1. u 6. relació ii. respostes. apunts

3r ESO. UNITAT 6. LA RELACI II: RESPOSTES. 1

IES LA GARRIGOSA Professora: C.Juregui

UNITAT 6. LA RELACI II: RESPOSTES.

1. ELS TIPUS DE RESPOSTES.

1.1. GLANDULAR.

1.2. MUSCULAR VOLUNTRIA.

1.3. MUSCULAR INVOLUNTRIA.

2. SISTEMA ENDOCR.

2.1. ANATOMIA DEL SISTEMA ENDOCR.

2.2. CONTROL HORMONAL.

2.3. ALTERACIONS HORMONALS.

3. EL ESQUELET.

3.1. TEIXIT OSSI.

3.2. L'ESQUELET.

3.3. LES ARTICULACIONS.

3.4. ELS NOMS DELS OSSOS.

4. LA MUSCULATURA.

4.1. EL MSCUL.

4.2. TEIXIT MUSCULAR.

4.3. ELS TIPUS DE MSCULS.

4.4. ELS NOMS DELS MSCULS.

5. LA POSTURA.

5.1. LES POSTURES CORRECTES.

5.2. ALTERACIONS DE L'APARELL LOCOMOTOR.



1. ELS TIPUS DE RESPOSTES.

ESTMUL I RESPOSTA.

Per relacionar-nos amb el medi necessitem rebre informaci, integrar-la,

elaborar una resposta i efectuar aquesta resposta.

Les respostes sn emeses pel sistema nervis, i realitzades pels rgans

efectors que sn les glndules endocrines i els msculs.

a) La resposta glandular es realitza mitjanant l'alliberament de substncies qumiques

anomenades hormones, que actuen sobre els rgans diana. Les respostes sn lentes i la

seva acci pot perllongar-se durant molt temps.

b) La resposta muscular pot provocar un moviment en el qual estiga implicat l'aparell

locomotor o les vsceres. En tot cas, les respostes seran curtes i la seva acci poc

perllongada en el temps.

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/respuestas.swf

1.1. RESPOSTA GLANDULAR.

Perqu es produeixi una resposta glandular, la seqncia d'esdeveniments comena en els receptors i acaba en l'rgan diana.

1.2. RESPOSTA MUSCULAR VOLUNTRIA.

La resposta muscular voluntria est regida pel cervell, que manar la resposta a l'aparell locomotor.
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/respuestas.swf



1.3. LA RESPOSTA MUSCULAR INVOLUNTRIA.

La resposta muscular reflexa est governada per la medulla espinal sense intervenci de l'encfal. La medulla espinal manar la resposta a l'aparell

locomotor.

2. EL SISTEMA ENDOCR.

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/endocrino.swf

Les glndules sn rgans que alliberen substncies qumiques de divers tipus. Atenent al lloc on s'alliberen les substncies aquestes poden ser:

- GLNDULES EXOCRINES, que alliberen les substncies a l'exterior o a un tub.

- GLNDULES ENDOCRINES, que alliberen hormones a la sang.

- GLNDULES MIXTES, que alliberen substncies a un tub i a la sang.

Les hormones sn substncies qumiques que controlen l'organisme. Cada hormona actua noms sobre cllules especfiques, denominades

cllules diana. L'acci s lenta, per es mant durant cert temps. El control del creixement, el cicle menstrual, la producci de llet o el control de

glucosa en sang es realitza per hormones especfiques.

El sistema endocr: s el conjunt de totes les glndules

endocrines. Les principals sn :

- hipotlem,

- hipfisi,

- tiroides,

- paratiroide,

- glndules suprarenals,

- pncreas,

- ovaris i

- testicles.

2.1. ANATOMIA DEL SISTEMA ENDOCR.

A.- HIPOTLEM

s una part de l'encfal que rep senyals nerviosos, perqu est format per neurones, per que tenen la

capacitat de segregar substncies. A aquestes neurones es denominen NEUROSECRETORES.

Les substncies segregades per l'Hipotlem actuen sobre la HIPFISI.
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/endocrino.swf



B.- HIPFISI

Controla la resta de glndules endocrines de l'organisme. Tamb actua sobre determinats rgans diana.

Tamb produeix hormones trpiques,

que sn hormones que controlen la

secreci d'altres glndules endocrines,

com la glndula tiroide, les glndules

suprarenals, els testicles o els ovaris.

C.- TIROIDE I PARATIROIDE

La Tiroide segrega dos tipus d'hormones:

- la tiroxina que estimula el creixement i desenvolupament

de l'organisme, i

- la calcitonina afavoreix l'ossificaci perqu estimula el

dipsit de calci en els ossos.

La Paratiroide es troba a la mateixa zona que el tiroide.

Allibera la parathormona que promou l'alliberament de calci

des dels ossos. s antagnica a la calcitonina.

D.- PNCREES

El Pncrees allibera dues hormones que controlen els nivells

de glucosa en sang. Aquestes sn la insulina, que estimula

l'entrada de glucosa a les cllules, i el glucag, que promou

la sortida de glucosa des de les cllules a la sang.

E.- CPSULES SUPRARENALS

Les Cpsules suprarenals alliberen:

- adrenalina, hormona que prepara a l'organisme per a una situaci d'estrs.

- corticosteroides, que regulen el metabolisme, i

- aldosterona, que controla la quantitat de ions Na/K en l'organisme.

OVARIS I TESTICLES

Els Ovaris produeixen dos tipus d'hormones:

- els estrgens afavoreixen l'aparici de carcters sexuals femenins secundaris;

- la progesterona afavoreix el desenvolupament de la paret de l'ter facilitant

l'embars.

Aquestes dues hormones controlen l'ovulaci i el cicle menstrual.

Els Testicles alliberen testosterona, hormona que afavoreix l'aparici de carcters

sexuals secundaris masculins.



2.2. CONTROL HORMONAL.

Els estmuls produts dins o fora de l'organisme sn captats pel sistema nervis que elabora una resposta.

Si la resposta s de tipus qumic, s'engega el sistema endocr.

Quan el sistema nervis s'activa, l'hipotlem estimula a la hipfisi. Aquesta glndula allibera una hormona a la sang, que actua sobre un rgan diana,

produint una resposta.

Els rgans diana poden ser qualsevol estructura del nostre organisme, fins i tot una altra glndula. Aquesta segona glndula endocrina, en activar-se,

tamb allibera hormones a la sang i tindran la seva actuaci sobre un altre rgan diana, el qual produir la resposta. Mitjanant l'acci inhibitria

d'una substncia qumica o mitjanant l'acci de dues hormones antagniques o oposades deixa d'actuar l'hormona quan ja no hi ha estmul.

2.3. ALTERACIONS HORMONALS.



3. L'ESQUELET.

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/esqueleto.swf

El cos hum t una forma definida, que es mant al llarg del temps grcies al conjunt d'ossos que formen l'esquelet. Els animals que manquen

d'esquelet han d'utilitzar altres mecanismes per mantenir la seva forma o la seva postura. L'esquelet interv en el desplaament i s primordial en la

protecci de les estructures toves del cos, com l'encfal o la medulla espinal.

3.1. TEIXIT OSSI.

L'os s una estructura dura formada pel teixit connectiu ossi. Aquest teixit s'organitza de formes diferents en l'os.

A.- El TEIXIT OSSI COMPACTE:

- Est format per una unitat anomenada osteona o llacuna ssia on es troben els ostecits.

- Tamb es poden distingir dos tipus de canals:

els canals de Havers on s'allotja una arteriola, una vnula i un nervi, i

els canals de Volkman estan encarregats d'unir els canals de Havers.

- El teixit ossi compacte es troba a la difisis dels ossos llargs.

B.- EL TEIXIT OSSI ESPONJS:

- Est format per una unitat anomenada trabcules ssies on es troben els ostecits, cllules formadores d'os.

- En els buits que queden entre les trabcules es troba el teixit hematopoitic, encarregat de formar les cllules sangunies.

- El teixit ossi esponjs es troba en els ossos plans i formant lepfisi dels ossos llargs.

3.2. ESQUELET.

Els ossos sn els rgans que formen el sistema esqueltic. La seva aparena s compacta a causa del dipsit de sals de calci que endureix la part

externa, per podem apreciar diverses zones diferents.
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/esqueleto.swfhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/cajatoraxica.gifhttp://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=images&cd=&cad=rja&docid=-n6GS_p6nIkbxM&tbnid=Ro0f6_zQimEu1M:&ved=0CAUQjRw&url=http://alejandrofatouh.blogspot.com/2013/01/sangre-y-hematopoyesis-archivo.html&ei=IIo9UbKjH_SZ0QWaiIHQCQ&bvm=bv.43287494,d.ZGU&psig=AFQjCNHxic9cpPeoJHwI17_hdh-RRMurPQ&ust=1363073927662568



- EPFISIS: s una zona eixamplada, molt lleugera perqu est formada per

teixit ossi esponjs. Sol ser la zona d'acoblament en una articulaci.

- DIFISIS o canya: zona allargada de l'os molt dura, a causa del dipsit de

sals. A la zona externa hi ha un gran nombre de capillars i nervis.

- APFISIS: sortints de l'os, on s'uneixen msculs, lligaments i tendons.

- PERIOSTI: lmina que recobreix l'os. En lepfisi s substituda pel cartlag,

que protegeix del fregament.

- CAVITAT MEDULLAR: cavitat interna de l'os.

- ENDOSTI: conjuntiu que recobreix la cavitat medullar.

Dins del nostre cos podem trobar quatre tipus diferents d'ossos que es classifiquen per

la seva forma:

- LLARGS: allargats, forma cilndrica. Relacionats amb el moviment, com el fmur.

- PLNOLS: ossos grans amb funci protectora, com els ossos del crani o el omplat.

- CURTS: cbics i petits. Formen part de de estructures amb moviments molt

complexos, com les monyiques.

- IRREGULARS: sense forma cbica , com les vrtebres.

Els ossos s'associen per formar l'esquelet,

que es divideix en les segents parts:

A.- ESQUELET CENTRAL O AXIAL.

T la funci de protegir les parts toves de

l'organisme. Constitut per:

Crani. Protegeix l'encfal i els rgans

dels sentits.

Columna vertebral. Protegeix la

medulla espinal.

Trax. Protegeix el cor i els pulmons.

B.- ESQUELET APENDICULAR.

Realitza els moviments. Est format per:

Extremitats superiors. Realitza moviments de prensi i equilibri en el desplaament.

Extremitats inferiors. Realitza els moviments del bipedisme i desplaament.



3.3. ARTICULACIONS.

La zona on s'uneixen dues o ms ossos es denomina ARTICULACI.

En una articulaci podem distingir els segents elements:

- Superfcie articular: zona de frec entre dos ossos.

- Cartlag articular: cartlag que recobreix la superfcie articular i que impedeix el fregament entre

ossos.

- Lligaments articulars: lligaments que uneixen els diferents ossos de l'articulaci.

Es poden distingir tres tipus d'articulacions, atenent a la capacitat de moviment que permeten:

MBILS o DIARTROSI: molt complexes que permeten tot tipus de moviment.

SEMIMVILS o ANFIARTROSI: permeten certa mobilitat. Els ossos no es toquen, ja que entre ells apareix un disc de cartlag.

FIXES o SINARTROSI: no permeten el moviment. Estan formades per ossos amb vora irregular, que s'uneixen per sutures.

3.4. ELS NOMS DELS OSSOS.



4. LA MUSCULATURA.

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/musculat.swf

El Sistema Muscular s un altre dels components d'Aparell Locomotor. s el responsable del moviment i el manteniment de la postura del cos.

Aquest sistema est format per uns rgans anomenats msculs, que sn capaos de contreure's i relaxar-se.

Per donar lloc al moviment, els msculs s'uneixen al sistema esqueltic mitjanant fibres anomenades tendons.

La contracci o relaxaci d'un mscul arrossegar a l'estructura dura a la qual est unit, l'os, la qual cosa provocar el moviment d'una part del nostre

cos.

4.1. EL MSCUL.

Els msculs es contreuen quan un estmul nervis arriba a ells. El

moviment es produeix per l'acci de msculs antagnics.

Els msculs estan recoberts d'una capa de teixit conjuntiu anomenada

EPIMISI.

Els msculs estan formats per conjunts fibrosos anomenats PAQUETS

MUSCULARS, que se separen entre ells mitjanant capes de teixit

conjuntiu, anomenades PERIMISI.

Cada paquet muscular est format per FIBRES MUSCULARS

recobertes per una capa de teixit conjuntiu anomenat ENDOMISI.

Els msculs posseeixen vasos sanguinis que els aporten nutrients i

oxigen per al seu funcionament.

4.2. EL TEIXIT MUSCULAR.

El mscul est format per teixit muscular estriat esqueltic. Aquest teixit est format per conjunts de cllules que s'associen per formar la fibra

muscular. Les cllules sn plurinucleades.

Dins de la fibra muscular es pot observar un gran nombre de bandes de dos aspectes:

- Les Bandes I, o istropes, clares, que s'alternen amb

- Bandes A, o anistropes, ms fosques.

Aquestes bandes estan formades de protenes contrctils (actina i miosina) i formen la unitat fisiolgica de la fibra, el sarcmer que s capa de

contreure's o relaxar-se provocant el moviment de la fibra.
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/musculat.swf



Tipus de msculs:

Els msculs del cos es classifiquen, atenent a la seva forma, en:

Fusiformes o allargats: en forma de fus, engrossits a la zona central i fi en els extrems,

com el bceps.

Orbiculars: amb forma d'anell. Se situen en zones d'obertura i tancament, com lorbicular

de l'ull o els esfnters.

Plnols: amb forma quadrada o en ventall, com el recte de l'abdomen o el pectoral major.

4.3. ELS NOMS DELS MSCULS.

5. LA POSTURA CORRECTA.

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/postura.swf

La postura que adquireix el nostre cos es realitza grcies a l'acci conjunta de tots els rgans de l'aparell locomotor; no obstant aix, el pes d'aquesta

acci recau sobre els components de l'esquena, la columna vertebral i els msculs dorsals.

Segur que alguna vegada t'ha fet mal l'esquena a causa d'una mala postura. El cos ens avisa que si mantenim aquesta posici durant molt temps es

pot generar una lesi o una malformaci. Vs amb compte i escolta al teu cos!

Una de les funcions de l'aparell locomotor s mantenir la postura del cos. Les males postures corporals poden donar lloc a la deformaci de la

columna vertebral.

Perqu aix no ocorra segueix aquests simples consells:

a. b.

a. En ajupir-te, doblega els genolls, baixa amb

l'esquena recta.

No t'ajupis doblegant l'esquena per la zona lumbar

b. Si uses una motxilla, posa-te-la en l'esquena i

utilitza les dues anses.

Quan estigues assegut, posa els peus en el sl, no creues les cames, tinc l'esquena contra el respatller del seient i el cap mirant al capdavant.
http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&docid=Ki44FJJq2BdZRM&tbnid=BK1IILrVO8LMmM:&ved=0CAUQjRw&url=http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/14locomotor/14locomotor.htm&ei=GRlMU7qQEabs0gWTrYHQDQ&bvm=bv.64542518,d.d2k&psig=AFQjCNGid3pVblIBG4js4lpQA-0q0a_tsA&ust=1397582456341287http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena12/imagenes1/postura.swf



Aixeca't de tant en tant per moure't.

No dormas de cap per avall i utilitza un coix perqu el cap i la columna vertebral estiguen en lnia.

Si dorms de cap per amunt flexiona lleugerament els genolls.

Si dorms de costat posa la cama inferior estirada i la superior doblegada que descansi sobre el llit, no sobre la cama inferior.

Si mantens postures incorrectes pots tenir dolor muscular, cansament i fins i tot greus problemes d'esquena. Els problemes ms comuns en

l'esquena sn l'escoliosi, la cifosi i la hiperlordosi.

a. b. c.

a) ESCOLIOSI: s la desviaci de la columna, que es produeix per una curvatura lateral.

b) CIFOSI: s una curvatura exagerada de la part dorsal de la columna vertebral. Dna lloc a l'aparici d'un gep.

c) HIPERLORDOSI: s una curvatura exagerada de la part lumbar de la columna vertebral.

5.2. ALTERACIONS DE L'APARELL LOCOMOTOR.

1. u 6. relació ii. respostes. apunts

Documents