1.2. Composició de les pintures

La pintura està composta, bàsicament, per tres elements:

• Resines. S’encarreguen de formar la pel·lículaper mantenir unides les partícules dels pigmentsi perquè romanguin a la superfície.

• Dissolvents. Són necessaris per donar a la pin-tura la fluïdesa que facilita la seva aplicació sobrela superfície.

• Pigments. La seva missió fonamental és donarel color a la pintura, però també poden tenir, amés de propietats decoratives, funcions protec-tores.

Si no s’inclou el pigment, es parla de vernís.

També formen part de la pintura altres compostos com aglomerants, agents enduridors i additius.

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 47

Aplicació de vernís

La pintura està composta per:

• Resines.

• Dissolvents.

• Pigments.

Recorda

1.3. Tipus de pintures

Es poden establir diferents classificacions de les pintures, com es recull en el quadre:

CLASIFICACIÓ DE LES PINTURES

Segons el vehicle fix o lligant

Segons la seva finalitat

Segons la forma d’aplicació

Segons el sector d’aplicació

Segons la seva forma d’assecat

• Oli• Gliceroftàl·liques o alquídiques

• Clorocautxú• Viníliques• Silicones• Urea• Melamina• Polièster• Poliuretà• Epoxi• Acríliques• Fenòliques

• Anticorrosives• Pintures d’acabat o esmalts d’altaresistència química

• Senyalització decarretera

• Coil coating• Brotxa• Rodet• Pistola• Pistola electrostàtica• Aerosol• Cortina• Flux• Espàtula• Electroforesi• Immersió• Abocament

• Decoratives• Marines• De conservacióindustrial

• Fusta• Aïllants elèctrics• Automòbil• Electrodomèstics• Ceràmica

• D’assecat a l’aire• D’assecat perpolimeritzacióoxidativa

• D’assecat perpolimerització nooxidativa

• D’assecat perradiació ultraviolada

� Pigments metal·litzats

Els pigments orgànics no se solen utilitzar per ser solubles en aigua, llevat que es modifiquin apropiadament. Elsque més es fan servir són els metàl·lics, constituïts principalment per alumini, ja que proporcionen un bon acabat iexcel·lent protecció contra la llum i la humitat.

Aconsegueixen un efecte metàl·lic. En aquest cas, els pigments colorants han de ser molt transparents, per per-metre el pas de la llum fins a les làmines. Aquestes làmines solen tenir una mida entre 10 i 15 micres.

PINTURES UTILITZADES EN EL PINTAT DE VEHICLES56

PIGMENTS MÉS COMUNS

Tipus de pigment Denominació del pigment

Pigments blancs Òxid d’antimoni, lipotó, diòxid de titani, sulfur de zinc, òxid de zinc

Càrregues Hidròxid d’alumini, asbestina, carbonat de bari natural, baritina natural, bentonita, carbonatde calci, dolomita, sulfat de calci, carbonat magnèsic, mica, sílice, talc.

Pigments antioxidants Minio, cromat de zinc, pols de zinc

Pigments negres Negre animal, negre carbó, grafit, òxid de ferro negre, negre de llampera.

Pigments blaus Blau de prussià, blau d’ultramar, blau de ftalocianina

Pigments marrons Òxid de ferro precipitat, siena

Pigments verds Verd de crom, òxid de crom verd, verd de ftalocianina, verd de zinc

Pigments ataronjats Taronja de cadmi, taronja de crom, taronja de molibdè, taronja permanent

Pigments vermells Vermell bordeus, vermell de cadmi, vermell de crom, vermell litol, vermell de toluïdina, òxid deferro

Pigments grocs Groc de benzidina, groc de cadmi, groc de cromo, groc hansa, òxid de ferro groc, groc de zinci groc ocre.

Els pigments metal·litzats poden ser:

• Lamines d’alumini irregulars.

• Lamines lenticulars.

Recorda

Els pigments perlats poden ser:

• Nacrats o acolorits.

• Iridiscents.

• Interferents.

Recorda

� Pigments perlats

El seu origen està en la mica natural, ja que aquest tipus de pigments s’obté del nacre que s’aconsegueix en mol-dre petxines marines. Ara, s’han utilitzat substituts sintètics de gran qualitat. S’elaboren a partir de mica natural reco-berta per òxid de titani i/o òxid de ferro. L’efecte de color del pigment perlat és doble: d’una banda, el colorreflectit i l’altra, el color complementari, per la llum que travessa el pigment i és reflectit per la següent capa de pig-ments.

CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES I TECNOLÒGIQUES DE LES CABINES DE PINTURA

El pintor i seu estudiUn dels principals equips o instal·lacions per al’aplicació de la pintura d’acabats en la repara-ció d’un vehicle són les cabines de pintura.Aquest és el recinte apropiat i idoni per garantiruna bona reparació i assegurar el curat de totesles pintures.

Les cabines de pintura que s’han utilitzats al llarg delstemps han passat de ser espais d’obra amb parets ambrajoles i un extractor en una de les seves parets a cabi-nes amb panells tancades, amb sistemes d’impulsió iextracció d’aire.

D’aquelles cabines amb rajoles, gairebé sense llum iamb grans deficiències de ventilació i extracció , sensepràcticament calor, es va passar a cabines completa-ment tancades, amb llum apropiada, de característi-ques específiques i proveïdes de forns d’assecat.

Les més modernes són les cabines de pintat totalmenten assecat, amb dos motors, un d’impulsió i un altred’extracció. Aquestes cabines són les més habituals,del model conegut com “equilibrades”, i són les queestan instal·lades actualment en els tallers reparadors.

Les mesures estàndard d’una bona cabina de pintura hade rondar els 6 o 7 metres de llarg pels 4 o 4,5 metresd’ample i 2,5 o 2,7 d’alt.

Tipologia

Fins fa uns anys, les cabines de pintura que més haviaen els talleres eren les de 2 motors, impulsió i extracció,que proporcionaven un cabdal d’aire entre els 18.000 iels 20.000 m3. A aquestes cabines l’aplicació dels pro-ductes que en el seu moment utilitzaven els pintors escompletava perfectament. Eren pintures com la basebicapa al dissolvent i els acabats acrílics convencionalso MS.

La pintura a l’aigua triga més a evaporar-se que la baseal dissolvent, per quest motiu es necessari ajudar alprocés, si volem que el pintat resulti rentable. Ambaquesta finalitat poden instal·lar-se a la cabina unsmotors de més potència que els normals, entre 10 i 15kw, que mouen un cabdal d’aire més gran. D’aquestamanera s’accelerarà l’evaporació de la base bicapahidrosoluble.

Una manera de millorar l’evaporació de l’aigua i, a lavegada, l’assecat i curat dels vernissos, és la instal·lacióen la pròpia cabina de nous sistemes de ventilació addi-cional com, per exemple, els QUADS que mitjançant 4torres, amb 8 toveres cada una, col·locades a les can-tonades de la cabina, aporten aire net i atemperat.

Por Andrés Jiménez García

A r t i c l e

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 41

Revista CESVIMAPwww.revistacesvimap.com

A r t i c l e

Tecnologia inverter

Per seguir obtenint rendibilitat dels processos de repin-tat surt al mercat un nou concepte de cabines de pintat,les cabines “inverter”, ben proveïdes d’un cremadorde gasoil o de flama directa (vena d’aire).

Aquestes cabines, amb 2 motors i proveïdes d’un varia-dor de freqüència, aporten un cabdal d’aire entre30.000 i 34.000 m3; aquest cabdal és l’idoni per acce-lerar l’evaporació de la base bicapa hidrosoluble i millo-rar el rendiment dels treballs de pintat.

Un altre dels avantatges d’aquesta cabina és la reducciódel consum energètic. Mitjançant els variadors de fre-qüència regulem el règim de revolucions, en funció al’activitat que es vol realitzar (evaporació, pintat, pre-paració o assecat), amb el consegüent estalvi i millorade la rendibilitat.

La tecnologia HS o UHS necessita calor per al seu cor-recte assecat i enduriment; del contrari, amb un assecata l’aire s’allargarien molt els temps d’assecat i l’enduri-ment seria pobre; a més, podrien originar-se defectes enl’acabat final.

En les noves cabines de pintat, depenent de si el cre-mador és de gasoil o de flama directa (vena d’aire),s’assoleixen temperatures òptimes d’assecat per a lesresines acríliques; a més, amb cremador de gas de fla-ma directa la pujada de la temperatura és molt ràpidaen el cicle d’assecat, aspecte que incrementa de nou larendibilitat de la cabina, ja que el cotxe estarà menystemps en aquesta i es podran finalitzar més operacionsde pintat.

Amb un panell de comandaments inserits davant de lacabina, en ocasions amb pantalles tàctils, els operaris,poden manipular el temps i les temperatures de pintat,d’evaporació i d’assecat, depenent dels productes apli-cats. A més, a través d’aquest panell es té notificació depossibles alarmes d’averies (en el cremador, en elsmotors d’impulsió o extracció i en el termòstat de lacabina) o del temps de manteniment dels filtres (desòl, de sostre i prefiltres).

Com han de ser les cabines

La construcció de la cabina ha de ser modular i sòlida.És fonamental utilitzar bons aïllants tèrmics i acústicstant en els panells que formen l’estructura de la cabinacom en els panells que formen el grup impulsor i extrac-

tor. És necessari que la cabina garanteixi inalteradesles característiques del seu funcionament al llarg de laseva vida (10-15 anys) o 15.000/20.000 hores de tre-ball.

La il·luminació d’una cabina de pintura ha de ser uni-forme; el seu nivell mai pot ser inferior als 800 lux al’alçada del pis, tenint en compte que les pantallesd’il·luminació es troben a uns 2,5 metros del sòl.

El sostre filtrant del plénum d’impulsió ha d’abarcar lamajor part possible del sostre de la cabina (almenysun 80%) per garantir l’absència de corrents contrariesal flux vertical existent, la presencia de la qual generariaturbulències que afectarien a l’acabat final.

La cabina ha de tenir un sistema de calefacció i deregulació que garanteixi una temperatura constant iuniforme a tota la superfície i a totes les alçades, ambuna diferència màxima inferior a 5 ºC.

Totes les cabines han de comptar amb un bon sistemade filtrat per a la pintura en expulsió, ubicat en les fos-ses d’extracció del pis de la cabina, i que garanteixiuna retenció no inferior al 85/90% de les partícules depintura over spray que no es dipositen.

És necessari gaudir d’un cabdal d’aire suficient permantenir una velocitat mitjana de l’aire igual o superiora 0,4 m/s, amb valors individuals no inferiors a 0,3 m/s.Amb aquest flux d’aire s’ha d’assegurar 250-300 reno-vacions/hora.

Al sòl de la cabina, la superfície filtrant de sortida de l’a-ire estarà distribuïda uniformement. Normalment, mit-jançant una fossa central o dues canals longitudinals,sota l’engraellat metàl·lic.

• Normativa europea UNE-EN 12215, que fareferència a:

• Instal·lacions de recobriment.• Cabines de polvorització per a l’aplicació de

materials orgànics líquids.• Requisits de seguretat.

• Àrea de Pintura. pintura@cesvimap.com

• Cesviteca, biblioteca multimèdia de CESVIMAP.www.cesvimap.com

P E R S A B E R M É S

EL PROCÉS D’EMBELLIMENT DE VEHICLES42

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 75

S u m a r i

31. El color

2. Classificació dels colors

3. Característiques dels colors

4. Models per a la representaciódel color

5. Mesura del color i de la lluentor

6. El color en la carrosseria

7. Igualació del color en unvehicle

8. Ajustament del color en unvehicle

Article

Examina’t

Practica

Per saber més

Tècniques de mescles de colors per a

la preparació de pintures

A p r e n d r à s a . . .

• Tenir els coneixements bàsics sobre la llumi la teoria del color.

• Classificar els colors.

• Distingir les característiques del color.

• Conèixer els models de la representació delcolor, per a comprendre el comportamentde les mescles.

• Distingir entre colors sòlids, metal·litzats iperlats.

• Utilitzar les eines i conèixer els passosnecessaris per igualar el color d’un vehicle.

• Ajustar o corregir el color d’acabat.

Quan es procedeix al repintat d’un vehicle, cal selec-cionar el color que proporcioni una reparació imper-ceptible. Els fabricants de pintura disposen d’eines quepermeten identificar el color amb què s’ha pintat elvehicle en fàbrica i elaborar la barreja, no obstant,aquesta és una tasca complicada, a causa dels diversosfactors que influeixen en el color.

Petites variacions de color degudes a l’aplicació de fàbrica, a canvis de proveïdor, a ajustos de paràmetres d’a-plicació, etc., són suficients perquè la fórmula teòrica del color i el que presenta el vehicle quan es va a pintar al tallersiguin diferents. Altres factors, com reparacions prèvies que hagi pogut patir el vehicle, o l’exposició contínua de lapintura a agents agressius com la llum solar, els ambients salins o fabrils, rentats amb materials i productes agressius,etc., completen un ampli ventall de causes que fan de cada vehicle un problema davant de la igualació del color.

Per tot això, el pintor necessita uns coneixements bàsics sobre la naturalesa de la llum i del color i, especialment,sobre els pigments i les possibilitats dels bàsics de color de què es disposa en el taller.

D’altra banda, el pintor ha de familiaritzar amb les eines de color dels fabricants de pintura, de gran ajuda perseleccionar i elaborar el color més adequat i dominar les tècniques d’aplicació.

1. EL COLOR

El color té un paper molt important en la nostra vida. Tant és així que fins i tot influeix en el nostre estat d’ànim,en els nostres sentiments i en les nostres emocions: el color verd produeix una sensació de relaxació i de descans, elgroc és tranquil·litzant i alegre alhora, el vermell accelera el ritme cardíac i estimula la descàrrega d’adrenalina, creantuna sensació de calidesa ...

A part de la funció estètica, la pintura compleix una funció de protecció final enfront de la corrosió. D’altra ban-da, a través de la pintura, es busca la diferenciació, l’ús de colors més originals, cridaners o no, proporciona un ele-ment de distinció al vehicle a través d’ell, de qui l’adquireix.

TÈCNIQUES DE MESCLES DE COLORS PER A LA PREPARACIÓ DE PINTURES76

3Capítol

La pintura compleix una funció estètica i de protecció enfront de la corrosió.

Recorda

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 73

P E R S A B E R M É S

� Pintat de automòbils. CESVIMAP, 2008.

� Cesviteca. Biblioteca multimèdia de CESVIMAP. www.cesvimap.com

� Articles de la revista CESVIMAP. www.revistacesvimap.com

— «Donar en el blanc» (45).

— «Banys de nacre» (34).

� Quins tres elements composen la pintura? Descriu-los en unes línies.

� Classifica les pintures d’automoció segons la seva forma d’assecatge.

� Diferència «diluent» de «dissolvent».

� Quines propietats recordes de les pintures?

E x a m i n a ’ t

� Localitza, en la màquina de barreges, bàsics que continguin pigments perlats i metal·litzats.

� Comprova, amb una copa normalitzada, la viscositat d’una barreja.

� Aboca diferents vernissos en recipients transparents i comprova el seu engroguiment.

� Mesura, amb un micròmetre, el gruix de la pel·lícula de pintura.

� Realitza un assaig de duresa amb el sistema de què disposis.

EPI: guants de vinil, ulleres de seguretat i màscara de vapors.

EPI: guants de vinil, ulleres de seguretat i màscara de vapors.

EPI: guants de vinil i ulleres de seguretat.

P r à c t i c a

2. CLASSIFICACIÓ DELS COLORS

La reproducció dels diversos colors es basa en la barreja d’altres entre si. Existeixen dos tipus de barreges: addi-tiva, que té lloc mitjançant feixos de llum, i sostractiva, que obté els colors per barreja de pigments.

Els colors que donen les barreges de pigments es poden classificar en cromàtics, acromàtics i neutres. Dins delsprimers, aquells que tenen color, es poden distingir els colors fonamentals o primaris, secundaris i complementaris.

TÈCNIQUES DE MESCLES DE COLORS PER A LA PREPARACIÓ DE PINTURES84

Els colors cromàtics, que són els que tenen color, es classifiquen en:

• Primaris.

• Secundaris.

• Complementaris.

Recorda

� Colors primaris

Són els colors bàsics o fonamentals, que no es poden obtenir a partir decap altre. Els colors primaris són diferents segons els esmentats mètodesd’obtenció de colors, com es veurà a continuació. Els altres colors s’obtenena partir dels tres primaris.

� Colors secundaris

Són colors que s’obtenen de la barreja de dos colors primaris.

� Colors complementaris

Són parelles de colors formades per un color primari i altre secundari,resultat de la barreja dels altres dos primaris.

2.1. Barreja additiva de colors

Els colors resultants de barreges additives són rebuts per l’ull directa-ment des de la font lluminosa. Aquestes barreges s’utilitzen, per exemple, enla reproducció de colors en pantalles de televisió o d’ordinador.

En les fonts lluminoses, els colors primaris són el vermell, el verd i elblau. L’addició d’aquests tres colors primaris en proporcions iguals produeixla llum blanca.

Els secundaris són el magenta, el cian i el groc. Es produeixen peraddició de dos primaris. Segons la proporció de cada un d’ells, s’obtindrandiferents tonalitats. Per exemple, la barreja de blau i vermell, si és rica en

Colors primaris

Colors secundaris

Barreja additiva

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 107

3E

sq

ue

ma

TÈCN

IQUE

S DE

BAR

REG

ES D

E CO

LORS

PER

A L

A PR

EPAR

ACIÓ

DE

PIN

TURE

S

El c

olor

La ll

um Met

amer

isme

Els

obje

ctes

Neg

res

i opa

cs

L’ull

Dalto

nism

e

Tran

spar

ents

o

trans

lùcid

s

Blan

cs

Altre

s co

lors

Brill

ants

Barre

ja a

dditi

va

Barre

ja s

ubtra

ctiva

Colo

rs p

rimar

is

Colo

rs

secu

ndar

is

Colo

rs

crom

àtics

Colo

rs

acro

màt

ics

Colo

rs

prim

aris

Colo

rs

com

plem

enta

ris

Verm

ell

Verd

Blau

Colo

rs n

eutre

s

Mar

rons

Beix

os

Xam

pany

Mag

enta

Cian

Gro

c

Blan

c

Neg

re

Gris

Verm

ell

Blau

Gro

c

Colo

rs

secu

ndar

is

Colo

rsco

mpl

emen

taris

Viol

eta

Verd

Taro

nja

Clas

ifica

cióde

ls co

lors

Viva

citat

o

satu

ració

Tona

litat

Alça

da d

e to

Cara

cter

ístiq

ues

dels

colo

rsM

odel

s de

repr

esen

tació

Cilin

dre

crom

àtic

Mod

els

tridi

men

siona

ls

Mod

els

bidi

men

siona

ls:

Cerc

le c

rom

àtic

Arbr

e de

Mun

sell

Espe

ctro

fotò

met

re

Inst

rum

ents

de

mes

ura

Colo

rímet

re

Mes

urad

el c

olor

i d

e la

bril

lant

or

Colo

rs s

òlid

s

Colo

rs m

etal

·litz

ats

Colo

rs p

erla

ts

Amb

pigm

ents

an

acar

ats

Amb

pigm

ents

in

terfe

rent

s

Amb

pigm

ents

iri

disc

ents

El c

olor

en

la c

arro

sser

ia

Carte

s de

col

or

aplic

ades

a

pist

ola

Iden

tifica

ció i

rece

rca

del c

olor

Com

para

ció

amb

el v

ehicl

e de

la p

rova

Eine

s Índe

x i

gràf

ics d

e co

lor

Carte

s de

va

riant

s

Espe

ctro

fotò

met

re

Fórm

ules

de

colo

r

Prep

arac

ió d

el

colo

r

Prov

a d’

aplic

ació

Ajus

tam

ent d

el c

olor

, si

és n

eces

sari

Pass

os p

er a

la ig

uala

ció

Map

es d

e co

lor

Past

illes

de

colo

r

Igua

lació

del

col

or

en u

n ve

hicle

Seqü

ència

de

treba

ll

Mèt

ode

subt

ract

iu

1.o A

just

amen

t de

la to

nalit

at

2.o A

just

amen

t de

l’al

çada

de

to

3.o A

just

amen

t de

la v

ivacit

at

Mèt

ode

addi

tiu

Mèt

odes

Ajus

tam

ent d

el c

olor

en

un

vehi

cle

Pic o broquet de fluid i agulla

Ambos elements controlen la quantitat de pintura que surt de la pisto-la cap al corrent d’aire. El pic és el seient contra el qual es recolza l’agullaper tancar o obrir el pas al flux de material, així, la quantitat de pintura ques’expulsa depèn de la separació entre l’agulla i el pic.

Els pics de fluid es fabriquen en diverses grandàries, cadascun delsquals és adequat per a un material de característiques i viscositat determi-nades. Controlen el volum del material que arriba al casquet, permetentdiferents velocitats d’aplicació, ja que, com més gran sigui el cabal de pin-tura, més ràpida ha de ser l’aplicació per mantenir un mateix gruix decapa.

EQUIPAMENT DE L’ÁREA DE PINTURA124

Detall del pic de fluid

La pressió d’aplicació es regula amb tots els controladors oberts al màxim.

Recorda

El pic i l’agulla es seleccionen conjuntament amb el casquet, ja que tots ells afecten el patró de rosada i a la qua-litat de l’acabat.

Un nombre indica el diàmetre del pic en mil·límetres, encara que algunes marques prefereixen emprar denomi-nacions estàndard, que no es corresponen amb la mida real del pic.

La taula següent recull els pics més utilitzats en el sector de la pintura de reparació de vehicles.

Tipus de pistola i pintura Diàmetres de pic (mm)

Pintures d’acabat (vernissos, pintures monocapa i bicapa) 1.3, 1.4, 1.6

Fons o productes de major viscositat 1.8 a 2.2

Color o vernís amb pistola de retoc 0.7, 0.8, 1.1 i 1.2

Regulació del ventall

El sistema de regulació està compost pels conductesinterns de pas d’aire comprimit cap les banyes del casquet,per una vareta i per un born o pom, que, en girar, obre otanca aquest pas d’aire. Es tracta d’un regulador de l’aire depolvorització i és independent de la sortida central, res-ponsable de la succió del producte.

Regulació del producte

Aquest sistema, molt similar a l’anterior, permet variar elflux de pintura que arriba al broquet de producte, on des-prés es barreja amb el flux d’aire de polvorització. Regulació del ventall

3.4. Pintures d’acabat

3.4.1. Productes HS

En els últims anys, anticipant-se a les futures reglamentacions sobre emissions de compostos orgànics volàtils al’atmosfera (COV), que formen part de la composició de gairebé el 100% dels dissolvents, els fabricants de pinturas’han vist obligats a desenvolupar noves tecnologies, per tal de disminuir el contingut en dissolvent en les pintures.Per això, han desenvolupat productes com els HS (high solid), d’alt contingut en sòlids. També, han desenvolupat pro-ductes de base aquosa, el contingut de dissolvents és pràcticament nul. Es tendeix a utilitzar productes HS per mono-capes i vernissos, i pintures a l’aigua per a bases bicapa.

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 157

Pintures monocapa HS

Productes d’emmascarat Col·locació de funda cobreix rodes

Les pintures d’acabat són:

• Productes HS. • Diluents.

• Pintures a l’aigua. • Productes per al difuminat.

• Enduridors i catalitzadors. • Additius.

Recorda

Una de les operacions en què s’obté un major estalvi de temps és en el matejat de la resta de la peça que es vaa pintar. També s’estalvia temps en l’emmascarat, ja que les barreres que s’aprofiten com a límits, si no fos pel pin-tat parcial, haurien d’emmascarar-se, juntament amb altres elements que s’haurien de protegir, com bombins,manilles o finestres, entre d’altres.

La forma de treball, però, no difereix de qualsevol altre procés de pintat, i s’hauran de seguir els passos habitualsdel pintat en reparació.

EMBELLIMENT DE SUPERFÍCIES 189

Amb el pintat parcial pot mantenir intacta la pintura original, aprofitant els ressalts i vèr-

texs de la peça.

Recorda

Un pintat humit sobre humit és aquell en el qual s’aplica un producte sobre un altre sen-

se necessitat d’assecar ni polir el qual s’ha aplicat el primer.

Recorda

Possible zones de pintat parcial Zones de pintat parcial més visibles

2.3. Pintats humit sobre humit

S’entén per humit sobre humit (h/h) l’aplicació d’un producte sobre un altre sense necessitat d’assecar ni polir elque s’ha aplicat primer.

En el pintat de vehicles es poden fer processos de pintat humit sobre humit, que suposen una considerable reduc-ció del temps total invertit, ja que s’eviten certes operacions (assecat de l’aparell, escatat i emmascarat final) que nosón necessàries o que s’han realitzat prèviament.

Potser aquesta tècnica no ofereixi la mateixa qualitat, pel que el seu ús està restringit a certs treballs. És méscomú en el pintat de vehicles industrials i d’ocasió.

4.3.3. Polvoritzacions de poliuretà 2K

Aquest dany el produeixen les partícules de poliuretà polvoritzat utilitzades per al segellat de cobertes i parets.Desviades pel vent cap als vehicles, s’incrusten a la capa de pintura. La superfície presenta asprors al tacte.

Per solucionar-ho, després de rentar el vehicle amb detergent neutre, s’ha de comprovar l’adherència del productei eliminar-lo, utilitzant pasta abrasiva. Quan estigui més incrustat, s’utilitzarà poliment de gra P1500 i més fi; pos-teriorment, es poleix i es abrillanta.

En els casos més greus, s’ha de polir fins a eliminar el poliuretà i, a continuació, reposar les capes danyades.

IDENTIFICACIÓ I CORRECCIÓ DE DEFECTES I DANYS236

Polvorització de poliuretà 2K

4.4. Factors biològics

Entre els factors agressius de tipus biològic que ocasionen danys a la pintura figuren els excrements d’aus, elsinsectes o les resines dels arbres, l’acció pot causar decoloració de la pintura o danys majors, derivats de l’acció quí-mica que es produeix. Les condicions atmosfèriques influiran de manera decisiva, ja que poden accelerar els processosde fermentació, així com l’estat de la capa de pintura.

5. PRODUCTES, EQUIPS I ÚTILS PER A L’ELIMINACIÓ DE DEFECTES I DANYS

Existeix al mercat una gran varietat de productes per al procés d’eliminació de danys i defectes. Els més utilitzatsfreqüentment són: paper de vidre, poliments, abrillantadors i productes específics i auxiliars.

5.1. Paper de vidre

L’eliminació de productes adherits a la capa de pintura s’efectua amb abrasius d’una granulometria adequada,en cas contrari, podrien causar danys majors que els que es vol corregir.

Granulometria: És el mesurament dels grans, que en aquest cas s’utilitzen per a la fabri-

cació de paper de vidre. Es fa passar els grans per uns tamisos de diferent ample o fils, que

actuen de filtres i es diuen, comunament i, columna de tamisos.

Glosario

E més nou, dins dels vinils de fosa, és la gamma per fol-rat de vehicles o decoració integral. Es tracta de pel·lícu-les de vinil de gran flexibilitat, que recuperen la sevaforma fàcilment en aplicar calor. Es col·loquen en sec i espoden reposicionar les vegades que calgui mentre se’n fala col·locació.

USOS DELS VINILS

Les pel·lícules de vinil es subministren de fàbrica en for-ma de bobines, cadascuna d’un color. Aquests vinils espoden utilitzar per a la seva col·locació de dues maneresdiferents, bé retallats directament de les bobines, bé coma base per imprimir sobre ells una imatge amb els colorsi els efectes que es desitgin, que posteriorment seranretallats per col·locar-se. Es diferencia per tant, entrevinils de retallada i vinils d’impressió.

Vinils de retallada

El vinil tallat directament de la bobina, de calandra ofos, només ofereix la possibilitat de donar un color. Hi hapel·lícules de vinil de diversos colors, fins i tot d’efectesmetàl·lics i nacrats.

Per obtenir diversos efectes de color, l’única opció éssuperposar capes de vinil tallat.

Impressió de vinils

La impressió de vinils obre infinites possibilitats al mónpublicitari i de decoració. L’ús de programes de dissenypermet realitzar esbossos en un curt espai temporaladaptats a les necessitats i dimensions reals dels vehi-cles.

Un cop seleccionat el disseny, hi ha diferents mètodes deplasmar sobre un vinil; la més utilitzada per a petitestirades és la impressió digital, mentre que en la decoracióde flotes se sol utilitzar la serigrafia.

És molt habitual, un cop impreses les imatges, sotmetre-les a un procés de laminat per protegir el disseny deles inclemències del temps, dels rentats, etc. El laminatconsisteix a recobrir el vinil amb una làmina transparentdel mateix tipus de material perquè tingui el mateixnivell de flexibilitat. Això es realitza amb màquines lami-nadores.

En serigrafia també hi ha equips d’impressió sobre vinilsen què, un cop seques les tintes del disseny, es recobreixel material amb vernissos de curat per radiació ultravio-lada. D’aquesta manera, en pocs segons el disseny que-da protegit i acabat per a la seva posterior retallada icol·locació sobre el vehicle.

A r t i c l e

Bocetos para la decoración de un vehículo

Vinilos de forrado integral

Vinilo de recorte con motivos tribales

PERSONALITZACIÓ DEL VEHICLE280