11 de desembre de 2015 les prioritats x.t. d’eloi badia · 2018-05-03 · 11 de desembre de 2015...

Les prioritats d’Eloi Badia

Sil

via

Ma

nza

ne

ra pàg. 6pàg. 6

Obrir Casa Vicens i impedir la sobresaturació

Gestió cívica per a l’excomissaria

okupada

No a nous retocs a l’accés

regulat del Park Güell

Nou pla Vallcarca el primer

semestre de 2016

Ser regidor de Gràcia

tot el mandat

núm

. 60

2

11 de desembre de 2015

El Districte activa el primer expedient per inspeccionar obres per a hotels no previstos

pàg. 8pàg. 8

10Teixint Connexions,

30 entitats locals

per a la Marató

13Obre portes la

casa museu de

l’escultor Tomàs Bel

X.T.

Albert Balanzà

Cedida

9Vallcarca defineix

habitatge social

per a 15 famílies

ISSN - 1695-4793L’antiga seu del CIRE, al carrer Gran, i un bloc de pisos a Breton de los Herreros, al punt de mira

2

11 de desembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

Hi vol ser els quatre anys de mandat; bé, els tres i mig que

queden, si els frenètics moviments polítics i electorals que es

viuen a totes les nostres latituds li permeten. Gràcia, final-

ment, ja té regidor, Eloi Badia, després de l’interinatge de 24

hores de Laura Pérez i de cinc mesos de Raimundo Viejo. I en

la tradicional primera entrevista de mandat de l’Independent,

on als regidors se’ls tolera certa filosofia, Badia sorprèn per la

concreció d’actuacions i àmbits on ja sap què hi farà i quan: sí a

Casa Vicens però sense morir d’èxit, sí a la comissaria okupada

i transformada en gestió cívica (o autogestionada amb acords

puntuals amb l’Ajuntament), sí a processos participatius que

aportin i no que simplement justifiquin; no a nous retocs a

l’accés regulat del Park Güell, sí a la planificació de Vallcarca en

el primer semestre de 2016.

Ara sí que es pot dir que

el mandat ha començat a

Gràcia, amb més retard que

a cap altra districte, però

amb una decisió que ens ha

de permetre avançar la resta

de la ciutat amb velocitat de

creuer constant i, se suposa,

per l’esquerra. El treball previ,

prioritàriament necessari

amb la societat civil local més

mobilitzada, serveix; però ara

toca pensar en gran i governar

per 120.000 persones de cinc

barris, i quanta més descentra-

lització i quanta més asimetria

a favor de Gràcia , millor. La independència de Gràcia comença

per prendre decisions, que no tenen per què ser simbòliques

sinó efectives.

Tenim una Gràcia de grans reptes per endavant, amb un

model de barri en plena transformació, amb una autonomia

de Vallcarca amb urgències de definició, amb uns Camp d’en

Grassot, la Salut i el Coll que requereixen de cures intensives

tant en la pedra com en els serveis socials. Tenim molta feina i

qualsevol ajut des de Barcelona serà benvingut. Però nosaltres

tirem milles, perquè ningú com nosaltres coneix les necessi-

tats i prioritats que s’han de treballar. Per això sí que és útil la

participació. I el regidor, l’alcalde de Gràcia, ha de posar-se al

capdavant.

El mandat ara sí que ha començat

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Aquesta marea ha aconse-

guit una victòria: un jutjat

de Barcelona ha donat la raó

a deu jubilats que havien

demandat el govern del PP

per haver deixat d’actualitzar

les pensions amb l’IPC. La

magistrada interpreta que

tant la Llei 23/13, com el reial

decret que elimina l’actua-

lització de les pensions amb

l’IPC, incompleixen les dis-

posicions internacionals en

matèria de Seguretat Social

i de garantia de suficiència

econòmica per als pensio-

nistes. Per això insta l’INSS a

abonar als demandants una

paga única compensatòria

amb la diferència entre l’1%

pagat i el 2’9% de l’IPC. La

sentència considera provat

que l’Estat espanyol no res-

pecta la Carta Social Europea

que insta als països signants

a “elevar progressivament el

nivell del règim general de la

Seguretat Social” i el Conveni

102 de l’OIT. Interpreta que

la decisió no es pot emparar

en “referències genèriques a

una situació de crisi, dificul-

tats econòmiques o neces-

sitat de reduir la despesa

pública sense incloure una

sòlida argumentació que jus-

tifiqui el caràcter ineludible

de la mesura”.

Marea dels pensionistes

Conxa Garcia

DESAFECCIÓ

No tinc cap dubte que aquestes

eleccions són les que menys moti-

ven a l’electorat sobiranista. Els ca-

talans que volem la independència

ja no ens interessa qui pugui go-

vernar a les Espanyes. Bàsicament

perquè l’únic partit que defensa

el referèndum quedarà en el mi-

llor dels casos en la quarta posició,

amb poca força per reclamar que

d’una vegada per totes se’ns escol-

ti. El gran debat que se’ns planteja

és si una abstenció en massa ens

pot deixar en una situació de debi-

litat perquè aleshores Ciudadanos

es farà amb la victòria i a Madrid de

nou enterran el procés. Per aquest

motiu, crec que hem d’anar a votar

encara que sigui amb una pinça

al nas a les forces sobiranistes per

evitar que una força espanyolista

sigui la primera a Catalunya i Euro-

pa no ho interpreti correctament.

Sé que aquesta pantalla ja l’hem

passat, però no podem permetre

que els guanyadors siguin aquells

que ens neguen el dret a reclamar

què volem ser.

Carles Aguilera

Badia sorprèn per la concreció d’actuacions i àmbits on ja sap què

hi farà i quan

LA FÍ DEL CHAVISME

L’opinió pública (o publicada) està

eufòrica amb la derrota de Ma-

duro a les eleccions veneçolanes

d’aquest cap de setmana. L’esta-

blishment ha dimonitzat el presi-

dent actual com va fer amb Chávez

anteriorment explicant únicament

les misèries que assetgen aquest

país. Unes misèries que són el re-

sultat del context econòmic que

viu el planeta amb la davallada del

preu del petroli com a màxim ex-

ponent. Maduro no deixa de ser un

líder populista, amb el qual costa

d’identificar-se, però també és cert

que tant ell com el seu predeces-

sor han fet tot el possible per com-

batre la pobresa. Una pobresa que

no sortia als mitjans de comuni-

cació quan manava la dreta. Amb

la revolució bolivariana contra les

cordes, les classes altes seran les

grans beneficiades d’aquest can-

vi. Temps al temps. D’aquí quatre

anys veurem si aquest moviment

haurà millorat l’accés a l’educació o

a la sanitat de les classes populars.

Em temo que no.

Josep Pons

Tenim una Gràcia de grans reptes per

davant, amb un model en plena transformació

Dimecres, el més deliciós dels provocadors -de Bo-adella a Pla hem millorat- era a la Taifa presentant ‘Espanya de merda’ (Ara Llibres, 2016). Entre respostes monosil·làbiques i somriures del públic, l’home que ens roba les nòvies parlant de menstruacions, toreros morts i terroristes bones va dir la frase: “Si vols caure simpàtic, has de parlar poc”. N’havia dit una altra fa dies: “Jo, quan algú ve a Catalunya, abans de dur-lo a la Sagrada Família el porto a veure en Quimi Portet”. Justa.

11 de desembre de 2015l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

el bloc

Albert Balanzà

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’In-

dependent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i

Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara

Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar

Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i Marc Vilajosana.

Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau Garcia,

Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta, Manolo

González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Ne-

rín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraquino. Maqueta-

ció: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau.

Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf

Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

Amb la col·laboració de:

Luis Ángel Fernández Herma-

na fitxa per l’Independent.

Quan a principis dels anys no-

ranta m’asseia a les conferèn-

cies dels apòstols d’internet,

on hi havia Vicent Partal,

Toni Esteve, Lluís Reales, en

Luis Àngel, i gairebé ningú

més, no em podia imaginar

que algun dia, des d’aquella

galàxia, ens retrobaríem a la

mateixa trinxera. En Vicent va

muntar la Infopista i després

Vilaweb, en Toni va crear

Lavinia, en Lluís va investigar

i va presentar programes de

televisió i en Luis Ángel va

parir En.red.ando. Tots ells

van ser cridats per dinamitzar

molts altres projectes digitals,

des de El Temps fins a El Pe-

riódico o BTV, en mitjans on

tothom els prenia per bojos.

Mentrestant, encara tendres

i en vida universitària, un

altre grapat de nosaltres

ocupàvem l’únic ordinador

amb connexió a internet de

la biblioteca de la Universitat

Central o aterràvem a les pri-

meres redaccions on només

hi havia tres o quatre màqui-

nes per naverar. Avui aterra a

la redacció de l’Independent

un senyor que vesteix amb

tirants com els periodistes

d’abans però que ve del

futur i que seguirà explicant-

nos que aquesta refotuda

professió que hem triat està

més viva i orgullosa que mai.

Benvingut, Luis Ángel.

Un dels apòstols

opinió Josep M. Contel, historiador local

Entitats privades amb vocació de servei públicEn els darrers anys diferents en-

titats socioculturals de Gràcia

centenàries s’han vist obliga-

des a fer front a diferents obres

estructurals de les seves seus

socials, per ajustar-se a les nor-

matives vigents, pel que fa a

mesures de seguretat i accessi-

bilitat. L’envergadura d’aques-

tes millores en tots els casos ha

estat, o és, adaptar-se el millor

possible als pressupostos que

s’ha de fer front en cada cas

per millorar o refer tot allò que

les permetrà afrontar les noves

exigències que es plantegen en

aquest segle XXI, a banda de fer

caps i mànigues per encaixar

el seu dia a dia mentre durant

aquestes obres.

Però això no és tot, les entitats

centenàries de Gràcia -amb una

massa social variable en cadas-

cuna d’elles que aporten les se-

ves quotes com associats-, tam-

bé han de fer números; cal pagar

la despesa i el que es recapta en

concepte de quotes, més derra-

mes si s’escau, més lloguers dels

seus espais que puguin ingres-

sar no és suficient, per tant, s’ha

de recorre a ajuts públics per fer

front a la despesa total.

Una cosa que, si més no, pot

semblar xocant: diner públic per

entitats privades! Sí, sense cap

mena de dubte. Un exemple clar

el podríem trobar en la cons-

trucció dels refugis antiaeris

durant la passada Guerra Civil,

en la qual hi havia dues catego-

ries de refugis privats: el primer,

el familiar o molt veïnal, i el se-

gon, el que es construïa amb

vocació de servei públic -com ara

el de la plaça del Diamant-, i que,

per aquesta raó, rebia subvencions

públiques.

He aquí la qüestió: entitat privada

amb vocació de servei públic, una

màxima que tenen totes les enti-

tats socioculturals de la vila que,

lluny de mantenir tics endogàmics,

aposten dia rere dia per ser més

properes a la realitat del territori,

oferint els seus actius no només

a la seva massa social, sinó també

fent extensiu tot el seu tarannà i

saber fer a totes aquelles persones

que poden trobar aixopluc i aten-

cions en qualsevol d’aquestes asso-

ciacions.

Una feina que fins no fa gaire dèca-

des era l’única oferta en lleure i/o

cultura que disposaven els veïns:

poder anar a sessions de teatre o

cinema adreçat al públic infantil

a preus populars, una funció que

també s’estenia a agrupaments es-

coltes, esplais, esbarts, corals, amb

una llarga varietat tant en especia-

litats com en entitats, que ajudaren

a teixir una societat social, reivindi-

cativa i cultural prou important.

I, no oblidem, bressol d’una

gran quantitat de persones que

amb el temps han arribat a llocs

de certa rellevància en la nostra

societat.

Ara, arribats al segle XXI i amb

noves propostes tant del sector

públic com del privat, però el

d’àmbit de negoci, les entitats

socioculturals han hagut d’anar

trobant el seu encaix dins de les

diferents ofertes que es poden

trobar a la vila. Això sí, sense dei-

xar el seus postulats fundacio-

nals i de servei que cal descobrir,

un repte que, com a vilatans,

hauríem de fer: creuar les seves

portes per descobrir les seves

propostes i gaudir de la seva ex-

periència emocional i històrica, i

que són marca de gracianisme.

Xavi Tedó

Les entitats socioculturals, lluny de mantenir tics

endogàmics, aposten per ser més properes

Un exemple clar de diners públics per a entitats

privades el trobem en els refugis antiaeris

4

11 de desembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

tribuna Assemblea Pensionista de Gràcia

Pensions privades, mal negociDe nou, com a cada tardor, els

bancs i les asseguradores tornen

amb els anuncis sobre els seus

fons de pensions privades que

ens permetran gaudir d’una feliç

jubilació. Però també tornen els

interessats presagis sobre la im-

possibilitat de mantenir l’actual

sistema de les pensions públi-

ques.

El dret a una pensió digna es un

dret bàsic de la classe treballa-

dora i han de ser publiques i fi-

nançades amb els Pressupostos

Generals de l’Estat. El dret no pot

derivar de la cotització a la Segu-

retat Social dels treballadors i de

les treballadores i dels salaris. Al

2011, els comptes de la Segure-

tat Social tenien superàvit però,

ara gairebé amb els mateixos co-

titzants ara té dèficit a causa de

que els nous treballs són precaris

i amb baixos sous. Aquell any,

el Fons de Reserva de les Pen-

sions de la Seguretat Social era

de 66.815 milions déuros però

61.000 milions, es a dir, el 97%

del Fondo acumulat s´ha pres-

tat a léstat per rescatar la Banca

privada, entre elles Bankia, Caixa

Catalunya...

Al mateix temps, el govern es-

panyol ha començat a degradar

les pensions públiques, que no

es revaloritzen amb l’IPC sinó

només un 0,25 % per any; obli-

guen als treballadors a endarrerir

la seva jubilació, endureixen les

condicions per cobrar la pensió

màxima i penalitzen les prejubi-

lacions. L’endarreriment de l’edat

de jubilació fa que molts treba-

lladors acabin demanant la seva

jubilació anticipada encara que

sigui amb una pensió reduïda.

L’engany de les pensions priva-

des.

Aquesta suposada incertesa per-

met als bancs i entitats finance-

res vendre les pensions privades

com un complement de les públi-

ques però la realitat mostra només

són un bon negoci per la banca: els

diners no es poden tocar fins a la

jubilació excepte en situacions par-

ticulars i havent passat deu anys; la

banca destina els diners per espe-

cular i augmentar els seus beneficis;

si es vol recuperar abans de la jubi-

lació, els bancs penalitzen amb uns

reducció de la quantitat estalviada;

els beneficis fiscals que ara oferei-

xen com ganxo per contractar les

pensions s’han de pagar quan es

comença a cobrar la pensió.

A més, la rendibilitat dels fons de

pensions privats és mínima:

Per cobrar 898 € al mes cal haver es-

talviat 272.000 €

La discriminació de gènere en les

pensions públiques

Les pensions de les dones son

un 30% més baixes degut a la

discontinuïtat de la seva vida

laboral (maternitat), segregació

laboral (salaris més baixos i ca-

tegories laborals inferiors). Vuit

milions de dones a tot léstat

malviuen dùna pensió de viduï-

tat de 400 €, resultat de les feines

domèstiques no remunerades.

Finalment, s’ha de recordar que

molts i moltes pensionistes,

malgrat les seves baixes pensi-

ons, ajuden econòmicament a

les seves famílies quan aquestes

es veuen afectades per l’atur i la

pèrdua de prestacions. Així, la

defensa de les pensions dignes

no és només qüestió dels pen-

sionistes actuals sinó que forma

part de la lluita dels treballadors i

de les treballadores per un treball

digne i per la millora de les seves

condicions de treball. D’aquesta

lluita depenen la millora de les

seves condicions de vida i la seva

futura jubilació.

[assemblea.pensionista.gracia@

gmail.com]

Arxiu

El govern espanyol ha començat a degradar les

pensions públiques, que no es revaloritzen amb l’IPC

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

tuitsSelecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits

dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]

Roger Palà @RogerPala

Algun dia podríem parlar del motiu pel qual l’independentisme

va decidir regalar la bandera del referèndum als Comuns/Podem

Roger Buch @Rogerbuch

Al meu voltant, un munt de gent que va votar la CUP el #27S que

encara no saben què fer el #20D Aixó sí, segur que aniran a votar

Oriol Hosta i Rovira @OriolHosta

#7DElDebateDecisivo???? Me’n vaig al cine!

#ElTurismeMata @elturismemata

La botiga de souvenirs dins el metro de Lesseps és la gota que fa

vessar el got

Mar Gil Ventura @cosesdeCalaMar

Tornar del #pleGracia a casa (que té mèrit aguantar-lo fins el final)

i que no t’hagin deixat sopar... Snifff

Miquel Angel Essomba @miquelessomba

Gràcies als educadors de #BCN per ser els arquitectes dels

#dretshumans a la ciutat cada dia #HumanRightsDay

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinionsexpressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari


5

6


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

A. B.

La número 2 del PSOE a les elecci-ons del 20 de desembre, Meritxell Batet, militant destacada del PSC de Gràcia, va assegurar dimecres en un dinar amb entitats locals que el debat sobiranista represen-ta un “perill” i “conflictivitat” per a Catalunya i que l’efecte més visi-ble és que “la convivència està pit-

La número 2 del PSOE adverteix que els socialistes seguiran sent “referent”

Batet (PSC): “La convivència està pitjor a Catalunya que fa tres anys”

jor que ara fa tres anys”. “Aquest senyor no pot parlar de política el dia de Nadal [assenyalant un dels comensals] i en altres àmbits no-més es parla d’una cosa,, i això és empobriment”, va afegir.Batet, acompanyada per la plana major del PSC local, amb l’exregi-dor Guillem Espriu, el primer se-cretari Xavier Barberà i el conse-ller Alberto Lacasta, va remarcar

davant de mitja dotzena d’entitats de la Vila que la cultura és una pe-ça fonamental del programa dels socialistes en aquestes eleccions al Congrés i al Senat. “No sabem que la cultura és el que tenim més exportable, perquè ens flagel-lem”, va afirmar.La diputada també va defensar que el PSC ja ha tancat el cicle que el va dur en les últimes eleccions

X.T.

Batet, amb Barberà, primer secretari PSC

a perdre representativitat fins al punt, per exemple, a Gràcia, de passar de governar a tenir només un conseller. “Seguim sent el re-ferent de les esquerres”, va dir en al·lusió a En Comú Podem.

Eloi Badia: “No m’imagino cap pacte que em faci deixar de ser regidor de Gràcia”“El ciutadà s’està sabent moure pel Park Güell; retocar la regulació no és urgent”, diu el regidor

Eloi Badia (Barcelona, 1983) és el nou regidor de Gràcia, després de la substitució forçosa de Rai-mundo Viejo per motius electo-rals. Badia, que si res no torna a canviar, es veu com a regidor ja fins al 2019, s’ha estrenat en els consells de barri i sap que no té els 100 dies de gràcia. Primera promesa: ser un regidor executiu.

Albert Balanzà

Quin perfil vols donar com a regidor, després de Viejo?He pujat a un tren en marxa i m’estan arribamt ja molts retorns. Ja s’havien obert molts fronts i els dono per bons en el tràmit que han seguit; sí que considero que tinc un perfil més directe i executor.

Quina herència queda de l’anterior mandat?Em trobo un Districte que funcio-na, amb un lideratge ciutadà. Però hi ha projectes que sí que volem revertir, com el pla Vallcarca, que es va enquistar: és l’hora d’aban-donar la via d’expropiar i enderro-car per la de construir. Altres com el pla d’usos ja ve més donat de l’anterior mandat i s’ha de tancar.

Heu anunciat molts proces-sos de participació.PAM/PAD, antiga Quirón, solar IES Vallcarca, Abaceria, Romaní...

Això no endarrereix decisió?S’ha de buscar l’encaix, perquè a vegades t’hi entren idees en què no hi havies pensat. La participació no pot fer descavalcar projectes i cal encaixar-ho tot en els terminis.

Venint de l’activisme, l’admi-nistració va molt lenta?Vinc d’un món on tot es pensava molt, i quan feies una acció s’ha-via debatut i debatut. La feina d’un regidor és molta, però et puc asse-gurar que els temes que m’arriben van caient a un ritme vertiginós. La motivació és la il·lusió.

Has parlat de revertir Va-

Eloi Badia, al balcó de la plaça de la Vila, moments abans de l’entrevista

llcarca, però hi ha jutges que encara ordenen enderrocs. És un projecte de mandat, no de 2016. Podem idear com serà el nou barri, amb Can Carol i l’exConso-lat. La planificació s’ha de decidir el primer semestre de 2016.

A Gràcia gairebé no ha tingut efecte la moratòria i es faran quasi tots els hotels previstos. No han entrat dins de la moratò-ria. Caldrà veure la capacitat que li queda a Gràcia després de la mo-ratòria i treballar aquest escenari.

BCN no ha de tenir un hotel com el del Deutsche Bank?

Ja en té molts com aquell. La qües-tió és si tocava o no i si estava en una zona saturada. Déu n’hi do els hotels de luxe que té Barcelona.

Cal retocar el pla Park Güell?Estem sent cauts. La queixa va ser sonora i ara el ciutadà s’hi està sabent moure. Si s’hi troben millo-res, les portarem a terme. No sem-bla que sigui un tema d’urgència.

Què és el bo i el dolent d’obrir al públic Casa Vicens?El millor, l’obertura; i el pitjor, morir d’èxit. Pot haver-hi una so-bresaturació que s’haurà d’evitar.

S’okupa una comissaria i no passa res.Assenyala la necessitat d’un equi-pament per a joves. Ara hi han de donar més usos. Podríem arribar d’una gestió cívica com Flor de Maig o Can Batlló.

L’Ajuntament segueix pa-gant el Banc Expropiat?Acaba al desembre i no es renova.

Vas dir que el teu govern pre-ferit a la Generalitat era CS-QEP, ERC i CUP. Enlloc més? Parlava de defensa de la sobirania en sentit ampli. A Gràcia el dia a dia ja ho assenyalarà.

No hi haurà cap pacte que et faci dir adéu a Gràcia?No m’imagino res més que ser re-gidor de Gràcia. M’hi veig al 2019.

12 de desembre. En Comú

Podem. Acte central a Grà-

cia. Amb el regidor de Gràcia, Eloi Badia; Dolors Camats, exdiputada, Albano Dante, diputat; i Àngels Tomàs, con-sellera local; i Andrés Rome-ro, número 12. Lloc: La Vio-leta. Hora: 11.30 hores.

16 de desembre. Demo-

cràcia i Llibertat. Acte cen-

tral a Gràcia. El portaveu de CDC al Senat, Josep Lluís Cleries, encapçala el míting, que se centra en l’estat del benestar. Hi haurà xocolata-da. Lloc: La Sedeta. Hora: 10.00 hores.

16 de desembre. Partit Po-

pular. Acte central a Gràcia.

El president del grup munici-pal a BCN, Alberto Fernández, es reuneix amb simpatitzants locals. Lloc: Per determinar. Hora: 19.00 hores.

17 de desembre. ERC. Acte

central a Gràcia. El diputat Toni Comín i el president del grup municipal a BCN, Alfred Bosch, seran les principals veus. Lloc: Plaça de la Vir-reina. Hora: 19.00 hores

agenda 20-DEntrevista al nou regidor del districte

Silvia Manzanera

El CP Tres Lliris diu

que serà segur i obert

als veïns

Unió estrena web

amb la campanya

‘Impulsem Gràcia’

El nou Casal Popular Tres Lliris, en el primer comunicat després de tres setmanes d’okupació a l’excomissaria del Cos Nacional de Policia de Torrent de l’Olla, ha acceptat les condicions del Dis-tricte a l’hora d’oferir seguretat a les instal·lacions, obertura al barri i convivència i respecte als veïns. Aquests dies han iniciat una recollida de mobles per om-plir l’espai.

Unió Democràtica se segueix do-tant d’eines de contacte amb els veïns després de la reconstitució de l’agrupació local i ha estre-nat nova pàgina web des d’on ha llançat la campanya ‘Impulsem Gràcia’. La presentació oficial de la campanya va tenir lloc amb un sopar amb el president del partit, Ramon Espadaler.

breus


7

8


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

L’antiga seu del CIRE, al carrer Gran, i un bloc de pisos a Bretón de los Herreros, en el punt de mira

L’Ajuntament de Barcelona assumeix que la moratòria per aturar projectes d’hotel a Gràcia gairebé no ha tingut efecte -només amb la torre Deutsche- i ara el nou front que vol evitar són el de les reformes d’edificis que tenen un assabentat d’obres per fer canvis que podrien derivar en una estructura d’hotel. Només en l’eix del carrer Gran ja hi ha dos casos sota sospita: Gran de Gràcia 226, l’antiga seu del CIRE, i Bretón de los Herreros 9. El primer ja ha estat expedientat.

Albert Balanzà

“La voluntat del Districte és se-guir molt de prop aquesta obra”. Així s’expressen fonts munici-pals quan es busquen respos-tes a l’expedient d’inspecció que s’ha engegat als impulsors de la reforma de l’antiga seu del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), al número 226 del carrer Gran de Gràcia, cantonada Betlem. Oficialment a l’Ajuntament només li consta un assabentat d’obres de 2014 per fer reformes en un local, pe-rò en els últims mesos i setma-nes els veïns han vist entrar des de material per fer una vintena llarga de lavabos fins a vehicles

El Districte activa el primer expedient per inspeccionar obres per a hotels no previstos

de gamma alta que aparquen de nit amb homes que van amb acompanyants de luxe.La plataforma Gràcia On Vas? també s’ha mogut fent una con-sulta al cadastre i comprovant que l’ús de l’edifici és comercial i d’oficines, sense divisió ho-ritzontal, i amb una planta de pàrquing amb una trentena de

A. B.

Els Jardinets, que anys enrere van ser pol d’atracció per a cui-ners de renom com Isma Prados el 2010 amb el projecte Jardinets de Gràcia que el 2013 va agafar Paco Pérez sota el nom d’Eggs, sumen ara el nom de Jordi Jacas a la gestió del càtering del Pala-uet, un dels establiments més selectes de l’últim tram del pas-

El cuiner gestiona el càtering de la llotja del Camp Nou i l’Auditori de Girona

Jacas, impulsor del Gastromusical de l’Escala, aterra al Palauet dels Jardinets

seig de Gràcia, ja en territori de Gràcia. Jacas, més conegut entre el gran públic pel restaurant El Molí de l’Escala i per les vuit edi-cions del Gastromusical, per on han passat músics i cuiners com Maika Makovski, Quimi Portet, Adrià Puntí, Jean-Luc Figue-ras o el mateix Isma Prados, ha anunciat aquesta setmana la no-va responsabilitat en l’espai que compta amb les habitacions més

cares de la zona però que també s’ha consolidat com a punt d’es-deveniments diversos.Molí Càtering, l’empresa de cà-tering i esdeveniments de Jacas, gestionarà tots els espais del Pala-uet, i sumarà així una nova oferta les que ja té a Barcelona i a Giro-na, entre les quals destaca la cuina de la llotja presidencial del Camp Nou, la de l’Auditori de Girona i la Casa Club Golf Empordá.

Trasllat a l’Abaceria

del punt verd mòbil

de la plaça Revolució

El punt verd mòbil que s’ubicava els dimecres a la plaça Revolució s’ha traslladat des d’aquest dijous al mercat de l’Abaceria, on oferirà el mateix servei també en horari de tarda, des de les 16.00 hores a les 19.30 hores. Els altres punts verds de la Vila estan situats al carrer Guilleries 24 i a la plaça Gal·la Placídia, en horari de di-lluns a dissabte.

La lluita antifranquista

del ‘capellà roig’,

en un documental

L’últim testimoni de l’anomenat capellà roig de Santa Coloma de Gramenet, Lluís Hernández, mort el passat juliol a les Germanetes dels Pobres del carrer Sant Salva-dor amb Torrent de l’Olla (vegeu L’Independent núm. 586) és una de les veus del documental San-tuaris de l’antifranquisme, diri-git per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado, i que es presenta dimarts que ve als cinemes Giro-na. L’obra recull els testimonis de religiosos que van participar en la lluita per recuperar les llibertats i drets arrabassats per la dictadura de Franco. L’acte és a les 19 hores i l’entrada és lliure.

breus

Xavi Tedó

L’antiga seu del CIRE, al carrer Gran, aquest dijous

El debat sobre l’habitatge es coordinaràNomés amb una setmana de diferència la plataforma Gràcia On Vas? i l’Oficina d’Habitatge han arrencat un debat sobre la problemàtica immobiliària a amb participació creuada. Les primeres propostes han arribat a la Violeta, sota la coordinació de Raons Públiques -dinamitza-dors del pla d’usos- i després al nou Casal Popular Tres Lliris.

places. Fonts dels tècnics mu-nicipals citades per la platafor-ma apunten com a “impossible” que l’Ajuntament accepti un ús hoteler ara mateix. No obstant això, el temor de l’entitat és el procediment administratiu del comunicat diferit, que permet un canvi de distribució de les ofici-nes per tenir llest l’edifici i fer un

canvi d’ús de les oficines a hos-tel quan la moratòria acabi. La mateixa dinàmica, amb origen en obra nova d’habitatges amb piscina, es pot donar en el cas de Bretón de los Herreros 9.Lògicament, a l’Ajjuntament no consta res que faci referència a cap hotel o allotjament turístic a Gran de Gràcia 226, però en tot cas el Districte revisarà aquest local “per comprovar que s’es-tan duent a terme les obres que consten en l’assabentat d’obres que es va sol·licitar en el seu mo-ment”. “Si funcionés com a hos-tal/hotel o apartament turístic, se sabria un cop acabada l’obra. Per tant, ara mateix no es pot de-duir que hagi de funcionar com a tal”, conclou l’Ajuntament.

A.B.

Casa Vicens ja es cobreix

amb bastides. La segona fase de la remodelació de Casa Vicens per obrir com a casa-museu el desembre de 2016 ha afrontat aques-ta setmana major visibilitat amb la cobertura de la faça-na no només interior sinó a peu de carrer. Els treballs d’eliminació d’elements no originals i de reforçament dels fonaments ja s’han acabat. Paral·lelament, a l’Ajuntament de Barcelona avança l’aprovació definiti-va del pla especial, un cop el ple de Gràcia va informar favorablement. Ara s’estan avaluant les al·legacions presentades, entre les quals les de Gràcia On vas?.


9

societatsocietat

“Necessitem 400 camises útils”, apunta el president

Els Castellers es marquen l’objectiu de la Torre de 9

L’edifici del número 93-95 de l’avinguda serà del Patronat de l’Habitatge

L’anunci del primer paquet d’habitatge públic que el govern municipal preveu per a aquest mandat, amb dos mil pi-sos nous, començarà al districte per l’avinguda Vallcarca, on al número 93-95 ja hi havia pre-vist un petit bloc de reallotjats del triangle del carrer Cam-brils. L’Ajuntament, a partir de l’anunci genèric, també ha generat dades noves a detall per al bloc previst i preveu un espai per a 15 famílies.

A. B.

L’actuació de Vallcarca desblo-quejarà el marcador gairebé a zero que en qüestió d’habitatge social al districte només s’ha mo-gut en les últimes dècades amb la construcció d’habitatge dota-cional per a gent gran a l’antiga discoteca Cibeles. No hi ha data encara per a l’inici d’obres però fonts municipals han explicat que l’Ajuntament ha iniciat els tràmits per impulsar la construc-ció de 1.145 nous habitatges, en-tre els quals a Gràcia hi hauria el cas de Vallcarca.L’edifici de l’avinguda de Vallcar-ca, a tocar de l’actual Ateneu Po-pular, serà propietat del Patronat Municipal de l’habitatge i forma part de les dotze promocions municipals que es troben en fase de redacció de projecte o en trà-mit de llicència i que suposaran la construcció de 518 habitatges a tot Barcelona.De fet, el nou projecte, que ac-tualment és un solar, ha estat un dels grans temes en el procés participatiu que els veïns van engegar abans de l’estiu i que va

Xavi Tedó

Els habitatges dotacionals per a gent gran de

Còrsega, únic cas de pisos socials a Gràcia

desembocar en la creació d’una comissió mixta. L’única polèmica a resoldre en el cas del nou bloc seria la condició del pàrquing subterrani.Més en el terreny de la teòrica, l’Ajuntament adet que encara es-tà lluny dels percentatges d’habi-tatge social a la ciutat, “atès que a Barcelona actualment només un 1,5% de l’habitatge és de llo-guer social, quan els paràmetres dels països europeus referents en polítiques d’habitatge es mouen entre el 20% i el 30%”.

Vallcarca defineix el primer bloc d’habitatge social per a 15 famílies

L’AV Gràcia Nord no accepta la cessió de l’Ajuntament de fer arribar el bus 22 fins a la plaça Kennedy i vol mantenr-lo fins a Sant Just. Per aug-mentar la pressió ja té suport dels comerciants del Carrer Gran i l’AV Passeig Turull.

Més pressió veïnal a favor del bus 22

Xavi Tedó

Després de tancar la temporada el passat 15 de novembre al Clot descarregant de nou el 3d9f i el 4d9f, els Castellers de la Vila de Gràcia ja tenen un nou repte da-munt la taula: el 2d9 amb folre i manilles. Un castell de gamma extra que només han aconseguit descarregar els Castellers de Vi-lafranca, les dues colles de Tar-ragona i Valls, els Castellers de Barcelona i Sants, els Capgrossos i els Minyons. “Les darreres tres temporades hem descarregat 26 castells de nou i amb aquest

bagatge tenim la legitimitat per assajar fer un castell d’aquesta complexitat”, assenyala el cap de colla, Raimon Garriga. Una em-presa que suposa un salt de qua-litat per als blaus: “El pas dels castells que fem ara als de gam-ma extra és molt més gran que els fets anteriorment i requereix una gran tècnica perquè s’hi ha d’implicar molta gent amb dife-rents responsabilitats en la cons-trucció”. També és necessari el concurs de molta gent. “Necessitem recur-sos humans per fer el 2d9, unes quatre-centes camises útils a pla-ça i ara no les tenim, tot i que a la darrera diada de la colla érem gairebé 300, per tant tampoc es-tem tan lluny” anota Garriga, que l’any que ve deixarà de ser el cap de colla. Amb la voluntat de fer realitat aquest repte, els Caste-llers de la Vila buscaran sumar nova gent a la colla. “El creixe-

ment de la colla és sostingut els darrers i els reptes et permeten créixer” assegura convençut el casteller gracienc. En qualsevol cas, els blaus deixen clar que si no és possible descarregar aquest castell la temporada vinent ho provaran l’altra: “Encara que jo plegui el proper curs, el model es mantindrà i el repte és assolir aquesta construcció en un perío-de de dos anys”. Tenint present la mobilització que implica fer el 2d9 amb folre i manilles, els graciencs ja tenen en ment les quatre possibles dates en què ho intentarien: a la Festa Major, a la diada de la colla, per la Mercè o al Concurs de Castells de Tarra-gona, que l’any vinent es torna a celebrar. “Són les diades en què aconse-guim aplegar més gent i és on haurem d’intentar descarregar aquest castell si el portem ben assajat”. Els Castellers de la Vila de Gràcia busquen ara fer un pas endavant que els permeti situar amb la plana major del món cas-teller.

Montserrat Torres

El 3 de 9 amb folre dels Castellers

Els blaus es donen

un termini de dos anys

per entrar del tot en la

gamma extra

10

11 de desembre de 2015l’independent societatsocietat

Gràcia Solidària

Imatge de la fira de Gràcia Solidària de 2014

S. M.

Un any més les entitats de coo-peració internacional de Gràcia sortiran al carrer per explicar els seus projectes solidaris arreu del món. De nou a la plaça Virreina i durant tot el cap de setmana (dis-sabte 12 des de les onze del matí i fins les nou del vespre, i diu-menge fins les vuit), les ONG de la Vila, reunides en la plataforma Gràcia Solidària, organitzen una fira que pretén, sobretot, entrar en contacte amb la gent i donar a conèixer la fei-na que porten a terme en diversos indrets del món on hi treballen (actualment, una vintena). “Creiem que un cop l’any val la pena que aques-ta realitat de les organitzacions de cooperacioó internacional de Gràcia surti al carrer, i es doni a coneixer utilitzant aquest format de fira i festa solidaria”, subratlla Frederic Callís, coordinador de la plataforma. Precisament en-guay la fira reunirà una quinzena d’entitats, dues més que l’edició

passada, després de la incorpo-ració de Familia de Hetauda, un projecte de cooperació amb in-fants discapacitats del Nepal, i d’Aida, l’organització que, a més, ha obert recentment una llibreria solidària per recaptar fons pels seus projectes. “És molt positiu l’arribada de noves entitats que, tot i seguir una estructrua petita i racional, aporten nous models i iniciatives diferents, de les quals

tots en podem aprendre”, afe-geix Callís. Pel que fa a les activitats del cap de setmana, destaca la xer-rada de l’associ-

ació Barri Obert, “Socorristes de l’Egeu: Proactiva Open Arms”, sobre la situació dels refugiats. “Sovint, en aquest tema, volem fer iniciatives però sinó hi ha un criteri darrere no tenen cap efectivitat”, asegura el cooperant gracienc. Com cada any, a més de la fira d’artesania, l’organització disposarà d’un espai per la mú-sica, tallers de ball, manualitats, contacontes, teatre infantil, xo-colatada o vermut solidari.

“És positiu l’arribada de

noves entitats perquè ens

mostren models diferents”,

explica Frederic Callís

Xerrada de Barri Obert sobre refugiats dissabte

Gràcia Solidària reunirà quinze entitats a Virreina

La festa solidària compta amb 30 entitats en la jornada de diumenge

La Marató de TV3, com cada any, ha posat en marxa fa setma-nes a entitats, veïns, escoles i comerços de Gràcia. Enguany, la iniciativa pren especial rellevància amb l’impuls assolit per Teixint Connexions, una entitat nascuda fa tres anys des del carrer Llibertat i que ja ha doblat els seus membres, reunint diumenge 13 a la plaça de la Vila llibreters, associacions de cultu-ra popular o entitas socials.

Silvia Manzanera

“És força destacable que més d’una trentena d’entitats d’àm-bits molt diversos i sense vincles entre la majoria d’elles, constru-eixin una festa solidària plega-des que, a més, els permeti cear sinergies entre elles”, explica Albert Gil, portaveu de Teixint

Cedida

Teixint Connexions es fa gran: del carrer Llibertat amb 15 entitats el 2014, a la Plaça de la Vila amb més del doble aquest any

Connexions, una iniciativa que enguany ha viscut un fort creixe-ment; “se’ns ha quedat la plaça de la Vila petita”, subratlla Gil. El teixit associatiu de la Vila orga-nitza diumenge la tercera edició d’una festa que pretén recaptar fons per la Marató de TV3, a més de consolidar “el treball en xar-xa”, com apunta el seu respon-sable. Així, entitats de gent gran, de persones amb discapacitat o salut mental, del comerç, de me-di ambient, de la festa i la cultu-ra popular, de l’educació formal, del lleure o l’educació emocional sortiran al carrer per “sumar i fer barri”. Altres iniciatives des-tacades al districte són els origa-mis que han construït els alum-nes de l’INS Vila de Gràcia per col·laborar amb la Marató, o la jornada solidària de l’AMPA de l’escola Farigola de Vallcarca, enguany la sisena, i que inclou diverses activitats lúdiques i cul-turals durant tot el dia.

Teixint Connexions fa el salt a la plaça de la Vila per la Marató

11 h Inici de la festa amb Ba-

tucargol

11.30 h Coral Baluern

12 h Cantabile Cor de Noies

12.30 h Taller de Cant tera-

pèutic amb Musicoteràpia-

BCN

13 h Flashmob de la Marató

de TV3 amb els alumnes de

l’escola Nou Patufet

13.15 h Contes solidaris amb

Calaix de Sastre

13.45 h Classe oberta amb

Swing Maniacs

14.15 h Pilar dels Castellers

de la Vila de Gràcia

14.30 h Actuació de percus-

sió amb Kabum

17.30 h Taller de percussió

per a infants a càrrec de Mal-

sons de la Vella de Gràcia

19 h Poetes amb La Marató.

Recital de poesia organitzat

per CO Llibres

el programa


11

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

MCIB: Projecció de curts italians.

Verdi Park (Torrijos, 49), a les 17.30 h

MCIB: L’attesa (Piero Messina).

Verdi Park (Torrijos, 49), a les 20 h

Jam de bluegrass.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Concert: Geni Barry.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20.30 h

Gandom Garousi + Vladimir Santana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20.30 i a les 22.30

MCIB: Non essere cattivo, Claudio Caligari.


Dilluns 14 de desembreMCIB: Viva la sposa, Ascanio Celestini.


Concert: Marcelo Bustamante & Gusta-

vo Battaglia.


MCIB: Cloro, Lamberto Sanfelice.


Dimarts 15 de desembreMCIB: Mediterranea, Jonas Caripignano.


Cine: La doble vida del faquir, amb els di-

rectors E. Cabeza i E. Riambau.

Cenemes Texas (Bailèn, 205), a les 20 h

Jam session: Sweet Gipsy Swing Nights.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h

Concert: Sebastián Escobar.


MCIB: Per amor vostro, Giuseppe Gaudino.


Dimecres 16 de desembre

MCIB: Monicelli. La versione di Mario.


Nocturna Discordia Sessions.


La Taverna: Trenscant.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Os Ovos.

El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30 h

Concert: Emily Flowers.

Cara B (Torrent de les Flors, 39), a les 21.30 h

MCIB: Rufufú (I solicti ignoti), Mario Mo-

nicelli.


Dijous 17 de desembreMCIB: La gran guerra.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 21.30 h

Concert: Joao Afonso.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Contes: Inés Macpherson.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Soda Jam Session.


AGENDA DE LES ENTITATS

Desembre 2015Cor A Tempo. La nova coral del Cer-

cle inicia els assajos sota la direcció

de Tomàs Rosado. Amb un màxim de

32 cantaires que treballarà un reper-

tori de polifonia vocal clàssica de pe-

ces des del renaixement fins al S.XX.

El Cercle (Santa Magdalena, 12)

Dissabte 19 de desembre 2015Concert de Nadal dels alumnes de

l’Escola de Música de l’Orfeó Graci-

enc. Entrada lliure.

Teatre del Centre Moral, a les 12 h

Festa Blind Books.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Enric Llucià & Grup.


Jazz manouche: Biel Ballester Trio.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Concert: Échale piano.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h

Rumbakana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dissabte 12 de desembreMCIB: Vergine giurata, Laura Bispuri.

Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 18 h

Cinema: Nosferatu, FW Murnau.

CO Llibres (Diluvi, 69, a les 18 h

MCIB: Arianna, Carlo Lavagna.


Concert: So Cow.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Cherry & Wolf.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), 21.30 h

Espectacle: Talent Show.

Alfa (Gran de Gràcia, 32), a les 21.30 h

Concert: Pierrot.


Concert: Onicorium.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Richmand.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

MCIB: Noi e la Giulia (Edoardo Leo).


Concert: Molly Nilsson + Plom.

Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22 h

Teatre: Fum Fum Foc, cia La Barraqueta.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 22 h

Concert solidari: Ada Van + Blas.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 23 h

Diumenge 13 de desembreConcert i xerrada sobre ràdio i música

independent: De Quintos #10: Rombo +

Parlament.

Continental Bar (Providència, 30), a les 12 h

Poesia: Dextrosinstrama’t, amb Sebastià

Jovani.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 12.30 h

EXPOSICIONS

Fins al 21 de desembreExposició de dibuixos i pintures a l’oli de

l’artista Francesc Fumadó, soci d’aquesta

entitat gracienca. Horari de visita, de di-

lluns a divendres de 18 a 20 h.

Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9- 11)

Fins al 5 de generExposició Enric Cluselles. Ninots i llibres

(Barcelona 1914-2014). Va ser dibuixant,

escultor, decorador i dissenyador de lli-

bres. Als anys trenta va crear el personat-

ge de l’home morsa: un senyor de bigoti

estarrufat que es mira perplex com van les

coses. Als anys quaranta dibuixava carica-

tures que, sota una innocència aparent, re-

trataven els convencionalismes i les desi-

gualtats socials. Mostra les dues vides d’un

artista imaginatiu, delicat i discret: Nyerra i

Enric Cluselles, ninots i llibres.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20)

Fins al 17 de generNadal a la Violeta. L’equipament gracienc

exposa una mostra de pessebres i figu-

res, amb diorames i fotografies.S’hi poden

veure pessebres de fang, de resina, fets

amb capses de mistos o de bombons, per

exemple. A més, l’exposició anirà canviant

segons avancin les celebracions nadalen-

ques i s’adaptarà amb motiu de Nadal, del

Dia de l’Home dels Nassos o de Reis.

La Violeta (Maspons, 6)

Fins al 22 de febrerExposició Getting around! de Lara Fluxà.

L’artista presenta un treball que dialoga

amb la poesia i la ciència a través de l’art i

és el desenvolupament del treball que va

guanyar l’any 2012 l’Ajut a la Jove Creació

d’Arts visuals en la modalitat d’escultura

que atorga cada any la Fundació.

Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, 3r)

ACTES

Divendres 11 de desembreMostra de Cinema Italià de Barcelona

(MCIB): Que sea lo que Dios quiera, Edo-

ardo Falcone.

Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20 h

Cinema: Dauna, lo que lleva el rio, Mario

Crespo (Veneçuela).

Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Concert: Paula Solana & Oriol Mula.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20.30 h

Concert: Alan Himar + Pyramids on the

Street.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

recomanem‘Santuaris de l’antifranquisme’, un

documental de Llúcia Oliva. El do-

cumental recull el testimoni de religi-

osos que van participar en la lluita per

recuperar les llibertats i drets arrabas-

sats per la dictadura de Franco. L’obra

recull l’últim testimoni de Lluís Her-

nández, el capellà roig de Santa Colo-

ma, que va morir al juliol a les Germa-

netes dels Pobres del Torrent de l’Olla.

Dimarts 15, 19h, als cinemes Giro-na. Entrada gratuïta

12


Homenatge pòstum a la fotògrafa Nuri Parellada

S. M.

El proper 19 de desembre el Cen-tre Cos, al 77 de Gran de Gràcia, obrirà les seves portes a partir de les quatre de la tarda per donar a conèixer l’obra fotogràfica de Nuri Parellada (1961-2014). Família i amics han organitzat aquesta ex-posició com a homenatge a la tra-jectòria de l’artista gracienca, una mostra que inclou una de les seves sèries més reconegudees, dedi-cada a la platja de la Barceloneta.Diumenge també es podrà visitar l’exposició des de les onze del matí i fins les vuit del vespre. El centre organitza aquesta cap de setmana una fira artesana, amb la partici-pació de diferents artesans i arti-cles diversos.

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Experimentem amb l’Art pretén impulsar els artistes residents en una jornada el 19 de desembre

L’associació cultural Experi-mentem amb l’Art celebrarà el proper 19 de desembre la segona edició del festival nadalenc Impossible, una jornada auto-gestionada pels mateixos artistes residents i pensada per donar sortida a les seves creacions, i promocionar i difondre el seu treball. Amb l’objectiu d’apropar al públic “l’art de Km 0” i apro-fitar el format de fira de nadal d’aquests dies, EART insisteix en un format on la música i la poesia guanyen protagonisme.

Silvia Manzanera

La segona edició de l’Impossible Festival transformarà el patí del del centre en un fira de nadal. Des de les onze del matí fins a les nou de la nit, acollirà les creaci-ons dels artistes residents, en una jornada on no hi faltarà la música en viu, les projeccions de vídeo o la poesia. “La idea és obrir les portes d’EART per donar a conèi-xer la feina dels artistes residents, els vincles que es generen entre persones de disciplines diferents, fent possible un projecte comú”, explica Mireia Terrado, una de les artistes residents d’EART. Sota el títol ‘Correspondències’, els artistes residents i exresidentsmostraran les seves obres, en format postal, en una exposició col∙lectiva que només es podrà veure durant el festival. Totes les postals formaran part d’un sor-teig, el guanyador del qual podrà

EART

EART consolida el festival Impossible amb un mercat d’art, música i poesia

escollir-ne una i convertir-se en posseïdor d’una obra original. “Creiem interessant poder expli-car tot el que fem els residents en aquest edifici, perquè la gràcia de les residències és que tot i que la feina de cadascú és solitària, el fet de tenir al costat altres artistes t’acaba influint o canviant la teva obra”, afegeix Terrado. La jornada serà amenitzada amb una jam de swing, un recital de poesia a càrrec de Muriel Parra i Björt Rúnars (cello), i les actuaci-ons musicals de Dj DreadJocker i Chri &Belen Kay. A més, hi haurà projeccions de vídeo, aprofitant que hi ha diversos artistes resi-dents en aquesta disciplina.

Imatge del pati d’EART, al carrer Torrijos,

durant l’edició del ‘Impossible’ 2014 La quarta mostra de cinema italià arriba a BarcelonaLa quarta edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona - MCIB, organitzada per l’Istituto Luce Cinecittà en col·laboració amb l’Institut Italià de Cultu-ra de Barcelona, tindrà lloc als Verdi de l’11 al 17 de desembre. La iniciativa insisteix en con-vertir la ciutat en una platafor-ma única de difusió del cinema italià, seleccionant els millors films fets en aquest país, i que ha passat pels festivals de Ber-lín, Cannes, Locarno, Venecia, Toronto i Londres d’aquest any.

La idea és projectar les “mi-llors” pel·lícules del 2015, que encara no han tingut estrena comercial al país. La programa-ció d’enguany inclou 8 llargme-tratges, 8 curts i 2 projeccions especials. Enguany també s’es-pera la presència d’alguns dels directors i actors dels films. I com a la resta d’edicoins, les projeccions són gratuïtes amb aforament limitat. La mostra arrenca aquest divendres amb Que sea lo que Dios quiera, del director Edoardo Falcone.

Nuri Parellada

Proposta poètica de

Sebastià Jovani a

l’Heliogàbal

L’escriptor gracienc Sebastià Jo-vani farà el seu particular ‘show’ poètic aquest diumenge 13 a les 12.30 h a l’Heliogàbal. O com ell mateix l’anomena: “Dextrosins-trama’t (Un rais, rais baby basat en fets completament ficticis)”.

breus

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Ocho apellidos catalanes. Dv, ds, dg, dl i dm,

15.55, 18.10, 20.25 i 22.40. Dc i dj, 15.55. Dc, 20.25 i 22.40. Dc, 18.00. Dj, 18.10, 20.25 i 22.40.

• El cascanueces- Opera House - Live. Dc, 20.15.• La condenación de Fausto - Òpera. Dj, 19.30.• Truman. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.• El viaje de Arlo. 16.00 i 18.05.• El becario. 20.10 i 22.30.• Hotel Transilvania 2. Dv, ds, dl, dl i dm, 16.00 i

18.00. Dc i dj, 16.00.• Nadie quiere la noche. 20.10 i 22.15.• Spectre. 16.00, 19.00 i 22.00.• Los juegos del hambre. 16.00, 19.00 i 22.00.• En el corazón del mar. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.15,

19.10 i 22.05. Dc, 16.15. Dj, 16.15 i 22.05.

• El puente de los espías. Dj, 19.00.La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• La novia. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • La religiosa. Dv, dc i dj, 18.00. Ds, 16.00. Dg,

16.00 i 20.00. • La granja del pas. Dj, 17.30. • L’artèria invisible. Ds, 22.00. Dc, 17.30. • El hombre que empezó a correr. Dv, ds i dg,

20.00. • Tchindas. Dc, 22.00. • Barcelona, nit d’hivern. Dv, 18.00. Ds i dg, 16.00,

18.00 i 22.00. Dg, 20.00 i 22.00. Dc, 18.00 i 22.00. Dj, 18.00 i 20.00.

• Projecte Rwanda. Dj, 21.45. • Hic digitur dei. Dc, 20.00. • La maniobra Heimlich. Dv, 19.45. • Son de barrio. Dc, 20.00.

• LATcinema: Dauna, lo que lleva el río. Dv, 20.00. • Es Temps de Canvi(e)s. Dj, 20.00. • Azar, Shahdokht, Parviz & Others. Ds, 20.00.• La damnació de Faust. Dj, 19.15.• Festival Nunes - Biotaxia. Dv, 21.45. A la sole-

dad. Ds, 20.00. Furieuse. Dc, 20.00.• Phantom Boy. Dv, ds i dg, 18.00.• Coco, el petit drac. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• L’optimista global. Dv, 21.30.• Don’t speak. Dv i dj, 22.00. Ds, dg i dc, 22.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala A: Victoria. 18.00 i 20.30. Segon origen. 16.00 (excepte ds i dg). Upsss!, on està Noé? Ds i dg, 16.00.

• Sala B: Slow west. 16.00, 18.00 i 20.00. La meva familia italiana. 22.00.

• Sala C: Isla bonita. 16.00, 18.00 i 20.00. Victoria.

22:00.• Sala D: El cas Heineken. 16.00 i 20.10. Amy.18.00

i 22.00. Texas Nanos. Dg i festius a les 12 h:• Upsss! on està Noé? Marco Macaco i els pri-

mats del Carib. Antboy. Home (Dolça Llar).

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • El puente de los espías. 12.00, 16.30, 19.15 i

22.00.• La próxima vez apuntaré al corazón. 16.20.• The Salvation. 18.30.• Turbo Kid. 20.30.• Bloodsucking Bastards. 22.20.• Barcelona nit d’hivern. 12.00, 16.15, 18.20,

20.25 i 22.30.• Ocho apellidos catalanes. 12.00, 16.00 i 20.25.• Truman. 18.10 i 22.35.• Un paseo por el bosque. 12.00.

• Techo y comida. 16.05, 18.05 i 20.05.• Nadie quiere la noche. 22.15.• Mostra de cinema italià de Barcelona. Dv,

20.00. • El viaje de Arlo. Ds i dg, 12.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • La novia. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.25 (excepte dg).

18.10, 20.15 i 22.25 (dg).• MCIB. 18.00, 20.00 i 22.00.• Un paseo por el bosque. 16.10, 18.15, 20.20 i

22.30.• Una pastelería en Tokio. 18.00.• Langosta. 20.10 i 22.30.• Truman. Dl, dm, dc i dj, 16.00.• Samba. Dm, 20.15.• Trono de sangre. Dj, 20.15.• El viaje de Arlo. Dv, ds i dg, 16.00.• Petits herois. Dg, 11.45 i 16.30.


13

Aborda les etapes del deixeble de Marès i escultor de la parròquia del Corpus

Sense fer massa soroll i fora de les lligues i dimensions dels grans museus, la casa-taller Tomàs Bel, al carrer Fraternitat, ha obert portes al públic aquest novembre amb una dinàmica d’activitats que retratarà l’art català de postguerra. L’espai, de dues plantes i tres estances, aborda les quatre etapes d’un dels deixebles de Frederic Marès i escultor, entre altres obres, de la parròquia del Corpus Christi del carrer Còrsega amb Bailèn.

Al bert Balanzà

Només havien passat quatre anys del final de la Guerra Civil quan a la Llotja uns quants com-panys d’estudis van impulsar uns campaments artístics amb una voluntat de renovació. “Es-taven influïts pel dadaísme, per les idees de la Bauhaus, i es van amomenar els Betepocs en base a la tria indiscriminada de quatre lletres, la B, la T, la P i la X”, ex-plica l’historiador de l’art, Bernat Puigdollers, impulsor de la casa-museu Tomàs Bel.Practicant un post-noucentisme de simplificació de les formes i un nou art religiós, la nova ge-neració d’artistes, potser no tan coneguts ni tan coordinats com Dau al Set, el grup va fer forat a nivell de mestratge entre els anys 50 i finals dels 80. Bel, nascut al carrer Congost però traslladat aviat al número 27 bis del carrer Fraternitat, va definir obres com Cap de nena (1946), basada en el retrat d’una jove gitana del bar-ri -al mateix carrer Fraternitat hi va néixer El Pescaílla- i es va deixar influenciar per l’obertura

Albert Balanzà

Les escultures de la primera època presideixen l’entrada a la casa-museu

d’idees que provenien del Concili Vaticà II. “És un art lleuger i esti-litzat, i això és permanent en tota la seva trajectòria”, explica el seu fill Tomàs Bel i Oleart, que tam-bé disposa d’un espai propi a la casa-museu.Més en l’àmbit de la maqueta, per les dimensions de l’obra, la casa-museu dóna espai, sobretot a la segona planta on hi ha el taller de l’artista, a la tercera etapa simbò-lica i a la quarta etapa abstracta,

Obre portes la casa de Tomàs Bel, referent de l’art català de postguerra

on la temàtica de la indústria i de les torsions esdevé l’evolució defi-nitiva de l’artista. La cinquena etapa arriba ara amb la difusió de l’obra de Bel amb una dinàmica de xerrades que es van engegar el passat 19 de novembre a la parròquia del Corpus Christi, on l’escultor hi té autoria en portes, esgrafiats, façana, pica baptismal, els de-sapareguts confessionaris i una gran representació del Sant So-par. Aquesta setmana, dijous, es va celebrar la segona de les xer-rades, sobre la figura de Palau i Ferré. La casa-museu es pot visi-tar en hores convingudes i la web [www.casataller-tomasbel.cat] dóna informació ampliada.

crítica de cinema

El cineasta grec Yorgos Lanthi-

mos fa el salt a les grans produc-

cions amb estrelles internacio-

nals a la Langosta/The Lobster, després del ressò obtingut amb

el demolidor Canino. Lanthimos

ha rodat el seu nou film amb

molt més pressupost gràcies a

un règim de coproducció euro-

pea i amb un repartiment espec-

tacular encapçalat per Colin Far-

rell, Rachel Weisz, Léa Seydoux

o John C. Reilly. Tot i això, Lant-

himos trepitja la catifa vermella

sense renunciar a la incomoditat

i el malestar que encomana el

seu cinema.

L’acció sembla situar-se en un

futur no massa llunyà on la so-

ledat està prohibida. El prota-

gonista, David (Colin Farrell),

que ha perdut la seva dona, és

ingressat en un hotel com a terà-

pia de rehabilitació acompanyat

d’un gos, el seu propi germà. Les

normes no permeten la mastur-

bació i, si al cap d’un temps no

troben parella, tenen l’opció de

convertir-se en animal; ell vol

ser una llagosta. El protagonis-

ta sembla trobar la seva ànima

bessona, que acaba matant per

Futurs asèptics

Joan Millaret Valls

escapar-se als boscos per passar

a la resistència. Allà hi viuen “Els

solitaris”, que són caçats alhora

pels hostes de l’hotel, i David

s’enamorarà d’una dona miop

(Rachel Weisz). Nova mostra de

mala llet del grec, que constru-

eix una duríssima pantomima

futurista amb una societat asèp-

tica, alienada, buidada de senti-

ments. En aquesta fantasia dis-

tópica novament torna a fer gala

del seu humor negre i corrosiu

en una diatriba sense escrúpols

sobre el gènere humà reforçant

tot l’absurd i el patetisme de les

situacions i els personatges. Mal-

grat tot, Lanthimos sembla esto-

var-se i, acostumats a la fredor i

distància amb que es mira sem-

pre a les seves desvalgudes cri-

atures, acaba reivindicant l’amor

clandestí i alliberador alhora que

creix un corrent de simpatia i

complicitat amb Colin Farrell i

Rachel Weisz.

Cedida

Cançó improvisada a l’Alberg del Coll. Cap de setmana de música i teatre a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat. Dissabte Xarram-pim, un concert de cançó improvisada de Nadal, dinàmic i trans-gressor, a càrrec de la companyia Corrandes són corrandes (20 h i taquilla inversa). I diumenge, cita per als més petits amb El nostre petit món, pensat per a nadons de 6 mesos a 3 anys. (12 h i 5 €).

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturacultura

El grup dels Betepocs

va fer forat a nivell de

mestratge a la Llotja entre

els anys 50 i finals dels 80

‘Langosta / The Lobster’

Director: Yorgos Lanthimos Any: 2015

Repartiment: Joaquin Phoenix, Josh

Brolin, Reese Witherspoon

Als Verdi Park

14


Carlos Ibáñez

Imatge del darrer duel entre tots dos equips a la

Copa Catalunya d’aquest any

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

El conjunt de Nou Barris, que va iniciar la lliga en fase d’ascens, fa quatre jornades que no guanya

Xavi Tedó

El darrer precedent oficial va ser l’11 d’agost d’aquest any quan es van trobar als setzens de final de la Copa Catalunya en un duel que es van emportar els escapulats amb dos gols d’Abel Rita. En lliga l’últim duel data del 17 de febrer del 2013 quan l’Europa va vèncer per 2 a 1 revalidant el triomf de la primera volta el 23 de setembre de 2012. Tot i aquests antece-dents, els gris-granes, que acaben de pujar de Primera Catalana, han iniciat la temporada molt més en forma que els graciencs, que fins a la passada jornada encadenaven nou partits sense guanyar. El Jú-piter és l’equip revelació de la lli-ga amb un altre recent ascendit, el Granollers. Els vallesans no aflui-xen i es mantenen tercers, però els de Nou Barris sí que han per-dut pistonada i fa quatre jornades que no guanyen, cosa que els ha fet baixar fins a la sisena plaça.

Àngel Garreta

De fet, els dos darrers duels a casa contra el Santfeliuenc i el Terras-sa els ha perdut i a l’última jorna-da va caure contra el líder, el Prat de Dólera. Sigui com sigui, l’equip de Juanjo Garcia és a un punt tan sols del Granollers i és el tercer màxim golejador del grup amb 24 gols gràcies a l’olfacte goleja-dor del pitxitxi de la lliga, Kuku, que ha anotat dotze gols en setze jornades. El conjunt de Poch vol seguir amb la senda de la victòria i escurçar a tres punts la distància amb el Júpiter en un partit que els socis de l’Europa només hauran de pagar cinc euros.

L’Europa torna a enfrontar-se al Júpiter tres anys després en el derbi més igualat

La presentació del futbol base tindrà lloc el dissabte 19-GDesprés del partit entre vete-rans de l’Europa i el Barça del passat dimarts en el marc dels 75 anys del Nou Sardenya, el club ha preparat tot un seguit d’actes per celebrar l’aniversari de la construcció del seu actu-al estadi. El proper acte serà el dissabte 19 de desembre quan es presentarà el futbol base de l’entitat, on el jugador del pri-mer equip Fran Bea ha agafat les regnes del Juvenil A. El club

aprofitarà la presentació dels ju-gadors de totes les categories i el duel contra el Santfeliuenc, que s’avança a dissabte, per estrenar l’exposició fotogràfica que re-passrà dècada a dècada els mo-ments més importants que ha viscut l’equip escapulat al carrer Sardenya. Un arxiu fotogràfic d’incalculable valor que nodreix l’arxiu del club i que es podrà veure també abans del duel con-tra el Prat del 17 de gener.

El Municipal de Nou Barris viurà diumenge un nou derbi en-tre l’Europa i el Júpiter després de tres anys de no coincidir en lliga. El conjunt de la Verneda és el segon equip amb el qual s’ha enfrontat més vegades l’Europa en competició oficial (81 cops) per darrera només del Badalona. El derbi arriba amb un Júpiter a la baixa i un Europa que ha trencat la dinàmica negativa.

Nascut a Petrer el 1907, de ben jo-ve Ibáñez es traslladà a Barcelona on treballà com aprenent a un ca-fè del Passeig de Gràcia abans de fitxar pel Club Esportiu Europa. Vestí la samarreta escapulada du-rant dues temporades, una de les quals (1930/31) la darrera de les tres que van romandre els graci-encs a Primera. Abans de signar el 1932 pel Júpiter, Ibáñez formà

Cedida

Ibañez: El futbolista oblidatpart de l’onze que derrotà per 0 gols a 2 al Barça a Les Corts grà-cies a un doblet de Tomàs Bestit II. El jugador arribà a un Júpiter pletòric que acabava de guanyar els dos darrers campionats de Ca-talunya de Segona. El bon futbol que desplegà amb els gris-granes li va valer fitxar per l’Oviedo. Des-prés de no comptar massa tornà a Catalunya per jugar a l’Espanyol

L’exjugador de l’Europa i Júpiter va ser afusellat al Camp de la Bota

El 14 de febrer de 1942 Car-los Ibañez, exjugador del Jú-piter i l’Europa, fou executat al Camp de la Bota en ser de-nunciat per un exveí, Miquel Prat, cap de la Falange a la Sagrera amb qui havia fet la mili, per haver matat segons ell un capellà i tres civils.

reportatge Carles Viñas

FCF

X.T.

El president de la Federació Ca-talana de Futbol, Andreu Subies, va fer una crida a omplir el Camp Nou el proper 26 de desembre amb motiu del Catalunya-Euska-di durant la presentació del partit que va tenir lloc dimecres a la sala de premsa Ricard Maxenchs del FC Barcelona. “Com a catalans no podem fallar, no és un partit de la federació, és la imatge del futbol català”. Els seleccionadors cata-lans Gerard López i Sergio Gon-zález, que donaran la convocatò-ria definitiva el 23 de desembre, també van demanar el suport de l’afició i van revelar que ja tenen confirmada la presència dels mi-llors futbolistes. “Pràcticament hi ha confirmats tots els catalans del Barça i de l’Espanyol i això ja ens suposa el 60% de la convocatò-ria”, va afirmar Gerard. Les entra-des estan a la venda des d’aquest dijous al web de la federació i van dels 10 als 30 euros. El conveni signat la setmana passada entre la FCF i l’Independent permetrà al setmanari gracienc gaudir de 25 entrades dobles gratuïtes pels so-cis i a meitat de preu pels lectors a partir de la setmana vinent.

La FCF vol el Camp Nou ple contra Euskadi

on cobrava 60 pessetes al mes, un sou de crac. Tot es capgirà el juliol de 1936. Afiliat a la CNT i assidu de l’ateneu L’Acràcia de la Sagrera, Ibáñez s’enrolà com a voluntari a la Columna Dur-ruti per lluitar al front d’Aragó. Abans d’entrar en combat em-malaltí i restà a la rereguarda, treballant a una fàbrica de mo-tors d’avions de Sabadell. El 1939 s’exilià a França, però en veure el tracte que rebia decidí tornar a creuar la frontera. In-ternat al camp de concentració de La Magdalena (Santander), després de dos consells de guerra fou condemnat a mort.

Presentació del cartell del partit


15

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica

No ha estat un procés fàcil. L’acord s’ha gestat després de moltes converses. “Portem anys al darrera seu”, revela Xa-vier Domingo, un dels socis del restaurant, que reconeix que “ha estat un camí llarg aconse-guir-ho”. El seu germà, l’Enric, afegeix que “per a nosaltres és una relació més enllà de qual-

X.T

En Xavi i l’Enric Domingo davant la prestatgeria amb tota la gamma de productes Espinaler

Gràcia Qualitat: Territori Espinaler

sevol distribuïdor habitual, ja que hem adoptat el seu know how i la seva filosofia de negoci”. Al seu favor han tingut l’avantatge de poder comptar amb el temps ne-cessari per tancar l’acord perquè el local on han muntat el restau-rant el tenien llogat al Caffè di Roma, que va decidir tancar fa uns mesos després de gairebé vint anys d’activitat. “Quan van tan-car vam decidir tirar endavant el projecte de restaurant-vermute-ria-cafeteria que teníem pensat apostant per Espinaler, que ens va suggerir oferir també les seves tapes calentes, com les croquetes, els calamars o el pop a la gallega, perquè va suposar un salt per a l’empresa”.Els germans Domingo han incor-porat tapes pròpies com els callos o els remenats per ampliar l’ofer-ta i bons plats d emercat i menús del dia de qualitat a preus molt assequibles. Tot i que el local està decorat pels interioristes d’Espi-naler i ser els únics que ofereixen tota la varietat de productes de la coneguda marca a Barcelona,

La taverna cedeix tots els productes i la seva imatge al restaurant

Després d’obrir un gran magatzem a Badalona l’any 2011, la taverna de Vilassar de Mar, que funciona des del 1896, ha acceptat que els germans Domingo puguin oferir tota la seva gamma de productes i tot el seu know-how al restaurant Gràcia Qualitat, situat al número 105 del carrer Gran. Fins ara la taverna només en cedia una part a algunes bodegues i establiments de la capital catalana.

reportatge Xavi Tedó

Gràcia Qualitat no funciona només com una vermuteria i està obert tot el dia. “El nos-tre lema és oferir productes de qualitat a tota hora: som restaurant, som vermuteria i som cafeteria, amb proveïdors locals com el forn de pa Tur-ris, la cafeteria Bou, la teteria

Teterum o la millor carn i els millors embotits de Cal Seba-llut” anota l’Enric. La seva va-riada oferta fa que no hi hagi una franja horària que funci-oni millor que una altra com remarca en Xavier: “Fem es-morzars, vermuts, berenars de xocolata amb xurros o melin-dros i sopars, abracem tots els àpats i depèn del dia hi ha més gent al migdia que al vespre o a l’inrevès”.

Els germans Domingo

han incorporat tapes

pròpies com els callos

o diferents remenats

16


la torratxa

La maneta d’en Sebastián

El 4 de desembre vaig

acompanyar a Sebastián

Uribe a presentar la seva

tesi doctoral sobre disseny

gràfic. L’havia conegut dos

dies abans, però semblava

que veníem parlant des de

feia, almenys, dues dècades.

Així són molts colombians,

entranyables i antics en

l’amistat, enganxosos per-

què ni se’n van ni vols que

se’n vagin.

Sebastiàn em va explicar

dimecres de què anava la

seva tesi, que havia amarat

amb filosofia, humor i una

visió... turbulenta, per qua-

lificar-la d’alguna manera.

Ara es veuria les cares amb

un tribunal a la Facultat de

Belles Arts de la Universitat

de Barcelona. Em vaig dir: li

vagi bé o no, una altra vega-

da som davant d’un nou salt

d’Internet i de la forma com

treballem i veiem el món.

Per descomptat, va anar

bé. I de què anava la seva

tesi? Per dir-ho breument:

Sebastián va explicar que,

per accedir a la informació

que està en el més enllà, no

caldria prémer la maneta

en què es converteix el

cursor quan troba un enllaç

a qualsevol pantalla digital.

La mateixa maneta podria

donar la informació, o resu-

mir-la, o també mostrar uns

altres camins.

En realitat, obrir la maneta

seria com obrir un altre

univers dins del que ja hem

creat. Em sembla que la

maneta d’en Sebastián no

trigarà molt a agafar-nos la

mà per portar-nos a ciber-

passeigs inesperats.

Luis ÁngelFernández

Hermana

mirada enfora

Beijing, la ciutat que desapareixBeijing és la ciutat de les dues cares, on la Xina més tradicio-nal es barreja amb la Xina mo-derna, on l’arquitectura imperi-al intenta fer-se un lloc entre els gratacels i els neons vermells, on les bicicletes i altres vehicles de dues rodes es reivindiquen davant de cotxes de totes les gammes. Beijing és la ciutat que desapareix, per reconvertir-se en una nova ciutat... descone-guda per a molts.Qui ha trepitjat la capital de la Xina de ben segur recorda la màgia dels hutongs. Els hu-tongs són carrerons estrets, amb cases baixes, on un oblida estar a una ciutat de més de 20 milions d’habitants, i té la sen-sació d’haver-se endinsat en un petit poblet. Als hutongs, el so-roll no hi entra. Malgrat molts d’ells es troben a pocs metres de

Meritxell Díaz

les grans avingudes –els anells– i de zones molt transitades, el so-roll que hauria de ser ensordidor es converteix en una remor llu-nyana, poc molesta. Les cases es caracteritzen per la seva senzillesa exterior i el seu gris homogeni, que contrasta amb la vermellor de moltes portes i dels fanalets i guarniments que s’hi pengen amb motiu de les festes més importants, entre elles, l’Any Nou Xinès. Els siheyuans, com s’anomenen les típiques construc-cions dels hutongs, són un con-junt d’habitacions al voltant d’un pati. Avui en dia, normalment hi conviuen diverses famílies, d’aquí l’ambient veïnal que s’hi respira. Tradicionalment aquest tipus de construccions no disposen de wà-ters, per això els hutongs tenen latrines comunitàries, obertes també als passejants. La frontera

entre l’espai públic i l’espai privat es dilueix. Són molts els qui tre-uen les seves olles i fogonets i cui-nen entre mirades distretes i mi-rades atentes. Els vespres d’estiu els hutongs s’omplen de rotllanes de cadires, per jugar a les cartes o fer una partida de mahjong. La ro-ba estesa s’exhibeix sense cap me-na de pudor. Hi ha qui surt amb el

raspall de dents i un got d’aigua, abans d’anar-se’n a dormir. Els restaurants més autèntics tam-bé es troben aquí i, sempre, un dóna amb ells de casualitat, mentre busca una sortida dins del laberint. Els hutongs són una illa dins de la metròpolis, un espai on el temps s’atura i la millor activitat és contemplar el que t’envolta. Per això, veure com entren les màquines per tirar avall aquests espais plens de màgia, és con-templar com una part de l’es-sència de Beijing desapareix. Les cases baixes donaran pas a edificis de vint pisos on els ve-ïns ja no saludaran a la persona de la porta del davant. Els qui allà vivien seran indemnitzats o seran traslladats als afores de la ciutat. La vida al carrer se-guirà, perquè a Beijing l’espai públic sempre és de tots... però ho farà sense hutongs. Perquè la conservació del patrimoni no importa o importa a pocs. I els hutongs que són rescatats es converteixen en Portals de l’Àn-gel, plens de botigues i de sou-venirs. Diuen que ara en que-den menys d’un centenar dels 300 que hi havia. La pregunta és quants d’aquests sobreviuran a la modernitat. [La contamina-ció i les mascaretes, millor els deixem per a un altre dia]

Els vespres d’estiu, aquests espais on el temps

s’atura, s’omplen de rotllanes de cadires

Meritxell Díaz

Els ‘hutongs’ de la capital xinesa són carrerons estrets amb cases baixes on un oblida estar a una ciutat de més de 20 milions d’habitants

La vida al carrer seguirà, perquè l’espai públic és de tots... però ho farà

sense ‘hutons’

M.D

11 de desembre de 2015 les prioritats x.t. d’eloi badia · 2018-05-03 · 11 de desembre de 2015...

Documents