140/2

Durant el mes passat...-Morí el periodista ¡ ufoleg Andreas Faber Kaiser-Creixé Ia tensió a Israel.-Morts turistes a Turquia.-Seguí Ia guerra a Iugoslàvia.-Començà el cinturó ciclista a Mallorca, on per cert, no es

veu Ia llengua pròpia de Mallorca.-Congrés estatal del PSOE i regional del PSIB.-El PSIB proposà al parlament quefos festa el 3 de març.

Segons sembla mereixen suspendre Ia història Ja que oblidenque més important pel país fou el 31 de desembre.

-UM trencà el pacte.-Gran dilema de carrer i tema de refexió: on és Ia frontera

entre el transfuguisme i el tecnicisme? O encara més: deveritattenen frontera?

-I per rematar-ho: de veritat és nacionalista algú ques'ajunta amb l'enemic més gran de Ia llengua, cultura i identitatnacional d'aquest pais?

-El Govern decidíacabarpercompteseu el Tunnel de Sóller.I si deixàvem Ia pobra muntanya en pau?

-S'iniciaren les obres de Ia carretera Deia-Sóller. La Serraplora.

-En Michael Douglas o "Miquelet de s'EStaca" decidí queallà devora podia feruna caseta de dos pisos. Anà a parlar ambel batle de Valldemossa per veure si Ii podien legalitzar Iadesfeta.

GAViM

Que consti en acta...L'inici de les obres de l'accés dels Caülls després de catorze

mesos -un any i dos mesos- d'haver-lo tancat.La recuperació perpart d'EMAYAde Ia mala idea d'instal·lar

Ia desalinrtzadora al Pont d'Inca.El frau d'una sèrie de xalets amb els comptadors de l'aigua a

Ia urbanització Es Garrovers.L'Ajuntament dóna un solar per fer una residència per als

artistes majors. MoIt bé. Quan n'hi haurà una per a tot el poble?Les molèsties que causen les obres del Figueral.LesnovespromesesenrelacióalespistesdebàsquetdeIPIa.L'èxit de Ia Diada de l'Àngel arreu de tot Marratxí.Les mésde sis-centes personesque es reuniren a sa Cabaneta

per menjar paella malgrat el mal temps.La bona unió entre les entitats cabane*eres pel pancaritat.L'actuacióde francdel grup musical del Pont d'Inca Super60,

antics Guantes Negros.La pa-amb-oliada de celebració del tercer aniversari de

l'Associació de veïnats del Figueral-Can Farineta.El retom de Jaume Roig al PP.EIs actes de Ia Festa del LlibreEncara no estan elaborats els pressuposts municipals.Vuit mesos sense tenir Ia contesta anunciada per Miquel

Bestard en relació a les acusacions del PP-UM.

IN MEMORIAMA DONA ESPERANÇA

CANYELLES PIZA(q.e.p.d.)

Dia23del passatmesdefebrer, deixavad'existir dona Esperança Canyelles Pizà;maçadad'encruia pertotsaqueHsqueconeixent-Ia varen saber de Ia seva defunció escarrufant,tantelseupoblenataIPòrtolcomelresidencialSaCabaneta.

Vaesserunanotíctadesconcertantincroble,inacceptable, peròirremeiablementcerta. Enelpas del temps quotidià dins de l'engranatgede Ia vida, no sols parar esment en tot allòque s'esdevé en el teu voltant, nomést'impactadfetolanoticiasobtada;tristamentsol ocórrer, quan aquell tracte vertader idiari desapareix com un cop de maça; unafigura humana Ia qual per una motivacióespecial ha calat dins el nostre cor.

Aquestéselcasden'Esperança. Senyoradistingida pel queferdiari de Ia seva pròpiaexistència, cristal- lina decor, formosamenthu-manaieixcarismàticdelasevapròpiafamília.Vaessern'Esperançal'exempleviud'esposai mare, va ajuntar el seu esforç al del seumarit Marçal, convertint un simple bar,cafeter i tertulià dels anys 60, en un autènticparadís del bon menjar. Les seves mans

EIs articles publicats expressen,únicament, l'opinió de llurs autors,els quals esfan responsables del

contingut.* * *

La Redacció no s'ídentifica,necessàriament, amb el contingut dels

escrits publicats.* * *

Recepció de material: abans del 20de cada mes

màgiques preparaven tant uns exquisitsplats autòctons com els més sofisticatsmenjars internacionals, donant a conèixera tot Mallorca, a través de les puntetes deles seves estovalles, un gran centrerestaurador ubicat ni més ni manco que aSa Cabaneta.

La seva humilitatli era sense proposar-s'ho companya inseparable, decantat elprotagonisme de ca seva envers el seuespòs i fill.

Personalment em commourà iemocionarà el fet de no sentir més Iacançoneta tendra i generosa, tan desespe-rada com ineficaç comminant-me en Iaseva rescobla amorosa.

-"PEP,THAURIESD'APRIMAR"-,Mirahi ha un mètode.... etc..., mai no livaig fercas, però només amb l'entusiasme que

transmetia les seves receptes, vaig arribara colleccionar-les.

Mai no oblidarem els que Ia vàremconèixer, aquella gran senyora, de bataimmaculada, amb mirada fonda de llacblau, essent ella l'espill d'allò més profundque duia dintre, Ia dama de can Carrió-canMarçal.

Ja que hi ha ulls com a cor per mirar elbé, són les mirades que duren eternament.EIs ulls com els de n'Esperança que esvaren morir dormits.

Et recordarem sempre, ajudant el teuhome, fill i familiars a suportar Ia tevaabsència.

DESCANSA EN PAU1 ESPERANÇA

JOSE FRANCO DIAZ DEBUSTAMANTE

I Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 140/3

Avui és notícia

Altre pic el perillde Ia desalinitzadora

EMAYA ha tomat treure a llum el projecte de Ia plantadesalinitzadoraa!spousdelPontd'lncaquesemblavaresoltamb Ia decisió d'ubicar-los a son Tugores.

La problemàtica derivadad'aquesta instal·lació apunta atres focus principals: Ia repercussió negativa sobre lesaigües de Ia zona, l'impacte ambiental i sanitari derivat del'abocament de Ia sal dins el torrent de Coanegra i lesmolèsties -renou, olors i moscards- dels véínatsde Ia zona.

TanteIsresponsablesmunicipaIscomIesforcespolítiquesmarratxineres, en una valoració d'urgència, s'han queixatd'aquesta decisió unilateral d'EMAYA i lamenten que no hagientrat cap informació oficial a l'Ajuntament ni, tansevulla,s'hagininiciatelstramits,obligatorisinecessaris,perdemanarels corresponents permisos d'instal·lació. Segons el batleMartí Serra des de l'Ajuntament "ens oposarem a aquestprojecte amb tots els medis que tenguem al nostre abast".

Serà un més dels veïnats molests que ens endossaran?

DECLARACIÓ RENDAEIs recordam que dia 1 de maig s'obre el termini de presentació de les

DECLARACIONS DE RENDAI PATRIMONI 93per això ens tomam posar en contacte amb vostès

per oferir-los els nostres serveis d'assessorament i de gestió.Si vol resoldre els dubtes, no ho pensi pus, vengui a veure'ns

ANTONIJUAN AMENGUALGESTORIA

ASSESSORIA FISCALC/Oleza,74-A Tel.602754 SACABANETA

Si t'interessa Marratxí... t'interessaPòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/4 QUATRE DE FRESQUES MlQUEL BOSCH

DEL TERME PORTOL

3̂ iHi; '\>^r 'A-->- • ; , --m>^r; '.¿«rr\^ ** i/^

(foto, Joan Massot)

PANCARITATS ALS POBLES DE MARRATXÍEl passatdia10, diumengedel'Àngel, escelebraren pancaritats

a tots els pobles de Marratxí. Enguany seguint Ia tradició que haperdurat al llarg dels anys els habitants dels pobles de Marratx( esdesplaçaren als llocs de costum per fer una diada de convivènciatotsjunts, aix( doncs, els de Pòrtol anaren a S'Ermita de Ia Pau aSon Segut, els des PIa de Na Tesa es desplaçaren al pinar de SonAlegre i els cabaneters feren una Ja tradicional paella organitzadaper l'Associació de Veïnats a dins el pinar de Son Verí.

FESTA DEL LLIBRE A LES ESCOLES DEL TERMEAl llarg de tot aquest darrer mes, les escoles públiques de

Marratxí -Blanquerna des Pont d'Inca i Costa i Llobera de Pòrtol-han realitzat unes activitats per commemorar Ia festa del llibre.Aquests actes fets amb Ia col·laboració del centre coordinador debiblioteques i l'Ajuntament de Marratxí pretenen atracar els nins inines al món de Ia lectura i apartar-los de l'excessiva influència deIa televisió sobre ells. Entre aquests actes destaquen, un taller defabricació de llibres a càrrec de Nati de Grado i Ia posada en comúdel llibre l'Anell de Boken Rau 11 amb l'autor del mateix Pere Moreya l'escola Costa i Llobera de Pòrtol.

CONSTITUÏT EL CLUB D'ARTISTES PLÀSTICS MAJORS DEMALLORCA

Elpassatdia27d"Abrilieneltranscursd'undinaraMarratxinet,fou constituït el Club d'Artistes Plàstics Majors de Mallorca, elpresident actual és Alexandre Pico i Pinya. Un dels objectius mésimportants d'aquest Club és el d'aconseguir una residència perartistes majors.

L'AJUNTAMENT OFEREIX UN SOLARL'Ajuntament que fou representat per Martí Serra, Miquel

Bestard, Conxa Obrador i Miquel CoII, a Ia presentació del Club,va oferir un solar als artistes. Segons el batle aquest solar estariaa prop del Centre de Salut i d'un davallador del Tren. L'oferimentderAjuntamentvaesserrebutambapludimentspeIsmésdetrentaartistes que es varen reunir a Marratxinet.

OBRES D'ACONDICIONAMENTAL COL·LEGI COSTA I LLOBERA

Durant aquest darrer mes d'abril s'han duit a terme al Costa iLlobera tota una sèrie d'obres d'acondicionament. La primerad'elles va ser Ia d'enrajolar Ia sala multiús. Aquesta obra Ia va duratermerA.P.Adelmateixcol·legijuntamentamblacol·laboraciódesinteressada de diversos pares. Aquestes obres es realitzarendurant el temps de vacances de Ia setmana santa per no interferirel normal desenvolupament de les classes.

D'altra banda també s'han duit a termeobres d'acondicionamentde Ia pista esportiva que han consistit en envoltar-la amb unesbaranes de ferro i encimentar les vessants que queien cap al'escola. Aquestes obres han estat realitzades pels operaris del'Ajuntament de Marratxí.

OBERTA UNA NOVA PERRUQUERIA A PORTOLDu ra nt

aquest mespassat unnou comerç

;T WrfHT . *•

* C^ 41$ f, -¿•.' < • ' . : • • • *

•V;-: LslfiiS-. -ÍÉL,»- --* ••-"*•*"•

ha obert lesseves portesa Pòrtol. Estracta d'unan o v aperruqueriaque està si-tuada alcarrer Major

foto, Joan Massot) allà 0 n hi

havia es FornMajor. Aquesta perruqueria està dirigida pe'n Miquel Angel i esdedica tant a tallar els cabells als homes com a les dones.

NOVA EXPOSICIÓ A S'ESCORXADOREl passat divendres dia 22 es va inaugurar una exposició de

pintures de Biel BoveraS'Escorxadorde Pòrtol ambel tltol genèricde"FormesArquitectoniques".Aquestaexposicioromandraobertafins el dia 7 de maig.

[Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 4DEFRESQUES 140/5

CANVIEN DE LLOC LES PARADES DE L'AUTOBÚS DE LALÍNIA PÒRTOL-PALMA

Durant aquest mes passat es va canviar de lloc una de lesaturades que té Ia l(nia Pòrtol-Palma-Pòrtol dins aquest poble.L'aturadaquefinsfabenpocestavasituadadavantcanPered'lncaara ha estat desplaçada uns metres més avall per situar-la davantcan Pep CoII.

ES FIGUERAL

EN MARXA LES OBRES DE LA XARXA DE CLAVEGUERAMCom ja havia estat aprovat i igualmentja s'havia anunciat a

aquestes pàgines, les obres per a Ia realització d'una xarxa declavegueram a Es Figueral Ja són en marxa. CaI remarcar Ia malasenyalització d'aquestes obres que en cap dels carrers estansenyalitzades indicant que el carrer està tallat.

PRÒXIMA APERTURA DE L1ACCES A L1AUTOPISTAEl camf dels Caülls, tancat al trànsit des de fa més d'un any,

està en obres per poder obrir el vial d'accés a l'autopista. Fa pocva arribar el permís de Ia propietat, el Lloyd Bank, i es posarend'acord l'Ajuntament i Ia conselleria d'Obres Públiques per dur aterme les obres.

CAS CAPITÀ

ACTUAC|ONS DE LA BANDA DE CORNETES I TAMBORSDurant Ia setmana santa aquesta Banda de cas Capità actuà

a les processons de Palma en diverses ocasions.El seu responsable és José Antonio González i tenen assaig a

cas Capità mateix cada dilluns i dijous a les 20'30.

AUTOSERVEICA1N CROSTA

Pollastres a l'ast

Cl Major, 96TeI. 60 22 59

P ò r t o l

PAPERERIAS1ESTEL

Dimarts horabaixa tancat

C/ Major 71TeI. 79 74 40

P ò r t o l

PROGRAMA DE FESTESDELS QUINTOSI QUINTES '94

DE PÒRTOL

DISSABTE 21 DE MAIG:17,OOhrs:

Emocionatíssim partit de "futbito" a Ia pistade s'Escola nova.

QUINTOS I QUINTES - REPLEGATS DE PORTOL

22 30 hrs:

GRAN NIT DE ROCKAMBELSGRUPS

TOTS SANTSODIKRU

CYLINDERSGUAL PERMANENTLEYENDA NEGRA

FETSDEFANG

Al Camp de futbol de Son CaulellesPreu de les entrades: anticipada 750 pessetesa Xocolat i Aloha(Palma), Discos Baba(Manacor), Discos Baba(lnca) ¡ Bar Can

Jaume iBarCasTordaPòrtol.Ataquilla 1000 pessetes.

DIUMENGE. 22 DE MAIG

21,30 hrs: A Ia plaça de davant Cas Tord

BaII de bot amb l'actuació de:

SA REVETLADE SANT ANTONI

Col.laboren: Pòríu/ai Obra Cuitural Balear.Patrocinen: Comerçosde Pòrtol i Sa Cabaneta.

Ajuntament deMarratxI.

FORN - PASTISSERIA

BON JORNEl millors productes

i el millor servei

De dilluns a dissabte, de 7 a 13'30 h. i de 17 a 20h.

diumenge, de 7 a 14 h.

C/Queipo de Llano. 8 79 75 72 PòrtolSi t'interessa Marratxí... t'interessa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/6 NOVES DEL TERME

Des Pont d'Inca De PòrtolXV EDICIÓ DE L'EXCURSIÓ A LLUC

DES D'ES PONT D'INCAPORTOLANS PELS PARATGES

DELATRAPA

El passat dia 1 d'abril (Divendres Sant) vàrem assistirà Ia citaanual d'aquesta entranyable excursió. Sl vos interessa saber comva començar podeu consultar el número 128 de Pòrtula, en cascontrari, si voleu, seguiu lleginttranquil·lament.

Enguanyvàremesserunavintenaelsagosaratsmarxairesquedecidírem partir en tren des de l'estació des Pont d'Inca fins aLloseta i seguir després a peu fins a Lluc.

Hem d'esmentarque el dia es va presentar ben ennigulat. Això,segons com ho mireu, pot esser bo o dolent perquè Ia còrporaaguanta millorsi no Ia deshidrates amb un sol d'aquests quetorrael cul a les llebres. Ara bé, en arribar a Caimari el dia es vacomençar a estirar; férem Ia tradicional aturada al bar que hi ha aIa sortida del poble. L'amo se'n recordà del fet que cada any enshi aturam i amb un somrís a Ia cara amollà: "Aquesta genteta Jafa molts anys que s'aturen aquí en Divendres Sant".

Al'horad'enfilarelcamívell poguéremriuredevalentamblesfantasmades que va fer un cotxe amb matrícula de Madrid.L'esmentat auto va intentar endinsar-se pel camí vell i veient ques'estrenyia de cada vegada més i que no podia seguirva intentarIa retirada; com anava carregat de gent, va copejar de malamanera els baixos del vehicle en el moment detornar a l'asfalt. Elconductor, amb una cara mésvermellaqueunatomàtiga, va partircap a Lluc acalant el cap, mig avergonyit.

Arribats a sa Costa Llarga, aquesta se'ns va fer tan llarga comsempre i en esser a dalt no faltaren els alls i les cebes per Ia baixaforma física de Ia majoria.

Pocabansd'arribaralacostadesaLlengonissaensesperavenalguns familiars i coneguts amb les seves respectives someresmecàniques. Va esser el moment de desempallagar-nos de lesmotxilles i dur només Ia cantiplora alguns o Ia màquina de retratarels attres per immortalitzar una vegada més les meravelles de IaSerra. Sa Llengonissa, que delimita el tram entre ses Cases desBarracar i es Guix, és un dels bocins més bells de tota l'excursió.CaI esmentar però, que qualque degenerat mental Ja hi haviadeixat Ia seva marca d'insensibilitat, ¡nsuttant Ia bellesa delparatge, escampant els fems pel camí (concretament botelles deplàstic i bosses).

El passat 17 d'abril el grup excursionista de Pòrtol va anar acercar caragols a La Trapa. Perdonau el lapsus, volia dir que vaanard'excursió a La Trapa. Però és que el dia era mott humit, totaIa matinada havia estat plovent. La fresca de l'ambientva fer sortirels caragols a pasturar i nosaltres que pasturàvem pel seu camlels topàrem. Molts varen recollir una bona bossada de boversmentres que d'altres ens conformàrem amb contemplar Iagarriga, Ia mar i Sa Dragonera.

I així entre indescriptibles panoràmiques mallorquinespassàrem un dia molt entretingut i a les 4 Ja erem a Pòrtol per areposar les cames o bé per anar de gresca.

CATI BISQUERRA

De sa CabanetaNOVA ESCOLETA PER INFANTS

La inauguració de Ia nova escoleta per infants amb el nom deButzetes, que estarà situada al C/ Rector Llompart Núm 68 de SaCabaneta, està prevista pel dissabte dia 2 dejuliol i començarà Iaseva tasca el dia 4 mateix.

Butzetes pretén esser un espai de convivència entre pares,nins i educadors. Per això les responsables intentaran crear uncentreon Ia creativitat, Ia llibertatd'acció i l'autonomia del nin i ninasien els fonaments de Ia seva acció educativa.

Butzetes també comptarà amb servei de menjador.Per qualsevol informació o pre-inscripció, podeu dirigir-vos al

C/Jaume I 1 Núm 16 o bé als telèfons 79-70-57 o 60-25-70.

Despres,comsempre, latípicamiradaaltorrentdeComafredaper veure si baixava aigua, tot i que engunay no n'hi passava nigota. Finalment, desprésdepassaresColldesaBatalla, arribàrema Ia font Coberta. I Ja ho sabeu, com diu aquella glosa:

S'aigo de sa font Cubertaguarda del mal de ventrei.Per si de cas, al manco qui vos escriu aquestes retxes en va

beure un glopet.JOSEP ANTONICALVO

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 NOVES DEL TERME 140/7

SIS^ENTS CABANETERS CELEBRARENEL PANCARITAT A SON VERÍ NOU

Uns sis-cents cabaneters compartiren per tercera vegada unapaella gegant al pinar de son Verí Nou amb motiu del dia delPancaritat. El mal temps de les primeres hores del matí va fer queels organitzadors, l'AssociaciódeVeïnats, es plantejàsIa suspensiódels actes programats per aquesta diada. Però gràcies a Ia ràpidaactuació del membres de Ia junta directiva, en col·laboració ambels propietaris de son Verí Nou, que permeteren utilitzar un edificien construcció a prop del pinar a on es estava preparat per fer Iadiada, va fer que Ia diada es pogués celebrar amb tota normalitat.

Com podeu veure a Ia fototothom aportà el seu ajut i en menys delcant d'un gall acondicionaren l'edifici que en poc temps va estar apunt per col·locar-hi tots els participants.Començaren els actes amb una misa de germanor i poc desprésles més de sis^entes persones gaudirien del bon arròs fet pelsjaconeguts cuiners de Binissalem i Ia bona mà d'en Tomeu Salomde Ia carnisseria ca s'Algaidí de Sa Cabaneta. L'horabaixa espassà de Io més divertit, grans i petits disfrutaren de Ia bona músicaamb cançons entranyables i modernes que el conjunt 60 del Pontd'Inca ens cantàAquest conjunt quea c t u àdesinteressadament ésun grup format per ex-components del famósconjunt dels anys 60"Guantes Negros". Nopodempassarperaltelbon rom Amazonacremat que n'AndreuLlambies va fer.També al llarg del'horabaixa el pinar vaesser l'escenari delsjocs infantils queorganitzà el grupd'esplai es "Campet".Alafoto podeu contemplarcom els més petits participaren, tal comen Colau Fortuny intenta rompre una cucanya. L'èxit d'aquestadiada va esser gràcies a les bones relacions que tenen lesdiferentes associacions de sa Cabaneta, Veïnats, 3a edat,mestressesdecasa igrupd'esplaiesCampet. Enhorabonaatots.

TOMEU

SA FULLARASCA, DE COLÒNIA

Volem donar les gràcies públicament a n'Alícia Mira, ToniSalom, Romulo Viñas, Lourdes Escafet, Beatriz Dengra, BlancaValdivieso, Carles Feliu per Ia seva feina i dedicació als nins/es deltaller manual Pont d'Inca, excursions i Ia colònia Pasqua '94.

N'Alícia Mira Aneas té 19anys, veïnada del Pont d'Inca, ensha fet un full redactant Ia seva vivència durant Ia colònia de Pasquaa Ia Platja de Palma (6, 7 i 8 d'abril). Pareixque és de Io primer quefa com a monitora voluntària i els 16 nins/es Ii han fet despertarmés curiositat, si cal, pel món de l'esplai. Aquí ho tenim:

Colònia al Molí de Son-SonLa meva visió d'aquesta estança en el molíde Son-Son no crec

que estigui gens tergiversada, és més aviat un fidel testimoni delque va ocórrer durant aquests dies a un indret de l'illa.

D'aquesta convivència vaig treure dues conclusions:1-L'infant havia d'esser entès com a un individu independent

amb necessitats de desenvolupar Ia seva capacitat inventiva.2-L'infant com a integrant d'un col·lectiu de nins, cadascun

dels quals amb les mateixes funcions per a realitzar.

Feta aquesta distinció, era fàcil entendre com aquells al·lotetss'aixecaven a les 7 del dematí, tal vegada pels renous que haviafet un dels seus companys, i paradoxalment els seus rostres noreflectien disgust sinó que en els seus llavis començaven adibuixar-se somriures que no desapareixerien en tot Io dia. Me vasorprendre veure com aquells nins només obrir els ulls cercavenIa presència dels monitors, com si nosaltres fòssim déus, perquènodríssim els seus anhels de creativitat.

Aquells nins havien oblidat les seves famílies i formaven partd'una comunitat on s'intentava no posar cap trava a les sevesversàtils elucubracions.

Aquesta ha estat Ia primera sortida que he fet amb nins i hecomprovatque l'única inquietud quetenen és Ia desentir-selliures,encara que aquesta llibertat només hagi durat tres dies.

DES PONTD'INCA NOU

QUE PASSA AMB ELS CONTENIDORS DE VIDRE I PAPER?Si fullejau el número 136 de Pòrtu/atrobareu unes retxes que

fan referència a Ia retirada del paper i el vidre dels contenidors desPontd'IncaNoueneIscamionsnormaIsdefems.Tambérecordareuque l'Associació de Veïnats intentava esbrinar l'entrellat del'assumpte, idò bé, hem de dir que han seguit arribant queixes depertotarreu, especialmentdeIsqueviuenalcarrerdesCaülls, llocon estan situats els contenidors. L'associació ha decidit presentaruna instància a Ia Casa de Ia ViIa on diu "que avisin l'empresaconcessionària de cobrir els servicis de recollida de fems que nomesclin el vidre o el paper". Acte seguit demana Ia retiradad'aquests contenidorsja queevidentment no serveixen per res. CaIesmentarqueen aquesta instànciatambé sol·liciten els horaris derecollida defems. Segons pareix, l'horari és un pocdesbaratat, maipassen a les mateixes hores.

A l'hora d'enllestir aquesta crònica això és tot el que se sabiasobre aquesta qüestió. Vos seguirem informant tot d'una que sesàpiga Ia resposta de l'Ajuntament.

JOSEP ANTONICALVO

Si t'interessa Marratxí... t'interessa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/8 SOCIETAT

VETLADESA CAN PERE D'INCA AMB LA PRESENCIA DE L1ART

Ladarreravetladadecan Pere d'Inca tenguéalguns aspectes bendiferents deles anteriors.D'una banda, era Ia pri-mera vegada que s'hiconvidava una dona itambé que Ia presènciafemenina hi era molt mésnombrosa que Ia mas-culina. La convidadad'aquella va ser na Tere-1|saMatasi,aprofitantque j*ara participa a l'exposició j J ,que hi ha a Ia Fundació ' 'Joan Miró sobre sabatsd'artistess, eltema prin-cipal d'aquell vespre vaser l'art i elsartistes. També ens acompanyàuna altra artista de Marratxí, na MariaHorrach, lacol·laboradoradePòrtulaNúriaNogareda i el col·laborador i metge portolàSion Puigserver. Com que faltaven dosmembres del Consell de Redacció, les do-nes guanyaven aquella nit per majoria.

El temps que esperàvem que arribastothom -mai no se sap ben bé qui vendrà niquan- començàrem a beure una mica de viper entraren gana de menjar i de parlar. EIsbonsvins, i a Mallorca n'hi ha demolts bons,són també un art i Ia seva elaboració i toteslestasques ques'hi relacionen requereixenun dedicació molt acurada i artesanal. El vi,doncs, va ser el primer art que es tractà i aIa vegada el que ens anà lligant a tots.

L'exposició en el que pren part Ia pintoraTeresa Matas, a Ia seu de Ia Fundació JoanMiró de Palma, nasqué d'una idea deldissenyadordelacasadesabatesCamper.Consisteix en una mostra d'artistes dediferents arts però amb Ia peculiaritat que elquehihaexposatnosónlesobresd'aquestsartistes, sinó un parell de sabates que ellshan usat pertreballar. Na Teresa diu que ésuna idea molt original i divertida i quel'exposició ha quedat molt bé i moltinteressant. Hi participaren més de centartistes de tot el món i ella se sent moltcontenta i honrada de prendre part enaquesta exposició perquè és una granoportunitat de conèixer gent de grancategoriaitambéperquèespotferconèixerinternacionalment. Hi ha escultors, pintors,fotògrafs.... i en Biel afegíque, com sempre,els músics no es consideren artistes, que enparlar d'art només se refereixen a les artsplàstiques o gràfiques. Tothom estiguéd'acord que,malgrat això, els músics són

rans artistes. Na Teresa opina que els

Teresa Matas(foto, ToIo Aguilar)

musics son els màximsartistes i que Ia seva obraés Ia més difícil de crear.

La pregunta central imés delicada sortí de partd'en Sion: però, què ésart7Aquesta pregunta ésuna pregunta de difícilresposta. Teresa Matestroba que art és Ia perso-na mateixa, el que contél'artista dins ell, el quesentiviuiqueesmanifestaen el quadre, el macraméo en qualsevol obra fins itotd'artesania. L'artistatéun procés de creaciódurant el qual sofreix per

donarforma o expressió al quetéala ment.L'obra es concep primer en el pensament iméstard es posa en el quadre. Si el resultattransmet emoció, si comunica alguna cosaa l'observador, aleshores allò és art. Sidavant de l'obra Ia gent es queda indiferent,igual que abans, si no hi pot captar Ia vida0 sentiment, aquella peça no és art. De Iamateixa manera, si l'artista ha sentit qualquecosa.siésunésserviuenconstantevolució,si ha pogut transmetre el seu sofriment,l'obra seva serà art, serà un mirall de Iapròpia vida emotiva. Cada obra parla perell, és el fruit d'una etapa personal del'artista i una condensació dels seuspensaments, preocupacions, delesdiferentsparcel·les de Ia seva vida en aquell momentdel temps.

Vàrem reprendre el fil de l'exposició i es parlàde Ia seu de Ia Fundació Miró i de l'obra i Iapersonalitat d'aquest gran pintor. A uns els agradapels colors dels seus quadres, attres el troben coma infantil, senzill i ingenu, i aftres no entenen Ia sevaobra. Teresa Matas és una gran admiradora deJoanMiro,semprehasentitcuriositatperconeixer-Io i ha llegit mort sobre ell. Diu que malgrat les seveslfnies i figures fossin moft senzilles i fetes ambrapidesa, espontàniament, noésaixI; elllestraçavaamb molta cura, tros a tros, lentament, i que tot hopensava molt, treballava cada detall al màxim.

El fet que hi hagués més dones i que duesd'elles es dediquin a l'art plantejà l'etern tema de Ia¡gualtatde Ia dona, dels drets que s'han aconseguit1 del que encara queda per fer. Les dues artistes,Teresa i Maria, diuen que pera les donestotés moltmés difícil i si es tracta d'una dona que es dedicaa l'art, encara més. Primer ha de "complir elsdeures" propis d'una dona i, si Ii queda temps, potfer el que realment Ii agrada. Costa molt de tempsi esforç obtenir el "permís" de Ia família i de Ia gentque els envolta. La independència i Ia llibertatplenes per dedicar-se a l'art suposen moltaconfiança en elles mateixes i lluitar constantment

Al volant, enfilar Ia carretera i arribara Pòrtol per conèixer Ia revista en el seuambient, els redactors, altrescol-laboradors,ellloconunesideesiunesinquietuds-energiaesmaterialrtzenenunsfulls plens de música (serà art?) querecullenlaidentitatd'unindretmoftconcret,molt estimat. Un pa amb oli trempat ambuna bona conversa, pinzelladesenèrgiques que travessen l'aire,pinzelladesenèrgiquesquetravessenunatela, mans suaus que mesclen colors peraconseguir un blanc lluminós. Art, esxerra d'art. Art-intensitat -sentimentprofund. Per què això és art i allò no?Sabatesd'artistes quetresquen pel món,mans que a Ia cuina combinen ingredientsper crear, una obra d'art? Metges que,pacients escolten i curen, no és un art?Les ¡dees s'enfilen mentre prenem unaltre llesca de pa, d'un pa gloriós entrefilsdeconversa. Recordarvellstemps, lateleera un luxe, les converses regnaven,Desprésdesopar, elcortancalent, sempremancava temps per acabar de dir-ho tot,per arreglar d'una vegada el món, perescoltarunaltredisc,persortitunaestonaa prendre l'aire, perveurè les muntanyes,per sentir el renou de Ia mar. Que torninles vetllades!

NÚRIA NOGAREDA

pel que creuen i volen. En Sion parlà de Ia granquantitat de dones que a una edat madura sesenten frustrades de no haver fet res del querealment volien i que hi ha molts de casos dedepressions perquè sempre han estat tancades aca seva sense ni tan sote pensar que podiendedicar-sea cosesmés interessants i constructives.

Aquella sisena vetlada transcorregué moltagradablement, amb Ia participació d'artistes id'altres que no s'hi consideren. Al final, tenlem Iasensació que havíemtractat temes ben importantsperò moft poc habituals en una tertúlia de gent tandiferent. Entrel'aportaciodetots, ambelconjuntdepunts de vista i alhora amb l'aspecte més individualo personal de cadascú, arribàrem a realitzar no unaobra d'art però sí un acte ben creatiu, una creacióconjunta a través de Ia paraula i l'enteniment.

JOANA MARIA MATAS

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22. I

maig 1994 SOCIETAT 140/9

TERESA MATAS,

QUANLAVIDAÉSART

Fixau-vos quina mescla: Teresa Ma-tas i Miralles va néixer a Tortosa, de parepladenateser i mare aragonesa; va viure aPalma fins que es va casar i passà al Pontd'Inca.D'aixòfavint-hcincanysitétresfills.Es defineix artista de professió.

Viatja sempre que té ocasió, Ii agradamoltíssim llegir i caminar i col·leccionapedres d'arreu del món i capsetes petites deferro o de cartó.

Llegeix obres de pensament, filosofìa inovel·les. Sovintté una roda dellibresquerellegeix i uns autors Ia duen als altres.Samuel Becket, Cioran, Henri Micheaux... ilesdonesescriptores.DiàriamentsolfullejarEl Diario de Mallorca i el Dia del Mundo.Entre setmana, algun altre de Palma, LaNau, Pòrtula \ revistes trimestrals d'artcompleten el seu panorama de lletresimpresses.

S'interessa per l'Art en totes les sevesmanifestacions. Li agrada laMúsica engeneral, primer Ia clàssica -Vivaldi i elsbarrocs italians; peròtambéWagner, Bachi Mozart-, el jazz i Ia religiosa; no de badescantà gregorià a l'escola, de petita. EscortaMúsica, sobretot, al seu estudi. Ha fet Mú-sica al viu cantant a diversos cors i afirmaque Ia dansa va amb ella, és innat.

Li interessa elcinemad'autor. Segueixdirectors com Bunuel, Scorsesse iBertolucci, i artistes com Dustin Hoffmann,

Harrison Ford o Merryl Streep.Tambéliagradamoltelteatreiconfessa

que Ii agradaria fer-ne, encara que reconeixque el que veu al seu entorn ho és i el viucada dia: allà a on hi ha un col·lectiu hi hateatre.

Li queda pendent aprendre a fotogra-fiar, perquè té una locura per aquestaforma d'expressió.

De Ia W pensa que és un mitjà decomunicació fantàstic però que estàtotalment desaprofitat. La veu poc peròdestaca el canal 33 i els documentals de Iasegona. Com a programa concret s'hainteressat per Metròpolis.

Li encanta Ia cuina mallorquina, tambéIa xinesa. En el fons creu que Ii agradaria Iacuina de qualsevol lloc del món mentre fosgenuïna. Destaca les sopes, el pa amb oli iel peix, de qualsevol casta. Veu que de cadavegada torna més vegetariana.

No segueix cap esport, encara que Iiagradaveure'nalgun-basquet,perexemple-pel que suposa d'espectacle visual, perl'estètica. Quan pot practica muntanyismei procura caminar i anar en bicicleta.

SOBRE LES TERTULIES

M'ha agradat moltIssim, m'hi hetrobat totalment a gust i si pogués hivendria cada vegada.

Tant les persones que hi eren, coml'ambient ha resultat molt agradable i éscert que hem arribat a tocar molts detemes, ben intereressants en general.

Ho hetrobat molt positiu i pens queho haveu de seguir fent

TERESA MATAS

Te facilitat per fer amics, per entrar enrelació amb l'ésser humà. La sociabilitatseria Ia seva virtut, per contra creu quexerra massa i, també, és massa exigent;serien els defectes.

El millor que ha sentit d'ella és que sapestimar i així voldria que Ia recordassin.

No se decanta per cap personatge enconcret; el seu ideal és que hagi passat perIa vida deixant estela.

Valora Ia veritat, que Ia persona esmostri tal com és, sense màscares.

La seva il·lusióés arribarbé a Ia vellesa,admetrequeun dia hademoririsaberfer-ho.

Pòrtula Ii agrada en general però pensaque pot millorar Ia presentació i que l'espaiestà massa apurat.

Creu que els polítics haurien de mirarpel poble, per millorar el benestar delsciutadans i s'haurien de dedicar a resoldreproblemes, no a crear-ne.

Malgrat tenir pol(tics en casa, Teresaintenta quedar al marged'aquesta activitat.El seu afany és sentir-se com un ciutadàmés; un ciutadà, això sí, que fa Art i el viu.

B/e/

AutomòbilsPLA DE NA TESA

COMPRAIVENDADE VEHICLES

C/ Weyler, 12 TeI. 60 04 45 Es PIa de na Tesa

Si t'interessa Marratxí... l'interessaPòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/10

Tomeu Pou

CALENDARIFESTIU

Actes religiosos, tradicionals, esportius i altres a celebrar dinsMarratxí

En aquest mes de Maig entre altres destacam que és el mesdedicat a Ia Verge Maria anomenat "Mes de Maria", dia del"treball" i de Ia " Mare", el dissetè aniversari del c.c. S.E. Figueral,Ia Festividad del Corpus i Ia celebració de les festes del Quintos dePòrtol en el seu 88 aniversari.

Dia 1. Es sense cap dubte un dia molt senyalat. Se celebra el diade Ia Mare, aquesta festa vol reconèixer Ia gran labor que fa unaMare dins Ia Família i que a vegades es tan poc reconeguda. Lafestadeltreballambla solidaritatdetotselstreballadors, avuiperavui els únics que omplen el gavatx als corruptes: més imposts,més corrupció tema de actualitat arreu de tot l'estat espanyol.

Dia 8. Al Figueral Ia S.E. Figueral celebra el XVII aniversari del clubamb carreres ciclistes perveterans, socials i especials. Aquest anycomptarà amb els millors corredors de las diverses categories.

Diumengedia15escelebraambtotasolemnitateldiade"CorpusChristi". Totes les parròquies celebren aquest gran dia a Ia missade l'horabaixa fent una processó pels carrers del poble amb elSantíssim present. Pertal esdeveniment, els carres per on passaIa processó són endiumenjats amb flors i cossiols.

Dia 22 Cinquagema (Pentecosta) a Pòrtol es celebren les Festesdel Quintos. EIs dies 21 i 22 gràcies a què elsjoves i al.lotes quefan els vintanys a Pòrtol tornen a recuperar Ia tradicional festa delsquintos, perduda des de l'any 1986. Pertal motiu els volem dedicardes d'aquestes pàgines u nes gloses fetes perdos mestres glosadorsde Pòrtol, mestre Mart( i mestre Felip. Vegeu el programa de festesa Ia pàgina 5

KALMAIsabel í Gaspar

-artesans-

Decoració amb flor secaRestauració de mobles

Fusta artesanal

Oleza 123 TeI 79 79 03 Sa Cabaneta

Quintos vos vull avisarquan aneu a n'es corterque faceu ses coses béi tothom vos respectarài si de voltros cap n'hi haque duguei, que molt guapo fa,recades q es pél llarguervos ho llevau Io primeri tirau-lo a dins Ia marperquè vos pot resultarronya i no n'heu de mesterallà hi ha un barberque es cap vos arreglarài de bé que el vos deixaràen sortir a passejarqualque nineta diràaquest soldat portolàanit el somiaréi de pena morirési no em ve a festejar.I araja vaig a acabar

Io que vos pugui passarvos ho he volgut deixarescrit a aquest paperi si en res m'heu de mesteren ses feines que sé fermandau que vos serviréquejo pes Quintos faréde tot menos anar a robar.

A n'es Quintos deim diosi a tothom en generali que el Pare Celestialell qui ésjust i formalmos guard tot Io més gelósi que el redemptor poderósell qui és Sant i pietóstenguent un viure ditxósa tots mos guardi es portali Déu mos lliberi de tot mali salut que és Io principaltant per pobres com senyors.

Foto, Joan Massot

L'església dedica tot el mes a Maria, mare de Déu i mare de totsels cristians amb el Mes de Maria. Na Franciscà Fiol de saCabaneta, religiosa Franciscana, mosdedicaunmotsobreelquerepresenta al nom de Ia Verge Maria.

Mesde Maig, mesconsagrataMaria, maredeJesús i mare nostra.

Enaquestanydedicatalafamíliapodemveurea Maria com a model dins Ia casa de Natzaret. EIIapacient, feel, generosa, pobra... La tenim com a mareper les nostres necessitats; com amiga perles nostresdificultats i sempre com a guia que il·lumina el nostrecaminar per aquesta vida.

"Dona del poble, MariaMare de l'amor més clar".

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 140/11

MARRATXÍ DINS UOBRA DEL CANÇONER POPULAR-XVl- Dolors Porta i el Cançoner (i 4)

ESPLADENATESA

Eldia10desetembrede1935tocaeltorna"EspladenaTesa",queDolors Portadescrivia com "un llogaretque estroba aunstresquarts delPontd'lnca; és rústiccom ell sol i noté altremrtjà decomunicació amblaciutatqueeltramviaquecondueixalPontd'lnca,desd'onested'anara peu al PIa de Na Tesa". A diferència del que passava al Pontd'Inca, Dolors Porta no comptava "gairebé amb ningú que enspogués relacionar amb Ia gent que viu allà i introduir-nos; sols unpaleta, el qual tampoc coneixíem personalment, ens ten(em derefiar de moment mentre no ens sortís algú més". Així i tot, esdecidí a anar-hi, malgrat "les dificultats que presentava Ia nostraexcursió a drt llogaret". La cosa no va esser fàcil: "Nosaltresdesconeixíem per complet el terreny i no cal dir les dificultats quehem tingut sols per trobar Ia casa on viu mestre Guillem Ferrer,l'abans anomenat paleta; car les cases estan espargides pel campi per trobar Ia numeració de Ia del nostre paleta hem tingut querecórrer dos quilòmetres almenys en va. "Demanant demanantvan a Roma", doncs d'aquesta manera hem arribat a casa de l'amoen Guillem, el qual ens ha rebut de Ia millor manera, ens hapresentat Ia seva família i, com que ell ja estava un xic assabentatdel motiu que ens duia a casa seva, tot seguit ens ha donat comptede les gestions per ell fetes. S'ha lamentat de Io tard que hemarribat, car aquella hora queja feien el sopar era inoportuna. Toti així ens ha volgut acompanyaracasa d'una dona que, segons hadit, era l'única perona que podíem trobar al PIa de Na Tesa quesabés cançons. La madona de Ia casa on hem anat es diu MadòPiqué; és una dona velleta Ja, molt eixerida".

Madò Piqué va tractar na Dolors Porta més bé que Ia sevaveïnada del Pont d'Inca. "Quan hem arribat a Ia casa, tot seguit haencés el llumde carbur, doncs a aquest suburbi encara són moltesles cases que no tenen electricitat", i l'amo en Guillem Ii va explicar"el motiu de la'nostra visita". D'entrada, es resistí a cantar, comgairebé tothom, però, "després de pregar-la una mica ens hacantat "El rei mariner". De més a més, va resultar que es tractavad' "un cas excepcional entreels nostrescantaires; és sorda, i pateixd'ofec, però cap d'aquests inconvenients Ia destorben per cantarbé; entona perfectament i canta amb veu tan timbrada i tan agutque sembla impossible que a Ia seva edat es puguin conservartanbé les facuttats". La sessió es va acabar a causa d'un incidentinesperat: "el llum decarburs'ha apagat; han provatd'arreglar-lo,però no ha estat possible". A les fosques, varen quedar quel'endemà a Ia tarda continuarien.

L'11 de setembre de 1935, tal com havien convingut, DolorsPortaestornàaveureambMadòPiquéacasaseva.onIavatrobar'triant bessó". Aquell dia s'assebentà que "aquesta bona dona esdiu Franciscà Clar i té 68 anys, és natural de Can Amer, possessióde pels voltants del Pont d'Inca, i ens ha explicat, a propòsitd'haver-li dit nosaltres quetenia molt bona veu, que quan erajoveatotes les masies veïnes d'allà on ella vivia, Ia coneixien per Ia veu.A més de Ia veu, té Madò Piqué bona memòria; llàstima que sefatigui tant cantant, doncs l'any passat va tenir una pulmonia i esveu que ha quedat delicada".

En aquesta nova tongada, na Franciscà Clar cantà "Escarboner", "La vida de les Galeres" -que Dolors Porta no havia

"trobat mai", "molt completa i amb una tonada molt bonica"- i "Elrei n'ha fet crides", "també completa". "Per més que Ii hemanomenataltre cançons -afegeix Dolors Porta- no s'ha recordatdeIa tonada de cap artra, i com queja s'havia fet fosc hem retornata casa de l'amo en Guillem després de donar les gràcies iacomiadar-nos d'aquesta dona tan simpàtica i agradable"

En esser a Ia casa del picapedrer, Ia seva família encara vaanaracercar"una veïna eivissenca, perquè ens cantés una glosa"del seu país que han dit sabia. Na Vicenta Roig, així es diu aquestadona, ens ha cantat Ia glosa, Ia qual també hem recollit, encara quedubtant del mèrit que pugui tenir com a cançó popular".

"Amb aquesta jornada -comentava Dolors Porta- donem peracabada Ia tasca per aquest any", i hi afegia unes consideracionsplenes de sentit comú, fruit de l'experiència de dos estius:

"Encara creiem quehi ha molt a fer pels barris quevolten Palmai dins Ia ciutat mateixa, i si bé Ia feina en les condicions que cal fer-la ha d'ésserforçosament lenta, esperam poderdur-la a bon terme.El que costa més, sobretot no podent fixar-se en els llocs visitats,és lligar les primeres relacions. Per això, veiem que dóna bonresultat fer una visita preparatòria, durant Ia qual es perd molttemps en explicacions i precs, i destinar així almenys dos dies acada lloc.

La relació amb Ia gent no és sovint fàcil degut a que en totsaquests suburbis de Palma Ia vida és Ja com a Ia ciutat i no hi haIa convivència que en els pobles de Ia pagesia ha de facilitar moltles coses. No obstant, no ens queixem del resultat de les nostresrecerques.

Les cançons surten poc a poc, penosament, però surten a Iafi i compensen tots els treballs"

L'estiu següent va esclatar Ia guerra civil, que impedí Iacontinuïtat del'Obra del Cançoner i que dugué Dolors Porta a l'exili.Per això els seus bons desigs no es pogueren complir mai més inomés fa un parell d'anys que hem pogut recuperar els seusmanuscrits, guardats mentrestant gelosament a Suïssa. EnsconstaqueDolorsPortavaferalgunesfotografiesdurantaquesteseixides, però no les trobam adjuntes a les seves cròniques. AixòensimpedeixdetenirdocumentsgràficstanvaluososcomelsqueBaltasar Samper ens ha deixat de Ia resta del terme de Marratxí.

Josep Massot i Muntaner

¿feü^üït

(DIMARTS TANCAT)

Ctra. Manacor, Km. 28 - TeI. 64 65 04 - 07230 Montulri

Si t'interessa Marratxí... t'interessa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/12 VIATGES/TEMPS

PORTOLANS A L'ALGUER

La delegació deMarratxí de I'O.C.B. va organitzar un viatgea l'Alguer. Més de seixanta persones s'hi apuntaren, deu de lesquals eren portolanes.

Dia 31 ben prest, encara feia fosca, volàrem cap a Càller.Durant el mat( visitàrem Ia ciutat. A Ia tarda emprenguérem viatgea Ia ciutat de l'Alguer, atravessant de sud a nord tota l'illa deSardenya.

Dia 1 férem Ia primera excursió. Visitàrem Ia nuraga dePalmavera, Ia necròpolis de Angelhu Ruiu, el Capo Caccia i elCapo Falcone. Arribàrem a Ia vila portuària de Castelsardo.

Dia 2 visitàrem Bosa on els més impetuosos pujaren alCastell, visitàrem una esglesieta romànica: St. Pietro extra-murosi després contemplàrem el bucòlic indret de San Leonard de SetFonts. A Ia tarda vàrem anar de prehistòria, visitàrem Iaimpressionant Nuraga de Santu Antine, l'església romànica deSan Pietro di Sorres.

Dia 3 férem l'excursió més llarga. Ens aturàrem a veure undels monument més impressionants del romànic: Sta Mariad'Scarggia, visitàrem Ia tomba del Gegant i acabàrem Ia voltaanant al Capo Testa des d'on es divisava l'Illa de Còrsega.

Dia 4 molta gent l'aprofità pervisitar Ia ciutat de l'Alguer, ferquatre compres, fer una mica d'etnologia, els portolans tambécompràrem i voltàrem i anàrem a fer un tiberi impressionant a "IlPavone" un restaurant que ens havien recomanat i on podíemparlarcatalà perquè l'amo parlava un català de l'Alguer ben vitenc.A Ia tarda, vàrem esser rebuts per Ia gent de L'Obra Cultural del'Alguer, amb PereLluísAlvau, el seu president. Ensexplicaren unamica Ia situació en què estroba Ia llengua catalana a aquella ciutati tenguérem Ia impressióqueveuen el futuramb un cert optimisme,cosa que ens encoratjà a tots. Ens oferiren un vinet sard i ensmostraren Ia seu social. El dia 5 emprenguérem viatge cap aCàller. Ens aturàrem a Oristano i visitàremtambé Ia ciutat Púnico-romana de Tharros, aquest dia feia una ventada!

Sardenya és una illa setvegades més grossa que Mallorca,amb menys densitat de població. La vegetació és mediterràniaperòtenen molta més aigua. Es l'única illa queté rius. Cada dospertres trobaves un gorg d'aigua. De vegetació és més peladajaque no té cap cadena muntanyenca que Ia protegeixi del vent delnord. Detota manera és una illa ben agradosa. I l'Alguer una ciutatencantadora, tant de dia com de nit. Anar de l'hotel al centre antica fer un capuccino era una litúrgia inevitable. Ens va agradar molt.Hi tornaríem.

Un que hi era

DADES METEOROLÒGIQUES 1993

Mes Litres per metre quadratGener 0,2Febrer 56,1Març 10,2Abril 46,9Maig 47,4Juny 0,2Juliol 0,4Agost 1,5Setembre 68,1Octubre 99,1Novembre 82Desembre 27,1T O T A L 439,2

La mitjana anual oscil.la entre 450 i 470 l/m2 (*). El mes degener hi va havervuit dies de gelada, als dies un, dos, quatre, cinc,sis, set, vint-i-tres i vint i quatre. Les mínimes foren de 2 graus elsdies cinc i sis.

Febrer registrà un dia de gelada, el vint i cinc, i un dia de neudins el terme a partirdels 200 metres afectant només a lazona artade Puntiró. La mínima fou de 0,2 graus.

Juliol registrà, dos dies detemparatures per damunt elstrenta-cinc graus, el setze 35,6 i el desset 36,3 graus

Agost registrà tres dies de més de trenta-cinc graus, dia cinc36,8, dia sis 38 i dia set 36 graus.

(*) La mitjana del centre de Mallorca està devers els 500 I. )BIEL FIOL

RestaurantCa'n Llorenç

tancat els dimecres vespre i els dijous

tel 60 29 06

Principes de España - davant creuer sa CabanetaEs Figueral

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 ENTREVISTA 140/13

TOTS SANTS, A MARRATXÍEn vista a Ia propera actuació que aquest grup farà a Pòrtoldec(direm entrevistarelsseus components perdonar-los a conèixerentre els marratxiners. Xerràrem amb enJaume Estelrich, guitarra, Alex Vadell,baix, i Marcos GiI, bateria.

Elstrobàremquasipersort.Acabavenelseu concert a Lloseta, a on feren deteloners de Los Suaves, i tenien mésganesdetornar-se'naManacorqueres.Però ens reberen molt amablement i seprestaren a dir-nos quatre coses sobre Iaseva música. Aquestgrup ha enregistratJa dos elapés: Ja m'ho temia, del 92, iMàxima Audiència, del 93.

- Què vol dir el títol del vostre darrer disc,Màxima Audiència?- Es una expressió que vol criticar elmotiu principal que empeny als progra-mes televisius que hom coneix com a"reality shows".

- Trobau que ha canviat molt aquest disc envers el primer?- Pensam que hem millorat bastant quant al so. Però en generalseguim en Ia mateixa línia, fent cançons bastant canyeres, i hemintroduït en aquesta segona gravació dues peces lentes: Illa Maria\ Mort en vlda.

- Però no pensau que ara feis unes lletres més directes i vos heutirat a un so bastant més contundent? Per què és això?- Es cert. En el primer disc, en Xavier Ramis, el vocalista i el quefa les lletres, feia unes lletres que gairebé només entenia ell. Enaquest deim allò que volem dir amb molta més cruesa i queda benclartot allò que volem expressar. També estam orientats de capa una línia més dura quant al so. De fet, nosaltres tendemnaturalmentdecap a productes més canyers, malgratels emperonsde les discogràfiques, que voldrien que féssim cançons molt méscomercials. Però ho tenim clar: feim Ia música que ens agrada. Sidesprés també agrada al públic, de p.m., i si no, paciència.

- Quants d'anys fa que tocau? Com va néixer Tots Sants?- Quasi tots fa sis anys que començàrem a treballar amb elsnostres instruments. Teníem ungrup-SeBusca-ontocàvem quasielsmateixosqueara:enXavier,enJaume,n'AlexienMarcos,mesuna al.lota que era Ia vocalista. Tot el que solíem fer allà erenversions, a més d'algunes cançons nostres, i estàvem fortamentinfluïts pel Rock Radical Basc (Kortatu). Després d'un any de nofer res com a grup, decidírem començar dezero amb un altre nomi cançons noves. Això va ser fa quatre anys. Teníem ben clar queperTots Sants allò que necessitàvem era una veu masculina i vacomençaracantaren Xavier. El segon guitarrista ha anatvariant.Ara feia estona que ho era n'Aurelio Pérez, però també ens hahagut de deixar. Ens ajuda en Toni Pastor, però de moment no espot comprometre amb nosaltres només perquè té moltes altresfeines en el camp de Ia música mallorquina.

- Creis que sou més ben rebuts als pobles que a Palma? Això esdeu al tipus de música que feis?- L'ambient és molt diferent als pobles. Sembla que aquí Ia gentva

més de festa que a Palma. Allà Ia majoria vejust a escoltar; hi haun ambient un poc més fred. Es igual que a Catalunya, a Barcelonahi ha certes reserves per poder pensar que a un poblet de IaJonquera es fa bon rock. Les primeres vegades que tocàrem aPalma semblava que ens examinàvem; sembla una humiliació

que els agradi Ia música que fa Ia gent de>poble. Sembla, però, que això ha canviat,al manco per a nosaltres, i ara el personals'ho munta molt bé en els darrers concertsque hem donat allà.

- 1 Ia qüestió de les banderes?- No ens emociona massa. Dins aquestmón se mescla molt una cosa xulíssima,que és Ia música, amb una altrad'asquerosa, que és Ia política. Nosaltrespassam depolítica. Sobrel'escenari podemcantar i sonar i contactar amb Ia gent através del fet musical. Però tot allò quepensem políticament és tota una altrahistòria. Amb tot això de les senyeres hi hauna moda, tal com amb Ia llengua. Quancomençàrem a tocar, Ia gent se'n fotia denosaltresperquèdecidíremcantarlamajorpart de les cançons en català. I ara, Ja ho

veus: grups dePalma quetoquen moltbé no se mengen una roscaperquè canten en castellà. Nosaltres tan sols pretenem disfrutartocant. Tota Ia resta, s'ho han inventatels polítics. Totaixò hodeima Ia cançó No tocarem.

- Quins projectes teniu a Ia vista?- Pensam tocar per tot allà on ens cridin. Aquest mes anam aValència i després a Pòrtol. Tenim moltes ganes de poder actuarper tota Mallorca. La qüestió d'un nou disc no està de momentmassa clara, però estam fent nou material, i esperam d'aquí a nomassa temps poder fer una triadella de deu o dotze cançons pera un nou elapé.

Tots Sants presentaran aquest darrer elapé aquest mes a Pòrtol,durant una nit de rock en què tendran cinc grups com a teloners,entre els qual hi ha els Odikru, un conjunt que se dedica al Trashi que els acompanya en mottes de les seves actuacions. La cosaserà sonada.

TOMEUMOLLIMASamb Ia col·laboració de na Magdalena i na Catalinade Ia revista Es Retall de Lloseta.

Sa Pistaperruqueria d'homes

MateuPlaça Sant Francesc Xavier 1

TeI. 24 29 04 PALMA

Si t'interessa Marratxí... t'interessaPòr/M/a. No esperismés i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

ula coordinaTomeu Pou

ENTREVISTA A L'ENTRENADOR DEL'EQUIP CADET FULLARASCA RS.

Equip dels cadets i el seu entrenador

Es diu Carlos Feliu i Costa i és vicepresident del club. Persetembre es va fer càrrec de l'equip cadet per manca d'unentrenadorquepoguésfer-se'n càrrec. Posseeixconeixementsdepreparació física, però per ensenyar els coneixements tècnicsespecífics ha hagut d'aprendre d'altres entrenadors i estudiar unparell de llibres. PeI setembre va començar Ia pretemporada amb4 al·lots i unes instal·lacions deficitàries de llum i vestidors.Tampoc no varen tenir cap tipus de subvenció.

-Al final de Ia temporada han canviat les circumstàncies deprincipi de temporada que resultaven deficitàries?

-No, fins al final ha quedat tot igual. No hem rebut capsubvenció, nienshaninstal·latllumalapistadeIsGarrovers. Hemhagut d'entrenar a les fosques i jugar al camp d'es Figueral. EIsal·lots han contribuït amb una quota trimestral per poder tirarendavant.

-I no heu reivindicat aquesta situació?-Sf, mortes vegades. Tant hem xerrat directament amb els

responsables de l'ajuntament, com hem publicat articles a fulls orevistes culturals. Per l'any que ve ens han promès Ia llum. Javeurem!

-Entrantenelsresultatsdelacompeticio,comvaloraelspartitsperduts?

-Perunabandanegativament, perl'altra positivament. Hemdeconsiderar que és el primer any en competició, i que Ia categoriaés massa arta per començar a jugar aquest esport. Per a mi,l'important ha estat que els jugadors han tingut l'oportunitatd'aprendre ajugar, i que molts d'ells han millorat molt. Hi ha dos0 tres que destaquen molt. Per altra banda hem cumplit l'objectiud'oferir distracció i esplai a una urbanització que Ii fa molta falta.

-Si, però no guanyar cap partit...?-Perami mai ha estat com objectiu guanyar els partits. Si hem

vaig aficar en competició va esser perquè aixf tendríem un partitcada dissabte perjugar. La millor manera d'aprendre ésjugantpartits reals. Endemés, als partits quasi sempre hem sigutjusts,1 fins i tot quatre.

-Està relacionada aquesta falta de participació als partits i elperdre dissabte rera dissabte el partit?

-No, no venien perquè no tenien l'hàbit. Massa grans percomençar. Però s'ha de destacar que vàrem empatar un partit, ique es potveure Ia millora progressiva durant Ia temporada fixant-nos en els gols. Al principi no aficaven cap gol. EIs partits es perdienper golejades. Al final estaven més igualats.

-Perfinalitzar,comhatrobatelmondelacompeticio,elsartresequips, àrbitres, etc....?

-En general bé, però s'ha de destacar l'abús dels equipsconsideratsgrans, ique només miren els resultats. Quan hem anatajugar al seu camp l'àrbitre sempre ha estat a favor seu. En canvialtres equips no tan anomenats han estat més correctes ambnoltros, i ofereixen un nivell dejoc millor que els de renom.

Donam les gràcies a Carlos i Ii desitjam un bon futur pel properany

El nou anagramade sa Fullarasca

RS. SA FULLARASCA INFANTIL

HoIa a tots,Hem aconseguit acabar Ia lliga i ara sols pensam en participar

al torneig organitzat per les festes de Sant Marçal. L'any passatfórem convidatsaprendre-hi partambaltresequipscom Montision,Santa Teresa o Puigpunyent i vàrem aprendre més coses de Iacompetició i això ens va animar a dur Ia nostra fitxa a Ia FederacióBalear de Fut-Sal per Ia temporada 93-94....

Enguany hem proposat a l'excel·lentissim Ajuntamentorganitzarel torneig de Ia millor manera, presentant una selecciódedotzejugadorsentreelsequipsqueensrepresentenactualmenta Ia categoria infantil: Santa Teresa i F.S. Sa Fullarasca. Tant debo, Ia categoria cadet i les altres fessin Io mateix per les festes dejuny!

La idea haagradatmoltalsninsqueperun cop l'anyjuntaranelseuesforç, ganesi il·lusió peraconseguirunavictòriamoItmésesportiva. Responsables, entrenadors i delegats dels dos equipss'han oferit per realitzar una sèrie d'entrenaments preparatoris ales pistes del polisportiu Sa Cabana.

Ànim i endavant!

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 ESPÓRTULA 140/15

B A S Q U E T

L

LLlGA 93/94

Quasi bé totes les categories estan arribant al final de tempo-rada, i tenint en compte els resultats obtenguts i els objectius fixatspel C.B. PIa de na Tesa al principi de Ia temporada, es pot treureun balanç molt positiu de l'actual campanya.

En Senior, el PIa de Na Tesa "B" ha quedat en segon lloc,després d'haver guanyat vuit partits i haver-ne perduts 2. Hanascendit al grup A.

El PIa de Na Tesa "A", estàjugant el trofeu Jordi Juan i dels deupartitsjugats, n'haguanyattresi n'haperdutset. Estanclassificatsen setè lloc.

En Ia categoria Juvenil Masculí, es segueixdisputant Ia lliguetaper l'ascens al grup A. Per ara les coses no surten massa bé, peròesperem que es recuperin el més aviat possible. DeIs quatre partitsjugats, n'han guanyat un i n'han perduttres. Estan classificats enel cinquè lloc.

El cadet masculí ha acabat en el lloc 10, després d'haverguanyat dos partrts i haver perdut els altres setze.

L'infantil masculí ha quedat en segon lloc, cosa que Ii permetdisputar el campionat de Mallorca Escolar durant aquest mes demaig.

El mini masculí ha quedat en tercer lloc. Han guanyat tretzepartits i n'han perdut tres.

El minifemeníésel queméstard acaba Ia lliga, Ii manquen sispartits i van classificades en dotzè lloc. Han guanyat tres partits in'han perdut desset.

TORNEIG DE PASQUA

DeIs dies cincal nou del passat mes es va celebrarei III Torneigde Pasqua organitzat pel C.B. PIa de Na Tesa.

L'esdeveniment va ser tot un èxit i cal destacar Ia nombrosaparticipació dejugadors i aficionats que assistiren a Ia pista del PIade na Tesa.

Les classificacions quedaren de Ia següent manera:

BENJAMINS1 PLA2 PÒRTOL3 La SaIIe

MINI FEMENÍ1 Santa Maria2 Escolàpies3PLA

MINI MASCULi "A"1 Sant Josep2 La SaIIe3PLA4 Mallorca

MINI MASCULÍ "B"1 SantAgustí2PLA

INFANTIL FEMENÍ1 San Vicente2PLA

INFANTIL MASCULÍ1 PLA2 La SaIIe3 Molinar

CADET MASCULÍ1 Santa Maria2 La SaIIe3PLA

forn ses rotesnou domicili al cl de l'Escola de Pòrtol a partir del juny

PETITSANUNCIS

DE

COMPRES,VENDES,LLOGUERS,OFERTES,DEMANDES

TEL60 31 44

ESCOLA DE TENNISAERO CLUB DE SON BONET (ES PONT D1INCA)

CLASSES PARTICULARS IGRUPS*CLASSE D'INICIACIÓ*PERFECCIONAMENT*l COMPETICIÓMONITOR NACIONALTITULAT

INFORMACIÓ tel412476 SonBonet 601146

^Diumenges i^Di00uns tcwcat

Avmgudj Antoni Maui3 69 Es Pont dlnca IeIs 60 IO Ol

Si t'interessa Marratxí... t'interessaPòrtula. No esperis més i s u b s criu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

ESPORTULA

I DIADA DE VOLEIBOL

El passat dia 2 d'abril, es va realitzar Ia "I diada devoleibol", al polisportiu de Pòrtol. Aquesta festa va essermolt divertida, i hi varen participar moltes escoles, com perexemple: AuIa Balear, Pòrtol, Costa i Llobera, Rafal VeII,Verge de Loreto i un parell més.

EIs que varen organitzar aquesta diada varen esser elclubvoleibol Pòrtol i l'escola Costa i Llobera;elsentrenadorsde voleibol ajudats per un parell més d'al·lotes de l'equip dePòrtol.

Vàrem fer tres coses; tocs de dit, avantbraços i tretes.Tots els col·legis varen participar a un partit de voleibolquedant finalistes "S'Arenal" i "La SaIIe". En primer lloc vaquedar "S'Arenal" i segon "La SaIIe".

EIs guanyadors dels tocs de dits, d'avantbraços i detretes se'n dugueren una magnífica camiseta de IaConselleria de Cultura, Educació i Esports, a més d'undiploma i una medalla. I els altres participants també se'nvaren dur un diploma i una medalla.

Esperam que l'any que ve es pugui tornar a repetir i quesigui igual o millorque l'edició d'aquest magnífic any 94.

Catalina Català i Serra.Neus Bitaloni i Vich

PODADEPALMERESTomeu Català

GENT MAJOR I GIMNÁSTICA

AMB LA GIMNÀSTICA LA GENT MAJOR COBREIX UNASÈRIE D'OBJECTIUS PRIMORDIALS PER LA SEVA SALUT

EIs objectius que se pretenen, son per una part: millorar Iaforma f(sica ( mobilizant el segment cervical, reforçar els músculsextensos de l'espatlla i Ia musculatura de 'omòplat, mobilitzar Iacolumna lumbar, reforçar Ia musculatura del braç, mobilitzarcolzes, canell,turmells, genollsetc,)i per altra part, l'aspecte Psico-social que aporta aquest programa amb beneficis com:

Relació social, augment de confiança en si mateix,independència, treball de memòria, auto control, imatge corporalpositiva,benestarfisic.DISMINUINTambtotaixol'ansietat,confusio,tensió, soledat, etc.

Tots aquest objectiusson controlats ambunes avaluacions dinscada programa.

El programa s'avalua mitjan unes proves que es fan antes decomençar el curs i al final del mateix, els resultats del curs passatforen superats quasi pertots els casos,com es lògic uns més quealtres, però en definitiva, tots pogueren apreciar el canvifavorablament obtingut, superant les proves al final del curs en mésflexibilitat i en més resistència, en més equilibri i una millorcoordinació.

Cada sessió es realitzen uns 30 exercicis aproximadament, lesrepeticions de cada un d'ells està en funció de les dificultats. En Iarealització del mateixos, es te molt en compte les diferenciesindividuals.

A Ia foto es pot apreciar un exercici que requereix entre altrescoses coordinació i atenció, es un dels exercicis que al principi varesultar més dificultós esser molt mal d'aprendre, sobre tot peralguns, Ja que quan al estendre el braç i Ia cama contraria, mottsestenien el braç i Ia cama del mateix costat, creient que el feien be,però en confiança i amb unes quantes sessions a tot els i sortíperfectament.

"el proper més us donaré alguns consells per no perdre Iacondició física dins els mesos d'estiu"

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha r i fa t una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

ma/g 7994 ESPÓRTULA 140/17

ARRELS DE LES NOSTRES ENTITATS

CLUB CICLISTA ES FIGUERAL

Durant els primers anys s'organitzaren carreres detotes les categories a les quals s'obtingueren elsmillors triomfs. Les tres principals foren: les DuesVoltes, Aniversari i el Campionat de les Balears. En lescategories d'!nfantils, Alevins, Cadets i Aficionats.Amb el temps aquestes categories han desaparegutpor molts motius i actualment només es celebrencarreres de veterans a les seves categories.

Al maig de 1978 es celebrà Ia carrera del primeraniversari, mesos després de Ia data oficial en què vaser fundat. Aquest retard es fàcilment comprensibleconsiderant les condicions climatològiques iespecialmentla preparaciófísicadelscorredors, pertotaixò cada any s'ha fet així.

Aquell mateix any, al juny, es celebrà el primercampionat de Balears de fons en carretera. Va serGabriel Abraham qui es va fer amb Ia victòria, títol querevalidaria posteriorment en més d'una ocasió. Des dellavors s'ha anat organitzant aquest campionat cada any.

Així mateix participàrem a diversos campionats d'Espanya pelqueens havíem detraslladara Ia península, localitatscom Reus,Saragossa i participacions a localitats com Mataró permeteren queestrenguéssim amistat amb corredors com Corbalan.

Al 1980 va tenir lloc el primer Campionat Social amb unrecorregut de 40 quilòmetres, proclamant-se campió Joaquim

Busquets. Vàrem haver d'esperar al 1985 per Ia seva segonaedició, guanyada aquesta perAntoni Bennàsar.

Des de que es fundà Ia societat Esportiva d'Es Figueral fins fauns mesos, Ia bicicleta ha estat Ia protagonista exclusiva de lesseves activitats.

Per altra banda, des del passat mes d'octubre, dues novesseccions s'han afegit a aquest societat, el club de voleibol femeníi el futbol sala, i altres dues, petanca i bàsquet ho faran en un futurmolt pròxim. Esperam que aquestes pàgines encara per escriuresiguin tan gratificants com les escrites en aquests 16 anysd'història del nostre estimat Club.

Aquests anys, hermosos però no mancats de problemes, hanvist desfilar temporades bones i dolentes, corredors que ensdeixaren i altres que s'afegiren, uns donaren glòria i títols al Club,altreselmillorquetenien, lasevafeilasevavoluntat, peròtotsellsamb un sol pensament: Ia Societat Esportiva d'Es Figueral.

Sia com sia, una cosa és certa, o almanco és el meu profunddesig. Perdamuntdetoteslesnostresdiferències, somiseguiremessent amics.

laquesthavolgutserun petittestimonidela mevaamistat, unsincerhomenatgeatotsaquellsquehanfetpossiblequejotenguésquelcom que escriure.

A tots vosaltres. Mortes gràcies.Tomeu Pou

Joaquim Busquets

n @PTICABUSQUETSLENTS DE CONTACTE

LES MILLORS MARQUESEN MONTURES I ULLERES DE SOL

Plaçad'España, 7 TeI 72 34 40 PALMA

Si t'interessa Marratxi... t'intcressa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/18 OPINIÓ

GRACIES..Som Na Francesca Fiol

Marí, coneguda per tots elsportolans i cabaneters.

El dia 25 de marçvaig cele-brar les Noces d'Argent deProfessió Religiosa, vulldir, quefa 25 anys que vaig dedicar Iameva vida a Déu i als germans.Per a mi és un motiu de ferpúblic aquest esdeveniment iper això ho faig mitjançant Iarevista Pòrtula. Malgrat fertants d'anys que visc a Ciutat em sentmolt cabanetera.

Vint-i-cinc anys són molts, han passat moltes coses, però enaquests moments, del meu corsols em surt Ia paraula GRÀCIES.

Aqui?En primer lloc a Déu que m'ha donat el seu amor, força,

coratge, il·lusió i ganes per seguir endavant, sempre l'he tingut almeu costat i no m'ha fallat mai.

En segon lloc als meus pares. EIIs varen esser els qui emdonaren Ia vida, l'educació i m'ensenyaren a ser honrada igenerosa. Vaig créixerdins una família detreballadors, no sobrarenmai els duros, però sempre ens estimàrem molt.

També tenc molt que agrair a Ia Congregació, a les germanesque m'han ajudat a fer camí, a créixer dins Ia vida espiritual ihumana.

TaI voltaqualcú es demana: Què has fet aquests anys? O, quèfas ara?

Durant 17 anys vaig formar part de Ia Comunitat de MaterMisericordiae. La meva tasca va esser l'educació integral als ninsamb problemes físics i psíquics. Són els nins que més he estimat.El seu agraïment era sols una mirada, una petita rialla o unaparaula que no volia dir res, però això omplia el cor i fanimava aseguir fent feina.

Fa quatreanysque pertany a Ia Comunitatdel carrerd'Antillon.Tenimuncol·legid'EducacióInfantiliPrimària. FeinamoKdistinta,però no deixa de ser engrescadora i compromesa, es tracta deformar persones i això té el seu risc i Ia seva responsabilitat.

Tota Ia nostra tasca està animada per Ia vida comunitàriad'oració i fraternitat, com una família que fa feina i viu unidadisfrutant de les alegries i patint amb els membres que pateixen.

Què més puc dir? Que som feliç i que me sent molt realitzadadins Ia Congregació de Germanes Franciscanes en què em vaigcomprometre, un dia de primavera.

FRANCESCA FIOL

CA1NPINET

MoblesDecoració

ConfeccióPerfumeria

C/ Major, 93TeI 60 21 23 Pòrtol

CLUB NORD DE TIR OLIMPICTJrades i campionats prevists

a tes galeries de son Frau

MAIG:dia 1, Pistote lliure, Camp. Insular.dia.1,Ptetote Estàndard.TIradaObertadia2,CarrabinaMatch, Camp.lnsulardla 8, Pistola lltUre. Campionat provinc.dia 15. Carabina match, Campionat

Provincial. Pistola 9mm.dia22. Carabina 3x40, Camp.lnsulardia 29. Carabina 3x40, Campionat

Prov. Pistola9mm, CampionatSocial Nord.JUNY:Dia 12. Carabina 3x20, Campionat

Social Nord. Pistola estàndard.

QUI ES QUI EN EL TEMA DE LAINCINERADORA

Un dels temes ecològics queara són de més actualitat ésIa incineradora de residus sòlids que ara es vol construir a SonReus. Marratx( serà un dels municipis que es veurà més afectatperlaincineradorajaqueles part(culescontaminantsexpulsadesa l'atmosfera, bé a per l'efectedel vent, bé pel de Ia pluja afectaranel nostreterme. Contra els efectes nocius de Ia incineradora s'hihan pronunciat un col. lectiu ben important de metges, d'entre elsquals s'hi compten els millors especialistes de càncer. (Un delsefectesnociusdelespartículesésl'augmentdelriscdecontreureaquesta malaltia) El PSM-Nacionalistes de Mallorca no creu queaquesta siguila millorsolució pereliminar els residus. Actualmenta Europa funcionen altres sistemes menys contaminants,delsqual se'n podria treure adob i fems per a l'agricultura. L'actualsistema preveu enterrartot el material sobrant a Son Nuviet. Amés és un sistema ben car. Amb Ia posada en marxa de Iaincineradora comportarà que els rebuts del fems s'apujaran atota Mallorca, Ja que Ia construcció de Ia incineradora i el seumanteniment és molt car. I l'explotació correrà a càrrec d'unaúnica empresa. Serà com un monopoli.

En aquests moments tant el PP com el PSOE(evidentment, el de Marratxí també) estan a favor de Iaincineradora. I evidentment seran còmplices de totes lesrepercussions que recaiguin sobre el ciutadà, tant les que fanreferència a Ia contaminació (degradació del medi ambient),com a les econòmiques que recauran damunt les xucladesbutxaques dels pobres contribuents (taxa del fems i cànon defems, com ara hi ha el cànon d'aigua).

AVEGADESFANCOM Sl QUEDASSIN BE

No entenc certa actitud prepotent que du l'equip degovern. Resulta que s'aprova per ple una moció que ¡nsta al'equip de govern a debatre amb entitats cíviques i partits, encaraque no tenguin representació a l'Ajuntament, com el PSM-Nacionalistes de Mallorca, l'esborrany del pressupost pel 94 -Evidentment el PP no hagués aprovat aquesta moció sigovernassin-. El PSOE-UIM ho feren però de mala gana. ElPSM-Nacionalistes de Mallorca va rebre un escrit dia 25 -divendres- de febrer on se l'assabentava que si volia presentaralgun suggeriment als pressuposts que ho entregàssim perescritabansdedia28-dNluns-.LacartaestavasignadapelBatleambdata de 17-02-94.

Nocaltenirmassaditsdesenyperadonar-seperfectamentque això ho feren a posta perquè ningú no hi pogués dirni pruna.Tàcitament es passaren Ia moció aprovada pel ple per les partstoves amb tota l'elegància del món. Ara no podran dir que no hohan fet a sebre i en canvi podrà dir, l'equip de govern, queassociacions i partits, no els ha interessat el tema. Perventuradeuen tenir por que no passi com el Reglament de medi ambientque el PSM-Nacionalistes de Mallorca el va esmenar benesmenat en el termini reglamentari d'exposició pública i res mésno s'ha sabut de l'esmentat reglament. Es deu haver fus?

Es una llàstima aquesta prepotència que esgrimeixen; avegades quedar bé és tan senzill i bo de fer! Però, ja se sap, elstests s'assemblen a les olles i el PSOE de Marratxí és tanprepotent com el PSOE de Madrid.

RAFEL CRESPÍPSM-Nacionalistes de Mallorca

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria Rafel Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 LLENGUA/CUINA 140/19

M8JOSEP CÀNAVES I BERTOS,QUAN EL BON CORRENTES EL CONTRACORRENT

Notencelgustdeconèixer-la particularment, però pel pocquesé d'el!a vos diré que s'adapta perfectament a aquest model depersona humana que és l'heroi anònim. TaI vegada mai surti a Iatele ni a cap "reality show", però el seu quefer de cada dia sí potser que arribi a passar a Ia història quan al segle que ve algunlingüista amb vocació d'arqueòleg o espeleòleg es posi a fersubmarinisme enmig de papers groguencs d'antics personatges,possessions i societats. Pentura ella ja serà morta, però com Iamajoria dels grans homes i dones d'aquest món tendran a Ia fi elseu just reconeixement a Ia seva tasca en favor d'un ideal. Llavorsserà quan guanyaran l'admiració de Ia gent, es contaran les seveslluites a les escoles pertal que els nins Ia prenguin com a modela seguir.

EIIa és l'actual II- lustríssima Notaria del lloc d'on són Ia majoriadels meus avantpassats patems fins arribar a un comte al qual elrei En Jaume I Ii en donà terres: Santa Maria i segons m'han dit debona font, ho fa tot en Català. Si avui en dia és més que diftcilarribaradesenvolupar una professió qualsevol emprant el Catalàcom a eina detreball quotidià, i més encara si el treball és detipuspúblic, fer-ho dins un món mig secret, exclusiu, tancat, elitista i tanproper al que són per a Ia majoria dels seus membres elssentiments de "el estado y derecho español" és una tasca més quedigna del reconeixement públic i meritòria d'un gran monument.TaI vegada molts dels seus "companys" de professió per dintre Iamirin malamenttant sols pel fet d'esser dona, però el més segurés que aquests i Ia majoria dels altres que tenen superats aqueststipus de complexes veuen amb mals ulls el fet que hagi arribat aposar el Català a Ia mateixa alçada que Ia que per a ells és Ia"lengua del imperio". Algun fins i tot se'n farà creus decom ha estatpossible que se'ls hagi pogut colar semblant intrusa. La respostaés senzilla: és notari com ells però és més intel·ligent. EIsraonaments i sentiments que l'han duita a fer de Ia seva llenguamaterna Ia llengua de treball ho demostren amb plenitud.

EIs autèntics herois són aquells que tenen en el seu queferquotidià els fets impossibles. Aquells que no sols fan Ia seva tascadiària sinó que Ia fan ben feta, malgrat sàpiguen que això els potcausarproblemes, discussions, entrebancs, i haver-sed'enfrontara més d'un funcionari burocràtic no integrat en el pafs que l'acolleixi que Ii dóna que menjar. Imagín que ella deu esser un poud'històries de Ia llengua en què l'heroïna victoriosa n'és ella. Segurque els aftres, mallorquins o forasters, no deuen comprendre comella pot tenir estima cap el que per a ells és només una parlafamiliar, sense importància i sense tradició en el món del Dret -perquè de ben segur que molts fins i tot desitgen amb ànsia veureIa mort dels Drets Forals-. Profunda tristor fa veure que els quedonen fe pública dels fets d'un lloc reneguin detreballar, defensari promoure veure que ni el govern del pa(s ni el seu president, niel seu conseller d'incurtura i antilingüisme transfuga-7-tecnic-?facin esment i reconeixement de Ia seva tasca i Ia posin com aexemple a seguir.

Per tot això volia Jo a donar-vos a conèixer l'excepcional tasca que estàduentaterme l'esmentada Il·lustríssima Notaria. Perquè b majorvatentia noés dir que s'han de fercampanyes per Ia llengua (que endemés no es fan, sinóque és fer del Català l'eina de treball diari, slgui aquest el que sigui. Aquí entenim el més alt exemple que ens podíem imaginar: un membre del món deIa notaria. Si ella ens demostra dia a dia que es pot fer sense por i sense queningú Ii pugul aturar els peus el que en el fons està fent és obrir un caml enmigdel que semblava un ¡mpossibte, i ha fet, ademés que siguin ridícules les

TAULA PARADALLOMAMBTARONGESIngredients: Llom o cam magra, taronges, pebre bò, panses, oli o saïm,

sal, aigua, paper d'alumini.

-Agafau un tros de llom o de carn magra i a dins un plat salau-ho i posau-Ii pebre bò.

-Dins una rostidora o greixonera componeu el llom que abans haureuembolicat amb paper d'alumini i posau-hi també l'oli o el saTm.

-A part feu tallades rodones de taronja i, també, suc de taronja.-Posau dins te rostidora un tassó de suc de taronja i un d'aigua.-Amb el forn calent collocau Ia greixonera deixant que cogui uns tres

quarts. Si veis que el suc s'acaba afegiu-hi un poquet més de suc de taronjao d'aigua.

-Quan faci eltempsque hedit Ii llevau el paperd'alumini i posau lestalladesde taronja que ja heu preparat. Si voleu podeu afegir-hi també taUades dellimona saltejades amb les de taronja i per damunt les panses.

-Teniu-ho al fom uns vint minutets i Ja serà cuit. També Ii podeu donar unpoc de "grill" anant alerta que no es cremi Ia taronja ni les panses.

-Es pot servir tan fred com calent, acompanyat de puré de patata, enciamo tallades de tomàtiga rodones.

TEMPS DE MADUIXESMADUIXES AMB VINAGREIngredients: Mig quilode maduixots, dos-cents grams de sucre, mig tassó

de vinagre, menta.-Després de rentar les maduixes tallau^es per Ia meitat i posau-les dins

un recipient de vidre.-A continuació afegiu-hi els dos^ents grams de sucre i mig tassó de

vinagre.-Després ho deixau reposar un parell d'hores fins que els maduixots facin

Ia seva melassa.-Si trobau que les fatta dolçor afegiu-hi més sucre.-Ompliu les copes o tassons i les podeu acompanyar d'unes fulletes de

menta.

MADUIXES AMB ANOUSIngredients: Mig quilo de maduixots, quatre cullerades de sucre, dos

iogurts naturals, cent grams d'anous.

-Després de rentar les maduixes, xapau^es per Ia mitat i posau^es dinsun motlo de vidre.

-A continuació afegiu-hi el sucre i ete iogurts naturals, ho mesclau tot benmesclat i deixau-ho que reposi durant vint minuts.

-A l'hora de servir-ho les posau dins copes i per damunt afegiu-hi lesanous.

CONSERVA DE MADUIXES SENCERES, PER L'ESTIUIngredients: Mig quilo de maduixots, quatre cullerades de sucre, dos

iogurts naturals, cent grams d'anous.

-Rentau les maduixes, ltevau-li el capoll i eixugau-les amb un pedaç.-A continuació posau les maduixes senceres compostes ben juntes dins

pots de vidre.-A part feu aigua ambsucre, que sia bastantdolca, ompliu els pots de vidre

fins d'alt de tot i posau Ia tapadora.-Dins una olla bulliu ete pots al bany maria uns deu minuts. Han de bullir

poc si no Ia maduixa s'esflora.-I ja teniu maduixes per l'estiu per fer coca o getet.

FRANCISCA JUANEDA

e^usesqoeq^^e^c^no^Kr^p^wma^narpernoKMi^iespM^en Catafâ una notaria s'hi pot dur tot. Ara només ens cal seguir l'exempte ambl'admiració que es mereix i fer que no vagi tota sola per aquest camf que ambesforç ens ha obert. Tant de bo l'arqueòleg del que vos pariava al principi novagi a pararals seus papers investigant llengües mortes, sinó pertal de trobarel personatge que feu possibte un punt d'inflexió en ë lent procés de Ianormalització del Català al nostre país.

GABRIEL ANGEL V!CH I MARTORELL

Si t'interessa Marratxí... t'interessa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/20 CASADELAV!LA

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUESMUNICIPALS

H O R A R I S

Costa i LloberaCarretera de Pòrtol

CoHegipublic"CostaiLlobera"Pòrtol

Dilluns i dimecres,de17'30a20h.

Dijous,de17'30a19h.Serveis: lectura ¡ consulta;préstec de llibres, vídeos i

discos

BlanquernaC/ Caülls, 21 - Col·legipúblic "Blanquema"Es Pont d'Inca NouDilluns, dimarts i

divendres,de16a19h.

Dissabtes,d'11a13h.Serveis: lectura i consulta;préstec de llibres i vídeos.

Benvolguts subscriptors: Pòrtula ha rifat una caixa d'eines de Ferreteria RafeI Serra. Guanyador, a Ia plana 22.

maig 1994 CORREU 140/21

UN POC DE TOT

PerCORREU ensassabenten que:

La Fundació Emili Darder i el TaIIeditorial presentaren L'ANTIFRAN-QUISME A MALLORCA de Miquel LópezCrespí.

L'Institut d'Estudis Penedesencspresentà el llibre ANTOLOGIA POÈTICAd'Antoni Massanell i Esclassans.

La societat recreativa i culturall'Alzinar i l'Ajuntament de Masquefaconvoquen el premi Alzinar a un projectede FABULARI de Ia Festa Major.

La FUNDACIÓ JAUME BOFILLconvoca les beques d'investigació per atesis de doctorat per al curs 1994-95.

L'OCB d'Inca i l'Ajuntament d'Incaorganitzaren una MOSTRAD'INDUMENTÀRIAdelsseglesXVIII i XIXaMallorcapresentadaperAíresSollerics.

L'Editorial MoII presentà Iareestructuració de rondalles de PereMorey Servera sota el títol RONDALLESPELS QUI LES SABEN TOTES.

L'Institut d'Estudis Penedesencsorganitza Ia 31 sortida de Ia secciód'arqueologia RUTA MEGALÍTICA perterres del Vallès oriental.

La Fundació Emili Darder organitzael III Seminari SOCIETAT I CULTURA AMALLORCAALASEGONAMEITATDELSEGLE XX.

El Centre Excursionista de Terrassapresentà faudiovísual TERRASSAALK2.

PUBLICACIONS REBUDES:

ELSCARBONERSDEBUNYOLAATRAVÉS DE LES FONTS ORALS, deRosa Almendro Pons i Catalina CortèsPuigcercos.Papersitreballs,2.CoHectiuCultural Sitja. Bunyola, 1993. Procés del'elaboració del carbó i referència a llocs,sitges, cuita, vida dels carboners, sous...L'estudi es completa amb un vocabularid'eines i feines i amb una sèrie dedibuixos. Al final inclou un fragment del'obra de Manuela de los Herreros "ElCarboner",quetanpopularhaesdevinguta Mallorca, qualificant-la com a glosa iatribuïnt-la a Bartomeu Quetglas.

GIRANTL'ULLADA CAPENRERE.Deu anys de Parlament Balear. 1993

Llibre-celebració dels deu anys abase de cròniques de diversosobservadors com Antoni M" Thomàs, JoanSerra, Sebastià Rotger, Germà Ventayol,Tomàs Bordoy, Sebastià Serra í MiquelSegura. Seguint després amb unainteressant història gràfica des de Iapreautonomia del 83 fins a l'actual IIIlegislatura, amb comentaris dels diferentspoliticsquehanpresiditlacambra,AntoniCirerol, Jeroni Alberti i Cristòfol Cladera.

SANtA CLARA DE PALMA. Vidaquotidiana en un monestir medieval, deJoan Carles Sastre i Barceló. Institutd'Estudis Baleàrics. Palma, 1993.

|oan C artr% SaMrr i Bwrrb>

PERLAS Y CUEVAS. 840 flvtenacor,16-29 VII 93). Es el primer exemplard'aquesta revista que ens arriba amb nouformat. DeI tabloide ha passat a I'A4.Canvi d'impremta i portada en color. Unabona rentada de cara.

S'UNIÓ DE S'ARENAL. 77 (IX 93).Parla de l'exposició feta per Martí Creus,de Pòrtol, de qui diu "Ia pintura del sr.Marti Creus (i Ia d'una pintora local)deixaven patent que els enamorats de Iapintura hem deseguirde ben prop aquestsjoves pintors".

Estudi monogràfic de caire històric,detallat i minuciós, segons escriu MariaBarceló al pròleg, del monestir femeníque més ha sobresortit a Ciutat deMallorca. Dividit en tres capítols: les fiteshistòriques (Ia fundació, Ia consolidació iel canvi), les persones (abadesses,senyores, col·laboradors i benefactors) iels llocs (el monestir, Ia capella i lespossessions).

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES:

D'entre les revistes associades aPREMSA FORANA DE MALLORCArebudes destacam:

COANEGRA. 107 (Santa Maria delCami, VII 93). Inclou una entrevista amb"madò Juanita", Joana AmengualFernández, que va néixer a Pòrtol l'any1910.Parladel'exposiciod'EspaisAulicaal Molinar i inclou l'escrit de presentacióde Biel Massot. També esmenta Iapresentació del llibre "EIs ministrils i elstamborers a Ia SaIa" realitzat pel grupdel Centre de Recerca Musical, integratper col·laboradors nostres. FinalmentMiquel Cabot parla de l'estada de WistonChurchill a son Torrella, l'any 1933 iesmenta que, entre altres coses, 'Vaguaitar per les olleries de Pòrtol".

MONTAURA. 23 íMancorde IaVaII,Estiu 93). Ens informa, amb foto, queRafel Crespi va fer el pregó de les festesd'aquell poble. També parla de l'anualromeria a Sant Marçal que solen fer elsmancorins.

AGENDA CIENTÍFICA. 290, 291,293, 294 (Catalunya, III 94) Entre aKrescoses informa del curs de l'arxiver com aformador (2 a 25 V), el curs d'estratègiesmetodològiques i organitzatives a Ia llard'infants (a partir de l'abril), el curs sobreIa navegació com a font de recursosdidàctics (IV a V), Ia conferència sobrecultura pedagògica i professional al voltantdels projectes de centre (11 V), el curssobre assegurament de Ia qualitat en elssubministraments ̂ l 94)

BUTLLETI DEL COL.LEGI OFICIALDE DOCTORS I LLICENCIATS ENFILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIESDE CATALUNYA. 86 (X 93). Parla, entrealtres coses, de Ia XX Escola d'estiu, deIa professionalització del professorat i delcentenari de J.V. Foix.

BUTLLETÍ OFICIAL DELPARLAMENT DE LES ILLES BALEARS.92 a 97 (VI, VII 93). El 93 inclou Ia Llei delConsell Consultiu de les Illes Balears

CIUTAT. 2 fTerrassa, Primavera -estiu, 1993). Revista cultural molt benpresentada que parla, de Ia identitat del'home salvatge, de l'artista Rafael Benet,i de grafits d'època ibèrica, entre d'altrescoses.

EL COL·LEGI. 57 (Barna, IX 93).Revista del Col·legi Oficial de Diplomatsen Infermeria, del qual ens havia arribaten altres ocasions te revista "Salut".

CONFLENT. 184 fPrades,VM-VIII 93).Parla del pintor Firmin Bauby i fa unarecapitulació de l'estat actual delsrellotges mecànics públics del Rosselló,entre d'aRres coses.

EL CORREU DE LA UNESCO. 182(Barna, X 93). Dedicat a Ia nostàlgia delsorigens, el gest, el ritme, el sagrat...

CULTURA. 532 (VaIIs, X 93).Monogràfic dedicat a l'hosteleria vallencad'ahirid'avui.

ESCLAT. 11 (Sóller, VIII93). (»>)Revista literàriaambtreballsen prosa

i en vers de diversos autors més o menysrelacionats amb Sóller.

HORTAVUI. 69, 70 <VI-VII, Xl 93).Primera recepció d'aquesta revista deBarcelona subtitulada "Portaveu delBarri". Informació local íntegrament encatalà. Ben arribada.

LLIGAM. 42 (Brusel·les, IX-X 93).Dedica Ia portada i un article a Joan Miró.

LLUC. 775 fVII-VIII 93). Dedicat engran part als refugiats bosnis a Sóllersotael tltol genèric "Ciutadans de Sarajevo aMallorca". A més a més Gabriel JanerManila parla de Guillem Forteza com aconstructord'escoles,Joan Bestard parladel Sinode Diocesà i Tomeu Quetglesparla de Ia normativa de l'ensenyamenten català.

LLUITA. 177 (Catalunya, VIII-IX 93).Demana Ia llibertat peraNúria Cadenas iparla dels noms del català a València,entre d'attres coses.

EL MARTINET.Sarroca, Xl 93).

72 (Sant Marti

MIRALL DE TROBAR. 9 (Inca, curs93-94). Du un seguit d'interessantsentrevistes a Fèlix Pons, a EIs Pets, aLluis Llach...

PAL DE PALLER. 94 a 97 OH a X 93).Nou intercanvi que ens arriba de SantAndreu de Llavaneres. Revista bimensualde noticies locals íntegrament en català.Benvinguda.

PANORAMA(Barcelona.X93).Parlade te presentaciódel programa d'activKatsa Ia Fundació "Ia Caixa" de les Balears.

LA REPÚBLICA. 16 (Catalunya, VII93). Parla, sobre tot, dels resultatselectorals al Parlament espanyol. Tambéinclou "Notes de diari (i viceversa)" deBartomeu Mestre.

SANT ANDREU DE CAP A PEUS.354 (X 93).

VALL DE VERC. 158 (Sant JustDesvern, Xl 93).

WV FORA!! 39 (Ripollet, Estiu 93).Inclou: El Museu municipal d'estampaciótèxtil de Premià de Mar; Viure amb IaTerra, de RobertVachon; FuII informatiud'Enllaç, El perill Bruntland i Conversaamb Lorenzo Muelas.

_JL-S_c__jL__AJC

• C C • • « |t f f ^ t i *11111 e tt f 11 f * *t f t l t f tf t * f f t tf f t f t * •

VIVIRCONSALUD. 223 (Barcelona,Xl·XII 93).Dedicat íntegrament a l'obesitat,problemes, formes, causes, pès natural,sistemes d'aprímar-se, exercicis perguardar Ia linia...

B.-

Si t'interessa Marratxí... t'interessaPòrfH/a. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

PROMOCIÓ

envolguts subscriptorsli

Volemoferiralsnostressubscriptorsalguna cosa més que Ia revista. Peraixò ens hem proposatque cada mes hihagui algun detall en el qual ens ajudenles cases comercials de Marratxí i lesentitatsdelterme. Ensinteressaqueelssubscriptors es trobin encara més agust amb Pòrtula i que els qui encarano ho són esdecidesquin a apuntar-s'hi.

ENTREGADA L'ENSAÏMADADEL FORN BON JORN DE PÒRTOL

EnMiquelSancho,del BonJorn, faentregadelpremi al'hereude PereLlofriu.Bonprofit!

SORTEIG D1UNA CAIXA D1EINESDE LA FERRETERIA RAFEL SERRA

t- Il I _En Rafel Serra de Ia

Ferreteria del Pont d'Inca

En el sorteig efectuat per ordinador Iasort va correspondre a *Climent PicornellBauçà, de Sant Joan*. Enhorabona.

EIs premiats poden passarper IaRedacció Diàriament, generalment entre11 i 13:30-o telefonar*nosper quedard'acord i recollir el regal.

Tots els premiscaduquen el dia 25del present mes.

GRANNIT

DE ROCKPòrtol

21-IV-94SORTEIG D1ENTRADES

PER A LA VERBENADELS QUINTOS DE PÒRTOL

EIs Quintos i Quintes '94de Pòrtol enshan fet arribar una sèrie d'entrades per adues persones per Ia

GRAN NITDE ROCK

que tendrà lloc dia 21 de maig a les22'30 h. al camp de futbol de son Caulelles.

El resultat del sorteig, fet per ordinadorentre els subscriptors de Pòrtula, ha estat:

*AssessoriaMarratxi,EsPontd'lnca*Joan Cardona, Es PIa de Na Tesa*Josep Escobar, Cas Capità*Margalida Furió, Ciutat*Antoni Mesquida, Pòrtol

SORTEIG DE LLIBRES"AIXÍÉSMARRATXÍ"

L'Ajuntament de Marratxí ens haproporcionat una sèrie d'exemplars delllibre Així és Marratxí de Guillem Ramis iBonifaci Molada.

El sorteig, realiteat per ordinador, hadonat el següent resurtat:

*ACA/AreaCreacioAcustica,Buger*Joan Bosch, Ciutat*Joan Ferrer, Búger*Francisca Juan, Pòrtol*Ma Elena Landa, Es PIa de Na Tesa*Miquel Angel LLadó, Ciutat*Maria Nadal, Sa Cabaneta*Gabriel Salom, Pòrtol*Jaume Sanxo, Ciutat*Unió Socialista de Mallorca, Ciutat

ENTITATS COL·LABORADORES Ajuntament de Marratxí, Obra Cuttural BatearCOMERÇOS COL·LABORADORS Carnisseria ca s'Algaidl, Ferreteria Rafel Serra,

Fom Bon Jom, Vlatges Tramuntana

PEL JUNY RIFAM UN VIATGE A LESFESTES DE SANT JOAN DE CIUTADELLA

Per gentilesa deViatges Tramuntana

de Palma(C/ 31 de Desembre,

12TeI. 20 46 00)

hi haurà un subscriptorde Pòrtula que guanyaràun viatge per a dues per-sones a les festes de SantJoan de Ciutadella. La re-vista de juny durà el nomde Ia persona sortada.

Si t'interessa Marratxí... t'interessa Pòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 19 78 70 / 60 31 44

maig 1994 HISTÒRIA/MÚSICA 140/23

Precisament aquest mes... (gener, febrer, març, abril)

Fa150anys(abril.1844)L'Ajuntament resolel repartiment

de cutte i fàbrica ¡ dictamina que esfaci el pregó per al pagament dinsvuit dies.

En fa 125 (abril. 1869)La junta repartidora està inte-

grada per Bernat Nadal, RafelJaume, Gabriel CoII i Josep Moyàper a ta primera classe; MiquelSimonet, Francesc Serra i Sastre,Pere CanyellesiJaumeTogorespera Ia segona; ¡ Miquel Bestard, RamonRotger i Nicolau Tous per a Ia terce-ra.

Degut a les queixes dels veïnatsacorden suprimir una plaça de peócaminer de tes tres que actualmentexisteixen.; en canvi, augmenten atrestoms les prestacions personals,de carros i cavalleries, redimibles alspreus següents: eljomal d'un homea 200 mil·lèsimes, el de carro de 2cavalleries a 1 escut, el d'unacavalleriaa600miHesimes,eld'unacavalleria major a 300 i el d'unamenor a 200.

Hom nomena Ia junta de juratper atendre tes reclamacions quefacinetecontribuentsal repartiment.

En fa 50 (març. 1944)Fixen definitivament el lloc de

construcció de Ia nova casa consis-torial en el solar d'Enric Cots, pelqual Ia corporació ofereix 6 ptes m2.

Resulta impossible adquirirsotars a Pòrtol per Ia negativa delspropietarisa vendre i això provoca unproblema devivendes. L'Ajuntamentacordar aplicar l'arbitri de solarssense edificar.

NomenenJoanJuan Camps perorganitzar les oficines municipalsdel segon districte.

Han d'arreglar el camld'establidors de sa Bomba a ca naCotoma.

Hi ha canvi de batle i regidorsper manament del gobierno civil.Accepten Ia renúncia de UorençMateu Frau i cesen el batte AndreuJuan Carrió i els regidors AntoniCanyelles MoII, Antoni SastreMiralles, Joan Vich Morey, JoanBestard Serra, Bartomeu MoIIBestard, Onofre Riera Gomila ¡Ramon Oliver Ramis.

Per substituMos nomenen JoanTugores com a batle i Miquel

Fernández Trias, Manuel ValdiviesoCanals, Antoni Bosch Pereltó, JaumeRibas Ribas, Miquel Serra Comas,Miquel Caflellas Serra, BaltasarCafieltas CañeHas i Bartomeu AmengualSerra com a regidors.

Miquel Canyelles Serra es nomenatprimer tinent de batle; Miquel SerraComas, segon tinent de batle i JaumeRibas, regidor síndic.

Es formen les comissionsd'hisenda, governació, obres i camins,sanitat i cementeris, aïgues i enllumenat.

L'Ajuntament acorda no comprarun cotxe per substituir el carro delsmorts per Ia manca de combustible i Iacarestia d'adquisició del material.

Donen permlsaRafel MoII Bestardperconstruirun edifici destinatavivendaal c/ José Antonio.

Ratifiquen l'acord d'adquirir el poude can Gros de sa Cabaneta per 6000ptesitambé han de gestionar l'adquisiciód'un tros de terreny al seu voltant.

Nomenen el regidor Antoni BoschPereltó com a representantdel consistoria Ia Junta muncipald'educactó primària.

Augmenten els sousdels empleatsmunicipals. Queden aixl: secretari,10000 ptes anuals; oficial major, 6000;oficial primer i auxiliars amb categoriad'oficials tercers, 5000; oficial saig iguàrdia municipal, 3300; peó caminer ifosser, XOO.

En fa 25 (març. 1969)Aproven inicialment el plànol

d'alineacions del Plade na Tesa formatper Andreu Parietti.

Davant fescrit del rector de Pòrtoli altres veïnats d'aquest nucli quesol·liciten Ia permuta de Ia placa públi-ca de Pòrtol amb el solar resultant del'església per construir un nou templeparroquial l'Ajuntament acordasotmetre-hoainformaciópúblicaabansde dictar resolució.

Aproven Ia normativa urbanísticaque s'ha d'aplicar a les construccionsde Ia urbanització son VerI.

S'han de fer unes rectificacions alplànol o"alineacions de Pòrtol

El pla general d'ordenació urbanade Marratxí, format per Andreu PariettiLliteras, es sotmet a informe.

DonenpermísaJosepSantandreuVich per construir una vivenda a Ia

urbanització can Farineta.Donen permIs a Gabriel Rotger

Bibiloni per construir dues vivendes alc/ de sa Comuna.

Aproven Ia revisió del padród'habitants al 31-XI1-1968: 6195habitants de dret i 6152 de fet.

En fa 10 (qener. 1984)Pòrtula informa queL'Ajuntament subvenciona els

cursos noctums de graduat escolar icatalà.

L'OCB de Marratxí fa uns cursosde llengua i cultura balear al Pontd'Inca i a Pòrtol.

Es crea una nova plaça de policiamunicipal. Escontractarandospoliciesmés per a Ia temporada estiuenca.

Hom parla de reanudar Ia Mostrade teatre, que el 83 no es dugué aterme.

L'Ajuntament multa a CARMA i Iiprohibeix tirar sang i similars a Ia xarxade clavegueram.

Bernadi Homar es nomenatdelegat al consell escolar d'esports irepresentant municipal al consell dedirecció del centre Costa i Llobera.

Tomàs DIaz, Miquel Canyelles iAntoni Ferrà han estat els funcionarispremiats per part del consistori.

En fa 10 (febrer. 1984)Pòrtula informa que;El ple municipal aprovà una

proposta sobre seguretat ciutadana.L'aeròdrom deson Bonetha estat

vallat i els veïnats Ja no poden acurçarcamí.

El mes de gener hom tancà elcinema de Pòrtol, darrer que quedavaen funcionament a Marratxí.

Va morir a sa Cabaneta AntoniJaume "Rafelino", antic metge deMarratxí.

En fa 10 (març. 1984)Pòrtula informa que:El pressupost municipal puja 118

milions.El campionat de Mallorca d'escacs

es realitza a sa Cabaneta.L'arxiprestat de Sant Marçal

organitza una pujada a Uuc amb motiudel centenari de ta coronacióde ta verge.Per aquest motiu fAjuntament Ii oferiràl'escut de Marratx(.

Es va inaugurar el nou centred'EGBdelPontd'lncaNou.

Hom ha adjudicat les obres de Iaxarxa d'aigua potable del PIa de naTesa per valor de 5.990.000 ptes.

BM

MUSICVISTA

l.-"Aquell sí que va esserun esdeveniment memora-ble de Ia meva vida!... Unatarda a una botiga vaig trobarper casualitat les sis suitesdel Gran Cantor. Quin misteri,quinmisteritorbadorhi podiahaver darrera aquellesparaules: sis suites per avioloncel sol?" Són els motsde Pau Casals transcrits perJosep Maria Corredor al'imprescindible Conversesamb Pau Casals.

Il.-També a una botigad'aquestes anomenades devell, s'ha posar a Ia venda e!quesembla serel primertomd'un diari escrit pel propi PauCasals, ambcartesde Ia sevaprimera esposa. L'estudid'aquestesplanestambéensdesvelarà un misteri. Lahistòria es repeteix.

PEREESTELRICHIMASSUTf

El forn de sesRotes de Pòrtoltornarà obrir

dins Ia prunerasetmana de junyal c/de l'Escola

Si t'interessa Marratxí... t'interessaPòrtula. No esperis més i subscriu-t'hi . TeI 79 78 70 / 60 31 44

140/24

Assoc iac ió de Premsa For.=maPr-incesa 22

Sant. Joan

C O L • L A B O R A D O R S: ToIo Aguilar Jofre, Xisca Aguiló i Roig, Neus Bibiloni iVich, Cati Bisquerra, Guillem Bosch i Roca, Josep Antoni Calvo, Cati Català i Serra,Magdalena CoII i Amengual, Rafel Crespí i Ramis, Pere Estelrich i Massutí, Gabriel Fiol,Franciscà Fiol i Marí, Franciscà Juaneda i Ordinas, Guillem Massot i Juan, Joan Massot iJuan, Josep Massot i Muntaner, Joana Maria Matas i Alomar, Tomeu MoII i Mas, NúriaNogareda, Rafel Oliver, Melcion Puigserver i Canyelles, Antoni Roca i Jerez, AntòniaRosselló, Ramon Rosselló, Biel Santandreu, Vicenç Sastre, Gabriel A. Vich i Martorell.

PORTADA: Margalida Manera, una de les quintes d'enguany (foto, Pere Amengual)

CONSELL DE REDACCIÓ: Pere Amengual i Bestard, Miquel Bosch i Auba, Biel Massoti Muntaner, Bartomeu Pou i Fiol.

InformatiuCultural

de Marratxí

C/ Major 39, 1TeI. 79 78 70Fax 79 74 3607141 Pòrtol

Imprès a Imatge 70 D.L.: PM 529/81

Aquell temps!

Portolanes d'excursió a finals dels anys cinquanta.D'esquerra a dreta.Dretes: Maria Ramis de sa Penya, Antoni de ca na Lluca, Antònia de son Aixaló, Maria de can Sipera, Maria Canyelles

de ca na Santa.Acotades: BeI de can Calixtro, Maria des Molí, Pereta de can Ros, Esperança Canyelles de ca na Santa (+).

A darrera hi veim l'autocar d'aquella època de can Ros.

(Fotografia gentilment cedida per Maria Ramis)