1 instrumental

75
L’INSTRUMENTAL SANITARI Núria Contreras i Coll Professora IES S’Agulla

Upload: bertachico

Post on 10-Aug-2015

261 views

Category:

Education


14 download

TRANSCRIPT

Page 1: 1 instrumental

L’INSTRUMENTAL SANITARI

Núria Contreras i Coll

Professora IES S’Agulla

Page 2: 1 instrumental

INSTRUMENTAL MEDICOQUIRÚRGIC MÉS UTILITZAT

• Instrumental de tall o dièresi• Instrumental d’hemostàsia• Instrumental de dissecció• Instrumental d’aprehensió• Pinces de camp• Separadors• Material i instrumental de sutura• Instrumental d’exploració• Instrumental per especialitats

Page 3: 1 instrumental

PINCES DE CAMP

Les pinces de camp tenen unes puntes afilades i enfrontades, que es tanquen fermament i serveixen per subjectar els draps de camp sobre la pell durant la cirurgia.

Page 4: 1 instrumental

INSTRUMENTAL DE CAMP

Una vegada que el pacient està sobre la taula quirúrgica, se li administra la anestèsia i comença la preparació del camp operatori.

S’aplica un antisèptic sobre la zona d’incisió, i sobre aquesta zona, deixant al descobert el que sigui precís, es col·loquen els draps o camps quirúrgics estèrils, romanent coberta la resta del cos del pacient. Aquests draps se subjecten amb pinces de camp: pinces de primer camp (crancs) i de segon camp: (de Doyen).

S’anomenen de talla o camp perquè s’utilitzen per subjectar els camps quirúrgics.

Page 5: 1 instrumental

PINÇA BACKAUS

Pinces de camp

• Pinça amb extrems

corbs i aguts,

sistema de

tancament de

“cremallera”.

S’utilitzen per subjectar draps estèrils, bé entre sí o a la pell del pacient, delimitant així el camp operatori sobre el que s’ha d’intervenir.

Page 6: 1 instrumental

PINCES JONES(PINCES CRANC)

Pinces de camp

També s’anomenen pinces de primer camp. Son utilitzades per fixar els draps de camp entre sí, evitant que es moguin durant la intervenció quirúrgica.

Page 7: 1 instrumental

PINCES DOYEN

També s’anomenen pinces per a segon camp. S’utilitzen per fixar els draps de camp a les vores de la ferida.

Page 8: 1 instrumental

SEPARADORS

Són instruments que es fan servir per facilitar l’exposició dels teixits durant la cirurgia amb el mínim trauma possible (s’utilitzen per fer visibles els plans profunds del camp operatori, i així faciliten la feina del cirurgià).

Page 9: 1 instrumental

SEPARADORS

Els manuals, es subjecten amb la ma.

Els estàtics, s’aguanten per si sols. Són més còmodes per al cirurgià, ja que no requereixen la mà d’un ajudant per subjectar-los. Es mantenen oberts per mitjà d’un sistema de cremallera, engranatge o fixació amb cargols.

Page 10: 1 instrumental

Separadors manuals

SEPARADORS FARABEUF

• Son uns dels més

utilitzats.

• S’utilitzen en plans

superficials de les

incisions (pell, teixit

cel·lular subcutani, teixit

muscular).

• N’hi ha de diferents

mides.Làmina metàl·lica estreta i llarga Làmina metàl·lica estreta i llarga doblegada en ambdós extrems.doblegada en ambdós extrems.

Page 11: 1 instrumental

Separadors manuals

SEPARADORS ROUX

• Son uns dels més

utilitzats.

Làmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdós Làmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdós extrems. La superfície dorsal o externa dels extrems del extrems. La superfície dorsal o externa dels extrems del separador presenta una concavitat suau.separador presenta una concavitat suau.

Page 12: 1 instrumental

Separadors manuals

S. DE VOLKMANN O DE GARFIS

• Pot tenir de 1 a 6

puntes.

• Les puntes poden ser

romes o agudes.

Sembla una forquilla amb les Sembla una forquilla amb les puntes doblegades.puntes doblegades.

Page 13: 1 instrumental

Separadors manuals

S. DE SENN-MILLERVALVA ABDOMINAL

DE DOYEN

Són separadors en forma de pala, s’usen per separar plans profunds.

Separa la paret abdominal, contingut pèlvic...

Per una banda té garfis i per l’altra té forma de pala.

Per una banda té el mànec per traccionar-la i per l’altre té una làmina que acaba en 90º respecta al mànec.

Page 14: 1 instrumental

Separadors estàtics

S. ADSON S. WEITLANER

Tenen un sistema de dents engranades i és mantenen en una sola posició

Indicat especialment en cavitat abdominal.

S’utilitza en cirurgies vasculars, fístules arterio-venoses.

Puntes romes o agudes

Page 15: 1 instrumental

SEPARADOR ALM

Separadors estàtics

Page 16: 1 instrumental

S. AUTOESTÀTIC ABDOMINAL O DE GOSSET

Separadors estàtics

(S’utilitza en cirurgies pediàtriques i en laparotomies)

Page 17: 1 instrumental

Separador Gosset mitjà amb tercera valva y Gosset petit

INSTRUMENTAL DE UROLOGIA

Page 18: 1 instrumental

MATERIAL I INSTRUMENTALDE SÍNTESIS O SUTURA

És el instrumental que s’utilitza en les maniobres que realitza el cirurgià per unir i restaurar la continuïtat dels teixits.

Page 19: 1 instrumental

MATERIAL I INSTRUMENTAL DE SUTURA

• Sutures manuals: – Fils

• No reabsorbibles, reabsorbibles• Naturals, sintètics, metàl·lics

– Agulles• Forma: rectes, corbes• Secció: cilíndrica, triangular, planes• Tamanys diferents

– Porta-agulles

• Sutures mecàniques– Grapadora quirúrgica

Page 20: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

SUTURES QUIRÚRGIGUESSutura és qualsevol material utilitzat per lligar els vasos sanguinis o aproximar els teixits.

Les sutures reabsorbibles mantenen l’aproximació del teixit de forma temporal i acaben essent digerides pels enzims o hidrolitzades pels fluids tissulars. S’utilitzen en òrgans interns i en el teixit subcutani.

Les sutures no reabsorbibles són les que no són hidrolitzades pels enzims orgànics, romanent de forma indefinida a l’organisme després de la seva col·locació, o bé s’han de retirar de sutures superficials.

Page 21: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

SUTURES QUIRÚRGIGUES

Tipus de materials de sutura

Reabsorbibles No reabsorbibles

Naturals Catgut Seda (Silkam)

Lli

Sintètics multifilament

Àcid poliglicòlic (Dexon)

Poliglactin 910 (Vicryl)

Derivats de polièsters (Suprolene, Mersilene, Rerylene)

Derivats de poliamides (Nylon, Perlon)

Recoberts (Supramid)

Sintètics monofilament

Polidiosacrona (PDS) Derivats de polièsters (Mirafil)

Derivats de poliamides (Nylon)

Derivats de polipropilè (Prolene)

Metàl·lics Poligliconat (Maxon) acer inoxidable (Surgisteel)

Titani

El calibre o gruix del material és important per aconseguir una resistència a la tensió adequada. A les caixes i envasos està indicat. El sistema més usat és el “dels zeros”, en què el gruix disminueix a mesura que augmenta el nombre de zeros.

Els materials de sutura es presenten esterilitzats, en envasos plàstics que n’asseguren un bon manteniment.

Page 22: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

Formes i tamanys de les agulles

Page 23: 1 instrumental

Secció cilíndrica– No te extrems tallants. La penetració depen de la punta de l'agulla.

– Atraumàtica.– Només es pot usar en teixits tous (visceres).

Secció espatulada– Secció hexagonal aplanada, amb dos extrems tallants.– S'usa en teixits més forts: pell, aponeurosi i cornia.

Secció triangular– Té tres extrems tallants.– Permet travessar teixits molt durs.– Molt traumàtica.

Secció tapercut– L'extrem de l'agulla te secció triangular i la resta de l'agulla té secció cilíndrica.– Menys traumàtica per als teixits que l'agulla triangular.

Característiques de les seccions d’agulla

Material i instrumental de sutura

Page 24: 1 instrumental

• APONEUROSI:• Una aponeurosi és una varietat de tendó en forma de làmina

aplanada. Les seves fibres de teixit connectiu són blanques i brillants, i són histológicament semblants a les de tendons comuns, però tenen menor inervació i irrigació sanguínia.

Les aponeurosis serveixen principalment per unir músculs a altres parts del cos, encara que poden unir-se entre elles barrejant les seves fibres.

Es troben principalment a les regions abdominal, lumbar, palmar i plantar.

Page 25: 1 instrumental
Page 26: 1 instrumental

Fig.1 Apertura de la aponeurosis del músculo Oblicuo Externo y disección de la hoja interna de dicha aponeurosis. 

Fig. 3 Sutura de la hoja interna de la

aponeurosis del Oblicuo Externo al ligamento

inguinal.

Fig. 5 Observamos la franja de aponeurosis del Oblicuo Externo, nuevo escudo que previene la herniación y que queda colocada por detrás del

cordón espermático.  

Hospital General Docente Dr. Enrique Cabrera TECNICA DE MOHAN P. DESARDA EN LA HERNIORRAFIA

INGUINAL DE FORMA AMBULATORIA

Rev haban cienc méd La Habana Vol VII No. 4 oct-dic, 2008

Page 27: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

PORTAAGULLES

Són instruments dissenyats per a la subjecció de les agulles de sutura, així com per passar els fils de sutura i realitzar els nusos.

Durant la seva utilització, són auxiliades per les pinces de dissecció i per les tisores de sutura.

N’hi ha de tres tipus:

• De cremallera (Hegar-Mayo o Mayo): es maneguen amb els dits del mig i el polze.

• Automàtic (Mathieu): són més cars, més traumàtics i es trenquen abans, però resulten més fàcils d’usar. Es prenen amb el palmell de la mà, amb una pressió s’obren i amb una altra es tanquen.

• Combinat amb tisores (Gillies): per a quan no hi ha ajudant. A la part interna de la fulla té unes tisores i la punta és el portaagulles.

Page 28: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

PORTAAGULLES

Page 29: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

SUTURES MECÀNIQUES

Són instruments de grapada quirúrgica, utilitzats tant en cavitats internes, com pot ser a l’abdomen i el tòrax, com en l’exterior, a la pell.

Aquest tipus de sutures aporten avantatges com:

• Escurcen el temps quirúrgic.

• Hi ha un risc menor d’infecció i contaminació

• Es redueixen les pèrdues hemàtiques

• El període postoperatori disminueix.

Page 30: 1 instrumental

Material i instrumental de sutura

SUTURES MECÀNIQUESLes grapadores són instruments per aplicar les grapes metàl·liques. Vénen en envasos estèrils i poden ser d’un sol ús o recarregables.

Les grapadores s’utilitzen amb força freqüència per suturar la pell: grapadores dèrmiques.

Sutura de la pell. S’utilitza una pinça de dissecció per subjectar els llavis de la ferida, auxiliant així el treball de grapar.

Page 31: 1 instrumental

INSTRUMENTAL D’EXPLORACIÓ

El material d’exploració s’utilitza com a mitjà per facilitar l’exploració en el pacient, segons les diferents zones anatòmiques.Instrumental: estilet, sonda acanalada, tròcar, pinces de Magill.Material d’exploració: bàscula amb tallímetre, obreboques, cinta mètrica, esfigmomanòmetre, fonendoscopi, llanterna, oftalmoscopi, otoscopi, rinoscopi, laringoscopi, glucosímetre, termòmetre, espècul, depressor lingual, martell de reflexos.

Page 32: 1 instrumental

ESTILET

• Instrument metàl·lic,

punxegut o botonat,

que serveix per veure

la profunditat i

direcció d’una ferida.

Instrumental d’exploració

Page 33: 1 instrumental

SONDA ACANALADA

• Serveix per

evidenciar el traçat de

les fístules i realitzar

el drenatge de les

ferides i abscessos.

Instrumental d’exploració

Page 34: 1 instrumental

TRÒCAR

• Instrument quirúrgic que consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, la qual es pot retirar una vegada realitzada la punció.

Instrumental d’exploració

Pot ser recte o corbat, s’utilitza per realitzar puncions i prendre mostres per a biòpsia.

Page 35: 1 instrumental

PINCES DE MAGILL

Instrumental d’exploració

• És una pinça que ajuda a dirigir el tub endotraqueal cap a la laringe. També s’utilitza per introduir sondes o extreure cossos estranys de la laringe.

Page 36: 1 instrumental

L’INSTRUMENTAL DE LES ESPECIALITATS

En cada especialitat de medicina i cirurgia s’utilitza un instrumental d’ús general, a més d’una sèrie de peces d’instrumental específiques per a cada tipus d’intervenció o exploració.

Page 37: 1 instrumental

• Instrumental de cirurgia traumatològica

• Instrumental de ginecologia

• Intrumental d’otorrinolaringologia (instrumental per a oïda, nas, gola)

• Instrumental de cirurgia abdominal

• Instrumental per a odontologia

Instrumental per especialitats

Page 38: 1 instrumental

bibliografia• C. Guillamas Vilela i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del

material. Ed. Editex. Madrid, 2005

• A. López San Miguel i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del material. Ed. MacMillan Professional. Madrid, 2008.

• A.M. Fernández Espinosa i E. Pérez de la Plaza. Higiene del medio hospitalario. Ed. McGrawHill. Madrid, 2008.

• J.K. Fuller. Instrumentación quirúrgica. Teoría, técnicas y procedimientos. Ed. Panamericana. México, 2007.

• A. Ortega Pérez i col. Tècniques bàsiques d’infermeria. Ed. Altamar. Barcelona, 2006.

Page 39: 1 instrumental

webgrafia

• http://enfermeradequirofano.iespana.es/

• www.medicalexpress.es

Page 40: 1 instrumental

EXERCICI: IDENTIFICACIÓ D’INSTRUMENTAL

• Es passarà una diapositiva i es deixarà un temps perquè apunteu a la llibreta el nom de l’instrumental, el tipus, i la utilitat.

• Després de mostrat el material per a identificar, es donarà la solució i fareu la correcció en vermell a la vostra llibreta.

(Autoavaluació)

Page 41: 1 instrumental

1

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 42: 1 instrumental

2

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 43: 1 instrumental

3

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 44: 1 instrumental

4

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 45: 1 instrumental

6

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 46: 1 instrumental

5

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 47: 1 instrumental

7

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 48: 1 instrumental

8

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 49: 1 instrumental

9

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 50: 1 instrumental

10

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 51: 1 instrumental

11

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:…………………….. Recta

Corba

Page 52: 1 instrumental

12

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

Page 53: 1 instrumental

13

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 54: 1 instrumental

14

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 55: 1 instrumental

15

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 56: 1 instrumental

16

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 57: 1 instrumental

17

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

Page 58: 1 instrumental

1

• Instrument de…SUTURA

• NOM: Portaagulles Hegar-Mayo

• Utilitat: per subjectar l’agulla i realitzar nusos.

Page 59: 1 instrumental

2

• SEPARADOR estàtic

• NOM: Separador Weitlaner

• Utilitat:fer visible els plans profunds del camp operatori.

Page 60: 1 instrumental

3

• SEPARADOR manual

• NOM: Separador Senn-Miller

• Utilitat: facilitar l’exposició dels teixits durant la cirurgia.

Page 61: 1 instrumental

4

• PINÇA DE CAMP

• NOM: Pinces Backaus

• Utilitat: subjectar els draps del camp sobre la pell durant la cirurgia.

Page 62: 1 instrumental

5

• SEPARADOR manual

• NOM:Separador Farabeuf

• Utilitat:facilitar l’exposició dels teixists durant la cirurgia.

Page 63: 1 instrumental

6

• Instrument de SUTURA• NOM: Agulla corba i fil• 5 zeros (petit calibre),• Longitud total del fil 45 cm• El vicryl és un material sintètic

multifilament reabsorbible

• Utilitat: lligar els vasos sanguinis o aproximar els teixits.

Page 64: 1 instrumental

7

• Instrument de aprehensió

• NOM: PINÇA D’ALLIS

• Utilitat: Pendre i agafar teixits sense traumatismes

Page 65: 1 instrumental

8

• Instrument de exploració

• NOM:LARINGOSCOPI

• Utilitat: Exploració de la laringe i intubació

Page 66: 1 instrumental

9

• Instrument de dissecció

• NOM: Pinça de dissecció en forma de baioneta, sense dents

• Utilitat: en aquest cas és una pinça d’oïda.

Page 67: 1 instrumental

10

• Instrument de tall

• NOM: mànec de bisturí

• Utilitat: El bisturí s’utilitza per tallar, fer incisions en els teixits.

Page 68: 1 instrumental

11

• Instrument de tall

• NOM:Tisora recta Metzembaum

• Utilitat: És una tisora quirúrgica, per disseccions fines.

Recta

Corba

Page 69: 1 instrumental

12

• Instrument de otorrinolaringologia

• NOM: pinça “cocodrilo” Hartman

Page 70: 1 instrumental

13

• Instrument de hemostàsia

• NOM: Pinça mosquit o Halsted corba amb dents

• Utilitat: clampar petits vasos sanguinis

Page 71: 1 instrumental

14

• Instrument de hemostàsia

• NOM: Pinça de Kocher recta amb dents

• Utilitat: clampar vasos sanguinis, pinçar teixits durs (són traumàtiques)

Page 72: 1 instrumental

15

• Instrument de tall

• NOM: Tisora Lister

• Utilitat: Tallar embenatges i roba

Page 73: 1 instrumental

16

• Instrument de dissecció

• NOM: pinces de dissecció corbes sense dents

• Utilitat: subjectar els teixits mentre són sotmesos a exposició, tall o sutura.

Page 74: 1 instrumental

17

• Instrument de EXPLORACIÓ

• NOM: Pinces de MAGILL• Utilitat:ajuda a dirigir el

tub endotraqueal cap a la laringe. També s’utilitza per introduir sondes o extreure cossos estranys de la laringe.

Page 75: 1 instrumental

Núria Contreras, curs 2008-2009