1. porcina (catala)

Col·laboren

Organitzen

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca

Generalitat de CatalunyaDepartament deMedi Ambient i Habitatge

Tècniques de gestiómediambiental

en producció porcinaD. BabotN. AndrésL. de la PeñaE. R. Chávez

Tècn

ique

s de

ges

tió

med

iam

bien

tal e

n pr

oduc

ció

porc

ina

9 788468 878621

ISBN 84-688-7862-6

TÈCNIQUES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTALEN PRODUCCIÓ PORCINA

TÈCNIQUES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTALEN PRODUCCIÓ PORCINA

D. Babot, N. Andrés, L. de la Peña i E. R. Chávez

Departament de Producció Animal

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida

Universitat de Lleida

© de l’edició: Fundació Catalana de Cooperació

© dels textos: els autors (Daniel Babot Gaspa, Núria Andrés Elias, Laura de la Peña Gallego, Eduardo Roberto Chávez)

© de les fotografies: Daniel Babot Gaspa

ISBN: 84-688-7862-6

Dipòsit legal: L-847-2004

Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S. L.Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

5

L’elaboració de la següent guia ha estat possi-ble gràcies a la col·laboració d’un gran nombre d’experts que han contribuït de forma decisiva en cada un dels temes considerats. A més, s’ha prestat especial atenció als representants de les diferents organitzacions i institucions relacionades amb el sector porcí.

Per això volem expressar el nostre agraïment a tots els que d’alguna manera ens han ajudat en la realització d’aquest document, fent especial atenció als que a continuació esmentem:

Eduardo Angulo (Departament de Producció Animal, UdL)

Javier Álvarez(Departament de Producció Animal, UdL)

Albert Avellaneda(Departament de Medi Ambient i Habitatge*)

Eduardo Aranda(Enginyer Tècnic Agrícola, Ramader)

Lorenzo Basso(Universitat de Buenos Aires, Argentina)

Gerardo Blanco(Departament de Producció Animal, UdL)

Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca*)

Antoni Casanye(Gescaser SA)

Jordi Casaponsa(Enginyer Tècnic Agrícola, ramader)

Rosa M. Coyo(Cooperatives Agràries de Catalunya)

Agraïments

Antoni Cruz(Fundació Catalana de Cooperació)

Eduardo Roberto Chávez(McGill University, Canadà)

Josep Gelonch(Enginyer Tècnic Agrícola, ramader)

Sebastián Gómez(Departament de Medi Ambient i Habitatge*)

Cristina González(Cooperatives Agràries de Catalunya)

Luis Fernando Gosálvez(Departament de Producció Animal, UdL)

Xavier Martí(Departament de Medi Ambient i Habitatge*)

Ricart Pares(Associació Catalana de Productors de Porcí)

Joan Parera(Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca*)

Vanesa Salvador(Departament de Producció Animal, UdL)

Salvador Samitier(Departament de Medi Ambient i Habitatge*)

Salvador Sanou(Agrotec Ramadera S.L.)

Clara Santamarina(Departament de Producció Animal, UdL)

Rosendo Santiveri(Unió de Pagesos, ramader)

Rosa M.ª Teira(Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, UdL)

David Torrellardona(IRTA)

Jordi Vidal (Enginyer agrònom, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya)* Generalitat de Catalunya

7

Índex

PRESENTACIÓ ................................................................................................................... 11

PRÒLEG .......................................................................................................................... 13

RESUM ........................................................................................................................... 15

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 23

2. SECTOR PORCÍ I MEDI AMBIENT ....................................................................................... 27

2.1. EL SECTOR PORCÍ ................................................................................................... 28

2.2. CONDICIONANTS ESTRUCTURALS .............................................................................. 31

2.2.1. ORGANITZACIÓ DEL SECTOR ............................................................................ 31

2.2.2. ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ .................................................................... 32

2.3. CONDICIONANTS LEGALS ......................................................................................... 34

2.3.1. NORMATIVA D’ÀMBIT GENERAL ........................................................................ 34

2.3.2. NORMATIVA REFERENT AL BENESTAR ANIMAL ..................................................... 34

2.3.3. NORMATIVA REFERENT A LES IMPLICACIONS AMBIENTALS ..................................... 34

2.3.4. NORMATIVA REFERENT A SUBPRODUCTES I RESIDUS RAMADERS ............................. 35

2.4. IMPLICACIONS MEDIAMBIENTALS ............................................................................. 37

2.4.1. ÚS DE RECURSOS .......................................................................................... 37

2.4.2. PRODUCTES, SUBPRODUCTES I RESIDUS ............................................................ 40

2.5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .............................................................................. 45

3. PROCÉS PRODUCTIU I MANEIG OPERACIONAL ..................................................................... 47

3.1. PROCÉS PRODUCTIU ............................................................................................... 48

3.2. MANEIG OPERACIONAL ........................................................................................... 52

3.2.1. MANEIG GENERAL DELS ANIMALS .................................................................... 53

3.2.1.1. Procés productiu i reproductiu ............................................................ 53

3.2.1.2. Gestió i ús dels aliments: alimentació i nutrició dels animals ................... 54

3.2.1.3. Gestió de l’aigua .............................................................................. 55

3.2.1.4. Maneig sanitari ................................................................................ 56

3.2.2. GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS, INSTAL·LACIONS I EQUIPS ........................................... 57

3.2.2.1. Allotjaments i instal·lacions ............................................................... 57

3.2.2.2. Control ambiental ............................................................................ 57

3.2.2.3. Revisió i manteniment de les instal·lacions ........................................... 58

3.2.2.4. Neteja d’allotjaments, instal·lacions i equips ......................................... 60

3.2.2.5. Control d’insectes i rates ................................................................... 61

3.3. GESTIÓ DE DEJECCIONS .......................................................................................... 63

3.3.1. GESTIÓ DE DEJECCIONS ................................................................................. 63

3.3.2. GESTIÓ DEL MATERIAL BIOLÒGIC RESIDUAL ....................................................... 64

8

3.3.3. GESTIÓ DEL MATERIAL ZOOSANITARI RESIDUAL .................................................. 65

4. ESTRATÈGIES DE MANEIG I IMPACTE MEDIAMBIENTAL .......................................................... 67

4.1. GESTIÓ DELS ALIMENTS: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ DELS ANIMALS .................................. 68

4.1.1. SUBMINISTRAMENT DE NUTRIENTS A L’ANIMAL D’ACORD AMB LES SEVES NECESSITATS 68

4.1.1.1. Millor coneixement del valor nutritiu de les matèries primeres .................. 68

4.1.1.2. Millor coneixement de les necessitats dels animals ................................. 70

4.1.1.3. Millor ajust de les dietes .................................................................... 70

4.1.2. MILLORA DE LA DIGESTIBILITAT DELS NUTRIENTS ............................................... 73

4.1.2.1. Ús de fitases .................................................................................... 73

4.1.2.2. Ús de polisacàrids no amilacis ............................................................ 75

4.1.3. OBJECTIUS QUE ES BUSQUEN EN LA FORMULACIÓ DE RACIONS .............................. 77

4.1.4. MANEIG DE L’ALIMENTACIÓ A LA GRANJA .......................................................... 78

4.1.4.1. Alimentació en fases ......................................................................... 78

4.1.4.2. Selecció lliure entre dietes ................................................................. 80

4.1.5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ..................................................................... 82

4.2. GESTIÓ DE L’AIGUA A L’EXPLOTACIÓ PORCINA .............................................................. 85

4.2.1. AIGUA UTILITZADA PELS ANIMALS ................................................................... 86

4.2.2. VIES D’ENTRADA I SORTIDA D’AIGUA A L’ORGANISME ANIMAL ................................ 92

4.2.3. FACTORS QUE AFECTEN L’ÚS DE L’AIGUA PER PART DE L’ANIMAL .............................. 92

4.2.3.1. Factors relacionats amb l’ambient climàtic ............................................ 92

4.2.3.2. Factors relacionats amb el maneig de l’alimentació ................................ 93

4.2.3.3. Factors relacionats amb les instal·lacions i equips ramaders ..................... 97

4.2.3.4. Factors relacionats amb el maneig dels animals ..................................... 102

4.2.4. AIGUA DE NETEJA ......................................................................................... 104

4.2.5. AIGUA PER A LA REFRIGERACIÓ DELS ANIMALS .................................................. 105


4.3. GESTIÓ DELS RECURSOS I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ................................................ 109

4.3.1. PRODUCCIÓ DE GASOS A LES EXPLOTACIONS PORCINES ......................................... 109

4.3.1.1. Quantificació de les emissions ............................................................ 112

4.3.2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRODUCCIÓ DE GASOS ....................................... 113

4.3.3. ESTRATÈGIES RELACIONADES AMB ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA PRO-

DUCCIÓ I ALLIBERAMENT DE GASOS ................................................................. 113

4.3.3.1. Estratègies relacionades amb l’alimentació ........................................... 114

4.3.3.2. Estratègies relacionades amb l’allotjament dels animals i el maneig de les

dejeccions ...................................................................................... 116


9

5. RECOMANACIONS ......................................................................................................... 127

5.1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 128

5.1.1. RECOMANACIONS D’ÍNDOLE GENERAL I ESTRATÈGICA ........................................... 128

5.1.2. RECOMANACIONS D’ÀMBIT GENERAL EN LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DE LA PRODUCCIÓ

PORCINA .................................................................................................... 130

5.1.3. RECOMANACIONS PER AL DISSENY D’ALLOTJAMENTS I INSTAL·LACIONS .................... 130

5.1.4. RECOMANACIONS PER AL MANEIG GENERAL DELS ANIMALS ................................... 131

5.1.5. RECOMANACIONS PER A UNA ADEQUADA GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ ........................ 131

5.1.5.1. Elecció del pinso que cal administrar ................................................... 131

5.1.5.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal ................................. 133

5.1.5.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores ................................... 133

5.1.6. RECOMANACIONS PER A UNA ADEQUADA GESTIÓ DE L’AIGUA ................................. 134

5.1.7. RECOMANACIONS PER A L’ADEQUAT MANEIG DE LES DEJECCIONS I DE L’AIRE CONTAMINAT 134

ÍNDEX

11

PRESENTACIÓ

Com a president de la Fundació Catalana de

Cooperació, és per a mi un plaer felicitar els

autors d’aquesta guia i les institucions i per-

sones que han participat en la seva redacció.

La nostra ramaderia és un sector molt dinà-

mic que en els darrers anys ha ajudat a acti-

var el nostre territori i la producció agrària en

general. Les inversions realitzades i els canvis

productius ens han permès mantenir-nos als mer-

cats, els quals han evolucionat de forma ràpida

i global. Aquesta situació d’adaptació ràpida ha

de continuar amb un esforç en els sistemes de

gestió amb el desenvolupament de noves tècni-

ques mediambientals.

Josep Casals i Prats

President de la Fundació Catalana de Cooperació

13

PRÒLEG

En els darrers vint anys, la producció porcina mundial ha patit canvis estructurals intensos: innovacions tècniques i organitzatives orien-tades a la reducció de costos i l’augment de la productivitat. Aquests canvis han anat acom-panyats d’una reducció dels marges econò-mics, permetent una major demanda de carn per part del consumidor.

Les explotacions porcines han crescut de forma progressiva i s’han concentrat en diferents territoris del món. Aquestes localitzacions espaials han estat fortament condicionades per la proximitat a infraestructures de trans-port. De forma paral·lela al creixement de les explotacions, s’ha donat especialització en els cicles productius i una major coordinació i integració productiva.

La mundialització de la producció ha generat una major necessitat de fomentar la confiança entre els esglaons de les cadenes d’abastament de carn existents, així com una major preocu-pació pels consumidors dels països desenvo-lupats per les tècniques de producció.

A data d’avui, ens trobem amb un ampli marc regulador i normatiu que afecta la producció porcina europea de forma directa o indirecta. La Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’administració ambiental, la qual transposa la

directiva europea 96/61/CE relativa a la pre-venció i al control integrats de la contamina-ció, així com les Millors Tècniques Disponibles publicades al novembre de 2002 per la Comis-sió Europea són exemples de plena vigència i aplicació. A aquest escenari regulador, cal afegir-hi el desenvolupament general de sis-temes, normes i reglaments de certificació de producte, de procés i de gestió, que apunta cap a noves estratègies comercials i productives.

La present guia de tècniques de gestió mediam-biental en producció porcina, és un intent pioner de reflectir l’estat del coneixement en aquesta àrea. La seva redacció s’emmarca dins el pla de treball del Projecte TRAMA, el qual es desenvolupa dins el Programa LIFE – Medi Ambient de la Comissió Europea, rebent el seu finançament.

Cal agrair als autors l’esforç de revisió i agru-pació de les nombroses i heterogènies fonts d’informació existents en aquesta matèria, tot proposant estratègies. El seu treball ens ha de permetre millorar la gestió.

Antonio Cruz Bañeres

Gestor de Projecte TramaFundació Catalana de Cooperació

15

RESUM

L’objectiu principal que justifica l’explotació del bestiar porcí és la producció de carn per proveir amb aliments i nutrients el mercat. En aquest context la carn de porc suposa el 40% del total de carns produïdes a nivell mundial. El creixement continuat de la població i del seu poder adquisitiu pot justificar el ràpid augment de la producció animal intensiva, en què destaca la producció porcina (entre 1990 i 2000 s’han generat increments del 15% en el cens i en la producció de carn a la UE-15 i a Espanya han estat del 40% en el cens i del 60% en la producció de carn). El sistema més estès de producció porcina requereix la transformació de pinsos d’alta qualitat nutri-tiva per a produir carn. Així, cada vegada, es demana un ús major de recursos alimenticis que podrien ser utilitzats directament per al consum humà. Això ha generat un debat ètic tal com una idònia utilització dels aliments i l’eficiència de la seva transformació en pro-ductes animals.

Tant en els aspectes ètics com en els ambien-tals agafen força en el marc d’un procés de globalització dels recursos mitjançant inter-canvis directes i transaccions internacionals. Així, el comerç internacional de grans dimen-sions de recursos alimentaris bàsics (cereals i lleguminoses) està provocant que en algunes zones del món hi hagi un excés d’alguns ele-ments nutritius eliminats a les femtes dels ani-mals consumidors. Quan la producció animal no està lligada al sòl i les excretes animals no poden utilitzar-se en l’entorn agrícola, es pot presentar un problema seriós amb incidència en la contaminació mediambiental.

A més, la producció porcina intensiva s’està convertint en una activitat deslligada de la terra i dirigida per la tecnologia que prio-ritàriament es regeix per aspectes tècnics i econòmics. Tot això, ha afavorit la concen-tració de la producció en alguns països euro-peus, amb alta densitat d’animals amb relació a la superfície agrària útil, com ara Holanda i Dinamarca amb 5,8 i 4,8 porcs per hectàrea de SAU respectivament. A Espanya hi ha un nivell de concentració pròxim a la mitjana de la UE-15 (0,8 porcs/ha). Però cal assenyalar que hi ha regions amb nivells de concentra-ció elevats, com Catalunya (5,4 porcs/ha), Múrcia (3,9 porcs/ha), València (1,8 porcs/ha) o Aragó (1,5 porcs/ha). En general, i amb major rellevància, en aquestes regions sorgeix la necessitat de considerar les explotacions com a activitats empresarials amb que la seva repercussió sobre els recursos empresarials i el medi ambient ha de ser valorada.

Sobre la base de la problemàtica prèviament plantejada, les administracions europea, es-panyola i catalana han iniciat un procés de regularització i intervenció amb la finalitat de reduir el risc i preveure l’impacte ambiental derivat de la ramaderia. El procés de regu-lació s’ha concretat en un conjunt ampli d’aspectes legislatius a tenir en compte per al desenvolupament de l’activitat ramadera. Això ens indica que el productor ha d’acceptar la responsabilitat mediambiental associada a l’activitat que es realitza en la seva explota-ció, i entendre que produir carn de forma res-ponsable (mediambientalment parlant) no ha de ser necessàriamnet més car. De la mateixa

16

manera, és necessari també que el consumidor conegui bé la problemàtica lligada a la pro-ducció porcina intensiva i que pugui distin-gir entre els diferents tipus de productes que compra per a tenir opció de decidir per una carn amb “garantia de qualitat mediambien-tal”. Així doncs, la “dimensió mediambiental” passa a formar part integrant de la gestió del procés productiu i de l’activitat empresa-rial que de forma quotidiana ha d’afrontar el ramader.

En tot cas, el procés de producció de carn por-cina requereix el consum de diferents recursos primaris (aliment, aigua, energia…) i secunda-ris (instal·lacions i equips, mà d’obra…), i de la producció de diferents subproductes/resi-dus (dejeccions, cadàvers, envasos…). Així, com a exemple, es pot dir que en una explota-ció de cicle tancat per any i verra productiva s’ha d’esperar un consum més o menys de 5,5 a 6 tones de pinso, 33m3 d’aigua, d’entre 500 i 1.000 kw/h d’energia, 500 ml de vacunes i 46 ml d’altres productes zoosanitaris. Pel que fa als residus/subproductes generats, per verra productiva i any es preveu entre 17 i 27m3 de purins, prop de 80 kg de material biològic residual (cadàvers i embolcalls fetals), 3 litres d’envasos i catèters d’inseminació, 90 g de cartró i diferents quantitats de components emesos en forma de gas. Tot això es produeix com a conseqüència de la necessitat d’obtenir una producció de carn que es pot quantificar entre 1.800 kg i 2.000 kg per verra productiva i any.

En tot cas l’eficiència en l’ús de recursos i el risc mediambiental dependrà de les particu-

laritats del sistema productiu i de la gestió que es realitzi sobre l’explotació i sobre els ani-mals. Així, pel que fa a la granja, les possibili-tats d’evitar i reduir el problema de l’impacte mediambiental de la producció porcina seran majors en la mesura que s’actuï adequada-ment sobre els següents aspectes:

— adequada gestió de l’alimentació

— adequada gestió de l’aigua en l’explotació

— adequada gestió dels allotjaments i de les instal·lacions.

La gestió de l’alimentació, l’elecció d’estratègies de l’alimentació i del maneig nutricional, cons-titueix la base del procés de reducció de la contaminació ambiental que pot originar els residus ramaders. Cal tenir present que, com a terme mig, un porc quan arriba al final de la fase d’engreix (90 kg) reté únicament el 39% del N administrat amb la dieta (Cromwell i Coffey, 1995). La ineficiència en l’ús del N, P, K i metalls pesants (Cu, Zn…) és especialment rellevant per les implicacions mediambientals que té.

A partir d’aquesta proposta de Jongbloed i Lenis (1992) es poden plantejar les següents estratègies per reduir l’excreció de nitrogen i fòsfor en l’espècie porcina:

— subministrament de nutrients a l’animal d’acord amb les seves necessitats

— modificació de la digestibilitat de la dieta

— reflexió sobre els objectius que es perse-gueixen en formular les racions

— adequat maneig de l’alimentació

17

RESUM

El subministrament de nutrients a l’animal d’acord amb les necessitats suposa relacionar adequadament les necessitats de l’individu (animal) amb la composició en nutrients de l’aliment que li donen (matèries primeres i aliments compostos). Des de l’òptica mediam-biental és especialment important l’ajust de nutrients com el nitrogen, el fòsfor o els metalls pesants.

En relació amb el nitrogen, hi ha diversos tre-balls recents que posen de manifest la possibi-litat de reduir l’excreció de nitrogen rebaixant el nivell de PB de la dieta, tant en la transició (vegeu Casting i Cambeilh, 1998 i Le Bellego i Noblet, 2002) com en el creixement (vegeu Lee i Kay, 2003 i Kerr et al., 2003) o en la fina-lització (vegeu Canh et al., 1998 i Noblet et al., 2001). Tots els autors coincideixen en el fet que hi ha la possibilitat de reduir el nivell de PB de la dieta sense que això repercuteixi sobre els rendiments zootècnics, sempre que es reequilibri el contingut en aminoàcids per complir amb els requisits de la proteïna ideal. La reducció en l’excreció de nitrogen pot arri-bar a ser important: entre el 30 i 50% en la fase de transició, fins al 40% en creixement i d’un 30 a un 40% en la fase de finalització.

Amb relació al fòsfor cal indicar que la majo-ria de matèries primeres vegetals utilitzades en l’alimentació porcina contenen quantitats variables ( 0.5 a 4%) de fitats (fòsfor en forma fítica) difícilment assimilables per l’animal. Així que una forma d’incrementar la utilit-zació digestiva del fòsfor i, en general, dels nutrients de la dieta passarà per l’ús de fitases exògenes. Es poden aconseguir millores de la

digestibilitat ileal del fòsfor del 14% (Kemme et al., 1997) fins al 45% (Mroz et al., 1994). Això es tradueix en una menor excreció de N i P en femtes.

Els macro i microminerals generalment són subministrats a l’animal mitjançant un correc-tor vitamínic mineral que s’aporta en excés. Per tant, la principal estratègia s’estableix en un adequat ajust de l’aport de cada un dels minerals a les necessitats de l’animal.

Un altre factor important que cal tenir en compte en el moment d’escollir l’aliment per al bestiar és l’objectiu principal perquè s’han seleccionat les matèries primeres que formen part de la dieta. La realitat és que, en ela-borar una dieta d’acord amb les necessitats de l’animal, la finalitat que es persegueix és principalment biològica (màxim rendiment) i econòmica (mínim cost). Una consideració més recent en la formulació de la dieta con-sistiria a incorporar una nova restricció per contemplar l’impacte ecològic (mínim impacte ambiental). Segons Dit Baileul et al. (2001) amb aquesta nova perspectiva es poden obtenir reduccions en l’excreció de nitrogen d’entre un 20-40%, amb un increment del cost del pinso fins a un 15%.

Finalment, a la pràctica de l’alimentació del bestiar cal ajustar el tipus i quantitat d’aliment a les necessitats de l’animal, sempre que aquesta activitat estigui lligada a la dinà-mica de creixement o als canvis fisioreproduc-tius. Aquest sistema, anomenat alimentació en fases, permet reduccions importants en l’excreció de nitrogen. Així, el pas d’una o dos fases a tres o quatre fases pot conduir a

18

una reducció en l’excreció de N de l’ordre d’un 20-25% (Bradgord i Gous, 1991; Chauvel i Granier, 1994; Bourdon et al., 1995 i Paboeuf et al., 2001). Bourdon et al. (1995), a més, indiquen que la reducció pot arribar a ser d’un 40% si es millora l’equilibri dels aminoàcids de la dieta fins a una situació pròxima a les condicions de proteïna ideal.

GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ: RECOMANACIONS PRÀCTIQUES

Elecció del pinso que cal administrar

— Incloure matèries primeres altament diges-tibles pel que fa a nitrogen i fòsfor.

— Tenir un nivell baix de proteïna i una com-posició en aminoàcids equilibrada partint de la proteïna ideal.

— Tenir un nivell baix de fòsfor suplementat amb l’enzim fitassa.

— Ús d’ingredients fosfats inorgànics alta-ment digestibles.

— Utilitzar additius per a potenciar l’eficiència digestiva i metabòlica (enzims, substàncies promotores del creixement i/o microorga-nismes), contribuint a una major retenció de nutrients.

— Administrar dietes riques en fibra i en poli-cacàrids no amilacis.

— Incorporar sals acidificants a la dieta.

Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

— Alimentació per fases en creixement-engreix: es recomana l’ús de dos a quatre dietes per a porcs amb pes viu com-près entre els 25 i 100-110 kg. En el cas d’utilitzar únicament dos dietes, el canvi de dieta s’ha de realitzar més o menys als 60 kg de pes viu de l’animal.

— Alimentació per fases en verres en repro-ducció: l’alimentació per fases consisteix a administrar com a mínim dos dietes, una per la fase de gestació i l’altra per a la de lactació.

— Alimentació separada dels mascles i de les femelles.

La gestió de l’aigua és un altre dels aspectes fonamentals per aconseguir una producció por-cina eficient i sostenible mediambientalment. Cal tenir en compte que l’aigua és un recurs escàs i que en l’explotació una part fa cap, final-ment, als purins, incrementant-ne el volum. La quantitat d’aigua utilitzada en una granja no és gens menyspreable, amb valors mitjans pròxims als 90-100 litres per verra i dia en una explo-tació de cicle tancat. L’aigua és utilitzada a la granja per tres grans grups d’activitat: de forma directa pels animals (70-80%), en la refrige-ració (20-25%) i en la neteja d’instal·lacions i equips (3-5%). En cada una d’aquestes activi-tats s’utilitza una quantitat d’aigua imprescin-dible. Però en alguns casos l’aigua que es fa servir és desmesurada.

Entre els factors que condicionen l’ús de l’aigua per part dels animals hi ha la quanti-

19

RESUM

tat i forma de presentació (farina, granulat…) i el nivell de dilució (sec, líquid) de l’aliment. També és important la forma de distribució de l’aliment i de l’aigua per beure, és especial-ment rellevant el tipus i disseny dels abeura-dors o dels abeuradors-menjadors.

L’aigua de neteja és un altre dels punts que cal considerar, atès que contribueix al consum del recurs i, finalment, a la producció de purins. No hi ha resultats concloents però tot sembla apuntar que la temperatura i pressió de l’aigua poden ser determinants. No s’ha d’oblidar tampoc la importància del tipus d’equip de difusió utilitzat, així com l’experiència i habi-litat de l’operari que neteja, juntament amb l’organització del procés de neteja.

Finalment, cal indicar que l’aigua de refrige-ració també s’ha de controlar, quantificar i examinar com a factor de consum. Per suposat que, en aquest cas, les condicions climatolò-giques de la zona d’on s’ubica la granja seran determinants. En tot cas cal conscienciar-se del fet que aquesta font de consum pot represen-tar fins el 25% del consum total de l’aigua a la granja i que, per tant, és necessària una ade-quada gestió amb finalitats tècniques, econò-miques i mediambientals.

GESTIÓ DE L’AIGUA: RECOMANACIONS PRÀCTIQUES

Aspectes generals

— Calibrar amb regularitat les instal·lacions de subministrament d’aigua per evitar fuites.

— Detectar i reparar possibles fuites.

— Recollir l’aigua de la pluja de forma sepa-rada de les dejeccions i utilitzar-la per a la neteja.

— Tenir un pla de control i seguiment de l’ús de l’aigua.

Interacció entre l’animal i l’aigua

— Mantenir un número suficient de punts d’aigua respecte al número i tipus d’animals.

— Utilitzar equips de subministrament d’aigua que minimitzin les pèrdues per la utilització inadecuada per part dels animals (abeura-dors cassoleta, abeuradors integrats en menjadores, abeuradors amb disseny espe-cífic…).

— En el cas d’utilitzar abeuradors independents, s’han d’instal·lar a una alçada adequada i en la zona de defecació (zona bruta).

— Utilitzar pinsos amb un contingut baix en proteïna i sals per minimitzar el consum d’aigua dels animals.

Protocol de neteja

— Retirar les restes de menjar abans de començar a netejar.

— Utilitzar equips d’alta pressió per a la neteja dels allotjaments i equips.

— Netejar sempre els allotjaments al final de cada període de producció.

— Remullar tots els elements (parets, terres, menjadors…) abans de la neteja.

— Establir un ordre de neteja per no haver de netejar dos cops la mateixa superfície.

20

— Planificar la neteja intentant que l’aigua bruta vagi a les zones d’emmagatzematge amb un mínim esforç.

L’adequada gestió dels allotjaments i ins-tal·lacions n’ha de contemplar tant el disseny com el maneig. En aquesta línia s’ha de con-siderar també que les particularitats en el dis-seny i construcció d’allotjaments i instal·lacions contribuiran a facilitar una adequada gestió dels aliments i de l’aigua (sistemes de neteja, sistemes de subministrament, sistemes de dis-tribució, menjadores, abeuradors…). A més, el maneig d’allotjaments i instal·lacions està rela-cionat també amb la contaminació atmosfèrica per emissió de gasos (CO

2, NH

3, SH

2, CH

4 i els

compostos orgànics volàtils), que es formen per acció de bactèries sobre diferents compo-nents de les dejeccions dels animals i tenen un important efecte sobre la salut animal i humana i sobre el medi ambient (Monteny, 2001; Quiles i Hevia, 2003). Així, es pot esti-mar que anualment s’emet a l’atmosfera de 0,4 a 4,2 kg d’amoníac per plaça de verra gestant, de 0,8 a 9 kg per plaça de verra lactant, de 0,06 a 0,8 kg per plaça de transició i de 0,9 a 4 kg per plaça d’engreix. ECETOC (1994) distri-bueix l’emissió d’amoníac entre la part asso-ciada a la producció animal a l’estable (34%), a l’emmagatzematge dels purins (32%) i la seva manipulació (8%), i la part associada a l’ús de les dejeccions com a adobs agrícoles (produc-ció, 0,5% i aplicació en camp, 12%).

Partint dels condicionants prèviament des-crits, a la pràctica és necessari plantejar dife-rents estratègies (alimentació, allotjaments, maneig de les dejeccions) que contribuiran a

reduir l’emissió de gasos contaminants. Així és necessari contemplar principis bàsics per a la reducció de l’emissió de gasos a l’atmosfera:

a) Disminuir la quantitat de precursors (urea i proteïna de les femtes, en el cas de l’amoníac) a partir dels que originen els gasos.

b) Entorpir les reaccions que donen lloc a la formació de gasos manipulant els factors que hi intervenen (pH i temperatuta).

c) Reduir el volum de gasos alliberats de les dejeccions, actuant sobre els factors que influeixen en l’equilibri que manté una pro-porció dels compostos en la fase aquosa de les dejeccions i la resta en forma gasosa (temperatura i velocitat de l’aire).

d) Reduir el volum de gasos alliberats de les dejeccions, actuant sobre els factors que afecten a la gestió i retirada de dejeccions i al condicionament ambiental, així com sobre l’àrea d’emissió.

GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS I INSTAL·LACIONS: RECOMANACIONS PRÀCTIQUES

Disseny d’allotjaments i instal·lacions

— Previsió d’emmagatzematge separat de l’aigua procedent de la pluja i de les dejeccions.

— Ús d’instal·lacions amb una superfície míni-ma de terra engraellat.

— Utilització de materials i superfícies llises i de fàcil neteja.

— Reducció de la superfície i volum d’emissió de les fosses de la granja.

21

RESUM

Maneig de les condicions ambientals

— Mantenir una temperatura confortable en els diferents allotjaments i zones internes.

— Mantenir una densitat d’animals adequada.

— Maneig de ventilació i refrigeració de forma adequada.

— Reduir el moviment d’aire a nivell dels purins.

Maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat

— Reduir el temps d’emmagatzematge de les dejeccions en granja, principalment de la fracció líquida.

— Neteja freqüent dels allotjaments i fosses utilitzant aigua reciclada.

— Ús d’additius (ácids, inhibidors enzimàtics, olis, grànuls…).

— Tenir un pla de control i seguiment de la quantitat i qualitat de dejeccions sòlides i líquides produïdes.

INTRODUCCIÓ

1

25

Aquesta guia, Tècniques de Gestió Mediam-biental en Producció Porcina, té com a objec-tiu estudiar la problemàtica mediambiental associada a la producció porcina i discutir les tècniques existents per reduir el consum de recursos i l’impacte ambiental de la producció porcina intensiva. Es tracta d’una guia tècnica destinada a un lector amb nivell de coneixe-ments mitjans. Així, es creu que serà d’utilitat per als ramaders de porcí amb inquietuds per la problemàtica mediambiental, per als tèc-nics i especialistes que treballen en les dife-rents empreses de producció porcina i per als especialistes en enginyeria mediambiental. Per facilitar una lectura ràpida i concisa del contingut i de les conclusions més importants del document se n’ha elaborat un resum deta-llat.

El cos de la guia s’ha estructurat en quatre grans capítols.

SECTOR PORCÍ I MEDI AMBIENT

El primer capítol s’ assigna a la descripció dels condicionants estructurals i legals de la pro-ducció porcina espanyola i catalana. Es pre-senten i quantifiquen, també, les implicacions mediambientals esperades per al sistema de producció porcina intensiva en les condicions espanyoles i europees.

PROCÉS PRODUCTIU I MANEIG OPERACIONAL

En aquest capítol es descriuen els principals aspectes del procés productiu i es relacionen les principals operacions de maneig i la seva implicació mediambiental. S’indiquen els di-ferents subproductes/residus derivats de cada operació de maneig i les diferents alternatives funcionals a considerar.

ESTRATÈGIES DE MANEIG I IMPACTE MEDIAMBIENTAL

S’exposen les diferents estratègies de maneig existents per reduir l’impacte ambiental de la producció porcina i es revisa l’estat del coneixe-ment de cadascuna. Els esforços es concentren en una adequada gestió de l’alimentació per millorar l’eficàcia d’utilització dels aliments, reduint així la presència de nutrients en les dejeccions. S’estudia, també, l’ús racional de l’aigua per reduir el volum dels residus líquids. Finalment, s’ensenyen les possibilitats que hi ha per un adequat ús dels allotjaments i instal·lacions que permetin reduir l’emissió de gasos a l’atmosfera.

RECOMANACIONS

Es resumeixen les principals recomanacions pràctiques que cal tenir en compte per contri-buir a la reducció de l’impacte mediambien-tal de la producció porcina a nivell de granja. S’oferten les millores tècniques disponibles des de l’òptica mediambiental en l’entorn de la gestió dels aliments, de l’aigua i dels allot-jaments i instal·lacions.


2

28

En el context mundial el sector porcí té gran importància, aporta el 39,2% de la producció de carn (FAOSTAT, 2003). Així, l’any 2002, el nombre de porcs a nivell mundial se situava prop dels 940 milions de caps. La distribució d’animals als diferents països i zones del món és heterogènia. Així, en termes de cens, Àsia (60%) és el con-tinent més important, seguit d’Europa (21%), Amèrica (16%) i Oceania (1%).

2.1. EL SECTOR PORCÍ

Taula 2.1Cens de bestiar porcí a la Unió Europea (UE-15) entre 1990 i 2002 (milers de caps)

País 1990 1995 Variació 1998 2000 Variació 2002 Variació 1995 2000 2002 100=1990 100=1995 100=2000

Bèlg.-Lux. 6.496 7.226 111,3 7.671 7.404 102,5 6.851 92,5

Dinamarca 9.282 10.709 115,4 11.991 11.921 111,9 12.990 108,9

Alemanya 22.035 23.737 107,7 26.295 26.002 109,5 25.958 99,8

Grècia 1.143 917 80,2 933 906 98,8 938 103,5

Espanya 15.949 18.125 113,6 21.715 22.412 123,5 23.858 106,5

França 12.013 14.530 121,0 15.869 14.930 102,7 15.289 102,4

Irlanda 1.249 1.542 123,5 1.801 1.763 114,3 1.763 100

Itàlia 8.837 8.061 91,2 8.225 8.415 104,4 8.410 99,9

Holanda 13.788 13.935 101,1 13.418 13.118 94,1 13.000 99,1

Àustria 3.706 102,8 3.810 3.431 92,6 3.440 100,3

Portugal 2.664 2.402 90,2 2.341 2.338 97,3 2.389 102,2

Finlàndia 1.394 110,3 1.537 1.296 92,9 1.315 101,5

Suècia 2.317 97,9 2.321 1.918 82,8 1.882 98,1

Regne Unit 7.479 7.442 99,5 7.554 6.482 87,1 5.588 86,2

EU-15 100.936 108.626 107,6 117.813 115.697 106,5 117.034 101,2

Font: FAOSTAT, 2003.

El sector porcí europeu, amb el 21% del cens i el 26% de la producció de carn, contribueix decisivament al total mundial. L‘any 2002, als quinze països de la Unió Europea (UE-15) es van censar prop de 117 milions de caps de bestiar porcí (Taula 2.1). Els tres països amb més cens d’animals són Alemanya (22%), Espanya (20%) i França (13%). En termes globals, es pot dir que tant el cens de bestiar com la producció de carn de porc han seguit una evolució ascendent durant la dècada dels noranta (EUROSTAT, 2000).

29


El sector porcí espanyol ha experimentat una profunda transformació durant les últimes dèca-des. En els anys cinquanta, la pràctica totalitat de la producció es realitzava en el marc de la ramaderia tradicional (Paz, 1984). El sistema de producció es caracteritzava per explotacions familiars amb baix nivell de desenvolupament tecnològic, on s’explotaven fonamentalment animals de races autòctones (per exemple, el 1965 el cens de porcins a Espanya era de cinc milions d’animals dels quals el porc ibèric repre-sentava el 35%). El creixement de la demanda i el canvi de la política exterior durant els anys seixanta van desencadenar l’inici de la seva transformació.

Durant la dècada dels setanta es consolida un nou model de producció porcina amb una major especialització dels diferents agents implicats i amb la generalització de les fórmu-les d’integració com a mecanisme fonamen-tal de relació (Langreo i Rodríguez, 1992). Paral·lelament, es produeix la substitució de les races autòctones per races millorades atesa la seva major capacitat productiva que van ser importades de diferents països euro-peus. S’inicia, a més, el desenvolupament i la implantació de les grans empreses de selec-ció i, de forma simultània, dels esquemes de creuament. Aquest sistema industrial de pro-ducció porcina s’enfronta a partir dels anys vuitanta amb una nova situació provocada per la incorporació d’Espanya a la Unió Europea. La situació de competitivitat que es genera, junt amb la disminució del marge econòmic, reque-reix una modernització de les explotacions i la introducció de noves tecnologies.

L’any 2002, a Espanya es van censar quasi 24 milions de caps de porcs (EUROSTAT, 2003). A Catalunya el sector porcí és també important, en aquesta comunitat s’hi concentra més del 26% del cens del bestiar porcí d’Espanya (MAPA, 2001). Catalunya, juntament amb Aragó i les dues Castelles són les quatre comunitats més importants a Espanya amb el 62% del cens de porcí (Figura 2.1).

Figura 2.1Distribució del bestiar porcí a les diferents

comunitats autònomes l’any 2001

Durant l’any 2000, la producció final ramadera a Catalunya representava el 60,6% de la produc-ció final agrària i el 7,5% de la producció final agrària espanyola (Badía et al., 2001). Dins de Catalunya destaca la província de Lleida, amb un 36,12% de la producció final ramadera cata-lana, i en ella el sector porcí contribueix amb el

Font: Mapa, 2001.

30

55,28% de la producció final ramadera (García Pascual, 2001). Això, en part, es deu al fet que la província de Lleida concentra més de 2,8 milions de caps de porcí, cap al voltant del 48% del cens porcí català. El Segrià és la comarca amb major cens porcí, amb el 15%, seguida de la Noguera (11%), Urgell (5%) i Garrigues (4%).

Aquesta concentració de la producció porcina a Lleida també es presenta en termes de número d’explotacions. Així, unes 4.246 explotacions porcines se situen en aquesta província (Taula 2.2), de les quals un 76% se concentren en cinc comarques: Segrià, Segarra, Noguera, Urgell i Garrigues (DARP, 2002).

Taula 2.2Cens d’explotacions i número de places a Catalunya l’any 2002

Número d’explotacions Número de places reproductores Número de places engreix

Segarra 389 21.512 247.927

Segrià 1.164 78.058 949.410

Urgell 460 23.533 332.665

Noguera 958 69.031 647.565

Garrigues 259 19.788 244.119

Lleida 4.246 278.668 3.018.990

Catalunya 9.813 613.998 5.390.118

Font: Estadística i Conjuntura Agrària, 2002.

31

2.2.1. ORGANITZACIÓ DEL SECTOR

El sector porcí té una estructura àmplia, com-plexa i amb multitud de relacions internes i externes (Figura 2.2). Engloba diferents agents amb funcions específiques i amb objectius cla-rament diferenciats. En aquest context, les granges de producció representen un esglaó més dintre de la cadena del sistema global de producció.

Figura 2.2Organització del sector porcí i principals agents

implicats

2.2. CONDICIONANTS ESTRUCTURALS

d’estructuració i organització empresarial s’ha realitzat de forma conjunta amb un procés de concentració i globalització del sector, tal com mostra Trégaro (2001). A Espanya, tot això ha fet que en l’actualitat hi hagin dos tipus d’explotacions clarament diferenciades:

Explotacions lliures. Són aquelles que controlen tot el cicle productiu i econòmic sense formar part de cap organització i això els permet man-tenir el poder de decisió en tot moment.

Explotacions integrades. Són aquelles que formen part d’una estructura més complexa, que assumeix en part el risc de mercat. Com a contrapartida el

ramader perd poder de decisió i disminueix el seu horitzó econò-mic potencial. En general, la inte-gració es realitza en el marc d’un contracte en què s’especifiquen els pactes que acorden acatar l’integrador i l’integrat.

En l’actualitat, la producció integrada va guanyant terreny a la producció en règim lliure. Així, el 50% de les explotacions porcines de Catalunya es troben integrades. Això suposa que el 69% de les places d’engreix i el 26% de les places de mares estan en règim d’integració (DARP, 2003). De les places d’engreix integrades, el 57%

ho és en forma no cooperativa i el 12% en forma cooperativa. El règim d’integració és especial-ment important a la província de Lleida, en què més del 87% de les explotacions d’engreix són gestionades en el marc d’aquest sistema.

Laboratoris dezoosanitaris

Fàbriquesde pinsos

Empreses d’instal·lacionsramaderes

Empreses de milloragenètica

Granges demares

Granges detransició

Grangesd’engreix

Escorxadors

Detallistes

Consumidor

Indústria detransformacióTransport

Transport

IMPORTACIÓ

EXPORTACIÓ

Transport

En un context global, l’estratègia política d’estructuració i creixement de les empreses vinculades al sector ha estat la d’englobar agents i oferir cada vegada més fases i ser-veis del sistema de producció. Aquest procés

32

2.2.2. ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Les dades presentades prèviament referents a la distribució regional del cens d’animals porcins, ja indiquen una distribució nacional i regional poc uniforme. A més, és necessari evidenciar que el sistema de producció, pràcticament inde-pendent del recurs terra, ha permès l’existència d’una gran concentració regional de la produc-ció en molts països. La quantitat d’animals es distribueix de forma molt diversa en el territori europeu (Vidal, 2002), espanyol (Chávez et al., 2001), i català (Figures 2.3 i 2.4).

Figura 2.3Distribució comarcal del cens porcí l’any 2002 a Catalunya, expressat en Unitats Ramaderes

Procedimentals (URP).

Paral·lelament al procés de concentració regio-nal de la producció (Figures 2.3 i 2.4), s’han incrementat les dimensions de les explotacions porcines, procés que s’ha accelerat en els últims anys (Figura 2.5). S’ha passat d’un format mig de 23 places en granges de mares i 320 places en granges d’engreix el 1992 a valors mitjans de 125 places de mares i 816 places d’engreix l’any 2002 (DARP, 2003).

Figura 2.4Distribució municipal del cens porcí l’any 2002 a les comarques del Segrià, Urgell, Pla d’Urgell,

Garrigues, Segarra i Noguera, expressat en Unitats Ramaderes Procedimentals (URP) per hectàrea de

SAU (Superfície Agrària Útil).

0-20.00020.000-50.00050.000-80.00080.000-110.000>110.000

Capacitat en URP0 - 11 - 22 - 33 - 4> 4

URP/ha

33


Figura 2.5Evolució de les dimensions mitjanes de les explotacions de reproductores i d’engreix

a Catalunya entre 1992 i 2002

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1992 1997 2002

Any

Plac

es t

ota

ls N

úm

. ex

plo

taci

on

s

Reproductores

Engreix

Font: DARP, 2003.

34

A continuació s’enumera el conjunt de norma-tiva bàsica que condiciona el sistema de pro-ducció porcina.

2.3.1. NORMATIVA D’ÀMBIT GENERAL

Ordre de 7 d’abril de 1994, per la qual es fixen les normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines (DOGC núm. 1.885 de 18/4/1994, pàg. 2.666).

Decret 61/1994 de 22 de febrer de 1994, sobre regulació de les explotacions rama-deres. En aquest decret es crea el Regis-tre d’explotacions ramaderes i s’encarrega al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca una regulació única del procedi-ment per accedir a les condicions que han de complir per cada una de les espècies i tipus de producció les diverses explota-cions ramaderes (DOGC núm. 1.878 de 28/3/1994, pàg. 2.146).

Reial Decret 324/2000 de 3 de març de 2000, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines (BOE núm. 58 de 8/3/2000, pàg. 9.505).

2.3.2. NORMATIVA REFERENT AL BENESTAR ANIMAL

Reial Decret 1048/1994 de 20 de maig de 1994, relativa a les normes mínimes per a la pro-tecció de porcs (BOE núm. 161 de 7/7/1994, pàg. 21.743).

Reial Decret 348/2000 de 10 de març de 2000, sobre protecció dels animals en explota-

2.3. CONDICIONANTS LEGALS

cions ramaderes (BOE núm. 61 de 11/3/2000, pàg. 10.192).

Reial Decret 1135/2002 de 31 d’octubre de 2002, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs (BOE núm. 278 de 20/11/2002, pàg. 40.830).

2.3.3. NORMATIVA REFERENT A LES IMPLICACIONS AMBIENTALS

Directiva del Consell 91/676 de 12 de desembre de 1991, de protecció de les aigües contra la conta-minació produïda per nitrats utilitzats en agricul-tura (DOCE L-375 de 31/12/1991, pàgs. 1-8).

Reial Decret 261/1996 de 16 de febrer de 1996, sobre protecció de les aigües contra la con-taminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61 d’11/3/1996, pàg. 9.734).

Directiva del Consell 96/61/CE de 24 de setem-bre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació (DOCE L 257/1996 de 10/10/1996, pàg. 26).

Ley 3/1998 de 27 de febrer de 1998, de la inter-venció integral de l’Administració ambiental (DOGC núm. 2.598 de 13/3/1998, pàg. 3.404).

Decret 283/1998 de 21 d’octubre de 1998, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 2.760 de 6/11/1998, pàg. 13.678).

Ordre de 22 d’octubre de 1998, del DARP, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (DOGC núm. 2761 de 9/11/1998, pàg. 13.751).

35


Decret 205/2000 de 13 de juny de 2000, d’aprovació del programa de mesures agronò-miques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats pro-cedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168 de 26/6/2000, pàg. 8.278).

Llei 6/2001 de 8 de maig de 2001, d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Referent a la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competèn-cies de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la naturalesa (BOE núm. 111 de 9/5/2001, pàg. 16.607).

Decret 220/2001 d’1 d’agost de 2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. Mitjançant aquest decret es regulen les obligacions de garantir una correcta gestió de les dejec-cions ramaderes mitjançant la presentació de plans de gestió i l’obligació de portar un llibre de gestió (DOGC núm. 3.447 de 7/8/2001, pàg. 12.409).

Decret 143/2003 de 10 de juny de 2003, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei 3/1998, de 27 de febrer de 1998, de la inter-venció integral de l’Administració ambiental i s’adapten els seus annexos (DOGC núm. 3.911 de 25/6/2003, pàg. 12.845).

2.3.4. NORMATIVA REFERENT A SUBPRODUCTES I RESIDUS RAMADERS

Reial Decret 2224/1993 de 17 de desembre de 1993, sobre normes sanitàries d’eliminació d’animals morts i restes d’origen animal i protecció enfront de patògens en pinsos

d’origen animal (BOE núm. 16 de 19/1/1994, pàg. 1.542).

Decret 27/1999 de 9 de febrer de 1999, de Gestió dels residus sanitaris. Sobre els procediments de gestió dels residus sanitaris, fixant els cri-teris a seguir en els processos de manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig (DOGC núm. 2828 de 16/4/1999, pàg. 1.900).

Reglament 1774/2002 de 3 d’octubre de 2002, pel qual s’estableixen les normes sanitàries apli-cables als subproductes animals no destinats al consum humà. Prohibició d’enterrament de cadàvers, eliminació controlada (DOL núm. 273 de 10/10/2002, pàgs. 1-95).

Llei 8/2003 de 24 d’abril de 2003, de Sanitat Animal. Fa referència a la prevenció, lluita, con-trol i eradicació de les malalties dels animals (BOE núm. 99 de 25/4/2003, pàg. 16.006).

Llei 6/1993 de 15 de juliol de 1993, reguladora dels residus. Constitueix l’objecte d’aquesta llei la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la naturalesa (DOGC núm. 1.776 de 28/7/1993, pàg. 5.249).

Decret 92/1999 de 6 d’abril de 1999, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Classificació dels residus, regula un procediment contradictori per a la seva catalogació i elimina l’índex de perillositat dels residus especials. Els residus es classifiquen en tres categories: resi-dus especials, no especials i inerts (DOGC núm. 2.865 de 12/4/1999, pàg. 4.734).

36

Decret 93/1999 de 6 d’abril de 1999, sobre procediments de gestió de residus. Aquest decret regula en l’àmbit de Catalunya els mecanismes d’actuació que permeten ade-quar l’activitat empresarial i/o industrial, pel que fa a la gestió dels residus, als objec-tius i programes fixats en els articles 2 i 6 de

la Llei 6/1993, de 15 de juliol de 1993 (DOGC núm. 2.865 de 12/4/1999, pàg. 4.769).

Llei 15/2003 de 13 de juny de 2003, de modi-ficació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol de 1993, reguladora de residus (BOE núm. 174 de 22/7/2003, pàg. 28.351 i DOGC núm. 3.915 de 1/7/2003, pàg. 13.153).

37

A mesura que el sistema de producció porcina s’intensifica, sorgeix amb més força la necessi-tat de considerar les explotacions com a activi-tats industrials la repercussió de les quals sobre el medi ambient ha de ser valorada.

El procés de producció porcina requereix consu-mir recursos per a produir carn, generant a més altres productes, subproductes i residus. Així, tant l’ús ineficient de recursos naturals com la producció exagerada i descontrolada de residus suposen un perill per al medi ambient.

2.4.1. ÚS DE RECURSOS

A la Figura 1.6 es pot veure el conjunt de fac-tors i recursos primaris i secundaris necessaris per a la producció porcina.

2.4. IMPLICACIONS MEDIAMBIENTALS

A la Figura 2.6 s’observa com, a nivell central, se situa l’animal que requereix com a principals recursos primaris l’aliment, l’aigua i l’energia, imprescindibles per a la producció i trans-port dels animals. Com a recursos secundaris situem els allotjaments (edificis, instal·lacions i equips), la mà d’obra i els productes i serveis sanitaris. A un nivell més extern situem els fac-tors estratègics com el capital i el sòl.

En les condicions actuals els recursos necessa-ris per a la nutrició dels animals procedeixen de productes alimentaris sòlids i líquids. Els ali-ments sòlids componen la partida més impor-tant tant en quantitat com en cost (42% del cost total segons García-Pascual, 2001). A la Taula 2.3 es pot veure el consum mitjà de matèria seca previst per a porcs en els seus diferents estats productius.

Figura 2.6Esquema de l’ús de recursos en producció porcina

INSTAL·LACIONS I EQUIPS

C A P I T A L

SÒL

MÀD’OBRA

PRODUCTESZOOSANITARIS

ENERGIA

ALIMENTAIGUA

38

Taula 2.3Consum en aliment sòlid (90% de matèria seca) i aigua dels porcs en diferents estats productius

Fase productiva Consum mitjà aliment (g/dia) Consum mitjà d’aigua (l/animal i dia)

Mitjà Rang Mitjà Rang

Gestants 1.850 1.800 - 1.960 15,6 8,5 - 23,4

Lactants 1.750 3.560 - 6.400 19,4 9,4 - 26,6

Garrins lactants 375 250 - 500

Transició 750 500 - 1.000 3 1,9 - 2,6

Engreix 2.037,5 1.000 - 3.075 12 9,4 - 15,2

Reproductores 2.000

Font: NRC, 1998.

La majoria de sistemes de producció porcina utilitzen els pinsos compostos com a base de la nutrició dels porcs. Això explica el progres-siu creixement de la producció d’aquest tipus de pinsos a Espanya (Figura 2.7). La majoria de

components dels pinsos compostos que consu-meixen els porcs són vegetals (cereals i soja) que podrien ser destinats a altres finalitats, actuant de forma competitiva.

Figura 2.7Evolució de la producció de pinsos compostos per a porcs a Espanya (total i porcs engreix)

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Anys

Milersde tones Total (x 1000 t)

Porcs engreix

Font: FEFAC, 2003.

39


L’altre component essencial de les dietes dels animals és l’aigua, recurs també competitiu i escàs en moltes regions del món. Com a exem-

ple, a la taula 2.4 es poden veure els valors d’utilització de l’aigua en una explotació de cicle tancat obtinguts per Froesse i Small (2001).

Taula 2.4Distribució de l’aigua utilitzada diàriament en una explotació de cicle tancat, condicions al Canadà

Destí de l’aigua consumida (Utilització mitjana) l/animal i dia (%) Rang entre explotacions (l/animal i dia)

Aigua de “beguda” 72,3 (72,9) 62,5 - 82,4

Refrigeració creixement-engreix 22,4 (22,6) 8,1 - 37,1

Refrigeració lactació 0,3 (0,3)

Neteja 3,1 (3,1) 1,5 - 4,3

Ús “domèstic” 1,0 (1,1) 0,4 - 1,5

Valor mitjà general per a totes les funcions 99,1 (100) 71,1 - 110

Font: Froese y Small, 2001.

Finalment, també és necessari considerar l’energia com a recurs bàsic i necessari per a la producció porcina intensiva. La incorporació de tecnologia amb la finalitat de reduir costos i la necessitat d’un major estat de benestar per als animals expli-

quen en gran mesura les necessitats energètiques de les granges de porcs. A la Taula 2.5 es poden veure els valors aproximats referents a les neces-sitats d’energia presentats per BREF (2003) per a les condicions del Regne Unit.

Taula 2.5Necessitats anuals d’energia en les granges de porcs en les condicions del Regne Unit

Cicle tancat (kWh/porc produït/any) Maternitat-transició (kWh/truja i any) Calefacció

Parts 38 - 15

Transició 3 - 15 200 - 300

Ventilació

Cobriment-gestació 30 - 85

Parts 1 – 2 20 - 50

Transició 2 - 5

Engreix 10 - 15

Il·luminació 2 - 8 50 - 170

Altres usos 3 - 4,5 20 - 30

Font: BREF, 2003.

40

S’ha de fer esment que no es disposa d’estudis específics amb relació a l’ús d’energia a les gran-ges porcines espanyoles o de Catalunya. Només es disposa de dades orientatives obtingudes en un estudi realitzat amb una mostra petita de granges de la zona de Lleida (Babot et al., 2000, dades no publicades). En aquest estudi s’aproxima un consum mitjà anual de 23 kwh/plaça d’engreix i de 349 kwh/truja en granges de cicle tancat. Una vegada més es posa de mani-fest la necessitat de realitzar estudis que perme-tin conèixer amb major precisió l’ús de recursos primaris a les granges de porcins.

2.4.2. PRODUCTES, SUBPRODUCTES I RESIDUS

L’activitat ramadera, i en particular la produc-ció porcina condueix a l’obtenció d’un pro-ducte principal que és la carn. En aquest sentit, ja s’ha posat de manifest amb anterioritat la importància quantitativa del sector porcí en el context mundial, europeu, espanyol i català. D’altra banda, s’ha de ressaltar també el valor qualitatiu de la carn porcina (Taula 2.6), que fa que sigui una de les carns més consumides en la majoria de països, oscil·lant entre 25 i 75 kg/habitant i any en els diferents països de la UE-15 (FAOSTAT, 2003).

Taula 2.6

Composició química aproximada de la carn de porc (%)

Peça Aigua Proteïna Greix Cendres

Espatlla 74,9 19,5 4,7 1,1

Llom 75,3 21,1 2,4 1,2

Llonza 54,5 15,2 29,4 0,8

Pernil 75,0 20,2 3,6 1,1

Cansalada 40,0 11,2 48,2 0,6

Font: Ordoñez, 1999.

Com en qualsevol altra activitat, la producció de carn porcina porta associada també la pro-ducció de quantitats variables d’altres produc-tes menys interessants (subproductes) i també de productes residuals, que si no són gestio-nats adequadament poden representar un risc mediambiental.

Els principals subproductes/residus ramaders es poden classificar d’acord amb la seva compo-sició de la següent manera:

a) Orgànics:

— Gasos.

— Dejeccions sòlides en forma de fems.

— Dejeccions sòlides i líquides en forma de purins.

— Aliments sobrants.

— Material biològic residual: animals morts, placentes, teixits amputats…

— Aigua, procedent de les pèrdues dels abeura-dors, de la neteja…

41


b) Inorgànics:

— Gasos.

— Paper, plàstic, roba, cartró…

— Material zoosanitari residual.

— Altres: deixalles, goma, pneumàtics, fustes...

Entre els subproductes/residus anteriors, i a efectes mediambientals, és necessari destacar les dejeccions dels animals que, per la quan-titat produïda en forma de fems i/o purins, poden representar el principal risc mediam-biental associat a la producció porcina, si no es gestionen correctament.

S’entén com a fem la mescla de les dejeccions dels materials dels llits dels animals que ha sofert fermentacions més o menys avançades primer a l’estable i després al femer (Labrador i Guiberteau, 1991). També pot contenir restes d’aliments i d’aigua. El fem és, d’entrada, un residu orgànic amb un contingut en matèria seca (MS) d’entre el 30 i el 50%, factor impor-tant per a la posterior volatilització com a ferti-litzant i per al seu maneig.

S’entén com a purí la mescla de dejeccions ani-mals (excrements sòlids i líquids), junt amb restes de llit, menjar i aigua en quantitats varia-bles. La principal característica és el seu baix nivell de matèria seca (MS), que oscil·la entre el 2-15%. Aquesta és la forma de dejecció més usual que es produeix a l’actualitat en la produc-

ció porcina intensiva. La quantitat i composició del purí produït depèn tant del tipus d’animal com de les instal·lacions i pràctiques de maneig que s’hi realitzin. A les Taules 2.7 i 2.8 es pot veure la producció i composició mitjana en una explotació porcina segons el tipus i estat pro-ductiu dels animals. En aquestes taules es des-taca la variabilitat en la quantitat i composició (Matèria orgànica, N, P

2O

5, K

2O) dels purins

produïts en diferents condicions. S’ha d’indicar també que el purí és un adob agrícola poc equi-librat (0,6-0,9 N; 1,0 P

2O

5; 0,6-0,8 K

2O) per als

cultius en què habitualment és utilitzat, com el blat de moro (2 N; 1,0 P

2O

5; 1,3 K

2O) o el blat (2

N; 1,0 P2O

5; 1,8 K

2O).

S’ha de tenir en compte, a més, que junt amb aquests macronutrients (N, P

2O

5, K

2O) hi ha

fraccions minoritàries d’elements minerals, com el Cu i el Zn, que s’han de considerar pel seu impacte mediambiental. Per aquest motiu l’ús de Cu i Zn en alimentació porcina només pot fer-se en dosis restringides segons la Direc-tiva 91/248/CEE (175 i 35 ppm de Cu per a porcs de menys i més de setze setmanes, res-pectivament, i 250 ppm de Zn). Segons Lobera et al., (1998), a la pràctica es troben quantitats variables d’aquests minerals als purins de porc (entre 30 i 40 mg/l de Cu i entre 20 i 250 mg/l (en mitja 60 mg/l) de Zn).

42

Taula 2.7Producció mitjana de purí produït per l’espècie porcina en diferents fases productives

Fase productiva Mitjà Mínim Màxim Referències L⁄animal/dia l/animal/dia l/animal/dia (m3/plaça/any) (m3/plaça/any) (m3/plaça/any)

Engreix 4,78 (1,54) 1,90 (0,65) 7,28 (2,5) 1, 2, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 15, 20, 21, 24

Porcs 10,69 (3,66) 5,32 (1,94) 16,76 (6,12) 1, 13, 21

Femelles gestants 11,41 (4,17) 4,18 (1,53) 16,1 (5,88) 1, 6, 8 , 9, 13, 20, 21, 24

Reposició 8,95 (3,27) 6,84 (2,50) 10 (3,65) 8, 13, 20

Transició 1,61 (0,47) 1,14 (0,33) 2,03 (0,59) 1, 2, 6, 9, 14, 20, 21, 24

Maternitat 15,38 (4,49) 10,26 (3,00) 19,7 (5,75) 1, 2, 6, 8, 9, 13, 14, 20, 24

Cicle tancat (17,75) — — 20

Font: Dades mitjanes trobades en diferents estudis.

Taula 2.8Composició mitjana (x̄) del purí produït per l’espècie porcina en diferents fases productives

Fase MS (% MF) MO (% MS) N total (kg/m3) Nam. (kg/m3) P2O

5 (kg/m3) K

2O (kg/m3) Referències

productiva x̄ mín-màx x̄ mín-màx x̄ mín-màx x̄ mín-màx x̄ mín-màx x̄ mín-màx

Engreix 9,6 8,5-11,1 75,8 66,3-84,9 7,3 5,6-9,6 3,8 3,3-4,6 5,6 4,1-7,3 4,1 2,7-6,4 10, 18, 19

Gestació 3,2 66,3 3,8 2,7-5,6 2,5 3,3 1,6-6,7 2,2 1,6-2,5 9, 10, 14, 25

Lactació 3,4 3,3-3,6 2,1 1,4-2,7 2,1 1,4-2,8 4, 14, 23

Transició 5,3 3,8-6,4 4 3-5,7 2,8 2-3,7 9, 11, 12, 14, 21, 25

Garrins 9,7 83,2 6,2 2,7 4 2,3 21

Maternitat 5,9 3,4-9,2 67,2 66,3-67,9 4,0 3,4-5,2 2,9 2,5-3,2 3,2 1,8-5,9 2,3 9, 18, 19

Cicle tancat 5,8 3,3-9,7 66,1 52,0-73,9 4,9 3,5-5,4 2,9 2,2-3,2 4,1 3,2-6,2 2,7 2,2-2,8 2, 3, 4, 5, 16, 17, 18, 19, 21, 22

Font: Dades mitjanes trobades en diferents estudis.

43


L’activitat ramadera actua també sobre l’aire i l’atmosfera, la contaminació l’ocasiona la difu-sió dels gasos (NH

3, CO

2, SH

2, CH

4; CO...) proce-

dents de la fermentació incontrolada de residus. També és necessari considerar la producció de gasos derivada del consum d’energia. El Pla de l’energia a Catalunya a l’horitzó 2010 xifra en 0,108 kg de CO

2 eq. per cada Kwh d’energia

elèctrica consumit.

Els gasos derivats de l’activitat ramadera en l’explotació són molt importants, atès que generalment flueixen lliurement a través de les finestres i obertures de la nau i passen a l’aire contribuint a la seva contaminació (males olors, efecte hivernacle...). A continuació, s’enumeren les particularitats dels principals gasos produïts:

a) Diòxid de carboni (CO2). Gas format per la

combustió de la matèria orgànica. En la ramaderia aquest gas deriva de la respiració animal i dels subproductes de la digestió i metabolisme de les matèries primeres utilit-zades com a aliments. Hem de tenir present que la contribució dels animals, i en parti-cular dels porcs, a l’augment de la quantitat de CO

2 a l’atmosfera és escassa. En tot cas,

el diòxid de carboni absorbeix les radiacions infraroges que procedeixen de la superfície de la terra formant una capa que no permet que l’escalfor s’elimini cap a l’espai, donant lloc al conegut efecte hivernacle.

b) Metà (CH4). Aquest gas es produeix princi-

palment per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica en condicions anaeròbi-ques, produint-se CO

2 com a producte resul-

tant. El metà participa també en l’escalfament

de la terra (efecte hivernacle) i, a més, con-tribueix a la formació d’ozó a la troposfera i a la seva destrucció a l’estratosfera, per tant, el seu efecte és perjudicial per a totes dues situacions. L’ozó és un potent microbi-cida que quan es troba en altes concentra-cions a la troposfera pot actuar sobre la vida vegetal i animal. Al nivell de l’estratosfera la destrucció de la capa d’ozó possibilita el pas de determinades radiacions solars (0,20 a 0,29) perjudicials per a la vida.

c) Amoníac (NH3). L’amoníac prové de l’ió

amoni (NH4+) que es produeix majoritària-

ment per la hidròlisi de la urea continguda a l’orina. Aquesta causa danys tant directes sobre la vegetació amb què entra en con-tacte, com danys indirectes perquè és un dels principals responsables de l’acidificació de l’atmosfera, que mitjançant deposi-cions humides (“pluja àcida”) afecta a sòls i aigües. Els efectes directes es manifesten en condicions de temperatura baixa, en les quals la planta no pot reaccionar de forma adequada i aleshores es produeix la necrosi de les fulles. Els efectes indirectes són més importants. L’amoníac es combina fàcilment amb alguns àcids (sulfúric, clorhídric i nítric) presents a l’atmosfera ja que formen aero-sols amoniacals que poden recórrer grans distàncies. Cal destacar-ne el sulfat amònic ((NH

4)2SO

4) pel doble efecte en l’acidificació

i nitrificació del sòl.

d) Sulfhídric (SH2). Fàcil de distingir per la seva

olor característica a ous podrits; procedeix de la reducció anaeròbia de determinats aminoàcids de sofre (metionina i cisteïna).

44

Encara que es produeix en quantitats molt petites és el gas més tòxic i nociu de les explotacions porcines. En concentracions de 20 i 50 ppm (ml/m3) irrita les vies respira-tòries superiors i provoca nerviosisme, afec-cions oculars i retard en el creixement com a conseqüència de la falta d’apetència dels porcs. Entre 50 i 200 ppm provoca nàusees, vòmits i diarrees, i és letal en concentra-cions de 800-1.000 ppm, per edema pulmo-nar. Es recomana no sobrepassar el límit de 20 ppm.

e) Monòxid de carboni (CO). Pot originar-se en errades en la combustió dels sistemes de calefacció o bé en processos catabòlics de les dejeccions o altres efluvis dels porcs. Es tracta d’un gas altament verinós. Es recomana no sobrepassar el límit de 20 ppm.

La quantitat de cada un d’aquests gasos pro-duïts a les granges porcines pot ser molt varia-ble, atès que depèn tant dels allotjaments i instal·lacions com del tipus de dejeccions gene-rades i de la seva freqüència d’evacuació. A la Taula 2.9 es pot veure el rang d’emissió obtin-gut en diferents països d’Europa (BREF, 2003).

Taula 2.9Valors d’emissió de gasos a l’aire procedents dels allotjaments porcins (kg/plaça i any)

Sistema d’allotjament NH3 CH

4 N

2O

Truges gestació 0,4 - 4,2 21,1

Truges lactació 0,8 - 9

Transició 0,06 - 0,8 3,9

Engreix Slat total 1,4 - 3 2,8 - 4,5 0,02 - 0,2

Slat parcial 0,9 - 2,4 4,2 - 11,1 0,6 - 3,4

Sense slat 2,1 - 4 0,9 - 1,1 0,05 - 2,4

Font: BREF, 2003.

45

American Society of Agricultural Engineers, data adapted from 1992 ASAE standard D384.1.

ATTONATY, J. M.; CHATELIN, M. H.; SCHOCK, D. (1987), Sys-tème expert et gestion des exploitations agricoles. Une expérience menée a Grignon. B.T.I., 424/425: 551-561. BADÍA, C.; SABATÉ, P.; RUIZ, M., El sector porcino y de la producción industrial de piensos compuestos. Anuari 2001. Fundació Ciutat de Lleida.

BOEHLJE, M. D.; EIDMAN, V. R. (1984), Farm management. Wiley, New York.

Boletín mensual de estadística (2001). Ministerio de Agri-cultura.

BONMATÍ, A. S. (1997), Digestió anaeròbia de purins amb altres residus orgànics. Pagès Editors.

BREF (2003), “Integrated Pollution Prevention and Con-trol”. Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs. European Commission.

<http://www.umweltdaten.de/nfp-bat-e/esintensi-velivestock-e.pdf>.

CEMAGREF (1994), Maîtrise et prévention des pollutions dues aux èlevages. Cemagref-Editions.

CISA-INIA (1997), Reutilización agronómica de los purines del cerdo. Regió de Múrcia.

COSTA, F. (1987), Estudio de los purines de cerdo y su utilización con fines agrícolas en Murcia. Projecte d’investigació: 52/210 del CEBAS.

Codi de Bones Pràctiques, DOGC, núm. 2.761-9/11/1998, Generalitat de Catalunya.

CHAUVEL, J.; GRANIER, R. (1994), “Incidence de l’utilisation d’aliments à taux azotés décroissants sur les perfor-mances zootechniques et les rejet de porc charcutie”. Journées de la Recherche Porcine en France, 26:97-106.

DANÉS, R.; MOLINA, V.; PRATS, I.; ÁLAMOS, M.; BOIXADERA, J.; TORRES, E. (coord.) (1995), Manual de gestió dels purins i de la seva reutilització agrícola. Departament de Medi Ambient, Junta de residus i DARP. Generali-tat de Catalunya. Barcelona.

DARP (1997), Estadística i Informació Agrària.

DARP (2003), Estadística i informació Agrària.

DGTA (1997), Informaciones Técnicas. Dirección General de Tecnología Agraria del Gobierno de Aragón.

DUMORTIER, J.; JEGOU, J. Y.; CALLEREC, J.; TOULARASTEL; P.; QUILLIEN, J. P. (1996), Volumes et rejets en azote, phos-phore et potasse dans 4 élevages. Éd. EDE et Chambres d’agricultures de Bretagne, Production Porcine, 68.

Estadística i conjuntura agrària (2002), Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, novembre-desembre, 182-183.

EUROSTAT (1999), Agriculture: Annuaire statistique 1999. Commission Euopéenne. Office Stadistique des Com-munantes Européennes. Dades obtingudes a través de la pàgina web: <http:// www.eurostat.org>.

EUROSTAT (2000), Agriculture: Annuaire statistique 2000. Commission Euopéenne. Office Stadistique des Com-munantes Européennes. Dades obtingudes a través de la pàgina web: <http:// www.eurostat.org>.

FAOSTAT Statistical Database. FAOSTAT 03. Edició 2002. Dades obtingudes directament de la pàgina web: <http:// www.faostat.org>. Consultat el març de 2004.

FAOSTAT Statistical Database. FAOSTAT 98. Edició 1999. Dades obtingudes directament de la pàgina web: <http:// www.faostat.org>.

FEFAC (Federació Europea de Fabricants de Pinsos Com-postos) (2003), Disponible en: <http:// www.fefac.org>. Consultat l’abril de 2003.

FERRER, P. J.; SANZ, J. B.; POMAR, J. (1981), Utilización agrícola del estiércol líquido porcino (ELP). Fulls d’Informació Tècnica FIT núm. 14/81 (desembre). Servei Agrari, DARP. Generalitat de Catalunya.

FROESE, C.; SMALL, D. (2001), Water consumption and waste production during different production stages in hog operations. DGH Engineering Ltd. Presented to: Mani-toba Livestock Manure Management Initiative Inc.

GARCÍA PASCUAL, F. (2001), El sector agrari a Catalunya; evo-lució, anàlisi i estadístiques (1986-2000). Ed. Gene-ralitat de Catalunya, Departament d’Agricultura.

GRANIER, R., TEXIER, C. Production du lisier de porc en l’engrais: quantité et qualité. Techniporc, març 1993, 23-31.

HARSH, S. B.; CONNOR, L. J.; SCHAWD, G. D. (1981), Managing the farm business. Ed. Pretince-Hall, New Jersey.

HÉDUIT, M.; ROUSTAN, J. L.; AUMAITRE, A.; SEGUIN, M. (1977), “Composition du lisiser du porc: influence du mode d’explotation”. Journées de la Recherche Porcine en France, 11:305-310.

2.5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

46

IRIGONYEN, X. (1995), Gestió dels residus a Catalunya. Jor-nades Agràries de la Fira de Sant Josep.

KADLEC, J. E. (1985), Farm management. Decisions, Opera-tion, Control. Ed. Prentice-Hall, New Jersey, 429 p.

KAY, R. D. (1986), Farm management. Planning, control and implementation. Ed. Mc Graw-Hill, New York.

LABRADOR, J.; GUIBERTEAU, A. (1991), Técnicas de cultivo en Agricultura Ecológica. Hoja Divulgadora núm. 8/91 HD. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid, 44.

LAGREO, A.; RODRÍGUEZ, M. R. (1992), “Reestructuración y cambio tecnológico en el complejo cárnico. El sector porcino en España”. Revista de estudios Agro-Sociales, 159:68-95.

LATIMIER, P.; GALLADR, F.; COURLOUËR, A. (1996), “Actua-lisation des volumes et des quantités d’azote, de phosphore et de potasse rejetés dans le lisier par un élevage naisseur-engraisseur”. Journées de la Recher-che Porcine en France, 28:241-248.

LATIMIER, P. (1992). Quelle quantité d’éléments fertilisants produit un porc charcutier. Elevage Rentabilité, abril, 4-5.

LOBERA, J.; MARTÍNEZ, P.; FERRÁNDEZ, F.; MARTÍN, J. (1998), Reutilitzación agronómica de los purines de cerdo Región de Murcia. Consejería de Medio Ambiente, Agricultura y Agua. Murcia.

MAGRÍ, A. (1996), Seguiment del contingut en nutrients del sòl, en parcel·les on s’ha estat aplicant diferents dosis de purí a la Garrotxa.

MALLO, F.; MURES, M. J.; HUERGA, C. (1987), Decisión empre-sarial. Técnicas operativas y principios de racionalidad y coherencia, Servei de publicacions Universidad de León.

MAPA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. (1996), Dades obtingudes directament de la pàgina web: <http://www.mapya.com>.

MAPA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. (2001), Dades obtingudes directament de la pàgina web: <http://www.mapya.com>.

NATIONAL RESEARCH COUNCIL (NRC) (1998), Nutrient Require-ments of swine. National Academy Press Washington.

NAVARRO, P.; MORAL, H.; GÓMEZ, L.; MATAIX, B. (1995), Residuos orgánicos y Agricultura. Universidad de Ali-cante.

NAVÉS, J.; TORRES, C. (1994), Composició físico-química i valor fertilitzant del purí de porc procedent d’explotacions porcines de la comarca del Pla d’Urgell.

PAZ, A. (1984), La producción intensiva como sistema des-equilibrado y desequilibrador. AYMA XXV, 13:355-366.

Real Decreto del 3 de marzo de 2000.

ROBERT. (1992), L’analyse statistique bayesienne. Ed. Eco-nomica.

RUFAT, J. (1984), Utilització agrícola del fem líquid de porc, producció, composició i avaluació económica.

SOLIVA, M. (1993), Metodología analítica y expresión de resultados. Residuos ganaderos. Fundació “La Caixa”.

TRAN (SEN), T.; COTE, D.; N’DAYEGAMIYE, A. (1996), “Effet des apports prolongés de fumier et de lisier sur l’evolution des teneurs du sol en elements nutritifs majeurs et mineurs. Evaluation des éléments fertili-sants des engrais de ferme. Compte rendu de recher-che en science du sol”. Agrosol, vol. 9, 1:21-30.

TRÉGARO, Y. (2001), “Concentration dans le secteur porcin et géostratégie des multinationales; Conséquences pour les filières européennes”. Journées de la Recher-che Porcine en France, 33:233-239.

UGPVB (1993), résultats d’enquête. Les truies en majorité en sec+tuyau (53 observations), les truies gestantes (19 observations), et l’engraissement sont majoritairement en soupe et le post sevrage au nourrisseur+abreuvoir.

VIDAL, C. (2002), A high-performance pigmeat industry with an environmental impact. Statistics in focus, tema 5-26. Eurostat.

ZEIGLER, D.; HEDUIT, M. (1991), Engrais de ferme: valeur fertilisante, gestion, environnement. éd. ITP, ITCF, ITEB. France.

PROCÉS PRODUCTIUI MANEIG OPERACIONAL

3

48

La producció de carn porcina té associat un procés productiu que té com a objectiu prin-cipal l’obtenció d’un producte competitiu i de qualitat, amb garanties de seguretat i respecte al medi ambient i als animals.

El procés productiu condueix a la transforma-ció d’uns inputs (factors de producció) en uns outputs (carn i altres productes, subproductes i residus), i l’animal (truja i porc) i els allotja-ments i instal·lacions (granja) són els elements centrals (Figura 3.1).

3.1. PROCÉS PRODUCTIU

Figura 3.1Esquema dels factors que intervenen en el sistema

de producció porcina

La producció de carn de porc es fonamenta en un conjunt de processos biològics de l’animal que es relacionen en el temps i que determinen el rendiment final (Figura 3.2).

Granges de mares

Granges d’engreix

ALIMENTS

PRODUCTESZOOSANITARIS

CAPITAL

Porcs/carn

Granges de transició

GENÈTICA (animals)

EQUIPS iALLOTJAMENTS

MÀ D’OBRA

RESIDUS /SUBPRODUCTES

GarrinsSuperfície agrària Assessorament tècnic

TransportGarrins

Figura 3.2Esquema del procés de producció de carn de porc

La majoria de processos biològics estan regu-lats per factors genètics i fisiològics, que són modulats pel medi (alimentació, sanitat, allot-jaments, maneig i condicions climàtiques) en el que viu l’animal. En el context reproductiu, els principals condicionants fan referència a l’eficiència de l’ovari (número d’òvuls en cada ovulació) i a l’eficiència dels processos de fecundació, implantació i manteniment de la gestació. En aquest context, poden considerar-se com a valors mitjans raonables pel nombre d’òvuls (22-25), reabsorció embrionària (20-25%), mortalitat embrionària (10-15%) i taxa d’abortaments (0-1%). Així, en condicions nor-mals en el part s’obtenen com a mitjana entre 12 i 14 fetus funcionals.

Núm. ÒVULS

NASCUTS TOTALS

EMBRIONS

DESMAMATS 6-10 kg

FECUNDACIÓ

FETUS

SACRIFICI I OBTENCIÓ DE LA CANAL

taxa de fertilització

ESPERMATOZOUS

NASCUTS VIUS

ENGREIX 100 kg

TRANSICIÓ 15-20 kg

mortalitat embrionària

mortalitat fetal

mortalitat al part

mortalitat en lactacióGMD IC

mortalitat en transicióGMD IC

mortalitat en engreixGMD IC

FEMELLA MASCLE

NAIXEMENT NAIXEMENT

Ovulació

PUBERTAT PUBERTAT

CreixementDesenvolupament corporal

Desenvolupament fisicoreproductiu

GESTACIÓ

LACTACIÓ

ENGREIX

TRANSICIÓ

ESCORXADOR

COBRIMENT

49


En creixement i engreix, el rendiment depèn en gran mesura de la genètica, de l’alimentació i de la sanitat. Així, 650 g/dia pot ser una taxa de creixement normal entre naixement i sacrifici (100 kg de pes viu), podem també considerar com a normals les taxes de mortalitat del 12% en lactació, 3% en transició i 2% en engreix. Amb una eficiència d’utilització de l’aliment normal de 2,2 en transició i de 3,2 en engreix. S’ha de tenir present que aquestes variables de rendiment depenen de molts factors (condi-cions de granja, d’alimentació i racionament) i, per tant, a la pràctica poden presentar-se situacions amb valors sensiblement diferents als aquí proposats com a límits.

L’especialització del procés ha fet que cada un dels successos fisiobiològics es realitzi en unes condicions d’allotjament i instal·lacions ade-quades a les necessitats dels animals segons el seu estat de desenvolupament. Així, de forma general, pot dir-se que són necessaris els següents tipus d’allotjaments per als animals:

— Allotjaments per als reproductors

— Quarantena - Reposició

— Cubriment - Control

— Gestació

— Parts - lactació

— Allotjaments per a transició

— Allotjaments per a creixement - engreix

Es desconeixen les característiques específi-ques dels allotjaments i instal·lacions utilit-zades a les explotacions porcines d’Espanya i Catalunya. Només s’ha localitzat el treball rea-litzat per Riera (1995) que va fer una enquesta personal i directa a vuitanta explotacions de la comarca del Segrià a Lleida. Això li va perme-tre caracteritzar l’explotació tipus per a cada un dels tres sistemes de producció existents (producció de garrins, engreix de porcs i cicle tancat). La granja tipus per al cicle tancat es presenta a la Taula 3.1, en la qual es pot veure com predomina l’ús de sòl d’slat parcial, amb allotjaments aïllats, sense calefacció ni refrige-ració i amb sistemes d’alimentació combinada amb tolva i conc seguit. Un treball complemen-tari a considerar és el realitzat per Fontanet (1997), qui sobre una mostra de tretze granges troba resultats molt similars als anteriors (Taula 3.2). Cal indicar que en aquest estudi es mostra de forma clara l’increment de tecnificació a les granges amb sistemes de ventilació forçada i d’alimentació automatitzada.

50

Taula 3.1Característiques de la granja tipus a la comarca del Segrià

Cicle tancat Habitacle Tipus de sòl Aïllament Ventilació Calefacció Alimentació

refrigeració

Recria Natural No Tolva

Cubriment-Gestació Boxes Slat parcial (40%) Sí Natural No Menjador/Tolva

Maternitat Boxes Slat metal/plàstic Sí Menjador/Tolva

Transició Parc Slat (100%) acer Sí Forçada Tolva

Engreix Parc Slat (30%) formigó Sí Natural No Tolva

Font: Riera, 1995.

Taula 3.2

Característiques dels allotjaments i instal·lacions (% de granges) en granges porcines de Catalunya

Cicle tancat Habitacle Tipus de sòl Aïllament Ventilació Calefacció Alimentació

Recria Slat formigó 70% Natural 80% Manual 100% Racionada 100%

Cubriment- Boxes 100% Slat parcial Poliuretà Natural 95% Manual 50-60% Racionada 100%Gestació formigó 100% 100%

Sala parts Boxes 100% Slat acer 80% Poliuretà Forçada 90% Placa tèrmica Manual 90% Racionada 75% 100% + focus de Q 70%

Transició Parc Slat plàstic 40% Poliuretà Forçada 75% Automàtica 85% Ad libitum 100% Slat acer 50% 90%

Engreix Parc Formigó parcial Automàtica 65% Ad libitum 65% 85%

Fuente: Fontanet, 1997.

En la majoria d’explotacions porcines europees, espanyoles i catalanes el procés de producció s’ha dissenyat per obtenir una màxima produc-tivitat (quantitat de garrins, kilograms de carn per kilogram d’aliment o kilograms de carn produïts per unitat de temps). Això ha conduït a un increment sostingut de la productivitat a

les explotacions porcines europees (Figura 3.3) per mitjà de l’ús prioritari d’animals amb alta prolificitat, de la intensificació del ritme repro-ductiu (reducció dels períodes improductius i de la durada de la lactació) i del creixement (guany mitjà diari de pes i índex de conver-sió).

51


Figura 3.3Evolució de la productivitat (PN: número de

garrins deslletats per truja productiva i any) a les explotacions porcines d’Espanya, França i Holanda

entre 1981 i 2002 (Babot et al., 2003)

15

17

19

21

23

25

27

Garr

ins

desm

amat

s pe

r tr

uja

prod

ucti

va i

any

(PN)

PN Espanya PN França PN Holanda

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2002

52

La Figura 3.4 resumeix, de forma general, les operacions de maneig que es duen a terme a les explotacions porcines. Hi ha un grup d’operacions relacionades amb el maneig gene-ral de l’explotació, com ara les del maneig reproductiu, productiu i sanitari dels animals, mentre que hi ha un altre grup d’operacions que pertany més a l’àmbit de la gestió dels

allotjaments i instal·lacions. Aquestes últimes estan relacionades amb el control ambien-tal, el manteniment d’instal·lacions i equips i la neteja. En última instància, ambdós grups d’operacions pretenen proporcionar a l’animal tots els elements necessaris per a maximitzar la productivitat. Com es pot observar, el desenvo-lupament de cada operació porta associada la

generació de diferents tipus de residus que s’hauran de gestionar de la forma més adecuada. Des del punt de vista de l’impacte mediam-biental, s’ha de ressaltar la importància de l’aigua com a part integrant del con-junt de residus generats en el desenvolupament de la major part d’operacions (maneig productiu, control ambiental, manteniment i neteja). Aquesta aigua anirà a parar a la fosa contribuint a augmentar el volum de purins generats per l’ex-plotació. També és desta-cable l’alliberació de gasos (principalment amoníac) a les operacions relacionades amb el control ambiental i la neteja d’instal·lacions.

3.2. MANEIG OPERACIONAL

Figura 3.4Maneig operacional a les explotacions porcines i principals factors

integrants i subproductes/residus associats

53


3.2.1. MANEIG GENERAL DELS ANIMALS

3.2.1.1. Procés productiu i reproductiu

El maneig reproductiu comprèn una sèrie d’activitats necessàries per a la procreació de l’espècie, que és la base del procés de produc-ció de carn porcina. Aquest és un aspecte fona-mental per a la producció que condiciona el

rendiment tècnic i econòmic. Les implicacions

mediambientals associades de forma directa

al maneig reproductiu són escasses. Per això, i

només amb finalitat il·lustrativa, a continuació

s’indiquen (Taula 3.3) les operacions bàsiques

que conformen el maneig reproductiu de les

femelles i dels mascles.

Taula 3.3Operacions bàsiques en el maneig reproductiu

Femelles Mascles

Identificació i registre de l’animal Identificació i registre de l’animal

Diagnòstic de pubertat Diagnòstic de pubertat

Cubriment Ús per muntar

Diagnòstic de gestació Eliminació per envelliment

Atenció al part

Deslletament dels garrins

Eliminació per envelliment

Els reproductors de la granja que es moren o que per altres motius no serveixen han de ser substituïts per a garantir la continuïtat de la producció. En l’actualitat, els animals subs-tituts poden ser de la mateixa explotació o bé es poden comprar a les firmes de genètica especialitzades en la producció d’aquest tipus d’animals.

La incorporació d’animals de fora de l’explotació s’ha de realitzar sota un protocol estricte que avali la seguretat sanitària de la granja. Els ani-mals han de passar una fase de quarantena en instal·lacions aïllades de la resta de la granja. Superats els controls de la fase de quarantena

s’inicia una fase d’adaptació per facilitar la integració d’aquests animals amb la resta del bestiar. Durant aquest període, perquè que els animals s’acostumin al microbisme de la seva nova explotació, se’ls posa en contacte amb diversos materials i/o animals de la granja.

El maneig dels garrins durant el part i els dies posteriors ha de ser molt escrupulós. En el moment del part s’ha de vigilar que els garrins s’apropin sense problemes als punts de calor situats a la paridora i que consumeixin el calos-tre de la mare. En néixer es procedeix a la des-infecció del cordó umbilical, al cap de pocs dies al tall de dents, tall de cues i al tractament

54

amb ferro. Superats els primers dies postpart el maneig pot ser menys exigent i, en general, n’hi ha prou amb el control de les condicions ambientals, del subministrament i consum d’aliment i aigua i de l’estat general dels ani-mals.

Durant tot el període de lactància s’ha de fer un seguiment exhaustiu dels garrins, amb els tractaments sanitaris adecuats per obtenir un desenvolupament correcte.

A la seva arribada a les naus de transició s’han d’assegurar unes condicions ambientals ade-cuades de temperatura. Així mateix, té lloc un procés d’adaptació al nou tipus d’alimentació sòlida. Es realitzen canvis d’alimentació gra-duals per a adaptar-los al pinso que consumi-ran durant la fase d’engreix. Com en la fase anterior, s’ha de mantenir una vigilància ade-cuada per a detectar els problemes sanitaris que puguin sorgir.

La fase d’engreix presenta un maneig opera-cional més simple, es realitza una vigilància constant per evitar problemes sanitaris i asse-gurar-se que els animals consumeixin pinso, en la quantitat i de la qualitat adecuades per a complir amb els objectius productius marcats.

Subproductes/residus generats directament o indirectament

— Orgànics:

— Cadàvers

— Embolcalls fetals i restes de teixits amputats

— Dosis d’inseminació residuals i diluent sobrant

— Inorgànics:

— Envasos (semen, substàncies hormonals…)

— Catèter per a la deposició del semen

— Agulles, xeringues…

— Materials plàstics (guants, bosses…)

— Elements residuals de la identificació i marcatge d’animals

3.2.1.2. Gestió i ús dels aliments: alimentació i nutrició dels animals

L’alimentació i nutrició dels animals és un dels aspectes més importants en l’explotació porcina. La gestió dels aliments a la granja comença per l’elecció del tipus de pinso per a cada una de les diferents etapes dels animals, sempre segons el seu estat fisiològic i fase productiva. A continuació és necessari decidir si els aliments compostos es compren o bé es fabriquen a la pròpia explotació. S’ha d’ajustar també la forma de presentació i la quantitat subministrada d’acord amb les necessi-tats dels animals. Finalment, és necessari dispo-sar d’un sistema d’emmagatzematge, distribució i subministrament apropiats.


— Orgànics:

— Dejeccions en forma de fems i orina (N, P, K, Cu, Zn…)

— Restes de menjar

— Aliments deteriorats

— Inorgànics:

— Envasos i contenidors

55


Alternatives funcionals

Elecció de la dieta Criteri de formulació tècnic, econòmic i/o ambiental

Ajust del nivell de nutrients

Ús de matèries primeres altament digestibles

Tipus d’alimentació Presentació seca en farina, grànul...

Presentació líquida

Freqüència de subministrament

Nivell de restricció

Distribució i subministrament Distribució manual o mecànica

Tipus de menjador

Control Control de qualitat

Control de qualitat

3.2.1.3. Gestió de l’aigua

L’aigua és un recurs fonamental i imprescindi-ble a les explotacions porcines. L’ús d’aigua es distribueix entre la consumida pels animals, la utilitzada per refrigeració i la que es fa servir per la neteja d’allotjaments i instal·lacions. L’aigua subministrada als animals és preferible que sigui potable, si no ho és cal fer un trac-tament a l’explotació per evitar perills per a la salut dels animals. Perquè no hi hagin efec-tes de contaminació creuada, és necessària la construcció de dipòsits intermedis que, a més, serviran per a garantir el subministrament con-tinuat en el cas de talls imprevistos. L’aigua ha de ser distribuïda a tots els punts de consum mitjançant sistemes de distribució i, després, ha de ser accessible als porcs mitjançant abeu-radors apropiats a cada tipus d’animal.

Per a les tasques de refrigeració i neteja es pot utilitzar aigua no potable, sempre que sigui neta. En aquest cas es necessiten també sis-temes de distribució que permetin abastar tots els punts.


— Orgànics:

— Aigua procedent de les pèrdues del sistema de distribució

— Aigua procedent de les pèrdues d’abeuradors

— Aigua procedent de les pèrdues en sistemes de distribució

— Aigua procedent de les pèrdues en sistemes de refrigeració

— Aigua procedent de la neteja

— Aigua de la pluja

56

Aspectes generals Tractament separat de l’aigua bruta i neta

Qualitat de l’aigua

Volum d’emmagatzematge

Distribució alternativa per a tractaments

Distribució i subministrament Tipus d’abeurador o menjadora

Ajust del flux de l’abeurador

Control Pèrdues

Qualitat

Quantitat

3.2.1.4. Maneig sanitari

El maneig sanitari dels animals ha de comple-mentar el conjunt de mesures d’higiene i segure-tat implementades a la granja. Així, la prevenció ha de ser el principal aspecte a considerar amb un conjunt de mesures de bioseguretat adients (enreixat, protecció de finestres, pediluvis i ro-tiluvis…). A més d’aquestes mesures primàries, a les explotacions porcines se segueix un pla de vacunació específic per a cada tipus d’animal. En tot cas, el pla de vacunació ha d’ajustar-se al marc legal existent i ha de ser dissenyat i imple-mentat sota supervisió veterinària.

D’altra banda, sempre que sigui necessari i sota prescripció veterinària, s’administren tracta-ments curatius individuals, que també poden

generalitzar-se a tots els animals de l’explotació d’una determinada fase productiva.

Tots els tractaments que reben els porcs gene-ren un material residual (envasos, xeringues, productes sobrants, etc.) que ha de ser tractat de la manera més adecuada en el marc de la legislació actual.


— Inorgànics:

— Envasos

— Xeringues

— Agulles

— Materials plàstics (guants...)


Aspectes generals Implementació de mesures preventives

Vacunació dels animals

Tractaments curatius

Tipus de medicina Ús de fàrmacs químics

Ús de fàrmacs naturals

Gestió material zoosanitari residual Empresa especialitzada


57


3.2.2. GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS, INSTAL·LACIONS I EQUIPS

3.2.2.1. Allotjaments i instal·lacions

Els allotjaments per al bestiar són imprescindi-bles en la producció porcina intensiva, facili-ten el control dels animals i permeten generar unes condicions de confort ambiental i benes-tar favorables amb independència de l’ambient exterior. El disseny i maneig dels allotjaments i instal·lacions pot tenir molta influència en l’impacte ambiental que produeixen les granges de porcí. Així, tots els aspectes relacionats amb el maneig de les dejeccions i amb el control ambiental de les granges han de ser avaluats acuradament.

A la pràctica, la producció porcina intensiva ha tendit a evitar l’ús de materials de llit (per evitar

el cost del material i de la mà d’obra i pel risc sani-tari) i la major part de dejeccions es presenta en forma de purins. Quan es disposa d’instal·lacions amb slat i foses, les dejeccions s’acumulen a les foses de l’interior de les naus i es buiden amb periodicitat variable, com també les dejeccions acumulades a les basses exteriors.


— Orgànics:

— Dejeccions (fems i orina)

— Material del llit dels animals

— Inorgànics:

— Restes d’allotjaments i instal·lacions deterio-rades i renovades


Aspectes generals Tipus de sòl

Sistema de maneig i d’evacuació a l’exterior

Freqüència d’evacuació a l’exterior

Separació dejeccions sòlides i líquides

Control Freqüència

Quantitat

Qualitat

Gestió en granja Ús d’additius en fosa

Emmagatzematge a l’exterior

3.2.2.2. Control ambiental

Les condicions ambientals de les explota-cions porcines tenen molta importància atesa l’estreta relació que manté amb el rendiment

productiu dels animals. Els principals paràme-tres que generalment es controlen són la tem-peratura, la humitat relativa i la concentració de gasos nocius. El control es realitza basant-se

58

en sistemes d’aïllament, calefacció, refrigera-ció i ventilació.

La calefacció és necessària per als garrins en les primeres fases de creixement, és a dir, mater-nitat i transició; hi ha, però, una gran varietat de solucions tècniques i sistemes. En aquestes mateixes fases, quan les explotacions estan situades en zones de temperatures extremes, se solen utilitzar sistemes de refrigeració.

Els sistemes de ventilació de les explotacions poden ser de diferents tipus. Dins d’una clas-sificació general, podem distingir entre venti-lació estàtica o natural i ventilació dinàmica o

forçada. L’ús d’una solució o d’una altra estarà

amb relació a la disponibilitat d’energia elèc-

trica, a la fase productiva a la qual es dedica

l’explotació i a la capacitat d’inversió.


— Orgànics:

— Aigua per pèrdues dels sistemes

— Compostos orgànics volàtils

— Inorgànics:

— Equips deteriorats i restes de maquinària

— Gasos (NH3, CO

2, CH

4…)


Calefacció Font energètica

Sòl radiant general o localitzat

Radiadors

Estufes

Refrigeració Panells humidificadors

Microaspersors

Nebulitzadors

Ventilació Natural

Forçada

Control ambiental Temperatura

Humitat

Velocitat aire i cabal dels ventiladors

Concentració gasos

3.2.2.3. Revisió i manteniment d’instal·lacions

La revisió i manteniment dels sistemes i equips de cada explotació són operacions que el per-sonal ha de realitzar de forma sistemàtica. El

personal especialitzat hi intervendrà quan con-vingui.

Respecte als sistemes de subministrament d’ali-ments, s’han de fer revisions del bon estat de sitges, motors, dosificadors i baixants. També

59


s’haurà de posar especial atenció al moment de la descàrrega del camió a la sitja, ja que són freqüents les pèrdues que contribue-ixen a incrementar el material que es perd. Els menjadors han de revisar-se diàriament després que els operaris hagin subministrat l’aliment; així s’eviten pèrdues innecessàries de pinso.

Als dipòsits d’aigua i a les xarxes de distribu-ció és aconsellable dur a terme revisions i fer el manteniment anual, en el qual s’inclou la neteja dels dipòsits. Els operaris de l’explotació han de revisar visualment cada dia els abeura-dors. És molt important disposar de sistemes per a detectar fuites d’aigua, ja que s’han de reparar al més aviat possible.

Els sistemes de prevenció que impedeixen el pas d’insectes, ocells i ratolins a l’explotació s’han de mantenir en bones condicions i s’han de canviar en el cas que s’hagin deteriorat.

En els sistemes de condicionament ambiental, s’ha de posar especial atenció als elements mecànics per a reparar immediatament qual-sevol avaria que es produeixi, ja que qualsevol errada en el seu funcionament suposaria una situació crítica per als animals de l’explotació.

Tot l’equipament intern de la granja inclou: portes d’entrada a l’explotació, portes dels allotjaments dels animals, finestres, reixat peri-metral, slats, pediluvis… Per tal d’assegurar un bon manteniment l’equipament ha de ser revi-sat i reparat de forma periòdica pels operaris de l’explotació.


— Inorgànics:

— Restes de peces

— Restes d’instal·lacions i equips deteriorats

— Instal·lacions i equips reemplaçats


Sistema de subministrament d’aliments Revisió visual diària de menjadors

Control de descàrrega en sitges

Control de pèrdues del sistema

Sistema de subministrament d’aigua Revisió visual diària d’abeuradors

Neteja periòdica de dipòsits

Control de pèrdues del sistema

Sistemes de prevenció Revisió visual diària

Control de desperfectes

Sistemes de condicionament ambiental Revisió visual diària

Control dels paràmetres programats

Equipament intern Revisió visual diària

Control de desperfectes

60

3.2.2.4. Neteja d’allotjaments, instal·lacions i equips

La neteja és imprescindible per a mantenir la higiene i sanitat a les explotacions porcines. La neteja general de les sales normalment es realitza al final de cada cicle productiu (mater-nitat, transició, engreix i quarantena), mentre que la neteja de les places i parcs es fa amb més freqüència, sempre segons la disponibilitat d’espai (cubriment-control i gestació).

El mètode de neteja més utilitzat és el d’aigua a pressió, perquè permet dur a terme l’operació minimitzant la mà d’obra i el temps de dedicació.

Abans d’aplicar l’aigua a pressió, és freqüent realitzar totes o alguna de les següents opera-cions prèvies:

— Retirada d’equips mòbils i excrements gro-llers.

— Rascat de la brutícia més superficial.

— Aplicar aigua amb detergents i deixar-los actuar durant un temps (minuts, hores), aquesta operació es coneix com a remull.

Després de la neteja a fons amb aigua a pressió, és recomanable aplicar desinfectants per garan-tir unes bones condicions d’higiene i sanitat i disposar d’un període de buit sanitari suficient. En emprar desinfectants s’ha de respectar la dosi recomanada pel fabricant, pulveritzar a mitja pressió, deixar un temps de contacte (de 5 a 30 minuts), posar aigua de nou i reintroduir els animals després del període de seguretat (segons indicació del fabricant).

Els equips, com ara menjadors i abeuradors, se solen netejar en el moment que es realitza la

neteja dels allotjaments, aplicant les mateixes operacions. De totes maneres, poden donar-se situacions en què sigui necessària una neteja més freqüent, com a les fases de lactació i transició, que les menjadores i abeuradors dels garrins s’han de netejar d’excrements.

En el cas de les instal·lacions complementàries i dels sistemes de distribució la seva neteja es fa a demanda:

— Sitges: no és freqüent netejar-les, només en situacions molt concretes (entrada d’aigua de pluja, pinso contaminat, subministrament de pinso diferent al que hauria de contenir, etc.). Es realitza, en el seu cas, amb aigua i productes (detergents, desinfectants...) o mitjançant gasos amb productes antifún-gics.

— Magatzem: se sol fer neteja en sec retirant amb escombra i pala les restes més grolle-res. És possible una neteja més a fons amb aigua a pressió i utilitzant desinfectants, però amb una freqüència molt menor.

— Dipòsits generals d’aigua: es netegen retirant els fangs acumulats i aplicant algun tipus de detergent. La freqüència de neteja variarà segons la qualitat de l’aigua emprada.

— Dipòsits específics d’aigua: en els casos en què a l’explotació hi hagi dipòsits per al tractament d’aigua (descalcificadors, aplica-ció de medicaments a l’aigua de boca, etc.) la neteja es realitzarà de la mateixa manera que als dipòsits generals i la freqüència serà variable d’acord amb l’ús que se n’hagi de fer.

61


Subproductes/residus generats directament

o indirectament

— Orgànics:

— Aigües brutes procedents de la neteja

— Inorgànics:

— Aigües tractades

— Envasos dels productes utilitzats per al trac-

tament de l’aigua


Aspectes generals Freqüència de la neteja

Operacions prèvies de preparació

Elecció de l’equip de neteja

Aigua Temperatura

Pressió

Cabal

Ús de boques difusores

Productes de neteja Detergents

Desincrustants

Desinfectants

Nivell de biodegradabilitat

Efluents residuals Separació de les dejeccions

Tractaments a la granja

3.2.2.5. Control d’insectes i rates

Es tracta d’activitats relacionades amb la pre-venció de l’entrada a l’explotació de vectors infecciosos externs, com ara insectes, ocells, ratolins i altres animals que fan augmentar el risc de transmissió i aparició de malalties.

En el cas de la desinsectació la solució adop-tada és l’aplicació de mitjans físics, és a dir, col·locació de teles mosquiteres a les fines-tres de les naus. És igualment freqüent l’ús d’insecticides, químics, físics i biològics, per tal d’eliminar els insectes que hagin aconseguit introduir-se a la granja, aquests són: cintes

o targetes adhesives, dispositius lluminosos d’atracció i descàrrega, insecticides líquids o sólids. També hi ha mesures preventives con-sistens en l’aplicació de productes químics a la bassa de purins o a les foses de les naus que actuen evitant el desenvolupament de les larves; s’utilitzen poc i la freqüència d’aplicació ve marcada per les instruccions d’ús del pro-ducte aplicat.

En el cas de la desratització, les mesures preven-tives són les més importants, ja que si s’evita que quedin restes d’aliment per l’explotació disminueix la possibilitat de subsistència dels

62

ratolins, per això és imprescindible seguir un programa adequat de neteja. Generalment, es fan servir mitjans físics per a impedir el pas a les instal·lacions (portes de tancament estanc, paranys a l’exterior de les naus i barreres físi-ques a les conduccions d’aigua cap a l‘interior de les naus). Aquests elements s’han de revisar freqüentment, canviant-los o substituint-los quan sigui necessari. De forma complementària s’utilitzen raticides específics que donen molt bons resultats.


— Inorgànics:

— Restes d’equips deteriorats

— Gasos

— Restes de pesticides, insecticides i raticides

— Envasos

— Orgànics:

— Rates, insectes…


Aspectes generals Aplicació de mesures preventives

Utilització de desinsectants actius

Utilització de paranys per a rates

63

3.3.1. GESTIÓ DE DEJECCIONS

La capacitat digestiva dels porcs és incompleta i en el procés de transformació de matèries primeres en carn es produeixen necessàriament dejeccions sòlides (fems) i líquides (orina). Les dejeccions que es produeixen en una explo-tació porcina s’agrupen en forma de fem (barreja de dejeccions sòlides i líquides amb material de llit: palla, serradures, etc.) o bé en forma de purins (dejeccions sòlides diluïdes, dejeccions líquides, aigua de neteja…). La gestió de les dejeccions ha de fer-se sempre dins del marc legal vigent (decret 220/2001 d’1 d’agost de 2001; DOGC núm. 3.447 de 7/8/2001 de gestió de les dejeccions ramaderes).

En primer lloc, s’ha de pensar en les necessi-tats d’emmagatzematge dels diferents tipus de dejeccions produïdes. En la producció porcina actual la fracció majoritària és en forma de purí, quedant una petita fracció en forma de fem.

El purí es pot emmagatzemar a la fosa sota els allotjaments dels animals de forma temporal, però normalment es retiren amb regularitat i s’emmagatzemen en una instal·lació habilitada. Les basses i dipòsits per a l’emmagatzematge dels purins han de tenir una capacitat mínima suficient per garantir l’emmagatzematge del purí fins que sigui possible o permesa la seva manipulació i aplicació. Per dimensionar les necessitats d’emmagatzematge s’ha de tenir present la capacitat de la granja, la produc-ció mitjana de purí dels diferents animals i la contribució d’aigües residuals. A més, cal tenir en compte les limitacions agrícoles i climàti-ques que condicionen la possibilitat de mani-pulació i utilització dels purins. La capacitat

3.3. GESTIÓ DE DEJECCIONS

d’emmagatzematge dels magatzems exteriors s’acostuma a expressar en mesos més que en m3. En tot cas, la capacitat ha de ser superior al mínim de quatre mesos que marca la llei (Reial Decret 324/2000 de 3 de març).

La planificació de l’espai que ocupen els ma-gatzems de purins i de fems en l’explotació s’haurien de regular amb la finalitat de protegir les fonts d’aigua (RD 849/1986) i d’allunyar de l’olor els objectes sensibles situats a prop. Les regulacions haurien de considerar unes distàn-cies mínimes amb relació al número d’animals i de característiques concretes de la granja, així com la direcció predominant del vent i el tipus d’objectes propers.

La construcció d’elements per a l’emmagatze-matge de dejeccions ramaderes està regulat pel Reial Decret 324/2000 (BOE núm. 58 de 8 de març de 2000) que obliga, entre altres coses, a la impermeabilització total i a l’aïllament mit-jançant reixat perimetral.

A la pràctica, s’empren els següents tipus cons-tructius per a l’emmagatzematge de les dejec-cions porcines líquides:

— Dipòsits de forma rectangular.

— Dipòsits circulars, generalment aeris.

— Llacunes o basses excavades a terra.

Dipòsits

Els dipòsits rectangulars acostumen a ser d’obra i solen estar totalment o parcialment soterrats. Sigui quin sigui el material utilizat per a la seva construcció, es posa especial atenció a garantir la impermeabilitat de l’estructura.

64

Els dipòsits circulars en superfície es cons-trueixen habitualment amb làmines d’acer corbes o blocs de formigó. L’acer es cobreix amb una capa de pintura o ceràmica per a protegir-lo de la corrosió. Alguns magatzems de formigó poden estar soterrats en part i, normalment, tots es construeixen sobre una base reforçada de formigó. El gruix de la base i l’adequat segellat de la junta són aspectes importants per prevenir possibles fuites de purí. Abans d’omplir-les amb purins, cal barrejar-los amb l’ajuda de sistemes hidràulics per aconseguir la homogeneïtzació del contingut. En aquest moment s’allibera una quantitat important de gasos, per la qual cosa és important que hi hagi un bon sistema de ventilació, especialment si aquesta operació es du a terme als allotjaments.

Els dipòsits poden ser oberts (és el cas més fre-qüent en l’actualitat) o poden estar coberts, amb la qual cosa s’evita l’entrada d’aigua de pluja i es redueix l’índex d’emissions de gasos.

Basses o llacunes

S’utilitzen habitualment per emmagatzemar els purins durant llargs períodes de temps. El disseny varia des de simples compartiments estancs a instal·lacions d’emmagatzematge ben controlades amb el fons cobert per una làmina de plàstic que protegeix el sòl de sota. La seva capacitat dependrà de la producció de purins i els requeriments relatius al seu maneig.

El sòl en què es construeixen ha de reunir unes propietats especials que es resumeixen en estabilitat i baixa permeabilitat. Els sòls amb alt contingut d’argila compleixen aquestes pro-

pietats. Els magatzems es poden construir sota, sobre o una part sota i l’altra sobre el sòl. S’acostuma a encerclar per prevenir accidents.

3.3.2. GESTIÓ DEL MATERIAL BIOLÒGIC RESIDUAL

En el procés de producció de carn porcina es produeixen baixes per mortalitat d’animals en totes les fases productives. La mortalitat pot uti-litzar-se com a indicador del nivell sanitari i del maneig dels animals. Els porcs morts s’havien utilizat com a subproductes per a alimentació animal. En el moment que es prohibeix aquesta possibilitat passen a ser residus difícils de ges-tionar.

El procés reproductiu condueix, també, a la producció d’embolcalls fetals que formen part del material biològic residual. Juntament amb els animals morts i els embolcalls fetals s’han de considerar també altres restes de material biològic, com ara el procedent de la castració (quan aquesta es practica), del tall de cues, de les restes de dosis seminals, etc.

Tot aquest material biològic residual s’ha de gestionar en el marc de les condicions legals vigents (Reglament 1774/2002, de 3 d’octubre de 2002; Dol núm. 273 de 10/10/2002), pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplica-bles als subproductes animals no destinats al consum humà. Així, per complir amb la legis-lació actual, aquest tipus de material ha de ser incinerat.

A la pràctica, és necessària una correcta gestió del material biològic residual dins del marc legal vigent. Així, davant l’obligatorietat de la

65


incineració, Parés (2004) presenta les següents alternatives:

— Incineració en granja.

— Transport propi a una incineradora.

— Ús de fermentadors.

— Recollida de cadàvers per una empresa ges-tora autoritzada.

Atesa la complexitat de la incineració a la granja, la majoria d’explotacions disposen d’un contenidor específic on s’acumulen els animals morts i el material biològic residual fins que una empresa gestora s’encarrega de la seva recollida i transport a una incineradora.

D’altra banda, aquest mateix autor suggereix que se segueixi un protocol adequat per a la manipulació del material biològic residual:

— Minimitzar la manipulació del cadàver.

— Protegir adequadament els cadàveres que presenten ferides o talls per evitar la mobili-tat dels líquids corporals.

— Deixar els cadàvers només en el lloc desti-

nat.

— El contenidor ha d’estar a la zona bruta del

recinte de la granja.

— El contenidor ha de romandre sempre tapat,

no ha de tenir cap obertura s’ha de tenir en

un entorn net i desinfectat.

3.3.3. GESTIÓ DE MATERIAL ZOOSANITARI RESIDUAL

Les diferents operacions de maneig dels animals

i, en particular, les vinculades als tractaments

sanitaris preventius o curatius condueixen a la

producció de diferents residus. Aquests residus

s’han de gestionar en el marc de la legislació

vigent (Llei 15/2003, de 13 de juny de 2003, de

modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,

reguladora de residus (BOE núm. 174 de 22 de

juliol de 2003 i DOGC núm. 3.916, d’1 de juliol

de 2003).


4

68

Les estratègies d’alimentació i maneig nutricio-nal constitueixen les bases del procés de reduc-ció de la contaminació ambiental que poden generar els residus ramaders. És sabut que gran part dels nutrients subministrats als animals no es converteixen en productes directament uti-litzables per l’home (carn principalment), sinó que passen a formar part de les dejeccions en forma de purins. S’ha de tenir present que, de mitjana, un porc al final de la fase d’engreix (90 kg) reté únicament el 39% del N administrat amb la dieta (Cromwell i Coffey, 1995). Els porcs en creixement només utilitzen entre un 30% i un 35% del N i P diaris ingerits. L’eficiència d’ús del N, P i dels metalls pesants és especialment rellevant, atès que poden ser font de problemes pel que fa a la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, sobretot en àrees de producció porcina intensiva.

A partir de la proposta de Jongbloed i Lenis (1992) es poden plantejar les següents estratè-gies per reduir l’excreció de nitrogen i fòsfor a l’espècie porcina:

Subministrament de nutrients a l’animal d’acord amb les seves necessitats

— Millor coneixement del valor nutritiu de les matèries primeres utilitzades en l’alimen-tació.

— Millor coneixement de les necessitats dels animals.

— Millor ajust de les racions.

4.1. GESTIÓ DELS ALIMENTS: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ DELS ANIMALS

Modificació de la digestibilitat dels nutrients

— Ús de fitases.

— Ús de polisacàrids no amilacis.

Plantejar els objectius que se cerquen en formular les racions

— Objectiu tècnic, econòmic i/o mediambien-tal.

Maneig de l’alimentació

— Alimentació per fases.

— Selecció lliure entre aliments.

4.1.1. SUBMINISTRAMENT DE NUTRIENTS A L’ANIMAL D’ACORD AMB LES SEVES NECESSITATS

4.1.1.1. Millor coneixement del valor nutritiu de les matèries primeres

La nutrició pretén relacionar la composició quí-mica de l’individu (animal) amb la de l’aliment que se li subministra (matèria primera i aliments compostos). Així, és necessari el coneixement precís de la composició química (aigua, hidrats de carboni, líquids, proteïnes, minerals...) de les diferents matèries primeres, subministra-des de forma individual o en mescla. Treballar aquests dos aspectes de forma precisa i ajustada a cada una de les diferents situacions de camp existents no és una feina fàcil. A la pràctica pot

69


ser factible la realització de l’anàlisi química detallada de totes les matèries primeres i fer un seguiment de la seva evolució en el temps. En canvi, és pràcticament impossible realitzar tots els assajos necessaris per conèixer l’eficàcia bio-lògica de les matèries i dels compostos de forma ajustada a cada una de les diferents condicions de producció (tipus genètic, ambient climàtic, ambient social, sistema de maneig...). Atesos aquests coneixements, a la pràctica s’han des-envolupat diferents sistemes d’alimentació que intenten recollir tot el coneixement existent i, basant-s’hi, presentar normes generals que puguin utilitzar-se en la formulació de racions. De tots els sistemes d’alimentació probables, cal destacar les normes més emprades i que han estat publicades pel National Research Council (NRC, 1998), per l’Agricultural Research Coun-cil (ARC, 1981) i per l’Institut National de la Recherche Agronomique (INRA, 1989, 2002). A la pràctica, en formular un pinso sense disposar de la informació pròpia, és habitual fer servir la valoració química i les dades d’eficiència bio-lògica de les matèries primeres publicades per aquests organismes.

L’eficàcia biològica d’una dieta dependrà tant de la seva utilització digestiva com metabòlica. Per tant, per tal d’alimentar adequadament els animals, és necessari conèixer la digestibilitat dels nutrients de les diferents matèries prime-res emprades en la fabricació d’aliments per a porcs, així com els factors condicionants de l’alimentació. Són diversos els factors que con-dicionen la digestibilitat dels nutrients de la dieta: els uns estan relacionats amb les carac-terístiques dels animals als quals van destinats

(garrins, porcs d’engreix, reproductors...) i els altres amb les característiques de les matèries primeres utilitzades en la formulació (vegeu Jondreville i Gàlvez, 1995) i, finalment, n’hi ha que estan relacionats amb la manipulació de les matèries primeres i de les mescles per obtenir el pinso compost en el format desitjat (farina, grànuls, flocs...).

El contingut en proteïna de les femtes excre-tades té un origen fonamentalment bacterià i la seva composició en aminoàcids (AAs) no expressa correctament la fracció no digerida dels AAs procedents de la dieta (Huisman et al., 1985). Per contra, el contingut en aminoà-cids present al final de l’íleum constitueix un valor representatiu de la utilització digestiva dels aminoàcids procedents de la dieta (Den Hartog et al., 1987).

De forma global i per prendre en considera-ció aquestes variacions, s’ha desenvolupat un sistema, relativament nou, d’avaluació dels aliments basat en els requisits en digestibili-tat ileal per lisina (Lys), metionina (Met), cis-teïna (Cys), treonina (Thr) i triptòfan (Trp). A la Taula 4.1 es representen els coeficients de digestibilitat ileal d’aquests AAs pel N que van des del 71% al 84%. La variació d’alguns AAs és encara més important, així la digestibilitat de la lisina pot oscil·lar entre el 60% pel blat de moro (panís) i el 88% per la soja. Aquestes variacions, trobades també per altres autors (Stein et al., 1999 i 2001), fan que el marge d’actuació a l’hora de la formulació proteica de pinsos per porcs sigui gran. Per tant, hi ha un ampli marge de maniobra pel ramader a l’hora d’escollir la dieta dels animals.

70

Taula 4.1Digestibilitat ileal del nitrogen (N) i d’alguns aminoàcids essencials (%) en diferents aliments

Ingredients N Lys Met Cys Thr Trp

Blat de moro (panís) 71 60 81 72 61 52

Ordi 71 67 77 73 65 68

Pèsol 74 79 69 62 69 64

Blat 80 74 85 83 72 78

Farina de soja (extracte) 84 88 88 81 83 85

Farina de gira-sol (extracte) 77 76 86 74 76 80

Farina de carn 72 76 75 47 72 70

Fuente: CVB, 1998.

4.1.1.2. Millor coneixement de les necessitats dels animals

Per tal d’aprofundir en un millor coneixement de les necessitats dels animals, s’han de tenir en compte les fonts de variació d’aquestes pobla-cions porcines al llarg de la seva vida i les fonts de variació dels individus que les componen. Les primeres poden ser modelitzades a partir del coneixement del comportament biològic de l’espècie porcina, i les segones poden determi-nar-se a partir de l’estudi de les particularitats de les diferents poblacions porcines. En tot cas, s’ha de tenir en compte que, de forma similar al que succeïa amb la valoració de les matèries primeres, disposar d’informació precisa sobre les necessitats dels animals en totes les condi-cions particulars d’actuació pot ser difícil i molt car. Els sistemes alimentaris citats prèviament (NRC, 1998; ARC, 1981 i INRA, 1989) ofereixen també informació sobre les necessitats dels animals que poden ser de gran utilitat quan es disposa d’informació particularitzada.

A la pràctica, per un correcte ús dels models i les recomanacions de les normes citades ante-riorment, és necessari tenir també un major coneixement de les variables determinades de les necessitats en energia, proteïna i aminoà-cids. Això requereix la realització d’assajos i experiments de camp per caracteritzar el patró de creixement i rendiments reproductius dels diferents animals explotats.

4.1.1.3. Millor ajust de les dietes

Ajust del nivell de nutrients (proteïna i aminoàcids) a la dieta

L’excreció de N es pot reduir substancialment mitjançant una reducció del nivell de proteïna bruta (PB) i l’equilibri adequat dels aminoàcids de la dieta. La reducció de l’excreció de N a través de les femtes i l’orina no només redueix el risc de contaminació ambiental, si no que també permet una millor utilització dels recur-sos nitrogenats de la dieta, amb els beneficis

71


econòmics que això suposa. En tot cas, s’ha de tenir present la capacitat del porc en la utilitza-ció diferencial dels nutrients i la seva variació segons l’estat fisiològic de l’animal al llarg del procés reproductiu i de creixement.

Hi ha diferents treballs recents que posen de manifest la possibilitat de reduir l’excreció de nitrogen reduint el nivell de PB de la dieta (Figura 4.1), tant en transició (vegeu Castaing i Cambeilh, 1998 i Le Bellego i Noblet, 2002) com en creixement (vegeu Lee i Kay, 2003 i Kerr et al., 2003) o en finalització (vegeu Canh et al., 1998a i Noblet et al., 2001). La reducció en l’excreció de nitrogen pot arribar a ser impor-tant, entre el 30 i el 50% en la fase de transi-ció, fins a un 40% en creixement i d’un 30 a un 40% en la fase de finalització.

Excr

eció

tot

al d

e N

(g/d

ia)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

10 12 14 16 18 20 22 24 26

PB (%)

Castaing iCambeilh (1998)(11-27 kg)

Le Bellego iNoblet (2002)(12-27 kg)

Lee i Kay (2003)(33-55 kg)

Canh et al. (1998)(55-105 kg)

IC (

kg a

limen

t/kg

car

n)

possible sempre que la reducció de PB vagi acompanyada d’un balanç adequat entre els aminoàcids per complir amb els requisits de la proteïna ideal.

Figura 4.2Efecte del nivell de proteïna bruta (PB) al pinso

sobre l’índex de conversió de l’aliment (IC)

A l’apartat anterior, ja s’ha posat de manifest la gran importància que té l’equilibri adequat entre els diferents aminoàcids que integren la fracció proteica de les dietes destinades als porcs. A més a més, s’ha presentat la necessitat d’aquest equilibri com un compromís imprescin-dible per poder reduir el nivell de PB de la dieta sense perjudicar el rendiment zootècnic dels animals. En aquest sentit, s’ha de partir d’una relació òptima entre els aminoàcids essencials i la proteïna total, que per la correcta utilització del N hauria d’estar entre el 0,45 i el 0,55% de la ració ingerida (Lenis et al., 1996). De totes formes, aquests mateixos autors assenyalen la possibilitat d’incrementar la relació entre AAs essencials i no essencials fins a una proporció

Figura 4.1Efecte del nivell de proteïna bruta (PB) en el pinso

sobre l’excreció de nitrogen

En tot cas, tots els autors coincideixen en el fet que la reducció del nivell de PB a la dieta ha de fer-se sense que els rendiments zootèc-nics no es vegin afectats (Figura 4.2), això és

72

de 70:30, sense reduir la utilització del N. Així, hi ha un bon marge d’actuació, tenint en compte que la relació AAs essencials:AAs no essencials serà més important en dietes amb baix nivell de proteïna que en dietes amb un nivell alt. A més, és imprescindible una adequada relació entre tots els AAs que, generalment, ve expres-sada amb relació a la lisina. Així, per exemple, per aconseguir un creixement màxim dels porcs en la fase de creixement-engreix, les necessi-tats en Met + Cys, Thr i Trp digestibles a nivell ileal relatius a les necessitats de lisina haurien de ser del 59,60 i 19%, respectivament (Lenis, 1992).

Des del punt de vista tècnic, l’aportació suple-mentària de determinats AAs és quasi inevita-ble quan s’utilitzen molts subproductes de baix cost. Reduir la inclusió d’alguns subproductes i aliments amb baixa digestibilitat ileal de la proteïna, per augmentar l’aportació de cereals i altres aliments amb digestibilitat proteica major permet obtenir un millor balanç d’AAs a la dieta.

Des del punt de vista econòmic, Castaing i Cam-beilh (1998) avaluen la influència de la reducció del nivell de proteïna (21, 19, 18, 17% de PB) en el pinso destinat a garrins entre els 11 i 27 kg. Els resultats obtinguts evidencien que la reducció del nivell de PB, mantenint el perfil de proteïna ideal, suposa un increment del cost del pinso. Aquest increment fou especialment important quan el nivell de PB es va reduir per sota del 19%. Així, per a la dieta amb el 17% de PB l’increment res-pecte a la dieta amb el 21% de PB va ser prop del 20%. En canvi, l’increment de cost va ser inferior al 4% en passar del 21 al 19% de PB.

Resultats semblants han estat obtinguts per De Lange et al. (1999) en dietes destinades a porcs en creixement-finalització. En aquest cas el cost estimat es va incrementar en un 8% en reduir el nivell de proteïna del 16,5% al 13,7% i incorporar AAs sintètics (Lys, Trp i Thr).

Ajust del nivell de minerals a la dieta

El subministrament d’elements minerals (macro i microminerals) a les dietes de porcs es rea-litza, generalment, amb l’addició de correctors vitaminicominerals. Generalment, l’addició de minerals, com ara el Cu i el Zn, a les dietes de porcs es fa de forma massiva. Com a conseqüèn-cia d’això, el purí té concentracions altes en aquests elements i pot provocar una concen-tració excessiva al sòl i, en casos extrems, pot causar toxicitat a les plantes i als microorga-nismes. L’acumulació anual de Cu i Zn a la part superior del sòl podria minvar en un 35% si es reduïssin les concentracions de Cu a la dieta de 100 ppm i les de Zn de 250 a 100 ppm (Jondre-ville et al., 2003).

Tot això sembla indicar que com a mesura pre-ventiva, en el marc de la Directiva 70/524/CEE, es podrien reduir els nivells màxims de Cu i Zn autoritzats a la ració. El contingut màxim permès actualment excedeix de manera substancial el suplement adequat aconsellat per diverses orga-nitzacions europees i americanes (Taula 4.2). Per contra, el nivell màxim més recent autoritzat de Zn a les dietes per garrins és molt semblant al que recomana l’NRC (1998).

73


Taula 4.2Suplement de Cu i Zn en dietes per garrins i porcs d’engreix (mg/kg de ració)

Fase productiva NRC (1998) INRA (1989) ARC (1981) Nivell màxim permès (70/534/CEE)

Coure Garrins (8-28 kg) 5,5 10 3,6 175

Creixement (28-60 kg) 4 10 3,6 175

Engreix (60-110 kg) 3,5 10 3,6 35-100

Zinc Garrins (8-28 kg) 90 100 45 250

Creixement (28-60 kg) 60 100 45 250

Engreix (60-110 kg) 50 100 45 250

Valors calculats per una ració amb un 90% de MS.

Font: Jondreville et al., 2003.

4.1.2. MILLORA DE LA DIGESTIBILITAT DELS NUTRIENTS

Anteriorment, ja s’ha posat de manifest la importància que pot tenir la utilització digestiva dels nutrients i la seva influència en la quanti-tat i composició de les dejeccions ramaderes. Entre els diferents factors i alternatives exis-tents per modificar la digestibilitat de la dieta, aquí només se citen les de major rellevància i impacte des de l’òptica mediambiental.

4.1.2.1. Ús de fitases

La majoria de les matèries primeres utilitzades en l’alimentació porcina són d’origen vegetal. A la Taula 4.3 es pot veure que les matèries

vegetals contenen quantitats variables (0,22

a 2,22%) de fitats (fòsfor en forma fítica) en

formes molt poc solubles (complexos entre

l’àcid fític i les sals de Ca-Mg, K-Mg o sals

monofèrriques). L’intestí prim dels porcs no

pot absorbir aquests complexos. A més a més,

l’àcid fític és capaç de formar complexos amb

la proteïna i d’inhibir l’acció d’alguns enzims

com les amilases, la tripsina, tirosinasa o la

pepsina, interaccionant així amb la diges-

tió d’altres nutrients de la dieta. Una forma

d’incrementar la utilització digestiva dels

nutrients de la dieta serà mitjançant l’ús de

fitases exògenes.

74

Taula 4.3Característiques analítiques de les matèries primeres (g/kg MS)

Matèries primeres MS MNT MO Ca PTotal

PFític

PTotal

/ Act. fitàsica Digestibilitat P digestible P

Fític (U/kg) P (%) (g/kg)

(%)

Blat de moro 860 97 985 0,04 3,4 3,2 95 20 30,8 1

Blat 864 142 984 0,5 3,3 2,4 73 740 39,4 1,3

Ordi 867 95 977 0,4 3,7 2,2 59 620 32,9 1,2

Triticale 856 127 979 0,5 4 2,8 69 830 43,5 1,7

Sorgo 865 109 984 0,1 2,8 2,4 86 30 25,3 0,7

Pèsol 863 246 971 0,8 3,9 2,3 59 120 40 1,6

Turtó de soja 875 516 934 3,3 7,2 4,4 61 20 32,9 2,4

Turtó de colza 886 368 919 9,6 11,4 9,3 82 10 32 3,6

Turtó de gira-sol 891 316 922 4,5 11,2 9,4 84 0 19 2,1

Segó ordi 867 175 940 1 11,8 10,2 86 3340 49,5 5,8

Segó arròs 877 181 866 2,2 26,9 22,2 83 5 12,4 3,3

Remolatxa 872 183 957 1 8,7 7 81 3850 49,5 4,3

Gluten Blat de moro 889 226 951 0,4 9 6,9 77 3 22,1 2

— MS: Matèria seca— MNT: Matèries nitrogenades totals— MO: Matèria orgànica— P: fòsfor— Digestibilitat P: coeficient d’utilització digestiva del fòsfor

Font: Skiba et al., 2000.

Mroz et al. (1994) posen de manifest la utili-tat de la fitasa microbiana (Aspergillus niger) per millorar la digestibilitat ileal i fecal del P (millora del 45%) i de la majoria dels compo-nents de la dieta (matèria seca (2%), matèria orgànica (2%), proteïna bruta (3%) i calci (9%)). Com a conseqüència de l’addició de l’enzim, la retenció de N, Ca i P va augmen-tar de forma significativa (p<0,01) i l’excreció diària d’aquests elements es va reduir de forma significativa (5,5 , 2,2 i 1,9 g/dia per N, Ca i P, respectivament). Kemme et al. (1997a) van

trobar resultats globals en la mateixa línia (millora

de la digestibilitat del Ca en un 6% i del P en un

14% en afegir fitasa), però presenten diferències

en els valors de digestibilitat segons l’edat dels

animals i d’acord amb la seva capacitat de movi-

ments (menor digestibilitat en caixes metabòli-

ques comparat amb porcs allotjats en condicions

pràctiques amb major capacitat de moviment).

Sembla clar que l’ús de fitases pot suposar una

millora important de l’eficiència digestiva del P

i d’altres minerals com el Ca (Mroz et al., 1994;

75


Kemme et al., 1997a,b; Roberson, 1999 i Gran-dhi, 2001). A més a més, l’ús de fitases també pot contribuir a una millora de la digestibilitat de la proteïna i dels aminoàcids que la compo-nen. Kemme et al. (1999a,b) demostren com l’addició de fitases i àcid làctic a les dietes de porcs en creixement-engreix, estimula la diges-tibilitat ileal i la digestibilitat del N (1,6%) i de la majoria dels aminoàcids essencials, així com d’alguns no essencials. D’altra banda, no troben un efecte sinèrgic entre ambdós compo-nents.

Els beneficis de l’ús de fitases i d’aminoàcids sintètics per porcs en creixement-engreix han estat, també, posats de manifest per Walz i Pallauf (2002), utilitzant un sistema d’alimentació en tres fases (25-50 kg, 50-75 kg i 75-100 kg). Aquests autors obtenen valors similars en els rendiments zootècnics i en les variables de la canal en reduir N i P i incorporar fitases i aminoàcids. Al mateix temps, troben una reducció del 30% del N excretat i del 35% del P excretat per kg d’increment de pes. A més

a més, l’addició de fitases va millorar la diges-tibilitat del Ca (25%) i del Zn (80%).

4.1.2.2. Ús de polisacàrids no amilacis (NSP)

Una estratègia d’alimentació per reduir les emissions de NH

3 a l’ambient, pot ser canviar

l’alimentació amb l’objectiu d’induir canvis en la proporció de N present a l’orina i a les femtes. Una possibilitat seria l’addició d’hidrats de car-boni complexos no digestibles, que s’engloben dins dels grups dels polisacàrids no amilacis (NSP) amb l’objectiu d’augmentar l’activitat microbiana intestinal i així reduir l’excreció de N en orina en forma d’urea per augmentar l’excreció de N en femtes en forma de proteïna bacteriana. El resultat final seria una reducció de la volatilització de NH

3. S’ha vist que l’addició

de ß-glucans així com d’altres NSP també pot canviar l’excreció de N endogen a nivell de l’ílium terminal. Diversos autors troben resul-tats favorables en utilitzar diferents fonts de NSP (Taula 4.4).

Taula 4.4Influència dels polisacàrids no amilacis (NSP) en l’excreció de nitrogen

Autors NSP (% inclusió) Fase productiva Reducció excreció NH3 (%)

Sutton et al., (1997) Cel·lulosa (5%) Engreix 30-50

Canh et al. (1997) Polpa remolatxa (30%) Engreix 47

Shriver et al. (2002) Clova de soja (10%) Creixement-engreix 50

76

En aquesta línia, Bakker (1996) presentava resultats favorables en l’excreció de N en orina utilitzant cel·lulosa o altres fonts de polisacàrids (polpa de remolatxa, clova de soja, farina de coco o fècula de patata). Anteriorment, Kreuzer i Machmuller (1993) van quantificar una reduc-ció lineal de les emissions de N en forma de gas del 0,6% per cada punt d’increment en el per-centatge de polisacàrids no amilacis afegits a la dieta. Resultats de Sutton et al. (1997) mostren com, en afegir un 5% de cel·lulosa a una dieta de blat de moro-soja per a porcs d’engreix amb un 10% de PB (complementada amb AAs sintè-tics), es redueix l’excreció de N en orina. Així mateix, disminueix l’excreció d’amoníac i de N en els purins frescos, de l’ordre del 49 i 33% respectivament, en comparació amb els resul-tats obtinguts amb la dieta control, que con-tenia un 13% de proteïna. Les concentracions d’amoni i N total dels purins emmagatzemats es van reduir un 73 i un 35%, respectivament.

Canh et al. (1997) presenten resultats similars en utilitzar, com a base de l’alimentació, l’ordi o el blat de moro (panís) i afegir polpa de remo-latxa o una mescla de subproductes (farina de llavor de soja, de gira-sol o mandioca). Es pot veure que la inclusió d’un 30% de polpa de remolatxa sucrera redueix un 47% l’emissió de NH3

dels purins. En aquest cas, la relació entre el N urinari i fecal (Un/Nf) va passar de 3,8, per la dieta basada en ordi, a menys de 2 en incre-mentar la quantitat de polisacàrids no amilacis incloent la polpa. Els rendiments zootècnics dels animals van ser similars entre dietes i la retenció de N es va veure significativament (p<0,05) millorada.

En estudis posteriors, Canh et al. (1998b,c) troben una relació lineal entre el contingut en la dieta de NSP i el pH del purí i entre NSP i l’emissió de NH3

. Relació de l’ordre de 0,12 uni-tats de reducció de pH i d’un 5% de l’emissió d’amoníac, per cada 100 grams d’increment en la ingestió diària de NSP.

Shriver et al. (2000) troben una reducció del 10% i del 50% de l’excreció diària de N fecal i urinari, respectivament, en afegir clova de soja (inclusió 10%) o polpa de remolatxa (inclusió 10%) a una dieta basada en blat de moro (panís) i destinada a porcs en creixement-engreix. Ni el rendiment zootècnic, ni les característiques de la canal es van veure afectades per la inclusió d’aquests productes.

Finalment, cal indicar que les estratègies ali-mentàries relacionades amb les fraccions de mono, oligo i polisacàrids de la dieta, que ten-deixen a modificar el balanç de nitrogen per reduir l’impacte ambiental, poden ser moltes i s’han d’esperar nous estudis que aportin més resultats en aquest sentit. Per exemple, Houdijk et al., (1999) veuen com la fracció de nitrogen urinari s’incrementa en utilitzar dietes riques en transgalactooligosacàrids (TGO), però no troben un efecte clar en incrementar la fracció de fructooligosacàrids (FOS). Grandhi (2001) no troba un avantatge clar en l’excreció de N en incorporar hidrats de carboni a les dietes for-mulades a base d’ordi. D’altra banda, Zervas i Zijlstra (2002a,b) mostren com l’excreció de N es veu poc afectada per la inclusió de fibra en la dieta. En canvi, posen de manifest que la pos-sibilitat de reduir el N urinari o fecal utilitzant NSP és superior quan el porc accedeix de forma

77


lliure comparat amb un sistema d’alimentació restringida.

4.1.3. OBJECTIUS QUE ES BUSQUEN EN LA FORMULACIÓ DE RACIONS

Un altre aspecte molt important a l’hora d’es-collir un aliment per a l’alimentació de bestiar és l’objectiu principal sota el qual s’escullen les matèries primeres (i les seves proporcions) que finalment passaran a formar part de la dieta. Així, una primera opció, serà que el principal objectiu del balanç nutritiu de la dieta sigui ínte-grament biològic (màxim rendiment), tendint a maximitzar el guany mitjà diari o la deposició de magre per part del porc; normalment aquest objectiu ha estat el punt central en la definició de les necessitats. D’altra banda, aquest objectiu central s’ha de considerar sota les restriccions que imposa l’economia (mínim cost), atès que l’esforç ha d’estar dirigit a minimitzar els costos d’alimentació; això porta a la necessitat de formu-lar i utilitzar dietes que, amb la mateixa eficièn-cia biològica, tinguin un mínim cost econòmic. Una consideració més recent en la formulació de la dieta seria incorporar una nova restricció per considerar l’impacte ecològic (reduir al mínim l’excreció de P i/o N en les dejeccions dels porcs). Naturalment, en molts casos, una combinació d’aquests objectius hauria de ser el marc general de la formulació de l’aliment. Cal esperar que la cerca conjunta d’aquests objectius, rendiment

de l’animal (eficiència biològica), els resultats econòmics (eficiència econòmica) i l’impacte ambiental (eficiència ambiental) poguessin con-duir a resultats diferents als obtinguts partint d’uns objectius menys estrictes.

Sens dubte, la utilització de l’objectiu mediam-biental per davant de l’econòmic encareix el preu del pinso. Com a contrapartida, també s’ha de tenir present que eliminar de l’explotació els elements residual produïts té igualment un cost econòmic que cal considerar. Els resultats de Dit Bailleul et al. (2001) indiquen que l’augment de la penalització dels excessos d’aminoàcids en la funció objectiu incrementa relativament poc el cost, comparat amb la reducció de contin-gut de proteïna bruta que s’aconsegueix (Taula 4.5). Per exemple, augmentant la penalització ambiental en el cost de l’aliment en un 6% a la Bretanya francesa durant l’any 1995, es va obtenir una reducció del 42% en l’excreció de nitrogen. Al Québec (Canadà), un augment de la penalització ambiental en el cost del pinso de l’1% implicava una reducció de l’excreció de nitrogen del 20%.

La clau per la formulació de racions en el pre-sent i futur immediat passarà per trobar la com-binació òptima de nutrients que s’ajusta a un objectiu global (biològic, econòmic i mediam-biental), sense deixar de banda les particu-laritats dels diferents sistemes de producció existents.

78

Taula 4.5Implicacions econòmiques i ambientals associades a diferents criteris d’optimització

utilitzats en la formulació de dietes

Objectiu

Econòmic Intermedi Ambiental

Bretanya francesa (França)

N consumit (kg/porc) 5,85 4,35 4,14

N reduïble* (kg/porc) 2,17 100% 0,67 31% 0,46 21%

Cost aliment (FF/porc) 215 100% 228 106% 249 115%

Québec (Canadà)

N consumit (kg/porc) 5,06 4,51 4,24

N reduïble (kg/porc) 1,38 100% 0,83 60% 0,56 40%

Cost aliment (CAS/porc) 39,75 100% 40,25 101% 43,63 109%

Font: Dit Bailleul et al., 2001.

4.1.4. MANEIG DE L’ALIMENTACIÓ A LA GRANJA

A més de considerar tots els aspectes rela-cionats anteriorment per disposar d’aliments (pinsos) formulats de forma òptima per minimit-zar l’impacte ambiental, és necessari que, a la pràctica (en granja), el maneig de l’alimentació sigui l’adequat. De forma resumida, pot dir-se que s’ha de vetllar perquè cada animal, d’acord amb la fase productiva i estat fisiològic, consu-meixi el pinso més adequat i en la quantitat i format òptim.

4.1.4.1. Alimentació en fases

El principi de l’alimentació per fases parteix de la idea d’ajustar les aportacions de nutrients al pinso a les necessitats dels animals a mesura que van canviant, ja sigui per efecte del creixe-

ment o pels canvis fisiològics associats al procés reproductiu.

Tenir cura de l’alimentació durant el període de creixement-engreix del porc és una forma molt efectiva i pràctica de reduir la quantitat total de N excretat pel porc en femtes i orina. Els resul-tats obtinguts mitjançant simulació per Pomar et al. (1999) són una il·lustració de l’impacte sobre l’excreció de N en incrementar el número de dietes al llarg del període de creixement-finalització (20 a 100 kg). Aquests resultats són esperançadors i indiquen que el nombre de dietes subministrades durant el període de creixement-engreix dels porcs té un impacte significatiu sobre el balanç de N.

En condicions pràctiques, el pas d’una o dos fases a tres o quatre fases, pot conduir a una reduc-ció significativa en l’excreció de N (de fins un 20-25%). Els estudis de camp realitzats (Bradford i

79


Gous, 1991; Chauvel i Granier, 1994; Bourdon et al., 1995 i Paboeuf et al, 2001) corroboren l’interès

de l’alimentació per fases per reduir l’impacte ambiental a les granges de porcs (Taula 4.6).

Taula 4.6Reducció de l’excreció de nitrogen (N) en comparar un sistema d’alimentació en fases amb un sistema

unifase

Autors Tipus alimentació comparada Fase productiva Reducció N-excretat

Bourdon et al. (1995) Multifase 25-100 kg 10%

Multifase+aminoàcids 25-100 kg 40%

Paboeuf et al. (2001) Bifase 26-104 kg 14%

Clones et al. (2003) Bifase gestants 14%

Bradford i Gous (1991), en estudiar els ren-diments zootècnics en porcs (entre 23 i 90 kg de PV) comparant el sistema unifase amb els sistemes multifase, troben que a mesura que s’incrementa el número de fases l’índex de conversió millora, la ingestió de l’aliment es redueix i el greix dorsal també minva.

Chauvel i Granier (1994) i Bourdon et al. (1995) posen de manifest la possibilitat d’obtenir ren-diments zootècnics semblants (ingestió, GMD, IC, rendiment a la canal), tant amb l’alimentació unifase com amb l’alimentació multifase (tres o cinc fases) en porcs en creixement-finalització (25 a 100 kg PV). Chauvel i Granier (1994) troben una reducció significativa (p<0,01) del percen-tatge de múscul en passar d’unifase a multifase, i Bourdon et al. (1995) veuen un major espes-sor de greix en la canal (p<0,05). Això pot rela-cionar-se amb l’excés relatiu d’energia i amb la reducció significativa (p<0,01) de la ingestió de matèries nitrogenades que observen Bourdon et al. (1995) en passar d’una alimentació unifase a una de multifase, i a mesura que la formulació

s’ajusta més al criteri de proteïna ideal. Aquests autors (Chauvel i Granier, 1994) i Bourdon et al., 1995) coincideixen en la reducció de la quanti-tat de nitrogen excretat associat a l’alimentació multifase i a la formulació ajustada al criteri de proteïna ideal. Bourdon et al. (1995) troben que el pas d’un sistema unifase a multifase (tres fases amb mescla de dos pinsos) pot suposar una reducció del nitrogen excretat de fins un 10%. Aquesta reducció de l’excreció pot arribar a ser de fins un 40% si, a més a més, es millora l’equilibri dels aminoàcids de la dieta fins a una situació pròxima a les condicions de proteïna ideal.

Pabouef et al. (2001) comparen l’alimentació unifase (26 a 104 kg) amb l’alimentació bifase (26 a 60 kg i 60 a 104 kg) i observen una reduc-ció del 14% en el nitrogen excretat i sense diferències significatives en el rendiment zoo-tècnic (GMD, IC i variables de la canal). Aquests resultats, sensiblement més modestos que els obtinguts per Pomar et al. (1999), segueixen essent esperançadors a l’hora de planificar el maneig dels aliments a la granja.

80

Finalment, cal indicar que l’alimentació en fases també es proposa com una estratègia per optimitzar la nutrició de les truges repro-ductores. Clowes et al. (2003) van estudiar els efectes de l’ajust de la relació de proteïna amb les necessitats de Lys en les dietes de truges gestants durant les tres primeres gestacions. Per això, es va assignar a cada animal (147 ± 3 kg de mitjana i 14,6 ± 0,5 mm d’espessor de greix dorsal) un dels dos tractaments (1), dieta control amb 15% PB (n=24) o (2) alimentació en fases (n=26) amb una dieta de 12, 13, 16% PB, respectivament, en els períodes 1 (dia 0-38), 2 (dia 39-74) i 3 (dia 75-15) de gestació. Els resultats obtinguts en el balanç de N realit-zat en les truges nul·lípares, posen de manifest una reducció del 20% de l’excreció de N uri-nari en les nul·lípares alimentades en fases en els períodes 1 i 2 i una reducció de l’excreció del 14% en el període 3. De forma global, la reducció de l’excreció de N en els períodes 1 i 2 va ser del 14%. Aquests autors conclouen que l’alimentació en fases de truges en gesta-ció redueix el consum de N dietari i l’excreció de N urinari, així com l’excreció total de N en gestació, sense afectar al pes de les truges al part, la taxa de creixement de la garrinada o els rendiments reproductius subsegüents (interval deslletament-cobriment i la mida de la garri-nada).

4.1.4.2. Selecció lliure entre dietes

Aquesta estratègia de maneig dels aliments consisteix a subministrar a l’animal, de forma simultània, dos dietes amb aportacions nutri-tives diferents (per exemple nivell alt i baix

de PB) perquè l’animal esculli la quantitat de pinso que vulgui menjar de cadascuna. Aquest sistema es basa en la teoria que el porc és capaç de diferenciar els diversos valors nutritius dels dos pinsos i ajustar la proporció consumida de cadascun per cobrir les necessitats. D’alguna manera, pot dir-se que és el porc qui s’ajusta l’alimentació de forma individualitzada i a la seva mesura.

Els resultats obtinguts en els estudis realitzats per Kyriazakis et al. (1990, 1993), a principis de la dècada dels noranta, van ser esperança-dors i indicaven la capacitat del porc per equi-librar el consum de proteïna escollint entre dos dietes extremes, una deficitària i una altra excedentària en proteïna. Així, Kyriazakis et al. (1990), treballant amb porcs d’entre 12 i 30 kg, no troben diferències en el GMD entre animals alimentats amb una dieta única i animals que elegeixen entre dos dietes situades als extrems de les seves necessitats i que, per tant, són dietes no limitants. En aquest cas, suggereixen que l’elecció entre dietes pot ser un mètode per ajustar-se millor a les necessitats individuals, que el sistema de formulació clàssic, basant-se en les necessitats avaluades pel comportament d’un porc mitjà. Estudis realitzats posterior-ment per aquests mateixos autors (Kyriazaquis i Emmans, 1991) posen de manifest que quan els porcs tinguin l’oportunitat de triar entre dietes amb nivells alts o baixos de proteïna escolli-ran aquella composició que permeti corregir els efectes d’una subnutrició proteica anterior, en el cas d’haver existit.

Aquesta capacitat del porc en creixement de poder escollir de forma adequada entre dife-

81


rents dietes per ajustar el consum de proteïna a les seves necessitats sembla que també es presenta a la fase de creixement-finalització (Bradford i Gous, 1991 i Kyriazakis et al., 1993). De totes maneres, hi ha resultats contradicto-ris, per exemple Nam i Aherne (1995) van rea-litzar un estudi comparatiu entre els sistemes d’alimentació en fases i el sistema de tria de dieta. Les tres fases de creixement amb què es va treballar van ser 20-50 kg, 50-70 kg i 70-105 kg de pes viu. Aquests autors, basant-se en els resultats obtinguts, qüestionen els avan-tatges del sistema d’elecció de dietes compa-rant-lo amb l’alimentació en fases. Per tant, per l’etapa de creixement-finalització, posen en qüestió l’habilitat dels porcs per seleccionar un consum de proteïna adequat a les seves neces-sitats en subministrar dos dietes de diferent nivell proteic.

Tot sembla indicar que el porc té certa capa-citat per triar entre dietes alternatives amb

nivell de proteïna, d’aquesta manera tendeix a ajustar el consum dels diferents pinsos d’acord amb les seves necessitats. En tot cas, i com s’ha vist prèviament, els avantatges d’aquest procediment només es posa de manifest quan les dos dietes subministrades no són limitants respecte a la possibilitat de cobrir les neces-sitats de l’animal. Atès que el porc pot tenir certa capacitat per distingir entre pinsos amb diferències marcades de nivell de proteïna, la següent hipòtesi que s’ha de contrastar fa referència a si el porc és capaç de diferenciar dietes amb nivells diferents d’aminoàcids i, en particular, de Lys. Els resultats obtinguts res-pecte a aquestes hipòtesis no són molt conclo-ents (Nam et al., 1995 i Lawlor et al., 2003). Per tant, tot sembla assenyalar que fa falta aprofundir amb més estudis per poder posar a la pràctica les estratègies d’alimentació basa-des en la capacitat per diferenciar dietes amb un o diversos aminoàcids.

82

4.1.5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESARC (Agricultural Research Council) (1981). The nutrient

requirements of Pigs. Commonwhealth Agricultural Bureaux. Slough, UK.

BAKKER, G. C. M. (1996), Interaction between carbohydra-tes and fat in pigs: Impact on energy evaluation of feeds. Ph.D. thesis. Wageningen Institute of Animal Sciences, The Netherlands.

BOURDON, D.; DOURMAD, J. Y.; HENRY, Y. (1995), “Réduction des rejets azotés chez le porc en croissance par la mise en oeuvre de l’alimentation multiphase, asso-ciée à l’abaissement du taux azoté”. Journées de la Recherche Porcine en France, 27:269-278.

BRADFORD, M. M. V.; GOUS, R. M. (1991), “A comparison of phase feeding and choice feeding as methods of mee-ting the amino acid requirements of growing pigs”. Animal Production, 52:323-330.

CVB (1998), Table of feedstuffs. Information about chemi-cal composition, digestibility and feeding value. Cen-traal Veevoiderbureau, Llelystad, The Netherlands.

CANH, T. T.; AARNINK, A. J. A.; SCHUTTE, J. B.; SUTTON, A., LANGHOUT, D. J.; VERSTEGEN, M. W. A. (1998a), “Dietary protein affects nitrogen excretion and ammonia emis-sion from slurry of growing-finishing pigs”. Livestock Production Science, 56:181-191.

CANH, T. T.; AARNINK, A. J. A.; VERSTEGEN, M. W. A.; SCHRAMA, J. W. (1998b), “Influence of dietary factors on the pH and ammonia emission of slurry from growing-finis-hing pigs”. Journal of Animal Science, 76:1123-1130.

CANH, T. T.; SUTTON, A. L.; AARNINK, A. J. A.; VERSTEGEN, M. W. A.; SCHRAMA, J. W.; BAKKER, G. C. M. (1998c), “Die-tary carbohydrates alter the fecal composition and pH and the ammonia emission from slurry of growing pigs”. Journal of Animal Science, 76:1887-1895.

CANH, T. T.; VERSTEGEN, M. W. A.; AARNINK, A. J. A.; SCHRAMA, J. W. (1997), “Influence of dietary factors on nitro-gen partitioning and composition of urine and feces of fattening pigs”. Journal Animal Science, 75:700-706.

CASTAING, J.; CAMBEILH, D. (1998), “Incidence d’une réduc-tion du taux azoté dans des aliments à base de céréa-les et équilibrés en acides aminés, pour porcelets sevrés”. Journées de la Recherche Porcine en France, 30:217-222.

CHAUVEL, J.; GRANIER, R. (1994), “Incidence de l’utilisation d’aliments à taux azotés décroissants sur les perfor-mances zootechniques et les rejets du porc charcu-tier”. Journées de la Recherche Porcine en France, 26:97-106.

CLOWES, E. J.; KIRKWOOD, R.; CEGIELSKI, A.; AHERNE, F. W. (2003), “Phase feeding protein to gestating sows over three parities reduced nitrogen excretion without affecting sow performance”. Livestock Pro-duction Science, 81:235-246.

CROMWELL, G. L.; COFFEY, R. D. (1995), Nutrient manage-ment from feed to field. Presented at the Word Pork Expo., June 9-10, Des Moines, IA.

DE LANGE, K.; NYACHOTI, M.; BIRKETT, S. (1999), “Manipu-lation of diets to minimize the contribution to envi-ronmental pollution”. Advances in Pork Production, 10:173.

DEN HARTOG, L. A.; HUISMAN, J.; VERSTEGEN, M. W. A.; VAN

WEERDEN, E. J. (1987), 38th Annual Meeting EAAP, Lisboa.

DIT BAILLEUL, P. J; RIVEST, J.; DUBEAU, F.; POMAR, C. (2001), “Reducing nitrogen excretion in pigs by modifying the traditional leaf-cost formulation algorithm”. Livestock Production Science, 72:199-211.

GRANDHI, R. R. (2001), “Effect of dietary ideal amino acid ratios, and supplemental carbohydrase in hulless-barley-based diet on pig performance and nitro-gen excretion in manure. Agriculture and Agri-Food Canada, Brandon Research Centre”. Canadian Journal of Animal Science, 81:125-132.

Göteborg protocol (1999), “Protocol to the 1979 con-vention on long-range transboundary air pollution to abate acidification, eutrophication and ground-level ozone”. Disponible en: <http://www.unece.org/env/lrtap/status/lrtap_s.htm>.

HOUDIJK, J. G. M.; BOSCH, M. W.; TAMMINGA, S.; VERSTEGEN, M. W. A.; BERENPAS, E. B.; KNOOP, H. (1999), “Apparent ileal and total-tract nutrient digestion by pigs as affected by dietary nondigestible oligosaccharides”. Journal of Animal Science, 77:148-158.

HUISMAN, J.; BEYNEN, A. C.; VAN WEERDEN, E. J.; WEST, C. E.; VAN LEEUWEN, P. (1985), 39 Tagung der Gessellscchaft für Emahrungsphysiologie der Haustiere. Gottingen.

INRA (Institut National de la Recherche Agronomique). (1989), Alimentation des animaux monogastriques: porc, lapin, volailles. INRA Editions.

83


INRA (2002) (Institut National de la Recherche Agrono-mique), Tables de composition et valeur nutritive des matières premières destinées aux animaux d’elevage. INRA Editions.

JONDREVILLE, C.; GÁLVEZ, J. F. (1995), Estimación de la diges-tibilidad de aminoácidos en cereales y sus subproduc-tos en dietas para ganado porcino. Institut Technique des Céréales et des Fourrages. França.

JONDREVILLE, C., REVY, P. S., DOURMAND, J. Y. (2003), “Die-tary means to better control environmental impact of cooper and zinc by pigs from weaning to slaughter”. Livestock Production Science, 84:147-156.

JONGBLOED, A. W.; LENIS, N. P. (1992), “Alteration of nutri-tion as a means to reduce environmental pollution by pigs”. Livestock Production Science, 31:75-94.

KEMME, P. A.; JONGBLOED, A. W.; MROZ, Z.; BEYNEN, A. C. (1997a), “The efficacy of Aspergillus niger phytase in rendering phytate phosphorus available for absorp-tion in pigs is influenced by pig physiological status”. Journal of Animal Science, 75:2129-2138.

KEMME, P. A; RADCLIFFE, J. S.; JONGBLOED, A. W.; MROZ, Z. (1997b), “Factors affecting phosporus and calcium digestibility in diets for growing-finishing pigs”. Journal of Animal Science, 75:2139-2146.

KEMME, P. A.; JONGBLOED, A. W.; MROZ, Z.; KOGUT, J.; BEYNEN, A. C. (1999a), “Digestibility of nutrients in growing-finishing pigs is affected by Aspergillus niger phytase, phytate and lactic acid levels 1. Apparent ileal diges-tibility of amino acids”. Livestock Production Science, 58:107-117.

KEMME, P. A.; JONGBLOED, A. W.; MROZ, Z.; KOGUT, J.; BEYNEN, A. C. (1999b), “Digestibility of nutrients in growing-finishing pigs is affected by Aspergillus niger phytase, phytate and lactic acid levels 2. Apparent total tract digestibility of phosphorus, calcium and magnesium and ileal degradation of phytic acid”. Livestock Pro-duction Science, 58:119-127.

KERR, B. J.; YEN, J. T.; NIENABER, J. A.; EASTER, R. A. (2003), “Influences of dietary protein level, amino acid supplementation and environmental temperature on performance, body composition, organ weights and total heat production of growing pigs”. Journal of Animal Science, 81:1998-2007.

KREUZER, M.; MACHMULLER, A. (1993), “Reduction of gaseous nitrogen emission from pig manure by increasing the level of bacterially fermentable substrates in the

ration”. En: VERSTEGEN, M. W. A.; DEN HARTOG, L. A.; VAN KEMPEN, G. J. M.; METZ, J. H. M. (ed.) Nitrogen Flow in Pig Production and Environmental Consequen-ces. EAAP Publ. 69:151-156. Pudoc, Wageningen, The Netherlands.

KYRIAZAKIS, I.; EMMANS, G. C. (1991), “Diet selection in pigs: dietary choices made by growing pigs following a period of underfeeding with protein”. Animal Pro-duction, 52:337-346.

KYRIAZAKIS, I.; EMMANS, G. C.; TAYLOR, A. J. (1993), “A note on the diets selected by boars given a choice bet-ween two foods of different protein concentrations from 44 to 103 Kg live weigth”. Animal Production, 56:151-154.

KYRIAZAKIS, I.; EMMANS, G. C.; WHITTEMORE, C. T. (1990), “Diet selection in pigs: choices made by growing pigs given foods of diferent protein concentrations”. Animal Production, 51:189-199.

LAWLOR, P. G.; LYNCH, P. B.; CAFFREY, P. J.; O’DOHERTY, J. V. (2003), “The effect of choice feeding complete diets on the performance of weaned pigs”. Animal Science, 76:401-412.

LE BELLEGO, L.; NOBLET J. (2002), “Performance and utili-sation of dietary energy and amino acids in piglets fed low protein diets”. Livestock Production Science, 76:45-58.

LEE, P. A.; KAY, R. M. (2003), “The effect of commercially formulated, reduced crude protein diets, formulated to 11 apparent ileal digestible essential amino acids, on nitrogen retention by growing and finishing boars”. Livestock Production Science, 81:89-98.

LENIS, N. P. (1992), “Digestible amino acids for pigs. Assessment of requirements on ileal digestible basis”. Pigs News Info, 13:31N-39N.

LENIS, N. P.; VAN DER MEULEN, J.; VAN DIEPEN, J. T. M.; BAKKER, J. G. M.; JONGBLOED, R. (1996), “Utilization of nitrogen and amino acids in growing pigs as affec-ted by the ratio between essential and nonessential amino acids in the diet”. Journal of Animal Science, 74 (Suppl. 1):172.

MROZ, Z.; JONGBLOED, A. W.; KEMME, P. A. (1994), “Appa-rent digestibility and retention of nutrients bound to phytate complexes as influenced by microbial phytase and feeding regimen in pigs”. Journal of Animal Science, 72:126-132.

NAM, D. S.; AHERNE F. X. (1995), “A comparison of choice and phase feeding for growing-finishing pigs”. Cana-dian Journal of Animal Science, 75:93-98.

84

NOBLET, J.; LE BELLEGO, L.; VAN MILGEN, J.; DUBOIS, S. (2001), “Effects of reduced dietary protein level and fat addition on heat production and nitrogen and energy balance in growing pigs”. Animal Reserche, 50:227-238.

NRC (National Research Council). Nutrient requirements of swine. National Research Council, 10th revised edition, 1998. National Academy Press, Washington, DC.

PABOEUF, F.; CALVAR, C.; LANDRAIN, B.; ROY, H. (2001), “Impact de la réduction des niveaux alimentaires en matière azotée totale, en phosphore, en cuivre et en zinc sur les performances et les rejets des porcs char-cutiers”. Journées de la Recherche Porcine en France, 33:49-56.

POMAR, C.; DIT BAILLEUL, P. J.; RIVEST, J. (1999), “Alimentar mejor los cerdos para proteger el medio ambiente”. Anaporc, 193:87-102.

ROBERSON, K. D. (1999), “Estimation of the phospho-rus requirement of weanling pigs fed supplemental phytase”. Animal Feed Science and Technology, 80:91-100.

SHRIVER, J. A.; CARTER, S. D.; SENNE, B. W.; PETTEY, L. A. (2000), Effects of adding fiber sources to low crude protein, amino acid supplemented diets on nitrogen excretion, performance, and carcass traits of finishing pigs. Animal Science Research Report, Oklahoma State University, 104-110.

SKIBA, F.; HAZOUARD, I.; BERTIN, J. M.; CHAUVEL, J. (2000), “Digestibilité du phosphore de 14 matières premières

et influence de la phytase végétale dans l’alimentation du porc charcutier”. Journées de la Recherche Porcine en France, 32:169-175.

STEIN, H. H.; AREF, S.; EASTER, R. A. (1999), “Comparative protein and amino acid digestibilities in growing pigs and sows”. Journal of Animal Science, 77:1169-1179.

STEIN, H. H.; KIM, S. W.; NIELSEN, T. T.; EASTER, R. A. (2001), “Standarized ileal protein and amino acid digestibi-lity by growing pigs and sows”. Journal of Animal Science, 79:2113-2122.

SUTTON, A. L.; KEPHART, K. B.; PATTERSON, J. A.; MUMMA, R.; KELLY, D. T.; BOGUS, E.; JONES, D. D.; HEBER, A. (1997), Dietary manipulation to reduce amonia and odour compounds in excreta and anaerobic manure storages. Proc. Int. Symposium: Ammonia and Odour Control from Animal Production Facilities, Vinkeloord, The Netherlands, 245-252.

WALZ, O. P.; PALLAUF, J. (2002), “Microbial phytase com-bined with amino acidsupplementation reduces P and N excretion of growing and finishing pigs without loss of performance”. International Journal of Food Science and Technology, 37:835-848.

ZERVAS, S.; ZIJLSTRA, R. T. (2002a), “Effects of dietary protein and oathull fiber on nitrogen excretion pat-terns and postprandial plasma urea profiles in grower pigs”. Journal of Animal Science, 80:3238-3246.

ZERVAS, S.; ZIJLSTRA, R. T. (2002b), “Effects of dietary protein and fermentable fiber on nitrogen excretion patterns and plasma urea in grower pigs”. Journal of Animal Science, 80:3247-3256.

85

Els aspectes relatius a la utilització d’aigua en l’explotació tenen especial importància des del moment que estan implicats directament en el consum d’un recurs natural escàs. Dins el con-text de la minimització de l’impacte ambiental associat a les explotacions porcines, l’aigua és important com a recurs imprescindible per la vida de l’animal i també per la seva contri-bució a la variació en el volum de purins que es genera a l’explotació.

La utilització d’aigua en una granja (Taula 4.7) es distribueix bàsicament de la següent manera:

— Utilització per part dels animals

— Refrigeració dels animals

— Neteja de les instal·lacions

També s’ha de tenir en compte l’aigua que es fa

servir dins el marc d’aplicació de les mesures de

bioseguretat:

— Higiene dels treballadors

— Ompliment de guals de desinfecció

4.2. GESTIÓ DE L’AIGUA A L’EXPLOTACIÓ PORCINA

Taula 4.7Distribució del total d’aigua consumida diàriament per una explotació de cicle tancat segons la seva

utilització, valors obtinguts per mostreig en diferents granges del Canadà

Destinació de l’aigua consumida Utilització mitjana Percentatge del total d’aigua (l/truja i dia) consumida per l’explotació

Aigua de consum 72,3 72,9%

Refrigeració dels animals,1 total

Creixement-engreix 22,4 22,6%

Lactació 0,3 0,3%

Neteja 3,1 3,1%

Bioseguretat 1 1,1%

Valor mitjà general en totes les funcions 89,5 100%

1. Extrapolat com el valor mitjà per truja present.

Font: Froese i Small, 2001.

En el present document es pretén revisar els di-ferents usos de l’aigua a les explotacions porci-nes. S’hi esmenten els factors que fan variar el volum d’aigua emprat i es desenvolupen detin-gudament aquells aspectes susceptibles de fer

que la utilització sigui ineficient i contribueixi, d’aquesta manera, a augmentar la quantitat d’aigua utilitzada i el volum de purins generat per l’explotació.

86

4.2.1. AIGUA UTILITZADA PELS ANIMALS

L’aigua que fan servir els animals comprèn tant la quantitat necessària per mantenir el seu equilibri hídric intern com les quantitats que el porc utilitza per a d’altres finalitats externes (termoregulació, joc...).

S’entén per necessitats o requeriments d’aigua, la quantitat d’aigua que el porc ha d’ingerir o consumir amb l’única finalitat de mantenir un adequat equilibri hídric. S’ha de tenir en compte el gran nombre de factors que influeixen en aquest equilibri hídric. Així doncs, segons la fase de producció considerada, l’aigua en el porc desenvoluparà en major o menor mesura una sèrie de funcions fisiològiques directament relacionades amb la producció (manteniment, creixement, gestació, lactació...) i d’altres d’indirectament relacionades (manteniment de

teixits i òrgans, termoregulació, manteniment de l’homeòstasi mineral...). A més, l’aigua és també el vehicle d’excreció de productes finals de la digestió i del metabolisme, de fac-tors antinutricionals ingerits amb la dieta o de fàrmacs i els seus metabòlits.

A la pràctica, quan es parla dels requeriments d’aigua dels animals, generalment s’està par-lant de la quantitat total d’aigua que el porc empra (aigua que retira de la línia de submi-nistrament) i no es distingeix entre l’aigua que ingereix o consumeix segons les seves necessi-tats, l’aigua utilitzada per a d’altres finalitats o la quantitat que es malgasta.

A la Taula 4.8 es mostra un resum de les dades mitjanes i rangs de variació referents a la utilitza-ció d’aigua, registrats en diferents estudis segons la fase de producció. Les Taules 4.9 a 4.13 indi-quen les dades corresponents a aquests estudis.

Taula 4.8Utilització d’aigua en porcs en diferents fases productives

Animal/fase productiva Valor mitjà (l/animal i dia) Rang (l/animal i dia) Nombre d’autors

Truja buida 11,6 3

Truja gestant 15,6 8,5 - 23,4 26

Truja lactant 19,4 9,4 - 26,6 20

Garrí transició 3 1,9 - 2,6 15

Porc creixement 6 4,8 - 7,4 4

Porc engreix 12 9,4 - 15,2 2

Porc creixement-engreix 8,3 4 - 6,0 11

Font: valors obtinguts segons les dades publicades per diferents autors.

87


Com es pot observar, en tots els aspectes referents a la utilització d’aigua per part dels porcs, el denominador comú és la gran varia-bilitat existent “entre” i “intra” estudis. Això reflecteix, d’una banda, la gran variabilitat en les condicions de realització de cada estudi i, d’una altra, les diferències entre porcs a escala individual. Tot i aquesta variabilitat, en observar els diferents valors mitjans obtin-guts, es pot veure que hi ha certa coherèn-cia en el comportament d’utilització d’aigua per part dels porcs. Així, a una truja buida se li pot assignar un consum mitjà diari d’aigua

d’11,6 l, 15,6 l a una truja gestant, 19,4 l si la truja és lactant, 3 l a porcs en transició i 8,3 l en el cas d’un porc en creixement-engreix. El procediment que s’ha seguit per obtenir els rangs mitjans ha consistit en calcular el valor mitjà dels valors mínims i màxims obtinguts en els diferents estudis, emprant els valors resultants com a mínim i màxim del rang mitjà. Així, els rangs per truges gestants oscil·len entre 8,5 i 23,4 l/truja i dia, per lac-tants entre 9,4 i 26,6 l/truja i dia, per porcs en transició varia d’1,9 a 2,6 l/porc i dia i per porcs d’engreix de 4,0 a 6,0 l/porc i dia.

Taula 4.9

Utilització d’aigua en truges buides

Autor Any Utilització mitjana d’aigua (l/truja/dia)

Bauer 1982 11,5

Mroz et al.a 1990 11,8

Almond 1995 12

Valor mitjà 11,6

a. De Morillo, 2003.

88

Taula 4.10

Utilització d’aigua en truges gestants

Autor Any Utilització mitjana d’aigua Rang d’utilització (L/truja/dia) (L/truja/dia)

Friend 1971 7,5

Rileyb 1978 13,5

Pollmannd 1979 24,8 3,4-46,2

Bauerb 1982 20

Lightfoot i Armsbyb 1984 19

Madece 1985 13 9-17

Madece 1985 15

Klopfenstein et al.a 1986 11,4 7,6-15,2

Diblik 1986 12,6 9,6-14,2

CPAQ, Agriculture Canada 1988 15 13-17

Kuperusd 1988 24,5

Fraser i Phillips 1989 13 9-17

Gilld 1989 4,3 2,6-5,9

Madec et al.a 1990 11,4 7,6-15,2

Jourquin et al. 1992 7,5

Phillips et al.a 1994 11,4 7,6-15,2

Almond 1995 18,5 12-25

Klopfenstein et al. 1995 13 4-40

Cargill et al. (PPPI Research Highlights) 1999 11,7 1,6-40

North Carolina, water intake of Pigs, Swine News, Feb.c 1999 26

The Netherlands, The Dutch Water Consumption, Research Institute for Pig Husbandryc 1999 10

Weidaf 2000 18,75

Prairie Swine Centre, Pork Production Reference Guidec 2000 15

Froese i Small 2001 15,7

Almond 2002 16,4 11,1-24,6

Massé 2003 15,2 8,1-22,3

Devant 2003 28,9 21,4-36,5

Valor mitjà 15,6 8,5-23,42

a. Dades d’Almond 1995, 2002 / b. dades de l’NRC 1998 / c. de Froese i Small, 2001 / d. de Morillo, 2003 / e. de Fraser et al., 1993 / f. de Desroches et al., 2001.

Font: Valors obtinguts segons dades publicades per diferents autors.

89


Taula 4.11

Utilització d’aigua en porcs de transició

Autor Any Utilització mitjana d’aigua Rang d’utilització (L/truja/dia) (L/truja/dia)

Garner i Sandersa 1937 19,4

Mahana 1969 12,7 9,3-21,5

Frienda 1971 8,1

Lightfoota 1978 18 12-40

Rileya 1978 25,1

Friend i Wolynetza 1981 15

Bauer 1982 19,9

Lightfoot i Armsbya 1984 17,7

Diblik 1986 12,7 8-20,3

Fraser i Phillipsa 1989 14 6,1-21,7

Gillb 1989 9,9 8,1-11,8

Phillips et al.a 1990 14

Almond 1995 20 10-30

Klopfenstein et al. 1995 20

North Carolina, water intake of Pigs, Swine News, Feb.c 1999 32

Weidad 2000 26,25

Kienholz et al.d 2000 20

Prairie Swine Centre, Pork Production Reference Guidec 2000 20


Almond 2002 6,4 5,5-7,4

Devant 2003 38,4 26-59,9

Valor mitjà 19,4 9,4-26,6

a. De Brooks i Carpenter 1993.

b. De Morillo, 2003.

c. De Froese i Small, 2001.

d. De Desroches et al., 2001.

90

Taula 4.12

Utilització d’aigua en porcs de transició

Autor Any Utilització mitjana d’aigua Rang d’utilització

(L/truja/dia) (L/truja/dia)

Wahlstrom et al. 1970 4,6 3,9-5,3

Gill et al.b 1986 1 0,5-1,5

Barberc 1989 1 0,8-1,3

Almond 1995 2,8

Russell et al. 1996 2,3 1,3-2,3

Patience et al. 1997 2,3 1,6-2,9

Laitat 1999a 1,7 1,3-2,1

North Carolina, water intake of Pigs, Swine News, Feb.a 1999 3

The Netherlands, The Dutch Water Consumption, Research Institute for Pig Husbandrya 1999 1,4

Weidad 2000 11,2

Laitat 2000 1,9 1,6-2,3

Prairie Swine Centre, Pork Production Reference Guidea 2000 3

Dewey 2001 1,5 1,4-1,6


Almond 2002 4,3 4,7-3,8

Valor mitjà 3 1,9-2,6

a. De Froese i Small, 2001.

b. Dades de l’NRC 1998.

c. Dades d’Almond 2002.

d. De Desroches et al., 2001.

91


Taula 4.13

Utilització d’aigua en porcs en creixement-engreix

Autor Any Fase de producció considerada Utilització mitjana d’aigua Rang d’utilització (L/truja/dia) (L/truja/dia) (L/porc/dia)

O’Connell- Motherway et al. 1998 Creixement 4,1 2,8-5,4

Turner 1999 Creixement 4,3 3,5-5,1

Albar i Granier 1999b Creixement 5,7 4,8-6,9

Almond 2002 Creixement 10 8-12


Albar i Granier 1999b Engreix 7,9 6,8-10,4

Almond 2002 Engreix 16 12-20


Gill et al. 1987 Creixement-engreix 4,9 4,2-5,6

Harmon 1998 Creixement-engreix 6 5,8-6,3

Albar i Granier 1999a Creixement-engreix 6,2 5,7-6,6

North Carolina, water intake of Pigs, Swine News, Feb.a 1999 Creixement-engreix 17

The Netherlands, The Dutch Water Consumption, Research Institute for Pig Husbandrya 1999 Creixement-engreix 4,6

Weidab 2000 Creixement-engreix 15

Kienholz et al.b 2000 Creixement-engreix 10

Brumm 1998 2000 Creixement-engreix 5 3,8-6

Prairie Swine Centre, Pork Production Reference Guidea 2000 Creixement-engreix 7

Froese i Small 2001 Creixement-engreix 7,7

Almond 2002 Creixement-engreix 7,6 4,9-5,3

Valor mitjà 8,3 4-6

a. pres de Froese i Small, 2001.

b. pres de Desroches et al., 2001.

92

Això no obstant, en avaluar les dades publica-des respecte a la utilització d’aigua per part dels porcs, sempre és important comprovar les con-dicions de recollida d’aquestes dades, tenint en compte els factors que més influeixen en aquest paràmetre (temperatura, tipus de dieta, tipus d’abeurador, humitat, freqüència d’administració de l’aigua, condicions d’allotjament, grau d’estrès...). Aquestes condicions poden influir fins al punt de fer que els valors d’utilització d’aigua no puguin ser directament comparables entre estudis.

4.2.2. VIES D’ENTRADA I SORTIDA DE L’AIGUA A L’ORGANISME ANIMAL

El balanç hídric a l’organisme s’estableix grà-cies a les entrades i sortides d’aigua per les diferents vies. La contribució relativa de cada una de les entrades i sortides és variable i depèn de diferents factors.

Hi ha dos fonts principals que contribueixen a l’entrada d’aigua a l’organisme: l’aigua de beguda junt amb l’aigua continguda en els in-gredients i, a més, a nivell intern s’ha de con-siderar l’aigua provinent del metabolisme dels greixos, carbohidrats i proteïnes (aigua meta-bòlica).

L’aigua continguda i disponible al nivell de l’organisme pot perdre’s per quatre vies prin-cipals:

1. A través de l’orina. Aquesta és la via princi-pal d’excreció d’aigua en el porc, tot i que la quantitat d’aigua excretada varia àmplia-ment ja que els ronyons tenen la funció de regular el volum i composició dels fluids

corporals, i excreten més o menys aigua segons la seva ingestió i excreció a través d’altres vies.

2. A través de les femtes. La producció diària d’excrements en els porcs constitueix el 8-9% del seu pes viu, amb un contingut en aigua d’entre el 62 i el 79% (Brooks i Car-penter, 1993).

3. Durant el procés de la respiració. El fet d’humitejar i portar a la temperatura cor-poral l’aire respirat fa que durant el cicle inspiració-espiració es produeixi una pèrdua d’humitat continua. L’aire s’expulsa amb una saturació aproximada del 90% (Roubicek, 1969).

4. Evaporació (pell): transpiració i calor insen-sible. Les pèrdues per suor i calor insensi-ble no són importants, ja que en el porc la majoria de glàndules sudorípares es troben inactives.

D’altra banda, també contribueix a l’establi-ment del balanç hídric l’aigua invertida en producció de llet i formació de teixits (en creixement o gestació), així com en el seu man-teniment i renovació.

4.2.3. FACTORS QUE AFECTEN L’ÚS D’AIGUA PER PART DE L’ANIMAL

4.2.3.1. Factors relacionats amb l’ambient climàtic

El principal factor mediambiental que con-tribueix a un major intercanvi d’aigua és la temperatura ambiental i els factors que inci-deixen en la sensació tèrmica (humitat, velo-

93


citat de l’aire...). Així, la magnitud de les pèrdues d’aigua per l’orina i per la respiració s’incrementa amb l’augment de la sensació de calor; fet que, fonamentalment, es deu a una pujada de la temperatura ambiental per sobre de la zona de neutralitat o confort tèrmic.

Les pèrdues a través de la respiració depenen tant de la temperatura com de la humitat rela-tiva, augmenten amb l’increment de la primera i disminueixen en ascendir la segona. Com a exemple, Holmes i Mount (1967) van estimar unes pèrdues diàries d’aigua per respiració de 0,29 i 0,58 l en porcs de 20 i 60 kg de PV sota condicions de termoneutralitat (20°C). Brooks i Carpenter (1993) posen de manifest que, en condicions de punt de rosada constant de 10°C, la pèrdua d’aigua per aquesta via augmenta de 0,40 a 1,25 l/porc i dia quan la temperatura puja de 15,6 a 24,4°C. Mentre que a una tempe-ratura constant de 29,4°C, en ascendir la humi-tat relativa de 50 al 90% disminueix la pèrdua d’1,61 a 0,59 l/porc i dia.

Pel que respecta a les pèrdues d’aigua a través de l’orina, s’ha de dir que l’increment en la utilització d’aigua associat amb un ascens en l’excreció urinària és un mecanisme efectiu de termoregulació, pel qual el porc pot perdre calor corporal. La magnitud de les pèrdues a través d’aquesta ruta depèn de la temperatura i quantitat de l’aigua consumida i de la tempera-tura i quantitat d’orina excretada.

Brooks i Carpenter (1993) i NRC (1998) ofe-reixen una revisió àmplia d’estudis que d’alguna forma aporten coneixements sobre la influència de l’ambient climàtic en les necessitats i ús de l’aigua per part dels porcs en diferents estats del

cicle productiu. En termes generals, pot dir-se que per a qualsevol pes considerat, el consum d’aigua creix amb l’augment de la temperatura ambiental, especialment quan és fora del rang de termoneutralitat. Això es deu a la posada en marxa de mecanismes fisiològics de termoregu-lació que, a més d’afectar a la ingestió d’aigua, també variarà la ingestió d’aliment.

4.2.3.2. Factors relacionats amb el maneig de l’alimentació

Règim d’alimentació

El primer factor alimentari que cal considerar és la quantitat d’aliment sec subministrat a l’animal, ja que el consum d’aigua està correla-cionat positivament amb la ingestió d’aliment. Així, en porcs en creixement i en truges no lactants, es pot dir que les necessitats d’aigua expressades en pes són aproximadament el doble que la ingestió d’aliment sec, en tot cas el valor de la ràtio aigua/pinso tendeix a reduir-se amb l’edat dels animals (ARC, 1981 a Brooks i Carpenter, 1993).

En porcs deslletats, la relació entre el consum d’aliment i el d’aigua va ser descrita per Brooks et al. (1984) utilitzant la següent equació:

Consum d’aigua (l/dia) = 0,149 + (3,053 x consum d’aliment sec en kg /dia)

Braude et al. (1957) van administrar a 79 porcs aliment sec i aigua sense restricció (més de 3 kg/porc i dia) per estudiar la quantitat d’aigua ingerida pels animals. De les 10 setmanes a les 22, la ràtio mitjana aigua-aliment va ser de 2,56:1. De les 16 setmanes a les 18, la màxima

94

ingestió d’aigua i aliment va ser de 7 i 2,7 kg/porc, respectivament, amb una ràtio mitjana aigua-aliment de 2,59:1.

En tot cas, s’ha de tenir en compte que l’animal ha de satisfer tant les necessitats en nutrients, com les d’ompliment gàstric per cobrir totes les seves necessitats fisiològiques. Així, l’ús de pinsos molt concentrats en nutrients per uni-tat de volum pot modificar la relació aigua-ali-ment sec consumit, això fa que el porc tendeixi a beure més aigua per omplir l’estómac i miti-gar, d’aquesta manera, la sensació de gana.

A la pràctica, l’alimentació a voluntat (“ali-mentació ad libitum”) s’utilitza de forma gene-ralitzada en les fases de transició, creixement i engreix. En canvi, l’alimentació restringida és habitual a l’alimentació dels reproductors (mascles i truges en gestació) per evitar-ne l’engreixament excessiu.

La pràctica de diluir les dietes augmentant el contingut de fibra pot cobrir les necessitats en volum de la ració de les reproductores i evitar la sensació de gana, fent que aquest factor no contribueixi al consum d’aigua. L’ús de

dietes diluïdes pot ser útil per a les truges en gestació, constituint una possible estratègia per defugir un consum excessiu d’aigua. L’ús de dietes diluïdes en truges lactants o porcs en creixement-engreix pot ser poc funcional, ja que pot influir de forma negativa en el rendi-ment dels animals.

Massé et al. (2003) van avaluar l’impacte que produeix la incorporació de fibra a la dieta sobre el comportament de truges gestants i sobre el volum i característiques dels purins. Van utilitzar tres dietes amb tres nivells dife-rents de fibra: 23, 18 i 5,3% (Taula 4.14). La utilització diària d’aigua, per part de les truges gestants, va tendir a disminuir amb l’augment de la proporció de fibra de la dieta, tot i que la variabilitat d’aquest paràmetre va ser molt alta i no es van observar diferències estadística-ment significatives entre tractaments. Pel que fa a la producció d’orina, va disminuir marca-dament amb l’augment de l’aportació de fibra, essent un 54% inferior en truges alimentades amb la dieta del 23% de fibra respecte a la dieta control (p<0,06).

95


Taula 4.14Valors mitjans i desviacions estàndard de la utilització d’aigua, massa d’orina i femtes, massa de purins i

ràtio orina/femtes per truges gestants alimentades amb tres dietes amb diferents nivells de fibra

Dieta Molt alta en fibra Alta en fibra Control

Consum d’aigua (l/d) 12,59 ± 5,91 14,86 ± 9,07 15,22 ± 7,08

Massa d’orina (kg/d) 5,24 ± 5,29 9,25 ± 7,74 11,40 ± 7,12

Massa de femtes (kg/d) 6,74 ± 1,58a 3,99 ± 1,16b 1,60 ± 0,82c

Massa de purins (kg/d) 10,16 ± 2,94 11,98 ± 9,34 12,37 ± 8,06

Ràtio orina/femtes 0,77 ± 0,32a 2,30 ± 1,45b 7,89 ± 4,83c

a,b,c: dins de cada fila, els valors amb lletra diferent al superíndex difereixen significativament (p<0,05).

Font: Massé et al., 2003.

En tot cas, no s’ha d’oblidar l’important efecte de la fibra sobre l’ompliment gastrointesti-nal en truges gestants sotmeses a un règim d’alimentació restringida. Així, la pràctica ha-bitual d’augmentar el contingut de fibra en gestació imita l’efecte d’aquest increment de la ràtio aigua:aliment i constitueix una estra-tègia per evitar un consum excessiu d’aigua en truges gestants.

Forma de presentació de l’aliment

A l’hora d’acotar la quantitat d’aigua consu-mida pels animals, a més de la quantitat i den-sitat de la dieta també és important considerar la forma de presentació de l’aliment: en sec (farina, grànul o similars) o en líquid (diferents graus de dilució).

En l’alimentació seca el percentatge d’humitat associat a l’aliment és bastant constant i oscil·la entre el 12 i el 14%, depenent de les matèries primeres emprades. Això no suposa una apor-tació molt important d’aigua ingerida amb

l’aliment si ho comparem amb l’aigua que el porc ingereix en beure (per exemple un porc de 60 kg que ingereixi 2 kg de pinso al dia, consu-miria per aquesta via de 240 a 280 ml d’aigua).

En els sistemes d’alimentació líquida, el per-centatge d’humitat de l’aliment subministrat a l’animal és molt més alt, oscil·la entre un 70 i un 80%. Aquest tipus d’alimentació cons-titueix una alternativa al sistema tradicional i implica l’ús de dietes preparades a partir d’una mescla de matèries primeres convencionals seques amb subproductes líquids de la indús-tria alimentària i/o aigua. Per les seves caracte-rístiques, necessita instal·lacions especials que permetin la seva preparació “cuina” i posterior distribució “canonades”. De forma general, es pot dir que en els sistemes d’alimentació líquida la relació aigua:aliment sec varia entre 2,5:1 i 3,5:1 (Brooks i Carpenter, 1993). Seguint amb l’exemple del porc de 60 kg, i considerant una relació aigua:aliment de 3,5:1, aquest consumi-ria diàriament al voltant de 7 l d’aigua de forma directa i associada a l’aliment.

96

L’alimentació seca és la presentació dels ali-ments més tradicional i habitual en l’espècie porcina. Tot sembla indicar que l’alimentació en forma de farina condueix a un major consum d’aigua respecte a l’ús d’aliments granulats. Laitat et al. (1999b) van realitzar un estudi en garrins deslletats alimentats ad libitum avaluant l’ús de farina o de grànuls sobre el rendiment productiu, el consum d’aigua i el comportament alimentari. La utilització diària d’aigua va ser major en els animals alimentats amb farina que en els animals que consumien granulat, la diferència només va resultar sig-nificativament més gran (p<0,01) en comparar grups de trenta animals per corral (2,31 l/dia vs. 1,65 l/dia). En un estudi posterior (Laitat et al., 2000) realitzat també amb porcs deslletats, van obtenir resultats en la mateixa línia. La uti-lització mitjana diària d’aigua va ser un 60% superior (p<0,001) per al grup alimentat amb farina enfront de l’alimentat amb grànuls. Cal indicar també que en aquests estudis la inges-tió mitjana diària d’aliment sec va ser un 100% superior en els porcs alimentats amb granulat respecte als alimentats amb farina.

L’alimentació líquida, per la seva naturalesa, pot incrementar la utilització d’aigua (Brooks et al., 2003). Aquests autors presenten els resul-tats de Russell et al. (1996), que van estudiar el consum d’aigua i la producció de purins en porcs deslletats (7-25 kg) alimentats amb dieta líquida o seca. Els resultats obtinguts mostren com el sistema d’alimentació líquida porta a una major utilització d’aigua (35-80%), a un augment significatiu d’un 21 a un 40% en els valors absoluts de producció de purins i a un

augment d’un 6 a un 12% en la producció rela-tiva de purins (kg purí per kg de GMD).

En un estudi que van dur a terme O’Conell-Motherway et al. (1998), amb mascles cas-trats (25-30 kg) es va comparar l’efecte de l’administració de dietes líquides amb diferent relació aigua:aliment sec sobre la ingestió d’aliment, la utilització d’aigua i la producció de purins. Aquests autors també van trobar diferències significatives, amb un increment en el consum diari d’aigua i en la producció d’orina a mesura que augmenta la relació aigua:aliment sec.

Segons els estudis consultats (Gill et al., 1987; Russell et al., 1996; O’Conell-Motherway et al., 1998 i Brooks et al., 2003), tot sembla indicar que l’administració de dietes líquides porta implícit un augment en la quantitat total d’aigua emprada per l’animal enfront del que s’observa si s’administren dietes seques. En canvi, la influència del tipus de dieta (líquida enfront de seca) i el seu efecte sobre les varia-bles de rendiment no està tan clar.

Jensen i Mikkelsen (1998) realitzen una revi-sió de diferents estudis duts a terme amb porcs deslletats. Així, com a terme mitjà s’observa una ascensió del ritme de creixement del 12,3% en l’ús de dietes líquides comparades amb l’alimentació seca. Aquests resultats coinci-deixen amb els presentats en els treballs de Brooks et al. (1996), Kim et al. (2001) i Lawlor et al. (2002). En els estudis fets per Brooks et al. (1996) i Lawlor et al. (2002) es va observar un augment en l’índex de conversió en les dietes líquides que no arriba a ser significatiu en el cas de l’estudi realitzat per Kim et al., (2001).

97


Pel que sembla, l’increment de l’índex de con-versió podria estar relacionat amb l’augment en la ingestió d’aigua (Jensen i Mikkelsen, 1998; Brooks et al., 1996 i Lawlor et al., 2002) i amb la quantitat d’aigua malbaratada, que està relacionat amb el disseny de la menjadora. Així, Lawlor et al. (2002) van obtenir una millora de l’índex de conversió (IC) en millorar el disseny de la menjadora. Altres autors, com Partridge et al. (1992), amb una ràtio aigua:aliment d’1:1, no van observar diferències en l’índex de con-versió. Segons Deprez (1987) i Pluske (1996), l’increment de la ingestió postdeslletament que s’aconsegueix amb els sistemes d’alimentació líquida afavoreix el manteniment de la inte-gritat intestinal i això queda reflectit en una major altura de les vellositats intestinals. Això tindrà com a resultat una capacitat d’absorció de nutrients més gran, i, finalment, pot tenir un efecte beneficiós sobre el creixement dels ani-mals, amb persistència fins a la fase d’engreix (Kim et al., 2001).

En la revisió duta a terme per Jensen i Mikkel-sen (1998) sobre assajos realitzats amb porcs en creixement-engreix, es quantifica un aug-ment mitjà de la velocitat de creixement del 4,4% i una millora en l’índex de conversió del 6,9% en administrar dietes líquides respecte a les seques. De tota manera, la variabilitat ob-

tinguda entre estudis va ser gran, motiu pel qual resulta difícil realitzar comparacions vàli-des entre dietes líquides i seques respecte a l’índex de conversió, ja que sovint es confonen amb diferències en el consum veritable (el que es mesura és la utilització de l’aliment i no el seu consum real). El consum de dietes líquides i seques va acompanyat d’una quantitat de pèr-dues i, les diferències aparents resultants de la forma en què l’aliment és ofert, poden deure’s a diferents nivells de pèrdues i no a diferents nivells d’utilització de l’aliment (Lawlor et al., 2002 i Russell et al., 1996).

4.2.3.3. Factors relacionats amb les instal·lacions i els equips ramaders

Hi ha un conjunt ampli de factors relacionats amb les instal·lacions que de forma directa o indirecta poden condicionar l’ús de l’aigua. Entre aquests factors, s’han de destacar, com a més rellevants, tots aquells vinculats al sub-ministrament d’aigua i d’aliment. Així doncs, serà de gran importància l’elecció del tipus d’abeurador i menjadora de forma adequada per a cada tipus d’animal (Figura 4.3). A més, en alguns casos, hi ha la possibilitat de com-binar l’ús de menjadores i abeuradors en la mateixa unitat funcional.

98

Figura 4.3Classificació d’equips utilitzats per al subministrament d’aliment i d’aigua

99


Tipus d’abeurador

L’elecció del tipus d’abeurador pot ésser determinant perquè l’animal faci un ús òptim de l’aigua. D’altra banda, tampoc no s’ha d’oblidar que també poden influir altres fac-tors com l’altura, la localització i l’orientació de l’abeurador.

A la pràctica hi ha diversos tipus d’abeuradors, cadascun amb característiques específiques molt concretes, i resulta difícil fer-ne una classifica-ció evitant efectes frontera (Figura 4.3). A l’hora d’elegir un tipus d’abeurador, s’han de tenir en compte les particularitats de l’animal al qual va destinat, la forma de maneig i l’eficiència en l’ús de l’aigua (Taula 4.15).

Taula 4.15

Utilització d’aigua basant-se en diferents tipus d’abeurador

Fase productiva Comparació Aigua (%) Autors

Transició Xumet/plat 67 Patience et al. (1997, 2003)

Xumet normal/”Arato” 31

Creixement-engreix Xumet normal/suspès 12 Brumm et al. (2000)

Xumet normal/”Arato” 9 Almond (2002)

Xumet penjat/cassoleta 24 Brumm (1998)

Truges Xumet normal/”Arato” 26 Almond (2002)

Abeurador obert/xumet 13 Diblik (1986)

En el cas de garrins lactants, tot sembla indicar que les superfícies d’aigua exposades resulten tècnicament més adequades que els abeuradors de xumet (Phillips i Fraser, 1990 i 1991), perquè el que es pretén, en aquest cas, és potenciar el consum d’aigua i prevenir així problemes de deshidratació.

En porcs en transició, l’estudi desenvolupat per Patience et al. (1997 i 2003) mostra que els porcs que disposaven d’abeuradors de xumet van utilitzar aproximadament un 67% més d’aigua (p<0,01) que aquells que bevien en plats. De tota manera, poden haver-hi

diferències importants entre tipus de xumet quant a l’ús que l’animal fa de l’aigua. Així, Almond (2002) troba que el consum d’aigua en animals en fase de transició pot reduir-se utili-tzant xumets model “Arato” (1,83 l/dia) en lloc de xumets convencionals (2,41 l/dia).

En porcs en creixement-engreix, Brumm i Dahlquist (1997), Brumm i Heemstra (1998) i Brumm et al. (2000) comparen la utilitza-ció d’aigua resultant de l’ús d’abeuradors de xumet convencionals (subjectats a la paret) amb l’obtingut amb els abeuradors de xumet penjats del sostre (swinging nipple). Amb el

100

sistema de xumet penjat del sostre obtenen una reducció del 12% en l’aigua utilitzada (5,1 l/dia enfront de 5,78 l/dia) i una reducció del 16% en la producció de purins sense trobar efectes sig-nificatius en el rendiment productiu dels porcs. En tot cas, s’ha de tenir en compte que poden haver-hi diferències degudes al tipus de xumet, com les que troba Almond (2002) comparant el xumet model “Arato” (4,9 l/porc i dia) amb els xumets convencionals (5,33 l/porc i dia), ambdós subjectats a la paret. En estudis simi-lars (Brumm i Heemstra, 1998; Brumm, 1998; Brumm i Heemstra, 1999; Brumm et al., 2000 i Brumm, 2002) s’ha comparat l’abeurador de cassoleta-xumet amb el de xumet penjat del sostre. Brumm i Heemstra (1998) i Brumm (1998) troben una reducció de l’ús d’aigua (p<0,01) del 24% quan s’utilitzen abeura-dors de cassoleta (3,8 l/dia) en lloc del xumet penjat del sostre (5,0 l/dia). La velocitat de creixement dels porcs no es va veure afectada de forma significativa; en canvi, amb l’ús de l’abeurador tipus cassoleta els porcs van con-sumir una quantitat mitjana diària de pinso inferior (p<0,01) i així es va aconseguir una reducció de l’índex de conversió (p<0,09).

En truges gestants, Almond (2002) va estudiar, durant cinquanta-dos setmanes, la utilització de tres tipus d’abeuradors en diferents gran-ges: xumet (model “Arato”), menjadora que s’omple manualment d’aigua cada cert temps i xumet convencional. El major valor d’utilització mitjà diari d’aigua va correspondre a les men-jadores amb aigua subministrada de forma manual (24,55 l/truja i dia) seguit del xumet convencional (13,45 l/truja i dia), i finalment

del xumet model “Arato” (11,13 l/truja i dia). L’estudi també va contemplar les variacions de flux dels abeuradors de xumet i cassoleta i va mostrar una major variació del flux d’aigua en els abeuradors de xumet.

En truges lactants, Diblik (1986) va observar consums d’aigua elevats utilitzant un bol o una superfície oberta (13,6 i 14,1l/dia, respectiva-ment), una mica inferiors amb xumet (12,4 l/dia) i els valors més baixos es van obtenir amb un sis-tema amb un tub del qual la truja havia de succio-nar el líquid (10,8 l/dia). Això podria indicar que la quantitat d’aigua utilitzada depèn de l’esforç que l’animal ha de realitzar per aconseguir-la. Almond (2002) posa de manifest també el menor consum d’aigua en truges lactants quan es fan anar xumets “Arato-80” (20,6 l/dia) enfront dels xumets convencionals (27,8 l/dia). Devant (2003) va avaluar l’efecte del tipus d’abeurador (vàlvula automàtica amb nivell constant de 5 cm d’aigua a la menjadora, xumet sobre la menjadora, cas-soleta-xumet fora de la menjadora a 10 cm del terra) sobre els resultats productius i l’us d’aigua i consum d’aliment de truges en lactació. Es va observar que el valor mitjà d’utilització abans del part (7 dies) i la mitja de tota la lactació (21 dies) va ser significativament superior (p < 0,01) en les truges que bevien amb un abeurador de cassoleta col·locat a 10 cm del terra i separat de la menjadora (59,9 l/truja i dia), seguit de les truges que bevien amb xumets incorporats a les menjadores (29,4 l/truja i dia) i, finalment, els valors més baixos es van observar en les truges que disposaven d’un sistema que mantenia un nivell constant d’aigua a la menjadora (26,0 l/truja i dia).

101


Flux d’aigua de l’abeurador (pressió i velocitat)

En tots els sistemes de subministrament d’ai-gua en què s’utilitza un xumet accionat per l’animal, és necessari ajustar el flux d’aigua que se subministra. En condicions de camp, el flux d’aigua pot comprovar-se amb un con-tenidor graduat per recollir l’aigua que flueix dels abeuradors durant un minut, després pot comparar-se el valor obtingut amb els valors recomanats segons l’edat del porc i el tipus d’abeurador.

Brooks i Carpenter (1993) indiquen la con-veniència que el flux d’aigua als abeuradors sigui suficient per cobrir les necessitats d’aigua del porc, però que no s’excedeixi gaire. A més, s’ha de procurar que el disseny i funciona-ment del sistema de subministrament d’aigua

no es converteixi en el factor limitant del des-

envolupament, ja que el flux de subministra-

ment influeix sobre el rendiment.

La majoria d’autors coincideixen en el fet que

un flux d’aigua excessiu condueix a un consum

superior, tant en garrins (Nienaber i Hahn,

1984, citat Brooks i Carpenter, 1993) com en

porcs en creixement (Barber et al., 1988) i en

truges (Leibbrandt et al., 2001 i Phillips et al.,

1990, citat a Fraser et al., 1993).

Les recomanacions en el flux d’aigua per a abeu-

radors de xumet destinats als porcs en les seves

diferents fases de producció, poden veure’s a la

Taula 4.16. En tot cas, aquests valors s’han de

considerar com una referència externa i s’han

de tenir en compte les recomanacions del fabri-

cant dels abeuradors.

Taula 4.16Recomanacions relatives per al flux d’aigua (litres/minut) en abeuradors de xumet segons el tipus

d’animal

Tipus d’animal McKeon (1999) See (2001)

Transició 0,5-0,8

Creixement-engreix 1 0,7-1

Truges gestants i mascles 2-2,5

Truges lactants 3

102

Utilització de menjadora-abeurador, sistema d’alimentació sec-humit

La utilització de menjadores que integren un dispositiu per al subministrament d’aigua (generalment un xumet) configuren la base del que es denomina sistema d’alimentació sec-humit. Aquest sistema per a subministrar ali-ment líquid i sòlid de forma conjunta combina molts aspectes dels abeuradors (xumet i casso-leta), així com tots els aspectes associats amb el tipus de menjadora. Tot això pot influir de forma important en l’ús de l’aigua i de l’aliment sòlid.

Quant a la producció de purins, Gadd (1988, citat en Brumm, 2002), després de revisar diverses experiències en granges, va concloure que la producció de purins pot reduir-se fins

a un 50% amb l’ús de menjadores sec-humit enfront del sistema de menjadora seca.

A la Taula 4.17 poden veure’s els resultats que diferents autors han obtingut en comparar els sistemes de menjadora sec-humit amb els de menjadora seca. Tots els estudis consul-tats (Brumm i Dahlquist, 1997; Brumm, 1998; Harmon, 1998; Albar i Granier, 1999; Fleming et al., 1999; Laitat et al., 1999a i Brumm et al., 2000) presenten avantatges (reducció d’entre el 20 i 30%) pel que fa al consum d’aigua a les menjadores amb sistema sec-humit enfront de la menjadora seca. Aquests avantatges, a la majoria de casos, comporten la reducció en la producció de purí, sense perjudicis clars en el rendiment dels animals (vegeu Pluske i Williams, 1996; Gonyou i Lou, 2000 i Barnes et al., 2000).

Taula 4.17Utilització d’aigua i producció de purí diari segons dades obtingudes amb la menjadora sec-humit

i expressades en percentatge respecte a l’ús de menjadora seca

Autors Utilització d’aigua Producció de purins

Brumm i Dahlquist (1997), Brumm (1998) i Brumm et al. (2000) -25,6 -31

Harmon (1998) -17,2

Albar i Granier (1999) -21

Fleming et al. (1999) -30 +24

Laitat et al. (1999a) -23

4.2.3.4. Factors relacionats amb el maneig dels animals

Hi ha diversos aspectes relacionats amb les con-dicions de maneig dels animals en l’explotació que poden influir en l’ús de l’aigua. Tots els fac-

tors que influeixen sobre l’estructura i com-

portament social dels animals poden també

condicionar l’ús de l’aigua; en aquest sentit, la

mida i l’homogeneïtat dels grups pot ser deter-

minant. S’ha de tenir en compte que la mani-

103


pulació de l’aigua pot ser un entreteniment per als animals.

Laitat et al. (1999b) van realitzar un estudi amb porcs deslletats per provar l’efecte de la grandària del grup (30, 40 o 50 animals) sobre la utilització d’aigua. En augmentar el nombre, es redueix el consum diari individual d’aigua. La reducció va ser significativa en passar de grups de 30 (2,31 l) a 40 (1,95 l) animals ali-mentats amb farina i no ho va ser en passar a 50 animals per grup. D’altra banda, quan es va emprar pinso granulat, no van haver-hi diferèn-cies significatives en el consum d’aigua per cap dels tres tipus de grup (1,54, 1,75 i 1,66 l/dia, respectivament).

Turner et al. (1999) també van estudiar l’efecte de la grandària del grup (20 o 60 porcs) i del número d’abeuradors de xumet (Arato 80) per porc (1:10 i 1:20) sobre el comportament en l’ús de l’aigua i la influència sobre els rendi-ments zootècnics. En l’estudi es va conservar la proporció de sexes (55% mascles i 45% feme-lles) en tots els corrals i la densitat d’animals (0,51 m2/animal). En els resultats obtinguts pot veure’s com la proporció d’animals/abeurador no ofereix un efecte significatiu sobre l’ús de l’aigua. En canvi, el número d’animals per corral sí que té efecte sobre el volum d’aigua utilitzat per animal, que s’incrementa de forma signifi-cativa segons els integrants del grup.

Aquests resultats, contradictoris entre els dos autors citats anteriorment, posen de manifest la variabilitat i complexitat del comportament ani-mal que fa que les anàlisis unifactorials siguin poc explicatives del que succeeix a la realitat.

En el cas dels animals reproductors, si s’allotgen de forma individual, hi ha altres factors que cal considerar. Així, l’avorriment en truges gestants allotjades individualment (Agdex, 1993) pot comportar un augment del consum d’aigua, ja que les truges consumeixen més aigua addicio-nal i juguen més sovint amb els abeuradors. Això se suma a la necessitat d’ompliment intes-tinal d’aquest grup d’animals que, normalment, es troben en condicions d’alimentació restrin-gida, incorporant l’abeurador dins la menja-dora es pot millorar la situació. Així mateix, posar una petita quantitat de palla per furgar pot fer minvar aquest fenomen d’avorriment de les truges.

En el cas de truges en lactació, Klopfenstein et al. (1995) van estudiar l’efecte del temps d’adaptació a les gàbies de maternitat en els últims dies de gestació sobre la utilització d’aigua de les truges. L’objectiu va ser determi-nar si un temps insuficient per adaptar-se a la gàbia i a un sistema nou de subministrament comportava un consum d’aigua insuficient. A la sala de gestació, les truges disposaven d’un sis-tema de subministrament d’aigua consistent en un abeurador de nivell constant, a la sala de maternitat el sistema consistia a empènyer una palanca situada a 10 cm del terra per fer caure aigua amb un flux de 4 a 6 l/min. en un abeu-rador de 10,8 l de capacitat. Els resultats mos-tren que el consum individual mitjà d’aigua en gestació tardana i en lactació no va diferir significativament entre els dos grups de truges (amb major o menor temps d’adaptació respec-tivament). En tot cas, aquests autors ressalten que la variació individual va ser gran.

104

4.2.4. AIGUA DE NETEJA

L’aigua de neteja és un altre dels factors que contribueixen al consum del recurs d’aigua i, finalment, també al volum de purins gene-rat. L’aigua de neteja inclou l’aigua utilitzada per remullar instal·lacions, així com la que es fa anar per netejar corrals, terra, gàbies i menja-dores. Per realitzar aquestes feines és habitual l’ús d’aigua amb detergents, amb la possibi-litat que hi hagin variacions importants en la pressió i temperatura. En tot cas, cal indicar que s’ha investigat poc pel que respecta a l’ús d’aigua destinada a la neteja i, per tant, no hi ha gaires publicacions que en parlin.

El treball més difós va ser el realitzat per Ro-elofs (1993, basant-se en McKeon, 1999), els resultats del qual van revelar que remu-llar els corrals d’engreix durant 0,5-2,5 hores comportava un menor temps de neteja i estal-viava 70 l d’aigua per corral en comparar els valors que no havien estat remullats. Aquest mateix estudi també va mostrar que la pressió d’aigua té un efecte positiu, encara que sigui petit, sobre la seva utilització, i que l’ús de bro-

quets redueix el temps de feina i la quantitat d’aigua.

A la Taula 4.18 poden veure’s les dades d’utilització d’aigua per a la neteja en les dife-rents fases de la producció porcina. Les dades posen de manifest un elevat ús d’aigua per la neteja de les gàbies de parts atesa la major superfície i les majors exigències en neteja i higiene. En tot cas, també ressalta la gran variabilitat existent entre estudis, la qual cosa indica que les característiques específiques dels allotjaments i instal·lacions, així com el sistema de neteja emprat, seran determinants per a un ús adequat de l’aigua.

Així, Almond (2002) indica que el 40% de l’aigua utilitzada pot atribuir-se a usos de neteja i des-infecció. Els sistemes de neteja d’alta pressió i les mànegues amb sortida lliure d’aigua són els sistemes més habitualment utilitzats per a la neteja i desinfecció. Emprant un sistema de neteja d’alta pressió, poden usar-se entre 15,2 i 30,4 l/min, la qual cosa pot suposar un 20% menys d’aigua gastada si ho comparem amb l’ús de les mànegues amb sortida lliure.

105


Taula 4.18Comparació dels resultats obtinguts en diferents estudis relatius a la quantitat mitjana d’aigua utilitzada

en la neteja segons la fase de producció

Fase de producció* Latimier 1996 VIDO Swine Technical Group 1998 Froese i Small 2001

Valor mitjà Rang

Gestació

(l/truja i període) 100 - - 53,7

Lactació

(l/gàbia i rentat) 160 152 85-318 208,6

Transició

(l/truja i període) 28,7 12 6-26 22,7

Engreix

(l/porc i període) 120,4 80 21-246 19,5

* S’ha considerat 2,45 parts/truja i any, un període de transició de 60 dies i un període d’engreix de 120 dies.

4.2.5. AIGUA PER A LA REFRIGERACIÓ DELS ANIMALS

No hi ha gaires estudis sobre la quantitat d’aigua destinada a la refrigeració dels animals. Els sistemes de refrigeració només s’utilitzen en regions càlides i de forma estacional. Això fa que sigui difícil determinar, de forma deta-llada, el volum d’aigua emprada i temps de funcionament d’aquests sistemes per saber, concretament, la seva contribució al volum total d’aigua utilitzada.

En l’estudi realitzat per Froese i Small (2001) s’assagen sistemes de refrigeració mitjançant difusors situats prop dels animals. En el cas dels porcs en creixement-engreix, hi ha el sistema de subministrament sobre l’àrea d’engraellat al llarg de la línia de corrals. A cada corral d’engreix desemboca un broquet que polvoritza aigua a un ritme de 0,9 l/min. i

broquet. En el cas de truges reproductores, es va avaluar un sistema amb un difusor (ajustat per alliberar 2,3 l/h) situat sobre les espa-tlles de la truja que actua quan la tempera-tura és alta i la truja es posa de peu. Ambdós sistemes s’activen a través de les variacions de temperatura (25°C en el cas de les truges lactants i 21°C en els porcs en creixement-engreix) i funcionen contínuament (lactants) o a intervals amb un cicle i duració determi-nats (engreix). Aquests autors conclouen que el consum d’aigua per refrigeració pot aug-mentar molt en utilitzar l’estratègia de l’ús continu (65 l/corral i dia) enfront d’un servei intermitent d’acord amb la demanda (3,6 l/corral i dia). Aquests resultats experimen-tals concorden amb els obtinguts en l’estudi de camp en què participaren dos granges de mares i quatre de creixement-engreix (Taula 4.19).

106

Taula 4.19Quantitat total diària d’aigua utilitzada en refrigeració segons la fase de producció en explotacions de

cicle tancat

Fase de producció Valor mitjà (l/dia i animal) Rang (l/dia i animal)

Lactació 0,3

Creixement-engreix 3,4 1,2 - 5,7

Font: Froese i Small, 2001.

Almond (2002) comenta que tant els sistemes d’aspersió com els panells humidificadors poden ser eficients i la seva contribució a l’ús global d’aigua pot esdevenir insignificant si s’usen de forma adequada. En tot cas, el consum total d’aigua dependrà de les condicions climàti-ques de la zona. Tenint en compte que el mal ús d’aquests sistemes pot disparar-ne la utilització sense cap benefici per a la producció.

4.2.6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESAGDEX 440/68-1. “Water for swine. Agriculture, food and

rural development. Government of Alberta. Disponi-ble” en: <http://www1.agric.gov.ab.ca/$department/deptdocs.nsf/all/agdex714?opendocument>. Consul-tat febrer 2004.

ALBAR, J.; GRANIER, R. (1999), “Intérêt du nourrisoupe pour le porc à l’engrais selon le mode de présenta-tion del aliments (granulés ou farine)”. Journées de la Recherche Porcine en France, 31:223-229.

ALMOND, G. W. (2002), Optimizing performance while redu-cing waste. North Carolina Pork Conference.

ARC (Agricultural Research Council) (1981), The nutrient requirements of pigs. Commonwealth agricultural bureaux, Farnham Royal, Slough.

BARBER, J.; BROOKS, P. H.; CARPENTER, J. L. (1988), Animal Production, 46:521 (Abstr.)

BARNES, D. J.; SNEDEGAR, J. A.; ROZEBOOM, D. W. (2000), Comparison of farmweld® model CF42SAS0TM and crystal spring model WF3050 early-wean feeders. MSU Pork Quarterly, vol. 14, núm. 4.

BRAUDE, R.; CLARKE, P. M.; MITCHELL, K. G.; CRAY, A. S.; FRANKE, A.; SEDGWICK, H. (1957), “Unrestricted whey for fattening pigs”. Journal of Agricultural Science, 49:347-356.

BROOKS, P. H.; CARPENTER, J. L. (1993), “The water requi-rement of growing-finishing pigs. Theoretical and practical considerations”. A: Recent developments in pig nutrition 2. Ed. Nottingham University Press, England.

BROOKS, P. H.; BEAL, J. D.; NIVEN, S. (2003), “Liquid fee-ding of pigs I. Potential for reducing environmen-tal impact and for improving productivity”. Animal Science Papers and Reports, 21:7-22.

BROOKS, P. H.; GEARY, T. M.; MORGAN, D. T.; CAMPBELL, A. (1996), “New developments in liquid feeding”. Pig Journal, 36:43-64.

BROOKS, P. H.; RUSSEL, S. J.; CARPENTER, J. L. (1984), “Water intake of weaned piglets from three to seven weeks old”. Vet. Rec., 115:513-515.

BRUMM, M.; DAHLQUIST, J. (1997), Impact of feeder and drinker designs on pig performance, water use and manure production. Nebraska Swine Report, 34-35.

BRUMM, M. C. (1998), “Impact of feeder and drinker selec-tion on manure system design”. Manure matters, vol. 4, núm. 6. Disponible a: <http://manure.unl.edu/v4n6_98.html>. Consultat febrer 2004.

BRUMM, M. C. (2002), “Impact of feeder and drinker considerations on grow-finish pig performance and water use”. Disponible a: <http://soyasa.org/docu-ments/0/Brumm_P_China_Feeder_Sept02.htm>. Consultat febrer 2004.

BRUMM, M. C.; HEEMSTRA, J. (1999), Impact of drinker type on pig performance, water use and manure production. Nebraska swine report, 49-50.

107


BRUMM, M. C.; HEEMSTRA, J. M. “Effect of drinker design on growing-finishing pig performance and water use. Midwestern section ASAS and Midwest Branch ADSA meeting”. Environment & Livestock Production, 1998, (Abstr 30). Disponible a: <http://www.asas.org/abstracts/98mtgabs/mw98environ.html>. Con-sultat febrer 2004.

BRUMM, M. C.; DAHLQUIST, J. M.; HEEMSTRA, J. M. (2000), “Impact of feeders and drinker devices on pig per-formance, water use and manure volume”. Journal in Swine Health Production, 8:51-57.

DEPREZ, P.; DEROOSE, P.; VAN DEN HENDE, C.; MUYLLE, E.; OYAERT, W. (1987), “Liquid versus dry feeding in weaned piglets: the influence on small intestine mor-phology”. Journal Et. Medicine, 34:254-259.

DEVANT, M. (2003), “Efecto del tipo de bebedero sobre los resultados productivos y el consumo aparente de agua y alimento en cerdas en lactación”. Informativo Porcino, 2n trimestre, 16-19.

DIBLIK, T. (1986), “The effect of type of drinker on the amount of water drunk by sows”. Zivocisna Vyroba, vol. 31, 11:1029-1036.

FLEMING, R.; HOCKING, D.; MACALPINE, M.; JOHNSTON, J. (1999), Investigation of manure production in typi-cal 3-site hog facilities. Project 97/03. Final report to Ontario pork.

FRASER, D.; PATIENCE, J. F.; PHILLIPS, P. A.; MCLEESE, J. M. (1993), “Water for piglets and lactacting sows: quan-tity, quality and quandaries”. A: Recent Develop-ments in Pig Nutrition 2. Ed. Nottingham University Press, England.

FROESE, C.; SMALL, D. (2001), Water consumption and waste production during different production stages in hog operations. DGH Engineering Ltd. Presented to: Mani-toba Livestock Manure Management Initiative Inc.

GADD, J. (1988), Mix at trough feeding, a quiet revolution. Pigs. 26.

GILL, B. P.; BROOKS, P. H.; CARPENTER, J. L. (1987), “Volun-tary water use by growing pigs offered a liquid feed of differing water to meal ratios”. A: Pig Housing and the environment: Occasional Publication (A. T. Smith, T. L. J. Lawrence, eds.). British Society of Animal Pro-duction, Edinburgh, 11:131-133.

GONYOU, H. W.; LOU, Z. (2002), “Effects of eating space and availability of water in feeders on productivity and eating behavior of grower/finisher pigs”. Journal of Animal Science, 78:865-870.

HARMON, J. (1998), Water usage in finishing facilities: wet/dry feeders versus dry feeders with nipple wate-rers. Management/economics. Iowa State University Swine Research Report. Disponible a: <http://www.extension.iastate.edu/Pages/ansci/swinereports/Mgmtecon98.html>. Consultat febrer 2004.

HOLMES, C. W.; MOUNT, L. E. (1967), “Heat loss from groups of growing pigs under various conditions of environ-mental temperature and air movement”. Journal of Animal Production, 9:435-452.

JENSEN, B. B.; MIKKELSEN, L. L. (1998), “Feeding liquid diets to pigs”. A: Recent advances in animal nutrition. (P. C. Garnsworthy, J. Wiseman, eds.). Nottingham University Press, Thrumpton, Nottingham, p. 107-126. “The role of microbial activity in the liquid feed”. Journal of the Science of Food and Agriculture, 72:8-16.

KIM, J. H.; HEO, K. N.; ODLE, J.; HAN, I. K.; HARRELL, R. J. (2001), “Liquid diets accelerate the growth of early-weaned pigs and the effects are maintained to market weight”. Journal of Animal Science, 79:427-434.

KLOPFENSTEIN, C.; D’ALLAIRE, S.; MARTINEAU, G. P. (1995), “Effect of adaptation to the farrowing crate on water intake of sows”. Livestock Production Science, 43:243-252.

LAITAT, M.; VANDENHEEDE, M.; DÉSIRON, A.; CANART, B.; NICKS, B. (1999a), “Comparison of feeding behaviour and performance of weaned pigs given food in two types of dry feeders with integrated drinkers”. Animal Science, 35-42.

LAITAT, M.; VANDENHEEDE, M.; DÉSIRON, A.; CANART, B.; NICKS, B. (1999b), “Comparison of performance, water intake and feeding behaviour of weaned pigs given either pellets or meal”. Animal Science, 491-499.

LAITAT, M.; VANDENHEEDE, M.; DÉSIRON, A.; CANART, B.; NICKS, B. (2000), “Granulés ou farine en post-sevrage: le choix des porcelets”. Journées de la Recherche Por-cine en France, 32:157-162.

LATIMIER, P.; GALLARD, F.; CORLOUËR, A. (1996), “Actua-lisation des volumes et des quantités d’azote, de phosphore et de potasse rejetés dans le lisier par un élevage naisseur-engraisseur”. Journées de la Recher-che Porcine en France, 28:241-248.

LAWLOR, P. G.; LYNCH, P. B.; GARDINER, G. E.; CAFFREY, P. J. y O’DOHERTY, J. V. (2002), “Effect of liquid feeding weaned pigs on growth performance to harvest”. Journal of Animal Science, 80:1725-1735.

108

LEIBBRANDT, V. D.; JOHNSTON, L. J.; SHURSON, G. C.; CRENSHAW, J. D.; LIBAL, G. W.; ARTHUR, R. D. (2001), “Effect of nipple drinker water flow rate and season on perfor-mance of lactating swine”. Journal of Animal Science, 79:2770-2775.

MASSE, D. I.; CROTEAU, F.; MASSE, L.; BERGERON, R.; BOLDUC, J. L.; RAMONET, Y.; MEUNIER-SALAÜN, M. C.; ROBERT, S. (2003), “Effect of dietary fiber incorporation on the characte-ristics of pregnant sows slurry”. Canadian Biosystems Engineering, 45:6,7-6,12.

McKEON, M. (1999), “Controlling manure volume. National pig farmer’s conference proceedings”. Disponible a: <http://www.teagasc.ie/publications/pig1999/paper09.htm>.

NIENABER, J. A.; HAHN, G. L. (1984), “Effects of water flow restriction and environmental factors on per-formance of nursery-age pigs”. Journal of Animal Science, 59:1423-1429.

NRC (National Research Council) (1998), Nutrient Requi-rements of Swine. National Research council, 10th revised. National Academy Press, Washington, DC.

O’CONNELL-MOTHERWAY, S.; LYNCH, P. B.; CARTON, O. T.; O’TOOLE, P. (1998), Aspects of Slurry management on pig farms. Disponible a: <http://www.teagasc.ie/research/ reports/environment/4336/eopr-4336.htm>.

PARTRIDGE, G. G.; FISHER, J.; GREGORY, H.; PRIOR, S. G. (1992), “Automated wet feeding of weaner pigs versus con-ventional dry diet feeding: effects on growth rate and food consumption”. Animal Production, 54:484 (Abstr.).

PATIENCE, J.; POSSBERG, N.; GILLIS, D. (1997), Effect of well water high in sulphate and iron on weanling pigs: blood and tissue analysis. Prairie Swine Centre Inc., Annual research report: 30-32.

PATIENCE, J.; POSSBERG, N.; GILLIS, D. (2003), “Water qua-lity and weanling pig performance”. Disponible a: <http://adminsrv.usask.ca/psci/WhatsNew/June03/WaterQuality.html>. Consultat: 18 de setembre de 2003.

PHILLIPS, P. A.; FRASER, D. (1990), “Water bowl size for newborn pigs”. Applied Engineering in Agriculture, 6:79-81.

PHILLIPS, P. A.; FRASER, D. (1991), “Discovery of selected water dispensers by newborn pigs”. Canadian Journal Animal Science, 71:233-236.

PHILLIPS, P. A.; FRASER, D.; THOMPSON, B. K. (1990), “The influence of water nipple flow rate and position and room termperature on sow water intake and spillage”. Applied Engineering in Agriculture, 6:75-78.

PLUSKE, J. R.; WILLIAMS, I. H. (1996), “The influece of feeder type and the method of group allocation at weaning on voluntary food intake and growth in piglets”. Animal Science, 115-120.

ROELOFS, P. F. (1993), The influence of soaking proce-dure, water pressure, water-flow and nozzle on water usage and working time to clean pig houses using a high pressure cleaner. In Varkensproefbedrifi Zuid- en West- Nederlands.

ROUBICEK, C. B. (1969), Water metabolism. Animal Growth and Nutrition. Ed. Afees, E.S.E. and Dyer, I.A. Lea and Febiger, Philadelphia, 353-373.

RUSSELL, P. J.; GEARY, T. M.; BROOKS, P. H.; CAMPBELL, A. (1996), “Performance, water use and effluent output of weaner pigs fed ad libitum with either dry pellets or liquid feed and the role of microbial activity in the liquid feed”. Journal of the Science of Food and Agri-culture, 72:8-16.

SEE, T. (2001), “Swine News. North Carolina Cooperative Extension Service”, vol. 24, núm. 2. Disponible a: <http://mark.asci.ncsu.edu/Swine_News/2001/sn_v2402.htm>.

TURNER, S. P.; EDWARDS, S. A.; BLAND, V. C. (1999), “The influence of drinker allocation and group size on the drinking behaviour, welfare and production of growing pigs”. Animal Science, 617-624.

VIDO (Veterinary Infectious Diseases Organization) (1998), Washing Water Survey by VIDO Swine Technical Group. Veterinary Infectious Diseases Organization, Saskatoon, Saskatchewan.

109

Les emissions de gasos des de les explota-cions porcines cap a l’atmosfera són una rea-litat que, actualment, i com succeeix amb la resta de problemes que comporta la producció intensiva, està en vies de regularització i con-trol per part dels estats membres de la UE. En aquest context, el tractat de Göteborg, firmat el desembre de 1999, proposava una reducció mundial en les emissions d’amoníac d’un 20% per a l’any 2010 sobre els valors registrats el 1990. El conjunt de la CE havia de reduir les emissions en un 15% per assolir el nivell objec-tiu que li correspon.

Les propostes generals es concreten en dos directives europees que recullen la normativa referent als nivells màxims permesos d’emissió de gasos i els nivells objectiu a assolir el 2010, proposant estratègies per assolir-los. La Direc-tiva 96/61, també anomenada IPPC (Integrated Pollution Prevention and Control) té a veure amb la prevenció i la reducció, de forma inte-grada, de la contaminació de l’aire, el terra i l’aigua, i dóna com a termini el 30 d’octubre de 2007 per posar a la pràctica (en granges de més de 750 truges o més de 2.000 places de porcs amb un pes superior a 30 kg) l’autorització ambiental integrada amb uns límits d’emissió que hauran considerat les millors tècniques dis-ponibles. La Directiva 2001/81 és la traducció a nivell europeu del tractat de Göteborg (1999) i promulga que als estats membres estigui ins-taurat, com a màxim l’1 d’octubre de 2002, un programa de reducció de les emissions anuals per a quatre contaminants atmosfèrics: diòxid de sofre, òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils i amoníac. La reducció de les emissions

d’amoníac lligades a la producció animal (prin-cipal font a Europa) s’ha de realitzar en el camp dels allotjaments, emmagatzematge i distribu-ció en camp de les dejeccions.

L’annex IX del protocol de Göteborg (1999) recull les mesures que s’han de prendre per gestionar les emissions d’amoníac d’origen agrícola. Un grup d’experts va ser nomenat per elaborar una Guia de Bones Pràctiques Agrícoles per reduir les emissions d’amoníac. La guia es compon de sis seccions de la gestió del nitrogen. Aquest document també tracta la problemàtica que envolta la producció de gasos, en especial d’amoníac, i es proposa la necessitat de reduir-les en les explotacions porcines intensives de grans dimensions.

4.3.1. PRODUCCIÓ DE GASOS A LES EXPLOTACIONS PORCINES

A la Taula 4.20 hi ha els principals gasos alli-berats en les explotacions porcines associats als seus efectes sobre la salut animal i humana i als seus efectes mediambientals (Monteny, 2001; Quiles i Hevia, 2003). Com es pot veure, l’origen dels diferents gasos emesos des de les explotacions porcines és variat, com també ho són els efectes que tenen sobre la salut animal i humana.

La majoria de gasos, CO2, NH

3, SH

2, CH

4 i els

compostos orgànics volàtils (amines, amides, carbonils, sulfurs...), es formen per acció de bactèries sobre diferents components de les dejeccions dels animals. En el cas del CO2

, l’origen és també l’intercanvi gasós durant el procés normal de la respiració i, finalment,

4.3. GESTIÓ DE RECURSOS I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

110

el CO s’origina per fallades de combustió a les instal·lacions.

Quant als efectes sobre la salut humana i animal, la simptomatologia i gravetat varien depenent de la concentració considerada, però l’exposició a aquests gasos bàsicament porta associada la irritació de mucoses (NH

3, SH

2)

o l’aparició de quadres nerviosos, mal de cap, adormiment, vertigen... (CO

2, SH

2, CH

4 i CO).

En el cas dels compostos orgànics volàtils, el problema és la incomoditat que pugui causar la seva olor característica. Les concentracions màximes acceptables d’aquests gasos oscil·len entre les 10 i 50 ppm en el cas del SH

2, NH

3 i

CO, que per aquest motiu podrien considerar-

se com els gasos més perillosos dels emesos. Amb una concentració màxima acceptable hi ha el CO

2 (5.000 ppm) i el CH

4 (1.000 ppm).

Els efectes mediambientals resultants de l’e-missió d’aquests gasos a l’atmosfera poden resumir-se en tres punts:

— la contribució a l’efecte hivernacle (CO2 i CH

4)

— els desequilibris en ecosistemes (NH3)

— L’acidificació de sòls i aigües (SH2 i NH3).

L’amoníac també estaria implicat de forma indi-recta en la contribució a l’efecte hivernacle, ja que dóna lloc a la formació d’òxid nítric i nitrós (NO i N

2O), ambdós vinculats a aquest feno-

men.

Taula 4.20Mecanisme de producció de gasos i principals efectes sobre la salut i mediambientals

Gas Mecanisme de producció Concentració Efectes sobre la salut Efectes ambientals màxima acceptable

CO2 Respiració dels animals 5.000 ppm — 30.000 ppm: increment Efecte hivernacle

de la freqüència de respiració

— 40.000 ppm: adormiment i mal de cap

— 60.000 ppm durant 30 minuts: síntomes d’asfíxia

— 300.000 ppm durant 30 minuts: mort

Font: Monteny, 2001 i Quiles et al., 2003.

111


Gas Mecanisme de producció Concentració Efectes sobre la salut Efectes ambientals màxima acceptable

NH3 50 ppm Acció de microorganismes

(hidròlisi) presents a les femtes sobre la urea de l’orina per l’acció cata-lítica de l’enzim ureassa (amoni i carbonat). A l’aigua, l’ió amoni està en equilibri (depenent del pH i de la temperatura) amb l’amoníac.

Acció de bactèries sobre els aminoàcids de la proteïna present a les femtes

— 150 ppm: disminució del creixement

— 400 ppm: irritació de la trà-quea i faringe

— 700 ppm: irritació ocular

— 1.700 ppm: tos i expectora-cions

— 3.000 ppm durant 30 minuts: símptomes d’asfixia

— 5.000 ppm durant 40 minuts: mort

CH4 1.000 ppm —500.000 ppm: mal de cap. Efecte hivernacle

Acidificació de sòls i aigües.

Eutrofització d’ecosistemes terrestres i aigües superficials

SH2 10 ppm Acció de bactèries (reducció)

sobre els AAs sofrats (Met i Cys) de la proteïna de les femtes

— 100 ppm durant vàries hores: irritació dels ulls i el nas

— 200 ppm durant 60 minuts: mal de cap i vertigen

— 500 ppm durant 30 minuts: nàusees, excitació i insomni

— 1.000 ppm: inconsciència i mort

Acidificació de sòls i aigües

Acció de bactèries. Degrada-ció dels àcids orgànics durant el procés d’estabilització anaeròbia dels purins

CO 50 ppm Fallades en la combustió als sistemes de calefacció o processos catabòlics de les femtes o altres efluvis

COV1

1. COV (compostos orgànics volàtils). Són, entre d’altres: amines, amides, carbonils, sulfurs, alcohol, mercaptans, indol, esca-tol... N’hi ha en quantitats infinitesimals i les naus de porcí i el seu entorn es caracteritzen per la seva olor.

— 500 ppm durant 60 minuts: sense efecte

— 1.000 ppm durant 60 minuts: desagradable però no perillós

— 2.000 ppm durant 60 minuts: perillós

— 4.000 ppm durant 60 minuts: letal.

Acció de las bactèries sobre les dejeccions

112

4.3.1.1. Quantificació de les emissions

A la Taula 4.21 hi ha els rangs d’emissió de

gasos (amoníac i metà) que corresponen

als allotjaments de porcs segons la classe

d’animal i el tipus de terra, en el cas dels porcs

d’engreix. Les dades provenen de les revisions realitzades per Steenvoorden et al. (1999), Van der Peet-Schwering et al. (1999) i BREF (2003) basant-se en un número considerable d’estudis duts a terme per diferents autors i organitza-cions.

Taula 4.21Emissions d’amoníac i metà als allotjaments per porcí (mínims i màxims expressats en kg/plaça i any)

Gas NH3 CH

4

BREF Steenvoorden et al. Van der Peet-Schwering et al. BREF (2003) (1999) (1999) (2003)

Truges gestants 0,4 - 4,2 4,2 21,1

Truges lactants 0,8 - 9 8,3

Porcs transició 0,06 - 0,8 0,6 3,9

Porcs engreix

Total slats 1,35 - 3 3 2,5 2,8 - 4,5

Parcial slats 0,9 - 2,4 2,3 - 2,7 3 4,2 - 11,1

Sense slats i amb llit 2,1 - 4 0,9 - 1,1

A la pràctica i per determinar els valors límit d’emissió aplicables a una explotació, la Direc-tiva 96/61 diu que s’hauran tenir en compte els següents aspectes:

a) La informació existent, d’acord amb el que s’estableix a l’article 9, sobre les millors tèc-niques disponibles, sense que prescrigui la utilització d’una tècnica o tecnologia espe-cífica.

b) Les característiques tècniques de les ins-tal·lacions on es desenvolupi alguna de les activitats industrials enumerades a l’annex 1, la seva implantació geogràfica i les condi-cions locals del medi ambient.

c) La naturalesa de les emissions i el seu po-tencial de trasllat d’un medi a un altre.

d) Els plans nacionals per acomplir compro-misos establerts a la normativa comuni-tària o en tractats internacionals subscrits per l’Estat espanyol o per la UE.

e) La incidència de les emissions en la salut humana potencialment afectada i en les condicions generals de la sanitat animal.

f) Els valors límit d’emissió fixats, en el seu cas, per la normativa en vigor en la data de l’autorització.

113


4.3.2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRODUCCIÓ DE GASOS

En el context de la producció porcina, els gasos o, més concretament, l’amoníac, es pot allibe-rar a l’atmosfera des de tres punts:

— els allotjaments dels animals

— les instal·lacions externes d’emmagatzemat-ge de purins

— en el moment de l’aplicació de purins al camp.

Van der Peet Schwering et al. (1999) i Brink et al. (2001) xifren una emissió en granja d’aproximadament el 50% de les emissions totals d’amoníac, mentre que el 50% restant s’emetria durant l’aplicació dels purins al camp.

ECOTEC (1994) distribueix l’emissió d’amoníac entre la part associada a la producció animal a l’estable (34%), emmagatzematge (32%), manipulació (8%) i la part associada a l’ús de les dejeccions com a fertilitzants agrícoles (producció 0,5%) i aplicació (12%).

Els valors de distribució de l’emissió presen-tats prèviament indiquen que hi ha un marge de reducció important, tant a la granja com a l’aplicació al camp. En aquest document ens centrem en l’anàlisi dels factors associats a la producció porcina que afecten la producció de gasos, que segons BREF (2003) són els se-güents:

— disseny dels allotjaments

— sistema de ventilació i freqüència

— sistema de calefacció i temperatura interior

— quantitat i qualitat de purins

— estratègia d’alimentació

— utilització de llit

— utilització d’aigua

— nombre d’animals (densitat)

Entre els factors anteriors, Van der Peet-Schwering et al. (1999) destaquen com a més importants els següents:

— concentració d’urea a l’orina i amoníac als purins (alimentació)

— volum i superfície d’emissió dels purins (allotjaments)

— condicions d’acidesa i temperatura dels purins (alimentació i usos d’additius)

4.3.3. ESTRATÈGIES RELACIONADES AMB ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA PRODUCCIÓ I ALLIBERAMENT DE GASOS

Cal dir que quan es parla de producció de gasos en les explotacions porcines principalment es fa referència a l’amoníac. Per l’impacte ambiental del seu alliberament a l’atmosfera i els proble-mes de salut animal i humana que comporta, és el gas a què es refereixen la major part d’estudis que tracten la producció de gasos.

Amb anterioritat s’han enumerat i descrit els principals factors relacionats amb la pro-ducció i alliberament de gasos en les explota-cions porcines, a continuació es contemplen diferents estratègies que amb caràcter general poden contribuir a minimitzar l’emissió:

114

a) Disminuir la quantitat de precursors a partir dels quals s’originen els gasos (urea i pro-teïna de les femtes, en el cas de l’amoníac).

b) Entorpir la reacció que dóna lloc a la formació de gasos manipulant els factors que hi inter-venen. La formació d’amoni-amoníac a partir d’urea o aminoàcids per acció de la ureassa bacteriana o per degradació de la proteïna de les femtes, depèn bàsicament de la tem-peratura. D’altra banda, a l’aigua, l’ió amoni està en equilibri amb l’amoníac i aquest equi-libri depèn del pH i de la temperatura.

c) Reduir el volum de gasos alliberats de les dejeccions actuant sobre els factors que influeixen en l’equilibri que manté una pro-porció dels compostos en la fase aquosa de les dejeccions i la resta en forma gasosa. L’amoníac en mitjà aquàtic està en equilibri amb el gasós depenent de la temperatura i de la velocitat de l’aire.

d) Reduir el volum de gasos alliberats de les dejeccions actuant sobre els factors que afec-ten la gestió i retirada de dejeccions i el con-dicionament ambiental de les instal·lacions, així com sobre l’àrea d’emissió (disseny d’instal·lacions).

4.3.3.1. Estratègies relacionades amb l’alimentació

La concentració d’urea a l’orina (precursora de l’amoníac), d’amoníac al purí i del seu pH són els principals factors que poden ser modifi-cats a través de l’alimentació.

Van der Peet-Schwering et al. (1999) proposen avançar en la reducció d’emissió d’amoníac aplicant les següents estratègies:

— administrant dietes baixes pel que fa a pro-teïnes

— administrant dietes riques en fibra i ús de polisacàrids no amilacis

— incorporació de sals acidificants a la dieta.

L’ajust del nivell de proteïna a les necessitats dels animals, que passa per una disminució del percentatge de proteïna bruta administrada i la suplementació amb aminoàcids sintètics, comporta una menor excreció de compostos nitrogenats (urea en orina o aminoàcids de les femtes) que implica una transformació més baixa d’aquests compostos en amoníac per part de les bactèries. La reducció en la quan-titat de nitrogen en les dejeccions en aplicar dietes baixes en proteïna es va tractar amb de-tall al capítol de “gestió dels aliments” (apartat 4.1.3.). Cal esperar que una menor quantitat de materials precursors es tradueixi en una emis-sió més reduïda, els resultats presentats a la Taula 4.22 corroboren aquesta hipòtesi.

115


Taula 4.22Emissions d’amoníac (kg/plaça de porc i any) a França amb un sistema d’alimentació estàndard o baix en

proteïna

Alimentació estàndard Alimentació baixa en proteïna

Truja reproductora 5,80 4,83

Transició 0,95 0,85

Porcs en creixement 3,25 2,70

Font: Van der Peet-Schwering et al. 1999.

L’administració de dietes riques en fibra i l’ús de polisacàrids no amilacis (NSP) també és una estratègia comuna per a la reducció del nitrogen a l’orina i, finalment, una reducció de l’emissió d’amoníac. La disminució de la concentració d’urea en orina per aquesta via s’explica pel fet que, en afegir polisacàrids fermentables a la dieta, part del nitrogen d’excreció que s’expulsaria en forma d’urea a l’orina s’expulsa com a proteïna microbiana a les femtes. L’aportació de matèria orgànica fermentable a les bactèries de l’intestí gros indueix la secreció d’urea des de la sang i el creixement microbià (Low, 1985). Quan es transfereix la urea a la llum de l’intestí gros, és transformada en amoníac per acció de la ureassa bacteriana i així pot ser utilitzada per la síntesi de proteïna microbiana. Aquesta síntesi evita la reabsorció de part de l’amoníac pel que fa al colon i la seva posterior transformació en urea al seu pas pel ronyó. La reducció de la concentració d’urea en orina fa que les emis-sions d’amoníac disminueixin amb els nivells creixents de polisacàrids no amilacis.

Van der Peet-Schwering et al. (1999) indi-quen, com a avantatge addicional, la disminu-ció del pH dels purins mitjançant la formació

d’una major quantitat d’àcids grassos volàtils a l’intestí gros dels porcs i en els purins dipo-sitats a la fossa. Basen aquesta hipòtesi en treballs d’investigació realitzats a Dinamarca i als Països Baixos, els quals mostraven que el pH i l’emissió d’amoníac dels purins minva en augmentar el nivell de polpa de remolatxa a la dieta (reducció de fins un 12% del pH en Canh et al., 1997). L’increment de les concentracions d’AGV als purins sembla que és la raó princi-pal per aquesta disminució de pH (Cahn et al., 1996 i Aarnink et al., 1994, citats a Van der Peet Schwering et al., 1999). En aquesta línia hi ha també els resultats trobats per Yamamoto et al. (2002), els quals van estudiar en porcs en creixement l’efecte de l’addició d’un 23% de polpa de poma juntament amb la reducció del nivell de proteïna (16,6% vs. 9,1% PB) i la suplementació amb aminoàcids sobre l’emissió d’amoníac als allotjaments. La polpa de poma és un subproducte de la indústria dels sucs i la sidra amb un contingut en fibra aproximat del 21%. La reducció en l’emissió diària d’amoníac en administrar la dieta experimental va ser del 93,6% (0,47g NH

3/porc i dia vs. 7,3 g NH

3/porc

i dia).

116

La incorporació de sals acidificants a la dieta té com a principal objectiu reduir el pH de l’orina i així disminuir el pH de les dejeccions en forma de purins. El pH urinari pot estar influït pel balanç electrolític de la dieta, ja que es tracta d’un factor que afecta de forma important l’equilibri àcid-base de la dieta.

L’estudi realitzat per Canh et al. (1998) revela que hi ha una disminució significativa del pH dels purins quan se substitueix el CaCO

3

(pH=8,31) de la dieta per CaSO4 (pH=7,55),

CaCl2 (pH=7,57) o benzoat càlcic (pH=7,26). Les

reduccions observades en l’emissió d’amoníac van ser de l’ordre del 33, 30 i 54% en substi-tuir el CaCO

3 de la dieta per CaSO

4, CaCl

2 o ben-

zoat càlcic, respectivament.

Tal com es va apuntar quan es van discu-tir els aspectes relacionats amb l’eficiència d’utilització dels aliments, les estratègies rela-cionades amb l’alimentació pretenen donar més pes als criteris mediambientals que als cri-teris tècnics i econòmics amb què es treballa habitualment. La composició d’aquestes dietes variarà segons el seu “mecanisme d’acció”. En cas d’utilitzar la via del nivell de proteïna, les dietes amb un nivell inferior d’aquest nutrient, hauran d’equilibrar les necessitats en aminoà-cids utilitzant-ne de sintètics, en lloc d’emprar matèries primeres amb una alta digestibilitat de la proteïna bruta per evitar que el porc rebi un excés de nitrogen que haurà de metabolitzar i excretar amb l’orina o amb les femtes direc-tament per no haver-ho digerit. En el cas de les dietes riques en fibra, el fet de promoure l’activitat bacteriana a l’intestí gros, dismi-nuirà les emissions d’amoníac per una reduc-

ció en la formació i alliberament d’aquest gas a favor de la formació de proteïna microbiana. Aquestes dietes també contribueixen a la for-mació d’àcids grassos volàtils, els quals contri-buirien a l’acidificació dels purins de la mateixa manera que l’última estratègia d’alimentació comentada, consistent en l’acidificació de la dieta mitjançant la utilització de sals de clorur, sulfat o benzoat.

4.3.3.2. Estratègies relacionades amb l’allotjament dels animals i el maneig de les dejeccions

Una fracció important dels gasos que s’emeten a l’atmosfera en les explotacions porcines, pot ser reduïda mitjançant un adequat sis-tema d’allotjament dels animals i de maneig de les dejeccions. En aquest sentit, és impor-tant tenir present que l’emissió de gasos depèn de la quantitat i condicions dels precursors existents al substrat (que com s’ha vist an-teriorment depenen de l’alimentació), de la superfície d’intercanvi (allotjament i maneig dels substrats) i de la pressió de vapor (depèn de les condicions de l’aire). Així, la majoria de les millores en les condicions d’allotjament, ambient i maneig poden ser mesures de pre-venció efectives per a la reducció de l’impacte ambiental de les granges de porcs.

En primer lloc s’ha de fer referència al tipus de terra. En les condicions de producció actuals pot plantejar-se la possibilitat de disposar de terres totalment coberts d’engraellat, enfront de l’ús de terres parcialment coberts o terres compactes sense engraellat. No hi ha gaires

117


treballs d’investigació que comparin aques-tes situacions, però tot sembla indicar que el fet d’incrementar la superfície d’engraellat incrementa l’emissió de gasos i, en particular, d’amoníac. Rom et al. (1997) quantifiquen en un 10% l’augment de l’emissió d’amoníac en utilitzar un terra totalment engraellat per porcs d’engreix enfront de la situació en què només n’hi havia una part.

En comparar el terra engraellat amb el terra compacte, és també important el tipus, quan-titat i freqüència de neteja del material de llit utilitzat. En aquesta línia, Robin et al. (1998) indiquen que els sistemes amb llit de serra-dures comporten un processat en sec i en condicions aeròbiques (semblant al compos-tatge), mentre que els sistemes amb terra d’engraellat porten a una conservació del purí en forma líquida i en condicions anaeròbies. Així, aquests autors apunten que les emissions d’amoníac amb el primer sistema són de l’ordre

d’un 35 a un 53% inferiors respecte al sistema de terra totalment cobert d’engraellat.

El disseny de la fossa també juga un paper important. Així, el disseny d’estructures que minimitzin la superfície d’emissió de gasos, junt amb una retirada freqüent de les dejec-cions sòlides (com és el cas de l’ús de canals d’evacuació continua de la fracció líquida i recirculació per arrossegar la fracció sòlida (Timmerman, M. i Altena, H., 2001), pot supo-sar una reducció de les emissions de fins el 60%.

A la pràctica, el tipus de terra i el disseny de la fossa acostumen a estar condicionats mú-tuament i, per això, és habitual tractar-los de forma conjunta. Steenvoorden et al. (1999, citat a Monteny, 2001) aporten una revisió dels nivells d’emissió d’amoníac mitjançant vàries estratègies d’allotjament en les condicions dels Països Baixos (Taula 4.23).

Taula 4.23Revisió dels nivells d’emissió d’amoníac en diferents sistemes d’allotjament per porcs d’engreix als Països

Baixos

Sistema d’allotjament en engreix Emissió de NH3 (kg/plaça i any)

Sistema tradicional (100% engraellat) 3,0

Sistema tradicional (50% engraellat) 2,3 - 2,7

Sistema tradicional (diferents tipus d’engraellat) 2,2 - 2,4

Baixa emissió (25% engraellat) 2,1

Disseny òptim del corral i alimentació per fases 1,7 - 1,8

Àrea de la fossa reduïda 1,6

Fossa poc profunda + sistema refrigeració per degoteig 2,0

Refrigeració de purins 1,9

Font: Steenvoorden et al. 1999, citat a Monteny, 2001.

118

BREF (2003) presenta una revisió on compa-ren diferents estratègies possibles en el dis-seny de terres i fosses de forma combinada amb diferents estratègies per a l’evacuació de les dejeccions sòlides i líquides (Taula 4.24). En aquest cas, la comparativa es realitza amb un sistema de referència en el qual els porcs s’allotgen en grup, amb el terra completa-ment cobert d’engraellat, amb fossa profunda i amb evacuació poc freqüent dels purins (Figura 4.4), situació que s’ajusta molt bé al tipus d’instal·lacions i maneig utilitzats a Catalunya i a la zona de Lleida.

Figura 4.4Porcs allotjats en grup, amb terra completament engraellat, amb fossa profunda i amb evacuació

poc freqüent dels purins

Enfront d’aquesta situació de partida es plan-tegen diferents possibilitats pel cas de terres amb engraellat total o parcial:

a) Evacuació freqüent dels purins emmagatze-mats a la fossa (Figura 4.5a)

b) Sistema de canals amb emmagatzematge de purí a una altura no superior a 10 cm, amb evacuació freqüent de purins i neteja per recirculació de la fracció líquida (Figura 4.5b).

c) Amb sistema de canals en fossa per una eva-cuació contínua de la fracció líquida i neteja de la fracció sòlida per recirculació diària de la fracció líquida (Figura 4.5c)

d) Evacuació contínua de la fracció líquida i arrossegament mitjançant sistemes mecà-nics (pals) de la fracció sòlida (Figura 4.5d)

Per terres sense engraellat es valoren dos pos-sibles alternatives:

a) Un únic compartiment amb terra compacte i llit.

b) Amb compartiments específics per descans, alimentació i defecació amb llit.

slats de formigó

fossa purí

119


Figura 4.5

Alternatives en el disseny de terres i fosses per a granges de porcí

Els resultats presentats a la Taula 4.24 posen de manifest la possibilitat de reduir l’emissió d’amoníac fins a valors pròxims al 60% res-pecte a les condicions més habituals dels allotjaments i del maneig de les dejeccions. Així, des d’un punt de vista estrictament mediambiental, el tipus de terra més recoma-nable per minimitzar les emissions de gasos a l’ambient sembla que és el parcialment cobert

d’engraellat. L’explicació a aquest fet és que com més coberta està la fossa menys gasos s’alliberen dels que s’hi generen. Quant al dis-seny de la fossa, s’hauria de procurar minimi-tzar la superfície d’emissió així com facilitar la retirada freqüent de les dejeccions. L’ús de terres sense engraellat requereix un adequat maneig de les dejeccions i del llit per reduir les fermentacions i l’emissió d’amoníac.

slats de formigó

canonada principal purins

vàlvula d’evacuació

slats de formigó

canal per a desallotjament de dejeccions

fossa purí

slats de formigó

canals per a desallotja-ment de dejeccions

slats de formigósòl sòlid

pala arrossegamentdejeccions sòlides

drenatge orines

a. Evacuació freqüent dels purins emmagatzemats a la fossa (una o dues vegades per setmana).

b. Sistema de canals amb emmagatzematge de purí a una altura no superior a 10 cm, amb evacuació freqüent de purins i neteja per recirculació de la fracció líquida.

c. Sistema de canals a la fossa per una evacuació contínua de la fracció líquida i neteja de la fracció sòlida per re-circulació diària de la fracció líquida.

d. Evacuació contínua de la fracció líquida i arrossega-ment de la fracció sòlida mitjançant sistemes mecànics (pales).

120

Taula 4.24Valoració de diferents sistemes d’allotjament (tipus de terra i fossa) i de maneig dels purins en termes

d’emissió d’amoníac i de necessitats en energia; expressats respecte al valor de referència

Tipus de sòl Reducció NH3 (%) Necessitats d’energia

(kWh/plaça i any)

2,4 - 3

Kg NH3/plaça i any 20 - 30

Referència: porcs allotjats en grup amb terra comple-tament engraellat, fossa profunda i evacuació poc fre-qüent dels purins

1. Terra completament engraellat i fossa total profunda

25 =a) Evacuació freqüent dels purins emmagatzemats a la fossa (una o dos vegades per setmana)

30 22,8b) Sistema de canals amb emmagatzematge de purí a una altura no superior a 10 cm, amb evacuació fre-qüent de purins i neteja per recirculació de la fracció líquida

40 18,5c) Amb sistema de canals en fossa per una evacua-ció contínua de la fracció líquida i neteja de la fracció sòlida per recirculació diària de la fracció líquida

2. Terra parcialment cobert d’engraellat i fossa parcial

a) Engraellat parcial de 60 cm d’ample i fossa profunda 20 - 40 =

25 - 35 =b) Evacuació freqüent dels purins emmagatzemats a la fossa (una o dos vegades per setmana)

50 - 60 21 - 40c) Sistema amb emmagatzematge de purí a una altura no superior a 10 cm, amb evacuació freqüent de purins i neteja per recirculació diària de la fracció líquida

40 - 70 14 - 30c) amb sistema de canals en fossa per una evacua-ció contínua de la fracció líquida i neteja de la fracció sòlida per recirculació diària de la fracció líquida

15 - 50 >d) Evacuació contínua de la fracció líquida i arrosse-gament mitjançant sistemes mecànics (pales) de la fracció sòlida

3. Terra compacte sense engraellat

a) Un únic compartiment amb terra compacte i llit 0 - 67 <

38 <b) Amb compartiments específics per descans, alimen-tació i defecació amb llitFont: BREF, 2003.

121


Les condicions d’emmagatzematge dels purins en granja són un factor important que cal con-siderar. Els magatzems s’han de construir de tal forma que el risc de fuites de la fracció líquida sigui mínim. A la pràctica, s’han d’utilitzar àrids, ciments, forjats i formigons adequats, així com folrar les parets interiors aplicant capes impermeabilitzants. És també un aspecte clau que cal tenir en compte la inspecció i man-teniment d’aquestes instal·lacions després de cada buidat del seu contingut. La utilització de dobles vàlvules a les canonades emprades per buidar el dipòsit minimitzaran el risc de descà-rregues no desitjades de purí. La descàrrega de fem líquid en magatzems oberts s’ha d’efectuar tan a prop de la seva base com sigui possible (omplint-lo mantenint la canonada per sota del nivell de la capa líquida del purí).

S’han efectuat diversos estudis amb la fina-

litat de determinar la reducció en l’emissió

d’amoníac que es pot assolir emprant diferents

estratègies durant l’emmagatzematge dels

purins en l’explotació. Entre aquestes estratè-

gies hi ha la utilització de cobertes, l’addició

de diferents tipus de substàncies o la refrige-

ració. No es tractaran aquelles estratègies que

impliquen el tractament dels purins en plantes

específiques amb tècniques més sofisticades.

BREF (2003) distingeix entre l’ús de cobertes

per magatzems de purí i per llacunes (magat-

zems excavats al terra). Al primer grup, hi ha

tres tipus: rígides, flexibles o flotants. La Taula

4.25 mostra els materials que considera per a

cada classificació i la reducció en l’emissió

d’amoníac estimada amb la seva aplicació.

Taula 4.25Tipus de cobertes per al magatzem de purins i reducció en l’emissió d’amoníac associada

Tipus de coberta Material Reducció en l’emissió d’amoníac (%) Observacions

Rígida Ciment, panells 70-90 Costos d’aplicació alts de fibra de vidre

Flexible - 80-90 Aplicable en magatzems circulars per aconseguir l’efecte “tenda de cam- panya”

Flotant Palla, grava lleugera, 60-90 S’utilitzen bàsicament turba, oli de per reduir les olors colza, grànuls i també tenen efecte de plàstic sobre l’evaporació d’amoníac

Font: BREF, 2003.

122

En el cas de les llacunes, de format més gran per regla general, les possibilitats es redueixen a la utilització de cobertes flexibles (impermea-bles, de plàstic). El percentatge de reducció d’emissió es troba al voltant del 95%. També es pot aplicar una coberta flotant en cas que la llacuna sigui més petita. Un possible material que es pot utilitzar és la LECA, una mescla de torba i argila amb què es poden assolir reduc-cions del 82% en l’emissió d’amoníac.

Alguns estudis, com el que van dur a terme Por-tejoie et al. (2003) en condicions de laboratori, comparen la utilització de diferents tipus de coberta per al magatzem de purins. L’ús de cober-tes té conseqüències pel que fa a les caracterís-tiques de dipòsit de les dejeccions i l’evolució

de la seva composició química en el període d’emmagatzematge, el qual acabarà afectant la volatilització d’amoníac. Els mecanismes pels quals actuen les cobertes són els següents:

— Increment de la superfície de resistència a la volatilització d’amoníac.

— Disminució de la superfície d’emissió.

A aquests mecanismes, a més, se’ls pot sumar les capacitats adsorbent i/o absorbent d’alguns tipus de coberta. La Taula 4.26 mostra la reducció potencial de l’emissió d’amoníac durant l’emmagatzematge resultant de l’ús de diferents tipus de material. L’última columna mostra la reducció en l’emissió considerant també l’aplicació en camp dels purins.

Taula 4.26Reducció assolida en l’emissió d’amoníac (%) segons l’aplicació de diferents tipus de coberta durant

l’emmagatzematge de purins i aplicació en camp

Tipus de coberta Reducció en l’emissió d’amoníac comparada amb el maneig amb magatzem no cobert

Emmagatzematge Període sencer (emmagatzematge i aplicació)

Oli 93 40

Pel·lícula de plàstic 99 59

Polièster perforat 75 -

Torba A (directament sobre purins, 188 g pes sec) 77 42

Torba B (directament sobre purins, 377g pes sec) 98 46

Torba C (sobre coberta perforada de polièster situada sobre el purí, 174 g pes sec) 100 57

Torba hidrofòbica D (directament sobre purins, 583 g pes sec) 100 56

Torba hidrofòbica E (sobre coberta perforada de polièster situada sobre el purí, 157g pes sec) 100 63

Zeolitas 1 (sobre coberta perforada de polièster situada sobre el purí, 16-32 mm) 93 65

Zeolitas 2 (sobre coberta perforada de polièster situada sobre el purí, <0,3 mm) 98 71

Font: Portejoie et al., 1999.

123


Resultats d’una magnitud similar van obtenir-los Brink et al. (2001) aplicant el model RAINS (Regional air pollution Information and Simula-tion), els quals estimen una reducció del 70% en l’emissió d’amoníac durant l’emmagatzematge en cobrir el magatzem de purí (amb cobertes de formigó, ferro o polièster) respecte a no cobrir-lo. Phillips et al. (1999) estimen reduccions al voltant del 44% en utilitzar cobertes d’oli o membranes flotants.

Les condicions (temperatura, pH...) d’emma-gatzematge dels purins són determinants per catalitzar les reaccions químiques que s’hi produeixen. Així, serà funció d’aquestes condicions la quantitat de formes sòlides, líquides o gasoses dels diferents components. Basant-se en aquesta premissa s’han desenvo-lupat diferents substàncies additives que tenen com a objecte el control de les condicions del purí. Entre aquests additius s’ha de fer esment dels que tenen com a objecte controlar el pH. Jensen (2002) explica com el fet de mante-nir els purins a pH de 5,5, mitjançant un sis-tema d’aspersió d’àcid sulfúric i una bomba amb el mateix líquid en el canal col·lector de purins (connectada a un monitor de pH), fa que l’amoníac es trobi fixat en forma d’amoni als purins, de manera que l’ambient conté una

concentració molt menor (1-2 ppm enfront de 8-10 ppm), així s’obtenen respostes paral·leles en el creixement dels porcs per la millora en la qualitat de l’ambient (GMD un 12% superior, p<0,05).

També és un fet conegut que les formes gasoses generalment es veuen afavorides a mesura que la temperatura augmenta. Per aquest motiu, refrigerar els purins pot ser una estratègia per reduir l’intercanvi gasós; Monteny (2001) observa com la tècnica de refrigerar els pu-rins condueix al fet que la quantitat de NH

3

emès per plaça d’animal i any sigui de l’ordre d’1,9 kg. Aquest valor suposa una disminució del 36% en l’emissió d’amoníac en un terra totalment engraellat i del 24% en un terra amb engraellat parcial (50%).

Phillips et al. (1999) plantegen un conjunt ampli d’estratègies per minimitzar les emis-sions d’amoníac relacionades amb el disseny d’instal·lacions, accions sobre els purins i el condicionament ambiental de les quals encara no es disposa de gaire informació bibliogràfica.

A la Taula 4.27 es mostren diferents estratè-gies d’actuació per reduir l’emissió d’amoníac a l’atmosfera, mitjançant tractaments sobre els purins o bé actuant sobre l’aire.

124

Taula 4.27Estratègies per reduir l’emissió d’amoníac en condicions de granja

Estratègia Reducció de l’emissió de NH3 (%)

a) Actuació sobre els purins

Ús d’una capa d’oli superficial sobre els purins 44

Ús d’una capa superficial de grànuls flotants 47

Assecat de purins 30

Inhibició de l’activitat de l’enzim ureassa 40

Ús de zeolita al purí 43

Dilució 45

Potenciar la nitrificació 43

Separació de les dejeccions líquides de les sòlides 35

b) Actuació sobre l’aire

Neteja forçada de l’aire 53

Rentat biològic de l’aire 42

Rentat químic de l’aire 37

Ús de filtres biològics 41

Ús de filtre de zeolita 40

Font: Phillips et al., 1999.

Dels aspectes tractats prèviament, així com de les dades de la Taula 4.22, es desprèn que hi ha un gran marge d’actuació per una adequada gestió i maneig en granja de les dejeccions que contribueixin a minimitzar l’emissió de gasos contaminants. Van der Peet-Schwering et al. (1999) conclouen que la combinació de mesures relacionades amb l’allotjament i l’alimentació sembla que és el més prometedor per aconse-guir una reducció substancial en les emissions d’amoníac a un cost relativament baix. La dis-minució del contingut proteic de la dieta, la inclusió de polisacàrids no amilacis i l’addició de sals acidificants en lloc de CaCO

3 són, de

moment, les principals vies per reduir l’emissió d’amoníac mitjançant la dieta.

En una línia similar, Phillips et al. (1999) indiquen que els mètodes que ofereixen un major potencial per reduir el volum d’emissió d’amoníac són aquells relacionats amb la mani-pulació de la dieta, la neteja forçada de l’aire i la fixació de l’amoníac mitjançant l’acidificació dels purins.

S’ha de dir també que, quan s’apliquen mesures de reducció de les emissions, sovint s’ignoren les interrelacions existents entre els diferents gasos (NH

3, CH

4 i N2

O). Les fonts d’alliberament

d’aquests gasos són comunes i per aquest mo-tiu, segons Brink et al. (2001), l’aplicació de mesures de reducció per algun d’ells pot afectar la magnitud d’emissió dels altres, augmentant-la en uns casos i disminuint-la en d’altres.

125


Cowell et al. (1999) simulen les condicions de sostre potencial en la reducció de l’emissió d’amoníac i troben un marge de reducció de més del 60% per l’espècie porcina (truges, tran-sició i engreix). A més, apunten que aquesta reducció és possible amb un increment de cost que no supera el 10% del valor actualitzat net.

4.3.4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESAARNINK, A. J. A.; CANH, T. T.; VERSTEGEN, M. W. A. (1994),

“Influence of dietary factors on pH and ammonia emission from fattering pigs” (abstract). Journal of Animal Science, (supl. 1), 72:324.

BRINK, C.; KROEZE, C.; KLIMONT, Z. (2001), “Ammonia aba-tement and its impact on emissions of nitrous oxide and methane in Europe; Part 1: method”. Atmosphe-ric Environment, 35:6299-6312.

CANH, T. T.; AARNINK, A. J. A.; BAKKER, G. C. M.; VERSTEGEN, M. W. A. (1996), “Effect of dietary fermentable car-bohydrates of the pH of and the ammonia emission fron the slurry of growing-finishing pigs” (abstract). Journal of Animal Science, (supl. 1), 74:191.

CANH, T. T.; VERSTEGEN, M. W. A.; AARNINK, A. J. A.; SCHRAMA, J. W. (1997), “Influence of dietary factors on nitrogen partitioning and composition of urine and feces of fat-tering pigs”. Journal of Animal Science, 75:700-706.

CANH, T. T.; AARNINK, A. J. A.; MROZ, Z.; JONGBLOED, A. W.; SCHRAMA, J. M.; VERSTEGEN, M. W. A. (1998), “Influence of electrolyte balance and acidifying calcium salts in diets of growing-finishing pigs on urinary pH, slurry pH and ammonia volatilisation from slurry”. Livestock Production Science, 56:1-13.

COWELL, D. A.; PHILLIPS, V. R.; SNEATH, R. W. (1999), “An assessment of ways to abate ammonia emissions from livestock buildings and waste stores. Part 2: cost modelling”. Biosource technology, 70:157-164.

IPPC, Integrated Pollution Prevention and Control. Direc-tiva 96/61/CE. Disponible a: <http://europa.eu.int/comm/environment/ippc/index.htm>.Consultat: febrer de 2004.

BREF (2003), Integrated Pollution Prevention and Control. Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and pigs. European Com-mission. Directorate-General Joint Research Center.

JENSEN, A. Ø. (2002), “Changing the environment in swine buildings using sulfuric acid”. Transactions of the ASAE, 45 (1):223-227.

MONTENY, G. J. (2001), “Quantify ammonia emissions from buildings, stores and land application”. Disponible a: <http://agriculture.de/acms1/conf6/ws4ammon.htm>. Consultat el 17 de desembre de 2003.

LOW, A. G. “Role of dietary fibre in pig diets”. A: HARESIGN, W.; COLE, D. J. A. (eds.), Recent Advances in Animal Nutrition. Butterworths, London, 1985.

PHILLIPS, V. R.; COWELL, D. A.; SNEATH, R. W.; CUMBY, T. R.; WILLIAMS, A. G.; DEMMERS, T. G. M.; SANDARS, D. L. (1999), “An assessment of ways to abate ammonia emissions from UK livestock buildings and waste stores”. Part 1: ranking exercise. Bioresource Techno-logy, 70:143-155.

PORTEJOIE, S., MARTÍNEZ, J., GUIZIOU, F., COSTE, C. M. (2003), “Effect of covering pig slurry stores on the ammonia emission processes”. Bioresource Technology, 87:199-207.

QUILES, A.; HEVIA, M., (2003), “Control de gases y olores en las explotaciones porcinas”. Disponible a: <http://www.porcicultura.com/articulos/otros/controlde-gas.htm>. Consultat el 17/12/03.

ROBIN, P.; VICTORIA DE OLIVEIRA, P. A.; SOULOUMIAC, D.; KER-

MARREC, C.; DOURMAD, J. Y. (1998), Effect of housing system, litter versus totally slatted floor, on mass balances of water, nitrogen and phosphorus in growing-finishing pigs. Proceedings of the 8th International Conference on the FAO ESCORENA Network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture (Formerly Animal Waste Management). Rennes, France, 26-29:71-77.

ROM, H. B; DAHL, P. J.; BOTTCHER, R. W.; HOFF, S. J. (1997), “Quantification of the ammonia balance in fatte-ning pig units with totally slatted floors” (abstract). Livestock Environment 5, vol. 2. Proceedings of the 5th International Symposium, Bloomington, Mines-sota, 71-77.

TIMMERMAN, M.; ALTENA, H. (2001), “Ammonia emissions of flushing gutters at farrowing sows and weaned piglets in the free range system” (abstract). Rapport-Praktijkonderzoek-Veehouderij, 226.

126

VAN DER PEET-SCHWERING, C. M. C.; AARNINK, A. J. A.; ROM, H.

B.; DOURMAD, J. Y. (1999), “Ammonia emissions from

pig houses in The Netherlands, Denmark and France”.

Livestock Production Science, 58:265-269.

YAMAMOTO, A.; UMEMOTO, E.; ITOH, M.; MATSUI, M.; FUJIMURA, N. (2002), “Reduction of ammonia emission from growing pig rooms by feeding a lower protein diet supplemented with apple pomace”. Animal Science Journal, 73:505-508.

RECOMANACIONS

5

128

Després d’haver donat una visió global de la problemàtica mediambiental vinculada al tipus de producció porcina que es porta a terme a l’actualitat, es passa a donar una sèrie de reco-manacions que pretenen orientar el responsa-ble de la gestió de l’empresa (ramader, tècnic, empresari o integrador) perquè en el decurs de la pràctica habitual del seu treball prengui deci-sions que contribueixin a minimitzar l’impacte ambiental lligat a l’activitat que desenvolupa. Les recomanacions que a continuació es propo-sen estan basades en la valoració detallada de la problemàtica mediambiental de les granges porcines descrites als apartats precedents i en la reflexió publicada als documents que a continua-ció es relacionen:

AAFRD (2003), Beneficial Management Practices. Environ-mental Manual for Hog Producers in Alberta. Alberta Pork.

BOIXADERA (2002), Guide for the application of Best Envi-ronmental Practices to the use of organic manures and mineral fertilizers in MAP countries.

CANADIAN PORK COUNCIL, (1996), “Canadian code of practice for environmentally sound hog production”.<http://www.cpc-ccp.com/pdfoptions>.

COCHRANE, L. (1998), “Sitting and Management of hog farms in Nova Scotia (Canada)”. Department of Agri-culture and Fisheries. Canadà. <http://wwww.gov.ns.ca/nsaf/resenvman>.

EPA (2003), “Producers Compliance Guide for Concentra-ted Animal Feeding Operations”.

<http://www.epa.gov/npdes/cafo/producersguide>.

EPA (2003), “NPDES permit Writers Guidance manual and example NPDES permit for concentrated animal fee-ding operations”. <http://www.epa.gov/npdes>.

HENDRIKS, H. J. M.; VAN DER WEERDHOF, A. M. (1999), “Dutch Notes on BAT for Pig and Poultry Intensive livestock Farming”. Ministery of Housing, Spatial Planning and the Environment, The Netherlands. <http://www.lead.virtualcentre.org/en/dec/toolbox/Tech/IKCbat.pdf>.

5.1. INTRODUCCIÓ

IPPC (2003), “Integrated Pollution Prevention and Con-trol”. Reference Document on Best Available Tech-niques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs. European Commission. <http://www.umweltdaten.de/nfp-bat-e/esintensivelivestock-e.pdf>.

Manitoba Agriculture and Food. Farm Practices Guideli-nes for Hog producers in Manitoba. Canadà, 2001. <http://wwww.gov.mb.ca/agriculture/livestock/porks/swine>.

PA (1996), Integrated pollution control licensing. Batneec Guidance Note for the Pig Production Sector. Environ-mental Protection Agency.

5.1.1. RECOMANACIONS D’ÍNDOLE GENERAL I ESTRATÈGICA

Hi ha un conjunt de recomanacions d’índole general que és necessari remarcar i que, prin-cipalment, corresponen als responsables de planificar, organitzar i implementar polítiques sostenibles per al sector porcí. En aquesta línia, s’ha d’indicar, en primer lloc, que els capítols precedents han posat de manifest la necessitat d’un major coneixement de la realitat pràctica del sector porcí espanyol. També s’ha vist com tampoc hi ha gaires treballs d’experimentació que permetin contrastar l’aplicació de les dife-rents tècniques de millora ambiental en les con-dicions específiques del porcí espanyol.

També s’ha de destacar la necessitat d’una major conscienciació dels diferents agents del sector porcí (ramaders, tècnics, empresaris…) de l’impacte ambiental potencial de l’activitat desenvolupada i de la necessitat d’aplicar les millors tècniques disponibles per preservar el medi ambient.

Finalment, s’indica també la necessitat de dedi-car esforços perquè la societat conegui la utili-tat real del sector porcí i la seva contribució a

129

RECOMANACIONS

la dieta humana. A més, és necessari difondre i transparentar les diferents tècniques aplicades als animals en l’entorn del marc legal vigent.

Així, entendrem que cal recomanar polítiques actives que fomentin l’increment de l’estat del coneixement amb estudis d’investigació i experimentació, i que aquests han de ser complementats amb una adequada difusió de la problemàtica existent i de les possibilitats d’acció.

Estudis recomanats

— Estudis encaminats a conèixer les particula-ritats nacionals i regionals del sector porcí espanyol.

— Caracterització dels diferents sistemes de producció i avaluació comparativa davant dels sistemes europeus.

— Quantificació de la producció de dejeccions i residus, i avaluació dels factors de camp determinants.

— Caracterització de les dejeccions i residus produïts, i avaluació de la seva utilitat agrí-cola potencial.

— Valoració de les característiques dels purins per una adequada gestió.

— Estudis encaminats a avaluar l’eficàcia de l’ús de recursos al procés de producció por-cina.

— Ús d’aliments.

— Ús de l’aigua.

— Ús de l’energia.

— Estudis encaminats al desenvolupament i avaluació de diferents alternatives tecnolò-giques per a la millora ambiental a les gran-ges porcines.

— Desenvolupament i avaluació de diferents sistemes d’allotjament.

— Desenvolupament i avaluació de diferents instal·lacions i equips ramaders.

— Desenvolupament i avaluació de diferents

programes d’alimentació.

Difusió de la problemàtica i dels coneixements

— Implementació de programes de formació social per educar la societat sobre el paper de la ramaderia.

— Posada en marxa de cursos de formació per a ramaders i tècnics referents a la problemà-tica ambiental de la producció porcina.

— Ús de les noves tecnologies de la comunica-ció i de la informació per apropar la distàn-cia entre la granja i el consumidor.

— Desenvolupament de guies tècniques que presenten els estàndards de maneig que per-metin una producció sostenible.

— Desenvolupament de guies tècniques per implementar els procediments per a la pre-venció i control integrat de la contaminació.

— Desenvolupament de guies amb les millors tècniques disponibles aplicades a la produc-ció porcina intensiva.

130

5.1.2. RECOMANACIONS D’ÀMBIT GENERAL EN LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DE LA PRODUCCIÓ PORCINA

Des del moment en què les activitats que es desenvolupen en una granja poden contribuir a l’impacte que té sobre l’ambient, es fa neces-sari que aquestes activitats es portin a terme de forma responsable i organitzada considerant una sèrie d’aspectes fonamentals:

— Selecció del lloc d’instal·lació de l’explotació (en cas de ser de nova creació).

— Emprar personal qualificat i disposar d’un pla de formació continuada, en especial si s’introdueixen noves pràctiques de maneig.

— Adequada planificació de les activitats amb la finalitat de minimitzar el risc que es pro-dueixin emissions innecessàries.

— Tenir mecanismes oficials de control. Moni-torització de l’ús de recursos primaris (aigua, energia, aliment...) i la generació de resi-dus (purins), la qual cosa permetrà, un cop avaluats els registres, identificar les àrees a millorar.

— Existència d’un pla d’emergència per afron-tar emissions no planejades i incidents imprevistos.

— Existència d’un programa de manteniment i reparació dels equips juntament amb l’a-dequada formació del personal encarregat.

5.1.3. RECOMANACIONS PER AL DISSENY D’ALLOTJAMENTS I INSTAL·LACIONS

El disseny d’allotjaments i instal·lacions des de la fase de projecte de l’explotació condicionarà l’impacte ambiental del sistema de producció i les possibles alternatives per millorar-lo. Per això, és necessari considerar els següents aspec-tes per facilitar una adequada gestió ambiental del sistema en la seva fase de funcionament:

— Selecció del lloc d’instal·lació de l’explotació:

— Considerar els condicionants locals (legals, tècnics i socials).

— Considerar la política de conservació de re-cursos de la zona.

— Possibilitat de complir amb els requeriments legals (urbanístic, sanitaris, mediambien-tal...).

— Disponibilitat en recursos bàsics (energia, aigua, sòl, mà d’obra, etc.)

— Possibilitat de minimitzar el temps d’emma-gatzematge dels purins (considerar l’estacio-nalitat de l’ús agrícola i diferents alternatives de gestió).

— Programar la gestió dels purins en harmonia amb les condicions ambientals de les dife-rents estacions de l’any.

— Ubicació i posicionament dels allotjaments:

— Considerar la direcció, velocitat i intensitat dels vents dominants.

— Respectar una mínima distància tècnica de separació respecte a altres granges de la mateixa espècie o espècies afins.

— Possibilitat de disposar de contenidors apro-piats i suficients per emmagatzemar les de-jeccions i residus sòlids o líquids.

131

RECOMANACIONS

— Disseny d’allotjaments i instal·lacions:

— Previsió d’emmagatzematge separat de l’aigua procedent de la pluja i de les dejeccions.

— Ús d’allotjaments compartimentats amb disseny especialitzat d’acord amb la seva utilitat (descans, alimentació, exercici, defe-cació...).

— Ús d’instal·lacions amb una superfície mínima de terra engraellat.

— Ús de sòls compactes amb llit.

— Utilització de materials i superfícies (per exemple dels slats i dels canals de purins) llises i de fàcil neteja.

— Reducció de la superfície d’emissió dels purins emmagatzemats a les fosses de la granja.

— Reducció del volum de purins emmagatze-mats a les fosses de la granja.

— Ús d’engraellat amb una adequada relació entre la superfície buida i compacta, atès que els engraellats excessivament compactes dificulten el pas de les dejeccions a la fosa.

— Aïllament suficient de tancaments i teula-des.

5.1.4. RECOMANACIONS PER AL MANEIG GENERAL DELS ANIMALS

— Mantenir un nivell adequat d’higiene i sani-tat a l’explotació.

— Mantenir una temperatura confortable als diferents allotjaments i zones internes.

— Mantenir una densitat d’animals adequada als diferents parcs.

— Maneig de la ventilació i refrigeració de forma adequada per disposar d’un ambient confortable per als animals.

— Reduir el moviment d’aire a nivell dels purins.

5.1.5. RECOMANACIONS PER A UNA ADEQUADA GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ

El maneig nutricional té la funció d’adaptar, de la forma més ajustada possible, els aliments que s’administren al porc, a les seves necessitats en nutrients segons la fase de producció. Així, l’objectiu principal és millorar l’eficiència del procés digestiu i metabòlic per reduir l’excreció de nutrients (nitrogen i fòsfor), així com de metalls pesants i disminuir les fermentacions indesitjables a les dejeccions.

5.1.5.1. Elecció del pinso que cal administrar

És necessari escollir pinsos que estiguin formu-lats sobre la base de criteris mediambientals (partint del fòsfor disponible i de la proteïna ideal). Aquests criteris prenen en consideració els aspectes que a continuació es relacionen:

— Incloure matèries primeres altament diges-tibles quant a nitrogen i fòsfor.

— Tenir un nivell baix de proteïna (vegeu valors indicatius a la Taula 5.1).

132

Taula 5.1Valors indicatius del nivell de proteïna bruta (PB) en aliments per a porcs formulats partint de criteris

mediambientals

Tipus d’animal Fase de producció PB (%)

Porc acabat de deslletar <10 kg 19 - 21

Porc en transició 10 - 25 kg 17,5 - 19,5

Porc en creixement 25 - 50 kg 15 - 17

Porc en engreix 50 - 110 kg 14 - 15

Verra gestant 13 - 15

Verra lactant 16 - 17

— Tenir una composició en aminoàcids equi-librats sobre la base de la proteïna ideal d’acord amb les necessitats de cada una de

Taula 5.2Perfil d’aminoàcids de la proteïna ideal en porcs segons l’activitat productiva considerada expressada amb

relació a les necessitats de lisina

Funció considerada

Aminoàcid Manteniment Deposició proteica Producció de llet Creixement corporal

Lisina 100 100 100 100

Leucina 70 102 115 109

Treonina 151 60 58 58

Arginina -200 48 66 105

Valina 67 68 85 69

Isoleucina 75 54 55 50

Fenilalanina 50 60 55 60

Histidina 32 32 40 45

Metionina 28 27 26 27

Triptòfan 26 18 18 10

— Tenir un nivell baix de fòsfor (vegeu valors indicatius a la Taula 5.3) suplementat amb l’enzim fitasa.

les fases productives (vegeu valors indica-tius a la Taula 5.2).

133

RECOMANACIONS

Taula 5.3

Contingut en fòsfor total (P) dels pinsos per porc formulats sobre la base de criteris mediambientals

Tipus d’animal Fase de producció P (%)

Porc acabat de deslletar <10 kg 0,75 – 0,85

Porc en transició 10 – 25 kg 0,6 – 0,7

Porc en creixement 25 – 50 kg 0,45 – 0,55

Porc en engreix 50 – 110 kg 0,38 – 0,49

Verra gestant 0,43 – 0,51

Verra lactant 0,57 – 0,65

— Usar ingredients fosfats inorgànics altament digestibles.

— Utilitzar additius per potenciar l’eficiència digestiva i metabòlica (enzims, substàncies promotores del creixement i/o microorganis-mes) contribuint, així, a una major retenció de nutrients.

— Administrar dietes riques en fibra i en poli-sacàrids no amilacis.

— Incorporar sals acidificants a la dieta.

5.1.5.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

Això ha de permetre l’ajust de l’oferta de nutrients en relació amb les necessitats de les diferents fases de creixement i producció.

— Alimentació per fases en creixement-engreix: es recomana l’ús de dos a quatre dietes per porcs amb pes viu comprès entre els 25 i 100-110 kg. En el cas d’utilitzar només dues dietes, el canvi de dieta ha de realitzar-se entorn als 60 kg de pes viu dels animals.

— Alimentació per fases en verres en repro-ducció: l’alimentació per fases consisteix en administrar com a mínim dues dietes, una per la fase de gestació i l’altra per la fase de lactació.

— Alimentació separada dels mascles i de les femelles.

5.1.5.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores

Amb això s’ha de garantir una adequada dis-tribució de l’aliment evitant les pèrdues inne-cessàries i potenciant l’ús eficient de l’aliment per part de l’animal. Això pot aconseguir-se seguint alguna de les següents opcions:

— Ajust adequat i sistemàtic de les diferents menjadores per evitar la pèrdua inneces-sària d’aliment.

— Neteja sistemàtica de menjadores per evitar el malbaratament d’aliments.

— Seguiment sistemàtic i reparació dels siste-mes de distribució i de les menjadores.

134

5.1.6. RECOMANACIONS PER A UNA ADEQUADA GESTIÓ DE L’AIGUA

Respecte a l’aigua utilitzada a la granja, la reco-manació general és reduir la quantitat d’aigua malgastada a tots els nivells, que finalment anirà a parar a la fosa de purins (aigua admi-nistrada als animals, de neteja o refrigeració). Amb aquesta finalitat poden dur-se a terme les següents mesures:

Aspectes generals

— Calibrar amb regularitat les instal·lacions de subministrament d’aigua per evitar fuites.

— Detectar i reparar les fuites.

— Recollir l’aigua de la pluja de forma sepa-rada i utilitzar-la per la neteja.

— Tenir un pla de control i seguiment de l’ús de l’aigua mitjançant la medició de la utilitza-ció.

Interacció entre l’animal i l’aigua

— Mantenir un número suficient de punts d’aigua amb relació al número i tipus d’animals presents.

— Utilitzar equips de subministrament d’aigua que minimitzin les pèrdues per utilització inadequada per part dels animals (abeura-dors cassoleta, abeurador integrat en menja-dores, abeurador amb disseny específic…).

— Si s’utilitzen abeuradors independents s’han d’instal·lar a una altura adequada i a la zona de defecació (zona bruta).

— Utilitzar pinsos amb un contingut baix en pro-teïna i sals per minimitzar el consum d’aigua per part dels animals.

Protocol de neteja

— Retirar les restes de menjar abans de començar a netejar.

— Netejar en sec de forma prèvia a la neteja humida.

— Utilitzar equips d’alta pressió (1.500-2.000 PSI) per la neteja dels allotjaments i equips.

— Netejar sempre els allotjaments al final de cada període de producció.

— Remullar tots els elements (parets, terres, men-jadores…) de forma prèvia a la neteja.

— Establir un ordre de neteja per evitar haver de netejar dos cops la mateixa superfície.

— Planificar la neteja procurant que l’aigua bruta flueixi cap a les zones d’emmagatzematge amb un mínim esforç.

5.1.7. RECOMANACIONS PER L’ADEQUAT MANEIG DE LES DEJECCIONS I DE L’AIRE CONTAMINAT

El maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat ve molt condicionat pel tipus d’allotjaments dis-ponibles. Això fa difícil presentar recomanacions amb caràcter general. En tot cas, pot partir-se dels següents principis per contribuir a la minimitza-ció de l’emissió d’amoníac des de les explotacions porcines:

135

RECOMANACIONS

— Reducció del temps d’emmagatzematge a la granja.

— Reducció superfície d’emissió.

— Aplicació de tractaments addicionals.

— Refredament de la superfície dels purins.

— Tenir un pla de control i seguiment de la quantitat de dejeccions sòlides i líquides pro-duïdes.

— Tenir un pla de control i seguiment de la qua-litat (composició química) de les dejeccions

sòlides i líquides produïdes.

Partint dels principis prèviament enumerats poden concretar-se les següents recomanacions a tenir en compte:

Evacuació de les dejeccions

— Evacuació ràpida de la fracció líquida (mit-jançant canals de decantació).

— Evacuació freqüent de la fracció sòlida (per arrossegament).

— Evacuació freqüent de la barreja de fraccions sòlida i líquida.

Neteja d’allotjaments i fosses

— Neteja freqüent d’allotjaments utilitzant aigua reciclada.

— Neteja freqüent de la fossa mitjançant recir-culació de la fracció líquida dels purins prèviament airejada.

Tractament específic dels purins

— Control de la temperatura i refredament de la superfície.

— Ús de productes superficials (oli, grànuls...).

— Ús de filtres (biològics, zeolita...).

— Ús d’inhibidors de l’activitat de l’enzim ureasa.

— Ús d’àcids.

Tractament específic de l’aire contaminat

— Circulació forçada de l’aire.

— Rentat biològic de l’aire (biofiltrat).

En tot cas, s’ha d’indicar que moltes de les alternatives per al tractament dels purins o de l’aire estan en fase de desenvolupament expe-rimental i que els resultats tècnics obtinguts en aquests estudis són alleujadors. S’han de considerar sempre com a mesures pal·liatives i la seva eficiència tècnica i econòmica ha de ser avaluada considerant les condicions parti-culars de cada granja i el seu entorn geogràfic i climàtic.

Col·laboren

Organitzen

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca

Generalitat de CatalunyaDepartament deMedi Ambient i Habitatge

Tècniques de gestiómediambiental

en producció porcinaD. BabotN. AndrésL. de la PeñaE. R. Chávez

Tècn

ique

s de

ges

tió

med

iam

bien

tal e

n pr

oduc

ció

porc

ina

9 788468 878621

ISBN 84-688-7862-6

1. porcina (catala)

Documents