DRETS I NECESSITATS DELS INFANTS

1eres Jornades de debat i reflexió 0-3

INTRODUCCIÓ

El moment actual de crisi en que vivim, està originant unes polítiques de retallades que

estan posant en risc l’educació a les nostres escoles i l’estat de benestar públic i de

qualitat.

Els i les professionals de la petita infància sabem que qualsevol retallada a les escoles,

afecta la qualitat d’atenció als infants, precisament en els seus primers anys de vida que

són els més importants del seu desenvolupament.

L’Ajuntament de Barcelona i les noves actuacions del Govern Central en matèria

d’educació, estan passant per sobre dels drets de l’infant i del respecte a la seva atenció

individualitzada, intentant retornar a una concepció de la infància que semblava

desterrada.

Nosaltres continuem creient i defensant un infant competent, capaç, amb drets que han de

ser respectats i tinguts en compte, i unes necessitats que han de ser cobertes amb

qualitat, i qualitat vol dir recursos professionals, i no massificació dels grups d’infants a les

escoles. Perquè l’infant de 0 a 3 anys té dret a una atenció individualitzada. I continuarem

defensant i lluitant per una escola bressol que és l’espai de vida on famílies i

professionals construeixen un projecte comú, lluny de deixar-nos considerar de nou un

aparcament d’infants als quals s’omple de continguts i coneixements.

Per això, i malgrat l’ actuació de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal

d’Educació, hem intentat recollir en aquesta petita jornada de debat i reflexió aquells punts

bàsics mínims de qualitat, però imprescindibles de l’escola bressol. Perquè ara, més que

mai, cal que això estigui garantit.

L'ATENCIÓ ALS INFANTS

El grup de treball sobre aquest tema està d’acord amb que L’atenció als infants a

l’escola bressol ha de passar per respectar i donar resposta als drets i necessitats

dels infants de 0 a 3 anys. Drets i necessitats que han de ser l’eix principal de

l’organització de l’escola, l’equip, i el funcionament del dia a dia. Aquesta ha de ser

sempre la nostra prioritat com a professionals.

Quins són aquests drets i aquestes necessitats?

- L’infant té dret a ser feliç. Què vol dir ser feliç? Com l’escola ho afavoreix?

- Dret a sentir-se acompanyat i escoltat. Quina és la nostra actitud com a

educadores?

- Té dret a que la seva individualitat i el seu ritme personal siguin respectats. Com

s’aconsegueix en la dinàmica del dia a dia? Quina és la nostra actitud? Com

organitzem els espais i materials? Els temps?

- Té dret a ser ben atès i que s’atenguin les seves necessitats bàsiques de manera

qualitativa. Què vol dir qualitat en les atencions bàsiques? Podem establir criteris

comuns?

- Té dret a ser considerat com un tot, infant i família. Com l’escola acull això?

L’escola és oberta a les famílies? Com? Com parlem de les famílies davant els

infants? Participen o col·laboren?

- Té dret a tenir oportunitats de joc, d’exploració, de desenvolupar les seves

capacitats. Com s’organitzen els diferents espais i materials per afavorir aquesta

llibertat d’exploració? Quina és la nostra actitud davant el joc de l’infant? Com

acompanyem el seu procés de desenvolupament? Quin llenguatge usem?

Intervenim en el seu joc o l’interferim? L’infant realment tria el que li interessa? I la

relació amb els altres infants? Com s’entenen les portes obertes? Com es viuen?

Estem d’acord en què

l’escola i els professionals que la conformen, han de garantir que això sigui l’objectiu

principal de l’escola, i les seves actituds han d’anar encaminades a tractar l’educació de

l’infant i la persona de l’infant amb el màxim respecte possible. Els professionals hem

d’anar sempre més enllà, perquè aquest és el nostre compromís amb l’educació i, per

tant amb la societat.

Com concretem a l’escola aquest respecte a l’infant i aquesta atenció a les seves

necessitats d’una manera respectuosa i individualitzada? Partim del mateix punt en

comú: el respecte a l’infant com a persona. Però com es concreta això en la pràctica

diària i en les nostres actituds amb ells i en la vida a l’escola? I què vol dir respectar

l’infant?

Altres reflexions que sorgeixen en el grup:

L’escola bressol no escolaritza els infants. L’escola bressol és un espai de vida compartit

amb les famílies, i tendim a col·lectivitzar abans d’hora precisament en uns anys de vida

que l’infant és únic. L’escola ha de

mirar de garantir aquesta individualitat en els moments més importants per l’infant, les

seves necessitats bàsiques.

En aquest respecte als interessos, ritmes, necessitats i drets de l’infant, té més coherència

una programació activa, flexible, oberta, no hi tenen cabuda les programacions rígides i

tancades que limiten l’interès de l’infant i les seves capacitats. L’infant necessita un adult

que l’acompanyi, no que el dirigeixi. Un adult que estigui al seu costat escoltant-lo i posant

paraules a tot allò que fa, que li doni la seguretat necessària per a seguir explorant i

creixent amb seguretat i autoestima. Un adult que estigui atent a allò que fa l’infant per

oferir-li noves propostes que el motivin, però que no interfereixi en la seva descoberta. En

definitiva, un adult respectuós, atent i disponible.

I perquè les programacions tancades, juntament amb la massificació de grups originen

que els mateixos infants acabin buscant el seu espai de respir. De vegades la nostra

necessitat de control i seguretat passa per sobre dels drets i necessitats dels infants.

És innegable que per poder donar resposta a tot això, és necessària una reorganització

de les tasques d’alguns membres de l’equip per donar resposta a les necessitats reals de

l’escola: l’atenció als infants i famílies, i per involucrar més el treball en equip. L’equip ha

de ser el motor de l’escola i l’eina de reflexió i construcció conjunta de l’escola per

poder oferir una educació de qualitat.

LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

Partint d’aquests drets dels infants, les famílies han de poder formar part d'una escola,

han de poder conviure l'escola, compartint el temps, l’educació dels seus fills i filles, tot

formant-se de manera conjunta una idea d'escola

L'escola ha de ser un veritable fòrum social per compartir idees, temps, activitats junts i les

famílies en son una peça clau. Hem de sentir el poder revolucionari de les escoles, creant

xarxa, cedint el control i compartint-lo amb la comunitat de debò (infants, famílies...).

Perquè els qui formen part de la comunitat educativa son els infants, els educadors, els

pares i les mares, les cuineres, les feineres... Tots ells han de trobar el seu procés de

construcció conjunta. Cada escola ha de trobar el seu procés únic i irrepetible.

Com s’origina i es construeix aquesta escola? Coneixem experiències de

participació de les famílies en la vida de l’escola? Què vol dir participar? Com es

participa a l’escola bressol? Com viu l’equip aquesta participació?

Per altra banda, cal ser conscients que els mestres no tenim el poder ni estem per damunt

de ningú, sinó que estem al costat dels infants i de les seves famílies, acompanyant, i això

necessita d'un treball personal important i d’un enriquiment com a equip també molt

important. Cal una bona formació de les futures educadores i un constant intercanvi

d'experiències i formació permanent, entre els educadors de les diferents escoles.

Com organitzem la relació amb les famílies, com ens posicionem davant d’elles, com ens

hi comuniquem, com escoltem les seves necessitats... Cal tenir i dedicar un temps per a

això.

L'educador és un professional que té el compromís de gestionar l'espai el grup, les

famílies... està dins de la tasca del mestre sempre comptant amb la diversitat de famílies i

infants. Cal transmetre a les famílies com han d’estar a les escoles i a les estances per a

que aquesta presència sigui de qualitat per a tothom (per als infants, per a elles mateixes i

per als mestres). L’acompanyament a les famílies permet crear aquestes dinàmiques a

l'entrada dels infants a l'escola donant a conèixer com ho fem com a mestres, i

traspassant aquest model a les famílies.

L’acompanyament a les famílies també necessita d’un temps. Un temps que ens el dóna

l’entrada progressiva i gradual de les famílies a l’estança. Aquesta entrada gradual permet

acollir i estar amb la família de manera individual, sense congestió.

Estem preparats com a professionals per a treballar amb les famílies? Com ens

acompanya l’equip en aquest procés? Què implica el treball amb famílies? Tenim la

necessitat de capacitats personals i socials per poder conviure amb les famílies

sense angoixa prioritzant el sóc persona professional i no professionalitzar la

persona?.

Així com respectem la diversitat dels infants, els seus ritmes, drets i atenem les

seves necessitats, com ho fem amb les famílies?

Com gestionem aquesta diversitat a l’estança? L‘importància dels primers contactes

amb les famílies (portes obertes, etc.) per transmetre les ganes de compartir l’educació

Si les famílies se senten participants reals de l’escola, canvia la seva mirada i les seves

expectatives cap a l’escola.

EL TREBALL EN EQUIP

Què vol dir treballar en equip? Com podem gestionar les reunions amb el temps que

tenim? Què es prioritza? Sabem optimitzar el temps?

Les reunions d’equip han de resultar útils i enriquidores per a tothom, hi ha moltes

maneres de treballar, mestres amb molta experiència, d’altres que acaben de començar,

diferents tarannàs, etc...

Com es motiva l’equip? Creiem que cal partir de temes que interessin i preocupin a

tothom per tal d’arribar a construir una línia pedagògica clara i comuna. Cal que cadascú

trobi la seva manera responent sempre a les necessitats del infants, de les famílies, dels

mestres, dels espais... i poder fer aquest treball de reflexió en equip. A través de l’anàlisi

de la vida quotidiana, del que succeeix dins l’aula poden anar sortint temes bàsics com

l’observació, què volem que els infants s’emportin del seu pas per l’escola, etc...

Propostes: una reunió destinar-la per a proposar temes de debat en equip, repartir

aquests temes en el calendari i així poder reflexionar prèviament de forma individual i

arribar a la reunió amb un treball personal fet per tal d’enriquir el diàleg i la construcció

conjunta.

La importància de l’observació com a eina de reflexió de la nostra pràctica diària amb els

infants. De vegades algú extern a l’estança i al grup d’infants ens pot oferir una altra

mirada que la dinàmica del dia a dia no ens permet veure. Com podem organitzar-nos per

poder observar? Podem observar al propi centre o un altre, una mirada externa enriqueix

tant a qui observa com a qui és observat.

Ja que la tasca de debat i reflexió és tan difícil trobar-li l’espai necessari, quan es faci és

important que perduri en el temps i quedi per escrit. D’aquesta forma es pot modificar,

reprendre, transmetre a les persones que s’incorporen de nou a un equip, compartir amb

d’altres equips, amb les famílies, etc...

L’escola bressol és un espai on es treballa amb emocions, dels infants, de les famílies, de

les relacions, les pròpies dels professionals que es remouen, etc... Creiem que haurien

per tant de tenir un lloc dins del nostre temps, com a professionals que les hem de

gestionar hem de trobar la manera de compartir-les, d’analitzar-les, recollir-les, reconduir-

les, etc...

Amb la idea de construir aquesta cultura d’infància, s’organitzen trobades amb

diferents equips de diferents centres per compartir, discutir, reflexionar i construir?

Valorem la continuïtat d’un equip com a eina de cohesió per a tirar endavant qualsevol

projecte pedagògic. Les escoles noves o aquelles que pateixen canvis constants han de

fer un camí més difícil.

Tot i així creiem que a treballar en equip s’aprèn i s’ha de tenir ganes d’aprendre’n, cal

viure la riquesa i la necessitat real de fer-ho.

Tot i que dins de les escoles bressol hi treballem professionals de quatre empreses

diferents, si mantenim la mirada oberta, en funció dels individus que coincidim sota un

mateix sostre, potser podrem ampliar l’equip d’adults implicats en la comunitat educativa.

Com l’estructura jeràrquica que planteja l’IMEB, és una estructura que pot arribar a

“encorsetar” els equips, deixant als directors sols i amb massa responsabilitats i a les

educadores en un lloc d’obediència no crítica. Podem canviar aquesta estructura? Com

ho viuen les direccions? Com ho viuen els equips?

Tots som i tenim dret a ser responsables del que succeeix dins l’escola. Davant dels

canvis que ens imposen, ara més que mai, prioritzar dins les nostres tasques, l’atenció als

infants, les famílies i l’equip i deixar de banda d’altres tasques, si cal ens hem de plantejar

la desobediència.

CONCLUSIONS

Aquests tres eixos de treball són els tres puntals en què l’educació i les escoles bressol es

recolzen. L’atenció als infants, la participació de les seves famílies, i el treball en equip

educatiu, son la base que garanteixen i mesuren el grau de qualitat educativa d’una

escola.

Cal reconstruir l’escola i les nostres actituds com a educadores i educadors, però també

com a ciutadans i ciutadanes, i en aquest sentit aquesta crisi ens ha de permetre aturar-

nos a reflexionar sobre el què fem, com ho fem i per què ho fem. Perquè com a mestres i

ciutadanes creiem que aquesta crisi no pot ser l’excusa per desmuntar i llençar per terra

una feina construïda social i conjuntament des dels barris ara ja fa més de 30 anys.

Perquè si cal una inversió de futur en aquesta societat, aquesta inversió és l’educació dels

més petits i petites de la ciutat.

Per tot això, seguim defensant un model d'escola pública i de qualitat per als infants de 0

a 3 anys, i seguim rebutjant la imposició per part de l'Ajuntament de Barcelona de les tres

noves mesures organitzatives que afecten directa i greument l'atenció dels nens i les

nenes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona.

Creiem que han sorgit prou reflexions interessants per a continuar treballant i construint

una educació de qualitat per a la petita infància. I compartir experiències, idees i reflexions

és la millor manera de fer-ho. Per això, valorem la possibilitat de crear espais de debat i

treball conjunt per anar filant més prim en la nostra feina del dia a dia.

Els i les mestres de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis Complementaris de

Barcelona participants a les 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3

Barcelona, 3 de juliol de 2012

bressolrebelat@gmail.com http://escolesbressolindignades.wordpress.com

www.facebook.com/pages/Escoles-Bressol-Indignades/280192645347072 Twitter @bressolrebelat