ELS CRA

(Collegis Rurals Agrupats)

FORMACI DELS CRA

LOrdre de 15 de maig de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia (DOGV n 3028, de 04.07.97), regula el procediment per a la constituci dels Collegis Rurals Agrupats dEducaci Infantil i Primaria i determina, a lapartat vuit, que la seua constitucin es realitzar per Ordre de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia.

El Reglament Orgnic i Funcional de les Escoles dEducaci Infantil i dels Collegis dEducaci Primria, aprovat per Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV n 3073, de 08.09.1997), del Govern Valenci, en larticle 2, faculta a la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia per a establir agrupacions dunitats ubicades en distintes localitats, de manera que puguen constituir-se en Collegis Rurals Agrupats.

OBJECTIUS I FONAMENTS

El seu objectiu ltim es oferir a lalumnat una ensenyana de calitat, minimitzant els efectes negatius que les carncies existents en el camp provoquen. Els pilars bsics en els que se sustenta aquesta estructura i filosofia son: la funcionalitat, el consens en la presa de desicions, lagilitat en el funcionament, la interdependncia i la comunicaci com algo fonamental.Aquesta organitzaci fracasar si no estan assumits per tots una srie de principis fonamentals que son: la participaci, la desentralitzaci, la representativitat, la subsiriaritat i levaluaci del propi sistema.

CARACTERSTIQUESEn cada un daquest centres existeixen uns documents que organitzen lactivitat docent i que son bsicament:Projecte Educatiu de CentreProjectes Curriculars dEtapa.Programaci General Anual del curs.Memoria del curs.

CARACTERSTIQUESRespecte a lhorari general daquest tipus de centre, hi ha alguns que tenen jornada continuada, altres que tenen sesions de mati i vesprada i hi ha alguns que tenen part de les aules en jornada continuada i altres amb doble sessi.Els horaris de classe han de contemplar lexistncia del alumnat de diferents nivells, cicles e, inclus, etapes.En tots els CRAs existeix uan vesprada (normalment dimecres o divendres) on lalumnat no assisteix a classe per a que tot el professorat del centre puga realitzar les reunions del equips docents.

CARACTERSTIQUESSi en qualsevol centre educatiu es important la coordinaci, en els CRAs es fonamental i bsic ja que si no, un centre que t unitats amb agrupament dalumnes tan dispars, repartides estes unitats endiferents localitats i amb professorat amb perfils tan diferents, seria un autntic caos que repercutiria directament sobre lalumnat.

Encara que la normativa vigent contemple i desenvolupe els aspectes dels equips docents de cicle, cada CRA fa la seua propia organitzaci del professorat per a que el treball de coordinaci entre ells sigui el millor.

CARACTERSTIQUESEn les reunions del equips de Coordinaci Docent es habitual fer primer una reuni general amb tot el professorat i posteriorment, cada mestre treballa amb el seu equip aquells asumptes que li son propis.

De totes aquestes reunions es prenen actes que apareixeran en la memoria final del curs.

La coordinaci entre tots els Equips Docents es fa a traves de la Comissi de Coordinaci Pedaggica que es reuneix mensualment i, tamb en les reunions que celebre el Claustre de Professors.

QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS CRA ?

ADMINISTRATIVAMENT I ORGANITZATIVA

Els CRA milloren loptimitzaci dels recursos disponibles.

Genera places de professorat especialista definitiu: estabilitat.

Millores organitzatives: rendabilitzaci dels recursos materials.Facilitats burocrtiques.

Atenci permanent de lalumnat.

Lespecialista permet el desdoblament de cursos.

RESPECTE AL PROFESSORAT

El CRA evita lallament del professorat

Lagrupament facilita la formaci del professorat en el propi centre.QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS CRA ?

SOCIALMENT

El CRA evita la desaparici de xicotets nuclis escolars.

Els Collegis Rurals poden ser el nucli cultural dels pobles.

Lescola participa en projectes de desenvolupament local

EL CRA possibilita la superaci de velles rinyes i estereotipus entre els pobles vens.

QU APORTA DE BO LESTRUCTURA DELS CRA ?

INCONVENIENTS DEL CRANo dna resposta al cicle de 0-3 anys.Estabilitat del professorat.Dotaci insuficient dEquips Psicopedaggics.Millora de la compensaci educativa.Indemnitzacions econmiques per desplaaments.Formacin inicial per a lEscola Rural.Existncia de foros de comunicaci dexperincies.Assumpci dobligacions pels Ajuntaments i Conselleria.Millora de les installacions i recursos.Reglament Orgnic de C.R.A.s, ara s massa genric.Ajudes a la sociabilitzaci.Equips directius millor dotats (en temps i econmicament).

ELS CRAS DE LA PROVNCIA DE CASTELL

CRA EL TRESCAIREL'ordre de 25 de maig de 1999, D.O.G de 13 de juliol de 1999, informa de la creaci d'un nou Centre que aglutina i en disol a quatre: El Collegi Rural Agrupat "El Trescaire" amb els aularis de la Pobla, Benlloch, Vilanova i la Torre.Aquest nou Centre, "El Trescaire", comen, arran d'aquella Ordre, amb 3 unitats d'Infantil, 6 de Primria i tot un seguit d'especialistes itinerants.

LA POBLABENLLOCHVILANOVALA TORRECRA EL TRESCAIRE

CONCLUSIONS

El pro5fessorat est ms satisfet amb el CRA.

Lequip directiu s ms optimista vers el CRA que la resta del professorat.

Tamb els ms vells tenen millor opini sobre el CRA.

Lapartat amb ms satisfets s el Pedaggic.

Proposta de nou estudi dac quatre anys.

INMA ESBRLAURA ALSPAULA PADRESMARTA ADELANTADOCLARA LOZANO