/ROT LLOREflÇ DE/ CRROA//RR

Entre parets clivellades,papers espelleringats,cables d'electricitat,persianes mal pintadesi rajoles espanyades,¿no vos pareix que es urgentun bon pla d'embellimentque mos arregli es racons?¿O passaran amb cançonssi ho deim a s'Ajuntament?

Associació P. ForanaPrincesa, 2407240 Sant Joan

nomi uc. iyy¿ * J\" 1884£& - 1892 • 1992

j-..[/.ijlJNTAMKT DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

¡•¿»¿^gHBBfissqaiiffs^Hfij ^ &3£g^%:m: m^£s&:ia ffm

Editorial

Urbanisme Flor de Card

pàg 2 (210)

Aquest mes de novembre ha fet 100 anys que Eu-sebia Estada va dissenyar el que havia d'esser la Palmadel futur, amb l'enderrocament de les murades, la distri-bució de l'eixample, les zones d'esplai per als ciuta-dans. ...El seu projecte mogué molta polèmica, però elspolítics tengueren prou categoria com per alçar el cap imirar cap a un temps que ells gairebé no podrien disfru-tar, però sí els seus successors, i posaren les bases delque és la Palma d'avui.

És evident que Sant Llorenç no es pot compararamb Palma, però no perquè sigui més petit s'han d'ob-viar els seus problemes i actuar només tapant forats. Aquítambé necessitam un pla que contempli la globalitat delmunicipi i que miri cap al futur, un projecte elaborat pertècnics -discutit, modificat, consensual... ilo que vulguinels polítics-, però que dissenyi el Sant Llorenç de demà.

Però aquí ens tenen avesats a actuar d'una altramanera: s'arregla una placeta sense comptar massa ambl'ús que se'n farà, se sembren arbres -molt més pocs delsque voldríem-, es compren trinxes de terreny per fer-hiinstai, lacions esportives esquifides... i darrerament s'ar-reglen els empedrats de la carretera d'Artà si l'amo hiestà d'acord. Això no és manera defer les coses. ¿Compodrem tenir un poble hermós, amb una cena unitat, ambuna circulació rodada racional, amb zones verdes benpensades, si només ens dedicam a tapar parxes i arreglarde mala manera el que s'espenya ? Si no disseny om un plaambiciós, a llarg termini, i cada any anam fent un po-quet, a mesura de les nostres possibilitats, no sortiremmai de la misèria urbana a que ens estan avesats els di-rigents locals.

En Jaume Sales va esboçar aquesta idea quan esparlà de la remodelado de la plaça Nova. No vol dir quel'Ajuntament hagi d'agafar el seu projecte, ja que seriabo que tots els tècnics interessats hi poguessin dir laseva, però va mostrar el camí del futur, un futur quetambé passa per tenir aprovades les Normes Subsidiàries,aquest vergonyós projecte que es va perllongant any reraany per la desídia dels nostres polítics o per amagarobscurs interessos particulars.

I encara que siguem escèptics sobre les intencionsurbanístiques dels polítics, no ens cansarem de fer votsperquè alcin el cap d'una vegada i mirin cap al futur deSant Llorenç.

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Novembre de 1992Número 188Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòstit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès

Premsa ForanaGuillem Pont

FlanaganRamon RossellóPere J. Santandreu

PSM

Sol, i de dol

Xesc UmbertIgnasi UmbertMaria Galmés

Antoni Aul íPere J. GalmésIsabel Nicolau

Pla d'embelliment PortadaTal dia com avui 3Crònica informal 6Espipellades 15La imatge (I) 24Espais naturals 3Gent de la nostra gent 4Els 4 clotets 8La imatge (II) 24La negra 5Notes històriques 9Jaume Galmés 10El premi Salvador Espriu 11Fems 12Enhorabona 12Batec 13Teatre 15El temps d'octubre 16Fil esa i altres herbes 17Si lleu... 18Demografia 18ComptabilitatBàsquet 19Poesia 19Distribució

I Editorial conjunt de la Premsa Forana de Mallorca pàg 3 (2ii)

Dues passes endavant, una endarrera

La Llei d'Espais Naturals (LEN)aprovada pel Parlament Balear la pas-sada legislatura va posar fi a una eta-pa de la nostra història marcada perles batalles constants entre el movi-ment ecologista i algunes promotoresurbanístiques per presservar o edificaralguns espais naturals que havien es-capat del primer boom de la cons-trucció. Sa Dragonera, Es Trenc,S'Albufera, Sa Canova, Capocorb,Mondragó o Sa Punta de n'Amer sóntopònims que han quedat per recordaruna lluita col·lectiva i desordenada,incapaç de frenar el desordre que im-posava la lògica de les inversions,mancada d'unes Directrius d'Ordena-ció del Territori que harmonitzassinel creixement i la conservació del pa-trimoni comú.

La Llei d'Espais Naturals no orga-nitzava el territori de les Balears, noens permetia saber QUE podíem fer iON podíem fer-ho, però almanco de-limitava els espais on NO podíem fer

determinades construccions, almancopresservava una part substancial delnostre paisatge. No era la terra deCanaan, però era una passa endavanten la travessa del desert.

Ara, el Parlament balear, a instàn-cies del grup PP-UM, ha iniciat elstràmits per modificar aquella llei. Elsarguments de la majoria són ben và-lids: el text vigent de la LEN presen-ta unes equivocacions, uns errors ques'han de subsanar per no perjudicarinteressos legítims. Seria necessari es-tar-hi d'acord si els diputats del PP-UM haguessin explicat, un per un, elserrors que han detectat a la LEN i sijustificassin cadascun dels retalls queproposen.

No ho han fet, i això ha obert laveda de les sospites. L'experiènciaens fa veure interessos particularmentinconfessables darrera cada quartera-da usurpada a la natura, darrera cadapaisatge furtat a les generacions futures. Més quan el text presentat pelPP-UM és particularment impresenta-ble, amb errors que delaten presses iamb uns mapes indesxifrables que fanimpossible el debat. En alguns casos,els retalls són tan grans que just elsexplica la demagògia o la venjança.

Si la LEN ha de reformar-se és ne-cessari el consens. L'Ordenació delTerritori no pot ser moneda de canvi,no pot estar en mans de trànsfuguesni pot ser imposada per les majories.

CIAL

C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITÀRIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

No podem malbaratar els mapes cadaquatre anys en funció dels resultatselectorals. La seguretat jurídica dema-na estabilitat.

Després de nou anys d'autonomiaencara no tenim aprovades unes Di-rectrius d'Ordenació del Territori pre-vistes a la Llei. El present i el futursón plens d'incertesa. Terra i ciuta-dans cohabiten sense cap llei que elsempari. Mai no sabem què passaràdemà. La LEN va ser una passa en-davant. Ara no hauríem de tornar aEgipte.

Associació de laPremsa Forana de Mallorca

Tal dia com avui

ARA FA 95 ANYS* Que dimitiren el balle, els baties

de barri, el saig, el municipal, els dospeons caminers i el carter. De llavorsençà no s'ha tornat estrevenir.

ARA FA 20 ANYS* Que el Club Card va organitzar

el primer torneig d'escacs, que acabàen una simultània dels 20 participantscontra en Sebastià Llull Sansón. Vala dir que els va guanyar a tots.

ARA FA 15 ANYS* Que la banda de música va orga-

nitzar el seu primer Concert de SantaCecília.

* Que es va adaptar l'Escola Novacom apare infantil.

ARA FA 10 ANYS* Que posaren en català els rètols

de l'Ajuntament.

ARA FA 1 ANY* Que començà la restauració de

l'església.Josep Cortes

Gent de la nostra gent Pàg 4 (212)

En Jaume Galmés

Gent de la nostra gent, per cir-cumstància que no sabria ben bé ex-plicar, ha fet referència, fins ara imajoritàriament, a gent d'edat o desa-pareguda, però això no implica capinterès en marginar o deixar de bandaaltra tipologia de llorencins, com po-den ésser els que ara viuen lluny d'a-quí, o els joves.

La circumstància personal d'en Jau-me -guanyar el premi Salvador Es-priu, de poesia jove-, ens brinda l'a-vinentesa de rompre aquest esquema.Som-hi.

**************

Segurament, com molta altra gent,el passat tres de setembre vaig passe-jar la vista sobre l'anunci d'un setzède pàgina que sortia a la part inferioresquerra d'una pàgina normal del dia-ri VII Premi de poesia jove SalvadorEspriu, 1992. Convocat per fundacióPere Vergés. Informació al tel...",amb la mateixa indiferència que lavaig passar sobre altres titulars Sal-vem es Molinar, El Rey recibe...

I puc assegurar que mai no vaigpensar en la possibilitat de que aquestanunci cridas l'atenció de cap conciu-tadà.

Per això en saber que en Jaume ha-via guanyat aquest premi, la primerareacció fou de sorpresa, acompanyadade seguida d'una profunda satisfacció.I no pel fet que implica de reconeixe-ment a l'obra -que he de confessarconec molt superficialment- d'un llo-rencí, i a més col·laborador de Florde Card, sinó pel que pot suposar dereforçament positiu a una feina i, fo-namentalment, a una persona.

Basta mirar en Jaume de cara, osentir-lo parlar per adonar-se'n de laimportància d'aquest premi.

La poesia p'en Jaume és quelcomvital. El pou on sublima la seva forçai el seu temps.

Rera queden els problemes i les ex-periències terapèutiques que més valoblidar. Cal posar messions en el fu-tur.

Just havia decidit dedicar-li la pre-sent Gent de la nostra gent, quan -ohcasualitat!- el vaig trobar a la carrete-ra. El trajecte Vilafranca-Sant Llo-renç ens va resultar curt per parlar iescolar les entrevistes que li havienfet diverses emisores de ràdio i que

portava a la butxaca gravades en unacassette: "...és el tercer mallorquíque guanya aquest premi", "...la poe-sia com a expressió de sentiments ín-tims", "l'obra guanyadora té tresparts diferenciades", "a vegades unpoema surt en un moment i d'altrestardes anys en tenir-lo acabat", "hecol·laborat a diverses revistes", "vaigcoordinar durant cert temps el Suple-ment Cultural del 7 Setmanari", "arabàsicament em dédie a la traducciódirecta de poetes romàntics france-sos"... (i després assenyala una terin-ga de noms que no entenc), "admir

Gent de la nostra gent pàg s (213)

sobretot, la poesia de Salvat Papas-seit", "vaig començar a escriure poe-sies quan anava a l'Institut", "el pro-fessor Pere Rosselló em va encorat-jar"... i tota una sèrie d'idees i pen-saments que configuren la realitatd'un Jaume ple de goig i satisfacció.

**************

La màgia del record em mostra unJaume i un Pedró -el seu germà- in-fants. Just quan vivien al carrer de laCreu, part davall canestra.

Jo els veia moltes vegades a aquellsdos al·lots, gairebé sempre de la mà,o unes quantes passes al davant o aldarrera de la seva padrina. A la força,sa padrina, ha de resultar una personafonamental ens els seus processos deformació i emocionals.

No és estrany, idò que sa padrinaapareixi adesiara en els mots usualsd'en Jaume.

Posteriorment, entre el canvi de ca-sa i el procés escolar, el vaig perdrede vista.

No fa gaire anys, el vaig tornarretrobar. Just quan treballava a larevista manacorina i col·laborava aFlor de Card. Aleshores ja havia pu-blicat alguns poemes a un recull de lacol·lecció "El Turó" dirigida pelguardonat Miquel A. Riera.

Atravesssava una certa crisi i s'ha-vien fet amics amb na Catalina; pas-sava llargues estones a canestra par-lant de dèries i realitats, de vida irecords.

Fruit d'aquella època és l'exemplar

que, editat en fotocòpies, ens dedicàde la seva primera obra, i que ara, éspart d'aquest reconegut premi.

Però de banda la satisfacció que emprodueix el premi d'en Jaume, deri-vada del petit nivell de coneixençapersonal i també del convencimentque aquest haurà de repercutir sobreell de forma positiva pel que té d'em-penta, tant en el camp personal comen el del coreu de la poesia, es dónaun altre condicionant: des de Catalu-nya ens mostren als llorencins la và-lua d'una persona llorencina.

Nosaltres, els llorencins, encarasom incapaços de descobrir, recolçari estimar les obres de la nostra gent.

Es tota una lliçó!

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortes

C

La negra

El local de la Tercera Edat estavaalçurat. Se n'havien hagut de dur l'a-mo en Tomeu i la seva dona a l'atro-pellada cap al PAC de Son Serveraamb l'ambulància de la Creu Roja,perquè tenien un mal de panxa espan-tós i no trobaven conhort maldaments'hi posassin coques de farina de blatd'indi, que diuen que van tan bé. EnRamir creia que qualque cosa que ha-vien menjat no els havia caigut bé,però no s'explicava el què podia és-ser, perquè justament aquell dia ha-vien anat d'excursió i d'arròs brutn'havia menjat tothom. I no era cosade berbes, perquè el metge haviaaconsellat als soldadets que fessin via,que p'en'va no hi serien a temps

Madò Tonina també ho semblavaalçurada, pel que havia passat alsseus dos contraris de parxís, però no-més ho semblava. Ella ho sabia béquè tenien, no ho havia de sebre siels l'havia posada ella!: una culleradade mata-rates perhom dins el tassó decocacola. Confiava que que haguessinbadallat abans que els trobassin elmal, però havia de dissimular i fercreure que passava tanta pena com laresta de jubilats, no fos cosa quequalcú es malpensàs.

Feia estona que la tenia pensada.Havia aprofitat un dia que l'havienacompanyada al mercat de Manacorper arribar fins a ca'n Batliu i com-prar-ne un paquet, que si hagués anata dur-lo de ca'n Sollo ho hagués fetmassa coneixedor i la gent per ventu-ra hauria sospitat.

Així s'haurien acabat les enrabia-des. Ja trobaria més gent que no fespífies per fer la partideta de parxís. Iés que en lloc de passar gust de jugarn'hi feien cada una que li posava elsucre al cap damunt! D'aquella mane-r-> no podien continuar o sinó la que

hi faria la pell seria ella, i això sí queno! Ja havia voltat els vuitanta, imaldament el rector li fes propagandade lo bé que estaven en el Cel, nofrissava gens d'anar-hi, i això que amés de la insulina, cada dia havia deprendre un caramull de medecines.

Saps que s'ho tenien de ben mun-tat, els dos punyeteros! Sempre volienels mateixos colors, i clar, a ella laposaven enmig i li feien la vida im-possible: na Francina tenia mig taulerper córrer sense que ningú no 1'en-calcas, i en Tomeu sabia que ningúno li pitjaria darrera perquè a la sevaesquerra no hi seia ningú; mentres-tant, ella sempre trobava barrera i nopodia guanyar cap partida. A més, sipodien triar, sempre movien la fitxaque més la perjudicava.

No és que ho hagués fet pel duroque s'hi jugàvem, però una arriba aanar nita de veure que se'n riuen d'e-lla. Ja ho repararían si en tendríanmés, de rialles, si se'n sortien d'a-questa. Més se'n mereixien!

Flanagan

Crònica informal pàg 6 (214)

Amb una setmana de retras per cul-pa de l'atac que la bactèria de la sal-monel.la va efectuar, sense motiusaparents, contra tota la família delsecretari, el dia 12 del mes passat vatenir lloc el ple ordinari de novem-bre. M'abstendré, en aquest cas, detornar jugar amb el doble significatde la paraula ordinari per no haver dedonar més explicacions als polítics,que em resulta força incòmode l'ha-ver de justificar repetidament unabroma sense aconseguir-ne cap resul-tat positiu.

-I això que si un comentarista en-collonador li treia punta, aquesta pa-raula podria donar molt de tema...

-Sí, però val més deixar-ho anar,que llavors la cosa s'allarga. El pri-mer punt interessant va ésser el delplec de condicions per a la recollidadels fems. Sembla que el contracteacaba un dia d'aquests i que en el quevendrà hi volen incloure contenidorsper vidre, recollida de paper i netejadels carrers, a més dels fems i elstrastos vells queja fan ara. D'aquestpunt el PS M en féu una defensa fer-ma, el PSOE desitjà que no nomésfos un acord sinó que es convertís enrealitat i tots votaren a favor.

-Va bé. Ara veurem si ho faran te-nir de ver.

-A continuació començaren lesmocions i n'hi va haver de tota casta.La primera fou del PSM, que instàels governs central i autonòmic per aque complissin cadascú amb la sevaobligació en el tema del poliesportiuescolar. Segons n'Antoni, ni els deMadrid han donat els dobbers per co-mençar les obres, ni els de Ciutat re-muguen amb la insistència que tocaria

per exigir-los que compleixin amb laseva obligació. Sembla que el nostreAjuntament té el tema aprovat i queguarda una partida pressupostària perenllestir-lo, però de Ciutat no li auto-ritzen per contractar les obres.

-Molta sort duen de poder donarles culpes a qualcú, que amb lo ma-gres que van de duros, si els donassinel sus no sé on posarien mà. I què di-gueren els seus representants locals?

-Tot d'una alçaren la coa. Na Jerò-nia deia que era el Govern Balear elqui havia d'autoritzar les obres, i naBàrbara trobava que els seus feien detot i molt per poder autoritzar, peròque de Madrid no els enviaven elsdobbers. N'Antoni opinà que si norebíem duros era perquè s'ho haviengastat tot a l'Expo, a les Olimpíadesi a l'Avé...

-Maria Purissima, i ja hi tornamesser! I que s'aprovà la moció o no?

-Sí, per unanimitat, però amb lesdisculpes del PP-UM i el PSOE capals seus respectius partits.

"Ningú no ens potdonar lliçons de

protecció de la naturade les Illes" (PP)

Després vengué la moció en defen-sa dels Espais Naturals que havia ela-borat la Plataforma, i que no repro-duïm perquè la publicàrem íntegra-ment el mes passat. Aquí es va estre-venir un fet curiós: que els represen-tants del PP votaren apart de la deUM. Na Bàrbara va assegurar ferma-ment que sempre defensaria els espaisnaturals, però que en aquesta ocasiós'abstendría.

-Curiosa manera de defensar unacosa. Jo em pensava que es que hi es-taven d'acord, si no feien res més es-pectacular i compromès, almanco vo-taven a favor...

-I jo que m'ho pensava, però ja hoveus... I els del PP llegiren un proto-col dient que votarien rotundament

que no, perquè ningú no els havia dedonar lliçons de protecció de la natu-ralesa. A Eivissa, com que estan ave-sats a viure a foravila, desprotegirienSes Salines perquè poguessin fer-sexalets, i que la família d'en Cañellasnomés en volia construir setanta, mal-dament en es projecte en pogués fermolts més. Segons el seu informe,Mallorca és una de les zones del mónque més terrenys protegits té, i que lareforma només representa un percen-tatge minúscul d'espai urbanitzable.

-Sagrades! No és aquesta l'opinióde la resta del món. I com és que noho digueren fa mig any, quan ellsmateixos aprovaren la llei que ara vo-len modificar?

-No ho sé. La qüestió, però, és quela moció fou aprovada per vuit vots afavor, dos en contra i una abstenció.Tot seguit na Jerònia en va voler pre-sentar una altra que deia pràcticamentel mateix, però no la hi acceptarenper considerar que es tractava d'uncas clar de protagonisme polític. Sitots s'havien posat d'acord per pre-sentar la moció de la Plataforma, pre-cisament perquè cap partit no poguésfer-ne un ús particular, ara no caliarompre el consens per repetir el queja s'havia acordat abans.

-Hi degué tornar haver renou...-Sí, però ja hi estam avesats. A

continuació el PSOE va presentar laque feia referència, en general, a ladesaparició del patrimoni arquitectò-nic, i en particular al restablimentdels empedrats de la carretera d'Artà.Demanava que tots els que fossin depedra picada o de macs de torrent,que l'empresa els deixas tal com elshavia trobat abans de fer les síquiesde la canalització de les aigües.

-I que no havien recollit firmes perdemanar lo mateix?

-Sí. En Tomeu Bovet va dir quedamunt el projecte estava contemplatque els empedrats es refessin amb ra-joles de pastilla...

-I que l'has vist mai tu, al projec-te?

-Jo no. Fa un any i mig que han

Crònica informal pàg 7 (215)

començat les obres i encara és l'horaque hagin de donar una informaciópública de tot el que han fet o fancomptes fer. És difícil trobar un altrecas amb més poca sensibilitat cap alsveïnats. Fan pagar per adelantat senseexplicar el què es paga i amb uns cri-teris totalment injusts, amenacen ambrecàrrecs, no informen de quan es po-drà emprar el servei, alcen els empe-drats sense dir ase ni bèstia als afec-tats... i espera, que encara no sabemcom cobraran les quotes del clavegue-ram! Realment, s'han passat.

"Amb els tema de lesaigües és difícil trobar

un altre cas de méspoca sensibilitat de

l'Ajuntament cap alsveïnats"

-I ara els faran de rajoles?-Els que eren de pedres guapes els

retaran tal com estaven, tant si estracta de pedra picada com de macsgrossos de torrent; els que no hoeren, si els veïnats volen pagar la di-ferència, també els empedraran; i laresta serà de rajola de pastilla.

-Hauran fet cas de la recollida defirmes, idò...

-Sí. Està ben vist que el qui noplora no mama.

L'altra moció feia referència a unaqueixa de n'Antoni Cuc contra la de-legació de l'INEM a Manacor. Resul-ta que quan va anar a apuntar-se al'atur, l'empleada que treballa a CaSes Monges li exigí que parlas encastellà, que ella no l'entenia, i ell,tot empipat, se'n va anar a Manacori va rebre el mateix tracte. A la mo-ció sol·licitava que l'Ajuntamentprotestas per la poca sensibilitat del'INEM a una localitat on tenen apro-vat un programa de normalització lin-güística.

-Així mateix és collonut no poderxerrar en la teva llengua ni tan s

dins caleva!-Na Jerònia, volent llevar im-

portància al tema, va trobar que lallengua només era un mitjà de comu-nicació i que mai no s'havia d'esgri-mir com a arma. Considerà que el pleno havia de prendre partit i que s'hade lluitar per lo nostro, però sempreamb tolerància.

-No hi estic gens d'acord.-I jo tampoc. N'Antoni li respon-

gué que els que no saben català tambéhavien de ser tolerants amb els ma-llorquins, i que estaven obligats perl'Estatut almanco a entendre'l. Unespanyol pot utilitzar el castellà pertot el territori de l'estat, però unmallorquí també pot utilitzar el catalàa totes les Balears. Estam obligats aentendre el castellà, que per aixòrespectam la Constitució, però mai noens poden obligar a parlar-lo dinsMallorca, que per això tenim l'Estatutd'Autonomia.

-No podem consentir que ens men-gin les sopes damunt el cap. La llen-gua no és només un mitjà de comuni-cació, sinó el principal senyal d'iden-titat de tot un poble. Si ens la deixamprendre haurem perdut la principal deles nostres arrels. I basta de parlardel tema, que ja ens hem posat serio-sos i està més que prou debatut desde fa molts anys. Com va quedarl'assumpte?

-Deu vots a favor de la moció il'abstenció del PSOE.

"La llengua només ésun mitjà de

comunicació" (PSOE)

-Va bé. Més mocions.-El PP-UM en va presentar una per

mentalitzar la gent de que consumeixiproductes mallorquins. Demanava ques'envias un escrit a la conselleriapertinent i que l'Ajuntament iniciasuna campanya.

-Podria començar així: "ConsumiuF'orde Card, un producte típicament

„f n~.iCÍ .

-Escolta, no estaria malament.N'Antoni Cuc, tot astorat, va dir queno ho entenia, no ser que fos un golde la regidora d'UM als dos del PPper lo de la polèmica recent amb elConseller d'Agricultura, que ha aban-donat Unió Mallorquina i s'ha enco-llât amb el Partit Popular. I la veritatés que, entre bromes i veres, sols nosé si l'aprovaren o no, però damuntla taula tenien una botella de FontVella i bevien en tassons de CocaCola. Supòs que el mes que ve ten-drán aigua de Binifaldó o una botellade pinya...

-M'he d'entretenir a comprovar siells mateixos ho fan tenir de ver.

-I la darrera també era del PP-UM.Pareix ésser -segons Guillem Llull-que els carrioners necessiten urgent-ment un local cobert per fer soparsals jubilats i cobrir el poliesportiu, ique aquesta seria la millor obra en to-ta la història del poble, per la qualcosa proposaven construir-ne un.

-Quaranta putes! Ara anam! Aquesthomo no dóna gaire importància al'església, a l'escola, a la unitat sa-nitària, al poliesportiu, a la biblio-teca, al clavegueram... I d'on treurienels dobbers?

-Hi ha arqueòlegs que en trobendavall les pedres...

-Si, i dins les nostres butxaques. Iho aprovaren?

-Digueren que prendrien mesuresserioses per intentar fer el possibleper estudiar la viabilitat d'elaborar uninforme que desemboqui, en un futurno massa llunyà, en un inici de redac-ció d'un avantprojecte de bases permirar de tractar el tema, sempre, aixòsí, que l'economia municipal hopermeti.

-Res, en dos dies estarà fet. I quèmés digueren?

-Quatre precs i preguntes amb elstemes de sempre: la canalització deles aigües, les Normes Subsidiàries,el pressupost de festes de l'any pas-sat, la manca de dobbers, el malaplerd'alguns policies, el Centenari...

-Tu ho has dit: lo de sempre.

m4 clotets pài 8 (21 f)

I/ Frases curtes

No sé si és gaire comú. Però a mi em passa adesiara.A vegades llegesc una frase aïllada, descontextualitza-

da, però tot i essent conscient de la problemàtica que im-plica tota descontextualització, resulta prou forta perquèm'impacti.

Un impacte que sovint apareix a la part conscient delpensament i em martelleja la consciència.

Tal és el cas de,

"Ningú no comet un error més gran que qui no fa resperquè solament pot fer poc".

A quin camp voleu que l'apliquem: al treball?, a l'eco-logia?, a la llengua?, a la cultura?, a la política?...

ü/ Amics

A mesura que passen anys, hom va canviant cèl·lulesd'aquí i d'allà i, àdhuc allò que un temps consideràveminnegociable, com és ara el pensament, va evolucionantde mica en mica. De tal manera que si es poguessin foto-grafiar les idees i comparassin les que teníem als vintanys i les que tenim ara, difícilment podríem mantenirraonablement que som les mateixes persones.

De la mateixa manera, hi ha tota una sèrie de tretspersonals que permaneixen invariables. Les primeres em-premptes que rep una persona -fonamentalment fins alsset anys- són les més fortes, les que més temps permanei-xen i que, d'alguna manera, cofiguren la manera d'ésser,"l'estructura" del pensament i la "personalitat".

D'això me'n vaig adonar l'altre divendres, en què ensreunírem una colla d'amics d'infància per fer un sopardesprés de, gairebé, quinze o vint anys de no haver estatplegats.

N'Antoni D'es Taller", en Rafel Sabater, n'AndreuZorrilla, en Tomeu Des Piset, en Pep Mosca i en GuillemDe Sa Bagura, parlaren de records d'infantesa, de situa-cions actuals, de corrupció política i d'altres herbes,però...

Qui més qui manco es va mostrar tal qual era quan te-nia vint anys.

El vestit i la pell potser han canviat (més experiències,més lectures, més doblers, més...) però la carcassa (elsobjectius de vida, l'ésser...) era exactament la mateixa.

Una reunió ben agradable i alliçonadora.

Iü/ Més d'estepa joana

L'Hypéricum baleàrícum és una de les plantes que mésm'agraden. Pel fort aroma (que particularment em recor-da un olor de betlem que teñe interioritzat de quan eranin), per la forma de les fulletes oposades o obtuses, pelgroc de les flors, de cinc pètals i relativament grosses quees mostren de desembre a maig... i perquè solament estroba a les Balears.

Que ho té tot, vaja!

Temps enrera, em va alegrar descobrir-ne una colòniaen el cim de la muntanya de Ses Voltes (sobre els penya-segats que blanquegen a la part de migjorn de Es Tele-grafo) en una excursió del Club Card. Colònia que encaraperviu, com vaig assenyalar el mes passat.

La insistència sobre el tema, no és solament una qües-tió amorosa, sinó el fet de localitzar-ne, també, varis ma-tolls a la part empinada de llebeig, i també entre roquescom si cercassin el risc de la dificultat -que no és guapoaixò?-, de la muntanya de Calicant.

IV/ La línia

Dues idees:

Com podem definir exactament la separació entre el diai la nit? ¿En quin moment precís del crepuscle vespertípodem assenyalar que ara és de nit i suara era de dia?¿Quines diferències de matís humanament perceptible di-ferencien un moment de l'altre?.

Com assenyalava el més passat, "aquest conglomerat defísica i química que és el cervell humà, amb una perfectaretroalimentació, sempre se'n surt de manera impecablea l'hora de justificar els propis pensaments i les decisionsi accions derivades d'aquets pensaments".

I una resultant:

On és la línia divisòria? ¿Quines subtileses, quines di-ferències de matís poden separar i definir una persona?

On se situa la diferència entre sa i malalt?I entre ric i pobre?I entre incult i cult?I entre bo i dolent?I entre curt i llest?

I entre normal i anormal, deficient o minusvàlid psí-quic?

Guillem Pont

I Notes històriques pàg 9 (217)

Un noticiari de finals del segle XV (I)

Antigament els notaris i escrivansaprofitaven qualsevol plana en blanc,un buit o racó per anotar alguna efe-mèride o un f et curiós que els cridaval'atenció. A l'Arxiu del Regne de Ma-llorca es conserva la sèrie de llibresanomenada Extraordinaris de la Cú-ria de la Governació on, sobretot apartir de l'any 1482 hi trobam ano-tats fets curiosos.

A partir d'aquestes anotacionsmarginals hem compost el present no-ticiari advertint que ho hem redactatseguint les normes ortogràfiques mo-dernes perquè pugui ésser entès mi-llor.

1482Dissabte a XVI de febrer any pre-

sent M CCCC LXXXII arribà en loport de la present Ciutat amb la barxade Pedró Pinyaró lo molt espectablee molt magnífic mossèn Blanes deBerenguer, donzell, conseller e llocti-nent general de la Majestat de nostrenSenyor lo Rei en lo Regne e illes deMallorca, Menorca e Eviça e gover-nador del dit Regne. Era estat absentdel present Regne seguint la Cort deldit Sentor Rei dos anys e cinc mesos.E tan prest sabut, los magnífics juratsque sa magnificència era arribada,empraren tot los hòmens de condicióque fossen a cavall en la casa de laCiutat per ço que amb ells ensempsfossen a la recepció faedora del ditsenyor lloctinent. E així, dites ves-pres, essent los dits magnífics juratse los altres de nombre dels empratsen lo moll, lo dit senyor lloctinent:< què en terra, ço és, en lo dit moll

fonc rebut molt honradament, porta-ren-lo al Castell Reial tots anant acavall e los dits magnífics jurats e losaltres lleixant-lo aquí se'n tornaren.Fonc en dita recepció present lo Re-verend senyor Bisbe e altres eclesi-àstics. Deo gratias.

21 febrer.-Lo primer jorn de Co-resme.

28 març.-Són alliberats alguns pre-soners a honor de les festes de Pas-qua.

15 abril.-Lo dia de l'Àngel.Dijous a XVI de maig, hora de

vespres, que era lo dia de la festa dela gloriosa Ascenció del infinit DéuJesucrist redemtor nostre del any MCCCC LXXXII arribà en lo port dela present Ciutat, venint de Barçalo-na, amb la caravera d'en Oliver, lomagnífic misser Joan Dussai, doctoren lleis, assessor del espectable imagnífic lloctinent general e gover-nador del present Regne.

28 maig.-Visita a la presó.8 juny.-Morí Joan Falcó notari i

escrivà de la Cúria de la Governació.Anima eius requiescat in pace.

21 juny.-Visita a la presó.20 desembre.-Són alliberats alguns

presoners a honor de les festes de Na-dal.

14837 maig.-Lo darrer dia de les lleta-

nies.14 maig.-Aquest dia lo senyor lloc-

tinent e son assessor anaren a Rafaletper una qüestió de fites.

23 maig.-Feries repentines per lapresa del fill del Rei de Granada, loqual ha pres amb molta altra gent losenyor Rei nostre.

16 juny.-Aquest dia se seguí lo de-sastre de la nau del senyor lloctinentque donant-li brusca s'hi mete foc efonc mester dar-hi pres raó àlias sefore tota cremada. Cremà's sol laproa fins a la cadena.

5 juliol.-Visita a la presó,agost.-Dia feiat per ço com era la

Verge Maria dels Àngels. Aquest diaarribà lo senyor lloctinent mossènBlanes de Berenguer de Menorca aonera anat a XXVII de maig prop pas-sat. Fonc creat algutzir en dita illa enJacme Sent Feliu.

14 novembre.-Processó general im-plorant la pluja.

19 desembre.-Són alliberats algunspresoners durant les festes de Nadal.

14843 novembre.-Aguest dia circa dues

hores passat de matinada passà deaquesta vida la magnífica senyora Isa-bel de Vallterra, muller del espectablelloctinent general i governador. Hafeta sanctíssima fi com a persona queera cristianíssima e molt virtuosa.Anima eius requiescat in pace.

4 novembre.-Aquest dia foren fetesles exèquies de la senyora muller deldit senyor lloctinent en lo monestir deSent Francesc. Anima eius requiescat.

148517 març .-Dia d'eclipsi. Ans que

fos dit eclipsi se tenia fama que seriamolt gran e après que aquell és estat,se's vist que és estat molt poc que en-vides se n'ha haüt sentiment.

'XV í

<u-> (ïTJVç/<Kt—trhvA* I/**}*^ ,AvYn»-(ír/Yv*«---^

•wltrV«*- • *?/*

&-<•*-<^r^Mä/Tj-i^y^^-ff1*^ÇA^-i"1-

t\M+\tr- -

148615 i 16 febrer.-A mitja nit entre

aquests dies morí en el Castell ReialBlanes de Berenguer governador deMallorca.

Ramon Rosselló

pàg 10 (218)^HJaume Galmés Í Riera: premi Salvador Espriu-1992

Jaume Galmés i Riera va néixer aSant Llorenç l'any 1967. Va cursarl'EGB a la nostra vila, i el batxillerata T IB Mossèn Alcover de Manacor.En Jaume acaba de guanyar, en-guany, el premi de poesia SalvadorEspriu per a poetes joves, màximguardó que hom concedeix als PaïsosCatalans per avalar la contribució iincorporació de literats novells a lanostra cultura. Jaume Galmés hi vapresentar l'obra Nàufrag en el temps.la qual serà publicada dins l'any vi-nent per Edicions 62, dins sa col·lec-ció Els llibres de l'Escorpf.

Hem fet una vetlada junts i li hemplantejat una sèrie de qüestions quede tan repetides han esdevingut tòpi-ques. Però bé, tampoc no es tractaací d'analitzar amb puntualitat l'obrad'en Jaume, sinó d'apropar-lo més anosaltres i de conèixer la trajectòriaque ha seguit fins avui. Anirem es-corcollant el seu passat, el camí queha corregut. Tot, com un mosaic, ar-riba a unir-se: refer peça per peça laseva història recent ens permetràd'entendre perfectament per què enJaume Galmés ha rebut el SalvadorEspriu.

Pregunta: Jaume, quan començaresa interessar-te per la poesia? com alector, primer; o, ja aventurant-hi, totescrivint-ne?

Resposta: com a escriptor, pri-mer...

P: Quan va ser que publicares perprimer cop qualque poema? I, on?

R: Va ser devers l'any 85, amb elpoema vine, vine, gavina..., a la

revista "Flor de card". Vaig estarmolt content de veure'l publicat.

P: Resulta gratificant, per al poeta,veure la seva obra publicada?

R: Sempre constitueix motiu d'ale-gria, perquè mai no m'ho treuen aixícom jo pens, sempre és una sorpresa.

P: Com veus, ara, els teus primersversos?

R: Amb una certa distància,... Enaquells temps, em pareixien vàlids.

P: Parla'ns una mica del tempscom a coordinador del suplement lite-rari del 7Setmanari de llevant...(Quants de suplements sortiren?, nos'ha pensat de reprendre'n la publica-ció?)

R: No vaig tenir gaire suport quanel feia. En varen sortir onze números.Era, simplement, un full de quatrepàgines, que sortia al mig de la revis-ta, amb periodicitat mensual, sempreamb un color de paper diferent. Se'nferen dos números extres (de doblellargada)... Record el pas pel 7Setma-nari com a molt agradable; hi haviamolt bon ambient.

M'agradaria i no m'agradaria re-prendre'l. Ho veig com una etapa dela meva vida... M'agradaria fer unarevista trilingüe de poesia (en català,castellà i francès). Duria el títol d'unarevista que sortia devers els anysvint, "Els amics de la poesia"...

P: Ara et formularé la preguntaque més se sol repetir..., quin ha deser el paper del poeta dins la seva so-cietat? I en quina mesura la societatmarca el poeta?

R: Cap. El paper és per als polí-tics; ells sí que poden influir sobre lasocietat. Que la poesia influeixi sobrela societat ho veig com una utopia...La missió dels poetes és escriure po-esia.

P: Hem vist la teva col·laboració adiverses revistes, "Escalbruix", "ElMirall", "Flor de card"... Què et re-porten aquestes publicacions periò-diques? ...mantenir, per ventura, el

desig de seguir treballant?R: Sempre és satisfactori veure la

teva obra publicada, sigui a Sant Llo-renç, a Manacor, o a Catalunya...

P: Que va suposar la teva partici-pació al llibre Onze poetes inèdits,coordinat per en Miquel Àngel Riera?Creus que es pot parlar, ara, d'una"Escola de Manacor", tal com vaapuntar Jaume Santandreu?

R: Va ser un mitjà per donar-se aconèixer. Quant a "L'Escola de Ma-nacor", podem parlar d'una fornadad'escriptors de Manacor (començantja pel remot Tia de Sa Real, o pelmateix mossèn Alcover), Miquel A.Riera, Bernat Nadal, Guillem d'Efak,el desaparegut Jaume Vidal Alco-ver..., i així arribant fins als poetesmés joves, com són, per exemple,Francesc Cubells, i en Josep LluísAguiló. Es pot dir que amb aquestsdarrers he tingut un contacte a partirde la segona meitat dels vuitanta.

P: Tu has conegut diversos poetesi escriptors, amb els quals t'has rela-cionat. Qui, d'entre tots, creus quet'ha influït més?

R: Els dos Marias del segle XX(Marià Manent i Marià Villangómez).Vaig conèixer primer en Manent(abril, 1988, en un viatge a Barcelo-na). Hi vaig anar perquè em parlasd'en Salvat-Papasseit, que eren "col-lègues" (en paraules de Manent). El

l Poesia pàg U (219)

primer poeta català que vaig llegir vaser en Salvat, quan tenia disset anys.

P: (Un altre tòpic) Com a curiososque som, voldríem que ens fessis sa-ber quins són els tres escriptors cata-lans que més t'agraden? I els tres es-trangers?

R: El ja esmentat Salvat-Papasseit,en Marià Manent i en Miquel Martí iPol (Núria, aquest cop sí...) Delsestrangers, Hölderlin, un poeta queva rebre massa dels déus, i per aixòdiuen que enfollí; Gerard de Nerval;Rilke, de qui m'interessen, a mésdels seus poemes, les seves cartes;també admir la seva capacitat de tre-ball i el seu cultiu de la soledat.

P: T'has aventurat, sovint, en elterreny de la traducció. S'ha dit quela traducció permet l'escriptor de co-nèixer autors estrangers i de refermarel seu domini de la llengua, alhoraque la descobreix. En el teu cas, ésaixí?

R: Sí, totalment cert. Traduir unpoema és endinsar-se dins un mónnovell, un altre país, una altra sensi-bilitat, una altra concepció del temps,paisatges, persones, etc... Considerque la traducció és una bona maneraper treballar el llenguatge.

P: Per què t'ha interessat més lapoesia francesa? Per facilitat amb lallengua, per proximitat cultural, pelpes de la poesia francesa...?

R: El fet de conèixer la llenguafrancesa em permeté, ara fa cincanys, de desplaçar-me a París, on,entre altres coses, vaig descobrir lamúsica clàssica, la pintura impressio-nista, i, en una llibreria, em vaigcomprar una antologia de la poesiafrancesa del segle XIX, en la qualtambé vaig descobrir uns quants poe-tes, amb els quals compartia unes afi-nitats. En aquest sentit, els que mésm'agradaven varen ésser Musset, elja esmentat Nerval, i ja, dins el sim-bolisme, el gran Charles Baudelaire.

P: Aviat sortirà un llibre teu detraduccions de poetes francesos. Par-la'ns-en una mica!

R: Sortirà més tard que Nàufrnç en

el temps, per una raó de tipus edito-rial. Es diu Versions del francès, queaplega poetes des de l'Edat Mitjanafins als nostres dies. Estarà prologatper Marià Villangómez. Val a dir quealgunes d'aquestes traduccions ja hanestat publicades a "Flor de card". Pe-rò, malgrat això, les he anades corre-gint. Una traducció, com un poemapropi, no s'acaba mai. Valéry deia"un poema no s'acaba mai, s'abando-na"; o es publica quan l'autor estàcansat de revisar-lo.

*******

I així vàrem finalitzar la nostraconversa. En Jaume vol agrair lesnombroses felicitacions que ha rebutde tots els llorencins. De part meva,donar-li, altre cop, l'enhorabona, totesperant que els projectes que avui tédesats dins el cervell puguin esdeve-nir, ben aviat, tan sòlids i consistentscom el guardó que ara l'acompanya.

Pere J. Santandreu Brunetnovembre 1992

El premi"Salvador Espriu"

Per informar els lectors de "Florde card", voldríem parlar una micadel Premi "Salvador Espriu", queacaba de guanyar el llorencí JaumeGalmés.

Enguany és la setena vegada que laFundació Pere Vergés el convoca. Elsautors que s'hi presentin han de teniruna edat situada entre els disset ivint-i-cinc anys. És un guardó quepremia poesia jove en la nostra llen-gua. Amb en Jaume ja són tres elspoetes mallorquins que el guanyen.La primera va ser na Margalida Ponsamb el seu llibre Sis bronzes grisosd'alba: més endavant Joan AnselmGinard, amb Paraules, coses, aconse-guí el reconeixement. Aquest cop, enTaume, amb el seu Nàufrag en el

temps, arriba a ésser el setè premiat.El premi consisteix en una quantitat

de diners, una escultura original, i lapublicació de 1 obra.

El lliurament del premi va tenirlloc al centre d'art Santa Mònica, aBarcelona, dijous, dia dotze, a les20,00 h. Altres anys, emperò, es lliu-rava en el transcurs de la festa de lanit de Santa Llúcia.

P..Ï.S.B.

Llibres

L'Editorial Moll acaba de publicarel darrer llibre de poemes de l'autorpobler Miquel López Crespí. El cicledels insectes (Ed. Moll, 1992) és unrecull de més de trenta poesies, on elconegut escriptor mallorquí mostranovament la capacitat expressiva delvers lliure en totes les seves possibili-tats. Una netedat diamantina indica lafonda capacitat poètica de l'autor deSa Pobla. La bellesa, la mort, la llui-ta col·lectiva, el desencís, acabenconstruint una obra indestriable i bà-sica per endisar-se enmig dels dubtes,les reflexions, l'experiència d'un ho-me que ha viscut -i viu- intensamentuna tradició heretada de Rosselló-Pòr-cel.

Miquel López Crespí, traduït fauns mesos al romanès, ha estat guar-donat amb nombrosos premis de poe-sia aquests darrers deu anys. Entred'altres, podem destacar: el premi"Marià Manent" (Barcelona, 1984);"Ramon Muntanyola" (Tarragona,1987); premi estatal de poesia "Mi-guel Hernández" (1987); "Grandalla"(Principat d'Andorra, els anys 1983 i1990); "Miquel Martí i Pol" (Barce-lona, 1988), i un llarg etcètera queseria tasca quasi impossible resumiren aquesta ressenya.

M. López Crespí, editat des de famolts d'anys a Barcelona, Andorra ia molts d'altres indrets de l'EstatEspanyol i l'estranger, ens sorprènnovament amb aquesta nova aportacióa la moderna poesia mallorquina.

l Ecologia pàg 12 (220)

Fems

El tema dels fems cada cop és méspreocupant i un dels problemes mésgreus que té plantejats la nostra socie-tat.

A Mallorca hi ha molt poca difusióde tota la problemàtica dels fems. Elsajuntaments poden jugar un paper de-generador d'iniciatives, ja que la re-collida és una competència estricta-ment municipal.

Conscients d'això, el ple ordinaride novembre va aprovar per unani-mitat una proposta nostra, per iniciaruna campanya informativa a favor delreciclatge i per prendre mesures mésecològiques per la recollida delsfems.

Des del PSM-Nacionalistes de Ma-llorca som conscients que es va apro-var només la teoria, i encara que aixòens satisfa per esser un primer pas,ens temem que no hi haurà la voluntatsuficient, com sol passar amb aques-tes propostes, perquè aquest equip degovern ho dugui a la pràctica.

Així i tot, i aprofitant la revistaFlor de Card, el PSM-Nacionalistesde Mallorca, a partir d'aquest mes ifins el mes d'abril (en què l'Ajunta-ment haurà de donar la recollida delsfems) intentarà impulsar unes propor-tes que ens duguin cap a la recupera-ció i reciclatge de tots els fems queho permetin, contribuint així a re-duir-ne la quantitat que ara produïmi estalviar recursos naturals que aradestruïm.

Alguns estudis recents demostrenque el reciclatge seria molt més baratque la incineració, i a més tendria unsefectes socials més positius.

Per parlar d'aquest problema caltenir clar, en primer lloc, que ensjugam una Mallorca-femer enfrontd'una Mallorca neta.

Sols per fer-nos-ne una idea cal se-bre que a Mallorca produïm cada diamés de 500 tones de fems, dels qualsla majoria es depositen a nombrososabocadors, incontrolats i il·legals.D'aquests fems s'ha de dir que lesmatèries orgàniques sols representenun 40%.

Ens queda un 60% on el paper re-presenta un 20%, el vidre un 11 %, eltèxtil un 8%, els metalls un 6%, lesgomes i cautxú un 2%, etc.

En aquest sentit, cal imitar la natu-ralesa i intentar reciclar, tant com pu-guem, els materials que ara tiram.

Tot el que vagi en aquesta líniaserveix per a la millora de la qualitatde vida de l'espècie humana i del pla-neta.

Els problemes vénen en part per lapoca informació, la manca d'ajudes ales empreses que es dediquen al reci-clatge i els alts costs derivats de lainsularitat.

Des del PSM-Nacionalistes de Ma-llorca tenirm clar que si no estimulami sensibilitzam tota la societat a ferentendre la importància que té pelnostre futur el reciclatge, haurem fra-cassat.

Per això, dins les nostres possibili-tats serà uns dels nostres puntals mésimportants.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Enhorabona

El grup PSM-Nacionalistes deMallorca vol felicitar en Jaume Gal-més i Riera, amb motiu d'haver rebutel premi Salvador Espriu de poesia.Aquest guardó fa un just reconeixe-ment a en Jaume, i li valora la sevatasca com a creador, alhora que ligratifica l'esforç i dedicació a leslletres.

Seguint amb la més noble i notabletradició mallorquina de poesia, JaumeGalmés i Riera participa activamenten la renovació generacional de lanostra cultura, i amb la seva feinacontribueix a enfortir els lligams deMallorca amb la resta de Països Cata-lans.

Que aquest premi sigui el comença-ment de la llarga llista que li segui-ran, perquè esperam que en JaumeGalmés continuï, decidit, generant ex-pressió i bellesa poètica.

Sant Llorenç, novembre de 1992

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Batec pàg 13 (221)

Esports

El passat diumenge dia 8, en BielServera Porreta debutava a Sant Llo-renç amb la camiseta de l'equip local,després d'haver donat per conclosa laseva aventura esportiva per terres bri-tàniques, on defensava els colors delNotthingan Forest.

No fou, tal vegada, el dia més con-venient per a debutar, degut al poten-cial de l'equip rival i la poca compe-netració que devia tenir amb els altrescompanys de l'equip. Però serà segu-rament un bon reforç per a l'equipque dirigeix en González, i que sensecap dubte ajudarà a sortir de la crisique pateix l'equip granoter, ja que estroba més aviat a les parts baixes dela taula classificatoria.

Sort i gols...!

Incendis

Dissabte dia 31 es va calar foc ladiscoteca Estrúmbols de S'Illot. Elfoc només va afectar el magatzem dellocal i el sistema d'aire acondicionai,per la qual cosa no s'hagueren de la-mentar mals personals.

A L'extinció del foc hi participarenels bombers de Manacor del Serprey-sal. No tenim coneixement que la po-licia local hagués d'emprar els seus

equips contra-incendis, però segura-ment col·laboraren en tot el necessari.

Bars/show

És la nova sensació del poble. Ésel disfrut de tota la joventut granote-ra. És el que ha fet augmentar lescaixes.

És el que ha atret més clients defora poble. Es... el kareoque de SaVerga.

Banda de música

Amb motiu de la festa de santa Ce-cília, el Centre Musical de Sant Llo

renç va oferir dues actuacions al ci-nema Rigai, els proppassats dies 21 i22 de novembre, dissabte i diumenge.La banda ha aconseguit, de cada copmés, molta de participació juvenil, re-novació i molt d'entusiasme per partde tots els membres.

El concert va arreplegar molt depúblic, que ja és incondicional d'a-quests actes. El cap de setmana musi-cal el grup degué anar ben ocupatperquè entre preparatius, assajos inervis per al concert, devien ja durun bon feix dins el cap. Però tot vasortir d'allò més bé, i els concertsvaren agradar molt als assistents.

Grup Llorencíde Comèdies

El Grup Llorencí de Comèdies, di-rigit per Miquel Rosselló, va acudirel passat diumenge, dia 15, a Muro,on presentà la seva comèdia El tióPep se'n va a Muro. Es varen pro-gramar dues sessions: una a mitjancapvespre, i l'altra a la nit.

Tot el grup -ben nombrós, per cert-,amb els seus propis vehicles i carre-gats amb la indumentària necessària,va partir cap a Muro devers les qua-tre. Tot el capvespre, i vespre varenésser en aquell poble, que els va aco-llir molt bé.

Enhorabona al grup, i que segueixi

I -, -Batee" pàg 14 (222)

fent feina i representant part del re-pertori teatrístic mallorquí, que, perl'assistència de públic a les represen-tacions que es fan a Sant Llorenç,gaudeixen de molt d'èxit. Endavant!

PremiSalvador Espriu-1992

En Jaume Galmés i Riera, llorencí,va rebre el premi Salvador Espriu pera poetes joves, dia dotze de novem-bre, a les 20'00 hores, a Barcelona.

El centre d'art Santa Mònica vaésser l'escenari de l'esdeveniment. Hiassistí molt gent, des dels membresdel jurat, fins a diverses personalitatsdel nostre món cultural.

Enhorabona a aquest llorencf pre-miat.

Exposició

Del 13 de novembre al 13 de de-sembre al Molí d'en Bou es pot con-templar una exposició d'en CarlosPuente titulada Paisajes y Marinas.

Aques: pintor es va formar a l'Es-cola d'Arts i Oficis Artístics de Ma-drid i fou membre del Grupo 13 el1960, prestigiosa agrupació d'Artistesgràfics.

Les seves exposicions comencenl'any 1975 i fa un recorregut perquasi tota la geografia espanyola,essent aquesta la primera vegada quevisita Mallorca.

També té obres a galeries estrange-res com pot ésser EE.UU., Mèxic,França, Japó, etc.

Tot desitjant a aquest pintor un èxitamb les vendes i que no sigui la dar-rera vegada que ve a Mallorca a pre-sentar-nos les seves obres.

Tots Sants

El mes de novembre comença ambla festa de Tots Sants. Moltes famí-lies aquest dia visitaren el cementiridel poble seguint la tradició popularde portar flors als difunts. Com cadaany, el capvespre se celebrà una mis-sa per tots els difunts del poble. Elsmés petits de les famílies celebrarenla festa de Tots Sants amb el regaldel Rosari de panetets, xocolatines ifruites ensucrades.

Reforma de l'esglésiade Son Garrió

Ens han informat que l'església deSon Garrió, està duent a terme unesreformes de millorament interiord'unes capelles i també de l'altarmajor. De ben segur que prest es po-drà contemplar aquesta bellesa arqui-tectònica prou reformada. Ja us infor-marem més amplament una vegada

haver visitat les obres de reforma.

Paret seca

El dissabte dia 14 de novembre vacomençar el curset de paret seca quees duu a terme a l'Escola d'Adults.Bé, en realitat on practiquen elsalumnes és per foravila, on ja han co-mençat a adobar marges caiguts d'al-guns camins del poble.

Es comenta que quan en sàpiguenmés arreglaran el jardinet dels mo-rers, cosa que ens sembla molt positi-va i que s'hauria d'ampliar a altresindrets del casc urbà que també estannecessitats d'una bona mà de mestre.

Grup Sol, i de dol

Espipellades pàg 15 (223)

m

Si heu anat per sa cantonada d'es carrers Tramuntana i Nord haureu reparat que und'es dos noms forçosament ha d'estar mal triat: si signifiquen lo mateix, per quèhan de seguir distintes direccions? I si a partir d'es camí d'es cementiri es carrerdes Nord canvia de nom per dir-se Ponent, no és també una incongruència? O hau-ria de ser Llevant/Ponent o Nord/Sud, si mos regíem per sa lògica.Per això proposaria que se suprimís es nom d'es Nord i que tot es carrer s'ano-menas Ponent, i, creis-me, no ho faig per emprenyar.

Està ben demostrat que es de s'Ajuntament només entenen es llenguatge de sa força(per ventura, si m'apurau, també hi podríem incloure un altre lleguatge que se soldur a terme baix taula, però feis comptes que no he dit res).Prova d'això és que quan sa gent s'ha posat a recollir firmes per lo d'ets empedratsde sa carretera d'Artà tot d'una han trobat una solució que, encara que no sigui per-fecta, és molt millor que sa que hi havia en es projecte.Quina llàstima que sempre hàgim de mostrar ses dents per conseguir que facin sescoses més o manco així com Déu mana, no ho trobau?

!* Tene un bocí de terra a Sa Blanquera i ara el barataria per un altre a Cala Mi-llor. P'entura hi faria quebres, perquè ja hi ha tarongers, pereres i llimoneres que

1 1 han aferrat, però un homo no sempre s'ha de mirar es duros quan se tracta de ferun bé an es poble.

* Si no hi ha ningú que la vulgui, per què no proposam que facin sa presó a Sant1 1 Llorenç, i així si hi tancaven qualque personatge de per aquí li podríem dur un pre-/ ' sent en temps de matances?

Xn FestivalInternacional de Teatre

Dia 13 de novembre, al TeatrePrincipal de Palma, es va representarl'obra Historia del soldat per la com-panyia Teatre Lliure i l'orquestra decambra del teatre lliure de Barcelona,amb música d'Igor Stravinsky, text deCharles Ferdinad Ramuz i la traduc-ció de Miquel Desclot.

Historia d'un soldat és una obrapeculiar dins el que es pot anomenarteatre musical. La música era presenta cada moment de l'escena, els mú-sics reproduïen els renous més pecu-liars amb els seus intruments i a mésa més formaven part activa de l'obra.

Cal destacar la gran interpretaciódels actors, fou magistral el narradori també els altres personatges. L'esce-nari del principal es va transformaren un espai de joc i molts de quilosde confetti.

L'obra parla d'un tema prou cone-gut, el de la persona que ven la sevaànima al dimoni, però la diferència,aquest cop, és que el nostre prota<

nista podria ser qualsevol de nosal-tres. El seu no és un acte conscient,no parteix d'una decisió premeditada,sinó que és el resultat de l'engany o,més exactament, de la necessitat.

Qui rebutjaria un got d'aigua quanes mor de set?

Des d'aquí recolzam aquestes ini-ciatives del Consell Insular de Ma-llorca, l'àrea de cultura -negociat demúsica i arts escèniques de l'Ajunta-ment de Palma- a seguir amb aquestsfestivals de Teatre Internacional, jaque és l'única oportunitat en què po-dem veure un teatre obert, nou i dife-rent del teatre constumista que es potcontemplar a Mallorca, tret d'algunesexcepcions.

L'Any de gràcia

El dia 30 d'Octubre al Teatre Prin-cipal es va representar l'òpera L'anyde Gràcia, d'Albert Sardà, basada enla novel.la de Cristina FernándezCubas.

L'any de Gràcia és una història(T-e transcorre a una illa perduda de

l'Atlàntic. Només hi viu un homed'una edat indefinida, una guardad'ovelles i un nàufrag que el seuvaixell va deixar en aquesta illa.

Després d'una sèrie d'aventures, alfinal el nàufrag se'n tem que l'illa es-tà contaminada i que havia estat utilit-zada com a camp eventual d'una ex-perimentació d'una guerra biològica.

Com podeu veure no és la temàticahabitual de les òperes que nosaltresconeixem. És de les que en diuencontemporànies amb uns sons es-tranys i diferents als que estam acos-tumats a sentir.

Per altra banda, just entrar ja t'a-donares que estaves a un país conta-minat, tot el teatre es trobava ple defum i a més a més et donaven unamàscara per cobrir-te la boca i el nas.

El que sí volem ressenyar és quefou una òpera totalment nova per anosaltres però el que creim és quetots tenen dret a tenir un espai perpoder representar i que el Consell In-sular de Mallorca és el responsabled'apropar-nos aquests tipus d'esdeve-niments.

Grup Sol, i de dol

El temps d'octubre pàg 16 (224)

Ca'n XescEstado pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Resum comparatiu del mes d'octubre

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitjaBoiresTempestesCalamarsaPluja (l/m2)Dies de cel serèDies de cel núvol atDies de cel cobertGeladesPols d'AfricàVelocitat del vent

1991

286

16'921'512'4

31

73'65197

43'2 NE

1992

299

17'422'1127

161

KF88149

W

Pluja en el terme

Ses Planes (Ca'n Toni) 121'6Son Vives (Ca'n Pedró) 104Son Roca 94SaFontpella 115'5Sant Llorenç (Ca'n Xesc) 107'8

Des d'on ha bufat el vent

Política pagi? (225)

Filesai altres herbes

Quan va començar \'affair Guerra,ningú que no fos una mica iniciat enaquest tipus de coses podia pensarque en aquell moment havia començatl'acossamet i caiguda del govern delPartit Socialista Obrer Espanyol; dellavors ençà la premsa no s'ha aturatde donar contínuament una notíciadarrera l'altra sobre la corrupció, avegades directa, d'altres indirecta, delPartit Socialista: contraatacs, insinua-cions, filtracions, etc., etc.

Tot això ha convertit el tema en unserial interminable, com si d'un cule-brón es tractàs. Els rivals polítics,han fet declaracions demagògiquesquan el sarau no els esquitxava a ells,com en el cas Naseiro, Prenafeta, Ba-rreiros o, darrerament, el sorgit alPaís Basc amb el tema de les influèn-cies. Però la premsa, bàsicament con-trolada pels sectors capitalistes d'a-quest país, no ha tingut cap interès enfer-se massa ressò dels affairs de totsaquets grups, i tan sols ha mantingutaquesta actitud d'acossament amb elPSOE, malgrat els esforços que hanfet els dirigents socialistes, no tansols per llevar-se la merda de da-munt, sinó també per fer-ne menjarals altres convidats.

El PSOE més malament no ho po-dia fer: apart de la incapacitat pernetejar ràpidament la seva imatge itallar caps, caigués qui caigués -si ésque havia de caure qualcú- ha preferitrebolcar-se dins la merda amb decla-racions, amb travetes, amb pronun-ciaments d'innocència, etc., fent ai>

el joc a uns poders que fins ara no-més s'havien superenriquit amb la po-lítica econòmica de dretes duita pelPSOE, que ni l'escola de Chicago delSr. Friedman hagués millorat. No ha-vien obert boca a no ser per alabar lapolítica del Govern Socialista, peròara que la taronja ja no té més suc axupar, fan tot lo que està de la sevamà, perquè el PSOE no guanyi lesproperes eleccions per majoria i siennecessaris uns pactes amb altres grupspolítics que lògicament tindran unpreu molt elevat.

Ni l'escola de Chicagohagués millorat

la política de dretesdel PSOE

Però dins tots aquests affairs hi haque veure com es comporten algunspersonatges, sien jutges o fiscals, queno han pogut resistir la temptació deconvertir-se en personatges d'aquestculebrón, i que s'han deixat dur perla seva pròpia ideologia, personatgesque fins ara havien passat desaperce-buts, que no havien tingut mai unscassos com aquests i volen demostrarlo que no havien tingut ocasió mai defer: que para cajones los suyos, de-mostrant al mateix temps unes ga-nes..., que si tot els jutges, fiscals itots els que intervenen tinguesin lesmateixes, de segur que avui no esparlaria d'inseguritat ciutadana.

Això ha corvertit el cas Filesa, Na-seiro o qualsevol altre, en una novel-la per entregues i a cada entrega sem-pre hi ha hagut d'haver els correspo-nents fotògrafs i periodistes per donarla notícia o fer la corresponet fotogra-fia, lo que em fa pensar que qualcúinteressat els passa els avisos quan eljutge ha d'anar a revisar els comptesdel PSOE o quan l'ex-conseller de laGeneralitat ha d'ingressar a la presó,etc., etc. Jo sempre havia pensat queles investigacions es feien amb el mà-

secret per evitar que els possibles

delinqüents poguessin fugir, però perlo vist no és així. En aquest país nos-tre, primer es denuncia, llavors escondemna i al final s'investiga, i sidesprés de la investigació resulta queel condemnat era innocent, idò malasort, però l'objectiu polític de totaaquesta tramoia s'ha aconseguit, jatenim el rival polític debilitat o anul-lat per la sombra del dubte. I aquestés el joc, que tant val per un com perl'altre, perquè, com diu Crist, qui es-tà lliure de pecat que llanci la primerapedra (Sant Joan, c8, v7) de segurque ningú voldria ésser el primer.

Ignasi Umbert i Roig

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

I Si lleu.T pàg 18 (226)

MOTS CREUATS

8 9 IO H 12

Horitzontals: 1.-Vorera de carrermés alta que la part d'enmig d'a-quest, destinada a passar-hi personesa peu. Ondulació. 2.-Inflamació del'orella. Al rev. el principi de xarop.3.-Pedra. Format d'aire. Símbol delsofre. 4.-Pronom, al rev. Formaciód'una falsa articulació com a resultatd'una fractura. 5.-Al rev. rei de Ma-llorca. Bastó prim i curt. 6.-Els oce-llets d'un niu tots plegats. La prime-ra. Nota musical. 7.-Metxeta de cotóenvoltada d'una capa de cera o seuque fa una flama lluminosa quan s'en-cén. Cinquanta. 8.-Vocal. La qui fa-brica o ven xocolata. 9.-Símbol delnitrogen. Boig. Que no cedeix fàcil-ment a la pressió. Mil. lO.-Engany,frau. El qui dóna, esp. el qui lliurauna lletra de canvi. Símbol del bari.11 .-Terminació verbal. De preu moltelevat. Déu egipci. Metall groc. 12.-Branca tallada dei l'arbre. La segona.Símbol del radi. Nota musical.

Verticals: l.-Que menja com unafamat. Adobar amb sucre o almívar.2.-Seient d'origen turc. Ventet suau.3.-Que posseeix alguna cosa en abun-dància. Cavitat. Mil romans més. 4.-Lloc disposat per a atansar-hi lesnaus. Gos. 5.-Suc de raïms fermentat.Vocal. Sèrie de deu, esp. de deu dieso anys. 6.-Al rev., afirmació. Ar-mar-la. 7.-Nom de lletra. Altar. Arti-cle. Cinc-cents. Vocal. 8.-Dit del quiretrata. 9.-Al rev., nom de lletra.Detenir-se en un indret. óxieT. Ter

minació verbal. 11.-Consonant. Clo-rur de sodi. Una altra consonant. Ac-ció de tirar el filat per a pescar. 12.-Nom de lletra. La setena nota de l'es-cala musical. Entorxat.

Solucions

Horitzontals: 1.-Voravia. Ona.2.-Otittis. Rax. 3.-Roca. Aeri. S.4.-Am. Neartrosi. 5.-çanS. Vareta.6.-Niada. A. La. 7.-Candeleta. L.8.-A. Xocolatera. 9.-N. Orat. Dur.M. lO.-Dol. Dador. Ba. ll.-Ir. Car.Ra. Or. 12.-Rama. R. R. La.

Verticals: 1.-Voraç. Candir. 2.-O-tomana. Ora. 3.-Ric. Nínxol. M. 4.-Atansador. Ca. 5.-Vi. E. Dècada. 6.-Is. Avalotar. 7.-A. Ara. El. D. E.8.-Retratador. 9.-Arre. Aturar. lO.-ó-xioT. Er. 11.-N. Sal. R. Bol. 12.-A.Si. Alamara.

BROU DE LLETRES

C DB AJ MM AM TA ER NE TT UL TA SR TA EB

E F PC Ç AN M OR L SS A TA P P

E TD U

II

ISQ A CE I U0 D C I1 V UM P R

C D T O

Q RC IG HK JOVI RU DI PQ N

GR LE NS I

S TF EE IF CG IH MS AS NE II DR EA CE DC R

A B CE D AL E LB R AA A MG T AI O NT T DA S RF A SN E AI L D0B

R ID E

Au, mirau si dins aquest embull delletres hi trobau deu sinònims de laparaula actiu.

Solució

Ràpid, viu, dinàmic, eficaç, ama-tent, inquiet, enèrgic, infatigable,emprenedor, ansiós.

NAIXAMENTS

Na Pilar Cervera Mantas, filla d'enCarlos i na Maria del Pilar, neix aCala Millor dia 1 de novembre. En-horabona!

En Joan Albert Cabrer Bauzà, filld'en Pedró i Na Maria, neix a SantLlorenç dia 12. Salut!

Filla d'en Jeroni i na Catalina, neixa Son Garrió dia 14, na Franciscà Ca-pó Galmés. Enhorabona!.

DEFUNCIONS

N'Aina Maria Ordinas Juan, viuda,mor a Sant Llorenç dia 2 a l'edat de89 anys. Descansi en pau.

TelèfonsAjuntament 56 90 03

569200Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 55 41 11Grua 55 03 44

Bàsquet pàg 19 (227)

Una vegada més, en arribar el mesd'octubre, han començat a Son Garrióles competicions de bàsquet; i en-guany ho han fet amb més força quemai, ja que s'han format tres equipsfederats d'aquest esport.

Al ja conegut equip sènior s'hi hanafegit dos equips més: un sènior fe-mení i un cadet masculí. Aquesta ini-ciativa ens permet pensar que l'esportde la cistella es mantendrá viu i ensaugura una temporada plena d'èxitsen el terreny esportiu i, sobretot, enel que fa referència a les relacionshumanes entre un grup de gent jove ino tan jove que s'han proposat moltseriosament dur a terme un projectecomú: practicar i donar a conèixer undels esports amb més projecció i ac-tualment amb més popularitat queexisteixen.

Tornant al terreny purament espor-tiu, cal destacar les ganes i la il·lusióamb què han començat tots els juga-dors i jugadores, que encara que elsprimers resultats no han sigut del totfavorables, segueixen treballant ambels unies objectius de millorar tècni-ca, tàctica i físicament i a la vegadapassar-s'ho bé.

Quant a l'equip sènior masculí,

s'ha de destacar que es mantenenpràcticament els mateixos homes quel'any passat lograren l'ascens al grup"A" de la mà del conegut entrenadorPere Nebot Massanet, un gabelli queja fa un parell d'anys que treballaamb els jugadors sèniors i que en-guany, a més, assumeix el càrrec decoordinador del club. A més, cal re-calcar la juventut dels integrants de laplantilla, essent la mitjad'edat infe-rior als 24 anys. Amb tot això s'espe-ra una temporada plena d'èxits en elter-reny esportiu, i aconseguir mante-nir la categoria sense passar gairepena.

L'equip sènior femení és un equipde nova formació, i talment com elcadet, necessitarà un cert temps d'a-daptació. En els primers partits quehan jugat ja han demostrat que quanes conjunten poden ésser un equip atenir en compte. El seu entrenador,Bernat Lloré, ho sap, i està treballantde valent per aconseguir tots els ob-jectius.

Finalment parlaré del cadets, queés l'equip que més conec, ja que, jun-tament amb en Xerafí Sard i na Ma-len Tugores, formam el cos tècnicd'un equip amb un futur certamentbrillant, però que encara necessita unpoc d'experiència. Cal destacar enprimer lloc la qualitat individual d'al-guns jugadors, encara que manca po-lir-la com a un diamant en brut. Ensegon lloc, i encara més important, ésd'admirar l'entrega, dedicació i disci-plina de tots els jugadors, que fanpossible que la nostra tasca -la delsentrenadors- sia més fàcil i, sobretot,

més profitosa.Quant als resultats, fins aquest

moment (19.11.92) s'han jugat quatrepartits, amb el balanç d'un partitguanyat i tres perduts, però amb unalínia de joc clarament ascendent, quefa que siguem optimistes de cara a unéxitos futur no gaire llunyà.

Antoni Aulí

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

POCSia per Pere J. Galmés

Una traducció i un poema original

143A cada ocell un Niu-Així va tímid -piu-L'Ullet de Bou ci i lla,I en veure netes branquesAllà hi posa ses anques:Viatge', et trobaran?

És massa alta potserAristòcrata es volEl petit Ull de Bou!Seran branqueies fines,Teixides superfmesQue el seu honor aspira.

Cara alta veim l'alosade construir al rasel seu moderat jaç.

Doncs, quin de tots els HostesBallant voltant el SolEns omple amb tanta joia?

(Trad, d'Emily Dickinson)

Si el silenci tensi, entdescendent com sol tot solse ponent, en companyiatu, escoltes, seràs pia ment.

Si l'harpia et distreu ambels seus fètids perfums,quin preu per guardar espessala pira pura encesa?

5 AM dia mes X

La imatge pàg 20 (228)

1992Els veïnats del carrerMossèn Galmés han hagut defer passes perquè els empedratsquedassin com abans.

1974Els pollastrells del Club Card

aprofiten els buits d'activitatper fer cames i conèixer el terme.

Aquí són al cim delPuig de Ses Fites.