15 baixa

arragonaVIU TVIU Tarragona

Una ciutatpolifecètica

Exemplar gratuït

Núm

. 15

| M

arç-

Abr

il 20

15 |

ww

w.v

iuta

rrag

ona.

cat

Exemplar gratuït

arra

go

na

VIU

TV

IU T

arra

go

na

Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat

A les portes de laSetmana Santa,nombrosesconfessions religioses conviuen a Tarragona

Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURAÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.Línia Land Rover 902 440 550

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona(Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou,al costat del Lidl).977 55 41 [email protected]

Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat:des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

APROPA'T A CONÈIXER L'ADN

DEL NOU DISCOVERY SPORT, I

EMPORTA'T UN SIMPÀTIC DETALL!

Ctra. de València

a Reu

s

a Tor

refo

rta

AV a Salou

Tarragona

Francolí

FULL TRACTIONA TARRAGONA

SumariCIUTAT8

ESPECIAL INTERIORISME82

EMPRESA58

SALUT110

A fe de DéuCop d'ull a la diversitatreligiosa de la ciutat

A la recerca de l'espaiDescobreix com aprofitar millor els metres quadrats

Josep SallaConversa amb el Director General d'Yzaguirre

El càncer de mamaUn tabú per desterrar.Solucions i esperances

7 Editorial

8 Ciutat

42 Cultura

60 Empresa

72 Motor

82 Especial Interiorisme

110 Salut

124 Oci i gatronomia

134 Restaurants

VIU TarragonaEdició CIUTAT DE TARRAGONA

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLPort Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M43004, TarragonaTel. 877 021 702

Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesRedacció: Rafa Marrasé i Ramon Ortiz (Motor)Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corralesi Josep BarberoCol·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell i David Solé Disseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail

Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signa-des. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 877 021 702

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la através d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphoneel codi QR

Editorial

Els altres creientsEn una època en què ser modern podria ser sinònim de renegar

de la religió, els carrers de Tarragona estaran plens per veure els

diferents actes de Setmana Santa, especialment la processó. Es-

pectacle magnífic per a l’espectador, per molta gent suposa quel-

com més que una posada en escena corprenedora. La mística, la

història que envolta la comitiva i un ambient digne de les millors

representacions, fan que la Setmana Santa estigui marcada a sang

i foc en el calendari de molts tarragonins. Per a molts d’ells és, i per-

dó pel simple joc de paraules, més que una religió. Amb tot, molts

dels que hi assisteixen o, fins i tot participen, no són practicants

habituals. No van a missa cada setmana.

Més enllà de la religió catòlica, de les exhibicions de fe multitu-

dinàries d’aquesta festa declarada d’interès turístic nacional, a

la ciutat conviuen altres confessions religioses. A la Part Baixa de

Tarragona, en un radi d’uns 500 metres, hi ha 5 centres diferents.

L’església catòlica de Sant Joan conviu amb l’església evangèlica

del carrer Caputxins, l’evangèlica xinesa del carrer Smith, el Saló

del Regne dels Testimonis de Jehovà del carrer Sant Miquel canto-

nada amb Castaños (pendent d’inauguració) i la mesquita del ca-

rrer Cartagena. És una mostra de la riquesa cultural de la ciutat tot

i que, potser, més desconeguda.

Conèixer una ciutat és comprendre també com pensen els seus

habitants, com estimen, com creuen. En aquest reportatge sobre

les diferents confessions religioses de Tarragona s’ha volgut mos-

trar gran part de la diversitat religiosa que existeix, els centres de

culte. S’hi trobarà a faltar alguna religió tan important com la jueva,

que no té sinagoga a Tarragona i, tot i que des d’aquesta revista es

va contactar amb l’associació Tarbut Sefarad per fer un reportatge

de caràcter més personal, finalment no es va facilitar cap contacte.

Algunes confessions religioses, tot i fer anys i panys que són a Ta-

rragona, han passat desapercebudes, malgrat que porten una pila

de temps desenvolupant una tasca generosa i altruista dirigida a la

seva comunitat i a la societat en general. Una manera d’entendre la

fe des de la perspectiva d’unes comunitats que ens han obert les

portes de casa seva -en alguns casos literalment- i del seu esperit.

Rafa Marrasé

Març-Abril 2015VIU Tarragona |8

CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

A fede DéuA Tarragona conviuen en pau i harmoniadiverses confessions religioses. Tanmateixmanca força coneixement entre unesreligions i les altres. VIU Tarragona us acosta a les diverses maneres quehi ha a la ciutat d'entendre la fe.

Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 9

RELIGIONS CIUTAT

RELIGIONS CIUTAT

VIU Tarragona | 10 Març-Abril 2015

Rafa Marrasé

Melodia de religióL’església evangèlica professa el seu amor per Déu a través de la música; la comunitat xinesa ha obert el seu propi temple fa un parell de mesos a la Part Baixa

Una bateria, una guitarra i un

teclat electrònic. No es tracta

de cap local d’assaig ni dels

preparatoris previs a un con-

cert convencional, sinó d’una

part imprescindible del culte de

l’església evangèlica que pretén

acostar-se a Déu mitjançant la

música. “Venim de la litúrgia jue-

va en què es canta. Molts dels

nostres himnes van ser fets per

Bach, un protestant i, també, pel

que fa algunes lletres, de Luter”,

explica Salvador Villar, pastor de

l’Església Baptista de Tarrago-

na, situada al carrer Caputxins.

Villar va començar a formar

part de l’església evangèlica de

ben petit per influència del seu

pare, un treballador de l’ajunta-

ment de Marbella que va decidir

abandonar la família i emigrar a

França però que a Tarragona va

veure la llum. “En el seu viatge

va aturar-se aquí per guanyar

diners i continuar. Treballava

en una planta de sofre i ales-

hores, mitjançant un company

de feina, va conèixer el protes-

tantisme. Aleshores va decidir

recuperar la família. Vaig arribar

a Tarragona quan tenia quatre

anys”, recorda. La seva relació

amb l’església evangèlica ja no

es va trencar mai. El 1992 va

deixar la seva feina de comer-

cial per fer de Pastor després

d’haver-se llicenciat en teologia

i haver ampliat els seus estudis

a Guatemala, on va passar dos

anys. “Ser Pastor és una voca-

ció personal i un reconeixement

per part de l’església”, assegura

Salvador Villar. Quan una comu-

nitat no en té, es forma una Co-

missió Propastor per tal de triar-

ne un. Tres quartes parts de la

comunitat hi ha de votar a favor.

El diumenge és el dia de culte

per la comunitat evangèlica. A les

onze, és el moment de l’escola

dominical, on els monitors ensen-

yen l’antic testament en grups

que van des dels nens de 5 anys

fins adults. Els més petits apre-

nen en sales annexes mitjançant

jocs i treballs manuals i després,

tot just abans del culte, expliquen

què han fet als assistents. ”No-

saltres fem el baptisme quan la

persona és adulta, creiem que

primer s’ha de creure i després

fer el baptisme”, diu Villar.

Són les dotze del migdia i la pe-

tita església es comença a om-

plir. És un local auster, sense

pintures ni escultures, només

la paret blanca, algunes ban-

deroles i una taula i un faristol

a l’escenari. “El temple de Déu

és un mateix, no quatre parets.

No tenim sants ni imatges. Déu

va fer una sola imatge: l’home”,

explica Villar. Unes quaranta

persones de diferents nacio-

nalitats s’asseuen als bancs

de fusta. La música comença a

sonar. Una projecció a la paret

mostra la lletra de les cançons.

Tothom canta. L’ambient és

alegre, distés. La música en-

ganxa. Alguns fidels aixequen

les mans.

Les dones porten la veu can-

tant, les que dirigeixen el cul-

te. “La direcció va a càrrec

d’aquelles persones segons la

seva maduresa i els seus co-

neixements”, diu Villar, que està

casat. Rere la música, el sermó

a través de les escriptures per-

què “elles són el reflex de la vo-

luntat de Déu”, en una confes-

sió religiosa que es fonamenta

estrictament en els evangelis.

«Nosaltres fem elbaptisme quan la per-sona és adulta, creiem

que primer s’ha de creure i després fer el

baptisme»

500x. f ia t500.com

NUEVO FIAT 500X. EL NUEVO CROSSOVER DE FIAT. MÁS GRANDE, MÁS POTENTE Y SIEMPRE PREPARADO PARA LA ACCIÓN.

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA Y 2 AÑOS DE SEGURO A TODO RIESGO GRATUITO*

EL 500X HA LLEGADO.

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.*Para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., incluye garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial y 2 años de seguro a todo riesgo gratuito con franquicia de 600€ con Mapfre (válido para concesionarios adheridos) con un plazo mínimo a financiar de 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€. Oferta válida para 500X (excepto Opening Edition) y solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015. La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

Març-Abril 2015VIU Tarragona | 12

RELIGIONS CIUTAT

Rafa Marrasé

Versió XinesaEls evangèlics de l'Orient

Entre les diverses nacionalitats

que conformen la comunitat

evangèlica n'hi ha una de molt

nombrosa i que, en certa mane-

ra, sobta una mica. Allunyant-se

del concepte preconcebut en

què l’orient és budista, una

gran quantitat de xinesos són

cristians. A Tarragona, aquesta

comunitat freqüentava les sa-

les com la del carrer Caputxins

però de fa un parell de mesos

tenen el seu propi espai al carrer

Smith. Una església evangèlica

xinesa. “A la Xina es calcula que

un 10% de la població és evan-

gèlica”, explica XengDe Quin,

responsable i que fa les feines

de pastor. A la Xina la religió pre-

dominant és el budisme, però

també impera el confucianisme.

De fet, les primeres esglésies

cristianes es van començar a

erigir al segle XIX.

XengDe Quin va arribar a Tarra-

gona el 1993 procedent de la

ciutat de Qingtian, la ciutat d’on

provenen, segons ell, la majoria

de xinesos que s’han establert a

Espanya. “El meu avi ja era evan-

gèlic; nosaltres disposem de

fins a cinc traduccions diferents

del xinès de la Bíblia”, admet.

Els xinesos no fan el seu culte a

les dotze del migdia, sinó en un

horari poc convencional, de 5 a

7 de la tarda del diumenge. “És

el millor moment per a nosaltres

perquè és quan hem acabat de

donar el servei del dinar i abans

del sopar en els nostres restau-

rants”, explica.

El local del carrer Smith és molt

gran. Una gran sala tota pinta-

da de blanc reuneix cadires per

més d’un centenar de persones

que provenen d’altres pobla-

cions també com Vila-seca o

Salou i que s’asseuen davant

un escenari amb l’única presèn-

cia d’un faristol i un micròfon. A

l’esquerra, un piano i rere seu,

un ordinador que controlarà

les projeccions de les diverses

cançons. A la mateixa sala hi

ha una habitació amb grans fi-

nestres on alguns pares o avis

cuiden dels nens més petits. Els

altres, com en el cas del carrer

Caputxins, fan tallers en altres

habitacions. Tot és nou i molt

lluminós. Comença la música.

A diferència de l’església evan-

gèlica occidental, els xinesos

utilitzen una música molt més

melòdica, sense guitarres o ba-

teria. Les cançons són llargues,

amb ritmes repetitius. Ningú

aixeca les mans. El cant et trans-

porta a una altra època, gairebé

medieval. “Cantem els himnes

clàssics, la nostra música és

com una balada”.

«A la Xina es calcula que un 10% de la po-blació és evangèlica»


RELIGIONS CIUTAT

Mantenir l'statu quo

Set anys d’estalvis i gairebé dos

d’obres han fet que la parròquia

de Sant Joan, situada a la plaça

Corsini (de la Mitja Lluna) de

Tarragona, tingui un aspecte

imponent. El seu capellà, mos-

sén Jordi Figueras, feia anys que

acumulava idees extretes dels

seus viatges per Europa de com

restaurar un temple que, amb el

pas dels anys necessitava una

intervenció urgent. No va ser fà-

cil. L’obra va tenir un cost de 2,6

milions d’euros, 1,1 dels quals,

van ser pagats gràcies a les

aportacions dels feligresos, una

dada que mostra que, lluny del

que es pot pensar, la fe catòlica

és encara forta, potent, i comp-

ta amb uns parroquians devots

i entregats en cos i ànima. “Pot-

ser ara som menys que abans,

però això és, en certa manera

positiu, perquè ens coneixem

millor i treballarem millor junts”,

explica mossèn Figueras, que es

troba al capdavant de Sant Joan

des de fa nou anys.

Jordi Figueras (56 anys) va

néixer a Alcover, en una família

profundament religiosa i en la

que, a banda d’ell, hi ha un al-

tre capellà, el seu germà, que

actualment es troba a la Palma

de Cervelló. “Sempre vaig tenir

R.M.clar que volia ser mossèn, tenir

una vida dedicada a l’església, a

la parròquia i a la gent”, diu men-

tre assegura que, després de 30

anys com a capellà, encara gau-

deix fent missa cada dia. Abans

d’arribar a exercir a Tarragona,

va ser rector a Albinyana, Les

Peces i Bonastre en una etapa

en la qual admet que “és més

fàcil conèixer la gent de poble

que la de ciutat perquè sovint,

en una parròquia, hi ha línies

paral·leles, és a dir, gent que no

coneix els altres feligresos tot i

fer anys que a missa perquè ho

fan en horaris diferents”.

El capellà de Sant Joan treu

ferro a l’anomenada “crisi ecle-

siàstica” perquè, segons ell,

quan era al seminari ja se’n par-

Tot i l’aparent falta d’interès per la religió de les noves generacions, l’Església catòlica continua sent la preponderant tot i que admet que hi ha una disminució en el nombre de feli-gresos per culpa de la crisi de valors de la societat

RELIGIONS CIUTAT


lava. “Fa molt temps que es diu

que l’Església està en crisi, jo ho

sento de fa 35 anys, però el fet

és que les parròquies continuen

funcionant”. Amb tot, admet que

hi ha hagut una davallada en els

últims anys, sobretot de gent

jove: “La vida té uns ritmes. Si

ets una parella i has tingut fills,

no els deixaràs sols a casa quan

són petits per venir a l’església.

És cert que hi ha menys gent,

però el gruix d’assistents és

acceptable i, és veritat que un

percentatge molt gran el forma

la gent gran”. La falta d’assistèn-

cia de les noves generacions als

temples cal buscar-lo, segons

Figueras, en la crisi de valors

de la societat actual: “Hem per-

dut la referència de les coses

importants com el matrimoni,

la pàtria. Els valorem? Tractem

a Déu com el matrimoni: si em

va bé vaig a la processó de Set-

mana Santa i la resta de l’any ni

me’n recordo. No és una crisi de

la institució, sinó de viure més

enllà, de viure d’acord amb els

evangelis”.

Mossèn Figueras també apun-

ta cap a l’educació per tal de

respondre perquè el jovent s’ha

allunyat de la fe catòlica. “No

s’ensenya prou religió a les es-

coles. Hi ha un munt de centres

educatius religiosos a la ciutat

i, en canvi, on són aquests jo-

ves que haurien de venir a la

parròquia? Molts pares porten

els seus fills a aquestes escoles

perquè hi ha una bona educa-

ció però la part religiosa no els

importa tant. Moltes vegades

la família i l’escola no fan el que

han de fer en aquest aspecte”,

assegura.

És vora el migdia i un noi negre

espera a les portes de la sa-

gristia. Mossèn Figueras surt a

rebre’l. El noi li diu, gairebé xiu-

xiuejant, que necessita menjar.

El capellà desapareix uns se-

gons i torna amb una bossa ple-

na d’aliments. “Cada dia venen

passavolants com aquest noi i

sempre tenim menjar preparat.

La caritat és una de les tres fun-

cions primordials de l’Església

a banda de les celebracions i la

catequesi”, explica. Així, a Sant

Joan s’ajuda mensualment a

150 famílies que estan regis-

trades i reben una aportació

econòmica o aliments en rela-

ció al seu índex de pobresa. “És

vergonyós que en una societat

occidental com la que vivim hi

hagi gent dormint al carrer. Amb

tot, jo no puc acabar amb la po-

bresa, no puc ajudar tothom,

aquesta és una responsabilitat

dels governs, no de l’Església”,

diu Jordi Figueras. Els aliments

provenen de moltes escoles i de

campanyes com la del passat

Nadal en què es van recaptar

uns 7.000 euros per ajudar els

que més ho necessiten.

La conversa torna al punt de

desafecció en la fe catòlica. Pel

mossèn, una part important cal

trobar-la en l’apartat polític, tant

en l’actual com en el de la his-

tòria contemporània d’Espanya.

“La dictadura va fer molt mal. El

fet que s’associés Església i Es-

tat en aquells anys va provocar

que en democràcia molta gent

no volgués saber-ne res de reli-

gió. Actualment, a més, els po-

lítics no estan a l'altura. Si són

cristians, haurien de lluitar més

pels valors del cristianisme i

m’estic referint, per exemple, en

el cas de l’avortament”, afirma.

Jordi Figueras també explica

que hi ha hagut una fugida de

gent envers les doctrines orien-

tals, un fet que explica perquè,

segons ell, aquestes doctrines

“no comporten un compromís”,

tal com passa amb la fe catòli-

ca. En aquesta situació, mossèn

Figueres assegura que el futur

de l’Església catòlica passa per

“mantenir el que tenim”, en rela-

ció al nombre de feligresos i pes

dins la societat.

«Hem perdut lareferència de les coses

importants com el matrimoni, la pàtria.

Els valorem?»

Nou Toyota Aygo 70 x-cite 5p. Consum mitjà (l/100 km): 4,1. Emissions CO2 (g/km): 95.

TOYOTA AUTOFORUM

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada43006 - Tarragona 977 252 509

Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 243500 - Tortosa 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 13643206 - Reus 977 326 487

Ctra. Pla Santa Maria, 17443800 - Valls 977 604 996

CÀMERA POSTERIOR

I MOLTMÉS

I MOLTMÉS

LLANTESD’ALIATGE 15”

SISTEMA MULTIMÈDIAX-TOUCH 7”

BLUETOOTH®I PORT USB

LIMITADOR DE VELOCITAT

TAPISSERIADE CUIR

Nou Toyota Aygo amb aquest equipament

La diversió continua a toyota.es/aygo

www.autoforum.toyota.es

SIEMPREMEJOR

AF_S&S_TOYOTA_210x295+5_AYGO_ENERO2015_AUTOFORUM_M_CAT.indd 1 28/01/15 18:35

RELIGIONS CIUTAT


Rafa Marrasé

Militància activaTot predicant la feEls Testimonis de Jevohà tenen com a condició sine qua non predicar la fe; d’aquestamanera, el seu nombre ha crescut exponencialment en les últimes dècades

“Aquest missatge joiós del Reg-

ne serà proclamat per tota la

Terra”. Aquesta frase, extreta

de l’evangeli de Mateu (24:14),

i que apareix en la pàgina web

oficial dels Testimonis de Jeho-

và (www.jw.org), és tota una de-

claració d’intencions d’aquesta

comunitat religiosa, una de les

més extenses del món amb

més de 8 milions de fidels. “La

Bíblia diu: aneu i feu deixebles”,

assegura Camil Santacreu,

membre dels Testimonis de Je-

hovà des del 1963.

Santacreu va néixer i créixer a

Barcelona en una família on el

seu pare era “ateu i comunis-

ta” i, segons explica, ni tan sols

havia fet la comunió. Un bon

dia, però, tot va canviar. Un Tes-

timoni de Jehovà va trucar a la

porta i, després de la primera

xerrada, el seu pare va mostrar

interès per allò que li explicava

aquell home. Va haver-hi més

reunions durant setmanes i, tres

anys després, el pare del Camil

es batejava com a nou mem-

bre dels Testimonis de Jehovà.

Era el 1960 i, en aquella època,

només hi havia 1.688 membres

a tota Espanya repartits en 90

congregacions. Actualment hi

ha més de 112.000 a tot l’estat,

2.300 a la demarcació de Tarra-

gona en 14 congregacions, una

de les quals està a punt d’inau-

gurar-se al carrer Castaños, a la

Part Baixa de la ciutat. “Per què

hem crescut tant? Perquè no

ens quedem callats”, diu rient

Santacreu. La militància activa

és la raó de ser d’aquesta con-

fessió religiosa. No es pot ser

un membre passiu, predicar és

l’ADN de les congregacions. “Si

Actualment n'hi ha més de 112.000 a tot l’estat, 2.300 a la de-marcació de Tarragona en 14 congregacions

Militància activa

premsa_viu_tarragona_manu_tenorio_tarrgona.indd 2 03/03/15 18:16

premsa_viu_tarragona_manu_tenorio_tarrgona.indd 2 03/03/15 18:16

RELIGIONS CIUTAT


algú porta un temps sense sor-

tir a explicar la fe, es manté una

reunió amb ell per saber si té al-

gun problema. Si la persona en

qüestió continua sense sortir a

predicar, li fem veure que aquest

no és el seu lloc”, diu.

Camil Santacreu va iniciar el

camí de la predicació amb

només 21 anys. Va anar fins a

Igualada, Menorca -on es va

casar- i finalment, al Vendrell,

el 1973, on ha estat moltíssims

anys. “Sempre he intentat fer

una feina que em permetés tenir

les tardes lliures i així poder anar

a predicar”, assegura mentre

admet que el seu somni de petit

era ser músic com els Beatles o

els Rolling Stones. Dels 21 als 24

anys, Santacreu va ser un pio-

ner, és a dir, un membre que de-

dica 70 hores mensuals a la pre-

dicació. Una altra categoria són

els missioners, membres que

poden ser destinats a qualsevol

part del món i que prèviament

han rebut formació durant 6

mesos a la localitat de Patterson

(Nova York). I és que la seu cen-

tral es troba als Estats Units, a

Brooklin (Nova York). Des d’allí,

mitjançant el Consell Rector es

dirigeix tot: els temes dels quals

es parlarà a les congregacions

aquella setmana a qualsevol

part del món, la publicació de

Torre de Guaita, la revista dels

Testimonis de Jehovà, amb una

tirada de més de 50 milions per

número, la més gran del planeta,

etc. Aquesta confessió religiosa

no celebra ritus ni cerimònies

religioses, no té imatges i les re-

unions de les diverses congrega-

cions estan destinades a l’estudi

de la Bíblia. “Aquí cadascú no fa

les coses com vol, sinó que hi ha

un ensenyament unificat a tot el

món. Tothom estudia el mateix

els mateixos dies, tant se val en

quin país estiguis”, explica.

Les congregacions es reuneixen

un parell de vegades a la set-

mana. És dimarts al vespre a La

Canonja i la Sala del Regne dels

Testimonis de Jehovà comença

a rebre els primers assistents.

La sala, amb un petit escenari al

fons on hi ha un faristol, disposa

de més d’un centenar de seients

col·locats en semicercle. La mo-

queta i les butaques, fins i tot la

llum ambient, donen al recinte

una certa calidesa, com de ben-

vinguda. Hi ha gent de totes les

edats i procedències. Tothom

vesteix molt elegantment. Els

homes amb vestit i corbata. “No

és obligatori, però ho fem per

respecte a Déu. Qualsevol, però,

pot venir vestit com vulgui” diu

Ginés, el nostre amfitrió men-

tre explica que hi ha congrega-

cions on es fan reunions en rus

(El Vendrell), Alemany (Miami

Platja), anglès, xinès i romanès.

Tothom ens saluda afectuosa-

ment, a nosaltres, que estem

presents per fer el reportatge,

també. Alguns dels assistents,

però, deixaran aquesta Sala i

aniran a les reunions de Tarra-

gona quan s’inauguri el nou cen-

tre de la Part Baixa, i és que les

congregacions estan formades

pels Testimonis de Jehovà que

hi viuen més a la vora.

Cada congregació té el seu dia

i hora de reunió i, una vegada

cada sis mesos, les congrega-

cions de Tarragona es reuneixen

a la seu central de Catalunya,

que es troba a Sant Quirze del

Vallès, on hi ha una sala e3nor-

me. “Cada demarcació té uns

dies per reunir-se allà. En l'àmbit

català, fem un congrés anual

que reuneix 30.000 persones

al camp de futbol de l’Espanyol

i que enguany es farà del 26 al

28 de juny”, explica Santacreu,

membre del Consell d’Ancians

des del 1973. “El Consell el for-

men persones que es considera

que espiritualment, intel·lectual-

ment i moralment estan capaci-

tades per dirigir les reunions”, diu

mentre obre la Bíblia i m’assen-

yala una frase: “Aquell que presi-

deixi una comunitat ha de ser un

home irreprotxable, que s’hagi

casat una sola vegada, sobri,

equilibrat, ordenat, hospitalari

i apte per a l’ensenyament” (1a

Carta de Timoteu, capítol 3). Les

dones, per tant, no poden formar

part del consell d’ancians però

Santacreu destaca que són “el

complement de l’home”.

La reunió s’inicia proposant un

tema arran d’una lectura. Els as-

sistents poden aportar, micrò-

fon en mà, la seva versió llegint

un paràgraf de la Bíblia i fer-ne

una interpretació. Un parell de

dones pugen a l’escenari i s’as-

seuen en una taula per fer una

petita actuació on, mitjançant

una conversa informal, s’expo-

sa una problemàtica quotidiana

que es resol gràcies al text bíblic.

Tothom el segueix amb respec-

te. “Nosaltres no celebrem Na-

dal, ni els nostres aniversaris ni

sants. Només recordem la mort

de Crist”, explica Santacreu. Els

seus fills van ser batejats amb

17 i 16 anys, quan van decidir fer-

se membres dels Testimonis de

Jehovà. “Normalment, un Testi-

moni de Jehovà es casa amb un

altre Testimoni de Jehovà. El fet

que nosaltres visquem la nostra

fe tan activament, fa difícil la

convivència amb algú altre que

no ho sigui”, diu i recorda que

ells han estat perseguits per

diferents governs: “Nosaltres

no agafem armes i, per tant, no

podíem fer el servei militar. Jo

em vaig deslliurar de la mili per

un problema al genoll, però tinc

un amic que va estar 14 anys a la

presó. A Corea del Sud hi ha més

de 700 empresonats i en l’Ale-

manya nazi molts van ser desti-

nats a camps de concentració”.

Francisco Orozco fa un any i

mig que viu a Tarragona. És

membre dels Testimonis de

Jehovà des del 1986 després

de 6 anys de converses i visites

a diferents congregacions. “Jo

era catòlic i practicant, però

hi va haver un moment que el

catolicisme no m’aportava les

respostes convincents que les

meves inquietuds necessita-

ven. Era molt escèptic però un

company de feina em va co-

mençar a parlar de la seva fe i

em vaig adonar que allò era el

que estava buscant”, diu.

Les congregacions s’autofinan-

cen, expliquen, mitjançant do-

nacions dels propis membres.

“Nosaltres no fem col·lectes,

ni passem rebuts ni res. Les

donacions són anònimes i en

metàl·lic”.

Les dones no poden formar part del consell

d’ancians però Santacreu destaca que són “el

complement de l’home”Nou i únic centre dels Testimonis de Jehovà a Tarragona ciutat, a la cantonada del

Carrer Sant Miquel amb Carrer Castaños.

Un silenci respectuós precedeix

l’oració del vespre. Els homes

van arribant d'un en un, salu-

den, es treuen les sabates en

el petit replà previ a la zona de

pregària (alguns fins i tot els mi-

tjons, rentant-se els peus abans

d’anar a resar) i s’incorporen a

la fila. L’imam ja està preparat,

es col·loca el micròfon. Tots de

cara a la paret. Només se sent

la veu d’aquest jove encarregat

de dirigir la pregària. Els fidels

estan dempeus, s’inclinen i

s’agenollen quan aquest ho fa.

Són deu minuts, després alguns

marxen i d’altres es queden per

continuar pregant. “Qualsevol

que sigui capaç d’haver memo-

ritzat parts de l'Alcorà i sàpi-

ga resar correctament pot fer

d’imam, al final, qui et tria, és la

mateixa comunitat”, diu Ayoub

RELIGIONS CIUTAT


R.M.

Al·là usrecompensaràLa religió islàmica només compta amb un centrede culte al centre de Tarragona, la mesquita de lacomunitat Ar-Risala, al carrer Cartagena

El Alaqui, imam de la mesqui-

ta de la comunitat Ar-Risala

(El missatge), que només té 21

anys. “Vaig arribar des de Ma-

rroc primer a Girona i després

aquí”, explica El Alaqui que, de

seguida i sense haver-li pregun-

tat pel tema, vol deixar clar que

els esdeveniments succeïts a

París, a la redacció del setma-

nari humorístic Charlie Hebdo,

no representen els musulmans:

“A l'Alcorà no es diu enlloc que

s’hagi de matar. La gent que ho

fa no coneix el nostre llibre sa-

grat o li donen la interpretació

que ells volen i aprofiten que

molts joves no se l’han llegit per

convence'ls de fer allò que els

interessa”. En la mateixa línia es

manifesta Abdellatif Emajdoub,

president d’Ar-Risala. “Utilitzen

joves desesperats. Matar està

prohibit i el que va passar a

França és dolent per a tots. Em

van ofendre els dibuixos? Sí,

però això no vol dir que s’hagi

de matar ningú. A més, com

poden dibuixar els humoristes

Mahoma si no saben com era?

(l’Islam no permet imatge d’Alà

ni del profeta)”, afirma.

Emajdoub és un venedor de

roba ambulant que viu a Tarra-

gona de fa 8 anys. Va marxar

de Marroc per trobar una vida

millor i així va arribar a Bigastro

(sud d’Alcant) on té un cosí i on

va treballar al camp. “Era molt

«Qualsevol que sigui capaç d’haver memo-ritzat parts de l'Alcorà i sàpiga resar correcta-ment pot fer d’imam»

dur. Tot i que quan hi vaig ser

les condicions econòmiques no

eren tan dolentes, la feina era

duríssima”, diu. Va decidir tras-

lladar-se per trobar un treball

més bo i es va instal·lar a casa

del seu germà a Tarragona. “La

primera feina va ser a la cons-

trucció però ara he tornat als

meus orígens i faig de comer-

ciant”, explica. Abdellatif Ema-

jdoub buscava una mesquita

per resar al centre de la ciutat

i així no haver de traslladar-se

a Torreforta. Quan va trobar la

del carrer Cartagena (fundada

l’hivern de 2007), es va fer vo-

luntari per ajudar en qualsevol

cosa i, poc després i gairebé

sense voler-ho, es va veure de

president. “Cada dos o quatre

anys s’han de fer eleccions per

triar la junta. Al Marroc això no

és així perquè les mesquites són

del govern però a Catalunya,

Ara pots trobar el teu exemplar de VIU Tarragona en els nous expositors que hem repartit arreu de la ciutat.

Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702

www.viutarragona.cat

VIU Tarragona

Establiment AdreçaSantiveri Governador Gonzàlez, 24 bxosStetic Unió Unió,33Mundog Av. M. Cristina,34 bisTOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5Farmàcia Pujol Eivissa, 7Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7Fruiteria La Vall Joan Fuster i Ortells, 15Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i SpAutoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42Roba de Casa Sant Francesc, 12Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22Llibreria TRT Pere Martell, 21Decora't Av. Prat de la Riba, 11Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3Orthoclinic Av. Catalunya, 22 DCasa Figueras St. Agustí, 7Vives Sabateria Carrer August, 16Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira VirgiliTradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la RibaBar Can Joan Pol. FrancolíBar K és Bo Pol. Riu ClarCentre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.CEPTA Rambla Nova, 95Chas Chas Tea Rambla Nova, 67Pintxo Rambla Nova, 3 bisTennis Park Cala RomanaLa Botiga del Bon Gust C/Major, 17Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18Tennis Tarragona Cala romana

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

RELIGIONS CIUTAT


com que cal que siguis una as-

sociació, has de tenir una junta

amb president i vocals”, diu. El

van triar el 2010 i fa uns mesos

el van reelegir d’una comunitat

que té més de 60 membres i on

es fan classes d’àrab pels més

petits. “És important que els

nens coneguin la seva llengua

materna”.

Divendres és el dia amb més

afluència d’homes a la mesqui-

ta. Habitualment, en les cinc

oracions diàries que s’hi fan, es

reuneixen unes 25 persones,

però molts altres ho fan des de

casa, tot i que això comporta,

segons Emajdoub, tenir menys

hasanat, una mena de mèrits

que s’acumulen durant tota la

vida i que serveixen per valorar

la trajectòria d’un bon musulmà

el dia del Judici Final. “La meva

vida religiosa aquí és igual que la

que tenia al Marroc. No hi trobo

cap diferència. També he de dir

que els meus patrons sempre

han estat musulmans i, per tant,

si volia resar durant el meu ho-

rari laboral, no tenia cap proble-

ma. Si treballes per a un empre-

sari d’aquí, quan et contracta, li

demanes si et pot deixar resar,

si no ho permet, no passa res”,

explica. Sobre el Ramadà, o el

mes en què els musulmans fan

el dejuni, és a dir, no mengen ni

beuen res des de l’alba fins al

crepuscle, el president d’Ar-Ri-

sala assegura que no suposa un

inconvenient viure a Tarragona o

qualsevol altre lloc del món per-

què hi està acostumat: “No im-

porta on visquis, perquè has de

fer el mateix. Des que som petits

ho fem i, per tant, per nosaltres

no és cap problema”.

Abdallah Anja és un dels vo-

cals de la junta. Ell és un dels

veterans, no per la seva edat

(53 anys), sinó pel temps que

fa que viu a Espanya, des del

1982. “Mai m’he sentit estrany

aquí i, durant molts anys, els

meus amics i el meu entorn eren

només espanyols, no tenia con-

tacte amb els musulmans”, diu.

D’aquesta manera va conèixer

la seva dona, que era de Miami

Platja i que va morir fa menys

de 6 mesos. “Vaig deixar el Ma-

rroc buscant feina. En aquella

època venir a Europa era com

una mena de febre de l’or. Quan

em van dir que a Miami Platja hi

havia feina, pensava que es trac-

tava de Miami Beach, la de les

pel·lícules”, diu tot rient. Malgrat

el seu aspecte, amb un rostre

clivellat per les arrugues i amb

un vestit tradicional que fan

que sigui la viva imatge del que

a Occident considerem el típic

musulmà, Anja és practicant de

fa molt poc temps. “Jo he estat

molts anys fora del camí. Bevia

alcohol, anava a les discoteques,

al casino, fumava, però tot això

va canviar. Em vaig salvar de la

mort dues vegades i aleshores

em vaig adonar del que estava

fent”, diu seriosament. Primer,

va estar a punt de morir cremat,

un episodi que Anja no vol recor-

dar perquè “va patir moltíssim”

i després, treballant a la cons-

trucció, va caure des d’un quart

pis i només es va fer mal en una

cama. “Quan vaig començar a

venir a la mesquita i m’adona-

va que jo feia pudor de tabac,

em sentia malament. Ara m’he

allunyat de tots els vicis. Has de

tornar el cos al creador tal com

ell te l’ha donat, sa”, afirma.

Anja assegura que ara hi ha

moltes més mesquites que fa

33 anys, i que cada vegada hi

ha més musulmans en aquests

centres d’oració. “Abans, si

volies trobar un paisà, havies

d’anar al consolat. Ara en som

molts. Estic content d’haver em-

près aquest camí perquè havia

estat allunyat de la meva gent

durant massa temps, tant de bo

ho hagués fet abans”, diu men-

tre intenta comportar-se com

un “bon musulmà”: “Al món

àrab no tothom és practicant,

passa com vosaltres aquí. Però

l’autèntic musulmà és aquell

que té por d’Al·là. Jo no men-

teixo, no enganyo, tinc por d’ell.

Si et comportes com un bon

musulmà, Al·là et recompensa”.

La discreta mesquita d’Ar-Risa-

la, al carrer Cartagena s’ha que-

dat petita. Els seus integrants

han demanat obrir una nova,

amb millors condicions per fer

la seva activitat diària, però

l’Ajuntament només els ofereix

la possibilitat d’anar a les Gava-

rres, una ubicació que ells des-

carten completament. “La gent

que ve aquí és de la zona, viu a la

vora. No volem anar a les Gava-

rres. Estem mirant de trobar un

local nou a la Part Baixa i volem

i esperem que l’Ajuntament ens

doni els permisos pertinents”,

explica Anja que assegura que

no han tingut problemes de

convivència amb ningú. De fet,

molts veïns d’aquesta zona de

Tarragona encara desconeixen

que hi ha una mesquita a la

vora. Els musulmans passen

desapercebuts.

«L’autèntic musulmàés aquell que té

por d’Al·là»

PCL_FORESTER_MASTER_WINTER_210x297_QR+APP_VIU_TARRAGONA_trz.indd 1 30/12/14 10:16

És una fe relativament jove,

amb poc més de 150 anys

d’història, però s’ha estès

ràpidament arreu del món. La

religió Bahai és la segona més

estesa de la terra perquè té

presència en 247 països. Amb

tot, els seus seguidors poden

semblar invisibles. Només hi

ha set temples en tot el món

anomenats Cases d’Adoració,

i la seu mundial és Haifa (Is-

rael). La peregrinació a aquesta

ciutat no és obligatòria, com

gairebé res en aquesta fe, però

són milers els que van almen-

ys un cop a la vida, tal com va

fer Remei Pérez, que forma

part d’aquesta comunitat des

dels 27 anys. “Em van agradar

molt els seus principis com

que la religió i la ciència han

d’anar de la mà. Era una cosa

completament nova per a mi

i que no negava res del que jo

creia fins aquell moment i no

m’imposava res”, diu aquesta

RELIGIONS CIUTAT


Rafa Marrasé

La bona gentDesconeguts per gran part de la societat, els seguidors de la fe Bahai es reuneixen periòdicament en cases particulars per pregar que arribi el dia la pau mundial

flixenca establerta a Tarragona.

El seu marit, Joan, va ser el pri-

mer que li va parlar d’aquesta

religió. Ell ja era bahai quan es

van conèixer a la universitat i

ara el seu fill també ho és, i la

seva xicota. “Et declares bahai

a partir dels quinze anys. No pel

fet d’haver nascut ho has de ser

i la tria és personal. La fe deixa

que la persona faci el que ha de

fer, ningú et controla. Tot queda

entre Déu i tu”, afirma.

Els bahai estan organitzats en

assemblees. A Tarragona són

uns 60 segons Pérez i la majoria

dels membres de tot l’estat es

troben a Catalunya. Tot i que per

a molta gent són desconeguts,

organitzen actes i xerrades i per

Sant Jordi tenen una parada de

llibres que parla de la seva fe.

“Nosaltres no anem resant tot

el dia, ni fem proselitisme, sim-

plement intentem portar a la

pràctica les ensenyances bahai”.

Unes ensenyances que tenen

com a finalitat,la pau mundial.

“La pau mundial s’aconseguirà

amb el canvi moral de les per-

sones, per tant, ens hem de cal-

mar tots. La gent actua segons

l’educació que ha rebut i hi ha

una manca de valors impor-

tant”, afirma mentre puntualitza

que el camí serà llarg, doncs la

religió bahai no ha fet més que

començar.

El camí es va iniciar a Tarra-

gona fa molts anys amb una

família persa -la religió bahai

és originària d’Iran, lloc, on per

cert, està perseguida, com a

Iraq- que va marxar de la ciu-

tat després d’una breu estada.

Posteriorment, el 1975, va arri-

bar la família de la Nilofar Mo-

habbat que aleshores tenia 11

La religió bahai és originària d’Iran, lloc,

on per cert, estàperseguida, com a Iraq

anys. Originaris de la província

de Yazd, els pares de la Nilofar

(nenúfar) eren la tercera ge-

neració de bahais i van decidir

deixar la seva terra per donar a

conèixer la seva fe. A Tarrago-

na van tenir un parell de nego-

cis.“La integració ha estat total.

La gent d’aquí és la millor del

món, molt hospitalària i hi tinc

grans amics. Tothom s’interes-

sa en la meva religió quan els

dic que no sóc musulmana sinó

bahai”, assegura.

El fundador de la religió ba-

hai és Bahá’u’lláh que, segons

aquesta fe, és l’últim dels grans

missatgers, com Abraham,

Krishna, Zoroastre, Moisès,

Buda, Crist i Mahoma. Aquest

profeta, que va escriure milers

de textos, va ser empresonat a

l’actual Iran per les seves en-

senyances religioses. Els bahai

resen com a mínim una vegada

al dia, refusen el consum d’al-

cohol o drogues i s’oposen a

què els seus membres formin

part d’algun partit polític. “Si

vols la pau mundial no pots for-

mar part de cap bàndol”, explica

Remei Pérez.

Rafa Marrasé

L’Església de Jesucrist dels Sants Dies, és a dir, els mormons, porta més de 35 anysa Tarragona i és l’única a la demarcació d’un total de 140 a tota Espanya

Se’ls ha quedat petit. El local

que l’Església de Jesucrist

dels Sants Dies té al carrer

Marqués de Montoliu, gairebé

cantonada amb Avinguda Ca-

talunya, no és suficient per do-

nar el servei necessari als 590

membres d’aquest “barri”, és a

dir, congregació, de Tarragona,

l’única de tota la demarcació.

Els mormons tenien a punt

un emplaçament a Sant Pere

i Sant Pau però l’ajuntament

va denegar la seva arribada

perquè els terrenys ocupaven

un espai qualificat de zona

verda. Ara tenen unes quantes

propostes sobre la taula, però

admeten que el fet que les

eleccions municipals siguin a

tocar, pot retardar tot el pro-

cés. “Nosaltres no portem el

tema directament, sinó des de

Madrid, on hi ha una comissió

encarregada d’aquests projec-

tes. El finançament? Arribarà

procedent de la seu mundial,

a Salt Lake City”, explica Fran

Martínez, bisbe del barri de Ta-

rragona.

Martínez va tenir el seu primer

contacte amb l’Església -en re-

ferència a la seva fe actual, la

de Jesucrist dels Sants Dies-

quan tenia 19 anys. Aleshores

va entrar a treballar com enca-

rregat d’un gran supermercat

i va conèixer una dependenta

que era mormona i que, anys

després, es va convertir en la

seva muller. Els seus caps tam-

bé ho eren. “Jo sempre havia

tingut inquietuds espirituals.

TreballadorsinfatigablesMormons, els empleats de Déu

Estudiava a La Salle i cada

dissabte em llevava a les set

del matí per anar a missa. Allò,

però, em va interessar més.

M’havia convertit en un catòlic

de bodes, batejos i comunions

perquè no trobava allò que

buscava”, afirma. Els missio-

ners, un de nord-americà i un

altre de Cadis, li van aportar

la informació necessària i un

any després es batejava com

a membre de la fe mormona.

“Em va canviar la vida total-

ment. Ara tinc la certesa que

Déu existeix”.

Els mormons creuen en la Bí-

blia i el seu principal llibre sa-

grat és l’anomenat “Llibre del

Mormó” que, segons ells, apor-

ta allò que li falta al Vell i l’Antic

Testament, és a dir, la història

dels profetes que hi va haver al

continent americà.

Malgrat la seva joventut, 43

anys, Fran Martínez ja és el

màxim responsable de la con-

gregació de Tarragona. Ell va

ser triat pel President d’Estaca corresponent, que, en aquest

cas, es troba a L’Hospitalet de

Llobregat, per ser-ne el bisbe.

“Cada estaca té uns 6 o 7 ba-

rris a càrrec seu, per sobre hi

ha la Missió, l’Àrea (Europa) i

la central de Salt Lake City”, ex-

plica. Així, a Catalunya es cal-

cula que hi ha uns 10.000 mor-

A Catalunya es calcula que hi ha uns 10.000

mormons

RELIGIONS CIUTAT


Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats �nançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a �nançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat �nancera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.

DISELAUTO TARRACOCtra. de València

a Reu

s

a Tor

refo

rta

AV a Salou

Tarragona

Francolí

Autovía de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14 · diselauto.comA TARRAGONA

VINE I TROBA L’EMOCIÓ

DEL VOLVO XC60.

Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats �nançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a �nançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat �nancera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.

DISELAUTO TARRACOCtra. de València

a Reu

s

a Tor

refo

rta

AV a Salou

Tarragona

Francolí

Autovía de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14 · diselauto.comA TARRAGONA

VINE I TROBA L’EMOCIÓ

DEL VOLVO XC60.

RELIGIONS CIUTAT


mons, i 51.192 a tot l’estat que

formen part dels gairebé 13 mi-

lions de tot el món. “A Salt Lake

City la meitat de la població és

membre de l’Església. Abans el

percentatge era més gran, però

el fet que sigui un lloc fantàstic

per a viure ha fet que arribés

gent de diferents confessions

religioses”, explica Marta Fer-

nández, una madrilenya que

viu a Tarragona de fa 17 anys.

Ella va néixer en una família que

ja era mormona. La seva mare

va conèixer aquesta confessió

religiosa arran del seu germà,

que havia entrat en contacte

amb militars nord-americans

mormons que estaven desti-

nats a la base de Torrejón de

Ardoz. “El meu oncle va ser dels

primers a formar part de l’Es-

glésia, reconeguda a Espanya

el 1968. Els meus pares es van

conèixer en un centre i es van

casar”, recorda. Així, el seu pare,

un asturià que va anar a Madrid

a treballar, es va batejar com a

mormó després d’haver viscut

en una pensió on hi havia dos

missioners i Faustino López,

un espanyol que, anys després,

va ser durant molt temps una

de les autoritats d’àrea .o si-

gui d’Europa-. Fernández, que

assegura que en temps fran-

quistes alguns mormons van

acabar al calabós per fer prose-

litisme, és periodista i va venir

a Tarragona per la feina del seu

marit, i el primer que ambdós

van fer és buscar a les pàgines

grogues on era el local de la

congregació. Ella s’encarrega

de fer la secció local de la revis-

ta Liahona, que es confecciona

a Salt Lake City i que es repar-

teix arreu del món mitjançant

una subscripció anual de 5 eu-

ros. El paper d’aquesta ciutat,

capital de l’estat de Utah, és

bategen fins els 8 anys perquè

es considera, segons explica el

bisbe, que és en aquesta edat

on un nen és capaç de saber

què és el bé i que és el mal. El

paper de les dones no és el ma-

teix que el dels homes. Elles no

poden accedir al bisbat ni reben

el sacerdoci però en canvi són

les encarregades de les Socie-

tats de Socors, que es dedi-

quen a tenir cura de les dones

de cada congregació o barri,

vetllar pels pobres i col·laborar

amb entitats com Creu Roja o

Càritas, per exemple.

El delme

Tots els membres cedeixen

una desena part dels seus in-

gressos a l’Església. Segons

Martínez, això no es fa per re-

captar diners, sinó que es trac-

ta d’una “qüestió de fe”. “Està

escrit a la Bíblia. El Senyor pro-

met que si cada família dóna

el 10% del que té li obrirà les

portes del cel, i sempre et re-

compensa”, diu. És amb el del-

me dels gairebé 13 milions de

membres d’aquesta confessió

religiosa com es gestiona tota

la seva estructura, tot i que

Martínez matisa que el delme

no és obligatori.

La poligàmia

Contràriament a la creença

general, els mormons no tenen

més d’una dona. De fet, la po-

ligàmia o matrimoni plural tal

com ells prefereixen anome-

nar-lo, no està permès en la

seva Església, tant és així que

si algun membre ho fa, és ex-

pulsat immediatament. “Això

és una cosa que va succeir als

inicis i durant un període de

temps molt concret. Alesho-

res, a mitjans del segle XIX, els

mormons estaven perseguits

als Estats Units. Moltes dones

es van quedar sense marits i

es va permetre als homes que

quedaven, cuidar d’aquestes

dones. En molts casos, van te-

nir fills amb elles perquè calia,

també, fer la comunitat més

gran però tot això es va prohi-

bir el 1889 amb una declaració

oficial”, afirma Fran Martínez.

cabdal perquè és el centre ad-

ministratiu de tota l’Església.

“Allí es troba la Volta de Granit,

on hi ha tots els microfilms i

arxius digitals dels registres

parroquials de tot el món”, diu

Martínez en referència a la feina

titànica que de fa un segle rea-

litza l’Església de Jesucrist dels

Sants dels Últims Dies, que s’ha

dedicat a anar a totes les parrò-

quies d’Espanya -en el cas es-

tatal- a microfilmar i digitalitzar

tots els registres familiars que

poden permetre a qualsevol

ciutadà, doncs, realitzar el seu

arbre genealògic. “La finalitat

és poder batejar en la nostra

doctrina als nostres difunts. Si

tenim familiars que han mort i

no han conegut la nostra Esglé-

sia, sabent qui eren, els podem

batejar en la seva absència i fer

els convenis (passos) necessa-

ris perquè, una vegada siguin a

l’altre món, ens puguem reunir

tots en la mateixa fe (sempre

que els difunts vulguin)”, expli-

ca Martínez. Aquests arxius im-

mensos en l'àmbit mundial es

poden consultar lliurement via

web a Family Search.

Els fills dels mormons no es

«El Senyor prometque si cada família

dóna el 10% del que té li obrirà les portes

del cel»

Rafa Marrasé

La felicitat és a l'interior

Xavier Montserrat va començar a ensenyar ioga fa 30 anys a Tarragona i en fa 10 que també imparteix coneixements de la religió budista en un petit local al centre de la ciutat

Xavier Montserrat (53 anys)

és un dels pioners del ioga a

la ciutat de Tarragona. L’any

1982, amb 21 anys, va decidir

vendre el seu equip de música

i treballar un temps a Correus

per tal d’estalviar diners i poder

viatjar a la ciutat canadenca

de Val-morin (Quebec) i estu-

diar, d’aquesta manera, a l’es-

cola Sivananda Ashram Yoga Camp. Aquesta escola, fundada

per Swami Vishnudevananda,

deixeble de Swami Sivananda,

el 1962, era la primera de tot

occident i Montserrat va pas-

sar-hi un mes després d’ha-

ver-se preparat durant un any i

mig a Barcelona. El seu objectiu

era tornar a Tarragona i poder

establir-s’hi com a mestre de

ioga, i ho va fer el 1984 amb la

seva escola situada al carrer

de la Unió. “Va ser una gran

decepció. Els tarragonins, que

tot just sortien de la transició,

venien d’una època de polítics,

capellans i militars i la societat

no va respondre. En canvi, va

venir molta gent de fora que es-

tava treballant a la ciutat. Amb

tot, em vaig adonar que el meu

somni de poder dedicar-me ex-

clusivament al ioga seria impos-

sible”, diu amb certa nostàlgia.

L’escola (aleshores Yogananda),

Sadhana Dharma, va continuar

funcionant fins que va haver de

canviar de local i situar-se a Mar-

tí d’Ardenya, on és de fa 7 anys.

Montserrat ensenyava el ioga

laïc seguint el Vedanta Advai-ta, una branca de l'hinduïsme,

fins que el 2005 va conèixer el

Geshe (catedràtic en budisme)

Michael Roach, un nord-ameri-

cà que va passar 20 anys de la

seva vida al nord de l’Índia apre-

nent budisme. “Vaig veure que

les tècniques budistes eren tot

allò que em calia i que l’hinduis-

me no em podia aportar. Podia,

d’aquesta manera, prosperar en

el meu camí personal”, explica. I

és que la finalitat del budisme és

arribar a la felicitat plena, ser fe-

liç sempre a través d’un procés

de meditació que permeti allibe-

rar-se de qualsevol obstacle que

impedeixi assolir aquesta feli-

citat. “L’alliberament l’ha de fer

un mateix. No hi ha ningú om-

nipotent que pugui alliberar-te,

ho has de fer tu. No hi ha cap

Déu que existeixi per ell mateix”,

raona Montserrat. La meditació

és un procés d’interiorització

d’una sèrie d’ensenyaments en

el qual es pretén abstreure’s de

tot i poder veure “el món tal com

és”, sense estar condicionat per

emocions, records o pors.

“Amb una sola vida és difícil

arribar a la felicitat plena. Les

persones que ho han aconse-

guit és perquè s’ho han treballat

molt en altres vides anteriors. El

budisme és una religió que creu

amb la reencarnació més que

qualsevol altra”, explica. Així,

aquelles persones que arriben

a la felicitat plena s’anomenen

“persones realitzades” o “il·lu-

minades”. Xavier Montserrat és

considerat un “Amic del Dhar-ma”, una de les categories ini-

cials dins la saviesa del budisme

en la que ell pot dirigir medita-

cions i xerrar de temes menors.

“No és ètic parlar d’una cosa

que no saps. De fet, els diferents

nivells del budisme comencen

a partir del Geshe, o sigui que

has de ser un gran savi. S’ha de

tenir en compte que el budisme

tibetà explicita que tot ensen-

yament s’han d’haver rebut un

mínim de tres vegades i això

implica escoltar, contemplar, és

a dir, reflexionar sobre què ha dit

el mestre, i meditar”, diu.

Tot i que hi ha gent que arriba al

Budisme sense passar pel ioga,

són casos excepcionals perquè,

segons Montserrat, a Occident

el pas lògic és començar amb el

ioga i acabar sent budista. “Mol-

ta gent s’inicia en el ioga per una

qüestió física, però, allò essen-

cial és la vessant espiritual”.

VIU Tarragona | 32 Gener-Febrer Març-Abril 2015

RELIGIONS CIUTAT

Servei de guarda infantil amb amplis horaris(de 4 mesos a 8 anys)

*Servei de recollida escolar

*Casals de Nadal / Setmana Santa / Estiu

centre infantil de suport familiar

c/ Macià Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragonac/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca

c/ Macià Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragonac/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca


RELIGIONS CIUTAT

Sacerdotbusca feinaL'església ortodoxa romanesade Tarragona

Vasile Baltaretu, que va fundar fa 10 anys la parròquia ortodoxa romanesa a Tarragona, ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes mentre rep l’ajuda dels feligresos i es manté amb el sou de la seva dona, una doble llicenciada que viu de netejar cases

En un monestir perdut entre

les muntanyes que separen

Romania de Bulgària hi ha un

petit convent amb 15 monges

de clausura que té, en un dels

seus murs, la imatge de Sant

Rafa MarraséFructuós. És l’especial home-

natge que Vasile Baltaretu ha

rendit a Tarragona, ciutat on

va arribar el 2004 amb una mà

davant i l’altra darrere i sense

parlar un mot d’espanyol ni ca-

talà. Baltaretu, fill d’una família

molt religiosa -cada diumenge

anaven a missa- va voler ser

sacerdot des de ben petit i,

d’aquesta manera va iniciar

el seu camí de servei a Déu i

la comunitat. “A Romania, du-

rant la dictadura de Ceacescu,

els sacerdots eren mal vistos

pel govern però molt estimats

per la gent. Tothom em deia

que estava boig”, explica. Des-

prés de 5 anys de seminari, 4

d’universitat (teologia), 2 de

màster en literatura romanesa,

2 més de teologia romanesa, 2

de teologia catòlica a l’Institut

de Sant Fructuós de Tarrago-

CELEBRA ELS TEUS ESDEVENIMENTS AL COSTAT DEL MAR

Un marc incomparable per a les teves celebracions. En un indret exclusiu a tocar de la Mediterrània. T’imagines res millor?

Informa-te’n sense compromís als telèfons 977 225 824 i 619 05 25 60, o a l nostre webwww.nauticrestaurant.com


RELIGIONS CIUTAT

na i 3 d’estudis de doctorat -té

pendent la tesi-, aquest enèr-

gic i vital sacerdot admet que

busca feina per arribar a final

de mes. “No tinc cap sou. Els

diners que rebo són els que

em donen els feligresos. Pas-

sem amb els diners de la meva

dona, que, tot i ser llicenciada

en literatura romanesa i psi-

copedagogia infantil, ha de fer

de monitora de menjador i ne-

tejar cases”, diu. Baltaretu es

va casar abans de ser ordenat

sacerdot el 1993. En l’església

ortodoxa els futurs servidors

de Déu poden triar abans de

l’ordenació -irreversible- en-

tre sacerdot casat, cèlibe o

bé monjo de clausura. “Gaire-

bé no hi ha cèlibes, es poden

comptar amb quatre mans”,

explica tot rient.

Va triar Tarragona perquè un

antic company de classe al se-

minari és ara sacerdot a Barce-

lona i va ser ell qui li va dir que

la comunitat romanesa havia

crescut molt i calia un capellà.

Va arribar el dia de Santa Tecla

i, de seguida, va decidir crear

una parròquia nova. “La meva

dona i jo vam anar enganxant

anuncis a tots els locutoris i

cibercafès que trobàvem, per

tal de donar a conèixer als ro-

manesos que ja disposaven

d’un sacerdot”, recorda. A la

primera missa, que es va ce-

lebrar a la Capella de les Obla-

tes, hi van assistir 15 persones.

Avui en són més de 250 d’una

parròquia que compta amb

més de 4.000 persones des de

Torredembarra fins a l’Hospi-

talet de l’Infant. “No haguérem

pogut fer res del que fem sense

l’ajuda de l’arquebisbe Jaume

Pujol, del vicari Miquel Barberà

i de molta altra gent”, assegura.

Les misses ara se celebren a

la capella del col·legi de Sant

Pau els diumenges al migdia

on no hi cap una agulla. La

seva tasca, però, no se centra

exclusivament a fer la missa

dominical. Baltaretu ha visitat

la presó diverses vegades per

visitar-hi els presos romanesos

i assegura que ha estat capaç

de fer sortir de la prostitució

moltes de les seves compatri-

otes. “Quan un romanès arriba

aquí no coneix ningú, ens bus-

ca. Les noies em demanaven

ajuda i, després de llargues xer-

rades i consells, moltes d’elles

van deixar el carrer i ara estan

casades i tenen fills”, explica. La

missa és el punt de trobada per

a tota la comunitat. Allí es re-

troben els vells amics, els com-

patriotes expatriats. “Gràcies a

l’església estem més units. Des-

prés de cada missa, per exem-

ple, una família ofereix cafè a la

resta dels assistents i així poder

parlar de les seves coses, socia-

litzar-se”, diu.

Baltaretu afirma sentir-se pro-

fundament agraït a Tarragona.

De fet, segons ell, la parròquia

que dirigeix és “l’única del món

ortodox que té com a patró a

Sant Fructuós”. La seva dona,

Elena (44 anys), també s’impli-

ca molt en la comunitat roma-

nesa. Cada dissabte fa classes

de geografia, història, llengua

i literatura romanesa a uns 25

nens a Reus. “És important

que coneguin la seva cultura

vivint tan lluny del seu país”.

La tasca de Baltaretu sembla

que tindrà continuïtat en el

seu fill petit, David, que estu-

dia simultàniament Història a

la URV, Teologia a l’Institut de

Sant Fructuós i Teologia Orto-

doxa a Romania a distància.

“La meva germana està casa-

da amb un sacerdot també”,

puntualitza rient. I això sense

comptar que la seva mare és la

Mare Superiora i fundadora del

Convent amb les pintures de

Sant Fructuós.

En l’església ortodoxa els futurs servidors de Déu poden triar abans de l’ordenació -irrever-sible- entre sacerdot

casat, cèlibe o bé monjode clausura

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Toca Peron!!!Aires de festa i plats mediterranis

La ubicació, al carrer Portalet,

tocant a la plaça de la Font, és

l’escenari principal de les fes-

tes locals. La filosofia del Toca

Perón és innovar i buscar que

els seus clients estiguin com

a casa, gràcies a una especial

cura del servei.

El restaurant aposta per una

cuina mediterrània tradicional

a la que dóna un toc innovador,

per la qual cosa hi descobrim

plats de sempre amb aires

d’actualitat. El 80% dels pro-

ductes de la seva carta, tenen

els seus orígens a les comar-

ques de Tarragona.

L’assortiment és molt extens

i compta amb amanides, en-

trants, tapes, carns, peixos

i també, com a novetat, una

gran varietat de llesques. Tot

això acompanyat d’una àmplia

El nom de l’establiment prové d’una coneguda expressió de les festes de Santa Tecla. Aquest restaurant va néixer amb la intenció que la gent, a l’hora d’anar-hi a menjar, se sentís identificada amb Tarragona i les seves celebracions

Redacció gamma de vins de la terra.

Pel que fa als menús, disposa

de diferents tipus en funció dels

dies de la setmana i de la franja

horària :

· De dilluns a divendres mig-

dia, per un ajustat preu de

10,50€, el comensal pot gau-

dir de quatre primers plats

(amanides, llesques, verdu-

ra…) i quatre segons, beguda

i postres.

· Com a novetat disponible

als migdies, de dilluns a di-

El restaurant aposta per una cuinamediterrània

tradicional a la que dóna un toc innovador

vendres, ofereixen el menú

Exprés, que inclou amanida

o pasta acompanyat d’un se-

gon, beguda i postres, per un

preu total aproximat de 7€.

· També trobem diferents me-

nús per caps de setmana a un

preu de 12,95€ i els sopars a

16,95€.

També preparen menús aptes

per a celíacs i adaptats a qual-

sevol altra al·lèrgia alimentària.

Treballen a mida per esdeveni-

ments d’empresa i aniversaris,

amb la possibilitat d’ajustar el

menú al pressupost disponible.

Toca Perón compta amb un

menjador a la planta superior,

que es posa a disposició dels

grups per gaudir de la màxima

tranquilitat i privacitat. Els res-

ponsables del restaurant, us

conviden a visitar l’establiment,

gaudir dels seus àpats i instal·la-

cions i demanar-los pressupost.


PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Restaurant Toca Peron!!!

C/ Trinquet nou, 7 baixos

(cantonada c/ Portalet)

Tarragona

Tel. 977 232 074

www.restauranttocaperon.com


RACONS CIUTAT


«Em transportavaa un altre temps,

molt llunyà »

nument romà era accessible

completament i, tot s’ha de dir,

estava brut com una cort de

porcs-, em feien pensar que es

tractava d’una peça construïda

milers d’anys enrere, un extrem

que el meu pare s’encarregava

de desmentir. Amb tot, sempre

vaig considerar que el rellotge

de sol era un lloc històric, pel

qual havien passat moltes ge-

neracions i que havia vist esde-

Quan era petit acostumava

a anar al rellotge de sol amb

el meu pare. Era un lloc que

m’agradava molt perquè no

entenia com s’ho feia la gent

per saber l’hora només amb

l’ombra d’una peça metàl·lica

sobre una superfície de pedra.

Era enigmàtic, misteriós. Aquell

gran bloc de pedra amb l’agu-

lla en forma d’aleta de tauró

en el centre em transportava a

un altre temps, molt llunyà. La

seva construcció, sòlida, i el fet

que l’amfiteatre romà estigués

just a sota -quan aquest mo-

R.M.

El rellotge de solveniments importants.

El fet d’estar amagat sota el

passeig de les palmeres en

unes escales que a la nit són

fosques com una gola del llop,

li donava un aire més solemne.

M’agradava -i encara m’agra-

Secció oberta al lectorAquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant es-pecial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: [email protected] i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

da- tocar la seva superfície

imaginant romans al seu vol-

tant mentre consultaven l’ho-

ra. Després, em podia quedar

assegut durant hores en els

bancs de pedra de l’espai cir-

cular que hi ha al seu voltant.

Només mirant.

R A C O N S D E T A R R A G O N A

www.tarragona.cat

Descarrega’t Epp! i crea un avís

Has vist alguna incidència a la via pública?

T’informarem quan el problema estigui resolt

1

2

3 Avisa’nsper tenir la ciutat com t’agrada

R A C O N S D E T A R R A G O N A

CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Cal·ligrafia de sentimentsDos escriptors tarragonins expliquen les seves experiències i sensacions a l’hora de crear les seves obres que, en ambdós casos, se centren en la poesia

Adrià Targa i Conxita Jiménez

tenen moltes coses en comú.

Els dos són escriptors, fan po-

esia, han guanyat algun pre-

mi literari i són, o han estat,

alumnes de l’Escola de Lletres.

Ambdós van sentir, de ben jo-

venets, la crida de la literatura,

de la poesia especialment, un

art que els ha marcat profun-

dament i que viuen amb passió.

Targa (27 anys) és, malgrat la

seva joventut, un autor con-

solidat. El 2010 va guanyar el

Premi de Poesia Sant Cugat a

Rafa Marrasé la memòria de Gabriel Ferrater

gràcies a la seva obra Boques en calma, un llibre que arribava

després de L’exili de Constança i de l’obra col·lectiva El nom del complement.

“He d’admetre que he tingut i

tinc molta sort perquè, tot i no

escriure massa, allò que consi-

dero vàlid, m’ho publiquen”, diu.

Adrià Targa és autodidacta. Va

començar a interessar-se per la

literatura quan era un nen i a 15

anys ja llegia poesia. ”Recordo

que, quan era més petit, ja tenia

clar que volia ser un gran poeta

universal. Vaig començar lle-

gint a Verdaguer, Goethe…”. Els

seus primers versos els va fer

quan tenia 16 anys i, una vega-

da va ser a l’Escola de Lletres,

amb només 19 anys, La Gent del Llamp ja es va interessar

pels seus poemes. “M’agradava

la cultura clàssica, la mitologia.

Viure a Tarragona hi va ajudar.

De fet, vaig acabar estudiant

filologia clàssica”.

A l’hora d’escriure, no té un mè-

tode ni unes pautes en concret,

es deixa portar per la inspiració.

“El procés creatiu va a tempo-

rades. De vegades tinc el cap

ple de poesies i m’he d’aturar

a qualsevol lloc a escriure, d’al-

tres, en canvi, passo molt temps

sense fer-ho”, diu. Assegura que

pot fer un poema en un sol dia

però que actualment treballa

en un de llarg que podria veure

la llum aquest mes. Un poema

en què ha treballat sis mesos.

“És un poema que evoluciona.

Parla sobre un skater”, diu rient.

Targa assegura que l’educació

actual no dóna eines per acce-

dir a la poesia i considera que,

a d'altres països com Itàlia, les

Humanitats reben un tracte


Cal·ligrafia de sentiments És cabdal mantenir lail·lusió per fer algun tipus d’activitat artísticamillor. “La poesia juga amb el

llenguatge i ara l’estem simplifi-

cant cada vegada més. És més

fàcil enviar una emoticona que

expressar allò que sentim amb

paraules. Jo vaig arribar a la po-

esia gairebé per casualitat, aquí

queda molt camí per fer. A Ità-

lia, per exemple, els nens poden

recitar de memòria els versos

de la Divina Comèdia de Dant”.

La tortosina Conxita Jimé-

nez va arribar a Tarragona fa

14 anys i s’ha passat molt de

temps en silenci, és a dir, sense

escriure. Els anys universitaris

i la posterior incorporació al

mercat laboral la van sumir en

un procés d’allunyament de la

poesia, considerant que allò

que havia començat a fer a la

infantesa i l’adolescència eren

somnis de nena que mai arri-

barien a ser realitat. “Sempre

m’havia agradat llegir. Recordo

que quan anava a l’escola tení-

em uns llibres de text de lectura

fantàstics, amb molta diversitat

d’estils (els Senda, llibres de

literatura espanyola)”, expli-

ca. Va ser llavors quan la seva

mestra es va adonar que tenia

talent. “De vegades, havíem de

fer redaccions com a deures.

La meva professora va dir que

els meus textos tenien un estil

líric”, recorda. Va començar a

escriure desitjant que algun dia

algú, quan llegís els seus poe-

mes, sentís “el mateix que ella

havia sentit quan llegia a grans

poetes”. “Mai vaig pensar a es-

criure per a mi sola, tenir en un

calaix els meus poemes, no. La

meva aspiració era que allò que

feia sortís a la llum”, diu.

L’institut va ser una època

d’aflorament cultural irrefre-

nable perquè la va posar en

contacte amb professors molt

lliberals, en contraposició a

l’escola de monges on havia

fet l’EGB (Educació General

Bàsica). El pas a la universitat

va ser traumàtic. Ella volia ser

escriptora però li van aconse-

llar que “busqués una carrera

per guanyar-se la vida” i va tri-

ar dret a la UNED. Va estar deu

anys sense escriure. Un dia, ja

a Tarragona, va veure un car-

tell on s’anunciava un concurs

anomenat “La nit de la poesia”,

els 7 guanyadors recitarien els

seus versos a La Vaqueria i es

faria un llibre. “Em va desper-

tar allò que tenia latent en el

meu interior. Només es trac-

tava de fer 3 o 4 poemes. Vaig

veure que no havia perdut la

pràctica i em van seleccionar.

Allò va ser una empenta per

recuperar la il·lusió que tenia

per la poesia”, diu. El 2008 va

treure el seu primer llibre en

solitari, La cruïlla, i després en

van venir molts més, entre ells,

Terres i Vents, que va acon-

seguir el premi de la llibreria

Serret de Vall-de-roures. “Era

de temàtica rural i s’havia de

parlar dels paisatges del Ma-

tarranya i els Ports. Sempre he

tingut inclinació cap a la meva

terra i la meva parla”.

Conxita espera poder publicar

enguany una altra obra sobre

les oliveres mil·lenàries d’Ull-

decona, una obra acabada pen-

dent d’edició. “A l’hora d’escriu-

re no sempre és igual. El procés

creatiu és llarg perquè els mo-

ments en què no escrius estàs

acumulant un pòsit, estàs fent

germinar una llavor d’experièn-

cies que després apareixeran

en l’obra. Això, sí, s’ha de tenir

la voluntat d’asseure’t i comen-

çar a escriure. Un bon moment

per a mi és quan viatjo en tren”,

explica. Segons aquesta tor-

tosina que viu a Tarragona, és

cabdal mantenir la il·lusió per

fer algun tipus d’activitat artís-

tica: “La majoria d’artistes han

de ser com nens, és això el que

els fa creatius. Jo vaig estar deu

anys sense escriure perquè ha-

via perdut la il·lusió.”


SANT JORDI CULTURA

SANT JORDI CULTURA


El llibreglobal

Separat dels convencionalismes del món literari, un tarragoní que treballa i viu a Reus presenta un format diferent per a la seva obra

L’òpera prima de Marc Griso

(35 anys), Si de verdad pudie-ra, és com una pel·lícula feta lli-

bre. La història, que transcorre

a Madrid i Barcelona, compta

amb una banda sonora pròpia

composta pel mateix Griso,

que és productor musical, i,

d’aquesta manera, el lector

viu una experiència total. “No

volia, ni vull, fer res de litera-

tura convencional, seria molt

avorrit. Crec que hem d’evolu-

cionar i oferir projectes nous”,

explica. Així, diferents parts del

llibre compten amb codis QR

amb els quals el lector, a través

d’un smartphone, pot escol-

tar la cançó que correspon a

cada part del text. “En el pro-

jecte musical hi ha participat

més de quinze persones entre

músics, cantants, assessors i

tècnics”, admet. El llibre s’edi-

ta en format digital mitjançant

l’empresa Seebook. Es tracta

d’una targeta gran que comp-

R.M. ta en el seu interior amb dos

codis QR, un pel llibre i l’altre

per la banda sonora. “La músi-

ca, per si sola, es pot escoltar

perfectament, evidentment. El

llibre sense la banda sonora es

pot llegir, però no és el mateix

sense música. Quan ho juntes

tot, sumes”, afirma.

Marc Griso té una sòlida for-

mació musical. En veure com

el seu germà estudiava músi-

ca ell també va decidir anar al

conservatori on hi va ser, des-

prés d’alguna pausa, fins als 22

anys, aprenent a tocar el saxo

i la guitarra. A 17 anys tocava

pasdobles a la Plaça de Braus

de Tarragona, un estil molt allu-

nyat del que el faria posterior-

ment més conegut. “Volia ser

músic i crear les meves pròpies

melodies, fer alguna cosa que

connectés amb la societat”, diu.

Va ser aleshores quan es va en-

dinsar en el món dels DJ’s. Va

començar el 1999 i fins a l’estiu

passat. Del seu CD, Marsika, the electronic album (2012), en va

vendre 450 còpies i va ser ales-

hores quan va decidir anar més

enllà. “La música em seguia i

em segueix omplint, però em

vaig adonar que volia fer alguna

cosa més”, admet. Llicenciat en

comunicació i psicologia, Griso

assegura que “transmetre a

través de paraules és senzill” i

que tot el que havia escrit fins

al moment -petits relats- havia

agradat molt al seu cercle més

proper. “Mai m’havia plante-

jat escriure una novel·la, i molt

menys que tingués 300 pà-

gines”, diu, però el cert és que

el setembre de 2013 va posar

fil a l’agulla a una feina que va

finalitzar el juny de 2014. “Vaig

estar un mes amb la novel·la al

calaix, sense llegir-la, per va-

lorar-la amb el cap fred”. Amb

el text finalitzat, va començar

amb la música, una banda so-

nora que compta amb 11 temes.

“La novel·la et convida a reflexi-

onar sobre coses que el nostre

dia a dia no ens permet, a va-

lorar el que és realment impor-

tant. Parla de situacions que a

tots ens han passat perquè, és

veritat, no sé escriure sobre allò

que no conec”, explica.

Griso va enviar la seva proposta

a les principals empreses edi-

torials de Catalunya i Espanya

i assegura que Planeta hi va

mostrar interès. “Em van dema-

nar tot el llibre sencer perquè

els hi havia agradat els primers

capítols”, diu. Si de verdad pu-

diera és tot un secret, una obra

en què l’autor ha dedicat més

d’un any i mig de la seva vida i

que, fins al seu llançament, nin-

gú l’ha llegit i escoltat en la seva

totalitat, només ell.

«Parla de situacionsque a tots ens han pas-sat perquè, és veritat,

no sé escriure sobre allò que no conec»

FORMACIÓ CULTURA

VIU Tarragona | 45Març-Abril 2015

Estudis sobre Gràfica Interactiva, Animació i Infografia 3D, que es poden fer per primer cop a la demarcació de Tarragona, completen i actualitzen l'oferta formativa actual

Nous cicles formatius de grausuperior a les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus

A partir del proper mes de se-

tembre, les Escoles d'Art i Dis-

seny de la Diputació a Tarrago-

na i Reus ofereixen tres nous

cicles formatius de grau supe-

rior sobre Gràfica Interactiva,

Animació i Gràfica Audiovisual:

Infografia 3D. Aquestes noves

titulacions, que es poden cursar

per primera vegada a la demar-

cació, són el resultat de l'aposta

ferma de la Diputació de Tarra-

gona per mantenir actualitzada

l'oferta formativa dels centres

educatius que gestiona amb

l'objectiu de garantir uns ense-

nyaments actuals i realistes, se-

gons les necessitats de l'entorn

social i econòmic del territori.

Les titulacions d'Animació i de

Gràfica Interactiva s'impartiran

a l'Escola d'Art i Disseny de la

Diputació a Tarragona (a la car-

retera de Valls, s/n) mentre que

la titulació de Gràfica Audiovisu-

al: Infografia 3D es podrà cursar

a l'Escola d'Art i Disseny de la

Diputació a Reus (al nou edifici

educatiu del carrer del Vent).

Amb la implantació d'aques-

tes tres noves titulacions, de la

família professional de comu-

nicació gràfica i audiovisual, la

Viu Tarragona

Diputació ofereix a l'alumnat

uns ensenyaments professio-

nalitzadors, artístics i creatius

relacionats amb la producció

audiovisual dins del món de la

comunicació audiovisual, de

l'arquitectura i l'interiorisme.

El cicle formatiu de Gràfica In-

teractiva capacita l'alumne per

exercir de manera professional

en el món del multimèdia inte-

ractiu realitzant activitats relaci-

onades amb la conceptualitza-

ció i planificació dels projectes

interactius amb noves tecno-

logies. La competència general

d'aquest títol consisteix a de-

senvolupar projectes de gràfica

interactiva aplicats a diferents

àmbits: disseny i desenvolupa-

ment web, producció de contin-

guts interactius, accessibilitat,

usabilitat i disseny d'interfícies.

El cicle formatiu d'Animació

està orientat a formar professi-

onals amb capacitat per desen-

volupar les fases de preproduc-

ció, producció i postproducció

de qualsevol peça audiovisual.

Els professionals de l'animació

estan capacitats per realitzar

les següents tasques: crear,

dissenyar, organitzar, gestionar

i supervisar projectes d'anima-

ció; modelar i representar per-

sonatges, objectes, escenaris i

fons (2D o 3D); animar, il·lumi-

nar i ubicar càmeres virtuals.

El cicle formatiu de Gràfica Au-

diovisual: Infografia 3D està

orientat a formar professionals

capacitats per fer representaci-

ons fotorealístiques de projec-

tes de disseny d'interiors, gràfic,

producte i moda, generant es-

pais tridimensionals mitjançant

ordinadors que calculen la llum

i les ombres, les textures i els

efectes especials, així com el

moviment de personatges, ob-

jectes i entitats de l'escenari 3D.

Març-Abril 2015

SANT JORDI CULTURA

Les editorials han vist com les vendes queien un 40% i s’han tornat més prudents, assumint menys riscos. Els autors desconeguts tenen menys oportunitats i recorren a l’autoedició, que tampoc és cap panacea

Els maldecaps de publicarTreure un llibre al mercat no és gens fàcil

En el món de l’edició no tot són

flors i violes. Són molts els as-

pirants d’escriptors que tenen

el somni de publicar algun dia

el seu primer llibre però el camí

per aconseguir-ho no és gens

fàcil i, una vegada l’editorial de-

cideix fer-ho, les condicions po-

den ser dures. “Si ets un autor

reputat, pots imposar les teves

condicions a l’editorial, però si

no, hauràs de negociar. Habitu-

alment, la tradició diu que l’es-

criptor s’emporta el 10% de les

vendes, és el que es considera

normal i és en les editorials peti-

tes on hi ha un millor tracte”, diu

Guillem-Jordi Graells, president

Rafa Marrasé de l’Associació d’Escriptors en

Llengua Catalana. “Molts autors

novells envien un correu elec-

trònic amb el manuscrit adjunt.

Així és molt difícil que et publi-

quin”, assegura Jordi Ferré, de

Cossetània, que assegura que,

en el seu cas, es deixen aconse-

llar per les recomanacions d’au-

tors i coneguts del seu entorn:

“Rebem més de cent propos-

tes editorials l’any i llegir-ho tot

seria impossible. El primer que

ens indica si hem de publicar o

no és la temàtica de l’obra. Hi ha

coses que es veuen molt ràpida-

ment que les has de descartar”,

assegura Ferré.

Cossetània utilitza tres vies per

decidir quins llibres publicaran.

Una d’elles és decidir un tema

que es consideri interes-

sant i amb sortida

comercial i anar

a buscar un au-

tor perquè

el tre-

balli;

l ’al-

tra,

que

u n

a u t o r

p r o p o s i

una obra i

que l’editorial,

un cop valora-

da la proposta,

decideixi tirar-la

endavant. Final-

ment, i en obres

de ficció, les pro-

postes arriben via

agents literaris

o autors directa-

ment. ”El mercat ha caigut més

d’un 40% des del 2009 i hem

hagut de reduir el nombre de

llibres que publiquem. Els hà-

bits de lectura estan canviant

i ens hem d’adaptar”, diu Ferré

en relació a les noves tecnologi-

es: “La gent llegeix ara més que

mai, però en un altre format. En-

geguen la tablet i se’n van a llit

a llegir blocs o d’altres textos i

després ja no tenen ganes de

llegir un llibre”. Les xarxes soci-

als i, sobretot, la pirateria, han

fet molt mal al sector, segons

Ferré: “La legislació espanyola

no afavoreix la propietat intel-

lectual. S’ha de penalitzar l’in-

fractor perquè això ens afecta a

tots. Ara per ara ningú pot saber

cap on va el sector”.

En un moment de crisi, amb

marges estrets en l’àmbit eco-

nòmic, Guillem-Jordi Graells

també denuncia una certa ma-

nera de fer d’algunes editorials

per treure més rendiment en

detriment de l’autor. “Quan es

fa una edició de butxaca, l’autor

només s’emporta el 5% de les

vendes. Moltes col·leccions es

camuflen com de butxaca per

pagar menys a l’escriptor quan

no ho són (el preu del llibre ha de

ser més barat i les tirades més

grans)”, diu al mateix temps que

assegura que els autors han vist

disminuït en una tercera part els

seus ingressos per activitat lite-

rària. “Quan una editorial té pro-

blemes de diners, al que primer

deixa de pagar és a l’autor. La

posició de l’autor és de feblesa

envers l’editor”, afirma. Així, a

Catalunya, només el 8% d’au-

tors obtenen més de la meitat

dels seus ingressos totals grà-

cies a la tasca d’escriptors, una

xifra que cal considerar normal

en l’àmbit europeu.

L’autoedició

Desesperats per poder publicar

i després d’haver rebut algunes

negatives, molts autors es deci-

deixen per autoeditar les seves

obres, és a dir, pagar de la seva

butxaca el cost de fer el llibre

i poder complir el seu somni.

Rafa J. Martínez n’és un d’ells.

El 2012 va publicar la seva pri-

mera novel·la, Háblame Luna i,

a finals d’aquell mateix any, es

va posar en contacte amb el

Grup Lobher per tal poder fer

una tirada més gran amb el su-

port d’un grup editorial. La cosa

no ha anat bé i el 25 de març les

dues parts es trobaran al jutjat.

“L’editorial no va complir amb el

que es va acordar. No van liqui-

dar les vendes amb mi. Anàvem

al 50% i no em van pagar la part

que em tocava dels més de 100

llibres que es van vendre”, diu

Martínez, que reclama gaire-

bé 900 euros. “L’editorial ja no

existeix, vam haver de tancar

perquè teníem molts deutes i

des de setembre de 2014 no te-

nim cap activitat. És cert que li

devem aquells diners al senyor

Martínez, però ell també ens

en deu perquè ens va reclamar

que li donéssim tots els exem-

plars que teníem, més de 300, i

no ens ha pagat el nostre 50%,

perquè, és clar, aquells llibres

van tenir un cost i no els hi rega-

larem. Ens ha de pagar gairebé

2.500 euros”, explica Roberto

Hernáiz, aleshores administra-

dor de l’editorial.

«La tradició diu quel’escriptor s’emporta el

10% de les vendes»

VIU Tarragona | 46


DIXIELAND CULTURA

“No pot ser que no t’agradi

res del jazz, és com dir que no

t’agrada la pintura, cap dels

estils que hi ha”. Parla amb una

passió contagiosa, com aquell

que parla de les virtuts d’un fill

seu i, en certa manera ho és.

Raül Cid (35 anys) és el funda-

dor d’Stromboli Jazz Band, un

grup musical que va concebre

després d’una llarga trajectòria

musical malgrat la seva joven-

tut. “Vaig veure que hi havia un

espai pel projecte que tenia en

ment, una banda que barregés

la música i el teatre, que inte-

ractués amb el públic, que fos,

en definitiva, una generadora de

R.M.

Una banda camaleònicaStromboli, un grup que pretén socialitzar el jazz, s’ha convertit en un referent musicala Tarragona en només tres anys d’existència

bones vibracions”, diu.

La relació de Raül Cid, la música

i l’espectacle en general, ve de

lluny. Son pare era -i encara ho

és- un gran aficionat a la música

i, tot i que no tocava cap instru-

ment, va inculcar la seva passió

al seu fill. “Jo volia ser pallasso i

mon pare, molt hàbil, em va dir:

un pallasso ha de saber músi-

ca”, recorda. Va ser així com va

començar a estudiar al conser-

vatori, als sis anys. Tot i que va

haver una època en què ho va

deixar, va reprendre els seus es-

tudis i hi va ser fins els 19 anys,

on es va especialitzar en piano i

cant. La família estava amerada

d’aquesta disciplina artística.

L’avi, sempre que podia, treia la

guitarra per amenitzar qualse-

vol reunió familiar amb qualse-

vol excusa i son germà també va

ser al conservatori. Raül va con-

tinuar estudiant pel seu compte

i, d’aquesta manera, van arribar

el trombó i els instruments de

percussió a la Banda Unió Musi-

cal de Tarragona.

El seu primer contacte amb el

jazz es va produir amb l’Small Rivier Dixie, grup en el que hi va

ser durant 13 anys. “Volia crear

la meva pròpia marca, desmi-

tificar que el jazz és avorrit o

elitista”, explica. Va ser així com

va néixer Stromboli, una banda

que agafa el nom d’un volcà si-

tuat en una petita illa del mateix

nom que es troba al nord de la

costa de Sicília. “El nom? Per-

què pretenia que el grup mos-

trés quina mena d’espectacle

faríem, com una explosió de

conceptes”, diu. L’èxit ha estat

immediat. En només tres anys,

Stromboli Jazz Band ha fet

més de 150 actuacions i ha ve-

nut més de 400 còpies del seu

primer i únic disc “Smile”. “Des

de bon començament, en les

primeres actuacions, la gent va

respondre molt bé i ja ens de-

manaven discos, per això vam

decidir fer-ne un”, assegura. El

grup va ser seleccionat per to-

car al Festival de Jazz de Sant

Sebastià el 2012 arran d’una

REUS

Del 7 al 10

de maig

de 2015

FIRA DEL CIRC DE CATALUNYA

Del 7 al 10

de maig

de 2015

FIRA DEL CIRC DE CATALUNYA

REUS

* * * * * * * *save

THE

dates!

apunta’t

LES

dates!

Organitza

Col·labora Patrocina


DIXIELAND CULTURA

col·laboració del certamen amb

Catalunya.

Una de les principals virtuts

d’Stromboli és, sens cap dubte,

la seva capacitat d’adaptació.

La banda fa tota mena d’actu-

acions “des de cercaviles a fes-

tes privades” i, tal i com explica

Cid, poden “estar inaugurant

un celler com fent un concert

en un teatre”. És d’aquesta

manera com ha arribat al gran

públic, sent visibles a tot arreu,

fent de tot. “Som generadors de

bon rotllo. El nostre espectacle

mai és igual, ho adaptem allà on

anem”, assegura. Per això són

capaços de tocar un clàssic del

jazz com fer una versió d’algun

dels temes de la “Guerra de les

galàxies”. És aquí on surt la vo-

cació del seu fundador, de voler

un espectacle divertit, de ser

pallasso tal i com volia de petit.

“S’ha de notar que t’ho estàs

passant bé, la gent ho veu, i

per això és imprescindible que

hi hagi bona sintonia entre tots

els membres del grup”, diu. Així,

a l’hora de triar els diferents

components de la banda, Raül

Cid es fixa majoritàriament en

la part humana perquè tècnica-

ment, “assajant, ja ho treuràs”.

Actualment Stromboli Jazz Band la formen també: Josué

García (trompeta), Ton Solé

(banjo i ukelele), Ismael Carles

(tuba) i Sergi Cabrera (bateria).

Festival Dixieland

Cid fa molts anys que participa

en el Dixieland i Stromboli, des

que es va fundar, sempre hi ha

estat. Per això pot opinar amb

criteri, aportant una perspec-

tiva clara sobre com veu ell el

festival, que considera que ha

perdut part de la seva essència.

“L’esperit del festival ha canviat

molt. El carro amb els cavalls

ja no hi és, falten més actua-

cions al carrer, per exemple”,

assegura. Considera que s’ha

passat del tot al no res en rela-

ció al paper de l’ajuntament en

l’organització del certamen que

es farà del 25 al 29 de març.

“No hem de mamar de l’ajunta-

ment, això és evident, però hem

passat d’un temps en què ho

pagava tot a que ho fem nosal-

tres. La major part de les actu-

acions musicals del festival han

estat organitzades i programa-

des per les bandes, que s’han

buscat la vida per trobar un lloc

per fer concerts i l’ajuntament

ho inclou dins la programació

oficial. De vegades sembla que

som nosaltres, els participants

en el Dixieland, els qui fem de

tècnics de cultura”, explica ta-

xativament.

El festival, que enguany com-

plirà la seva 21ena edició, ja té

fama internacional i és una ma-

nera excel·lent d’apropar el jazz

als tarragonins. “El festival té

una inèrcia pròpia, però s’hau-

ria de mimar molt, dedicar-hi

més esforços”, afirma Cid men-

tre demana que la gent prengui

consciència de la importància

de la feina dels artistes: “En ge-

neral no hi ha cultura de cultu-

ra. Moltes vegades es dóna per

suposat que la música ha de

ser gratis i això no pot ser. Hi ha

gent que paga set euros per un

cubata però li costa pagar-ne

deu per un concert”.

Cid es considera realitzat fent

allò que sempre ha volgut fer.

“El meu pare em diu: ets tu

mateix, estàs a la seva salsa”.

Potser per això, un cop ha vist

que el seu fill ha personalitzat la

seva gran passió, la música, el

progenitor ha decidit començar

a estudiar piano i solfeig.

«Jo volia ser pallassoi mon pare, molt hà-

bil, em va dir:un pallasso ha de

saber música»

Març-Abril 2015

PUBLICITAT CULTURA

VIU Tarragona | 51

EL VENDRELLC/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa43700-El Vendrell977 661 951 [email protected]

REUSPl.del Nen de les Oques, 843202- Reus977 312 502 [email protected]

www.comercialstc.com

SANT SADURNÍRambla Generalitat, 5908770- Sant Sadurní93 159 31 [email protected]

SUBIRATSPas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó08739- Subirats93 891 33 [email protected]

COMERCIAL ESTELES

• Reformes i obra nova• Rehabilitació d´edifi cis• Projectes, plànols i disseny• Projectes locals comercials i ofi cines

Especialistes en reformes integrals claus en mà

c/ rovira i virgili 40 baixos 2 | 43002 tarragonaTel. 977 249 319 | Mòbil 669 797 058| [email protected]


FOTOGRAFIA CULTURA

Imatges d'unatransformacióLa Tarragona dels 70, en fotos

El novembre de 2013 el fotògraf

tarragoní Ramon Segú Chinchilla

va cedir tot el seu arxiu d’imat-

ges a la ciutat. Més d’un milió

de fotografies que mostren gran

part de la història de Tarragona

del segle XX, des del 1913 fins als

nostres dies. Són tres generaci-

ons de fotògrafs des que l’avi de

Ramon Segú, Gerard Chinchilla,

iniciés el seu camí fotogràfic i que

va ser continuat pel seu gendre,

també anomenat Ramon Segú.

“S’han fet exposicions abans en

altres llocs, però aquesta és la

que compta amb més documen-

tació. Van ser anys de joventut en

què vaig viure de prop personat-

ges de la política, del món de l’es-

port i l’art”, explica l’autor. L’ex-

Rafa Marrasé

El Centre d’Imatges de Tarragona (CIT) exposa una part de l’extensa obra del fotògrafRamon Segú Chinchilla centrada en la dècada dels 70 a la ciutat i que mostra la transició de la dictadura a la democràcia

posició, que es podrà veure fins

al 30 d’abril al Centre d’Imatges

de Tarragona (CIT), que forma

part de l’Arxiu de la ciutat i que

es troba a la Tabacalera, mostra

clarament com van ser els anys

70 per a la ciutat, una època de

transformació total en tots els

àmbits. “Vam triar aquesta èpo-

ca perquè és el moment de plena

joventut de Ramon Segú, on està

en el seu moment àlgid”, explica

Jordi Piqué, director de l’Arxiu.

Són 36 imatges en blanc i negre,

juntament amb d’altres més pe-

tites, on es poden veure escenes

com la d’un concurs de romes-

co, la visita a la ciutat d’Adolfo

Suàrez, gent cantant el “Cara al

Sol” o la inauguració del Parc de

la Guàrdia Urbana i de Bombers.

“Van ser anys d’un canvi de rè-

gim, d’una ciutat que s’obria a

un procés democràtic”, explica

el fotoperiodista. “Aquest fons

que tenim, juntament amb un

parell més de fotògrafs profes-

sionals de la ciutat, són història

visual de Tarragona. Aquesta ex-

posició en concret pot fer que,

gent que va viure aquells anys

pugui reconèixer perfectament

la ciutat d’aquella època i que

ara ha canviat tant”, diu Piqué.

La mostra ha estat visitada per

molts grups d’estudiants que

poden visualitzar de primera mà

allò que han estudiat a les aules.

“Crec que, amb les fotografies,

explicades convenientment, els

joves poden fer-se una idea de

què era Tarragona en els anys

70 del segle XX. Va ser un canvi

total, no només de la ciutat, sinó

de la gent també”, afirma Segú.

L’exposició també compta amb

una sèrie de càmeres fotogrà-

fiques d’època i els carnets i

acreditacions de periodista de

Ramon Segú, a més d’altres

documents. “Aprofitant el fes-

tival SCAN (festival internacio-

nal de fotografia de Tarragona)

donarem a conèixer l’obra dels

fotògrafs tarragonins més des-

tacats, enguany ha estat el torn

de Ramon Segú”, explica del di-

rector de l’Arxiu.

«Van ser anys d’un canvi de règim, d’una ciutat que s’obria a un

procés democràtic»

CampusCatalunyaav. Catalunya, 35Tarragona

CampusSesceladesav. Països Catalans, 26Tarragona

Campus Bellissensav. de la Universitat, 1Reus

Facultat de Medicinai Ciències de la SalutSant Llorenç, 21Reus

CampusVila-secaJoanot Martorell, 15Vila-seca

CampusTerres de l’Ebreav. Remolins, 13-15Tortosa

Seu Baix Penedèsav. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)

Jornada de Por tes Ober tes 2015

www.urv.cat | 902 337 878

C A M P U S D ’ E X C E L · L È N C I A I N T E R N A C I O N A L C A T A L U N Y A S U D

Les JPO 2015 tindran lloc els dies 25 de març i 15 d'abril.

El 25 d'abril obrirem les portes per a les famílies.

CampusCatalunyaav. Catalunya, 35Tarragona

CampusSesceladesav. Països Catalans, 26Tarragona

Campus Bellissensav. de la Universitat, 1Reus

Facultat de Medicinai Ciències de la SalutSant Llorenç, 21Reus

CampusVila-secaJoanot Martorell, 15Vila-seca

CampusTerres de l’Ebreav. Remolins, 13-15Tortosa

Seu Baix Penedèsav. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)

Jornada de Por tes Ober tes 2015

www.urv.cat | 902 337 878

C A M P U S D ’ E X C E L · L È N C I A I N T E R N A C I O N A L C A T A L U N Y A S U D

Les JPO 2015 tindran lloc els dies 25 de març i 15 d'abril.

El 25 d'abril obrirem les portes per a les famílies.


SANT JORDI CULTURA

jeep.es

BE AS YOU ARENUEVO JEEP® RENEGADE

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.




Port de TarragonaNovetats editorials del Servei de Publicacions

El Servei de Publicacions del

Port de Tarragona, des del seu

inici el 2004, conjuntament amb

l'Arxiu del Port, ha desenvolupat

l'intercanvi de publicacions, es-

pecialment per donar sortida

a les publicacions pròpies però

també per adquirir d'altres per

la Biblioteca de l'Arxiu del Port,

les quals, òbviament, es poden

consultar.

L'Arxiu del Port està al servei de

l'administració portuària, però

també dels investigadors i el pú-

blic en general, d'aquesta mane-

ra, amb els anys s'ha convertit

en un centre de referència. Arxiu

del Port de Tarragona i Servei de

Publicacions (c / Anselm Clavé,

2. Tarragona)

Novetat editorial 2015:

ELS EFECTES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL A LA CIU-TAT DE TARRAGONA (1914-1923). JOSÉ JAVIER ORTEGA

ARTIGOT. L’autor ens presenta

una visió molt àmplia de Tar-

ragona, abastant els elements

econòmics, polítics, socials,

laboral, comercials... per endin-

sar-nos en una part de la histò-

ria de Tarragona, i d’Europa, que

ens pot fer comprendre la Tar-

ragona de començaments del

segle i com enllaça amb la Tar-

VIU Tarragonaragona actual. Que millor que

extreure dos paràgrafs de l’obra

per donar a conèixer els eixos

centrals del discurs: el polític i

social, i l’econòmic i laboral.

“... Els cicles econòmics es van

veure igualment trasbalsats per

la guerra. Les potències bel·lige-

rants es van veure incapaces de

dotar els mercats de la produc-

ció bàsica que fins aquell mo-

ment havia proporcionat treball

a les indústries, ja que aquestes

mateixes fàbriques es van veure

transformades per adaptar-se

a les demandes de l’exèrcit.

Així, el capitalisme espanyol va

trobar-se en una situació on

podia arribar, d’una banda, als

mercats “abandonats” per les

potències; i per altra, aquests

mateixos països havien d’impor-

tar la producció espanyola per

absència d’una fàbrica de béns

de consum en temps de guerra.

El govern impulsà aquest desen-

volupament reduint la pressió

fiscal. Es començaren a formar

grans fortunes que s’invertiren

en la creació de nous negocis i

empreses, ....”

“Si bé Tarragona no s’havia

distingit per ésser un centre

industrial, sí que ho fou per es-

ser la plaça comercial per on

passaven bona part de les ma-

tèries primeres que anaven a la

província i al Baix Aragó; el ma-

teix camí recorrien els productes

manufacturats per ser exportats,

gràcies al Port de la ciutat. La si-

tuació el 1910 era que el sector

terciari, dedicat als serveis, do-

nava treball a 3.967 persones

(un 35,7% de la població activa).

Tanmateix, només una quarta

part, 969 persones (8,72% de la

població activa), es dedicaven al

comerç. Això convertia Tarrago-

na en una ciutat poc productiva:

el comerç i la indústria amb prou

feines representaven una tercera

part del destí laboral dels ciuta-

dans. La resta del sector terciari

el componien els funcionaris, mi-

litars i clergues. No es pot negar,

doncs, que la ciutat era deutora

de la seva condició de capitalitat

provincial....”

Edicions ja publicades:

‘La Riuada 1994’El llibre és una crònica perio-

dística de l’autor Ricard Lahoz

a partir del testimoni oral dels

que van viure i patir el desbord-

ament, inclou 5 capítols dedi-

cats a la riuada (escola, Residen-

cial Palau, Serrallo, Port i polígon

industrial), un de la mobilització

veïnal i un altre de cronologia del

1994 al 2003. Unes 90 fotogra-

fies, la majoria de particulars.

La publicació ‘La Riuada de

1994’ està editada per Servei

de Publicacions del Port de Tar-

ragona i Arola Editors, i compta

també amb la col·laboració de

Repsol.

Sanitat Marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930) de Pere

Otiña Hermoso. Aquest és el tre-

ball guanyador del V Premi d'In-

vestigació Port de Tarragona. Es

tracta d'un estudi que pretén

ser una aportació al coneixe-

ment històric en un aspecte poc

conegut a Tarragona com és la

sanitat marítima. El llibre per-

met acostar-se al impacte que

tenen les mesures sanitàries

sobre la població.

La targeta postal a Tarrago-na. 100 anys d'història (1897-1996) de Josep Maria Brull i

Alabart. L'autor dedica 13 anys a

la recerca de postals de la ciutat

de Tarragona, alhora que esta-

bleix un catàleg de totes les edi-

cions aparegudes en un segle.

En aquest treball es pot trobar

l'evolució de la nostra ciutat en

imatges.

Publicacions infantils:

En Pere, el Vermell és fa a la mar. Aquest és el número 1 de

la col·lecció Petit Museu. Amb

textos d'Imma Pujol i il·lustra-

cions d'Antonio Latre, aquest

conte és el resultat del projecte

de recuperació de la memòria

dels pescadors del Serrallo. Es

pot adquirir al Museu del Port

de Tarragona.

En Ramon, el Ranxero, de pes-cador a cuiner. La cuina de bar-ca al Serrallo. El número 2 de la

col·lecció Petit Museu apropa

als més petits la gastronomia

del Serrallo, un dels eixos fona-

mentals en l'economia del barri

marítim de Tarragona. Els textos

són d'Imma Pujol i il·lustracions

d'Antonio Latre.

jeep.es

BE AS YOU ARENUEVO JEEP® RENEGADE

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.





SETMANA SANTA CULTURA

Setmana SantaAgenda actes de l'Agrupació d'Associacions deSetmana Santa de Tarragona 2015MarçDissabte 21 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església.Socie-tat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants.Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.

Dissabte 21 | 24h. Processó del Serrallo. Societat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.

Diumenge 22 | 10h. 25è aniver-sari banda Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Tinglado 1 del Moll de Costa. Trobada ban-des de timbals i la Banda Unió Musical.

Dimecres 25 | 20h. Conferència/ Sermó. Mn. Ramon Corts Blay. Rector de la Parròquia/Basílica de la Concepció de Barcelona. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Con-gregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat . Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 12.

Dijous 26 | 20:45h. Al voltant de la Creu. Coral 'Vadeveus'. Agru-pació d'Associacions de Setma-na Santa de Tarragona. Església de Sant Agustí, Rambla Vella, 12.

Divendres 27 | 19h. Viacrucis per l'interior de l'església. Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç.

Divendres 27 | 20h. Processó-Gremi Pagesos. Gremi de Page-sos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç.

Dissabte 28 | 16h. Viacrucis So-lemne. Viacrucis commemora-tiu. Commemoració del 75è ani-versari d'haber adquirit el Crist de Sant Francesc. Reial German-dat de Jesús Natzarè. De l'Esglé-sia de Sant Francesc a l'Ermita de la Salut.

Dissabte 28 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església. Cofra-día del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura. Sant Nicolau de Bari.

Diumenge 29 | 11h. Benedicció de Palmes i Missa Pontifical de Diumenge Rams. Ciri Pasqual: La Soledat. Capítol Catedral. Carrer de les Coques.

Diumenge 29 | 12h. Missa de Diumenge de Rams. Benedicció dels Rams abans de cada Missa. Misses a les 12:00, 13:00 i a les

20:00 hores. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10

Diumenge 29 | 13h. Pregó de la Setmana Santa. Sr. Francesc Roig Queralt. Director de Càri-tas Diocesana. Ajuntament de Tarragona. Saló de Sessions de l'Ajuntament.

Diumenge 29 |16:30h. Proces-só del Diumenge de Rams. Ger-mandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista.

Diumenge 29 | 19h. Viacrucis de La Sang - Muralles, Catedral i part Alta. Reial i Venerable Con-gregació de la Puríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret.

Dilluns 30 | 10:30h. Missa Cris-mal. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.

Dilluns 30 | 19:30h. Missa. Des-cendiment, Maginets i Associa-ció La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Ve-nerat Cos de Jesucrist en el Des-cendiment. Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barc.Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.

Dilluns 30 | 20:15h. Viacrucis. Descendiment, Maginets i As-sociació La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Il.lustre Confra-ria de Sant Magí Màrtir de Barc Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.

Dimarts 31 | 19h. Missa i poste-riorment Via Crucis per l'interior de l'església. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Església de Sant Francesc d'Assís.

Dimarts 31 | 20h. Processó Nat-zarens. Reial Germandat de Je-sús Natzarè. Església Sant Fran-cesc d'Assís

AbrilDimecres 1 | 19h. Viacrucis. Rosari del Dolor per l'interior de l'esglé-sia. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Par-roquial de Sant Joan Baptista.

Dimecres 1 | 19:30h. Processó del Dolor. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista

Dijous 2 | 18h. Missa del Sant Sopar. Església de Sant Agustí.

Rambla Vella, 10.

Dijous 2 | 19h. Esmendada. Tras-llat dels Passos del Gremi de Marejants. Societat Marítima i Protectora.Gremi de Marejants.Des de Sant Agustí fins a la Ram-bla Nova.

Dijous 2 | 19h. Hora Santa. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10.

Dijous 2 | 20h. Solemnes Oficis de Dijous Sant Capítol Catedral.Catedral Metropolitana i Primada.

Dijous 2 | 20 a 22h. Monument Santíssim Sacrament. Torns de Guàrdia d'Honor Armats. Reial i Venerable Congregació de la Pu-ríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret.

Dijous 2 | 21:30h. Monument Santíssim Sacrament. Passadís de la Llum i torns de Guàrdia d'Honor Armats. Societat Maríti-ma i Protectora. Gremi de Mare-jants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.

Divendres 3 | 0:15:00 Viacrucis Ecce Homo i Associació Juvenil Loreto. Germandat del Sant Ecce Homo. Av M Cristina davant Sa-nitat - Santuari del Loreto.

Dijous 3 | 6h. Sermó de Passió - 'de la bufetada'. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.

Divendres 3 | 6:15h. Viacrucis de La Sang o de la Part Alta. Reial i Venerable Congregació de la Pu-ríssima Sang de NSJ. Catedral Metropolitana i Primada - per la part alta.

Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. German-dat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista.

Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Congrega-ció del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Església de Sant Pau.

Divendres 3 | 10 a 13h. Museu Bí-blic. Jornada de portes obertes. Museu Bíblic. Les Coques, 1-C.

Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10.

Divendres 3 | 11h. Viacrucis per l'interior de l'església. Reial Ger-mandat de Jesús Natzarè.Esglé-sia de Sant Francesc d'Assís.

Divendres 3 | 12h. Acció Litúrgica de Divendres Sant. Capítol Ca-tedral. Catedral Metropolitana i Primada.

Divendres 3 | 12:30h. Les 7 Pa-raules. Associació La Salle Tar-ragona. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.

Divendres 3 | 13h. Missa Acció Litúrgica de Divendres Sant .Es-glésia de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10

Divendres 3 | 16:15h. Recollida dels Misteris. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Sortida des de L'església de Natzaret - Rambla - Part alta.

Divendres 3 | 20h. Processó Sant Enterrament. Reial i Venera-ble Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Plaça del Rei - re-corregut tradicional.

Dissabte 4 | 18:30h. Processó de la Soledat. Mn. Manuel Fanjul García farà la Predicació de la Corona de la Mare de Déu de la Soledat. Congregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Església de Natzaret - Catedral Metropolitana i Primada.

Dissabte 4 | 19h. Caramelles - Cor Gregal. Carrer Major - Plaça de la Font - Rambla - Catedral tot seguit Missa.Sábado

Dissabte 4 | 22h. Vetlla Pasqual. Església de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10.

Dissabte 4 | 22:30h. Vetlla Pas-qual. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.

Diumenge 5| 11h. Ofici de Pàs-qua. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.

Diumenge 5 | 12h. Ofici de Pas-qua. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10. També Ofici de Pasqua a les 13:00 i a les 20:00 hores.

Divendres 10 | 20h. Lignum Cru-cis. Illmo. Sr. D. Jorge Manuel Ro-dríguez Almenar. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Semi-nari. Sala d'actes

Divendres 10 | 21:h. Cor Jove dels Amics de la Catedral. Direcció Anna Mateu. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Semina-ri. Claustre de Sant Pau.

Repsol celebraamb Tarragona les festes deSetmana Santa


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Com va començar tot? El

1983 vam arribar a un acord

amb Casa Simó, que s’havia

quedat Yzaguirre. L’acord amb

Simó implicava deixar les ins-

tal·lacions de Reus i ens vam

traslladar al Morell, on hi havien

uns locals d’un senyor ano-

menat Sans, que tenia cups i

una relació amb Martini, a qui

embotellaven una part del seu

producte. Això feia anys que

estava tancat quan vam arribar

i la nostra idea era potenciar el

vermut.

Rafa MarraséEl vermut Yzaguirre que fan

vostès és el mateix que ja es

feia en els seus orígens? La

fórmula s’ha anat modificant,

sobretot del vermut blanc. No-

saltres vam impulsar el vermut

reserva.

Quan diu “impulsar”, a què es

refereix? Pensàvem que es po-

dia fer un producte d’una qua-

litat superior a la que hi havia

al mercat, que era estàndard.

Al principi vam començar fent

una quantitat molt petita, d’uns

1.500 litres, dels quals vam fer

1.000 ampolles, l’any següent

«Amb la crisi, la gent no pot anar a dinar

fora, però si pot anar a fer el vermut»

Entrevista a Pep Salla, directorgeneral d’Yzaguirre

La seva família tenia vinyes i una bodega a les terres de Lleida i a 14 anys va arribar a Tarragona. Van comprar Simó, que tenia entre els seus productes el vermut Yzaguirre i, des d’aleshores, la marca ha anat creixent de forma imparable. Pioners a l’hora de crear un vermut reserva a tot el món -Pep Salla, 53 anys, és enòleg-, s’han consolidat com a gran marca arreu d’Espanya i ara obren mercats a l’estranger, especialment als Estats Units.

fiscal • patrimonial • comptable

Col·laborem amb vostè per

aconsellar-li en totes les

solucions fiscals i comptables

que beneficïin al màxim a la

seva empresa o patrimoni.

Posi’s en contacte amb nosaltres,

i descobreixi com podem

optimitzar els seus números

L. Espuis i E. Sabater

C. Cristòfor Colom, 11 - 1r 2aTarragona 43001T. 977 232 882

[email protected]

3.000 i així segons anàvem

comprovant que aquell vermut

cada vegada agradava més.

Va tenir bona acceptació,

doncs. El mercat no demanava

un vermut reserva, però nosal-

tres vam crear aquest producte

perquè vam pensar que podria

encaixar bé.

Quin any va sortir el vermut

reserva? L’any 1989 (el 1988

comença el procés d’envelli-

ment). En aquells moments, al

mercat hi havia vermut italià

i també d’aquesta zona i una

mica del sud d’Espanya. No-

saltres vam comprovar que hi

podia haver un producte amb

més caràcter i amb més sabor.

El que hi havia al mercat era

massa igual. Cada fabricant

té la seva pròpia personalitat,

perquè el vermut es fa amb una

barreja d’herbes i cada marca

en té una pròpia però no hi ha-

via res molt diferent d'allò que

ja existia. El vermut reserva va

créixer d’una manera bàrbara.

Ningú no havia fet mai un re-

serva fins aleshores? Cinzano

havia tret un producte amb la

fórmula antiga però no era ben

bé un reserva. El feien amb una

combinació especial, però un

vermut amb un procés d’enve-

lliment no conec a ningú que ho

hagués fet.

A qui se li va acudir la idea?

Quan vam començar amb el

vermut, després de fer la com-

pra de Simó, gent que havia

treballat a Yzaguirre ens expli-

cava que, quan aquesta marca

estava a Reus, al Passeig Prim,

tenien unes garrafes on feien

vins rancis. Aquestes garra-

fes eren planes perquè el sol

toqués més i l’envelliment fos

millor. Aleshores vam decidir

agafar un parell d’aquestes ga-

rrafes i omplir-les amb vermut

Simó i vermut Yzaguirre. Vam

fer el mateix amb un parell de

barrils de 125 litres. En aquelles

instal·lacions hi havia un llimo-

ner al mig d’un pati i hi vam

deixar les garrafes i els barrils.

Després d’un temps vam pro-

var el vermut de les garrafes i

el líquid, amb el sol i la serena,

havia evolucionat molt bé però

quan vam provar el que hi havia

a les bótes vam comprovar que

estava molt millor. Amb tot, li

faltava un punt a aquell vermut

i vam fer proves amb diferents

herbes fins que vam decidir que

estava perfecte.

Com és que un gegant com

Martini, per exemple, no s’ha-

via plantejat mai fer un pro-

ducte com aquest? Per una

marca com Martini, treure una

quantitat tan gran d’un vermut

envellit és molt difícil perquè

has de tenir molt vermut aturat,

envellint-se, sense sortir al mer-

cat. Has de pensar que nosal-

tres, per treure 500.000 litres

de vermut reserva, en tenim

700.000 en bótes. Ara imagina

multiplicar aquestes xifres per

les necessitats de distribució

de Martini.

I quan el van començar a ven-

dre, què? Va agradar molt. La

prova és que cada any la pro-

ducció s’ha anat multiplicant.

Ara fem mig milió d’ampolles

i tenim previst per aquest any

créixer en 100.000 ampolles

més, que moltes aniran destin-

ades a l’exportació.

Quin és el país on més de-

manda hi ha? Estats Units. No-

saltres ja fa dos anys que som

en aquell mercat i el ritme és

ascendent. Del total de vermut

que fem, el 5% l’exportem a

aquell país, el 15% si englobem

la resta de l’estranger.

A l’estranger s’aprecia el ver-

mut com aquí? No, falta la

Cada fabricant té la seva pròpia personali-tat, perquè el vermut es fa amb una barreja d’herbes i cada marca

en té una pròpia

VIU Tarragona | 60

ENTREVISTA EMPRESA

Març-Abril 2015

cultura del vermut. Aquí, tenim

aquesta cultura de fa un munt

d’anys de quan els avis, al sor-

tir de missa, anàvem a fer el

vermut i n’hi posaven una mica

amb sifó als nens. Però ara es

comença a demanar vermut a

l’estranger. Ens demanen preus

i mostres. En els últims dos anys

hi ha més moviment. En alguns

països, però, el vermut encara

es veu com una beguda per fer

còctels.

Com el promocionen inter-

nacionalment? Anem a fires

i tractem de contactar amb

distribuïdors per fer presenta-

cions. De fet, fa poc vam anar a

Colòmbia a fer una presentació

a la universitat de La Sabana

i també vam estar al Centre

d’Hosteleria Bilbao a Bogotà,

juntament amb sommeliers.

Hem de fer una tasca d’explicar

quin és el producte perquè a

Colòmbia, per exemple, no sa-

bien què era. També tenim pre-

vista una gira de deu dies pels

Estats Units per fer presenta-

cions, tasts, etc.

I el mercat xinès? És un mercat

que interessa tothom perquè

té 1.300.000.000 d’habitants.

Però, quin problema té Xina?

Que no té cultura de vi. Ells fan

kanpei (el brindis en xinès) i es

beuen una copa de vi d’un glop.

Si això ho fan amb el vermut, no

arriben ni al dinar, que és el que

els hi passa. També et trobes

amb coses com que un distri-

buïdor et demana la distribució

en exclusiva, i això no pot ser

perquè, si per a Espanya neces-

sitem 40 distribuïdors, imagi-

na’t a Xina.

Quins països són els seus

competidors? Itàlia, que és la

mare del vermut. Especialment

la zona de Milà, on hi ha mar-

ques molt consolidades que, a

més, han creat l’hàbit de con-

sum del vermut en països que

no en tenien.

Ells han obert mercat doncs?

Sí, però no a tot arreu. A Rússia

per exemple ho van fer. A altres

llocs, com per exemple Colòm-

bia, com he dit abans, no.

Quina és la situació d’Yzagui-

rre dins el mapa del vermut?

Estem ben posicionats. Hi ha

una multinacional molt forta

com és Martini i després hi

ha un grup de productors que

ens estem disputant aquesta

segona línia que en el seu mo-

ment havia ocupat Cinzano.

La nostra idea és estar al nive-

ll de Martini, però si no, estar

immediatament rere ells. Això

sempre parlant en vermut es-

tàndard, si parlem de reserva,

som clarament líders al mercat.

Quina producció fan actual-

ment? Entre el vermut normal i el

reserva, uns dos milions de litres.

Martini ha fet grans campan-

yes, amb anuncis de televisió

molt importants. Es plantegen

fer res semblant? No, nosaltres

som el que som i no podem fer

aquest tipus de publicitat. Però

sí que ens promocionem, com

patrocinant moltes coses que

tenen a veure amb el vermut

o no per tal que la gent sàpiga

qui som, a més de moltes altres

coses.

Quins diners dediquen a pro-

moció? Entre nosaltres i el

distribuïdor, estem parlant de

mig milió d’euros en promoció

només per a Espanya.

El vermut és una beguda clàs-

sica, que fins i tot situa els

seus orígens en la Grècia an-

tiga. Està de moda ara? Fa 32

anys que sóc en aquest sector

i he de dir que el món del ver-

mut sempre ha estat cíclic.

Cada cinc anys hi ha un repunt,

després s’estabilitza, després

baixa una mica i torna a pujar.

En el nostre cas no són puntes

de serra, sinó que, quan hem

aconseguit pujar, ens mante-

nim, tornem a agafar una revifa-

da i, d’aquesta manera sempre

creixem. En els últims tres anys,

la tendència a l’alça és molt cla-

ra. A Madrid, fa uns anys, per

exemple, es van començar a

muntar cerveseries tradicio-

nals i el consum de vermut va

pujar molt. Després es va posar

de moda fer establiments més

moderns i ara, una altra vegada,

el vermut està a l’alça.

«Si parlem de reserva, som clarament líders al

mercat»

CONFI MAIL, S.L.

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

[email protected] | www.unimail.es

Distribució de fulletons.Col·locació de cartells i manipulats

Confiï en qui més coneix el territori

* PVP recomanat a la Península i les Balears per a Audi A1 1.0 TFSI Attraction 95 CV (70 kW): a partir de 14.900 € (inclou IVA, impost de matriculació, transport, descompte promocional i pla PIVE 6) per a clients particulars, empreses i autònoms que fi nancin per mitjà d’Audi Financial Services (segons les condicions contractuals) un capital mínim de 13.000 € amb una durada i una permanència mínima del fi nançament de 48 mesos. Manteniment durant 4 anys o 60.000 km inclòs. El model mostrat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fi ns al 31/03/2015. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE, SA, EFC. Informació d’Audi: 902 45 45 75.

Es pot tenir tot? Nou Audi A1 des de 14.900 €*

Vols ser astronauta, especialista de cine i pirata? Fer submarinisme, skate i fl yboard? Vols tenir un Late Night, una mascota i un superpoder? Si creus que és possible, ara pots. Amb el nou Audi A1 tindràs tot el món dins d’un vehicle que és encara millor a la ciutat. Tota l’esportivitat, la tecnologia i l’efi ciència d’Audi des de 14.900 euros. Que ningú et digui que no ho pots tenir tot.

Nou Audi A1, de 90 a 192 CV (66 a 141 kW). Emissió de CO₂ (g/km): de 89 a 134.Consum mitjà (l/100 km): de 3,4 a 5,8.

ReusmòbilPº Sunyer, 3843202 ReusTel. 977 32 64 45

TarracomòbilRambla Nova, 11243001 TarragonaTel. 977 21 56 68

44863 REUSMOBIL 210x297 QUIERO A1 cat.indd 1 26/2/15 14:04

VIU Tarragona | 62

ENTREVISTA EMPRESA

Març-Abril 2015

Parla de creixement, de qui-

nes xifres estem parlant? Com

veu el futur de l’empresa? Fa

cinc anys que creixem a un rit-

me del 10-12% anual. Ara volem

tenir una nau dedicada exclusi-

vament al procés d’envelliment

i, per tant, tot el vermut reserva

aniria a la nova nau, que tindria

uns 3.000 metres quadrats i

que la faríem aquí al costat, en

uns terrenys de 30.000 metres

quadrats.

Tota la producció es fa al Mo-

rell? I el personal? Sí, tot aquí.

Ara, però, tenim previst obrir

una oficina a Miami (Florida),

Estats Units.

Com és possible que, en un

moment de crisi econòmi-

ca, vostès creixin al 10-12%

anual? Amb la crisi la gent no

té la mateixa capacitat econò-

mica d’anar a dinar fora però si

la té per anar a fer el vermut. Al

final no deixa de ser un aperitiu

que estimula la gana, piques al-

guna cosa i, al cap i a la fi, surts

de casa i no t’has gastat gaires

diners. I, és clar, som medite-

rranis, i això importa.

Què vol dir amb “som medite-

rranis”? A Europa a les cinc de

la tarda t’has de tancar a casa

perquè no pots estar al carrer

i aquí, quan fa bon temps, to-

thom surt. I em diràs, al nord

d’Europa també, però és que

aquí tenim més hores de sol i

bon temps. El vermut és una

beguda que acompanya molt

aquest estil de vida que tenim.

Això que explica (la nova nau,

obrir una delegació a l’estran-

ger…) suposa moltes despe-

ses. Ho fan tot amb el seu ca-

pital? Sí perquè no rebem cap

mena d’ajuda per part de ningú.

Nosaltres estem dins del sector

del vi, però el vermut no té dret

a res. Ja ens han dit que no es

poden subvencionar res.

I per què passa això? Les aju-

des depenen del percentatge

de cada tipus de producte que

elabores. Per exemple, si ets

una bodega i del total del pro-

ducte que fas, la majoria és vi,

et subvencionen amb un 40%

a fons perdut qualsevol inver-

sió que facis. I aquesta bodega

pot elaborar vermut i sangria

si vol. En el nostre cas, com

que la majoria de producte és

el vermut, no tenim dret a cap

subvenció.

Arran del que vostè explica, el

vermut està discriminat. Per

què? Perquè en el seu moment

no es va incloure en la llei de la

Comunitat Europea. Per què?

Per desconeixement. Qui va

aprovar o va fer aquella llei hau-

ria d’haver tingut en compte

que a Espanya es feia vermut.

Quin volum es fa aquí a Cata-

lunya? Dels 12 productors de

vermut censats a tota Espanya,

6 es troben a Catalunya. Però la

producció que fem aquí supera

el 80% de tot l’estat. I, a més,

ajudem a altres sectors.

Què vol dir? Gràcies a què fem

vermut, ajudem a treure del

mercat la sobreproducció que

hi ha de vi i de sucre, i també

de les melasses. El vi no paga

impostos i nosaltres paguem

36 cèntims per litre de vermut

normal i 55 cèntims per ampo-

lla de litre de vermut de més de

15 graus, és a dir, reserva.

De veritat? Som els únics del

sector del vi que paguem un

impost i que, a sobre, té IVA. En

canvi, a l’hora de les subven-

cions, no existim. No demano

que m’ajudin però tampoc que

sigui l’únic que pagui impostos.

El vermut és unabeguda que acompanya

molt aquest estil de vida que tenim

els canvis que venen.

Dintre de la famosa reforma

fiscal, venia una reforma del

Impost de Societats on s’eli-

minava l’exempció sobre la no

obligatorietat de presentar el

impost aquelles Entitats amb

ingressos iguals o inferiors a

100.000€, mesura que serà

modificada i continuarà essent

efectiva la no obligatorietat

per aquelles Entitats, associ-

acions, amb ingressos igual o

inferiors a 50.000€ i que els

seus ingressos procedents de

rendes no exemptes subjec-

tes a retenció no superin els

2000€ anuals.

La Llei d’Associacions obliga a

portar una comptabilitat (que

ens doni una imatge fidel de la

situació del patrimoni, béns i

drets de l’associació), a seguir

portant un llibre d’actes i un lli-

bre de socis, no obliga a la pre-

sentació i validació dels comp-

tes anuals i llibres comptables,

encara que pot ser recomana-

ble fer-ho per seguretat jurídi-

ca i transparència. Aquesta

comptabilitat, per les en-

titats afectades, ara no

es podrà limitar a un full

d'ingressos i despeses,

s’haurà de portar una

comptabilitat adap-

L’associacionisme va sorgir a

mitjans del segle XIX amb una

clara vocació de serveis a la

comunitat. D’aquesta mane-

ra, moltes de les mancances

de la societat, que no cobria

l’Administració pública, eren

resoltes per l’acció col·lectiva

i el treball voluntari. Des de la

creació d’escoles per a fills de

treballadors, la cultura i la for-

mació eren vistos com a ele-

ments de progrés social, fins

al foment de la cultura, de l'oci

i del lleure entre d'altres, es va

teixir l’exercici de compromís

de la societat organitzada amb

el municipi. La filosofia comu-

na en totes les associacions és

pensar en el benefici col·lectiu.

Les entitats associatives són

escola de democràcia, de

civisme, de participació, de

compromís, de comprensió; la

gent que en forma part aprèn a

ser tolerant, la xarxa de petites

associacions que teixeixen els

nostres pobles, barris i ciutats

ajuden a fer seguir endavant

amb el país. Ho hem vist també

en aquesta dura crisi on les as-

sociacions han arribat allà on

l’administració no hi era. Sigui

quin sigui l’objecte social de

l’associació (d’oci, esportiva...)

totes formen part de societat

civil, i totes tenen nous reptes;

la seva modernització, el relleu

generacional, la comunicació

als mitjans per la difusió de les

seves activitats, la creació de

federacions i confederacions

que facilitin la presència en la

societat, davant de l’adminis-

tració i de les empreses, són

alguns dels reptes per la majo-

ria que els permetran encarar

amb molta més tranquil·litat

ARTICLE EMPRESA


Lluís Espuis

Associaciói societats

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors

www.gestaliagrup.com

tada al Pla Comptable per En-

titats sense ànim de lucre; en

aquesta s’hauran de separar

les activitats considerades

econòmiques, de les no lucra-

tives; si bé totes s’hauran de

declarar, les primeres hauran

de tributar.

És aquí on pot sorgir el con-

flicte, en la determinació o

no de l’activitat econòmica;

moltes associacions per fi-

nançar la seva activitat no lu-

crativa, sense pensar-s’ho ni

volent-t’ho, estan realitzant

activitats econòmiques. Serien

econòmiques totes aquelles

en les que hi ha un pagament

a canvi d’una prestació direc-

te, poden ser-ho loteria amb

sobre cost, servei de bar en la

festa major, la venda de roses,

l’edició i la venda d’una revista,

jornades formatives, etc... No

tributarien i seran sense ànim

de lucre els donatius, les sub-

vencions i les quotes de socis

sempre que no donin dret a

rebre un servei que pugui ser

considerat associat a una acti-

vitat econòmica. Caldrà també

estudiar quina activitat està

subjecte o no a IVA, en funció

de la seva naturalesa i no de les

seves intencions.

S’ha d’analitzar amb deteni-

ment que comporta aquest

canvi per a cada associació, si

cal una ajuda puntual exterior

per complir amb la nova nor-

mativa, o formar a les perso-

nes de la mateixa associació

per afrontar amb més tran-

quil·litat aquest repte. Davant

l’Agència Tributària qualsevol

Societat, encara que estigui in-

activa, ha de complir la norma

de la presentació de l'Impost

de Societats, amb la reforma

les Associacions també, men-

tre no introdueixin excepcions

a la Llei, pel que cal actuar i

tenir la feina feta quan arribi el

juliol del 2016.

«Davant l’Agència Tributària qualsevol Societat, encara que

estigui inactiva, ha de complir la norma de la

presentació de l'Impost de Societats»

PUBLICITAT EMPRESA


RomaPolXaGestió Integral Immobiliària

Javier Taló Vallvé

«La nostra força són les nostres mans»

C/ Sant Pere, 55, 4t | 43004 TARRAGONA | Telf. 646 757 227 | Correu: [email protected]

RomaPolXa, ofereix un servei de gestió integral de les Comunitats de Propietaris que administra. La nostra experiència en el tracte amb proveïdors i en el sector immobi-liari ens permet contractar els millors serveis i reduir la despesa anual. Proporcio-nem informació econòmica exacta i amb total transparència.

Rebaixem les quotes comunitàries i millorarem els serveis de la finca. (elaboració de pressupost sense compromís)

Truca’ns646757227


És la nova moda masculina. Va

arribar com una extravagància

pròpia de famosos nord-ameri-

cans i es va imposar entre alguns

actors i esportistes. Ara s’ha

consolidat. Ser home i no portar

barba s’ha convertit en una ex-

cepció, una mena de rara avis. El

pèl a la cara crea furor i tothom

en vol presumir. La fal·lera és tan

gran que fins i tot hi ha gent que

està disposada a fer-se implants

per tal de lluir la tan desitjada

barba. Però el perill és que des-

prés d’alguns dies i setmanes

sense afaitar, allò que en princi-

pi havia de ser el súmmum de

l’estilisme es converteixi en una

mena de sotabosc descontrolat.

És aquí on entra el barber.

Miguel Gigar va créixer entre

EMPRENEDORS EMPRESA

Rafa Marrasélaca, pentinats i assecadors.

Quan sortia de l’escola passa-

va les tardes a la Perruqueria

Cleo, a l’Hospitalet de l’Infant,

propietat de la seva mare,

que fa 42 anys que es dedica

a aquest sector. “M’agradava

veure-la pentinar, em relaxava”,

explica Gigar, que admet que

des d’aleshores va sentir una

passió irrefrenable per aquesta

feina. “És totalment vocacional.

Quan vaig acabar el batxillerat

vaig estudiar ràdio, que també

m’agradava molt però mai vaig

exercir. Allò que volia era ser

barber”, diu. D’aquesta manera

va començar els estudis de per-

ruquer i, un cop va acabar, va

treballar en diferents salons de

bellesa però allò no l’acabava

d’omplir. “Jo sempre havia tre-

ballat per altres. Els perruquers

són artistes i cadascú té un

estil o un criteri diferent. Vaig

decidir que, o muntava el meu

propi negoci o em dedicaria a

una altra cosa”, recorda. I així va

començar a gestar-se Miguel Gigar The Barber. En sis me-

sos va tenir el negoci en marxa.

“Vaig presentar un projecte a la

Generalitat per obtenir un crè-

dit a joves emprenedors i me’l

van concedir”, diu. Així, el 19 de

gener d’enguany obria les seves

portes al carrer Sant Francesc

19 D. “M’ha sorprès la rebuda

de la gent perquè han vingut

molts clients que havia tingut

en altres llocs on havia treba-

llat”, explica.

La barberia de Gigar és dife-

rent. La decoració és elegant

i moderna tot i utilitzar mo-

bles antics. Les butaques pels

clients han estat importades

de la Gran Bretanya i són com

les que abans es podien trobar

a totes les barberies. “Un client

de Chicago que fa un any que

viu a Tarragona em va dir que

havia estat buscant un lloc

com aquest de feia temps per-

què li recordava a la seva ciu-

tat”, diu mentre assegura que

el disseny i la decoració del

seu local han estat obra seva.

“Vaig visitar moltes barberies

arreu d’Espanya mentre feia

cursos amb els millors espe-

cialistes i tenia clar quin tipus

de local volia”. Tot xerrant, arri-

ba un client, un noi amb barba

espessa. Demana hora. “La

freqüència en què cada home

s’ha de retocar la barba varia

segons com sigui aquesta. Si

hi ha molt de pèl, cal anar al

barber cada quinze dies”.

Un lloc on posar a punt la tan de moda barba hipster

Un ofici antic pels nous tempsMiguel Gigar The Barber


El passat 13 de gener, Fiat

Group Automobiles Spain i Por-

tAventura van formalitzar un

nou acord de col·laboració per

als següents dos anys. Giovanni

Modena, Director d'Operacions

de PortAventura, i Luca Barca,

Director de Marketing de Fiat

Group Automobiles Spain van

ser els encarregats de fer l'en-

trega simbòlica de claus en el

concessionari oficial Fiat Motor

23 (Grup Pons) de Tarragona.

Aquest acord contempla la

cessió de 18 unitats, distribu-

ïdes en quatre FIAT 500L, nou

FIAT Freemont i cinc FIAT Scu-

do. Part d'aquesta flota serà

cedida al personal directiu de

PortAventura. Per altra banda,

la marca tindrà vehicles ex-

posats permanentment en el

parc i també s'hi organitzaran

proves de vehicles en una zona

de l'aparcament, el qual, men-

tre duri el contracte, passarà

a anomenar-se ‘Parking FIAT’.

Com a nou soci col·laborador,

Fiat Group Automobiles Spain

tindrà presència en els suports

informatius del parc, a més de

poder dur a terme determinats

esdeveniments interns i de pro-

moció en les instal·lacions de

PortAventura.

No obstant això, la col·labora-

ció no tan sols acollirà accions

relacionades amb FIAT, sinó

també amb la resta de mar-

ques del Grup, si bé els prota-

gonistes principals d'enguany

seran els FIAT 500L i també el

FIAT 500X, coincidint amb el

seu llançament comercial en

els primers mesos de 2015.

NOTÍCIES EMPRESA

VIU Tarragona

Fiat i PortAventura signen un acord de col·laboració fins el 2016Una flota de 18 vehicles FIAT prestaran servei en el parc temàtic

Fiat Group Automobiles Spain

reforça d'aquesta manera la seva

presència en un dels punts estra-

tègics de l'oci familiar a Europa,

donat que el 62,5 % dels visi-

tants de PortAventura el com-

posen famílies amb fills de fins

a 12 anys d'edat. És per això que

l'elecció dels models s'hagi fet

seguint aquest perfil, recorrent a

la gamma més familiar que actu-

alment posseeix la marca, como

el bonic i espaiós FIAT 500L i els

versàtils FIAT Freemont i Scudo.

El automòbils FIAT seran protagonistes

del tercer parc temàtic més gran d'Europa

Joaq

uim

Pon

s (g

eren

t de

l con

cess

iona

ri o

fici

al F

iat

Mot

or 2

3),

Luca

Bar

ca (

Dire

ctor

de

Mar

keti

ng d

e Fi

at G

roup

Aut

omob

iles

Spai

n) i

Giov

anni

Mod

ena

(Dir

ecto

r d'

Oper

acio

ns d

e Po

rtAv

entu

ra)


Prou usar i tirar. Aquesta és la

filosofia d’Adrian Langwe (33

anys), un alemany que va arri-

bar a Tarragona per treballar en

el sector de la indústria quími-

ca però que ha acabat tenint el

seu propi negoci, convertint-se

en emprenedor. “Vaig venir a

Tarragona amb un contracte

de treball a Bayer per tres anys.

Amb tot, la línia de negoci en

què treballava es va vendre a

una altra empresa i em vaig

quedar sense feina. Podria ha-

ver tornat a Alemanya, però

aleshores ja havia decidit que-

dar-me aquí”, diu Langwe. Van

ser anys en què havia trobat

l’amor en la seva actual pare-

lla, amb qui té un filla, i amb qui

va aprendre a parlar castellà

-“quan vaig arribar aquí parlava

anglès i alemany i només havia

fet algunes hores de castellà a

Alemanya abans de venir”.

Langwe, que va treballar en

departaments de vendes

d’altres empreses, va quedar

desencantat de la seva antiga

professió i feia temps que li do-

nava voltes a tenir el seu propi

EMPRENEDORS EMPRESA

Si hi ha venda,la persona que ha aportat la roba es

queda el 50%

R.M.

Moda infantil sostenible Principito és la primera botiga a Tarragona que ofereix roba de nens de segona mà, unsector que a Alemanya, país d’origen del seu propietari, és habitual

negoci. “Primer sempre penses

a obrir algun establiment rela-

cionat amb la gastronomia, un

sector que m’agrada molt i, en

el meu cas, estaria orientat a

productes alemanys”, admet.

Amb tot, va canviar de parer

i va decidir muntar Principito

(carrer Gasòmetre, 19), una

tenda on es ven roba infantil

de segona mà. “A Alemanya és

habitual trobar negocis com el

meu. Aquí no en vaig veure cap i

vaig pensar que seria una bona

idea”, diu. Fa vuit mesos que va

obrir les portes i admet que els

tarragonins són encara reti-

cents a l’hora de comprar roba

de segona mà pels seus fills.

“Costa acostumar la gent. Però,

si ho penses, et pots estalviar

molts diners si ho fas perquè, fet

i fet, la roba dels nens petits es

pot utilitzar molt poc temps, de

seguida es queda petita, i és una

llàstima no aprofitar-la”, explica.

El funcionament de la botiga és

el següent: la gent que vol treu-

re uns diners per la roba infantil

que ja no utilitza (des de nadons

fins als 6-8 anys, però sobretot

fins als 3 anys) porta les peces

a Principito. Adrian Langwe

pacta un preu amb la persona

en qüestió i es queda durant

tres mesos la roba. Si hi ha ven-

da, la persona que ha aportat la

roba es queda el 50%, sinó, la

roba es torna al seu propietari o

bé es pot quedar a la botiga fent

una rebaixa del 30% en el seu

preu perquè es pugui vendre

més fàcilment. “Els diners que

s’emporta la gent són nets. Jo

pago l’IVA i tot”, diu Langwe que

no només accepta roba, sinó

també d’altres objectes com

cotxets. “L’estalvi aquí pot ser

molt gran. Mira, aquest cotxet

que tens rere teu, completa-

ment nou, costa més de 1.100

euros. Jo el venc per menys de

250. L’estalvi, en general, supe-

ra el 80%”, explica.

En plena entrevista entra un

senyor. Porta un sac de roba, li

ensenya a Adrian Langwe però

aquest la refusa. “És massa

gran. Si té roba de nen pe-

tit ho podem mirar, però, sis

plau, que estigui neta”, li diu. I

és que molta gent arriba amb

roba bruta o feta malbé per

vendre, peces que no accepta.

“Comprar roba de segona mà

és una bona opció per estalviar

diners, estiguem en temps de

crisi o no. Tant d’usar i llençar

no és sostenible, crec que hem

de reaprofitar més els recursos i

coses que tenim”, assegura. Així,

també ven bolquers de roba

reutilitzables. “Rentar, eixugar

i ja es poden fer servir totes les

vegades que es vulgui. Estalvia

una fortuna i, a més, és respec-

tuós amb el medi ambient”.

Estem per ajudar-te. Confia en nosaltres.

a 10 mesos senseinteressos ni lletra petita

El nostre Servei Tècnic Autoritzat Apple és de tota confiançaamb 26 anys d’experiència i qualitat. Compta amb nosaltressempre que ho necessitis. Hi serem per solucionar els teusdubtes i problemes. El nostre equip de tècnics certificats Apple,et garanteix la màxima eficàcia en les reparacions dels teusordinadors i dispositius.

EXPERIÈNCIA AL TEU SERVEI

L'Espiga d'Or fa35 anysUn referent absolut en alimentacióecològica i macrobiòtica a Tarragona

“Estem contribuint al fet que

Tarragona s'alimenti millor”.

Marisefa Català fa més de tres

dècades que es dedica a fo-

mentar els bons productes ali-

mentaris dins la cistella de la

compra dels tarragonins.

Va arribar al món de l'herbo-

risteria, la macrobiòtica, el

vegetarianisme i l'alimentació

ecològica de forma gairebé ca-

sual. Quan era jove, Marisefa,

que segons les seves pròpies

paraules “sempre he tingut

uns quilos de més” va decidir

formar part d'una associació

anomenada Peso Perfecto, on

la gent que volia aprimar-se es

reunia una vegada a la setmana

per rebre consells i dietes per-

sonalitzades de la mà d'alguns

dietistes. Eren anys de la transi-

ció espanyola, del 1977 al 1980,

quan Marisefa, que treballava

en un altre sector, va deixar la

feina després del naixement de

la seva segona filla. Els 2 anys

sabàtics els va aprofitar per

passar de ser una pacient de

Peso Perfecto a convertir-se en

una de les dietistes d'aquesta

associació després de fer uns

cursos amb diferents metges.

Durant aquells mesos va viatjar

constantment per la demarca-

ció de Tarragona i va aprendre

molt, recorda.

Amb la voluntat de continuar

en aquell sector que havia des-

cobert només uns anys enrera,

Marisefa va decidir obrir la seva

primera botiga, Centro Interna-cional de Dietetica y Nutrición que es va ubicar al carrer Baró

de les IV Torres que va obrir

les seves portes el 30 d'abril

de 1980. “Els meus pares i els

meus oncles em van ajudar

econòmicament a obrir el ne-

goci que durant els tres primers

anys no era rendible i necessi-

tava els diners que guanyava

el meu marit per mantenir-lo”.

L'establiment estava especia-

litzat en productes d'herbolari

i alimentació macrobiòtica i

hi havia unes 200 referències.

“Durant 10 anys vaig treba-

llar-hi jo sola, i vaig gaudir molt

del meu negoci”, afirma.

Passada aquella dècada Mari-

sefa va tenir l'oportunitat d'am-

pliar el negoci amb la compra

d'un traspàs a la Baixada Pei-

xateria que s'anomenava l'Es-piga D'Or. L'antic propietari va

ser qui li va ensenyar a fer el

pa integral i artesanal, a partir

d'aquell moment aquell va ser

un dels símbols del negoci. “Em

llevava a les 6 del matí per fer

pa i després despatxava fins a

les 8 del vespre”, explica. Van

ser 3 anys en què va mantenir

obertes les 2 botigues anant a

la tarda a Baró de les IV Torres

que aleshores també va passar

a anomenar-se L'Espiga D'Or.

“És un nom molt bonic i me'n

vaig enamorar de seguida”.

Marisefa Català s'hi va deixar la

pell des del començament. No

contenta de treballar 14 hores

diàries i ser al capdavant de 2

negocis, els caps de setmana

anava a Barcelona a aprendre

cuina macrobiòtica de la ma

de Mai Vives i Pérez Calvo. Un

aprenentatge que va perllongar

durant tres anys. “Només tenia

un empleat a cada establiment.

La veritat és que si ara ho pen-

«Vull donar les gràcies de tot cor als meus

clients, sense ells no hauríem arribat on som»

VIU Tarragona | 70

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

so era una feinada de por fer tot

allò”, admet. Al final va decidir

unir els dos establiments en

un de sol i va traslladar la seva

activitat al carrer Rovira i Virgi-

li núm. 7 on podia tenir-ho tot:

obrador de pa i pizzes ecològic i

fins i tot una cuina.

En aquella època, la filla petita

de Marisefa, Elena, es va incor-

porar al negoci amb només 17

anys. Ella era l'encarregada de

fer el pa i cuinar. Van començar a

fer tallers per ensenyar a la gent

la cuina vegetariana i macro-

biòtica i a elaborar menjar per

emportar, de fet van ser pioners

i és el que va marcar la diferèn-

cia. A dia d'avui tenen una pro-

gramació molt àmplia de cuina i

elaboren més de 10 plats diaris

diferents per emportar.

El ventall de serveis de L'Espiga

D'Or es va ampliar amb la in-

corporació de la seva filla gran,

Paula. “ Estic contentíssima que

les meves filles treballin amb mi

i així continuin la tasca que vaig

iniciar fa 35 anys”. “Sempre dic

que és essencial tenir les tres fi-

lles juntes perque és clar, la bo-

tiga no és sols una feina, és com

una filla més”, explica tot rient.

Assegura que ha transmès la

passió per L'Espiga D'Or a la

Paula i a L'Elena i admet, això

sí, que sense la seva mare no ho

hagués pogut fer tot, perquè va

ser ella qui la va ajudar amb les

seves nenes.

La botiga de 150m2 va ser

clarament insuficient quan el

propietari del local va decidir

fer obres i reduir l'espai. “Allò

ens va obrir els ulls. Vam veure

que havíem de trobar un local

perquè el que teníem quedaria

massa petit”. Així fa un parell

d'anys es van mudar al seu em-

plaçament actual, al carrer Ro-

vira i Virgili núm. 17 amb més de

400m2. Actualment compten

amb un equip de 9 treballadors

als quals consideren part de la

seva família, que treballen amb

total professionalitat atenent

les necessitats dels clients.

Elaboren diàriament pa i re-

bosteria integral i ecològica,

menjar per emportar i disposen

de l'espai de degustació on dia-

riàment es pot esmorzar , dinar

i berenar. Fan tallers de cuina

vegetariana i macrobiòtica tant

per a grups com personalitzats,

dissenyen dietes per a cada

cas, tallers també dirigits a les

famílies per tal de fomentar

l'alimentació saludable. I una

cosa que han fet des del primer

dia: aconsellar a cada client se-

gons la seva necessitat. "Vull

donar les gràcies de tot cor

als meus clients, sense ells no

hauríem arribat on som. Nosal-

tres coneixem la majoria dels

nostres clients de fa molts anys

i sempre els hem volgut donar

unt tracte molt proper, familiar

i entranyable”.

Marisefa Català assegura que

no té cap intenció de jubilar-se

tot i estar a punt de fer 66 anys

perquè ”L'Espiga D'Or és part

de la meva vida”.

Actualment ofereixen més de 4.000 productes d'herbodiètica, fitoterà-pia, cosmètica bio, ali-mentació especialitzada i productes d'higiene personal i per la llar,

tot ecològic

Març-Abril 2015

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Dotat d'una nova plataforma,

el Sorento arriba a la seva ter-

cera generació convertit en

un autèntic automòbil famili-

ar, atès que totes les versions

disponibles són de set places.

Arriba als 4,78 metres de llar-

gada, 10 cm més que el model

anterior, que permeten gaudir

d'una tercera fila de seients

que compta amb notable es-

pai, fins i tot per a adults. Amb

les set places ocupades, el

maleter ofereix 142 litres de

Ramon Ortizvolum útil, que creixen fins 605

litres en configuració de cinc

places. Hi ha la possibilitat de

desplaçar longitudinalment

fins a 23 cm la banqueta de la

segona fila i el seu interior des-

taca per la qualitat dels nous

materials.

La nova gamma contempla una

única motorització, un modern

dièsel 2.2 CRDi amb potència

de 200 cavalls, ben adaptat a

la filosofia del vehicle. Les di-

mensions del vehicle no són un

impediment per comptar amb

bones sensacions dinàmiques,

destacant la presència d'una

direcció amb tres modes de

funcionament (Flex Steering),

suau i que facilita la feina en les

maniobres d'aparcament. Res-

pecte al canvi automàtic, resul-

ta una opció molt recomanable

i aporta molta comoditat, amb

un funcionament satisfactori.

Kia ofereix tres tipus d'aca-

bats, anomenats Concept, Dri-ve i Emotion. El bàsic incorpora

de sèrie climatitzador de doble

zona, navegador amb pantalla

de set polzades, càmera poste-

rior, programador de velocitat i

sensors d'aparcament. La ter-

minació Drive afegeix fars de

xenó, sostre solar panoràmic,

reglatges elèctrics al seient del

conductor i un quadre d'instru-

ments amb pantalla en color,

a més de roda de recanvi con-

vencional.

Finalment, el model Emotion completa la dotació amb ele-

ments com tapisseria de pell,

clau intel·ligent i botó d'arren-

cada, seient elèctric del pas-


KiaSorento La proposta de Kia per competir a laprestigiosa categoria Sport UtilityKia potencia la seva presència en els segments alts amb un SUV disponible amb set places de sèrie i un motor dièsel de 200 cavalls. El nou Sorento ofereix versions de tracció 4x2i integral i la possibilitat de canvi automàtic


NOVETATS MOTOR

Amb set anys degarantia, la nova

generació delSorento està

disponible des de28.990 euros

satger, seients davanters ven-

tilats, volant calefactable, fars

davanters adaptatius i porta

del darrere tipus mans lliures.

Així mateix, afegeix sistema

d'alerta per canvi involunta-

ri de carril i detecció d'angle

mort. El paquet Luxury con-

templa programador de veloci-

tat actiu, fre elèctric, equip de

so Infinity, càmeres exteriors

per visió zenital, navegador de

8 polsades i sistema d’estacio-

nament automàtic.

Març-Abril 2015VIU Tarragona| 74

El Focus és actualment un líder

mundial de vendes, comerci-

alitzat en més de 140 països.

Ford reforça ara els seus ar-

guments i el vehicle adopta

importants millores que poten-

cien la seva competitivitat. Les

novetats de disseny s'inspiren

en els últims llançaments de la

marca, Fiesta i Mondeo. S'ofe-

reix un elevat grau de qualitat

en tots els materials empleats

i proposa una nova experiència

en informació i entreteniment.

Per millorar la vida a bord in-

corpora noves solucions d'em-

magatzematge, permetent

NOVETATS MOTOR

Ramon Ortizdiferents combinacions a la

consola central.

El nou Focus disposa de dotze

combinacions mecàniques. En

dièsel compta amb variants 1.5

TDCi de 95 i 120 cavalls. Ambdu-

es ofereixen unes emissions de

CO2 de 98 grams i un consum

mitjà homologat de 3,8 l/100

km. En benzina s'ofereixen dos

motors. El primer és un 1.0

Ecoboost amb versions de 100

(4,6 l/100 km) i 125 cavalls (4,7

litres), sent les versions més po-

tents encomanades a un 1.5 que

compta amb variants de 150 i

182 cavalls, totes dues amb un

consum de 5,5 l/100 km.

Les noves motoritzacions per-

meten assolir un nou nivell

d'eficiència. Així, es redueixen

en un 8% les emissions de CO2

en els motors dièsel de mitjana,

mentre en benzina la millora

és del 5,5%. Ford afirma que

és l'únic vehicle del segment C

en el qual tots els seus motors

compleixen amb la normativa

mediambiental Euro6.

La firma de l'oval anuncia pro-

gressos en el comportament,

afegint facilitat de conducció,

eficàcia i elevats nivells de se-

guretat. Amb una de superior

rigidesa i millores en apartats

com la suspensió, guarda un

notable equilibri entre agilitat

i estabilitat. S'aconsegueix així

una gran precisió en les tra-

çades i millora la capacitat de

tracció. Les millores dinàmi-

ques no impedeixen que aquest

automòbil ofereixi als seus ocu-

pants un elevat grau de confort

de marxa.

La seguretat adopta noves tec-

nologies que milloren la com-

petitivitat del model enfront

dels seus rivals. Pot disposar,

per exemple, de funció d'es-

tacionament perpendicular,

llums adaptatives, sistema de

pre col·lisió, indicadors de dis-

tància, etc.

Ford Focus La renovació de tot un líder del mercatEl model més venut del món estrena una nova generació. Aquest tecnològic vehicle pot disposar de fins a 18 assistents a la conducció i s’ofereix amb dos tipus de carrosseria, berlina de cinc portes i familiar

Disponible amb 12 combinacions

mecàniques, els preus van dels 18.625€

per l’acabat Trend a 21.475€ el Titanium

QUALITYCAR_KIAgamaPive6_210x297_cat.pdf 1 16/12/14 10:14


NOVETATS MOTOR

La segona generació del Sports Activity Coupé de la marca ale-

manya consolida la seva aura

d'exclusivitat amb una imatge

més refinada i dinàmica que

el model original de 2008. Les

modificacions estètiques es tra-

dueixen en una presència més

suggerent, amb trets que ac-

centuen l'esportivitat i que han

servit a més per millorar el seu

coeficient aerodinàmic. Per real-

çar la seva singular silueta, BMW

ofereix una nova línia denomina-

da Pure Extravagance, amb pin-

tura grisa galvanitzada i cuir en

dues combinacions de color, o el

kit esportiu M Sport.

En l'habitacle es combina el

confort i l'espaiositat amb un

luxós ambient esportiu, rematat

per un nou volant de tres pals

estrets i nous comandaments

per les lleves. La funcionalitat

adquireix més protagonisme en

un interior que disposa

ara de respatllers

per als tres se-

Ramon Ortizients posteriors abatibles de sè-

rie, de manera que es pot ampli-

ar el volum del maleter de 580

fins a 1.525 litres.

Tot conduint-lo, el nou X6 ofe-

reix respecte al seu antecessor

una agilitat dinàmica superior i

una resposta mecànica més po-

derosa. El sistema intel·ligent de

tracció total permanent BMW xDrive optimitza la capacitat de

tracció en funció de les condici-

ons de conducció, millorant l'es-

tabilitat del vehicle i permetent

traçar revolts de manera més

precisa. Aquest sistema pot

ampliar-se en opció amb funci-

ons d'adaptació automàtica del

xassís, entre elles el Dynamic Performance Control, per aug-

mentar el tacte esportiu.

Les superiors prestacions del

nou BMW X6 es combinen amb

una reducció en els consums

de fins a un 22%, una fita as-

solida gràcies a la tecnologia

BMW TwinPower Turbo dels

seus motors, a la caixa del can-

vi automàtica de 8 marxes amb

funció Steptronic inclosa de sè-

rie, a l'aplicació de nombroses

solucions de la tecnologia BMW EfficientDynamics,

així com a la

millora de les qualitats aerodi-

nàmiques.

En la seva oferta mecànica in-

clou un propulsor V8 de darrera

generació de 450 cavalls (xDri-ve50i), mentre que el xDrive30d equipa un bloc dièsel de sis cilin-

dres en línia i 258 cavalls. L'alter-

nativa superior és el M50d, amb

un motor dièsel proveït de tres

unitats turbo, de 381 cavalls.

Les motoritzacions disponibles

s'ampliaran posteriorment amb

el xDrive35i de 306 cavalls i el

xDrive40d, de 313 ca-

valls.

Els consums homologats oscil·len entre 6 i 9,7l/100 km; les

emissions de CO2, des de 157 fins a 225 g/km

BMW X6Exquisida combinació de coupé esportiu i Sport UtilityBMW presenta la segona generació del seu X6, ara amb una imatge més refinada i dinàmica, combinada amb un rendiment potenciat i una ambientació interior més sofisticada

PUBLICITAT MOTOR


MÁS DE 1 TONELADA DE CAPACIDAD DE CARGA

SUSPENSIÓN TRASERA

BI-LINK

TRACCIÓN+

TRES ASIENTOS EN LA CABINA

NUEVO DOBLÒ. TODO EMPIEZA EN TI.

NUEVO DOBLÒ. UNA MANERA MEJOR DE TRABAJAR.

Gama Doblò: Emisiones CO2 de 133 a 173 g/km. Consumo mixto: de 4,9 a 7,4 l/100 km.DOBLO CARGO BASE 1.3 MJET 75 CV. Precio Promocionado: 9.715,99€ (IVA no incluido - Transporte e impuesto de matriculación incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. *TIN 6,99%. Comisión de Apertura (1,50%): 125,31€ (sin IVA) al contado. Precio contractual (sin IVA y sin Valor Residual): 5.400,00€. Para unidades financiadas a través de Leasing con FGA Capital Spain EFC, S.A. Oferta válida hasta el 31/03/2015.

NUEVO FIAT DOBLÒ POR 150€ AL MES (sin IVA).36 cuotas, entrada 1.361,97€, última cuota 4.273,31€ (sin IVA), TAE 8,01%*




GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA: CONSUMO MIXTO ENTRE 4,0 y 8,3 (L/100 KM). EMISIONES CO2 ENTRE 104 y 177 (G/KM).*PVP Recomendado Alfa Romeo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante, PIVE 6, subvención del Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) y descuento adicional por financiar con FGA Capital Spain EFC, S.A.U. según condiciones contractuales para el Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper por un mínimo de 10.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. Incluye para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., garantía legal de 2 años sin límite de km., más 2 años adicionales de garantía comercial sin límite de km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Oferta válida solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 6, si los fondos del PIVE se han agotado, sin existir otros fondos disponibles, se mantendrá el precio publicado mediante descuentos del fabricante y concesionarios. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 6 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 120 CV Distinctive con opcionales (19.950€, en las indicadas condiciones).

Alfa Romeo con

NUEVO ALFA ROMEO GIULIETTA .INTERIOR DEPORTIVO y ACABADO EN CARBONO, NUEVAS LLANTAS DE ALEACIóN, NUEVO MOTOR MULTIAIR DE 150 CV. NUEVA GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA DESDE 14.990€*, CON PLAN PIVE 6 y 4 AÑOS DE GARANTÍA.

EL FUTURO PERTENECE A LOS QUE TIENEN UN GRAN PASADO.





2 RODES MOTOR

Motos

Per Bultaco, innovar no és

només aconseguir noves me-

tes tecnològiques, sinó també

oferir noves experiències. El

model Brinco és el resultat de

la voluntat de traslladar l'espe-

rit Bultaco a una nova era, però

sempre fidel als clàssics valors

de la marca, com són passió, in-

novació i competició. La Brinco

representa tots els valors lle-

gendaris de Bultaco adaptats

al segle XXI. Amb ella

Sota la premissa d'oferir un

producte que s'adapti a un es-

til urbà i específic de conduc-

ció segons les necessitats dels

usuaris, la mítica firma de Mi-

lwaukee ha creat la Street 750

per a un ús intensiu en ciutat.

Una moto lleugera (222 quilos)

que respon amb la màxima agi-

litat i que facilita al màxim les

nombroses arrencades i para-

des que es realitzen contínua-

ment en la ciutat gràcies al seu

motor de 750 c.c., denominat

Revolution X. Amb el seu xassís

Dissenyat i fabricat a Figueres,

el Rieju City Line és una mo-

tocicleta pensada per als des-

plaçaments urbans i interur-

bans, i sempre sota la batuta

d'un potent propulsor de 125

cc regit per un sistema d’injec-

ció electrònica i la robustesa

que li confereix la refrigeració

líquida. És un scooter de con-

ducció àgil i manejable fins i

tot aturat, i gràcies al seu dis-

Bultaco inventa la Moto-BikeBrinco, moto elèctrica

Harley-Davidson Street 750Exercici de disseny

Rieju City LinePolivalent megascooter

neix la Moto-Bike, una combi-

nació que uneix l'adrenalina que

proporciona la seva propulsió

100% elèctrica i l'experiència

física del pedaleig independent.

Permet decidir en cada moment

la millor combinació d'impuls

per a cada situació: motor, pe-

daleig independent o la combi-

nació de tots dos. Pot arribar a

una velocitat màxima superior

a 60 km/h, amb una autonomia

de fins a 100 km. Te un preu

de 4.800 euros i es una

edició limitada de

175 unitats.

seny i geometries s'han acon-

seguit unes excel·lents presta-

cions de la part cicle en obtenir

unes bones cotes de distància

entre eixos.

També destaca per la reduïda

alçada del seient i per tenir

un pes contingut. La segure-

tat que transmet el seu basti-

dor es veu augmentada amb

un equip de frenada notable

i disposa d'una bona dotació

d'equipament de sèrie, com

ara carregador de telèfon mò-

bil, cavallets central i lateral i

ordinador de viatge. Està dis-

ponible des de 2.999 euros.

és allargat i estret, la seva baixa

alçada del seient i l'amplada es-

pectacular del seu manillar, el

conductor té en tot moment un

exce·lent control en tot tipus de

maniobres. D’aquesta manera,

la Street 750 transmet total con-

fiança i eficàcia en revolts i en

canvis de direcció dins de la ciu-

tat. És una moto minimalista i que

té una elevada qualitat en tots els

seus detalls, però amb el clàssic i

trencador negre com a base pee

tal que els amants de les custom

puguin decorar-la al seu gust.

Un cop d'ull a les novetats del món de les dues rodes, per Ramon Ortiz

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

Vine a conèixer la gamma Nissan 2015

Nou NissanMICRA

Nou NissanNOTE

Nou NissanPULSAR

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló

43204 · REUSTel. 977 772 197

Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA

Tel. 977 549 560


BREUS MOTOR

Els aficionats al motor tenen

al maig dues atractives cites a

Barcelona. D'una banda es ce-

lebra del 9 al 17 de maig el Saló

Internacional de l'Automòbil de

Barcelona. És la seva 38a edi-

ció i arribarà als 96 anys d'his-

tòria amb la voluntat de ser, un

cop més, un aparador per a les

marques i una plataforma per a

la indústria de l'automoció. Un

any més, aquest esdeveniment

coincidirà amb la celebració del

Motor 23, concessionari oficial

de Fiat a Tarragona, va aplegar

prop de 200 persones amb

motiu de la presentació en so-

cietat del nou model Fiat 500 X.

Aquest esdeveniment va reunir

a clients fidels de la marca ita-

liana, representants del consis-

tori de Tarragona i directius de

El Subaru Outback segueix fi-

del a la seva filosofia original de

combinar el millor d'un familiar i

d'un 4x4, com ve fent-ho des de

fa vint anys. La nova generació,

que arribarà al mercat el proper

mes de març, suposa un salt

qualitatiu envers el model an-

terior. Exhibeix un disseny més

estilitzat i esportiu i incorpora

una graella hexagonal i tecno-

logia led. La cinquena genera-

Saló de l'Automòbil a Barcelona i F1 a MontmelóCites del motor per al mes de maig

Nou Fiat 500XPresentació en societat

5a generació del Subaru OutbackArriba aquesta primavera al mercat

GP d'Espanya de F1 al Circuit de

Barcelona-Catalunya, conver-

tint la ciutat comtal en la capital

mundial del motor per uns dies.

Els espectadors podran gaudir

d'una apassionant carrera en la

qual Fernando Alonso intentarà

brillar amb el seu McLaren-Hon-

da, davant els poderosos Mer-

cedes-Benz i lluitant contra les

millors escuderies com Ferrari

-amb Vettel en les seves files-,

Lotus o Red Bull.

PortAventura, a més d'impor-

tants personalitats de l’activitat

econòmica de la demarcació.

D’atractiva i aventurera imatge,

el nou Fiat amplia la gamma

500 i s’uneix als models 500, el

monovolum 500L, el monovo-

lum de set places 500L Living

i el monovolum off-road 500L

Trekking. El nou 500X compta

amb una extensa gamma que

combina dues versions (Urban i

Cross), motors benzina i dièsel,

3 tipus de canvi i 3 de tracció.

ció d'aquest carismàtic vehicle

adopta un xassís totalment nou

que augmenta la seva rigidesa

i una suspensió re dissenyada

per reduir el balanceig i propor-

cionar una resposta més preci-

sa. Les motoritzacions 2.0 turbo

dièsel i 2.5 benzina atmosfèric

de 4 cilindres bòxer han estat

revisades per millorar el lliura-

ment de parell i potència i adap-

tar-se a la normativa Euro VI.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PCL_NX300h_210x297.pdf 1 20/10/14 12:32

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PCL_NX300h_210x297.pdf 1 20/10/14 12:32

Març-Abril 2015VIU Tarragona |82

INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES

Com més amples, millors

Benvinguts a ladictadura de la llum,

dels espais oberts,de les cases sense

barreres. Benvinguts a una casa més

còmoda, més àmplia.

Març-Abril 2015 VIU Tarragona |83

Tothom voldria tenir una casa

gran amb enormes finestres

o terrasses on la llum del sol

entrés directament. Tothom

voldria tenir un menjador de

somni, amb grans sofàs, buta-

ques i una taula immensa per

convidar qui es vulgui. Tothom

voldria ser milionari. Amb tot,

la realitat de la majoria de la

gent és que no es poden per-

metre aquest tipus d’habitat-

ges i sovint s’ha de passar amb

pisos d’espais reduïts.

VIU TarragonaLes limitacions perquè fa als

metres quadrats, però, es po-

den solucionar amb enginy

i, sembla fàcil dir-ho, des-

fent-nos de mobles i objectes

inútils que fan de les nostres

cases llocs massa carregats

i foscos. Cases que, de vega-

des, estan massa comparti-

mentades.

Obrir les diferents habitacions

a la resta de l’habitatge, com

tenir una cuina que comunica

amb el menjador amb la se-

paració d’una simple barra o

Espais grans, poc carregats, donant una sensació de zonesobertes on la llum és la gran protagonista. Fer de la nostra casaun lloc ampli, diàfan

taula petita amb rodes o bé,

fins i tot, unir rebedor, cuina

i menjador, és la tendència

que més s’imposa. Els espais

tipus loft estan de moda, llocs

on tot queda a la vista, on, si

cal, es tiren a terra barandats

i murs inútils.

Aquests lofts poden tenir un

aspecte més industrial o bé

fer-ho més acollidor jugant

amb els colors de les parets,

la llum i la roba en el mobiliari.

Tot s’accepta dins el concepte

d’espai obert.

OBERTURA INTERIORISME

Prescindir d’allò que no és ne-

cessari per guanyar més llum,

espai i funcionalitat. L’objectiu

és tenir habitacions i salons

més amplis, aprofitant al mà-

xim els metres quadrats de

què es disposa. Una de les so-

lucions es eliminar murs que

separin, per exemple, el rebe-

dor del menjador i, en cas que

es necessiti tenir un element

constructiu per tal suportar les

càrregues de l’edifici i el sostre,

es pot optar per la col·locació

d’un pilar metàl·lic.

Murs de colors clars que no-

més serveixen per separar els

diferents ambients. Per refor-

çar la sensació d’espai més

gran és convenient triar un

mateix terra per donar unifor-

mitat a l’habitatge impedint,

doncs, l’aspecte d’espai dividit

per terres de diferents formats

i colors.


ESPAIS INTERIORISME

Redacció

L’aprofitament dels metres quadrats en habitacions petites pot fer que aquestes semblin més grans

El secret està en l'espai

WWW.LEST ILAMIDA.COM

MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590

Març-Abril 2015

ESPAIS INTERIORISME

VIU Tarragona | 86

Obert a totEt donem les claus per aconseguir mésespai en el teu habitatge

La il·luminació és molt impor-

tant. Cal desfer-se de làmpades

que pengin del sostre perquè

només recarreguen l’ambient.

La solució seria posar llums en-

castats al sostre i utilitzar pe-

tites làmpades a les taules. La

llum natural és la gran estrella

per ampliar la sensació d’espai.

L’eliminació de divisions per-

met que els raigs de sol que pe-

netren per les finestres tinguin

més recorregut i ampliïn l’angle

de visió. La il·luminació artifi-

cial ha de ser tènue per crear

un ambient càlid i comfortable

i, per aconseguir-ho, s’han de

fer servir làmpades de peu i de

sobretaula.

Posar una taula de menjador

de grans dimensions a la sala

VIU Tarragonad’estar és útil per poder convi-

dar molta gent a fer un àpat i

també un element de suport si

es troba a prop de la cuina o el

lloc de treball. Tenir també un

sofà-llit amb calaixos pot ser

útil com a espai multi funció.

Les portes poden estar sobre

un colís i, d’aquesta manera,

evitar ocupar espai. Si es vol

que aquest efecte sigui més

gran, es pot utilitzar vidres

perquè deixin passar la llum i

donar una sensació d’estança

encara més diàfana.

La llum naturalés la gran estrella

per ampliar lasensació d’espai

Prestem serveis d’arquitectura a famílies i PYMES, tot maximitzant el valor de

la inversió dels nostres clients.

Obra nova, reformes, ampliacions, comerços i negocis, interiorisme, disseny a mida

de mobiliari... i si no teniu temps, també gestionem totes les feines i industrials.

Les vostres idees i les particularitats del vostre terreny, casa o local reque-

reixen un projecte fet a mida. Escoltem les vostres necessitats i aspiracions,

necessitem de la vostra plena participació en el procés de disseny per portar les

vostres idees cap a un projecte tangible.

Unim la vostra imaginació i la nostra creativitat.

arquitectes · residencial · retail· residencial · retail

c. Pare Palau 6 - 5è 1a | 43001 TARRAGONA | Tel. 977 237 336 | www.robertarquitectes.com


CUINES INTERIORISME

Cuines sense barreres

Fer-les visibles a la resta de la casa crea méssensació d’amplitud

Tenir la cuina oberta a la res-

ta de la casa, especialment al

menjador pot suposar un gran

avantatge per fer més grans

els habitatges amb superfí-

cies reduïdes. El fet de poder

prescindir d’un barandat pot

ajudar a donar més sensació

d’amplitud. Amb tot, la separa-

ció entre els dos espais es pot

fer mitjançant una barra que

Redacciópot estar adossada a la paret i

que, fins i tot, pot ser plegable.

La barra es pot utilitzar per fer

àpats ràpids o esmorzars, en

un estil de vida més informal.

El fet de poder veure la televi-

sió des de la cuina o simple-

ment xerrar amb les persones

que no es troben en aquell mo-

ment cuinant faciliten les rela-

cions personals. També es pot

disposar de taules petites amb

rodes per tal, a banda de ser

un bon moble separador, d’ele-

ment de suport al menjador en

moments puntuals.

La integració de la cuina amb

el menjador es fa amb línies

depurades, acabats en fusta o

tons suaus, electrodomèstics

amb plafons o un menjador

funcional que s’adapti a tot.

Situar una gran illa, de línies

rectes i pures, que serveixi per

a cuinar i com a taula de treball,

és una bona idea en habitatges

com lofts d’espais oberts.

La barra es potutilitzar per fer àpats

ràpids o esmorzars

MBINTERIORS

CUINES PERSONALITZADES · PORTES D’INTERIOR · ARMARIS A MIDA · VESTIDORS · PARQUETS · REFORMES INTEGRALS · ASSESSORAMENT DECORATIU

A MBINTERIORS desenvolupem projectes personalitzats, creant espais a la mesura de l’estil de vida i les

necessitats de cada client. Traduïnt-les en ambients acollidors. Uns projectes que fem realitat treballant amb productes de qualitat, disseny i innovació i amb les marques de major prestigi del mercat.

MBINTERIORS · C/ Mossèn Ritort i Faus, 4 bis · 43002 TarragonaMòbil: 695 663 703 · Telèfon: 977 240 384 · mail: [email protected]

www.mbinteriorisme.com


CUINES INTERIORISME

El centre de la cuinaEspais per posar les plaques de cuina que s’utilitzen també com a llocs de treball i piques. Una varietat infinita

Sintètiques, de pedres natu-

rals i acer inoxidable. Tres dels

materials més importants per

triar una de les peces clau de

qualsevol cuina.

El material sintètic és l’opció

per la qual més usuaris es

VIU Tarragonadecanten, el que està més de

moda. La duresa, adaptabili-

tat, higiene i la gran varietat de

colors, estils i textures, són els

principals avantatges d’aquest

estil d’elements per a les illes.

La pedra natural, com el gra-

nit i el marbre està destinat a

aquelles persones que prefe-

reixen la tradició i els materials

naturals. Són realment durs,

tenen un component d’auten-

ticitat innegable així com d’ex-

clusivitat. Contra el que pugui

semblar, hi ha molta varietat.

L’acer inoxidable és un mate-

rial que sembla destinat als

professionals del món de la

El material sintètic és l’opció per la qual més usuaris es decanten

cuina o, els aficionats a la gas-

tronomia. Així, les cuines dels

restaurants acostumen a fer

servir aquest material per la

seva higiene. La seva bellesa

també és un dels factors en

alça, com la sensació de viure

en un ambient industrial en els

habitatges que estan decorats

amb aquest estil.

bina-ho tot amb una butaca i

una còmoda que pugui servir

de moble d’emmagatzematge.

Una altra manera d’aprofitar

l’espai és posar una lleixa so-

bre la finestra per ubicar-hi els

llibres. A banda de tenir-los en

un lloc visible, donen més sen-

sació de caliu.

Per guanyar metres, una bona

opció és incorporar la terrassa.

En el lloc que ocupava aquest

espai obert es pot situar un

racó de lectura o bé una zona

de treball. També es pot posar

un sofà.

Si la sala d’estar i el menjador

formen un sol espai, una bona

SALES D'ESTAR INTERIORISME

La sala d’estar, moltes vegades

integrada en el mateix menja-

dor en un intent de tenir dos

ambients en el mateix espai, és

on es fa vida en un habitatge. El

sofà s’ha convertit en un moble

indispensable des d’on veure la

tele fins a sopar un entrepà, lle-

gir o simplement descansar. Fer

d’aquesta habitació de la casa

un lloc més confortable és un

dels reptes principals.

Si la sala és estreta, cal posar el

sofà al fons i que aquest moble

tingui potes perquè això li dóna

un aspecte més lleuger. La tau-

la, rodona, perquè es converteix

en un obstacle més petit. Com-

Redacció

El sofà s’ha convertit en un moblefonamental


Sales d'estaramb possibilitatsEl lloc favorit per molta gent. Fer-lo còmodeés indispensable

idea és situar la taula enganxa-

da a la paret per deixar més lloc

al mig. La taula pot ser desple-

gable, un fet que permet tenir

més convidats sense que això

comporti un moble més gran.

PASSADISSOS INTERIORISME


Es pot situar unpetit armari que

tingui els mateixos acabats que la paret

No nomésuna zonade pas

El passadís sol ser una zona

fosca i infrautilitzada en cada

casa. Aquest espai s’utilitza

-és la seva principal funció- per

connectar les diferents zones

de l’habitatge però també pot

tenir d’altres funcions si es te-

nen les idees clares.

Si es vol guanyar un espai per

tenir més emmagatzematge

extra, es pot situar un petit

armari que tingui els mateixos

acabats que la paret. Aquesta

opció és molt vàlida per cases

amb dos o més plantes. L’ar-

mari se situaria al replà.

Perquè el passadís no sigui tan

fosc, una opció és instal·lar un

armari amb portes de vitralls.

D’aquesta manera es guanya

un lloc per guardar coses i

aporta més llum. En aquest

VIU Tarragonasentit, també es pot situar una

lleixa a la paret i omplir-la de

quadres o gerros o tot tipus

d’objectes personals. Una de-

coració que aportarà calidesa

al passadís.

De vegades, la sensació és que

aquesta part de la casa és pe-

tita. Per augmentar la sensació

de profunditat i grandària, una

catifa allargada a terra i pintar

la paret del fons amb una tona-

litat fosca en contrast amb les

parets del costat, aporta pro-

funditat.

Si el passadís no és massa alt

-unes golfes, per exemple- uti-

litzar paper pintat de ratlles

verticals aporta una sensació

de més alçada a l’espai.

El passadís pot tenir una utilitat afegida a banda de connectar diferents zones de la casa.


PUBLICITAT INTERIORISME

La companyia naturalInstal·lació i manteniment de plantes d’interior

9.95€ + i.v.a / mes Inclou:• instal·lació de hidrojardinera i plantes naturals• assistència quinzenal per tasques de manteniment• substitució en cas de símptomes carencials

Recents estudis científics han demostrat que la proximitat de les plantes vives es molt beneficiosa per la salut de les persones que permaneixen en espais tancats. Les plantes absorbeixen el CO2 que els humans expulsem al respirar ja que ens proporcionen oxigen, imprescindible i beneficiós per la seva puresa. Alhora, les plantes aporten una adequada humitat al ambient i absorbeixen tant l’electricitat estàtica produïda pels aparells electrònics que ens envolten, com les partícules microscòpiques de la pol·lució atmosfèrica.

Crea amb Hidrorent un ambient elegant, agradable, relaxant, i sobretot, natural.

Tel. 636 628 728 | Visita’ns a www.facebook.com/hidrorent | www.hidrorent.com | [email protected]

BANYS INTERIORISME

Si es disposa d’un bany amb

una finestra per la qual pugui

entrar llum en abundància,

aleshores tot és perfecte. Si el

color blanc és aquell que pre-

domina, tindrem una zona dià-

fana, amb una sensació d’higi-

ene i puresa total, ideal.

Doncs bé, el blanc ha tornat

per quedar-se. De fet, mai no

Redaccióha marxat. Aquest color sem-

pre ha estat un dels favorits

pels usuaris per aquesta part

de la casa tot i que fa alguns

anys va perdre protagonisme

envers d’altres colors que es

van posar més de moda.

Per tal d’evitar que el bany

sembli massa fred, es recoma-

na que el terra sigui d’un color

càlid, com rajoles que imitin la

fusta. La fusta, precisament,

pot ser un bon material per tal

de donar calidesa en alguns

accessoris. La presència de

tovalloles o elements tèxtils en

diferents parts d’aquesta ha-

bitació són molt útils a l’hora

d’aportar confort i crear una

atmosfera més agradable.


Bany blancTorna el color més clar de tots, aquell que aporta més llum a la zona més higiènica de la casa

El blanc ha tornat per quedar-se. De fet, mai

no ha marxat

PUBLICITAT INTERIORISME


anunci 175 X 125 revista viu tgna 140225 - 25/02/14- 16:08

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB

LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

"SUMINISTRE INMEDIAT"

CALD. GASOIL CALD. GAS CALD. LLENYA SOLAR LLAR CALD. CALD. BIOMASA

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica

Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura

PER AIGUA I PER AIRE.

CALD. LLENYA

flama inversa ESTUFA LLENYA ESTUFA PELLETS

HABITACIONS INTERIORISME

Decorar-lo amb allò que més

ens agrada pot provocar un can-

vi total en aquesta habitació.

Utilitzar llençols i cortines sen-

se estampats, d’un sol color i

reservar la policromia per coi-

xins i complements. El cotó i

el lli són els teixits que millor

transpiren. A les parets podem

mostrar les nostres aficions:

si ens agrada la fotografia, po-

dem penjar bones col·leccions

VIU Tarragonad’imatges, o bé alguna pintura

sobre el capçal del llit o paper

pintat en tota l’habitació. Ara

bé, els colors neutres afavorei-

xen la relaxació en una habita-

ció destinada al descans.

La fusta ha de ser la gran pro-

tagonista perquè aporta ca-

lidesa i és un material noble,

sense oblidar que la barreja

d’estils aporta personalitat a

l’estança. A l’hivern es poden

utilitzar catifes per guanyar

calidesa -ideal per quan vas

descalç-, sempre i quan siguin

d’un sol color per tal de no re-

carregar aquesta estança. La

llum és primordial. Que sigui

la necessària, poca, per tal

d’afavorir el descans i que surti

d’una làmpada sobre una tau-

leta de nit.

Una de les coses que més po-

den ajudar a la personalització

del dormitori és poder associ-

ar l’habitació a alguna aroma,

fragància. Rosa o lavanda són

algunes de les més indicades.


Personal i intransferible

Els colors neutres afavoreixen la relaxa-ció en una habitació destinada al descans

Fer del teu dormitori el lloc especial de la casa

Hi passem moltes hores però no ens n’adonem perquè estem dormint. Amb tot, el dormitori diu molt de nosaltres, de la nostra personalitat i dels nostres gustos i aficions

Gustau i Carlos, els gerents.La seva premissa: Treballar colze a

colze amb els seus clients peraconseguir els millors resultats

Els especialistes diuen la sevai participen del formats col·laboratius de GCD

SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68,

Local 11-13 · 43002 de Tarragona

Tel. 977243364

[email protected] • www.grupgcd.com

Segueix-nos a:


PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

GCDEstudis i projectes, materials i assessoramentGrup GCD és una empresa li-

derada per dos joves Gustau

Comes Dalmau i Carlos Mansi-

lla, que han apostat per vèncer

la por natural del sector de la

construcció i han trobat la seva

oportunitat en un nínxol que

requeria més especialització i

personalització d’uns serveis

que a causa de la conjuntura

econòmica s’estaven perdent.

Amb treball i tenacitat estan

aconseguint posicionar-se com

a referents en el sector de la

construcció i materials d’avant-

guarda de la província.

Si alguna cosa els caracterit-

za és la seva contínua i activa

lluita per estar a l’última en els

productes més innovadors del

sector i avançar per tal de po-

der oferir un servei de qualitat i

productes singulars.

En GCD qualsevol projecte és

possible, no hi ha repte que no

acceptin i escull que no es pro-

posin salvar.

DESPATXOS INTERIORISME

Així molts ciutadans han ha-

gut d’habilitar un espai en

l’habitatge per poder desti-

nar-lo a despatx. Aquest, però,

no ha de ser necessàriament

un lloc qualsevol, fosc, mal

organitzat i gens atractiu, ans

el contrari, pot ser un espai

atractiu i que, ben pensat, pot

integrar-se en la decoració de

la resta de la casa.

VIU TarragonaEl primer que cal fer és triar la

zona més tranquil·la de la casa.

Si es disposa de llum natural,

serà perfecte i caldrà que no hi

hagi massa elements que dis-

treguin la concentració de la

persona que farà servir aquest

despatx improvisat.

Pot tractar-se d’una zona que

estigui connectada al dormito-

ri o que estigui d’esquena a la

sala d’estar -moltes vegades,

la zona que queda buida rere

el sofà pot ser una bona opció-.

Hi ha habitatges que destinen

una de les seves habitacions

per a possibles convidats. Nor-

malment, les visites no es pro-

dueixen molt sovint i, per tant,

en lloc de tenir una zona desa-

profitada pot tenir un ús com a

espai de treball.

Una altra opció és situar una

taula i una cadira al passadís,


Zona de treball

El primer que cal fer és triar la zona més tranquil·la de la casa

Un espai per poder utilitzar de despatx,una necessitat que creixCada vegada hi ha més gent que treballa des de casa. Això és degut als nous formats laborals, les noves tecnologies, el fet de treballar com autònom, etc.

sempre i quan aquest sigui

prou ample. La cadira i la taula

no seran purament d’oficina,

sinó que poden integrar-se

en la decoració amb mobles

antics de fusta.

Març-Abril 2015

Un dels fets que no pot passar

desapercebut a l’hora de plan-

tejar la construcció d’un habi-

tatge o d’entrar a viure-hi és la

climatització. N’hi ha de mol-

tes menes, tot depenent de

les nostres necessitats i capa-

citats econòmiques, així com

de les característiques de la

casa on anem a viure. Mantenir

una casa ben climatitzada pot

estalviar maldecaps de l’estil

de refredats (canvis sobtats

de temperatura) i econòmics

(mal aïllament tèrmic).

El primer que cal és aïllar tèr-

micament l’habitatge. D’aques-

ta manera s’impedeix que

s’escapi l’escalfor a l’hivern

o que penetrin les altes tem-

peratures del carrer a casa

nostra. És fonamental que les

finestres i les portes estiguin

ben tancades, hermètiques,

un fet que ajuda molt a regular

la temperatura de la casa. En

aquest sentit, els vidres no són

Al teu aireCom n'és d'important una bona climatització

un aspecte menor a tenir en

compte. Instal·lar vidre tèrmic

o làmines aïllants a les fines-

tres pot ser de gran ajuda.

Un dels fets que s’oblida molt

sovint és el de revisar els apa-

rells de climatització. Amb l’ús,

l’aire condicionat perd eficièn-

cia i cal que un tècnic el revisi

periòdicament per tal d’asse-

gurar-ne el correcte funciona-

ment, amb l’estalvi energètic

que això suposa.

No cal passar per alt que al-

tres elements com les cano-

nades i les calderes també han

de tenir un bon aïllament per

evitar les pèrdues de calor. El

terra (cada vegada hi ha més

gent que aposta per una mena

que procura calor radiant) i el

sostre també han d’estar ben

aïllats per tal de mantenir l’ha-

bitatge amb una temperatura

constant i evitar els corrents

d’aire i el pas del fred i la calor. C/ Reial, 23-A · 43004 TarragonaTel. 977 24 05 05

[email protected]

Des de 1975, 40 anys al seu servei

Demani pressupost, li fem a mida

ELECTRICITATTARRAGONA, S.L.

Instal·lacions i manteniment d’electricitat - Domòtica - Telecomunicacions - Lampisteria - Gas

- Calefacció - Aire condicionat - Energia solar

Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

TELES INTERIORISME

Així, situar una butaca amb un

coixí i una manta que encaixin

perfectament pot aportar l’en-

cant necessari. En aquest sen-

tit, cal veure les oportunitats

que ens ofereixen els mobles

vells o antics. Abans de des-

fer-se d’alguns d’ells, es pot

contemplar la possibilitat d’en-

tapissar aquestes butaques i

donar-los, d’aquesta manera,

l’estil que nosaltres volem.

Entapissar també és vàlid per

sofàs que ja compten amb

un bon grapat d’anys a casa.

Si es fa de nou, el moble rejo-

veneix i té corda per estona,

però també cal recordar que

es poden fer fundes amb les

VIU Tarragonaquals podem canviar més so-

vint l’aparença del nostre sofà.

Els coixins poden tenir fundes

de doble cara, és a dir, que la

tela sigui diferent segons com

els posem i, d’aquesta manera,

la varietat d’estils pot enriquir

tota l’habitació.

Una nova tendència adapta

l’estil rústic en espais mo-

derns. Conserva la calidesa

i l’encant d’allò que pertany

al camp però amb uns colors

més clars i renovats.


Teles amb estil

Canviar petitespeces pot ser la clau

de l’èxit

Passen inadvertides, però aporten el puntd’elegància necessari

No saber què posar en un racó del menjador i, quan

ho fas, t’adones que allò no va. El simple de fet

no de redecorar tota l'habitació sinó de

canviar petites peces pot ser la

clau de l’èxit

CATIFES INTERIORISME


S’està imposant a tot arreu. Ja

no n’hi ha prou amb una sola

catifa sinó que, sobre una de

molt grossa, se’n posa una al-

tra que faci contrast. Moltes

d’elles simulen pells d’animals

salvatges com podien ser ze-

bres o lleopards, per exemple.

Els colors de la catifa de sota

VIU Tarragonasolen ser més neutres, deixant

les tonalitats més arriscades

per la de sobre.

S’utilitzen motius geomètrics,

ratlles i fins i tot quadres. La

combinació d’estils provoca

que es transmeti més frescor,

una sensació d’innovació que,

amb els mobles adients, fan

que la decoració de l’estan-

ça i de tot l’habitatge tinguin

més sentit. En el cas de les

pells d’animals, es col·loquen,

sovint, en diagonal, un fet que

aporta dinamisme.

La doble catifa ja comença a

ser una tendència però tam-

bé s’aprofita per actualitzar

alguns habitatges que estan

equipats amb moqueta. La

Doble catifa

La combinació d’estils provoca que es

transmeti més frescor

Una solució per crear atmosferes més càlidespossibilitat de canviar sovint

de catifes dóna un aire de reno-

vació de l’habitatge i fa que la

moqueta sigui menys avorrida.

DETALLS INTERIORISME


Un racó, una solucióEspais que semblen destinats a quedar buits, per petits o per no tenir un ús clarament definit

Cada habitatge té un racó que

no té una utilitat clara. Poden

ser espais petits, al costat d’un

armari o sota una finestra o

entre la butaca i la llibreria.

Deixar-los buits és desaprofitar

les possibilitats que ens donen

i, de pas, deixar de donar un toc

personal al nostre habitatge.

Les parts de la casa que estan

a prop de les finestres acostu-

men a ser llocs on no sé sap

què posar. Posar una caixonera

VIU Tarragonaenganxada a la paret i, a sobre,

unes lleixes que permetin obrir

la finestra sense problemes és

una bona idea. També, en la

zona en què es pot tenir la lli-

breria, al costat d’una finestra.

Posar una chaise longue per-

met crear un racó de lectura

molt agradable.

Una altra idea és situar una ba-

rra de fusta que recorri tot el

llarg de la cuina en la part que

no hi ha els focs. Sota d’ella es

poden posar calaixos i en un

dels extrems, buits a la part

baixa, pot ser utilitzat com a

zona d’esmorzar.

En les cases que tinguin una

cuina amb accés a la terrassa,

si es disposa d’un espai previ a

les portes sense cap utilitat, es

pot col·locar un petit office amb

un banc, una taula i una cadira,

ideal per crear una zona per es-

morzar o bé berenar amb llum

natural.

Una de les solucions més pràc-

tiques és posar una prestatge-

ria sota tot l’ample de la fines-

tra amb calaixos per guardar

coses. Sobre la finestra, una

prestatgeria serveix per tenir

caixes grans on es guarden ob-

jectes que s’utilitzen molt de

tant en tant.

Posar una chaiselongue permet crear un racó de lectura

molt agradable

MATERIALS GISBERT, som una empresa familiar fundada fa 50 anys a la població de Jesús (Tortosa) que primer ens vam dedicar a la fabricació de mosaic hidràulic i des de fa 30 anys vam especialitzar-nos en la comercialització de materials per a la construcció.

Durant aquest temps, hem estat ampliant el nostre negoci per a donar els màxims avantatges als nostres clients, fins assolir -tot just fa dos anys- dos punts més de venda al Polígon Alba de Vila-Seca, el qual subministra tota mena de materials per a la construcció i la botiga GISBERT INTERIORS situada a la Rambla President Macià, 4 de Tarragona, podreu trobar els productes que necessiteu per fer realitat la vostra llar.

Tarragona. Rbla. President Macià, 4 local 9 | Tel. 977 242 363 | [email protected]

www.materialsgisbert.com

Vila-seca. Pol. Alba, C/ Del Molí, 9 | Tel. 977 396 954Jesús-Tortosa. Ctra. C-12 km20 | Tel. 977 500 306 | Mòbil 689 723 420

MATERIALS PER A CONSTRUIRELS VOSTRES SOMNIS

MATERIALS PER A CONSTRUIRELS VOSTRES SOMNIS


Parlem amb l'oncòlegespecialista en càncer de mama i responsable de la unitat d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Reus

SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

«Anar aHouston és una ximpleria»

Entrevista aldoctor Kepa Amillano

Què és el càncer de mama?

És una malaltia molt important

perquè és el càncer més fre-

qüent en dones, sobretot entre

els 40 i 70 anys. És un problema

per a la societat.

Per què passa més en la franja

d’edat que vostè comenta?

Per saber perquè aquesta ma-

laltia té més incidència en do-

nes d’aquestes edats que amb

dones més joves hauríem de

saber d’on ve aquest càncer i

ara no ho sabem. Hi ha molts

factors, un d’ells és hormonal.

Vol dir que, segons com té la

regla una dona això influeix a

poder desenvolupar la malal-

tia? Sí, és un dels factors clàs-

sics. El fet de tenir la menarquia,

la primera regla, més tard del

que és normal, podria ser un

dels factors per tenir càncer de

mama. Però això no vol dir que

hagi de passar. També hi ha fac-

tors dietètics, socials…

Quan parla de factors dietè-

tics vol dir que hi pot haver

algun aliment que afavoreixi

l’aparició d’aquest càncer? En

tots els càncers es parla que hi

ha productes que poden donar

problemes, però jo em refereixo

a tenir una dieta saludable. Si

mengem de forma equilibrada,

amb pocs greixos i tenir un estil

de vida sa, fent esport, ajuda a

evitar aquest càncer.

La prevenció, doncs, és clau.

Efectivament. Hi ha una pre-

venció primària, que és intentar

evitar la malaltia i una de secun-

dària que fa referència a què, un

cop tinc la malaltia, intentar di-

agnosticar-la el més ràpid pos-

sible. Al càncer de pulmó, per

exemple, la prevenció primària

seria deixar de fumar. Al càn-

cer de mama no tenim aquesta

possibilitat perquè, tal com he

dit abans, no en sabem la cau-

sa directa. La causa secundària,

però, sí que és molt important,

i per això fem les mamografies.

Rafa MarraséSempre que parlem de càncer

de mama, fem referència a do-

nes, però hi ha un 1% d’homes

que també desenvolupen la

malaltia. Per què uns homes

sí i uns altres no? És el mateix

tipus de càncer? És cert que hi

ha una part de la població mas-

culina que pateix el càncer de

mama però no sabem per què.

Hi ha un component hormonal,

però tenim molt poques dades

perquè està poc estudiat en ho-

mes, i més si es té en compte la

quantitat d’estudis que hi ha en

dones. En haver-hi pocs casos,

no hi ha grans estudis i és difícil

saber quines són les causes.

Els símptomes i la detecció de

la malaltia són iguals en ho-

mes i dones? És diferent. En do-

nes hi ha dos tipus de detecció:

la mamografia d’screening, que

és aquella que es fa en dones

que no tenen cap símptoma,

que es realitza a totes a partir

dels 50 anys cada dos anys i

que, de vegades, pot aparèixer

una taca, microcalcificacions,

i és aleshores quan ho podem

diagnosticar. El gran percentat-

ge de diagnòstic en dones es fa

mitjançant aquest tipus de ma-

mografies. Abans dels 50 anys o

pacients que no es fan aquestes

mamografies, la manera de de-

tectar-ho és tocant-se, notant

algun petit bony. En homes s’ha

de fer així perquè no es pot fer

mamografia perquè la glàndula

mamària de l’home és molt pe-

tita.

En un article al The New York Times es plantejava si era

convenient fer aquest tipus

de mamografies en massa

perquè això, segons explica-

va l’autor, podia crear un cert

estrès en el pacient perquè

moltes vegades es produïa el

que s’anomena un fals positiu,

és a dir, la mamografia revela

«El de mama, és elcàncer més freqüent en dones, sobretot

entre els 40 i 70 anys»

Un dels efectes secundaris més freqüents i traumàtics de la quimioteràpia és la pèrdua sobtada del cabell (Alopècia temporal, reversible, no cicatri-cial) per l’alteració dels folículs pilosos. Els agents quimioteràpics (citos-tàtics) produeixen una interrupció de l’activitat mitòtica característica en la fase anàgena (efluvi anàgen), provocant una alopècia, donat que en aquesta fase anàgena es troben el 90% dels cabells.

Es desencadena als 15-18 dies de l’inici de la quimioteràpia tot fent-se evident aproximadament al mes de tractament. Afecta principalment el cuir cabellut, i pot afectar altres parts del cos, com les aixelles, braços, cames, celles i pestanyes.

Des del maig de 2013, Daniel Céspedes, estilista de renom en la indústria de la moda i la postisseria, dirigeix el seu propi centre estètic capil·lar al ca-rrer Gasòmetre, 4. Hair&Beauty (www.pelucastarragona.es) és l’únic cen-tre exclusiu i especialitzat en estètica oncològica i alta postisseria capil·lar a Tarragona, un espai tranquil i acollidor, atès pels millors professionals en cabina privada per a preservar la intimitat dels seus clients.

«És de vital importància l’atenció tan sols per experts qualificats, entregats y humanament sensibles per a poder assessorar i mantenir en perfectes con-dicions la millor opció del sistema capil·lar durant tot el procés de quimio-teràpia», explica Céspedes . Especialistes en alta postisseria, cobreixen les necessitats de persones afectades per diferents menes d’alopècia, ja sigui reversible com a efecte secundari a la quimioteràpia, o pròtesis capil·lars a mida per a clients amb pèrdua de volum i densitat, alopècia difusa, areata, universal o cicatricial entre d’altres.

Tal i com comenta Céspedes, un dels requisits més importants a l’ho-ra de determinar una peça de qualitat, és la matèria primera, la mateixa amb la que treballen les seves peces artesanals; el cabell verge europeu. A diferència de la majoria, on el cabell indi o asiàtic ha estat processat en àcids (tots ells sense cutícula) i anomenat simplement com a “perruques de cabell natural”, Hair&Beauty és un dels pocs centres que ofereixen el millor i més cotitzat cabell per a elaborar la postisseria. Conegut com l’or del pèl, el cabell verge europeu és, sens dubte, la matèria primera més exclusiva, un diamant en brut.

La millor perruca o sistema capil·lar del món és aquella que se sent com si es tractés del propi cabell, i així és primordial la comoditat , indetectabili-tat, seguretat i innovació, tot reproduint l’estructura cranial i la curvatura frontal a través d’una presa correcta de les mesures i la plantilla.

Hair&Beauty, també desenvolupa una col·lecció d’alta postisseria i perru-ques de microfibra i cabell natural verge europeu en diferents tallatges per a aconseguir un ajustament perfecte i ser estilitzades a l’instant, sent així els sistemes més efectius per a urgències i pressupostos més econòmics. Tots aquests sistemes s’elaboren en diferents mides, i assenyala Céspedes que són essencials per a un ajustament perfecte. Ni tothom no té el mateix cap, ni hi ha una perruca per a tots els perímetres . A més, es personalitzen per a cada client per tal de recrear l’estil més semblant al propi, tot aconseguint un look molt natural sense que es percebin canvis en la imatge, tot embellint de forma natural i recuperant la identitat de cadascú.

Daniel Céspedes. Director de Hair & BeautyGasòmetre, 4 · 43001 Tarragona | Telèfon 977 221 271

www.pelucastarragona.es | [email protected]

HAIR BEAUTYCENTRE ESTÈTIC CAPILAR

&


ENTREVISTA SALUT

un possible tumor i després,

mitjançant una segona mamo-

grafia o, fins i tot, una biòpsia,

es descartava. Què en pensa?

Ara hi ha molt debat però el que

és evident és que fent aquestes

proves periòdiques a tota la po-

blació femenina a partir de certa

edat, aquest screening, la super-

vivència de les pacients aug-

menta significativament. Quan

alguna de les pacients arriba a

la consulta perquè diu que s’ha

detectat un bony i li comences

a fer proves com una mamogra-

fia, una ressonància o, fins i tot,

en aquelles a les que fem un se-

guiment, una biòpsia, és evident

que generes un neguit, però s’ha

de fer perquè gràcies a aquestes

proves podem salvar la vida de

les pacients. Hi ha d’altres casos

on, per exemple, això no està

demostrat. En el cas del càncer

de pròstata en els homes es fa

una prova de PSA (segons les si-

gles en anglès: antigen prostàtic

específic, un marcador d’aquest

tipus de càncer) que no és fiable

del tot. Pot resultar negativa i

que hi hagi càncer, o positiva i

que no n’hi hagi. En aquest tipus

de malaltia fer aquesta prova,

per exemple, no ha demostrat

més supervivència, tot el con-

trari que en les mamografies.

Quants tipus de càncer de

mama hi ha? El càncer de

mama és molt heterogeni. Com

més estudiem més tipologies

descobrim. Abans miràvem la

cèl·lula i en base això agrupà-

vem els càncers. De fa 10 o 15

anys, però, filem més prim i

parlem de perfils mol·leculars

i genètics. Hi ha 4-5 grups per-

fectament diferenciats des de

la seva aparença, la velocitat en

el seu creixement i, sobretot, la

seva resposta als tractaments.

Cap on van les investigacions?

A cada cèl·lula busquem una

diana per poder atacar i matar

la cèl·lula. Això ha passat en

les pacients de Her2 positiu. El

Her2 és una diana i ara ja tenim

tractaments anti Her2. Aquests

càncers representen un 30% de

tots els de mama que hi ha, tal

com passava fa 20 anys, però

ara podem curar-lo millor gràci-

es a aquests tractaments espe-

cífics, són teràpies dirigides.

Cada cop es parla més d’una

medicina personalitzada. En-

tenc, pel que vostè diu, que

anem per aquest camí, oi? Sí.

No tothom amb el mateix ti-

pus de càncer el desenvolupa

d’igual manera. Els nous tracta-

ments que surten són de biolo-

gia mol·lecular, els tractaments

diana que hem esmentat abans.

Ja no surten nous tractaments

de quimioteràpia.

S’està deixant de banda la

quimioteràpia? Aquesta és la

tendència però totes les dones

s’han de sotmetre al tractament

bàsic (quimioteràpia) perquè és

el que ha demostrat més efecti-

vitat. Els nous tractaments vé-

nen combinats amb quimiote-

ràpia però volem trobar la diana

per tractar cada càncer. Volem

més efectivitat i menys toxicitat,

evitar els efectes secundaris de

la quimioteràpia.

Tot i ser un càncer molt impor-

tant, els nivells de curació són

molt alts. Hem de ser optimis-

tes? Sí, perquè el nivell de super-

vivència és del 80-85%, que és

molt. En aquest tipus de càncer,

a més, tenim nous tractaments

contínuament. El fet que sigui

una malaltia tan estesa permet

fer grans estudis amb moltes

pacients i això ajuda. De fet, aquí

a Reus, tenim una unitat d’assa-

jos clínics i podem disposar de

mol·lècules molt noves, fins i tot

abans que s’autoritzin o siguin

aprovades, això fa que moltes

de les nostres pacients ja dispo-

sin d’aquests tractaments de fa

anys. Pel càncer de mama tenir

una unitat d’investigació és vital.

Moltes vegades associem càn-

cer de mama amb extirpació

d’un pit. Això sempre és així?

No, no cal treure tota la mama,

només la part afectada, inten-

tem ser com menys agressius

millor. Tant de bo tinguéssim

uns tractaments que evitessin


ENTREVISTA SALUT

el fet d’operar i, en aquest sen-

tit, els tractaments mol·leculars

van per aquest camí. En molts

casos, si podem, en la mateixa

intervenció, si hem d’extirpar

una mama, fem una reconstruc-

ció tot seguit.

S’ha fet sempre això? Fa molts

anys que es fa, tot i que en els

últims 5 anys ha augmentat per

diversos motius: perquè tenim

més recursos i perquè la cirur-

gia estètica dóna uns millors

resultats ara que abans.

Tothom pot patir un càncer de

mama? Sí. Ara sabem també

que hi ha entre un 5% i un 10%

de càncer de mama hereditari.

De fet, tenim una consulta que

es diu Consell Genètic on pa-

cients que hagin tingut prece-

dents amb càncer de mama o

ovari, es fan un estudi de muta-

cions genètiques que permeten

detectar si estàs més predispo-

sat a patir aquell càncer.

I això no seria recomanable

que s’ho fes tothom? No per-

què hi hauria molts falsos posi-

tius. Per exemple, tu i jo ens po-

dríem fer la prova, que hi sortís

una mutació i que no tingués

res a veure amb el càncer. L’im-

portant és la història familiar del

càncer de mama (mare, àvia o

germana), treure una mostra de

la persona que tingui el càncer i,

si hi surt la mutació, s’hauria de

fer la prova als descendents i si

aquests tenen la mateixa muta-

ció, s’ha de fer el seguiment per-

què poden desenvolupar la malal-

tia, però només en aquests casos.

A Estats Units hi ha empreses

que et fan estudis genètics per

saber quines malalties podem

desenvolupar. Aquí ja entra el

negoci. A Espanya i Europa tam-

bé hi ha empreses com les que

dius. És aquí on intervé el Con-

sell Genètic de què hem parlat

abans. Si la meva família no ha

tingut cap problema amb el

càncer però jo em faig la prova

i em surt, no vol dir que la mu-

tació tingui a veure amb aquesta

malaltia.

Reus és l’hospital de referèn-

cia en el tractament del càncer

a la demarcació. Abans vostè

ha explicat que disposen de

mol·lècules per poder fer assa-

jos clínics amb pacients. Quin

és el paper d’aquest centre

hospitalari en el panorama del

càncer? Nosaltres formem part

de diversos grups d’investigació

en el càncer de mama. La nos-

tra unitat col·labora amb els dos

grups d’investigació d’aquesta

malaltia més importants d’Es-

panya i d’Europa, que són SOLTI

i GEICAM. La nostra tasca aquí

a Reus ha fet que el grup SOLTI

ens hagi atorgat la certificació

de Centre Excel·lència el 2014,

això vol dir que estem entre els 7

millors hospitals en l'àmbit d'in-

vestigació de càncer de mama

de tota Espanya. Això és molt

important i ho hem aconseguit

en només 4 anys.

De debò? Sí, mira et posaré un

exemple. Hi ha un medicament,

el Pertuzumab, que es fa servir

per al tipus Her2, i que és un

tractament que ha revolucionat

el món de l’oncologia, ara s’ha

aprovat i es dóna com a tracta-

ment arreu però que les nostres

pacients l’han pogut utilitzar

des del 2010.

Quanta gent forma la unitat

d’investigació? La unitat d’in-

vestigació de l’Hospital Sant

Joan de Reus és per a tots els

tumors, no només el de mama.

El nucli real de la unitat són

tres infermeres que coordinen

tot. Jo sóc el responsable de la

unitat, m’envien les propostes

dels assajos i amb el meu equip

decidim quins són interessants

i els desenvolupem a través de

les tres infermeres.

Quanta gent participa en un

assaig clínic? Depèn. Habitual-

ment són estudis internacionals

que comporten entre 500 i 1.000

pacients. A Reus n’hi hauria entre

5 i 8. Que l’hospital de Sant Joan

participi en estudis d’aquesta en-

vergadura és molt important.

Aquesta és una dada molt in-

teressant perquè, tradicional-

ment, sempre hem cregut que

per tenir una bona assistència

mèdica calia anar a Barcelona

o a Houston. Això és una cosa

que sempre m’ha sorprès. Jo

vinc de Donosti i tot això no

existeix. La marca Barcelona és

brutal en tota la medicina. Hi ha

gent que vol una segona opinió,

cosa que és totalment respecta-

ble, però moltes vegades, quan

els pacients van allà els hi diuen

que ells no disposen dels assa-

jos que tenim a Reus.

Són una potència, doncs. Sí,

això passa en la majoria de ca-

sos però hi ha centres a Barcelo-

na realment molt importants, el

més gran seria la Vall d’Hebron.

Amb aquest centre treballem

braç a braç. Hi ha un especialis-

ta que passa consulta aquí una

vegada a la setmana i nosaltres

enviem allà un responsable de

Consell Genètic. Vall d’Hebron

és, possiblement, l’hospital de

tota Europa amb més assajos

clínics, el que té més mol·lècules

noves. Ser el germà petit de Vall

d’Hebron és un privilegi.

I anar als Estats Units? Em fa

molta pena que la gent hagi de

marxar als Estats Units. Aquest

tipus de malalties les has de

passar a casa i prop de la teva

família. Coneixent aquest món,

sempre dic que si ho pots fer a

casa teva, molt millor. L’oncòleg

té l’obligació de facilitar-li al pa-

cient el millor tractament pos-

sible i si existeix una mol·lècula

bona, que el pot ajudar, hem de

fer que el pacient hi tingui ac-

cés. I si parlem d’aquest tipus

de mol·lècules, o les tenim aquí

o les tenim a Barcelona, no hi

ha més. Anar a Houston és una

ximpleria. Un dels grans savis de

l’oncologia és el doctor Baselga

que estava a Barcelona i tenim

totes les mol·lècules a través del

grup SOLTI. Anar a Estat Units?

No. Anar a Barcelona? Depèn i,

per sort, molt poques vegades

perquè normalment tenim els

tractaments aquí i a Barcelona

hi ha molts centres que no tenen

aquestes mol·lècules.

El cas Angelina Jolie. Es va extir-

par els dos pits per precaució.

Ho recomana? Angelina Jolie té

una història familiar amb molts

càncers de mama i ovari, segons

ha explicat ella mateixa. La seva

mare es va fer la prova genètica i

tenia la mutació i al fer-se-la ella,

també la tenia. Quan passa això,

a Consell Genètic t’informen de

les possibilitats de patir un càn-

cer de mama i un d’ovari, aquí és

on entra la prevenció. Al càncer

de mama no tenim res, però en el

cas dels ovaris els podem treure

en les pacients que ja han tingut

descendència. Com evitar el càn-

cer de mama? Si traiem les dues

mames, tenim la prevenció pri-

mària o, si no, podem fer mamo-

grafies o ressonàncies cada dos

anys. L’estadística diu que no hi

ha més supervivència si, preven-

tivament, trec les dues mames

o no les trec. No és, doncs, una

pràctica que jo recomani perquè

suposa un trauma i un estrès

per la pacient. Amb tot, la paci-

ent pot raonar, sempre parlant

del cas estil Angelina Jolie, amb

precedents familiars de càncer i

mutacions genètiques i ella tam-

bé amb la mutació, que, si no es

treu els pits, pot tenir moltes més

possibilitats de desenvolupar la

malaltia que si no ho fa. Ella, la

pacient, pot argumentar que, si

no es fa una mastectomia profi-

làctica, sempre pot tenir el temor

a desenvolupar la malaltia, que si

arriba s’haurà de fer quimioterà-

pia, etc. Ara, al Consell Genètic

no són contraris a tot això, és la

pacient qui pot decidir. Fa uns 10

o 15 anys els metges érem més

reticents. L’experiència ens diu

que ara hi ha molta més informa-

ció. La cirurgia estètica ha millo-

rat molt i es poden fer una mas-

tectomia implantant només les

pròtesis i quedant estèticament

perfectes. Així es disminueix

molt el risc i el resultat estètic és

satisfactori.

«El nivell desupervivència és del

80-85%, que és molt»

Nace un nuevo concepto de entrenamiento

Descúbrenos en...

Descarga la APP Oficial

#NaturFitterswww.naturfit.net


Gairebé tothom coneix algú que

l’ha patit. El càncer de mama

s’ha convertit en el pa de cada

dia per a la societat contempo-

rània que, però, està cada cop

més preparada per afrontar-lo.

La prevenció en forma de ma-

mografies planificades en do-

nes en edat de risc i la millora

dels tractaments mèdics fan

que parlar d’aquesta malaltia

ja no sigui tabú, tot i la seva

perillositat. “La cobertura de la

mamografia en dones entre els

50 i 70 anys està per sobre del

80%”, explica Jaume Galceran,

director de la Fundació Lliga

per a la Investigació i Prevenció

del Càncer (FUNCA), que re-

marca que l’augment d’aquest

tumor és d’1% anual. La inci-

dència d’aquest càncer a la

demarcació de Tarragona és,

segons Galceran, la mateixa

que a altres territoris i es re-

gistren un total de 450 casos a

l’any al territori, amb 90 morts

cada any.

El càncer de mama suposa el

30% de tots els casos de càn-

cer que pateixen les dones i

factors hormonals, l’obesitat i

els hàbits reproductius -les do-

nes que no han tingut fills tenen

un risc una mica més elevat- en

són algunes de les causes. “No

podem controlar tenir càncer

de mama o no, l’únic que po-

dem fer és una bona detecció

precoç. D’aquesta manera

fer una mamografia cada dos

anys a dones entre els 50 i 70

anys és molt important”, as-

segura Jaume Galceran que

puntualitza que la incidència

d’aquest càncer no es dismi-

R.M.

La gran amenaçaEl càncer de mamaÉs el tumor més comú, amb molta més incidència que el segon, el de còlon i recte, i registra uns 450 casos anuals a la demarcació de Tarragona

CÀNCER DE MAMA SALUT

nueix, però sí la seva morta-

litat. Així, el fet de poder fer

mamografies de forma regular

ha retallat la mortalitat en un

30%. “La supervivència en-

tre els anys 1985 i 1989 era

del 67% mentre que les

dades que tenim entre

els anys 2000 i 2004

eleven la xifra fins al

83%. Això ha estat

possible gràcies

a les millores

terapèutiques

i més cultu-

ra mèdica

de les pa-

cients, en

el sentit

que les

d o n e s ,

quan es

noten un

bony al

pit, van de

seguida al

metge”, diu.

A la demarcació de Tarragona,

el càncer de mama es presenta

en 109 dones de cada 100.000

a l’any. La probabilitat de patir

aquesta malaltia en dones de

fins a 40 anys és del 0,5%, fins

a 50 anys és del 2%, 4% fins als

60 anys, 6% fins als 70 anys i

8% si es té més de 80 anys.

“Actualment hi ha 7.000 dones

a la demarcació que en algun

moment de la seva vida han

patit càncer de mama. Aques-

ta malaltia ha augmentat al

mateix ritme en totes les soci-

etats industrialitzades, on hi ha

un estil de vida més sedentari.

Amb tot el pronòstic és cada

vegada millor, amb tractaments

dirigits més eficaços i menys

agressius”, explica Galceran.

ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES | CENTRE MÈDIC | FORMACIÓ

Orthoclinic Tarragona Avinguda Catalunya, 22DTel. 977 235 976

Orthoclinic Reus. Travessera de Sant Antoni, 15. Tel. 977 345 231

www.orthoclinic.es

ÚNICA CLÍNICA DENTAL AMB ELSEGELL DentalQualityA LA PROVÍNCIA DE TARRAGONADentalQuality certifica un grup exclusiu de clíniques dentals independents que treba-

llen sota els més alts i estrictes requisits de qualitat. Només professionals amb vocació

i amb un alt nivell de formació i experiència. Equipades amb les darreres tecnologies

en equips i tractaments. Apliquen materials de la millor qualitat. Ofereixen una atenció

totalment personalitzada i un tractament adreçat a evitar el dolor.


CÀNCER SALUT

Cinc minuts amb ella i t’adones

perquè ocupa el càrrec que té.

Lídia Pascual, encarregada del

Grup d’Ajuda Mutua (GAM)

de la Lliga contra el Càncer de

Tarragona i les Terres de l’Ebre,

transmet serenor, pau. Ella va

passar fa 16 anys un calvari, un

trauma en forma de càncer de

mama que va desembocar en

una amputació de pit que la va

tenir mutilada durant 4 anys.

Aleshores va buscar consol i

ajuda en la Lliga. Ara és ella qui

dóna suport a les dones afecta-

des per aquest tumor. “Va ser

un moment horrible. Quan em

van dir que tenia càncer vaig

viure una sensació molt estra-

nya, com si estigués en un mal-

son, pensant que de cop i volta

em despertaria”, recorda.

Pascual va començar a sospi-

tar que alguna cosa no anava

a l’hora quan es va detectar un

bony al pit. En una primera revi-

sió, el ginecòleg va pronosticar

que allò, aquell bony, no feia

“mal aspecte”, però la citolo-

gia posterior va evidenciar un

tumor. “Em van comunicar la

notícia d’una forma molt brus-

ca i això no pot ser. Ara intento

conscienciar els metges que cal

tenir més tacte”, explica. Deses-

perada, Lídia Pascual va decidir

anar a Barcelona a la recerca

d’una segona opinió mèdica,

que va confirmar el primer di-

agnòstic. Va ser a la ciutat com-

tal on es va fer la mastectomia

però la resta del tractament el

va seguir a Reus (es va fer 25

sessions de radioteràpia). “No-

més pensava en els meus fills.

Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys i

no volia que es quedessin sen-

se mare”, recorda.

Rafa Marrasé

Testimoni d'una amputacióLídia Pascual, delegada de la Lliga contra el Càncer a Tarragona, va patir l’extirpació d’un pit fa 16 anys. Ara, des de la seva experiència, es dedica a ajudar a dones que pateixen la malaltia.

L’amputació va provocar que

hagués de portar una pròtesi

externa durant 4 anys, un fet

que, però, no va afectar en la

seva vida de parella. “El meu

marit sempre em va donar su-

port. Quan va ser l’hora de fer-

me la reconstrucció, em va dir

que no calia que ho fes. El meu

fill petit, fins i tot, em pregunta-

va quan em traurien l’altre pit,

com si fos la cosa més normal

del món”, diu mentre afirma que

el paper de les persones que vi-

uen al voltant del malalt és molt

complicat perquè creuen que

“no tenen dret a ensorrar-se” i

sovint la societat no els hi presta

tanta atenció.

El primer moment després de

l’operació va ser traumàtic per a

Pascual “perquè el pit és un sig-

ne de feminitat” però va fer el cor

fort i va continuar amb la seva

vida anterior. “No tenia gens de

ganes de tornar a la feina, però

ho havia de fer. Des de la malal-

tia, no he tornat a fer plans a mig

o llarg termini”, assegura. Ella vol

donar un missatge d’esperança,

d’optimisme davant una ma-

laltia que afecta moltes dones

però que també té un alt índex

de curació. “Sempre s’associa el

càncer amb la mort però des de

la Lliga volem transmetre confi-

ança perquè d’aquesta malaltia

te’n pots sortir”.

«Només pensava en els meus fills. Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys

i no volia que esquedessin sense mare»

sonalment haver perdut un

-o els dos- pits? Per descomp-

tat que rebre un diagnòstic de

càncer i saber que això porta-

rà a una intervenció mutilant,

representa un cop psicològic

molt important. Encara que

tots sabem que hi ha una gran

incidència d'aquest tipus de

càncer, ja que una de cada 12

dones ho pot tenir i que gairebé

representa el 30% de tots els

càncers, ningú espera patir-lo.

El fet que l’índex de curació

sigui de més del 85%, és espe-

rançador. Després de superar

la malaltia, si se sotmet a una

reconstrucció, la pacient pot re-

cuperar un gaudi ple de la seva

vida en tots els aspectes.

En què consisteix la inter-

venció de reconstrucció? La

intervenció es pot fer al mateix

temps que l'extirpació del teixit

danyat i en aquest cas normal-

ment té l'avantatge que passa-

rà menys vegades per quiròfan.

Els resultats poden ser més na-

Quin és el perfil de la paci-

ent que decideix fer-se una

reconstrucció de pit? Hi ha

diferents reaccions de les do-

nes quan són diagnosticades

de càncer de mama. Moltes de

les de més edat només volen

passar aquest capítol de la seva

vida, la majoria, però, supera-

da la primera etapa de la seva

malaltia, s'interessen sobre les

possibilitats de reconstrucció.

Quanta gent hi intervé? És una

malaltia a la qual ens enfron-

tem en equip. Normalment és

diagnosticada per un ginecò-

leg, amb el suport de psicòlegs,

operada per cirurgians i recons-

truïda per cirurgians plàstics i

tots els implicats tindran com a

objectiu tornar la salut integral

de la pacient i tenim l'obligació

d'informar-les de les diferents

opcions de reconstrucció.

Com afecta les pacients per-

CÀNCER SALUT


Rafa Marraséturals i la dona no passa el trau-

ma de veure una mama ampu-

tada. Això, però, no sempre es

pot fer, ja sigui per la condició

física de la pacient o per neces-

sitat d'emprar radioteràpia o

altres tractaments addicionals

que aconsellen diferir la re-

construcció i, en aquest cas, es

fa la reconstrucció en un altre

moment.

Quantes menes de recons-

trucció hi ha? Bàsicament hi

ha dos tipus de reconstrucció:

la més senzilla és l'ocupació

d'implants per recrear la nova

mama i les altres tècniques,

més complexes, que són les

que utilitzen teixit de la mateixa

pacient i per això s'empra pell i

músculs de l'abdomen, esque-

na, cuixes o glutis. Aquestes

últimes tècniques, que són més

complicades i requereixen un

equip quirúrgic ben entrenat,

deixen més cicatrius i neces-

siten un major temps de recu-

peració, però generalment es

pot reconstruir una mama més

natural pel que fa a l'aspecte,

tacte i caiguda de la mama i,

sobretot, no s'empren materi-

als aliens al pacient.

Amb una intervenció n’hi ha

prou? En qualsevol cas és nor-

mal que es necessiti més d'una

intervenció per millorar el resul-

tat, potser adequar a mida i po-

sició de la mama sana o recons-

truir el mugró i l'arèola que van

extirpar. Són moltes les coses a

decidir i les dones han d'estar

assessorades i ben informades

per prendre la millor decisió en

aquests durs moments que han

d'afrontar la malaltia i aquesta

Entrevista a Carlos Sarmiento Ardaya, cirurgià plàstic amb més de 30 anys d’experiència

«Des del cas d’Angelina Jolie, la quantitat de dones quedemaneninformaciósobre el càncer de mama haaugmentat»

«Una de cada 12 dones pot tenir càncer de mama, que gairebé

representa el 30% de tots els càncers»

decisió ha de ser consensuada

amb el cirurgià per emprar la

tècnica més adequada per a

cada cas.

Com se senten emocional-

ment les pacients després de

la intervenció? Aquestes paci-

ents s'han d'adaptar als canvis

en la seva aparença i sensació

respecte al pit reconstruït i

també acceptar unes cicatrius

addicionals en l’esquena, abdo-

men o glutis i s'hauria de comp-

tar amb l'ajuda d'un psicòleg

per superar aquest moment.

Al final, però, totes elles pre-

fereixen haver aconseguit una

millor qualitat de vida, una mi-

llor imatge el que en definitiva li

dóna confort emocional i l'aju-

da a aconseguir una vida social

i sexual més satisfactòria.

La realització d’aquests tipus

d’operacions quirúrgiques

ha augmentat en els últims

anys? Per descomptat. La po-

blació té més informació i la

recerca de l’excel·lència en els

professionals també ha influït.

Una cosa diferent és la de les

dones que s'operen preventi-

vament, com l'actriu Angelina

Jolie que va anunciar haver-se

sotmès a una doble mastecto-

mia a causa que és portadora

d'una mutació d'un gen que

predisposa a patir càncer de

mama. La cantant Anastacia

CÀNCER SALUT


va declarar que ella també

s'havia sotmès a aquesta inter-

venció. Des del cas de l’actriu

nord-americana, que ja es co-

neix com «l’efecte Angelina»,

al Regne Unit s'han duplicat el

nombre de consultes i de pro-

ves genètiques per al càncer

de mama, segons assegura un

estudi que es publica a Breast Cancer Research. A Espanya no

tenim dades però si sabem que

el nombre de dones que dema-

nen consell ha augmentat i, si

se sotmeten a una mastecto-

mia profilàctica o preventiva,

després buscaran una recons-

trucció.

Quins avantatges i inconve-

nients hi ha a l’hora de fer-se

una intervenció com aquesta?

Per descomptat que són molts

més els avantatges i els testi-

monis de les pacients així ho

avalen. Jo recomano a totes les

dones que han patit un càncer

de mama que s’informin àm-

pliament de les possibilitats

que tenen i decidir lliurement i

conscientment què han de fer

sense oblidar que no recons-

truir la mama també és una

opció acceptable.

Quin és el cost d’una operació

de reconstrucció de mama?

Això depèn de la complexitat

de la intervenció, pot variar en-

tre els 6.500 i 15.000 euros.

«Són molts més els avantatges (de la

reconstrucció) i els testimonis de les pa-cients així ho avalen»


PUBLICITAT SALUT

OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Mones de cine

Març-Abril2015VIU Tarragona | 124

La mà d’un pastisser artesà és garantia de qualitat; perquè la mona tingui èxit, però, no hi pot faltar el tema de moda, la figura del ninot de Disney de torn

“Si no tens el nino, has begut

oli”, explica entre rialles Toni

Teuler, de la pastisseria El Trill,

en referència al fet que els nens

es decanten cap al personat-

ge de moda a l’hora de triar la

seva mona. “Enguany es porta-

rà molt Frozen, i ja fa setmanes

que hi treballem”, assegura.

Tantes com des de passat el

dia de Reis. La previsió en la

feina de pastisser és vital si es

vol tenir tot a punt per l’època

més important, en l'àmbit de

facturació de tot l’any, Setmana

Santa, que suposa, segons Teu-

ler, un 30% dels ingressos del

seu negoci.

Ell i la seva dona, Joana Trill, són

els que dissenyen l’estratègia a

seguir tot pensant quina serà

la temàtica que tindrà més ac-

ceptació entre padrins i fillols.

“Fa catorze o quinze anys vaig

fer els Gegants de Tarragona.

Feien molt de goig, amb uns

quaranta centímetres d’alt,

però no en vaig vendre ni un.

Ara potser tindrien més èxit, la

gent se sent més identificada

amb aquests elements tarra-

gonins”, diu. Teuler (48 anys), fa

un quart de segle que es dedica

a la pastisseria. Ho va fer per

amor a la seva dona, filla de Jo-

sep Trill, que va començar com

a pastisser el 1944. “Els meus

pares tenien un bar a la vora,

el IV Torres, i ens vam conèixer.

El meu sogre m’ho va ensenyar

tot perquè jo no coneixia res

d’aquest món”, admet Teuler,

que es troba al capdavant del

negoci de fa 7 anys. “No recor-

do que tingués grans dificultats

a aprendre la feina. Sempre

costa una mica, és clar, però tot

va anar bastant rodat. A més,

quan aprens des de sota del tot,

Rafa Marrasé

Març-Abril 2015

és molt millor”, afirma.

A l’obrador hi ha tranquil·litat

absoluta. Teuler té quatre cas-

tells de xocolata blanca mig

construïts i ara es dedica a re-

matar cadascuna de les torres.

Al costat, l’aerògraf per donar-li

el color blau que simuli un mur

gelat. És el castell de Frozen,

la pel·lícula d’animació que

ha estat un èxit total arreu del

món i que va esgotar joguines

a cabassos durant les festes

de Nadal. “Si no t’hi poses amb

temps, no podries fer-ho de cap

manera”, explica. Així, Teuler

preveu fer unes 250 figures de

xocolata de totes les mides i,

per aconseguir-ho, necessita-

rà uns 175 quilos de xocolata

(blanca i negra). “El pa de pes-

sic és diferent. El fem una set-

mana abans perquè si no que-

daria eixut. Durant dos o tres

dies em dedico exclusivament

a fer-lo”. La recepta, tradicional,

la de sempre.

No fa productes per celíacs

perquè a l’obrador sempre hi

ha restes de farina a l’aire i ne-

cessitaria “uns ventiladors molt

potents durant hores a la zona

de treball” per no deixar cap

rastre. Teuler assegura que, tot

i que hi ha gent que prefereix

buscar un producte més barat

i industrial, la mona continua

sent sagrada per la majoria de

catalans. “Les mones es conti-

nuen venent molt bé. La gent,

en festes assenyalades com

aquesta, Sant Joan o els pane-

llets, no assumeix riscos i busca

un pastisser que li ofereixi qua-

litat. Veus clients que han tor-

nat perquè saben que allò que

els ofereixes és de gran nivell”,

diu mentre assegura que, per

un pastisser, donar qualitat és

bàsic perquè no pot “competir

contra les grans cadenes no-

més amb el preu”.

«Enguany es portarà molt Frozen, i ja

fa setmanes que hi treballem»

La Mona continua sent sagrada per la majoria

de catalans

ELABORACIÓ ARTESANAL

Pin i Soler, 2 | 43002 Tarragona | Tel 977 218 310 | [email protected]

www.pastisseriatrill.com

Fem artesanalment tota mena de MONES: gema amb fruites, xocolata, mantega...

i la tradicional d’ou

MONES GASTRONOMIA


Tot i admetre que les mones

continuen sent tan populars

com abans, Toni Teuler admet

que les vendes, en general, han

baixat. “Abans, el que treies de

la venda de les mones era un

plus, uns ingressos extraordi-

naris que et servien per fer una

inversió nova. El dia a dia de la

pastisseria servia per anar vi-

vint. Ara, aquestes dates són

fonamentals per a nosaltres”,

explica. Ell i la Joana tenen un

fill que hauria de ser, en princi-

pi, l’hereu del negoci familiar,

tot i que ambdós tenen molt

clar que no l’obligaran a seguir

els passos del pare i de l’avi.

“Aquesta feina és molt dura,

molt sacrificada. Si ell ho vol

fer, endavant, si no, allò que el

faci feliç”, diu Joana Trill.

Teuler arriba a l’obrador a dos

quarts de sis del matí i s’hi està

fins a l'una. A la tarda hi torna

a les cinc fins que tanca, molts

dies torna a casa a les onze. “És

una responsabilitat i quan hi

ha feina l’has de fer tu. Abans

hi treballàvem sis persones en

aquest negoci i ara només som

la meva dona i jo”, diu. Els mo-

tius? Un d’ells, segons Teuler,

és el descens de les vendes i un

altre, no menys important, les

millores tecnològiques. “Has

de pensar que el meu sogre

quan volia muntar nata anava

al Serrallo a buscar gel. Calia

molt més temps i braços per

fer-ho tot”.

Assegura que està immunitzat

contra les temptacions dolces

de cada dia i ni tan sols percep

la flaire suggerent de xocolata

que domina tot l’espai de tre-

ball. “El dolç el tinc més aviat

avorrit”, diu rient. Recorda

amb orgull una mona en es-

pecial en què va fer una gran

carpa de circ amb la cara del

nen al mig i també un poble

dels barrufets que va fer pel

seu fillol i fillola, d’un metre

quadrat. “Si algú demana en-

càrrecs especials, cal que avi-

si amb un mes d’antelació o,

com a molt tard i depenent del

client, dues setmanes, si no

és impossible”, explica mentre

remata un castell amb el nino

de plàstic que atraurà l’aten-

ció dels més petits.

Teuler arriba al’obrador a dos quarts de sis del matí i s’hi està fins a l'una. A la tarda hi torna a les cinc fins que tanca

Casals d’estiuVIUVIUarragonaVIU TVIU Tarragona

En el propernúmero, tot sobre elsCasals d'Estiu de lanostra demarcació.

Si n'organitzes un,no hi pots faltar!

CLUBS ESPORTIUS | ACADÈMIES D'IDIOMES | COLÒNIES | CAMPUS D'ESPORTS |

CAMPUS ESCOLARS...

Maig - Juny de 2015 Suplement especial de

Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - [email protected]



Àpats d'empresa, presenta-

cions de producte, reunions i

jornades de treball, exposici-

ons, celebracions particulars,

tallers, seran alguns dels actes

que acollirà aquest espai. Un in-

dret amb molta història, l'edifici

que data del 1859, conserva-

rà l'encant de l'època i estarà

obert a la ciutat.

Les sales seran versàtils de for-

ma que les podran adaptar a

les necessitats de cada client.

La intenció de l’empresa és

conservar l'essència de l'edifi-

ci mantenint al màxim la seva

estructura. Casa Joan Miret

serà un espai obert i integrat a

la ciutat, del que podran gaudir

els tarragonis.

Així, Casa Joan Miret tindrà tres

sales i un jardí. A part comptarà

amb les oficines del Grup AG

Planning que es localitzaran a la

mateixa planta. L'espai disposa-

rà de cuina pròpia per tal de po-

der oferir el servei a totes les sa-

les amb la gastronomia del grup.

Les sales mantindran les carac-

terístiques de les construccions

de l'època, sostres alts i terres

hidràulics. La sala principal tin-

drà vistes al jardí i les altres dues

a la Rambla Nova.

La inversió és conjunta amb la

propietat de l'edifici, que són els

que s'encarreguen de la reha-

VIU Tarragona

La Casa Joan MiretUn espai multidisciplinari per TarragonaL’empresa d’origen torrenc però amb seu a Tarragona, AG Planning, inaugura un nou espai al bell mig de la ciutat com a centre referencial en l’organització d’esdeveniments. La Casa Joan Miret, a la Rambla Nova, serà un espai multidisciplinari on es faran tota mena d’actes.

ESPAIS GASTRONOMIA

bilitació de l'edifici, mantenint

l'essència del mateix. El projecte

representa una inversió propera

al milió d'euros, una despesa im-

portant que representa un gran

esforç per ambdues parts, i que

es tradueix en una inversió local,

ja que es treballa amb proveï-

dors de la zona.

El projecte de la casa Joan Miret

es realitza per tal que es con-

solidi com un referent per AG

Planning com ho és a dia d'avui

el Castell de Tamarit. Ha de fa-

cilitar la gestió dels serveis del

grup en poder centralitzar bona

part de la feina en un mateix es-

pai. AG Planning Grup va néixer

el 2003 a Torredembarra com a

empresa d'organització d'esde-

veniments i gestió d'espais sin-

gulars. Després d'uns anys de

trajectòria, el 2009 van decidir

traslladar la seva seu a Tarrago-

na per tal de poder satisfer més

eficientment les necessitats

dels clients. Cal destacar que

l'empresa gestiona en exclusiva

el Castell de Tamarit amb gas-

tronomia pròpia, i alhora ofereix

el seu servei de càtering al Palau

de Congressos de Tarragona,

entre d'altres espais. També és

proveïdor oficial d'hostesses a

Port Aventura.

L'edifici que data del 1859, conservarà

l'encant de l'època iestarà obert a la ciutat

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA


Periodistagastronòmic

i director de la Guia Gourmand

Construït el 1926, sobre els fo-

naments d’un castell de 1860,

aquest esplèndid hotel, és el

punt de partida dels prestigio-

sos establiments Lucien Ba-

rrière de Cannes. Situat sobre

la Croisette, davant del mar i el

Palau dels Festivals, on tot ac-

tor somia amb pujar un dia les

cèlebres escales, constitueix

una de les joies més precioses

de la Côte d’Azur. Protegit de la

tumultuosa vida de Cannes per

els seus verds i florits jardins,

l’hoste troba en aquest deliciós

refugi l’ambient intemporal i

tot el confort d’un gran palau.

Té 265 habitacions i 84 suites.

Disposa d’habitacions per a mi-

nusvàlids.

Durant l’hivern de 2008, el Ma-

jestic Barrière va escometre

un gran projecte de renovació.

Tota la decoració de l’hotel va

ser renovada i, prosseguint

aquest ambiciós projecte d’ac-

tualització, es van iniciar les

obres d’una nova ala, que es

van inaugurar el març de 2010.

Germana bessona de la ja exis-

tent, suma 44 suites, inclosos

dos penthouses: “El Penthouse

Dior” i el “Penthouse Majestic”

que són grans suites de luxe,

majestuoses d’estil i grandio-

ses amb una vista meravellosa

sobre tota “La Croisette” de la

ciutat. En aquesta nova part

hi ha també un centre de Spa,

l’U Spa amb l’associació de

Sisley, la famosa marca de pro-

ductes cosmètics de luxe, que

ofereixen molts serveis com

diferents tipus de massatges,

hammam, sauna, gimnàs, pe-

rruqueria... té una superfície de

450 m2, a més de 2.000 m2 de

botigues de luxe.

Majestic Barrière després de

la remodelació és considerat,

sens dubte, com un dels millors

hotels de Cannes, una autènti-

ca joia de l’hoteleria francesa

enfront del mediterrani i la més

propera al famós palau dels

festivals de cinema que atrau

totes les primaveres als grans

artistes internacionals.

La novetat de l’any 2011 és

l’obertura d’una aula privada

de projecció, el “Salon Diane”,

MajesticBarrière,de CannesUna de les joies més pre-cioses de la Côte d’Azur, davant del Mediterrani

Fèlix Llovell

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista. Ens traslladem a la Côte d’Azur francesa, al Majestic Barrière, de Cannes

Hi ha també un centre de Spa, l’U Spa amb l’associació de Sisley

la marca de productes cosmètics de luxe

VIU Tarragona | 131Març-Abril 2015

Fitxa tècnicaMAJESTIC BARRIÈRE

10, La Croisette

06407 Cannes

Tel.: + 33 (0) 492 98 77 00.

Fax: + 33 (0) 493 38 97 90.

Correu electrònic:

[email protected]

fouquetscannes@cannesba-

rriere.com

Web:

www.lucienbarriere.comwww.majestic-barriere.com

«Es va convertir en l’hotel més gran

d’Europa l’any 1912»

un cinema dedicat només als

clients de l’hotel, que és un lloc

sofisticat, sinònim de privilegis.

D’abril a setembre també es

pot gaudir del restaurant de la

seva platja privada B. Sud.

Amb els seus 1.640 m2 de sa-

lons i sales de congressos, la

seva platja privada, els seus

serveis de molt alta gamma,

l'acolllida personalitzada i mil i

un detalls més, no hi ha dubte

que aquest hotel es posiciona

com un dels més destacats

establiments de França. Mem-

bre de la molt selecta “Leading

Hotels of of the World”, aquest

hotel ha rebut la cinquena es-

trella del Ministeri de Turisme.

El preu de l’habitació doble és

de 210/960 euros/dia.

Cal destacar també el seu res-

taurant Le Fouquet’s Cannes,

brasseria tradicional de luxe, en

la qual l’acreditat xef, Bertrand

Schmitt ofereix una exquisida

cuina de sabors i refinaments,

sota el sol mediterrani. La sala,

amb una capacitat per a 80

comensals, la dirigeix Jeremy

Bruyere. El celler presenta unes

250 referències. Entre les seves

especialitats podem esmentar

Salade Fouquet’s Liane Foly, vi-naigrette trufée, 26,00€; Dos de loup rôti et poin- tes d’asperges vertes, fricassé de morilles, cap-puccino brut Princesse Depar-dieu, 48,00€; Papillote de cabi-llaud truffé, girolles sautées et pousses d’épinard Line Renaud, 38,00€; La crème brûlée vanille flambée, tartare de fraise basi-lic, sorbet fraise, 14,00€. Menú,

43,00€ (entrant, plat principal,

1/2 ampolla d’aigua mineral i 1

cafè); 34,00 € (plat principal i pos-

tres, 1/2 ampolla d’aigua mineral i

1 cafè). Menú degustació, 75,00€.

A més, un nou restaurant va ser

creat i afegit al Fouquet’s: es

diu La Petite Maison de Nicole

i proposa plats exquisits, pel

mateix xef de Le Fouquet’s Can-nes, que són especialitats molt

L’acreditat xef, Ber-trand Schmitt ofereix

una exquisida cuina de sabors i refinaments

conegudes de Niça i rodalia. La

sala té una capacitat per a 100

comensals i la dirigeix Geoffroy

Tanguy. El celler conté unes 110

referències. I com especialitats:

Petits farcis niçois, 20,00€;

Poulet fermier élevé au gra-tin, farci au foie gras, 74,00€;

Macaroni aux truffes, 45,00€;

Mousse chocolat noir, chocolat blanc et sorbet cacao, 16,00€.

Menú “L’attrait d’ici”, 73,00€.

Menú 6 saveurs, 32,00€.

No hi ha dubte que el Majestic

Barrière és un dels millors ho-

tels de la Côte d’Azur (Costa

Blava) francesa, banyada pel

Mediterrani.

HOTELS PER DESCOBRIR OCI I GASTRONOMIA

Per aquesta raó, si mai en teniu

oportunitat, no deixeu de com-

prar-ne i gaudir de la seva dura i

gustosa carn.

A continuació us ofereixo una

simbiosi entre dos fantàstics

productes primaverals, la cigala

amb els verds i esfèrics engen-

dres vegetals, conjuntats pel

suquet i custodiats per uns sa-

tisfaents talls de patata.

SUC DE LLAGOSTA LLUÏSA I

PÈSOLS FRESCOS

Ingredients per a 4 persones

Una llagosta lluïsa d’uns 800 g

250 g de pèsols frescos i pelats

12 rodanxes de patata d’1 cm

de gruix

1 l d’aigua

1 petita fulla de llorer

1 petita ceba

1 tomaca madura

2 alls

1 branqueta de fonoll

4 ametlles Marcona crues

Uns brins de safrà

Un polsim de pebre vermell

dolç

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre

Preparació

Separar el cap de la cua de la ci-

gala, obrir-lo pel mig i netejar-lo.

A continuació posar una olla

al foc amb un raig d’oli i la ceba

picada. A mitja cocció afegir els

alls picats i quan comenci tot a

agafar color incorporar la toma-

ca picada sense pell ni llavors.

Deixar sofregir bé. Abocar l’aigua

juntament amb el llorer, el fonoll

i deixar bullir uns 10 o 15 minuts

amb la tapadora a sobre. Tot se-

guit colar i reservar la sopeta.

La llagosta Per David Solé

RECEPTES GASTRONOMIA


El meu amic Hideki agafaria

la cua amb la mà esquerra i

l’empalaria amb la dreta, des-

prés la portaria damunt del

foc viu i la socarraria per tot

arreu per fer que la carn es

separés de la closca. Sense

perdre ni un instant la sub-

mergiria en aigua amb gel

per aturar la cocció, fer que

la carn es contragués i així

poder-la desposseir més fà-

cilment de la closca.

Fregir lleugerament les patates

per a segellar-les i posar-les

després en la cassola on s’ha-

gi de preparar el plaent àpat.

Seguidament abocar el brou i

afegir una picada feta amb les

ametlles, el safrà i el pebre ver-

mell. Quan les patates estiguin

gairebé fetes s’incorpora la cua

de l’animal a rodanxes i els pè-

sols de manera que coguin molt

poca estona per menjar-s'ho

tot al punt.

Només caldrà rectificar de sal

i pebre. Estigueu amatents

aquesta primavera!

La llagosta lluïsa, xúia o fins i tot, malgrat el lleig del nom, cigala reial, és un crustaci tan car com poc conegut per la seva escassetat

«Una simbiosi entre dos fantàstics

productes primaverals, la cigala amb els verds i esfèrics engendres

vegetals»

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integrald’instal·lacions d’hostaleria:∤ Cuines∤ Forns∤ Extraccions∤ Fred industrial i aire condicionat∤ Rentat, etc…∤ Preparació tèncnica continuada

35 ANYS AL SEU SERVEIReferències projectes:∤ Escola d’Hostaleria de Cambrils∤ Escola d’Hostaleria Via Magna (Tortosa)∤ Port Aventura∤ Hotel Olympus∤ Hotel Caspel∤ Hotel Marinada∤ Hotel Casa Blanca∤ Rest. Masia Bou

∤ Rest. La Goleta∤ Càtering Cuina i Gestió∤ Àgora Catèring∤ Càtering Eurest∤ Residència Nostrallar∤ Residència Novallar∤ Col·legi Joan Miró∤ Col·legi CEIP Cambrils∤ Col·legi CEIP La Marinada

CORNELMAT SLCOMERCIAL:Projectes, muntatges i instal·lacions:∤ Restaurants∤ Hotels∤ Càterings∤ Hospitals∤ Col·legis…

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L.C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos

43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067

[email protected]

La Gamba de TarragonaEl xef Oriol Castro (El Bulli) fa un ‘show cooking’ amb la Gamba de Tarragona a la Vinícola de Nulles

GAMBES GASTRONOMIA


L’acció, organitzada per Tarragona Gastronòmica, és el pas previ a la celebració de lesprimeres Jornades de la Gamba de Tarragona que se celebraran del 13 al 29 de març

Foto

: Pa

tron

at M

unic

ipal

de

Turi

sme

de T

arra

gona

- R

afae

l Lóp

ez M

onné

La Vinícola de Nulles ha acollit

aquest una acció gastronòmica

al voltant de la Gamba de Tarra-

gona, com a pas previ a la cele-

bració a les primeres jornades

d’aquest apreciat crustaci, que

es faran del 13 al 29 de març,

sota el paraigües de Tarragona

Gastronòmica.

El xef Oriol Castro, conegut per

ser la mà dreta de Ferran Adrià

a la cuina d'El Bulli des de 1997,

va fer un show cooking de la cui-

na de la gamba que ha maridat

amb vins i cava Adernats, patro-

cinador de les pròximes jorna-

des. Castro, que té dos restau-

rants, Compartir (a Cadaqués)

i Disfrutar (al Mercat del Ninot,

a Barcelona), ha preparat Gam-

ba bullida al natural Tai, Gamba

unilateral amb fricandó, Shabu-

Shabu de gambes amb amanida

d'algues i Carpaccio de gamba.

L’acció gastronòmica amb la

Gamba de Tarragona s’emmar-

ca en el projecte de treballar la

vessant enoturística de Tarra-

gona per a grups de turisme de

negocis i vacacional, alhora que

es potencien els productes de

proximitat amb una gran qua-

litat gastronòmica. En aquest

sentit, la Gamba de Tarragona

és apreciada arreu com una de

les gambes més saboroses que

hi ha al mercat, a més de ser

un aliment sa, baix en greixos

i amb un alt contingut en iode,

i d’aquí la creació de la marca

de prestigi. Aquest crustaci, de

gran qualitat, és molt cotitzat

als mercats, es pot trobar a les

GAMBES GASTRONOMIA


cartes dels millors restaurants, i

es ven a Barcelona, Madrid, Va-

lència o el País Basc, entre molts

altres llocs.

Prèviament al show cooking d’Oriol Castro s’ha fet una visita

al celler modernista de la Viní-

cola de Nulles, una de les ano-

menades Catedrals del vi, obra

de l’arquitecte vallenc César

Martinell. La presentació de les

I Jornades de la Gamba de Tar-

ragona es va fer el dijous 5 de

març a l’Espai Turisme.

Restaurants que hi participen

amb diversos menús i plats:

AL NATURAL

Arquitecte Rovira, 3 T. 977 21 64 54

ÀPATS QUATTROS

Sant Domènech, 2 T. 977 915 283

La Gamba de Tarragona és apreciada arreu com una de les gambes més

saboroses que hi haal mercat

Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona - Rafael López Monné Acte de presentació de la nova marca "La Gamba de Tarragona"

AQ RESTAURANT

Les Coques, 7 T. 977 21 59 54

ARCS Misser Sitges, 13

T. 977 21 80 40

ARES Arc de Sant Bernat, 3

T. 977 222 906

BALANDRA C/Espinach, 18

T 977 22 12 38

BARQUET Gasòmetre, 16

T. 977 24 00 23

CA L'EULÀLIA C/ Sant Pere, 53

T 977 21 50 75

CÒCVLA ( HOTEL URBIS CEN-

TRE) Plaça Corsini, 10

T. 977 24 01 16

DEGVSTA C/Cavallers, 6

T. 977 25 24 28

DE VINS Méndez Núñez, 10

T. 977 23 00 20

EL LLAGUT Natzaret, 10

T. 977 22 89 38

EL TERRAT

Pons d'Icart, 19 T. 977 24 84 85

LA CANTONADA Fortuny, 23

T. 877 062 161

LOLA TAPAS Plaça de la Font,

47 T. 977 21 25 79

MANOLO C/Gravina, 61

T 977 22 34 84

PALAU DEL BARÓ

Santa Anna, 3 T. 977 24 14 64

PASSADÍS Estanislao Figueras,

36 T. 977 23 24 55

RACÓ DE L'ABAT Abat, 2

T. 977 21 68 85

SADOLL De la Mercè, 1

T. 977 24 44 04

SIRCO AIRLINES Major, 4

T. 877 01 58 90

TXAR3VERD Pla de la Seu, 5

T. 977 22 20 33

XALOC C/Gravina, 65.

T 977 24 21 95

XAMFRÀ DEL FÒRUM

Lleida, 17-19 T. 977 24 71 16

135136

LA CATEDRALRESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIAC/ de les Coques, 9 - 43003 TarragonaTel. 977 234 335 | [email protected]

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA

Especialitat Carn i peix a la brasa

Preu menú 10 € a 30 €

Horari De 13:00 a 23:00 h (dimarts nit i dimecres tancat)

En ple casc antic, al costat de la Catedral

de Tarragona, trobem el restaurant La

Catedral, on podrem disfrutar d’una

cuina d’abans amb aires renovats.

Us oferim menús cada dia, al migdia, nits,

caps de setmana i festius. Si teniu alguna ce-

lebració us podem proposar diversos menús

per a grups. Disposem d’un menjador en una

sitja romana, on podreu gaudir dels nostres

plats en un marc incomparable on s’hi res-

pira història.

Els caps de setmana tenim graella per gaudir

de la millor carn i peix a la brasa que podreu

acompanyar de vins exclusivament de la

província de Tarragona.

I per gaudir d’una vetllada divertida, els di-

lluns us proposem sopar amb espectacle.

137

CASA MATÍASCERVESERIA-RESTAURANT

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA

Especialitat Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

L’especialitat de Casa Matías és el seu

gran assortiment de tapes. Tapes fetes

amb productes de màxima qualitat i

una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu

menú diari molt el·laborat així com menú de

cap de setmana i festius amb la més gran

qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior co-

berta, pantalles de TV per gaudir del futbol,

la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment

esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar,

no dubtis en consultar-nos.

Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2)43007 Tarragona - Tel. 977 238 647

C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408

138

EL TRULLBAR-RESTAURANTCtra. Nacional 340, Km 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat Carns a la brasa i cuina catalana

Preu menú 15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h

Preu carta 25 € aproximadament

Horari Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

Situat al costat de la Platja Llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del segle

XVIII del qual es conserven gran part

dels seus components originals. El local es

converteix així en un lloc on es gaudeix tant

de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una

àmplia carta típica catalana en la qual la uti-

lització d’ingredients de la terra és impres-

cindible, combinada amb plats de la nova

cuina.

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben

equilibrada amb una gran varietat d’en-

trants, primers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar la carn damunt

d’una llosa de pissarra calenta és infinit i

aquesta és la manera com se serveixen els

entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i

xuletons. Recentment hem inclòs a la carta

una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una

raça vacuna molt coneguda per la seva carn

d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt

baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem

les postres casolanes on la crema catalana,

les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

139

TXAR3VERDBAR-RESTAURANTPla de la Seu, 3 - 43003 TarragonaTel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat

CUINA DE PROXIMITAT

Especialitat Arrossos

Preu menú Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta A partir de 16 €

Horari De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Aquest restaurant que ha adaptat el

nom del licor més típic de Tarragona

ofereix un nou concepte de local amb

productes frescos i de temporada en un en-

torn envejable emmarcat per la història. A

tocar de la Catedral, la terrasseta no podria

oferir millors vistes, i els qui visitin aquest

restaurant sustentat amb pilars que van for-

mar part de l’històric Temple d’August, po-

dran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels

i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’es-

deveniments en diferents sales amb perso-

nalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitja-

na”- amb terra i façana originals de l’època-,

la sala “Romana” – decorada amb un collage

de pòsters del conegut licor Chartreuse- i

la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de

Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions

de vins de fora de la terra.

D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre

-espai de càtering i serveis ubicat a l’antic

Seminari de Tarragona- col·laboren junts en

l’elaboració de càterings per als millors es-

deveniments.

140

MELVINRESTAURANTC/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-SecaTel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Especialitat Carns i tapes

Preu menú Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€

Horari Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

Tots el plats del nostre restaurant están

el·laborats amb productes de primera

qualitat i tot es manufactura en el ma-

teix restaurant. Un excelent equip de profes-

sionals qualificats s’encarrega de treballar

per que els nostres clients quedin satisfets

i perquè gaudeixin en nostre restaurant de

l’àmplia varietat de plats que trobaran a la

carta.

L’aforament aproximat del nostre restaurant

és de gairebé 300 persones, distribuïdes en

dos salons interiors i la gran terrassa exterior,

resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars

i sopars d’empresa, aniversaris etc. Dema-

neu pressupost sense compromís.Consul-

teu-nos la vostra idea o necessitat i estarem

encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a

l’exterior permeten gaudir en grup de la re-

transmisió d’esdeveniments esportius, com

la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

arragonaVIU TVIU Tarragona

T’HO SERVIM EN SAFATA

Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - [email protected]


Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

Si tens un establiment hostaler:

* Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant

* Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona

* Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista

Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

142

MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR

Especialitat Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres

Benvinguts al Restaurant Mas Folch,

un dels racons amb més encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de Ta-

rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat

en una masia modernista familiar i envoltat

d’una zona enjardinada amb més de cent

espècies vegetals diferents. El conjunt for-

ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina

d’autor, barreja de tradició i creativitat i on

el temps s’atura en mans d’un servei atent

i professional. El nostre servei de cuina és

de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i

les nits de divendres i dissabte només per a

grups amb reseva prèvia, a partir de 20 per-

sones. El dilluns tenim tancat per descans

setmanal. Durant el mes d’agost el restau-

rant romandrà tancat dilluns, dimarts i di-

mecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva

prèvia. No li podem garantir el nostre servei

si no ha encomanat taula amb antelació.

143

TOCA PERONRESTAURANTC/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - TarragonaTel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat Cuina tradicional mediterrània

Preu menú 10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta 20 € a 25 €

Horari Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L’especialitat del restaurant Toca Perón,

el nom del qual prové d’una típica ex-

pressió de les festes locals de Tarra-

gona, és la cuina mediterrània actualitzada

a base d’una carta de la qual el 80% dels

productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc innova-

dor i modern a la tradicional cuina d’aquí i de

sempre. Per encàrrec, també ofereix carns

exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El

restaurant, a banda de la carta també ofereix

4 tipus de menús diferents i un variat assor-

tit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior

on hi ha un menjador que permet celebrar-hi

tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça

de la Font, escenari principal de les festes,

n’és un referent més pels tarragonins i tarra-

gonines de la ciutat.

135144

TARANTARESTAURANTPlaça Ponent, 13 - TarragonaTel. 977 218 028

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat Productes de la terra, arrossos i tapes

Preu menú Dill. a divendres 13,40 €, dissabte 16,90 € IVA inclòs. També disposem de carta.

Horari Dilluns a dissabte 8:30 a 23:00 h (diumenge tancat)

Restaurant situat al centre de Tarrago-

na, amb un aforament per a 60 per-

sones i 25 a la Terrassa. Local molt

tranquil i agradable ofereix un menú amb 10

primers i 10 segons, amb una gran varietat

de cuina per als gustos més exigents. Dispo-

sa també d´una extensa carta amb les origi-

nals i creatius suggeriments del xef. Disposa

d’un gran assortiment en tapes creatives i

d´alta qualitat per compartir; la carta de vins

és extensa, variada i amb bona relació qua-

litat/preu, incidint especialment en els vins

de les D.O. catalanes, sense descuidar les de

la resta de l’Estat.

Té una gran experiència en àpats per a esde-

veniments familiars, professionals… oferint

uns menús adaptats a cadascun i obrint -si

cal- els diumenges per encàrrec.

145

CAFÈ TALLERCAFÈC/ Rovira i Virgili, 7 - TarragonaTel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller

XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS

Especialitat Rebosteria pròpia

Preu menú Menús diaris a 6 €

Horari Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat

El Cafè - Taller està situat al bell mig de

Tarragona. Espai de caire vintage i aco-

llidor que desprèn tranquil·litat, ofereix

una nova alternativa per sortir a prendre al-

guna cosa. Amb un aforament de 50 perso-

nes, s’hi pot assaborir una extensa varietat

de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat.

Si els acompanyem de la seva exquisida re-

bosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la

qual també es fa per encàrrec, l’experiència

és encara més gratificant.

Disposa també d´un menú diari anomenat

AVUI DINEM, format d’un primer plat, un se-

gon i beguda, pensat per als clients de cada

dia, fet de manera casolana i amb productes

de mercat.

També realitza cursets de rebosteria creati-

va i manualitats diverses per a nens i adults,

inclosos els dissabtes.

146

CUINA JAPONESA

Especialitat Sushi

Preu menú 11 € migdies

Horari Dimarts a dissabte de 13 a 16 h i de 20 a 23 h Diumenge i dilluns matí, tancat

Sushi Bar - Take away, situat a la Part

Alta, on hi trobem un ampli assortit

de sushi i plats japonesos. El local ens

ofereix els millors productes que es poden

trobar al mercat com la tonyina Balfegó o

el wasabi natural. Es pot tastar el sushi més

innovador on el protagonista és el producte,

des de tomàquets de la Vall d´Aran fins el

foie de la Garrotxa.

Dirigit per dos catalans, que posen la màxi-

ma cura en el producte i el servei. Trobem a

les taules la carta en format digital a través

d'un dispositiu 'tablet', on es pot visualitzar

actualitzada a temps real, molt important en

un establiment on cada setmana hi ha plats

nous.

El 80% de la carta és apta per celíacs.

També disposen d´una petita selecció de

productes japonesos per la venda en botiga

(sopes, salses, begudes...).

15 baixa

Documents