuna d’opció de segon curs). Per complir aquest segon requisit és possible que el currículum d’aquest alumne estigui format per més matèries de les que s’estableixen amb caràcter general. El

16

termini per sol·licitar aquest canvi finalitza al cap d’un mes d’haver iniciat les classes. En el cas de matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, el centre ha de vetllar perquè l’alumne pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha cursat. Si un alumne no ha superat alguna matèria de primer curs pròpia de la modalitat que ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perquè la superi durant el segon curs. L’alumne pot optar per canviar alguna de les matèries que no ha superat del primer curs per matèries de la nova modalitat, fins i tot si és la matèria comuna d’opció. En qualsevol cas, l’alumne ha d’haver superat una matèria comuna d’opció de primer curs i una de segon en acabar el batxillerat. Els alumnes matriculats de matèries soltes a primer de batxillerat poden canviar de modalitat sense haver de repetir el curs sencer sempre que cursin:

les matèries comunes suspeses; les matèries imprescindibles de primer curs de la nova modalitat, és a dir,

la matèria comuna d’opció i dues matèries de la modalitat.

En aquestes condicions, el nombre total de matèries no ha d’excedir de quatre. Altrament, l’alumne ha de repetir el curs sencer. Les matèries de matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat. SEGONA MODALITAT L'alumne que ha superat el batxillerat en una determinada modalitat i vol adscriure's a una altra modalitat amb la finalitat d'obtenir prioritat en l'accés a determinats cicles formatius de grau superior, pot matricular-se de les matèries de modalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat, entre les quals cal cursar forçosament la matèria comuna d'opció de 2n.

17


18

MODALITAT: HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

Descripció de la matèria: La matèria de matemàtiques aplicades a les ciències socials del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Reconèixer situacions reals on la matemàtica és un instrument necessari per a organitzar i interpretar informació, i prendre decisions fonamentades. 2. Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos a diferents àmbits de les ciències socials i humanes. 3. Decidir quins models matemàtics s’ajusten millor a determinades situacions. 4. Usar les eines tecnològiques per resoldre problemes. 5. Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per a l’aplicació del mètode científic. 6. Saber fer càlculs senzills, tant aritmètics com algèbrics. 7. Distingir entre fenòmens certs i probables i caracteritzar-los quantitativament. 8. Valorar la potència dels recursos i models estadístics per analitzar i interpretar dades. Continguts:

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS I Classificació I representació dels conjunts numèrics. Polinomis. Progressions. Interès simple i compost. Anualitats. Estudi de certs tipus de funcions. Funció exponencial i logarítmica. Estadística descriptiva : gràfics i paràmetres. Distribucions estadístiques bidimensionals: correlació i regressió. Probabilitat

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II Matrius. Resolució de sistemes d’equacions lineals. Mètode de Gauss Interpretació geomètrica dels sistemes de dues equacions lineals amb

dues incògnites Programació lineal. Límits. Asímptotes horitzontals i verticals. Càlcul de funcions derivades. Càlcul de la recta tangent a una corba en un

punt. Estudi i representació de funcions. Problemes d’optimització.

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS 1r curs: 4 hores 2n curs: 4 hores

19


Descripció de la matèria: L’economia de l’empresa és la part de la ciència econòmica dedicada a l’anàlisi de les activitats que duu a terme una organització integrada per elements humans, tècnics i materials, amb la finalitat de satisfer una necessitat del mercat i que li reporti, generalment, un benefici i sota el govern d’un administrador o empresari. El món empresarial té una presència quotidiana en la nostra societat i ens afecta molt directament. Per tant, cal disposar d’un bagatge i de tot un seguit d’instruments que portin a uns posicionaments crítics, madurs i socialment responsables davant els esdeveniments que ens afectin, ja sigui com a persones consumidores, treballadores o empresàries. Per una banda, cal entendre els mecanismes que mouen l’empresa, des de la gènesi de la mateixa fins la satisfacció de la clientela, passant per totes les àrees de decisió: recursos humans, producció, comercial, administració o finançament. També cal valorar críticament les seves repercussions socials: els conflictes socials, l’ètica empresarial, la gestió mediambiental o l’impacte tecnològic. El treball d’aquests aspectes contribuirà a fomentar la iniciativa emprenedora com a una forma de desenvolupament personal duta a terme amb creativitat i rigor. Continguts:

Primer curs: L’empresa com a organització. Gestió dels recursos humans. Gestió de la producció. Gestió comercial.

Segon curs: La informació econòmica i financera a l’empresa. Gestió

financera. Direcció estratègica i creixement empresarial. El projecte empresarial.

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA

1r curs: 4 hores 2n curs: 4 hores

20


Descripció de la matèria: La matèria de Llatí s’adreça a l’alumnat amb gran varietat d’interessos i contribueix al desenvolupament de les competències de batxillerat. Permet fer un acostament global a la llengua i a la civilització romanes per situar-nos en un context del qual la nostra pròpia cultura és hereva. Continguts La matèria es desenvolupa en dos cursos. En el primer curs ens ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana, amb una presentació general del marc històric de la civilització, l’organització social i política, i la vida quotidiana, i la romanització al nostre país. En el segon curs s’aprofundeix en els aspectes tractats al primer curs, i especialment en els aspectes literaris i de transmissió i tradició. En cadascun dels cursos els continguts s’organitzen en quatre apartats:

Llengua llatina. Estudi de la llengua llatina des d’un punt de vista històric (història de la llengua) i també morfosintàctic.

Interpretació de textos llatins. Aplicació dels continguts lingüístics i de les tècniques de traducció per interpretar textos llatins originals.

Lèxic llatí. Aprenentatge del lèxic llatí més freqüent, reconeixement de l’origen llatí del lèxic de les llengües romàniques conegudes per l’alumnat i estudi de les expressions llatines més usuals.

Roma i la pervivència de la cultura clàssica. Història de Roma, anàlisi dels elements fonamentals de l’organització política, social i religiosa, dels aspectes de la vida quotidiana dels romans, de l’urbanisme. Estudi de la literatura llatina i de les restes principals de la cultura material romana i del patrimoni arqueològic (Tàrraco, Empúries, Bàrcino, ...).

Les diferents unitats didàctiques combinen aquests temes al llarg dels dos cursos de manera equilibrada.

LLATÍ

1r curs: 4hores 2n curs: 4hores

21


Descripció de la matèria: El currículum de la matèria de grec ofereix uns continguts que poden satisfer les expectatives d’una gran diversitat d’alumnes. Contemplen dos grans vessants: el lingüístic i el cultural. Respecte al vessant lingüístic, desenvolupa la capacitat d’anàlisi, indispensable per a la interpretació del textos i la capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica d’una manera autònoma. I respecte al vessant cultural, desenvolupa la capacitat de recerca i de síntesi en el camp de la història, de la literatura, de l’art, de la filosofia, del periodisme, etc. Objectius:

Llegir, comprendre i interpretar d’una manera coherent, amb ajut del diccionari, textos grecs de dificultat mitjana.

Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de la antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.

Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informació i de la comunicació sobre el mon clàssic, i extreure’n conclusions.

Tenir una visió humanitzada de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i en l’actualitat.

GREC

1r curs: 4hores 2n curs: 4hores

22


Descripció de la matèria:

Aquesta matèria de la modalitat d’humanitats i ciències socials complementa els continguts literaris del currículum comú. Es reforça l’hàbit de llegir i el desenvolupament de la sensibilitat estètica, amb l’objectiu de conèixer la literatura catalana des dels seus orígens fins l’actualitat. S’opta per l’ordenació cronològica per a proporcionar a l’alumnat la comprensió de la literatura com a fenomen que evoluciona en el temps i en relació amb el context històric i cultural. D’aquesta manera també, es facilita la interconnexió amb matèries afins (Historia, Filosofia, Historia de l’art…) i, sobretot, amb la literatura castellana i universal. Es treballaran textos de tots els gèneres literaris amb la finalitat principal d’ensenyar a analitzar, interpretar i valorar. Per tot això serà important afavorir el clima d'intercanvis i interaccions a l'aula. En aquesta línia se situa l'elaboració d'activitats de cerca a partir de la lectura i comentaris orals a la classe. A més, caldrà atendre de manera especial les exposicions orals, tot tenint present els recursos TIC/TAC per tal de donar-hi suport audiovisual. S’assistirà a representacions teatrals (segons cartellera) i a classe es passarà alguna pel·lícula o documental relacionats amb les lectures treballades.

Metodologia: 1. Lectura expressiva i comprensió d’un text literari: síntesi i identificació del sentit. 2. Consideració sobre temes, personatges, circumstàncies, tòpics, símbols mites. 3. Anàlisi dels recursos literaris del text. 4. Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 5. Establiment de possibles relacions d’un text literari amb altres arts o amb moviments. 6. Creació de textos breus a partir de models literaris estudiats. 7. Predisposició al contrast d’idees i al judici crític, i respecte per la possibilitat d’interpretacions o apreciacions diferents de les pròpies 8. Consciència de la importància d’una expressió acurada, tant oral com escrita a l’hora d’expressar les pròpies idees.

Lectures Obligatòries -Promoció 2018-2020 1. Joan Maragall, Visions & Cants

2. Caterina Albert, Víctor Català, Solitud.

3. Josep Carner, El cor quiet.

4. Joan Oliver, Ball robat.

5. Salvador Espriu, Narracions. *

6. Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona.

LITERATURA CATALANA

1r curs: 4 hores

23


Descripció de la matèria:

La història de l’art té com a finalitat la identificació, descripció, anàlisi i interpretació de l’obra d’art, entesa com a producte resultant de la creativitat i actuació humanes, que s'expressa amb els seus propis codis i enriqueix la visió global de la realitat i les seves múltiples formes de manifestar-se. La història de l'art contribueix a ampliar la mirada personal amb el conseqüent desenvolupament de la sensibilitat estètica i del respecte per la diversitat de manifestacions artístiques, superant certs prejudicis. D’altra banda, cal no oblidar que l’obra d’art es realitza en un marc social concret i en un context històric determinat que proporciona les claus fonamentals de la seva explicació. Així doncs, l'obra d'art, al costat d'altres fonts de coneixement històric, constitueix en si mateixa un valuós document i un testimoniatge indispensable i singular per conèixer l’esdevenir de les societats. Per això resulta imprescindible l'estudi de l'obra d'art en el seu context sociocultural com a punt de partida per a l'anàlisi dels diferents factors i circumstàncies implicats en el procés de creació de l'obra artística. Continguts: Pel que fa als continguts s’inicia amb els models clàssics (Grècia i Roma), en l’anàlisi d’alguns temes del món medieval i modern, i en l’estudi de l’art contemporani del segle XX . El propòsit fonamental és llegir obres d’art de forma progressiva així com introduir la terminologia específica de la matèria.

HISTÒRIA DE L’ART

2n curs: 4 hores

Connexions amb altres matèries: Història, Història contemporània, Geografia, Filosofia i ciutadania, Història de la filosofia, Història de la música i la dansa,. Literatura, Disseny, Grec i Llatí.

24


Descripció de la matèria: Els continguts de geografia en l’etapa del batxillerat es desenvolupen únicament a segon curs, com a part de la modalitat d’humanitats, des d’un enfocament de la geografia regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el món. La geografia estudia la relació entre les societats humanes i el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a fruit d’aquesta relació i, finalment, identifica les diferents regions que resulten d’aquests fenòmens, així com els fluxos que les articulen. Des d’aquesta concepció, l’espai esdevé, no un simple escenari de les activitats humanes, sinó part constitutiva de la pròpia societat. Els llocs i les regions són la raó d’estudi de la geografia, ja que és en aquests àmbits on es pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l’espai. Continguts: La matèria s’estructura en cinc blocs de contingut, el primer dels quals es considera comú a la resta de blocs, ja que conté aquells referents metodològics i actitudinals que, en la pràctica, es treballen articulats amb la resta de blocs. En el segon bloc de continguts es presenta Catalunya i Espanya en el conjunt dels països que formen la Unió Europea i també des de la consideració del sistema-món. Conèixer la situació relativa de Catalunya i Espanya és indispensable en un món globalitzat i en canvi permanent, on cap regió o localitat pot estudiar-se de forma aïllada. El tercer bloc considera la naturalesa i el medi ambient a Catalunya i Espanya, sense separar els elements físics de l’acció antròpica en l’anàlisi i interpretació dels paisatges. El quart bloc concreta aspectes referits a les activitats econòmiques, així com als processos de reestructuració econòmica en els diferents sectors de la producció. Finalment, el cinquè bloc analitza la població catalana i espanyola, la seva estructura, dinàmica, distribució i problemàtica. També integra el fet urbà i la consideració de la ciutat com a espai de producció i consum, però també com a espai de relació social i participació ciutadana.

GEOGRAFIA

2n curs: 4 hores

La geografia té connexions amb altres matèries com Ciències per al món contemporani, Història, Filosofia i ciutadania, Història del món contemporani, Matemàtiques aplicades a les ciències socials i Economia de l’empresa

25


Descripció de la matèria: La història del món contemporani té per objectiu la comprensió dels processos que han configurat la societat en què viu, a fi de prendre consciència d’aquesta realitat i, així, poder adoptar decisions personals raonades per contribuir de manera activa i responsable la construcció del futur. La història del món contemporani col·labora en el procés de maduració Intel·lectual i humana de l’alumnat. Aporta elements claus per ajudar a pensar històricament, potencia els valors de la solidaritat, de defensa de la llibertat i els drets humans, la democràcia i la construcció de la pau. També ajuda a posar els fonaments que capaciten l’alumnat per accedir a estudis humanístics i socials de nivell superior i a la contextualització de tots els altres perquè d’alguna manera tot el procés científic s’explica per la seva pròpia història. Continguts: Cronològicament la història moderna i contemporània se situa en els segles XIX i XX i el món actual en el món europeu i el món occidental però amb un gran abast mundial.

Primer bloc: Fa un estudi dels fets i processos més rellevants del segle XIX com: transformacions polítiques i econòmiques que van posar fi a l’antic règim, la formació dels estats liberals, el desenvolupament del capitalisme industrial i la seva internacionalització, la gènesi de la societat burgesa i del moviment obrer.

Segon i tercer bloc: Fan un estudi des segles XIX i XX, a través dels temes com les relacions internacionals i els grans conflictes bèl·lics, la crisis del liberalisme i l’ascens de l’irracionalisme al poder, el procés de democratització del sistema polític, la transformació dels antics imperialismes, la consolidació de les superpotències i la seva determinació en l’ordre internacional, els processos d’expansió i desintegració del denominat socialisme real, el creixement i els desequilibris econòmics, els canvis i les desigualtats socials i la incorporació de la dona en els camps econòmic i polític.

Quart bloc: Fa un estudi de la història més recent, perquè l’alumnat pugui comprendre la realitat més immediata i els problemes que l’envolten i sigui capaç de transferir coneixements del passat per entendre el present.

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

1r curs: 4 hores

26

MODALITAT: CIÈNCIES I TECNOLOGIA

Descripció de la matèria: La matèria de matemàtiques del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Reconèixer situacions reals on la matemàtica és un instrument necessari per a organitzar i interpretar informació, i prendre decisions fonamentades. 2. Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos a diferents àmbits de les ciències i la tecnologia. 3. Decidir quins models matemàtics s’ajusten millor a determinades situacions. 4. Usar les eines tecnològiques per entendre conceptes i procediments matemàtics. 5. Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per a l’aplicació del mètode científic. 6. Saber fer càlculs senzills, tant aritmètics com algèbrics. 7. Distingir entre fenòmens certs i probables i caracteritzar-los quantitativament. 8. Valorar la potència dels recursos i models estadístics per analitzar i interpretar dades. Continguts:

MATEMÀTIQUES I Classificació I representació dels conjunts numèrics. Polinomis. Progressions. Trigonometria. Vectors i rectes al pla. Còniques. Estudi de certs tipus de funcions. Derivades. Distribucions estadístiques bidimensionals. Probabilitat.

MATEMÀTIQUES II Matrius i determinants. Discussió i resolució de sistemes d’equacions

lineals. Vectors al espai. Equacions del pla i la recta. Producte escalar. Perpendicularitat i angles. Producte vectorial i mixt. Aplicació al càlcul d’àrees i volums. Límits i continuïtat. Estudi i representació de funcions. Problemes

d’optimització. Càlcul de primitives d’una funció. Integral definida i càlcul d’àrees

MATEMÀTIQUES


27


Descripció de la matèria: Aquesta assignatura pretén dona una visió àmplia i profunda sobre els mecanismes bàsics que regeixen el món viu, i promoure una actitud investigadora basada en l’anàlisi i la pràctica de les tècniques i procediments que han permès l’avenç d’aquesta ciència. A més, intenta proporcionar eines per interpretar els fenòmens biològics de manera que l’alumnat sigui capaç d’aplicar els coneixements d’aquesta matèria en situacions i en contextos diferents de l’acadèmic. Aquesta matèria considerarà tots aquells aspectes que fan de la ciència una activitat sotmesa a contínua revisió, amb grans possibilitats d’aplicació i en directa relació amb la vida quotidiana. Tot això ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes informats i, per això, crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions. Aquesta disciplina vol contribuir al desenvolupament, directa o indirectament, d’un conjunt de competències específiques de la matèria i generals del batxillerat.

Continguts: Del genotip al fenotip: proteïnes, cromosomes, ADN, codi genètic,

problemes d’herència, mutacions, genètica i salut humana.

D’una cèl·lula a un organisme: Citologia, cicle cel·lular, diferenciació de les cèl·lules, reproducció dels organismes, cèl·lules mare i clonació.

L’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn: balanç energètic a nivell d’organisme, glúcids i lípids, rutes metabòliques, comparació entre anabolisme i catabolisme.

Els bacteris i virus en acció: composició, morfologia i estructura. Malalties,

implicacions socials i aplicacions. Immunologia.

La biodiversitat: biodiversitat en diferents nivells, concepte d’espècie. Classificació i caracterització dels cinc regnes. Evolució. Problemes de monohibridisme i dihibridisme, de genètica quantitativa. Funcionament dels ecosistemes, xarxes tròfiques. La fotosíntesi. Problemes ambientals.

BIOLOGIA


28


Descripció de la matèria: Aquesta matèria presenta un panorama de conjunt de tot allò que conforma la modalitat de Tecnologia del Batxillerat i les possibles continuacions del seu estudi. Es tracta, doncs, d’una matèria general, per bé que té també una incidència important en la formació professional de base. Es desenvoluparan conceptes molt relacionats amb els objectes tecnològics, la seva fabricació, alguns càlculs derivats d’ells mateixos i el seu ús en l’actualitat i perspectives futures. Continguts: 1r Curs 1- Recursos Energètics 2- Materials 3- Elements de màquines i sistemes 4- Procediments de Fabricació 5- Procés i productes de la tecnologia

2n Curs 1- Motors Tèrmics 2- Motors Elèctrics 3- Adquisició i transmissió de dades 4- Control i automatismes 5- Altres.

TECNOLOGIA INDUSTRIAL


29


Descripció de la matèria: La física com a ciència construeix models explicatius del comportament de la matèria, la seva estructura i les seves transformacions, des de l’escala més petita a la més gran, passant per les intermèdies, és a dir, des dels quarks, electrons, protons, nuclis, àtoms, xarxes cristal·lines entre altres, fins a les estrelles, galàxies i el propi univers. La matèria de física té un caràcter formatiu i preparatori, el seu estudi ha de promoure en l’alumnat l’interès per cercar respostes científiques amb coherència amb els aprenentatges realitzats a l’etapa anterior i també ha d’incloure aspectes com les complexes interaccions entre física, tecnologia, societat i ambient i contribuir a que l’alumnat s’apropiï de les competències que suposen la familiarització amb la naturalesa de l’activitat científica i tecnològica. Continguts: 1r curs: Les imatges El moviment L’univers mecànic L’ energia El corrent elèctric

2n curs: Les ones i el so Els Planetes i satèl·lits La nova imatge de l’univers Les màquines electromagnètiques

FÍSICA


30


Descripció de la matèria: La química és una ciència present en molts dels àmbits de la societat, estudia les substàncies i els materials, la seva estructura i propietats i les reaccions que les transformen. Les múltiples aplicacions abasten diferents àrees com el disseny de materials i de fàrmacs, el disseny i millora de nous combustibles, l’obtenció de fertilitzants i insecticides per a l’agricultura, l’elaboració de pigments i colorants sintètics, etc. La química també aporta elements conceptuals i tècniques molt valuoses a altres disciplines científiques com les ciències de la vida i de la salut, les ciències de la Terra i del medi ambient i la enginyeria. Continguts: La química de primer curs està estructurada en sis apartats:

Els orígens del model atomicomolecular de la matèria Els gasos, líquids i solucions Un model per als àtoms Estructura dels materials. L’enllaç entre àtoms i molècules El món de la química orgànica Les reaccions químiques

La química de segon curs està estructurada en sis apartats:

La radiació, els àtoms i les molècules Els canvis d’energia en les reaccions químiques Equilibri de fases i equilibri químic Equilibris químics iònics L’espontaneïtat i velocitat de les reaccions químiques Les piles i cel·les electrolítiques.

QUÍMICA


31


Descripció de la matèria: El dibuix tècnic fa referència a la rigorització del pensament de les formes i a la comunicació de les idees; a l’acció i el resultat de representar els objectes i els hàbitats. En aquesta representació és necessària la racionalització i la sistematització que dóna sentit al llenguatge gràfic objectivat del dibuix tècnic amb les seves pròpies lleis específiques, que permeten modelar la realitat i copsar-la empíricament. Continguts:

Conceptualització geomètrica. Llenguatge gràfic i geomètric. Dibuix tècnic i projectació. La representació tècnica. Anàlisi de formes i d’espais. Ús del llenguatge gràfic i geomètric. Instrumentalització del dibuix tècnic.

DIBUIX TÈCNIC


32

ORGANITZACIÓ ACADÈMICA 1. CALENDARI GENERAL

PRESENTACIÓ DEL CURS -Dijous, 13 de setembre, a les 10.30 h. INICI DE CLASSES -Divendres, 14 de setembre, a les 8 h. PERÍODES DE VACANCES ESCOLARS

-Nadal: del 22 de desembre de 2018 al 7 de gener de 2019, ambdós inclosos. -Setmana Santa: del 13 d’abril al 22 d’abril de 2019, ambdós inclosos.

DIES FESTIUS Els que determina el Departament de Treball En el marc d’aquest calendari escolar cada centre pot escollir tres dies festius de lliure disposició al llarg del curs escolar (ORDRE ENS/60/2018 de 6 de juny). D'acord amb aquesta normativa, el Consell Escolar ha determinat com a dies festius en el nostre centre: -Divendres, 2 de novembre de 2018.

-Divendres, 7 de desembre de 2018. -Dilluns, 4 de març de 2019.

FESTES A L’ESCOLA - Dimecres, 3 d’octubre de 2018: Sant Francesc. - Divendres, 21 de desembre de 2018: Nadal. - Divendres, 1 de març de 2019: Carnestoltes. - Dimarts, 23 d’abril de 2019: Sant Jordi. - Dijous, 6 de juny de 2019: Sant Marcel·lí Champagnat. - Divendres 21 de juny de 2019: Fi de curs. REUNIÓ PARES1

-Dimarts, 25 de setembre de 2018 a les 19:30h.

PORTES OBERTES - Dissabte, 9 de març de 2019(matí). VISITA DE PARES FINAL DE CURS - Divendres, 28 de juny de 2019, de 11h. a 13h. 1 Altres entrevistes dels pares amb les tutores o amb la directora han de concertar-se telefònicament.

33

2. CALENDARI ACADÈMIC

EXÀMENS, JUNTES D’AVALUACIÓ I LLIURAMENT DE NOTES AVALUACIÓ INICIAL Reunió de la junta d’avaluació: 30 d’octubre de 2018 1ª AVALUACIÓ Dies d’examen: 29-30 de novembre i 3 -4 de desembre de 2018

Junta d’avaluació: 12 de desembre de 2018 Lliurament de notes: 19 de desembre de 2018 2ª AVALUACIÓ Dies d’examen: 7-8-11-12 de març de 2019 Junta d’avaluació: 20 de març de 2019 Lliurament de notes: 27 de març de 2019 3ª AVALUACIÓ Dies d’examen: 23-24-27-28 de maig de 2019 Llistes de recuperació i classes de consulta de juny al 14 de juny de 2019 Lliurament de notes: 5 de juny de 2019 EXÀMENS DE RECUPERACIÓ Dies d’examen de recuperació 1ª avaluació: 8-9-10 de gener de 2019 Junta d’avaluació: 20 de març de 2019 Dies d’examen de recuperació 2ª avaluació: 23-24-25 d’abril de 2019 Avaluació recuperació: 3 de juny de 2019 Dies d’examen de recuperació: 18-19-20 de juny de 2019 Junta d’avaluació: 26 de juny de 2019 Lliurament de notes: 28 de juny de 2019 PROVES EXTRAORDINÀRIES Els alumnes que, un cop fetes les recuperacions de juny, tinguin matèries amb avaluació final negativa, s’hauran de presentar a les proves extraordinàries (de tota la matèria) que es realitzaran els dies 2, 3 i 4 de setembre de 2019. ESTADA LINGÜÍSTICA: Al CMEF (Mónaco) del 28 de gener a l’1 de febrer.

34

3. HORARI Modalitat: Ciències i Tecnologia

GRUP: 1r.BAT. A Aula 119 TUTORA: Montse Estrada

Modalitat: Humanitats i Ciències socials GRUP: 1r.BAT. B Aula 120 TUTORA: Glòria Sanz

35

SERVEIS

SERVEI ESCOLAR DE MENJADOR Els alumnes que ho necessiten poden fer ús del servei de menjador. Si només utilitzen aquest servei en dies determinats, hauran de comunicar-ho a consergeria i abonar l’import corresponent (aprovat pel Consell Escolar) a les 9 del matí o durant l’esbarjo. Horari de menjador per als alumnes: 14 h.

36

EQUIP DIRECTIU, CAPS DE DEPARTAMENT PROFESSORS I TUTORS

EQUIP DIRECTIU

Directora Anna Murillo

Sotsdirector Ramon Rúbies

Cap d’Estudis de Secundària Carlos Urkiola

Cap d’Estudis de Batxillerat Rosa Martínez

Coordinador de Pastoral Ignasi Flores

CAPS DE DEPARTAMENT

Cap de Departament de Matemàtiques Arnau Robert

Cap de Departament Científic-Tecnològic Sergio Navarro

Cap de Depart. De Llengües i Lleng. Estrangeres Núria Vilar

Cap de Departament de Ciències Socials Carme Fajardo

Cap de Departament de Expressió Josep Lluís Cereijo

EQUIP DE TUTORS DE BATXILLERAT

1 BAT A Montse Estrada 2 BAT A Matilde Recolons Tutoria Batxibac Núria Vilar 1 BAT B Glòria Sanz 2 BAT B Carme Fajardo

PROFESSORS DE 1r CURS

LLENGUA CASTELLANA Montse Estrada

LLENGUA CATALANA Matilde Recolons

ANGLÈS Sònia Marcano / Caterina Vázquez

FRANCÈS Lucia Rodriguez

EDUCACIÓ FÍSICA Glòria Sanz

RELIGIÓ Roser Castañé

FILOSOFIA Pilar Canseco

BIOLOGIA Ramon Rúbies

MATEMÀTIQUES i SUPORT MAT Rosa Martínez/M. José Alcaraz

FÍSICA i SUPORT FÍSICA Carme Cazáñez

DIBUIX TÈCNIC Ignasi Flores

QUÍMICA Marc Canas

TECNOLOGIA INDUSTRIAL Sergio Navarro

ECONOMIA DE L’EMPRESA Jaume Cuatrecasas

MAT. APL. A LES CCSS Quique Martinell

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI Sergio Navarro / M. José Alcaraz

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Cèlia Vilaltella

LITERATURA CATALANA Matilde Recolons

LLATÍ Núria Vilar

GREC Matilde Recolons

HISTORIA DE FRANÇA (Batxibac) Núria Vilar

LITERATURA FRANCESA (Batxibac) Carlos Urkiola

37

NORMATIVA GENERAL

1. ASSISTÈNCIA 1.1 L’assistència a classe és obligatòria (normativa per als centres docents privats d’Ensenyament Secundari de Catalunya): “Es recorda que l’assistència dels alumnes a classe és obligatòria, en els ensenyaments d’educació secundària obligatòria, de batxillerat, i de formació professional que s’imparteixen en règim escolaritzat (diürn o nocturn).” 1.2 L'assistència a qualsevol activitat que organitza el centre dins l'horari escolar també és obligatòria. Les activitats escolars programades pels seminaris al llarg del curs s’especifiquen a la Programació General anual. L’import d’aquestes activitats s’inclou en els rebuts mensuals. 1.3. Les faltes injustificades d’assistència a classe es consideraran conductes contràries a les normes de convivència del centre. Tres absències a classe, sense justificar, comportaran una amonestació escrita que s’haurà de retornar signada pels pares, al tutor/a. La falta d’assistència a classe de manera reiterada i injustificada provoca la impossibilitat de l’aplicació correcta dels criteris generals d’avaluació i de la pròpia avaluació continua. En concret, l’alumnat ha d’haver assistit al 70% de les classes d’una matèria per poder ser avaluat positivament. En cas contrari, quan les absències superin el 30 % d’alguna àrea o matèria al llarg d’un trimestre, l’alumne no podrà realitzar l’examen trimestral. 1.4. Justificació d’absències: a) Si per algun motiu l’alumne-a no pot assistir al centre, els seus pares/tutors hauran de comunicar-ho a secretaria, telefònicament, abans de les 9 h. del matí. Quan l’alumne s’incorpori al centre, presentarà la justificació corresponent en els impresos que facilita l’escola. És imprescindible que els pares signin la justificació i que l’alumne la presenti, com a màxim, en els dos dies següents a l’absència. b) En el cas que els alumnes sàpiguen amb anterioritat que hauran de faltar a alguna/es classes, presentaran als professors de les matèries afectades i al tutor-a la justificació signada pels pares, amb anterioritat al dia de l'absència.

38

1.5. Com a criteri general, els exàmens NO es realitzaran fora de l’horari fixat. En cas de malaltia o de força major d’algun alumne-a durant els dies de realització dels exàmens trimestrals o de recuperació: a) El/la alumne-a o els seus pares han de comunicar-ho a l’escola. Aquest avís s’ha de realitzar, per telèfon, el primer dia que es produeix l’absència. b) Només podrà realitzar els exàmens amb posterioritat, l’alumne-a que presenti al tutor-a el corresponent justificant mèdic o oficial. Termini màxim de presentació del justificant: dos dies, a partir de la data de realització dels exàmens. c) En el cas que es compleixin les condicions dels punts anteriors, l’alumne-a podrà realitzar els exàmens durant els cinc dies lectius que segueixen a la realització dels exàmens, i en el dia i hora que indiqui el/la professor-a.

2. PUNTUALITAT

2.1. La puntualitat és obligatòria per a tothom, pel bon funcionament del centre i pel millor aprofitament de les tasques que s'hi desenvolupen. 2.2. Les faltes injustificades de puntualitat es consideraran conductes contràries a les normes de convivència del centre. Tres avisos de retard, en una mateixa matèria, comportaran una falta d’assistència. 2.3. No s'admetrà cap justificació de retard, llevat dels casos següents: a) Consulta mèdica: en aquest cas, l'alumne haurà de presentar el corresponent

comprovant, signat pel metge, al conserge i lliurar-lo després al seu tutor-a. b) D'altres casos particulars justificats pels pares i comunicats al tutor-a c) Irregularitats dels serveis públics de transport que puguin demostrar-se

mitjançant un comprovant 1. RECLAMACIONS MOTIVADES PER LES QUALIFICACIONS DE BATXILLERAT D’ACORD AMB LES INSTRUCCIONS DEL Departament d’Ensenyament, els alumnes, o els seus pares o tutors legals en el cas que siguin menors d’edat, tenen dret a sol·licitar aclariments als professors respecte de les qualificacions d’activitats parcials o finals de curs, així com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d’avaluació, s’adoptin al final d’un curs o del batxillerat.

39

En aquest cas, serà d’aplicació el procediment recollit en el document per a l’organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de batxillerat, apartat 4.1. http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_Batxillerat.pdf 2. ORGANITZACIÓ 4.1. ENTRADA A L’ESCOLA a) A les 8h. pel carrer Blasco de Garay b) A les 9h. i a les 15 h. pel carrer Anníbal c) Cal demanar autorització anticipadament a la cap d’estudis per romandre a

l’escola o per accedir-hi en hores no lectives. d) Per raons d’espai, no es poden portar a l’escola skates, patins, patinets, etc. 4.2. SORTIDA DE L’ESCOLA Els professors autoritzaran la sortida dels alumnes durant la jornada escolar, sempre i quan la sol·licitud estigui justificada pels pares o tutors. Els alumnes hauran de demanar el permís de sortida al professor-a corresponent, és a dir, el professor de la classe següent i, abans d'absentar-se, presentar-lo a la persona responsable de la consergeria. 4.3. TEMPS D’ESBARJO Els alumnes poden sortir al carrer durant el temps d’esbarjo, de ¾ d’11 a les 11:15h. Sempre s’ha de sortir i entrar pel carrer Blasco de Garay (porteria). 4.4. CANVIS DE CLASSE Durant els canvis de classe i sempre que la classe següent no requereixi trasllat, els alumnes han de romandre a la seva aula. 4.5. ESPAIS ESPECÍFICS Els espais específics tenen una normativa pròpia d’ús i funcionament que els alumnes han de conèixer i respectar. Gimnàs i vestidors a) Els alumnes que oblidin el calçat necessari i/o el xandall no podran realitzar la classe i, en conseqüència, se'ls comptabilitzarà una absència. b) Puntualment, en començar la classe, tots els alumnes han de deixar la bossa d'esport amb els seus estris personals dins, al vestidor. El fet de deixar coses escampades pel vestidor provoca pèrdues amb molta facilitat i la impossibilitat de recuperar-les.

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_Batxillerat.pdf

40

c) En acabar-se la classe, tots els alumnes han de dutxar-se en el temps indicat pels professors (hi ha quatre vestidors, amb sis dutxes cada un, que es distribuiran per als nois i per a les noies, segons el nombre d'alumnes per classe). d) Els alumnes amb exempció permanent o temporal han de portar al centre el certificat mèdic oficial on hi consti el caràcter permanent o temporal de la malaltia o lesió. Els certificats mèdics per exempció permanent han de presentar-se al centre, obligatòriament, durant el mes d’octubre: l’original a la secretaria del centre i la còpia al professor/a d’Educació Física. 4.6. OBJECTES PERDUTS És molt important que els alumnes identifiquin els seus llibres i estris de treball amb nom, cognoms i classe. S’ha de tenir present que l’escola no es fa responsable dels objectes perduts pels alumnes. Els professors i el personal d’administració i serveis no tenen ni la possibilitat ni l’obligació de trobar tot allò que perden els alumnes. Els objectes que siguin trobats estaran a disposició dels seus propietaris a la consergeria i es conservaran fins a final de curs; en acabar el curs, allò que no hagi pogut ser retornat perquè no porta cap identificació serà distribuït entre la biblioteca de l’escola (llibres) i entitats humanitàries (roba, bosses...). 5. CONVIVÈNCIA

5.1. ACTITUDS I INDUMENTÀRIA

a) Al centre cal mantenir, en tot moment, actituds de respecte i correcció vers els companys, els professors que imparteixen qualsevol nivell i el personal d’administració i serveis.

b) A l’aula cal mantenir una postura corporal correcta i seure bé a la cadira. c) Al final de cada classe, cal deixar les taules i les cadires ben col·locades i la

classe endreçada. d) Des de les finestres de les aules i dels passadissos no es pot interferir

l’activitat que es desenvolupa al pati o al carrer ni molestar cap persona. e) Durant l’activitat escolar no està permès menjar xiclet, ja sigui dins o fora del

centre. f) Durant l’activitat escolar cal portar una indumentària adequada.

41

5.2. UTILITZACIÓ DE TELÈFONS MÒBILS I ALTRES DISPOSITIUS DIGITALS Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència a adquirir. En l’aprenentatge d’aquesta competència cal també establir algunes pautes molt clares d’allò que està permès o no està permès a l’escola. Així en el Centre, no es permet l’ús de telèfons mòbils i altres dispositius digitals, ni portar els auriculars posats durant les classes (recomanem que estiguin guardats: no els poseu al calaix, ja que es poden perdre). Només sota la indicació del professorat, l’alumnat pot fer servir el mòbil o altres dispositius digitals com a eina de treball i s’espera que en faci un bon ús durant la realització de l’activitat. En les activitats que es facin fora del centre es permet utilitzar el mòbil i altres dispositius digitals durant els desplaçaments, tot i que el professorat pot demanar que no es facin servir, si ho considera adient.

Els alumnes són els únics responsables i han de tenir cura del seu telèfon mòbil o altres dispositius digitals que puguin portar.

Els professors retiraran els telèfons o altres dispositius digitals als alumnes que en facin un ús disruptiu (que pot anar de l’inoportú avís sonor que molesta fins a accions com el ciberassetjament i la vulneració del dret a la intimitat i a la pròpia imatge). Aquests aparells romandran a la Secretaria del centre i només seran retornats personalment als pares de l’alumne/a, a partir de l’endemà d’haver estat retirats. El ciberassetjament (maltractament entre iguals mitjançant instruments digitals de comunicació) mereix una especial atenció per la seva gravetat i potencials conseqüències. Per tant, no es permet la captura, emmagatzematge, tractament o difusió per mitjans analògics o digitals de dades de caràcter personal, inclosa la imatge i la veu de cap membre de la comunitat educativa, sense previ consentiment. Durant la realització de les diferents activitats avaluatives, els telèfons mòbils, smart watches o qualsevol aparell de telecomunicació han d’estar desconnectats i guardats a les bosses o a les capses que s’habilitaran amb aquest fi. L’ús d’aquests aparells i d’altre material no autoritzat està rigorosament prohibit. En cas que es detecti que un estudiant el té activat o en fa ús, perdrà el dret a realitzar la prova, amb les conseqüències que se’n derivin. 5.3. ORDRE I CONSERVACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS Els alumnes, professors i personal no docent s'han de responsabilitzar al màxim de l'ordre i conservació del material i instal·lacions de l'escola. Si observen alguna

42

anomalia de funcionament o algun desperfecte, han de comunicar-ho el més aviat possible a secretaria. Els alumnes que causin algun desperfecte a les instal·lacions o al material de l'escola hauran d'abonar l'import de la seva reparació. 5.4. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Els conflictes són normals a tot espai de convivència. La millor manera de gestionar-los és mitjançant el diàleg. Els alumnes, davant de qualsevol problema, han de dirigir-se al professor corresponent, el qual ha de prendre en consideració les opinions dels alumnes i intentar solucionar el problema. En cas de no arribar a solucions satisfactòries, l'exposaran al tutor-a i al cap d’estudis, els quals els atendran convenientment. En última instància, es pot recórrer a la directora. 5.5. DELEGATS I CONSELL DE DELEGATS El consell de delegats, constituït pels delegats electes i els representants dels alumnes en el Consell Escolar, elegirà un coordinador per tal de facilitar la comunicació entre els diferents grups i cursos. El Consell de delegats i els alumnes en general tenen dret a reunir-se en el centre en horari no lectiu, sempre i quan es sol·liciti prèviament a la directora. La directora facilitarà el lloc adequat per a la reunió. 6. NORMES DE CONVIVÈNCIA I RÈGIM DISCIPLINARI

6.1 CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA Es consideraran conductes contràries a les normes de convivència del centre, les següents: a) Les faltes injustificades d’assistència a classe. b) Les faltes injustificades de puntualitat. c) Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat educativa. d) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre. e) Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat educativa.

43

f) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, del material d’aquest o de la comunitat educativa. g) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar. 6.2. MESURES CORRECTORES PER A LES CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA: a) Amonestació oral. b) Compareixença immediata davant de la directora. c) Privació del temps d’esbarjo. d) Amonestació escrita que quedarà arxivada a l’expedient de l’alumne, un cop signada pels pares. L'aplicació d'aquesta mesura correspon a qualsevol professor, tutor/a, cap d’estudis o directora. e) Realització de tasques educadores per a l’alumne en horari no lectiu per un període no superior a dues setmanes. f) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries per un període màxim d’un mes. g) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne haurà de romandre al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin. L'aplicació d'aquestes mesures correspon a la directora, cap d’estudis, tutor/a i Comissió de convivència La Comissió vetllarà pel correcte exercici dels drets i deures dels alumnes i pel compliment efectiu de les mesures correctores i de les sancions. L’ACUMULACIÓ DE TRES AMONESTACIONS ESCRITES (per absències i faltes de puntualitat sense justificar o per qualsevol altra conducta contrària a les normes de convivència, comportarà l’aplicació de les mesures e), f) o g). 6.3. CONDUCTES CONTRÀRIES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA I SANCIONS Aquelles conductes dels alumnes que siguin greument perjudicials per a la convivència en el centre, i que es qualifiquen com a FALTA en el capítol 3 del Decret 266/1997, seran objectes de correcció pel consell escolar del centre, un cop instruït el corresponent expedient disciplinari amb la imposició d’una de les sancions previstes en el mateix capítol. L’ACUMULACIÓ DE SIS AMONESTACIONS ESCRITES es considerarà una conducta greument perjudicial per a la convivència en el centre

44

TINGUES PRESENT QUE AQUEST DARRER APARTAT DE LA NORMATIVA ÉS UN MARC GENERAL DE REFERÈNCIA I DE CONSULTA PER A TOTS ELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT. DESITGEM QUE EL BON FER DE TOTS I TOTES FACI INNECESSÀRIA L’APLICACIÓ DE SANCIONS.

Barcelona, setembre de 2018

1r batxillerat...6 d’investigaió i es prepari per a futurs trealls similars. el treall de reera...

Documents