1/5

Blindatge dels drets socials

2

L’actual situació de crisi econòmica i social que recorre tot el país està afectant

alguns dels drets més elementals: dret a l’habitatge, a una alimentació equilibrada, a

l’accés als serveis bàsics, a la feina, a una renda mínima que permeti el normal

desenvolupament de les persones... A aquest fet s’hi ha d’afegir les enormes

retallades en serveis bàsics que s’han realitzat des d’administracions

supramunicipals.

Des de la CUP creiem que els ajuntaments, no només han de posar la preservació de

tots aquests drets bàsics com a eix central de la seva acció política, sinó que han

d’esdevenir, conjuntament amb les entitats de defensa dels drets socials, motor de

pressió i denúncia sobre la resta d’administracions perquè reverteixin les seves

polítiques d’atac als drets elementals.

Entenem que l’Ajuntament s’ha de posar al servei de tots aquells moviments socials

que lluiten cada dia per la defensa d’allò que ens ha costat tants anys de lluita

aconseguir i per denunciar i lluitar contra totes les injustícies que es viuen dia a dia a

la ciutat, sobretot per part dels més poderosos contra les capes socials més

desprotegides.

Entenem que totes les persones tenim dret a unes condicions mínimes de vida i que la

caritat, tot i ser un mecanisme que es fa inevitable en moments tan durs com l’actual,

no és la solució. Hem d’aconseguir que siguin les mateixes institucions públiques les

que garanteixin que totes les famílies del país disposin d’allò que tots entenem que és

bàsic per a un bon desenvolupament humà. Creiem que el més important és que

avancem tots junts com a societat, si cal fent-ho més lentament, però sense deixar-

nos a ningú pel camí.

La millor manera que tenim de revertir aquesta situació social tan complicada, a part

de garantir unes condicions de vida digna, és a través de l’educació i la formació i

propiciant el desenvolupament de persones lliures i crítiques. Hem de treballar per

fomentar que els joves vegin la necessitat d’educar-se i hem de ser capaços, com a

ciutat, d’oferir formació ocupacional de qualitat a tots els vilanovins que així ho

desitgin.

És cert que moltes competències que afecten aquest apartat no són municipals, però

també sabem que hi ha molt més recorregut a fer des de l’administració local. Des de

l’elaboració d’unes taxes i impostos molt més progressius, fins a garantir l’accés a

serveis bàsics o passant per donar un impuls molt més gran a la lluita contra la

desigualtat social a través dels pressupostos o per modificar l’estructura municipal

posant la lluita contra la crisi social en el centre de la seva acció política.

Des de la CUP tenim clar que ens hi estem jugant molt, i que cal ser valents i

posicionar-se clarament en la lluita que s’està duent a terme entre els interessos de

les grans empreses, corporacions i financeres multinacionals i les classes més

populars. Creiem que no podem fer ni un pas enrere i que cal deixar clar de quina

banda estan la gran majoria de vilanovins i vilanovines i, per extensió, de quina banda

ha d’estar el seu ajuntament.

3

Emergència social i lluita contra l’exclusió

En els darrers anys hem estat testimonis d’un important augment de la pobresa a la

nostra ciutat: Més gent dormint al carrer, més desnonaments o més famílies que

necessiten recórrer als bancs de queviures per poder menjar.

Si a aquesta situació li sumem el fet que els ingressos de les administracions

públiques s’han vist minvats considerablement emparant-se en la crisi, ens trobem

amb una situació de misèria planificada per l’Estat, que ens arriba en forma d’onada a

nivell municipal.

Malgrat que els ajuntaments tenen limitacions per a activar polítiques econòmiques

estructurals, sí que poden posar les bases per revertir lògiques econòmiques en favor

de l’economia productiva i d’una redistribució més justa del treball i la riquesa. Això

comença també per atendre les necessitats més elementals de la ciutadania. Per tant,

cal que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estigui a l’alçada de poder respondre amb

polítiques socials justes per a atendre de forma equitativa aquells veïns i veïnes que

es trobin en risc d’exclusió.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular, apostem per cercar

solucions transformadores que s’allunyin de

l’assistencialisme, que genera dependències i

impossibilitat de superar la pobresa. Cerquem programes

enfocats des de la promoció de les persones, fomentant la

reciprocitat i reconeixent la pluralitat de subjectes i

gèneres. Cal reprendre la noció de ciutadania com a

subjectes actius de drets i deures envers la societat.

Prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits ha d’anar forçosament de

la mà de treballar la sensibilització i l’adquisició de consciència política d’aquests i de

la ciutadania en general, per evitar l’estigmatització i la criminalització de la pobresa.

Només si aconseguim que les persones s’apropin a les realitats econòmiques i

socials empobrides, prendran consciència que les polítiques socials beneficien el

conjunt de la ciutadania. Aquest és un repte important alhora que urgent, ja que les

polítiques neoliberals posen en risc la cohesió i la convivència ciutadana.

És responsabilitat del municipi fer una aposta seriosa per plans d’inclusió social

adreçats a col·lectius concrets i per aquells programes integrals o comunitaris que

poden incidir de manera global en les problemes de tota la comunitat.

4

Incorporar agents d’intervenció provinents de col·lectius amb dificultats

dins del procés de disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que

se’ls adrecen, ja que pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana i que

se sentin part activa del seu procés de recuperació.

Consolidar unitats bàsiques d’atenció social primària: amb professionals

qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com l’única

forma d’abordar les problemàtiques socials.

Organitzar Serveis d’Atenció Domiciliària amb prou dotació horària per

poder donar una bona atenció a gent gran i famílies. La bonificació de les

taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la

universalitat del servei.

L’Ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir

equipaments socials descentralitzats i de gestió autònoma: cases

d’acollida per a dones maltractades, centres d’atenció i seguiment a les

drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs

d’acollida per a urgències socials, etc.

Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la

perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a

compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal

crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal

a aquelles famílies més necessitades del municipi.

Oferir serveis bàsics als equipaments municipals: obrir horaris de dutxa

als pavellons i piscines, ampliar l’ús del servei que ja ofereix l’espai de La

Plataforma per assegurar la higiene de les persones en situació de

pobresa i ampliar l’actual servei de bugaderia.

Facilitar l’accés al Punt Net a aquells que ho necessitin per recuperar

mobles i electrodomèstics. Millorar-ne els mecanismes d’informació i

accés.

Fer pressió municipal i prendre mesures concretes per eradicar i evitar les

situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones amb

pocs o nuls recursos econòmics.

Impulsar la creació d’un menjador social a l’espai de la Plataforma que

funcioni de manera autogestionada, implicant les persones que l’utilitzin

en el seu funcionament, evitant així la caritat.

5

Dotar l’Economat de Vilanova i la Geltrú, el nou servei de distribució de

queviures per a les persones sense recursos, de treballadors i

treballadores municipals, que actuïn coordinadament amb el personal

voluntari.

Realitzar campanyes de sensibilització sobre les problemàtiques que

existeixen actualment a la ciutat. Emprar el PAE com a eina

sensibilitzadora a les escoles i instituts, oferint tallers i xerrades sobre

drets socials bàsics, habitatge, sexualitat, discapacitat, pobresa, etc.

Establir un protocol d'actuació per tal d'atendre les persones que viuen al

carrer, més enllà de les ajudes puntuals en casos extrems.

L’habitatge, un dret fonamental

L’accés a un habitatge digne és un dret que ha de ser universal i hauria de ser una de

les principals finalitats de les administracions, i especialment dels ajuntaments, tot i

que, en el marc de la legislació actual, que deixa gran part dels aspectes que

influeixen més en el preu de l’habitatge en mans del sector privat, els ajuntaments no

tenen prou eines al seu abast per influir-hi.

Arran de la crisi econòmica i la bombolla immobiliària, hi ha a la ciutat moltes famílies

amb problemes molt greus d’accés a l’habitatge. Això ha provocat, per una banda,

l’aparició de plataformes que, com la PAH, defensen el dret a l’habitatge i que les

famílies desnonades pels bancs no arrosseguin deutes de per vida. Per altra banda,

ens trobem amb noves tipologies d’accés a l’habitatge, com ara l’ocupació, que, si bé

no és un fenomen nou, sí que ho és la seva dimensió.

Malgrat les limitacions dels poders municipals, cal una

aposta decidida per l’Oficina Local de l’Habitatge (OLH) i

l’impuls de polítiques imaginatives per minimitzar el greu

problema de les famílies amb dificultats d’accés a

l’habitatge.

Tot i que l’Ajuntament no disposa de prou recursos, ara per ara, per augmentar el parc

d’habitatge públic a la ciutat, sí que és propietari de sòl per poder-hi construir pisos.

Cal cercar mecanismes que permetin la construcció de pisos de lloguer social i de

protecció social, tot i que des de la CUP defensarem la prioritat dels pisos públics de

lloguer. Per altra banda, la banca és la propietària de bona part dels habitatges buits a

6

la ciutat, i hem de ser capaços que bona part d’aquests pisos acabin essent

gestionats públicament a través de l’OLH i que compleixin una funció social.

Canviar la manera d’entendre la relació entre la l’Ajuntament i aquells

moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge, com la PAH. Hem

d’aconseguir posar l’Ajuntament al servei d’aquests moviments amb tot

el recolzament possible i que hi hagi una relació molt més fluïda i

constant entre la PAH i departaments com habitatge, serveis socials i

l'OLH.

L’ajuntament ha d’esdevenir part activa en les campanyes de pressió de

la PAH sobre la banca per la dació en pagament.

El dret a l’accés a l’habitatge ha de ser una de les prioritats del nou

govern. Per això, cal reforçar moltíssim l’OLH, tant pel que fa a personal

com pressupostàriament.

Fer un seguiment constant del mapa canviant de pisos buits a la ciutat,

per tenir-los ubicats i poder fer polítiques que permetin posar-los a la

borsa de lloguer social.

Fer una campanya per donar a conèixer a tots els propietaris de pisos

buits la possibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social

amb la garantia per part de l’Ajuntament del bon manteniment de

l’habitatge

Augmentar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges buits en mal

estat, a canvi que l’OLH en gestioni el lloguer fins que es recuperi l’import

de la rehabilitació.

Explorar vies com la masoveria urbana o el pis compartit entre persones

grans que viuen soles i joves que es vulguin emancipar i no puguin fer-ho

per problemes econòmics.

Incrementar la pressió a la banca i a les empreses propietàries de pisos

buits perquè els posin a lloguer a través de l’OLH. S’ha d’augmentar les

inspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta

per part dels propietaris.

Aplicar descomptes en l’IBI a aquells propietaris que posin el seu

immoble a lloguer a través de l’OLH.

Fer una modificació dels llindars mínims de renda per poder accedir a la

borsa de lloguer social, per tal que més famílies amb pocs recursos hi

puguin accedir.

7

Garantir unes condicions mínimes d’habitabilitat per aquelles famílies

que s’han vist obligades a ocupar un habitatge, prioritzant aquelles que

tenen infants al seu càrrec. Hem d’aconseguir garantir l’accés legal a

l’aigua corrent, mitjançant mecanismes com els comptadors solidaris, i

treballar per avançar cap al subministrament legal de la resta de serveis

bàsics.

Pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment

què és un pis buit i que, per tant, es pugui aplicar un recàrrec sobre l’IBI a

aquest tipus d’habitatge, fomentant així la cessió a la borsa de lloguer

social de l’OLH.

Buscar fórmules per augmentar el parc de pisos municipals, com ara la

cessió de terrenys municipals a cooperatives d’habitatge que

construeixin pisos de protecció oficial, a canvi que part dels pisos passin

a ser de propietat municipal.

Estudiar la possibilitat de modificar el POUM per construir habitatge de

lloguer social en els pisos superiors del sòl destinat a equipaments, quan

això sigui compatible amb els equipaments projectats.

Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment

aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat,

que també podrien utilitzar-se en altres casos extrems com els de

violència de gènere.

Prioritzar les persones que portin cert temps empadronades a la ciutat, a

l’hora d’adjudicar pisos de protecció oficial, lloguer social o la borsa de

lloguer. Parlar amb la resta d’administracions, empreses o fundacions

que puguin tenir habitatge d’aquesta tipologia perquè segueixin també

aquest criteri.

Obligar que en els edificis de nova construcció hi hagi prevista una zona

específica per a l’aparcament segur de bicicletes per fomentar-ne l'ús.

8

La sanitat no es toca

Ens trobem en una comarca on, històricament, les infraestructures sanitàries no han

estat les necessàries per a la població resident, i això encara s’ha anat agreujant amb

l’increment de població de les darreres dècades. Si hi sumem les retallades dels

darrers anys, tenim la situació actual d’insuficiència d’estructures i professionals

sanitaris.

Ja fa molts anys que es parla de la construcció d’un nou hospital a la ciutat, però

sembla que el projecte segueix encallat. Des de la CUP, treballarem perquè aquesta

infraestructura llargament esperada sigui una realitat algun dia, però sobretot perquè

l’hospital sigui de propietat pública i gestionat de forma pública. Mentrestant, creiem

que el que és fonamental és garantir una atenció sanitària suficient i de qualitat a la

ciutat i a la comarca.

Tot i que molts dels aspectes relacionats amb la sanitat s’escapen de les

competències municipals, també és cert que l’Ajuntament gestiona directament la

residència dels Josepets i el CAPI Baix-a-Mar a través del Consorci de Serveis a les

Persones (CSP) i, de manera indirecta, a través del Consorci Sanitari del Garraf (CSG),

l’Hospital de San Camil, l'Hospital de Sant Antoni i el Centre de Rehabilitació.

Denunciar totes aquelles retallades que afectin la qualitat de la sanitat a

la comarca i treballar conjuntament amb els professionals i ciutadans per

mobilitzar la societat en defensa d’uns serveis sanitaris públics i de

qualitat.

Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la

incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint la

despesa pública en fàrmacs.

Treballar amb les altres administracions per acollir les teràpies

alternatives en la sanitat pública. Per a això, caldrà dotar-se de

reglaments reguladors d’aquestes pràctiques per tal que siguin dutes a

terme per professionals especialitzats.

Facilitar recursos i activitats per tal de garantir una bona educació en

matèria de salut.

Donar un major suport a les associacions de familiars i malalts d’àmbit

local, i també comarcal amb seu a Vilanova i la Geltrú, per tal que siguin

un referent i puguin donar resposta a les diferents necessitats que les

seves malalties els ocasionen.

Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres

sanitaris públics.

9

Augmentar i millorar els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i

els instituts.

Afavorir els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari

per disminuir la saturació als centres sanitaris.

Incidir per tal que els centres sanitaris introdueixin en els seus menús

aliments ecològics i de proximitat.

Pressionar la Generalitat perquè augmenti el nombre de metges als CAPs

i redueixi la ràtio habitants/metge, sobretot en algunes especialitats que

han patit reduccions.

Fomentar xarxes socials d'autoajuda en casos de dependència.

Educació, pública i de qualitat L’educació és l’eina més important que tenim per garantir la igualtat d’oportunitats

entre els infants i els joves. Amb la situació de crisi social, es fa més important i

prioritari que mai garantir i fomentar l’accés universal a l’educació.

Des de la CUP estem a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat,

laic, inclusiu, en català i on no se separi l’alumnat per raó de sexe. I ens comprometem

a avançar cap a aquest model, que ha de permetre formar ciutadans autònoms i

crítics.

Es preveu que durant els propers anys hi hagi una reducció de les necessitats de

places en els primers cursos de l’escolarització obligatòria i entenem que s’ha de

treballar per mantenir les línies escolars, per reduir les ràtios d’alumnes per classe i

millorar l’atenció dels infants.

No podem perdre de vista que som una ciutat universitària i, per tant, hem de lluitar

tant com puguem per mantenir i ampliar l’oferta universitària i d’educació superior a la

ciutat. Hem d’avançar per tal que la presència del campus de l’UPC reverteixi en el

teixit econòmic de la vila, però també en les relacions amb els instituts i la formació

ocupacional.

Continuar amb el criteri de zona única a l’hora d’escolaritzar els infants

per evitar la separació segons els diferents barris i les seves realitats

socioeconòmiques.

10

Vetllar perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi

encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics

tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge

similar, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més

dificultats.

Pressionar la Generalitat perquè augmenti els recursos, sobretot pel que fa

a personal, en aquelles escoles on hi hagi alumnes amb necessitats

educatives especials.

Fer un pla a mitjà i llarg termini amb les projeccions de necessitats de

places escolars, conjuntament amb la comunitat educativa, que ens

permetin avançar-nos a l’hora de planificar i negociar amb altres

administracions les prioritats educatives de la ciutat.

Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui

impossible, garantir que si es tanca alguna línia sigui en escoles

concertades i no pas en les públiques.

Treballar conjuntament amb les escoles concertades de la ciutat per tal

de reduir les despeses que han d'assumir les famílies.

Contribuir en la mesura que sigui possible des de l’àmbit municipal a la

reducció de la ràtio professorat/alumnat.

Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la

implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne

l’extensió a la Secundària no obligatòria. Cal donar tot el suport i

assessorament a les escoles per tal que puguin mantenir aquest model

tot i l'ofensiva judicial en contra seva.

Vetllar pel manteniment o reintroducció de les Aules d’Acollida integrades

dins els centres i donar suport als projectes que, com el Voluntariat

Lingüístic, facilitin la incorporació dels nouvinguts a la comunitat.

Augmentar les ajudes per llibres escolars i treballar conjuntament amb

les AMPES per ampliar els programes de reutilització de llibres.

Començar a treballar en un projecte a mitjà termini de substitució de

l’edifici de l’Institut Manuel de Cabanyes per un de nou que reuneixi les

necessitats pedagògiques actuals, tot incloent-hi la construcció

d’instal·lacions esportives i altres serveis educatius per a la ciutat.

Augmentar els esforços per seguir garantint les beques menjador per

aquells infants de les famílies més necessitades.

11

Augmentar la comunicació entre els centres i serveis socials per poder

treballar amb les famílies dels alumnes que presenten més problemes

d’absentisme escolar.

Donar suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que

afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb qualsevol

tipus de discapacitat.

Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles bressol

municipals per permetre-hi l’accés a famílies que actualment no els és

possible.

Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles de música

i art i fer campanyes a les escoles per tal que infants i joves de famílies

amb menys recursos coneguin les potencialitats i els beneficis d’aquest

tipus d’ensenyament i hi puguin tenir accés.

Treballar conjuntament amb altres administracions per aconseguir un

augment de l’oferta de llengües i de grups a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Facilitar de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb

tots els serveis externs: Serveis Socials, Centres de Salut, Policia Local,

l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), Hospital de Dia, etc, per

tal d’evitar per qualsevol motiu l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del

sistema educatiu.

Col·laborar amb els centres públics de la ciutat en la revisió i ampliació

de l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional.

Defensar el manteniment de l’oferta de Batxillerat Nocturn a la ciutat en

condicions d’igualtat d’oferta amb el Batxillerat Diürn.

Promoure juntament amb els centres l’elaboració de Plans Educatius

d’Entorn per possibilitar la interacció real entre els centres escolars i els

barris, en benefici de l’èxit educatiu de tot l’alumnat.

Col·laborar amb els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares

en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades.

Dissenyar plans socioeducatius d’inclusió a la comunitat per tal d’evitar

que el centre educatiu sigui l’únic espai de relació de l’alumnat nouvingut

amb l’entorn. Els esplais, casals i, en general, tots els espais laics

d’educació en el lleure, seran els espais integradors idonis.

12

Promoure la incorporació als centres de mecanismes encaminats a

vetllar pel respecte de l’alumnat a la diversitat lingüística i cultural.

Implementar estratègies i metodologies basades en la coeducació, que

eduquin els infants en igualtat d’oportunitats al marge dels rols

patriarcals.

Treballar conjuntament amb les escoles perquè les seves instal·lacions,

tant interiors com exteriors, puguin ser aprofitades, fora dels horaris

escolars, com a equipaments de barri per a aquelles activitats que puguin

ser compatibles.

Millorar l’oferta de cursos i activitats del Menú del Programa d’Animació

Educativa (PAE) per a la Secundària a partir de les demandes de la

comunitat educativa, amb especial atenció a aquelles activitats que giren

al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i

de la sostenibilitat ambiental, de l'estimulació de l’esperit crític davant

les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre

millor realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat,

del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les

malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, sobre la

violència masclista i de sensibilització sobre les desigualtats en el nostre

sistema econòmic.

Treballar per eradicar qualsevol tipus de violència en l’àmbit escolar,

elaborant programes específics de detecció i prevenció del bulling.

Fer un seguiment específic, juntament amb les comunitats educatives i

les AMPES, sobre el procés de fusió entre les escoles Pasífae i Sant Jordi,

que garanteixi unes òptimes instal·lacions i la integració dels plans

educatius.

Potenciar les biblioteques escolars conjuntament amb les direccions de

les escoles i les AMPES, tot recuperant l’impuls dinamitzador que van

suposar per als centres els projectes Punt d’Innovació Educativa.

Augmentar els programes de col·laboració i dinamització entre les

biblioteques escolars i les biblioteques municipals.

Col·laborar amb les AMPES en la posada en marxa i el manteniment dels

serveis d'acollida o activitats a primera hora de la tarda, especialment les

setmanes que les escoles fan jornada continuada.

13

Promoure convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits

com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de

l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el

civisme, l’educació viària, etc.

Promocionar l’Escola i Conservatori Municipal de Música i l’Escola

Municipal d’Art i Disseny com a focus de creació i experimentació

artística.

Augmentar la col·laboració amb la UPC i treballar per capgirar la

tendència a la reducció de les carreres ofertes per aconseguir una

universitat més potent a la ciutat.

Potenciar la relació entre la UPC i les empreses de la ciutat, però també

entre la UPC i els instituts de secundària, en tot allò que sigui possible.

Replantejar els objectius i l’oferta de cursos del Campus Universitari de la

Mediterrània.

Potenciar la col·laboració de Neàpolis amb els centres educatius,

sobretot pel que fa a treballs de recerca o d’investigació.

Fer del Consell Escolar Municipal un observatori de l’estat de l’educació a

la ciutat, alhora que un òrgan de debat i de propostes.

Promocionar la presència i força dels sindicats d’estudiants als centres

d’ensenyament de secundària, com a eina de cogestió i

coresponsabilització de les decisions d’aquests centres.

Formació, clau de futur

La formació és un àmbit que guanya importància en un moment de crisi com l’actual,

en què moltes persones han perdut la feina i es veuen obligades a reorientar la seva

carrera laboral i d’altres veuen com la primera entrada al mercat laboral es fa gairebé

impossible. Des de l’Ajuntament, s’ha d’aconseguir posar prou eines a l’abast de totes

aquestes persones per facilitar la primera entrada al mercat laboral i la formació

d’aquells vilanovins que vulguin redireccionar la seva formació cap a nous sectors.

Actualment, la formació s’està fent a través de l’organisme autònom IMET (Institut

Municipal d’Educació i Treball), que també gestiona tot allò que fa referència a les

competències municipals sobre educació i el treball. Des de la CUP, som partidaris

14

d’eliminar aquest organisme autònom i assumir la gestió directament des de la

regidoria d’educació.

Creiem que des de l’Ajuntament es fa imprescindible l’augment dels recursos

destinats a la formació. Ara bé, l’objectiu de la formació no pot limitar-se només a

proveir les empreses amb mà d’obra més o menys especialitzada segons l’evolució

del mercat, sinó que caldrà crear línies d’especialització sòlides que vagin més enllà

de les demandes de l’entorn empresarial més immediat.

La formació ha de ser, a més, una de les eines fonamentals en la lluita contra el fracàs

escolar, de manera que s’ofereixi una oportunitat real de reversibilitat acadèmica a tot

el jovent que hagi abandonat abans d’hora el centre educatiu de secundària sense

haver obtingut el graduat en ESO, ja sigui amb plans que depenen d’altres

administracions com els PQPIs o similars, o plans propis.

Eliminar l’actual organisme autònom de l’IMET i traslladar les seves

competències directament a la regidoria d’educació.

Augmentar, en la mesura que sigui possible, la part del pressupost

municipal destinada a la formació ocupacional.

Establir convenis amb la resta de municipis de la comarca per tal que els

vilanovins es puguin formar en altres municipis quan s’hi ofereixin cursos

que no s’ofereixen a la ciutat i es faci de manera recíproca.

Mantenir un òrgan amb una composició semblant a l’actual consell rector

de l’IMET, que assessori i pugui ser consultat per la regidoria d’educació i

que col·labori en la redacció d’un programa marc a mitjà termini per la

formació a la ciutat.

Treballar per garantir la continuïtat de programes de qualificació

professional inicial (PQPI) o similars.

Implementar la tarifació social per als estudiants vilanovins empadronats

als cursos de l’EFAV.

Potenciar aules d’alfabetització en noves tecnologies i crear nous espais

d'aprenentatge per als col·lectius amb més dificultat de relació i/o amb

baix nivell de formació.

Promoure l'elaboració de treballs de recerca de Batxillerat sobre

temàtiques relatives als problemes de la ciutat.

15

Feminisme i Alliberament de Gènere

Definim el sistema patriarcal com aquell que es basa en una organització social on el

col·lectiu dels homes ostenta el poder, és a dir, que domina la resta de col·lectius.

Aquesta organització social implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació

al sexe. Històricament, a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i

cura de tots els membres de la família) i els homes, a l’àmbit públic (on es gestiona el

poder). Els agents socialitzadors amb què contactem al llarg de la vida (família, escola,

institucions i comunitat que ens envolta) tenen un paper fonamental en el

desenvolupament personal i, per tant, en l’adopció d’esquemes mentals, rols, valors i

actituds. Aquests agents han d’estar lliures de preceptes masclistes i, lluny de voler

consumar una actitud paternalista, l’Ajuntament ha de vetllar per facilitar recursos

d’alliberament de gènere i d’empoderament.

Dividim les propostes d’acció política municipal en quatre eixos:

Socioeconòmic

El feminisme cerca l’equitat –la igualtat d’oportunitats- entre les persones. Entenent

que vivim en una societat androcèntrica, cal identificar i combatre les desigualtats de

gènere activament i discriminar positivament els gèneres oprimits. En aquest sentit, el

treball a desenvolupar ocupa l’esfera pública i privada, essent indissociables l’una de

l’altra.

És des de l’economia feminista que podrem sortir de la crisi de valors i econòmica per

esdevenir una societat justa que situï al centre les necessitats humanes. Aquest

model aposta per vincular l’àmbit social i l’àmbit econòmic, i posa en valor la

sostenibilitat de la vida. Implica reconceptualitzar el binomi entre el treball

reproductiu i de cures i el treball remunerat. La societat que desitgem ha de partir de

l’òptica que el segon no seria viable sense el primer.

Desenvolupar polítiques de visibilització de les tasques domèstiques,

reproductives i de cura com a treball imprescindible per permetre la

compatibilitat amb el mercat de treball remunerat.

Impulsar mesures que possibilitin una distribució del temps equitativa:

conciliar la triple presència de les dones a l’esfera domèstica, laboral i

d’oci/activisme.

Crear espais permanents de cura per als infants als equipaments

municipals i disposar personal municipal amb aquesta tasca durant la

realització d’activitats institucionals puntuals (espais i horaris d’acollida

gratuïts).

Redacció d’un nou Pla Estratègic Laboral Integral que fomenti drets

laborals que eradiquin la precarietat laboral i la descompensació salarial

16

que pateixen les dones (especialment les que es consideren en risc

d’exclusió social).

Projectar la discriminació positiva en favor de l’ocupació de dones en

càrrecs polítics i/o empresarials.

Elaborar un pressupost municipal participatiu que inclogui l’enfocament

de gènere.

Ampliar i potenciar l’Espai d’Equitat.

Captar la realitat socioeconòmica de les dones vilanovines a través de la

creació de l’Observatori Municipal de les Dones.

Dissenyar un Pla de Mobilitat Urbana que contempli una ciutat amable

(que trenqui barreres d’accessibilitat i preservi la multifuncionalitat dels

espais públics) i segura (sense carrers poc il·luminats i itineraris de

circulació per a cotxets i/o escolars).

Habilitar espais públics per a l’alletament matern.

Bonificar les empreses que adoptin mesures d’accessibilitat i que

habilitin canviadors de bolquers mixtos.

Oferir alternatives i suport laboral a les treballadores sexuals que ho

desitgin.

Evitar l’ús sexista i androcèntric de la llengua a les escoles i equipaments

municipals. Redacció no sexista de la documentació administrativa.

Empoderament

L’empoderament és el procés pel qual una persona o col·lectiu adquireix mitjans per a

l’enfortiment del seu potencial en termes econòmics, polítics i socials. Les dones són

una força fonamental per al canvi, tant pel que fa a la seva subordinació respecte dels

homes com a les lluites socials per la democràcia i la justícia. Han de ser les mateixes

dones, organitzades a partir de les seves necessitats immediates i les seves vivències

quotidianes, les que prenguin consciència dels seus interessos estratègics i

aconsegueixin una posició d’autonomia respecte dels homes. Els homes que es

considerin feministes han de començar per renunciar als privilegis que la societat els

ha atorgat de facto.

Promoure que les ciutadanes s’involucrin en l’adquisició de poder propi

més enllà d’esdeveniments simbòlics.

Facilitar recursos i un equipament municipal perquè, exclusivament, les

17

dones o col·lectius s’autoorganitzin i generin la seva activitat com a

Casal de Dones, consensuat amb les interessades. Considerem el Casal

de Dones com una fita històrica que servirà de punt neuràlgic per l’impuls

del feminisme a la ciutat.

Fomentar la intervenció de les dones en fòrums públics de debat cercant

sempre un equilibri entre els participants.

Incloure formació sexoafectiva per a adults als programes d’activitats

dels centres cívics.

Programar tallers/sessions d’ajuda emocional i autodefensa.

Posar de relleu les fites aconseguides per dones –anònimes o

destacades- que hagin contribuït a la millora de la ciutat (a través de

distincions, edició o patrocini d’obres, atorgament de noms de carrer, etc).

Fer un acostament i difusió d’iniciatives de coeducació i grups de criança

existents a la ciutat.

Impulsar formació en l’àmbit de les noves tecnologies a dones adultes

per minimitzar l’esquerda digital.

Alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT)

Escollir amb llibertat la identitat de cada persona i la seva opció sexual és un dret

fonamental. No permetrem que es vulneri o que es posi en entredit. Treballarem

perquè s’universalitzi el concepte d’alliberament i visibilitzarem que l’esquema

heteronormatiu no és l’únic existent o l’únic vàlid. Desitgem l’eliminació de les

imposicions morals patriarcals que han violentat la societat al llarg de la història.

Incorporar mesures de la nova Llei catalana antiLGBTIfòbia a l’àmbit

municipal.

Implementar polítiques de gènere a l’Administració i institucions

públiques que fomentin la tolerància zero a la discriminació per raó de

gènere o de tendència sexual.

Desenvolupar programes no sexistes als centres escolars de la ciutat que

vencin els rols tradicionalment marcats per l’heteronormativitat i que

contribueixin a la recerca lliure de la identitat sexual, en el marc de la

comunitat educativa.

Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos

d’assassinat de persones LGBT a causa de la violència masclista.

18

Declaració de Vilanova com a municipi contra l'homofòbia i la transfòbia,

i per la diversitat sexual.

Violències de gènere

Les violències de gènere són les que s’exerceixen contra les dones només pel fet de

ser dones. La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans

més habitual de les que es cometen als Països Catalans, sent una de les

conseqüències més greus del sistema patriarcal i capitalista degut a la desigualtat de

poder entre gèneres en la societat. És, per tant, un problema universal que afecta totes

les classes, grups socials i ètnies. És un problema públic que requereix de la

intervenció de l’Estat, afecta tota la societat i és un assumpte de drets humans.

Però també entenem que la dependència econòmica de les dones de classe obrera

dificulta, encara més, la situació envers la violència que pateixen.

Conscienciar-se de la crueltat que suposen els assassinats de dones pel

simple fet de ser dones. Tractar aquesta agressió com a violència

estructural i no com a casos particulars o aïllats.

Utilització del concepte de feminicidi i recuperar el concepte d’assassinat

polític, a través de posicionaments i actuacions públiques al municipis i

comarques sempre que hi hagi un assassinat, per visibilitzar el conflicte

social públic i polític.

Difusió de campanyes de responsabilització ciutadana davant

d’agressions masclistes, fent entendre que aquest tipus de violència no

es pot permetre i afecta tota la societat.

Promoure campanyes de prevenció adreçades especialment als homes i

nens de totes les edats.

Impossibilitar l’ocupació de càrrecs públics o llocs de treball municipal a

homes amb condemnes fermes per violència de gènere.

Fomentar relacions laborals lliures de sexisme o lgbtbòbia a

l’Administració pública i penalitzar les mostres masclistes.

Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos

d’assassinat de dones a causa de la violència masclista.

Realitzar formació continuada específica en matèria de violència de

gènere a tot el personal de l’Ajuntament, personal docent i, especialment,

a tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat. A qualsevol hora,

una dona víctima de violència de gènere ha de rebre una atenció acurada i

d’acollida per evitar un tracte incriminatori que pugui resultar una nova

19

agressió cap a la dona per part de l’administració.

Revisar el protocol i la comissió de violència de gènere de l’Ajuntament

per garantir que els mecanismes de protecció a les víctimes són efectius i

els diferents ens que hi intervenen estan coordinats.

Implementar formació sexoafectiva continuada als programes educatius

des de l’etapa inicial fins a batxillerat dels centres educatius. Els tallers

puntuals no són suficients.

Fer pedagogia antipatriarcal des de l’administració pública a través de

campanyes i educadors i educadores de carrer.

Instar les empreses que operen a la ciutat a vendre/oferir serveis o

productes que no degradin la dona o la cosifiquin, advertir les que

promoguin campanyes o serveis sexistes i penalitzar-les en cas que no

rectifiquin. L’Ajuntament es comprometrà a no treballar amb empreses

que vulnerin els drets de les dones.

Persones migrades i lluita contra el racisme

A Vilanova i la Geltrú, hi conviuen, des de l’esclat del boom migratori, diverses cultures

a més de la nostra, provinents majoritàriament de l’Amèrica llatina, el Magreb, l’Europa

oriental i la Xina.

Cada persona que arriba a la ciutat porta una sèrie de vivències i una situació inicial

que, en molts casos, ha estat complicada i l’han dut a abandonar el seu país d’origen

per millorar les seves condicions i les de les seves famílies. Per tant, una bona

acollida és la clau per a la seva correcta integració.

Fer-los sentir part de la nostra vila, involucrar-los, convidar-los a participar, a explicar

la seva experiència, donar a conèixer la seva cultura i tradicions, enriqueix el patrimoni

cultural de Vilanova i la Geltrú.

Des de la CUP defensem que aquests nouvinguts són ciutadans de ple dret a la nostra

ciutat i no tolerem cap mena de distinció per raons d'origen i/o religió.

Millorar l’acollida de les persones nouvingudes, oferint informació en

diverses llengües (amazic, àrab, urdú, xinès, romanès, etc) i vinculant les

persones d’altres nacionalitats que ja estan establertes a la ciutat, com a

agents d’acollida i/o mediadors. Aquest punt és especialment important

20

quan es tracta de col·lectius d’infants i joves, per tal de millorar-ne

l'adaptació a les escoles i instituts.

Ampliar l’oferta de cursos gratuïts d’alfabetització en català per a

persones nouvingudes. Optimitzar la publicitat d’aquests cursos,

assegurant-nos que arriba a tothom que la pot necessitar.

Crear una nova Política d’Inclusió per a les persones immigrades:

elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i

antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les

bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els

tòpics que afecten el col·lectiu immigrant;

promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en

el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc, i

sobretot en el consell d’immigració per tal que es puguin tractar en

aquests consells, de primera mà, les principals dificultats d’aquests

col·lectius;

universalitzar el dret a la participació en les consultes populars

promogudes des de l’Ajuntament a totes les persones censades a la

nostra vila;

fomentar el voluntariat lingüístic des de l’Ajuntament per tal que les

persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i es facilitin

les relacions personals entre població immigrada i població local.

Infància

La infància és un dels col·lectius més vulnerables que pateixen les conseqüències de

l’empobriment de la població i sobre el qual hem de parar especial atenció. Així

mateix, esdevé un dels pilars d’actuació dels serveis socials, des de l’òptica de foment

de l’apoderament i l’autonomia, i de l’individu com a protagonista del procés

d’intervenció, si volem treballar de forma preventiva i deixar enrere el model

assistencial que ha caracteritzat històricament els serveis socials.

Aquest augment del nombre de famílies en situació de pobresa o dificultat ha fet

augmentar exponencialment el nombre de sol·licituds de beques de menjador al 100%

per als infants i els impagaments de material a les escoles, etc. Això posa de manifest

la urgència que viu aquest col·lectiu.

21

Oferir un nombre de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en

situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i

usuàries de serveis socials.

Crear la figura d’agents socials que treballin per a eradicar l’absentisme

escolar, conjuntament amb educació.

Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o bé ajudar a

solucionar aquelles problemàtiques familiars que poden generar

situacions de risc per als i les menors del nucli de convivència.

Joventut

El jovent és un dels sectors que més pateix la imposició del

model socioeconòmic vigent en la nostra societat, un

model que realça valors competitius, consumistes,

individualistes, repressius, etc, i que condemna a unes

dures condicions de precarietat el jovent en molts

aspectes de la vida quotidiana. Drets essencials, com són

l’habitatge, els estudis o el treball, es troben en l’actualitat

en un procés de precarietat que fa que gran part del jovent

vilanoví (així com de la resta dels Països Catalans) tingui

grans dificultats per poder accedir-hi en unes condicions

dignes.

La precarietat laboral, la inestabilitat en contractes de poca duració, el fet que cada

cop s’exigeixi més experiència i una gran formació, fan que els joves siguin un dels

col·lectius més desafavorits al mercat laboral, la qual cosa comporta que siguin una

font de mà d’obra barata. A més, el fet de no poder adquirir una base consolidada

econòmicament fa que els joves es vegin privats de poder accedir a drets essencials,

com pot ser l’habitatge. És important que el jovent agafi consciència d’aquestes

situacions de mancança i intenti posar-hi remei d’una forma directa i clara.

Per això, la CUP col·laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que

proposin alternatives al model social i econòmic actualment existent amb l'objectiu

que esdevinguin realitats en un futur al més proper possible.

22

L’ensenyament i la formació són eines imprescindibles perquè els joves creixin com a

persones crítiques i compromeses en la societat del futur. Per contra, trobem que

actualment el nostre sistema educatiu sorgeix de les necessitats de les empreses i el

mercat laboral. Això pot comportar que s’ignorin altres necessitats socials i el pas

dels estudiants cap a posicions submises, sense cap mena de criteri, que el dia de

demà no tinguin cap mena d’esperit crític ni d’afany per millorar.

A més, la capacitat econòmica de l’estudiant limita clarament les seves possibilitats

de formació i no permet la seva especialització per desenvolupar les seves habilitats.

Un altre element que restringeix les possibilitats a l’estudiant és la mobilitat, ja que

per accedir a una educació superior majoritàriament és necessari desplaçar-se fora

de la ciutat, i per fer-ho es requereixen cada cop més recursos a causa de l’augment

constant dels preus dels transports, siguin metropolitans, regionals, etc.

Espai per a joves autogestionat: un casal per als joves on siguin ells

mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que

hi vulguin dur a terme, per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de

Vilanova i la Geltrú.

Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil: és a dir, totes

aquelles activitats que no vagin dirigides a un oci consumista i

capitalista.

Creació d’un Consell de la Joventut: espai de debat i participació juvenil

on els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves

necessitats que puguin influenciar el Ple i, per tant, les polítiques de

joventut. A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la

vida política de la ciutat.

Potenciar els espais d'autogestió i autoorganització del jovent vilanoví

com a instruments democràtics i assemblearis de participació política i

social.

Donar suport a la creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de

defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Vilanova i la

Geltrú.

Donar difusió i suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal

de fomentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa

dels joves en la política de la ciutat.

Contractació de joves per part de l’administració. L’administració ha de

jugar un paper clau permetent al jovent de la ciutat adquirir experiència

laboral, principal dificultat a l’hora de trobar feina.

23

Creació d’una borsa municipal juvenil. Elaborar una llista de feines

concretes que dugui a terme l’Ajuntament per tal que siguin persones

joves les contractades.

Creació d'un viver d’empreses. Donar suport a la creació d’empreses

joves que fomentin el treball en equip, dotant d’espais comuns de treball

diferents treballadors autònoms.

Construcció d’una residència per a joves. La idea d’aquesta residència

rau en el fet de disminuir el cost del lloguer d’un pis, a través de

compartir els espais comuns, com seria la cuina i els lavabos, i

habitacions pròpies o compartides.

Aules d'estudi. Aquesta idea va més enllà de la proposta d’ampliar l’horari

de la biblioteca. Es poden aprofitar els centres cívics o les biblioteques

escolars o dels instituts ja que compten amb l’estructura adequada i

tenen WIFI.

Aglutinar la informació del SIAJ.

Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació,

sobretot en l’àmbit de carrer. Treballar amb els joves per habilitar espais i

construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer.

Ajuts al transport. Els estudiants que es desplacen diàriament per anar a

la Universitat han de tenir unes ajudes per cobrir aquestes despeses

indirectes per adquirir una formació especialitzada. Vilanova i la Geltrú és

zona 4 de Rodalies Barcelona i el cost és excessiu per a un estudiant.

Impulsar un autobús de Vilanova i la Geltrú a la UAB.

Gent Gran

Amb l’augment de l’esperança de vida (que se situa al voltant dels 80 anys), la gent

gran es configura com un col·lectiu en augment i, per tant, es requereixen polítiques

adaptades específicament a les seves necessitats. La gent gran, a part de representar

una part important de la població, és un sector que es troba en situació de

vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes

ocasions, ja sigui a nivell econòmic, a nivell convivencial o afectiu. Tot i això, si

considerem com a gent gran aquelles persones que ja s’han jubilat o aquelles majors

de 65 anys, també trobem una part d’aquest segment de població molt actiu i amb

24

moltes inquietuds, al qual cal donar un suport important.

Potenciar el model de centres de dia municipals.

Treballar per augmentar el nombre de places públiques a la residència

dels Josepets.

Garantir la continuïtat dels casals de gent gran que històricament han

gestionat les caixes d’estalvis.

Fomentar el voluntariat entre la gent gran, creant entre altres una llista de

voluntaris que vulguin col·laborar amb l’ajuntament i la ciutat quan es

necessiti persones per fer alguna tasca, ja siguin feines especialitzades o

no.

Augmentar l’oferta d’horts urbans, a diferents zones de la ciutat, que

puguin ser cultivats per persones o entitats, però que també estaran

enfocats a persones jubilades.

Ampliar els descomptes per a la gent gran en l’ús del transport públic,

arribant a la gratuïtat per a aquelles persones amb rendes més baixes i

més dificultats de mobilitat.

Garantir la universalitat i gratuïtat per als usuaris de la teleassistència.

Promoure i recolzar l’autoorganització de la gent gran a través d’entitats

com Compex.

Fer programes de foment de l’activitat física entre el col·lectiu de les

persones grans.

Estudiar la possibilitat d'instaurar pisos tutelats per a gent gran, de

manera complementària a les residències.